rull - regim verbal en llenguatge juridic

7/26/2019 Rull - Regim Verbal en Llenguatge Juridic

1/9

Articles 23 Terminlia nm. 2

Doctor en Filologia Catalana

i professor de la UniversitatRovira i Virgili. Ha treballat en lexi-cologia, lexicografia i terminologia.s autor dels llibres La formaci demots. Qestions de normativa(2004)i Els estrangerismes del catal. Comsn i per qu en tenim. Una aproxima-ci social i lingstica(2008), i delsdiccionaris Lxic bsic denologiai viticultura (1997) i el Diccionaridel vi(1999).

El rgim verbal en elsvocabularis de llenguatge

jurdic: una proposta

Resum

Aquest article analitza el problema de la informaci del rgimverbal en vocabularis especialitzats, en concret se centra en elvocabulari jurdic, i mira doferir una soluci aplicada que vams enll de letiquetatge gramatical usual avui dia.

Paraules clau:verb; rgim verbal; lexicograa;terminograa; llenguatge jurdic

Abstract

Verbal complements in legal dictionaries:a proposal

This paper analyzes the problem of the information about syn-tactic government in verbs in specialized dictionaries (focusingon legal language) and aims to offer an applied solution that

goes beyond the grammar labeling in force.

Keywords:verb; syntactic government in verbs;lexicography; terminography; legal language

Xavier Rull

Universitat Rovira i [email protected]

A Joan Sol i Cortassa, in memoriam

Terminlia 2 (2010): 23-31 DOI: 10.2436/20.2503.01.15

ISSN: 2013-6692 (impresa); 2013-6706 (electrnica)http://terminalia.iec.cat
mailto:[email protected]://terminalia.iec.cat/http://terminalia.iec.cat/mailto:[email protected]


2/9

ArticlesTerminlia nm. 2 24

El rgim verbal en els vocabularis de llenguatge jurdic: una propostaXavier Rull

1 Representaci del rgim verbal en la tradicilexicogrfica catalana

Tradicionalment, la lexicograa catalana noms ha dis-

tingit entre verbs transitius (tr) i intransitius (intr), i pun-tualment ha consignat alguna altra categoria (copula-tiu (cop), absolut (abs) i auxiliar (aux) en el GDLC, perexemple). Se sol emprar tamb letiqueta pronominal(pron), que engloba casustiques diverses (usos reexiusi recprocs de verbs transitius, pronoms inherents, etc.).Addicionalment, hi ha altres recursos per a indicar elrgim verbal, com subentrades, exemples o comentarisafegits; per sn secundaris o ds irregular (mirar perprocurar b a apareix com a subentrada en el DCVB,accepci I.7; en canvi, mirar deprocurar o comptar ambtenir a disposici no tenen subentrades especques

ni en el GDLC ni en el DIEC2), de manera que no espoden considerar elements centrals de la representaci delrgim verbal (per a una aproximaci al tractament del rgim

verbal en la lexicograa general catalana, vegeu Ginebra(2003) i Montserrat i Ginebra (2000).

Com ha comentat Sol (1982; 1992), letiquetatge tr/intren els diccionaris s insucient. Aquest s un dels ele-ments que expliquen laparici del DUVC, que explicitaels complements verbals. Amb tot, cal dir que des delnal del segle xxhi ha hagut una lleu evoluci. Aix, elDIEC2classica els verbs pronominals tamb com atro intr; o letiqueta auxhi apareix millorada respectede ledici precedent. De manera semblant, el GD62empra letiqueta rg(rgim) per al complement prepo-sicional obligatori; o especica la tipologia dels verbspronominals, distingint els usos reexius i recprocsmitjanant les etiquetes refi rec, desmarcant-los delsinherents (el DCVB utilitza tamb les etiquetes reirecpr, per amb un s diferent; vegeu Ginebra (2003,p. 438-439)). Altres reculls van ms enll. El DLPAMindica, desprs de lentrada dun verb, la preposicidel complement regit. Daquesta manera, complnyer-seduu letiqueta pronseguit de [de] (lexemple sYo snaquell de quis deu hom complnyer). Malgrat tot, en lalexicograa catalana aquesta darrera innovaci s, de

moment, marginal.La distinci entre tri intr(i pron) de la lexicograa

general sha traslladat als vocabularis tcnics. Per siaquest etiquetatge sha demostrat poc ecient en lalexicograa general, s raonable pensar que tambho s en la terminograa. En efecte, quan un vocabu-lari especialitzat indica que un verb s intr, a priori nose sap si es tracta dun verb absolut (com rondinar) odun verb amb complement preposicional i, en aquestcas, quina preposici hi va (vegeu resistir: els dicciona-ris duen exemples amb a, per pot anar acompanyat decontra?). Aix en el millor dels casos: el ms probable s

que bastants usuaris no spiguen qu signica transitiui intransitiu, per ms que rebessin aquesta informacidurant els estudis. Afegim-hi, encara, que en els dic-cionaris generals hi ha la possibilitat de suplir aques-ta mancana posant exemples que illustrin sobre ls

sintctic dels verbs; per en els vocabularis termino-lgics no se sol posar-hi exemples ds i, per tant, eldesemparament s ms gran.

2 Objecte del treball

Tenim, doncs, que en catal es produeix una quantitatingent de vocabularis terminolgics, en qu letique-tatge del rgim verbal s com el de la lexicograa gene-ral, que sha demostrat insucient i que, a ms, potserno s reconegut adequadament pels usuaris. Podemplantejar-nos, doncs, dintroduir-hi alguna innovaci.Aquest s lobjecte daquest treball.

(Hem obviat un detall previ: si cal que un vocabula-ri terminolgic doni informaci gramatical sobre la

tipologia dels verbs. Sembla lgic que sindiqui si unterme s nom mascul, nom femen, verb o adjectiu;per no s tan clar que calgui indicar si un verb s tran-sitiu o intransitiu. No entrem a valorar aquesta qestii quedem-nos amb la idea que, si es vol donar informa-ci sintctica dels verbs, letiquetatge de la lexicograageneral s insucient i shan de buscar altres vies.)

