R e v i s t a m u n i c i p a l • M a r ç 2 0 0 2 • N ú m . 8 2 • w w w. r u b i c i u t a t . n e t

Rubí té la paraula

tat, que té la funció de prioritzar lesdiferents propostes i traslladar-les al’equip de govern de la ciutat per a laseva tramitació en el Ple municipal.

El consell de ciutat estarà format per30 delegats provinents de les assem-blees territorials, 3 delegats per con-sell temàtic, 1 representant polític de

cada grup o coalicióque va concórrer en

les darreres elec-cions municipals i1 representant dec a d a

una deles entitats de segongrau i entitats d’àmbitde ciutat.

Respecte de si les propostes que elconsell de ciutat faci arribar algovern seran vinculants o no, l’al-caldessa ha comentat que qui tépotestat per aprovar el pressupostmunicipal és el Ple, “però ens sentimmoralment vinculats amb el pressu-post participatiu i nosaltres inclouremal pressupost les propostes d’inversiófetes pels ciutadans”.

MAR LOBATO

El Pressupost Participatiu de Rubís’estrenarà durant el mes d’abril.Les assemblees territorialscomençaran a treballar per decidirquines seran les inversions quefarà l’Ajuntament durant l’exercicide 2003. Tots els ciutadans majorsde 16 anys empadronats a Rubí iles entitats i associacions de laciutat, els comerciants, els empre-saris i els que tenen Rubícom a segona resi-dència, estan cri-dats, a partir del 2d’abril, a fer lespropostes d’inver-sió que creguinnecessàries.

Viure a Rubí

2 LA CIUTAT

El fuciona-ment del Pressupost Participatiu deRubí s’estructura en divisions territo-rials (vegeu quadre). Segons recull elreglament del Pressupost Participatiu,les assemblees territorials són el pri-mer nivell del procés de participacióciutadana a l’entorn del pressupostanual d’inversions.

En aquestes assemblees els ciuta-dans participants poden fer les pro-postes que vulguin per a ser inclosesen el pressupost anual d’inversió. Enla primera assamblea de cada territori,hi assistirà l’alcaldessa, Núria Buena-ventura, que informarà els ciutadansparticipants dels diners que es podendestinar a inversions durant l’exercicide 2003, i també sobre quina part d’a-

q u e s tcapítol està compromesa per

alguna actuació. El segon any,l’alcaldessa tornarà a les assem-

blees per donar compte de coms’han invertit els diners i explicar totesles actuacions del govern municipalrespecte a les inversions.Buenaventura considera que aquestprocés serà un “exercici de políticatransparent”.

Aquestes propostes poden tenircaràcter anual o plurianual. De totesles propostes generades, cada assa-blea territorial en podrà seleccionar 5que s’analitzaran en els consellstemàtics que són els següents: socio-sanitari, sociocultural, territorial i pro-moció econòmica. Els consells temà-tics estaran formats per delegats deles assemblees territorials, entitatsvinculades amb l’àmbit, tècnics irepresentants polítics.

Els consells temàtics tenen la funciód’elaborar un informe de viabilitat tèc-nica que ha de valorar la viabilitat tèc-nica de la proposta, la viabilitat jurídi-ca, una valoració econòmica, l’impac-te mediambiental i la temporalització,entre altres.

Finalment, les propostes d’inversióseleccionades per les assembleesterritorials i treballades pels consellstemàtics passaran al consell de ciu-

LA CIUTAT 3

Els rubinencs decideixen les inversions del 2003

Tema del mes

Territoris

OTPPOficina Tècnica del Pressupost Participatiu

Consell de ciutatSeleccionarà els projectes definitius

Consells temàticsS’estudiaran 30 propostes, 5 per territori,

i s’informarà de la seva viabilitat

AjuntamentAprovació del ple

A

C B D

E

F

Un procés participatiu

El Pressupost Participatiu es vacomençar a treballar l’any 1999quan l’Ajuntament, la Diputació deBarcelona i la Universitat Autò-noma de Barcelona van signar unconveni perquè un grup de treballiniciés la recerca per elaborar elfuncionament d’aquest nou siste-ma d’elaborar el pressupost aRubí. L’objectiu d’aquest primertreball era crear la metodologiaque s’hauria d’aplicar.La idea sorgeix d’una reflexió polí-tica sobre l’escassa participacióciutadana en les convocatòrieselectorals o les decisions políti-ques que s’allunyen dels ciutadansi, amb aquesta proposta, inspiradaen experiències similars com laque es porta a terme al municipibrasiler de Porto Alegre, s’intentaafavorir la participació i apropar lademocràcia als ciutadans.Durant l’any 2000 el grup de recer-ca va definir les línies generals delque hauria de ser el mètode de tre-ball i també es fa de forma partici-pativa, comptant amb entitats iciutadans. L’any 2001 un nouequip completa el treball definintels dos aspectes que quedavenpendents: la definició dels territo-ris en què s’hauria de dividir la ciu-tat, i l’elaboració del reglament defuncionament del PressupostParticipatiu. Després de l’aprova-ció d’aquest reglament per part dela Comissió de Govern, es consti-tueix l’Oficina Tècnica delPressupost Participatiu que coor-dinarà tot el procés.

Els territoris

Territori ACan FatjóEls AvetsEl CarmeloLa Perla del VallèsCan XimelisCan Serrafossà

Territori BFont de la ViaLa Plana del CastellCentreLa Plana de Can BertranEl ProgrésRubí 2000

Territori CCan VallhonratCa n’AlzamoraCan SedóLes Torres25 de Setembre

Territori DZona NordLa Serreta

Territori ECa n’OriolCan RosésEl Pinar

Territori FCastellnou (A, B, C, D)Vallès ParkCan BarcelóCan SolàLes Valls de Sant Muç

Territori Data Lloc HoraE 2.04.02 Centre Cívic Ca n’Oriol 19.30C 3.04.02 CEIP M. Montessori 19.30A 4.04.02 CEIP Ramon Llull 19.30D 5.04.02 CEIP Mn. Cinto Verdaguer 19.30F 1.04.02 CEIP Joan Maragall 19.30B 2.04.02 CEIP Pau Casals 19.30

Punt de Mira

La ciutadania opina

Editorial

Rubí ha estat la primera ciutatd’Espanya en apostar per unnou sistema d’enfortiment dela democràcia, de potenciacióde la participació de la ciuta-dania en la construcció diàriade la ciutat. L’Ajuntament haadoptat el compromís que elconjunt de ciutadans i de ciu-tadanes disposin de mésmecanismes de participació,que no n’hi ha prou amb anara votar a les urnes cada 4anys. S’han fet diferentsfòrums participatius i ara,adoptant la filosofia de la ciu-tat brasilera de Porto Alegre,es posarà en marxa el pressu-post participatiu. Un noumodel de participació ques’ha consensuat amb la ciuta-dania des del seu comença-ment: el reglament, la distribu-ció territorial, el sistema devotacions, l’estructura... Tots’ha debatut i s’ha consen-suat amb els rubinencs i rubi-nenques que han volgut parti-cipar lliurement en el procés.Enguany ja farem, entre tots,el pressupost participatiu decara a l’exercici 2003. Qual-sevol ciutadà i ciutadana potopinar i proposar quines ac-cions són les que s’haurien defer l’any 2003 amb el pressu-post d’inversions de l’Ajunta-ment. Una decisió que, com aalcaldessa, em comprometoa assumir. Es tracta d’unaexperiència pionera, engres-cadora, enriquidora, que ensha de servir per apropar mésla ciutadania a l’acció degovern i a la corresponsabili-tat en els afers col·lectius.Sens dubte, és una bonaoportunitat perquè tothom hiparticipi. Com diem a la porta-da: Rubí té la paraula.

Núria BuenaventuraAlcaldessa de Rubí

Pressupost participatiu, una proposta de futurEQUIP DE RECERCA DEL POSTGRAU PARTICIPACIÓ I DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE

Respuesta al CasalCata lano-Cubano“José Martí” de Rubí

El Casal Catalano-cubano deRubí, desgraciadamentedefiende unos postuladosque no se corresponden conla realidad. Lo cual, triste-mente, demuestra sobrada-mente el amplio desconoci-miento que de Cuba tienen,cuando cuestionan que endicha isla no existe falta delibartad.Supongo que los firmantesde la carta deben añorar elpasado de nuestro país, losdesdichados y abominables40 años de Dictadura, cuan-do tanto la recuerda y larememora, y de ahí el hechode que se sienta hermano deun régimen antidemocráticocomo el cubano.Hablan maravillas de Cuba yde Fidel. Ciertamente Cubaes una isla paradisíaca y sus

gentes son excepcionales,pero no así el régimen de faltade libertades bajo el queviven, y al que tienen pánicode denunciar por las represa-lias. No en vano, prefierencruzar el mar en paterashacia un futuro incierto, quequedarse en el “paraíso”terrenal de su isla. Paraíso enel que la corrupción, la pérdi-da de libertades y el despo-tismo son las formas dehacer. Paraíso en el que loscubanos tienen acceso res-tringidísimo a los cayos, a loshoteles, a las zonas turísticas,al uso de internet, al teléfono,a los restaurantes, a la partici-pación libre en política... endefinitiva, a todo. Las liberta-des sólo existen para el viaje-

ro.Supongo que los represen-tantes del Casal Catalano-Cubano de Rubí, que hanvisitado tal paraíso lo habránhecho de su amigo Fidel o dealgún fiel sirviente, puestoque parece ser que tienenuna idea muy desajustada dela realidad del país.Desde mi modesto conoci-miento de Cuba, los invito aconocer la realidad: a ir porlibre, a vivir entre el pueblo ya escuchar, sobre todo escu-char a sus gentes, no a susdictadores. Las realidades nose pueden enmascarar.

Mònica Querol

4 LA CIUTAT

Els escrits per a la secció de La ciutadania opina no han de passar de les 20línies mecanografiades i s’han de fer arribar a l’Institut Municipal deComunicació revista La Ciutat, carrer Joaquim Blume, s/n, 08191 Rubí. Les car-tes han d’anar signades amb el nom de l’autor, el DNI, l’adreça i el telèfon. LaCiutat es reserva el dret de resumir-les o de fer-ne un extracte. Les cartes per ala propera edició han d’arribar a la redacció abans de 4 d’abril.

L’opinió de l’Ajuntament de Rubí s’expressa únicament a través de l’Editorial. La revista La Ciutat no comparteix neces-sàriament les opinions exposades en els articles signats, que són responsabilitat dels seus autors.

Les primeres notícies que vam tenir sobre eltema del pressupost participatiu venia desde Porto Alegre, la capital de l’Estat brasilerde Rio Grande do Sur, allà per l’any 1988,proposta que surt de la Campanya d’elec-cions municipals de la mateixa ciutat. Desd’aleshores han estat diverses les iniciativesque han sorgit en aquesta línia, que tenen lafilosofia de treballar la democràcia de formaparticipativa. Una d’aquestes ha estat laproposta que s’ha fet a la ciutat de Rubí ique va començar l’any 2000 amb alumnesdel postgrau de Participació i Desen-volupament Sostenible, que realitza la UAB.

La experiència, per a nosaltres que hemestat alumnes participants, ha estat moltenriquidora i ha posat de manifest l’interèsque desperta de cara als ciutadans que par-ticiparan en un procés que permet assumirdecisions que tenen una directa relacióamb la dinàmica de la ciutat.

Decidir a què destinem el capital d’inver-sions és un objectiu que desperta interès, ique es tradueix a nivell polític en un esforçper apropar el ciutadà a processos de deci-sió fins ara vetats.

