salut+monografia maquetacio definitiva con portada€¦ · pareix ésser que la vida social va...

MONOGRAFIA COMUNITÀRIA:

RRI DE SON GOTLEU 2010

Monografía comunitària: Barri de Son Gotleu

3

Elaboració del contingut:

Equip comunitari de Llevant Nord:

Carlos Vecina Merchante. Sociòleg.

Tote Estrades Valens.Treballadora Social.

Assessorament de:

Marco Marchioni

Col·laboradors:

Professionals del Centre Municipal de Serveis Socials Llevant Nord:

Víctor Uwagba, Kendra Bermúdez, Jaume Socías, Catalina Trobat,

Victòria Faidella, Marta Feliu, Sonia Cruz

Maya Krawietz, Omar Fernández de la Cigoña

ISBN: 978-84-89034-61-7

Programa Comunitari. Àrea de Benestar Social

Ajuntament de Palma, Gener 2011

Equip comunitari de Llevant Nord

4


5

ÍNDEX

1 INTRODUCCIÓ ................................................................................................. 7

2 CARACTERÍSTIQUES DE LA COMUNITAT .................................................... 8

2.1 Història del barri....................................................................................... 8

2.2 Dades demogràfiques............................................................................ 12

2.3 Entitats socials i agrupacions................................................................. 34

2.4 Economia............................................................................................... 46

3 TREBALL, EDUCACIÓ, ESPORTS, CULTURA, LLEURE, SALUT I

SITUACIONS DE NECESSITAT............................................................................... 55

3.1 Mercat de treball .................................................................................... 55

3.2 Situacions de necessitat ........................................................................ 60

3.3 Educació i recursos socioeducatius ....................................................... 81

3.4 Esports i espais lliures ........................................................................... 90

3.5 Salut....................................................................................................... 96

4 SITUACIÓ PER GRUPS D’EDAT ................................................................. 104

4.1 Infància ................................................................................................ 104

4.2 Població jove ....................................................................................... 106

4.3 Població adulta .................................................................................... 108

4.4 Població gran....................................................................................... 111

5 HABITATGE .................................................................................................. 116

5.1 Tipus d'habitatge.................................................................................. 117

5.2 Règim de tinença dels habitatges........................................................ 118

5.3 Dimensions dels habitatges ................................................................. 119

5.4 Cost de l'habitatge ............................................................................... 119

5.5 L’exclusió residencial i els problemes a les comunitats ....................... 121

6 ÀNNEX: Taules de dades demogràfiques..................................................... 132


6


7

1 INTRODUCCIÓ

Aquest informe descriu les principals característiques socials de Son Gotleu. A mode

de diagnòstic pretén informar de la situació social del barri, els seus potencials i les

seves mancances. Se presenta un recorregut per diferents àmbits, començant pel

propi naixement del barri, passant per dades demogràfiques, l’associacionisme, la

situació econòmica i el mercat de treball, les particularitats de les situacions de

necessitat, educació, salut i habitatge, entre d’altres; fent una menció especial de la

població per grups d’edat (infància, joves, adults i persones grans). Quan les dades

són significatives, se presenten distingint entre dues zones del barri, central i

perifèrica; considerant així les diferències sociourbanístiques del barri.

Per acabar, s’inclou diversa informació, entre aquesta: Uun llistat de les

intervencions desenvolupades des de l’Ajuntament durant el període 2007-10 i un

annex de taules demogràfiques, destinat a aquelles persones que vulguin aprofundir

una mica més en les dades del barri.

Cal recordar que existeix un informe més breu que recull les principals aportacions,

se pot consultar al següent link:

http://projectedesenvolupamentcomunitari.files.wordpress.com/2010/03/sintesi-de-

lestudi-social-de-son-gotleu-20101.pdf


8

2 CARACTERÍSTIQUES DE LA COMUNITAT

Dins d’aquest tema incluim aquells aspectes més generals que defineixen el context,

tals com la història del barri, les dades demogràfiques, els principals conjunts del

teixit associatiu i una aproximació a determinats aspectes econòmics de Son Gotleu.

2.1 Història del barri

Son Gotleu és un barri característic, fins i tot emblemàtic, dels que se varen construir

a la dècada dels anys seixanta, com a conseqüència de la fort immigració

peninsular, que se va produir juntament amb el creixement econòmic i el boom

turístic de Mallorca. Actualment presenta algunes zones degradades, amb edificis

força vells que empitjoren la imatge cap a l’exterior i influeix negativament sobre

l’autoconcepte d’un barri i la seva població, fortament estigmatitzada per la resta de

la ciutat.

El barri se situa al nord del eixample de la ciutat. La zona anteriorment estava

dedicada a l’agricultura, al voltant d’aquesta se trobaven les possessions de Son

Gotleu, Son Negre i son Real; eren unes terres molt bones per al cultiu, això va

afavorir que a Son Gotleu va perdurar bastants d’anys una petita porció que encara

duia a terme aquesta dedicació, concretament a l’espai on estan ubicats el Centre de

salut, un edifici d’habitatges proper i el Casal de barri, a més d’un solar, que limita

amb l’autopista, utilitzat com aparcament.

Carbonero i cols. (2001, 47) situen el fort impuls del sector turístic dels anys seixanta

i principis dels setanta, com el factor més important desencadenant de les

desigualtats territorials actuals, conseqüència de l’èxode rural de l’interior de l’illa cap

a la costa i la capital (Palma), a aquest fet se va afegir la forta immigració peninsular

que arribava a Mallorca. Degut principalment a la necessitat de contractar ma d’obra

(tant pel turisme com per la construcció) el que va provocar un fort augment de la

demanda d’habitatge, això explica també la segregació residencial com una de les

característiques d’una bona part dels barris de Ciutat de l’eixample.


9

D’aquest procés varen nàixer barris perifèrics com el de Son Gotleu, Son Cladera,

Son Rapinya, Son Roca, etc., amb capacitat per un nombre considerable d’habitants,

caracteritzats per la manca de recursos i les edificacions de dubtosa qualitat.

Pel que respecta a Son Gotleu, en 1962 s’inicià la construcció dels primers

habitatges, convertint-se poc a poc en un barri dormitori, on se varen anar instal·lant

tota una sèrie de petits comerços. La població va començar a créixer

espectacularment i els petits habitatges se varen fer cada vegada més ineficients,

aviat el barri va començar a trobar a faltar unes infraestructures, de les que

mancava, les preses en la construcció i la precària planificació no havien considerat

aquesta necessitat.

Als anys vuitanta incideix notablement en el barri la delinqüència juvenil, això

juntament amb la mancança de recursos de la zona, va incidir negativament amb el

moviment de població i les seves característiques socials, es a dir, la gent millor

situada va anant abandonant el barri i se va traslladar a altres espais urbans amb

millors recursos.

Actualment aquest procés continua, de cada vegada arriba gent amb manco

recursos i la que aconsegueix situar-se’n millor se’n va, aquest és un fet preocupant,

la manca de teixit social que mínimament perduri en el temps dificulta un arrelament

adequat de una part de la població.

La conseqüència de tot això ha estat un procés que ha condicionat la concentració a

la zona, per una part, de gent amb baixos ingressos, una de les raons principals per

les que no se’n marxen del barri, i, per altra part, el baix preu de l’habitatge ha

propiciat l’arribada massiva de col·lectius en situació precària, principalment

immigrants. La degradació i l’escassa mobilitat de la majoria dels veïns augmenta les

dificultats d’una barriada que dia a dia se va deteriorant més.

A partir de la meitat dels anys noranta, amb la forta entrada a la comunitat balear

d’un important nombre d’immigrants estrangers, el barri canvia d’aspecte i comença

a convertir-se en un ghetto, on se va instal·lant una bona part d’aquesta població.


10

Això provoca conflictes socials, entre autòctons i immigrants, els primers comencen

a manifestar-se en contra de la massificació d’immigrants a la zona i els problemes

que els hi originen1.

Respecte a la vida social del barri de Son Gotleu, degut a la mobilitat demogràfica

del barri i a casi inexistència d’estudis sobre aquest, és bastant difícil trobar dades

que nos permetin configurar la seva història; a pesar d’això, gràcies a la publicació

Els barris de Palma2 poden trobar alguns aspectes sobre la seva història social

interessants, tal és el cas de la recopilació que presenta Miquel Pieras, de la que

destaquem alguns moments del barri en el temps3:

Pareix ésser que la vida social va començar des de les parròquies (en el barri se

varen inaugurar dues) tant des de la de Corpus Christi com de la de Sant Vicenç

Ferrer, pocs anys desprès. En 1966 se va començar amb una guarderia on un any

desprès se creà la Parròquia del Corpus Christi, molt aviat va començar a dona vida

a diferents iniciatives socials, diferents grups de persones del barri disposades a

organitzar activitats diverses utilitzant com a marc de recolzament la Parròquia.

D’aquestes iniciatives varen sortir grups com “l’Infant Club Son Gotleu” fundat a l’any

1970 o un altre destinat a al·lots majors de 14 anys, fundat a l’any 1973, ambdues

estaven dedicats a realitzar activitats culturals i de temps lliure (tals com teatre,

esports, música i excursionisme).

La Parròquia de Sant Vicenç Ferrer va començar els seus serveis religiosos a l’any

1968, en un principi estava situada de manera provisional als locals del Mater

Misericordiae, va tenir un local propi situat al carrer Santa Florentina, l’any 1969.

Relacionat amb aquesta parròquia va sortir un grup de joves que va dedicar la seva

activitat a fomentar la cultura i els esports, fins i tot va formà una petita biblioteca, a

més de col·laboracions amb la revista Eco Viu.

1 Veure Diari de Balears, 19 de Gener de 2003, pàgina 12, secció: local.

2 VVAA (1994). Els barris de Palma. Inca: Promomallorca.

3 Informació que s’ha completat amb algunes entrevistes exploratòries realitzades de manera

informal a persones vinculades amb Son Gotleu.


11

El barri, segons destaca l’autor esmentat, va tenir al seus principis una forta activitat

cultural i esportiva, tal és el cas de les activitats desenvolupades pel Centre cultural

recreatiu Son Gotleu, aquest presentava una oferta educativa (cursos per treure el

certificat d’estudis, d’alfabetització, etc.) i d’oci, a més disposava d’una biblioteca.

D’aquest Centre va sortir un grup de joves dedicat a l’esplai denominat “Club juvenil

Jupa”.

Pel que respecta a l’activitat esportiva, a més dels clubs com el de petanca Son

Gotleu, creat a finals de la dècada dels anys 80; destaca la trajectòria dels equips de

futbol, de la que presentem aquí algun fet important de la seva història. El C.E.

Atahualpa que va jugar a la segona divisió regional, la temporada 73-74 canvià el

nom pel de Atlètic Son Gotleu. El 1968 se va constituir un altre equip amb el nom del

barri, el C.E. Son Gotleu, aquest va començar jugant al camp del barri, situat on avui

se troba la plaça Orson Welles, segons nos conta un interlocutor, Adolfo Vecina, que

vivia en aquell temps al barri, els partits que se disputaven en aquell camp tenien

una forta repercussió entre la població, era relativament considerable el nombre

d’aficionats que assitien a veure els partits. Això donava molta vida social al barri

durant els caps de setmana, a més la plantilla estava formada pels propis veïns.

L’any 1974 se va constituí un altre equip, el Bar Acapulco, que inclús va jugar a la

categoria de tercera regional.

Les organitzacions veïnals també han tingut un pes important dins la barriada,

històricament, l’any 1976 se va crear la primera associació de veïns, l’Associació de

veïns de Son Gotleu, que si bé ja havia diverses iniciatives de reagrupació ciutadana

i de reivindicació de necessitats i recursos, aquesta associació va aglutinar, d’alguna

manera, les diverses reivindicacions.

L’associació de veïns va tenir un principi fort, però desprès va passar per moments

de crisi, fins que l’any 1993 va sortir un problema arran de la urbanització d’un solar

aferrat a la plaça Orson Welles, un grup de veïns va lluitar perquè aquella zona no

se construís, consideraven que ja era un barri amb fortes mancances d’espais verds

públics, com per aquell també fos convertit en més habitatges, al final se va optar

per una solució que no beneficies només als constructors, així que una part del solar


12

va quedar com a zona verda. A partir d’aquestes reivindicacions i l’organització dels

veïns va sortir una nova associació, l’Associació de veïns Orson Welles.

Aquesta associació durant una sèrie d’anys ha protagonitzat la continua reivindicació

dels problemes i mancances del barri i la necessitat d’intervencions importants. La

darrera dècada Son Gotleu ha estat protagonista d’un canvi social sense precedents,

l’arribada de un nombre considerable de població immigrant estrangera i la reducció

de població d’origen espanyol ha trastocat les relacions socials quotidianes, creant

desajustes importants dins un procés d’assentament en un espai urbà degradat amb

moltes mancances. Amb el temps s’han anat creant diferents espais de diàleg i

treball en xarxa, formats per professionals i altres entitats, però l’AVV sempre s’ha

negat a participar-hi. En 2010 se crea una nova associació de veïns que vol

representar a tots els col·lectius (immigrants i antics residents) i participar als

diferents espais de diàleg i interacció social del barri, se tracta de l’AVV Son Gotleu.

2.2 Dades demogràfiques4

El nombre d’habitants de Son Gotleu se situa en 10.037 persones a 1 de Gener de

2010. Com a dada d’interès per a tenir en compte alhora d’interpretar els altres punts

d’aquest informe, cal apuntar que la distribució per zones se correspon

aproximadament a un 65% de població per la zona central i un 35% per la perifèrica

(6.549 i 3.488 respectivament).

Si observem les dades d’un període més ample, en aquest cas de 2002 a gener de

2010, podem comprovar com presenta una dinàmica demogràfica força destacada5,

amb un increment de població d’un 28,05% (2.199 persones) des de l’any 2002 a

gener de 2010. Aquest creixement vegetatiu supera en 10,27 punts el de la mitjana

de Palma, que per al mateix període suposa un increment percentual del 17,78%.

L’augment de població no tan sols ha estat constant, sinó que a més, cada any ha

4 Per a més informació, consultar l’Annex demogràfic. 5 L’anàlisi demogràfic s’ha dut a terme a partir de les dades del Padró Municipal de 1 de gener

de l’any corresponent.


13

estat superior al de la resta de la ciutat; essent durant el llarg dels anys 2002, 2007-

20086 quan ha hagut un increment més notable; aquesta dinàmica sí se correspon

amb l’observada a la mitjana de Palma, amb una excepció: Mentre les dades de

conjunt mostren com 2008 se redueix el creixement vegetatiu, aquesta tendència se

farà esperar en el cas de Son Gotleu, ja què l’augment encara serà força significatiu

durant 2008; sent principalment l’entrada de població immigrant (sobretot

subsahariana) la causa del citat increment. A la taula 1 se poden apreciar les dades

amb deteniment::

Taula 1: Evolució nombre d’habitants

Padró habitants Son Gotleu Palma

Anys Nº habitants % variació Nº habitants % variació

2002 7.838 362.142

2003 8.151 4,0 373.043 3,0

2004 8.368 2,7 379.898 1,8

2005 8.697 3,9 390.393 2,8

2006 8.995 3,4 400.872 2,7

2007 9.099 1,2 404.335 0,9

2008 9.501 4,4 413.781 2,3

2009 9.895 4,1 421.585 1,9

2010 10.037 1,4 426.526 1,2

Font: Elaboració pròpia (PMH)

2.2.1 Distribució de la població per sexe i edat

L’anàlisi de la població i la seva distribució per sexe dona també algunes pistes de

les característiques pròpies del barri, respecte a la dinàmica i composició

demogràfica global de Palma. Els homes representen un 55,25% del total de

població, mentre que les dones se situen en el 44,75%; situació molt diferent a la

6 Els anys no coincidiexen amb la taula per ser dades a 1 de gener de l’any corresponent.


14

distribució de la ciutat, on el percentatge d’homes és lleugerament inferior amb un

49,37% del total.

Tot pareix indicar que aquesta particularitat està directament relacionada amb la

composició per lloc de naixement i el propi procés d’assentament de la població

nouvinguda de l’estranger. Ja què com veurem més endavant, la composició

d’aquesta a Son Gotleu presenta importants diferències per sexe. Un altre indicador

d’aquesta circumstància apareix alhora de comprovar la distribució per sexe en les

dues zones del barri. A pesar de què la zona perifèrica també presenta un

percentatge superior a la mitjana de Palma, amb un 52,09%, la zona central és la

que més se distància d’aquella amb un 56,92% de població masculina7. Si observem

l’evolució durant el període 2002-2010, si bé sempre ha estat superior el percentatge

d’homes respecte a Palma, serà a partir de 2004 quan s’equilibri se romp amb un

augment superior d’aquests respecte a les dones, a pesar de què aquestes també

creixen en nombre durant tot el període, però a un ritme inferior.

Algunes dades curioses que demostren aquestes diferències les tenim alhora de

calcular el nombre d’increment d’homes i el de dones, així, les dades numèriques

indiquen que la bretxa entre homes i dones ha anat creixent progressivament, des

d’una diferència de 34 persones en 2002 a una de 1.053 en 2010. La ràtio

homes/dones a 2010, en comparació a la de la mitjana de Palma, també és prou

significativa, 0,97 enfront d’un 1,23 a Son Gotleu (arribant a un 1,32 a la zona

central).

Passem a considerar la distribució de població per edats, una descripció general nos

permet identificar algunes característiques que destaquen en comparació amb les

dades del conjunt de Palma. Se tracta d’una població majoritàriament jove, més de

la meitat de la població (54,8%) té menys de 35 anys, mentre que aquest col·lectiu a

la mitjana de Palma suposa el 44,8%. Les persones majors de 65 anys suposen el

10% de la població, mentre que per Palma suposen un 13,5%. A la taula 2 se poden

observar amb més deteniment aquestes dades.

7 Veure taula: Població a Son Gotleu segons sexe i zona


15

Taula 2: Distribució de la població per edat a Son Gotleu i Palma

2010 Son Gotleu Palma

Edats Nº % Son Gotleu Nº % Palma

de 0 a 4 795 7,92% 21.422 5,02%

de 5 a 9 585 5,83% 20.633 4,84%

de 10 a 14 498 4,96% 19.053 4,47%

de 15 a 19 542 5,40% 20.841 4,89%

de 20 a 24 687 6,84% 26.884 6,30%

de 25 a 29 1082 10,78% 37.775 8,86%

de 30 a 34 1312 13,07% 44.495 10,43%

de 35 a 39 1055 10,51% 41.351 9,69%

de 40 a 44 803 8,00% 35.133 8,24%

de 45 a 49 612 6,10% 30.906 7,25%

de 50 a 54 443 4,41% 26.509 6,22%

de 55 a 59 328 3,27% 23.177 5,43%

de 60 a 64 290 2,89% 20.846 4,89%

de 65 a 69 257 2,56% 16.477 3,86%

de 70 a 74 249 2,48% 12.548 2,94%

de 75 a 79 224 2,23% 11.795 2,77%

de 80 a 84 146 1,45% 8.739 2,05%

de 85 a 89 90 0,90% 5.368 1,26%

de 90 i més 39 0,39% 2.574 0,60%

Total general 10.037 100,00% 426.526 100,00%


Els trams d’edat amb percentatges més diferents respecte dels de Palma són: els

de 0 a 4 anys i el de 30-34 anys, amb 2,9 punts i 2,6 punts per sobre de Palma

respectivament. En funció de les zones, veiem que aquest tret destaca sobretot a la

zona central, on aquests dos intervals d’edat arriben a un 8,6% i a un 14%

respectivament, és a dir, més de 3,6 punts per sobre de la mitjana de Palma. Degut

a què la concentració de població se situa en els trams d’edats més joves, aquesta

situació permet observar com, si comparem les dades amb la mitjana de Palma, a


16

partir dels 45 anys tots els trams d’edat presenten dades percentuals inferiors a la de

la mitjana de la ciutat (una mostra més de la particularitat de la composició de la

seva població).

Si tenim en compte les zones en les que hem dividit el barri, els grups d’edat més

joves encara destaquen més a la zona central, mentre que el grup d’edat més adult,

de 41 a 64 anys ja és superior a la perifèrica. De totes formes ambdues zones estan

en els trams més joves per damunt de Palma. Aquesta tendència se pot observar al

gràfic 1.

Gràfic 1:

2010. Distribució població per zones i grups d'edat. Valors relatius

19,93%

49,18%

20,77%

44,70%

9,81%10,12%

26,75%

18,75%

13,48%

30,26%

41,02%

15,23%

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

35%

40%

45%

50%

55%

De 0 a 15 anys de 16 a 40 anys de 41 a 64 anys 65 anys i més

% z. central % z. perifèrica % Palma


Respecte a l’evolució dels grups d’edat i la seva comparació amb Palma, dels

darrers 5 anys, el grup de d’edat de 0 a 15 anys es manté permanentment per sobre

de la mitjana de Palma, amb un mínim de 3,5 punts de diferència, arribant en el 2010

a una diferència màxima del 4,28 punts


17

Igualment, el grup d’edat de 16 a 40 anys té més representació a Son Gotleu que en

el conjunt de Palma, passant d’una mínima diferència de 4,30 punts en 2006 a una

màxima de 7,05 en 2009. El grup d’edat de 41 a 64 anys, permanentment està per

baix de la mitja que aquest grup representa en el conjunt de Palma, amb una

diferència mínima de més de 6,8 punts en 2006 i una màxima de 7,6 punts en 2008 i

2009. També el grup d’edat de 65 anys i més, al llarg dels darrers anys i de forma

progressiva, està per baix de la mitjana que aquest grup representa en el conjunt de

Palma, amb una diferència mínima de 1,38 punts en 2006 i una màxima de 3,47

punts en 2010.

La distribució per sexe i edat també presenta algunes tendències importants, que

venen a explicitar les diferències esmentades anteriorment, quan s’ha descrit la

composició de la població per sexe, al gràfic 2 podem observar com en els trams

d’edats centrals, de 25 a 54 anys, predominen notablement els homes per damunt

de les dones, mentre que aquestes són més presents a partir dels 65 anys. El primer

cas sembla ser conseqüència de l’entrada de població immigrant d’aquestes edats,

mentre que el segon de la taxa de mortalitat més alta en els homes a menors edats.

Gràfic 2:

Distribució per sexe i trams d'edat

0

100

200

300

400

500

600

700

800

900

de 0 a 4

de 5 a 9

de 10 a 14

de 15 a 19

de 20 a 24

de 25 a 29

de 30 a 34

de 35 a 39

de 40 a 44

de 45 a 49

de 50 a 54

de 55 a 59

de 60 a 64

de 65 a 69

de 70 a 74

de 75 a 79

de 80 a 84

de 85 a 89

de 90 i més

Trams d'edat

Nº Hab

itan

ts

Homes Dones



18

Les piràmides de població de Son Gotleu i Palma de 1997 i 2010 nos permeten

observar gràficament la distribució i evolució demogràfica.

Gràfic: 3

-900 -800 -700 -600 -500 -400 -300 -200 -100 0 100 200 300 400 500 600

de 0 a 4

de 5 a 9

de 10 a 14

de 15 a 19

de 20 a 24

de 25 a 29

de 30 a 34

de 35 a 39

de 40 a 44

de 45 a 49

de 50 a 54

de 55 a 59

de 60 a 64

de 65 a 69

de 70 a 74

de 75 a 79

de 80 a 84

de 85 a 89

de 90 i més

Piràmide de població 2010 Son Gotleu

Homes Dones


Gràfic: 4

-900 -800 -700 -600 -500 -400 -300 -200 -100 0 100 200 300 400 500 600

de 0 a 4

de 5 a 9

de 10 a 14

de 15 a 19

de 20 a 24

de 25 a 29

de 30 a 34

de 35 a 39

de 40 a 44

de 45 a 49

de 50 a 54

de 55 a 59

de 60 a 64

de 65 a 69

de 70 a 74

de 75 a 79

de 80 a 84

de 85 a 89

de 90 i més

Piràmide de població Son Gotleu 1997

Homes Dones


Gràfic: 5

-25.000 -20.000 -15.000 -10.000 -5.000 0 5.000 10.000 15.000 20.000 25.000

de 0 a 4

de 5 a 9

de 10 a 14

de 15 a 19

de 20 a 24

de 25 a 29

de 30 a 34

de 35 a 39

de 40 a 44

de 45 a 49

de 50 a 54

de 55 a 59

de 60 a 64

de 65 a 69

de 70 a 74

de 75 a 79

de 80 a 84

de 85 a 89

de 90 i més

Piràmide de població Palma 2010

Homes Dones


Gràfic: 6

-25.000 -20.000 -15.000 -10.000 -5.000 0 5.000 10.000 15.000 20.000 25.000

de 0 a 4

de 5 a 9

de 10 a 14

de 15 a 19

de 20 a 24

de 25 a 29

de 30 a 34

de 35 a 39

de 40 a 44

de 45 a 49

de 50 a 54

de 55 a 59

de 60 a 64

de 65 a 69

de 70 a 74

de 75 a 79

de 80 a 84

de 85 a 89

de 90 i més

Piràmide de població Palma 1997

Homes Dones



19

Podem veure les diferències que s’han anat produint en els dos casos, pareix que en

1997 ambdues situacions presentaven figures semblants, més simètrica en el cas de

Palma, però ambdues mostraven una base estreta bastant similar a la mitjana edat

de 55 anys, a pesar de què la de Son Gotleu ja presentava alguns trams una mica

alterats. Mentre que en 2010 les dues piràmides són molt diferents a les de la

dècada anterior; La ciutat ha crescut demogràficament i això ha tingut repercussions

en la gràfica, aquesta tendència s’observa als dos casos (Palma i Son Gotleu) però

aquesta vegada amb diferències més significatives. Mentre que a Palma se mostra

una forma piramidal més ampla en els trams de població jove en edat activa, però

sempre conservant formes harmòniques. En el cas de Son Gotleu, la piràmide ens

mostra una base ampla que constata la importància de la població entre 0 i 4 anys,

la zona d’edats centrals amb una forta desviació a l’extrem, sobretot en el cas dels

homes (sent força important) i desprès baixa relativament de forma considerable

quan s’aproxima a edats a partir dels 55 anys. Aquestes variacions són

conseqüència de la suma d’una sèrie de factors: L’entrada de població immigrant

jove, la reagrupació familiar, l’index de natalitat i la fugida i conseqüent substitució de

població de mitjana edat per població immigrant i jove.

Si tenim en compte les zones central i perifèrica de Son Gotleu, veiem que la

piràmide de població de la zona central s’assembla més a la piràmide de població

del conjunt del barri, amb un clar predomini de la part esquerra, sobretot als intervals

d’edat centrals; mentre que la piràmide corresponent a la Zona perifèrica, està més

equilibrada, essent més semblant a la piràmide del barri corresponent a l’any 1997.

2.2.2 Població per lloc de naixement

Si analitzem la distribució de la població de Son Gotleu en funció del lloc de

naixement, veiem que el percentatge de persones nascudes a Espanya és del

57,5%, lleugerament superior al grup que ha nascut a països estrangers, però

bastant inferior al percentatge que aquesta categoria representa a Palma, que és del

74,34%. A Son Gotleu, el col·lectiu d’espanyols està 16,8 punts per baix del que

representa al conjunt de Palma.


20

Aquestes diferències encara augmenten més si observem les dades del barri per

zones. A la zona central els percentatges entre espanyols i estrangers quasi arriben

al 50%, mentre que a la zona perifèrica, malgrat el percentatge de persones

estrangeres està per sobre de la mitjana de Palma, la diferència és inferior. Tal i com

se pot observar al gràfic 7:

Gràfic: 7

51,35%

48,65%

69,07%

30,93%

74,34%

25,66%

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Z. central Z. perifèrica Palma

Distribució percentatges població segons zona i lloc de naixement

Espanya Estrenger


Per altra part, a Son Gotleu, els percentatges entre homes i dones nascuts a

Espanya són molt semblants, mentre que els dels homes i dones nascuts a països

estrangers no són homogenis, havent una diferència de més de 10 punts a favor

dels homes. A la distribució de Palma els percentatges entre homes i dones no

presenten aquestes diferències8, se confirma així la interpretació citada a paràgrafs

8 Veure Taules: Població a Son Gotleu per sexe i lloc de naixement gral i Taula: Població a Palma per sexe i lloc de naixement gral


21

anteriors referents a la composició per sexe i l’efecte de l’entrada de població

immigrant sobre la distribució de la població.

Pel que respecta a la composició de la població immigrant i les zones de

procedència, podem comprovar com la gran majoria provenen de països

extracomunitaris (gràfic 8); els més significatius són sobretot els països que

corresponen a Resta d’Àfrica (Àfrica sense incloure països del Magreb), agrupant un

19,1% de la població total del barri. En segon lloc els països de Llatinoamèrica amb

un 10% dels empadronats. El Magreb està en el tercer lloc de països de naixement

més significatius de Son Gotleu, amb un 7,8% d’habitants.

Gràfic: 8

Distribució població 2010 Son Gotleu per país de naixement

Resta d'Europa

0,6%

Àsia

1,8%

UE-27

2,9%

Magreb

7,8% Resta d'Àfrica

19,1%

Llatinoamèrica

10,1%

Països

Extracomunitaris

39,6%Espanya

57,5%


La incidència d’aquests països de naixement a Palma és bastant inferior, donat que

Resta d’Àfrica i Magreb junts (Àfrica) suposen un 3,29% de la població, es a dir 23,6

punts per baix del que aquest col·lectiu suposa a Son Gotleu.

Altres llocs de naixement com “Resta d’Europa”, “Llatinoamèrica” i “Àsia”, tenen

percentatges semblants a Son Gotleu i a Palma; mentre que els països de la Unió

Europea dels 27 representen un percentatge baix.


22

Desagregant les dades per país d’origen i importància per nombre de persones

migrades (taula 3) destaca Nigèria amb molta diferència sobre els altres, amb 1.064

persones, la segona posició l’ocupa el Marroc amb 752 persones i la tercera

Equador, amb 426. a la taula se pot comprovar com els altres orígens són molt més

minoritaris, entre aquestes tres primeres procedències superen la meitat dels

immigrants del barri. Sent a més molt destacada la proporció d’homes sobre les

dones que pràcticament les dupliquen, a excepció del cas dels llatinoamericans que

les dones superen als homes en 10 persones.

Taula 3: Països d’origen

11 Principals països d'origen Homes Dones Total

Nigèria 698 366 1.064

Marroc 491 261 752

Equador 208 218 426

Senegal 224 36 260

Mali 162 27 189

Colòmbia 63 72 135

Ghana 91 15 106

Argentina 52 52 104

Bolívia 44 54 98

Bulgària 46 52 98

Xina 51 29 80


Si comparem la representació de la població immigrant respecte al total de població

estrangera, tindrem la importància relativa de cada un dels col·lectius. Aquestes

dades les podem observar al gràfic 9. Els procedents d’África (no Magreb) ocupen la

primera posició amb un 44,97%, això situa a Son Gotleu com el barri amb més

persones d’aquest origen i proporció; la segona procedència en importància se

correspon amb les persones de Llatinoamèrica, un 23,87% dels immigrants; seguits

pels magrebins, amb un 18,38%, aquesta dada també és força significativa, ja què el

país d’origen és majoritàriament el Marroc, mentre que si comparem amb els de

Llatinoamèrica són diversos els països de procedència, per tant la del Marroc podria


23

considerar-se la segona comunitat en importància. La resta de zones tenen menys

representació, poden destacar dins del grup de UE-27 els països del l’Est d’Europa

com els de més pes demogràfic dins aquest grup.

