1. SALVADOR ESPRIU Yolanda Arias i Andrea Corber

2. VIDA Va nixer a Santa Coloma de Farners al 1913 i va morir aBarcelona al 1985 Infantesa entre Arenys de Mar i Barcelona Va estudiar Dret i Histria Antiga a la UAB Guerra civil + mort del seu pare van afectar a la seva vida El seu amic Bartomeu Rossell-Prcel va ser recordatfreqenment a les seves obres literries Va assumir responsabilitats econmiques familiars 3. OBRA Inicia un nou corrent esttic a la literatura catalana Les seves primeres obres van causar una profunda sorpresa en els medisliteraris catalans Visi angoixada de la realitat Concepte de la llibertat humana com a fet essencial Plena de clars-obscurs Obsessi sobre un Deu silencis i cruel Visi trgica i grotesca de la vida 4. OBRA Manifesta trets noucentistes gust per la quotidianitat + visililliputenca de la humanitat, fugint de magnificacions i exotismes Personatges = titellesmoguts per fils = mancats de voluntat Mn redut (minscul), lautor encabeix totes les enormitats de la baixesahumana enveja, vanitat, mesquinesa, avarcia, hipocresia, odi i crim SalomSalvador Espriu a manera de divinitat responsable de lesmalifetes dels titelles Els lectors ens fem cmplices de la manipulaci daquests infelios, elsobservem i ens riem de les seves misries 5. OBRA Ens sentim manipulats per un sser enigmtic insensible, cruel iimmutable, mancat de misericrdia i voltat duna cort maligne i grotesca.Lhome del sac, el Dimoni, la mort Concepci classicista: obra dart s el resultat dun treball acuradssim,tcnica adquirida i exercida escrupolosament. Obra espriviana tot controlat i rigors Lart dEspriu s la llengua El seu conjunt dobres tenen una unitat absoluta 6. LA MITOLOGIA ESPRIVIANA Obra tancada en la que Espriu ha construt un mite personal amb toponmia ipersonatges propis Mite de SineraT com a centre la localitat dArenys de Mar El mn mtic es centra en els Pasos Catalans ( Alfaranga), sovint representats perSinera (Arenys) i Lavnia (Barcelona). En el mn antic Grcia, Egipte i Israel Mitologia construda amb els records dinfantesa, personalment viscuts, explicatso llegitsObra cultista 7. TEMTICA Salvador Espriu va qualificar la seva obra com una meditaci sobre la mortVlida per la obra en prosa,potica i dramticaParla del mn i els seus diversos aspectes, tot presidit per la mort qualifica laseva obra com una elegia pel temps perdut Temtiques: record i nostlgia Espriu desconfia de la memria dels vivents (egoisme dels vius) Loblit t un lloc assegurat en la seva obra Obra pessimista que manifesta una desconfiana profunda en vers la caritathumana i divina 8. TEMTICA Lluita contra loblit i la incomunicaci, defensa de la memria, la solidaritat ilamor a lhumanitat La pietat s un tema molt freqent en la obra espriviana Antgona El seu pessimisme porta al poeta al tema del carpe diem Amor a les coses de casa, de cada dia, al paisatge mediterrani i a la vida Espriu ens porta a Du, que t a les mans el dest dels homes, personatge queens observa amb un sol ull o cec El tema de la ceguesa simbolitza la lucidesa mental 9. EL TEMA NACIONAL Preocupat pel problema nacional La naci catalana sotmesa s present a la sevaobra Ha expressat la trista realitat lingstica inacional catalana Ha reculat a una visi espanyola regionalista La pell de brau, obra plena de referncies a laguerra civil 10. LA PRIMERA HISTRIA DESTHER Una de les millors obres de la literatura europea contempornia Va ser escrita en moments crtics per a la cultura catalana Fa referncies a la guerra civil, lexili i la subjecci del poble catal Ofereix dos nivells de ficci que sentrecreuen (dos escenaris) elprimer pel jard dels cinc arbres que simbolitza lunivers i la gent deSinera, i el segon la histria bblica de la reina Esther 11. LA PRIMERA HISTRIA DESTHER Ens situa durant el domini persa La jove Esther aconseguir alliberar el seu poble i convertir-lo en poble dominador Els personatges esdevenen humans, amb una psicologia complexa i una conductadomestica Lamor entre home i dona es totalment absent en aquesta histria Combina el registre elevat, culte i solemne amb el registre burlesc, humorstic igrotesc Hi ha una riquesa lingstica admirable en el moment de mxima persecuci de lallengua catalana