rubí, indústria de futur. bones pràctiques ambientals als polígons d’activitat econòmica
DESCRIPTION
En el marc de l’acció de millora de la imatge dels PAE, s’ha elaborat aquesta guia anomenada Rubí, indústria de futur. Bones pràctiques ambientals als polígons d’activitat econòmica, que conté tant la normativa com les bones pràctiques que poden desenvolupar les empreses particulars per millorar la imatge de la pròpia organització i del polígon en general. Amb l’elaboració d’aquesta guia es pretén projectar i fomentar una bona imatge dels polígons d’activitat econòmica de Rubí, amb l’objectiu d’incentivar-hi la instal·lació de noves empreses.TRANSCRIPT
BONES PRÀCTIQUES AMBIENTALS ALS POLÍGONS D’ACTIVITAT ECONÒMICA
INDÚSTRIA DE FUTUR
PRESENTACIÓ
QUALITATATMOSFÈRICA
NETEJA I MANTENIMENT
EDIFICACIONSTERRATS I FAÇANES
SEGURETAT
TANCAMENTSI ESPAIS EXTERIORS
PUBLICITAT I SENYALITZACIÓ
ZONES I SERVEISD’US COMÚ
CONTAMINACIÓACÚSTICA
MOBILITAT
AIGUA RESIDUS
4 6
38
60
76 84
66
46
14
26
54
70
4 Bones pràctiques ambientals als polígons d’activitat econòmica 5
PRESENTACIÓBenvolguts, Benvolgudes,
Rubí és una ciutat econòmicament activa i industrial, amb prop de 500
hectàrees de sòl destinat a aquesta activitat i amb més de 3.000 empreses.
Aquestes dades i el fet que el municipi està emplaçat dins l’eix econòmic
estratègic del Catalonia Innovation Triangle (CIT), el fan molt atractiu per a
la implantació de noves organitzacions.
En vista de l’actual entorn econòmic i social en transformació, l’Ajuntament
de Rubí està treballant amb un pla director de polígons d’activitat econòmica
(PAE). Aquest projecte pretén, d’una banda, potenciar una sèrie d’accions
adreçades a millorar la imatge i el manteniment de tots els polígons del
municipi; i, de l’altra, treballar en el disseny dels PAE del futur. Aquest pla
ha d’analitzar la situació actual i el posicionament d’aquest sector i a partir
d’aquí definir les línies d’actuació necessàries (infraestructures de serveis
i de mobilitat, marca, promoció del sòl, etc.) per aconseguir els nivells de
qualitat i serveis que la indústria del s. XXI necessita.
En el marc de l’acció de millora de la imatge dels PAE, s’ha elaborat aquesta
guia anomenada Rubí, indústria de futur. Bones pràctiques ambientals als polígons d’activitat econòmica, que conté tant la normativa com les
bones pràctiques que poden desenvolupar les empreses particulars per
millorar la imatge de la pròpia organització i del polígon en general.
Amb l’elaboració d’aquesta guia es pretén projectar i fomentar una
bona imatge dels polígons d’activitat econòmica de Rubí, amb l’objectiu
d’incentivar-hi la instal·lació de noves empreses.
Aprofito aquest línies per animar-vos a utilitzar-la, amb la certesa que ens
servirà per contribuir, tots plegats, a projectar una imatge de qualitat del
nostre entorn empresarial.
Rebeu una salutació ben cordial.
Carme García Lores
Alcaldessa de Rubí
6 7
AIGUAL’aigua és indispensable per al desenvolupament de l’activitat humana i
al mateix temps és un recurs molt escàs. A més, el procés de gestionar-la
(potabilització, distribució, depuració i tractament) és complex i
ambientalment costós. Per tot això, és primordial treballar i aplicar mesures
per minimitzar-ne el consum i facilitar la gestió del seu cicle.
En general, les zones industrials consumeixen molta aigua i això fa
necessari aplicar mesures a les empreses perquè aquest consum sigui
eficient. A continuació es proposen diverses bones pràctiques aplicables a
l’organització per reduir el consum d’aigua, amb la qual cosa s’aconseguirà
un estalvi important, tant econòmic com ambiental.
Rubí. Indústria de futur8 Bones pràctiques ambientals als polígons d’activitat econòmica 9
ESTALVI D’AIGUA EN ELS PROCESSOS INDUSTRIALS
* Portar a terme inspeccions periòdiques de la xarxa d’aigua per detectar i
eliminar possibles fugues.
* Realitzar un seguiment de cada màquina o procés mitjançant comptadors
diferenciats; això permet conèixer-ne el consum i detectar possibles anomalies.
* Instal·lar sistemes de tancament automàtic per reduir el consum d’aigua, com
vàlvules de tancament, mànegues amb elements d’interrupció manual, etc.
* Aplicar millores i canvis ens els processos productius, com per exemple la
implantació de sistemes de rentat a contracorrent de peces, envasos, etc.
* Reciclar l’aigua residual quan sigui possible dissenyant xarxes separatives
per a les aigües pluvials, negres i de processos.
* Establir acords amb empreses veïnes per si poden aprofitar les aigües
potables no contaminades de l’organització en els seus processos industrials.
* Minimitzar l’aigua contaminada que s’envia a la depuradora utilitzant
sistemes de pretractament a l’empresa.
* Quan sigui possible, compartir les depuradores amb altres indústries per
optimitzar els processos i l’espai i reduir els costos de construcció i manteniment.
ESTALVI D’AIGUA EN ELS SERVEIS
* Evitar deixar aixetes obertes instal·lant sistemes de detecció de presència
o amb temporitzador de tancament.
* Instal·lar airejadors i limitadors de cabal que redueixin la pressió d’aixetes i dutxes.
* Instal·lar als vàters dipòsits de doble polsador o de baix consum. Si no es
renoven els sistemes de descàrrega, es pot reduir el volum dels dipòsits
introduint-hi recipients plens d’aigua o abaixant la boia.
* Rentar els aliments en recipients amb aigua en lloc de mantenir l’aixeta
oberta per fer aquest procés.
Què podem fer?
ESTALVI EN EL REG I EN LA NETEJA DELS EXTERIORS
* A les zones enjardinades, plantar-hi espècies autòctones o que s’adaptin
fàcilment a les condicions climàtiques de la zona.
* Reduir o eliminar la superfície ocupada per espècies que consumeixin
molta aigua; per exemple, es pot treure la gespa i substituir-la per graves,
plantes entapissants, arbustos o vegetació herbàcia.
* Instal·lar sistemes d’ombra com tendals o arbres i posar recobriments al
sòl, com grava, mulch o escorça de pi, per reduir les necessitats hídriques.
* Instal·lar sistemes d’estalvi de reg als jardins (reg automàtic amb degoteig,
micropressió, etc.) i plantar les espècies agrupades segons les seves
necessitats hídriques.
* Si és possible, utilitzar aigües regenerades, de pluja o subterrànies
per regar les zones enjardinades.
* Mantenir les superfícies el més naturalitzades possible per afavorir
la infiltració d’aigua.
* Per regar, utilitzar mànegues de mitjana o alta pressió i instal·lar-hi
elements d’interrupció manual, com ara pistoles de reg.
* Sempre que sigui possible, emprar sistemes de neteja en sec,
com per exemple sistemes de vibració o d’aire comprimit.
REUTILITZACIÓ I AUTOABASTAMENT D’AIGUA
* Instal·lar sistemes de recollida d’aigües pluvials; poden utilitzar-se en
alguns processos industrials, per a la neteja o per al reg de les zones
enjardinades.
* Valorar l’opció de fer captacions pròpies a través de pous.
* Reciclar les aigües grises per a usos no potables.
Rubí. Indústria de futur10 Bones pràctiques ambientals als polígons d’activitat econòmica 11
NOM DE L’EMPRESA B. Braun
SECTOR D’ACTIVITAT Fabricació, distribució i venda de productes hospitalaris
ÀMBIT DE MILLORA Aigua. Estalvi d’aigua en els processos industrials
MESURA IMPLANTADA Millora del procés de tractament d’aigua en la preparació de solucions de
fluïdoteràpia
OBJECTIUS Reduir el consum d’aigua de xarxa.
COM S’HA PORTAT A TERME? La mesura s’ha aplicat en el procés de captació i tractament de l’aigua de
xarxa que es destina a la fabricació d’aigua per a injectables.
Des de 1997, l’aigua d’entrada se sotmetia a un procés de tractament amb
diferents etapes: filtració amb filtre de sorra, descalcificació amb resines
iòniques, osmosi inversa, electrodesionització i destil·lació.
Aquest sistema requeria 2,5 litres d’aigua de xarxa per obtenir un litre
d’aigua per a injectables. L’any 2009, el procés es va millorar substituint
l’etapa de descalcificació per un tractament d’osmosi inversa, atès que
l’osmosi ofereix un major rendiment i una millor qualitat de l’aigua. Amb el
canvi, s’ha reduït el consum d’aigua i de sal. A més, el fet de realitzar dues
etapes d’osmosi permet reincorporar el rebuig de la segona etapa (o etapa
de refinament) a l’inici del procés, de manera que es redueix tant la quantitat
d’aigua de rebuig com el consum d’aigua de xarxa.