Gràfic: 9

Distribució persones estrangeres per lloc de naixement. Percentatges

Àsia4,27%

UE-276,92%

Resta d'Àfrica44,97%

Magreb18,38%

Llatinoamèrica23,87%

Resta d'Europa1,52%

Altres nacionalitats0,07%


Fent un anàlisi per zones del barri podem comprovar com la incidència de la

immigració és més important a la part central9, on gairebé un 49%, mentre que a la

zona perifèrica se situa en un 31%. Als gràfics se pot apreciar l’àrea que representa

la proporció de població immigrant – espanyola de naixement i com alhora de

comparar aquestes dades amb les de Palma, més s’allunyen de la mitjana quan

passem de la zona perifèrica al nucli del barri. Ambdues amb percentatges de

població immigrant que se situen per sobre del de la ciutat.

9 Veure gràfic 10


24

La diferent composició de la població estrangera en ambdues zones també és prou

significativa. Entre els tres grups més representatius podem identificar dos casos

amb assentament geogràfic diferent, se tracta dels col·lectius de subsaharians,

llatinoamericans i magrebins, els primers i tercers se troben més representats a la

zona central, mentre que els de llatinoamericans ocupen més la perifèrica.

El gràfic 10 nos permet dur a terme una comparació de la població per lloc de

naixement i la seva representativitat a cada una de les zones del barri.

Gràfic: 10

Distribució població estrangera per lloc de naixement i zona

UE-27, 5,18%UE-27, 12,05%

Llatinoamèrica, 19,15%

Llatinoamèrica, 37,81%

Àsia, 4,30%

Àsia, 4,17%

Magreb, 20,46%

Magreb, 12,23%

Resta d'Àfrica, 49,37%

Resta d'Àfrica, 31,97%

Resta Europa,

1,48%

Resta

Europa,1,67%

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Zona central Zona perifèrica


Podem comprovar com els diferents orígens se troben a les dues zones, si bé se

marquen algunes diferències, com hem comentat abans, observant la distribució

dels tres orígens amb més representació, a la zona central hi ha més concentració

de població subsahariana, en concret un 49,37%, a continuació se troba la magrebí

amb un 20,46%, per damunt de la llatinoamericana que arriba al 19,15%. En la zona

perifèrica se dona una situació diferent, ja què la major concentració correspon en

aquest cas a la llatinoamericana, amb un 37,81%, seguida de la subsahariana,

31,97% i la magrebí amb un 12,23%.


25

Si atenem a les edats de la població en general i el lloc de naixement, podem

observar al gràfic 11 que, a pesar de què encara la població espanyola és

lleugerament més nombrosa, comprovem com el tram d’edats entre 16 i 40 anys

està compost per quasi el doble de estrangers que d’espanyols de naixement.

Mentre que als altres trams encara se manté la predominança d’espanyols, molt

extrem en el cas dels de 65 o més anys. Aquestes dades permeten tenir una idea de

la importància de l’entrada de població estrangera jove, sobretot en el tram

assenyalat com el més nombrós.

Gràfic: 11

1.500

31428

1.849

173

2.758

1.466

82

745

957

939

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

4.000

4.500

5.000

de 0 a 15 de 16 a 40 de 41 a 64 de 65 i més

Distribució població 2010 Son Gotleu per grup d'edat i lloc de naixement

Espanya Països comunitaris UE-27 Total Països extracomunitaris


Analitzant ara la distribució de la població per edats dins de cada grup, en aquest

cas únicament se presenten les dades de dos variables (espanyols i estrangers) se

pot veure la importància dins de cada grup de les edats i la comparació amb l’altre

grup. El gràfic 12 mostra la notable diferència entre ambdós grups, mentre la

població espanyola presenta una corba més simètrica, pròpia d’una forma piramidal

(base ampla); les barres corresponents a la població estrangera presenten una

acumulació força destacada a la franja d’edat entre 16-40 que, a més de duplicar a


26

la d’espanyols, està descompensada en referència al pes relatiu del total

d’estrangers.

Gràfic: 12

25,99%

10,76%

32,03%

68,72%

25,40%

19,39%

16,58%

1,13%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

de 0 a 15 de 16 a 40 de 41 a 64 de 65 i més

Distribució de la població per lloc de naixement i edat. Percentatges

% Espanyols % Estrangers


2.2.3 Composició de les Llars

A Son Gotleu hi ha 3.262 llars o Unitats de convivència, 2.090 estan ubicades a la

Zona Central i la resta, 1.172 a la zona perifèrica. Respecte al nombre de persones

per llar, les unipersonals predominen per damunt de la resta, al igual que a Palma,

però amb un percentatge inferior, ja què a la primera se situen en el 33,21% i a Son

Gotleu en un 28,72%. En segon lloc, destaquen les llars compostes per 2 persones,

també igual que a Palma, però en un percentatge inferior, un 19,71% enfront d’un

24,50%. Les llars de tres persones són bastant similars a Palma (16,74% i 18% Son

Gotleu), igual que les de quatre (ambdós casos aproximadament un 14%). És en els

casos a partir de cinc persones per llar quan les dades se distancien


27

progressivament; en total a Son Gotleu un 20,14 de les llars estan formades per cinc

o més persones; mentre que a Palma aquest cas representa un 9,93% de les llars.

Gràfic: 13

Composició llars per nombre de membres

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

35%

% Son Gotleu % Palma

% Son Gotleu 28,72% 19,71% 16,74% 14,68% 8,31% 5,09% 6,74%

% Palma 33,21% 24,50% 18,00% 14,36% 5,49% 2,24% 2,20%

1 persona 2 persones 3 persones 4 persones 5 persones 6 persones7 o més persones


Si tenim en compte la composició de les Llars en funció de les zones, veiem que en

ambdues predominen també les llars unipersonals, però sobretot a la zona central,

amb un 30,67%, percentatge més proper al que aquesta categoria suposa al conjunt

de Palma, mentre que la zona perifèrica té un percentatge bastant inferior al de

ciutat, un 25,26%. Les llars més nombroses tenen especial presència a la zona

central, sobretot en el cas de les de més de 6 persones que dupliquen a la zona

perifèrica.


28

Gràfic: 14

30,67%25,26%

19,04%20,90%

14,98%19,88%

12,44%18,69%

8,95%7,17%

6,08%3,33%

7,85%4,78%

0% 5% 10% 15% 20% 25% 30% 35%

1 persona

2 persones

3 persones

4 persones

5 persones

6 persones

7 o més persones

Composició de les llars. Nombre de membres

% Z. central % Z. Perifèrica


El 34,76% de les llars del barri tenen algun dels seus membres menor de 16 anys.

Concretament, a un 17,78% de les llars de Son Gotleu hi ha un menor de 16 anys i a

un 11,16%, n’hi ha dos. De les llars que compten amb menors de 16 anys, la majoria

(51,15%) en té, i un altre significatiu 32,10% en té 2. Les llars on hi trobem 4 o més

menors de 16 anys són una minoria del 5,20%, respecte de les famílies amb menors

de 16 a. i del 1,81% respecte del total de les Lars del barri.

Les Unitats de convivència amb un sol menor de 16 anys són relativament més

freqüents a la Zona Perifèrica, on representen un 56% respecte de les llars amb

menors, mentre que a la zona central aquest percentatge baixa fins al 49%.

Igualment les llars amb 2 menors són lleugerament més significatives a la zona


29

perifèrica. Contràriament, les llars amb un major nombre de menors, 3, 4, 5, ó 6

tenen majors percentatges a la zona central que a la perifèrica.

En quan a les persones de 65 anys o més, al barri hi ha 766 llars en que algun dels

seus membres té 65 anys o més. Suposa que hi ha presència de persones grans a

un 23,48% de les Unitats de convivència de Son Gotleu. La gran majoria (70,5%) de

llars amb persones grans, compten amb un dels seus membres que té com a mínim

65 anys. Un altre percentatge molt important, del 28,7% són les llars en les que hi

trobem dues persones majors de 65 a. Les unitats de convivència amb un nombre

més elevat de persones grans són molt minoritàries. Per altra part, comentar, que hi

ha 540 llars (un 16% del total) que estan formades per una persona sola,

unipersonals, amb una edat de 65 anys en endavant, i en la majoria de casos,

67,59%, es tracta de dones.

Respecte a la composició de les llars per lloc de naixement, cal destacar alguna

dada molt significativa, com el fet de les diferències entre dos grups, un format per

població espanyola i europea en general, on són més habituals les llars menys

nombroses i l’altre per població llatinoamericana i africana (inclosa magrebí) on se

dona una forta concentració de les llars de 4 ó més persones, inclús en el cas dels

subsaharians i asiàtics, és molt significativa la presència de llars amb més de 6

persones amb percentatges superiors al 20% del total de llars amb aquest origen.

2.2.4 Nivell d’estudis

La gran majoria de la població de Son Gotleu manca d’estudis secundaris o

superiors, el nivell amb més presència se situa en els estudis primaris, amb un

54,49% dels casos, seguit de les persones sense estudis, és a dir, que si bé saben

llegir i escriure, no han superat la qualificació d’apte alhora d’adquirir un títol

acadèmic acreditatiu; un 29,66% estan en aquesta situació. Aquesta precarietat

s’incrementa encara més amb el 5,26% d’analfabets. Per damunt, amb nivells

educatius amb més possibilitats de reconversió en llocs de treball o capacitat

d’integració social, se troba un 8,47% que se corresponen als d’estudis secundaris i

únicament un 2,12% de persones amb estudis superiors.


30

Gràfic: 15

Distribució població per nivell d'estudis

Estudis Primaris54,49%

Analfabet/ta5,26%

Estudis Superiors2,12%

Sense estudis29,66%

Estudis Secundaris

8,47%


Les diferències per sexe no són molt significatives, tal vegada cal destacar que les

dones presenten percentatges lleugerament superiors en els nivells més precaris, és

a dir, en el cas dels analfabets i en el de sense estudis. Curiosament també són

superiors a l’altre extrem, en els estudis secundaris i superiors. Mentre que els

homes superen a les dones en els estudis primaris. Dades que se poden observar al

gràfic 16.


31

Gràfic: 16

Distribució població per nivell d'estudis i sexe

1,97%

7,64%

57,03%

29,19%

4,16% 2,30%

9,51%

51,28%

30,26%

6,65%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

Analfabet/ta Sense estudis Estudis Primaris Estudis Secundaris Estudis Superiors

% homes % Dones


Una comparació amb Palma nos permet observar com les dades de Son Gotleu

presenten índexs superiors (veure gràfic 17). en el cas de menor nivell d’estudis, les

persones amb estudis primaris se situen en el 54,49%, mentre que a Palma estan en

el 45,57%. El grup de persones sense estudis també és superior, amb un 29,66%

enfront d’un 17,51% i el de persones analfabetes a Son Gotleu se situa en el 5,26%,

mentre que a Palma està en el 3,99%. En els casos de més estudis se dona una

situació inversa, sent superiors a Palma, els estudis secundaris se troben

representats en un 8,47%, mentre que a Palma arriben al 19,93; els estudis

superiors presenten la mateixa diferència relativa, a Son Gotleu només un 2,12% té

aquest nivell d’estudis, mentre que a Palma arriba al 13% de la població.


32

Gràfic: 17

Comparativa nivell d'estudis Son Gotleu i Palma. Percentatges

2,12%

8,47%

54,49%

29,66%

5,26%

13,00%

3,99%

17,51%

45,57%

19,93%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

Analfabet/ta Sense estudis Estudis primaris Estudis secundaris Estudis superiors

% Son Gotleu% Palma


Una aproximació a la composició de la població per lloc de naixement i el nivell

d’estudis mostra diferències prou interessants en els nivells dels extrems. La

població espanyola de naixement supera a la immigrant en els percentatges

d’analfabets, un 7,56% enfront d’un 2,68% i en el de persones sense estudis, un

34,11% enfront d’un 24,67%. La situació central, els d’estudis primaris són superiors

les dades d’immigrants amb un 59,96%, mentre que els espanyols se situen en un

49,60%. Els estudis més elevats estan més presents en la població estrangera, un

9,64% tenen estudis secundaris, en el cas dels espanyols un 7,42% i també és

superior en els estudis superiors, un 3,02%, enfront d’un 1,31% dels espanyols.

Respecte a les possibles diferències per zones del barri, a la perifèrica s’identifiquen

més proporció de persones amb estudis secundaris o superiors i curiosament més

analfabets, mentre que la central està més representada en els casos de sense

estudis i d’estudis primaris.


33

Gràfic: 18

Distribució població per nivell d'estudis i lloc de naixement

7,42%

49,60%

34,11%

7,56%

1,31%

9,64%

59,98%

24,67%

2,68% 3,02%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

Analfabet/ta Sense estudis Estudis primaris Estudissecundaris

Estudissuperiors

% Espanya % Estranger



34

2.3 Entitats socials i agrupacions

Són moltes les entitats del barri que participen a un o altre espai social que acaba

formant un teixit de contacte, comunicació i inclús de treball en xarxa molt

interessant i que ha aconseguit actuacions molt fructíferes. Tal vegada aquest

procés com a globalitat se troba en un estat de consolidació, no tant els les diferents

agrupacions més madures i amb finalitats més concretes. Abans de descriure les

diferents entitats de Son Gotleu i algunes de les seves característiques, resulta

raonable fer una breu descripció de l’estructura organitzativa i els seus components

(no totes les entitats participen, però sí la majoria).

Consell de barri

Fent una revisió de la globalitat a la concreció, únicament centrada en la zona

estadística (a un altre punt quedarien espais com el Consell de Districte) en el primer

nivell se situa en Consell de Barri. Espai on tothom pot participar i estar representat.

Se parla del barri i se prenen decisions comunitàries. Assistents: Entitats, serveis i

presència de representants polítics. Va ser un dels quatre primers consells creats

l’any 2008, juntament amb els de Verge de Lluc, Pere Garau i Camp Redó. No s’ha

reunit molt sovint, però sí en algun moment clau com el cas del conflicte que va tenir

lloc a l’estiu de 2009, on una baralla de 5 persones va acabar creant un clima de

violència en contra de la població immigrant. Aquest espai de diàleg va facilitar la

mediació entre totes les parts i l’aposta per vies de consens i interacció entre els

diferents col·lectius. A més com a conseqüència de les primeres passes, per anar

creant xarxa i compromisos de participar-hi, se varen crear contactes entre entitats i

tècnics de l’Administració que han permès continuar amb diverses iniciatives

comunitàries molt interessants, sota la implicació de les entitats d’immigrants al barri

i la seva xarxa social.

A un espai més concret trobem comissions o equips de treball que poden compartir

l’espai del Consell (a mode de satèl·lits) per treballar temes que surten d’aquest,

però necessiten un grup de treball específic; o simplement actuar dins un àmbit

concret amb objectius i funcions pròpies, podent aprofitar el recurs del Consell de


35

Barri per a formar-hi part i compartir un espai de diàleg comú amb la resta

d’iniciatives. A Son Gotleu identificant els següents grups:

2.3.1 Plataforma de serveis

La Plataforma va sorgir degut a la situació degradant en la que es trobava el barri de

Son Gotleu. Es varen reunir una sèrie de persones, representants de diverses

entitats del barri, les quals pactaren començar a treballar juntament per a fer front als

problemes del barri. La iniciativa va venir des del Centre de Salut, els educadors del

CMSS i la parròquia de Corpus Cristhi, a partir d’aquí se varen posar també en

contacte amb les escoles i demés serveis.

Els objectius inicials els hi podrien concretar en els següents:

• Generals

o Millorar el barri per aturar la degradació.

o Augmentar la qualitat de vida dels seus veïns.

o Reduir la conflictivitat social.

• Específics

o Treball coordinat de les diferents entitats del barri.

o Analitzar la situació del barri i cobrir algunes necessitats bàsiques.

o Fomentar la interacció social.

Als seus inicis va ser un grup clau per a posar en marxa iniciatives comunitàries,

quan la mancança d’intervenció integral al barri era molt greu, en aquest sentit es

troben activitats com els cursos de castellà per immigrants i l’escola d’estiu pels nins

i nines del barri que encara avui se continua realitzant a l’IES Sureda i Blanes.

A partir d’aquest grup s’organitzen d’altres a mode de comissions de treball, per

tractar temes concrets i posar-los en comú a les reunions de Plataforma. Actuen

amb objectius i funcions específiques, però depenen de la Plataforma com a

estructura.


36

Organigrama de la Plataforma

Comissions o grups de treball que depenen de la Plataforma com a estructura

organitzativa, composició:

• Comissió de pediatria: Centre de Salut, Serveis Socials i Càritas. A mésse

formen altres grups de coordinació i xarxa per temes referents a l’Educació i

promoció de la salut.

• Comissió de Serveis i activitats per infants i joves: Dinamització lingüística,

Dinamo, Educació, Serveis Socials, Projecte D. Comunitari. A partir

d’aquest grup s’organitzen activitats complementàries, dinamitzant la vida

social del barri i implicant a més serveis i entitats.

• Grup de treball de classes de castellà: Serveis Socials, Càritas.

• Grup de treball del Mercadet solidari: Escoles, Projecte D. Comunitari,

Dinamització lingüística, Serveis Socials, Educació.

PLATAFORMA DE SERVEIS

Comissió de serveis i activitats (infància i joventut)

Comissió de pediatria i altres

d’educació de la salut

Comissió de classes de castellà

Grup de treball

Mercadet llibres

Grup de treball de l’escola d’estiu


37

• Grup de treball de l’escola d’estiu: Escoles, Educació, Serveis Socials.

La Plataforma de serveis de Son Gotleu és el grup més actiu amb força maduresa

per a posar en marxa activitats que precisen del treball en xarxa. El curs 2009/10 se

varen desenvolupar diverses activitats de caire comunitari amb la participació de tots

o alguns dels seus membres: Mercadet de llibres, mercadet de joguines, exposició

de fotografies del barri, entre altres.

2.3.2 Comissió de convivència d’entitats

Algunes entitats del barri, tal vegada les més actives i amb finalitats relacionades

amb el treball en xarxa, constitueixen un grup que els hi serveix de referència,

comunicació i coordinació en cas de necessitat. Se reuneix cada dos o tres mesos i

l’espai és aprofitat per a informar de les diferents activitats que duen a terme els

seus membres i cercar altres implicacions i suports. Els components són els

següents: AVV Son Gotleu, Club d’Esplai Son Gotleu, Associació de Comerciants de

Son Gotleu, Casal d’Entitats de Consum, Asociació Fedde Kisal Fulbe, Associació

Nigèria Unida, Associació Lliure de Ghana, Associació Yapo, Veïns sense Fronteres

i un tècnic del Projecte de Desenvolupament Comunitari, que serveix de nexe entre

els diferents grups, serveis i entitats. Des de membres d’aquesta comissió s’està

duent a terme un projecte, subvencionat per Benestar Social de l’Ajuntament,

consistent en la millora dels jardins i espais comuns privats de les comunitats, se

pretén implicar als veïns en la conservació i rehabilitació dels espais degradats del

barri, al mateix temps fomentar la col·laboració de les associacions d’immigrants i

actuar conjuntament pel foment de la convivència intercultural.

Al marge d’aquests grups queden altres entitats, que sí han estat convocades i han

tingut presència en diferents consells de barri, però que no participen activament en

aquests espais de treball, sí en el cas de moments puntuals, per exemple l’AVV

Orson Welles contacta amb altres entitats alhora de celebrar les festes de la

barriada.


38

Quadre amb les diferents entitats i serveis amb presència al barri:

Taula 4: Entitats i Serveis

Nom

Amipa C. P. Gabriel Valseca Amipa Centre Educació Especial Mater Misericordia Amipa I.E.S Josep Sureda I Blanes Apima C. P. Joan Capó Apima Corpus Christi Asociación Balear para el diálogo y la integración Asociación de Inmigrantes Senegaleses en Baleares - Yapo Asociación de Jubilados y Pensionistas de Son Gotleu- Can Capes Asociación Yoruba de las Islas Baleares Associació Cultural Grup Folklòric Rondalla de Bellver Associació de Comerciants de Son Gotleu Associació de Dones Llatinoamericanes Associació de Immigrants de Nigèria – Edo Adine Associació de Immigrants Kayiraba Associació de Veïns Orson Welles Associació de Veïns Son Gotleu Associació Fedde Kisal Fulbe Associació Gent Gran Son Gotleu Associació Nigèria Unida Associació de Pares i Mares d'alumnes C.P. Es Pont C.C. Corpus Christi C.P. Es Pont C.P. Gabriel Valseca C.P. Joan Capó Càritas Diocesana de Mallorca Casal de Joves Migjorn Centre Cultural de Pensionistes i Jubilats De Son Gotleu Club d'esplai Son Gotleu Dinamització Escoles Obertes (Zona Centre) Dinamo. Servei Descentralitzat de Dinamització d'infants i Joves Federació de Comunitat Nigeriana Illes Balears I.E.S Josep Sureda I Blanes Igbo Progressive Association Iglèsia Evangèlica Philadelphia La Iniciativa Libre Asociación de Inmigrantes de Ghana (Laig) Mesquita (c/ Regal) Olive Park Association Parròquia Corpus Christi Policia Local. Unitat Territorial de Llevant Servei de Dinamització Lingüística de Son Gotleu Projecte de Desenvolupament Comunitari Pere Garau-Son Gotleu


39

S’ha elaborat una fitxa identificativa de cada una de les entitats que hi treballen o hi

tenen la seva seu del barri. Aquesta informació se pot consultar al link

http://projectedesenvolupamentcomunitari.wordpress.com/son-gotleu/

A continuació se descriu breument alguna informació d’altres entitats com els

centres de culte i els clubs esportius.

2.3.3 Els centres de culte

Els centres de culte han estat peces clau en la dinamització social dels barris i el

sorgiment d’entitats diverses. En el cas de Son Gotleu, han tingut la seva

importància en la història social del barri, per la qual cosa resulta interessant fer una

referència sobre els diferents centres de culte i les seves característiques.

Església Evangèlica

L’Església evangèlica situada al camí de Son Gotleu, és conseqüència d’una

iniciativa duta a terme l’any 2004 per part de la comunitat cristiana d’origen nigerià

que comparteix aquesta corrent religiosa, principalment se reuneixen persones

d’aquest origen geogràfic, però això no significa que sigui un espai social tancat, sinó

tot el contrari, els seus seguidors són persones obertes i favorables a què altres

persones creients amb la seva religió, independentment del seu origen, vulguin

participar a les seves reunions.

Habitualment participen al centre unes 35 persones, a més duen a terme activitats

amb altres centres evangèlics i les seves comunitats, sovint tenen reunions amb un

altre centre de culte proper, situat al carrer Màlaga (comunitat formada principalment

per persones autòctones). Dins dels serveis que s’ofereixen al centre, de moment

només se limiten als religiosos, però està previst per al futur prestar altres serveis de

tipus social a la població, com el repartiment de roba, aliments als necessitats i altres

ajudes d’aspecte social.


40

Església Evangèlica Philadelphia

Al carrer Salvador Galmes se troba un altre centre de culte de l’església evangèlica,

les celebracions són diàries en horari d’horabaixa, a excepció dels divendres, la

comunitat és principalment d’ètnia gitana, no tan sols assisteix població de Son

Gotleu, sinó que també d’altres barris propers, com és el cas del Polígon de Llevant,

Es Rafal o La Soledat; el nombre de persones que celebren el culte i se reuneixen

en aquest local és de més o manco d’unes 80, el centre no ofereix cap servei més,

però sí constitueix un lloc de reunió i de creació i manteniment de xarxes de

recolçament social força important per aquesta població.

Parròquia Corpus Christi

L’Església del Corpus Cristhi va nèixer com una filial de la parròquia de Sant Josep

Obrer, entre els anys 1965 i 1967, amb el creixement de la població del barri de Son

Gotleu, degut a l’arribada d’un important contingent de persones procedents d’altres

comunitats autònomes. La iniciativa va ser múltiple se tractava de donar uns serveis

diversos. Se va donar a l’Esglesia un solar, destinat fins a aquell moment a

l’explotació agrícola, amb la condició de què se construeixi una escola pels nins del

barri, se va construir un edifici amb aules, els baixos del mateix s’utilitzaven per a fer

missa els diumenges. Actualment se troba dividit l’espai de culte i altres activitats

dutes a terme des de la parròquia amb el que se dedica al centre d’ensenyament,

amb un edifici diferent per a cada cosa.

Pel que respecta a les activitats que s’organitzen o coordinen des de la parròquia,

fins a l’any 2005 va funcionar el Club d’esplai, va ser el primer a Mallorca federat al

GEDEM, però la degradació social i participativa del barri també va tenir la seva

repercussió sobre aquest, el club, que un temps reunia un important grup de nins,

nines i joves del barri, se va trobar amb una situació que reduïa notablement el seu

objectiu, i és que els joves del barri deixaren de participar i els monitors se captaven

de persones que no vivien a Son Gotleu, pel que se va prendre la decisió de tancar

el club.


41

La Parròquia ha tingut un pes important pel que respecta a la creació, manteniment i

coordinació de la Plataforma Son Gotleu, amb la que participa i actua amb les

decisions que se prenen dins d’aquesta.

L’acció social que desenvolupa, mitjançant la coordinació amb Càritas i la seva

treballadora social destinada a la zona, és força important, sobre tot cap a la

població més desafavorida, oferint ajuda d’urgència com pot ser el subministrament

d’aliments, roba o el pagament del lloguer a alguna persona que se troba en una

situació complicada en risc de perdre el dret a l’habitatge; els immigrants

constitueixen un altre col·lectiu que rep l’atenció des de els serveis socials dirigits

des de Càritas a través de la Parròquia, en aquests moments s’estan iniciant

contactes amb aquesta població per tal de determinar l’ajuda que se pot prestar amb

els recursos de què se disposa.

Els serveis religiosos que se ofereixen faciliten la formació de grups que duen

diferents accions cap a la població, a més de la interacció entre persones que

participen de les mateixes creences; això a propiciat l’apropament a una sèrie de

col·lectius d’origen immigrant que assisteixen a les celebracions religioses que se

duen a terme, aquest fenomen encara és molt recent, però poc a poc creix el

nombre de persones d’origen immigrant que s’incorpora a la comunitat de la

Parròquia, afavorint amb aquesta situació la interacció amb persones autòctones

més arrelades al barri, en l’actualitat se compta amb un nombre d’unes 30 a 40

persones, repartides equitativament entre filipins, sud-americans i guineans,

curiosament hi ha un grup important, d’unes 30 a 40 persones, d’origen nigerià que,

si bé participa de la comunitat catòlica al barri, el fa a una altra parròquia, la de Sant

Josep Obrer, situada al carrer Reis Catòlics, molt prop de Son Gotleu.

Les mesquites de Son Gotleu

Al Camí Son Gotleu, se troba situada una de les dues mesquites que assisteixen a

la comunitat musulmana del barri, a part de les persones d’altres barriades properes,

cada dia se duen a terme celebracions religioses, però el dia principal per als

musulmans és el divendres, aquest, al vespre, se concentra un nombre de població

important, entre 150 i 180 persones, la gran majoria viuen al barri. Els dies de


42

Ramadà són més importants per als creients i la xifra de participants a les

cerimònies arriba a les 300 persones. La distribució per edats dels fidels presenta

unes diferències pròpies de la major població immigrant de certs cohorts d’edat i de

la reagrupació familiar, són molts els nins que acudeixen a la mesquita, les

diferències més notables se refereixen a les de gènere, pareix que les dones

practiquen més la seva religió a casa seva i no tant a la mesquita.

Respecte a les instal·lacions, el local està construït amb dues naus principals, una

en el soterrani d’aquest, és l’espai empleat pels homes i altre a la planta principal,

les dones ocupen aquesta per realitzar les seves celebracions religioses. El contacte

amb altres mesquites no se produeix molt sovint, però si estan informats de les

diferents situacions que viuen els musulmans a altres indrets de l’illa, més que res

aquesta informació té que veure amb el tema religiós.

Mohamed, el responsable del centre de culte, comentava a l’entrevista que li vàrem

fer, el cas dels musulmans de Sa Pobla i els de Manacor, respecte al recolzament

que tenien dels seus respectius ajuntaments i les ajudes econòmiques per crear

infrastructures religioses que els hi havien donat, considerant el servei que aquests

centres ofereixen als creients musulmans i, de manera important, als immigrants

d’aquesta religió.

L’altra mesquita se troba al carrer de Regal, compta amb dos locals separats, un per

als homes i un altra per les dones. A més dels serveis religiosos, té constituïda una

associació musulmana, des d’aquesta s’organitzen activitats esportives i culturals; un

aspecte important respecte a la integració té que veure amb altres activitats

d’aquesta associació com és les classes de repàs per als nins i nines en edat

escolar i l’ensenyament per als socis de diferents llengües: àrab, castellà i català. Els

divendres reuneixen a unes 150 persones als actes de celebració religiosa.

2.3.4 Els clubs de petanca

El barri actualment disposa de dos clubs de petanca, situats als dos extrems de la

delimitació geogràfica de Son Gotleu, un al carrer Regal i altre al Camí de Son


43

Gotleu, tot dos han desenvolupat la seva tasca social i esportiva durant bastant de

temps, existeix una destacada aflicció dels veïns cap a aquesta activitat, a més el fet

de jugar campionats i estar federats és una forma de facilitar la interacció amb

població d’altres barris, creant una via de comunicació i moviment entre la població

d’aquests. A continuació se presenten alguns dels detalls sobre la situació en la que

se troben aquests centres socials i esportius a l’actualitat:

Club esportiu petanca Son Gotleu

El club esportiu petanca Son Gotleu se troba en un moment de reorganització, fins

l’any 2005 havia estat un club amb solera, tenia una mitjana de tres equips afiliats, el

que representa aproximadament unes 36 persones, va arribar a compta amb cinc

equips amb un voltant de 60 persones associades, a més de disposar també d’un

equip de futbol infantil. Pareix que una sèrie de problemes varen tenir com a

conseqüència la desaparició del club com a tal, quedant les pistes sense utilitzar i el

bar com a seu de l’associació; pesar d’això se conserven les instal·lacions, encara

dotades de bona il·luminació.

En l’actualitat aquest centre està regentat per una altra persona, disposada a posar-

lo en marxa, no només el club de petanca, sinó també alguna iniciativa més com un

club de dards, de moment a l’estiu va començar a utilitzar el quiosquet i el barbacoa,

situats devora les pistes, per organitzar torrades a l’aire lliure, com a forma de

atracar a la gent i passar les vetllades entre veïns. Uns dels problemes principals

que se troba a les instal·lacions és el de la manca de serveis al costat, el fet de què

el bar estigui bastant apartat de les pistes de petanca i del quiosquet dificulta que la

gent utilitzi els d’aquest i opti per utilitzar els voltants del parc públic, en el que se

situa aquest indret.

Societat esportiva la Central

La Societat esportiva Central, situada al carrer Regal, 59, se dedica a fomentar

l’esport de la petanca, els seus començaments se remunten a principis de la dècada

dels 80, actualment compta amb 78 socis, respecte a les edats no hi ha un cohort

específic, participen persones de qualsevol edat, des de nins a persones majors, la


44

gran majoria d’aquests són veïns del barri, 48 dels socis formen part dels equips de

petanca, federats que participen a les competicions que tenen lloc entre els diferents

clubs de Mallorca. En total el club està format per quatre equips, tres d’homes i un

de dones, a més del lloc de la pentaca, s’organitzen sopars, torrades i altres actes

entre els socis.