Cal dir que la tasca no és senzilla, implicatreballar des de processos i dinàmiques fins

ara poc conegudes per al ciutadà, com laconceptualització del pressupost municipal,esbrinar com s’estructura el pressupostd’un Ajuntament no és una tasca senzilla,fins aspectes més interns del procés comen el cas que ens ha ocupat, en què primervam haver de definir els diferents territorisen els quals es dividiria la ciutat de Rubí,també vam haver de crear nous espais degestió com ara l’Oficina tècnica del pressu-post participatiu, així com el.laborar unreglament que permetés iniciar i regular laproposta.

Tot això no és una feina que s’elabori dinsd’un despatx, sinó que es genera, tal i comés l’especificitat del postgrau, a partir d’unadinàmica participativa, és a dir, ha estat elciutadà de Rubí, a través de diferents tècni-ques, qui ha decidit i ha col·laborat en l’ela-boració d’aquests espais. Les tècniques pera treballar han estat diverses: des de l’en-questa fins a tallers ciutadans.

En tot cas, aquesta dinàmica vol introduirtotes les voluntats i propostes que la ciutatde Rubí avui vol aportar. I genera novesrelacions entre els gestors municipals i laciutadania. Esperem que sigui un principi decanvis i de noves propostes.

Viure a Rubí Medi ambient

La Declaració de Rubí es posa en marxa

teniment de les línies no eraacurat".

De moment, són 64 els sig-nants de la Declaració deRubí, entre ells, 50 ajunta-ments de tot Catalunya. "Japortem molt temps recelososper com ens tractaven lescompanyies elèctriques, perun servei que nosaltres pen-sem que ha de ser universal ique no el teníem garantit", vamanifestar NúriaBuenaventura, referint-se aun sentiment compartit pertots els integrants de laDeclaració.

El manifest subscrit el 20 de

febrer aprofundeix en quatreobjectius bàsics: aconseguirun subministrament elèctricsegur i de qualitat; exigir elsoterrament o desviament deles línies en el termini de 10anys; reclamar per als ajunta-ments l’1,5% de la facturacióque, per llei, correspón alsajuntaments; i fomentar lesenergies renovables.Aquestes propostes s’han deconcretar en quatre grups detreball. Serà només una partd’allò que l’alcaldessa haqualificat com "un llarg camí"per recórrer. La Declaració deRubí també presentarà elsseus objectius a laGeneralitat de Catalunya i a la

MERITXELL GUMBAO

Lluitar per la millora de laxarxa elèctrica catalana jaés el compromís oficial de laDeclaració de Rubí.Ajuntaments, entitats ecolo-gistes i organitzacionsempresarials i de consumi-dors van formalitzar el pas-sat 20 de febrer la constitu-ció d’aquest nou òrgan depressió amb l’aprovacióunànime del seu manifest.

companyia FECSA-ENDESA.De moment, la convocatòriaes manté oberta perquè altresmunicipis, organitzacions ientitats s’hi puguin afegir. Lapropera trobada es fixaràsegurament després deSetmana Santa.Davant de les felicitacions perhaver tirat endavant la iniciati-va, Buenaventura va subratllarque la Declaració de Rubí neixd’un treball conjunt.L’alcaldessa va tenir paraulesde reconeixement per a laComissió Cívica Contra lesLínies d’Alta Tensió i també varecordar que tot el ple del’Ajuntament de Rubí va donarsuport a la proposta.

Amb la Declaració de Rubí, lanostra ciutat encapçala lalluita contra la proliferació deles línies elèctriques en terri-tori urbà. Només a la nostrapoblació podem comptabilit-zar 30 d’aquestes línies, mol-tes d’elles d’alta tensió. Enaquest sentit, Rubí consti-tueix un cas especialmentsignificatiu dins del contextcatalà.

"Una responsabilitat moral".Així va definir l’alcaldessa deRubí, Núria Buenaventura, ellideratge de la nostra ciutat enaquesta iniciativa. Els dosanys de lluita ciutadana con-tra les línies d’alta tensió hanpassat del testimoni a uncompromís molt més ambi-ciós, accelerat arran dels inci-dents que van ocasionar lesnevades del passat desem-bre. La mateixa alcaldessa vareconèixer com a decisiu l’e-pisodi registrat a Can Fatjó,quan un cable va caure acausa del mal temps: "a partirdel 14 de desembre va que-dar palès que corríem perill,no teníem seguretat i el man-

LA CIUTAT 5

Elisenda Sardañés, Núria Buenaventura i Domènech Martínez

Representants dels ajuntaments i entitats adherits a la Declaració de Rubí

MAR LOBATO

Durant el mes d’abril (del 8 al 19d’abril) s’obre el període de preins-cripcions per a l’educació primària isecundària obligatòries. Durant elmes de març, els centres edu-catius fan jornades deportes obertes iels serveiseducatiusdel’Ajuntamentde Rubí reco-manen als paresque aprofitin pervisitar l’escola,coneguin el projecteeducatiu, les infraes-tructures de què dispo-sen i les activitats deles AMPA.

Els nens de 3 anys queaquest curs comença-ran P3, rebran unacarta de la regidorad’Ensenyament del’Ajuntament de Rubí,Pepa de Haro, juntament amb el conte Ja vaig a l’escola.Tot i que l’etapa de 3 a 6 anys d’educació infantil no és obli-gatòria, es considera pedagògicament necessària ipràcti-cament tots els pares matriculen els seus fills.

Què cal saber de la inscripció a l’educació infantil, pri-mària i secundària obligatòries? El procés d’inscripcio és únic per a tots els centres de pri-mària i secundària, tant públics com privats concertats, icomença amb la preinscripció. Només es podrà presentarun únic full d’inscripció per alumne.

Què cal fer? Recollir el full d’inscripció al centre escollit, dins el períodede preinscripció i omplir-lo amb les dades. En aquest full,s’hi ha de posar el centre escollit com a primera opció,seguit pels altres centres als quals es vulgui optar, i lliurarl’imprès al centre triat com a primera opció. També es potlliurar al Registre General de l’Ajuntament o de la DelegacióTerritorial del Departament d’Ensenyament del VallèsOccidental, ubicada a Sabadell. Un cop acabats els termi-nis, els centres tenen l’obligació d’exposar al tauler d’a-nuncis la llista de les sol·licituds ja baremades.

Documentació que cal aportar perfer la preinscripció

Fotocòpia del llibre de família, unadel DNI del pare, mare o tutor, una

del DNI de l’alumne, si és mésgran de 14 anys, el carnet devacunacions.

L’ordre de lliurament delfull de preinscripció

atorga més punts? Els punts que s’ator-

guen no tenen res aveure amb l’ordre

de lliurament niaquest assegurauna plaça.

Viure a Rubí L’ensenyament

Curs 2002-2003: Els centresobren les seves portes

PREINSCRIPCIÓCurs 2002-2003Jornades de portes obertes

CEIPRamon Llull a concretar amb el centreMaria Montessori divendres 15 de març 17.30 hTeresa Altet dissabte 16 de març de 10 a 13 h25 de Setembre dimarts 19 de març 15 hTorre de la Llebre dimecres 20 de març 17 hSchola dijous 21 de març 15 hMossèn Cinto dimecres 3 d’abril 17 hPau Casals dijous 4 d’abril 15.15 hJoan Maragall dijous 4 d’abril 15 h

IESDuc de MontblancESO dimecres 27 de febrer 18 hBatxillerat dijous 7 de març 18.30 hEl Bullidor dimecres 13 i 20 de març 19 hJV Foix dissabte 16 de març d’11 a 13 hLa Serreta dijous 21 de març 18 h

6 LA CIUTAT

Les obres de la riera van començarel març de 2001. La inversió totalde l’Agència Catalana de l’Aiguaper a l’arranjament de la riera és de1.600 milions de pessetes. El pro-jecte d’endegament de la riera deRubí té com a finalitat la proteccióde la llera d’aquest curs fluvialdavant les altes velocitats (de fins a127 m/s) que es donen actualmenti que han soscavat des de la sevaconstrucció l’estabilitat estructuraldels murs existents. Les obres esvan plantejar en tres fases:

1a Fase: Del pont dels ferrocarrils finsal pont de l’Escardívol. Aquesta faseés a punt de finalitzar. A totes duesbandes de la riera s’han reforçat elsmurs i es recreixen amb un muretd’un metre rematat amb un passa-mans metàl·lic.

2a Fase: Des del pont de l’Escardívolfins poc més enllà de l’empresaPalex. La segona fase tindrà un aca-bat al marge dret que toca al polígonde La Llana, diferent i més integradoramb el nucli urbà.

3a Fase: Des de l’empresa Palex finsals assuts més enllà del pont de laLlana. La tercera fase tindrà un aca-bat molt més integrador amb la zonade passeig que hi ha al polígon de LaLlana, ja que s’han previst unsesglaons i se suprimeix el muret d’unmetre tal com es pot observar en eldibuix.

REDACCIÓ

La ciutat veurà que les obres de lasegona fase de la riera, que va desdel punt situat prop del carrerCadmo fins al polígon de la Llana,començaran aquest mateix any. Laprimera fase (des del pont delsFerrocarrils fins al carrer Cadmo) jaestà a punt de finalitzar.

El consell d’administració de l’AgènciaCatalana de l’Aigua ja ha aprovat l’au-torització per a la inversió de prop de5 milions d’euros (830 milions de pes-setes) per tirar endavant la segonafase de l’arranjament de la riera deRubí. El projecte preveu que, a l’alça-da de l’av. de La Llana s’enderrocaràel mur del marge dret i s’hi posaranpedres per mantenir l’equilibri amb elpasseig de la Riera.

El tinent d’alcalde i portaveu de CiU aRubí i soci de govern, Lluís Ridao, s’hamostrat satisfet per l’esforç que realit-za la Generalitat de Catalunya ambinversions tan importants per a la nos-tra ciutat i ha afegit que “els fets ensdemostren, una vegada més, que tre-ballar conjuntament amb les adminis-tracions beneficia Rubí, mentre que lainflexibilitat i els posicionaments con-tra “adversaris institucionals” la perju-diquen, ja que només serveixen per aperdre oportunitats i transmetre unaimatge de ciutat amb complex d’infe-

rioritat, que Rubí no es mereix”.

A partir de l’aprovació de la inversió,s’obre un procés administratiu que esperllongarà fins que es licitin les obresa l’empresa adjudicada per dur aterme aquests treballs.

El portaveu convergent a Rubí haanunciat que mai ha tingut dubtes del’execució de la segona fase tot i ladesconfiança que han creat els partitspolítics a l’oposició.

LA CIUTAT 7

Segona fase de la riera:del carrer Cadmo a la Llana

Viure a Rubí Infraestructures

Lluís Ridao en el punt on acaba la primerafase i comença la segona fase de les obres

L’entrevista Marta Ribas, presidenta de la Coordinadora d’Entitats

“Volem que les entitats surtindel seu local i vinguin a fer

activitats a l’Ateneu”

Potenciar les entitatsLa Coordinadora d’Entitats és una enti-tat sense ànim de lucre que es va crearl’any 1999. Aglutina una vintena d’enti-tats rubinenques de diferents caràcters.Un dels objectius dels seus estatuts ésdinamitzar i potenciar l’associacionismea Rubí. Fa més d’un any i mig va elabo-rar l’anomenat Projecte Ateneu, amb elqual pretén aconseguir que les entitatsrubinenques tinguin un lloc de referèn-cia on treballar tots els temes que tin-guin a veure amb l’associacionisme.

MAR LOBATO

La Coordinadora d’Entitats de Rubíva signar, el mes de febrer, un conve-ni amb l’Ajuntament per gestionarl’Ateneu Municipal. Des de l’1 demarç, serà la Coordinadora l’encar-regada de dinamitzar aquest espai.

D’on surt el Projecte Ateneu?Fa un any i mig que vam presentar elprojecte a l’Ajuntament i la idea inicialera dinamitzar l’Ateneu, que no quedinomés com un lloc on es reuneixen lesentitats que no tenen local sinó tambéun espai on assisteixin totes les entitats.

