1. 1. LA MONARQUIALA MONARQUIA AUTORITRIA, ELS REISAUTORITRIA, ELS REIS CATLICSCATLICS
2. 2. Les preguntes d'avuiLes preguntes d'avui Qu significa que la uni d'Isabel i Ferran noms va ser dinstica? Explica quines conseqncies territorials va tenir aquest matrimoni Qu va ser la uniformitat religiosa dels nous monarques?
3. 3. El 1469 es van unir en matrimoni el prncep Ferran dArag i la princesa Isabel, germana dEnric IV, rei de Castella.
4. 4. La sevaLa seva uni va ser noms dinstica,uni va ser noms dinstica, ja queja que la Corona dArag i Castellala Corona dArag i Castella van continuar sentvan continuar sent regnes ambregnes amb legislacions diferentslegislacions diferents.. A)La Corona dArag i la de Castella es van mantenir clarament separades i cada una va conservar les seves prpies fronteres, les monedes, les lleis i les institucions. B) Per tamb, , des del primer moment, els Reis Catlics van unificar les forces militars (creant un exrcit professional dels ms efectius dEuropa), per en les relacions amb els altres Estats europeus van actuar sempre en nom dels dos regnes.
5. 5. Els Reis CatlicsEls Reis Catlics van voler unir lavan voler unir la resta dels territoris peninsularsresta dels territoris peninsulars sotasota la seva corona i per aix van dur ala seva corona i per aix van dur a terme una poltica dexpansiterme una poltica dexpansi territorialterritorial
6. 6. El regne nassarita de Granada (1492)El regne nassarita de Granada (1492)
7. 7. El regne de Navarra (1515)El regne de Navarra (1515) Els reis de Navarra van signar un tractat amb el rei de Frana per poder-se defensar dels atacs constants del Regne de Castella. El 1512 Ferran el Catlic va demanar perms a Navarra, perqu les tropes castellanes passessin per Navarra per a atacar a Frana. La resposta negativa per part del rei navarrs va ser motiu suficient perqu Ferran el Catlic ordens al duc d'Alba l'ocupaci de Navarra Duc d'Alba
8. 8. Poltica denllaos matrimonials amb PortugalPoltica denllaos matrimonials amb Portugal (i altres regnes exteriors a la pennsula)(i altres regnes exteriors a la pennsula)
9. 9. La poltica exteriorLa poltica exterior Els Reis Catlics tamb van desenvolupar un paper important en la poltica internacional en dues direccions:
10. 10. MediterraniMediterrani amb la conquesta del regne de Npols per frenar les ambicions expansionistes franceses i locupaci de places del nord dfrica per frenar als pirates barbarescos
11. 11. LAtlnticLAtlntic establint les bases del futur imperi castell amb la consolidaci de la sobirania sobre les illes Canries. Tractat d'Alcaovas (1479)Tractat d'Alcaovas (1479)
12. 12. La uniformitat religiosaLa uniformitat religiosa Es va convertir en un objectiu de la nova monarquia Una nica religi. La religi catlica
13. 13. 1)1)va instar els jueus a convertir-se, expulsant els que no ho van fer (1492). 2)2)Desprs de la conquesta de Granada el mateix any, el cardenal Cisneros (1499) va posar fi a la tolerncia i va impulsar els bateigs obligatoris (moriscos) amenaant-los amb el Tribunal de la Inquisici.
14. 14. Les preguntesLes preguntes Quins canvis va introduir Ferran el Catlic en la Corona d'Arag? Explica les reformes econmiques devFerran II
15. 15. La Poltica de Ferran el CatlicLa Poltica de Ferran el Catlic a la Corona d'Araga la Corona d'Arag La poltica de redre o de redreamentLa poltica de redre o de redreament del rei Ferran el Catlicdel rei Ferran el Catlic (1452-1516) s el conjunt de mesures impulsades per aquest(1452-1516) s el conjunt de mesures impulsades per aquest monarca per tal de reactivar l'economia i la poltica en elsmonarca per tal de reactivar l'economia i la poltica en els pasos de la Corona d'Aragpasos de la Corona d'Arag
16. 16. La poltica de redre o deLa poltica de redre o de redreamentredreament Reorganitzant l'administraci (El Consell d'Arag i El Virrei) Combatent les lluites entre nobles i senyors (Recordem que al seu pare Ferran II i la Guerra Civil. Per aix va crear el sistema d'insaculaci) I, en general, augmentant el nivell d'intervenci del poder reial.
17. 17. Reorganitzant l'administraci
18. 18. El Consell d'Arag El Consell d'Arag, o Consell Suprem d'Arag, fou l'rgan de la monarquia encarregat dels afers dels regnes de la Corona d'Arag en temps de Ferran el Catlic
19. 19. El Virrei Un virrei s un oficial reial que governa un pas o provncia en nom i representaci del monarca.
20. 20. Combatent les lluites amb els nobles
21. 21. El sistema de laEl sistema de la insaculaciinsaculaci La insaculaci era una forma d'elecci de crrecs feta per sorteig. Els noms dels candidats -establerts prviament- eren ficats en un sac (insaculats) i eren trets a l'atzar, sovint per un infant de menys de 7 anys.
22. 22. La recuperaciLa recuperaci econmicaeconmica
23. 23. La poltica econmica de Ferran el Catlic va afavorir el redreament del Principat de Catalunya desprs de la greu crisi de la baixa edat mitjana i els efectes de la guerra civil catalana 1.1.Sentncia de GuadalupeSentncia de Guadalupe
24. 24. El seu objectiu era donar soluci als conflictes entre els pagesos de remena i els seus senyors, conflictes que havien motivat les dues Guerres dels remences. 1.1.Sentncia de GuadalupeSentncia de Guadalupe Finalment, Ferran II dicta la Sentncia Arbitral de Guadalupe que possibilit la fi dels mals uso. A canvi d'un pagament de 60 sous per mas s'abolia el dret a maltractar i molts altres abusos senyorials menors.
25. 25. Les reformes de Ferran el Catlic acabaren amb la crisi social agrria, sanejaren la moneda, reduren el dficit pblic de les institucions catalanes, afavoriren la indstria manufacturera i enfortiren el comer 2. L'emfiteusi
26. 26. L'emfiteusi era un nou contracte que suposa la garantia als pagesos de la cessi de la terra a llarg termini a canvi d'un pagament anual que s'anomena cnon o cens. 2. L'emfiteusi
27. 27. Tot plegat contribu a qu, a finals del segle XV, l'economia catalana experiments un notable recobrament que fou seguit per un augment demogrfic. 3. Tamb van promulgar-se lleis per afavorir el comer, i les manufactures de Catalunya
28. 28. Entre aquestes mesures proteccionistes, van posar-se forts aranzels a la importaci de teixits de llana amb la finalitat destimular les manufactures locals. 3. Tamb van promulgar-se lleis per afavorir el comer, i les manufactures de Catalunya