El nou procés consumeix 1,4 litres d’aigua de xarxa per produir un litre
d’aigua per a injectables. Veient els beneficis d’aquesta mesura, també ha
estat implantada a la nova Planta LIFT de fabricació de solucions.
FONTS DE FINANÇAMENTRecursos propis
BENEFICIS OBTINGUTS Reducció del consum d’aigua en 40.000.000 de litres per any.
A la nova planta LIFT l’estalvi d’aigua és de 15.000.000 de litres per any.
* Abans de portar a terme qualsevol mesura d’estalvi, és important quantificar l’aigua que es consumeix
a l’empresa; per fer-ho, es poden instal·lar comptadors a les zones més crítiques. Un cop avaluats els
resultats, cal definir i implantar les mesures més adequades. Aquest sistema també permetrà fer un
seguiment del consum posterior i analitzar l’eficàcia de les millores aplicades.
* L’Ajuntament de Rubí disposa d’una ordenança d’estalvi d’aigua que té per objectiu reduir-ne el consum
al municipi. Es pot consultar aquí.
Casos d’èxitCasos d’èxitSabies que...
Rubí. Indústria de futur12 Bones pràctiques ambientals als polígons d’activitat econòmica 13
NOM DE L’EMPRESA Cevagraf, S. C. C. L
SECTOR D’ACTIVITAT Indústria gràfica
ÀMBIT DE MILLORA Aigua. Estalvi d’aigua en els processos industrials
MESURA IMPLANTADA Millora en l’estalvi d’aigua i en la reducció de residus
OBJECTIUS Estalviar i reutilitzar l’aigua en el procés industrial.
COM S’HA PORTAT A TERME? Primerament, s’ha instal·lat una màquina evaporadora industrial al buit per
bomba de calor que permet filtrar les aigües residuals i reutilitzar-les com a
aigua sanitària per les cisternes dels banys.
A més, els dos equips d’impressió CtP que utilitzen aigua per al revelat
disposen d’un recirculador que filtra i neteja l’aigua residual i la reintrodueix
en el procés. D’aquesta manera, la neteja de la màquina es pot fer cada
15 o 30 dies i es redueix el consum d’aigua de xarxa i s’evita l’abocament
constant d’aigua residual al clavegueram.
Les màquines d’impressió HEILDELBERT CD74 i HEILDELBERT XL75
també utilitzen recirculadors d’aigua (LOGOTEC), gràcies als quals no cal
netejar l’aigua de les neveres setmanalment, sinó que es pot fer un cop
cada sis mesos.
FONTS DE FINANÇAMENTLa major part de la inversió ha estat finançada amb fons propis. Tanmateix,
l’any 2008, el cost d’instal·lació de la màquina evaporadora industrial va ser
subvencionat al 24% i, fiscalment, es va gaudir d’una deducció en l’Impost
de Societats del 6% sobre la part no subvencionada.
BENEFICIS OBTINGUTS Minimització dels residus d’aigua de procés i de líquid revelador.
Estalvi de temps en els processos productius i estalvi d’aigua en els
consums.
NOM DE L’EMPRESA Ipagsa Industrial, S. L.
SECTOR D’ACTIVITAT Fabricació de planxes per a arts gràfiques
ÀMBIT DE MILLORA Aigua. Reutilització i autoabastament d’aigua
MESURA IMPLANTADA Reutilització de l’aigua
OBJECTIUS Estalvi del consum d’aigua de xarxa en el procés industrial.
COM S’HA PORTAT A TERME? S’han instal·lat canonades de sortida dels banys de rentatge cap a la zona
de tractament d’aigües brutes, on s’ha posat en marxa un sistema de
columnes de bescanvi iònic per obtenir aigua tractada. Finalment, per fer
arribar de nou aquesta aigua als banys, s’han instal·lat un dipòsit d’aigua
tractada i una bomba.
FONTS DE FINANÇAMENTRecursos propis
BENEFICIS OBTINGUTS Reducció del consum d’aigua de xarxa.
14 15
RESIDUSEl consum de materials -i la posterior gestió dels residus que se’n deriven-
és un dels grans reptes ambientals del futur. Els recursos, la majoria dels
quals no són renovables, s’han d’optimitzar i revaloritzar en la mesura del
possible per assegurar el desenvolupament sostenible.
L’àmbit de la indústria és el que produeix els residus potencialment més
perillosos i, alhora, la diversificació del sector fa que la generació de
deixalles sigui molt variada. La reducció i la minimització dels residus a
l’empresa permet obtenir beneficis perquè s’estalvien recursos naturals,
energètics i econòmics.
Rubí. Indústria de futur16 Bones pràctiques ambientals als polígons d’activitat econòmica 17
PREVENCIÓ DE RESIDUS
* Aplicar la filosofia de les tres R (Reduir, Reutilitzar i Reciclar) en tots els
àmbits de l’empresa.
* Analitzar el procés productiu per si és possible reduir la generació de residus.
* Si l’empresa desenvolupa processos de disseny i producció, procurar
fer-ho seguint criteris d’ecodisseny i de disseny per al reciclatge; així es
redueixen residus i s’estalvien recursos.
* Aplicar criteris de compra verda a l’hora d’adquirir productes.
* Comprar els productes a l’engròs per evitar una generació excessiva de residus.
* Comprar productes reciclats o elaborats amb criteris d’ecodisseny.
* Potenciar les opcions de lísing o rènting per als aparells que s’utilitzen de
manera puntal.
* A l’hora de renovar la maquinària, optar pels aparells que minimitzin la
generació de residus.
* Evitar que els dispensadors de begudes (d’aigua, la cafetera, etc.)
subministrin gots i culleres de plàstic.
REUTILITZACIÓ DE MATERIALS
* Estudiar la possibilitat de valoritzar energèticament els subproductes que
no es poden aprofitar (clofolles de fruita seca, pinyols, etc.).
* Utilitzar la Borsa de Subproductes de Catalunya per gestionar els residus:
poden ser d’utilitat a d’altres empreses per incorporar-los als seus
processos productius.
* Si és possible, compartir el magatzem de matèries primeres amb altres
empreses del polígon; d’aquesta manera s’estalvien costos en la gestió i en
l’adquisició d’aquests materials (en fer comandes a l’engròs) i, en el cas que
siguin perillosos, les tasques per mantenir-los també són més econòmiques.
SEPARACIÓ DE RESIDUS
* Separar els residus correctament i recollir-los selectivament per facilitar-
ne la gestió i la recuperació més adients.
* Col·locar contenidors a l’empresa per a la recollida selectiva i
l’emmagatzematge dels residus especials.
* Portar els residus especials als punts verds.
* Etiquetar degudament els residus perillosos i entregar-los als gestors
autoritzats perquè siguin tractats correctament.
GESTIÓ CONJUNTA DELS RESIDUS
* Fer compost dels residus orgànics que no siguin aprofitables com a
subproductes perquè es pugui utilitzar com a adob per als camps de
conreu veïns o les zones enjardinades.
* Gestionar i emmagatzemar conjuntament els residus entre diferents
empreses; això suposa un estalvi econòmic i també una millora ambiental.
Què podem fer?
Rubí. Indústria de futur18 Bones pràctiques ambientals als polígons d’activitat econòmica 19
NOM DE L’EMPRESA Cevagraf, S. C. C. L
SECTOR D’ACTIVITAT Indústria gràfica
ÀMBIT DE MILLORA Residus. Prevenció de residus
MESURA IMPLANTADA Instal·lació del sistema Direct Ink Line
OBJECTIUS Optimització del procés d’impressió, automatitzant la càrrega de tinta a les
màquines d’impressió.
COM S’HA PORTAT A TERME? S’ha instal·lat el sistema Direct Ink Line a tots els equips d’impressió. Aquest
sistema és automàtic i subministra tinta CMYK directament des de barrils
de 300 kg, minimitzant així el consum i les pèrdues de tinta.
FONTS DE FINANÇAMENTLa major part de la inversió ha estat finançada amb fons propis. Tanmateix,
l’any 2008, es va comptar amb una subvenció del 24% del cost de la
instal·lació.
BENEFICIS OBTINGUTS Disminució dels residus contaminants (pots de tinta amb restes de
producte) i reducció de la despesa de la gestió dels residus.
Estalvi de temps en els processos productius, gràcies a l’automatització
del procés de càrrega de tinters.
Casos d’èxitSabies que...
* El disseny per al reciclatge és una estratègia de disseny que té en compte criteris ambientals orientats a
utilitzar materials reciclats en la fabricació dels productes i facilitar-ne el reciclatge al final de la seva vida útil.
* La compra i la contractació verdes fan referència a l’adquisició de béns i serveis en què no només es tenen
en compte criteris econòmics i tècnics, sinó també ambientals i socials. D’aquesta manera s’aconsegueix
adquirir productes i serveis que ofereixen els nivells de qualitat i de servei exigits i que generen un impacte
ambiental menor.
