Rutes històriques per Horta-Guinardó

La Teixonera i entorns, el barri nascut d’una colònia industrial

Ruta 2

La Ciutat de l’Aigua

L’aigua ha estat un element que al llarg del temps ha anat marcant la configuració dels onze barris d’Horta-Guinardó.

La proximitat amb la serra de Collserola ha fet que les rieres, els torrents, les basses, els pous, les mines d’aigua i les fonts, formin part de la nostra orografia, del nostre paisatge i de la nostra his-tòria.

L’aigua, font de vida, ha estat motor de l’agricultura, a més de pro-piciar l’impuls d’activitats artesanes i de determinades indústries en diferents moments del passat del nostre actual districte.

Així, l’aigua ha esdevingut un element en comú i sovint encara ben present a la vida dels nostres barris. És per aquest motiu que vo-lem recuperar la nostra memòria i projectar-nos dins la gran Bar-celona a través de la idea que Horta-Guinardó és “La Ciutat de l’Aigua”.

La publicació que teniu a les vostres mans forma part d’aquesta voluntat i és una proposta més per tal de convidar-vos a descobrir indrets encara desconeguts i racons plens d’història de la nostra Ciutat de l’Aigua.

Descobriu Horta-Guinardó, descobriu La Ciutat de l’Aigua!

Francina Vila i Valls Regidora d’Horta-Guinardó

Centre Cívic Teixonera Comencem la visita als punts d’interès del barri començant al Centre cívic La Teixonera. A co-mençaments de 1995 Pasqual Maragall, llavors alcalde de Barcelona, va inaugurar aquest equi-pament de proximitat que, juntament amb la parròquia, aglutina molta de l’activitat social del barri.

Punt 1

Carrer Rossell Malgrat el que diu la placa del carrer, està de-dicat a Àngela Rosell i Inglés (? - 1943), segona muller de Joaquim Taxonera i Cassà, propietari dels terrenys.

Plaça dels TaxoneraPlaça dedicada a la família de Joaquim Taxonera i Cassà.

Església de Sant Cebrià La parròquia de Sant Cebrià va iniciar la seva labor religiosa el 1961 en el terreny del carrer d’Arenys on després s’hi construiria l’església i el centre cívic. El rector era Francesc Lladós i la parròquia va ser durant anys l’eix generador d’encontre de les famílies del barri, a l’entorn de la qual van sorgir moltes de les associacions que han aglutinat el barri.

Bòbila Carmen Es considera que és l’última bòbila que queda a Barcelona encara que inactiva. Va ser fundada el 1906 quan tot allò era Horta, per la família Gi-ravent. El 1926 la construcció estava en un bon moment a causa de l’Exposició Internacional del 29, i llavors la fàbrica comptava amb més de setanta obrers. El 1947 va arrendar la bòbila Ra-mon Puigfel i li va posar el nom de Carmen per-què se’n deia una de les seves filles i també era la patrona dels rajolers. Actualment és una zona prevista per a habitatges i equipaments.

Punt 2

Patronat Ribes A començaments del segle XX els germans Rossend, Frederic i Lluís Ribas Regordosa per-tanyien a una família de Rubí enriquida amb la indústria del tèxtil. Amb la intenció d’afavorir els fills dels seus obrers van tirar endavant diver-ses accions entre les que hi va haver la creació d’un orfenat a Barcelona. El Patronat Ribas es va constituir amb la finalitat primordial de conser-var i gestionar el patrimoni de la família.

El 1919 el Patronat van comprar la finca de Can Besora, a la zona compresa entre el passeig de la Vall d’Hebron, l’antic camí de Sant Genís i el torrent de Sant Genís. L’arquitecte dels edificis de l’orfenat va ser Enric Sagnier i Villavecchia i es va inaugurar el 1930. Va funcionar fins el curs 1970-1971 en què va tancar el centre. Fins ales-hores l’edifici i tot el terreny del Patronat Ribas van ser objecte de diferents plans territorials i requalificacions, destinats a considerar-lo zona edificable. A partir d’aquell moment s’inicia un període de lluita veïnal per salvar els edificis de l’enderrocament.