El club disposa de bons equipaments, enllumenat adequat, 6 pistes en perfecte estat

de conservació, un espai tancat amb taules, amb aire condicionat, una terrassa al

aire lliure, amb taules; tal vegada, tal i com nos comenta en Martí, el seu president,

existeix un problema respecte a les pistes, el fet de què quan plou se queden plenes

d’aigua durant un parell de dies, degut a la manca d’un desguàs que actuï com a

vessant d’aquesta.

2.3.5 Grau de participació en associacions o entitats

A més de la presència d’entitats, és necessari que la població tingui clara la

participació com espai de diàleg i de construcció d’un futur amb objectius que millorin

el benestar de la comunitat. Son Gotleu és un barri que està viu i la interacció és

permanent, una altra cosa és que aquesta sigui total, és a dir, inclogui a tots i cada

un dels col·lectius (necessari en un barri multicultural) i que a més, aquesta se faci

mitjançant les entitats locals. A l’estudi de Son Gotleu de 2007 se presenten algunes

dades del grau de participació social dels veïns de Son Gotleu que passem a

comentar a continuació.

Se pot observar una certa vitalitat de les xarxes socials informals: Des del parentiu al

veïnatge, passant pels grups d’amics, activitats lúdiques, etc. Però aquesta força de

la sociabilitat primària és paral·lela a la irregular i desigual participació en els grups

secundaris. Es produeix així una dissociació entre les sociabilitats primària i

secundària, i entre la vitalitat de l’esfera privada i el descrèdit de la vida pública, tal

com es pot comprovar amb les següents dades.

Les preguntes realitzades per a valorar el nivell de participació no tancaven les

opcions dels tipus d'entitats considerades, es podien incloure tot tipus d'associacions


45

o grups formalitzats (amb estatuts i funcionament regular). El nivell de participació és

baix, amb uns percentatges de participació reconeguda gairebé inferiors a l’11%. No

apareixen diferències en quant a la població segons la zona de referència.

Les associacions a les quals es desenvolupa l'activitat (segons dades de 2006) són

molt diverses, però destaquen especialment les referents a la tercera edat (amb un

30,8% dels enquestats que hi participen), en segon lloc les de veïns (23,1%);

seguides a molta distància per altres tipus d’agrupacions, com les de caràcter

religiós (10,3%), les associacions de mares i pares (amb un 7,7%) i l’Associació de

senegalesos (un 5,1%) aquesta darrera data és molt interessant degut a la forta

presència d’immigrants a Son Gotleu, el fet de què hagi una part d’aquest col·lectiu

que pertanyi a associacions, pot ésser un factor a tenir en compte alhora de dur a

terme iniciatives amb objectius integradors.

Seria molt interessant disposar de dades de participació actualitzades a 2010, ja què

els darrers anys la dinamització del barri és prou important com per a identificar

diferències significatives, sobretot en el cas de les associacions d’immigrants,

Apimes, Club d’Esplai i la nova associació de veïns que va augmentant diàriament

els seus socis i persones col·laboradores que s’interessen per la nova iniciativa.

Finalment, pel que fa al temps de dedicació setmanal a la participació en

associacions, les respostes es troben molt repartides, amb un nivell de resposta

apreciable, tan sols un 7,9% no sap precisar la seva dedicació. Els percentatges de

població, que es dedica a la participació en associacions, són similars en els quatre

grups horaris en què queden dividides les respostes (veure Gràfic 19): un 28,6% hi

dediquen una hora, un 22,9%, dues, un 25,7%, entre tres i sis, un 22,9%, hi dedica

més de sis hores. El percentatge de participants és molt reduït, un 10,7%, però

aquesta població declara tenir una bona dedicació, ja que un 71,5% es dedica dues

hores setmanals o més. La diferenciació entre ambdues zones es troba en el tram

de major dedicació horària “més de sis hores”, es tracta d’una implicació més

intensa, però a part d’això no es troben més diferencies notables.


46

Gràfic: 19

Hores de dedicació setmanal a associacions

28,6%

22,9% 25,7% 22,9%

1 hora 2 hores 3-6 hores Més de 6 hores

Font: RIBA (2007)

2.4 Economia

No se disposen de dades recents sobre la situació econòmica de la població de Son

Gotleu, degut a la situació de crisi econòmica, tot fa pensar que aquestes deuen ser

molt diferents a les d’anys anteriors. Tot així considerem que resulta interessant

exposar algunes que figuren a l’estudi anterior de 2007. Tals com el nivell de renda

individual i familiar, les situacions respecte als ingressos i altres que puguin servir

per descriure la realitat anterior i aventurar l’actual.

Conèixer la situació econòmica reial sempre és una tasca complicada que presenta

múltiples problemes, tant interpretatius com de la pròpia veracitat de les dades. En el

cas que se presenta se tracta de declaracions dels enquestats sobre la seva

situació.


47

El nivell de renda de la població és realment baix, ja que un 56,36% dels enquestats

manifesta tenir un nivell de renda igual o inferior a 1 SMI (513 €), un 32,49% dels

enquestats manifesta un nivell de renda equivalent a 2 SMI i, tan sols el 4,50% dels

enquestats tindria un nivell de renda equivalent a 3 SMI o superior. No s’aprecien

diferències significatives entre les dues zones pareix que la situació és bastant

semblant. De totes formes cal tenir en compte que les dades provenen de l’estudi de

2007, amb una enquesta realitzada a 2006, per la qual cosa és molt previsible, a

més l’observació directa i les entrevistes a persones del barri ens ho confirma, que la

situació econòmica actual sigui força diferent amb moltes famílies que tenen greus

dificultats econòmiques.

Gràfic: 20

Nivell de renda

2 vegades SMI

32,49%1 vegada SMI

35,23%

Inferior SMI

21,14%

3 vegades SMI

3,91%

4 vegades SMI

0,59%No determinat

6,64%

Font: RIBA (2007)

Pel que respecta a la font dels ingressos, únicament un 60,90% manifesta que

provenen del treball remunerat, la resta se corresponen a pensions de diferents

tipus, prestacions no contributives i altres fonts, més destacades en el cas de les

dones (pareix ésser que se tracta de petits treballs de cura de persones grans,

neteja, etc.)


48

Resulta interessant fer un anàlisi per llar, poden així identificar les situacions en què

se troben les famílies, o al manco les persones que comparteixen un mateix

habitatge. A l’estudi podem observar que el 33,40% de les llars (95 de les llars

enquestades que determinaren el seu nivell d’ingressos) subsisteixen amb uns

ingressos equivalents a 1 SMI (513 €) o menys i el 34,51% amb ingressos entre 1 i 2

SMI. Això significa que en un moment de bonança econòmica la població de Son

Gotleu i les seves famílies ja patien una greu situació de mancances econòmiques.

Ja què un 67,91% de les famílies enquestades aglutinen en torn a uns ingressos

iguals o inferiors als 1.000 euros.

Aquesta situació encara és més greu a l’actualitat, degut a què han augmentat les

necessitats de la població i reduït les mancances, tal i com se posa de manifest a

l’apartat de Situacions de necessitat, on se mostren les dades amb més detall, cal

esmentar com per exemple, en el cas dels diagnòstics de dificultats econòmiques i

d’habitatge, se situen en torn del 49%. Les dificultats econòmiques se concentren en

manca de mitjans propis de subsistència, insuficiència i manca d’ingressos.

Circumstàncies molt per damunt de la mitjana de Palma.

2.4.1 L’activitat econòmica a Son Gotleu

Per tal de descriure l’activitat econòmica a Son Gotleu hem fer servir una fitxa de

registre i l’observació sistemàtica que ens ha permet tenir una fotografia de la

situació actual, nombre de comerços, tipus, inclús evolució respecte a les dades

aparegudes a l’estudi del barri anterior.


49

Activitat comercial a Son Gotleu (setembre 2010)

Taula: 5

Comerços de Son Gotleu Nombre Percentatge

Serveis públics i col·lectius 10 6,41%

· Ensenyament 2 1,28%

· Sanitari 1 0,64%

· Cultural 2 1,28%

· Serveis Socials 1 0,64%

· Religiosos 3 1,92%

· Altres Serveis públics 1 0,64%

Serveis de iniciativa privada 146 93,59%

· Restaurants, bars i cafeteries 33 21,15%

· Tabac, begudes i alimentació 29 18,59%

· Vestit, articles de pell, calçat i perfumeria 11 7,05%

· Comunicacions i transport de mercaderies i passatgers 2 1,28%

· Salut 4 2,56%

· Mobles / Equipament de la llar 8 5,13%

· Premsa, llibreries i fotografia 2 1,28%

· Assegurances, banca i activitats similars 6 3,85%

· lloguer, venda i reparació de vehicles 9 5,77%

· Construcció, venda i lloguer de propietats immobiliàries 4 2,56%

· Perruqueria, estètica i massatges 9 5,77%

· Altres comerços 23 14,74%

· Serveis docents 1 0,64%

· Serveis Socials 2 1,28%

· Recreatius 2 1,28%

· Resta 1 0,64%

Total 156 100,00%

Font: Elaboració pròpia

Els serveis públics i col·lectius representen el 6,41% dels locals del barri, són

bàsicament religiosos, d’ensenyament i culturals. La majoria dels comerços/serveis

corresponen a la iniciativa privada, un 93,59%; destaquen els bars (21,15%), els

establiments d’alimentació (18,59%), altres comerços (14,74%), dins aquesta


50

categoria hi trobem els locutoris que suposen un 5,13% del total dels comerços del

barri, s’afegeixen així als indicadors del canvi sociodemogràfic dels darrers anys,

acompanyat també de canvis en el teixit comercial.

Respecte del comerços que constaven a l’estudi de RIBA (2007) s’han produït

alguns canvis de tancament/desaparició de comerços i altres que són de nova

creació dels tres darrers anys. En total se n’han tancat 52, pràcticament tots

corresponents a la iniciativa privada (a excepció de 2, una oficina de correus i una

església).

Taula: 6 Comerços existents (setembre 2010)

Tipus de comerç/servei Nombre baixes

Percentatge

Altres serveis públics 1 1,92%

Religiosos 1 1,92%

Restaurants, bars i cafeteries 13 25,00%

Establiments d'oci nocturn 1 1,92%

Tabac, begudes i alimentació 6 11,54%

Vestit, articles de pell, calçat i perfumeria 3 5,77% Comunicacions i transport de mercaderies i passatgers 3 5,77%

Salut 1 1,92%

Mobles / Equipament de la llar 7 13,46%

Premsa, llibreries i fotografia 2 3,85%

Assegurances, banca i activitats similars 1 1,92% Construcció, venda i lloguer de propietats immobiliàries 3 5,77%

Perruqueria, estètica i massatges 3 5,77%

Altres comerços 5 9,62%

Recreatius 1 1,92%

Activitats relacionades amb el sexe 1 1,92%

Total general 52 100,00%



51

El tipus de comerç que més s’ha tancat són “Bars, restaurants, cafeteries”,

“Mobles/equipament llar”, i tendes d’alimentació. 37 d’aquest comerços

desapareguts actualment (el 71%) estaven ubicats fora dels carrers més comercials

del barri (Indalecio Prieto i Tomàs Rul·lan), mentre que en aquestes vies s’han

produït 15 tancaments (11 i 4 respectivament)

Per altra banda, també hi ha 30 comerços de nova creació respecte del 2007, tots

ells corresponents a la iniciativa privada a excepció d’un servei de magatzem

d’Emaya. La majoria (43%) dels nous establiments són comerços d’alimentació.

Taula 7: comerços de nova creació

Tipus de comerç / servei Nombre altes

Percentatge

Religiosos 1 3,33%

Altres Serveis públics 1 3,33%

Restaurants, bars i cafeteries 5 16,67%

Tabac, begudes i alimentació 13 43,33%

Seguros, banca y actividades afines 1 3,33%

Construcció, venda i lloguer de propietats immobiliàries 1 3,33%

Perruqueria, estètica i massatges 5 16,67%

Altres comerços 3 10,00%



La ubicació d’aquests nous comerços es reparteix pràcticament a parts iguals entre

els dos carrers més comercials (47%) i la resta de carrers del barri. Aquests dos

carrers (Indalecio Prieto i Tomàs Rul·lan) tenen importància com a vies de

comunicació, per la qual cosa també econòmicament i com a interacció de la

població. Resulta interessant analitzar amb detall la situació comercial de la zona,

pareix que les dades respecte a 2007 no han variat molt en quant a nombre, però sí

pel que respecta al tipus d’activitat. Al carrer Indalecio Prieto estan ubicats 29


52

comerços, la majoria són bars o tendes d’alimentació; ha hagut una variació d’oberts

i tancats de 10 a 11. Aquests darrers han augmentat i, juntament amb els de

perruqueria, han substituït als desapareguts que eren més variats i selectes (oficina

de correus, oficines, articles de vestir, equipament de la llar, entre d’altres). En el cas

del carrer Tomàs Rul·lan, no hi ha variació entre els oberts i tancats (3 en ambdós

casos) ni en nombre ni en el tipus.

Per a tenir més informació, se presenten els plànols amb el detall dels carrers

principals i els seus comerços:


53

Ubic

ació

dels

com

erç

os a

l C/ In

dale

cio

Prieto

:

Equip com

unitari de Llevant N

ord

54

Ubic

ació

dels

com

erç

os a

l C/ Tom

às R

ul·la

n:


55

3 TREBALL, EDUCACIÓ, ESPORTS, CULTURA, LLEURE, SALUT I

SITUACIONS DE NECESSITAT

Avançant una mica més del més general al més concret, nos trobem en un estat

intermig on se situen aquests aspectes, relacionats amb els àmbits que defineixen la

situació d’integració - exclusió en la que se pot trobar una persona o grup.

3.1 Mercat de treball

Alhora de considerar la situació de la població de Son Gotleu al Mercat de treball,

convé primer poder ubicar en xifres el nombre i proporció demogràfica; ja què s’ha

de considerar la població activa, per a saber potencialment el nombre de persones

de les que se podrà parlar en un moment donat. Per tant, la població activa queda

ubicada, en un primer moment, entre els 16 i 64 anys.

Les dades del Padró municipal de 2010 situen la població del barri en 10.037

habitants, d’aquests un 70,47% se troben en edat activa, percentatge similar al del

conjunt de Palma; amb un anàlisi més detallat podem trobar algunes dades

interessants, com el fet de què se produeix una situació inversa si considerem dos

trams d’edat (16–40 i 41–64) i l’origen espanyol o estranger.

Taula 8

Edat Total població activa Espanyols Estrangers

16-40 67,58% 38,68% 61,32%

41-64 32,42% 63,93% 36,07%

Font: Elaboració pròpia a partir de (PMH)

Observant la taula 8 podem veure com més del doble de la població se situa en el

primer tram d’edat, és a dir, se tracta d’una població majoritàriament jove, el que vol

dir que una bona part podria estar en risc de situar-se entre els col·lectius que

pateixen la segmentació del mercat de treball, sobretot si nos fitxem en el baix nivell


56

educatiu que mostren les dades10 i la vulnerabilitat social del barri. A part d’aquest

referent, hi ha una altra característica a destacar, se tracta de la diferencia

significativa entre les edats i les procedències; mentre que els espanyols tenen

major representació en el tram de més de 40 anys, amb un 63,93%, en el cas de la

població immigrant passa tot el contrari, aquesta se concentra en el cas dels d’edats

entre 16 i 40 anys, amb un 67,58%. Aquí tenim el primer indicador que defineix la

realitat sociodemogràfica del barri, una important proporció de població nouvinguda

estrangera, que se converteix en la majoria de població jove.

Cal esmentar que la població activa no està composta per tota la població en edat de

treballar, sinó per aquella que està ocupada o cercant feina; els inactius seran

aquells que ni treballen ni cerquen un treball. L’evolució de la situació en què se

troba el mercat de treball dificulta l’ús de les dades de l’estudi anterior del barri.

Tampoc se disposa de dades desagregades per barris o zones estadístiques, que

nos permetin tenir una idea clara de la situació reial en què se troba la població de

Son Gotleu, en el moment actual de greu crisi econòmica. Les dades oficials

publicades més properes geogràficament estan considerades per codi postal, de

totes formes se farà una aproximació el més adient possible.

A pesar de no disposar de dades més concretes, la composició de la població nos

permet contemplar alguns indicadors, de importància alhora d’analitzar el mercat de

treball. Podem començar considerant el lloc de naixement de la població, com hem

vist un important contingent és d’origen estranger; les dades oficials (Pou, Riera i

altres, 2010)11 nos mostren com la crisi econòmica i la repercussió sobre el mercat

de treball està afectant més a la població immigrada. Així se pot observar a les taxes

d’ocupació, d’atur i de temporalitat del primer quadrimestre de 2010. Vegem algunes

dades interessants:

La taxa d’ocupació a les Illes Balears se situa en el 58,9% de la població, mentre

que la de la població immigrant està en el 48,4%. Això vol dir que de cada cent

10 Veure epígraf Dades demogràfiques 11 Pou, Ll.; Riera, D. i altres (2010). Informe sobre el mercat de treball de les Illes Balears.

Primer Quadrimestre de 2010. Observatori del Treball de les Illes Balears. Conselleria de

Turisme i Treball. Govern de les Illes Balears.


57

persones immigrades, només 48 estan ocupades; xifra preocupant ja què la majoria

se troben en edat activa i amb la dificultat de recórrer a la solidaritat de familiars o

altres recursos disponibles.

La taxa d’atur el primer quadrimestre de 2010 se situava en el 22,4% (2,3 punts per

damunt de la mitjana estatal), la taxa d’atur de les persones estrangeres era bastant

superior a la mitjana de les Illes, un 34,5%. A més aquestes dades són més

significatives ja què la incidència de l’atur se situa en els sectors de la construcció i

determinats serveis, tradicionalment ocupats per la població immigrant més

representativa del barri (subsaharians, magrebins i algun col·lectiu dels

llatinoamericans) que suposen una taxa d’atur que duplica a la dels procedents de la

UE.

La precarietat laboral afecta més als més vulnerables, aspectes com el nivell

d’estudis, l’edat, el sexe i la nacionalitat se converteixen en indicadors clau alhora de

valorar la segmentació del mercat de treball i les repercussions sobre aquests

col·lectius. La temporalitat també és un factor de precarietat, la general de les Illes

Balears se situa en el 24,1%; mentre que en el cas de les persones estrangeres

aquesta arriba al 39,2%.

Aquesta aproximació des de dades generals, de la Comunitat Autònoma, permeten

en cert grau ubicar la situació de la població de Son Gotleu, quan les dades de nivell

educatiu i de lloc de naixement la situen entre els sectors més desfavorits del mercat

de treball. Podem comparar algunes dades amb les que s’agrupen per codi postal de

Palma. Son Gotleu està situat en el codi postal 07008, aquest agrupa un espai

geogràfic més ample, però d’alguna manera permet concretar la fotografia de la

situació actual. La demarcació de la zona correspon als barris: El Vivero, Rafal Nou i

Vell, Son Gotleu, Can Capes, Son Canals i una porció de La Soledat i Estadi

Balear12

12 Font: Riera, D.; Quintana, E. i Bonnail, M. (2006). Població i Mercat de Treball en el codi postal 07008. Imfof. Ajuntament de Palma.


58

Les dades referents a Palma13 per codi postal 0700814, situen en 4.558 el nombre

d’aturats, d’aquests 3.404 són espanyols i 1.154 estrangers15. Son Gotleu presenta

un greu problema d’atur en els col·lectius més desfavorits (immigrants subsaharians,

magrebins, llatinoamericans, joves en general i dones sense formació).

Com s’ha mencionat anteriorment, les dades de l’estudi anterior poden haver quedat

obsoletes, degut als canvis en el mercat de treball, a pesar d’això, podem comprovar

com en plena bonança econòmica, la població ja presentava índexs de precarietat

importants. Tal és el cas del percentatge d’aturats, mentre que en 2006 a les Illes

Balears se situa en el 6,64%, en el barri de Son Gotleu arriba al 16,77%. Afectant en

aquell cas amb més força a les dones, amb un 23,15% d’aquestes, duplicant el

percentatge dels homes en la mateixa situació. L’estudi fa referència a la greu

situació de les primeres, indicant que el 37,5% de les dones que cercaven la primera

feina durant 2006, duien una mitjana de 12 mesos aturades.

Respecte als tipus de situacions d’ocupació, seguint amb les dades de l’estudi, el

49,10% són fixos, el 29,97% eventuals, un 5,43% se declara irregular i un 6,98% no

volia manifestar a l’enquesta la forma en què se guanyava els doblers. Si

considerem les categories laborals, són en la seva majoria no qualificades (42,7%

són peons i no especialitzats).

13 Observatori de la Igualtat (Ajuntament de Palma) 14 Son Gotleu, juntament amb altres barris, té aquest codi postal. 15 La població total en edat activa (16 a 64 anys) pel codi postal 07008 és a 2009 de 33.216 persones.


59

3.1.1 Recursos d’inserció laboral

A continuació se presenta la informació oferida per l’Imfof respecte als recursos

d’inserció laboral:

• SERVICIO DE ACOMPAÑAMIENTO A LA OCUPACIÓN (SAO)- IMFOF

(Ubicado dentro del CMSS Llevant Nord):

o Constituye un servicio de orientación laboral para personas con

especial dificultad de inserción que está dirigido a mejorar la

ocupabilidad y la inserción laboral de los usuarios, mediante el

desarrollo de itinerarios personalizados tutelados.

Este servicio está dirigido a los colectivos en riesgo de exclusión,

vinculados a los centros municipales de Servicios sociales del

Ayuntamiento, y al resto de demandantes de ocupación del SOIB

que presentan barreras de acceso al mercado de trabajo por

pertenecer a algunos de los colectivos más vulnerables.

• FORMACIÓN EN COMPETENCIAS LABORALES (IMFOCOMP)- IMFOF:

o Formación en competencias necesarias para la ocupabilidad,

como pueden ser las habilidades de relación interpersonal,

inteligencia emocional, gestión del tiempo, habilidades

comunicativas, motivación, etc.

• OFICINA IMFOF EN SON GOTLEU: SERVICIOS QUE SE OFRECEN:

1. Información laboral

2. Actualización agencia de colocación

3. Inscripción agencia de colocación: La Agencia de Colocación pone en

contacto las personas residentes en el municipio de Palma que están en

proceso de búsqueda de trabajo o que quieren mejorar su trabajo

actual, con las empresas, realizando una intermediación rápida, ágil y


60

eficaz

4. Orientación reforzada: Es un tipo de orientación en la cual se interviene en

aspectos de motivación, recualificación profesional, formación, adaptación y

desarrollo de las competencias para la ocupación, habilidades sociales,

conciliación vida laboral y familiar. Estos procesos suponen una

intervención a corto y medio plazo.

5. Club de ocupación: Espacio creado para proporcionar herramientas y

recursos de autoayuda para facilitar los procesos de búsqueda de trabajo a

todas las personas que los deseen mediante un servicio público, gratuito y

de acceso directo.

3.2 Situacions de necessitat

Per analitzar aquesta part, ens centrarem amb les necessitats socials que presenten

les persones/famílies del barri que al llarg de 2009 han estat ateses al CMSS de

Llevant Nord amb atenció social individual i familiar (TSIF) i també les necessitats

dels grups i col·lectius amb els que hem realitzat una atenció social Grupal i

Comunitària (TSGC).

Tradicionalment, el barri de Son Gotleu s’ha caracteritzat per presentar una alta

densitat de la demanda, es a dir, un nombre elevat d’expedients de serveis socials

per cada 100 unitats familiars del barri, essent aquest un indicador objectiu del nivell

de necessitat.

En 2009 des del Centre Municipal de Serveis Socials hem arribat a treballar amb 474

persones/famílies (expedients) sobre un total de 3.262 unitats de convivència

empadronades al barri a 01/01/2010. Això suposa una densitat de demanda

d’atenció social del 14,53%, percentatge molt elevat, tant si ho comparem amb el

conjunt de Palma, que és del 4,79% (8,8 punt per baix de Son Gotleu); com si ho


61

comparem amb la densitat de demanda d’altres barris veïnats com Can Capes

(densitat del 6,13%), Son Canals (del 5,21%) o Pere Garau (del 4,94%).

Gràfic 21

Distribució famílies empadronades i ateses a Palma

Resta fam ílies

95,21%

Fam ílies ateses amb

TSIF

4,79%

Font: Elaboració pròpia (Dades del CMSS LLevant Nord) Gràfic 22

Distribució famílies empadronades i ateses a Son Gotleu

Famílies ateses amb

TSIF

14,53%

Resta famílies

85,47%

Font: Elaboració pròpia (Dades del CMSS LLevant Nord)


62

3.2.1 Les persones/famílies amb situació de necessitat ateses amb TSIF

Les 474 famílies amb les que hem realitzat una atenció social individual-familiar

aglutinaven a un total de 1635 persones, pel que podem dir que un 16,29% dels

habitants del barri han precisat aquest tipus d’atenció. És un percentatge també molt

superior al que presenta Palma, en el que el nombre de persones ateses amb TSIF

amb situació de necessitat social varen ser el 5,64% de la població (ateses amb

TSIF 24.053 persones de les 426.526 empadronades).

EL PERFIL

Les edats

De les 1635 persones que hem atès la majoria són Adults, seguits per Joves,

Infància i Petita Infància.

Taula 9: Grups d’edat de la població atesa Grup d’edad població atesa Nº persones Percentatge

Petita infància (de 0 a 3 anys) 206 12,60 Infància (de 4 a 10 anys) 232 14,19 Preadolescència (de 11 a 14 anys) 112 6,85 Adolescència (de 15 a 18 anys) 83 5,08 Joves (de 19 a 29 anys) 284 17,37 Adults (30 a 64 anys) 670 40,98 Vellesa (65 anys i més) 34 2,08 No consta 14 0,86

Total SON GOTLEU 1635 100,00 Font: elaboració pròpia (Dades del CMSS Llevant Nord)


63

Gràfic 23

Distribució de les persones ateses amb TSIF per grups d'edat

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

35%

40%

45%

Son Gotleu 12,60% 14,19% 6,85% 5,08% 17,37% 40,98% 2,08% 0,86%

Palma 8,28% 12,70% 6,96% 5,60% 17,18% 41,75% 6,44% 1,09%

Petita infància Infància Preadolescència Adolescència Joves Adults Vellesa No consta

Font: elaboració pròpia

Si comparem el perfil de les persones amb situació de necessitat ateses pels serveis

socials municipals a Son Gotleu i al conjunt de Palma, veiem que sobretot el

col·lectiu de Petita infància i també el d’infància són especialment significatius a Son

Gotleu per sobre del que suposen a nivell de Palma.

Contràriament, el col·lectiu de persones grans està molt per baix del percentatge que

suposa a Palma. Aquesta poca representació del col·lectiu de persones gran ateses

pels serveis socials municipals no es pot entendre com una manca de necessitats

socials en aquest col·lectiu poblacional, sinó més bé com que a Son Gotleu les

demandes d’aquest col·lectiu no són canalitzades exclusivament a través dels

serveis socials primaris municipals sinó que també són ateses a través de l’atenció

social donada pel Centre de Salut (moltes de les demandes i necessitats d’aquest

grup estan relacionades amb la situació de salut i d’’autonomia) i també per atenció

social primària de Càritas.


64

3.2.2 Les nacionalitats

Si comparem el nombre de persones empadronades que hi ha al barri segons

nacionalitats, amb les nacionalitats d’aquelles que han precisat d’atenció social

individual/familiar, queda de manifest els diferents graus de necessitat de cada

col·lectiu.

El 56,7% de les persones ateses amb situació de necessitat social tenen

nacionalitats de procedència extracomunitària. Implica que dels 3.978 habitants

extracomunitaris censats, 925 han precisat d’atenció social, representa el 23,25%

del total de persones extracomunitàries empadronades.

De persones espanyoles en situació de necessitat social se’n han atès 523, d’un

total de 5.739 empadronades, suposa un 9,11% del total d’habitants espanyols del

barri.

Les persones de nacionalitats de la UE-27 tenen baixos percentatges de presència

al barri i també són poc significatives respecte del col·lectiu atès per Serveis Socials.

Sols un 2,37% dels habitants d’aquests països de naixement han precisat atenció

social individual/familiar.

Taula 10: Persones ateses per Serveis Socials amb Treball Social individual i familiar

Persones ateses per serveis socials amb

TSIF

Persones empadronades

Nacionalitats Nº % Nº %

Espanya 523 31,99% 5.739 57,18%

UE-27 7 0,43% 320 3,19%

Països extracomunitaris 925 56,57% 3.978 39,63%

Resta d'Europa 4 0,24% 64 0,64%

Llatinoamèrica 123 7,52% 759 7,56%

Àsia 6 0,37% 193 1,92%

Àfrica 758* 46,37% 2961 29,50%

Altres 34 2,08%

No consta 180 11,01%

Total 1.635 100,00% 10.037 100,00% *Magreb 211; Resta d’Àfrica 547


65

Font: elaboració pròpia (Dades del CMSS Llevant Nord)

Gràfic 24

Distribució persones empadronades i ateses a Serveis Socials amb TSIF segons nacionalitats

0,43%

56,57%

31,99%

3,19%

39,63%

57,18%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

Espanya UE-27 Països extracomunitaris

% persones ateses amb atenció social % persones empadronades

Font: elaboració pròpia De la gràfica anterior es pot concloure que les situacions de necessitat no tenen la

mateixa incidència entre les diferents nacionalitats o grups, no essent proporcionals

al nombre d’habitants del col·lectiu. Un major percentatge de persones de

nacionalitat extracomunitari s’han adreçat als serveis socials municipals presentant

diferents situacions de necessitat social front a persones d’altres nacionalitats, per

tant la incidència de necessitats socials i d’atenció social es més significativa dins el

grup de persones extracomunitàries, per sobre del grup de nacionalitat espanyola o

de la UE-27.


66

Gràfic 25

9,11%

2,19%

23,25%

6,25%

16,21%

3,11%

25,60%

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

Espanya UE-27 Païsosextracomunitaris

Resta d'Europa Llatinoamèrica Àsia Àfrica (Magreb iResta d'Àfrica)*

Percentatges de persones ateses sobre el total d'habitants, segons nacionalitat

Font: elaboració pròpia

Dins el conjunt de països extracomunitaris es veuen diferències importants,

destacant la població de nacionalitat africana, per sobre de la resta. El percentatge

de persones empadronades amb nacionalitat africana amb necessitat d’atenció

social ha estat del 25,60% del habitants del barri.

Igualment són significatives les persones amb nacionalitats de Llatinoamèrica.

D’aquest col·lectiu, ha precisat d’atenció social el 16,21% de la població censada.

Del continent Africà, destacar el col·lectiu de nigerians del que hem atès 360

persones respecte de les 1064 censades al barri, suposa que el 33,83% d’aquest

grup ha precisat treball social de cas. També un bon percentatge de persones

magrebines es troben en situació de necessitat social, se’n han atès 211 sobre un

col·lectiu empadronat de 784, es a dir, el 26,91% del habitants magrebins del barri

han presentat necessitat d’atenció social.


