RUTA 4. CASABLANCA-CARRÚS EST

eRUTES LILA

Una nova mirada al pas de les dones per la guia de carrers d'Elx.

L'objectiu principal d'aquestes rutes lila és visibilitzar i rememorar els noms de les dones il·licitanes, i d’unes altres dones, que han destacat per la seua professió o manera de fer al nostre país i que donen nom a carrers d'Elx en diferents barris. Dones que han destacat en els processos de desenvolupament social, econòmic, cultural i polític de les ciutats.

RUTA LILA 4 CASABLANCA-CARRÚS EST: (Padrina: Esperanza Pertusa, Presidenta de la Fundació Esperanza Pertusa).

DIMECRES, 29 DE MARÇ 2017 PUNT DE TROBADA PER A EIXIDA 9.30 h: Centre Salut de Carrús: C/ Alfredo Sánchez Torres, 8

Acaba al parc Fernández OrdóñezActuació: ISORA

Recorregut:

1. Jardí de Pilar Miró 2. IES Montserrat Roig 3. Jardí Victòria Kent 4. Carrer Mare Teresa de Calcuta 5. Carrer Victòria Kent 6. Carrer Clara Campoamor

Va estudiar Periodisme i Dret, i es va graduar en l'Escola Oficial de Cinematografia. Dona lluitadora, tenaç i compromesa, que no es va rendir mai davant de les dificultats que va trobar en la seua vida personal i professional. Va ocupar les direccions generals de Cinematografia i Televisió el 1982 i 1986, respectivament. Va dirigir pel·lícules com ara El Crimen de Cuenca (1979), que va ser segres-tada i prohibida durant quasi dos anys i li va valdre un procés civil i militar. Va realitzar, a més, nombrosos programes de televisió, va dirigir òperes i obres de teatre.

Pilar Miró (Madrid 1940-1997)

Montserrat Roig va obtindre els premis Víctor Català (1971) i Sant Jordi (1976). Com a estudiant va participar, el 1966, en la famosa caputxinada, nom amb què es va conéixer l'assemblea constituent del Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona, al convent dels Caputxins de Sarrià.

Montserrat Roig (Barcelona 1946- 1991). Novel·lis-ta, assagista i periodista compromesa en la lluita contra el franquisme i el feminisme

La Mare Teresa de Calcuta va dedicar la seua vida als més necessi-tats guiada per una profunda fe catòlica. El 1950, va fundar la seua congregació, les Missioneres de la Caritat a Calcuta, i va començar el seu treball amb pobres, malalts i desnonats de la societat, expan-dint pel món el treball i la dedicació als altres.

Mare Teresa de Calcuta (Uskub Macedònia 1910- Calcuta, Índia, 1997)

Incansable lluitadora pel dret de la dona a decidir. Va obtindre el títol de Dret en dos anys, quan poques dones anaven a la universitat o exercien la seua professió. Gràcies a la seua tasca com a diputada del Partit Republicà Radical durant la II República Espanyola, les dones van aconseguir el dret al vot.

Clara Campoamor (Madrid, 1888- Lausana, Suïssa, 1972)

La seua vida es va caracteritzar per la voluntat d'ajudar els més desfavorits, la capacitat de resistència i la lleialtat a uns principis. Victoria Kent va ser una dona pionera en les diferents facetes a què es va dedicar. Primera dona a ser col·legiada com a advocada, a participar en un consell de guerra i a ocupar un càrrec polític en ser triada directora general de Presons. Va humanitzar les presons. Va fundar la primera presó de dones a Espanya. Va morir el 1987 als Estats Units, on va viure el seu exili més llarg.

Victoria Kent (Màlaga, 1898- Nova York, EUA, 1987)