* La Borsa de Subproductes de Catalunya (BSC) és un servei gratuït que té com a objectius potenciar
l’aprofitament dels residus, promoure el reciclatge i proporcionar a les empreses una eina per reduir despeses
i millorar la competitivitat. Amb aquesta finalitat, la Borsa gestiona una base de dades d’empreses que
ofereixen residus o que en sol·liciten per introduir-los als seus processos productius com a matèries primeres.
A l’Estat espanyol hi ha altres borses de subproductes que depenen de diferents demarcacions camerals.
Es poden consultar a www.camaras.org/bolsasubproductos/.
Rubí. Indústria de futur20 Bones pràctiques ambientals als polígons d’activitat econòmica 21
NOM DE L’EMPRESA DSV ROAD SPAIN, S. A. U.; DSV AIR & SEA, S. A. U. i DSV SOLUTIONS
SPAIN, S.A.U.
SECTOR D’ACTIVITAT Transport i magatzem
ÀMBIT DE MILLORA Residus. Prevenció de residus
MESURA IMPLANTADA Implantació de l’expedient electrònic
OBJECTIUS Reduir el consum de paper.
Minimitzar els residus.
COM S’HA PORTAT A TERME? En l’activitat de la companyia s’ha posat en marxa l’expedient electrònic i
s’ha reduït l’ús del format en paper. Per iniciar aquest canvi, primer es va
verificar la capacitat dels servidors informàtics propis per poder treballar amb
arxius electrònics, i després es van fer sessions informatives i de formació
al personal, per facilitar la implantació i l’ús de l’expedient electrònic.
FONTS DE FINANÇAMENTRecursos propis
BENEFICIS OBTINGUTS Reducció del 60% del consum de paper i del manteniment d’equips i
consumibles.
Juntament amb altres mesures implantades s’ha aconseguit reduir les
emissions de CO2 en un 44%.
NOM DE L’EMPRESA Ipagsa Industrial, S. L.
SECTOR D’ACTIVITAT Fabricació de planxes per a arts gràfiques
ÀMBIT DE MILLORA Residus. Separació de residus
MESURA IMPLANTADA Instal·lació de contenidors per als residus valoritzables
OBJECTIUS Millorar la gestió dels residus valoritzables.
Reduir els residus generats en el procés industrial.
COM S’HA PORTAT A TERME? En primer lloc s’ha fet un estudi de la composició i el volum dels residus que
genera l’empresa. Després s’ha negociat amb diferents gestors de residus
la col·locació de contenidors adients per a cada tipus de deixalla i s’ha
habilitat i senyalitzat una zona del pati per ubicar-los.
Finalment, per tal de fomentar la separació dels residus del procés industrial,
tota la plantilla ha participat en sessions de formació i sensibilització sobre
el nou sistema de gestió.
FONTS DE FINANÇAMENTRecursos propis
BENEFICIS OBTINGUTS Augment de la gestió de residus valoritzables: ferralla, fusta i cartró.
Rubí. Indústria de futur22 Bones pràctiques ambientals als polígons d’activitat econòmica 23
NOM DE L’EMPRESA VAK KIMSA, S. A.
SECTOR D’ACTIVITAT Fabricació d’agitadors, mescladors en línia i instal·lacions completes de
mescla
ÀMBIT DE MILLORA Residus. Reutilització de materials
MESURA IMPLANTADA Reciclatge d’embalatges
OBJECTIUS Reduir la generació de residus de cartró i fusta i fer-ne recollida selectiva.
Reduir la despesa d’adquisició de nous embalatges.
Promoure una actitud empresarial responsable amb el medi ambient.
COM S’HA PORTAT A TERME? S’ha instaurat un procés de reutilització dels embalatges provinents dels
proveïdors, i se’ls dóna un nou ús com a embalatges per als productes
propis de l’empresa.
Els embalatges rebuts es manipulen i es classifiquen seleccionant aquells
que són aptes per a un segon ús, per als quals s’ha destinat una nova zona
de magatzem. Els embalatges no reutilitzables es dipositen en el contenidor
de residus pertinent.
Els embalatges reutilitzats s’identifiquen amb una etiqueta ben visible, amb
la finalitat d’informar als destinataris sobre el tractament responsable dels
embalatges que fa l’empresa i, al mateix temps, motivar actituds solidàries
amb el medi ambient.
FONTS DE FINANÇAMENTRecursos propis
BENEFICIS OBTINGUTS Reducció de la factura de gestió i recollida de residus de cartró i fusta.
Estalvi en l’adquisició de nous embalatges de cartró i de fusta.
Augment de la satisfacció empresarial i també en la plantilla per contribuir
a desenvolupar pràctiques responsables amb el medi ambient.
NOM DE L’EMPRESA Cevagraf, S. C. C. L.
SECTOR D’ACTIVITAT Indústria gràfica
ÀMBIT DE MILLORA Residus. Prevenció de residus
MESURA IMPLANTADA Minimització del residu de líquid revelador en el procés productiu
OBJECTIUS Reduir la generació de residus.
Estalviar i reutilitzar l’aigua en el procés industrial.
COM S’HA PORTAT A TERME? S’ha instal·lat una màquina evaporadora industrial al buit per bomba de
calor que filtra i neteja les aigües residuals per poder aprofitar-les per a
altres usos. La màquina filtra l’aigua per tal d’extreure’n el líquid revelador
que hi ha dissolt, i s’obté un residu minimitzat en forma de pasta residual
que es porta al corresponent gestor de residus.
FONTS DE FINANÇAMENTLa major part de la inversió ha estat finançada amb fons propis. Tanmateix,
l’any 2008, el cost d’instal·lació de la màquina evaporadora industrial va ser
subvencionat al 24% i, fiscalment, es va gaudir d’una deducció en l’Impost
de Societats del 6% sobre la part no subvencionada.
BENEFICIS OBTINGUTS Minimització dels residus de líquid revelador i d’aigües residuals.
Rubí. Indústria de futur24 Bones pràctiques ambientals als polígons d’activitat econòmica 25
NOM DE L’EMPRESA Continental Automotive Spain, S. A.
SECTOR D’ACTIVITAT Automoció
ÀMBIT DE MILLORA Residus. Separació de residus
MESURA IMPLANTADA Creació d’un centre de reciclatge
OBJECTIUS Augmentar el percentatge de valorització de residus.
COM S’HA PORTAT A TERME? A la zona exterior del recinte, on hi havia els contenidors, s’ha fet un
tancament per habilitar-hi un centre de reciclatge. En aquest centre de
reciclatge, que funciona en dos torns, matí i tarda, s’hi fa la separació de
residus que no es pot dur a terme dins del procés de producció per falta de
capacitat. Se seleccionen els residus que no són retornables als proveïdors,
se separen els plàstics d’altres materials i es classifiquen per facilitar-ne el
reciclatge i la valorització.
El personal destinat a aquesta àrea és subcontractat al gestor de residus
autoritzat per l’Agència Catalana de Residus.
FONTS DE FINANÇAMENTRecursos propis
BENEFICIS OBTINGUTS Augment de la valorització dels residus i disminució dels enviats a
l’abocador.
Reducció d’entre el 30% i el 40% dels costos de gestió de residus. Creació
de dos llocs de treball.
26 27
QUALITAT ATMOSFÈRICA Els contaminants atmosfèrics tenen una sèrie d’efectes nocius sobre les
plantes, animals, persones, aigua i materials, sobretot pel que fa a les olors
i les repercussions dels gasos hivernacle sobre el canvi climàtic.
A part del sector de la mobilitat, el de les activitats econòmiques és un dels
que genera més emissions, algunes de les quals especialment perjudicials
per al medi ambient. A continuació es presenten diverses mesures per
aplicar a l’empresa per reduir la contaminació atmosfèrica.
Rubí. Indústria de futur28 Bones pràctiques ambientals als polígons d’activitat econòmica 29
EFICIÈNCIA EN EL FUNCIONAMENT DE L’EMPRESA
* Fer una auditoria energètica de la instal·lació per saber quines millores es
poden implementar per estalviar energia; aquesta acció pot representar
un estalvi del 20% en el consum energètic.
* Posar plaques solars fotovoltaiques al teulat; això permet estalviar gran
part de l’energia que es consumeix a l’empresa.
* Optimitzar la tarifa de contractació del subministrament de gas natural i
energia elèctrica per reduir costos econòmics en el consum.
* A l’hora de canviar la caldera, substituir-la per una de biomassa, que
permet generar poder calorífic amb baixes emissions atmosfèriques i, a
més, gestionar de manera indirecta els boscos de Catalunya.
* Utilitzar equips i aparells amb classificació energètica A o B.
* Procurar tenir els forns, els focs i les plaques nets per millorar l’intercanvi
i la transmissió de calor.
* Substituir els aparells amb CFC per altres que no continguin compostos
de clor per reduir les emissions contaminats a l’atmosfera.