67

Taula 11: Nacionalitats del continent Africà de les persones ateses amb TSIF 2009

Persones ateses amb TSIF 2009

Nacionalitats Continent Africà Nombre

MAGREB 211

RESTA D’ÀFRICA 547

NIGERIA 360

SENEGAL 40

MALI 36

GUINEA 26

GHANA 21

GUINEA EQUATORIAL 19

CAMERUN 14

GAMBIA 12

SIERRA LEONE 11

MAURITANIA 3

COSTA D'IVORI 2

BRUKINA FASO 1

GUINEA BISSAU 1

NIGER 1

Total 758 Font: elaboració pròpia (Dades del CMSS Llevant Nord)

Pel que fa a Llatinoamèrica, les nacionalitats més significatives en quan a persones

amb necessitats socials són: Equador (intervenció social individual amb el 16,9%

dels empadronats) Colòmbia (11,1% dels empadronats) i Bolívia (14,3% dels

empadronats).


68

Taula 12: Nacionalitats Llatinoamèrica de les persones ateses amb TSIF 2009

Persones ateses amb TSIF 2009

Nacionalitats Llatinoamèrica Nombre

EQUADOR 72

COLOMBIA 15

BOLIVIA 14

ARGENTINA 5

REP. DOMINICANA 5

XILE 5

PERU 3

BRASIL 1

CUBA 1

NICARAGUA 1

VENECUELA 1

Total 123 Font: elaboració pròpia (Dades del CMSS Llevant Nord)

3.2.3 Els Diagnòstics i necessitats socials

Mitjançant l’atenció social individual/familiar donada en 2009 a les famílies de Son

Gotleu, podem dir que la majoria de les necessitats socials es refereixen a situacions

de:

� Dificultats econòmiques i d’habitatge, representen un 49%, dels diagnòstics de

les famílies del barri. És una incidència 10 punts per sobre del que aquesta

categoria representa en el conjunt de Palma.

� Dificultats d’integració social, on estan incloses les dificultats de:

• inserció laboral (per manca de qualificació professional, per barreres

idiomàtiques, per manca d’experiència o d’altres).

• inserció escolar (com l’absentisme, el retard escolar,...)

• inserció social (com l’aïllament, les formes de vida marginal, ...).


69

Aquests tipus de dificultats representen un 36,6% dels diagnòstics de les

famílies del barri. També suposa una incidència major del que aquesta

categoria suposa a nivell de Palma (4 punts per sobre).

� Altres tipus com les “Dificultats personals”, “Dificultats de convivència/relació” i

“Risc per a la integritat de les persones”, contràriament als dos grups primers,

són menys significatius a Son Gotleu que al conjunt de Palma.

Taula 13: Diagnòstics / Necessitats de les famílies ateses amb TSIF 2009

SON GOTLEU

Diagnòstics /Necessitats Nº

% respecte

Son Gotleu

% respecte de Palma

Dificultats econòmiques 389 48,93 39,66 Dificultats de convivencia/relació 44 5,53 8,35 Dificultats d’integració social 291 36,60 32,33

Risc per a la integritat de les persones

15 1,89 2,84

Dificultats personals 54 6,79 16,33 Altres diagnòstics 2 0,25 0,48 Total SON GOTLEU 795 100,00 100,00 Font: elaboració pròpia (Dades del CMSS Llevant Nord)

Així, a Son Gotleu són bàsicament les situacions de dificultat econòmica i les

d’integració social las que predominen clarament.


70

Gràfic 26

Distribució tipologia de diagnòstics

Dificultats de

convivencia/relació

44

6%

Dificultats personals

54

7%Risc per a la

integritat de les

persones

15

2%

Altres diagnòstics

2

0%

Dificultats

d’integració social

291

37%

Dificultats

econòmiques

389

48%



71

La següent gràfica, explicita el distint grau d’incidència que presenten a Son Gotleu i

al conjunt de Palma les diferents tipologies de necessitat.

Gràfic 27

Distribució diagnòstics socials 2009. Percentatges

48,93

5,53

36,60

1,89

6,79

39,66

8,35

32,33

2,84

16,33

0

10

20

30

40

50

60

Dificultats econòmiques Dificultats deconv ivència/relació

Dificultats d'integració social(desglossat avall)

Risc per a l'integritat de lespersones

Dificultats personals

Per

centa

tges

% Son Gotleu % Palma


3.2.4 Les necessitats econòmiques i d’habitatge

El 49% de les necessitats detectades amb els casos que hem treballat eren de caire

econòmic o d’habitatge.

Les situacions de dificultat econòmica són bàsicament per “Manca de Mitjans propis

de subsistència” que es diagnostica en un 71,72% de les ocasions (percentatge

semblant al de Palma) i on destaquen les situacions de:

- Insuficiència d’ingressos (30,59%, inferior al percentatge que suposa a

Palma, que és del 37,36%)

- Manca d’ingressos (en 27,25% de les situacions de dificultat econòmica,

percentatge per sobre del 22,80 de Palma).

- Dificultats per afrontar despeses extraordinàries 10,80%


72

Les dificultats d’habitatge suposen el 12,34% dels diagnòstics realitzats. Destaquen

sobretot:

- Les deutes de vivenda (situació detectada en el 5,66% de les situacions

lleugerament superior a Palma, 5,46%) i també dificultats per pagar altres

despeses relacionades amb vivenda (2,57%, valor lleugerament superior al

de Palma).

Taula 14

Son Gotleu Palma* Tipologia Diagnòstica:

N % N %

Dificultats econòmiques 389 100,00% 5369 100,00%

Manca Mitjans propis de subsistència 279 71,72% 3882 72,30%

· Manca d’ingressos 106 27,25% 1224 22,80%

· Insuf. d’ingressos 119 30,59% 2006 37,36%

· Insuf. d’ingressos x despeses extraord 42 10,80% 549 10,23%

· Inadequada distribució del pressupost 5 1,29% 63 1,17%

· Altres manques de mitjans propis de subs. 7 1,80% 40 0,75%

Dificultats d´habitatge 48 12,34% 723 13,47%

· Manca d’allotjament 4 1,03% 54 1,01%

· Deutes de vivenda. 22 5,66% 293 5,46%

· Desnonament. 4 1,03% 68 1,27%

· Dificlt.X afrontar despe.d'habit.Excl.ant. 10 2,57% 90 1,68%

· Defici. hig./sanit.a la vivenda 1 0,26% 17 0,32%

· Manca d’equipament bàsic 2 0,51% 20 0,37%

· Amuntegament 1 0,26% 16 0,30%

· Pèrdua d’habitatge habitual 1 0,26% 39 0,73%

· Ús de vivenda en precari 1 0,26% 7 0,13%

· Altres dificultats d’habitatge 2 0,51% 93 1,73%

Altres dificultats econòmiques 62 15,94% 764 14,23%

* A la relació de Palma no hi figuren aquells diagnòstics que no s'han donat a Son Gotleu Font: elaboració pròpia (Dades del CMSS Llevant Nord)


73

3.2.5 Les dificultats d’integració social

El 36,60% de les situacions de dificultat presentades per les famílies estaven

relacionades amb la integració social, sobretot amb la inserció laboral i escolar.

Les distribucions són semblant a las de Palma, però amb alguna singularitat

� En el 62,89% de les situacions de dificultat d’integració són de caire laboral, on

destaquen:

• Situació irregular (11% d’aquest tipus de diagnòstic), Superior en 4 punts al

percentatge que suposa a Palma.

• Les dificultats de conciliació de la vida familiar i laboral (8,59%, per baix del

que representa a nivell de Palma).

• Manca de qualificació professional (8,25%, 1 punt per baix del percentatge

de Palma).

• Barreres idiomàtiques i culturals (5,15%, superior al de Palma que és del

3,52%).

� Un 16,84% de les dificultats d’integració són de caire escolar (percentatge unes

dècimes per sobre del de Palma), i on destaquen:

• Les dificultats d’adaptació al sistema escolar (5,15% semblant a Palma:

5,03%).

• L’absentisme escolar, que en general suposa un 4,12% de les situacions de

dificultat diagnosticades a Son Gotleu, lleugerament superior al que suposa

a nivell de Palma, que és el 3,82%.

Al barri destaca l’absentisme esporàdic front a altres formes d’absentisme,

mentre que a nivell de ciutat l’absentisme crònic, el intermitent i el esporàdic

estan més igualats.

• Dificultats d’aprenentatge (2,75%, més del doble que el que suposa a

Palma)


74

� Les dificultats d’integració social de caire social pròpiament dit, en la comunitat,

suposen el 14% de les situacions de dificultat d’integració, entre les que

destaquen:

• L’escassa o nul·la relació amb amics i veïnats.

• La poca o nul·la participació en activitats culturals.

• L’autoexclusió.

• Situacions de soledat/Aïllament.


75

Taula 15: Son Gotleu Palma* Tipologia Diagnòstica: N % N %

Dificultats d’integració social 291 100,00% 4377 100,00%

Dificultats d’inserció escolar 49 16,84% 724 16,54%

· Absentisme esporàdic 7 2,41% 54 1,23%

· Absentisme intermitent 2 0,69% 55 1,26%

· Absentisme crònic 3 1,03% 58 1,33%

· D’escolarització. 1 0,34% 57 1,30%

· Dificultats d’adaptació al sistema escolar 15 5,15% 220 5,03%

· Dific. aprenentatge 8 2,75% 74 1,69%

· Retard escolar 2 0,69% 50 1,14%

· Altres dificultats d’inserció escolar 11 3,78% 156 3,56%

Dificultats d’inserció laboral 183 62,89% 2821 64,45%

· Manca de qualificació professional 24 8,25% 411 9,39%

· Manca d’hàbits i/o capacitats laborals 6 2,06% 174 3,98%

· Barreres idiomàtiques i/o culturals 15 5,15% 154 3,52%

· Manca de motiv.per inserció laboral. 1 0,34% 63 1,44%

· Situació irregular 32 11,00% 311 7,11%

· Dificultat de conciliació vida laboral/familiar 25 8,59% 540 12,34%

· Manca d’experiència laboral 4 1,37% 97 2,22%

· Incapacitat per treball habitual 1 0,34% 55 1,26%

· Activitats d’economia submergida 4 1,37% 68 1,55%

· Altres dificultats d’inserció laboral 71 24,40% 825 18,85%

Dificultats d’inserció social 41 14,09% 605 13,82%

· Soledat/aïllament 4 1,37% 84 1,92%

· Escassa o nul·la relació amb amics/veïns 6 2,06% 56 1,28%

· Escassa o nul·la participa. en activ. socioculturals 6 2,06% 183 4,18%

· Autoexclusió per pertinença a minoria ètnica 5 1,72% 49 1,12%

· Formes de vida marginals 1 0,34% 24 0,55%

· Altres dificultats d’inserció social 19 6,53% 170 3,88%

Altres dificultats d'integració social 18 6,19% 227 5,19% * A la relació de Palma no hi figuren aquells diagnòstics que no s'han donat a Son Gotleu Font: elaboració pròpia (Dades del CMSS Llevant Nord)


76

3.2.6 Les Dificultats de convivència i relació intrafamiliar

Destaquen les dificultats en les relacions paterno-filials amb un 38,64%, on la Manca

d’habilitats de criança és la més significativa.

Les dificultats en les relacions de parella tenen una incidència del 31,82% respecte

de la totalitat de diagnòstics d’aquest grup.

Taula 16:

Son Gotleu Palma* Tipologia Diagnòstica: N % N %

Dificultats de convivència/relació 44 100,00% 1131 100,00%

Dificultats en les relacions paterno filials 17 38,64% 436 38,55%

· Incompliment reiterat de normes per part dels fills 3 6,82% 85 7,52%

· Manca d’habilitats de criança 8 18,18% 147 13,00%

· Dif. Comunicació Paterno-Filial 1 2,27% 78 6,90%

· Altres Dif. en les relacions paterno-filials 5 11,36% 99 8,75%

Familia multiproblemàtica 1 2,27% 49 4,33%

Dificultats en les relacions de parella 14 31,82% 288 25,46%

· Incompliment obligacions econòmiques 2 4,55% 61 5,39%

· Dificultats en processos de separació 4 9,09% 109 9,64%

· Problemàtica relacional de parella 5 11,36% 92 8,13%

· Altres Dif. en les relacions de parella 3 6,82% 26 2,30%

Dif. De convivència i relació familiar 8 18,18% 253 22,37%

· Manca d’habilitats d’organització 1 2,27% 15 1,33%

· Sobrecàrrega d’obligacions familiars 2 4,55% 79 6,98%

· Deteriorament en les relacions familiars 2 4,55% 50 4,42%

· Altres dif. Convivència/relació familiars 3 6,82% 59 5,22%

Altres dificultats de convivència/relació 4 9,09% 105 9,28%

* A la relació de Palma no hi figuren aquells diagnòstics que no s'han donat a Son Gotleu Font: elaboració pròpia (Dades del CMSS Llevant Nord)


77

3.2.7 Les Dificultats Personals

Les dificultats personals estan originades bàsicament per temes de salut, sobretot

per malalties psíquiques i físiques cròniques, i per problemàtica de discapacitats,

tant intel·lectual com física.

Taula 17:


Dificultats personals 54 100,00% 2211 100,00%

Dependència 4 7,41% 426 19,27%

· Dificultats per realitzar AVD 1 1,85% 159 7,19%

· Dependència per malaltia física/psíquica/sensorial 2 3,70% 153 6,92%

· Altres dificultats per dependència 1 1,85% 29 1,31%

Discapacitat 10 18,52% 419 18,95%

· Discapacitat intelectual 5 9,26% 111 5,02%

· Discapacitat física 4 7,41% 94 4,25%

· Altres discapacitats 1 1,85% 55 2,49%

Salut 15 27,78% 540 24,42%

· Malaltia física degenerativa/terminal 1 1,85% 71 3,21%

· Malaltia física crònica 4 7,41% 156 7,06%

· Malaltia psíquica 8 14,81% 146 6,60%

· Altres problemes de salut 2 3,70% 127 5,74%

Adiccions 5 9,26% 125 5,65%

· Consum i/o dependència d'altres substàncies 5 9,26% 38 1,72%

Habilitats personals 7 12,96% 388 17,55%

· Crisis psicologica 2 3,70% 117 5,29%

· Escases o nul·les habilitats socials i de comunicació 1 1,85% 37 1,67%

· Escases o nul·les habilitats bàsiques de relació 1 1,85% 17 0,77%

· Problemàtica d'autoestima/autoimatge 1 1,85% 63 2,85%

· Manca d'habilitats personals 2 3,70% 27 1,22%

Risc de conducta antisocial 5 9,26% 64 2,89%

Altres dificultats personals 8 14,81% 232 10,49% Font: elaboració pròpia (Dades del CMSS Llevant Nord)


78

3.2.8 Risc per a la integritat de les persones

Hem diagnosticat poques situacions d’aquest tipus, essent les més freqüents el

maltracte físic i el risc de desatenció física o negligència, que junts suposen el

66,66% de les situacions de risc per a la integritat de les persones.

Taula 18


Risc per a la integritat de les persones 15 100,00% 385 100,00%

Abandonament psicològic/emocional 1 6,67% 13 3,38%

Maltracte físic 5 33,33% 79 20,52%

Maltracte psíquic/emocional 2 13,33% 47 12,21%

Risc de desanteció física o negligència 5 33,33% 83 21,56% Altres riscs per la integritat de les persones 2 13,33% 51 13,25% * A la relació de Palma no hi figuren aquells diagnòstics que no s'han donat a Son Gotleu Font: elaboració pròpia (Dades del CMSS Llevant Nord)

3.2.9 Altres necessitats socials detectades a través de l’atenció social

grupal i comunitària

� Dificultats de convivència entre els veïnats.

� Coneixement i compliment de la normativa municipal respecte de l’ús del

carrer i comportament cívic

� Dificultats idiomàtiques i de comunicació. Necessitat de conèixer la llengua

� Dificultats d’organització d’alguns grups formals com les comunitats de

propietaris. Necessitat de fer gestió eficaç i transparent de la administració

de la comunitat.

� Poc manteniment dels habitatges i de les condicions higièniques dels

espais comuns

� Poques places d’educació infantil de 0 a 3 anys

� Necessitat de suport amb el rendiment escolar


79

� Necessitat de suport per a participar en activitats del barri

� Pocs recursos d’oci d’infants i joves

� Necessitat de dinamització de certs grups per evitar l’aïllament

3.2.10 Situació de Dependència

Per a la realització de la situació de dependència s’analitzen les dades de la Direcció

General de Dependència. A data agost 2010, 188 persones de Son Gotleu havien fet

petició de reconeixement de Dependència, de les quals un 44 % són homes i altra

56% dones. Una gran majoria, el 73,40% són persones de 65 anys en endavant;

percentatge lleugerament inferior a la mitjana de Mallorca, que es situa en un

76,97%16.

Taula 20: Intervals d’Edat Homes Dones Total de 0 a 4 anys 2 1 3 de 5 a 9 anys 1 3 4 de 10 a 14 anys 4 4 de 15 a 19 anys 2 2 de 20 a 24 anys 1 2 3 de 25 a 29 anys 3 3 de 30 a 34 anys 2 2 de 35 a 39 anys 1 3 4 de 40 a 44 anys 5 3 8 de 45 a 49 anys 2 3 5 de 50 a 54 anys 3 3 de 55 a 59 anys 2 3 5 de 60 a 64 anys 2 1 3 de 65 a 69 anys 8 6 14 de 70 a 74 anys 6 9 15 de 75 a 79 anys 14 12 26 de 80 a 84 anys 12 20 32 de 85 a 89 anys 10 18 28 de 90 a 94 anys 3 11 14 de 95 a 99 anys 3 3 6 de 100 a 104 anys 3 3 No consta 1 1 Total general 83 105 188 Percentatges 44,15 % 55,85 % 100 % Font: elaboració pròpia (Dades de la Direcció General de Dependència)

16 Informació estadística del sistema per l’autonomia i l’atenció a la dependència (2010).

Direcció General de Dependència. Conselleria d’Afers Socials, Promoció i immigració.


80

Pel que fa a la nacionalitat, es tracta de persones espanyoles, representant un

percentatge mínim, del 2%, les persones estrangeres.

Taula 21:

Nacionalitat Homes Dones Total

ESPAÑA 81 101 182

ECUADOR 2 2

NIGERIA 2 1 3

No consta 1 1

Total general 83 105 188

Font: elaboració pròpia (Dades de la Direcció General de Dependència)

En quan al grau i nivell de dependència reconegut, de les 188 peticions, un 15,43%

són de primer grau, 23,40% de segon i 40,96% de tercer, Si comparem aquestes

dades amb la mitjana de Palma (21,69%; 28,73% i 39,55% respectivament) són

percentatges inferiors, a excepció del tercer grau que Son Gotleu la supera en 1, 41

punts. Per tant, a pesar de la vulnerabilitat del barri, no se detecta una repercussió

en les situacions de dependència dictaminades.

Taula 22:

Grau i Nivell de Dependència Nbre Percentatge

Grau I. Dependència moderada 29 15,43%

· Nivell 1 (menys acusat) 12 6,38%

· Nivell 2 (més acusat) 17 9,04%

Grau II. Dependència severa 44 23,40%



Grau III. Gran dependència 77 40,96%



Sense grau 38 20,21%

· En tràmit 9 4,79%

· Baixes (desestimació, defunció,...) 29 15,43%

Total sol·licituds 188 100,00%

Font: elaboració pròpia (Dades de la Direcció General de Dependència)


81

3.3 Educació i recursos socioeducatius

A un barri com Son Gotleu, amb una notable vulnerabilitat social, els recursos

educatius que pugui tenir la població al seu abast se converteix en un factor de pes,

alhora de minvar desigualtats socials i afavorir la integració. Aquests poden ser

formals o informals, tots són vàlids si entre els seus objectius s’hi troben la difusió de

coneixements, normes, valors i, en definitiva, afavorir eines a la població que

augmentin les seves habilitats socioculturals.

Per tal de poder oferir una classificació el més aproximada a la realitat interpretativa

dels recursos educatius, distingirem entre formals i informals; els primers són els

referits a l’ensenyança reglada i que tenen aquesta com a finalitat principal; mentre

que els informals, aquells que poden servir de complement educatiu o que poden ser

considerats dins uns paràmetres socioeducatius, sense tractar-se d’un recurs regulat

com a tal.

3.3.1 Recursos educatius formals: Els centres d’ensenyament

Alhora de considerar els centres d’ensenyament que formen part físicament d’un

barri (com a zona estadística) surten problemes d’apreciació, degut a què aquests

tenen zones de influència més ampla, se basen en criteris no limitats per espais

geogràfics tan concrets. Això facilita que a una escola pugui haver una composició

de l’alumnat que pertanyi a diferents barris; a més també hi cap la possibilitat de què

les famílies optin per centres privats ubicats a altres zones. Per tant, no se pot

establir rigorosament que les escoles i altres espais educatius estiguin destinats i

relacionats directament amb la població resident al barri.

Malgrat aquesta dificultat, s’ha optat per a considerar com a centres objecte d’aquest

estudi els que es troben dins la demarcació estadística 65, corresponent al barri de

Son Gotleu.


82

Així doncs, els centres d’ensenyança inclosos són els següents:

• Son Gotleu

o IES Sureda i Blanes

o CP Joan Capó

o CP Es Pont

o CP Gabriel Vallseca

o CC Corpus Cristhi

o CC Sant Josep Obrer (Educació infantil)

Se donen algunes característiques diferenciadores entre els centres que permeten

elaborar una doble classificació:

• Seguint el criteri de la composició de l’alumnat i el seu origen geogràfic, la

població escolar nouvinguda estrangera se concentra als centres públics,

sent molt escasa o quasi inexistent als concertats (comença a apareixer

algun cas en els primers anys dels d’Educació Infantil). A més aquest

fenomen va tenir una repercusió des del primer moment i de manera

creixent al CP Joan Capó, on des de fa alguns anys els primers cicles estan

formats mayoritàriament per alumnes d’aquesta procedència. De totes

formes, el pes de la proporció de població immigrada al barri és tan

important que va repercutint inexorablement sobre la resta dels centres, tal

és el cas del CP Es Pont, si bé en un principi va gaudir d’un equilibri

població immigrant – autòctona, de cada vegada la balança s’inclina més

per la part de la primera.

• La divisió concertats – públics, ubica als centres en dos conjunts de

recursos amb algunes característiques pròpies de la seva condició. Els

públics presenten una oferta separada, Educació Infantil i Primària per una

part (3 centres públics); Educació Secundària Obligatòria, cicles formatius i

Batxillerat per una altra (1 centre). Dels concertats, 1 centre imparteix

únicament Infantil i Primària (CC Corpus Cristhi) de totes formes en part

depèn del CC Sant Josep Obrer, que sí presenta tota l’oferta, ja què hi ha

un altre centre d’Educació Secundària molt a prop de Son Gotleu.


83

Se podrien fer altres classificacions dels centres considerant altres criteris, degut a

què les diferències entre uns i altres han estat notables durant una sèrie d’anys i

encara romandren algunes, sobretot en el cas dels recursos disponibles i les seves

possibilitats per a fer front a les necessitats creixents de la seva població. Pel que

respecta als centres públics, tal és el cas de no disposar de menjador; si bé fins el

curs passat únicament el CP Es Pont comptava amb aquest servei, actualment s’han

desenvolupat unes obres al CP Gabriel Valseca que permetran gaudir d’aquest

recurs. El CP Joan Capó és un dels que més ha patit el canvi social del barri,

aleshores encara no disposa del servei de menjador escolar. Un altre punt

diferenciador entre aquests centres, que també s’ha millorat reduïnt així la bretxa

que separava a uns i altres, ha estat la constitució de les Apimas; dels tres centres

públics únicament el CP Es Pont disposava d’una associació de pares i mares (a

més força organitzada) els altres actualment ja disposen d’aquest recurs per la

comunitat escolar, encara en procés de consolidació, però que ha començat a dur a

terme algunes iniciatives de suport interessants. Els centres concertats disposen de

menjador i també de la constitució d’Apimes, alguna bastant activa.

Els programes de l’Àrea d’Educació de l’Ajuntament (Escoles obertes i Èxit) han

tingut una repercusió molt positiva, ajudant a crear i consolidar les Apimes i establint

classes de repàs els horabaixes, destinades a minvar les dificultats d’aprenentatge

dels alumnes amb majors dificultats. En el cas de l’IES Sureda i Blanes, també

funciona un programa especial destinat a donar suport als alumnes amb més

dificultats d’integració social. Amb aquesta finalitat està destinada una educadora

que fa feina en xarxa amb altres serveis, duent una tasca socioeducativa i

comunitària.

Cal dir que existeix una bona relació i comunicació entre els centres, tal vegada

l’origen de cada un ha acabat creant dues xarxes, per una part, aquella que conecta

als centres concertats i per alta la que manté un fil comunicatiu entre els públics.

Respecte a aquests darrers, tots formen part de la Plataforma, un espai de treball en

xarxa que els hi permet estar informats i comunicats. Cal dir que la secció d’infantil

del CC Sant Josep Obrer ha participat darrerament a diverses activitats organitzades

mitjançant la Plataforma, unint-se així a la xarxa d’activitats comunitàries


84

socioeducatives que se desenvolupen entre els diferents serveis del barri.

Taula 23:

Centre d'ensenyança

IES Sureda i Blanes

CPJoan Capó

CP Es Pont

CP. Gabriel Vallseca

CC Corpus Cristhi

Nombre docents - 20 20 33 13

Total alumnes 528 228 207 426 243

Alumnes espanyols 380 88 207 153 226 Alumnes immigrants

148 140 68 273 17

Percentatge alumnat immigrant

28,03% 61,40% 32,85% 64,08% 6,99%

Servei de Menjador Sí No Sí No Sí

APIMA Sí No Sí Sí Sí Activitats extraescolars

Sí No Sí No Sí

Programa èxit (reforç escolar)

Sí Sí Sí No

Altres programes TISE Font: elaboració pròpia a partir de dades dels centres (curs 09/10).

Es pot observar una diferència notable entre els centres, respecte al nombre

d’alumnes immigrants estrangers, existeix com a una espècie de dicotomització

entre uns i altres, sobretot si comparem les dades referents a centres de primària,

els dos que tenen percentatges força elevats, no disposen tampoc d’altres medis

complementaris, com pot ésser l’existència de menjador, activitats o AMIPA, això és

en part reflex del que succeeix al barri, els nouvinguts van omplint els buits que

deixen els autòctons, degut a la mancança de recursos i això provoca encara més

abandonament i augment de les mancances, tot això desemboca en una precarietat

i dificultat cada vegada més greu.


85

Per tal de disposar d’una informació més detallada, s’adjunten les taules de la

composició de l’alumnat a tots els centres d’ensenyança:

Taula 24: CP Es Pont Cicle Total alumnes Estrangers Espanyols Infantil 69 43,48% 56,52% 1er cicle 46 39,14% 60,86% 2on cicle 46 21,74% 78,26% 3er cicle 46 21,74% 78,26%

Total 207 CP Joan Capó Cicle Total alumnes Estrangers Espanyols Infantil 76 72,37% 27,63% 1er cicle 54 57,40% 42,60% 2on cicle 52 51,92% 48,08% 3er cicle 46 58,69% 41,31%

Total 228 CP Gabriel Valseca Cicle Total alumnes Estrangers Espanyols Infantil 138 71,74% 28,26% 1er cicle 94 64,90% 35,10% 2on cicle 99 63,64% 36,36% 3er cicle 95 52,63% 47,37%

Total 426 CC Corpus Christi Cicle Total alumnes Estrangers Espanyols Infantil 79 10,13% 89,87% 1er cicle 56 8,90% 91,10% 2on cicle 54 3,70% 96,30% 3er cicle 54 3,70% 96,30%

Total 243 IES Sureda i Blanes Total alumnes Estrangers Espanyols Tota l’oferta 528 28,03% 71,97% Font: elaboració pròpia


86

A pesar de les dificultats que presenten alguns dels centres d’ensenyança, el seu

funcionament i gestió no origina moltes queixes entre els usuaris, o persones que

d’alguna manera coneixen els centres, això indicava l’estudi Riba (2007), al Gràfic 28

podem observar les opinions que es fan sobre els centres en qüestió, el 93,9% dels

enquestats considera que no es donen problemes de cap tipus,

Gràfic 28

Consideració dels problemes amb els centres educatius

0,00% 20,00% 40,00% 60,00% 80,00% 100,00%

Alumnat conflictiu

Cap problema

Deteriorament

Manca d'espai

Font: Riba (2007)

3.3.2 Recursos educatius informals

Dins aquest grup considerarem els culturals, ja què estan a l’abast de la població i

els educadors per a fomentar l’educació i altres hàbits que garanteixen les habilitats

esmentades anteriorment.

De forma permanent, el barri disposa d’una nova biblioteca municipal situada al nucli

del barri, a prop del Casal de Barri, el Centre de Salut i altres serveis com les

escoles. Se tracta d’un local adequat amb tots els serveis propis d’aquestes

biblioteques; a més, el seu horari està bastant adaptat alternant dematins i

horabaixes, depenent del dia de la setmana. Juntament amb la Biblioteca, a la part

de darrera del seu local d’ubica el Ciber-aula, se tracta d’un servei de la Fundació la


87

Caixa, gestionat per l’àrea de Benestar Social, que disposa d’ordinadors i educadors

per a desenvolupar activitats mitjançant les TIC’s, apropant a la població aquestes

tecnologies. És un espai utilitzat de manera sovint pels educadors del Centre

Municipal de Serveis Socials, aprofitant-lo així com un recurs pel desenvolupament

de la seva tasca socioeducativa amb els més joves del barri.

En 2010 va deixar de funcionar un altre recurs socioeducatiu important pel barri, que

a més va ser l’únic existent durant una sèrie d’anys. Se tracta del Centre de SOS

Ajuda Infantil, on se desenvolupaven diverses activitats com per exemple: tallers de

manualitats i classes de suport escolar, entre altres; també duia endavant una tasca

d’ajuda a les famílies i donació de objectes de primera necessitats pels més

vulnerables. Coincidint en el temps, el mateix any s’ha posat en marxa una altra

iniciativa, el Club d’Esplai Son Gotleu, que si bé una de les seves finalitats és oferir

activitats de temps lliure i esplai pels nins i nines del barri, també desenvolupa una

tasca social i educativa important. Amb l’ajut de l’Obra Social de sa Nostra i la

col·laboració de la Fundació Esplai han posat en marxa el projecte “Compartim sa

Nostra Horabaixa”, oferint un servei d’activitats lúdiques i educatives (tallers,

manualitats, suport escolar i altres) pels infants de 6 a 12 anys que estiguin

matriculats en algun centre escolar de Son Gotleu.

Des de diferents serveis s’ofereixen altres activitats educatives17, de manera

individual o fent feina conjuntament en xarxa amb altres serveis o entitats. Alguns

exemples són la tasca desenvolupada des del Servei de Dinamització lingüística, els

educadors del Centre de Serveis Socials, els dinamitzadors de Joventut, les escoles

i les seves Apimes, o inclús des de la Policia Local amb el policia de barri i la figura

del Policia Tutor.