Per a fer lexposici ens centrem en el llenguatgejurdic. La seva naturalesa s til per a assajar una novaproposta, tot i que, lgicament, el que proposem potser aplicat a qualsevol tecnolecte.

Adoptem un enfocament prctic i defugim la visiterica. Hi ha fora treballs fets des de la metalexico-graa que shan ocupat daquest problema, per aquno farem un reps daquestes aportacions, perqu lar-ticle vol ser una primera proposta per a avanar en laresoluci dun problema dels vocabularis terminol-gics.

Cal dir, nalment, que noms tractem el rgim ver-bal, amb una petita aproximaci als verbs que tenenun determinat rgim verbal i alhora ocorren en algu-na construcci xada. Per aix deixem de banda altresaspectes com la distribuci semntica entre quasisin-nims, com la que hi ha entre acarar, confrontar, autenti-cari compulsar(acarari confrontarfan referncia al fet de

comparar els documents, mentre que autenticari com-pulsardesignen lacci administrativa de certicar queoriginal i cpia sn idntics; vegeu-ne ms informacia Freixa i Lorente (2006)) o comissar/decomissari conscar(el segon se sol reservar quan els bns passen al scper no haver pagat impostos o per no haver indemnit-zat alg, mentre que el primer saplica a bns objectedactivitats illcites).

3 Casustica

Una selecci de verbs del llenguatge jurdic mostrenla complexitat de la conguraci sintctica en aquesttecnolecte (deixem de banda que aquests verbs tambsusin en altres mbits o en el llenguatge general, siguiamb el mateix rgim, sigui amb un altre rgim):


3/9



a) El verb recaure. En espanyol, recaerusat absoluta-ment signica una sentncia, ser emesa (Cuando la sen-tencia recaiga decidiremos si presentamos recurso; En el litigiorecaer una sentencia absolutoria; Las medidas provisionales

vigen hasta que recae la sentencia denitiva). Amb un com-plement introdut per en, sobreo contra, signica unasentncia, tenir efecte sobre (Esta sentencia obliga a todaslas partes y no solo a aquellos en los que recae; La parte contrala que recae la sentencia presentar alegaciones; El hecho sobreel que recae la sentencia se produjo el ao pasado; El expedi-ente sobre el que recae la sentencia trata de una demanda deamparo). El DRAE no recull aquests sentits; en canvi,el DIEC2s que el reconeix per a recaure, per no pasamb una entrada especca, sin amb un exemple (Enaquest litigi recaur una sentncia absolutria) afegit a lac-cepci 2.2 (Una acci, afectar directament alg o algu-

na cosa) i sense dades quant al rgim.b) Els verbs entendrei conixer. Signiquen un jutgeo un tribunal, (haver d)intervenir en una causa. Enels diccionaris generals hi ha divergncia a lhora detractar-los. El GDLC (accepci 1.3) i el GD62(accep-ci II.1) reconeixen aquest s dentendre(el GDLC hodeneix aix: Intervenir, un jutge o una autoritat, enun assumpte de la seva competncia; la denici delGD62s prcticament idntica). Ambds diccionarisel consignen com a intransitiu (el GD62indica que s

verb de rgim), si b no especiquen quina preposicihi va. Per contra, el DIEC2no reconeix aquest s den-tendre. Pel que fa a conixer, el GDLC i el DIEC2el recu-llen, mentre que el GD62, no. El DIEC2(accepci 3) enconsigna dos usos. El primer s intransitiu, i hi posala subentrada conixer dun afer, denida com En dret,haver-lo de jutjar. El segon s transitiu, i duu aquestadenici: Examinar (una causa) per tal de jutjar-la. Dela seva banda, el GDLC (accepci 18) reporta la matei-xa denici i indica que s intransitiu (amb lexempleEls tribunals militars no tenen competncia per a conixer deles causes civils). Cal dir, a ms, que en textos diversosambds verbs ocorren amb en(Un jutge que coneix enafers civils; Entendre en una causa). Finalment, el DCVBindica que conixertant pot ser transitiu com intransi-

tiu i usa com a descriptor a la denici entendreregintde(Entendre dun plet o assumpte, examinar-lo pertal de jutjar-lo i resoldrel en justcia; accepci 3). Lapreposici enpotser susa per inuncia de lespanyol.El DRAE reconeix aquest s a entender(Dicho de unaautoridad: Tener facultad o jurisdiccin para conocerde materia determinada; posa lexemple El juez fede-ral entiende en esa causa; accepci 10). Tamb reconeixaquest s en conocerEntender en un asunto con facul-tad legtima para ello, amb lexemple El juez conoce delpleito; accepci 9; s un cas de circularitat).

c) El verb cessar. Segons el DIEC i el GDLC, s intran-

sitiu amb el signicat de deixar un crrec (el GD62

,per, obre la porta a ls transitiu). Segons el DRAE,lequivalent cesartamb s intransitiu. Per tant, calusar-lo absolutament o acompanyat de complementsintroduts peren, deo com aseguit del crrec (el DIEC2

noms preveu en, per el GDLC i el DUVC preveuen totstres rgims: Cess en la gerncia, Cess de gerent, Cess coma gerent). Per tant, per al sentit causatiu de fer plegarcal dir destituir, rellevar, remoureofer cessar(La presidenta

va fer cessar el gerent; en espanyol tamb hi ha lexpres-si dar el cese a).

d) Els verbs raticari retractar. El primer t dos usos.Quan signica el poble mitjanant referndum, unrgan legislatiu o executiu, un organisme superi-or duna entitat, etc., donar validesa a un tractat, unacord, etc., prviament acordat per un rgan gestor,una comissi, etc. s transitiu (Raticar un acord; El par-lament ha raticat ladhesi del pas a la uni mercantil; Laciutadania ha raticat la Constituci mitjanant referndum).I quan signica indicar que, el que havia dit o fet ante-riorment un mateix sobre una qesti, continua sent

vlid pot ser transitiu, per tamb se sol usar prono-minalment i amb un complement introdut per en(Eltestimoni va raticar el que havia dit; Lacusada es ratica enla seva innocncia;Ens ratiquem en la nostra posici). De laseva banda, retractarsignica en un procs judicial, unacontrovrsia, una negociaci comercial, etc., retirar odeixar de mantenir formalment all que un mateix hadit, escrit o proposat o all a qu sha comproms i potusar-se transitivament o tamb pronominalment i ambun complement introdut per de, el qual, per, s opta-tiu (Lacusat va retractar el seu testimoni o va retractar-se delseu testimoni;Ja em vaig retractar del que vaig dir; Si us retrac-teu perdeu la possibilitat de reclamar).