Actualment és un centre d’ensenyament.

Carrer d’Arenys El nom ve perquè va néixer en aquesta població Joaquim Taxonera, propietari dels terrenys on es va obrir el carrer.

Punt 3

Punt 4

Seminari de Martí-Codolar (Granja Vella) i la Gran-ja Nova La casa té l’origen en una masia del segle XVII anomenada Can Gausachs. El 1722 van vendre casa i terres als monjos del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron i van convertir-la en la Granja de Sant Jeroni. Quan els monjos van comprar una altra casa, en terrenys on avui hi ha l’Hospital de la Vall d’Hebron, van anomenar-la la Granja Nova, mentre que l’altra va passar a ser la Granja Vella. El 1798 van vendre la Granja Vella a la família Milà de la Roca, de Barcelona, que van transformar l’antiga casa rural en una casa neoclàssica senyorial als inicis del XIX.

A meitat de segle XIX el propietari d’aleshores, Joaquim Martí i Codolar, va construir-hi els jar-dins i la gran bassa quadrada. Anys més tard el fill, Lluís Martí-Codolar ompliria els jardins d’animals exòtics, entre els que hi havia l’elefant l’Avi. Tots aquests animals van constituir el 1892 l’inici del Parc Zoològic de Barcelona.

El 1886 es va produir la coneguda visita de Dom Joan Bosco a la Granja Vella i Lluís Martí-Codo-lar hi va fer bona amistat. Aquesta amistat i la relació amb els salesians de Sarrià van fer que el 1946 els Martí-Codolar cedissin l’antiga Granja Vella a la congregació dels salesians, que hi van entrar el 1949 i van inaugurar el seminari.

Camí de Sant Genís a Horta Aquest camí unia el poble d’Horta, passant per la Clota fins a l’església de Sant Genís dels Agudells.

La major part del seu recorregut s’ha perdut, però encara es conserva el tram que va de la Clo-ta a l’avinguda Cardenal Vidal Barraquer i l’altre tram que segueix fins a l’avinguda de Martí-Co-dolar, que conserva tot el seu aire antic, sobre-tot per la visió de Can Peronet, despenjada de la Clota pels canvis soferts en tot aquell entorn, i dels alts murs dels costats.

Punt 5

Punt 6

C. Dante / Pantà de Tremp L’any 1972 el Museu d’Història de la Ciutat realitzà un sondatge arqueològic a la confluència dels car-rers Pantà de Tremp i el carrer Dante. Sota la capa vegetal es documentà un enderroc de tègules, im-briques, pedres i ceràmica romana que, segons I. Rodà, podrien correspondre a un fons d’habitació.

Arran de la documentació arqueològica de materi-al ceràmic en superfície, es va realitzar una petita cala al costat del marge del carrer Pantà de Tremp on arrencava una petita desviació que conduïa a una casa que coronava el petit turó. Es documentà al tall practicat, un estrat de terra molt flonja de tonalitat marró, entre la quan s’observaren frag-ments de terrissa i de tègules recobertes per un estrat de terra vegetal que disminuïa de gruix en direcció a la casa.

Sota aquest nivell, es va documentar un important enderroc de teules, pedres, imbriques i ceràmica que potser es relacionaria amb un fons d’habitació, sense estructures arqueològiques documentades.

Can GrauCan Grau era una heretat d’explotació agrària regentada per masovers, alhora que casa d’esti-ueig per als propietaris, amb un probable origen al segle XVI. Tota la finca era molt extensa i llin-dava amb les propietats de can Móra, ca l’Anda-let (tocant a la Clota), entre d’altres.