* Vetllar perquè els aparells d’extinció d’incendis no continguin halons.
Què podem fer?
MILLORA DELS PROCESSOS INDUSTRIALS
* Substituir els forns i les calderes antics per altres amb baixos nivells
de contaminació; aquesta acció contribueix a millorar la qualitat de
l’atmosfera.
* Fer el manteniment continu dels equips d’extracció i assegurar que funcionen
amb els filtres adequats, la qual cosa ajuda a complir amb els límits d’emissions.
* Instal·lar sistemes d’extracció, tractament i depuració de gasos com a
mesura preventiva.
* En el cas de tenir forns o calderes, utilitzar la càrrega tèrmica dels gasos
en altres instal·lacions en què es necessiti energia calorífica.
* Fer servir els cremadors de baix NOx perquè s’endarrereixi la barreja d’aire
i combustible; si és possible, fer una combustió amb poc excés d’aire.
* Utilitzar fonts d’energia menys contaminants; per exemple, el gas natural
o el propà són menys contaminants que el gasoil.
* Fer el manteniment adequat de les cambres de refrigeració i comprovar
que les portes tanquen hermèticament per evitar pèrdues d’energia.
* Regular el termòstat de les cambres de fred per adequar la temperatura
als productes emmagatzemats.
Rubí. Indústria de futur30 Bones pràctiques ambientals als polígons d’activitat econòmica 31
* L’etiqueta energètica classifica els aparells mitjançant l’assignació de lletres i de colors, que van des de la
A fins a la G i del verd al vermell -en què la A i el color verd indiquen el grau més alt d’eficiència i la G i el
color vermell, el més baix. En el cas dels frigorífics i congeladors, encara hi ha dos nivells més: la A+ i la
A++, la més eficient de totes.
* El nou POUM de Rubí (actualment en tràmit) incorporarà una ordenança específica d’estalvi energètic a
l’edificació que regularà les mesures que han d’incorporar les noves construccions del municipi en aquest
àmbit (vegeu l’Annex 5). El document està aprovat provisionalment i es pot consultar a aquí.
* Pel que fa a la contaminació lluminosa, la normativa ambiental catalana va ser pionera a l’Estat espanyol
en disposar del primer reglament sobre prevenció d’aquest fenomen. En aquest sentit, l’any 2001 es
va aprovar la Llei d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecció del medi nocturn, que va
desplegar-se per decret el 2005. A la pàgina web del Departament de Medi Ambient es pot consultar
aquesta normativa i també la d’aplicació en l’àmbit estatal.
ESTALVI EN LA IL·LUMINACIÓ
* Procurar mantenir els tubs florescents ben emmagatzemats, ja que si es
trenquen emeten gasos contaminants.
* Prioritzar la il·luminació natural: és millor per a la vista i permet estalviar energia.
* Substituir les bombetes tradicionals per fluorescents o bombetes de baix
consum, les quals consumeixen un 80% menys i duren fins a 10 vegades més.
* Sempre que sigui possible, substituir les reactàncies electromagnètiques
dels tubs fluorescents per altres d’electròniques per minimitzar el consum.
* Fer servir interruptors amb temporitzador i apagament automàtic.
* Instal·lar un sistema sectoritzat d’il·luminació i d’interruptors perquè es
puguin obrir només els que siguin necessaris.
* Utilitzar sensors de presència per a les zones de pas, de serveis, etc. i per
a la il·luminació exterior.
* Reduir al màxim la il·luminació exterior innecessària, ja que produeix
contaminació lluminosa.
Casos d’èxitCasos d’èxitSabies que...
Rubí. Indústria de futur32 Bones pràctiques ambientals als polígons d’activitat econòmica 33
NOM DE L’EMPRESA EUROFRAGANCE, S. L.
SECTOR D’ACTIVITAT Disseny, fabricació i comercialització de fragàncies i aromes per a la indústria
ÀMBIT DE MILLORA Qualitat atmosfèrica. Estalvi en il·luminació
MESURA IMPLANTADA Millora dels sistemes d’il·luminació
OBJECTIUS Optimitzar el consum elèctric.
COM S’HA PORTAT A TERME? La mesura va ser proposada pel responsable de Gestió Integral de l’empresa
i aprovada per la Direcció General. En primer lloc es va iniciar un procés
d’anàlisi per detectar els espais i zones de la instal·lació on es produïa un
malbaratament en el consum de llum. Després es va estudiar quin sistema
d’il·luminació era el més adient segons la tipologia i els usos de cada espai.
Finalment, l’equip de manteniment va substituir els interruptors tradicionals
per sistemes d’il·luminació amb sensors de moviment i amb polsadors amb
temporitzador.
FONTS DE FINANÇAMENTRecursos propis
BENEFICIS OBTINGUTS Disminució del consum elèctric.
NOM DE L’EMPRESA Ipagsa Industrial, S. L.
SECTOR D’ACTIVITAT Fabricació de planxes per a arts gràfiques
ÀMBIT DE MILLORA Qualitat atmosfèrica. Millora dels processos industrials
MESURA IMPLANTADA Tractament de compostos orgànics volàtils
OBJECTIUS Reduir les emissions de gasos a l’atmosfera
COM S’HA PORTAT A TERME? S’han instal·lat conductes sobre la teulada i ventiladors, per tal de conduir
les emissions del procés industrial fins a un nou oxidador de compostos
orgànics volàtils que tracta l’aire que hi arriba.
A més, per facilitar els controls interns i externs d’aquest tractament, s’han
adequat diversos punts de mostreig de l’oxidador.
FONTS DE FINANÇAMENTRecursos propis
BENEFICIS OBTINGUTS Eliminació del focus d’emissió directa a l’atmosfera
Casos d’èxit
Rubí. Indústria de futur34 Bones pràctiques ambientals als polígons d’activitat econòmica 35
NOM DE L’EMPRESA PJM Pujadas, S. A.
SECTOR D’ACTIVITAT Indústria química. Fabricació d’adhesius industrials i auxiliars químics per
als sectors d’alimentació, paper, metall i tèxtil
ÀMBIT DE MILLORA Qualitat atmosfèrica. Estalvi en il·luminació
MESURA IMPLANTADA Instal·lació de lluernes i llums de baix consum
OBJECTIUS Millorar les condicions laborals del personal maximitzant l’entrada de llum
natural als llocs de treball.
Estalvi energètic.
COM S’HA PORTAT A TERME? A la zona de magatzem s’han substituït les antigues lluernes opaques o
translúcides per altres de noves i transparents que aprofiten al màxim la
llum natural. D’aquesta manera no cal utilitzar llum artificial durant el dia.
A la zona d’oficines, s’han substituït totes les fonts de llum elèctrica per
il·luminació de baix consum.
FONTS DE FINANÇAMENTRecursos propis
BENEFICIS OBTINGUTS Millora de la qualitat del lloc de treball.
Estalvi energètic i econòmic en el consum de llum.
NOM DE L’EMPRESA Ipagsa Industrial, S. L.
SECTOR D’ACTIVITAT Fabricació de planxes per a arts gràfiques
ÀMBIT DE MILLORA Qualitat atmosfèrica. Estalvi en il·luminació
MESURA IMPLANTADA Canvi de l’enllumenat exterior
OBJECTIUS Reduir l’emissió lumínica de l’enllumenat exterior.
Reduir el consum i la despesa en il·luminació.
COM S’HA PORTAT A TERME? S’ha fet una revisió de les necessitats d’il·luminació de les diferents zones
exteriors de la instal·lació, d’acord amb les característiques i usos dels
espais. L’enllumenat exterior ha estat substituït, retirant els focus antics
i canviant-los per equips de baix consum orientats al terra i amb cèdula
fotoelèctrica d’activació.
FONTS DE FINANÇAMENTRecursos propis
BENEFICIS OBTINGUTS Reducció de l’emissió de contaminació lumínica.
Disminució i estalvi econòmic en el consum d’energia elèctrica.
Rubí. Indústria de futur36
NOM DE L’EMPRESA DSV ROAD SPAIN, S. A. U.; DSV AIR & SEA, S. A. U. i DSV SOLUTIONS
SPAIN, S.A.U.
SECTOR D’ACTIVITAT Transport i magatzem
ÀMBIT DE MILLORA Qualitat atmosfèrica. Millora dels processos industrials
MESURA IMPLANTADA Canvi de la flota de vehicles per cotxes híbrids
OBJECTIUS Reduir les emissions de CO2 derivades de l’activitat empresarial.
COM S’HA PORTAT A TERME? S’ha signat un acord amb una companyia que comercialitza cotxes híbrids
i s’ha substituït la flota de vehicles de tot el departament comercial. Per
portar-ho a terme, es va fer una cerca de companyies de vehicles híbrids que
reunissin les característiques necessàries per poder assolir les expectatives
de reducció d’emissions de CO2 que s’havia fixat el Grup DSV.
FONTS DE FINANÇAMENTRecursos propis
BENEFICIS OBTINGUTS Reducció del 34% de les emissions anuals per vehicle (52,2 t CO2 menys).