e) El verb recrrer. Quan signica interposar recurscontra una sentncia, una decisi judicial o adminis-trativa, etc., normativament s intransitiu, amb pos-sibilitat dusar-se absolutament. El DIEC2i el GDLCaix ho indiquen (els exemples del DIEC2sn: Recrrercontra una sentncia; Sempre hi ha la possibilitat de recrrer).La preposici contrat sentit perqu tradicionalmentes deia recrrer a algquan hom acudia als tribunals demanera genrica (vegeu el DCVB (accepci 4) i el GDLC(accepcions 1.3 i 1.4: lexemple daquesta darrera per-met entreveure ambds sentits: Lentitat ha recorregut altribunal suprem contra aquesta sentncia); el DUVC tamb

consigna dues accepcions, per el DIEC2ajunta totsdos sentits en laccepci 1.3). Tanmateix, en espanyols transitiu (El abogado recurri la sentencia) i aquest s sreconegut pel DRAE (accepci 4). En catal sha estsls transitiu (Ladvocat va recrrer la sentncia); aix guraen el GD62i aix susa als noticiaris de TV3. Si recrrert entrada en un recull, encara que shi posi letiquetaintrels usuaris poden continuar interpretant que lstransitiu s possible.

f) En espanyol, recurrir, impugnari acudirpoden anaramb la preposici enindicant el tipus de recurs o lavia per la qual hom presenta recurs (Recurrir o acudir en

queja; Legitimidad para recurrir o impugnar en casacin; Sepuede recurrir en alzada ante el Ministerio; Pretende recurriren amparo ante el Tribunal Constitucional; Puede recurrir oimpugnar en amparo este artculo; Se puede recurrir o impug-nar en va contenciosa administrativa). En catal aquest


4/9


fenomen tamb es dna: el veiem a recrreri tamb aimpugnar(La part contrria impugnar en forma el recurs desuplicaci presentat per laltra part; El peticionari va impugnaren temps i forma la denegaci del Com a la seva sollicitud),

a conixerquan sindica en quin mbit o estadi actua unjutge perqu hi t competncia (Conixer en grau dapel-laci) i a dictaro pronunciarun jutge, un tribunal, etc.,emetre una sentncia, una resoluci judicial, etc. quansindica quin tipus de recurs sha tractat (dictar en apel-laciemetre una resoluci que resol un recurs dapel-laci).

g) El verb desistir. En el llenguatge general susa abso-lutament (No ens feien cas, i nalment vam desistir), ambde(Va desistir danar-hi; el DIECtambposa lexempleDesistir dun crrec), amb en(Va desistir en lintent daconse-

guir una beca; s un s reconegut pel DUVC, cap altre

diccionari general no el consigna) i amb a(el DSFF,en lentrada desistir, deneix desistir que alg faci algunacosa o desistir a fer alguna cosa comdeixar alg o algunacosa per intil). En lmbit jurdic signica retiraruna actuaci promoguda per un mateix o renunciar-hi. No s clar quin rgim shi aplica. Existeix lex-pressi xada desistir a la demanda, per tamb es potdir amb de, rgim que es conserva amb el substantiudacci (El titular del contracte pot exercir el dret de desisti-ment del contracte en el termini de 14 dies). Cal dir que lsamb ai detamb es troba en espanyol (Hemos desistidoa o de ir a un hotel; Desistieron a o de participar en aquel acto)i tamb susa pronominalment (Se desistieron a o de lapeticin de reembolso).

h) El verb enervar. Signica deixar sense efecte (undocument judicial, una sanci o un procs sancio-nador, una situaci prevista o tractada en un procsjudicial, etc.). Aquest sentit no s recollit pels dic-cionaris generals, per s pel TERMCAT. s transi-tiu i el complement directe pot ser el document oprocediment (Enervar el procediment sancionador; Ener-var laplicaci duna garantia; Larrendatari no gaudeix deldret denervar lacci exercida; Una autoinculpaci enerva lapresumpci dinnocncia; Presenteu la resoluci que declaraenervada lacci de desnonament). Tanmateix, sovint es

diu enervar els efectesdeseguit del tipus de document osituaci (Enervar els efectes duna renncia, duna interlo-cutria, duna resoluci; Per tal denervar els efectes de lavsde denncia pagui limport del deute; Recurs de reposici pera enervar els efectes dun decret; Un recurs pot enervar els efec-tes duna sentncia); i hi pot haver un adjectiu desprsdefectes(Enervar els efectes probatoris dun fet; El retard enel pagament per ingrs hospitalari no enerva els efectes legalsdel deute).

i) El verb imputar. El seu sentit s un jutge o un scal,considerar que (alg) s culpable o responsable (dundelicte, duna falta, etc.) i engegar el procs judicial

pertinent. T dues conguracions sintctiques. En laprimera, recollida pel DUVC, el complement directes el delicte o la falta; i qui lha coms sexpressa ambcomplement indirecte (Imputaran al ve un crim que no hacoms; Li han imputat el delicte de desobedincia; Sn diver-

sos els delictes que se li imputen). En la segona, el comple-ment directe s qui comet el delicte o la falta, i el cas olacusaci sexpressen amb un complement introdutper eno, secundriament, per per(Van imputar-lo en un

cas de malversaci; Han imputat els directius en un cas de cor-rupci; Est imputat en diversos afers; En aquesta causa lim-puten per prevaricaci).