La realització dels cursos de llengua castellana o catalana signifiquen un avanç

destacat, degut a les necessitats identificades pels membres de la Plataforma,

durant el curs 2003/04 s’inicien cursos de llengua castellana per a immigrants; se

tracta d’una proba pilot desenvolupada per persones voluntàries per a fer front a les

necessitats creixents i la manca de recursos per a poder assumir amb certes

17 A l’annex s’inclou una llista de les activitats desenvolupades durant el curs 2009/10.


88

garanties el canvi sociodemogràfic i cultural del barri. Actualment aquest servei

s’assumeix des de diferents espais: CMSS, Càritas, Àrea d’Educació, algun centre

escolar, diferents associacions d’immigrants amb subvencions de la Direcció

General d’Immigració. A més se té inclús la possibilitat d’aprendre català amb el

Servei de Dinamització Lingüística i un educador destinat expressament al barri;

facilitant l’accés al coneixement d’aquesta llengua a infants, joves i famílies.

El Centre Cultural de Son Gotleu és un altre espai – recurs que serveix d’element

dinamitzador, les entitats poden demanar l’ús de les seves sales alhora de

desenvolupar diverses activitats (reunions, tallers, cursos, xerrades, etc.) sent així un

espai central al barri afavorint la interacció social. L’utilització del centre s’ha anat

incrementant any darrera any, tal i com el mostra la taula 25:

Taula 25 CESSIÓ D'ÚS CASAL DE BARRI SON GOTLEU

CURS ENTITATS SERVEIS

MUNICIPALS PARTICULARS TOTAL

2007-2008 4 8 4 16

2008-2009 56 28 0 84

2009-201018 100 44 0 144 Font: Benestar Social (Gestió dels centres culturals)

A més de servir per la seva utilització per part de les entitats i serveis del barri, el

Centre Cultural té la seva pròpia oferta d’activitats, pel que respecta al curs 2010/11

estan previstes les següents: Ioga, ball llatí, ball de saló, pilates, restauració de

mobles, brodats i pintura.

A l’estudi Riba (2007) se demanava a la població del barri quines activitats pensen

que serien interessants pel barri; molts dels enquestats no varen respondre, un

42,3%, per no saber què plantejar, no tenir clares les prioritats o pensar que ja ho

havia plantejat a les anteriors preguntes valoratives. A continuació s’exposa una

representació de les cinc categories més destacades:

18 A data 22/09/2010


89

• Activitats sobre civisme: 9,9%.

• Activitats relacionades amb la integració dels immigrants: 9,9%.

• Activitats vinculades amb els nins: 7,9%.

• Activitats vinculades amb els joves: 3,9%.

• Activitats d’oci i temps lliure: 3,7%.

Del total d’activitats demandades, se pot treure una idea clara, se demanava a

l’Ajuntament la dinamització sociocultural del barri. “Les propostes concretes estan

molt relacionades amb l’opinió dels problemes principals del barri, de la mateixa

manera s’identifiquen una sèrie d'activitats dirigides a reduir aquesta situació i als

col·lectius més vulnerables, com són els nins i joves, a més del tema de la

immigració i la integració d’aquest col·lectiu, i sobretot les activitats destinades a

fomentar el civisme entre la població, aquesta és una de les dues demandes més

reclamades i un dels problemes principals identificats a l’anàlisi.” (2007, 150)

L’ esmentat estudi també plantejava als enquestats el tipus d’activitats socials o

culturals a les que participava o els hi agradaria fer-ho. Doncs bé, si observem el

gràfic 20, les que més destaquen, en quant a participació, són aquelles referides a

les activitats físiques (o esportives), associatives (que també poden estar

relacionades amb les primeres) i d’oci o turisme (com el cas de les excursions),

realment aquests tres tipus podrien anar casi junts a una sola categoria similar,

enfront de les altres tres amb menys participació: voluntariat, formació no reglada i

activitats culturals, que representarien una implicació major en quant al factor

altruista o individual per a poder millorar la posició social o del mercat de treball (com

el cas de la formació).

Respecte a les activitats a les que es voldria participar, però que no es fa per uns o

altres motius, en totes a excepció de les associatives i físiques, supera l'aspiració o

el desig a la pràctica d’aquestes; concretament en aquelles que la pràctica és inferior

(voluntariat, culturals i formatives no reglades) és en els casos que és el desig més

important, sobretot a les dues darreres, culturals i formatives.


90

Gràfic 29:

Activitats a les que participa o li agradaria fer-ho

0,0% 10,0% 20,0% 30,0% 40,0%

Associatives

culturals

Físiques

Formatives no reglades

Oci, turisme

Voluntariat

Li agradaria

Participa

Font: Riba (2007)

3.4 Esports i espais lliures

Al voltant Son Gotleu està ubicada una de les considerades grans instal·lacions

esportives municipals, concretament el poliesportiu Germans Escales, centre

gestionat per l’Institut Municipal d’Esports (IME), inaugurat l’any 1991. La seva oferta

és bastant ampla, compta amb diferents espais esportius: 2 piscines cobertes, 1

pavelló (divisible en 3 mòduls), 2 camps de futbol (futbol -11 i 7), pista d’atletisme,

sala d’esgrima i oficines de l’IME, a més de 2 sales de fitness pels abonats i 3 sales

de gimnàstica. Se poden practicar activitats esportives com: Natació, voleibol,

bàsquet, gimnàstica artística, gimnàstica rítmica, karate, judo, taekwondo,

bàdminton, futbol, aeròbic i esgrima. L’horari és de 8 a 22 hores tots els dies, a

excepció dels diumenges de 8 a 15 hores.

En la plaça Orson Welles se troben unes pistes municipals descobertes (també

gestionades per l’IME), darrerament han estat objecte d’alguna reparació (com la

substitució de les porteries i cistelles de basquet) coincidint amb la rehabilitació del

parc que conforma la plaça. Se tracta d’un espai obert que permet practicar diversos

esports, compta amb pistes de futbet, basquet i petanca. Totes les pistes disposen

d’il·luminació artificial.


91

A la plaça de Joanot Colon també se disposa de pistes de petanca, a més aquest

esport també se pot practicar a un espai privat, se tracta La Societat esportiva

Central, situada al carrer Regal, 59, un espai amb 6 pistes de petanca.

L’estudi anterior del barri considerava la valoració dels recursos esportius del barri

per part de la població enquestada. La valoració mitjana és un 3,3, és a dir, un

aprovat ajustat. A la distribució de les valoracions dominen les valoracions regulars o

dolentes. De totes formes, pareix ser que la població no considerava l’existència del

Poliesportiu Germans Escales alhora de considerar els recursos al seu abast. Veure

Gràfic 30:

Gràfic 30

Valoració serveis esportius de l'Ajuntament

Positiva o molt positiva45%

Regular26%

Negativa o molt negativa29%

Font: RIBA (2007).

3.4.1 Espais lliures

A Son Gotleu podem identificar una sèrie d’espais públics i zones privades d’ús

comú que faciliten la interacció entre la població i poden ser un bon recurs alhora de

desenvolupar activitats comunitàries a l’aire lliure. A més de places, trobem voravies

amples o petites placetes al carrer principal (Indalecio Prieto). Les més destacades

serien les següents:


92

• Plaça Orson Welles (Parc)

• Plaça Joan Alzina

• Plaça Joanot Colom

• Plaça on està ubicat el Centre de Salut

• Placetes del carrer Indalecio Prieto

• Patis i jardins privats d’ús comunitari

• Voravia carrer Indalecio Prieto

• Voravia carrer Tomàs Rullan

Les zones i espais públics on habitualment se troba la gent del barri, se situen als

parcs i places, les voravies més amples ,dels carrers principals del barri, també

permeten la interacció, se tracta del carrer Indalecio Prieto, que a més compta amb

placetes al lateral esquerre com a continuació de la voravia, on hi ha arbres i bancs

per a seure la gent. Una altra voravia ampla que presenta un trànsit important tant de

vehicles com de gent és el carrer Tomàs Rullan.

Les places del barri presenten una bona afluència de persones de totes les edats, si

bé en un principi les més utilitzades eren la del Fra Venerable Joan Alzina i la

d’Orson Welles (en aquesta se troba el parc del mateix nom) actualment en totes se

pot observar la presència d’usuaris diversos.

La plaça situada a l’entrada del Centre de Salut s’utilitza menys com a una zon

d’esplai, a pesar de això podem trobar gent als bancs i alguns infants jugant al

centre d’aquesta, sobre tot els caps de setmana i a l’estiu, però pareix que la gent li

dona un ús més d’un lloc on s’espera a algú al carrer, o per estar una estona

descansant a un banc, a més hem pogut observar el seu ús com a lloc per a recollir

gent, com és el cas de la del club de la tercera edat, quan se’n va d’excursió.

La plaça Joanot Colom se troba ubicada entre l’IES Sureda i Blanes, el CP Es Pont i

l’escoleta d’Infantil de Sant Josep Obrer. Darrerament ha estat remodelada i això ha


93

afavorit que hagi passat de ser un lloc poc utilitzat, més que res de trànsit, a ser un

dels espais més freqüentats, té una zona infantil i pistes de petanca amb il·luminació.

El problema és la manca d’ombres, si bé està equipada amb arbres, aquests no són

útils per la comoditat dels usuaris, durant l’estiu el Sol impedeix poder utilitzar els

bancs a les hores de més calor. Darrerament s’ha utilitzat per a diferents activitats

comunitàries que implicaven la presència i participació de la comunitat escolar, és un

espai ideal per aquestes activitats ja què no té trànsit rodat i està molt a prop de

diferents centres escolars.

La plaça d’Orson Welles és l’espai públic més gros, amb una llargària de quasi tota

la limitació del barri (des del carrer Pico Teide fins el Camí de Son Gotleu). Disposa

d’equipaments esportius, caminets ombrejats, un bon nombre d’arbres i bancs per a

passejar i poder seure als, els caps de setmana hom se pot trobar una activitat

important, els diumenges s’organitzen, de manera informal i espontània, partits de

futbet entre joves, principalment el lloc és utilitzat per població llatinoamericana, no

sols del barri, sinó que també se reuneix població d’aquest origen que ve d’altres

indrets, l’activitat d’aquest grup és oberta a altres, ja què pareix que s’enfronten en

els partits amb altres joves, entre ells espanyols, marroquins o equatorians.

Se tracta d’una plaça que de cada vegada s’ha anat utilitzant més, s’organitzen

festes de diferents associacions i altres activitats del barri acaben amb actuacions,

jocs, danses, etc. també aquí. Ofereix moltes possibilitats, zones d’ombra, arbres i

bancs; pistes diverses, una amb escenari fitxo, focus i punt d’electricitat; sent un

recurs interessant per a diverses activitats. La zona de recreo infantil ha esta

millorada, ampliant el seu mobiliari per llocs. Tal vegada, a pesar de la reforma,

encara manca alguna millora, té bastants d’arbres, però dona una sensació massa

freda per la manca de plantes més baixes, que donin una mica de colorit al gris i

marró característic del ciment i el terra.

Durant el dematí se poden observar persones grans que passegen o passen el

temps assegudes als bancs. A la zona destinada als més petits, la de recreo, se pot

observar un ús indiferent de la població, interactuen amb normalitat mares o famílies

amb fills petits que juguen en aquest espai, si bé podem veure mares d’origen

Magribí, així com d’Amèrica Llatina, o persones d’altres grups d’origen espanyol,


94

curiosament no és habitual trobar persones d’origen nigerià o d’altres procedents de

l’Àfrica Subsahariana, sent aquest col·lectiu molt representat al barri. Els horabaixes

les pistes esportives són més utilitzades, les de petanca no pareix que s’hagin

utilitzat gaire. De totes formes encara se podria fomentar més l’ús de pistes com les

de basquet.

Si bé, el grups d’edat d’usuaris més nombrós se correspon amb els nins, gent jove i

famílies amb infants, la zona dels bancs i els passeigs que envolten la zona

enjardinada, presenta major presència de gent gran que llegeix el diari asseguda als

bancs, o passejar amb la companya d’algun company. Darrerament hi ha més

presència de persones joves soles tombades als bancs durant el dia, sobretot

immigrants.

Els dies feiners, durant el matí, aquesta plaça se converteix a l’espai menys ocupat,

són molt poques les persones que passegen pel parc, no se formen grups de gent,

sinó algunes persones majors, en parella o soles, assegudes als bancs i alguns

veïns dels habitatges més antics que aprofiten la proximitat dels bancs del parc per

estar tranquils o amb reunió informal.

La plaça Joan Alzina és la que se troba més deteriorada, disposa de bancs per a

seure la gent, arbres i un espai pels més petits, però les condicions són molt

precàries, hi ha molta brutor a la zona de recreo, la sorra està plena de restes de

fems, cartons i tot tipus de escombraries, fins i tot hem pogut trobar vidres romputs

enterrats a la sorra junt als gronxadors. Aquesta plaça abans de la darrera reforma

comptava amb unes cistelles per a poder jugar a bàsquet, però això va desaparèixer,

per tant els nins se dediquen a estar per la zona, sense fer una activitat en concret,

sense poder improvisar algun lloc més formal, poden estar amb la bicicleta, amb una

pilota o simplement ser allà. Aquest lloc se troba al nucli de Son Gotleu, a la zona

més poblada i en pitjors condicions.

La gent que utilitza habitualment aquest espai se situa als mateixos racons, sense

tenir contacte amb els altres usuaris, la diferència entre uns i altres és el seu origen,

és a dir, aquí sí se troba una forta presència de població subsahariana, és la que té

més presència, ocupa, principalment, els bancs de la part nord i no se produeix cap


95

interacció amb població espanyola que ocupa l’altra banda de la plaça, la població

subsahariana utilitza el lloc per reunions informals quotidianes, majoritàriament són

homes joves. Respecte els altres col·lectius, solen ser espanyols del barri joves que

ocupen la zona amb els ciclomotors i nins que juguen.

A diferència del que succeeix a la plaça Orson Welles, la de Joan Alzina presenta

una interacció i us de població semblant, independentment de l’hora o dia de la

setmana, si es cert que les horabaixes és més utilitzada que al matí, però no se

troba una diferència significativa entre cap de setmana i horabaixes dels altres dies,

a més a més, als matins se pot trobar el mateix tipus de gent i d’ús, això sí, amb

menys nombre d’usuaris; gent major jubilada d’origen espanyol que descansa als

bancs, soles o en grups de dos o tres persones, altres grups de quatre o cinc

persones que solen estar reunides als mateixos bancs, curiosament alguns nins que

juguen, en lloc d’ésser a l’escola (això se pot observar dins l’horari escolar) i a un

costat de la part nord de la plaça, tal i com és habitual, un grup de persones d’origen

subsaharià, pareix que és un espai on se produeixen aquestes reunions informals

d’aquest col·lectiu.

Una de les activitats amb més èxit de clients a Son Gotleu, són els bars, utilitzats

majoritàriament pels homes, alguns d’aquests establiments presenten fins i tot

problemes de manca d’espai, degut a la quantitat de gent que està allà consumint o

simplement reunits a les taules, fent una partida al dominó o mirant la televisió. Això

crea una gran activitat al barri i al voltant d’aquests indrets, on se presenta amb més

rellevància, és al carrer Indalecio Prieto, concretament a dues placetes petites que

se troben a continuació de dos d’aquests establiments, a primera hora del dia se pot

observar com poc a poc se va situant gent asseguda als bancs, principalment gent

major jubilada i alguns joves.

Principalment a la part nord de la zona central del barri “Las Corominas” se troben

uns espais de titularitat privada (pertanyen a les diferents comunitats) amb ús

comunitari (de pas totalment lliure) en aquestes placetes existeixen una sèrie de

pasteres abandonades, un temps els veïns sembraven i tenien cura dels horts i


96

jardins, però actualment no tan sols no s’utilitzen19, sinó que a més molts dels

residents no tenen coneixement de què poden sembrar, pensen que és de

l’Ajuntament. L’oportunitat que ofereix aquest espai ha estat aprofitada per una sèrie

d’entitats del barri per a tornar a sembrar, al mateix temps que s’implica a la resta de

veïns en una activitat intercultural i de millora del barri.

Pel que respecta als carrers més transitats tant pels vianants com pels vehicles,

podem distingir dues tipologies, per una banda els carrers que a més de presentar

un important trànsit rodat, constitueixen unes de les vies principals, en quant al pas

de persones se refereix, com són: el carrer Indalecio Prieto, Tomàs Rullan, Santa

Florentina i el principi del Camí de Son Gotleu, a l’altura de la intersecció entre el

Centre de Salut i la parròquia del Corpus Christi; per altra banda, trobem carrers

amb trànsit rodat, però amb baixa presència de persones que utilitzen aquests com

itinerari, tal és el cas del Camí Son Gotleu a partir de la intersecció abans

mencionada cap al carrer Aragó i del carrer Gabriel Carbonell, que si bé no

presenten la quantitat de trànsit de vehicles dels altres mencionats, si constitueixen

vies de pas obligat cap altres indrets.

3.5 Salut

L’enquesta de Salut de les Illes Balears 200720 presenta una llista de les principals

patologies considerades problemes de salut crònics. Fa una distinció en relació a

l’edat, destaca com un 68,5% de la població adulta i el 24,7% de la població infantil

declarava haver patit al menys un trastorn crònic en el darrer any. Pareix ésser que

la situació socioeconòmica també incideix en l’existència de trastorns de salut en

general i crònics en particular.

Els problemes de salut crònics citats amb més freqüència entre els adults eren les

malalties de l’aparell locomotor i de l’aparell circulatori. Destacant els relacionats

19 Només un veí continua sembrant a una situada a la part del carrer Pico Teide, 3. 20 Direcció General de Salut Pública i Participació. Conselleria de Salut i Consum. Govern de

les Illes Balears.


97

amb dolor a la zona lumbar i cervical, artrosi, artritis, reumatisme i hipertensió

arterial. Altres problemes de salut de caire psicològic o psicosocial també estan força

presents, tals com la depressió i la ansietat, amb més freqüència entre les dones

que els homes. L’edat és una variable molt significativa alhora de la presència d’uns

o altres problemes de salut. Entre els majors de 65 anys destacaven l’artrosi, l’artritis

i el reumatisme com els més patits per més del 50% dels entrevistats; seguit de la

hipertensió arterial (42,9%), el mal d’esquena tant cervical (29,7%) com lumbar

(28,6%), el colesterol elevat (26,8%) i els problemes de depressió/ansietat (26%). Un

27,4% dels homes d’aquest grup d’edat havia patit problemes de pròstata.

Dels problemes de salut més freqüents entre els joves, destaquen els d’al·lèrgia

(14,0%), el mal d’esquena cervical (13,8%) i lumbar (12,8%), la depressió, ansietat

(8,5%) i l’asma (7,1%).

Els problemes de salut més freqüents declarats per la població infantil eren les

al·lèrgies cròniques (7,1% de nins i 10,2% de nines) i l’asma (5,8% de nins i 4,3% de

nines)

Les dificultats de poder desenvolupar les activitats de la vida diària també són

considerades a L’enquesta de Salut de les Illes Balears 2007; els resultats indiquen

que un 61% declaraven tenir autonomia funcional o capacitat per realitzar les 8

activitats relacionades amb les cures personals sense necessitat d’ajuda, el 57% per

dur a terme feines domèstiques i el 63% per al moviment. Per als tres grups

d’activitats, les limitacions augmentaven en persones majors de 75 anys. D’altra

banda, els homes tenien més autonomia funcional que les dones.

Alhora de considerar la situació de Salut en Son Gotleu, partirem de dues fonts

principals: Per una part, de l’anàlisi de les dades que consten a l’estudi del barri de

2007 i per una altra, de les aportades pels professionals del Centre de Salut.

Les dades presentades per RIBA (2007, 113-118) referents a les diferents

patologies, identifiquen algunes tendències que agrupen les respostes en una sèrie

de categories o tipus concrets, les més freqüents són:

• Minusvalidesa física, 4,7%.


98

• Patologies de l’aparell locomotor i teixit conjuntiu, 2,5%.

• Patologies de l’aparell respiratori, 2,2%.

• Minusvalidesa sensorial, 1,5%.

Les situacions de salut identificades a l'enquesta permeten ampliar les valoracions

dels sanitaris. Cal tenir present que aquestes dades no són el resultat d'un estudi

epidemiològic, però els enquestadors tenien instruccions clares de no reconèixer cap

situació que no estigués correctament diagnosticada pel personal sanitari o, en el

cas de les minusvalideses, reconegudes per l'IBAS.

Una observació interessant és la consideració del nombre de problemes de salut per

llar, com podem observar a la taula 26.1 trobem algunes diferències entre les dues

zones del barri:

Taula 26.1

Zones del barri Total

Zona 1 central Zona 2 perifèria Nbre Per % Problemes de salut

a la llar Nbre Per % Nbre Per %

Cap problema 123 60,0% 102 68,0% 225 63,4%

Un problema 36 17,6% 33 22,0% 69 19,4%

Dos problemes 34 16,6% 9 6,0% 43 12,1%

Tres problemes 7 3,4% 5 3,3% 12 3,4%

Quatre problemes 5 2,4% 1 ,7% 6 1,7%

Total 205 100,0% 150 100,0% 355 100,0%

Font: Riba (2007)

Pareix ésser que la incidència de problemes de salut és més representativa a la

zona central, un 60% manifesten no tenir problemes enfront d’un 68% de la zona

perifèrica (taula 26.1). També destaca l’existència de més d’un problema concentrat

al mateix llar, si bé a la perifèria els llar amb una persona amb problemes de salut se

situa en el 22%, 4 punts i mig per damunt de l’altra zona; quan considerem més d’un

problema la zona central arriba al 22,4% de les llars (el que representa un 56,1% de


99

les llars que tenen algun problema) mentre que a la zona perifèrica només un 10%

de les llars tenen més d’una persona amb problemes de salut (el que representa un

31,2% de les llars amb problemes)

La concentració de problemes a les mateixes llars i persones és un dels factors que

agreugen més les necessitats de salut; un 36,6% de les llars presenten algun

problema de salut, és un percentatge força important, si l’afegim a les dificultats

socials i econòmiques de la població de Son Gotleu, a més també és de destacar el

5,1% de les llars que es troben amb una realitat difícil, amb una concentració de tres

o quatre persones amb problemes de salut a la mateixa llar, normalment

coincideixen amb dificultats socials diverses, però el grup més afectat és de les

persones majors, els ancians, situació que encara es complica més en el cas de

persones que viuen soles.

3.5.1 Problemes sociosanitaris

Seguint les dades de l’anterior estudi del barri, podem identificar que hi ha tot un

conjunt de situacions de manca salut, relacionades amb la situació social del barri i

les problemàtiques associades a aquest. Alguns casos són evidents, com el consum

de drogues, les discapacitats, l'atenció als infants o la situació de les persones

grans. Aquest darrer grup se troba en ocasions molt aïllat, sobretot a partir del canvi

sociodemogràfic i l’entrada de població immigrant estrangera. Aquest aïllament

social s’ha afegit a l’augment de les dificultats pròpies de l’edat, juntament amb una

situació socioeconòmica feble i l’escàs nivell educatiu; el que converteix aquest

col·lectiu en un dels més vulnerables.

Sembla que la consolidació de les anomenades “estructures mínimes de

convivència”: fadrins/es, vidus/vídues, divorciats/des o parelles soles, és una

tendència irreversible que afecta directament als tipus de vida dels ancians entre els

quals és important el nombre dels que viuen sols. Si bé és cert que aquesta

independència entre les generacions, pel que fa a la modalitat de convivència,

constitueix un indicador de competència i autonomia per aquest grup de població, no

és menys cert que així com avança l’edat, el fet de viure ja suposa un element de


100

risc important, predictor d’institucionalització o important suport per part de

professionals o familiars, molt especialment quan els problemes de salut apareixen.

Un grup important de conseqüències de les diverses situacions sociosanitàries, que

viuen d'una manera especialment intensa els ancians malalts o molt majors, les

persones amb discapacitats i diversos malalts amb importants afectacions, són les

limitacions per les activitats de la vida diària.

Les dades de l'enquesta ens aporten una aproximació a la magnitud d'aquest

problema. L’anàlisi s’ha fet des de dos punts de vista, per una banda, es presenta la

representativitat percentual del total de població enquestada, veure taula 26.2,

respecte a les situacions en les que es veu limitada la seva activitat diària; per una

altra, s’identifiquen les situacions esmentades i la seva distribució per llars, per tal de

fer un apropament a les situacions de dificultat a les que s’enfronten determinades

famílies, taula 26.3.

Taula 26. 2: Dificultats a la vida diària per zona


Zona 1 central Zona 2 perifèria Nbre Per %

Dificultats activitats vida

diària

Nbre Per % Nbre Per %

Sense problemes

identificats 468 74,4% 338 81,4% 806 77,2%

Dificultats tasques llar

rentar-se vestir-se, etc. 33 5,2% 16 3,9% 49 4,7%

Dificultats desplaçaments 35 5,6% 20 4,8% 55 5,3%

Dificultats d'orientació

espacial i temporal 10 1,6% 2 ,5% 12 1,1%

Dificultats relacions

socials parlar escoltar i

altres

6 1,0% 2 ,5% 8 ,8%

Ns-Nc 77 12,2% 37 8,9% 114 10,9%

Total 601 100,0% 402 100,0% 1003 100,0%

Font: Riba (2007)


101

Com es pot observar a la taula 26.2, un 77.2% de la població enquestada no té

problemes identificats, com el cas d'alguna dificultat pel desenvolupament normal de

la vida diària, aquesta situació és més problemàtica a la zona central enfront de la

perifèrica. Respecte a les dificultats més representatives, destaquen dues, les

relacionades amb el desplaçament i aquelles tasques pròpies de la higiene personal,

com poden ésser les de rentar-se o vestir-se. Les diferencies entre ambdues zones

són escasses, si bé el percentatge és una mica més elevat a la zona central; s’ha de

dir que el nombre de persones afectades no és gens menyspreable, ja què així

mateix de les 468 persones (inclosos tots els grups d’edat) enquestades en aquesta

zona, 84 presentaven algun problema per al desenvolupament de les tasques

quotidianes.

Taula 26. 3: Dificultats a la vida diària per llar i zones


Zona 1 central Zona 2 perifèria Nbre Per % Dificultats vida

diària a la llar Nbre Per % Nbre Per %

Cap dificultat 159 77,6% 127 84,7% 286 80,6%

Una dificultat 19 9,3% 11 7,3% 30 8,5%

Dues dificultats 20 9,8% 9 6,0% 29 8,2%

Tres dificultats 4 2,0% 1 ,7% 5 1,4%

Quatre

dificultats 2 1,0% 2 1,3% 4 1,1%

Cinc dificultats 1 ,5% 1 ,3%

Total 205 100,0% 150 100,0% 355 100,0%

Font: Riba (2007)

Pel que respecta a les llars amb cap persona que tingui dificultats per al seu

desenvolupament a l’activitat diària, les dades indiquen que un 80,6% de les llars no

tenen cap persona amb aquesta situació, per zones, pareix que la central presenta

un percentatge menor (un 77,6%), és a dir existeixen més casos de llars amb

presència de persones amb dificultats; enfront de la zona perifèrica (un 84,7%). En


102

el cas de les llars que tenen casos amb dificultats, un 22,4% dels de la zona central i

un 15,3% dels de la zona perifèrica, podem comprovar com a totes les categories és

més preocupant la situació de la població a la zona central.

Recursos sanitaris i programes desenvolupats Serveis oferts des del Centre de Salut:

Unitat d’atenció administrativa: informació i atenció a l’usuari; citació a consultes mèdiques, d’infermeria, comare i especialistes; visat de receptes; targeta sanitària, etc.

Consulta de medicina de família, pediatria, atenció al nin i d’infermeria

Programa d’atenció domiciliària

Extracció de sang i recollida d’altres mostres per analítiques

Consulta de Cirurgia Menor

Espirometria

Programes d’atenció a les malalties cròniques: hipertensió, diabetis, hiperlipèmies, obesitat, malalties respiratòries, etc.

Atenció a la dona: planificació familiar, diagnòstic i seguiment de l’embaràs, diagnòstic precoç del càncer de cèrvix i endometri, atenció al climateri, etc.

Unitat de Treball social

Unitat d’Odontologia i Salut bucodental

Activitats preventives i promoció de la salut: vacunacions als nins (centre i escoles), vacunació antigripal, antitetànica i contra l’hepatitis B

Educació grupal: grup d’educació per a diabètics, grup d’educació per a la salut, activitats a centres educatius de primària, activitats a instituts d’educació secundària, etc.

Centre docent: Medicina Familiar, Comunitària i residents de comares i pregrau


103

Des del Centre de Salut se treballa en diferents programes comunitaris d’Educació

per la salut, participant als diferents espais de treball en xarxa que existeixen al barri.

Podem destacar els projectes següents:

• Plataforma Son Gotleu, se manté una presència activa en la Plataforma,

participant en les diferents activitats desenvolupades al barri. A més,

darrerament les reunions se realitzen en el Centre de Salut.

• Comissió de pediatria, se tracta d’un projecte que cerca la coordinació i el

treball en xarxa entre serveis que atenen a població infantil, poden tractar i

fer seguiment de casos concrets.

• Sessions de classes de castellà, aprofitant les classes de castellà per a

immigrants, se duen a terme diferents sessions d’Educació i promoció de

la salut, per homes i dones; els continguts se refereixen a temes concrets

de la higiene personal, cura dels bebès, sexualitat i coneixements

nutricionals i de tractar aliments per a cuinar.


104

4 SITUACIÓ PER GRUPS D’EDAT

L’apartat següent tracta aspectes més característics de la població, en aquest cas

diferènciada per col·lectius segons edat. En concret: Infància, joves, adults i

persones grans.

4.1 Infància

La població més jove, hem considerat la que se troba en edat d’escolarització

obligatòria, està constituïda per un 20,49% de la població total del barri. Una de les

característiques de la seva composició és la gran multiculturalitat, als nins i nines de

pares espanyols de naixement s’han afegit altres; per una part, els nascuts a altres

països procedents de la reagrupació familiar de la població immigrada estrangera,

un indicador del procés d’assentament, i per altra els fills d’immigrants nascut a

Espanya. Aquesta multiculturalitat convertida en interculturalitat en els espais

d’interacció se reflexa a les escoles, parcs i carrers del barri i representa un potencial

important d’integració.

Generalment, els infants se troben en una doble situació de risc, d'una banda, viuen

la realitat de les seves famílies, moltes d'aquestes es troben en situacions difícils, i

això té conseqüències sobre la seva socialització i les seves condicions vitals, d'altra

banda, no existeixen recursos a nivell d'infància, quan els dos pares treballen, els

nins estan sense control pel carrer, a causa d’això moltes mares no poden treballar o

han de fer-ho a horaris molt concrets. Des de diferents serveis s’estan oferint

algunes activitats els horabaixes per a poder minvar aquesta mancança, però no és

suficient.

Fins fa poc l'únic suport que ha perdurat en el barri per a la infància és SOS ajuda

infantil, en un dels seus dos locals s’han dut a terme activitats de temps lliure i

classes de repàs, però la seva labor queda minimitzada, davant la gran demanda de

necessitats bàsiques sense cobrir. A més aquesta entitat ha deixat de existir a

principis de 2010, coincidint en el temps amb l’obertura del Club d’Esplai Son Gotleu,


105

amb una oferta socioeducativa important, implicant també a les famílies i el

complement d’altres projectes desenvolupats els horabaixes, ampliant així la seva

oferta.