La casa a finals del segle XIX tenia capella, ce-llers, tres mines d’aigua. En aquesta època les terres de can Grau tenien vinyes, horta, ametllers, garrofers, etc. El 1900 es va crear el Patronato de Cultura y Beneficencia de Ntra. Sra. del Carmelo, ubicats a la capella de Can Grau perquè els ha-bitants de la incipient barriada poguessin tenir el seu servei religiós i no haver-se de traslladar a la parròquia de Sant Joan d’Horta. En aquests moments el propietari era Alexandre de Bacardí i la finca tenia una superfície d’uns 140.000 m2.

Amb l’especulació urbanística dels anys seixan-ta, can Grau va quedar afectat. Degut al seu es-tat lamentable es va enderrocar el 2006.

Punt 7

Punt 8

Més informació: http://cartaarqueologica.bcn.cat/2990

Refugi antiaeri R. 0420 Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) a Barcelona es van construir molts refugis antiae-ris utilitzats per la població per protegir-se dels bombardejos. Els refugis antiaeris són espais soterrats, amb un o més accessos i diverses zo-nes al seu interior. Aquells planificats per l’Ajun-tament eren dissenyats com a medis de defensa passiva amb la vocació d’ésser reaprofitats com a trams de clavegueram, banys públics, magat-zems, sales de lectura i altres usos. La majoria de refugis veïnals tenien un caràcter provisional i efímer. Es coneix l’existència del Refugi antiaeri R. 0420 pel llistat de refugis antiaeris del 16 de juliol de 1938 publicat a l’Atles dels Refugis de la Guerra Civil espanyola a Barcelona publicat per l’Ajuntament de Barcelona i CLABSA.

Punt 9

Més informació: http://cartaarqueologica.bcn.cat/2016

Casa ‘Els Vienesos’ L’any 1942 van arribar a Barcelona, fugint de la Segona Guerra Mundial, la companyia de teatre Els Vienesos i, al cap d’un parell d’anys, Arthur Kaps, Frederike Diry i Herta Frankel (ventríloqua) van decidir instal·lar-se en un indret tranquil i apartat al barri de la Teixonera, davant mateix de la casa dels Taxonera. En aquesta casa van néi-xer moltes de les propos tes artístiques d’aques-ta important companyia de titelles, que es van fer famoses a la tele visió dels anys seixanta i que ara es poden veure al museu del Tibidabo. Herta Frankel va morir a Barcelona el 1996 a l’edat de 82 anys.

Casa dels TaxoneraJoaquim Taxonera i Cassà (Arenys de Mar, Ma-resme 1858 - Barcelona 1934). Fabricant de calçat. Propietari de les terres de can Grau d’aquest indret, de les quals va sol·licitar la ur-banització, segons un projecte aprovat el 31 de desembre de 1902. La casa, situada actualment al carrer del Besòs, 17-19, és propietat munici-pal i acull un casal de gent gran i altres serveis.

Punt 10

Ruta 2:

La Teixonera 1a. Centre Cívic Teixonera 1b. Carrer Rossell 1c. Plaça dels Taxonera 1d. Església de Sant Cebrià 2. Bòbila Carmen 3. Carre d’Arenys 4. Patronat Ribes 5. Seminari de Martí-Codolar 6. Camí de Sant Genís a Horta 7. C/ Dante / Pantà de Ter 8. Can Grau 9. Refugi antiaeri 10a. Casa dels Taxonera 10b. Casa ‘Els Vienesos’

Rutes històriques per Horta-Guinardó

Ronda de Dalt

1a

1b

1c

1d2

3

4

5

6

78

910a

10b C. Dante

C. Josep Santgenís

twitter.com/Bcn_HG #ruteshg

facebook.com/DistricteHortaGuinardo

@hortaguinardo #ruteshg

Comparteix la teva experiència d’aquesta ruta perquè ningú s’ho perdi:

Col·labora en la realització d’aquestapublicació El Pou, Grup d’Estudis de laVall d’Horta i la Muntanya Pelada