4 La proposta

Diguem dentrada que, en la lexicograa general, con-vindria revisar el sistema dindicaci del rgim verbal.Segurament, caldria: (i) a ms de marcar els transitius,desgranar els intransitius diferenciant els absoluts, elsinacusatius i els que duen complement preposicional (i

preveure que hi ha verbs amb ms dun complement,com convncer alg duna cosa); (ii) indicar els comple-ments indirectes obligatoris (com a donar una cosa aalg); (iii) indicar si un complement s optatiu o obliga-tori (pensem en anar a un llocobligatori i anar-sen(a un lloc)optatiu); (iv) indicar altres rgims (ser alt/ conegut/ de la broma; anar o venir malament/ ample/ comuna seda); i (v) distingir els diversos tipus de pronomi-nals (reexius, recprocs, inherents, etc.).

Ara b: mentre no es ref el sistema hi podem intro-duir innovacions que el millorin parcialment. Unaopci seria consignar a lentrada, al costat del verb,la preposici o les preposicions que regeix. Tot aixsense suprimir letiquetatge tradicional, ja que no snrecursos contradictoris. Aix, les entrades dels articlesterminogrcs serien:

recaure[intr.] (per al sentit una sentncia, ser emesa)recaure en/sobre/contra[intr.] (per al sentit una sentncia,tenir incidncia o efecte sobre)entendre en/de[intr.]conixer en/de[intr.]cessar en/de/com a[intr. opt.]raticar1[tr.] (per a raticar un acord)raticar2[tr.] o raticar-se en[intr.] (per a raticar la decla-

raci)retractar[tr.] o retractar-se de[intr. opt.]recrrer contra[intr.]recrrer en[intr.]desistir a/de[intr.]enervar (els efectes + (adj.) + de)[tr.]imputar[tr.] (per a imputar un delicte a alg)imputar en[tr.] (per a imputar alg en un delicte)

Certament, una altra alternativa s reportar la infor-maci en notes o mitjanant exemples. Per la fora delentrada s majscula en comparaci amb les expli-

cacions addicionals; vegeu el cas de recrrer contra, quepresentat aix es veu com una construcci solidria,cosa que potser ajudaria a evitar-ne ls transitiu.



5/9



5 Perfilament de la proposta

(I) Si sadopta aquesta soluci, letiqueta intren verbssense preposici tindria el valor dabsolut (si b pot-

ser seria millor letiqueta abs). Seria el cas de prevaricarun funcionari pblic, un jutge, un crrec, etc., come-tre un delicte per no complir amb les seves obligaci-ons (Lexalcalde nega haver prevaricat); dexpirarel per-ode per a fer una cosa, acabar-se (El termini ha expirat;El perode per a presentar allegacions expira dem; Si el ter-mini expira en dia festiu, sestn al segent dia laborable); devigirun document legal o vinculant, ser vlid i tenirefecte (Aquest reglament ja no vigeix; El conveni vigeix desde 1969; Indiqueu la data en qu lordenana deixa de vigir;Mentre no saprovin les taxes, vigeix lannex de tarifes;Aquestaclusula papal ha de vigir en tots els monestirs); o de vncer

un element contractual que genera un deute, arribaral moment en qu sha de fer el pagament (El dia 30ven el lloguer; La lletra ven dem; Els interessos ja han ven-ut; Han venut els dividends i encara no els han pagat; Bes-treta de limport dun efecte mercantil que no ha venut a canviduna comissi; tamb s sinnim dexpirar: El termini pera les allegacions ven daqu a un mes).

(II) Al seu torn, letiqueta trindicaria que hi va uncomplement directe. Seria el cas de transposarincorpo-rar (una directiva de la Uni Europea) a lordenament

jurdic dun estat fent o canviant lleis o reglaments(Hem canviat els contractes fruit de transposar la directiva M);destimarun tribunal, un jutge, etc., acceptar (les peti-cions de les parts) (El jutge va decidir estimar parcialmentel recurs dapellaci; La jutgessa ha estimat la demanda i peraix tira endavant; La decisi judicial arriba desprs que eltribunal hagi estimat un recurs de la scalia); de meritaro

generar(pel qual els nostres treballadors de bancs i cai-xes diuen alegrement sense pensar si contribueixena lequilibri ecolgic de les llenges devengar) unaactivitat, un producte nancer, una persona mitjanantla seva feina, etc., generar el dret a rebre (una quantitatde diners o una compensaci) (Aquesta activitat generaun beneci de X dlars; Un directiu merita un salari mensualde X euros; Cal pagar-li el sou meritat; La cogeneraci genera o

merita drets demissi de CO2; No sha de meritar limpost en lestransmissions de terrenys menors de 50 m2; Limpost es meritaquan comena la construcci; La Generalitat ha meritat X eurosper aplicaci de limpost; Correus pot liquidar tributs generats omeritats durant el darrer exercici;Aquests interessos encara noshan meritat, i si cancella la hipoteca no els deur); i tantsdaltres, com sobreseure, encobrir, desnonar, embargar,fal-sicar, desfalcar, malversar, etc.

(III) En els transitius, a ms, el complement directepot anar entre parntesis dins la denici, seguint elmtode introdut per Pompeu Fabra en el DGLC i incor-porat b que no del tot en els diccionaris generals

catalans posteriors. Aix, encausartindria com a deni-ci formar causa (a alg), procedir (contra alg) judi-cialment (tal com fa el DIEC2). Si hi ha ms dun com-plement directe possible es poden posar ambds entreparntesis. Seria el cas de punirimposar una pena (a

alg) (per una falta, un delicte, etc.) (El tribunal punel criminal; Cal punir tots els delictes) o denunciarnoti-car a lautoritat governativa o judicial que (alg, unaorganitzaci, una empresa, etc.) ha coms (una falta,

un delicte, una irregularitat, etc.) (Denunciaran lempre-sa; Han denunciat el gerent per desfalc;Volem denunciar unaagressi; Denunciar un cas de furt). Val a dir que denunciarencara t un altre signicat com a transitiu, una part,noticar a laltra lextinci (dun document o acord vin-culant entre ambdues), sigui per voluntat dextingir-lo, sigui perqu ven. Amb la denici redactada aixes preveu una de les possibles conguracions sintc-tiques (Denunciar un contracte; Denunciar un tractat), percal preveure laltra conguraci sintctica, ms com-plexa (semblant a la que hem vist a enervar), en qu sin-dica amb un substantiu lacci que es fa sobre el docu-

ment o acord (Denunciar la ruptura dun tractat= Denun-ciar un tractat; Denunciar la dun armistici= Denunciar unarmistici). Aquesta darrera circumstncia potser shade resoldre mitjanant exemples en una nota, atesa laseva complexitat.