Juntament amb altres mesures implantades, s’ha aconseguit reduir les
emissions de CO2 en un 44%.
38 39
CONTAMINACIÓ ACÚSTICALa contaminació acústica es produeix quan s’alteren les condicions de so
normals del medi ambient en una determinada zona, la qual cosa provoca
efectes negatius sobre la salut auditiva, física i mental de les persones, al
mateix temps que té efectes nocius en els animals.
És un problema important en les zones industrials, tant per a la gent que
viu als voltants com per als mateixos treballadors, que estan sotmesos a un
ambient poc saludable. A continuació es proposen diverses mesures per
aplicar a l’empresa per reduir aquest tipus de contaminació.
Rubí. Indústria de futur40 Bones pràctiques ambientals als polígons d’activitat econòmica 41
MINIMITZACIÓ DEL SOROLL EN LES EDIFICACIONS
* Aplicar els criteris del Codi tècnic de l’edificació referents al soroll per
reduir la contaminació acústica a l’edifici.
* Assegurar que els sistemes de ventilació són els adequats per
desenvolupar l’activitat amb les portes i les finestres tancades.
* Situar les activitats més sorolloses a les zones amb aïllament acústic.
* Assegurar que els tancaments, com ara les portes d’accés o les persianes,
estiguin en bon estat i disposin de les mesures correctores adequades
per evitar la transmissió de soroll i de vibracions.
* Col·locar paviments que absorbeixin el soroll en les zones amb més
trànsit per reduir-hi l’impacte acústic.
* Conduir de manera suau per evitar accelerades innecessàries i fer servir
el clàxon només quan sigui estrictament necessari.
* Portar a terme les activitats de càrrega i descàrrega dins d’un horari
determinat per no reduir la qualitat acústica dels veïns.
* Utilitzar la megafonia exterior únicament en casos d’emergència; els
dispositius mòbils poden ser útils per comunicar-nos sense contaminar
acústicament.
Què podem fer?
MINIMITZACIÓ DEL SOROLL EN ELS PROCESSOS PRODUCTIUS
* Optar pels equips i eines que facin menys soroll, utilitzar-los només el
temps necessari i fer-ne el manteniment adequat.
* Instal·lar pantalles i aïllaments acústics, sistemes d’absorció i silenciadors
on calgui; això permet aconseguir un ambient laboral més agradable i
reduir la contaminació ambiental exterior.
* Sempre que sigui possible, establir franges horàries per desenvolupar les
activitats que generin més soroll (en horaris diürns).
* Respectar les normes de seguretat i fer servir els taps i cascs especials
en els entorns de soroll més elevat.
Rubí. Indústria de futur42 Bones pràctiques ambientals als polígons d’activitat econòmica 43
NOM DE L’EMPRESA Continental Automotive Spain, S. A.
SECTOR D’ACTIVITAT Automoció
ÀMBIT DE MILLORA Contaminació acústica. Minimització del soroll en els processos productius
MESURA IMPLANTADA Insonorització i organització d’espais
OBJECTIUS Minimitzar l’impacte acústic de la pròpia activitat industrial.
COM S’HA PORTAT A TERME? D’una banda, s’han insonoritzat diversos espais: les sales d’estacions
transformadores, la zona de màquines refredadores d’aire condicionat,
les sales de compressors d’aire comprimit i la sala tècnica on hi ha els
climatitzadors i els equips de generació de nitrogen.
D’altra banda, s’ha prohibit al personal sortir a la part posterior de les
instal·lacions entre les 22 i les 8 h per tal de respectar el descans dels veïns.
FONTS DE FINANÇAMENTRecursos propis i amb deduccions fiscals
BENEFICIS OBTINGUTS Millora de la convivència cívica amb el veïnat, tant amb els industrials
com amb els particulars.
Projecció de bona imatge corporativa de l’empresa.
Casos d’èxitSabies que...
* El nou POUM de Rubí (actualment en tràmit) incorporarà una regulació específica en matèria de contaminació
acústica (vegeu l’Annex 10). El document està aprovat provisionalment i es pot consultar a aquí.
* A la web de la Generalitat es pot consultar tota la normativa d’aplicació a Catalunya en matèria de soroll.
* L’Organització Mundial de la Salut disposa de les Guies per al soroll urbà, que recullen els efectes negatius
de la contaminació acústica sobre la salut de les persones i fa recomanacions sobre això.
Rubí. Indústria de futur44 Bones pràctiques ambientals als polígons d’activitat econòmica 45
NOM DE L’EMPRESA Ipagsa Industrial, S. L.
SECTOR D’ACTIVITAT Fabricació de planxes per a arts gràfiques
ÀMBIT DE MILLORA Contaminació acústica. Minimització del soroll en els processos productius
MESURA IMPLANTADA Insonorització dels equips de fred.
OBJECTIUS Reduir el soroll i la contaminació acústica a l’empresa.
COM S’HA PORTAT A TERME? S’han substituït els equips de fred antics per equips nous de baix consum i
amb menors emissions de soroll.
A més, s’ha tancat la zona dels equips de fred amb panells acústics per tal
d’insonoritzar el recinte.
FONTS DE FINANÇAMENTRecursos propis
BENEFICIS OBTINGUTS Reducció del nivell de soroll.
Reducció i estalvi econòmic en el consum d’energia elèctrica.
NOM DE L’EMPRESA Cevagraf, S. C. C. L
SECTOR D’ACTIVITAT Indústria gràfica
ÀMBIT DE MILLORA Contaminació acústica. Minimització del soroll en les edificacions
MESURA IMPLANTADA Col·locació d’un fals sostre a les oficines de CEVAGRAF, S. C. C. L. a Rubí
OBJECTIUS Minimitzar el soroll a l’espai d’oficines de l’empresa.
Estalviar en el consum elèctric de l’aire condicionat.
COM S’HA PORTAT A TERME? El sostre de tota la superfície d’oficines, que inicialment estava a una alçària
de 5,20 metres, s’ha abaixat fins a una alçària d’entre 2,5 i 2,8 metres. Per fer-
ho, s’ha col·locat un fals sostre de plaques Armstrong aïllades de 60x60 cm.
FONTS DE FINANÇAMENTRecursos propis
BENEFICIS OBTINGUTS Minimització de la contaminació acústica provinent de la màquina d’aire
condicionat i del soroll ambiental.
Estalvi d’entre el 30 i el 50% en el consum de l’aire condicionat.
46 47
MOBILITATUn dels grans reptes del segle XXI és passar del sistema de transport actual
–que consumeix una gran quantitat d’energia i té efectes negatius sobre
la salut de la població– a un sistema de mobilitat sostenible, en el qual els
modes de transport públic optimitzin tant els recursos energètics com les
infraestructures i en què el transport en bicicleta i a peu tingui un pes molt
més important.
En el cas concret de les zones industrials, la circulació és un aspecte
complex en el qual intervenen molts factors. De totes maneres, si apliquem
alguns petits canvis en la manera de desplaçar-nos-hi, podrem millorar
substancialment la mobilitat dels polígons.
Rubí. Indústria de futur48 Bones pràctiques ambientals als polígons d’activitat econòmica 49
FOMENT DE LA CONDUCCIÓ EFICIENT I SEGURA
* Planificar la ruta a seguir per circular pels itineraris que presenten menys
retencions.
* Carregar el cotxe sense excessos de pes innecessaris; el pes extra o
elements com la baca, tant si està carregada com si no, fan augmentar el
consum de carburant.
* Fer servir l’aire condicionat només quan calgui; la refrigeració pot
incrementar el consum del cotxe en un 20%, mentre que circular amb les
finestretes obertes ho fa només en un 5%.
* Posar a punt i fer el manteniment periòdic del vehicle.
* Conduir de manera fina i suau; les accelerades i frenades contínues i
brusques o els canvis de marxa innecessaris disparen el consum de
combustible.
Què podem fer?
REGULACIÓ DE LES ZONES D’ESTACIONAMENT
* Destinar espais per a l’aparcament dels vehicles dins de la parcel·la
i senyalitzar-los degudament.
* Aparcar a les àrees destinades a fer-ho. Els descampats i els solars sense
construir no són els llocs més adequats per estacionar el vehicle.
OPTIMITZACIÓ DE LA MOBILITAT
* Per anar a treballar, utilitzar el transport col·lectiu sempre que sigui possible.
* Compartir camions per fer les mateixes rutes; això ajuda a ser
energèticament eficients, a estalviar costos i a millorar la mobilitat.
* Analitzar i redefinir les rutes de transport per tal de fer-les més eficients.
* En el cas d’utilitzar el cotxe particular per anar a treballar, procurar
compartir-lo; hi ha diversos sistemes que ens poden ajudar a fer-ho, com
per exemple el projecte Compartir cotxe.
Rubí. Indústria de futur50 Bones pràctiques ambientals als polígons d’activitat econòmica 51
NOM DE L’EMPRESA Continental Automotive Spain, S. A.