Com s’estructurarà aquesta dinamit-zació?D’una banda, es mantindrà el que jaexisteix, és a dir, el servei de conserge-ria, el punt d’informació juvenil, les salesde l’Ateneu per a reunions, per a activi-tats, el bar, etc. Amb el conveni hi afegi-rem altres serveis, com una sala d’ordi-nadors amb accés a Internet, espai deformació per a entitats, vehicular elcorreu electrònic de les entitats perpoder-los facilitar la comunicació, crearuna pàgina web per al món associatiu...També afegirem altres serveis com l’a-genda associativa, assessorament per a

entitats, a més del que ja existeix, dis-ponibilitat de documentació de temeslegals, que hi hagi base de dades per ales entitats, que estigui actualitzada,concentrar altres serveis que actual-ment estan dispersos com les fotocò-pies, etc.D’altra banda, també hi ha la part dedinamització de l’espai, a més del quehi ha, per a nosaltres serà bàsicamentque les entitats surtin del seu local i vin-guin a l’Ateneu a fer les seves activitats.Així també es crea caliu associatiu:sempre hi haurà gent perquè sempre hihaurà alguna activitat, en definitiva,potenciar l’associacionisme.

Amb quins recursos humans comp-tareu?Hi haurà dues persones contractadesper la coordinadora d’entitats, ungerent, que serà la persona que portaràel projecte i un dinamitzador de l’espai.S’hi afegirà una tercera persona enpràctiques de la Universitat Autònomade Barcelona. A més, comptarem ambcol·laboradors concrets per a determi-nats projectes.

I quins són els recursos econòmicsper dur a terme el Projecte Ateneu?

Comptarem amb els sis milions del con-veni que aporta l’Ajuntament, hemdemanat una subvenció a la Diputació,la Generalitat també aporta subvencionsper a aquests projectes i buscaremrecursos alternatius. Aquest és un pro-jecte que ha sortit de l’associacionisme,ha costat un any i mig de treball, fa molttemps que era una necessitat de l’asso-ciacionisme a Rubí, i ha estat la predis-posició de les entitats la que ha fet quel’Ajuntament es decideixi a cedir aquestespai perquè sigui gestionat per les enti-tats.

La Coordinadora continuarà fent lesaltres activitats?El Projecte Ateneu és el projecte mareperò és un projecte més, laCoordinadora continarà fent les matei-xes coses, la Firactiva, de la qual jaestem preparant la segona edició,també estem dissenyant el Pla deFormació, estem preparant una activitatnova per a la Festa Major en la TaulaCívica i un dels nostres projectes éspotenciar la Taula Cívica, també tornema repetir els premis de civisme...

“El Projecte Ateneu és el projec-te mare però és un projecte més,la Coordinadora continarà fentles mateixes coses com laFiractiva, el Pla de Formació,activitats per a la Festa Major opotenciar la Taula Cívica”

LA CIUTAT 9

Viure a Rubí Breus

Primer piedra del edificio de la pl. PearsonEl edificio destinado a servicios que se construirá en la Pl. Pearson estaráfinalizado en febrero del próximo año. La alcaldesa, Núria Buenaventura,junto con el regidor de Habitatge, Francesc Sutrias, colocaron la primerapiedra el pasado 1 de marzo. El edificio contará con oficinas, destinadas ala venta, y un aparcamiento. El Ayuntamiento invertirá 4,5 millones de euros.El edificio tendrá dos partes, una que da a la pl. Pearson con una altura deplanta baja y cuatro pisos y, la parte que da a la calle Balmes, será de plan-ta baja y dos pisos. Tendrá cerca de 4.000 metros cuadrados y se instalaráel Registro de la Propiedad, que está previsto que ocupe una superficie de500 metros cuadrados.

El Ayuntamiento deRubí lidera

el proyecto “Energíasrenovables y oportuni-

dades de empleo”La alcaldesa de Rubí, Núria Buenaventura,presentó, el pasado 13 de febrero, el pro-yecto “Energías renovables y oportunida-des de empleo”. Este proyecto se incluyeen el programa URB-AL de la ComisiónEconómica Europea y es de cooperaciónentre entidades locales de la Unión Europeay de América Latina.El objetivo de “Energías renovables y opor-tunidades de empleo” es identificar lasoportunidades de ocupación e iniciativasempresariales, incentivando el uso y eldesarrollo de las energías renovables,mediante la transferencia de experienciesentre la UE y América Latina. Dentro delprograma URB-AL se presentaron 19 pro-yectos, se han escogido 3 y uno de ellos esel de Rubí, una de las ciudades participan-tes más pequeñas. En el proyecto de nues-tra ciudad, que se trabajará durante dosaños, se considera que fomentando la apli-cación práctica de las energías renovablesse puede implementar un factor de cambioen la cultura y el desarrollo económico ysocial y buscar nuevos yacimentos de ocu-pación. El proyecto tiene una subvenciónde 228.093 euros, el 64,1% del coste total.

Proyecto Life “PC-New” El proyecto “PC-New” del programa Life- Medio Ambiente de la ComisiónEuropea se presentó, el pasado 27 de febrero, en Rubí + D. El acto de pre-sentación fue presidido por el regidor de Promoción Económica delAyuntamiento de Rubí, Fernando Fernández. El objetivo de “PC-New” es laimplantación de un proceso tecnológico que permita, en el período de dosaños (abril 2001-abril 2003), reciclar 3.000 ordenadores, a partir de los dife-rentes componentes útiles retirados del mercado por su obsolescencia,fabricando nuevos equipos que se distribuirán, de forma gratuita, a loscolectivos sociales que más lo necesiten (escuelas primarias, ONG, etc.). Eltitular del proyecto es el “Consorci Públic Xarxa Local de PromocióEconòmica, Formació i Ocupació”. Y la coordinación de esta iniciativa selleva a cabo a través del IMPES.

Seminarios de la Escola d’Art de RubíLa Escola d’Art de Rubí ofrece los seminarios para este curso. Todos tie-nen una duración de 20 horas lectivas. Los seminarios de Modelaje yEncuadernación, comenzaron en febrero. En marzo lo hará el seminariode Modelo al Natural (opción 2) y en mayo el Modelo al Natural (opción1). Además, la Escola d’Art también ha preparado seminarios de Talla enFibrociment, Fabricación de papel y Procedimientos pictóricos, quecomenzarán a lo largo de los meses de abril y mayo. Para más informa-ción, los interesados deben llamar al teléfono 93 588 77 02 o puedendirigirse a las intalaciones de la Escola d’Art de Rubí, c/ Joaquín Blume,s/n (Edif. Complex Cultural l’Escardívol)

10 LA CIUTAT

Cimera dels capsd’Estat i de Govern dela UE a BarcelonaLa Cimera de caps d’Estat i de Govern de laUnió Europea (UE) tindrà lloc a Barcelona elsdies 15 i 16 de març. Ja fa 16 anys que l’Estatespanyol va ingressar a la UE. Segons la XarxaCiutadana de Rubí per l’Abolició del DeuteExtern, des de aleshores, les rendes del capi-tal s’han incrementat, mentre disminuïen lesdel treball, s’ha produït una sistemàtica des-trucció dels drets laborals. A més, la rígidapolítica financera i pressupostària té com aconseqüència la privatització dels serveispúblics i la retallada de les prestacions socials.Davant la manca de mecanismes de participa-ció, des de la Campanya contra l’Europa delCapital es vol construir una altra Europa per-què un altre món sigui possible. Una Europaamb repartiment de la riquesa i del treball, mit-jançant polítiques econòmiques que satisfacinles necessitats socials de les persones i la pro-tecció del patrimoni ambiental i cultural.

LA CIUTAT 11

Viure a Rubí Promoció de la dona

Dones de Rubí

Dissabte A partir de les 10.15 hPavelló de l’EscolaMontserratBàsquet femeníOrg.: CEB Sant Jordi18 h al camp de futbol de Can RosésFutbol femeníSporting Rubí i el FCBarcelona (2a divisió)Org.: Sporting Rubí19 h a l’AteneuFestaOrg.: Grup de Dones de RubíDiumenge A partir de les 10.30 hPavelló de l’EscolaMontserratBàsquet femení

Dimarts 18 h a l’AteneuConferència - xerrada:La promoció de ladona i les polítiquesmunicipalsA càrrec de MontserratRibaltaOrg.: Partit delsSocialistes de Catalunya

Dijous 20 h al Castell-EcomuseuUrbàConferència: No puc tenir fills (sobreel llibre)A càrrec de M. C.JuanOrg.: Convergència i Unió

Dissabte 9 h al Casal de Ca n’OriolTaller de risoteràpia8 hores de duradaInscripcions: PADIHorari: dimarts i dijous de 17 a 20 hOrg.: Associació ADAI iPADI22.30 h al CellerTeatre: Testimoni fidelLa Càmara Teatre - RubíPreu: 9¤Org.: La Càmara Teatre -Rubí

Diumenge 19 h al CellerTeatre: Testimoni fidelLa Càmara Teatre - RubíPreu: 9¤Org.: La Càmara Teatre -Rubí

Nascuda aRubí l’a-bril del

1924, fa elsestudis de pri-mària a lesEscoles Ribas.Té estudis mer-cantils i de llen-gües estrange-res com ara fran-cès, anglès i alemany, que la por-ten a treballar de secretària dedirecció a l’empresa de lesCremalleras de Rubí.

De molt petita comença a fercaminades, perquè el seupare tenia un esperit excur-

sionista i d’amor al país que elsportà a fundar el CentreExcursionista de Rubí, juntamentamb altres vint-i-cinc personesl’any 1949. Va participar en diver-ses travessies de muntanya, acam-pades arreu de Catalunya i tambéalgunes a fora, així com marxes deregularitat. L’any 1958 va participaren la primera escalada femenina al’Aneto.

Casada el 1960 amb RamonRusiñol, regidor a l’Ajun-tament de Rubí durant la pri-

mera legislatura democràtica i undels impulsors de les activitats cul-turals catalanes a través del’Òmnium Cultural a Rubí.

Eulàlia estudià català percorrespondència i sempre demanera autodidacta fins a

assolir els coneixements suficientsper a convertir-se en una de les pri-meres mestres de català a Rubí. Vafer cursos de català als treballa-dors de l’Ajuntament de Rubí i elsprimers cursos de català per aadults de la ciutat.

Eulàlia ajudà sempre el seumarit en les diferents tasques,com la correcció del setma-

nari Rubricata ola confecció delButlletí del Casald’Avis de Rubí.Moltes d’aques-tes feines lescontinuà fentdesprés de mortel seu marit el1996. L’esperit

obert a la col·labo-ració feia que l’Eulàlia sempre esti-gués a punt per a ajudar en el des-envolupament de moltes activitatsculturals: des de l’edició d’un llibrede fotografies de Rubí o lacol·laboració en la Festa de laPoesia i darrerament en la mostradel Grup Fotogràfic El GraRubinencs del segle XX. En aquestaspecte l’Eulàlia donava sortida auna de les seves afeccions mésgrans: la fotografia.

Ara bé, al costat d’aquestesactivitats, molta gent recor-da l’Eulàlia per la seva cara

més humana i bona persona alcapdavant del seu “cosidor” ins-tal·lat al celler de casa seva durantmés de trenta anys, on unes quan-tes generacions de nenes havienanat a aprendre a fer “labors” a lestardes, després de sortir d’escola.Arran de la gent que passava pel“cosidor”, sempre es feia algunaaltra cosa complementària comclasses de repàs de català per a lesnenes o, fins i tot, aprendre a tallari cosir per a les mares. D’un tempsençà, les nenes i les mares d’ori-gen magrebí trobaven, molts cops,l’ajuda que necessitaven peraprendre a llegir i a tallar-se la robaper fer-se vestits. En definitiva, unacasa on sempre tothom troba lesportes obertes i l’ajuda que neces-sita.