(IV) Caldria indicar, tamb, els verbs que tenen com-plement optatiu. En aquest cas es pot escriure al costatde letiqueta tro intrlabreviatura opt. s el cas de cessari retractar(que ja hem comentat) o querellar-sepresentarquerella (Es querellar contra el marit; Si has de querellar-teprepara proves) i reincidirincrrer de nou en una falta, undelicte, etc. (Qui reincideix ha de pagar penes dures; Lacusatha reincidit en les activitats delictives):

querellar-se contra[intr. opt.]reincidir en[intr. opt.]

(V) Hi ha verbs que poden usar-se alhora com atransitius i com a intransitius de rgim i les dues con-guracions sintctiques fan referncia al mateix signi-cat. s el cas de renunciaruna persona o una entitat,decidir de no agafar o no executar (all que li pertany,all a qu t dret) (Renunci (a) lherncia;Va renunciar alo el crrec; Renunciar (a) lacta de senador;Renunciam (a)aquest privilegi). Semblantment, dimitirvol dir plegar

dun crrec, especialment quan hi ha una dicultat,incapacitat o incompatibilitat per a exercir-lo, comara discrepncies amb superiors, sospites dirregu-laritats, problemes de salut, manca de suport parla-mentari, etc.. Els diccionaris catalans recullen lstransitiu (Ha dimitit el crrec de president; s lexempledel DIEC2), amb possibilitat de ser absolut (La directo-ra dimitir); per avui bsicament es diu amb un com-plement introdut per deo com a(Ha dimitit de directorao com a directora), s recollit pel DIEC2, el GDLC i elGD62. El DUVC consigna millor la selecci semnti-ca: dimitir (de/ com un crrec)o b dimitir [(d)una funci]

(els exemples sn: Lalcalde ha dimitit; Dimitir de presi-dent; Ha dimitit com a entrenador; El Sr. Roca ha dimitit elo del crrec de gerent; Loncle va dimitir (de) la presidncia).Per a casos com aquests es pot posar la preposicientre parntesis (com fa el DUVC):


6/9


renunciar (a)[tr. / intr.]dimitir (de / com a)[tr. / intr. opt.]

A vegades les dues conguracions fan referncia a

la mateixa idea, per no sapliquen sistemticamenten tots els contextos. Aix, complires pot dir amb com-plement directe o amb complement introdut per amb(Compliu (amb) el vostre deure), per de vegades nomses diu duna manera (Cal complir la llei, el que diu la nor-mativa). Una particularitat aix shauria de consignaren una nota.

(VI) Els verbs que sn alhora transitius i intransitiusamb signicats diferents caldria posar-los en entra-des diferents. Seria el cas de prescriure, que intransi-tiu absolut signica un fet, esdevenir nul per havertranscorregut un termini des de la seva realitzaci (El

dret de reclamar prescriu passat mig any; Els delictes de sangno prescriuen) i transitiu signica establir (una cosa)com a obligatria (Lordenana prescriu que la sanci s de

X euros); o de protestar, que intransitiu absolut signi-ca fer una protesta en un procs judicial (Protesto!: elsmtodes del scal sn abusius) i transitiu signica refusarlacceptaci o el pagament (duna lletra de canvi, duntal, etc.) (Protestar una lletra, pagars, xecs):

prescriure1[intr.]prescriure2[tr.]protestar1[intr.]protestar2[tr.]

(VII) Hi ha verbs amb dos complements, un de direc-te i un (o ms dun) de preposicional. s el cas dacusarconsiderar i fer pblic que (alg) ha coms un delicte,una falta, etc. (Acusaren el comptable de robatori; Us hanacusat i per aix us detenen); dabsoldreconsiderar (alg)innocent (Volen absoldre aquell criminal!; El jutge absoldrel reu dels crrecs que se li imputen); de processarsotmetre a

judici (alg) (Finalment, la cort de justcia processar el dic-tador;Van processar-lo per trc de drogues); o de constrnyerobligar (alg) judicialment o administrativament a feruna cosa, utilitzat com a traducci de lespanyol apre-

miar(Declare resolt el contracte darrendament a qu constrenyla demanda; Mitjanant lastricci un tribunal constreny undeutor a pagar pel retard en el compliment dun contracte). Espodria adoptar una frmula com ara:

acusar de[tr. / intr. opt.]absoldre de[tr. / intr. opt.]processar per[tr. / intr. opt.]constrnyer a[tr. / intr.]

(VIII) Hi ha els verbs que poden dur diversos com-plements preposicionals (optatius o obligatoris) no

excloents entre si (a banda que tamb puguin dur uncomplement directe, optatiu o obligatori). Seria el casde condemnar(Condemnaran el reu; La condemnaran per eva-si scal; Lhan condemnat a mort, a cadena perptua, a tre-balls forats, a deu anys de pres; el tipus de condemna i la

durada sn complements distints, ja que en documentsdel segle xviies llegeix Comdempnam en deu anys de gale-ra); o de litigar, considerat transitiu en els diccionaris,per que tamb ocorre amb diversos complements pre-

posicionals (Litigar una causa;Van litigar els drets dautor;Litiguen un dret de pas;Especialista a litigar en casos de cor-rupci;Volen litigar contra lAjuntament per lincrement de lescontribucions;Aquells dos litiguen per laigua, sobre laigua;Litiguem contra una decisi injusta; Litiga amb la famliapoltica per la custdia del ll). Per a aquests casos es potusar el signe ms (+):

condemnar per+ a[tr. / intr. opt.]litigar (en)[tr. opt. / intr. opt.] o litigarper/sobre/contra+amb/contra[intr. opt.]

Finalment, cal dir que el sistema facilita les remissi-ons, com es veu a incrrer en, sinnim de cometre(cometreperjuri = incrrer en perjuri; cometre un delicte = incrrer en undelicte; si hi ha contextos no intercanviables es pot indi-car en una nota, com a incrrer en un dcit comptable).