El gran problema dels nins i nines és el context en el que se socialitzen, una bona

part passa moltes hores al carrer, sobretot els horabaixes (també els matins aquells

que són absentistes); allà poden observar pràctiques negatives com el consum,

venda de drogues, formes de subsistència econòmica com la venda d’objectes

robats i altres accions no normatives. A pesar de l’ampliació d’oferta socioeducativa

dels darrers anys, utilitzant i fomentant espais adequats com la biblioteca, el

ciberaula, els centres escolars i inclús els espais lliures com un recurs més per al

desenvolupament d’altres activitats més educatives; encara els factors d’influència

negativa són força importants com per haver minvat el risc dels infants del barri.

L’absentisme és una pràctica freqüent entre determinats col·lectius, és habitual

trobar a nins i nines els dies lectius, passejant pel barri de manera totalment lliure. A

pesar dels esforços duts a terme pels diferents serveis, tant preventius com

d’actuació directa (Serveis Socials, Policia, Conselleria d’Educació, Menors, etc.).

S’han identificat diversos casos de fets com petits robatoris, agressions a altres nins,

etc. entre els protagonistes s’hi trobaven els absentistes habituals, aquest pot ser un

indicador de la serietat d’aquest fet, no se tracta només de no assistir a l’escola, sinó

que a més els absentistes se van introduint poc a poc en un context problemàtic de

difícil sortida.

Per altra part, com s’ha dit l’oferta ha crescut, però no és ni serà suficient sinó

s’amplia cap a les famílies i persones adultes, ja què l’espai familiar exerceix una

forta influència, de ser aquesta negativa, minva molt el treball dels educadors i altres

persones que dediquen el seu esforç per afavorir les condicions socioeducatives

dels infants del barri21.

21 S’està treballant amb l’elaboració d’una guia de recursos adreçats a la infància i famílies del

barri, on se podrà consultar amb més detall aquesta informació.


106

4.2 Població jove

La població jove (entre els 17 i 29 anys) representa el 21,24% de la població. se pot

dir que és un barri on la joventut forma un nombrós col·lectiu, que també pateix les

conseqüències de viure a un espai degradat. Molts d’ells es troben tot el dia al

carrer, exposats a la droga i a l'ambient conflictiu que es respira, això crea una

influència negativa i permanent, en la que moltes vegades es veuen embolicats. És

habitual observar a joves consumint drogues o asseguts als bancs o places amb

gaire coses que fer, aquest és un problema sobre el que s’ha intentat intervenir, però

les actuacions encara són projectes que no hi arriben a tots i tampoc obtenen la

resposta esperada; pareix que els joves no formen part del teixit associatiu del barri

ni tampoc existeix una inquietud pels seus problemes i l’organització per a

solucionar-los.

El grau de participació del jovent és molt baix, pràcticament inexistent; tal vegada

aquest és un fet que se repeteix contínuament entre els joves en general, però pel

que respecta a Son Gotleu és encara més acusat. Això dificulta moltíssim les

intervencions, s’ha de lluitar amb la paradoxa de la notable necessitat de fomentar la

solidaritat social i la participació, afavorint l’organització dels joves i el seu

protagonisme com a motors del canvi social.

Generalment el nivell educatiu i la formació professional són escassos, l’estudi

anterior del barri posa de manifest l’escassa formació acadèmica i professional dels

joves, sent aquest un col·lectiu amb greus mancances. L’absentisme i el prematur

abandonament escolar, ja sigui per motius ètnics en el cas de moltes al·lotes

musulmanes, per desinterès o necessitat en altres casos; la qüestió és que aquest

problema és encara més greu, en quant a xifres i dificultat de control i intervenció

que en el cas dels infants, se constitueix així com una realitat més de les presents al

barri. Destinat a la precarietat laboral, amb una trajectòria de períodes llargs amb

situació d’atur i d’ocupació en feines sense qualificació i contractes temporals. La

crisi actual, emfatitzada en el cas de la construcció a tingut repercussions greus per

la situació laboral d’aquest col·lectiu.


107

Un altre problema al que s’exposen els joves de Son Gotleu és el de les drogues, un

estudi de 200222 planteja que aquesta qüestió no afecta al barri de forma aïllada, el

que si preocupa és les condicions que l’envolten i si afavoreixen l’accés al consum.

Està clar que a Son Gotleu existeix molta facilitat per a poder adquirir drogues i

també se donen circumstàncies molt negatives per l’autoestima i les dificultats de la

vida diària, que ben bé poden conduir a un augment del risc de caure en el consum

de drogues. Els joves veuen i viuen constantment en un context en el que les

drogues formen part de la quotidianitat del barri. De totes formes, això no vol dir que

tots acabin sent consumidors, l’estudi esmentat planteja dues opcions possibles,

generades per la forta presència d’aquestes substàncies: Per una part, el viure

l’experiència del consum de drogues i els perjudicis ocasionats, pot augmentar la

capacitat de resistència i immunitat dels joves o, per altra, afavorir un major vincle

amb aquest món. “... los jóvenes ven que se consume a plena luz del día (...) hay

quienes viven de la venta (...) lo que más les acerca es la necesidad de unirse a su

grupo alrededor de un elemento de cohesión, que además es parte de la identidad

del barrio.” (2002, 40)

A pesar d’això existeixen algunes iniciatives interessants potenciades amb el treball

en xarxa que estan donant bons resultats. Tal és el cas del grup de joves amb el que

se fa feina des del programa que se duu a terme a l’IES Sureda i Blanes i el treball

amb el servei de joventut (Dinamo); altres actuacions interessants se posen en

marxa des del Servei de Dinamització Lingüística, el Centre de Serveis Socials, la

nova associació de veïns, el Centre de Salut i altres serveis. Aquests han aconseguit

grupets de joves que representen un potencial per a futures actuacions més

ambicioses.

A apart dels aspectes negatius o més pessimistes, la població jove de Son Gotleu

també presenta possibilitats d’intervenció adients a les seves inquietuds, mancances

i desitjos. S’ha comprovat com les activitats de més èxit són les de caire esportiu,

principalment futbol, però també d’altres a les que s’ha pogut tenir accés amb el

suport de l’IME, com el cas del tennis. En el cas del futbol han tingut èxit les

22 VVAA (2002). Jóvenes, diversión y drogas en Son Gotleu. IREFREA. Ministerio de Trabajo y

Asuntos Sociales.


108

activitats desenvolupades pels diferents serveis, se tracta d’iniciatives més formals,

però també destaca la utilització de les pistes esportives del Parc Orson Welles i els

partits improvisats o més organitzats que se disputen els caps de setmana, inclús és

un reclam i venen joves d’altres barris.

4.3 Població adulta

Alhora de descriure a la població adulta considerarem el tram d’edat comprés entre

els 30 i 64 anys, un 48,25%. Malgrat bona part de les problemàtiques que presenta

aquesta població afecta també a grups més joves.

A pesar de què hem considerat un apartat per la població jove, que seguint altres

estudis hem situat en un tram que arriba a una edat tope de 29 anys, la realitat del

barri ens suggereix que moltes situacions afecten per igual a la majoria de població

major d’edat, la pròpia compossició demogràfica i el màxim nivell d’estudis també

ens indica que aspectes com la manca de feina, la baixa formació i dificultats

d’integració afecten a trams d’edat més amples, per tant se pot entendre que els

aspectes tractats també inclouen edats inferiors als 30 anys.

La primera consideració ha de fer referència a la composició demogràfica entre

població espanyola de naixement i la procedent d’altres països, ja què si bé tenen

necessitats i aspectes definitoris comuns, també hi tenen diferents situacions a les

que fer front i convé tenir-les presents a un indret amb tan elevat percentatge de

població immigrant.

Els factors de manca de formació afecta a tota la població, però les necessitats i

demandes en alguns casos són molt diferents entre un col·lectiu i l’altra. El nivell

educatiu és bastant baix en el cas dels autòctons, les necessitats formatives en

alfabetització i educació per adults queden sense cobrir amb la forta demanda. En el

cas dels immigrants, el nivell educatiu és més alt, però també ens trobam

determinats sectors que precisen aquest recurs, de totes formes se’ls hi afegeix una

altra necessitat clau per la seva integració, se tracta del coneixement de la llengua,

no hem d’oblidar la notable presència de població estrangera no castellanoparlant i


109

les dificultats per al desenvolupament qüotidià que representa el no tenir un mínim

coneixement per a poder-se comunicar.

En aquest sentit, fa una sèrie d’anys que s’ofereixen classes de castellà, inclús

algunes de català, darrerament l’oferta s’ha incrementat notablement, però les

classes hi tenen tal demanda que molta gent se queda sense poder-hi accedir.

Un altre factor a considerar en aquest punt és la manca d’informació per a la

població nouvinguda, l’estudi anterior ja posava de manifest aquest problema, pareix

que la població ha anat arribant al barri sense tenir clar una mínima orientació, les

xarxes socials els hi serveixen per iniciar un procès d’arrelament, però el període

perquè aquest comenci a funcionar és massa llarg. Manca inclús coneixement de la

forma d’escolaritzar als nins i això augmenta el nombre d’aquests que estan pel barri

sense anar a l’escola. Altres aspectes estan relacionats amb la informació sobre

necessitats bàsiques com temes de salut, nutrició, tractament dels aliments (ja què

són distints als d’altres països, sobretot en el cas de la població subsahariana). A

més de tota una sèrie de recursos que no se coneixen, des dels més formals com

els més bàsics com coneixer la pròpia ciutat i la ubicació del barri dins aquesta.

Una de las característiques de la dinàmica del barri és el moviment poblacional, la

manca d’assentament és un fet que preocupa als tècnics des de fa temps, ja què les

intervencions se fan sobre una població canviant i l’arrelament d’un teixit consistent

dificulta la continuïtat del procés. Una de les propostes de l’anterior estudi

contemplava la necessitat de reduïr la fugida de població per afavorir una residència

amb més llarga durada. Per la qual cosa se planteja el foment de una valoració

positiva del barri i d’un major benestar social que canvi el rumb demogràfic i millori la

vida dels seus habitants.

La fonamentació d’aquesta conclusió està directament relacionada en la valoració

que té la població sobre el barri i la seva pròpia trajectòria personal, com un

indicador de la situació psicosocial de la població adulta. Seguint amb la

metodologia de recórrer a determinades dades de l’estudi anterior, podem aprofitar

algunes dades referents a la valoració de la població adulta sobre aquests aspectes.

Les valoracions bàsiques són quatre: valoració de la situació actual, valoració de la


110

situació actual en comparació a la dels pares, en comparació a la dels veïns i en

darrer terme, la valoració en comparació a la situació futura esperada. A continuació

s’analitza cada una de les diferents situacions:

Tot pareix indicar que, a pesar de les mancances, la tendència més clara és valorar

la situació actual com a regular o bona, de totes formes, s’observen diferències entre

les dues zones, pareix que la població de la part de la zona central considera pitjor la

seva situació, els valors per aquest grup superen als presentats pels residents de la

zona perifèrica, en aquelles categories que impliquen una pitjor valoració, en concret

les categories de “regular”, “dolenta, “pitjor que la majoria”, “molt dolenta”, “molt pitjor

que la majoria”; això pot donar testimoni d’una pitjor situació social d’aquesta

població enfront de l’altra, malgrat això, la valoració “regular” o “bona, per sobre de la

majoria” supera el 80% en ambdós casos, a més a més, a la zona perifèrica està

representada per un 86,7% dels casos. Els casos que consideren la seva situació

com a “dolenta o molt dolenta” respecte a altres veïns se situa en el 13,6% a la zona

central.

De totes formes, la situació que hem exposat correspon a l’any 2006, que és quan

se va passar l’enquesta, se suposa que la realitat actual ha anat canviant cap a pitjor

per diversos motius: Més entrada de població immigrant amb situació de

vulnerabilitat, la població resident ha de suportar de cada vegada més pressió i per

altra part, la crisi econòmica està afectant més a la població més feble i amb manco

recursos formatius.

Una altra valoració interessant és la que té que veure amb la comparació de com els

enquestats percebien la seva situació i la dels seus progenitors. Podem identificar

dos grups principals, per una banda els que consideren la seva situació molt bona o

bona, un 41,4% dels casos; això no significa que efectivament no s'hagi produït una

millora generalitzada de la qualitat de vida respecte dels pares, però sí reflecteix que

el canvi que s'hagi pogut produir s'atribueix al que ha estat el procés general de

millorament de la qualitat de vida en els darrers cinquanta anys; i per altra banda,

aquells que se situen dintre d’una valoració més pessimista, considerant la seva

situació regular i similar a la dels seus progenitors, un 35,2% i encara pitjor que ells,

un 11% dels enquestats.


111

Una tercera valoració és aquella que considera la percepció de la situació pròpia

respecte a la dels veïns del barri. La majoria considera que tothom està en una

situació semblant. De totes formes, existeix certa tendència a autovalorar-se de

forma més positiva que els altres, sobretot en el cas de la població resident a la

perifèria, un 30% així el consideren, enfront d’un 20% de la part central.

Les observacions i recollida d’informació ad hoc ens ha posat de manifest el

pessimisme general de la població adulta, alhora de lluitar per a canviar la situació

en què se troba el barri, a pesar d’aquestes valoracions no del tot dolentes, se

troben desanimats, desbordats per la dinàmica del barri i la seva realitat quotidiana.

Un altra aspecte a destacar de la població adulta està relacionat amb la situació de

les famílies, com hem vist les necessitats són moltes i de difícil solució, la manca de

treball i les dificultats econòmiques se sumen a altres problemes que minven el

benestar de la població. A la fi, el risc i la vulnerabilitat social a la que estan

sotmesos molts d’infants i joves, les mancances de les persones grans, la manca de

feina, les dificultats econòmiques i tota la problemàtica general del barri s’aboquen

sobre les famílies, constituint un entramat complex que requereix intervencions

integrals, que considerin tota una trama de variables interrelacionades.

4.4 Població gran

Demogràficament la població gran23 de Son Gotleu presenta algunes particularitats,

presentades a la part d’anàlisi demogràfic, però que no està de més analitzar aquí

ressaltant algun detall. Se tracta d’un 10,01% de la població total (1005 habitants),

amb diferències de relatives en cada una de les zones, a la central resideixen 663

habitants de 65 o més anys, el que representa un 10,12% de la població d’aquesta

zona; a la perifèrica les dades ens indiquen que hi viuen 342, el que representa un

9,81% dels habitants d’aquesta zona. Aquestes particularitats en quan a la

distribució permeten identificar algunes diferències, que se deuen en gran mesura al

23 Considerarem les persones de 65 o més anys.


112

propi procés d’assentament de la població i les dinàmiques demogràfiques

protagonitzades a les diferents zones.

Si nos centrem en la zona central, per ser la que presenta més problemàtiques i més

vulnerabilitat social, la població gran es troba amb greus mancances i dificultats,

problemes de salut relacionats amb la mobilitat, dificultats per a poder desenvolupar

les tasques diàries quotidianes i altres a les que s’afegeixen factors relacionats amb

el canvi social actual, tenint conseqüències sobre la seva capacitat o possibilitat reial

de sociabilitat.

Aquest col·lectiu, juntament amb el de persones migrades, és el que se troba en una

situació més precària. Sobretot aquells que viuen als habitatges de la zona central

del barri, són persones que duen en el barri des de fa molts anys, han vist com els

seus veïns de sempre s'han anat marxant cap a altres zones, la gran majoria dels

que s'han quedat és perquè no han tingut recursos per a marxar, es troben davant

un canvi social dràstic, envoltats de gent desconeguda i amb altres hàbits culturals.

Son Gotleu ha estat sempre un barri de pas per molta gent que anava arribant i quan

podia marxava a altres barris amb millor benestar. Això ha afavorit al llarg del temps

un canvi continu de població i, per tant de veïns amb els que te pots relacionar, els

darrers anys la substitució de població espanyola per immigrant estrangera ha

accelerat el procés, una proba quantificable és l’evolució de la població per lloc de

naixement i el creixement de gairebé més d’un 40% d’immigrants en una dècada. Al

marge d’aquesta dinàmica s’han quedat persones residents durant anys, inclús

alguns estan des de la construcció del barri, que no han marxat perquè no han

volgut o no han pogut; el cas és que aquesta població és ara la que representa a la

gent gran del barri. Una vulnerabilitat que no està descompensada per l’altra part, ja

què la majoria precisen ajudes diverses, això fa que la distribució de l’atenció sigui

més repartida.

Són reclamats des de fa anys recursos com a centres de dia on les persones grans

puguin tenir atenció, mentre els seus cuidadors familiars no estan a casa. També

pels que no disposen de ningú que tingui cura d’ells i puguin gaudir d’una mínima

assistència.


113

Un altre problema que pateix part d’aquesta població és el referent a les dificultats

de mobilitat, la zona central del barri està formada per finques sense ascensor24 i

tenen cinc o més plantes d’altura. Moltes persones grans deixen de baixar de

manera habitual al carrer i comença una situació de deixadesa de la seva salut física

i psicosocial, a més de l’accés a recursos bàsics de primera necessitat, amb greus

conseqüències.

Per tal de minvar les situacions de necessitat de les persones més vulnerables que

tenen dificultats principalment de mobilitat, se duen a terme alguns programes com

el cas de les ajudes a domicili, menjar a domicili i teleassistència, la major part dels

usuaris són persones grans. Les situacions de dependència també afecten més a

aquesta població, el 73,40% dels sol·licitants d’aquest reconeixement són persones

de 65 o més anys. A l’apartat de “Necessitats socials” se presenten dades amb més

detall.

A l’aïllament social, les condicions vida precàries i les dificultats econòmiques

s’afegeix un altre problema que pateix amb més força aquest col·lectiu, se tracta de

la situació als habitatges. És a les comunitats de veïns on troben els dos extrems,

per una part la gent que poden tenir al seu costat, però per altra veïns que

desconeixen, amb els que no interactuen i que els hi creen molèsties i greus

problemes que debiliten la seva situació socioeconòmica. Se tracta de casos com

l’excessiu soroll provocat pels veïns que viuen amuntegats en habitatges petits i

deteriorats, la despesa d'aigua a algunes finques que encara disposen de

comptadors comunitaris (de cada vegada menys) i fins i tot el tall del

subministrament per la falta de pagament.

Al barri podem trobar alguns recursos destinats a aquest col·lectiu, sobretot els

referents a centres de persones grans. N’hi ha tres locals:

L’Associació de gent gran de Son Gotleu, situada als locals que l’Obra social i

cultural de Sa Nostra té al carrer Regal, és un dels tres centres que se poden trobar

24 Només tres disposen d’aquest recurs.


114

al barri, on les persones majors se reuneixen i comparteixen moments d’oci i

interacció social, entre persones de les mateixes edats i vivències.

Aquesta associació comte amb uns 300 i 400 socis, les xifres varien ja què

contínuament hi ha gent que se dona d’alta o baixa. Respecte a les activitats que

s’ofereixen són totes de franc amb l’excepció de les excursions, degut a les

despeses de l’autocar i els preus dels llocs on van a dinar, les activitats esmentades

són les següents:

• Música i Ball

• Classes de ball de saló

• Gimnàstica

• Danses del món

• Servei de perruqueria i barber

• Sovint s’organitzen excursions

A més al centre hi ha servei de bar i cafeteria, una zona de ball i un saló per poder

reunir-se i passar una estona de conversa amb altres socis, o simplement poder

llegir els diaris. Està obert al públic els matins i els vespres fins a les 20:00 hores.

Respecte a l’estructura de la organització, consta d’un president, un vicepresident,

un secretari, una tresorera i tres vocals.

Llar de les persones majors. Centre cultural pensionistes jubilats de Son

Gotleu, el trobem al carrer Cèlia Vinyes, és un centre que depèn de la Conselleria

de Salut i Consum; compte amb uns 200 socis, té servei de bar, perruqueria i

barberia. Entre les seves activitats podem trobar:

• Gimnàstica

• Manualitats

• Sevillanes

• Danses del món

• Ball i música en directe


115

Associació de jubilats i pensionistes de Can Capes, Aquesta altra associació per

les persones majors està situada al carrer de Màlaga, se va constituir com a tal l’any

2003; té uns 190 socis, servei de bar i televisió. En un futur se té interès en poder

convertir el local en un centre de dia per a persones majors que se troben soles.

Presenta una sèrie d’activitats subvencionades per s’Institut Mallorquí d’Afers

Socials, com són les següents:

• Gimnàstica

• Ball de saló

• Sevillanes

• Manualitats


116

5 HABITATGE

Una de les característiques visuals, que permeten dividir el barri de Son Gotleu en

dues zones, és la diferent composició de les edificacions, que respon a períodes i

processos propis de la configuració del barri com a tal. La demarcació de zona

estadística no respon en realitat a les vivències, convivència i interacció entre la

població.

Moltes vegades s’ha pogut constatar que els veïns del barri més perifèric no tenen

coneixement de què ells també visquin a Son Gotleu; pareix que habitualment

s’identifica aquest barri amb la zona central, el nucli constituït pels edificis construïts

per promotores durant els anys ’60. Se tracta d’unes edificacions molt semblants,

grans blocs d’habitatges, amb una elevada densitat, sense ascensor (d’aquesta zona

central, únicament tenen ascensor les tres torres del carrer Indalecio Prieto) de mala

qualitat amb moltes mancances i desperfectes que s’han anat reproduint i

empitjorant amb el temps.

Hi ha variacions entre ambdues zones per densitat edificatòria, si bé el barri en

conjunt compta amb espais lliures, la concentració d’edificis és considerable, o al

manco d’habitatges per edifici, sobretot a la zona central. Pareix que la perifèrica

presenta alguns edificis més antics, planta baixa o primer pis, també altres que no

superen moltes altures. També a la central se dona pas a una tipologia de

construccions més regulars, edificis alts, formant blocs amb zones d’illetes

rectangulars ocupades per altres edificis o per patis comuns. A més moltes finques

tenen deficiències i presenten cert estat de degradació, façanes brutes i faltes de

reparacions, baixants d’aigües brutes en males condicions, entre d’altres. Aquests

aspectes seran tractats amb més concreció dins l’apartat corresponent.

A continuació se presenten algunes de les característiques més destacades

referents al tipus d’habitatge, formes de tinença, dimensions, etc.


117

5.1 Tipus d'habitatge

Pràcticament la totalitat dels nuclis estudiats (RIBA, 2007) viu a pisos o apartaments,

un 93,5%, la resta se distribueix entre habitatges unifamiliars, un 5,9% i una porció

pràcticament insignificant se declara sense domicili fixo (0,6%). Alhora de fer un

anàlisi per zones, se troben diferències marcades pels habitatges unifamiliars,

conseqüència directa de les variacions en les edificacions, la zona central està

formada per edificis similars, mentre que la perifèrica se va anar construint de forma

més prolongada i sense respondre a criteris tan unificats, degut principalment al seu

origen de baixes construccions (moltes vegades fetes pels propis propietaris) i les

posteriors construccions de finques de substitució . Això afavoreix l’existència de

persones enquestades que viuen a habitatges unifamiliars, que arriba al 12% enfront

de l’escàs 1,5% de la zona central.

La diferenciació entre les dues zones considerades és apreciable, com es pot

observar al gràfic 31:

Gràfic 31

Tipus d'habitatge i zones del barri

0% 20% 40% 60% 80% 100% 120%

H. Unifamiliar

Pis, apartament

Zona 1

Zona 2

Font: RIBA (2007, 40)


118

5.2 Règim de tinença dels habitatges

Hi ha importants diferències, pel que fa a la forma de tinença de l'habitatge, entre

d’altres formes, les més destacades són la pròpia pagada, un 37,2%, pròpia pagant,

un 34,9% i en tercer lloc la de lloguer, amb un 21,4%, dintre de les menys habituals

trobem la cedida o facilitada per altres persones o institucions, amb un 2,3%.

La forma de tinença en la que trobem diferències més notables és aquella

relacionada amb l’habitatge de propietat, a la zona perifèrica és superior el

percentatge d’habitatges de propietat ja pagats, un 42,7%, enfront d’un 33,2% a la

zona central, pareix que aquesta particularitat es presenta com a conseqüència de la

dinàmica poblacional, amb un moviment més important a la zona central, sobretot el

que es refereix a població d’origen immigrant. També trobem diferències en el cas

dels habitatges propis que encara s’estan pagant, la tendència es presenta de forma

inversa i l’anàlisi és similar a l’anterior, la zona central en aquest cas és la que

presenta un percentatge major d’aquest tipus, amb un 39%, enfront d’un 29,3% de la

part perifèrica. Aquestes dades es poden observar amb deteniment a la taula 27.1:

Taula 27.1: Règim de tinença d’habitatge per zones

Zones del barri de Son Gotleu Total

Zona 1 central Zona 2 perifèria Règim de tinença

d'habitatge Nbre Per % Nbre Per % Nbre Per %

Cedida o facilitada per altres persones o institucions

4 2,0% 4 2,7% 8 2,3%

Llogada 41 20,0% 33 22,0% 74 20,8%

Rellogada 2 1,0% 2 0,6%

Pròpia pagant 80 39,0% 44 29,3% 124 34,9%

Pròpia pagada 68 33,2% 64 42,7% 132 37,2%

Habitatge compartit 2 1,0% 2 0,6%

Altres formes 2 1,0% 1 0,6% 3 0,8%

Ns-Nc 6 2,9% 4 2,7% 10 2,8%

Total 205 100,0% 150 100,0% 355 100,0%

Font: RIBA (2007).


119

5.3 Dimensions dels habitatges

Generalment se tracta d’habitatges de dimensions petites o mitjanes, no se disposa

de dades concretes dels diferents habitatges, però la recollida de dades ad hoc ha

permès establir un paràmetre a la zona central, se pot afirmar que cap habitatge

supera els 70 metres quadrats i només tres finques del carrer principal (Indalecio

Prieto) disposen d’ascensor, se tracta dels situats en els números: 25, 27 i 29. La

construcció en aquesta zona va seguir unes línees homogènies, per la qual cosa

pràcticament trobem tres tipus d’habitatges, diferenciats pel nombre d’habitacions.

La majoria estan formats per dues o tres habitacions, sala – menjador i una cuina,

podem inclús identificar on se troben ubicats els habitatges segons el nombre

d’habitacions, les tres torres esmentades que disposen d’ascensor són també els

únics edificis amb 4 habitacions més sala – menjador i cuina. Els edificis de la part

Nord “Las Corominas” disposen de 2 habitacions més sala –menjador i cuina; la

resta, Sud del carrer Indalecio Prieto, tenen entre 2 i 3 habitacions. La zona

perifèrica també està composta per habitatges mitjans, on la presència més habitual

és la de 3 habitacions.

S'ha de tenir present, a més, que al barri la majoria dels habitatges són antics i molts

d’aquests en un precari estat de conservació. Això afegit al nombre de població del

barri, fa que encara les dimensions dels habitatges siguin menys funcionals del que

són.

5.4 Cost de l'habitatge

És difícil conèixer amb exactitud el cost d’habitatge de lloguer, se poden fer

estimacions a partir de dades diverses, un exemple és la informació que poden

donar les immobiliàries; en aquest cas la informació de què disposem és de

l’enquesta feta al barri l’any 2006, no és del tot actual, però nos permet tenir una

idea de la situació en aquell moment i poder fer-ne una aproximació a l’actualitat.

Les dades de les que se disposa parlen d'una despesa concentrada entre els nivells


120

mitjans, amb lloguers que podrien "explicar" les dificultats per a accedir a habitatges

per part de les persones amb menys recursos. Aquí el càlcul dels percentatges es fa

només amb les respostes disponibles, és a dir, amb les dades de les 151 llars que

es troben en situacions de lloguer o pagant un habitatge en propietat i han volgut

contestar amb dades precises (RIBA, 2007).

Gràfic 32

Cost mensual dels habitatges

Més de 600 €3,97%

de 501 a 600 €13,25%

de 401 a 500 €26,49%

de 301 a 400 €18,54%

de 201 a 300 €20,53%

Fins a 200 €17,22%

Font: RIBA (2007).

Com es pot observar al gràfic 32, els preus són relativament baixos, això es pot

explicar pels motius anteriorment esmentats, però també per altres situacions. Com

pot ésser el fet que siguin lloguers antics, tal és el cas de la zona perifèrica on és

major el percentatge de lloguers que no superen els 200 euros, curiosament és a la

zona central (la més degradada) on els preus dels que hi estan pagant són més

elevats, ja que el percentatge és inferior a l’altra zona, per als preus que no superen

els 300 euros, a partir d’aquest preu els percentatges de la zona central són

superiors als de la perifèrica; aquestes darreres dades es poden observar a la taula

27.2:


121

Taula 27.2: Cost de lloguer per zones del barri

Zones del barri de Son Gotleu

Zona 1 central Zona 2 perifèria Total Cost mensual habitatge Nbre Per % Nbre Per % Nbre Per %

Fins a 200 euros 11 11,34% 15 27,78% 26 17,22%

De 201 a 300 17 17,53% 14 25,93% 31 20,53%

De 301 a 400 19 19,59% 9 16,67% 28 18,54%

De 401 a 500 32 32,99% 8 14,81% 40 26,49%

De 501 a 600 14 14,43% 6 11,11% 20 13,25%

Més de 600 4 4,12% 2 3,70% 6 3,97%

Total 97 100,00% 54 100,00% 151 100,00% Font: RIBA (2007)

5.5 L’exclusió residencial i els problemes a les comunitats

Els problemes socials del barri de Son Gotleu formen part d’un entramat, en el que

se poden identificar factors molt diversos, que incideixen en diverses direccions i a la

vegada estan tots interrelacionats. Aquesta circumstància obliga a considerar com

una constant la presència de variables pertorbadores que dificulten les actuacions

unilaterals, precisant contínuament un treball en xarxa que afavoreixi la coordinació,

implicació dels diferents tècnics i en definitiva l’optimització de les intervencions. La

situació de les comunitats de veïns és un dels factors de fons on se viu la interacció

més concreta i on se configura la forma en què tindrà lloc el grau de convivència

entre la població.

A continuació se presenten algunes dades d’interès que poden ajudar a comprendre

la realitat quotidiana a les comunitats del barri i afavorir una planificació conseqüent.

Se presenten breument dades de consultes realitzades al servei d’assessorament

que gestiona l’AVV Orson Welles, és una font interessant per a tenir un coneixement

de les diverses problemàtiques. Altres fonts són les pròpies intervencions que se


122

duen a terme a través dels tècnics de l’Ajuntament i que permeten les actuacions

que darrerament s’estan duent a terme25.

Les comunitats de veïns, ubicades a la zona central, són un dels focus principals de

problemes i manca de convivència. Una de les causes és que la comunicació i

relació no sempre és possible, és habitual trobar comunitats amb diversos

problemes de manca d’informació o de resolució de problemes, insignificants al seu

origen i convertits en vertaderes complicacions a l’actualitat.

Els problemes principals als que s’enfronten les comunitats serien els següents:

• Incompliment de normes mínimes de convivència per una part de la

població, les causes: desconeixement, manca de civisme i respecte cap els

altres, aspectes culturals, manca de formació o simplement no voler saber

res de normes. Se precisa consensuar entre tots noves normes perquè les

facin seves i vegin el seu profit.

• Manca de pagament de les quotes de la comunitat, amb greus

conseqüències, donant-se casos de comunitats sense aigua durant mesos.