Eulàlia Turu va morir el 12 dedesembre del 2001 i deixà unbuit enorme en la seva família

i també, segur, en la seva ciutat.

Amb aquest número de La Ciutat s’enceta unasèrie sobre dones de Rubí que ha elaborat

l’Oficina de Promoció de la Dona. Cada trimes-tre, la revista inclourà una fitxa sobre la història i

la tasca de dones significatives de Rubí. EulàliaTuru i Crehueras comença aquesta sèrie.

Dilluns19.30 h al Rubí + DDebat: Dona i protecciósocialOrg.: Partits polítics deRubí

Dimecres 19.30 h al Castell-Ecomuseu UrbàTertúlia: Sexualitat idona(l’alliberament de la donaa través de la sexualitat)Modera Núria Buena-ventura, presidenta d’IC-V Rubí i alcaldessaParticipen dones recone-gudes de la societat cata-lanaOrg.: Iniciativa perCatalunya VerdsDijous 20 h al Castell-EcomuseuUrbàXerrada A càrrec de Pilar Dellunde(Secretària Nacional de laDona per ERC), SusanaPérez (Comisió per a laIgualtat de les Joventutsd’ERC) i Isabel Pallarès(Secretaria ConfederalIntersindical -CSC)Org.: Joventutsd’Esquerra Republicanade CatalunyaDissabte a les 22.30 hDiumenge a les 19 h Al CellerTeatre: Testimoni fidelLa Càmara Teatre - RubíPreu: 9¤Org.: La Càmara Teatre -Rubí

EXPOSICIONSEl crit silenciatFins al 19 marçBiblioteca Mestre MartíTaulerOrg.: Biblioteca MestreMartí TaulerMujercitas XLIl·lustracions a càrrec deS. Bea i G. EscodaDe l’1 al 17 de marçEl Castell-Ecomuseu UrbàPintures: Lourdes Mas Del 7 al 17 de marçEl Triangle Org.: Grup de Dones ElTriangle - AV Les Torres -Rubí 2000

Eulàlia Turu i Crehueras

9

10

12

18

20

21

2324

14

16

17

Dia

In

tern

aci

on

al

de l

a D

on

aPro

gra

ma m

arç

2002

Nom i cognoms.....................................................................DNI....................................................Telèfon.............................................

Entre tots escollirem els rubinencs de l’any

1. Rubinenc del segle2. Rubinenca del segle3. Rubinenc de l’any4. Rubinenca de l’any5. Millor obra de teatre o dansa amateur local6. Millor cantant o grup musical7. Millor botiga local8. Millor entitat local9. Millor iniciativa local a Rubí10. Personatge més popular

Participa

Els organitzadors dels premis Rubí, demanem queels vostres vots siguin representatius a l’hora devalorar la trajectòria de la persona o entitat.

Les butlletes• Es poden emplenar totalment o parcialment.• S’han de dipositar o lliurar a:Ajuntament de Rubí, Diari de Rubí, El 9 Punt,Inmobiliaria Garrido i Restaurant Las Vegas (Centre),

Assessoria Pardo (La Serreta), Confecciones Lorrey(Progrés), Electro Garma (Can Rosés), HerboristeriaMajó (Centre i Mercat), Motos Ciscar (Ctra. Terrassa),Motos Dica (Ca n’Alzamora), Nisan J. Gonzalez Ibañez(Ca n’Oriol), Pastisseria El Trigal i Viatges Unijet (LesTorres), Peluquería Pachá (Zona Inem) i Ràdio Rubí(Escardívol).Totes les butlletes participants entraran en el sorteigd’un fantàstic viatge, un sopar i d’altres premis.

Organitza:Cor Obert al Món i Diari de Rubí

Coorganitza:Canal 50, El 9 Punt, Radio Rubí i La Ciutat

Hi col·labora:Ajuntament de Rubí

Viure a Rubí Breus

Deu ajuntaments ila UAB signen unconveni de coope-ració Deu ajuntaments de l’àrea metropoli-tana de Barcelona, entre ells el deRubí, i la Universitat Autònoma deBarcelona (UAB) van signar, el passat21 de febrer, un conveni marc de coo-peració en temes de solidaritat. L’actede signatura va tenir lloc a laBiblioteca de Santa Perpètua com amunicipi impulsor de l’esmentat con-veni. Arran d’una reunió que van ferels regidors de solidaritat de diferentsmunicipis, segons afirma JuanMontiel, regidor de RelacionsCiutadanes i Solidaritat del’Ajuntament de Rubí, es va valorar lapossibilitat d’establir un conveni derelació entre deu municipis i la UAB.En aquest conveni s’acorda que laUAB donarà suport tècnic als projec-tes de solidaritat que els diferentsajuntaments duguin a terme i, des deles facultats de Sociologia iHumanitats, col·laborarà en les xerra-des puntuals que es facin. D’altrabanda, els ajuntaments es comprome-ten a donar suport econòmic als grupsde la UAB que es desplacin a Amèricadel Sud, Àsia o Àfrica per dur-hi aterme algun projecte.

Presentació de l’antic cotxe de bombersde RubíEl cotxe dels bombers voluntaris de Rubí, model Ford T, de l’any 1924 es pot veurea la seu dels Amics dels Automòbils Antics de Rubí des del passat 23 de febrer.Aquest vehicle s’exposa junt amb un carro amb una bomba manual de principis delsegle XX, un carro extintor de la primera meitat del segle XX i una galleda de lonaque els ha cedit, en dipòsit, l’Ajuntament de Rubí. També es pot veure un casc debomber voluntari i fotografies. Els Amics dels Automòbils Antics de Rubí van signarun conveni amb l’Ajuntament segons el qual el cotxe antic dels bombers, una vega-da s’hagués restaurat, quedaria exposat indefinidament a la seu de l’entitat. A horesd’ara, s’ha acabat la primera fase de la restauració del vehicle (mecànica i pintura).En la segona fase, s’intentarà tenir també la seva història. Actualment, se li està fentla matrícula i la documentació, segons Julián Cornadó, membre dels Amics delsAutomòbils Antics de Rubí. En la restauració, hi col·laboren la Caixa de Terrassa,l’empresa PPG Ibèrica i el RACC. L’exposició es pot visitar els dilluns, dimecres idivendres de les 19 a les 20.30 h. En principi, el cotxe dels bombers voluntarisde Rubí sortirà per Sant Cristòfol i per la Cavalcada de Reis.

12 LA CIUTAT

Viure a Rubí El Medi Ambient

Rubí recull prop de 3.000 quilosdiaris de brossa orgànica

Per a qualsevol dubte sobre la separació o per informar

d’irregularitats que s’observin

Festa de la brossa orgànica

Diferents tallers i activitats vanomplir, el passat 17 de febrer, la pl.de la Nova Estació durant la Festa dela Brossa Orgànica que CEPA il’Ajuntament de Rubí van organitzarper celebrar la implantació de laseparació de la brossa orgànica aRubí. Es van realitzar tres tallers: und’ells ensenyava com convertir ensabó l’oli sobrant de la cuina; untaller de paper va difondre els secretsdel paper i reciclat, i el taller de jogui-nes va demostrar que hi ha cosesque es poden reconvertir en jogui-nes. El grup La Tresca i la Ventrescaes va encarregar de l’animació de lafesta.

LA CIUTAT 13

Residus orgànics ques’han de separar

• Restes de fruita i verdura• Restes de carn i peix• Marro de cafè i restes d’infusions• Taps de suro, serradures i llumins• Closques i pa sec• Restes de plantes i del jardí• Paper de cuina brut• Excrements d’animals domèstics

Les Torres: Tandy (pl. Constitució, 11), Co-Aliment (pl. Constitució), Super-Avui (c. Monturiol, 48)Sant Jordi Park: Supermercat MercadonaCan Fatjó:

Supermercat Condis (c. Diamant, 68)Can Vallhonrat: Único (c. Tomàs Bretón, 10)Centre: Distop Mariona (av. Barcelona, 44), Supermercat Pròxim (av. Barcelona 48)

On podem trobar les bosses compostables?

M.L.

El municipi ja té resultats de reco-llida de brossa orgànica quan unterç de la població fa la separació.Són els barris de Can Fatjó, La Font de la Via, La Plana delCastell, Els Avets, La Perla, Can Serrafossà, Ximelis, SantJordi Park, El Carmelo, Les Torres,Ca n’Alzamora i una bona part delCentre. Durant el mes de març s’hi afegiran els barris del 25 deSetembre, El Progrés i Rubí 2000.

En aquests moments, es recullenentre 2.000 i 3.000 quilos de brossaorgànica cada dia dels barris queestan aplicant la separació. Per CEPA,aquesta quantitat és òptima, tot i quese’n poden recollir molts més, peròdestaquen que la qualitat de la sepa-ració és bona.

Les reunions informatives per alsbarris que ara s’incorporen, ElProgrès, 25 de Setembre i Rubí 2000,estaven programades per a principisdel mes de març i els punts informa-tius s’instal·len els dies 7 i 8 de març alParc de la Pau i la Natura, davant delCAP Anton de Borja, i els dies 11 i 12de març a la pl. del Progrés. Els hora-ris d’aquests punts són de 10 a 14 i de16.30 a 20.30 h. En aquesta zona, elscontenidors de la brossa orgànicas’instal·laran a partir del 25 de març.

Els veïns que siguin d'un barri que jasepara la brossa orgànica i no haginestat informats, poden recollir el seucubell a l'Ajuntament de 8 a 22 h, i allàels donaran la informació necessàriaper poder començar.

14 LA CIUTAT

La segona trobada del Fòrum Social de Porto Alegre es vaacabar el passat 5 de febrer: vagi per endavant la nostrasatisfacció pel que suposa d’avenç cap una altra forma

d’organització econòmica mundial i perquè visualitza les possibi-litats que “UN ALTRE MÓN ÉS POSSIBLE”, a més d’indispensa-ble, si volem mantenir la vida en el planeta Terra.És molt important que organitzacions de diverses procedències,i amb propostes estratègiques diferents a més llarg termini, enshaguem posat d’acord per canviar les coses. I, a més, ens coor-dinem a nivell mundial. Això els fa mal, a les forces que manen almón... encara que, de moment, tan sols siguin esgarrinxades.Cal no perdre cap oportunitat de plantar cara als poderosos. Anivell mundial, com s’està fent als diferents fòrums, com es va fera Seatle, a Praga, a Quebec, a Goteborg, a Gènova, a Niça, aBarcelona.A nivell europeu, cal que ens mobilitzem per aconseguir una altra Europa. UnaEuropa no només pensada per i per al capital, sinó una Europa dels i per als ciuta-dans, que sigui exemple de democràcia i llibertats per a la resta del món. Tindremocasió de reivindicar-ho a Barcelona amb motiu de la cimera de caps d’Estat i degovern dels propers dies 14 i 15 de març. A nivell local, també caldria aplicar les

propostes del moviment. Amb limitacions, ja ho sabem, peròalguna cosa es podria fer. Tres exemples poden servir:• Lluita per les llibertats. Davant la renúncia mundial a llibertatsfonamentals, cosa que l’imperi està imposant, més democràcia,més participació, més facilitats perquè ens organitzem. I com méscrítiques siguin aquestes organitzacions amb els que manen, mésfacilitats perquè treballin.• Lluita per una cultura pròpia, no alienada. Davant l’uniformismei el pensament únic mantinguem la nostra diversitat cultural. Noafavorim models d’oci aliens i promoguts per les grans corpora-cions (zones lúdiques tipus Maremàgnum, Unitat Hermètica, o lli-gades a grans centres comercials), equipaments esportiusenfrontats amb el nostre clima (camps de golf) o restaurants demenjar escombraria en un parc.