SECTOR D’ACTIVITAT Automoció
ÀMBIT DE MILLORA Mobilitat. Regulació dels estacionaments
MESURA IMPLANTADA Estacionament dins i fora de la parcel·la
OBJECTIUS Proporcionar el màxim nombre de places d’aparcament al personal de l’empresa.
COM S’HA PORTAT A TERME? S’ha redissenyat l’estacionament interior aprofitant al màxim la parcel·la per
a places d’aparcament, sempre procurant deixar l’espai necessari per fer
maniobres. També s’han reordenat els contenidors i àrees buides per posar-
hi nous aparcaments.
L’assignació de places entre el personal funciona per sorteig anual. Les
persones que es queden sense, l’any següent en tenen una d’assegurada
directament. A més, es comparteixen les places entre treballadors de
diferents torns per així evitar que n’hi hagi de buides o inutilitzades.
Dins la parcel·la també s’han senyalitzat els límits de velocitat permesos
i s’han instal·lat bandes reductores de velocitat a les zones de visibilitat
reduïda. Pel que fa a l’aparcament a l’exterior, s’han fet campanyes de
conscienciació del personal demanant-los i aconsellant-los que també hi
aparquin de manera ordenada.
FONTS DE FINANÇAMENTRecursos propis
BENEFICIS OBTINGUTS Pràcticament el 90% de la plantilla de Continental estaciona dins de la
parcel·la.
Millora del clima laboral, ja que tothom té assignada una plaça
d’aparcament durant un any o el següent.
Millora de la puntualitat del personal, atès que no han de buscar
estacionament a l’exterior.
Millora en la seguretat viària gràcies a la instal·lació de les bandes
reductores i a la senyalització per a vianants i vehicles.
Major protecció dels vehicles davant d’actes vandàlics.
Sabies que...
* El projecte Compartir cotxe neix de la voluntat del Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona
amb l’objectiu de fomentar l’ús racional del cotxe entre la població d’aquesta àrea. És un servei en línia
que pretén facilitar la trobada de persones que estan interessades a compartir el vehicle privat a l’hora de
fer un viatge.
Casos d’èxit
Rubí. Indústria de futur52 Bones pràctiques ambientals als polígons d’activitat econòmica 53
NOM DE L’EMPRESA B. Braun
SECTOR D’ACTIVITAT Fabricació, distribució i venda de productes hospitalaris
ÀMBIT DE MILLORA Mobilitat. Optimització de la mobilitat
MESURA IMPLANTADA Pla de mobilitat
OBJECTIUS Facilitar el trasllat del personal al centre de treball.
COM S’HA PORTAT A TERME? Després d’analitzar les necessitats de mobilitat de les persones de cada torn
de treball i la disponibilitat de recursos econòmics i materials de l’empresa,
l’any 1969 es van implantar a l’organització les mesures següents: un servei
d’autobusos i un espai d’aparcament gratuït. Des d’aleshores es fa un
seguiment continuat d’aquestes mesures.
Amb el temps s’han adequat les rutes i els horaris dels autobusos a les noves
necessitats per tal d’ampliar-ne el nombre d’usuaris. Per als residents a
Rubí, els autobusos recullen els treballadors en diferents punts de la ciutat,
al matí, a la tarda i a la nit, i els retornen als mateixos llocs en finalitzar la
jornada. Aquest servei l’utilitzen més de 200 persones cada dia. Per als no
residents a Rubí, un autobús llançadora connecta l’estació dels Ferrocarrils
de la Generalitat de Catalunya amb les instal·lacions de B. Braun.
L’empresa també ofereix 400 places d’aparcament gratuït al personal de
tots els torns que va en cotxe a la feina. A més, s’ha fet una ampliació al
pàrquing per encabir-hi motos i bicicletes.
FONTS DE FINANÇAMENT Recursos propis
BENEFICIS OBTINGUTS Millora de l’accessibilitat de la plantilla al centre de treball.
Estalvi econòmic en carburant i vehicle privat per als treballadors.
Estalvi energètic i reducció de les emissions contaminants gràcies a l’ús
d’un mitjà de transport col·lectiu.
Augment de la puntualitat del personal.
Reducció de l’estrès dels treballadors relacionat amb el problema de
trobar aparcament.
54 55
NETEJA I MANTENIMENTTant pel que fa a l’optimització de recursos en general com de l’aigua i
l’energia en particular, és primordial ser actius respecte al manteniment i la
neteja de les instal·lacions.
Aquesta actitud reportarà beneficis a l’empresa: econòmics, d’estalvi
energètic i de durabilitat de la instal·lació, entre d’altres. A continuació es
proposen diverses mesures que permeten fer el manteniment adequat de
les instal·lacions de l’empresa sense perjudicar el medi ambient.
Rubí. Indústria de futur56 Bones pràctiques ambientals als polígons d’activitat econòmica 57
NETEJA I MANTENIMENT DELS EQUIPAMENTS, APARELLS I MAQUINÀRIA
* Fer el manteniment adequat dels equipaments i les màquines; això
permet millorar l’eficiència dels processos.
* Netejar de manera periòdica el sistema d’il·luminació; aquesta acció
permet estalviar fins a un 10% d’energia.
* Millorar els processos de neteja per ser més eficients i minimitzar els
residus.
* Utilitzar productes de neteja respectuosos amb el medi ambient.
* Evitar l’ús d’aerosols amb CFC o compostos orgànics volàtils que facin
malbé la capa d’ozó.
* Prioritzar els sistemes mecànics de neteja.
NETEJA DE LA PARCEL·LA
* Utilitzar aigües regenerades, de pluja o aigües grises per netejar la parcel·la.
* Procurar tenir la parcel·la endreçada i sense andròmines; la imatge
exterior diu molt de l’organització.
* Utilitzar sistemes d’apantallament visual o receptacles en cas que s’hagin
d’emmagatzemar estris a l’exterior de l’edifici.
MANTENIMENT DELS ESPAIS COMUNS
* Dipositar els residus únicament als indrets destinats a aquesta finalitat.
* Respectar i cuidar les zones d’ús comú: les parades de transport públic,
el mobiliari urbà, les zones verdes...
Què podem fer?
Rubí. Indústria de futur58 Bones pràctiques ambientals als polígons d’activitat econòmica 59
NOM DE L’EMPRESA Continental Automotive Spain, S. A.
SECTOR D’ACTIVITATAutomoció
ÀMBIT DE MILLORA Neteja i manteniment. Manteniment dels espais comuns
MESURA IMPLANTADA Auditories, neteges diàries i treballs de jardineria
OBJECTIUS Mantenir una bona imatge exterior de l’empresa.
COM S’HA PORTAT A TERME? A les zones exteriors s’ha implantat un sistema d’auditories 5S cada dos
mesos i, a més, cada dia es fan revisions de manteniment.
La neteja diària d’aquests espais es porta a terme amb una màquina
aspiradora dins de la parcel·la i manualment si és necessari netejar a fora.
Els vidres de l’edifici es netegen periòdicament.
Durant el cap de setmana es fan tasques de jardineria a la parcel·la, tant
a l’interior com als límits exteriors no propis però que afecten la imatge de
l’empresa.
FONTS DE FINANÇAMENT Recursos propis
BENEFICIS OBTINGUTS Projecció d’un impacte visual agradable, tant per al veïnat com per a les
visites.
Creació d’un entorn de treball acollidor i de zones de descans
confortables.
Casos d’èxitSabies que...
* Existeix un ampli ventall de productes ecològics que es poden utilitzar en les tasques de neteja. A la Xarxa
Compra Reciclat n’hi ha alguns exemples.
* Les ecoetiquetes són un sistema de certificació que verifica que el producte compleix amb criteris
ambientals, de manera que és respectuós amb el medi ambient. N’hi ha una àmplia varietat, també per a
productes de neteja.
60 61
SEGURETATLa seguretat i l’autoprotecció són elements imprescindibles a l’hora de
desenvolupar qualsevol activitat. Als polígons industrials, aquests aspectes
es posen especialment de manifest en els casos d’emergències i accidents.
Per aquesta raó, és imprescindible establir una sèrie de protocols i bones
pràctiques que permetin reduir les repercussions que poden tenir els accidents
i actuar de manera eficient davant de situacions d’emergència o de risc.
Rubí. Indústria de futur62 Bones pràctiques ambientals als polígons d’activitat econòmica 63
Casos d’èxitCasos d’èxitSabies que...
APLICACIÓ DE LES NORMES D’AUTOPROTECCIÓ
* Si és necessari, elaborar un pla d’autoprotecció per a l’empresa. El Decret
82/2010, de 29 de juny, recull el catàleg d’activitats i centres que estan obligats
a adoptar mesures d’autoprotecció i fixa el contingut d’aquestes mesures.
* Fer servir caixes de seguretat per guardar els documents de valor i evitar
deixar grans quantitats de diners en calaixos i armaris.
* Fer revisions periòdiques dels sistemes de seguretat instal·lats.
* Disposar de diversos sistemes de seguretat combinats (càmeres de
videovigilància, detectors volumètrics, contactes magnètics, alarmes,
vigilants privats, etc.) i sobretot no divulgar-los a terceres persones.