6 Una eina per a la traducci (I)

Els vocabularis especialitzats solen consignar equiva-lncies en altres llenges. La nostra proposta tambpot ser til en aquest terreny (el qual, daltra banda, sple de dicultats de tipus pragmtic i sintctic; vegeules reexions de Gelp (2006) sobre el lxic jurdic ode Ginebra (2008) sobre les complexitats de congu-rar les entrades verbals en un diccionari bilinge). Aixs en els verbs francesos dmettrei dmissionner; o en lesconstruccions espanyoles estar ao estar y pasar por, queen catal es tradueixen per ajustar-se a, atenir-se ao sot-metres a(Estaremos a lo que indica la ley> Ens ajustarem oens atendrema la llei).

Una mostra de complexitat la trobem en el francsplaider. Un vocabulari catal-francs de terminologialegal (Baqu, Castellanos i Llad 2010) indica (p. 115)que s un verb transitiu i intransitiu i les equivalnci-

es que ofereix sn pledejar, litigar, advocari defensar (unacausa). Tot seguit reporta la subentrada plaider (qqn)coupablei ofereix lequivalncia declarar-se (alg) culpa-ble. El fet s que plaideres pot usar amb moltes con-guracions sintctiques. En concret (deixem de bandael sentit argumentar a favor de, propi del llenguatgegeneral): Pot ser absolut (Personne qui plaide; Le droit de plai-

der;Admis plaider; Chaque partie est invite plaider;Lavocate plaide avec vhmence). En aquest context,en catal hi escau pledejaro litigar.

Pot dur un complement directe que indica la causa

(Vous plaidez un procs; La cause que jai plaider...), elque es defensa (Plaider linnocence toujours; Plaider ledroit la grve) o el que sallega (Il a plaid les cir-constances ttenuantes; On a plaid que...). En el pri-mer context hi escau litigari pledejarsempre, men-



7/9


tre que defensarnoms escau en el segon exemple;en el segon context hi escau defensaren tots elsexemples mentre que litigari pledejarnoms esca-uen al segon exemple; i en el tercer context noms

hi escau allegaro adduir. Pot dur un complement introdut per pourindicant

a qui defensa hom (Qui veut plaider pour un assassin?)o lobjecte de litigi des duna perspectiva favorable(Nous plaidons pour les droits des travailleurs) o neutra(Ils plaident pour le partage dune succession). En els dosprimers casos tamb es pot dir en faveur de(Il plai-de en faveur de Jean; Il plaide en faveur de la lgalisationdu cannabis). Si el complement va introdut per con-treindica laltra part (Des instructions interdisant auxavocats de plaider contre leurs collgues; Interdiction faite lavocat de plaider contre un ancien client; Ils plaident

lun contre lautre; On ne peut pas plaider contre ltat) olobjecte de litigi des duna perspectiva contrria(Lavocat plaide contre la peine de mort). En catal, perals sentits favorables hi escau defensaro b litigaropledejaracompanyats depero a favor de. Per al sen-tit neutre hi escau litigar (per)o pledejar (per). I peral sentit contrari hi escau litigaro pledejaracompa-nyat de contra, en contra deo amb.

Hi ha altres rgims. Es pot dir amb dansindicantel procs (Elle a plaid dans plusieurs causes; Lavocata plaid dans des procs lis la responsabilit pnaledes dirigeants; Il a plaid dans laffaire du sang conta-min; Nous plaidons dans toutes les affaires de propritintellectuelle) i, menys usat, ambde(Nous plaidonsde telles causes devant les tribunaux fdraux; Lexperti-se nous a permis de plaider de nombreuses causes devanttoutes les instances judiciaires). En aquests casos potser litigar eno pledejar en.

Hi ha lexpressi xada plaider coupablebasar ladefensa dun acusat considerant que s culpable,havent-se declarat culpable, i que pot anar ambnon. Es pot traduir per declarar-se culpable.

En la traducci espanyol-catal tamb en tenim mos-tres. s el cas del verb espanyol proceder, que t signi-cats diversos. El primer sentit s intransitiu amb la

preposici ai signica en un procs, dur a terme; enaquest cas el complement tamb pot ser un adverbi osintagma que indica el mode (Proceder al archivo del caso,al desahucio, al embargo; El abogado procedi a impugnarel nombramiento; Proceder al llamamiento; El letrado puedeproceder; Proceda con arreglo a las leyes; Puede proceder civil-mente o judicialmente). Per a aquest sentit en catal espot dir procedir a(o seguit dun complement de mode).El segon sentit s absolut i signica una actuaci, serpertinent o adequada segons la prctica judicial o unaactuaci, estar en condici de fer-se per un manament,per la prctica administrativa, etc. (Este comentario no

procede; No procede dejar en libertad al encausado; Procedepracticar la noticacin; Proceder la enervacin cuando elinquilino pague; Liquidacin del rgimen econmico conyu-

gal si procede). En catal, aquest sentit es diu escaure(lex-pressi si procedepot ser traduda per si cal). El tercer

sentit s intransitiu amb la preposici contra, amb elcomplement optatiu, i amb el signicat sotmetre alga un procs judicial, cas en qu s sinnim dactuar(La

scal proceder o actuar contra el acusado; La ocina anticor-

rupcin procedi o actu contra el gabinete). Aquest sentites pot dir en catal amb procedir contra. Altres exemplessn alcanzarfer un descobert de comptes, intransitiui que en catal seria incrrer en dcit comptable; o decomi-sar, incautari incautarse de(que sn sinnims), en catalcomissaro decomissar(El policia va comissar larma al lladre;Han decomissat un paquet de droga).