• Lluita per una ciutat on el ciutadà s’hi senti a gust. No deixem que ens facin la ciu-tat les forces del mercat, fem-la els ciutadans. Fem una ciutat per a relacionar-nosdurant el temps lliure, per gaudir passejant, per fer activitats culturals, per a realitzar-nos com a persones. Fem una ciutat per viure-hi, no per quedar-nos tancats a casai fugir el cap de setmana.Pensem globalment, actuem localment.

La Declaració de Rubí no es ni más ni menos que unconjunto de voluntades, una unión de esfuerzossociales y políticos rubinenses y no contra los abusos

de las compañías eléctricas.El Grupo Popular en el Ayuntamiento de Rubí presentó, eneste último Pleno, varias propuestas de adición, aproba-das, con el objetivo de ir más allá en lo que a reivindicacio-nes se refiere.Es evidente que las líneas de alta tensión son el “star sis-tem” de una problemática generalizada, más en un muni-cipio donde las dos estaciones receptoras confieren anuestro entorno un aspecto de cruzado mágico dePlaytex, donde a los campos magnéticos y eléctricos cabe añadir la agre-sión medioambiental y una visión no precisamente paradisíaca.Es evidente que, a pesar de la dificultad, hay que luchar contra estos moli-nos de viento del siglo XXI, pero, a la par, y estableciendo orden de priori-dades, cuyo tiempo cabe marcarlo la posibilitat e inmediatez de realización,debemos abordar las líneas de media tensión, los cableados aéreos de bajao los saturados transformadores.

El Ayuntamiento de Rubí, como otros, debe también pro-fundizar en la participación obligada que sobre consumosen el municipio tienen que abonar las compañías eléctricas,de gas, de agua y teléfono, y abordar unas dificilmente fia-bles liquidaciones económicas, donde las declaradas el1998 fueron superiores a las del 2001. Algo no cuadra, y enRubí no andamos sobrados.La Declaración de Rubí, además de ser escaparate mediá-tico y promoción gratuita de algunas, debe centrarse, almargen de lo escrito (ecología, impacto visual, salubridad...)en iniciar un proceso dentro del marco legislativo al efectode compensación y/o bonificación por parte de las empre-

sas eléctricas o bien Red Eléctrica de españa, de los kilowatios transforma-dos en nuestro municipio y distribuidos por la red en o para consumos aje-nos. Si se prima producción en explotaciones hidroeléctricas, ¿por qué noprimar transformación y distribución en municipios donde la cruda realidadde las necesidades, permisibilidades y situaciones geográficas marchitaronlos sueños y nos trajeron el despertar veraz de lo que quizá no hubiéramosquerido?

Espai d’opinió política

El PSC estaba y está preocupado por el esta-do financiero del Consistorio. Durante el año2000, propusimos que la Diputación realizara

un estudio sobre la situación económica delAyuntamiento. Este puso de manifiesto que, a fina-les del año 1999, teníamos una deuda de 8.325millones, sin contar con las empresas e institutosmunicipales. O sea, que para pagar la deuda totaldel Ayuntamiento se necesita el presupuesto detodo un año y más de la mitad del siguiente.Para solucionar estos problemas, el Pleno delAyuntamiento acordó realizar un Plan de sanea-miento. Como el año 2001 ha sido el primer año de su aplicación,el PSC cree que es el momento de hacer un primer balance. Porello, hemos presentado en el Pleno del mes de febrero una mociónpidiendo un nuevo estudio financiero a la Diputación. Pues, a nadiese le escapa que, del éxito del Plan de saneamiento depende, en

buena parte, el futuro del Ayuntamiento y de nuestraciudad. Sin dinero no hay servicios, ni nuevos equi-pamientos, ni nuevas zonas verdes...La moción tenia la intención de cooperar con elequipo de gobierno, ya que, si la fotografía que salíadel estudio no reflejaba una buena imagen, todavíaestamos a tiempo para aplicar medidas correctorasdurante el año 2002 y 2003.Desde el equipo de gobierno se ha rechazado lamoción y se ha optado por ocultar información a losciudadanos de Rubí. Creemos que su negativa rea-firma las sospechas de que no se ha variado la

situación de quiebra económica del Ayuntamiento, sinó que se haagravado. Por ello, el PSC continuará pidiendo al equipo degobierno transparencia y acciones concretas para arreglar lasfinanzas públicas. Porque todos sabemos que el dinero no da lafelicidad...pero ayuda mucho.

Globalitzem la resistència, un altre món és possible LLÀTZER CAÑIZAR - COORDINADOR LOCAL D’EUIA

Valor añadido a la declaración de RubíGRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR

El dinero no da la felicidadCARME GARCÍA LORES, PORTAVEU GRUP MUNICIPAL PSC-PSOE

Els grans projectes necessiten ambició demires, capacitat per a superar els encoti-llaments i, sobretot, inversions quantioses.

Només cal indicar una dada que ja s’ha donatmoltes vegades, però és certa: 3.600 milionsd’euros. Una inversió d’una magnitud marejado-ra, però segurament una de les inversions mésrendibles que es poden fer, perquè la transfor-mació que representarà per a la regió metropoli-tana de Barcelona és extraordinària, atés querepresenta la nostra incorporació a la xarxatranseuropea que vertebrarà d’una manera mésclara el territori continental. Cada vegada es generalitzen mésles decisions de localització d’activitats econòmiques a l’exis-tència d’una xarxa de TGV.Per això, l’interès del Govern de Catalunya ha estat que la

xarxa que vertebrarà Europa també vertebriCatalunya. La connexió del Vallès és una apostaque va més enllà del traçat d’una via fèrria. Deben segur que serà un motor de desenvolupa-ment molt potent.Ara bé, sense renunciar a aquesta visió del país,és evident que el TGV ofereix noves oportunitatsperquè Rubí faci una aposta d’estratègia decidi-da amb Sant Cugat i adoptar una posició delobby dins el conjunt de municipis de la regiómetropolitana.L’èxit d’aquest objectiu depèn en bona mesura

de la voluntat d’IC-Verds de Rubí i de la capacitat d’entesainstitucional entre l’Ajuntament de Rubí, l’Ajuntament de SantCugat i el Govern de Catalunya. Nosaltres, CiU, el volem i peraixò ja fa dies que el proposem.

Espai d’opinió política

Ser al TGV és ser al futur econòmic i de progrés d’EuropaLLUÍS RIDAO, PORTAVEU GRUP MUNICIPAL DE CIU

Tal vez aún no se ha reflexionado suficiente sobre eldesarrollo y la implantación de las nuevas tecnologí-as, sus consecuencias y la no limitación de su uso (a

esto último me refiero sobre todo en su aplicación bélica).Lo cierto es que desde todos los ámbitos, además de otrosfenómenos, también pueden asignar desequilibrios socia-les. Por ello es necesario, desde las diferentes administra-ciones, realizar esfuerzos encaminados a paliar en lo posi-ble la nueva situación.Y es en esta línea que surge la idea y el programa “PCNew”. El proyecto “PC New”, impulsado desde la Xarxa local, entidad formada por14 ayuntamientos y la Federación de Sociedades Anónimas Laborales, hasido aprobado por la U.E. Este proyecto comprendido dentro de los progra-mas Life - Medio Ambiente, y tiene como objetivo, por un lado, atender lasdemandas que entidades y asociaciones han hecho llegar al Ayuntamiento,

exponiendo sus necesidades y carencias de medios infor-máticos para poder realizar sus funciones diarias. Y, a su vez,el mencionado proyecto aborda la problemática que gene-ran los residuos informáticos. Asignatura pendiente aún paramuchas empresas que, ante la incertidumbre, no saben quecamino tomar y concluyen por elegir el fin menos afortuna-do.El proyecto “PC New” es una experiencia piloto que preten-de, en su amplitud, la reparación y el reciclaje de 3.000 PC,para que luego sean cedidos con el criterio antes expuesto.Señalar que en el mencionado programa se han establecido

acuerdos con el Departament de Medi Ambient de la Generalitat (JuntaResiduos) y con la empresa Philips (preparación, protocolo y convenio deatención de residuos).Un elemento también importante es la contratación de trabajadores para eldesarrollo del reciclaje de ordenadores. Y el objetivo de que por la vía de la

El reciclaje de ordenadoresFERNANDO FERNÁNDEZ, PORTAVEU DEL GRUP MUNICIPAL D’IC-V

Temes que propiciïn des d'un bon comença-ment un consens tan ampli (veïnal, cívic, polí-tic...) com la necessitat de soterrar o desviar

les línies d'alta tensió que creuen el municipi, n'hi hapocs, potser l'únic comparable és el dels peatgesque tan perjudiquen els catalans i en concret la ciu-tat de Rubí. El fet que inicialment tothom, absolu-tament tothom, estigués d'acord i es posés a treba-llar (colze a colze o complementant-se, tan se val)per tal de donar solucions a les línies d'alta honoraels rubinencs i Rubí, perquè, entre altres lectures,vol dir que els temes d'interès general de ciutat estracten seriosament, defugint partidismes i interes-sos particulars. A la gent d'ERC ens agrada ser justos, per la qual cosa repasso acontinuació l'origen i l'evolució que ha donat vida a l'anomenadaDeclaració de Rubí. Simplement es tracta d'un exercici d'agitacióde la memòria col·lectiva recent, perquè és una crida per arribar alfinal units com una pinya, tal com es va començar. No pot ser decap altre manera, perquè el camí serà, sens dubte, llarg i lent, comho és l'eliminació dels peatges, en què després d'una dècada de

reivindicació política, encetada per ERC en solitari,tot just ara es comencen a veure els fruits.El fet que existís un treball, una dinàmica prèvia a LaDeclaració de Rubí, tot plegat fruit d'una preocupa-ció compartida per l'impacte negatiu de les línies, faque estiguem en un punt on és de justícia socialit-zar l'èxit entre tots els que des de la seva parcel·laestan treballant per a l'eliminació de les línies, per-què sense el conjunt de totes aquestes forces enmoviment potser no s'hagués arribat a la Declaracióde Rubí. Quan parlo de tots em refereixo a movi-ments veïnals, socials, ciutadans a títol individual itotes les formacions polítiques sense excepció,entre les quals hi ha, evidentment, ERC, que va pre-

sentar una moció per soterrar les línies que creuen Can Vallhonrat,durant l'anterior mandat, entre altres accions. La síntesi de l'expo-sat es visualitza en la Comissió Cívica contra les Línies d'AltaTensió, el treball de la qual compta amb el suport de la junta deportaveus.És important, per tant, que tots els que han treballat i treballen perla qüestió siguin presents als actes institucionals de futur.

Declaració de rubí, suma d’esforços i de sensibilitatsFRANCESC SUTRIAS, PORTAVEU GRUP MUNICIPAL D’ERC

LA CIUTAT 15

16 LA CIUTAT

Els nostres barris

Els veïns de La Plana de Can Bertran volen tornar afer totes les activitats que feien anys enrere

MONTSE VALLS

L’Associació de Veïns de La Planade Can Bertran voldria tenir unlocal social al sector vuit de laJOSA per poder fer moltes activi-tats en aquest barri i, així mateix,participar en la millora de Rubí.

Els veïns de La Plana de Can Bertrandemanen que s’arreglin els carrers i lesplaces del barri, malgrat que considerenque els carrers ja estan bé, després quel’estiu passat hi treballés la brigada d’o-bres, segons el president de l’AV delbarri, Ramón Sánchez Tamame.El que preocupa sobretot els veïns és laplaça de Folch i Torres. José A. PérezRamos, vocal d’urbanisme i gent grande l’AV de La Plana de Can Bertran, afir-ma que la constructora que va fer elshabitatges de l’avinguda de l’Estatutque donen a aquesta plaça hi havia defer aparcaments, però fa dos anys queespera el permís d’obres. Mentrestant,s’hi aparquen cotxes que molesten elsveïns i s’hi tiren cartrons, fustes, etc. D’altra banda, l’AV de La Plana de CanBertran ha denunciat a l’Ajuntament quea l’av. de l’Estatut hi ha una regata d’unstrenta cm d’amplada i uns cinquantad’alçada, que comporta un cert perill.La Junta de l’AV manté converses ambl’Ajuntament per veure si poden dispo-sar d’un local social al sector vuit de laJOSA. De moment, els han ofert la quar-ta planta, al costat d’on hi ha el GAER.Val a dir que actualment es reuneixenels dilluns i divendres a l’Ateneu, però lagent del barri que vol fer alguna recla-mació no hi va i es queixa al carrer.Als veïns de La Plana de Can Bertran elsinteressa tenir el local social que dema-nen perquè així podrien fer totes lesactivitats que tenen previstes, com arala festa de la primavera a la plaça

La plaça Figueres en el barri de La Plana de Can Bertran.