• Reduïda participació i interès amb els temes de la comunitat, el que dificulta

dur a terme reparacions, conservació i millores. Això empitjora amb la

continua dinàmica d’entrada de nous veïns, que obliga a tornar a posar-se

d’acord amb ells i la manca de preocupació d’alguns propietaris que no

resideixen al barri. Altres factors importants estan relacionats amb

l’existència d’habitatges ocupats de manera il·legal, que ningú reclama i que

situen aquesta pràctica com habitual al barri.

• Hi ha comunitats que no tenen ni electricitat a l’escala per manca de

pagament o enteniment entre els veïns. Són finques sense ascensor i les

persones grans pateixen molt aquestes conseqüències.

• Escales molt brutes, descuidades, en mal estat, bústies rompudes, papers,

fems, brutícia en descomposició, insectes, rates, acumulació de trastos i

deixalles diverses als terrats i patis interiors, etc.

25 A l’annex de actuacions desenvolupades se resumeixen aquestes actuacions.


123

• Comunitats sense formalitzar, això crea greus problemes ja què no se

poden acollir a ajudes i subvencions.

• Situacions de vulnerabilitat social, exclusió, dificultats econòmiques, de

salut, mobilitat, etc.

Per a dur a terme aquest anàlisi s’han utilitzat les següents dades publicades a la

revista Papeles de Son Gotleu26, la mostra figura a la taula 2827:

Taula 28: Mostra objecte d’anàlisi

Núm. Revista Trimestre/any

42 1er - 2006

44 3er - 2006

47 2on - 2007

49 4art - 2007

50 1er - 2008

51 2on - 2008

52 3er - 2008

53 4art - 2008

54 1er - 2009

55 2on - 2009

56 3er - 2009

57 4art - 2009

58 1er - 2010

Font: Revista Papeles de Son Gotleu

5.5.1 Consultes per tipus d’incidència

Per tal d’ordenar les diferents consultes, seguirem un criteri consistent en partir del

que seria una situació més normal de demandes a altres que d’alguna manera

defineixen més la particularitat del context com a objecte d’estudi i les seves

26 Servei subvencionat per la Conselleria de Presidència del Govern de les Illes Balears. 27 Les dades que se presenten han estat objecte de reagrupació, per a tenir més detall se pot

consultar la font primària a la revista de referència.


124

problemàtiques. En funció d’això dividim el total de categories en tres grups

principals més un secundari28: Les que estan relacionades amb temes propis de

comunitat; formant un segon grup, les de conservació de l’edifici, reparacions,

mancances, etc. i un tercer que agrupi les que formen part d’un problema endèmic

del barri, les relacions de convivència i totes aquelles circumstàncies que d’una

forma o altra incideixen en la valoració d’aquestes. Les dades comentades se poden

observar als gràfics 33, 34 i a la taula 29, on se exposen els resultats a mode de

percentatges per cada categoria.

Les consultes dutes a terme que se corresponen amb el primer grup, temes de la

pròpia gestió de la comunitat, podem observar com representen un 31,2% del total.

Dins aquesta categoria se troben aspectes com: Tramitar documents, realització

d’actes, organització i funcionament de la comunitat, contractes de serveis, etc.

Gràfic 33:

Agrupació dels tipus de consulta

Total mancances edificis26%

Total convivència

40%

Informació Ajudes3%

Gestió de Comunitat

31%

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la Revista Papeles de Son Gotleu

28 Se tracta d’un tipus de consulta que fa referència a les peticions d’informació sobre ajudes

(subvencions, etc.) que se podrien incloure dins el grup de gestions pròpies de la comunitat,

però degut a què fan referència a temes de deficiències dels edificis, també podrien formar part

d’aquest, per tant les deixem al marge, a pesar de què deixem constància de la seva

representació en el total.


125

El segon grup està constituït per les consultes referents a situacions dels edificis,

mancances, averies, millora, manteniment, canvi de comptadors, etc. En total

apareixen en un 26,4% dels casos, si bé dins d’aquestes podem trobar diferents

qüestions amb una presència similar; així identifiquem consultes referents a la

instal·lació de comptadors individuals, amb un 7,5% del total de casos, problemes

d’humitat als edificis amb un 7,2%, els relatius a altres deficiències dels edificis, un

6,8% i per acabar les que se corresponen a consultes per tema de tuberies d’aigua,

principalment baixants d’aigües brutes.

Gràfic 34:

232

47

68

71

296

130

13

65

28

0 50 100 150 200 250 300 350

Imapagament Comunitat

Tuberies

Humitats

Comptadors individuals

Gestió de comunitat

Problemes convivència

Ocupació il·legal

Altres deficiències edificis

Informació ajudes

Consultes per tipus d'incidència



126

Taula 29: Tipus de consulta y representació en la mostra

Tipus de consulta Percentatge

Impagament Comunitat 24,4%

Tuberies 4,9%

Humitats 7,2%

Comptadors individuals 7,5%

Gestió de Comunitat 31,2%

Problemes Convivència 13,7%

Ocupació il·legal 1,4%

Altres deficiències edificis 6,8%

Informació ajudes 2,9%


Continuant ara amb l’anàlisi del tercer grup, destaca notablement el punt relatiu a

situacions d’impagament de les despeses de la comunitat, se tracta d’un problema

molt present al barri, 232 casos en el període esmentat, un 24,4% del total de casos

de la mostra. Aquest fet té com a conseqüència altres situacions molt greus, ja què

bona part de les despeses se corresponen amb la factura del consum d’aigua (en

cas de que hi hagi comptadors comunitaris) en determinats moments ha hagut

comunitats sense subministrament d’aigua durant mesos o sense llum a l’escala29. A

més de la manca de cobriment de les necessitats bàsiques, el problema econòmic

de les comunitats també afecta a altres aspectes, com el manteniment i millora dels

edificis i espais comuns; afavorint així el procés de degradació del barri.

Un tema relacionat amb l’anterior és el relatiu als problemes de convivència, se

tracta de consultes referents a molèsties de bars i altres negocis, així com aquelles

relacionades amb les que generen altres veïns, com baralles, discussions, música

forta, agressions (inclús amenaces) en definitiva aquelles relacionades amb la

29 Tema tractat posteriorment amb més profunditat.


127

manca de compliment de normes de convivència, circumstància que apareix

contínuament a altres estudis30.

Si bé tenim una categoria que recull de forma concreta les qüestions de convivència,

representades a més a un 13,7% del total, n’hi ha d’altres que també estan d’alguna

manera relacionades amb aquest problema, ja què si observem la taula 29 podem

comprovar com se tracta de temes d’ocupació il·legal, 1,4% (tant d’habitatges com

inclús de replans a les escales i terrats) impagament de les despeses de la

comunitat, una situació que apareix representada en un 24,4% de les consultes

analitzades i temes relatius als comptadors d’aigua individuals, 7,5% dels casos,

convertits en un altre focus de problemes. Tots aquests factors incideixen de forma

notable sobre la convivència al barri; per tant podem afirmar que un 46,9% del total

de les consultes realitzades, al servei esmentat, estarien relacionades amb els

factors que incideixen negativament en les dificultats de convivència a Son Gotleu

(446 de les 950 incidències de la mostra) situant-se d’aquesta forma en el primer

problema a les comunitats.

Respecte a l’evolució del nombre de consultes (gràfic 34) trobem un pic al 3er

trimestre de 2009, coincidint amb el conflicte social que se va produir, tal i com se

pot comprovar al gràfic referent a les consultes de temes relacionats amb la

convivència; una altra dada interessant és l’augment durant el primer quadrimestre

de 2010, manca veure si aquesta tendència continuarà o simplement se tracta d’un

altre moment puntual.

30 RIBA, (2007). Estudi integral de les necessitats del barri de Son Gotleu. Consorci per a la Rehabilitació Integral de Barris. Ajuntament de Palma.


128

Gràfic 34:

46

59

39

67

51

102

67

74

80

25

178

47

115

0 20 40 60 80 100 120 140 160 180 200

1er - 2006

3er - 2006

2on - 2007

4art - 2007

1er - 2008

2on - 2008

3er - 2008

4art - 2008

1er - 2009

2on - 2009

3er - 2009

4art - 2009

1er - 2010

Incidències per trimestre


La mitjana per mes del nombre de consultes31 se manté més o menys constant al

llarg del període en els casos següents: Deficiències en les tuberies , humitats,

gestió de la comunitat, ocupació il·legal i sol·licitud d’ajudes. Mentre que se pot

identificar una evolució ascendent en la mitjana mensual de les relatives a aspectes

com altres deficiències dels edificis, problemes de convivència, informació sobre

comptadors d’aigua individuals i manca de pagament de les despeses de la

comunitat.

El parc immobiliari que forma part del nucli del barri presenta cada vegada més

deficiències, aquesta circumstància se reflexa a les dades referents al nombre de

consultes relacionades amb les deficiències dels edificis i la seva projecció al llarg

31 S’ha calculat la mitjana mensual de totes les dades recollides per varies causes: No se disposa de tota la base de dades, sí de la majoria, però manca algun trimestre i la mitjana afavoreix la simetria de la seva distribució. Un altre motiu es la impossibilitat de consultar la matriu original de registre de les consultes i de poder comprovar la veracitat de les dades publicades i la validesa del mètode de registre.


129

del termini analitzat, si bé sempre han tingut presència al llarg del període, aquesta

se dispara al darrer quadrimestre (veure gràfic 35). Mereix una atenció especial la

petició d’informació referent a la instal·lació de comptadors individuals. Al gràfic 35

se pot observar un augment considerable el darrer quadrimestre, molt possiblement

per factors com la campanya de l’Ajuntament desenvolupada des de diferents espais

(Emaya, Projecte de Desenvolupament, Habitatge) i per altra part, la duta a terme

des de l’AVV Orson Welles com a denúncia pública de la demanda d’algunes

comunitats32.

Gràfic 35:

Peticions d'assessorament total deficiències edificis (mitjana/mes)

4,0

5,5

6,6

11,3

6,8

0

2

4

6

8

10

12

2006 2007 2008 2009 2010


32 Tal i com s’ha posat abans de manifest, no s’ha pogut accedir a les dades originals en brut ni a la verificació de la validesa del mètode de registre. Per tant les dades són publicades per la mateixa font de la denúncia. A pesar d’això s’ha pogut constatar com el tema dels comptadors comunitaris és un dels principals problemes a les comunitats que encara el tenen instal·lat (de cada vegada menys casos).


130

Gràfic 36:

Peticions d'assessorament comptadors d'aigua (mitjana/mes)

1,4

0,7

1,5

6,3

1,8

0

1

2

3

4

5

6

7

2006 2007 2008 2009 2010


Amb el mateix criteri i relacionat amb l’anàlisi anterior, els problemes de manca de

pagament de les despeses comunitàries s’incrementen al darrer trimestre analitzat,

amb un nombre similar al del casos de consultes referents als comptadors

individuals, tal i com mostren les dades del gràfic 37.

Gràfic 37:

Peticions d'assessorament impagament (mitjana/mes)

5,35,0

6,0

10,0

6,0

0

2

4

6

8

10

12

2006 2007 2008 2009 2010



131

Si contemplem les consultes relacionades concretament amb els problemes de

convivència, sense considerar altres factors, abans esmentats, que també incideixen

amb aquesta problemàtica, podem comprovar com se produeix un descens que situa

les dades en una posició semblant a la de 2007. Una vegada superat un període

prudent des dels problemes de convivència a l’estiu de 2009 i el reforç de l’actuació

policial en temes de molèsties de determinats negocis i altres de desordre als espais

públics. Tal com mostren les dades del gràfic 38:

Gràfic 38:

Peticions d'assessorament problemes convivència (mitjana/mes)

5,3

3,3

2,8

3,3

1,7

0

1

2

3

4

5

6

2006 2007 2008 2009 2010



132

6 ÀNNEX: Taules de dades demogràfiques

TAULES DADES DEMOGRÀFIQUES

ÍNDEX DE TAULES POBLACIÓ ....................................................................................................Pàg.

122

Taula 1: Població per anys 2002/2010. Padró Municipal d’habitants (PMH)

Taula 2: Percentatge d’habitants de Son Gotleu respecte de Palma

Taula 3: Població per zones del barri

Taula 4: Densitat de Població a Son Gotleu

Taula 5: Densitat de població Palma

POBLACIÓ PER SEXE.............................................................................Pàg. 123

Taula 6: Població Son Gotleu per sexe

Taula 7: Població de Palma per sexe

Taula 8: Població de Son Gotleu, per zona i sexe

POBLACIÓ PER EDAT............................................................................Pàg. 124

Taula 9: Població de Son Gotleu i Palma per intervals d’edat

Taula 10: Evolució població Son Gotleu 2006/2010 per intervals d’edat

Taula 11: Evolució intervals edat a Son Gotleu 2006/2010

Taula 12: Població Son Gotleu per zones, sexe i intervals d’edat

Taula 13: Població de Son Gotleu i Palma per grup d’edat

Taula 14: Evolució població de Son Gotleu per grup d’edat

Taula 15: Evolució grup d’edat de 0 a 15 anys, 2006/2010



Taula 18: Evolució grup d’edat de 65 anys i més, 2006/2010

Taula 19: Població de Son Gotleu per grup d’edat, sexe i cicles formatius

Taula 20: Població Son Gotleu per grup d’edat i anys

Taula 21: Població 2010 Son Gotleu per interval d’edat i sexe

Taula 22: Població 2010 Son Gotleu per grup d’edat i zones. A

Taula 23: Població 2010 Son Gotleu per grup d’edat i zones. B


134



Taula 26: Població 2010 Son Gotleu per grup d’edat i sexe

Taula 27: Població 2010 Palma per intervals d’edat i sexe

Taula 28: Població 1997 Palma per intervals d’edat i sexe

Taula 29: Població 2010 Son Gotleu per intervals d’edat, sexe i zones

POBLACIÓ PER LLOC DE NAIXEMENT.................................................Pàg. 131

Taula 30: Població 2010 Son Gotleu per lloc de naixement

Taula 31: Població 2010 Palma per lloc de naixement

Taula 32: Població 2010 Son Gotleu per país de naixement i sexe

Taula 33: Població 2010 Palma per país de naixement i sexe

Taula 34: Principals països estrangers de naixement població 2010 Son Gotleu

Taula 35: Població 2010 Son Gotleu per lloc de naixement i grups d'edat. Valors

absoluts

Taula 36: Població 2010 Palma per lloc de naixement i grups d'edat. Valors absoluts

Taula 37: Població 2010 Son Gotleu per lloc de naixement i grups d'edat. Valors

relatius

Taula 38: Població 2010 Palma per lloc de naixement i grups d'edat. Valors relatius

Taula 39: Població 2010 Son Gotleu per lloc de naixement i intervals d’edat

Taula 40: Població 2010 Son Gotleu per zones i lloc de naixement. Valors absoluts

Taula 41: Població 2010 Son Gotleu per zones i lloc de naixement. Valors relatius

Taula 42: Població 2010 Son Gotleu per zones, lloc de naixement i grups d’edat

NIVELL FORMATIU.................................................................................Pàg. 135

Taula 43: Nivell formatiu població major de 15 anys a 2010 de Son Gotleu i Palma

Taula 44: Nivell formatiu població major de 15 anys a 2010 de Son Gotleu

Taula 45: Nivell formatiu població major de 15 anys a 2010 de Palma per sexe

Taula 46: Nivell formatiu població major de 15 anys a 2010 de Son Gotleu per lloc de

naixement

Taula 47: Evolució Nivell formatiu població major de 15 anys de Son Gotleu

2006/2010

Taula 48: Nivell formatiu població major de 15 anys a 2010 de Son Gotleu per zones

Taula 49: Nivell formatiu població major de 15 anys a 2010 de Son Gotleu per zones

i sexe

LLARS...............................................-.......................................................Pàg. 137

Taula 50: Composició de les llars 2010 Son Gotleu i Palma

Taula 51: Composició de les llars 2010 Son Gotleu per zones

Taula 52: Llars de Son Gotleu amb presència de menors de 16 anys a 2010

Taula 53: Llars de Son Gotleu amb presència de menors de 16 anys a 2010 per

zones

Taula 54: Llars de Son Gotleu amb presència de menors de 16 anys a 2010 per

zones. Percentatges

Taula 55: Llars de Son Gotleu amb presència de persones majors de 65 anys a 2010

per zones

Taula 56: Llars unipersonals de majors de 65 anys per sexe


136

POBLACIÓ Taula 1: Població per anys 2002/2010. Padró Municipal d’habitants (PMH)

PMH Son Gotleu Palma

Anys Nº habitants

% variació any

anterior

% variació respecte any 2002

Nº habitants

% variació any

anterior

% variació respecte any 2002

2002 7.838 362.142 2003 8.151 4,0 4,0 373.043 3,0 3,0 2004 8.368 2,7 6,8 379.898 1,8 4,9 2005 8.697 3,9 11,0 390.393 2,8 7,8 2006 8.995 3,4 14,8 400.872 2,7 10,7 2007 9.099 1,2 16,1 404.335 0,9 11,7 2008 9.501 4,4 21,2 413.781 2,3 14,3 2009 9.895 4,1 26,2 421.585 1,9 16,4 2010 10.037 1,4 28,1 426.526 1,2 17,8

Taula 2: Percentatge d’habitants de Son Gotleu respecte de Palma per anys

PMH Son Gotleu Palma

Anys Nº habitants % respecte Total Nº habitants %

2002 7.838 2,16% 362.142 100,00%

2003 8.151 2,19% 373.043 100,00%

2004 8.368 2,20% 379.898 100,00%

2005 8.697 2,23% 390.393 100,00%

2006 8.995 2,24% 400.872 100,00%

2007 9.099 2,25% 404.335 100,00%

2008 9.501 2,30% 413.781 100,00%

2009 9.895 2,35% 421.585 100,00%

2010 10.037 2,35% 426.526 100,00% Taula 3: Població 2010 per zones del barri

Son Gotleu Total

Població per zona Nº %

Zona central 6.549 65,25%

Zona perifèrica 3.488 34,75%

Total general 10.037 100,00%

Taula 4: Densitat de Població a Son Gotleu per anys

Son Gotleu (Superficie Total 31,59 Hectàrees)

Habitants Densitat població total

2002 7.838 248,12

2003 8.151 258,02

2004 8.368 264,89

2005 8.697 275,31

2006 8.995 284,74

2007 9.099 288,03

2008 9.501 300,76

2009 9.895 313,23

2010 10.037 317,73 Taula 5: Densitat de població Palma per anys

Palma (Superficie Total

21.355,8 Hectàrees)

Habitants Densitat població total

2002 362.142 16,96

2003 373.043 17,47

2004 379.898 17,79

2005 390.393 18,28

2006 400.872 18,77

2007 404.335 18,93

2008 413.781 19,38

2009 421.585 19,74

2010 426.526 19,97


138

POBLACIÓ PER SEXE Taula 6: Població Son Gotleu per sexe i anys Son Gotleu Homes Dones Total

PMH Anys Nº % Nº % Nº %

2002 3.936 50,22% 3.902 49,78% 7.838 100,00%

2003 4.101 50,31% 4.050 49,69% 8.151 100,00%

2004 4.261 50,92% 4.107 49,08% 8.368 100,00%

2005 4.529 52,08% 4.168 47,92% 8.697 100,00%

2006 4.745 52,75% 4.250 47,25% 8.995 100,00%

2007 4.882 53,65% 4.217 46,35% 9.099 100,00%

2008 5.164 54,35% 4.337 45,65% 9.501 100,00%

2009 5.439 54,97% 4.456 45,03% 9.895 100,00%

2010 5.545 55,25% 4.492 44,75% 10.037 100,00%

Taula 7: Població de Palma per sexe i anys

Palma Homes Dones Total

Anys Nº % Nº % Nº %

2002 178.011 49,16% 184.131 50,84% 362.142 100,00%

2010 210.580 49,37% 215.946 50,63% 426.526 100,00%

Taula 8: Població 2010 de Son Gotleu, per zona i sexe

Població Son Gotleu

2010 Homes Dones Total

Nº % Nº % Nº %

Zona central 3.728 56,92% 2.821 43,08% 6.549 100,00% Zona perifèrica

1.817 52,09% 1.671 47,91% 3.488 100,00%

Total general 5.545 55,25% 4.492 44,75% 10.037 100,00%

POBLACIÓ PER EDAT Taula 9: Població 2010 de Son Gotleu i Palma per intervals d’edat


Edats Nº % % acumulat Nº % % acumulat de 0 a 4 anys 795 7,92% 7,92% 21.422 5,02% 5,02% de 5 a 9 anys 585 5,83% 13,75% 20.633 4,84% 9,86% de 10 a 14 anys 498 4,96% 18,71% 19.053 4,47% 14,33% de 15 a 19 anys 542 5,40% 24,11% 20.841 4,89% 19,21% de 20 a 24 anys 687 6,84% 30,96% 26.884 6,30% 25,52% de 25 a 29 anys 1082 10,78% 41,74% 37.775 8,86% 34,37% de 30 a 34 anys 1312 13,07% 54,81% 44.495 10,43% 44,80% de 35 a 39 anys 1055 10,51% 65,32% 41.351 9,69% 54,50% de 40 a 44 anys 803 8,00% 73,32% 35.133 8,24% 62,74% de 45 a 49 anys 612 6,10% 79,42% 30.906 7,25% 69,98% de 50 a 54 anys 443 4,41% 83,83% 26.509 6,22% 76,20% de 55 a 59 anys 328 3,27% 87,10% 23.177 5,43% 81,63% de 60 a 64 anys 290 2,89% 89,99% 20.846 4,89% 86,52% de 65 a 69 anys 257 2,56% 92,55% 16.477 3,86% 90,38% de 70 a 74 anys 249 2,48% 95,03% 12.548 2,94% 93,32% de 75 a 79 anys 224 2,23% 97,26% 11.795 2,77% 96,09% de 80 a 84 anys 146 1,45% 98,71% 8.739 2,05% 98,14% de 85 a 89 anys 90 0,90% 99,61% 5.368 1,26% 99,40% de 90 anys i més 39 0,39% 100,00% 2.574 0,60% 100,00%

Total general 10.037 100,00% 426.526 100,00%


140

Taula 10: Evolució població Son Gotleu 2006-2010 per intervals d’edat

Son Gotleu 2006 2007 2008 2009 2010

Intervals d'edat Nº % Nº % Nº % Nº % Nº %

de 0 a 4 anys 666 7,40% 670 7,36% 683 7,19% 733 7,41% 795 7,92%

de 5 a 9 anys 495 5,50% 514 5,65% 529 5,57% 544 5,50% 585 5,83%

de 10 a 14 anys 473 5,26% 452 4,97% 457 4,81% 489 4,94% 498 4,96%

de 15 a 19 anys 487 5,41% 533 5,86% 533 5,61% 566 5,72% 542 5,40%

de 20 a 24 anys 664 7,38% 673 7,40% 718 7,56% 729 7,37% 687 6,84%

de 25 a 29 anys 1.127 12,53% 1.063 11,68% 1.146 12,06% 1.140 11,52% 1082 10,78%

de 30 a 34 anys 1.061 11,80% 1.141 12,54% 1.224 12,88% 1.346 13,60% 1312 13,07%

de 35 a 39 anys 821 9,13% 860 9,45% 930 9,79% 983 9,93% 1055 10,51%

de 40 a 44 anys 647 7,19% 677 7,44% 728 7,66% 779 7,87% 803 8,00%

de 45 a 49 anys 477 5,30% 498 5,47% 527 5,55% 553 5,59% 612 6,10%

de 50 a 54 anys 364 4,05% 365 4,01% 375 3,95% 390 3,94% 443 4,41%

de 55 a 59 anys 328 3,65% 318 3,49% 342 3,60% 351 3,55% 328 3,27%

de 60 a 64 anys 317 3,52% 297 3,26% 280 2,95% 285 2,88% 290 2,89%

de 65 a 69 anys 285 3,17% 270 2,97% 264 2,78% 254 2,57% 257 2,56%

de 70 a 74 anys 291 3,24% 280 3,08% 283 2,98% 259 2,62% 249 2,48%

de 75 a 79 anys 226 2,51% 226 2,48% 217 2,28% 232 2,34% 224 2,23%

de 80 a 84 anys 149 1,66% 148 1,63% 153 1,61% 145 1,47% 146 1,45%

de 85 a 89 anys 78 0,87% 73 0,80% 79 0,83% 82 0,83% 90 0,90%

de 90 anys i més 39 0,43% 41 0,45% 33 0,35% 35 0,35% 39 0,39%

Total general 8.995 100,00% 9.099 100,00% 9.501 100,00% 9.895 100,00% 10.037 100,00%

Taula 11: Evolució intervals edat a Son Gotleu 2006/2010

Son Gotleu Intervals d'edat 2006 2010

Diferència 2010 respecte

2006 de 0 a 4 anys 666 795 129

de 5 a 9 anys 495 585 90

de 10 a 14 anys 473 498 25

de 15 a 19 anys 487 542 55

de 20 a 24 anys 664 687 23

de 25 a 29 anys 1.127 1082 -45

de 30 a 34 anys 1.061 1312 251

de 35 a 39 anys 821 1055 234

de 40 a 44 anys 647 803 156

de 45 a 49 anys 477 612 135

de 50 a 54 anys 364 443 79

de 55 a 59 anys 328 328 0

de 60 a 64 anys 317 290 -27

de 65 a 69 anys 285 257 -28

de 70 a 74 anys 291 249 -42

de 75 a 79 anys 226 224 -2

de 80 a 84 anys 149 146 -3

de 85 a 89 anys 78 90 12

de 90 anys i més 39 39 0

Total general 8.995 10.037 1.042


142

Taula 12: Població Son Gotleu per zones, sexe i intervals d’edat

Zona central Zona perifèrica Població Son Gotleu 2010 Homes Dones Total Homes Dones Total

Total general

de 0 a 4 anys 283 283 566 132 97 229 795

de 5 a 9 anys 217 167 384 102 99 201 585

de 10 a 14 anys 152 155 307 105 86 191 498

de 15 a 19 anys 184 136 320 106 116 222 542

de 20 a 24 anys 239 212 451 109 127 236 687

de 25 a 29 anys 435 329 764 155 163 318 1082

de 30 a 34 anys 590 332 922 219 171 390 1312

de 35 a 39 anys 477 196 673 220 162 382 1055

de 40 a 44 anys 342 187 529 147 127 274 803

de 45 a 49 anys 238 135 373 135 104 239 612

de 50 a 54 anys 145 114 259 99 85 184 443

de 55 a 59 anys 89 91 180 80 68 148 328

de 60 a 64 anys 81 77 158 68 64 132 290

de 65 a 69 anys 76 88 164 38 55 93 257

de 70 a 74 anys 70 93 163 37 49 86 249

de 75 a 79 anys 61 94 155 32 37 69 224

de 80 a 84 anys 28 69 97 16 33 49 146

de 85 a 89 anys 16 42 58 11 21 32 90 de 90 anys i més 5 21 26 6 7 13 39 Total general 3728 2821 6549 1817 1671 3488 10037 Taula 13: Població de Son Gotleu i Palma per grup d’edat


Grups d'edat Nº % %

acumulat Nº % %

acumulat

De 0 a 15 anys 1.959 19,52% 19,52% 64.981 15,23% 15,23%

de 16 a 40 anys 4.780 47,62% 67,14% 174.975 41,02% 56,26%

de 41 a 64 anys 2.293 22,85% 89,99% 129.069 30,26% 86,52%

65 anys i més 1.005 10,01% 100,00% 57.501 13,48% 100,00%

Total general 10.037 100,00% 426.526 100,00%

Taula 14: Evolució població de Son Gotleu per grup d’edat Son Gotleu Grups d'edat 2006 2007 2008 2009 2010

De 0 a 15 anys 1730 1744 1765 1862 1959

de 16 a 40 anys 4216 4297 4620 4830 4780

de 41 a 64 anys 1981 2020 2087 2196 2293

65 anys i més 1068 1038 1029 1007 1005

Total general 8995 9099 9501 9895 10037 Taula 15: Evolució grup d’edat de 0 a 15 anys, 2006/2010

EVOLUCIÓ POBLACIÓ

Grup d'edat de 0 a 15 anys Son Gotleu Palma

Anys Nº % Nº %

2006 1.730 19,23% 61.377 15,31%

2007 1.744 19,17% 61.112 15,11%

2008 1.765 18,58% 62.459 15,09%

2009 1.862 18,82% 63.998 15,18%

2010 1.959 19,52% 64.981 15,23% Taula 16: Evolució grup d’edat de 16 a 40 anys, 2006/2010

EVOLUCIÓ POBLACIÓ


Anys Nº % Nº %

2006 4.216 46,87% 170.636 42,57%

2007 4.297 47,22% 170.760 42,23%

2008 4.620 48,63% 174.232 42,11%

2009 4.830 48,81% 176.053 41,76%

2010 4.780 47,62% 174.975 41,02%


144


EVOLUCIÓ POBLACIÓ


Anys Nº % Nº %

2006 1.981 22,02% 115.735 28,87%

2007 2.020 22,20% 118.946 29,42%

2008 2.087 21,97% 122.637 29,64%

2009 2.196 22,19% 125.864 29,85%

2010 2.293 22,85% 129.069 30,26% Taula 18: Evolució grup d’edat de 65 anys i més, 2006/2010

EVOLUCIÓ POBLACIÓ

Grup d'edat de 65 anys i més Son Gotleu Palma

Anys Nº % Nº %

2006 1.068 11,87% 53.124 13,25%

2007 1.038 11,41% 53.517 13,24%

2008 1.029 10,83% 54.453 13,16%

2009 1.007 10,18% 55.670 13,20%

2010 1.005 10,01% 57.501 13,48% Taula 19: Població de Son Gotleu per grup d’edat, sexe i cicles formatius

2010 Homes Dones Total general

Edats Homes % Dones % Nº %

de 0 a 2 254 12,35% 242 11,76% 496 24,11%

de 3 a 5 232 11,28% 195 9,48% 427 20,76%

de 6 a 11 349 16,97% 311 15,12% 660 32,09%

de 12 a 16 250 12,15% 224 10,89% 474 23,04%

Total general 1085 52,75% 972 47,25% 2057 100,00%

Taula 20: Població Son Gotleu per grup d’edat i anys

Edats 1997 2006 2007 2008 2009 2010

de 0 a 14 1366 1.634 1.636 1.669 1.766 1.878

de 15 a 24 1195 1.151 1.206 1.251 1.295 1.229

de 25 a 64 3604 5.142 5.219 5.552 5.827 5.925

65 i més 1087 1.068 1.038 1.029 1.007 1.005

Total general 7252 8.995 9.099 9.501 9.895 10.037 Taula 21: Població 2010 Son Gotleu per intervals d’edat i zones