7 Una eina per a la traducci (II)

El mtode proposat tamb va b per a les equivalncies

dexpressions xades, com plaider coupable(vista ads)o les construccions verbonominals del tipus elevar unrecursoo dictar sentencia. s el cas de la construcci espa-nyola causar baja de/en/como(amb complement optatiu):no cal una construcci forada com ser baixa de/coma, nhi ha prou amb plegar de/com a (amb complementoptatiu). Un altre cas seria lexpressi haber lugarquel-com, ser adms perqu lautoritat ho troba adequat opertinent. En catal es pot traduir per escaureo pertocar(Cuando haya lugar> Quan escaigui o pertoqui; Ha lugar elderecho al cobro por el paso en tierras particulares> Escau opertoca el dret a cobrar pel pas en terres particulars; La resolu-cin seala que ha lugar el recurso de apelacin> La resoluciassenyala que escau el recurs dapellaci; Este supuesto ha lugar>Aquest supsit escau; Debe discutirse, si ha lugar, el nexo decausalidad entre el evento lesivo y las secuelas que presenta elindividuo> Cal discutir, si escau, el nexe de causalitat entrelesdeveniment lesiu i les seqeles que presenta lindividu). Sies diu en negatiu (no ha lugar) es pot fer servir el parti-cipi denegat -adao ladjectiu denegatori -ria, segons elscontextos (El Tribunal Supremo declar no ha lugar dichapretensin> El Tribunal Suprem va declarar que no esqueia opertocava la pretensi esmentada; No ha lugar a continuar lasobras> No escau (de) continuar les obres; No ha lugar delibe-rar> No escau o pertoca (de) deliberar; No ha lugar el recurso

de apelacin ejercido por la defensa> No escau el recurs dapel-laci exercit per la defensa; Habr que ver si hay o no lugar>Caldr veure si escau o no fer-ho; Resolucin sobre su deman-da: no ha lugar> Resoluci sobre la seva demanda: denegada;

Auto de no ha lugar> Interlocutria denegatria). I substan-tivat pot ser denegaci(Para otorgar el no ha lugar, el magis-trado argument que...> Per atorgar la denegaci, el magistratva argumentar que...). Un darrer exemple s la locucidar vista aexposar, durant un termini, un expedient a que les parts el puguin examinar. El complementdaquesta locuci verbal s un document o un conjuntde documents, i si hi ha un mot com casoo semblant es

refereix a la documentaci relativa a un afer. Amb tot,el complement tamb pot ser una de les parts en litigii, si sindiquen ambds complements, la documenta-ci sintrodueix amb dei la part interessada amb a(Darvista al expediente, a la documentacin; Dar vista a un caso



8/9


penal;Ampliar el perodo para dar vista a la reforma electoral;Se ordena dar vista a las partes del contenido de los documentos;Debe presentar los documentos por duplicado para dar vista aterceros interesados; El juez no puede tomar decisiones sin dar

vista a las partes). En catal pot ser donar vista ai sotmetrea vista, per aquesta ltima expressi noms pot rebre(com a complement directe) la documentaci, mentreque donar vista apot rebre (com a complement prepo-sicional) tant la documentaci com la part interessa-da (La secretria judicial va fer la taxaci de costes, de la qualva donar vista a les parts;Abans de remetre lexpedient a lr-

gan sancionador cal donar vista a la persona inculpada perqupugui presentar-hi allegacions).

A banda, hi ha verbs que tenen un funcionamentautnom i, alhora, ocorren en expressions xades.Aix, en espanyol decaerusat absolutament t dos sig-

nicats. El primer s un dret, extingir-se pel transcursdun termini determinat per la llei o per una convenciestablerta entre particulars, i en catal es diu caducar(El derecho de tanteo decae por el transcurso del plazo estable-cido>El dret de tempteig caduca pel transcurs del termini esta-blert). El segon s un recurs, una allegaci, una justi-caci, etc., no ser considerat en un procs perqu nocompleix els requisits (Tal alegacin ha de decaer pues enel recurso de apelacin no pueden plantearse cuestiones nuevas;Por lo expuesto debe decaer el motivo estudiado). En catal esdiu desestimar-seo ser desestimat -adao b no poder prosperaro no poder-se acollir(El primer motiu del recurs ha de desesti-mar-se; Ha de ser desestimada o cal desestimar-se la pretensidel recurrent). Ara b: decaertamb ocorre en lexpressidecaer en su derechouna persona fsica o jurdica, haver

perdut un dret perqu no ha complert algun requisit,perqu ha transcorregut el termini dexecuci i no hoha fet o perqu executant-lo ja ha rebut el que li perto-cava (La persona que no comparezca decaer en sus derechos

de admisin; El aspirante ha decado en su derecho al nombra-miento por no presentar la documentacin; El seor A formuldemanda y por ello puede proseguir el recurso, pero la seora B,al no haber formulado demanda, decay en su derecho; La partedemandada no ha presentado alegacin durante el proceso y porello ha decado en su derecho a efectuar alegaciones; La cuan-ta de la pensin debe rebajarse cuando la esposa decaiga en suderecho de uso y disfrute del domicilio conyugal por liquidacindel haber ganancial). En catal es diu perdre el(s) dret(s), a

vegades amb un possessiu (El contractant ha perdut el (seu)dret a reclamar; Heu perdut el (vostre) dret de presentar-vos a laprova; La manca de subscripci del contracte per part del treba-

llador li fa perdre el (seu) dret a percebre ajuts).

8 Conclusions

Mentre no es modifiqui el sistema dindicaci delrgim verbal en la lexicograa general hom pot incor-porar-hi millores parcials. Una opci s consignar lapreposici en la mateixa entrada, al costat del verb(sense que calgui renunciar a letiquetatge tradicio-nal), una soluci fora til en el lxic jurdic. En qual-sevol cas, la proposta shauria dacabar de perlar. Perexemple, hi ha la possibilitat dintroduir letiqueta abso marcar dalguna manera els complements indirec-tes obligatoris.


Bibliografia

baqu, Laia; CasTellanos, Carles; llad, Ramon (2010). Materials i diccionari per a la traducci juridicoadministrativa

francs-catal. Bellaterra: Universitat Autnoma de Barcelona.CabriCasTellv, M. Teresa; gelP, Cristina (2000). Lexicographie bilingue catalan-espagnol: exemples de con-

trastivit dans le lexique juridique. A: szende, Thomas (dir.) (2000).Approches contrastives en lexicographie bilin-gue. Pars: Honor Champion, p. 335-348.

CaTal, Natlia (1996). Tipologa verbal y lexicografa. A: Forgas, Esther (ed.) (1996). Lxico y diccionarios.Tarragona: Universitat Rovira i Virgili, p. 55-70.

DCVBalCover, Antoni M.;moll, Francesc de Borja (1926-1962). Diccionari catal-valenci-balear. Palma: Moll, 10 v.DGLCFabra, Pompeu (1932). Diccionari general de la llengua catalana. Barcelona: Edhasa.DIEC2insTiTuTdesTudisCaTalans(2007). Diccionari de la llengua catalana. 2a ed. Barcelona: Enciclopdia Cata-

lana, Edicions 62.DJurDiccionari jurdic catal. 2a ed. Barcelona: Collegi dAdvocats, Enciclopdia Catalana, 1997.DLPAMalemany, Rafael (dir.) (2008). Diccionari del lxic de les poesies dAusis March. Valncia: Denes.

DRAE

RealACademiaEsPaoladelaLengua(2001). Diccionario de la lengua espaola. 22a ed. Madrid: Espasa-Calpe.DSFFesPinal, Maria Teresa (2004). Diccionari de sinnims de frases fetes. Barcelona: Publicacions de lAbadia de

Montserrat.


9/9



DUVCginebra, Jordi; monTserraT, Anna (1999). Diccionari ds dels verbs catalans. Barcelona: Edicions 62 (ambla collaboraci de Xavier Rull i Anna Saperas).

Freixa, Judit; lorenTe, Merc (2006). La sinonmia en unitats verbals del discurs jurdic. Papers Lextra(Revistaelectrnica del grup dEstudis de Dret i Traducci), nm. 2, p. 29-46, . [Consulta: 9 novembre 2010]GD62Gran diccionari 62 de la llengua catalana(2000). Barcelona: Edicions 62.GDLCGran diccionari de la llengua catalana(1998). Barcelona: Enciclopdia Catalana.gelP, Cristina (2006). Lequivalncia en la lexicograa bilinge digital per a la traducci jurdica: tractament

lexicogrc i proposta de representaci. A: bernal, Elisenda; deCesaris, Janet (ed.) (2006). Palabra por pala-bra. Estudios ofrecidos a Paz Battaner. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. Institut Universitari de LingsticaAplicada, p. 93-108.

ginebra, Jordi (2003). Rgim verbal i lexicograa: el Diccionari catal-valenci-balear. A: guisCaFr, Jaume; PiCor-nell, Antoni (ed.) (2003).Actes del Congrs Internacional Antoni M. Alcover. Barcelona: Publicacions de lAbadia deMontserrat, p. 436-453.

ginebra, Jordi (2008). Els verbs de suport en catal i en angls. Estudi contrastiu a partir dun petit corpus paral-lel. Els Marges, nm. 85, p. 53-72.

joanCasademonT, Anna (2008). Sintaxi i semntica verbals en el discurs despecialitat. Elements per a lactivaci del valorterminolgic. Tesi doctoral. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra.lorenTe, Merc (2000). Tipologa verbal y textos especializados. A: gonzlez, Miguel; souTo, Montserrat (ed.)

(2000). Cuestiones conceptuales y metodolgicas de la lingstica. Santiago de Compostela: Universidade de Santia-go de Compostela, p. 143-153.

lorenTe, Merc (2002). Verbos y discurso especializado. Estudios de Lingstica del Espaol(ELIES), 16. . [Consulta: 9 novembre 2010]

lorenTe, Merc (2007). Les unitats lxiques verbals dels textos especialitzats. Redenici duna proposta declassicaci. A: lorenTe, Merc [et al.] (ed.) (2007). Estudis de lingstica i de lingstica aplicada en honor de M.

Teresa Cabr Castellv. Volum II: De deixebles. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. Institut Universitari de Lin-gstica Aplicada, p. 365-380.

lorenTe, Merc (2009). Verbos y fraseologa en los discursos de especialidad. A: Casas, Miguel; mrquez, Ral(ed.) (2009).XI Jornadas de Lingstica. Homenaje al profesor Jos Luis Guijarro Morales. Cdiz: Universidad de Cdiz,p. 55-84.

lorenTe, Merc (2011). Defectividad verbal y discurso especializado. A: vzquezlasloP, Mara Eugenia; zimmer-mann, Klaus; segovia, Francisco (ed.) (2011). De la lengua por slo la extraeza. Estudios de lexicologa, norma lin-

gstica, historia y literatura en homenaje a Luis Fernando Lara. Mxico: El Colegio de Mxico, p. 316-333.monTserraT, Anna; ginebra, Jordi (2000). El rgim verbal en el diccionari de Pompeu Fabra. A: ginebra, Jordi

[et al.] (ed.) (2000). La lingstica de Pompeu Fabra, vol. II. Alacant: Institut Universitari de Filologia Valenciana;Tarragona: Universitat Rovira i Virgili, p. 165-178.

sol, Joan (1982). El diccionari, sense barretina. El Mn(5 mar 1982). [Reprodut a: La llengua, una conven-ci dialctica (1993). Barcelona: Columna, p. 94-98); Pompeu Fabra, Sanchis Guarner i altres escrits (1984) Valncia:3i4, p. 99-105).]

sol, Joan (1992). Necessitat dun diccionari ds (vol. I i II), Com, nm. 26 i 27, p. 22a-24b i 21-23.Tabares, Encarnacin; Prez, Juan Manuel (2007). Fraseologa terminolgica: estado de la cuestin y ejemplo

de anlisis contrastivo. Revista de Filologa de la Universidad de La Laguna, 25, p. 567-577.
http://www.lextra.uji.es/papers/2006/Freixa_Lorente06.pdfhttp://www.lextra.uji.es/papers/2006/Freixa_Lorente06.pdfhttp://elies.rediris.es/elies16/Lorente.htmlhttp://elies.rediris.es/elies16/Lorente.htmlhttp://elies.rediris.es/elies16/Lorente.htmlhttp://elies.rediris.es/elies16/Lorente.htmlhttp://www.lextra.uji.es/papers/2006/Freixa_Lorente06.pdfhttp://www.lextra.uji.es/papers/2006/Freixa_Lorente06.pdf

rull - regim verbal en llenguatge juridic

Documents