“Els veïns de La Planade Can Bertran voldrien

que els ciutadans deRubí, a nivell sanitari,

poguessin ser atesos al’Hospital General deCatalunya, ja que això

evitaria elsdesplaçaments a la

Mútua d’Egara(Terrassa), tenint en

compte les cues que esformen a la carretera”

d’Antonio Machado. En el mes de maig, volen tornar a ferl’arròs popular, la sardinada, ball, totesles activitats que feien anys enrere i queno fan des de l’any 1999. Així mateix, elproper mes d’octubre voldrien fer unesquantes xerrades per parlar de la dro-goaddicció, així com de diferents tipusde cuina (catalana, extremenya, anda-lusa, etc.). Ramón Sánchez Tamamecomenta que van ser la primera asso-ciació de veïns que, en els anys 80, vancelebrar la Diada de l’11 de Setembre.D’altra banda, el president de l’AVassegura que La Plana de Can Bertrangairebé és el cor de Rubí i, en canvi,tenen problemes com ara els quesuposa la JOSA i el mercadal.Pel que fa al Parc de Ca n’Oriol, RamónSánchez afirma que voldrien que s’hifes una zona verda i que el bosc tansols el toquessin per a millorar-lo.Els representants dels veïns de LaPlana de Can Bertran comenten queaquest barri és el que té més personesde la tercera edat i per això van dema-nar, en el seu moment, que es fes uncasal per a gent gran com ara la resi-dència del carrer Lepant. Finalment, esqueixen dels problemes que els oca-ciona el centre de rehabilitació demenors del carrer Quevedo i volen pro-posar que, en lloc seu, s’hi faci unaresidència de dones maltractades.

LA CIUTAT 17

Les nostres entitats Plens i comissions

Una de las reuniones de la A.C.U.C. “Los Botijas”

Asociación CulturalUruguayo Catalana de

Rubí “Los Botijas”

MONTSE VALLS

La Asociación CulturalUruguayo Catalana deRubí “Los Botijas” sefundó en la asambleaconstituyente que realiza-ron, en el Ateneo munici-pal, los miembros de lanueva entidad, el día 8 dediciembre de 2000.El deseo de encontrarse delos compatriotas uruguayosresidentes en Rubí y elpoder integrarse en nuestraciudad, el intentar ser pluralsin perder su singularidad,fue lo que los impulsó aagruparse y formar una aso-ciación, según el presidentede la entidad, AdalbertoBentancor.El objetivo deesta nueva enti-dad es dar aconocer la cul-tura uruguayaen todas susformas deexpresión (música, gastro-nomía, literatura, etc.). Se trata de crear un ambitode encuentro entre la cultu-ra uruguaya y la catalana,participando tanto urugua-yos como rubinenses.La Asociación CulturalUruguayo Catalana de Rubí“Los Botijas” es la primerade este tipo que hay ennuestra ciudad.

Con la Área de Cultura delAyuntamiento, están inten-tando realizar un proyectocon todas las entidades lati-noamericanas de Rubí. Cabe señalar que “Los Boti-jas”, nombre que ha adop-tado la asociación, es el tér-mino con el que se llama alos niños en Uruguay. Adalberto Bentancor afirmaque la entidad lleva a cabouna actividad mensual, quese conoce como mateadas.Se basa en el mate, unainfusión que se toma a tra-vés de una bombilla. En lamateada se realiza unamerienda compartida, concomidas típicas de Uruguay

y Cataluña, sehacen juegos decartas y hay baile. La Asociación Cultural UruguayoCatalana de Rubí“Los Botijas” par-ticipa en la coordi-

nadora d’entidades, en lacomisión de organizaciónde Firactiva 2002, en lamesa de emigración y tam-bién colaborará en la Fiestade la Diversidad y la FiestaMayor de Rubí 2002. Actualmente, tienen cuaren-ta socios, que se reunentodos los jueves, de 19 a 21horas, en el Ateneo.

“Ayudan en lalegalizaciónde papeles

respecto a losemigrantes”

Pressupost General per a 2002En la sessió extraordinària del Ple municipal cele-brada el passat 15 de febrer, es va dur a terme l’a-provació definitiva (13 vots a favor: IC-V, CiU i ERC i5 en contra: PSC i PP) del Pressupost General per a2002, després de desestimar les al·legacions pre-sentades per Tecnología del Medio Ambiente GrupoSánchez SL, en endavant TMA, Jardinería El TrebolSL i Espais Verds del Vallès SA a l’acord d’aprovacióinicial. Aquestes empreses consideren que l’Ajun-tament deu una sèrie de quantitats vençudes enexercicis anteriors, les quals no tenen reflex pressu-postari. Cal dir que falla el suposat fàctic d’aquestareclamació, ja que l’Ajuntament, ni expressament nitàcitament, no ha reconegut aquestes quantitatscom a deutes exigibles.

Presa de possessióEn la sessió del Ple municipal celebrada el passat28 de febrer, va prendre possessió del càrrec deregidor F. Xavier Reinaldos Martínez, del grup muni-cipal de CiU. Xavier Reinaldos, que ocupa el lloc queva deixar vacant Pere Torres, té 32 anys i és llicen-ciat en Ciències Econòmiques i Empresarials.

Llei d’estabilitat pressupostàriaEl Ple va acordar, amb 21 vots a favor (IC-V, CiU,ERC i PSC), 2 en contra (PP) i l’abstenció del regidorno adscrit, iniciar el procediment previst en l’article75 de la Llei Orgànica amb sol·licitud de l’emissió dedictamen del Consell d’Estat sobre la Llei 18/2001,de 12 de desembre, general d’estabilitat pressupos-tària, per tal com podria afectar l’autonomia localgarantida constitucionalment, amb la finalitat d’inter-posar posteriorment un conflicte en defensa de l’au-tonomia local davant del Tribunal Constitucional.

Declaració de RubíEl Ple va acordar, a proposta de la Junta dePortaveus, aprovar l’adhesió de l’Ajuntament deRubí a la Declaració de Rubí i assumir els planteja-ments i els objectius del document fundacional, aixícom participar activament en les estructures de fun-cionament que es creïn en el si de la Declaració deRubí per a desenvolupar els seus objectius.El 20 de febrer de 2002 es va constituir a Rubí unaplataforma d’institucions públiques, organismes ofi-cials, entitats mediambientals, associacions de con-sumidors i usuaris i d’altres, per a la millora de lasituació de les xarxes elèctriques a Catalunya, quegaranteixi un subministrament continuat i de quali-tat, la promoció i adopció de les energies renova-bles, l’elaboració d’un pla d’estalvi i eficiència, elfoment de la producció local d’energia, el soterra-ment o desviament de les línies elèctriques que tra-vessen nuclis habitats i la correcta aplicació de lesobligacions tributàries per part de les companyies.

Altres mocionsD’una banda, el Ple va aprovar l’elaboració de l’Or-denança municipal de medi ambient, que hauriad’entrar en vigor el 2003. De l’altra, el fet d’instar algovern espanyol a modificar la Llei electoral espan-yola, així com una moció sobre l’Europa dels Pobles.

18 LA CIUTAT

un centre de Benestar Social a Rubí per afacilitar els tràmits que s’hagin de fer. Aixímateix, van demanar un tercer Centre de Diaper a Rubí.A l’ICASS van insistir en la inauguració de laresidència, quan començarà i com es farà elconcurs i quin nom es posarà a aquesta.D’altra banda, en el plenari del ConsellConsultiu Local de la Gent Gran es va infor-mar que els dies 23 i 24 de maig, en el Palaude Congressos de Catalunya de Barcelona,es durà a terme el 4t Congrés Nacional de laGent Gran. En aquest congrés hi aniran setdelegats de Rubí. S’hi presentaran tresponències: “Un país per a tothom. Aportacióde la gent gran en la perspectiva del noumil·lenni”. “La qualitat de vida en el marc de lasocietat del benestar. La qualitat de vida deles persones grans. L’atenció a les personesgrans”. “Civisme i participació. El paper actiude les persones grans en la societat”.Les aportacions dels rubinencs a aquestesponències es basen en els següents ele-ments, entre altres: cal considerar que elpaper de la gent gran en la transmissió delsvalors respecte a la diversitat i la memòria delpaís pot contribuir a conformar aquesta iden-titat de país; cal organitzar xerrades i progra-mes intergeneracionals i interculturals; quetenim molts drets i molts deures, però ésnecessari que s’hi dediquin més resursos per-què realment es puguin aplicar; és necessariun mercat de treball més confortable; en lesnoves promocions d’habitatges, n’hi hauriad’haver de petits a les plantes baixes desti-nats a les persones grans; les especialitatsmèdiques haurien d’estar al més a prop pos-sible. I, d’altra banda, cal destacar la peticióque els casals de gent gran siguin gestionatspels ajuntaments.

El Consell Consultiu Localde la Gent Gran de Rubí

ha celebrat el seu Plenari

El racó de la gent gran

MONTSE VALLS

El Consell Consultiu Local de la GentGran de Rubí va dur a terme el Ple ordi-nari anual el passat 14 de febrer, amb larealització d’unes eleccions extraordi-nàries per a cobrir unes places vacantsi un homenatge a diferents rubinencsque van ser a la gestora del consell. El resultat de les eleccions ha estat el se-güent: Magdalena Fayes de l’AV de LesTorres-Rubí 2000, 57 vots; Joan Abad delCasal de Gent Gran, 56; Armando Estella dela Unió Petanca Les Torres-Rubí, 52; José A.Pérez Ramos de l’AV de la Plana de CanBertran, 42, i Ramon Ariza de l’AV Centre deRubí, 39. I pel que fa a la composició de laComissió Permanent del Consell ConsultiuLocal de la Gent Gran és la següent: JuanMartínez, vicepresident 2n i vocal comarcal;Ana Funes, Magdalena Fayes i Joan Abad,vocals comarcals; Armando Estella i José A.Pérez Ramos, vocals comarcals suplents. D’altra banda, l’homenatge que es va dur aterme a Francesc Gabriel, José Sánchez,Joan Cardona (família) i Antonio López, quevan ser a la gestora del consell l’any 1994, vaser un acte molt emotiu. El vicepresident 2n,Juan Martínez, va dedicar un discurs d’agraï-ment als rubinencs abans esmentats.Després, es van aprovar, per unanimitat, lesmemòries del 2001, amb una esmena sobreuna informació d’última hora, ja que la gentgran havia mantingut dues reunions, una aBenestar Social -Acció Cívica-, i una altra al’ICASS respecte a la nova residència.En relació amb Acció Cívica, a la gent granels preocupa com es constituirà l’associació ila junta del casal que hi haurà a la residència.També consideren la necessitat que hi hagi

Fets i GentLes campanes

En el Ple municipal del dia29 de gener de 1933, es vadeclarar la prohibició detocar les campanes del’església de Sant Pere,amb el pretext de “pertor-bar” el descans dels vila-tans. El rector de la parrò-quia, doctor Josep Guar-diet, de grata memòria, vaidear d’enllumenar dalt delcampanar, amb colors dela domínica corresponent,les vigilies i festes i perexemple, per a uns funeralsel color morat; per alsalbats, el blanc; i per bate-jos, el groc. A finals de l’any1934, després de vint-i-unmesos de silenci, les cam-panes van tornar a tocar. Miquel Rufé

Plenari del Consell C. Local de Gent Gran (2002)

13Dimecres

Casal de Gent Gran deRubí, sortida a les 8 h endirecció a Calaf, Cervera iSant Guim de FreixenetExcursió i Gran Carnavalal Bogart. Espectacleamb el showman Kim i lacantant Raiva.Preu: 22,84 eurosOrganitza: Casal de GentGran de Rubí

28-1De dijous a dilluns

Casal de Gent Gran deRubí, sortida a les 6 hExcursió: AndalucíaEspectacularPreu: 342 eurosOrganitza: Casal de GentGran de Rubí

10Dimecres

Casal de Gent Gran deRubí, sortida a les 8 h endirecció a La Gleva, SantQuirze de Besora i PerafitaExcursió de la ratafiaPreu: 22,84 eurosOrganitza: Casal de GentGran de Rubí

Ajuntament Pl. Pere Aguilera, 1 93 588 70 00Ambulàncies Lafuente Ctra. Terrassa, 85 93 699 58 58Alcohòlics Anònims 93 317 77 77Associació Pla Estratègic Edif. Rubí + D 93 588 26 64Associació Pro-minusvàlids Psíquics 93 699 51 24Ateneu C. Xile, 1-3 93 588 74 73Biblioteca Popular Mestre Martí Tauler C. Joaquim Blume, s/n 93 588 70 00Bombers Federic Mompou s/n 93 699 80 80

Urgències 085Brigada Municipal d’Obres 93 588 77 88Casal de la Gent Gran de Rubí C. Magallanes, 60 93 588 44 87Castell - Museu de Rubí C. Castell, 35 93 588 75 74Cementiri (informació) Ctra. de Sabadell, km. 13 93 588 77 22CAP 1 Mútua de Terrassa C. Prat de la Riba, 20 93 586 67 00CAP 2 Anton de Borja C. Edison, s/n 93 588 45 55Centre de Dia de Rubí C. Pitàgores, 4 93 697 28 82Centre d’Orientació Sanitària (COS) C. Nou, 28 93 588 70 00Centre Recursos Pedagògics C. Joaquim Blume, s/n 93 588 77 03Complex Cultural l’Escardívol C. Joaquim Blume, s/n 93 588 70 00Correus C. Terrassa, 47 93 699 14 02Creu Roja C. Marconi, 10 93 697 92 04DESA (Defensa i Socors dels Animals) Can Pi de la Serra, parc. 7 93 697 57 62Deixalleria Av. Cova Solera 607 855 223Escola d’Adults C. Terrassa, 11 93 588 77 04Espai Jove Torre Bassas C. Sabadell, 18-20 93 697 90 04Font del Ferro, SL C. Càceres, s/n 93 588 75 75Grun Elèctric (FECSA, ENHER) C. Ca n’Oriol, 9 L 2 93 588 51 03Inst. Mun. de Medi Ambient (IMMA) Pg. Francesc Macià, 65 2n 1a 93 699 97 11Inst. Mun. de Comunicació (IMCO) C. Joaquim Blume, s/n 93 588 70 00IMPES Rambleta Joan Miró, s/n 93 581 39 00Jutjat núm. 1 C. Pere Esmendia, 15 93 586 08 51Jutjat núm. 2 C. Pere Esmendia, 15 93 586 08 52Jutjat núm. 3 C. Pere Esmendia, 15 93 586 08 53Jutjat núm. 4 C. Pere Esmendia, 15 93 586 08 54Jutjat núm. 5 C. Pere Esmendia, 15 93 586 05 55La Sala, Teatre Municipal C. Cervantes, 126 93 588 73 72Mercat Municipal C. Cal Gerrer, s/n 93 588 70 33Ofic. Informació Consumidor Pl. Pere Aguilera, 1 93 588 70 32Ofic. de Promoció de la Dona C. Justícia, 21 93 588 70 00Ofic. de Treball de la Generalitat (OTG) C Bartrina, 22 93 699 39 42Parròquia de Sant Pere Pl. Dr. Guardiet, 9 93 699 12 05Parròquia de Santa Maria C. Joan Puig, s/n 93 699 78 58Piscina Municipal Coberta Av. Olimpíades, s/n 93 588 74 75Policia Local Ctra. Terrassa, 118 93 588 70 92

Urgències 092Policia Nacional C. Terrassa, 18 93 588 76 94

Urgències 091Poliesportiu Can Rosés Av. Olimpíades, s/n 93 588 71 72Protecció Civil Ctra. Terrassa, 118 93 588 71 12Punt d’Informació Juvenil (l’Ateneu) C. Xile, 1 93 588 74 73Ràdio Rubí C. Joaquim Blume, s/n 93 588 70 00Ràdio Taxi Rubí 93 586 08 88Registre Civil C. Pere Esmendia, 15 93 586 08 94Servei d’Atenció al Ciutadà (SAC) Pl. Pere Aguilera, 1 93 588 70 00Servei d’Orientació Jurídica C. Pere Esmendia, 15 93 588 11 57Servei Local de Català C. Santa Maria, 17, 2n 93 697 54 05Serveis Socioculturals i Sociosanitaris C. Justícia, 21 93 588 70 00Serveis Socials (1a acollida) C. Justícia, 21 93 588 70 00SOREA C. Sant Muç, 4 93 588 46 57Tanatori Municipal Ctra. Sabadell, km 13 93 588 66 55Taxi (Parada) Pl. Doctor Pearson, s/nTaxi Rubí 93 699 24 89Taxi adaptat minusvàlids 609 89 30 37Telèfon d’avisos de l’enllumenat públic 93 588 77 99Telèfon d’Informació de la ciutat-010 Pl. Pere Aguilera, 1 010

Fora de Rubí 93 588 70 10Telèfon Verd 900 130 130Urbanisme, Obres i Serveis C. Margarida Xirgu, 4 93 588 70 00

Edita: Institut Municipal de Comunicació - Ajuntament de Rubí - Coordinació La Ciutat: Mar LobatoCoordinació La Ciutat Jove: Montserrat Valls - Fotografia: Jordi García - Disseny original:Masdisseny - Impressió i preimpressió: Grafiques Canigó - Tiratge: 23.000 exemplars - Distribució:Rubeo 99 - Dipòsit legal: B 7357-97 - Redacció i administració: Institut Municipal de Comunicació,Joaquim Blume s/n, tel. 93 588 70 00, fax 93 697 56 33, 08191 Rubí, edició electrònica: www.rubi-ciutat.net LA CIUTAT es distribueix a totes les cases de Rubí. Si per qualsevol causa no us arriba o voleu feralguna consulta o suggeriment, podeu fer-ho al telèfon 93 588 70 00.

TELÈFONS I ADRECESD’INTERÈS

A

B

C

D

E

F

G

IJ

L

M

O

P

R

S

T

U

LA CIUTAT 19

AldeaPg. Les Torres, s/n. 93 699 10 72

BatalléPg. Francesc Macià, 23 93 699 04 30

BatlloriC. Milà i Fontanals, 3 93 699 03 88

CalsinaVerge de Lourdes, 35 93 699 22 81

CondalCalderón de la Barca, 11 93 699 87 09

FarellC. Sant Jordi, 25 93 699 02 91

García RoyuelaC. Segòvia, 1 93 697 49 42

GibertC. Torres Oriol, 4 93 699 68 99

HidalgoC. Sabadell, 79. 93 697 36 40

LorenteC. Verge de Fàtima, 7 93 586 23 11

OriolC. Safir, 28 93 699 43 98

ParrillaC. Xercavins, 2 93 699 13 05

PontC. Magí Ramentol, 7 93 697 34 56

PratC. Víctor Català, local 22 93 588 07 08

RocaAv. Barcelona, 55 93 699 09 53

RuizCtra. Sabadell, 95 93 699 50 12

SerraPg. Francesc Macià, 86 93 699 13 43

ZapataPtge. Cronos, local 15 93 699 13 01

Farmacies de torn

12 Aldea

13 Ruiz

14 Zapata

15 Roca

16 Oriol

17 Gibert

18 Batllori

19 Pont

20 García

21 Calsina

22 Parrilla

23 Lorente

24 Prat

25 Hidalgo

26 Condal

27 Batallé

28 Serra

29 Farell

30 Aldea

31 Ruiz

1 Zapata

2 Roca

3 Oriol

4 Gibert

5 Batllori

6 Pont

7 García

8 Calsina

9 Parrilla

10 Lorente

11 Prat

12 Hidalgo

març / abril

SUPLEMENT MENSUAL DE LA REVISTA MUNICIPAL LA CIUTATNÚM 50 MARÇ DEL 2002

ESTEFANÍA LÓPEZ, CRISTINA SEOANE3r d’ESO, ESCOLA MONTSERRATEls i les alumnes de tercer d’ESO del’Escola Montserrat, el passat 8 defebrer, vam anar a visitar el Museu delCinema de Girona i vam fer un dels dife-rents tallers que s’hi organitzen.

Aquest museu funciona des de fa poc, noméscinc anys, és a dir, des de l’any 1997 aproxi-madament. Tot el que s’hi pot veure formapart de la col·lecció privada del senyor TomàsMallol, que va ser adquirida per l’Ajuntament de Gironal’any 1994. Per aquesta raó el museu s’anomena Museudel Cinema - Col·lecció Tomàs Mallol. Ens van explicarque molta gent que el visita pregunta que de quin segleera el senyor Tomàs Mallol (suposem que influenciats perl’antiguitat de moltes de les peces que s’hi exposen) ique els han d’aclarir que el senyor Tomàs Mallol és delnostre segle i que encara és viu. Nosaltres mateixos elvam poder veure a l’entrada, on ens va saludar desprésde fer-nos una broma amb una fotografia que ens havienfet al museu. Ens va semblar molt simpàtic.La col·lecció d’objectes relacionats amb diferents tipusd’espectacles visuals és impressionant i molt interes-sant. Es poden veure tot tipus de màquines, ginys... queens donen una idea de com van evolucionar els especta-cles i la tècnica fins a arribar al cinema: des de diferentstipus de siluetes del segle XVIII procedents d’Indonèsiaper fer teatre d’ombres (inici dels espectacles visuals),passant per llanternes màgiques, zoòtrops, càmeresobscures... fins a arribar a les càmeres i projectors decinema. L’exposició permanent del museu està organit-zada de forma cronològica, cosa que la fa molt entene-dora. Allà vam conèixer, per primera vegada, molts d’a-quests ginys i vam aprendre moltes curiositatssobre ells. Sobre les siluetes d’Indonèsia perfer ombres, sorprèn el fet que són figures pin-tades amb molts colors i molt treballades.Si es feien servir per a fer ombres, per què lespintaven? Resulta que quan es feia un espec-tacle d’aquest tipus, separaven el públicsegons el sexe. Els homes seien davant d’on estrobaven les persones que manipulaven lesfigures, així podien veure la bellesa de lessiluetes. Les dones, en canvi, havien de seuredarrere d’una pantalla que els impedia veure

l’espectacle, i només els permetia veure lesombres de les figures que es movien projec-tades sobre la pantalla. Pel que fa a l’inici de la fotografia, resulta queper captar una fotografia trigaven vuit hores.Amb el pas dels anys van aconseguir captar-la en mitja hora. Per aquest motiu, en totesles fotografies antigues de retrats de perso-nes, aquestes no somriuen, ja que era mésfàcil aguantar vuit hores amb el semblant se-riós. També els posaven un suport al coll per-què s’estiguessin quiets, per això sortien amb

un mocador lligat al coll. Una altra curiositat té relacióamb la captació d’imatges seqüenciades. Es veu que unhome ric va fer una aposta amb un altre. Aquella apos-ta consistia a veure si un cavall, en algun moment delseu recorregut, no tocava amb cap pota a terra. El ginyque van idear per a poder demostrar-ho va ser el pre-cursor de la captació d’imatges en moviment.Per entendre l’evolució de la tècnica fins a arribar al cine-ma, quins són els elements que es necessiten per a fercinema? En primer lloc, captar imatges. Aquí entrarienles càmeres obscures. Dins del museu, hi ha una càme-ra obscura de la mida d’una habitació que es pot veuredes de dins i on es capten imatges del carrer. En segon lloc, projectar les imatges captades. Aquíentrarien les llanternes màgiques. I en tercer lloc, donarmoviment a les imatges captades i projectades. Aquíentraria la invenció de la cronofotografia i diversesmàquines, des de zoòtrops (logotip del museu) fins aprojectors cinematogràfics. En el museu, a més de veure tots aquests objectes, vampoder veure uns quants audiovisuals (o només visuals,ja que algunes projeccions eren de cinema mut) i ferdiverses activitats pràctiques. Nosaltres vam anar a un

taller a fer exercicis amb la càmera fosca, vamveure diverses pel·lícules antigues, vam con-templar un espectacle d’ombres xineses, vamcrear, per grups, i projectar una petitapel·lícula de dibuixos animats, i vam poderjugar amb rèpliques de diferents objectesrelacionats amb el moviment de les imatges:roda d’Arcy, roda de Newton, taumàtrop,fenaquistoscopi, zoòtrop, Toupie-Fantoche...Aquest museu ofereix diversos serveis. I lavisita va ser molt interessant, vam aprendremoltes coses d’una forma amena. Tomàs Mallol

M u s e u d e l C i n e m a

2 LA CIUTAT JOVE

POESIES PREMIADES EN EL CONCURSLITERARI

SANT JORDI 2001

La vidaLa vida és com un cel,

a vegades tancati d’altres obert.La vida és curta

i si no l’aprofitem,per què hem nascut?La vida és generosa,però a vegades cruelperquè tu l’estimes,

i a tu, ella no.La vida és dura

perquè si has fet alguna cosa malament,per què no es pot tornar enrere?

Qui t’ho impedeix?Sigues valent i torna a començar

perquè, si això no fas,feliç no seràs.

Ara, per què la vida és tan superficialsi quan siguem vellsla bellesa no hi serà?

La vida és com nosaltres la veiem,

a vegades es porta béi d’altres molt malament.

Però, què hi farem!Lorena Díaz

2n d’ESOIES JV Foix

La rosaEn el día de la rosa

quisiera ser mariposapara volar sobre las

flores más hermosas.Margarita Reyes

1r d’ESOIES JV Foix

Rac

ó L

iter

ari

Cada vez que te veoCada vez que te miro

Cada vez que pienso en tiEstoy más loco por ti.

Tus ojos son fuegoTus labios son caramelo

Tu cuerpo es tierraY eres todo lo que yo quiero.En mi soledad miro el cielo

Y mis sueños no se cumplieronYa que la luna no es espejo

Y no puedo verte cuando quiero.Si cada vez que me acordara de ti

Yo tuviera que morirlas veces que he muerto por ti

Serían imposibles de decir.

Cada vez que veo una estrellaMe acuerdo de ti

Cada vez que veo la lunaMe enamoro más de ti.

Tú has dado sentido a mi vidaTú has dado sentido a mi amorTú has dado sentido a mi cariño

Y sin ti... ¿qué soy yo?En tu cuerpo veo un ángel

En tus ojos el cieloEn tu cara la luna

Y en tus labios caramelo.Yo soy lo que soy gracias a tiYa que pusiste ilusiones en mi

Y ahora que estamos asíPorque estás tan lejos de mí.

Mi locura es eternaPorque tú estás en ellaY si tu no estuvieras ahí

Yo no estaría así.En vida y en muerteSiempre se quiere

Porque se quiere con el almay el alma nunca muere.

A la playa yo fuiY a ella me encontréY a la luz de la luna

Yo me enamoré.

Cada vez que pienso en tiMe pongo más triste

Porque es triste pensarQue nunca volveré a estar junto a ti.

Mi vida no tiene sentidoSi no estoy contigoPorque para vivir

Necesito estar junto a ti.

Si verte es vivirNo verte morir

Prefiero no verteY no volver a sufrir.

Javier Castillejo Salvador4t ESO A

Escola Montserrat

Versos de amor ydesamor

LA CIUTAT JOVE 3

Festival techno km 0 - Ràdio RubíREDACCIÓEls realitzadors del programa musical Kilómetro 0de Ràdio Rubí, Alberto Carrilero i Roland Bordonado,junt amb Jordi Mateu, tècnic de l’Àrea de Joventut del’Ajuntament de Rubí, van dur a terme una roda depremsa, el passat 27 de febrer, per presentar elFestival Techno, que tindrà lloc a la masia de CanSerra el proper 16 de març, a partir de les 12 de lanit, organitzat per l’IMCO (Institut Municipal deComunicació).

En el Festival Techno -Kilómetro 0-Ràdio Rubí-, hi haurà dosambients: techno i house. A la sala techno, amb els dj’s:Dani “Fleky” i Kiko (Rubí), Makuto (Terrassa), Erik i Chus(Manresa). I des de Km 0...Sr. Roland & Alberto Hervas,percussió a càrrec de RaúlMartínez. I a la sala house,Dani Plàstic, Dj MosS.Q i DjQ.ohm. En aquest festival es regalaràun compacte mesclat perRoland, Alberto Hervas i elpercussionista Raúl Martínez.Hi haurà servei de bar i l’en-trada costarà 3 euros.La cap de programes de RàdioRubí, Lidia Juste, afirma queaquest concert està en la líniade les activitats externes que

ja de forma tradicional organitza Ràdio Rubí (IMCO) a travésdels programes musicals que fan els seus col·laboradors. Perexemple, el ja popular festival del programa Raices del Sur iles tres edicions del Festival Makimania, inclòs en els actesde Festa Major, així com altres esdeveniments musicals or-ganitzats des del programa Gabba Gabba Hey. D’altra ban-da, el regidor de l’IMCO, Josep Antoni Ávila, ha comentatque el fet que l’IMCO pugui dur a terme qualsevol tipus d’ac-tivitat sempre és positiu.El programa musical Kilómetro 0 de Ràdio Rubí es fa elsdilluns, de 21 a 22 h. En un espai d’aquest els seus realitza-dors fan sessions de música techno. Alberto Carrilero i

Roland Bordonado esperen unaassistència de més de cent-cin-quanta persones en el festival deldia 16 de març. Així mateix, con-fien a poder fer un festival d’aquesttipus cadaany, coinci-dint amb l’a-niversari delprograma.

AGENDA DE L’ESPAIJOVE TORRE BASSAS

• Tallers i activitats:Fotografia, capoeira, funky,grafits, massatges i relaxa-ció, cant i, a més, llenguatgede signes, percussió africanai guitarra.• Projecció de pel·lículescada dimarts a les 20 h.(centre) Alberto Carrilero i Roland Bordonado, realitzadors del progra-

ma Km 0, acompanyats de Lídia Juste, cap de programes de RàdioRubí i Josep Antoni Àvila, regidor de l’IMCO

4 LA CIUTAT JOVE

L’entrevista Jove

Núria Mulé, de RAPS i Sebastià Colomer, de Rubí Solidari

“Ens uneix la solidaritat i el desig d’ajudar.Cadascú té les seves motivacions per actuar”

EDURNE BUSTAMENTE iNOEMÍ CHACÓN3r D’ESO - COL·LEGI REGI-NA CARMELIA la nostra ciutat, diver-ses ONG treballen perpal·liar algunes de lesnecessitats humanità-ries que hi ha al món.Hem tingut el plaer deconèixer la Núria Mulé,de Rubí amb el PobleSahrauí (RAPS), i el Se-bastià Colomer, de RubíSolidari (RS), que enshan informat molt amablement de l’encomiable tascaque duen a terme les organitzacions de què generosa-ment formen part. Els agraïm des d’aquí que ens haginmostrat com es pot lluitar per aconseguir un món mésjust.

Quan es va fundar la vostra organització i amb quinsobjectius?RAPS: Es va fundar l’any 1993 quan, per iniciativa del’Ajuntament, quinze nens sahrauís van viatjar a Rubí per pas-sar-hi l’estiu. Aleshores, les quinze famílies que els van acollirvan decidir ajudar el poble sahrauí, perquè es van crear unsvincles d’afecte i solidaritat entre ells. Els nostres objectius sónajudar a accelerar el procés del referèndum per la indepen-dència d’aquest poble i donar suport a un poble que actual-ment es troba dividit, una part al seu país, ocupat pel Marroc,i l’altra a camps de refugiats a Algèria.RS: Vam començar a treballar l’any 1994 i els nostres objec-tius són treballar per la solidaritat i la cooperació al desenvo-lupament dels pobles del Tercer Món, augmentar la conscièn-cia ciutadana, potenciar agermanaments entre Rubí i altresciutats del món i donar suport a les actuacions a favor de latolerància, la convivència pacífica i la defensa dels dretshumans.

Amb quants membres compteu actualment?RAPS: Hi ha trenta socis amb quota. RS: Som uns cent-vint socis amb quota anual.

Quin és el vostre àmbitd’actuació?RAPS: Anualment, organit-zem colònies per a nenssahrauís; la Caravana perla Pau, un comboi de vehi-cles amb material d’higienepersonal, estem coordinatsa nivell de tot l’Estat i cadacomunitat duu el que cal(aliments, higiene, medica-ments, etc.). Cada any femun sopar obert amb l’assis-

tència del delegat del FrontPolisario que explica la si-tuació del conflicte. Tambéfem exposicions de fotogra-fies, xerrades informatives ialtres intervencions pun-tuals, segons les necessi-tats que es presenten.RS: Nosaltres rebem dediverses zones del TercerMón i altres organitzacionsprojectes solidaris. Aquestsentren al registre del’Ajuntament i nosaltres enscomprometem a analitzar,

valorar i prioritzar aquests projectes, hi ha una comissió espe-cífica i es fa un informe a l’Ajuntament que no és vinculant,però sí orientatiu. L’Ajuntament, actualment, destina el 0,55%per a aquests projectes, però el nostre objectiu és que hi des-tini el 0,7%. També tenim un programa d’intervenció a ciutatsagermanades amb Rubí com ara Ocotal, on cada estiu viatgenles Brigades d’Ocotal, un grup de joves voluntaris, percol·laborar en les necessitats més immediates. Treballem amolts països del món: Brasil, Cuba, El Salvador, Guatemala,Perú, etc. A part, un 10% del nostre pressupost el destinem atasques d’emergència, com poden ser els desastres naturals.Organitzem xerrades, exposicions, conferències, per tal desensibilitzar el poble de Rubí.

Seguiu alguna ideologia política o religiosa a la vostraorganització?RAPS: No. Cada membre és ben lliure de tenir la seva ideo-logia o el seu sentiment religiós. Com a organització, ensuneix la solidaritat i el desig d’ajudar.RS: Hem volgut fugir d’això. Tots els grups polítics i alguns deculturals estan a Rubí Solidari, però cadascú té les seves moti-vacions per actuar.

Què diríeu als joves de Rubí perquè s’animessin acol·laborar?RAPS: Que parlin amb els nens sahrauís quan són aquí; a tra-vés dels nens és més fàcil fer-se càrrec de la situació d’altragent. Això enriqueix. Entre els col·laboradors ens hem fet

amics i s’han creat uns lla-ços molt forts. Preocupar-nos i lluitar per alguna cosaque no sigui nosaltresmateixos és molt gratifi-cant.RS: Els convidaria a lesxerrades i a les activitatsque fem i s’adonarien quetots podem posar el nostrepetit gra de sorra per cons-truir un món més just i enpau.