* Instal·lar sistemes de seguretat en els accessos a l’empresa, com ara
panys i portes d’alta seguretat, tancaments fixos, rescloses amb sistemes
que evitin l’obertura de dues portes a la vegada, etc.
* No col·locar escales, palets, caixes o altres elements a la parcel·la que
serveixin per escalar i facilitar l’entrada a l’edifici.
* A l’hora de marxar, assegurar-se que no queda ningú a l’interior de l’edifici.
* Il·luminar adequadament el perímetre, els accessos i les zones més
desprotegides amb sensors de moviment, procurant alhora per l’eficiència
energètica i per minimitzar la contaminació lluminosa.
* En cas de tancar l’empresa durant uns dies, fer-hi alguna visita.
* En cas d’emergència és important:
- disposar d’una ràdio, una llanterna amb piles i una farmaciola
- tenir localitzats els documents més rellevants
- tenir a mà els números de telèfon de la Policia, Bombers, serveis mèdics
o Protecció Civil i el número d’emergències (112)
- evitar utilitzar simultàniament i de forma massiva el telèfon, ja que es
poden bloquejar les línies
* Si es creu convenient, es pot plantejar un sistema de protecció col·lectiva
a través de vigilància privada per a totes les empreses del polígon; és un
sistema més eficient que contractar vigilància privada per a cada empresa.
* També es poden instal·lar videocàmeres en les vies d’ús comú destinades
a la vigilància dels polígons.
* Es pot consultar el Decret d’autoprotecció i tota la documentació relacionada amb els plans d’autoprotecció
a la web del Departament d’Interior de la Generalitat.
Què podem fer?
Rubí. Indústria de futur64 Bones pràctiques ambientals als polígons d’activitat econòmica 65
NOM DE L’EMPRESA PJM Pujadas, S. A.
SECTOR D’ACTIVITAT Industria química. Fabricació d’adhesius industrials i auxiliars químics per
als sectors de l’alimentació, paper, metall i tèxtil
ÀMBIT DE MILLORA Seguretat. Aplicació de les normes d’autoprotecció
MESURA IMPLANTADA Implantació d’un sistema de gestió de la prevenció de riscos laborals (PRL)
OBJECTIUS Certificació i adequació del sistema de protecció de riscos laborals de
l’empresa als estàndards internacionals.
COM S’HA PORTAT A TERME? S’ha implantat i homologat el sistema de gestió PRL de l’empresa d’acord
amb l’especificació OHSAS 18001 i amb el consell d’una consultoria
externa.
Així mateix, s’han establert mesures de seguretat laboral i s’han portat a
terme actuacions diverses: simulacres, instal·lació de detectors de fum en
àrees de producció i magatzem i implantació de passadissos de vianants a
la zona de fàbrica.
FONTS DE FINANÇAMENTRecursos propis
BENEFICIS OBTINGUTS Minimització dels riscos laborals a la fàbrica.
Casos d’èxit
66 67
PUBLICITAT I SENYALITZACIÓEl paisatge urbà i industrial té un efecte important sobre la qualitat de vida
de les persones. A més a més, un entorn cuidat i de qualitat revaloritza els
indrets i les àrees d’activitat econòmica.
Al mateix torn, els elements publicitaris i de senyalització modifiquen el
paisatge dels polígons industrials; per això caldrà tenir-ne cura per aconseguir
unes àrees industrials de qualitat que atreguin visitants, inversors i noves
activitats econòmiques. A continuació es proposen diverses mesures per
aplicar a l’empresa que ajudaran a millorar el paisatge industrial del polígon.
Rubí. Indústria de futur68 Bones pràctiques ambientals als polígons d’activitat econòmica 69
MILLORA DE LA QUALITAT PAISATGÍSTICA DELS ELEMENTS PUBLICITARIS I DE SENYALITZACIÓ
* Col·locar els rètols i elements publicitaris de manera decorativa i harmònica
-en forma i color- amb l’edifici, de manera que tot quedi integrat.
* Mantenir nets i en condicions tots els elements de publicitat i senyalització;
són la cara visible de l’empresa.
* Evitar que els elements publicitaris sobresurtin de la línia de façanes.
* Evitar utilitzar banderes i cartells per cridar l’atenció.
* No col·locar suports publicitaris que puguin impedir la visibilitat dels
conductors o vianants, ja sigui pel lloc on estan ubicats, la forma, color,
disseny o inscripcions.
* No fer servir elements publicitaris i rètols amb enllumenats llampants o
intermitents que afectin els sentits.
* No col·locar publicitat a les terrasses o vetlladors. Les cadires, tendals i
taules que s’utilitzin han de ser de materials de qualitat.
* Sempre que sigui possible, col·locar els elements de senyalització en un
suport únic per evitar la confusió de tenir molts elements direccionals.
* Apagar la il·luminació de la publicitat i la senyalització durant les hores
menys transitades per augmentar l’eficiència i reduir la contaminació
lluminosa.
NOM DE L’EMPRESA Continental Automotive Spain, S. A.
SECTOR D’ACTIVITAT Automoció
ÀMBIT DE MILLORA Publicitat i senyalització. Millora de la qualitat paisatgística dels elements
publicitaris i la senyalització
MESURA IMPLANTADA Retolació de l’empresa
OBJECTIUS Facilitar la identificació de l’empresa des de l’exterior.
COM S’HA PORTAT A TERME? S’han retolat totes les façanes de l’edifici per tal que es pugui veure des
de qualsevol dels seus accessos i s’han senyalitzat les diferents zones
d’entrada a l’empresa: magatzem, oficines i zona de producció. També s’ha
col·locat en un lloc visible un panell amb les coordenades GPS que indica
la ubicació exacta de l’organització i es fa el manteniment periòdic de tots
els rètols exteriors per conservar-los en bon estat.
D’altra banda, amb l’objectiu de fomentar la relació amb els proveïdors
locals i el consum de proximitat, la fabricació dels elements de retolació
s’ha encarregat a una empresa de Rubí.
FONTS DE FINANÇAMENTRecursos propis
BENEFICIS OBTINGUTS Facilitació de l’accés a les instal·lacions de l’empresa a vianants,
transportistes i personal.
Enfortiment del compromís de relació amb proveïdors locals.
Què podem fer? Casos d’èxit
70 71
Actualment, el paisatge industrial de Catalunya es pot considerar un
paisatge malmès per una arquitectura inexistent, un urbanisme precari, uns
serveis elementals i una escassa integració paisatgística.
De la mateixa manera que la publicitat, la composició de les edificacions i
els elements construïts tenen un efecte important en la qualitat paisatgística
dels polígons. A continuació, es proposen diverses mesures que, tot i ser
senzilles, poden arribar a tenir un fort impacte en la qualitat paisatgística de
l’empresa i de tot el sector industrial en general.
EDIFICACIONSTERRATS I FAÇANES
Rubí. Indústria de futur72 Bones pràctiques ambientals als polígons d’activitat econòmica 73
MILLORES EN EL TRACTAMENT DE LES FAÇANES
* Pintar les façanes seguint una gamma de colors terrosos o grisosos clars
per alleugerir la presència de l’edifici.
* Evitar les superfícies brillants o blanques que produeixen reflexos i les
superfícies amb relleu.
* Acordar la utilització de colors similars o, fins i tot, unificar el color de les
façanes amb les empreses veïnes.
* Fer un manteniment adequat de la façana i els seus elements (portes,
finestres...).
* Utilitzar materials durables i amb certificacions ecològiques.
Què podem fer?
COL·LOCACIÓ DELS ELEMENTS EXTERIORS
* Col·locar els aparells d’aire condicionat, les antenes, etc. als terrats de
manera agrupada i ordenada.
* Situar les plaques solars de manera uniforme i homogènia al llarg de tota
la superfície.
MILLORES EN LES NOVES EDIFICACIONS DE LA PARCEL·LA
* Si s’han de construir nous immobles dins de la parcel·la caldrà:
- integrar-ne el disseny en la imatge de conjunt del recinte
- ubicar-los de forma annexa a l’edifici principal
- unificar-ne la façana amb la de l’edifici principal
- utilitzar vegetació per millorar-ne la integració paisatgística
Rubí. Indústria de futur74 Bones pràctiques ambientals als polígons d’activitat econòmica 75
NOM DE L’EMPRESA Continental Automotive Spain, S. A.
SECTOR D’ACTIVITAT Automoció
ÀMBIT DE MILLORA Edificacions, terrats i façanes. Millores en les noves edificacions de la
parcel·la
MESURA IMPLANTADA Tancament de la zona de residus
OBJECTIUS Millorar l’impacte visual dels contenidors exteriors.
COM S’HA PORTAT A TERME? S’ha tancat l’espai exterior on hi havia els contenidors, amb unes portes
corredisses que permeten l’entrada i sortida dels contenidors i faciliten la
gestió dels residus; d’aquesta manera, l’àrea de reciclatge queda ubicada
en un recinte delimitat, annex a l’edifici principal.