Son Gotleu 2010 Zona central Zona perifèrica Total

Intervals d'edat Nº % Nº % Nº % de 0 a 4 anys 566 8,64% 229 6,57% 795 7,92% de 5 a 9 anys 384 5,86% 201 5,76% 585 5,83% de 10 a 14 anys 307 4,69% 191 5,48% 498 4,96% de 15 a 19 anys 320 4,89% 222 6,36% 542 5,40% de 20 a 24 anys 451 6,89% 236 6,77% 687 6,84% de 25 a 29 anys 764 11,67% 318 9,12% 1082 10,78% de 30 a 34 anys 922 14,08% 390 11,18% 1312 13,07% de 35 a 39 anys 673 10,28% 382 10,95% 1055 10,51% de 40 a 44 anys 529 8,08% 274 7,86% 803 8,00% de 45 a 49 anys 373 5,70% 239 6,85% 612 6,10% de 50 a 54 anys 259 3,95% 184 5,28% 443 4,41% de 55 a 59 anys 180 2,75% 148 4,24% 328 3,27% de 60 a 64 anys 158 2,41% 132 3,78% 290 2,89% de 65 a 69 anys 164 2,50% 93 2,67% 257 2,56% de 70 a 74 anys 163 2,49% 86 2,47% 249 2,48% de 75 a 79 anys 155 2,37% 69 1,98% 224 2,23% de 80 a 84 anys 97 1,48% 49 1,40% 146 1,45% de 85 a 89 anys 58 0,89% 32 0,92% 90 0,90% de 90 anys i més 26 0,40% 13 0,37% 39 0,39%

Total general 6.549 100,00% 3.488 100,00% 10.037 100,00%


146

Taula 22: Població 2010 Son Gotleu per grup d’edat i zones. A Son Gotleu Zona central Zona perifèrica Total

Grups d'edat Nº % Nº % Nº %

de 0 a 14 1.257 19,19% 621 17,80% 1.878 18,71%

de 15 a 24 771 11,77% 458 13,13% 1.229 12,24%

de 25 a 64 3.858 58,91% 2.067 59,26% 5.925 59,03%

de 65 i més 663 10,12% 342 9,81% 1.005 10,01%

Total general 6.549 100,00% 3.488 100,00% 10.037 100,00% Taula 23: Població 2010 Son Gotleu per grup d’edat i zones. B

Son Gotleu Zona central Zona perifèrica Total

Grups d'edat Nº % Nº % Nº %

De 0 a 15 anys 1.305 19,93% 654 18,75% 1.959 19,52%

de 16 a 40 anys 3.221 49,18% 1.559 44,70% 4.780 47,62%

de 41 a 64 anys 1.360 20,77% 933 26,75% 2.293 22,85%

65 anys i més 663 10,12% 342 9,81% 1.005 10,01%

Total general 6.549 100,00% 3.488 100,00% 10.037 100,00%




de 0 a 4 415 4,13% 380 3,79% 795 7,92%

de 5 a 9 319 3,18% 266 2,65% 585 5,83%

de 10 a 14 257 2,56% 241 2,40% 498 4,96%

de 15 a 19 290 2,89% 252 2,51% 542 5,40%

de 20 a 24 348 3,47% 339 3,38% 687 6,84%

de 25 a 29 590 5,88% 492 4,90% 1082 10,78%

de 30 a 34 809 8,06% 503 5,01% 1312 13,07%

de 35 a 39 697 6,94% 358 3,57% 1055 10,51%

de 40 a 44 489 4,87% 314 3,13% 803 8,00%

de 45 a 49 373 3,72% 239 2,38% 612 6,10%

de 50 a 54 244 2,43% 199 1,98% 443 4,41%

de 55 a 59 169 1,68% 159 1,58% 328 3,27%

de 60 a 64 149 1,48% 141 1,40% 290 2,89%

de 65 a 69 114 1,14% 143 1,42% 257 2,56%

de 70 a 74 107 1,07% 142 1,41% 249 2,48%

de 75 a 79 93 0,93% 131 1,31% 224 2,23%

de 80 a 84 44 0,44% 102 1,02% 146 1,45%

de 85 a 89 27 0,27% 63 0,63% 90 0,90%

de 90 i més 11 0,11% 28 0,28% 39 0,39%

Total general 5.545 55,25% 4.492 44,75% 10.037 100,00%


148




de 0 a 4 207 2,85% 206 2,84% 413 5,69%

de 5 a 9 244 3,36% 226 3,12% 470 6,48%

de 10 a 14 241 3,32% 242 3,34% 483 6,66%

de 15 a 19 276 3,81% 240 3,31% 516 7,12%

de 20 a 24 349 4,81% 330 4,55% 679 9,36%

de 25 a 29 380 5,24% 346 4,77% 726 10,01%

de 30 a 34 297 4,10% 305 4,21% 602 8,30%

de 35 a 39 245 3,38% 219 3,02% 464 6,40%

de 40 a 44 195 2,69% 169 2,33% 364 5,02%

de 45 a 49 193 2,66% 191 2,63% 384 5,30%

de 50 a 54 173 2,39% 179 2,47% 352 4,85%

de 55 a 59 157 2,16% 180 2,48% 337 4,65%

de 60 a 64 190 2,62% 185 2,55% 375 5,17%

de 65 a 69 142 1,96% 180 2,48% 322 4,44%

de 70 a 74 127 1,75% 175 2,41% 302 4,16%

de 75 a 79 81 1,12% 142 1,96% 223 3,08%

de 80 a 84 47 0,65% 98 1,35% 145 2,00%

de 85 a 89 20 0,28% 60 0,83% 80 1,10%

de 90 i més 4 0,06% 11 0,15% 15 0,21%

Total general 3.568 49,20% 3.684 50,80% 7.252 100,00% Taula 26: Població 2010 Son Gotleu per grup d’edat i sexe

Sexe Homes Dones Total general Grups d'Edat Homes % Dones % Nº %

de 0 a 15 1.030 10,26% 929 9,26% 1.959 19,52%

de 16 a 40 2.809 27,99% 1.971 19,64% 4.780 47,62%

de 41 a 64 1.310 13,05% 983 9,79% 2.293 22,85%

65 i més 396 3,95% 609 6,07% 1.005 10,01%

Total general 5.545 55,25% 4.492 44,75% 10.037 100,00%

Taula 27: Població 2010 Palma per intervals d’edat i sexe Distribució població Palma per intervals d'edat

Sexe Homes Dones Total general


de 0 a 4 10.957 2,57% 10.465 2,45% 21.422 5,02%

de 5 a 9 10.441 2,45% 10.192 2,39% 20.633 4,84%

de 10 a 14 9.756 2,29% 9.297 2,18% 19.053 4,47%

de 15 a 19 10.661 2,50% 10.180 2,39% 20.841 4,89%

de 20 a 24 13.423 3,15% 13.461 3,16% 26.884 6,30%

de 25 a 29 18.948 4,44% 18.827 4,41% 37.775 8,86%

de 30 a 34 23.214 5,44% 21.281 4,99% 44.495 10,43%

de 35 a 39 21.767 5,10% 19.584 4,59% 41.351 9,69%

de 40 a 44 18.263 4,28% 16.870 3,96% 35.133 8,24%

de 45 a 49 15.510 3,64% 15.396 3,61% 30.906 7,25%

de 50 a 54 12.849 3,01% 13.660 3,20% 26.509 6,22%

de 55 a 59 11.162 2,62% 12.015 2,82% 23.177 5,43%

de 60 a 64 10.001 2,34% 10.845 2,54% 20.846 4,89%

de 65 a 69 7.800 1,83% 8.677 2,03% 16.477 3,86%

de 70 a 74 5.526 1,30% 7.022 1,65% 12.548 2,94%

de 75 a 79 4.890 1,15% 6.905 1,62% 11.795 2,77%

de 80 a 84 3.111 0,73% 5.628 1,32% 8.739 2,05%

de 85 a 89 1.666 0,39% 3.702 0,87% 5.368 1,26%

de 90 i més 635 0,15% 1.939 0,45% 2.574 0,60% Total general 210.580 49,37% 215.946 50,63% 426.526 100,00%


150

Taula 28: Població 1997 Palma per intervals d’edat i sexe Distribució població 1997 Palma per intervals d’edat

Sexe Homes Dones Total general Intervals

edat Homes % Dones % Nº %

de 0 a 4 7.755 2,42% 7.335 2,29% 15.090 4,70%

de 5 a 9 8.870 2,77% 8.213 2,56% 17.083 5,33%

de 10 a 14 9.784 3,05% 9.198 2,87% 18.982 5,92%

de 15 a 19 11.713 3,65% 11.356 3,54% 23.069 7,19%

de 20 a 24 14.016 4,37% 13.358 4,16% 27.374 8,53%

de 25 a 29 14.056 4,38% 13.897 4,33% 27.953 8,71%

de 30 a 34 13.359 4,16% 13.433 4,19% 26.792 8,35%

de 35 a 39 11.915 3,71% 12.550 3,91% 24.465 7,63%

de 40 a 44 11.055 3,45% 11.602 3,62% 22.657 7,06%

de 45 a 49 10.596 3,30% 10.949 3,41% 21.545 6,72%

de 50 a 54 9.807 3,06% 9.867 3,08% 19.674 6,13%

de 55 a 59 7.246 2,26% 7.480 2,33% 14.726 4,59%

de 60 a 64 7.043 2,20% 7.848 2,45% 14.891 4,64%

de 65 a 69 6.254 1,95% 7.624 2,38% 13.878 4,33%

de 70 a 74 5.006 1,56% 7.107 2,22% 12.113 3,78%

de 75 a 79 3.655 1,14% 6.055 1,89% 9.710 3,03%

de 80 a 84 2.129 0,66% 4.040 1,26% 6.169 1,92%

de 85 a 89 1.000 0,31% 2.272 0,71% 3.272 1,02%

de 90 i més 298 0,09% 1.008 0,31% 1.306 0,41% Total general 155.557 48,50% 165.192 51,50% 320.749 100,00%

Taula 29: Població 2010 Son Gotleu per intervals d’edat, sexe i zones

2010 Zona central Zona perifèrica

Intervals edat Homes Dones Homes Dones

de 0 a 4 283 283 132 97

de 5 a 9 217 167 102 99

de 10 a 14 152 155 105 86

de 15 a 19 184 136 106 116

de 20 a 24 239 212 109 127

de 25 a 29 435 329 155 163

de 30 a 34 590 332 219 171

de 35 a 39 477 196 220 162

de 40 a 44 342 187 147 127

de 45 a 49 238 135 135 104

de 50 a 54 145 114 99 85

de 55 a 59 89 91 80 68

de 60 a 64 81 77 68 64

de 65 a 69 76 88 38 55

de 70 a 74 70 93 37 49

de 75 a 79 61 94 32 37

de 80 a 84 28 69 16 33

de 85 a 89 16 42 11 21

de 90 i més 5 21 6 7

Total general 3.728 2.821 1.817 1.671


152

POBLACIÓ PER LLOC DE NAIXEMENT Taula 30: Població 2010 Son Gotleu per lloc de naixement

Son Gotleu 2010 Homes Dones Total general

Lloc de naixement Nº % Nº % Nº %

Espanya 2.879 28,68% 2.893 28,82% 5.772 57,51%

Estranger 2.666 26,56% 1.599 15,93% 4.265 42,49%

Total general 5.545 55,25% 4.492 44,75% 10.037 100,00% Taula 31: Població 2010 Palma per lloc de naixement

Palma 2010 Homes Dones Total general

Lloc de naixement Nº % Nº % Nº %

Espanya 155.432 36,44% 161.642 37,90% 317.074 74,34%

Estranger 55.148 12,93% 54.304 12,73% 109.452 25,66%

Total general 210.580 49,37% 215.946 50,63% 426.526 100,00% Taula 32: Població 2010 Son Gotleu per país de naixement i sexe

Son Gotleu 2010 Homes Dones Total general

Lloc de naixement Homes % Dones % Nº %

Espanya 2.879 28,68% 2.893 28,82% 5.772 57,51%

UE-27 141 1,40% 154 1,53% 295 2,94%

P.extracomunitaris 2.525 25,16% 1.445 14,40% 3.970 39,55%

-Resta d'Europa 29 0,29% 36 0,36% 65 0,65%

-Llatinoamèrica 475 4,73% 543 5,41% 1018 10,14%

-Àsia 134 1,34% 48 0,48% 182 1,81%

-Magreb 512 5,10% 272 2,71% 784 7,81%

-Resta d'Àfrica 1373 13,68% 545 5,43% 1918 19,11%

-Altres nacionalitats 2 0,02% 1 0,01% 3 0,03%

Total general 5.545 55,25% 4.492 44,75% 10.037 100,00%

Taula 33: Població 2010 Palma per país de naixement i sexe

Palma 2010 Homes Dones Total general

Lloc de naixement Homes % Dones % Nº %

Espanya 155.432 161.642 317.074 74,34%

UE-27 15.310 16.587 31.897 7,48%

P.extracomunitaris 39.838 37.717 77.555 18,18%

-Resta d'Europa 1374 1883 3.257 0,76%

-Llatinoamèrica 24713 28350 53.063 12,44%

-Àsia 3750 2590 6.340 1,49%

-Àfrica 9575 4446 14.021 3,29%

-Altres nacionalitats 426 448 874 0,20%

Total general 210.580 215.946 426.526 100,00% Taula 34: Principals països estrangers de naixement població 2010 Son Gotleu

Països Homes Dones Total

Nigèria 698 366 1.064 Marroc 491 261 752 Equador 208 218 426 Senegal 224 36 260 Mali 162 27 189 Colòmbia 63 72 135 Ghana 91 15 106 Argentina 52 52 104 Bolívia 44 54 98 Bulgària 46 52 98 Xina 51 29 80 Gàmbia 65 6 71 Guinea Equatorial 16 50 66 Pakistan 59 5 64 Guinea 44 17 61 Romania 28 25 53 Perú 21 29 50 Veneçuela 17 25 42 Cuba 17 22 39 Ucraïna 21 17 38 Alemanya 12 24 36 Rep. Dominicana 8 26 34 Xile 19 15 34 Algèria 21 11 32 Taula 35: Població 2010 Son Gotleu per lloc de naixement i grups d'edat. Valors absoluts


154

PAÏSOS EXTRACOMUNITARIS

Edat Espan

ya

Països comunitaris UE-27

Resta

d'Europa

Llatinoamèri

ca

Àsia

Magreb

Resta

d'Àfrica

Altres

Total P. extra-comunitaris

Total general

de 0 a 15 1.500 31 5 139 20 110 153 1 428 1.959 de 16 a 40 1.849 173 33 583 127 495 1519 1 2.758 4.780 de 41 a 64 1.466 82 25 274 35 168 242 1 745 2.293 de 65 i més 957 9 2 22 11 4 39 1.005

Total 5.772 295 65 1018 182 784 1918 3 3.970 10.037 Taula 36: Població 2010 Palma per lloc de naixement i grups d'edat. Valors absoluts


Edat Espanya

Països comunitaris UE-

27 Resta

d'Europa

Llatinoamèri

ca

Àsia

Àfrica

Altres

Total Països extracomunitari

s Total general

de 0 a 15 55.235 1.974 444 5.518 653 1.035 122 7.772 64.981 de 16 a 40 112.802 16.280 1.709 30.761 3.652 9.416 355 45.893 174.975 de 41 a 64 97.428 10.723 948 14.715 1.835 3.123 297 20.918 129.069 de 65 i més 51.609 2.920 156 2.069 200 447 100 2.972 57.501

Total l 317.074 31.897 3.257 53.063 6.340 14.021 874 77.555 426.526

Taula 37: Població 2010 Son Gotleu per lloc de naixement i grups d'edat. Valors relatius


Edat Espanya

Països comunitaris

UE-27

Resta

d'Europa

Llatinoamèrica

Àsia

Magreb

Resta d'Àfrica

Altres

Total P. extra-

comuni-taris

Total general

de 0 a 15 76,57% 1,58% 0,26 7,10 1,02 5,62 7,81 0,05 21,85% 100,00%

de 16 a 40 38,68% 3,62% 0,69 12,20 2,66 10,36 31,78 0,02 57,70% 100,00%

de 41 a 64 63,93% 3,58% 1,09 11,95 1,53 7,33 10,55 0,04 32,49% 100,00% de 65 i més 95,22% 0,90% 0,20 2,19 0,00 1,09 0,40 0,00 3,88% 100,00%

Total 57,51% 2,94% 0,65 10,14 1,81 7,81 19,11 0,03 39,55% 100,00%

Taula 38: Població 2010 Palma per lloc de naixement i grups d'edat. Valors relatius


Edat Espanya


27

Resta d'Europa

Llatinoamèrica Àsia Àfrica Altres

Total Països extracomunitari

s Total

general

de 0 a 15 85,00% 3,04% 0,68 8,49 1,00 1,59 0,19 11,96% 100,00%

de 16 a 40 64,47% 9,30% 0,98 17,58 2,09 5,38 0,20 26,23% 100,00%

de 41 a 64 75,49% 8,31% 0,73 11,40 1,42 2,42 0,23 16,21% 100,00%

de 65 i més 89,75% 5,08% 0,27 3,60 0,35 0,78 0,17 5,17% 100,00%

Total 74,34% 7,48% 0,76 12,44 1,49 3,29 0,20 18,18% 100,00%

Taula 39: Població 2010 Son Gotleu per lloc de naixement i intervals d’edat


156


Edat Espanya

Països comunitaris

UE-27 Resta d'Europa

Llatinoamèrica

Àsia

Magreb

Resta d'Àfrica

Altres

Total P.

extra-comuni-taris

Total general

de 0 a 4 702 10 1 10 1 24 46 1 83 795

de 5 a 9 462 10 1 25 8 29 50 113 585

de 10 a 14 286 11 3 88 9 51 50 201 498

de 15 a 19 307 14 1 93 11 61 55 221 542

de 20 a 24 349 29 5 98 14 75 117 309 687

de 25 a 29 378 41 14 131 24 110 384 663 1.082

de 30 a 34 414 41 7 132 36 134 547 1 857 1.312

de 35 a 39 392 41 5 124 33 96 364 622 1.055

de 40 a 44 363 35 9 99 30 78 189 405 803

de 45 a 49 346 19 8 89 12 64 73 1 247 612

de 50 a 54 303 17 4 56 3 33 27 123 443

de 55 a 59 258 10 4 33 15 8 60 328

de 60 a 64 255 8 1 18 1 3 4 27 290

de 65 a 69 241 2 2 6 4 2 14 257

de 70 a 74 238 2 4 4 1 9 249

de 75 a 79 215 4 3 1 1 5 224

de 80 a 84 139 7 7 146

de 85 a 89 88 1 1 1 90

90 i més 36 2 1 3 39

Total 5.772 295 65 1.018 182 784 1.918 3 3.970 10.037 Taula 40: Població 2010 Son Gotleu per zones i lloc de naixement. Valors absoluts


Zona Espanya

Països

comunitaris UE-27

Resta

d'Europa

Llatinoamèrica

Àsia

Magreb

Resta d'Àfrica

Altres

Total P. extra-

comuni-taris

Total general

Zona central 3.363 165 47 610 137 652 1.573 2 3.021 6.549 Zona perifèrica 2.409 130 18 408 45 132 345 1 949 3.488 Total general 5.772 295 65 1.018 182 784 1.918 3 3.970 10.037 Taula 41: Població 2010 Son Gotleu per zones i lloc de naixement. Valors relatius


Zona Espanya


27

Resta

d'Europa

Llatinoamèrica

Àsia

Magreb

Resta d'Àfrica

Altres

Total P. extra-

comuni-taris

Total general

Zona central 51,35% 2,52% 0,72 9,31 2,09 9,96 24,02 0,03 46,13% 100% Zona perifèrica 69,07% 3,73% 0,52 11,70 1,29 3,78 9,89 0,03 27,21% 100% Total general 57,51% 2,94% 0,65 10,14 1,81 7,81 19,11 0,03 39,55% 100% Taula 42: Població 2010 Son Gotleu per zones, lloc de naixement i grups d’edat


158

de 0 a 15

anys de 16 a 40

anys de 41 a 64

anys de 65 anys i

més Total

general

Lloc de naixement

Central

Perifèrica

Central

Perifèrica

Central

Perifèrica

Central

Perifèrica

Central

Perifèrica

Espanya 978 522 981 868 771 695 633 324 3.363 2.409

UE-27 14 17 95 78 51 31 5 4 165 130

P.extra comunitaris

313 115 2.145 613 538 207 25 14 3.021 949

-Resta d'Europa

3 2 24 9 18 7 2 47 18

-Llatinoamèrica 79 60 340 243 180 94 11 11 610 408

-Àsia 17 3 94 33 26 9 137 45

-Magreb 91 19 415 80 136 32 10 1 652 132

-Resta d'Àfrica 122 31 1272 247 177 65 2 2 1573 345 -Altres nacionalit.

1 1 1 2 1

Total general 1.305 654 3.221 1.559 1.360 933 663 342 6.549 3.488

NIVELL FORMATIU Taula 43: Nivell formatiu població major de 15 anys a 2010 de Son Gotleu i Palma

Població major de 15 a. Son Gotleu Palma

Nivell d'estudis Nº % Son Gotleu Nº % Palma

Analfabet/ta 425 5,26% 14.439 3,99%

Sense estudis 2.396 29,66% 63.299 17,51%

Primària o equiv. 2.002 24,78% 54.693 15,13%

Graduat escolar o equiv. 2.400 29,71% 110.047 30,44%

BUP o equiv. 416 5,15% 48.984 13,55%

Formació Professional 268 3,32% 23.073 6,38%

Títol Grau Mitjà 97 1,20% 20.926 5,79%

Títol Grau Superior 74 0,92% 26.084 7,21%

Total general 8.078 100,00% 361.545 100,00% Taula 44: Nivell formatiu població major de 15 anys a 2010 de Son Gotleu per sexe

Població major de 15 a. Homes Dones Total general

Nivell d'estudis Nº % Nº % Nº %

Analfabet/ta 188 2,33% 237 2,93% 425 5,26%

Sense estudis 1.318 16,32% 1.078 13,34% 2.396 29,66%

Primària o equiv. 1.196 14,81% 806 9,98% 2.002 24,78%

Graduat escolar o equiv. 1.379 17,07% 1.021 12,64% 2.400 29,71%

BUP o equiv. 205 2,54% 211 2,61% 416 5,15%

Formació Professional 140 1,73% 128 1,58% 268 3,32%

Títol Grau Mitjà 47 0,58% 50 0,62% 97 1,20%

Títol Grau Superior 42 0,52% 32 0,40% 74 0,92%

Total general 4.515 55,89% 3.563 44,11% 8.078 100,00% Taula 45: Nivell formatiu població major de 15 anys a 2010 de Palma per sexe

Població major de 15 a. Homes Dones Total general


Analfabet/ta 6.694 1,85% 7.745 2,14% 14.439 3,99%

Sense estudis 30.030 8,31% 33.269 9,20% 63.299 17,51%

Primària o equiv. 26.393 7,30% 28.300 7,83% 54.693 15,13%

Graduat escolar o equiv. 56.148 15,53% 53.899 14,91% 110.047 30,44%

BUP o equiv. 24.597 6,80% 24.387 6,75% 48.984 13,55%

Formació Professional 11.322 3,13% 11.751 3,25% 23.073 6,38%

Títol Grau Mitjà 8.662 2,40% 12.264 3,39% 20.926 5,79%

Títol Grau Superior 13.565 3,75% 12.519 3,46% 26.084 7,21%

Total general 177.411 49,07% 184.134 50,93% 361.545 100,00% Taula 46: Nivell formatiu població major de 15 anys a 2010 de Son Gotleu per lloc de

naixement


160

Població major de 15

a. PAÏSOS EXTRACOMUNITARIS Total general

Nivell d'estudis

Espanya

Països

comunita-ris UE-27

Resta d'Europa

Llatino-

amèrica

Àsia

Magreb

Resta d'Àfrica

Altres

Països extra- comun

ita Nº %

Analfabet/ta 323 7 24 2 32 37 95 425 5,26%

Sense estudis 1.457 25 2 89 30 215 577 1 914 2.396 29,66% Primària o equiv. 1.001 44 8 132 52 182 583 957 2.002 24,78% Graduat esc. o equiv. 1.118 124 34 395 70 202 457 1.158 2.400 29,71%

BUP o equiv. 127 38 5 155 6 29 56 251 416 5,15% Formació Profesión. 190 14 6 30 5 23 64 268 3,32%

Títol Grau Mitjà 37 7 3 22 2 5 20 1 53 97 1,20% Títol Grau Superior 19 5 2 32 4 12 50 74 0,92% Total general 4.272 264 60 879

162 674 1.765 2 3.542 8.078 100%

Taula 47: Evolució Nivell formatiu població major de 15 anys de Son Gotleu 2006 /2010

Població major de 15

a. 2006 2007 2008 2009 20010 Nivell

d'estudis Nº % Nº % Nº % Nº % Nº %

Analfabet/ta 200 2,75 238 3,24 305 3,94 372 4,63 425 5,26 Sense estudis 2.340 32,21 2.384 32,41 2.417 31,24 2.487 30,96 2.396 29,66 Primària o equiv. 1.710 23,54 1.761 23,94 1.883 24,34 1.933 24,06 2.002 24,78 Graduat esco. o equiv 2.197 30,24 2.171 29,52 2.287 29,56 2.376 29,58 2.400 29,71

BUP o equiv. 401 5,52 271 3,68 428 5,53 429 5,34 416 5,15 Formació Professional 284 3,91 391 5,32 266 3,44 271 3,37 268 3,32 Títol Grau Mitjà 74 1,02 71 0,97 79 1,02 91 1,13 97 1,20 Títol Grau Superior 59 0,81 68 0,92 71 0,92 74 0,92 74 0,92 Total general 7.265 100,00 7.355 100,00 7.736 100,00 8.033 100,00 8.078 100,00

Taula 48: Nivell formatiu població major de 15 anys a 2010 de Son Gotleu per zones Població major de 15

a. Zona Central Zona Perifèrica Total general


Analfabet/ta 254 4,84% 171 6,03% 425 5,26%

Sense estudis 1.682 32,07% 714 25,19% 2.396 29,66%

Primària o equiv. 1.377 26,26% 625 22,05% 2.002 24,78% Graduat escolar o equiv. 1.485 28,32% 915 32,29% 2.400 29,71%

BUP o equiv. 238 4,54% 178 6,28% 416 5,15%

Formació Professional 117 2,23% 151 5,33% 268 3,32%

Títol Grau Mitjà 55 1,05% 42 1,48% 97 1,20%

Títol Grau Superior 36 0,69% 38 1,34% 74 0,92%

Total general 5.244 100,00% 2.834 100,00% 8.078 100,00% Taula 49: Nivell formatiu població major de 15 anys a 2010 de Son Gotleu per zones

i sexe

Població major de 15 a. Zona Central Zona Perifèrica Total general

Nivell d'estudis Homes Dones Homes Dones Homes Dones

Analfabet/ta 115 139 73 98 188 237

Sense estudis 955 727 363 351 1.318 1.078

Primària o equiv. 848 529 348 277 1.196 806

Graduat escolar o equiv. 893 592 486 429 1.379 1.021

BUP o equiv. 129 109 76 102 205 211

Formació Professional 68 49 72 79 140 128

Títol Grau Mitjà 25 30 22 20 47 50

Títol Grau Superior 18 18 24 14 42 32

Total general 3.051 2.193 1.464 1.370 4.515 3.563 LLARS


162

Taula 50: Composició de les llars 2010 Son Gotleu i Palma

Son Gotleu Palma Nombre de

persones a la llar Nbre llars % Son Gotleu Nbre llars % Palma

1 persona 937 28,72% 104.757 33,21%

2 persones 643 19,71% 77.291 24,50%

3 persones 546 16,74% 56.778 18,00%

4 persones 479 14,68% 45.310 14,36%

5 persones 271 8,31% 17.323 5,49%

6 persones 166 5,09% 7.074 2,24%

7 o més persones 220 6,74% 6.929 2,20%

Total general 3.262 100,00% 315.462 100,00% Taula 51: Composició de les llars 2010 Son Gotleu per zones

Son Gotleu Zona Central Zona Perifèrica Total

Nombre de persones a la llar

per zona Nº % Nº % Nº %

1 persona 641 30,67% 296 25,26% 937 28,72%

2 persones 398 19,04% 245 20,90% 643 19,71%

3 persones 313 14,98% 233 19,88% 546 16,74%

4 persones 260 12,44% 219 18,69% 479 14,68%

5 persones 187 8,95% 84 7,17% 271 8,31%

6 persones 127 6,08% 39 3,33% 166 5,09%

7 o més persones 164 7,85% 56 4,78% 220 6,74%

Total general 2.090 100,00% 1.172 100,00% 3.262 100,00% Taula 52: Llars de Son Gotleu amb presència de menors de 16 anys a 2010

Llars amb presència de

menors <16 anys Nbre llars

Percentatge respecte llars amb menors

Percentatge respecte total llars

S.G.

1 menor 580 51,15% 17,78%

2 menors 364 32,10% 11,16%

3 menors 131 11,55% 4,02%

4 menors 38 3,35% 1,16%

5 menors 20 1,76% 0,61%

6 menors 1 0,09% 0,03%

Total general 1.134 100,00% 34,76% Taula 53: Llars de Son Gotleu amb presència de menors de 16 anys a 2010 per

zones.

Son Gotleu

Llars amb presència de menors <16 anys Z. central Z. perifèrica

Total

1 menor 351 229 580

2 menors 227 137 364

3 menors 95 36 131

4 menors 31 7 38

5 menors 17 3 20

6 menors 1 1

Total general 722 412 1.134 Taula 54: Llars de Son Gotleu amb presència de menors de 16 anys a 2010 per

zones. Percentatges


164

Zones barri Son Gotleu

Zona Central Zona Perifèrica

Llars amb presència de menors <16 anys per zones

Nbre

llars

% respecte llars amb

menors

% respecte total llars Z. Central

Nbre

llars

% respecte

llars amb

menors

%

respecte total

llars Z. Perifèrica

Total %

respecte llars amb

menors

% respecte total llars Son

Gotleu

1 menor 351 48,61% 16,79% 229 55,58% 19,54% 580 51,15% 17,78%

2 menors 227 31,44% 10,86% 137 33,25% 11,69% 364 32,10% 11,16%

3 menors 95 13,16% 4,55% 36 8,74% 3,07% 131 11,55% 4,02%

4 menors 31 4,29% 1,48% 7 1,70% 0,60% 38 3,35% 1,16%

5 menors 17 2,35% 0,81% 3 0,73% 0,26% 20 1,76% 0,61%

6 menors 1 0,14% 0,05% 0,00% 0,00% 1 0,09% 0,03% Total general 722 100,% 34,55% 412 100,% 35,15% 1.134 100,% 34,76% Taula 55: Llars de Son Gotleu amb presència de persones majors de 65 anys a 2010

per zones

Zones barri Son Gotleu

Zona Central Zona Perifèrica Llars amb presència

de persones

de 65 anys o més

Nº llars

% respecte

llars amb >

de 65 a.

% respecte total llars Z. Centra

l. Nº

llars

% respecte

llars amb > 65 a.

% respecte

total llars Z.

Perifèrica

Total

% respecte llars amb > 65 a.

% respecte total llars barri

1 persona 379 73,59 18,13 161 64,14 13,74 540 70,50 16,55

2 persones 131 25,44 6,27 89 35,46 7,59 220 28,72 6,74

3 persones 3 0,58 0,14 1 0,40 0,09 4 0,52 0,12

4 persones

5 persones 1 0,19 0,05 1 0,13 0,03 6 pers o més 1 0,19 0,05 1 0,13 0,03 Total general 515 100,00 24,64 251 100,00 21,42 766 100,00 23,48 Taula 56: Llars unipersonals de majors de 65 anys per sexe

Persones soles a la llar =>65 anys per sexe Nbre Percentatge

Homes sols 175 32,41%

Dones soles 365 67,59%


salut+monografia maquetacio definitiva con portada€¦ · pareix ésser que la vida social va...

Documents