Amb aquest tancament s’ha guanyat una nova zona de treball, ja que s’hi
fa la separació de residus que no es pot dur a terme a l’interior per falta
d’espai.
FONTS DE FINANÇAMENTRecursos propis
BENEFICIS OBTINGUTS Eliminació de l’impacte visual que els contenidors provocaven a l’exterior.
Augment de la valorització dels residus i disminució dels que s’envien a
l’abocador.
Sabies que...
* Rubí disposa d’una ordenança específica relacionada amb la conservació i seguretat dels edificis i les
construccions, que té com a objectiu principal establir els protocols necessaris per evitar les conseqüències
negatives que comporta la falta d’una conservació apropiada dels edificis.
* Es pot consultar la normativa urbanística vigent en cada una de les zones industrials de Rubí a l’oficina del
Servei del Plànol de la Ciutat (Servei de Planejament i Gestió Urbanística), de dilluns a divendres de 9 a 13.30 h.
Casos d’èxit
76 77
Els elements exteriors del recinte, com les tanques, els enjardinaments
o els espais externs de la parcel·la, representen la primera imatge visible
d’una empresa. Per tant, és important que estiguin cuidats per generar una
impressió inicial adequada de l’organització.
Les tanques, en concret, són elements de protecció que regulen l’accés
als espais privats i que alhora s’utilitzen per delimitar el recinte, ocultar-lo
o limitar-ne la visió. En molts casos, aquests elements acaben empobrint
el paisatge, ja que es construeixen amb materials pobres o desiguals i
sovint tampoc no se’n planteja el manteniment correcte. Per aquesta raó,
és important establir mesures que permetin integrar les tanques al paisatge
i, al mateix temps, millorar la imatge de l’empresa.
TANCAMENTSI ESPAIS EXTERIORS
Rubí. Indústria de futur78 Bones pràctiques ambientals als polígons d’activitat econòmica 79
MILLORA DELS TANCAMENTS DE LA PARCEL·LA
* En la mesura del possible, evitar utilitzar tanques per delimitar la parcel·la
perquè augmenten l’impacte visual del recinte.
* En el cas d’utilitzar-ne, procurar que siguin senzilles i homogènies pel que
fa a composició, material i color a fi de mantenir-ne la unitat formal.
* Evitar col·locar tanques opaques, ja que interrompen la visió. Si és
possible, optar per tanques transparents i discretes que minimitzin
l’efecte barrera.
* Utilitzar la vegetació com a element de tancament: és visualment més
atractiva i permet delimitar correctament la parcel·la.
MILLORA DELS ESPAIS D’EMMAGATZEMATGE
* Fixar unes zones determinades per a cada element o activitat; això permet
ser més eficients i ordenats i alhora millorar la imatge de l’empresa.
* Situar les zones d’emmagatzematge en els llocs menys visibles.
* Col·locar els diferents materials de forma ordenada i evitar que, un cop
apilats, sobresurtin dels límits visuals dels tancaments.
* Utilitzar la vegetació com a filtre visual per reduir l’impacte dels materials.
* Portar a la deixalleria o als gestors autoritzats els elements obsolets o que
ja no s’utilitzin.
* Si és possible, instal·lar paviments permeables per facilitar la infiltració
d’aigua al sòl.
MILLORA DELS ESPAIS ENJARDINATS
* Construir sistemes de recollida d’aigües pluvials mitjançant basses de
retenció d’aigua; això permet millorar el paisatge i alhora estalviar aigua.
* Plantar vegetació autòctona o que s’adapti fàcilment a les condicions
climàtiques de la zona.
* Si la parcel·la ho permet, col·locar-hi petites zones boscoses alternades
al llarg del perímetre; això proporcionarà una major qualitat paisatgística i
millorarà la imatge del conjunt.
* Fer el manteniment adequat de la vegetació i retirar les plantes seques.
* Situar la vegetació als límits de la parcel·la o fent pantalla amb elements
que destorben.
* Utilitzar compost com a adob orgànic per als enjardinaments.
Què podem fer?
Rubí. Indústria de futur80 Bones pràctiques ambientals als polígons d’activitat econòmica 81
NOM DE L’EMPRESA Continental Automotive Spain, S. A.
SECTOR D’ACTIVITAT Automoció
ÀMBIT DE MILLORA Tancaments i espais exteriors. Millora dels espais d’emmagatzematge
MESURA IMPLANTADA Substitució del tanc de nitrogen per un sistema de generació pròpia
d’aquest gas
OBJECTIUS Millorar la seguretat i l’impacte visual de l’empresa.
Reduir el cost de subministrament de nitrogen.
COM S’HA PORTAT A TERME? S’ha eliminat el tanc de nitrogen líquid de 12 m d’alçària i 3 m de diàmetre
que hi havia a la part posterior de la nau i que era adjacent a habitatges d’ús
particular. L’espai resultant s’ha habilitat com a zona de descans.
Pel que fa a la disponibilitat de nitrogen, s’ha instal·lat un sistema de
generació pròpia d’aquest gas en una de les sales tècniques de la nau.
FONTS DE FINANÇAMENTRecursos propis
BENEFICIS OBTINGUTS Millora de l’impacte visual dels espais exteriors de la nau.
Disminució dels costos del consum de nitrogen.
Reducció de l’emissió de gasos contaminants derivats del transport del
nitrogen líquid (abans calia que un camió cisterna fes un viatge cada
setmana).
Millora de la seguretat de l’emmagatzematge i de la disponibilitat
continuada de nitrogen, atesa l’alta capacitat de generació d’aquest gas
del nou sistema.
Sabies que...
* Es pot consultar la normativa urbanística vigent en cada una de les zones industrials de Rubí a l’oficina del
Servei del Plànol de la Ciutat (Servei de Planejament i Gestió Urbanística), de dilluns a divendres de 9 a
13.30 h.
Casos d’èxit
Rubí. Indústria de futur82 Bones pràctiques ambientals als polígons d’activitat econòmica 83
NOM DE L’EMPRESA PJM Pujadas, S. A.
SECTOR D’ACTIVITAT Indústria química. Fabricació d’adhesius industrials i auxiliars químics per
als sectors d’alimentació, paper, metall i tèxtil
ÀMBIT DE MILLORA Tancaments i espais exteriors. Millora dels espais d’emmagatzematge.
MESURA IMPLANTADA Revamping NAU 1 i NAU 3. Millora dels espais exteriors a l’interior de la
parcel·la.
OBJECTIUS Millorar l’impacte visual de les zones exteriors de l’empresa.
COM S’HA PORTAT A TERME? S’han pintat els dipòsits externs de productes químics per tal de millorar-
ne la imatge. També s’ha pintat la façana externa de les diferents naus de
producció i magatzem.
FONTS DE FINANÇAMENTRecursos propis
BENEFICIS OBTINGUTS Millora paisatgística de les instal·lacions de l’empresa.
84 85
Les zones i serveis d’ús comú inclouen un gran nombre d’elements, que van
des de les zones verdes fins a les parades de transport públic. Normalment
presenten un tractament deficitari, ja sigui per manca de recursos, per
dificultats de gestió o perquè no es valoren convenientment.
Aquests espais poden millorar de manera significativa la qualitat del
paisatge urbà i marcar la diferència entre diversos polígons d’activitat
econòmica. A continuació es presenten diverses mesures que poden
contribuir a revitalitzar aquestes àrees comunes del polígon.
ZONES I SERVEISD’US COMÚ
Rubí. Indústria de futur86 Bones pràctiques ambientals als polígons d’activitat econòmica 87
MILLORA DELS ESPAIS DE LLEURE, LES ZONES D’ESTADA I ELS SOLARS NO URBANITZATS
* Respectar i tenir cura dels espais comuns. És important comptar amb la
col·laboració de totes les empreses del polígon per aconseguir un entorn
de qualitat.
* Plantejar la gestió i el manteniment d’aquests espais verds del polígon
i de les àrees naturals properes com una acció de responsabilitat social
corporativa de l’empresa.
* No abocar deixalles ni altres materials als solars no urbanitzats.
* Estacionar els vehicles a les zones permeses; els solars sense construir
no són espais per fer-ho.
* Si es tenen excedents d’aigua de pluja o depurada, utilitzar-los per regar
els espais comuns i contribuir així a millorar la qualitat del polígon.
* Si es disposa d’excedents de compost, fer-los servir per millorar les zones
enjardinades del polígon.
Què podem fer? Casos d’èxitCasos d’èxitSabies que...
* Rubí disposa d’una ordenança municipal on es defineixen les normes de comportament, conducta i ús
dels béns i espais públics del municipi, amb l’objectiu de fer de Rubí una ciutat amable i acollidora on viure
i conviure.
* Es pot consultar la normativa urbanística vigent en cada una de les zones industrials de Rubí a l’oficina del
Servei del Plànol de la Ciutat (Servei de Planejament i Gestió Urbanística), de dilluns a divendres de 9 a
13.30 h.
Amb el suport de: