L’AUTONOMIA UNIVERSITÀRIA A LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA. LA LLEI 6/2001, DE 21 DE DESEMBRE, D’UNIVERSITATS I LA LLEI 1/2003, DE 19 DE FEBRER, D’UNIVERSITATS DE CATALUNYA

I. L’AUTONOMIA UNIVERSITÀRIA

1. L’autonomia universitària a la Constitució Espanyola: l’article 27.10

La Constitució Espanyola, a l’article 27, reconeix l’autonomia universitària i reserva a l’Estat, d’acord amb l’article 149.1.30, l’establiment de les normes bàsiques per al seu desenvolupament. L’article 27.10 estableix que

“Es reconeix l’autonomia de les Universitats, en la forma que la llei estableixi”.

Cal destacar la ubicació de l’article 27.10 a la Constitució, ja que s’inclou a la Secció primera del Capítol segon del Títol primer de la Constitució, dins “Dels drets fonamentals i de les llibertats públiques”.

D’acord amb l’article 53 de la Constitució:

“1. Els drets i les llibertats reconeguts en el Capítol Segon del present Títol vinculen tots els poders públics. Només per llei, que en tot cas haurà de respectar el seu contingut essencial, podrà regular-se l’exercici d’aquests drets i d’aquestes llibertats, que seran tutelades d’acord amb el que preveu l’article 161.1.a).

2. Qualsevol ciutadà podrà demanar la tutela de les llibertats i dels drets reconeguts en l’article 14 i en la Secció 1ª del Capítol Segon davant els Tribunals ordinaris per un procediment basat en els principis de preferència i sumarietat i, en el seu cas, a través del recurs d’emparament davant el Tribunal Constitucional. Aquest darrer recurs serà aplicable a l’objecció de consciència reconeguda en l’article 30”.

I, a més, d’acord amb l’article 81 de la Constitució, cal tenir en compte que els drets fonamentals i les llibertats públiques s’han de regular mitjançant llei orgànica (exigeix la majoria absoluta del Congrés en una votació final sobre el conjunt del projecte –en canvi, les lleis ordinàries s’aproven per majoria simple-).

El concepte d’autonomia es refereix a la capacitat d’autodisposició enfront d’un poder extern. En particular, a les diferents entitats o institucions públiques l’autonomia consisteix en un poder d’autonormació del qual disposen en el marc establert per l’ordenament jurídic; és a dir, en l’existència de poders propis dins d’un ordenament específic. Aquest concepte, aplicat a la Universitat, reflecteix la

1

capacitat de les institucions universitàries per a regular-se i organitzar-se per si mateixes.

2. L’autonomia universitària segons la jurisprudència del Tribunal Constitucional

Per tal de concretar el significat de l’autonomia universitària és imprescindible veure com s’ha interpretat aquest concepte pel Tribunal Constitucional (en endavant, TC). A continuació es resumeixen els aspectes més importants de la jurisprudència del TC:

a) L’autonomia universitària es configura com un dret fonamental de configuració legal, de manera que el seu contingut serà aquell que el legislador concreti, sempre i quan es respectin els elements necessaris per a assegurar la llibertat acadèmica i es reconeguin a les Universitats les potestats necessàries per a assolir aquesta finalitat.

b) El fonament i la justificació de l’autonomia universitària està a la llibertat acadèmica, és a dir, la llibertat d’ensenyament, d’estudi i investigació; més concretament, a la “llibertat de ciència”, que ha de ser garantida enfront d’ingerències externes.

c) Existeix una clara vinculació de l’autonomia universitària amb la llibertat de càtedra. Per exemple, a la Sentència 212/1993, el TC va dir que

“No hay que olvidar que la dimensión personal de la libertad de cátedra presupone y precisa de una organización de la docencia y la investigación que la haga posible y la garantice, de manera que la conjunción de la libertad de cátedra y de la autonomía universitaria, tanto desde la perspectiva individual como de la institucional, hacen de la organización y funcionamiento de las Universidades la base y la garantía de la libertad de cátedra”.

I a la Sentència 75/1997 el TC estableix que

“La autonomía universitaria es la dimensión institucional de la libertad académica para garantizar y completar su dimensión personal, constituida por la libertad de cátedra. Tal dimensión institucional justifica que forme parte del contenido esencial de esa autonomía no sólo la potestad de autonormación, que es la raíz semántica del concepto, sino también la autoorganización. Por ello, cada Universidad puede y debe elaborar sus propios Estatutos y los planes de estudios y de investigación, pues no en vano se trata de configurar la enseñanza sin intromisiones extrañas”.

d) L’autonomia universitària, com a dret fonamental, és atribuïda pel TC, de forma implícita, no a la Universitat com a institució o persona jurídica, sinó a la comunitat universitària.

2

e) El contingut de l’autonomia universitària es defineix com “el formado por todos los elementos necesarios para el aseguramiento de la libertad académica” (Sentència 26/1987 del TC). Concretament, dels pronunciaments del TC es pot deduir com a contingut concret de l’autonomia universitària el següent: l’autonomia d’autonormació, amb la possibilitat d’adoptar normativa pròpia d’organització i funcionament intern (elaboració dels Estatuts); l’autonomia acadèmica, per elaborar, en el marc legal derivat de l’article 27 de la CE, els seus plans d’estudis i investigació; i l’autonomia en la selecció del seu personal docent i investigador, dins del respecte a les exigències derivades del sistema funcionarial.

f) El dret fonamental de l’autonomia universitària “no excluye las limitaciones que al mismo imponen otros derechos fundamentales (como el de igualdad de acceso al estudio, a la docencia y a la investigación) o la existencia de un sistema universitario nacional que exige instancias coordinadoras; ni tampoco las limitaciones propias del servicio público que desempeña...” (Sentència 26/1987).

g) Sobre aquesta base, a partir del redactat de l’article 27.10 de la Constitució, el TC considera que “la ley regulará, por tanto, la autonomía universitaria en la forma que el legislador estime más conveniente, dentro del marco de la Constitución y del respeto a su contenido esencial en particular...”.

3. L’autonomia universitària a la Llei Orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d’universitats

La Llei Orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d’universitats (en endavant, LOU) ha fixat el contingut de l’autonomia universitària. D’acord amb l’article 2.2, l’autonomia universitària comprèn:

a) “La elaboración de sus Estatutos y, en el caso de las Universidades privadas, de sus propias normas de organización y funcionamiento, así como de las demás normas de régimen interno.

b) La elección, designación y remoción de los correspondientes órganos de gobierno y representación.

c) La creación de estructuras específicas que actúen como soporte de la investigación y de la docencia.

d) La elaboración y aprobación de planes de estudio e investigación y de enseñanzas específicas deformación a lo largo de toda la vida.

e) La selección, formación y promoción del personal docente e investigador y de administración y servicios, así como la determinación de las condiciones en que han de desarrollar sus actividades.

3

f) La admisión, régimen de permanencia y verificación de conocimientos de los estudiantes.

g) La expedición de los títulos de carácter oficial y validez en todo el territorio nacional y de sus diplomas y títulos propios.

h) La elaboración, aprobación y gestión de sus presupuestos y la administración de sus bienes.

i) El establecimiento y modificación de sus relaciones de puestos de trabajo.

j) El establecimiento de relaciones con otras entidades para la promoción y desarrollo de sus fines institucionales.

k) Cualquier otra competencia necesaria para el adecuado cumplimiento de las funciones señaladas en el apartado 2 del artículo 1”.

Així mateix, la LOU disposa que l’activitat de la universitat i la seva autonomia

“se fundamentan en el principio de libertad académica, que se manifiesta en las libertades de cátedra, de investigación y de estudio” (art. 2.3).

A més,

“La autonomía universitaria exige y hace posible que docentes, investigadores y estudiantes cumplan con sus respectivas responsabilidades, en orden a la satisfacción de las necesidades educativas, científicas y profesionales de la sociedad, así como que las Universidades rindan cuentas del uso de sus medios y recursos a la sociedad”.

4. L’autonomia universitària a la Llei 1/2003, de 19 de febrer, d’universitats de Catalunya

L’article 4 de la Llei catalana d’universitats recull entre els principis en què es fonamenta l’ordenació del sistema universitaria de Catalunya

“El principi d’autonomia universitària reconegut constitucionalment, que significa que cada universitat és dipositària de l’interès general de l’educació superior, que assumeix la plena llibertat d’organització i funcionament, amb capacitat d’autogovern, i compleix el deure de retre comptes davant la societat en els termes establerts per la llei”.

II. LA DISTRIBUCIÓ DE COMPETÈNCIES ENTRE L’ESTAT I LES COMUNITATS AUTÒNOMES EN MATERIA D’UNIVERSITATS

En matèria d’universitats conviuen competències estatals i autonòmiques. Les competències de l’Estat deriven de l’article 149.1 de la Constitució, concretament, dels apartats següents:

4

-1: “la regulació de les condicions bàsiques que garanteixin la igualtat de tots els espanyols en l’exercici dels drets i en el compliment dels deures constitucionals”

-15: “foment i coordinació general de la investigació científica i tècnica”

-18: “les bases del règim jurídic de les Administracions Públiques i del règim estatutari dels seus funcionaris, les quals garantiran, en qualsevol cas, als administrats un tractament comú davant aquelles”

-30: “Regulació de les condicions d’obtenció, expedició i homologació de títols acadèmics i professionals, i normes bàsiques per al desenvolupament de l’article 27 de la Constitució, a fi de garantir el compliment de les obligacions dels poders públics en aquesta matèria”.

La important reserva d’atribucions a l’Estat efectuada per la Constitució dificultava la definició de la competència de la Generalitat en matèria d’ensenyament com a exclusiva. Per aquest motiu, es va optar per la seva qualificació de plena, amb la finalitat que s’entenguessin atribuïdes a la Generalitat totes aquelles funcions que no havien estat reservades expressament a l’Estat per la Constitució.

L’article 15 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya atribueix a la Generalitat de Catalunya la competència plena pel que fa a la

“regulació i administració de l’ensenyament en tota la seva extensió, nivells i graus, modalitats i especialitats en l’àmbit de les seves competències, sens perjudici d’allò que disposen l’article 27 de la Constitució i Lleis Orgàniques que, conforme a l’apartat primer de l’article 81 d’aquella el desenvolupin, de les facultats que atribueix a l’Estat el número 30 de l’apartat 1 de l’article 149 de la Constitució i de l’alta inspecció necessària per al seu compliment i garantia”.

Des d’un punt de vista competencial, l’autonomia universitària presenta la peculiaritat que juntament amb les competències atribuïdes a l’Estat i a les Comunitats Autònomes, a la Constitució i als respectius Estatuts d’Autonomia, cal afegir les que es deriven de la pròpia autonomia de les universitats. Aquesta situació, a la pràctica, ha derivat en una limitació de les competències autonòmiques en aquest àmbit, que es troben enmig de la regulació que, amb caràcter bàsic, dicta l’Estat per al desenvolupament de l’article 27 de la Constitució i de les facultats que tenen atribuïdes les Universitats per tal de fer efectiva la seva autonomia, instrumentalitzada a través dels respectius Estatuts en què es plasma la seva potestat d’autoorganització.

III. LA LLEI ORGÀNICA 6/2001, DE 21 DE DESEMBRE, D’UNIVERSITATS

5

1. Qüestions generals

2. Estructura

La LOU s’estructura en tretze Títols:

-Títol Preliminar: “De les funcions i autonomia de les Universitats”

-Títol I: “De la naturalesa, creació, reconeixement i règim jurídic de les Universitats”

-Títol II: “De l’estructura de les Universitats”

-Títol III: “Del Govern i representació de les Universitats”

-Títol IV: “Del Consell de Coordinació Universitària”

-Títol V: “De l’avaluació i acreditació”

-Títol VI: “Dels ensenyaments i títols”

-Títol VII: “De la investigació a la Universitat”

-Títol VIII: “Dels estudiants”

-Títol IX: “Del professorat”

-Títol X: “Del personal d’administració i serveis de les Universitats públiques”

-Títol XI: “Del règim econòmic i financer de les Universitats públiques”

-Títol XII: “Dels centres a l’estranger o que imparteixin ensenyaments d’acord amb sistemes educatius estrangers”

-Títol XIII: “Espai europeu d’ensenyament superior”

3. Anàlisi específica d’algunes qüestions

a) Funcions de la Universitat: veure l’article 1 de la LOU

b) Naturalesa i règim jurídic de les Universitats: veure arts. 3 a 6 de la LOU. Veure, així mateix, el tema 3 del temari, en què es fa referència específica a aquesta qüestió.

c) Òrgans de govern i representació de les Universitats Públiques: veure arts. 13 a 26 de la LOU.

d) Personal docent i investigador a les Universitats públiques: tipologia i règim jurídic

-Personal docent i investigador contractat (veure arts. 48 a 55 de la LOU)

-Professorat funcionari (veure arts. 56 a 71 de la LOU).

e) Personal d’administració i serveis de les Universitats públiques (veure arts. 73 a 78 de la LOU).

6

IV. LA LLEI 1/2003, DE 19 DE FEBRER, D’UNIVERSITATS DE CATALUNYA1

1. Qüestions generals

2. Estructura

-Títol preliminar: “Disposicions generals”

-Títol I: “L’activitat universitària”

-Títol II: “La comunitat universitària”

-Títol III: “El govern i la representació de les universitats públiques”

-Títol IV: “L’ordenació de l’activitat universitària”

-Títol V: “Instruments bàsics d’ordenació”

-Títol VI: “La coordinació universitària. El Consell Interuniversitari de Catalunya”

-Títol VII: “Les garanties de qualitat. L’avaluació, l’acreditació i la certificació”

-Títol VIII: “El règim econòmic i financer de les universitats públiques”

3. Anàlisi específica d’algunes qüestions

a) Objectius i principis informadors del sistema universitari de Catalunya (veure arts. 3 i 4 de la LU)

b) La Comunitat universitària (amb especial referència al personal acadèmic i al personal d’administració i serveis (arts. 29 a 76)

c) Els òrgans de govern (Títol III de la LU)

d) El règim jurídic de les universitats (arts. 101 a 103 de la LU)

__________________________________________________________________

Ley Orgánica 6/2001, de 21 de diciembre, de Universidades

(BOE 24.12.01)

EXPOSICIÓN DE MOTIVOS

TÍTULO PRELIMINAR. De las funciones y autonomía de las Universidades

1 Cal tenir en compte que contra els articles 29.3, 46.a), 47.1.d), 86.2 i 148.2 de la Llei catalana d’universitats, el President del Govern ha presentat recurs d’inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional, admès a tràmit mitjançant providencia de 3 de juny de 2003.

7

TÍTULO I. De la naturaleza, creación, reconocimiento y régimen jurídico de las Universidades

TÍTULO II. De la estructura de las Universidades

o CAPÍTULO I. De las Universidades públicas

o CAPÍTULO II.De las Universidades privadas

TÍTULO III. Del Gobierno y representación de las Universidades

o CAPÍTULO I.De las Universidades públicas

o CAPÍTULO II.De las Universidades privadas

TÍTULO IV. Del Consejo de Coordinación Universitaria

TÍTULO V.De la evaluación y acreditación

TÍTULO VI.De las enseñanzas y títulos

TÍTULO VII.De la investigación en la Universidad

TÍTULO VIII.De los estudiantes

TÍTULO IX.Del profesorado

o CAPÍTULO I.De las Universidades públicas

SECCIÓN 1 .a DEL PERSONAL DOCENTE E INVESTIGADOR CONTRATADO

SECCIÓN 2.a DEL PROFESORADO DE LOS CUERPOS DOCENTES UNIVERSITARIOS

o CAPÍTULO II.De las Universidades privadas

TÍTULO X. Del personal de administración y servicios de las Universidades públicas

TÍTULO XI. Del régimen económico y financiero de las Universidades públicas

TÍTULO XII. De los centros en el extranjero o que impartan enseñanzas con arreglo a sistemas educativos extranjeros

TÍTULO XIII. Espacio europeo de enseñanza superior

Disposiciones adicionales

8

Disposiciones transitorias

Disposición derogatoria

Disposiciones finales

 

JUAN CARLOS IREY DE ESPAÑAA todos los que la presente vieren y entendieren.Sabed: Que las Cortes Generales han aprobado y Yo vengo en sancionar la siguiente Ley Orgánica.

EXPOSICIÓN DE MOTIVOSIEl sistema universitario español ha experimentado profundos cambios en los últimos veinticinco años; cambios impulsados por la aceptación por parte de nuestras Universidades de los retos planteados por la generación y transmisión de los conocimientos científicos y tecnológicos. Nuestra sociedad confía hoy más que nunca en sus Universidades para afrontar nuevos retos, los derivados de la sociedad del conocimiento en los albores del presente siglo.Durante las últimas dos décadas, la vieja institución universitaria se ha transformado radicalmente. La Constitución consagró la autonomía de las Universidades y garantizó, con ésta, las libertades de cátedra, de estudio y de investigación, así como la autonomía de gestión y administración de sus propios recursos. Durante este período, las Universidades se triplicaron, creándose centros universitarios en casi todas las poblaciones de más de cincuenta mil habitantes, en los que hoy se estudian más de ciento treinta titulaciones diferentes. También culminó hace apenas unos años el proceso de descentralización universitaria, transfiriéndose a las Administraciones educativas autonómicas las competencias en materia de enseñanza superior. No de menor magnitud ha sido la transformación tan positiva en el ámbito de la investigación científica y técnica universitaria, cuyos principales destinatarios son los propios estudiantes de nuestras universidades, que no sólo reciben en éstas una formación profesional adecuada, sino que pueden beneficiarse del espíritu crítico y la extensión de la cultura, funciones ineludibles de la institución universitaria.Este esfuerzo compartido por Universidades, Administraciones educativas y la propia sociedad ha sido extraordinario, y es por ello por lo que ahora, conscientes del camino recorrido, también lo somos de que es necesaria una nueva ordenación de la actividad universitaria. Ésta, de forma coherente y global, debe sistematizar y actualizar los múltiples aspectos académicos, de docencia, de investigación y de gestión, que permitan a las Universidades abordar, en el marco de la sociedad de la información y el conocimiento, los retos derivados de la innovación en las formas de generación y transmisión del conocimiento.Si reconocemos que las Universidades ocupan un papel central en el desarrollo cultural, económico y social de un país, será necesario reforzar su capacidad de liderazgo y dotar a sus estructuras de la mayor flexibilidad para afrontar estrategias diferenciadas en el marco de un escenario vertebrado. Esta capacidad les permitirá desarrollar a cada una de ellas planes específicos acordes con sus características propias, con la composición de su profesorado, su oferta de estudios y con sus procesos de gestión e innovación. Sólo así podrán responder al dinamismo de una sociedad avanzada como la española. Y sólo así, la sociedad podrá exigir de sus Universidades la más valiosa de las herencias para su futuro: una docencia de calidad, una investigación de excelencia.Desde esta perspectiva, se diseña la moderna arquitectura normativa que reclama el sistema universitario español para mejorar su calidad docente, investigadora y de

9

gestión; fomentar la movilidad de estudiantes y profesores; profundizar en la creación y transmisión del conocimiento como eje de la actividad académica; responder a los retos derivados tanto de la enseñanza superior no presencial a través de las nuevas tecnologías de la información y de la comunicación como de la formación a lo largo de la vida, e integrarse competitivamente junto a los mejores centros de enseñanza superior en el nuevo espacio universitario europeo que se está comenzado a configurar.Todos somos conscientes de que los cambios sociales operados en nuestra sociedad están estrechamente relacionados con los que tienen lugar en otros ámbitos de actividad. Así, la modernización del sistema económico impone exigencias cada vez más imperativas a los sectores que impulsan esa continua puesta al día; y no podemos olvidar que la Universidad ocupa un lugar de privilegio en ese proceso de continua renovación, concretamente en los sectores vinculados al desarrollo cultural, científico y técnico. Es por esto por lo que nuestras Universidades necesitan incrementar de manera urgente su eficacia, eficiencia y responsabilidad, principios todos ellos centrales de la propia autonomía universitaria.También la formación y el conocimiento son factores clave en este escenario, caracterizado por vertiginosas transformaciones en los ámbitos sociales y económicos. La nueva sociedad demanda profesionales con el elevado nivel cultural, científico y técnico que sólo la enseñanza universitaria es capaz de proporcionar. La sociedad exige, además, una formación permanente a lo largo de la vida, no sólo en el orden macroeconómico y estructural sino también como modo de autorrealización personal. Una sociedad que persigue conseguir el acceso masivo a la información necesita personas capaces de convertirla en conocimiento mediante su ordenación, elaboración e interpretación.Estos nuevos escenarios y desafíos requieren nuevas formas de abordarlos y el sistema universitario español está en su mejor momento histórico para responder a un reto de enorme trascendencia: articular la sociedad del conocimiento en nuestro país; con esta Ley se pretende dotar al sistema universitario de un marco normativo que estimule el dinamismo de la comunidad universitaria, y se pretende alcanzar una Universidad moderna que mejore su calidad, que sirva para generar bienestar y que, en función de unos mayores niveles de excelencia, influya positivamente en todos los ámbitos de la sociedad.Esta Ley nace con el propósito de impulsar la acción de la Administración General del Estado en la vertebración y cohesión del sistema universitario, de profundizar las competencias de las Comunidades Autónomas en materia de enseñanza superior, de incrementar el grado de autonomía de las Universidades, y de establecer los cauces necesarios para fortalecer las relaciones y vinculaciones recíprocas entre Universidad y sociedad.Es una Ley de la sociedad para la Universidad, en la que ambas dispondrán de los mecanismos adecuados para intensificar su necesaria y fructífera colaboración. Constituye así el marco adecuado para vincular la autonomía universitaria con la rendición de cuentas a la sociedad que la impulsa y la financia. Y es el escenario normativo idóneo para que la Universidad responda a la sociedad, potenciando la formación e investigación de excelencia, tan necesarias en un espacio universitario español y europeo que confía en su capital humano como motor de su desarrollo cultural, político, económico y social.La Ley articula los distintos niveles competenciales, los de las Universidades, las Comunidades Autónomas y la Administración General del Estado. Diseña un mayor autogobierno de las Universidades y supone un incremento del compromiso de las Comunidades Autónomas, lo que implica para las primeras una mayor eficiencia en el uso de los recursos públicos y nuevas atribuciones de coordinación y gestión para las segundas. Esto implica dotar de nuevas competencias a las Universidades y a las Comunidades Autónomas respecto a la anterior legislación, con el objetivo de plasmar en el texto de forma inequívoca la confianza de la sociedad en sus Universidades y la responsabilidad de éstas ante sus respectivas Administraciones educativas.Así, las Universidades tendrán, además de las competencias actuales otras relacionadas con la contratación de profesorado, el reingreso en el servicio activo

10

de sus profesores, la creación de centros y estructuras de enseñanza a distancia, el establecimiento de los procedimientos para la admisión de sus estudiantes, la constitución de fundaciones y otras figuras jurídicas para el desarrollo de sus fines y la colaboración con otras entidades para la movilidad de su personal.Y a las competencias de las Comunidades Autónomas se añaden, entre otras, la regulación del régimen jurídico y retributivo del profesorado contratado, la capacidad para establecer retribuciones adicionales para el profesorado, la aprobación de programas de financiación plurianual conducentes a contratos programa y la evaluación de la calidad de las Universidades de su ámbito de responsabilidad.La sociedad española necesita que su sistema universitario se encuentre en las mejores condiciones posibles de cara a su integración en el espacio europeo común de enseñanza superior y, como principio fundamental, que los profesores mejor cualificados formen a los estudiantes que asumirán en un futuro inmediato las cada vez más complejas responsabilidades profesionales y sociales.De ahí que sea objetivo irrenunciable de la Ley la mejora de la calidad del sistema universitario en su conjunto y en todas y cada una de sus vertientes. Se profundiza, por tanto, en la cultura de la evaluación mediante la creación de la Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación y se establecen nuevos mecanismos para el fomento de la excelencia: mejorar la calidad de la docencia y la investigación, a través de un nuevo sistema objetivo y transparente, que garantice el mérito y la capacidad en la selección y el acceso del profesorado, y mejorar, asimismo, la calidad de la gestión, mediante procedimientos que permitirán resolver con agilidad y eficacia las cuestiones de coordinación y administración de la Universidad.Mejorar la calidad en todas las áreas de la actividad universitaria es básico para formar a los profesionales que la sociedad necesita, desarrollar la investigación, conservar y transmitir la cultura, enriqueciéndola con la aportación creadora de cada generación y, finalmente, constituir una instancia crítica y científica, basada en el mérito y el rigor, que sea un referente para la sociedad española. Así, la Ley crea las condiciones apropiadas para que los agenUSBCB„11111111111111111111111111111111111111111111Ì11Ì los genuinos protagonistas de la mejora y el cambio, estudiantes, profesores y personal de administración y servicios, impulsen y desarrollen aquellas dinámicas de progreso que promuevan un sistema universitario mejor coordinado, más competitivo y de mayor calidad.Otro de los objetivos esenciales de la Ley es impulsar la movilidad, tanto de estudiantes como de profesores e investigadores, dentro del sistema español pero también del europeo e internacional. La movilidad supone una mayor riqueza y la apertura a una formación de mejor calidad, por lo que todos los actores implicados en la actividad universitaria deben contribuir a facilitar la mayor movilidad posible y que ésta beneficie al mayor número de ciudadanos.Las políticas de movilidad son determinantes para que los estudiantes puedan escoger libremente los centros y titulaciones más adecuados a sus intereses personales y profesionales, elección real que tienen reconocida como un derecho y está a su alcance a través del distrito universitario abierto; como son fundamentales también para el profesorado de las Universidades, ya que introducen elementos de competencia con positivos efectos en la mejora de la calidad global del sistema universitario.I IDespués de definir en el Título preliminar las funciones de la Universidad y las dimensiones de la autonomía universitaria, se establecen las condiciones y requisitos para la creación, reconocimiento, funcionamiento y régimen jurídico de las Universidades, con algunas precisiones según sean éstas de naturaleza pública o privada.Por lo que se refiere a las Universidades privadas, la Ley regula de manera detallada, respetando el principio de libertad de creación de centros constitucionalmente reconocido, los principales aspectos sobre los requisitos para el establecimiento y funcionamiento de sus centros, la evaluación de su calidad, y la expedición y homologación de los títulos a que conducen los estudios que imparten.

11

La Ley pretende, de esta manera, introducir para las Universidades privadas exigencias ya requeridas a las Universidades públicas, teniendo en cuenta que ambas persiguen unos mismos objetivos y se implican en la mejora de la calidad del sistema en su conjunto.IIILa Ley establece una nítida distinción entre las funciones de gobierno, representación, control y asesoramiento, correspondiendo cada una de éstas a un órgano distinto en la estructura de la Universidad. Igualmente, se refuerzan los procesos ejecutivos de toma de decisiones por parte del Rector y del Consejo de Gobierno, y se establecen esquemas de coparticipación y corresponsabilidad entre sociedad y Universidad; para ello, respetando la autonomía de las Universidades, se completan las competencias del Consejo Social para que pueda asumir la supervisión de todas las actividades de carácter económico de la Universidad y el rendimiento de sus servicios.Se crea, como máximo órgano de gobierno universitario, el Consejo de Gobierno que, presidido por el Rector, establecerá las líneas estratégicas y programáticas en los ámbitos de organización de las enseñanzas, investigación, recursos humanos y económicos. En este diseño, el Rector, que ejercerá la dirección, gobierno y gestión de la Universidad, será elegido directamente por la comunidad universitaria mediante sufragio universal, libre y secreto. Otras novedades del marco normativo son la creación del Consejo de Dirección, que asistirá al Rector en su actividad al frente de la Universidad, y de la Junta Consultiva, formada por miembros del mayor prestigio dentro de la comunidad universitaria.El Consejo Social se configura como el órgano de relación de la Universidad con la sociedad. A este órgano le corresponde la supervisión de la actividad económica de la Universidad y el rendimiento de los servicios, así como la aprobación de los presupuestos. Su regulación corresponde a la Ley de las Comunidades Autónomas. Estará constituido por personalidades de la vida cultural, profesional, económica y social que no podrán ser de la propia comunidad académica, a excepción del Rector, Secretario general y Gerente.IVEl Consejo de Coordinación Universitaria será el máximo órgano consultivo y de coordinación del sistema universitario, y se configura como foro de encuentro y debate entre las tres Administraciones que convergen en el sistema universitario: Estatal, Autonómica y Universitaria. La existencia de un número creciente de Universidades privadas recomienda su participación en este foro, si bien con ciertas restricciones cuando se traten cuestiones que sólo afecten a las Universidades públicas.VUna de las principales innovaciones de la Ley viene dada por la introducción en el sistema universitario de mecanismos externos de evaluación de su calidad, conforme a criterios objetivos y procedimientos transparentes. Para ello se crea la Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación que, de manera independiente, desarrollará la actividad evaluadora propia de sistemas universitarios avanzados y tan necesaria para medir el rendimiento del servicio público de la enseñanza superior y reforzar su calidad, transparencia, cooperación y competitividad. La Agencia evaluará tanto las enseñanzas como la actividad investigadora, docente y de gestión, así como los servicios y programas de las Universidades; su trabajo proporcionará una información adecuada para la toma de decisiones, tanto a los estudiantes a la hora de elegir titulaciones o centros como a los profesores y a las Administraciones públicas al elaborar las políticas educativas que les corresponden. La Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación promoverá y garantizará la calidad de las Universidades, objetivo esencial de la política universitaria.VILas enseñanzas y títulos se regulan mediante el establecimiento de garantías en cuanto a la calidad de los títulos oficiales y los planes de estudio, con distintos niveles de control de su adecuación a la legalidad vigente y a parámetros mínimos de calidad. A partir de la entrada en vigor de la Ley, los planes de estudio serán evaluados tras un período inicial de implantación.

12

VIIEl auge de la sociedad de la información, el fenómeno de la globalización y los procesos derivados de la investigación científica y el desarrollo tecnológico están transformando los modos de organizar el aprendizaje y de generar y transmitir el conocimiento. En este contexto, la Universidad debe liderar este proceso de cambio y, en consecuencia, reforzar su actividad investigadora para configurar un modelo que tenga como eje el conocimiento. La Ley otorga, mediante un título propio, carta de naturaleza a la actividad investigadora en la Universidad. Lo anteriormente expuesto está en consonancia con el manifiesto compromiso de los poderes públicos de promover y estimular, en beneficio del interés general, la investigación básica y aplicada en las Universidades como función esencial de las mismas, para que las innovaciones científicas y técnicas se transfieran con la mayor rapidez y eficacia posibles al conjunto de la sociedad y continúen siendo su principal motor de desarrollo.Se establecen en la Ley los ámbitos de investigación, la importancia de la formación de investigadores y su movilidad, y se contemplan distintos tipos de estructuras, incluida la creación de empresas de base tecnológica, para difundir y explotar sus resultados en la sociedad. La Ley realza la importancia presente, y sobre todo futura, que la investigación tiene como factor diferenciador y de calidad en el desarrollo competitivo de la Universidad; y reconoce, al mismo tiempo, el positivo impacto de la actividad científica en la sociedad, en la mejora de la calidad de vida de los ciudadanos y en la creación de riqueza.VIIILos estudiantes, protagonistas activos de la actividad universitaria, forman parte esencial de esta norma, que establece sus derechos básicos, sin perjuicio de lo que posteriormente fijen los estatutos de cada Universidad. En otro orden de cosas, para propiciar la movilidad y la igualdad en las condiciones de acceso a los estudios universitarios, reguladas en esta norma, se prevé una política activa y diversificada de becas y ayudas al estudio, en consonancia con la implantación del distrito universitario abierto.IXSobre el profesorado, piedra angular de la Universidad, la Ley adopta medidas consideradas unánimemente prioritarias para la comunidad universitaria, garantizando los principios de igualdad, mérito y capacidad en la selección del profesorado funcionario y contratado. Se articulan distintos mecanismos que garanticen una enseñanza de calidad en el marco de la enseñanza superior.Así, la Ley establece un sistema de selección más abierto, competitivo y transparente, que mejorará la calidad a través de un proceso de habilitación que otorga prioridad a los méritos docentes e investigadores de los candidatos, garantiza la objetividad en las pruebas de selección del profesorado y respeta la autonomía de las Universidades al establecer éstas los procedimientos de acceso a los cuerpos docentes, según su programación y necesidades, de los profesores que hayan sido habilitados.Se diseña, también, el desarrollo de una carrera académica equilibrada y coherente, mediante la creación de nuevas figuras contractuales y la introducción de incentivos, según parámetros de calidad, por parte de la Administración General del Estado, las Comunidades Autónomas y las propias Universidades.La Ley fomenta el principio básico de la movilidad, así como las medidas que contiene tanto para el profesorado funcionario como para el profesorado contratado.Se da la máxima flexibilidad para que las Universidades puedan desarrollar su política de profesorado y planificar adecuadamente sus necesidades docentes e investigadoras; en este sentido, se posibilita la contratación de hasta un máximo del cuarenta y nueve por ciento del total el porcentaje de profesores contratados, cuya regulación y régimen jurídico serán competencia de las Comunidades Autónomas, correspondiéndose así los instrumentos financieros de los que son responsables con los normativos que ahora asumen.Y, por último, se crean nuevas figuras, como la del profesor ayudante doctor y la del profesor contratado doctor, y se introducen criterios de calidad para la contratación

13

estable de este profesorado por parte de las Universidades, dotando al procedimiento de selección de un alto nivel de transparencia y rigor mediante el requisito de la evaluación externa de la actividad previa de los candidatos.XLa Ley reconoce expresamente la autonomía económica y financiera de las Universidades, aspecto fundamental de la autonomía universitaria. Cada Universidad, en función de sus características diferenciadas, establecerá su régimen económico atendiendo a los principios que se establecen en la Ley. Se introducen mecanismos de flexibilidad facilitando que, de acuerdo con la normativa autonómica correspondiente, puedan crearse fundaciones o entidades jurídicas que permitan perseguir los objetivos propios de la Universidad con mayor agilidad.Asimismo, el Estado ejercerá su responsabilidad de vertebración del sistema universitario mediante la financiación de programas orientados a dar cumplimiento a los objetivos previstos en la Ley, como los de mejorar la calidad del sistema universitario, fomentar la movilidad y promover la integración de las Universidades en el espacio europeo de enseñanza superior.XICon objeto de adaptarse al espacio europeo de enseñanza superior a que se ha hecho referencia, la Ley contempla una serie de medidas para posibilitar las modificaciones que hayan de realizarse en las estructuras de los estudios en función de las líneas generales que emanen de este espacio. Asimismo, se recogen previsiones sobre el acceso de los nacionales de Estados miembros de la Unión Europea al desarrollo de la función docente e investigadora en las Universidades españolas, como personal funcionario o como contratado, de modo que se facilita la movilidad del profesorado.En definitiva, esta Ley es el resultado de un trabajo constructivo en un proyecto común que expresa el compromiso de la sociedad con el sistema universitario español. Pretende ser el marco innovador, abierto y flexible que proporcione a las Universidades las soluciones normativas más adecuadas y que responda, teniendo en cuenta sus distintas características, a sus necesidades presentes y futuras, siempre con el objetivo y horizonte de la mejora de la calidad y la excelencia, del desarrollo de la actividad universitaria como factor dinamizador de la sociedad a la que sirve y de la generación de confianza de los ciudadanos en las instituciones de enseñanza superior. TÍTULO PRELIMINARDe las funciones y autonomía de las Universidades Artículo 1. Funciones de la Universidad.1. La Universidad realiza el servicio público de la educación superior mediante la investigación, la docencia y el estudio.

2. Son funciones de la Universidad al servicio de la sociedad:a) La creación, desarrollo, transmisión y crítica de la ciencia, de la técnica y de la cultura.

b) La preparación para el ejercicio de actividades profesionales que exijan la aplicación de conocimientos y métodos científicos y para la creación artística.

c) La difusión, la valorización y la transferencia del conocimiento al servicio de la cultura, de la calidad de la vida, y del desarrollo económico.

d) La difusión del conocimiento y la cultura a través de la extensión universitaria y la formación a lo largo de toda la vida.

 Artículo 2. Autonomía universitaria.

14

1. Las Universidades están dotadas de personalidad jurídica y desarrollan sus funciones en régimen de autonomía y de coordinación entre todas ellas.Las Universidades privadas tendrán personalidad jurídica propia, adoptando alguna de las formas admitidas en Derecho.Su objeto social exclusivo será la educación superior mediante la realización de las funciones a las que se refiere el apartado 2 del artículo 1.

2. En los términos de la presente Ley, la autonomía de las Universidades comprende:

a) La elaboración de sus Estatutos y, en el caso de las Universidades privadas, de sus propias normas de organización y funcionamiento, así como de las demás normas de régimen interno.b) La elección, designación y remoción de los correspondientes órganos de gobierno y representación.c) La creación de estructuras específicas que actúen como soporte de la investigación y de la docencia.d) La elaboración y aprobación de planes de estudio e investigación y de enseñanzas específicas deformación a lo largo de toda la vida.e) La selección, formación y promoción del personal docente e investigador y de administración y servicios, así como la determinación de las condiciones en que han de desarrollar sus actividades.f) La admisión, régimen de permanencia y verificación de conocimientos de los estudiantes.g) La expedición de los títulos de carácter oficial y validez en todo el territorio nacional y de sus diplomas y títulos propios.h) La elaboración, aprobación y gestión de sus presupuestos y la administración de sus bienes.i) El establecimiento y modificación de sus relaciones de puestos de trabajo.j) El establecimiento de relaciones con otras entidades para la promoción y desarrollo de sus fines institucionales.k) Cualquier otra competencia necesaria para el adecuado cumplimiento de las funciones señaladas en el apartado 2 del artículo 1.

3. La actividad de la Universidad, así como su autonomía, se fundamentan en el principio de libertad académica, que se manifiesta en las libertades de cátedra, de investigación y de estudio.

4. La autonomía universitaria exige y hace posible que docentes, investigadores y estudiantes cumplan con sus respectivas responsabilidades, en orden a la satisfacción de las necesidades educativas, científicas y profesionales de la sociedad, así como que las Universidades rindan cuentas del uso de sus medios y recursos a la sociedad.

5. Sin perjuicio de las funciones atribuidas al Consejo de Coordinación Universitaria, corresponde a cada Comunidad Autónoma las tareas de coordinación de las Universidades de su competencia.

TÍTULO IDe la naturaleza, creación, reconocimiento y régimen jurídico de las Universidades

Artículo 3. Naturaleza.1. Son Universidades públicas las instituciones creadas por los órganos legislativos a que se refiere el apartado 1 del artículo 4 y que realicen todas las funciones establecidas en el apartado 2 del artículo 1.

15

2. Son Universidades privadas las instituciones no comprendidas en el apartado anterior, reconocidas como tales en los términos de esta Ley y que realicen todas las funciones establecidas en el apartado 2 del artículo 1.Artículo 4. Creación y reconocimiento.1. La creación de Universidades públicas y el reconocimiento de las Universidades privadas se llevará a cabo:

a) Por Ley de la Asamblea Legislativa de la Comunidad Autónoma en cuyo ámbito territorial hayan de establecerse.

b) Por Ley de las Cortes Generales, a propuesta del Gobierno, de acuerdo con el Consejo de Gobierno de la Comunidad Autónoma en cuyo ámbito territorial hayan de establecerse.

2. Para la creación de Universidades públicas será preceptivo el informe previo del Consejo de Coordinación Universitaria, en el marco de la programación general de la enseñanza universitaria.3. Para garantizar la calidad de la docencia e investigación y, en general, del conjunto del sistema universitario, el Gobierno, previo informe del Consejo de Coordinación Universitaria, determinará, con carácter general, los requisitos básicos para la creación y reconocimiento de Universidades. Los mencionados requisitos contemplarán los medios y recursos adecuados para el cumplimiento por las Universidades de las funciones a que se refiere el apanado 2 del artículo 1.Las Universidades podrán impartir enseñanzas conducentes a la obtención de títulos de carácter oficial y validez en todo el territorio nacional en modalidad presencial y no presencial; en este último caso, de manera exclusiva o parcial. En el supuesto de la enseñanza no presencial, y en el marco de lo establecido en el párrafo anterior, se adecuarán las previsiones de la presente Ley a las especificidades de esta modalidad de enseñanza.4. El comienzo de las actividades de las Universidades será autorizado por el órgano competente de la Comunidad Autónoma, una vez comprobado el cumplimiento de los requisitos señalados en el apartado anterior y de lo previsto en la Ley de creación.Las Universidades deberán mantener en funcionamiento sus centros y enseñanzas durante el plazo mínimo que resulte de la aplicación de las normas generales que se dicten en desarrollo de los artículos 34 y 35.

5. Para el reconocimiento de las Universidades privadas, que tendrá carácter constitutivo, será preceptivo el informe del Consejo de Coordinación Universitaria en el marco de la programación general de la enseñanza universitaria. Lo dispuesto en los apartados 3 y 4 anteriores será de aplicación análogamente a las Universidades privadas.Artículo 5. Creación de Universidades privadas y centros universitarios privados.1. En virtud de lo establecido en el apartado 6 del artículo 27 de la Constitución, las personas físicas o jurídicas podrán crear Universidades privadas o centros universitarios privados, dentro del respeto a los principios constitucionales y con sometimiento a lo dispuesto en esta Ley y en las normas que, en su desarrollo, dicten el Estado y las Comunidades Autónomas en el ámbito de sus respectivas competencias.2. No podrán crear dichas Universidades o centros universitarios quienes presten servicios en una Administración educativa; tengan antecedentes penales por delitos dolosos o hayan sido sancionados administrativamente con carácter firme por infracción grave en materia educativa o profesional.Se entenderán incursas en esta prohibición las personas jurídicas cuyos administradores, representantes o cargos rectores, vigente su representación o designación, o cuyos fundadores, promotores o titulares de un 20 por ciento o más de su capital, por sí o por persona interpuesta, se encuentren en alguna de las circunstancias previstas en el párrafo precedente.3. La realización de actos y negocios jurídicos que modifiquen la personalidad jurídica o la estructura de la Universidad privada, o que impliquen la transmisión o

16

cesión, intervivos, total o parcial, a título oneroso o gratuito, de la titularidad directa o indirecta que las personas físicas o jurídicas ostenten sobre las Universidades privadas o centros universitarios privados adscritos a Universidades públicas, deberá ser previamente comunicada a la Comunidad Autónoma. Ésta, en el plazo que determine con carácter general, podrá denegar su conformidad.La denegación deberá fundarse en el incumplimiento de lo previsto en los apartados anteriores de este artículo o en la insuficiencia de garantías para el cumplimiento de los compromisos adquiridos al solicitarse el reconocimiento de la Universidad, o en el convenio de adscripción del centro privado a una Universidad pública.En los supuestos de cambio de titularidad, el nuevo titular quedará subrogado en todos los derechos y obligaciones del titular anterior.

La infracción de lo previsto en los párrafos anteriores supondrá una modificación de las condiciones esenciales del reconocimiento o de la aprobación de la adscripción. Los mismos efectos producirá la transmisión, disposición o gravamen de los títulos representativos del capital social de las entidades privadas promotoras de las Universidades privadas o centros universitarios adscritos a Universidades públicas, así como la emisión de obligaciones o títulos similares por las mismas, realizadas sin la autorización a que se refieren los párrafos anteriores, con los requisitos allí establecidos.4. Los centros universitarios privados deberán estar integrados en una Universidad privada, como centros propios de la misma, o adscritos a una pública.Artículo 6. Régimen jurídico.1. Las Universidades se regirán por la presente Ley y por las normas que dicten el Estado y las Comunidades Autónomas, en el ejercicio de sus respectivas competencias.2. Las Universidades públicas se regirán, además, por la Ley de su creación y por sus Estatutos, que serán elaborados por aquéllas y, previo su control de legalidad, aprobados por el Consejo de Gobierno de la Comunidad Autónoma. Si existieran reparos de legalidad, las Universidades deberán subsanarlos, de acuerdo con el procedimiento previsto en sus Estatutos, y someterlos de nuevo a la aprobación por el Gobierno de la Comunidad Autónoma.En defecto de plazo distinto establecido por la Comunidad Autónoma, el proyecto de Estatutos se entenderá aprobado si transcurridos tres meses desde la fecha de su presentación al citado Consejo de Gobierno no hubiera recaído resolución expresa.Una vez aprobados, los Estatutos entrarán en vigor a partir de su publicación en el Boletín Oficial de la Comunidad Autónoma. Asimismo, serán publicados en el "Boletín Oficial del Estado".3. Las Universidades públicas se organizarán de forma que, en los términos de la presente Ley, en sus órganos de gobierno y de representación quede asegurada la representación de los diferentes sectores de la comunidad universitaria.4. En las Universidades públicas, las resoluciones del Rector y los acuerdos del Consejo Social, del Consejo de Gobierno y del Claustro Universitario, agotan la vía administrativa y serán impugnables directamente ante la jurisdicción contencioso-administrativa, de acuerdo con lo establecido en la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común.5. Las Universidades privadas se regirán por las normas a que se refiere el apartado 1 anterior, por la Ley de su reconocimiento y por sus propias normas de organización y funcionamiento. Éstas incluirán las previsiones derivadas de lo dispuesto en el apartado 2 del artículo 2, y el carácter propio de la Universidad, si procede. A las Universidades privadas también les serán de aplicación las normas correspondientes a la clase de personalidad jurídica adoptada.Las normas de organización y funcionamiento de las Universidades privadas serán elaboradas y aprobadas por ellas mismas, con sujeción, en todo caso, a los principios constitucionales y con garantía efectiva del principio de libertad académica manifestada en las libertades de cátedra, de investigación y de estudio. El régimen de su aprobación será el previsto en el apanado 2 anterior.

17

Las Universidades privadas se organizarán de forma que quede asegurada, mediante la participación adecuada de la comunidad universitaria, la vigencia efectiva en las mismas de los principios y libertades a que hace referencia el párrafo anterior. TÍTULO IIDe la estructura de las UniversidadesCAPÍTULO IDe las Universidades públicas Artículo 7. Centros y estructuras.1. Las Universidades públicas estarán integradas por Facultades, Escuelas Técnicas o Politécnicas Superiores, Escuelas Universitarias o Escuelas Universitarias Politécnicas, Departamentos, Institutos Universitarios de Investigación y por aquellos otros centros o estructuras que organicen enseñanzas en modalidad no presencial.2. Las Universidades podrán crear otros centros o estructuras, cuyas actividades de desarrollo de sus fines institucionales no conduzcan a la obtención de títulos incluidos en el Catálogo de Títulos Universitarios Oficiales.Artículo 8. Facultades, Escuelas Técnicas o Politécnicas Superiores y Escuelas Universitarias o Escuelas Universitarias Politécnicas.1. Las Facultades, Escuelas Técnicas o Politécnicas Superiores y Escuelas Universitarias o Escuelas Universitarias Politécnicas, son los centros encargados de la organización de las enseñanzas y de los procesos académicos, administrativos y de gestión conducentes a la obtención de títulos de carácter oficial y validez en todo el territorio nacional, así como de aquellas otras funciones que determinen los Estatutos.2. La creación, modificación y supresión de los centros a que se refiere el apanado 1 de este artículo, así como la implantación y supresión de enseñanzas conducentes a la obtención de títulos universitarios de carácter oficial y validez en todo el territorio nacional, serán acordadas por la Comunidad Autónoma, bien a propuesta del Consejo Social o bien por propia iniciativa con el acuerdo del referido Consejo, en todo caso previo informe del Consejo de Gobierno de la Universidad.De lo señalado en el párrafo anterior será informado el Consejo de Coordinación Universitaria.Artículo 9. Departamentos.1. Los Departamentos son los órganos encargados de coordinarlas enseñanzas de una o varias áreas de conocimiento en uno o varios centros, de acuerdo con la programación docente de la Universidad, de apoyar las actividades e iniciativas docentes e investigadoras del profesorado, y de ejercer aquellas otras funciones que sean determinadas por los Estatutos.2. La creación, modificación y supresión de Departamentos corresponde a la Universidad conforme a sus Estatutos, y de acuerdo con las normas básicas que apruebe el Gobierno previo informe del Consejo de Coordinación Universitaria.Artículo 10. Institutos Universitarios de Investigación.1. Los Institutos Universitarios de Investigación son centros dedicados a la investigación científica y técnica o a la creación artística. Podrán organizar y desarrollar programas y estudios de doctorado y de postgrado según los procedimientos previstos en los Estatutos, y proporcionar asesoramiento técnico en el ámbito de sus competencias.Los Institutos Universitarios de Investigación se regirán por la presente Ley, por los Estatutos, por el convenio de creación o de adscripción, en su caso, y por sus propias normas.2. Los Institutos Universitarios de Investigación podrán ser constituidos por una o más Universidades, o conjuntamente con otras entidades públicas o privadas mediante convenios u otras formas de cooperación, de conformidad con los Estatutos.3. Para la creación y supresión de los Institutos Universitarios de Investigación se estará a lo dispuesto en el apartado 2 del artículo 8.

18

4. Mediante convenio, podrán adscribirse a Universidades públicas, como Instiitutos Universitarios de Investigación, instituciones o centros de investigación de carácter público o privado. La aprobación de la adscripción o, en su caso, desadscripción se hará por la Comunidad Autónoma, bien a propuesta del Consejo Social o bien por propia iniciativa con el acuerdo del referido Consejo y, en todo caso, previo informe del Consejo de Gobierno de la Universidad.De lo señalado en el párrafo anterior será informado el Consejo de Coordinación Universitaria.Artículo 11. Centros de enseñanza universitaria adscritos a Universidades públicas.1. La adscripción mediante convenio a una Universidad pública de centros docentes de titularidad pública o privada para impartir estudios conducentes a la obtención de títulos de carácter oficial y validez en todo el territorio nacional, requerirá la aprobación de la Comunidad Autónoma, a propuesta del Consejo Social, previo informe del Consejo de Gobierno de la Universidad. El centro adscrito deberá estar establecido en el ámbito territorial de la correspondiente Comunidad Autónoma.De lo señalado en el párrafo anterior será informado el Consejo de Coordinación Universitaria.2. Los centros adscritos a una Universidad pública se regirán por lo dispuesto en esta Ley, por las normas dictadas por el Estado y las Comunidades Autónomas en el ejercicio de sus competencias, por el convenio de adscripción y por sus propias normas de organización y funcionamiento.3. El comienzo de las actividades de los centros adscritos será autorizado por la Comunidad Autónoma. CAPÍTULO IIDe las Universidades privadasArtículo 12. Estructura y centros.1. La estructura de las Universidades privadas se ajustará a lo establecido en el capítulo I de este Título, entendiendo referidas a las normas de organización y funcionamiento de las Universidades privadas las menciones que en los mismos se efectúan a los Estatutos de las Universidades públicas.2. El reconocimiento de la creación, modificación y supresión en las Universidades privadas de los centros a que se refiere el apartado 1 del artículo 8, así como de la implantación y supresión en las mismas de enseñanzas conducentes a la obtención de títulos de carácter oficial y validez en todo el territorio nacional, se efectuará a propuesta de la Universidad, en los términos previstos en el capítulo I de este Título. TÍTULO IIIDel Gobierno y representación de las UniversidadesCAPÍTULO IDe las Universidades públicas Artículo 13. Organos de gobierno y representación de las Universidades públicas.Los Estatutos de las Universidades públicas establecerán, como mínimo, los siguientes órganos:

a) Colegiados: Consejo Social, Consejo de Gobierno, Claustro Universitario, Junta Consultiva, Juntas de Facultad, de Escuela Técnica o Politécnica Superior y de Escuela Universitaria o Escuela Universitaria Politécnica, y Consejos de Departamento.

b) Unipersonales: Rector, Vicerrectores, Secretario general, Gerente, Decanos de Facultades, Directores de Escuelas Técnicas o Politécnicas Superiores, de Escuelas Universitarias o Escuelas Universitarias Politécnicas, de Departamentos y de Institutos Universitarios de Investigación.

19

La elección de los representantes de los distintos sectores de la comunidad universitaria en el Claustro Universitario, en las Juntas de Facultad o Escuela, y en los Consejos de Departamento, se realizará mediante sufragio universal, libre, igual, directo y secreto. Los Estatutos establecerán las normas electorales aplicables.Artículo 14. Consejo Social.1. El Consejo Social es el órgano de participación de la sociedad en la Universidad.2. Corresponde al Consejo Social la supervisión de las actividades de carácter económico de la Universidad y del rendimiento de sus servicios; promover la colaboración de la sociedad en la financiación de la Universidad, y las relaciones entre ésta y su entorno cultural, profesional, económico y social al servicio de la calidad de la actividad universitaria, a cuyo fin podrá disponer de la oportuna información de la Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación.Asimismo, le corresponde la aprobación del presupuesto y de la programación plurianual de la Universidad, a propuesta del Consejo de Gobierno. Además, con carácter previo al trámite de rendición de cuentas a que se refieren los artículos 81 y 84, le corresponde aprobar las cuentas anuales de la Universidad y las de las entidades que de ella puedan depender y sin perjuicio de la legislación mercantil u otra a las que dichas entidades puedan estar sometidas en función de su personalidad jurídica.3. La Ley de la Comunidad Autónoma regulará la composición y funciones del Consejo Social y la designación de sus miembros de entre personalidades de la vida cultural, profesional, económica, laboral y social, que no podrán ser miembros de la propia comunidad universitaria. Serán, no obstante, miembros del Consejo Social, el Rector, el Secretario general y el Gerente, así como un profesor, un estudiante y un representante del personal de administración y servicios, elegidos por el Consejo de Gobierno de entre sus miembros. El Presidente del Consejo Social será nombrado por la Comunidad Autónoma.4. El Consejo Social, para el adecuado cumplimiento de sus funciones, dispondrá de una organización de apoyo y de recursos suficientes.

Artículo 15. Consejo de Gobierno.1. El Consejo de Gobierno es el órgano de gobierno de la Universidad. Establece las líneas estratégicas y programáticas de la Universidad, así como las directrices y procedimientos para su aplicación, en los ámbitos de organización de las enseñanzas, investigación, recursos humanos y económicos y elaboración de los presupuestos, y ejerce las funciones previstas en esta Ley y las que establezcan los Estatutos.2. El Consejo de Gobierno estará constituido por el Rector, que lo presidirá, el Secretario General y el Gerente, y un máximo de cincuenta miembros de la propia comunidad universitaria. De éstos, el 30 por ciento será designado por el Rector; el 40 por ciento elegido por el Claustro, de entre sus miembros, reflejando la composición de los distintos sectores del mismo, y el 30 por ciento restante elegido o designado de entre Decanos de Facultad, Directores de Escuela y Directores de Departamento e Institutos Universitarios de Investigación, según establezcan los Estatutos. Además, serán miembros del Consejo de Gobierno, tres miembros del Consejo Social, no pertenecientes a la propia comunidad universitaria.Artículo 16. Claustro Universitario.1. El Claustro Universitario es el máximo órgano de representación de la comunidad universitaria. Estará formado por el Rector, que lo presidirá, el Secretario general y el Gerente, y un máximo de trescientos miembros. Le corresponde la elaboración de los Estatutos y las demás funciones que le atribuye la presente Ley.2. El Claustro, con carácter extraordinario, podrá convocar elecciones a Rector a iniciativa de un tercio de sus miembros y con la aprobación de dos tercios. La aprobación de la iniciativa llevará consigo la disolución del Claustro y el cese del Rector que continuará en funciones hasta la toma de posesión del nuevo Rector. El procedimiento será establecido por los Estatutos.Si la iniciativa no fuese aprobada, ninguno de sus signatarios podrá participar en la presentación de otra iniciativa de este carácter hasta pasado un año desde la votación de la misma.

20

3. Los Estatutos regularán la composición y duración del mandato del Claustro, en el que estarán representados los distintos sectores de la comunidad universitaria. Al menos, el cincuenta y uno por ciento de sus miembros serán funcionarios doctores de los cuerpos docentes universitarios.4. Las elecciones de representantes del Claustro en el Consejo de Gobierno se llevarán a cabo por y entre los propios miembros de cada uno de los sectores elegibles.Artículo 17. Junta Consultiva.1. La Junta Consultiva es el órgano ordinario de asesoramiento del Rector y del Consejo de Gobierno en materia académica, y está facultada para formular propuestas a los mismos.2. La Junta Consultiva, presidida por el Rector, estará constituida por el Secretario general y un máximo de cuarenta miembros designados por el Consejo de Gobierno entre profesores e investigadores de reconocido prestigio, con méritos docentes e investigadores acreditados por las correspondientes evaluaciones positivas conforme a la normativa vigente. Los Estatutos regularán su funcionamiento.Artículo 18. Junta de Facultad o Escuela.La Junta de Facultad o Escuela, presidida por el Decano o Director, es el órgano de gobierno de ésta. La composición y el procedimiento de elección de sus miembros serán determinados por los Estatutos. Al menos, el cincuenta y uno por ciento de sus miembros serán funcionarios de los cuerpos docentes universitarios.Artículo 19. Consejo de Departamento.El Consejo de Departamento, presidido por su Director, es el órgano de gobierno del mismo. Estará integrado por los doctores miembros del Departamento, así como por una representación del resto de personal docente e investigador no doctor en la forma que determinen los Estatutos. En todo caso, los Estatutos garantizarán la presencia de una representación de los estudiantes y del personal de administración y servicios.Artículo 20. Rector.1. El Rector es la máxima autoridad académica de la Universidad y ostenta la representación de ésta. Ejerce la dirección, gobierno y gestión de la Universidad, desarrolla las líneas de actuación aprobadas por los órganos colegiados correspondientes y ejecuta sus acuerdos. Le corresponden cuantas competencias no sean expresamente atribuidas a otros órganos.2. El Rector será elegido por la comunidad universitaria, mediante elección directa y sufragio universal libre y secreto, entre funcionarios del cuerpo de Catedráticos de Universidad, en activo, que presten servicios en ésta. Será nombrado por el órgano correspondiente de la Comunidad Autónoma.Los Estatutos regularán el procedimiento para su elección, la duración de su mandato y los supuestos de su sustitución en caso de vacante, ausencia o enfermedad.3. El voto para la elección del Rector será ponderado, por sectores de la comunidad universitaria: profesores doctores pertenecientes a los cuerpos docentes universitarios, resto del personal docente e investigador, estudiantes, y personal de administración y servicios. En todo caso, el voto conjunto de los profesores doctores pertenecientes a los cuerpos docentes universitarios tendrá el valor de, al menos, el cincuenta y uno por ciento del total del voto a candidaturas válidamente emitido por la comunidad universitaria.En cada proceso electoral, la comisión electoral o el órgano que estatutariamente se establezca, determinará, tras el escrutinio de los votos, los coeficientes de ponderación que corresponderá aplicar al voto a candidaturas válidamente emitido en cada sector, al efecto de darle su correspondiente valor en atención a los porcentajes que se hayan fijado en esos mismos Estatutos, respetando siempre el mínimo establecido en el párrafo anterior.Será proclamado Rector, en primera vuelta, el candidato que logre el apoyo proporcional de más de la mitad de los votos a candidaturas válidamente emitidos, una vez hechas y aplicadas las ponderaciones contempladas en este apartado y concretadas por los Estatutos. Si ningún candidato lo alcanza, se procederá a una segunda votación a la que sólo podrán concurrir los dos candidatos más apoyados en la primera votación, teniendo en cuenta las citadas ponderaciones. En la

21

segunda vuelta será proclamado el candidato que obtenga la mayoría simple de votos, atendiendo a esas mismas ponderaciones.En el supuesto de una sola candidatura únicamente se celebrará la primera vuelta.4. El Rector, para el desarrollo de las competencias que le atribuye el apartado 1 de este artículo, será asistido por un Consejo de Dirección en el que estarán presentes los Vicerrectores, el Secretario general y el Gerente.

Artículo 21. Vicerrectores.El Rector podrá nombrar Vicerrectores entre los profesores doctores que presten servicios en la Universidad.

Artículo 22. Secretario general.El Secretario general, que será nombrado por el Rector entre funcionarios públicos del grupo A que presten servicios en la Universidad, lo será también del Consejo de Gobierno y de la Junta Consultiva.

Artículo 23. Gerente.Al Gerente le corresponde la gestión de los servicios administrativos y económicos de la Universidad. Será propuesto por el Rector y nombrado por éste de acuerdo con el Consejo Social. El Gerente no podrá ejercer funciones docentes.Artículo 24. Decanos de Facultad y Directores de Escuela.Los Decanos de Facultad y Directores de Escuela ostentan la representación de sus centros y ejercen las funciones de dirección y gestión ordinaria de los mismos. Serán elegidos, en los términos establecidos por los Estatutos, entre profesores doctores pertenecientes a los cuerpos docentes universitarios adscritos al respectivo centro.En su defecto, en las Escuelas Universitarias y en las Escuelas Universitarias Politécnicas, el Director será elegido entre funcionarios de cuerpos docentes universitarios no doctores o profesores contratados doctores.

Artículo 25. Directores de Departamento.Los Directores de Departamento ostentan la representación de éste y ejercen las funciones de dirección y gestión ordinaria del mismo. Serán elegidos por el Consejo de Departamentos en los términos establecidos por los Estatutos, entre profesores doctores pertenecientes a los cuerpos docentes universitarios miembros del mismo.En su defecto, en los Departamentos constituidos sobre las áreas de conocimiento a que se refiere el apartado 3 de los artículos 58 y 59, podrán ser Directores funcionarios de los cuerpos docentes universitarios no doctores o profesores contratados doctores.

Artículo 26. Directores de Institutos Universitarios de Investigación.Los Directores de Institutos Universitarios de Investigación ostentan la representación de éstos y ejercen las funciones de dirección y gestión ordinaria de los mismos. Serán designados entre doctores, en la forma que establezcan los Estatutos.En los Institutos Universitarios de Investigación adscritos a Universidades públicas se estará a lo dispuesto en el convenio de adscripción. CAPÍTULO IIDe las Universidades privadas

Artículo 27. órganos de gobierno y representación de las Universidades privadas.1. Las normas de organización y funcionamiento de las Universidades privadas establecerán sus órganos de gobierno y representación, así como los procedimientos para su designación y remoción.2. Los órganos unipersonales de gobierno de las Universidades privadas tendrán idéntica denominación a la establecida para los de las Universidades públicas y sus titulares deberán estar en posesión del título de Doctor cuando así se exija para los mismos órganos de aquéllas.

22

 TÍTULO IVDel Consejo de Coordinación Universitaria Artículo 28. Naturaleza y funciones.El Consejo de Coordinación Universitaria es el máximo órgano consultivo y de coordinación del sistema universitario. Le corresponden las funciones de consulta sobre política universitaria, y las de coordinación, programación, informe, asesoramiento y propuesta en las materias relativas al sistema universitario, así como las que determinen la Ley y sus disposiciones de desarrollo.Artículo 29. Composición.El Consejo de Coordinación Universitaria, cuya presidencia ostentará el Ministro de Educación, Cultura y Deporte, estará compuesto por los siguientes vocales:

a) Los responsables de la enseñanza universitaria en los Consejos de Gobierno de las Comunidades Autónomas.b) Los Rectores de las Universidades.c) Veintiún miembros, nombrados por un período de cuatro años, entre personalidades de la vida académica, científica, cultural, profesional, económica y social, y designados siete por el Congreso de los Diputados, siete por el Senado y siete por el Gobierno. Entre los vocales de designación del Gobierno podrán figurar también miembros de la Administración General del Estado.

Artículo 30. Organización.1. El Consejo de Coordinación Universitaria funcionará en Pleno y en Comisiones.

2. El Pleno, presidido por el Presidente del Consejo de Coordinación Universitaria o miembro del mismo en quien delegue, tendrá las siguientes funciones: elaborar el Reglamento del Consejo y elevarlo al Ministro de Educación, Cultura y Deporte para su aprobación por el Gobierno; proponer, en su caso, las modificaciones a dicho Reglamento; elaborar la memoria anual del Consejo, y aquellas otras que se determinen en su Reglamento.

3. Las Comisiones, presididas por el Presidente del Consejo de Coordinación Universitaria o persona en quien delegue, serán:

a) La Comisión de Coordinación, que estará compuesta por los vocales mencionados en la letra a) del artículo anterior y por aquellos otros vocales mencionados en la letra c) del mismo artículo que el Presidente designe. A esta Comisión, que dará cuenta periódicamente al Pleno de sus acuerdos y decisiones, le corresponden las funciones que se determinen en el citado Reglamento y, en todo caso, las que la presente Ley atribuye al Consejo de Coordinación Universitaria en relación con las competencias reservadas al Estado y a las Comunidades Autónomas.

b) La Comisión Académica, que estará compuesta por los vocales mencionados en la letra b) del artículo anterior y por aquellos otros vocales mencionados en la letra c) que el Presidente designe. A esta Comisión, que dará cuenta periódicamente al Pleno de sus acuerdos y decisiones, le corresponden las funciones que se determinen en el citado Reglamento y, en todo caso, las que la presente Ley atribuye al Consejo de Coordinación Universitaria en relación con las facultades de las Universidades en uso de su autonomía.

c) La Comisión Mixta, que estará compuesta por miembros de los tres grupos a que se refiere el artículo anterior en igual proporción, elegidos por ellos, y en el número que determine el Reglamento del Consejo de Coordinación Universitaria. A esta Comisión le corresponde la función de elevar a las otras dos Comisiones

23

propuesta de resolución o informe sobre aquellas materias en las que deban pronunciarse estas últimas. En caso de desacuerdo entre las mismas el pronunciamiento del Consejo de Coordinación Universitaria será el de la Comisión Mixta.

4. El Reglamento del Consejo de Coordinación Universitaria determinará, de acuerdo con lo establecido en los apanados anteriores, el número, composición, forma de designación de los miembros y funciones de las Subcomisiones que hayan de constituirse.5. Tanto las Comisiones como las Subcomisiones podrán contar, para el desarrollo de su trabajo, con la colaboración de expertos en las materias que les son propias. La vinculación de estos expertos con el Consejo de Coordinación Universitaria podrá tener un carácter permanente o temporal. El Reglamento regulará las relaciones de esos expertos con el Consejo de Coordinación Universitaria.6. En los asuntos que afecten en exclusiva al sistema universitario público, en el Consejo de Coordinación Universitaria y sus órganos, no tendrán derecho a voto los Rectores de las Universidades privadas y de la Iglesia Católica.7. La Secretaría General del Consejo de Coordinación Universitaria, bajo la dirección de un Secretario General, nombrado por el Gobierno, a propuesta del Ministro de Educación, Cultura y Deporte, ejercerá las funciones que le atribuya el Reglamento. TÍTULO VDe la evaluación y acreditación Artículo 31. Garantía de la calidad.1. La promoción y la garantía de la calidad de las Universidades españolas, en el ámbito nacional e internacional, es un fin esencial de la política universitaria y tiene como objetivos:

a) La medición del rendimiento del servicio público de la educación superior universitaria y la rendición de cuentas a la sociedad.

b) La transparencia, la comparación, la cooperación y la competitividad de las Universidades en el ámbito nacional e internacional.

c) La mejora de la actividad docente e investigadora y de la gestión de las Universidades.

d) La información a las Administraciones públicas para la toma de decisiones en el ámbito de sus competencias.

e) La información a la sociedad para fomentar la excelencia y movilidad de estudiantes y profesores.

2. Los objetivos seña lados en el apartado anterior se cumplirán mediante la evaluación, certificación y acreditación de:

a) Las enseñanzas conducentes a la obtención de títulos de carácter oficial y validez en todo el territorio nacional, a los efectos de su homologación por el Gobierno en los términos previstos en el artículo 35, así como de los títulos de Doctor de acuerdo con lo previsto en el artículo 38.

b) Las enseñanzas conducentes a la obtención de diplomas y títulos propios de las Universidades y centros de educación superior.

c) Las actividades docentes, investigadoras y de gestión del profesorado universitario.

d) Las actividades, programas, servicios y gestión de los centros e instituciones de educación superior.

24

e) Otras actividades y programas que puedan realizarse como consecuencia del fomento de la calidad de la docencia y de la investigación por parte de las Administraciones públicas.

3. Las funciones de evaluación, y las conducentes a la certificación y acreditación a que se refiere el apartado anterior, corresponden a la Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación y a los órganos de evaluación que la Ley de las Comunidades Autónomas determine, en el ámbito de sus respectivas competencias, sin perjuicio de las que desarrollen otras agencias de evaluación del Estado o de las Comunidades Autónomas.

Artículo 32. Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación.Mediante acuerdo de Consejo de Ministros, previo informe del Consejo de Coordinación Universitaria, el Gobierno autorizará la constitución de la Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación. TÍTULO VIDe las enseñanzas y títulos Artículo 33. De la función docente.1. Las enseñanzas para el ejercicio de profesiones que requieren conocimientos científicos, técnicos o artísticos, y la transmisión de la cultura son misiones esenciales de la Universidad.2. La docencia es un derecho y un deber de los profesores de las Universidades que ejercerán con libertad de cátedra, sin más límites que los establecidos en la Constitución y en las leyes y los derivados de la organización de las enseñanzas en sus Universidades.3. La actividad y la dedicación docente, así como la formación del personal docente de las Universidades, serán criterios relevantes, atendida su oportuna evaluación, para determinar su eficiencia en el desarrollo de su actividad profesional. Artículo 34. Establecimiento de títulos universitarios y de las directrices generales de sus planes de estudios.1. Los títulos universitarios que tengan carácter oficial y validez en todo el territorio nacional, así como las directrices generales de los planes de estudios que deban cursarse para su obtención y homologación, serán establecidos por el Gobierno, bien por su propia iniciativa, previo informe del Consejo de Coordinación Universitaria, o a propuesta de este Consejo.2. Los títulos a que hace referencia el apartado anterior, que se integrarán en el Catálogo de Títulos Universitarios Oficiales que apruebe el Gobierno, serán expedidos en nombre del Rey por el Rector de la Universidad en la que se hubieren obtenido.3. Las Universidades podrán establecer enseñanzas conducentes a la obtención de diplomas y títulos propios, así como enseñanzas de formación a lo largo de toda la vida. Estos diplomas y títulos carecerán de los efectos que las disposiciones legales otorguen a los mencionados en el apanado 1.Artículo 35. Homologación de planes de estudios y de títulos.1. Con sujeción a las directrices generales establecidas, las Universidades elaborarán y aprobarán los planes de estudios conducentes a la obtención de títulos universitarios de carácter oficial y validez en todo el territorio nacional, correspondientes a enseñanzas que hayan sido implantadas por las Comunidades Autónomas.

2. Con carácter previo a su remisión al Consejo de Coordinación Universitaria, las Universidades deberán poner los planes de estudios en conocimiento de la Comunidad Autónoma correspondiente, a los efectos de la obtención del informe favorable relativo a la valoración económica del plan de estudios y a su adecuación a los requisitos a que se refiere el apartado 3 del artículo 4.

3. Las Universidades, obtenido el informe de la Comunidad Autónoma, remitirán los

25

planes de estudios al Consejo de Coordinación Universitaria a efectos de verificación de su ajuste a las directrices generales a que se refiere el apartado 1 y de la consecuente homologación de los mismos por dicho Consejo. Transcurridos seis meses desde la recepción por el Consejo de Coordinación Universitaria de los mencionados planes de estudios, y no habiéndose producido resolución al respecto, se entenderán homologados.

4. El Gobierno, acreditada la homologación del plan de estudios y el cumplimiento de los requisitos a que se refiere el apartado 2, homologará los correspondientes títulos, a los efectos de que la Comunidad Autónoma pueda autorizar la impartición de las enseñanzas y la Universidad proceder, en su momento, a la expedición de los títulos. Para homologar los títulos cuyas enseñanzas sean impartidas por centros universitarios privados será necesario que éstos estén integrados como centros propios en una Universidad privada o adscritos a una Universidad pública.

5. A los efectos de este artículo, transcurrido el período de implantación de un plan de estudios, las Universidades deberán someter a evaluación de la Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación el desarrollo efectivo de las enseñanzas. La Agencia dará cuenta de dicha evaluación al Consejo de Coordinación Universitaria y a la correspondiente Comunidad Autónoma, así como al Gobierno que, en su caso, adoptará las medidas que procedan de acuerdo con las previsiones del apartado siguiente.

6. El Gobierno establecerá el procedimiento y los criterios para la suspensión o revocación de la homologación del título que, en su caso, pueda proceder por el incumplimiento de los requisitos o de las directrices generales a las que se ha hecho mención en los apartados 1 y 2, así como las consecuencias de la suspensión o revocación.

Artículo 36. Convalidación o adaptación de estudios, equivalencia de títulos y homologación de títulos extranjeros.1. El Consejo de Coordinación Universitaria regulará los criterios generales a que habrán de ajustarse las Universidades en materia de convalidación y adaptación de estudios cursados en centros académicos españoles o extranjeros, a efectos de continuación de dichos estudios.

2. El Gobierno, previo informe del Consejo de Coordinación Universitaria, regulará:a) Las condiciones para la declaración de equivalencia de títulos españoles de enseñanza superior universitaria o no universitaria a aquellos a que se refiere el artículo 34.

b) Las condiciones de homologación de títulos extranjeros de educación superior.

Artículo 37. Estructura de las enseñanzas.Los estudios universitarios se estructurarán, como máximo, en tres ciclos. La superación de los estudios dará derecho, en los términos que establezca el Gobierno, previo informe del Consejo de Coordinación Universitaria, y según la modalidad de enseñanza cíclica de que se trate, a la obtención de los títulos de Diplomado universitario, Arquitecto Técnico, Ingeniero Técnico, Licenciado, Arquitecto, Ingeniero y Doctor, y los que sustituyan a éstos de acuerdo con lo dispuesto en el apartado 2 del artículo 88.Artículo 38. Doctorado.Los estudios de doctorado, conducentes a la obtención del correspondiente título de carácter oficial y validez en todo el territorio nacional, que tienen como finalidad la especialización del estudiante en su formación investigadora dentro de un ámbito del conocimiento científico, técnico, humanístico o artístico, se organizarán y realizarán en la forma que determinen los Estatutos, de acuerdo con los criterios que para la obtención del título de doctor apruebe el Gobierno, previo informe del

26

Consejo de Coordinación Universitaria. En todo caso, estos criterios incluirán el seguimiento y superación de materias de estudio y la elaboración, presentación y aprobación de un trabajo original de investigación. TÍTULO VIIDe la investigación en la Universidad Artículo 39. La investigación, función de la Universidad.1. La investigación, fundamento de la docencia, medio para el progreso de la comunidad y soporte de la transferencia social del conocimiento, constituye una función esencial de las Universidades.2. Se reconoce y garantiza la libertad de investigación en el ámbito universitario.3. La Universidad asume, como uno de sus objetivos esenciales, el desarrollo de la investigación científica, técnica y artística, así como la formación de investigadores, y atenderá tanto a la investigación básica como a la aplicada. Artículo 40. La investigación, derecho y deber del profesorado universitario.1. La investigación es un derecho y un deber del personal docente e investigador de las Universidades, de acuerdo con los fines generales de la Universidad, y dentro de los límites establecidos por el ordenamiento jurídico.2. La investigación, sin perjuicio de la libre creación y organización por las Universidades de las estructuras que, para su desarrollo, las mismas determinen y de la libre investigación individual se llevará a cabo, principalmente, en grupos de investigación, Departamentos e Institutos Universitarios de Investigación.3. La actividad y dedicación investigadora y la contribución al desarrollo científico, tecnológico o artístico del personal docente e investigador de las Universidades será criterio relevante, atendida su oportuna evaluación, para determinar su eficiencia en el desarrollo de su actividad profesional.4. Las Universidades fomentarán la movilidad de su personal docente e investigador, con el fin de mejorar su formación y actividad investigadora, a través de la concesión de los oportunos permisos y licencias, en el marco de la legislación estatal y autonómica aplicable y de acuerdo con las previsiones estatutarias consignadas al efecto. Artículo 41. Fomento de la investigación, del desarrollo científico y de la innovación tecnológica en la Universidad.1. La Universidad desarrollará una investigación de excelencia con los objetivos de contribuir al avance del conocimiento, la innovación y la mejora de la calidad de vida de los ciudadanos y la competitividad de las empresas.2. El fomento de la investigación científica y el desarrollo tecnológico corresponderá en el ámbito universitario a la Administración General del Estado y a las Comunidades Autónomas, de acuerdo con la legislación aplicable, sin perjuicio del desarrollo de programas propios de las Universidades y con la finalidad, entre otros objetivos, de asegurar:

a) El fomento de la calidad y competitividad internacional de la investigación desarrollada por las Universidades españolas.

b) El desarrollo de la investigación inter y multidisciplinar.

c) La incorporación de científicos y grupos de científicos de especial relevancia dentro de las iniciativas de investigación por las Universidades.

d) La movilidad de investigadores y grupos de investigación para la formación de equipos y centros de excelencia.

e) La incorporación a las Universidades de personal técnico de apoyo a la investigación, atendiendo a las características de los distintos campos científicos.

27

f) La coordinación de la investigación entre diversas Universidades y centros de investigación, así como la creación de centros o estructuras mixtas entre las Universidades y otros Organismos públicos y privados de investigación, y, en su caso, empresas.

g) La vinculación entre la investigación universitaria y el sistema productivo, como vía para articular la transferencia de los conocimientos generados y la presencia de la Universidad en el proceso de innovación del sistema productivo y de las empresas. Dicha vinculación podrá, en su caso, llevarse a cabo a través de la creación de empresas de base tecnológica a partir de la actividad universitaria, en cuyas actividades podrá participar el personal docente e investigador de las Universidades conforme al régimen previsto en el artículo 83.

h) La generación de sistemas innovadores en la organización y gestión por las Universidades del fomento de su actividad investigadora, de la canalización de las iniciativas investigadoras de su profesorado, de la transferencia de los resultados de la investigación y de la captación de recursos para el desarrollo de ésta.

 TÍTULO VIIIDe los estudiantes Artículo 42. Acceso a la Universidad.1. El estudio en la Universidad es un derecho de todos los españoles en los términos establecidos en el ordenamiento jurídico.2. Para el acceso a la Universidad será necesario estar en posesión del título de bachiller o equivalente.3. Las Universidades, de acuerdo con la normativa básica que establezca el Gobierno previo informe del Consejo de Coordinación Universitaria y teniendo en cuenta la programación de la oferta de plazas disponibles, establecerán los procedimientos para la admisión de los estudiantes que soliciten ingresar en centros de las mismas, siempre con respeto a los principios de igualdad, mérito y capacidad.El Consejo de Coordinación Universitaria velará para que las Universidades programen sus procedimientos de admisión de manera que los estudiantes puedan concurrir a Universidades diferentes.Artículo 43. Oferta de plazas en las Universidades públicas.1. Las Comunidades Autónomas efectuarán la programación de la oferta de enseñanzas de las Universidades públicas de su competencia y sus distintos centros, de acuerdo con ellas y conforme a los procedimientos que establezcan.La oferta de plazas se comunicará al Consejo de Coordinación Universitaria para su estudio y determinación de la oferta general de enseñanzas y plazas, que será publicada en el "Boletín Oficial del Estado".2. Los poderes públicos desarrollarán, en el marco de la programación general de la enseñanza universitaria, una política de inversiones tendente a adecuar la capacidad de los centros a la demanda social, teniendo en cuenta el gasto público disponible, la previsión de las necesidades de la sociedad y la compensación de los desequilibrios territoriales.Artículo 44. Límites máximos de admisión de estudiantes.El Gobierno, por motivos de interés general o para poder cumplir exigencias derivadas de Directivas comunitarias o de convenios internacionales, de acuerdo con las Comunidades Autónomas y previo informe del Consejo de Coordinación Universitaria, podrá establecer límites máximos de admisión de estudiantes en los estudios de que se trate. Dichos límites afectarán al conjunto de las Universidades públicas y privadas.Artículo 45. Becas y ayudas al estudio.

28

1. Para garantizar las condiciones de igualdad en el ejercicio del derecho a la educación y para que todos los estudiantes, con independencia de su lugar de residencia, disfruten de las mismas oportunidades de acceso a los estudios superiores, el Estado, con cargo a sus presupuestos generales, establecerá un sistema general de becas y ayudas al estudio destinado a remover los obstáculos de orden socioeconómico que, en cualquier parte del territorio, impidan o dificulten el acceso o la continuidad de los estudios superiores a aquellos estudiantes que estén en condiciones de cursarlos con aprovechamiento.A estos efectos, el Gobierno determinará reglamentariamente y con carácter básico las modalidades y cuantías de las becas y ayudas al estudio, las condiciones académicas y económicas que hayan de reunir los candidatos, así como los supuestos de incompatibilidad, revocación y reintegro y cuantos requisitos sean precisos para asegurarla igualdad en el acceso a las citadas becas y ayudas, sin detrimento de las competencias normativas y de ejecución de las Comunidades Autónomas.A los efectos previstos en los párrafos anteriores se tendrá en cuenta la singularidad de los territorios insulares y la distancia al territorio peninsular para favorecer la movilidad y las condiciones de igualdad en el ejercicio de la educación de los estudiantes de dichos territorios.2. El desarrollo, ejecución y control del sistema general de becas y ayudas al estudio corresponde a las Comunidades Autónomas en sus respectivos ámbitos de competencia y en colaboración con las Universidades.Sin perjuicio de lo dispuesto en el párrafo anterior, para asegurar que los resultados de la aplicación del sistema general de becas y ayudas al estudio se producen sin menoscabo de la garantía de igualdad en la obtención de éstas en todo el territorio nacional, se establecerán los oportunos mecanismos de coordinación entre el Estado y las Comunidades Autónomas.3. Sobre la base de los principios de equidad y solidaridad, las Administraciones públicas y las Universidades cooperarán para articular sistemas eficaces de información, verificación y control de las becas y ayudas financiadas con fondos públicos y para el mejor logro de los objetivos seña lados en los apanados anteriores.

4. Con objeto de que nadie quede excluido del estudio en la Universidad por razones económicas, el Estado y las Comunidades Autónomas así como las propias Universidades, instrumentarán una política de becas, ayudas y créditos a los estudiantes y, en el caso de las Universidades públicas, establecerán, asimismo, modalidades de exención parcial o total del pago de los precios públicos por prestación de servicios académicos.

Artículo 46. Derechos y deberes de los estudiantes.1. El estudio es un derecho y un deber de los estudiantes universitarios.

2. Los Estatutos y normas de organización y funcionamiento desarrollarán los derechos y los deberes de los estudiantes, así como los mecanismos para su garantía.

En los términos establecidos por el ordenamiento jurídico, los estudiantes tendrán derecho a:

a) El estudio en la Universidad de su elección, en los términos establecidos por el ordenamiento jurídico.

b) La igualdad de oportunidades y no discriminación, por circunstancias personales o sociales, incluida la discapacidad, en el acceso a la Universidad, ingreso en los centros, permanencia en la Universidad y ejercicio de sus derechos académicos.

c) La orientación e información por la Universidad sobre las actividades de la misma que les afecten.

29

d) La publicidad de las normas de las Universidades que deben regular la verificación de los conocimientos de los estudiantes.

e) El asesoramiento y asistencia por parte de profesores y tutores en el modo en que se determine.

f) Su representación en los órganos de gobierno y representación de la Universidad, en los términos establecidos en esta Ley y en los respectivos Estatutos o normas de organización y funcionamiento.

g) La libertad de expresión, de reunión y de asociación en el ámbito universitario.

h) La garantía de sus derechos, mediante procedimientos adecuados y, en su caso, la actuación del Defensor Universitario.

3. Las Universidades establecerán los procedimientos de verificación de los conocimientos de los estudiantes. En las Universidades públicas, el Consejo Social, previo informe del Consejo de Coordinación Universitaria, aprobará las normas que regulen el progreso y la permanencia en la Universidad de los estudiantes, de acuerdo con las características de los respectivos estudios.

4. Los estudiantes gozarán de la protección de la Seguridad Social en los términos y condiciones que establezca la legislación vigente.

TÍTULO IXDel profesoradoCAPÍTULO IDe las Universidades públicas

Artículo 47. Personal docente e investigador.El personal docente e investigador de las Universidades públicas estará compuesto de funcionarios de los cuerpos docentes universitarios y de personal contratado.SECCIÓN 1 .a DEL PERSONAL DOCENTE E INVESTIGADOR CONTRATADOArtículo 48. Normas generales.1. En los términos de la presente Ley y en el marco de sus competencias, las Comunidades Autónomas establecerán el régimen del personal docente e investigador contratado de las Universidades. Éstas, podrán contratar, en régimen laboral, personal docente e investigador entre las figuras siguientes: ayudante, profesor ayudante doctor, profesor colaborador, profesor contratado doctor, profesor asociado y profesor visitante.El número total del personal docente e investigador contratado no podrá superar el cuarenta y nueve por ciento del total del personal docente e investigador de la Universidad.2. La contratación de personal docente e investigador se hará mediante concursos públicos, a los que se les dará la necesaria publicidad y cuya convocatoria será comunicada con suficiente antelación al Consejo de Coordinación Universitaria para su difusión en todas las Universidades. La selección se efectuará con respeto a los principios constitucionales de igualdad, mérito y capacidad. Se considerará mérito preferente estar habilitado para participar en los concursos de acceso a que se refiere el artículo 63.3. Las Universidades podrán contratar para obra o servicio determinado a personal docente, personal investigador, personal técnico u otro personal, para el desarrollo de proyectos concretos de investigación científica o técnica.Artículo 49. Ayudantes.Los ayudantes serán contratados entre quienes hayan superado todas las materias de estudio que se determinen en los criterios a que hace referencia el artículo 38 y

30

con la finalidad principal de completar su formación investigadora. La contratación será con dedicación a tiempo completo, por una duración no superior a cuatro años improrrogables. Los ayudantes también podrán colaborar en tareas docentes en los términos que establezcan los Estatutos.Artículo 50. Profesores ayudantes doctores.Los profesores ayudantes doctores serán contratados entre Doctores que, durante al menos dos años, no hayan tenido relación contractual, estatutaria o como becario en la Universidad de que se trate, y acrediten haber realizado durante ese período tareas docentes y/o investigadoras en centros no vinculados a la misma. Desarrollarán tareas docentes y de investigación, con dedicación a tiempo completo, por un máximo de cuatro años improrrogables.La contratación exigirá la previa evaluación positiva de su actividad por parte de la Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación o del órgano de evaluación externa que la Ley de la Comunidad Autónoma determine.Artículo 51. Profesores colaboradores.Los profesores colaboradores serán contratados por las Universidades para impartir enseñanzas sólo en aquellas áreas de conocimiento que establezca el Gobierno, previo informe del Consejo de Coordinación Universitaria, entre Licenciados, Arquitectos e Ingenieros o Diplomados universitarios, Arquitectos Técnicos e Ingenieros Técnicos. En todo caso, deberán contar con informe favorable de la Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación o del órgano de evaluación externa que la Ley de la Comunidad Autónoma determine.Artículo 52. Profesores contratados doctores.Los profesores contratados doctores lo serán para el desarrollo de tareas de docencia y de investigación, o pelo de investigación, entre Doctores que acrediten al menos tres años de actividad docente e investigadora, o ornar investigadora, postdoctoral, y que reciban la evaluación positiva de dicha actividad por parte de la Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación o del órgano de evaluación externo que la Ley de la Comunidad Autónoma determine.Artículo 53. Profesores asociados.Los profesores asociados serán contratados, con carácter temporal, y con dedicación a tiempo parcial, entre especialistas de reconocida competencia que acrediten ejercer su actividad profesional fuera de la Universidad.Artículo 54. Profesores eméritos y visitantes.1. Las Universidades públicas podrán contratar con carácter temporal, en régimen laboral y de acuerdo con lo establecido en los Estatutos, profesores eméritos entre funcionarios jubilados de los cuerpos docentes universitarios que hayan prestado servicios destacados a la Universidad.2. Los profesores visitantes serán contratados, temporalmente, entre profesores o investigadores de reconocido prestigio, procedentes de otras Universidades y centros de investigación, tanto españoles como extranjeros.Artículo 55. Retribuciones del personal docente e investigador contratado.1. Las Comunidades Autónomas regularán el régimen retributivo del personal docente e investigador contratado en las Universidades públicas.2. Las Comunidades Autónomas podrán, asimismo, establecer retribuciones adicionales ligadas a méritos individuales docentes, investigadores y de gestión. Dentro de los límites que para este fin fijen las Comunidades Autónomas, el Consejo Social, a propuesta del Consejo de Gobierno, podrá acordar la asignación singular e individual de dichos complementos retributivos.3. Sin perjuicio de lo dispuesto en el apartado anterior, el Gobierno podrá establecer programas de incentivo docente e investigador que comprendan al personal docente e investigador contratado.4. Los complementos retributivos derivados del desarrollo de los dos apartados anteriores, se asignarán previa valoración de los méritos por la Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación o por el órgano de evaluación externa que la Ley de la Comunidad Autónoma determine. SECCIÓN 2.a DEL PROFESORADO DE LOS CUERPOS DOCENTES UNIVERSITARIOS 

31

Artículo 56. Cuerpos docentes universitarios.1. El profesorado universitario funcionario pertenecerá a los siguientes cuerpos docentes:

a) Catedráticos de Universidad.

b) Profesores Titulares de Universidad.

c) Catedráticos de Escuelas Universitarias.

d) Profesores Titulares de Escuelas Universitarias.Los Catedráticos y Profesores Titulares de Universidad tendrán plena capacidad docente e investigadora. Los Catedráticos y Profesores Titulares de Escuelas Universitarias tendrán plena capacidad docente y, cuando se hallen en posesión del título de Doctor, también plena capacidad investigadora.2. El profesorado universitario funcionario se regirá por la presente Ley y sus disposiciones de desarrollo, por la legislación general de funcionarios que le sea de aplicación y por los Estatutos.Respecto a los funcionarios de los cuerpos docentes universitarios que presten sus servicios en la Universidad, corresponderá al Rector adoptar las decisiones relativas a las situaciones administrativas y régimen disciplinario, a excepción de la de separación del servicio, que será acordada por el órgano competente según la legislación de funcionarios. Artículo 57. Habilitación nacional.1. El procedimiento de acceso a cuerpos de funcionarios docentes universitarios seguirá el sistema de habilitación nacional previa. Ésta vendrá definida por la categoría del cuerpo y el área de conocimiento. El Gobierno regulará el sistema de habilitación, previo informe del Consejo de Coordinación Universitaria.La habilitación faculta para concurrir a concursos de acceso a cuerpos de funcionarios docentes universitarios. Una vez que el candidato habilitado haya sido seleccionado por una Universidad pública en el correspondiente concurso de acceso, le haya sido conferido el oportuno nombramiento y haya tomado posesión de la plaza, adquirirá la condición de funcionario de carrera del cuerpo docente universitario de que se trate, con los derechos y deberes que le son propios.2. La convocatoria de pruebas de habilitación será efectuada por el Consejo de Coordinación Universitaria y se publicará en el "Boletín Oficial del Estado".3. Las pruebas de habilitación serán públicas y cada una de ellas eliminatoria.4. Las pruebas de habilitación serán juzgadas por Comisiones compuestas por siete profesores del área de conocimiento correspondiente o, en su caso, afines, todos ellos pertenecientes al cuerpo de funcionarios docentes universitarios de cuya habilitación se trate, o de cuerpos docentes universitarios de iguales o superiores categorías. En el caso de que los miembros de las citadas Comisiones sean Profesores Titulares de Escuelas Universitarias, Catedráticos de Escuelas Universitarias o Profesores Titulares de Universidad deberán poseer, al menos, el reconocimiento de un período de actividad investigadora de acuerdo con las previsiones del Real Decreto 1086/1989, de 28 de agosto, de retribuciones del profesorado universitario, o norma que lo sustituya, y de dos de los mencionados períodos si se trata de Catedráticos de Universidad.Los miembros de las Comisiones de habilitación serán elegidos por sorteo público realizado por el Consejo de Coordinación Universitaria y según el procedimiento que reglamentariamente establezca el Gobierno. Actuará de Presidente el Catedrático de Universidad más antiguo o, en su caso, el Profesor Titular de Universidad o Catedrático de Escuelas Universitarias más antiguo. Las pruebas se celebrarán en la Universidad de adscripción del Presidente.En las citadas Comisiones de habilitación, uno de sus miembros podrá ser funcionario científico e investigador perteneciente a las Escalas del Consejo Superior de Investigaciones Científicas, de acuerdo con la disposición adicional vigésima sexta.

32

5. Las Comisiones, finalizadas las pruebas, elevarán propuestas vinculantes al Consejo de Coordinación Universitaria, que procederá a la habilitación de los candidatos.

Artículo 58. Habilitación de Profesores Titulares de Escuelas Universitarias.1. A fin de obtener la habilitación para el cuerpo de Profesores Titulares de Escuelas Universitarias, será necesario estar en posesión del título de Licenciado, Arquitecto o Ingeniero o, excepcionalmente, en aquellas áreas de conocimiento que establezca el Gobierno, previo informe del Consejo de Coordinación Universitaria, de Diplomado universitario, Arquitecto Técnico o Ingeniero Técnico y superar las pruebas correspondientes.2. La habilitación constará de dos pruebas. La primera consistirá en la presentación y discusión con la Comisión de los méritos e historial académico, docente e investigador del candidato, así como de su proyecto docente, que incluirá el programa de una de las materias o especialidades del área de conocimiento de que se trate. La segunda consistirá en la exposición y debate con la Comisión de un tema del programa presentado por el candidato y elegido por éste, de entre tres sacados a sorteo.3. únicamente podrán convocarse pruebas de habilitación y concursos de acceso al cuerpo de Profesores Titulares de Escuelas Universitarias para aquellas áreas de conocimiento que, a estos efectos, establezca el Gobierno previo informe del Consejo de Coordinación Universitaria.Artículo 59. Habilitación de Profesores Titulares de Universidad y Catedráticos de Escuelas Universitarias.1. A fin de obtener la habilitación para los cuerpos de Profesores Titulares de Universidad y de Catedráticos de Escuelas Universitarias, será necesario estar en posesión del título de Doctor y superar las pruebas correspondientes.2. La habilitación constará de tres pruebas. La primera consistirá en la presentación y discusión con la Comisión de los méritos e historial académico, docente e investigador del candidato, así como de su proyecto docente e investigador, que incluirá el programa de una de las materias o especialidades del área de conocimiento de que se trate. La segunda consistirá en la exposición y debate con la Comisión de un tema del programa presentado por el candidato y elegido por éste, de entre tres sacados a sorteo. La tercera prueba consistirá en la exposición y debate con la Comisión de un trabajo original de investigación.Para poder formar parte de las Comisiones de habilitación, los Catedráticos de Escuelas Universitarias deberán estar en posesión del título de Doctor.3. únicamente podrán convocarse pruebas de habilitación y concursos de acceso al cuerpo de Catedráticos de Escuelas Universitarias para aquellas áreas de conocimiento que, a estos efectos, establezca el Gobierno, previo informe del Consejo de Coordinación Universitaria.

Artículo 60. Habilitación de Catedráticos de Universidad.1. A fin de obtener la habilitación para el cuerpo de Catedráticos de Universidad, será necesario tener la condición de Profesor Titular de Universidad o Catedrático de Escuelas Universitarias con tres años de antigüedad y titulación de Doctor. El Consejo de Coordinación Universitaria eximirá de estos requisitos a quienes acrediten tener la condición de Doctor con, al menos, ocho años de antigüedad, y obtengan informe positivo de su actividad docente e investigadora por parte de la Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación. Además habrán de superarse las pruebas correspondientes.2. La habilitación constará de dos pruebas. La primera consistirá en la presentación y discusión con la Comisión de los méritos e historial académico, docente e investigador del candidato. La segunda, en la presentación ante la Comisión y debate con ésta de un trabajo original de investigación.Artículo 61. Personal de cuerpos de funcionarios docentes universitarios que ocupen plaza vinculada a servicios asistenciales de instituciones sanitarias.

33

El personal de los cuerpos de funcionarios docentes universitarios que ocupen una plaza vinculada a los servicios asistenciales de instituciones sanitarias, en áreas de conocimiento de carácter clínico asistencial, de acuerdo con lo establecido en el artículo 105 de la Ley 14/1986, de 25 de abril, General de Sanidad, se regirá por lo establecido en este artículo y los demás de esta Ley que le sean de aplicación. Dicha plaza se considerará, a todos los efectos, como un solo puesto de trabajo.En atención a las peculiaridades de estas plazas se regirán, también, en lo que les sea de aplicación, por la Ley 14/1986, de 25 de abril, General de Sanidad, y demás legislación sanitaria, así como por las normas que el Gobierno, a propuesta conjunta de los Ministros de Educación, Cultura y Deporte y de Sanidad y Consumo y, en su caso, de Defensa, establezca en relación con estos funcionarios. En particular, en estas normas se determinará el ejercicio de las competencias sobre situaciones administrativas, se concretará el régimen disciplinario de este personal y se establecerá, a propuesta del Ministro de Hacienda, a iniciativa conjunta de los Ministros indicados en el inciso anterior, el sistema de retribuciones aplicable al mencionado personal. Artículo 62. Procedimiento para la habilitación.1. Las Universidades públicas, en el modo que establezcan sus Estatutos y en atención a las necesidades docentes e investigadoras, acordarán las plazas que serán provistas mediante concurso de acceso entre habilitados, a cuyo efecto lo comunicarán a la Secretaría General del Consejo de Coordinación Universitaria, en la forma y plazos que establezca el Gobierno.

2. La Secretaría General del Consejo de Coordinación Universitaria señalará el número de habilitaciones que serán objeto de convocatoria en cada área de conocimiento, en función del número de plazas comunicadas a la citada Secretaría General, a fin de garantizar la posibilidad de selección de las Universidades entre habilitados.

3. Las Comisiones de habilitación no podrán proponer a la Secretaría General del Consejo de Coordinación Universitaria la habilitación de un número mayor de candidatos al número de habilitaciones señalado en el apartado 2, pero sí un número inferior al mismo, incluso la no habilitación de candidato alguno.

Artículo 63. Convocatoria de concursos.1. Las Universidades públicas convocarán el correspondiente concurso de acceso a cuerpos de funcionarios docentes, siempre que las plazas estén dotadas en el estado de gastos de su presupuesto y que hayan sido comunicadas a la Secretaría General del Consejo de Coordinación Universitaria a los efectos previstos en el apartado 1 del artículo anterior, en los plazos que regiamentariamente se establezcan.En el plazo máximo de dos años desde la comunicación a que se refiere el párrafo anterior, y una vez celebradas las correspondientes pruebas de habilitación, la plaza deberá proveerse, en todo caso, siempre que haya concursantes a la misma.2. Los concursos de acceso serán convocados por la Universidad y publicados en el "Boletín Oficial del Estado" y en el de la Comunidad Autónoma. Serán resueltos, en cada Universidad, por una Comisión constituida a tal efecto, de acuerdo con el procedimiento previsto en sus Estatutos.A los efectos de obtener plaza en una Universidad, podrán participar en los concursos, junto a los habilitados para el cuerpo de que se trate, los funcionarios de dicho cuerpo, y los de cuerpos docentes universitarios de iguales o superiores categorías, sea cual fuere su situación administrativa.

Artículo 64. Garantías de las pruebas.1. En las pruebas de habilitación y en los concursos de acceso quedarán garantizados, en todo momento, la igualdad de oportunidades de los candidatos y el respeto a los principios de mérito y capacidad de los mismos.2. Los Estatutos regularán los procedimientos para la designación de los miembros de las Comisiones de los concursos de acceso. Se basarán en criterios objetivos y

34

generales y garantizarán, en todo caso, la plena competencia docente e investigadora de dichos miembros.Los miembros de las Comisiones a que se refiere el párrafo anterior, que pertenezcan a alguno de los cuerpos docentes previstos en el apartado 1 del artículo 56, deberán contar con el reconocimiento de los períodos de actividad investigadora mínimos que, para cada uno de los mencionados cuerpos, se establecen en el apartado 4 del artículo 57.3. En los concursos de acceso, las Universidades harán pública la composición de las Comisiones, así como los criterios para la adjudicación de las plazas. Artículo 65. Nombramientos.Las Comisiones que juzguen los concursos de acceso propondrán al Rector, motivadamente y con carácter vinculante, una relación de todos los candidatos por orden de preferencia para su nombramiento. Los nombramientos, cuyo número no podrá exceder al de plazas convocadas a concurso, serán efectuados por el Rector, inscritos en el correspondiente Registro de Personal, publicados en el "Boletín Oficial del Estado" y en el de la Comunidad Autónoma, y comunicados al Consejo de Coordinación Universitaria.La plaza obtenida tras el concurso de acceso a que se refiere el artículo 63 deberá desempeñarse al menos durante dos años antes de poder participar en un nuevo concurso a efectos de obtener plaza en otra Universidad. Artículo 66. Comisiones de reclamaciones.1. Contra las propuestas de las Comisiones de habilitación los candidatos podrán presentar reclamación ante el Consejo de Coordinación Universitaria.Admitida la reclamación, ésta será valorada por una Comisión formada por siete Catedráticos de Universidad, de diversas áreas de conocimiento, con amplia experiencia docente e investigadora, designados por el Consejo de Coordinación Universitaria. Esta Comisión, que será presidida por el Catedrático de Universidad más antiguo, examinará el expediente relativo a la prueba de habilitación para velar por las garantías que establece el apartado 1 del artículo 64, y ratificará o no la propuesta reclamada, en un plazo máximo de tres meses.2. Contra las propuestas de las Comisiones de los concursos de acceso los concursantes podrán presentar reclamación ante el Rector. Admitida la reclamación, se suspenderán los nombramientos hasta su resolución por éste.Esta reclamación será valorada por una Comisión compuesta por siete Catedráticos de Universidad de diversas áreas de conocimiento, con amplia experiencia docente e investigadora, designados en la forma que establezcan los Estatutos.Esta Comisión examinará el expediente relativo al concurso, para velar por las garantías que establece el apartado 1 del artículo 64, y ratificará o no la propuesta reclamada en el plazo máximo de tres meses.3. Las resoluciones del Consejo de Coordinación Universitaria y del Rector a que se refieren los apartados anteriores de este artículo agotan la vía administrativa y serán impugnables directamente ante la jurisdicción contencioso-administrativa, de acuerdo con lo establecido en la Ley 30/1992, de 26 de noviembre. Artículo 67. Reingreso de excedentes al servicio activo.El reingreso al servicio activo de los funcionarios de cuerpos docentes universitarios en situación de excedencia voluntaria se efectuará obteniendo plaza en los concursos de acceso a los cuerpos docentes universitarios que cualquier Universidad convoque, de acuerdo con lo establecido en el apartado 2 del artículo 63.El reingreso podrá efectuarse, asimismo, en la Universidad a la que perteneciera el centro universitario de procedencia con anterioridad a la excedencia, solicitando del Rector la adscripción provisional a una plaza de la misma, con la obligación de participar en cuantos concursos de acceso se convoquen por dicha Universidad para cubrir plazas en su cuerpo y área de conocimiento, perdiendo la adscripción provisional caso de no hacerlo. La adscripción provisional se hará en la forma y con los efectos que, respetando los principios reconocidos por la legislación general de funcionarios en el caso del reingreso al servicio activo, determinen los Estatutos. No

35

obstante, el reingreso será automático y definitivo, a solicitud del interesado dirigida a la Universidad de origen, siempre que hubieren transcurrido, al menos, dos años en situación de excedencia, y que no excedieren de cinco, y si existe plaza vacante del mismo cuerpo y área de conocimiento. Artículo 68. Régimen de dedicación.1. El profesorado de las Universidades públicas ejercerá sus funciones preferentemente en régimen de dedicación a tiempo completo, o bien a tiempo parcial. La dedicación será, en todo caso, compatible con la realización de trabajos científicos, técnicos o artísticos a que se refiere el artículo 83, de acuerdo con las normas básicas que establezca el Gobierno, previo informe del Consejo de Coordinación Universitaria.2. La dedicación a tiempo completo del profesorado universitario será requisito necesario para el desempeño de órganos unipersonales de gobierno que, en ningún caso, podrán ejercerse simultáneamente.

Artículo 69. Retribuciones del personal docente e investigador funcionario.1. El Gobierno determinará el régimen retributivo del personal docente e investigador universitario perteneciente a los cuerpos de funcionarios. Este régimen, que tendrá carácter uniforme en todas las Universidades, será el establecido por la legislación general de funcionarios, adecuado, específicamente, a las características de dicho personal. A estos efectos, el Gobierno establecerá los intervalos de niveles o categorías dentro de cada nivel correspondientes a cada cuerpo docente, los requisitos de promoción de uno a otro, así como sus consecuencias retributivas.2. El Gobierno podrá establecer retribuciones adicionales a las anteriores y ligadas a méritos individuales docentes, investigadores y de gestión.3. Las Comunidades Autónomas podrán, asimismo, establecer retribuciones adicionales ligadas a méritos individuales docentes, investigadores y de gestión. Dentro de los límites que para este fin fijen las Comunidades Autónomas, el Consejo Social a propuesta del Consejo de Gobierno podrá acordar la asignación singular e individual de dichos complementos retributivos.4. Los complementos retributivos derivados del desarrollo de los dos apartados anteriores se asignarán previa valoración de los méritos por la Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación o por el órgano de evaluación externa que la Ley de la Comunidad Autónoma determine. Artículo 70. Relaciones de puestos de trabajo del profesorado.1. Cada Universidad pública establecerá anualmente, en el estado de gastos de su presupuesto la relación de puestos de trabajo de su profesorado, en la que se relacionarán, debidamente clasificadas, todas las plazas de profesorado, incluyendo al personal docente e investigador contratado.2. Las relaciones de puestos de trabajo de la Universidad deberán adaptarse, en todo caso, a lo establecido en el párrafo segundo del apartado 1 del artículo 48.3. Las Universidades podrán modificar la relación de puestos de trabajo de su profesorado por ampliación de las plazas existentes o por minoración o cambio de denominación de las plazas vacantes, en la forma que indiquen sus Estatutos y sin perjuicio de lo dispuesto en el artículo 82.

Artículo 71. Áreas de conocimiento.1. Las denominaciones de las plazas de la relación de puestos de trabajo de profesores funcionarios de cuerpos docentes universitarios corresponderán a las de las áreas de conocimiento existentes. A tales efectos, se entenderá por área de conocimiento aquellos campos del saber caracterizados por la homogeneidad de su objeto de conocimiento, una común tradición histórica y la existencia de comunidades de profesores e investigadores, nacionales o internacionales.2. El Gobierno establecerá y, en su caso, revisará el catálogo de áreas de conocimiento, previo informe del Consejo de Coordinación Universitaria. CAPÍTULO II

36

De las Universidades privadas Artículo 72. Personal docente e investigador.1. El personal docente e investigador de las Universidades privadas deberá estar en posesión de la titulación académica que se establezca en la normativa prevista en el apartado 3 del artículo 4.2. Con independencia de las condiciones generales que se establezcan de conformidad con el apanado 3 del artículo 4, al menos el veinticinco por ciento del total de su profesorado deberá estar en posesión del título de Doctor y haber obtenido la evaluación positiva de su actividad docente e investigadora por parte de la Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación o del órgano de evaluación externa que la Ley de la Comunidad Autónoma determine. TÍTULO XDel personal de administración y servicios de las Universidades públicas Artículo 73. El personal de administración y servicios.1. El personal de administración y servicios de las Universidades estará formado por personal funcionario de las escalas de las propias Universidades y personal laboral contratado por la propia Universidad, así como por personal funcionario perteneciente a los cuerpos y escalas de otras Administraciones públicas.2. Corresponde al personal de administración y servicios de las Universidades públicas el apoyo, asistencia y asesoramiento a las autoridades académicas, el ejercicio de la gestión y administración, particularmente en las áreas de recursos humanos, organización administrativa, asuntos económicos, informática, archivos, bibliotecas, información, servicios generales, así como cualesquiera otros procesos de gestión administrativa y de soporte que se determine necesario para la Universidad en el cumplimiento de sus objetivos.3. El personal funcionario de administración y servicios se regirá por la presente Ley y sus disposiciones de desarrollo, por la legislación general de funcionarios, y por las disposiciones de desarrollo de ésta que elaboren las Comunidades Autónomas, y por los Estatutos de su Universidad.El personal laboral de administración y servicios, además de las previsiones de esta Ley y sus normas de desarrollo y de los Estatutos de su Universidad, se regirá por la legislación laboral y los convenios colectivos aplicables.Artículo 74. Retribuciones.1. El personal de administración y servicios de las Universidades será retribuido con cargo a los presupuestos de las mismas.

2. Las Universidades establecerán el régimen retributivo del personal funcionario, dentro de los límites máximos que determine la Comunidad Autónoma y en el marco de las bases que dicte el Estado.

Artículo 75. Selección.1. Las Universidades podrán crear escalas de personal propio de acuerdo con los grupos de titulación exigidos de conformidad con la legislación general de la función pública.

2. La selección del personal de administración y servicios se realizará mediante la superación de las pruebas selectivas de acceso, del modo que establezcan las leyes y los Estatutos que le son de aplicación y atendiendo a los principios de igualdad, mérito y capacidad.

Se garantizará, en todo caso, la publicidad de las correspondientes convocatorias mediante su publicación en el "Boletín Oficial del Estado" y en el de la Comunidad Autónoma.

3. Los principios establecidos en el apartado 2 se observarán también para la selección del personal contratado.

37

Artículo 76. Provisión de las plazas.1. La provisión de puestos de personal de administración y servicios de las Universidades se realizará por el sistema de concursos, a los que podrán concurrir tanto el personal propio de las mismas como el personal de otras Universidades. El personal perteneciente a cuerpos y escalas de las Administraciones públicas podrá concurrir en las condiciones que reglamentariamente se determinen.

2. Sólo podrán cubrirse por el sistema de libre designación aquellos puestos que se determinen por las Universidades atendiendo a la naturaleza de sus funciones, y de conformidad con la normativa general de la función pública.

3. Los Estatutos establecerán las normas para asegurar la provisión de las vacantes que se produzcan y el perfeccionamiento y promoción profesional del personal, de acuerdo con los principios de publicidad, igualdad, mérito y capacidad.

4. Las Universidades promoverán las condiciones para que el personal de administración y servicios pueda desempeñar sus funciones en Universidades distintas de la de origen. A tal fin, podrán formalizarse convenios entre las Universidades o con otras Administraciones públicas que garanticen el derecho a la movilidad de su respectivo personal bajo el principio de reciprocidad.

Artículo 77. Situaciones.Corresponde al Rector de la Universidad adoptar las decisiones relativas a las situaciones administrativas y régimen disciplinario para los funcionarios de administración y servicios que desempeñen funciones en las mismas, con excepción de la separación del servicio, que será acordada por el órgano competente según la legislación de funcionarios.Igualmente, corresponde al Rector la aplicación del régimen disciplinario en el caso del personal laboral.Artículo 78. Representación y participación.Se garantizará la participación del personal de administración y servicios en los órganos de gobierno y representación de las Universidades, de acuerdo con lo dispuesto en esta Ley y en los Estatutos. TÍTULO XIDel régimen económico y financiero de las Universidades públicas Artículo 79. Autonomía económica y financiera.1. Las Universidades públicas tendrán autonomía económica y financiera en los términos establecidos en la presente Ley. A tal efecto, deberán disponer de recursos suficientes para el desempeño de sus funciones.2. En el ejercicio de su actividad económico-financiera, las Universidades públicas se regirán por lo previsto en este Título y en la legislación financiera y presupuestaria aplicable al sector público.Artículo 80. Patrimonio de la Universidad.1. Constituye el patrimonio de cada Universidad el conjunto de sus bienes, derechos y obligaciones. Los bienes afectos al cumplimiento de sus fines y los actos que para el desarrollo inmediato de tales fines realicen, así como sus rendimientos, disfrutarán de exención tributaria, siempre que los tributos y exenciones recaigan directamente sobre las Universidades en concepto legal de contribuyentes, a no ser que sea posible legalmente la traslación de la carga tributaria.2. Las Universidades asumen la titularidad de los bienes de dominio público afectos al cumplimiento de sus funciones, así como los que, en el futuro, se destinen a estos mismos fines por el Estado o por las Comunidades Autónomas. Se exceptúan, en todo caso, los bienes que integren el Patrimonio Histórico Español. Cuando los bienes a los que se refiere el primer inciso de este apartado dejen de ser necesarios para la prestación del servicio universitario, o se empleen en funciones distintas de las propias de la Universidad, la Administración de origen podrá reclamar su

38

reversión, o bien, si ello no fuere posible, el reembolso de su valor al momento en que procedía la reversión.Las Administraciones públicas podrán adscribir bienes de su titularidad a las Universidades públicas para su utilización en las funciones propias de las mismas.3. La administración y disposición de los bienes de dominio público, así como de los patrimoniales se ajustará a las normas generales que rijan en esta materia. Sin perjuicio de la aplicación de lo dispuesto en la legislación sobre Patrimonio Histórico Español, los actos de disposición de los bienes inmuebles y de los muebles de extraordinario valor serán acordados por la Universidad, con la aprobación del Consejo Social, de conformidad con las normas que, a este respecto, determine la Comunidad Autónoma.4. En cuanto a los beneficios fiscales de las Universidades públicas, se estará a lo dispuesto para las entidades sin finalidad lucrativa en la Ley 30/1994, de 24 de noviembre, de Fundaciones e Incentivos Fiscales a la Participación Privada en Actividades de Interés General. Las actividades de mecenazgo en favor de las Universidades públicas gozarán de los beneficios que establece la mencionada Ley. Artículo 81. Programación y presupuesto.1. En el marco de lo establecido por las Comunidades Autónomas, las Universidades podrán elaborar programaciones plurianuales que puedan conducir a la aprobación, por las Comunidades Autónomas, de convenios y contratos-programa que incluirán sus objetivos, financiación y la evaluación del cumplimiento de los mismos.

2. El presupuesto será público, único y equilibrado, y comprenderá la totalidad de sus ingresos y gastos.

3. El presupuesto de las Universidades contendrá en su estado de ingresos:a) Las transferencias para gastos corrientes y de capital fijadas, anualmente, por las Comunidades Autónomas.

b) Los ingresos por los precios públicos por servicios académicos y demás derechos que legalmente se establezcan. En el caso de estudios conducentes a la obtención de títulos de carácter oficial y validez en todo el territorio nacional, los precios públicos y derechos los fijará la Comunidad Autónoma, dentro de los límites que establezca el Consejo de Coordinación Universitaria que estarán relacionados con los costes de prestación del servicio.

Asimismo, se consignarán las compensaciones correspondientes a los importes derivados de las exenciones y reducciones que legalmente se dispongan en materia de precios públicos y demás derechos.

c) Los precios de enseñanzas propias, cursos de especialización y los referentes a las demás actividades autorizadas a las Universidades se atendrán a lo que establezca el Consejo Social, debiendo ser, en todo caso, aprobados junto con los presupuestos anuales en los que se deban aplicar.

d) Los ingresos procedentes de transferencias de entidades públicas y privadas, así como de herencias, legados o donaciones.e) Los rendimientos procedentes de su patrimonio y de aquellas otras actividades económicas que desarrollen según lo previsto en esta Ley y en sus propios Estatutos.

f) Todos los ingresos procedentes de los contratos previstos en el artículo 83.

g) Los remanentes de tesorería y cualquier otro ingreso.

39

h) El producto de las operaciones de crédito que concierten, debiendo ser compensado para la consecución del necesario equilibrio presupuestario de la Comunidad Autónoma, la cual, en todo caso, deberá autorizar cualquier operación de endeudamiento.

4. La estructura del presupuesto de las Universidades, su sistema contable, y los documentos que comprenden sus cuentas anuales deberán adaptarse, en todo caso, a las normas que con carácter general se establezcan para el sector público. En este marco, a los efectos de la normalización contable, las Comunidades Autónomas podrán establecer un plan de contabilidad para las Universidades de su competencia.

Al estado de gastos corrientes, se acompañará la relación de puestos de trabajo del personal de todas las categorías de la Universidad, especificando la totalidad de los costes de la misma. Los costes del personal docente e investigador, así como de administración y servicios, deberán ser autorizados por la Comunidad Autónoma.

5. Las Universidades están obligadas a rendir cuentas de su actividad ante el órgano de fiscalización de cuentas de la Comunidad Autónoma, sin perjuicio de las competencias del Tribunal de Cuentas.

A los efectos de lo previsto en el párrafo anterior, las Universidades enviarán al Consejo de Gobierno de la Comunidad Autónoma la liquidación del presupuesto y el resto de documentos que constituyan sus cuentas anuales en el plazo establecido por las normas aplicables de cada Comunidad Autónoma o, en su defecto, en la legislación general. Recibidas las cuentas en la Comunidad Autónoma, se remitirán al órgano de fiscalización de cuentas de la misma o, en su defecto, al Tribunal de Cuentas.

Artículo 82. Desarrollo y ejecución de los presupuestos.Las Comunidades Autónomas establecerán las normas y procedimientos para el desarrollo y ejecución del presupuesto de las Universidades, así como para el control de las inversiones, gastos e ingresos de aquéllas, mediante las correspondientes técnicas de auditoría, bajo la supervisión de los Consejos Sociales.

Será legislación supletoria en esta materia la normativa que, con carácter general, sea de aplicación al sector público.

Artículo 83. Colaboración con otras entidades o personas físicas.1. Los grupos de investigación reconocidos por la Universidad, los Departamentos y los Institutos Universitarios de Investigación, y su profesorado a través de los mismos o de los órganos, centros, fundaciones o estructuras organizativas similares de la Universidad dedicados a la canalización de las iniciativas investigadoras del profesorado y a la transferencia de los resultados de la investigación, podrán celebrar contratos con personas, Universidades o entidades públicas y privadas para la realización de trabajos de carácter científico, técnico o artístico, así como para el desarrollo de enseñanzas de especialización o actividades específicas de formación.

2. Los Estatutos, en el marco de las normas básicas que dicte el Gobierno, establecerán los procedimientos de autorización de los trabajos y de celebración de los contratos previstos en el apartado anterior, así como los criterios para fijar el destino de los bienes y recursos que con ellos se obtengan.

Artículo 84. Creación de fundaciones u otras personas jurídicas.Para la promoción y desarrollo de sus fines, las Universidades, con la aprobación del Consejo Social, podrán crear, por sí solas o en colaboración con otras entidades públicas o privadas, empresas, fundaciones u otras personas jurídicas de acuerdo con la legislación general aplicable.

40

La dotación fundacional o la aportación al capital social y cualesquiera otras aportaciones a las entidades que prevé el párrafo anterior, con cargo a los presupuestos de la Universidad, quedarán sometidas a las normas que, a tal fin, establezca la Comunidad Autónoma.

Las entidades en las que las Universidades tengan participación mayoritaria en su capital o fondo patrimonial equivalente quedan sometidas a la obligación de rendir cuentas en los mismos plazos y procedimiento que las propias Universidades.

TÍTULO XIIDe los centros en el extranjero o que impartan enseñanzas con arreglo a sistemas educativos extranjeros

Artículo 85. Centros en el extranjero.1. Los centros dependientes de Universidades españolas sitos en el extranjero, que impartan enseñanzas conducentes a la obtención de títulos universitarios de carácter oficial y validez en todo el territorio nacional, tendrán una estructura y un régimen singularizados a fin de acomodarlos a las exigencias del entorno, de acuerdo con lo que determine el Gobierno, y con lo que, en su caso, dispongan los convenios internacionales.

En todo caso, su creación y supresión será acordada por el Gobierno, a propuesta conjunta de los Ministros de Educación, Cultura y Deporte y de Asuntos Exteriores, a propuesta de Consejo Social de la Universidad, y previo informe del Consejo de Gobierno de la Universidad, aprobada por la Comunidad Autónoma competente, previo informe del Consejo de Coordinación Universitaria.

2. Lo dispuesto en el apartado anterior será de aplicación para poder impartir en el extranjero enseñanzas de modalidad presencial, conducentes a la obtención de títulos universitarios de carácter oficial y validez en todo el territorio nacional.

Artículo 86. Centros que impartan enseñanzas con arreglo a sistemas educativos extranjeros.1. El Gobierno, previo informe del Consejo de Coordinación Universitaria, regulará el marco general en el que habrán de impartirse en España enseñanzas conducentes a la obtención de títulos extranjeros de educación superior universitaria, así como las condiciones que habrán de reunir los centros que pretendan impartir tales enseñanzas.

El establecimiento en España de centros que, bajo cualquier modalidad, impartan las enseñanzas a que se refiere el párrafo anterior, requerirá la autorización del órgano competente de la Comunidad Autónoma en cuyo territorio se pretenda el establecimiento, previo informe del Consejo de Coordinación Universitaria.

2. En los términos que establezca la normativa a que se refiere el apanado anterior, los centros regulados en este artículo estarán sometidos, en todo caso, a la evaluación de la Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación o, en su caso, del órgano de evaluación externa que la Ley de la Comunidad Autónoma determine. En este segundo supuesto, la Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación recibirá, en todo caso, copia del mencionado informe.

3. Los títulos y enseñanzas de educación superior correspondientes a estudios extranjeros realizados, en todo o en parte, en España sólo podrán ser sometidos al trámite de homologación o convalidación si los centros donde se realizaron los citados estudios se hubieran establecido de acuerdo con lo previsto en los apartados anteriores, y las enseñanzas sancionadas por el título extranjero cuya homologación se pretende estuvieran efectivamente implantadas en la Universidad o centro extranjero que hubiera expedido el título. Reglamentariamente, y a los efectos de dicha homologación, el Gobierno regulará las condiciones de acceso a los estudios en dichos centros.

41

4. Lo dispuesto en los apartados anteriores se entiende sin perjuicio de lo establecido en los tratados o convenios internacionales suscritos por España o, en su caso, de la aplicación del principio de reciprocidad.

5. El Estado y las Comunidades Autónomas, en el ámbito de sus respectivas competencias, velarán por el cumplimiento por parte de los centros que impartan enseñanzas con arreglo a sistemas educativos extranjeros, de lo establecido en el presente artículo, así como por que los estudiantes que se matriculen en ellos dispongan de una correcta información sobre las enseñanzas y los títulos a los que pueden acceder. TÍTULO XIIIEspacio europeo de enseñanza superior Artículo 87. De la integración en el espacio europeo de enseñanza superior.En el ámbito de sus respectivas competencias el Gobierno, las Comunidades Autónomas y las Universidades adoptarán las medidas necesarias para la plena integración del sistema español en el espacio europeo de enseñanza superior.Artículo 88. De las enseñanzas y títulos.1. A fin de promover la más amplia movilidad de estudiantes y titulados españoles en el espacio europeo de enseñanza superior, el Gobierno, previo informe del Consejo de Coordinación Universitaria, adoptará las medidas que aseguren que los títulos oficiales expedidos por las Universidades españolas se acompañen de aquellos elementos de información que garanticen la transparencia acerca del nivel y contenidos de las enseñanzas certificadas por dicho título.2. No obstante lo dispuesto en el artículo 37, y con el fin de cumplir las líneas generales que emanen del espacio europeo de enseñanza superior, el Gobierno, previo informe del Consejo de Coordinación Universitaria, establecerá, reformará o adaptará las modalidades cíclicas de cada enseñanza y los títulos de carácter oficial y validez en todo el territorio nacional correspondiente a las mismas.Cuando estos títulos sustituyan a los indicados en el citado artículo 37, el Gobierno, previo informe del Consejo de Coordinación Universitaria, determinará las condiciones para la homologación de éstos a los nuevos títulos, así como para la convalidación o adaptación de las enseñanzas que los mismos refrenden.3. Asimismo, el Gobierno, previo informe del Consejo de Coordinación Universitaria, establecerá las normas necesarias para que la unidad de medida del haber académico, correspondiente a la superación de cada una de las materias que integran los planes de estudio de las diversas enseñanzas conducentes a la obtención de títulos de carácter oficial y validez en todo el territorio nacional, sea el crédito europeo o cualquier otra unidad que se adopte en el espacio europeo de enseñanza superior, y para que las Universidades acompañen a los títulos oficiales que expidan, en desarrollo de lo dispuesto en el artículo 34 de la presente Ley, el suplemento europeo al título.4. El Estado, las Comunidades Autónomas y las Universidades fomentarán la movilidad de los estudiantes en el espacio europeo de enseñanza superior a través de programas de becas y ayudas y créditos al estudio o, en su caso, complementando los programas de becas y ayudas de la Unión Europea.

Artículo 89. Del profesorado.1. El profesorado de las Universidades de los Estados miembros de la Unión Europea que haya alcanzado en aquéllas una posición equivalente a las de Catedrático o Profesor Titular de Universidad o de Catedrático o Profesor Titular de Escuelas Universitarias será considerado habilitado a los efectos previstos en esta Ley, según el procedimiento y condiciones que se establezcan regiamentariamente por el Gobierno, previo informe del Consejo de Coordinación Universitaria.2. El profesorado al que se refiere el apartado 1 podrá formar parte de las Comisiones a que se refiere el artículo 57 de la presente Ley y, si las Universidades

42

así lo establecen en sus Estatutos, de las Comisiones encargadas de resolver los concursos para el acceso a los cuerpos docentes universitarios.3. A los efectos de la concurrencia a las pruebas de habilitación y concursos de acceso a los cuerpos de funcionarios docentes universitarios y a las convocatorias de contratos de profesorado que prevé esta Ley, los nacionales de Estados miembros de la Unión Europea gozarán de idéntico tratamiento, y con los mismos efectos, al de los nacionales españoles.Lo establecido en el párrafo anterior será de aplicación a los nacionales de aquellos Estados a los que, en virtud de Tratados Internacionales celebrados por la Unión Europea y ratificados por España, sea de aplicación la libre circulación de trabajadores en los términos en que ésta se encuentra definida en el Tratado Constitutivo de la Comunidad Europea.4. El Estado, las Comunidades Autónomas y las Universidades fomentarán la movilidad de los profesores en el espacio europeo de enseñanza superior a través de programas y convenios específicos y de los programas de la Unión Europea.

Disposición adicional primera. De las Universidades creadas o reconocidas por Ley de las Cortes Generales.Las Cortes Generales y el Gobierno ejercerán las competencias que la presente Ley atribuye, respectivamente, a la Asamblea Legislativa y al Consejo de Gobierno de las Comunidades Autónomas, en cuanto se refiere a las Universidades creadas o reconocidas por Ley de las Cortes Generales, de acuerdo con lo establecido en el artículo 4, y en atención a sus especiales características y ámbito de sus actividades, a la Universidad Nacional de Educación a Distancia y la Universidad Internacional Menéndez Pelayo. Disposición adicional segunda. De la Universidad Nacional de Educación a Distancia.1. La Universidad Nacional de Educación a Distancia impartirá enseñanza universitaria a distancia en todo el territorio nacional.2. En atención a sus especiales características, el Gobierno establecerá, sin perjuicio de los principios recogidos en esta Ley, una regulación específica de la Universidad Nacional de Educación a Distancia, que tendrá en cuenta, en todo caso, el régimen de sus centros asociados y de convenios con las Comunidades Autónomas y otras entidades públicas y privadas, las específicas obligaciones docentes de su profesorado, así como el régimen de los tutores.3. Dicha regulación, de acuerdo con las previsiones del artículo 7, contemplará la creación de un Centro Superior para la Enseñanza Virtual específicamente dedicado a esta modalidad de enseñanza en los distintos ciclos de los estudios universitarios. Dada la modalidad especial de la enseñanza y la orientación finalista de este centro, tanto su organización, régimen de su personal y procedimientos de gestión, así como su financiación, serán objeto de previsiones particulares respecto del régimen general de la Universidad Nacional de Educación a Distancia.

Disposición adicional tercera. De la Universidad Internacional Menéndez Pelayo.1. La Universidad Internacional Menéndez Pelayo, centro universitario de alta cultura, investigación y especialización en el que convergen actividades de distintos grados y especialidades universitarias, tiene por misión difundir la cultura y la ciencia, fomentar las relaciones de intercambio e información científica y cultural de interés internacional e interregional y el desarrollo de actividades de alta investigación y especialización. A tal fin, organizará y desarrollará, conforme a lo establecido en la presente Ley, enseñanzas de tercer ciclo que acreditará con los correspondientes títulos oficiales de Doctor y otros títulos y diplomas de postgrado que la misma expida.2. En atención a sus especiales características y ámbito de sus actividades, la Universidad Internacional Menéndez Pelayo mantendrá su carácter de Organismo autónomo adscrito al Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, con personalidad jurídica y patrimonio propios, y plena capacidad para realizar todo género de actos

43

de gestión y disposición para el cumplimiento de sus fines, sin más limitaciones que las establecidas por las leyes.3. La Universidad Internacional Menéndez Pelayo gozará de autonomía en el ejercicio de sus funciones docentes, investigadoras y culturales, en el marco de su específico régimen legal.4. La Universidad Internacional Menéndez Pelayo se regirá por la normativa propia de los Organismos autónomos a que se refiere el artículo 43.1 .a) de la Ley 6/1997, de 14 de abril, de Organización y Funcionamiento de la Administración General del Estado, por las disposiciones de esta Ley que le resulten aplicables y por el correspondiente Estatuto.Disposición adicional cuarta. De las Universidades de la Iglesia Católica.1. La aplicación de esta Ley a las Universidades y otros centros de la Iglesia Católica se ajustará a lo dispuesto en los acuerdos entre el Estado español y la Santa Sede.2. Las Universidades establecidas o que se establezcan en España por la Iglesia Católica con posterioridad al Acuerdo entre el Estado español y la Santa Sede de 3 de enero de 1979, sobre Enseñanza y Asuntos Culturales, quedarán sometidas a lo previsto por esta Ley para las Universidades privadas, a excepción de la necesidad de Ley de reconocimiento.En los mismos términos, los centros universitarios de ciencias no eclesiásticas no integrados como centros propios en una Universidad de la Iglesia Católica, y que ésta establezca en España, se sujetarán, para impartir enseñanzas conducentes a la obtención de títulos de carácter oficial y validez en todo el territorio nacional, a lo previsto por esta Ley para los centros adscritos a una Universidad pública. Disposición adicional quinta. De los colegios mayores y residencias universitarias.1. Los colegios mayores son centros universitarios que, integrados en la Universidad, proporcionan residencia a los estudiantes y promueven la formación cultural y científica de los residentes, proyectando su actividad al servicio de la comunidad universitaria.2. El funcionamiento de los colegios mayores se regulará por los Estatutos de cada Universidad y los propios de cada colegio mayor y gozarán de los beneficios y exenciones fiscales de la Universidad a la que estén adscritos.3. Las Universidades podrán crear o adscribir residencias universitarias de acuerdo con lo previsto en sus Estatutos. Disposición adicional sexta. De otros centros docentes de educación superior.Los centros docentes de educación superior que, por la naturaleza de las enseñanzas que impartan o los títulos o diplomas que estén autorizados a expedir, no se integren o no proceda su integración o adscripción a una Universidad, conforme a los términos de la presente Ley, se regirán por las disposiciones específicas que les sean aplicables.Disposición adicional séptima. Del régimen de conciertos entre Universidades e instituciones sanitarias.Corresponde al Gobierno, a propuesta de los Ministerios de Educación, Cultura y Deporte y de Sanidad y Consumo, previo informe del Consejo de Coordinación Universitaria, establecer las bases generales del régimen de conciertos entre las Universidades y las instituciones sanitarias y establecimientos sanitarios, en las que se deba impartir enseñanza universitaria, a efectos de garantizar la docencia práctica de Medicina, Farmacia y Enfermería y otras enseñanzas que así lo exigieran.En dichas bases generales, se preverá la participación de los Consejos de Gobierno de las Comunidades Autónomas en los conciertos singulares que, conforme a aquéllas, se suscriban entre Universidades e instituciones sanitarias.

Disposición adicional octava. Del modelo de financiación de las Universidades públicas.A efectos de lo previsto en el artículo 79, el Consejo de Coordinación Universitaria elaborará un modelo de costes de referencia de las Universidades públicas que,

44

atendiendo a las necesidades mínimas de éstas, y con carácter meramente indicativo, contemple criterios y variables que puedan servir de estándar para la elaboración de modelos de financiación por los poderes públicos, en el ámbito de sus competencias y dentro del objetivo de estabilidad presupuestaria, y a las Universidades para el desarrollo de sus políticas de financiación.Disposición adicional novena. De los cambios sobrevenidos en las Universidades privadas y centros de educación superior adscritos a Universidades públicas.1. El reconocimiento de las Universidades privadas caducará en el caso de que, transcurrido el plazo fijado por la Ley de reconocimiento, no se hubiera solicitado la autorización para el inicio de las actividades académicas o ésta fuera denegada por falta de cumplimiento de los requisitos previstos en el ordenamiento jurídico.2. A solicitud de una Universidad privada, el órgano competente de la Comunidad Autónoma, y conforme al procedimiento que ésta establezca, podrá dejar sin efecto el reconocimiento de los centros o enseñanzas existentes en dicha Universidad. Ésta garantizará que los estudiantes que cursen las correspondientes enseñanzas puedan finalizarlas conforme a las reglas generales para la extinción de los planes de estudios.Lo dispuesto en el párrafo anterior será de aplicación, asimismo, en el caso de supresión de centros adscritos a Universidades públicas.3. Si con posterioridad al inicio de sus actividades la Comunidad Autónoma apreciara que una Universidad privada o un centro universitario adscrito a una Universidad pública incumple los requisitos exigidos por el ordenamiento jurídico o los compromisos adquiridos al solicitarse su reconocimiento, o se separa de las funciones institucionales de la Universidad contemplados en el artículo 1, requerirá de la Universidad la regularización en plazo de la situación. Transcurrido éste sin que tal regularización se hubiera producido, previa audiencia de la Universidad privada o del centro universitario adscrito, la Comunidad Autónoma podrá revocar el reconocimiento de los centros o enseñanzas afectados o lo comunicará a la Asamblea Legislativa, a efectos de la posible revocación del reconocimiento de la Universidad privada.

Disposición adicional décima. De la movilidad temporal del personal de las Universidades.1. Los poderes públicos promoverán mecanismos de movilidad entre las Universidades y otros centros de investigación, con sus correspondientes programas de financiación. Asimismo, promoverán medidas de fomento y colaboración entre las Universidades, centros de enseñanzas no universitarias, Administraciones públicas, empresas y otras entidades, públicas o privadas, para favorecer la movilidad temporal entre su personal y el que presta sus servicios en estas entidades.2. A los efectos previstos en el apartado anterior, se tendrá en cuenta la singularidad de las Universidades de los territorios insulares y la distancia al territorio peninsular. El Gobierno, las Comunidades Autónomas y las Universidades establecerán, coordinadamente, una línea de fomento para la movilidad de los ayudantes.

Disposición adicional undécima. De los nacionales de Estados no miembros de la Unión Europea.1. Los contratos de profesorado que prevé esta Ley no estarán sujetos a condiciones o requisitos basados en la nacionalidad.

2. Para los nacionales de Estados no miembros de la Unión Europea la participación en las pruebas de habilitación que prevé esta Ley no estará sujeta a condiciones o requisitos basados en la nacionalidad.

Los habilitados de nacionalidad extranjera no comunitaria podrán tomar parte en los concursos de acceso y, en su caso, acceder a la función pública docente universitaria, cuando en el Estado de su nacionalidad a los españoles se les reconozca aptitud legal para ocupar en la docencia universitaria posiciones

45

análogas a las de los funcionarios de los cuerpos docentes universitarios en la Universidad española.

Disposición adicional duodécima. De los profesores asociados conforme al artículo 105 de la Ley General de Sanidad.Los profesores asociados cuya plaza y nombramiento traigan causa del apartado 2 del artículo 105 de la Ley 14/1986, de 25 de abril, General de Sanidad, se regirán por las normas propias de los profesores asociados de la Universidad, con las peculiaridades que reglamentariamente se establezcan en cuanto a la duración de sus contratos.El número de plazas de profesores asociados que se determine en los conciertos entre las Universidades y las instituciones sanitarias no será tomado en consideración a los efectos del porcentaje que establece el párrafo segundo del apartado 1 del artículo 48.

Disposición adicional decimotercera. De la contratación de personal investigador, científico o técnico conforme a la Ley 13/1986, de 14 de abril de Fomento y Coordinación General de la Investigación Científica y Técnica.Las posibilidades de contratación de personal previstas en esta Ley para las Universidades públicas se entienden sin perjuicio de lo establecido en el artículo 17 de la Ley 13/1986, de 14 de abril, de Fomento y Coordinación General de la Investigación Científica y Técnica, en la redacción dada por la disposición adicional séptima de la Ley 12/2001, de 9 de julio, de medidas urgentes de reforma del mercado de trabajo para el incremento del empleo y la mejora de su calidad.

Disposición adicional decimocuarta. Del Defensor Universitario.Para velar por el respeto a los derechos y las libertades de los profesores, estudiantes y personal de administración y servicios, ante las actuaciones de los diferentes órganos y servicios universitarios, las Universidades establecerán en su estructura organizativa la figura del Defensor Universitario. Sus actuaciones, siempre dirigidas hacia la mejora de la calidad universitaria en todos sus ámbitos, no estarán sometidas a mandato imperativo de ninguna instancia universitaria y vendrán regidas por los principios de independencia y autonomía.Corresponderá a los Estatutos establecer el procedimiento para su elección o designación, duración de su mandato y dedicación, así como su régimen de funcionamiento.

Disposición adicional decimoquinta. Del acceso a los distintos ciclos de los estudios universitarios.En las directrices generales de los planes de estudios a que se refiere el apartado 1 del artículo 34, el Gobierno, previo informe del Consejo de Coordinación Universitaria, establecerá las condiciones para el paso de un ciclo a otro de aquéllos en que se estructuran los estudios universitarios de acuerdo con lo establecido en el artículo 37 y el apartado 2 del artículo 88, así como para el acceso a los distintos ciclos desde enseñanzas o titulaciones universitarias o no universitarias que hayan sido declaradas equivalentes a las universitarias a todos los efectos.Disposición adicional decimosexta. De los títulos de especialista para profesionales sanitarios.Los títulos de especialista para profesionales sanitarios serán expedidos por el Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, tendrán carácter oficial y validez en todo el territorio nacional, y se regularán por su normativa específica.Corresponde al Gobierno, a propuesta de los Ministros de Educación, Cultura y Deporte y de Sanidad y Consumo, y de acuerdo con lo previsto en las disposiciones de la Unión Europea que resulten aplicables, la creación, cambio de denominación o supresión de especialidadesy la determinación de las condiciones para su obtención, expedición y homologación.

46

La disposición adicional decimonovena de esta Ley resultará aplicable a la denominación de dichos títulos de especialista.

Disposición adicional decimoséptima. De las actividades deportivas de las Universidades.El Gobierno, a propuesta del Consejo de Coordinación Universitaria, dictará las disposiciones necesarias para coordinar las actividades deportivas de las Universidades con el fin de asegurar su proyección nacional e internacional y articular fórmulas para compatibilizar los estudios de deportistas de alto nivel con sus actividades deportivas.

Disposición adicional decimoctava. De las exenciones tributarias.Las exenciones tributarias a las que se refiere la presente Ley, en cuanto afecten a las Universidades situadas en Comunidades Autónomas que gocen de un régimen tributario foral, se adecuarán a lo que se establece en la Ley Orgánica aplicable a esa Comunidad.

Disposición adicional decimonovena. De las denominaciones.Sólo podrá utilizarse la denominación de Universidad, o las propias de los centros, enseñanzas, títulos de carácter oficial y validez en todo el territorio nacional y órganos unipersonales de gobierno a que se refiere esta Ley, cuando hayan sido autorizadas o reconocidas de acuerdo con lo dispuesto en la misma. No podrán utilizarse aquellas otras denominaciones que, por su significado, puedan inducir a confusión con aquéllas.

Disposición adicional vigésima. Del Registro Nacional de Universidades, Centros y Enseñanzas.1. En el Ministerio de Educación, Cultura y Deporte existirá con carácter meramente informativo un Registro Nacional de Universidades y centros y estructuras universitarios que impartan enseñanzas conducentes a la obtención de títulos universitarios de carácter oficial y validez en todo el territorio nacional y de estas mismas enseñanzas. Este Registro, que tendrá carácter público, se denominará Registro Nacional de Universidades, Centros y Enseñanzas. La inscripción en el mismo será requisito necesario para la inclusión de los correspondientes títulos que expidan las Universidades en el Registro Nacional de Títulos Universitarios Oficiales.2. Las Comunidades Autónomas o los registros públicos dependientes de las mismas tendrán que dar traslado al Registro Nacional de Universidades, Centros y Enseñanzas, mencionado en el apartado anterior, de los datos a que se refiere el mismo.3. Las Comunidades Autónomas o los registros públicos dependientes de las mismas tendrán que dar traslado al Registro Nacional de Universidades, Centros y Enseñanzas, de la inscripción de las Universidades privadas. En dicho Registro habrá de quedar constancia de la persona o personas, físicas o jurídicas, promotoras o que, en su caso, ostenten algún tipo de titularidad sobre la Universidad privada en cuanto persona jurídica, de los cambios que se efectúen en relación con las mismas, así como de las alteraciones que puedan producirse en la naturaleza y estructura de la Universidad privada en cuanto persona jurídica. Se presumirá el carácter de promotor o titular de quien figure como tal en el mencionado Registro.

Disposición adicional vigésima primera. De la excepción de clasificación como contratistas a las Universidades.En los supuestos del artículo 83 no será exigible la clasificación como contratistas a las Universidades para ser adjudicatarias de contratos con las Administraciones públicas.

Disposición adicional vigésima segunda. Del régimen de Seguridad Social de profesores asociados, visitantes y eméritos.1. En la aplicación del régimen de Seguridad Social a los profesores asociados y a los profesores visitantes, se procederá como sigue:

47

a) Los que sean funcionarios públicos sujetos al régimen de clases pasivas del Estado continuarán con su respectivo régimen, sin que proceda su alta en el régimen general de la Seguridad Social, por su condición de profesor asociado o visitante.

b) Los que estén sujetos al Régimen general de la Seguridad Social o a algún Régimen especial distinto al señalado en el apartado a) serán alta en el Régimen general de la Seguridad Social.

c) Los que no se hallen sujetos a ningún régimen de previsión obligatoria serán alta en el Régimen general de la Seguridad Social.

2. Los profesores eméritos no serán dados de alta en el Régimen general de la Seguridad Social.

Disposición adicional vigésima tercera. De la alta inspección del Estado.Corresponde al Estado la alta inspección y demás facultades que, conforme al artículo 149.1.308 de la Constitución, le competen para garantizar el cumplimiento de sus atribuciones en materia de enseñanza universitaria, sin perjuicio de las competencias propias de las Comunidades Autónomas.

Disposición adicional vigésima cuarta. De la integración de estudiantes con discapacidad en las Universidades.Las Universidades en el desarrollo de la presente Ley tendrán en cuenta las disposiciones de la Ley 13/1982, de 7 de abril, de Integración Social de los Minusválidos, y Ley Orgánica 1/1990, de 3 de octubre, de Ordenación General del Sistema Educativo, en lo referente a la integración de estudiantes con discapacidades en la enseñanza universitaria, así como en los procesos de selección de personal al que se refiere la presente Ley.

Disposición adicional vigésima quinta. Del acceso a la Universidad de los mayores de veinticinco años y de los titulados de Formación Profesional.1. El Gobierno, previo informe del Consejo de Coordinación Universitaria, regulará las condiciones básicas para el acceso a la Universidad de los mayores de veinticinco años que no reúnan los requisitos previstos en el apartado 2 del artículo 42.2. Para el acceso directo a la Universidad de los titulados de Formación Profesional se estará a lo previsto en el artículo 35.4 de la Ley Orgánica 1/1990, de 3 de octubre, de Ordenación General del Sistema Educativo.

Disposición adicional vigésima sexta. De la participación del personal de las Escalas del Consejo Superior de Investigaciones Científicas en las Comisiones de habilitación.El Gobierno, previo informe del Consejo de Coordinación Universitaria, regulará las condiciones en que el personal funcionario científico e investigador perteneciente a las Escalas del Consejo Superior de Investigaciones Científicas podrá formar parte de las Comisiones de habilitación para participar en los concursos de acceso a plazas de funcionarios de los cuerpos docentes universitarios.

Disposición adicional vigésima séptima. De la incorporación de profesores de otros niveles educativos a la Universidad.El Gobierno y las Comunidades Autónomas fomentarán convenios con las Universidades a fin de facilitar la incorporación a los Departamentos universitarios de los profesores de los cuerpos docentes a los que se refiere la Ley Orgánica 1/1990, de 3 de octubre, de Ordenación General del Sistema Educativo. 

48

Disposición transitoria primera. De la constitución del Consejo de Coordinación Universitaria.El Gobierno, a propuesta del Ministro de Educación, Cultura y Deporte, adoptará en un plazo no superior a tres meses de la entrada en vigor de esta Ley las medidas necesarias para la constitución del Consejo de Coordinación Universitaria.Las competencias atribuidas por esta Ley al Consejo de Coordinación Universitaria serán ejercidas por el actual Consejo de Universidades en tanto no se constituya aquél. Una vez constituido, el Consejo de Coordinación Universitaria, en el plazo máximo de seis meses, elaborará su Reglamento. Hasta la aprobación de este Reglamento se regirá por el actual del Consejo de Universidades en lo que no se oponga a lo dispuesto en esta Ley.

Disposición transitoria segunda. Del Claustro Universitario, del Rector y de la aprobación de los Estatutos de las Universidades públicas.1. En el plazo máximo de seis meses, a partir de la entrada en vigor de la presente Ley, cada Universidad procederá a la constitución del Claustro Universitario conforme a lo dispuesto en esta Ley para la elaboración de sus Estatutos.

La Junta de Gobierno regulará la composición de dicho Claustro y la normativa para su elección. En el citado Claustro, que tendrá un máximo de trescientos miembros, estarán representados los distintos sectores de la comunidad universitaria, siendo como mínimo el cincuenta y uno por ciento de sus miembros funcionarios doctores de los cuerpos docentes universitarios.

Elegido el Claustro Universitario, a que se refiere el párrafo primero, se constituirá un Consejo de Gobierno provisional de acuerdo con las previsiones de la presente Ley.

El Claustro Universitario elegido elaborará los Estatutos, de acuerdo con el procedimiento y con el régimen de mayorías que el mismo establezca, en el plazo máximo de nueve meses a partir de su constitución. Transcurrido este plazo sin que la Universidad hubiere presentado los Estatutos para su control de legalidad, el Consejo de Gobierno de la Comunidad Autónoma acordará unos Estatutos en el plazo máximo de tres meses.Los Claustros de las Universidades que tuvieran que renovarse en el período comprendido entre la entrada en vigor de la presente Ley y la constitución del Claustro Universitario podrán permanecer hasta dicha constitución.

2. Los Rectores que deban ser renovados, por finalización del mandato o por vacante, en el período comprendido entre la entrada en vigor de esta Ley y la aprobación de los Estatutos, lo serán de conformidad con las previsiones del artículo 20, si bien el procedimiento, cuya regulación se atribuye en dicho artículo a los Estatutos, será establecido por la Junta de Gobierno o, en su caso, por el Consejo de Gobierno. En todo caso, el voto conjunto de los profesores funcionarios doctores de los cuerpos docentes universitarios tendrá el valor de, al menos, el cincuenta y uno por ciento del total del voto a candidaturas válidamente emitido por la comunidad universitaria.

3. Los Estatutos establecerán las disposiciones que regulen la continuidad, en su caso, del Claustro elegido conforme a lo establecido en el apartado 1, hasta su elección de acuerdo con lo dispuesto en los propios Estatutos. Asimismo, los indicados Estatutos dispondrán la continuidad, en su caso, de los respectivos Rectores hasta la finalización de su mandato conforme a los actuales Estatutos, o la elección de nuevo Rector.

4. Hasta la publicación de los Estatutos a que se refiere el apartado 1, la Junta de Gobierno o, en su caso, el Consejo de Gobierno de la Universidad adoptará las normas oportunas para la aplicación de lo establecido en la presente Ley en todo aquello en que los actuales Estatutos se opongan a la misma.

49

Disposición transitoria tercera. De la adaptación de las Universidades privadas a la presente Ley.Las Universidades privadas actualmente existentes deberán adaptarse a las previsiones de esta Ley en el plazo de quince meses desde su entrada en vigor.No obstante, el porcentaje a que se refiere el apartado 2 del artículo 72 habrá de alcanzarse en el plazo máximo de cinco años, a contar desde la fecha de entrada en vigor de esta Ley.Disposición transitoria cuarta. De los actuales ayudantes.Quienes a la entrada en vigor de la presente Ley se hallen contratados en Universidades públicas como ayudantes, podrán permanecer en su misma situación hasta la extinción del contrato y de su eventual renovación, conforme a la legislación que les venía siendo aplicable. A partir de ese momento, podrán vincularse a una Universidad pública en alguna de las categorías de personal contratado previstas en la presente Ley y conforme a lo establecido en ella, con exclusión de la de ayudante. No obstante, en el caso de los ayudantes que estén en posesión del título de Doctor para ser contratados como profesor ayudante doctor no les resultará aplicable lo dispuesto en el artículo 50 sobre la desvinculación de la Universidad contratante durante dos años.

Disposición transitoria quinta. De los actuales profesores asociados.1. Quienes a la entrada en vigor de la presente Ley se hallen contratados en Universidades públicas como profesores asociados podrán permanecer en su misma situación, conforme a la legislación que les venía siendo aplicable, hasta la finalización de sus actuales contratos. No obstante, dichos contratos podrán serles renovados conforme a la legislación que les venía siendo aplicable, sin que su permanencia en esta situación pueda prolongarse por más de cuatro años a contar desde la entrada en vigor de la presente Ley.A partir de ese momento sólo podrán ser contratados en los términos previstos en la presente Ley. No obstante, en el caso de los profesores asociados que estén en posesión del título de Doctor, para ser contratados como profesor ayudante doctor no les resultará aplicable lo dispuesto en el artículo 50 sobre la desvinculación de la Universidad contratante durante dos años.2. Lo dispuesto en el apartado anterior no será de aplicación a los actuales profesores asociados cuya plaza y nombramiento traiga causa del apartado 2 del artículo 105 de la Ley 14/1986, de 25 de abril, General de Sanidad, que se regirán por lo establecido en la disposición adicional duodécima.

Disposición transitoria sexta. De los Maestros de Taller o Laboratorio y Capataces de Escuelas Técnicas.Los funcionarios del cuerpo de Maestros de Taller o Laboratorio y Capataces de Escuelas Técnicas declarado a extinguir por la disposición transitoria quinta de la Ley Orgánica 1 1/1983, de 25 de agosto, de Reforma Universitaria, no integrados dentro del cuerpo de Profesores Titulares de Escuelas Universitarias por la Ley 55/1999, de 29 de diciembre, de Medidas fiscales, administrativas y del orden social, permanecerán en el cuerpo de origen, sin perjuicio de su derecho a integrarse en el mencionado cuerpo de Profesores Titulares de Escuelas Universitarias, en sus propias plazas y realizando las mismas funciones que vienen desarrollando, siempre que en el plazo de cinco años desde el 1 de enero de 2000, fecha de la entrada en vigor de la citada Ley 55/1999, reúnan las condiciones de titulación exigidas para acceder a él.

Disposición transitoria séptima. De los Profesores Numerarios de Escuelas Oficiales de Náutica.Los funcionarios del cuerpo de Profesores Numerarios de Escuelas Oficiales de Náutica, declarado a extinguir por el apartado 9 de la disposición adicional decimoquinta de la Ley 30/1984, de 2 de agosto, de Medidas para la Reforma de la Función Pública, en la redacción dada por la Ley 23/1988, de 28 de julio, no integrados dentro del cuerpo de Profesores Titulares de Universidad en virtud de lo

50

establecido en la citada Ley, quedan integrados en sus propias plazas, en el mencionado cuerpo, siempre que estén en posesión del título de Doctor, o cuando lo obtengan en el plazo de cinco años, contados a partir de la publicación de la presente Ley.

Disposición transitoria octava. De la aplicación de las normas establecidas para la habilitación y para los concursos de acceso para proveer plazas de los cuerpos de funcionarios docentes.1. Las normas establecidas en la sección segunda del capítulo I del Título IX para la habilitación y para el acceso a plazas de cuerpos de funcionarios docentes universitarios deberán cumplirse en todas las convocatorias que se publiquen a partir de la fecha de publicación de esta Ley en el "Boletín Oficial del Estado".

Hasta tanto se produzca la aprobación de los Estatutos, a que se refiere el apartado 1 de la disposición transitoria segunda, las actuales Juntas de Gobierno de las Universidades adoptarán las medidas necesarias para hacer posible la aplicación de lo establecido en el párrafo anterior.

2. Los concursos cuyas convocatorias hayan sido publicadas con anterioridad a la publicación de esta Ley en el "Boletín Oficial del Estado" se realizarán con arreglo a las normas contenidas en la Ley Orgánica 11/1983, de 25 de agosto.

Disposición derogatoria única. Derogación normativa.1. Queda derogada la Ley Orgánica 11/1983, de 25 de agosto, de Reforma Universitaria, y en cuanto mantengan la vigencia, la Ley 8/1983, de 29 de junio, sobre medidas urgentes en materia de órganos de gobierno de las Universidades, el Decreto 2551/1972, de 21 de julio, sobre Colegios Universitarios, y el Decreto 2293/1973, de 1 7 de agosto, por el que se regulan las Escuelas Universitarias, así como cuantas disposiciones de igual o inferior rango se opongan a lo dispuesto en la presente Ley.Asimismo, queda derogada la disposición adicional vigésima de la Ley 30/1984, de 2 de agosto, de Medidas para la Reforma de la Función Pública, modificada por la Ley 23/1988, de 23 de julio.2. Sin perjuicio de lo establecido en la disposición transitoria segunda, en tanto se aprueban los nuevos Estatutos conformados a esta Ley, la Ley Orgánica 1 1 /1983, de 25 de agosto, de Reforma Universitaria, continuará en vigor en cuanto se refiere a órganos de gobierno y representación de las Universidades.

Disposición final primera. Título competencial.La presente Ley se dicta al amparo de la competencia que corresponde al Estado conforme al artículo 149.1.1, 15a, 18' y 30' de la Constitución. Disposición final segunda. Modificación de la Ley 14/1986, de 25 de abril General de Sanidad.El artículo 105 de la Ley 14/1986, de 25 de abril, General de Sanidad, queda redactado como sigue:"Artículo 105.1. En el marco de la planificación asistencial y docente de las Administraciones públicas, el régimen de conciertos entre las Universidades y las instituciones sanitarias podrá establecer la vinculación de determinadas plazas asistenciales de la institución sanitaria con plazas docentes de los cuerpos de profesores de Universidad.

Las plazas así vinculadas se proveerán por concurso entre quienes hayan sido seleccionados en los concursos de acceso a los correspondientes cuerpos de funcionarios docentes universitarios, conforme a las normas que les son propias.Quienes participen en las pruebas de habilitación, previas a los mencionados concursos, además de reunir los requisitos exigidos en las indicadas normas, acreditarán estar en posesión del título de médico especialista o de farmacéutico especialista que proceda y cumplir las exigencias que, en cuanto a su cualificación

51

asistencial, se determinen reglamentariamente. En la primera de dichas pruebas, las Comisiones deberán valorar los méritos e historial académico e investigador y los propios de la labor asistencial de los candidatos, en la forma que reglamentariamente se establezca.

En las Comisiones que resuelvan los mencionados concursos de acceso, dos de sus miembros serán elegidos por sorteo público por la institución sanitaria correspondiente.

2. Los conciertos podrán establecer, asimismo, un número de plazas de profesores asociados que deberá cubrirse por personal asistencial que esté prestando servicios en la institución sanitaria concertada. Este número no será tenido en cuenta a efectos del porcentaje de contratados que rige para las Universidades públicas. Estos profesores asociados se regirán por las normas propias de los profesores asociados de la Universidad, con las peculiaridades que reglamentariamente se establezcan en cuanto al régimen temporal de sus contratos. Los Estatutos de la Universidad deberán recoger fórmulas específicas para regular la participación de estos profesores en los órganos de gobierno de la Universidad.3. Los conciertos establecerán, asimismo, el número de plazas de ayudante y profesor ayudante doctor, en las relaciones de puestos de trabajo de las Universidades públicas, que deberán cubrirse mediante concursos públicos entre profesionales sanitarios que hubieran obtenido el título de especialista en los tres años anteriores a la convocatoria del concurso."

Disposición final tercera. Habilitación para el desarrollo reglamentario.Corresponde al Gobierno y a las Comunidades Autónomas en el ámbito de sus respectivas competencias dictar las disposiciones necesarias para el desarrollo y aplicación de la presente Ley.Disposición final cuarta. Carácter de Ley Orgánica de la presente Ley.La presente Ley tiene el carácter de Ley Orgánica, a excepción de los siguientes preceptos: apartado 1 del artículo 3, los apartados 1, 2, 3 y 4 del artículo 4, los apartados 1, 2, 3 y 4 del artículo 6, todos ellos del Título I; los artículos 7, 8, 9 y 10 del capítulo I del Título II; el capítulo I del Título III; los Títulos IV y V; el artículo 36 del Título VI, el artículo 41 del Título VII, el apartado 4 del artículo 46 del Título VIII; el capítulo I del Título IX; el Título X; el Título XI; el Título XII (salvo el apartado 2 del artículo 85); el artículo 89 del Título XIII, las disposiciones adicionales primera, segunda, tercera, cuarta (salvo el apartado 2), quinta, sexta, séptima, octava, décima, undécima, duodécima, decimotercera, decimocuarta, decimosexta, decimoséptima, decimoctava, decimonovena, vigésima, vigésima primera, vigésima segunda, vigésima sexta y vigésima séptima; las disposiciones transitorias primera, segunda, cuarta, quinta, sexta, séptima y octava; y las disposiciones finales primera, segunda, tercera y quinta.Disposición final quinta. Entrada en vigor.La presente Ley entrará en vigor a los veinte días de su publicación en el "Boletín Oficial del Estado", salvo los apartados 2 y 3 del artículo 42, que entrarán en vigor en el momento en que la Ley 30/1974, de 24 de julio, sobre pruebas de aptitud para el acceso a las Facultades, Escuelas Técnicas Superiores, Colegios Universitarios y Escuelas Universitarias, con valor reglamentario en virtud del apartado 4 de la disposición final cuarta de la Ley Orgánica 1/1990, de 3 de octubre, de Ordenación General del Sistema Educativo, sea expresamente derogada. Entre tanto, se mantendrá vigente el actual sistema de acceso a los estudios universitarios.Por tanto,Mando a todos los españoles, particulares y autoridades, que guarden y hagan guardar esta Ley Orgánica.Madrid, 21 de diciembre de 2001.JUAN CARLOS R.El Presidente del Gobierno,JOSÉ MARÍA AZNAR LÓPEZ

52

LLEI 1/2003, de 19 de febrer, d’universitats de Catalunya (DOGC núm. 3826, de 20 de febrero de 2003)

El President de la Generalitat de Catalunya

Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d’acord amb el que estableix l’article 33.2 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, promulgo la següent

LLEI

Preàmbul

Les universitats catalanes es troben, en aquest principi de segle, davant de noves realitats, nous reptes i noves oportunitats. Els processos d’internacionalització afecten plenament el nostre món universitari i requereixen polítiques i estratègies ben afinades en àmbits com la qualitat de la docència i la recerca, la mobilitat dels estudiants i del professorat o la convergència cap a la constitució d’un espai europeu d’ensenyament superior. D’altra banda, l’evolució ràpida de l’entorn econòmic i social demana una adaptació constant dels ensenyaments i dels mètodes operatius de les universitats a fi de permetre combinar de manera efectiva la creació i la transmissió de coneixements científics, tècnics i humanístics amb la preparació per a l’exercici professional i amb el foment del pensament crític, el pluralisme i els valors propis d’una societat democràtica. Així mateix, la generalització de l’ensenyament superior a Catalunya, complementada amb una certa disminució de la pressió demogràfica, permet desenvolupar, amb decisió creixent, polítiques de qualitat encaminades a situar les universitats catalanes en posicions capdavanteres i a oferir un servei de primera línia a la població de

53

Catalunya en el camp de l’educació superior. Finalment, les tecnologies de la informació i les comunicacions obren possibilitats fins ara insospitades i poden constituir instruments essencials per a la millora permanent de les universitats.

En la tasca d’afrontar les noves realitats, aquesta Llei es fonamenta en tres premisses bàsiques. En primer lloc, en l’existència d’una realitat universitària catalana, hereva d’una tradició intel·lectual, educativa i científica que ens és pròpia i que anomenem "sistema universitari de Catalunya". En segon lloc, en la voluntat d’aquesta realitat d’integrar-se plenament en l’espai europeu d’ensenyament superior i d’assolir un paper protagonista en la seva construcció. Finalment, en l’excel·lència com a instrument indispensable de progrés en tots els àmbits de l’activitat universitària i, en particular, en la docència, en la recerca i en la transferència de tecnologia i de coneixements.

El sistema universitari de Catalunya constitueix una realitat amb segles d’història. El rei Jaume II va crear els Estudis Generals de Lleida, l’any 1300, orientat pels principis d’autonomia universitària i d’universalitat del saber. Entre 1533 i 1645 es posaren també en funcionament estudis generals o universitats a Barcelona, Girona, Tarragona, Vic, Solsona i Tortosa. És interessant constatar que les ordinacions (estatuts) en regulaven amb precisió el funcionament intern i, entre altres coses, l’elecció del rector, càrrec que es repartien alternativament un català i un aragonès. També posaven ja l’èmfasi en la voluntat d’atracció d’estudiants forans.

L’ensulsiada de 1714 s’emportà les universitats històriques. Durant el segle XVIII la Junta de Comerç promogué a la ciutat de Barcelona una activitat educativa d’esperit alhora modern i pràctic. La restauració, llargament reivindicada, de la Universitat de Barcelona l’any 1837 fou un gran pas endavant en el redreçament universitari. Milà i Fontanals, Duran i Bas i d’altres intel·lectuals de la Renaixença en foren professors. En l’àmbit mèdic, podríem esmentar les recerques de Ramón y Cajal i de l’escola de fisiologia d’August Pi i Sunyer. La universitat restaurada fou, però, una universitat burocràtica i de dependència molt centralitzada, una universitat provincial i subordinada -llevat del parèntesi dels anys trenta del segle XX, fins al 1954 no es pogueren atorgar doctorats a la Universitat de Barcelona-, on la realitat de Catalunya trobava dificultats d’expressió i la seva llengua pròpia era totalment absent. Tot això portà a dues línies d’acció. D’una banda, a un impuls extern i aliè a la universitat oficial per a envigorir l’ensenyament superior i la recerca, a Catalunya i sobre Catalunya, que culminà amb la fundació de l’Institut d’Estudis Catalans i els Estudis Universitaris Catalans. D’altra banda, a un impuls intern de reforma de la universitat, conduït, en paraules de Pere Bosch i Gimpera, per una generació "que sentia apassionadament un ideal català, ideal que porta a la universitat no sols per tractar de millorar-la, sinó de transformar-la i d’incorporar-la

54

a la vida catalana". Era una generació inspirada en el lema de Torres i Bages: "Lo dia que la Universitat sia de debò catalana, començarà la renaixença de Catalunya". Aquest moviment s’expressà amb lucidesa i un gran caràcter innovador en el Primer Congrés Universitari Català (1903) i en el Segon (1918), espais de reflexió, debat i reivindicació en què es van tractar qüestions com la catalanitat de la universitat, l’autonomia, la llibertat de càtedra i la renovació pedagògica i cultural i es va reclamar la transformació de la universitat per a situar-la en condicions d’assolir un nivell alt de qualitat.

Tots aquests moviments confluïren en l’extraordinària florida de la Universitat Autònoma de Barcelona, amb un patronat presidit per Pompeu Fabra i, com a rector, Pere Bosch i Gimpera, que succeí Jaume Serra i Húnter. L’estatut d’autonomia de la Universitat de Barcelona, promulgat l’any 1933 i vigent, amb interrupcions, fins el 1939, introduïa innovacions molt destacades en aspectes tan importants com la selecció del professorat, la regulació del professorat no pertanyent als cossos estatals, la incorporació dels estudiants als òrgans de govern i la renovació de plans d’estudi.

En la resistència contra el franquisme, destacà el paper de la universitat com a espai de reivindicació democràtica i pacífica de les llibertats i d’afirmació de les seves funcions socials. En són exponents episodis com l’acte de constitució, el 9 de març de 1966, del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona, en el convent dels Caputxins de Sarrià, on, en presència d’intel·lectuals com Jordi Rubió, Joan Oliver o Manuel Sacristán, es presentà el "Manifest per a una universitat democràtica", o documents com el Manifest de Bellaterra, l’any 1975, que, amb l’objectiu d’assolir una universitat catalana, científica i democràtica, van impulsar la renovació universitària en la primera etapa de la transició democràtica.

Ja en aquesta nova etapa, cal destacar la constitució del Consell Interuniversitari de Catalunya i la celebració del Tercer Congrés Universitari Català, el 1978, que pretenia "arribar a una anàlisi global que permeti elaborar una alternativa política universitària adaptada a les possibilitats d’un marc polític democràtic".

En èpoques més recents, recuperada ja la Generalitat de Catalunya, s’ha anat consolidant un sistema universitari propi, alhora català, científic i democràtic. Un sistema, a més, modern, plural, molt extens i distribuït en el territori. Així mateix, les universitats catalanes han aprofundit llur relació amb les universitats dels altres territoris de parla catalana amb la creació de la Xarxa d’Universitats Institut Joan Lluís Vives. Paral·lelament, el Govern de la Generalitat s’ha dotat d’una estructura adequada en l’àmbit universitari, que culmina amb la creació del Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació, l’abril de l’any 2000.

55

De la mateixa manera que aquesta Llei vol ésser hereva de la dilatada i intensa tradició universitària de Catalunya i reivindica el catalanisme polític com a inspiració per a la creació d’un marc propi d’ensenyament superior, també vol impulsar les aportacions que la universitat catalana pot fer a l’avenç del coneixement, de les ciències, de les humanitats i del conjunt de l’experiència universitària. Aquesta Llei pretén contribuir a la construcció d’un sistema universitari profundament universalista i, en particular, europeista. En aquest sentit, és bo recordar que, en un escrit de Francesc Layret, la primera proposta d’estatuts per a una universitat autònoma de Barcelona, feta al Segon Congrés Universitari Català (1918), deia que la universitat havia d’ésser un "òrgan propulsor de la cultura catalana" i afegia que "aquesta catalanitat més que a singularitzar-se ha de tendir a aportar l’esforç i l’esperit del poble català al patrimoni espiritual de la Humanitat".

Amb aquesta perspectiva, cal notar que el procés d’integració europea ha avançat els darrers anys amb alguns projectes de gran significació. La creació d’un espai europeu d’ensenyament superior, a partir de la Declaració de Bolonya de 1999, signada pels ministres europeus d’educació, ha de contribuir a donar coherència a un àmbit universitari que, per definició, no coneix fronteres. Són aspectes fonamentals d’aquest espai europeu la nova estructura cíclica dels ensenyaments, d’una banda, i la transportabilitat dels crèdits, que ha de permetre la comparació entre titulacions, de l’altra. L’estructura de cicles que es desprèn de la Declaració de Bolonya pretén harmonitzar els cicles universitaris i fomentar uns ensenyaments superiors més generalistes en les primeres etapes i més especialitzats en les darreres. Així, a una primera fase de formació general en una o en diverses àrees, amb èmfasi en la capacitació per a fer front a un món complex i la transmissió d’habilitats per a la resolució de problemes, segueix una segona fase molt més especialitzada, amb una orientació cap a l’exercici professional o la recerca. El sistema es completa amb una darrera fase d’aprofundiment professional o de doctorat. Aquesta nova estructura i aquesta nova orientació caldrà introduir-les progressivament en el sistema universitari de Catalunya.

L’europeïtzació i la internacionalització també es promouen amb la mobilitat d’estudiants i de professors. La mobilitat fomenta la integració europea, l’aprenentatge de llengües i el coneixement i el diàleg entre cultures. Pel que fa a la recerca i al doctorat, cal afegir que la mobilitat és conseqüència necessària de la universalitat del saber i de la recerca científica.

La internacionalització i la mobilitat han d’ésser compatibles amb el manteniment de la presència de les característiques culturals de Catalunya a la universitat i, en particular, de la llengua pròpia, que és també la llengua pròpia de les universitats catalanes. Tota llengua de cultura necessita ésser viva i forta a l’ensenyament

56

superior; això ho sabien prou bé els qui impulsaren els processos d’obertura de la universitat a la realitat catalana durant els segles XIX i XX. Avui som en una situació molt millor que la d’ells, però mantenir allò que s’ha aconseguit exigeix i exigirà un esforç continuat i, alhora, la pràctica sostinguda d’una política de foment.

La darrera premissa fonamental del sistema universitari de Catalunya ha d’ésser una aposta, sense retirada o compromís, per l’excel·lència i la qualitat en tots els àmbits. La funció social de la universitat només es pot acomplir amb eficàcia si les institucions d’ensenyament superior es plantegen constantment noves fites, amb l’ambició de situar-se contínuament en la frontera del coneixement i de les altres facetes de l’activitat universitària. Això requereix un esforç permanent de millora de la docència i dels processos d’aprenentatge i formació dels estudiants, de la qualitat de la recerca, de la transferència tecnològica i de coneixements cap a la societat i, també, d’introducció de tècniques modernes de gestió a les universitats mateixes. Són qüestions cabdals, en aquest sentit, la incorporació dels principis de bona governança en el món universitari; les polítiques de selecció, formació, promoció i mobilitat del professorat; la col·laboració entre equips de recerca, o, finalment, el desenvolupament de fórmules adients per a la valoració dels actius intel·lectuals de les universitats mitjançant, per exemple, l’estímul de la creació d’empreses de base tecnològica.

Aquesta Llei neix d’un procés de reflexió llarga sobre els nous reptes i les noves fites de les universitats del segle XXI, que es produeix arreu i que a Catalunya és fruit d’un debat permanentment obert amb la comunitat universitària i amb la societat en general. Aquestes reflexions s’han vist reflectides en documents com l’informe Higher Education in the Learning Society (informe Dearing, juliol de 1997, Gran Bretanya), o bé l’informe Universidad 2000 (març de 2000), encomanat per la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles i, a Catalunya, l’informe "Per un nou model d’universitat" (març de 2001), de la Comissió de Reflexió sobre el Futur de l’Àmbit Universitari Català. Tots els quals documents, i també d’altres, són de gran interès per a donar fonament i cohesió a un nou pensament obert i plural i per a una nova universitat.

Aquesta Llei s’empara en les competències que corresponen a la Generalitat de Catalunya reconegudes pels articles 15 i 9.7 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, en matèria d’ensenyament i de recerca, respectivament, i en un respecte escrupolós del dret fonamental a l’autonomia universitària, en virtut del qual correspon a les universitats concretar la regulació, en llurs estatuts i altra normativa interna, d’un nombre considerable d’aspectes continguts en la Llei. Així mateix, aquesta Llei s’insereix en el marc bàsic establert per la Llei orgànica 6/2001, del 21 de desembre, d’universitats.

57

Aquesta és la primera llei d’universitats aprovada pel Parlament de Catalunya, però té especialment en compte les normes aprovades els darrers anys en matèria d’universitats, algunes de les quals han restat incorporades, amb les modificacions corresponents, a la nova Llei, com són la Llei 15/1998, del 28 de desembre, del Consell Interuniversitari de Catalunya, i la Llei 16/1998, del 28 de desembre, dels consells socials de les universitats públiques de Catalunya.

La Llei s’estructura en un títol preliminar i vuit títols. El títol preliminar defineix el sistema universitari de Catalunya com el que és integrat per les universitats establertes a Catalunya, que es relacionen, i també per les que siguin creades o reconegudes en endavant per Parlament de Catalunya, i detalla els objectius i els principis informadors del sistema universitari de Catalunya, els quals inspiren la resta de preceptes de la Llei. Es defineix el català com a llengua pròpia de les universitats de Catalunya, tot remetent-ne la regulació a la normativa vigent en aquesta matèria, en concret a la Llei 1/1998, del 7 de gener, de política lingüística, que reconeix el dret del professorat i l’alumnat a expressar-se en la llengua oficial que prefereixin. En aquest sentit, el professorat ha de tenir les competències lingüístiques necessàries, d’acord amb les exigències de la tasca docent.

El títol primer tracta de l’activitat universitària, que comprèn l’estudi, la docència i la recerca. En l’àmbit de l’estudi i la docència es posa especial èmfasi en la formació integral dels estudiants, l’adaptació dels plans d’estudi a l’espai europeu d’ensenyament superior, el foment de titulacions transversals que permetin una formació generalista, la internacionalització dels estudis de doctorat, l’educació superior al llarg de la vida i la qualitat docent. En particular, i amb la finalitat d’agilitar el procés d’harmonització europea, la Llei possibilita que les universitats expedeixin titulacions pròpies, dins els actuals estudis oficials, en correspondència amb les titulacions europees.

La universitat esdevé una institució central del sistema de recerca. Es defineixen els centres de recerca universitaris, amb un esment especial dels instituts universitaris, els parcs cientificotecnològics i els serveis cientificotècnics. Es considera la universitat com a motor de l’economia, mitjançant l’estímul a la innovació. En aquest sentit, cal destacar la importància de la col·laboració entre les universitats i les empreses per a la transferència de coneixements i tecnologia. En especial, es promou la mobilitat del professorat entre la universitat i el món de l’empresa i l’aplicació fora de la universitat de la recerca que s’hi porta a terme. Així, les universitats han de fomentar la capacitat emprenedora dels investigadors i dels estudiants i la creació d’empreses i iniciatives innovadores.

La comunitat universitària, integrada pels estudiants, el personal docent i investigador, els investigadors i el personal d’administració i serveis, és l’objecte del títol II. S’hi estableix la possibilitat que les universitats catalanes es puguin

58

coordinar per a oferir processos comuns d’accés, els quals han de tenir en compte l’oferta de places disponibles, han de valorar únicament el mèrit i la capacitat, i han d’ésser en tot cas transparents i objectius i garantir l’anonimat en la correcció de les proves d’accés. L’experiència dilatada i profitosa de coordinació en l’accés a les universitats catalanes avala aquest sistema. Es detallen els drets i els deures dels estudiants, que, com a mínim, han de tenir en compte les universitats en llur normativa reguladora i es disposa l’acció coordinada de les universitats, mitjançant el Consell Interuniversitari de Catalunya, per a la determinació dels mecanismes per a la seva garantia. S’estableix la necessitat d’aplicar mesures d’acolliment, assessorament i integració dels estudiants en la vida universitària, tant pel que fa als aspectes acadèmics com als socials i de convivència. És especialment important que les universitats contribueixin al desenvolupament de les potencialitats dels estudiants. En aquest sentit, pren relleu la vida universitària com a experiència vital per als estudiants, i com a espai en el qual es fomenta la implicació i la participació en àmbits associatius.

Un dels aspectes més innovadors d’aquesta Llei és la regulació del professorat contractat. S’obre una nova via de carrera acadèmica, basada en la contractació laboral, que pot ésser complementària o substitutiva de la funcionarial, però no menys exigent que aquesta. Això coincideix amb una reivindicació històrica dels moviments catalans de reforma universitària -els noms "professorat lector" i "professorat agregat" són presos d’aquesta tradició-. Així, per exemple, la carrera acadèmica d’un doctor pot començar per un contracte com a investigador postdoctoral en algun centre de recerca o universitat, seguit, a la mateixa universitat o departament o en una altra, d’un contracte, per un termini màxim de quatre anys, com a professor lector (ajudant doctor). Cal destacar que es regulen, per primera vegada des de la Generalitat republicana, figures de professorat contractat amb contracte laboral indefinit: la de catedràtic, la de professor agregat -ambdues, dins la tipologia de professorat contractat doctor- i la de professor col·laborador permanent. Aquest professorat és seleccionat directament per les universitats i requereix una acreditació prèvia de recerca, en el cas dels professors agregats i dels catedràtics, i un informe previ favorable, en el cas dels professors col·laboradors permanents, emès per l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya. La Llei regula diferents aspectes relatius al règim jurídic d’aquest professorat i, en particular, les llicències i les excedències, que pretenen facilitar-ne la mobilitat, i també la seva implicació en la transferència de coneixement i de tecnologia i la creació d’empreses de base tecnològica.

Aquesta Llei destina un capítol al personal acadèmic de recerca, integrat pels professors de la universitat i pels investigadors amb títol de doctor, que poden ésser propis de la universitat, amb una menció especial de la contractació per les

59

universitats de personal investigador postdoctoral, o trobar-s’hi vinculats mitjançant un conveni de col·laboració per al desenvolupament de projectes, sense que en resti alterat el vincle jurídic amb l’entitat de procedència. Els becaris de recerca i els ajudants són considerats investigadors en formació.

El títol III, sota l’epígraf "el govern i la representació de les universitats públiques", fa una referència puntual a les figures del rector o rectora i del gerent o la gerent; porta a terme la regulació dels consells socials i considera, com a novetat a destacar, la possible creació d’un consell d’antic alumnat i de persones amigues de la universitat. Pel que fa als consells socials, la nova regulació en redueix la composició a quinze membres, nou dels quals són persones representatives de la societat catalana, nomenades pel Parlament de Catalunya, el Govern de la Generalitat i les organitzacions sindicals i empresarials, amb la representació d’una persona antiga alumna, i sis dels quals són membres del consell de govern de la universitat. D’aquesta manera es manté la proporció entre els representants interns de la mateixa universitat i externs a aquesta que es determinava en la regulació anterior, i alhora s’agilita el funcionament i es millora l’operativitat d’aquest important òrgan de participació de la societat en la universitat. La Llei detalla les funcions, l’organització i el funcionament dels consells socials i substitueix la regulació anterior, continguda a la Llei 16/1998, del 28 de desembre. El consell d’antic alumnat i de persones amigues de la universitat es configura com un òrgan de relació de la universitat i el seu antic alumnat i de participació d’aquest en la vida de la universitat, i representa una innovació en consonància amb el relleu que es dóna a aquest col·lectiu en molts països del nostre entorn.

El títol IV es dedica al règim jurídic de les universitats i a l ’ordenació dels estudis i les estructures universitàries. Els instruments bàsics d’ordenació del sistema universitari de Catalunya, objecte del títol V, són la Programació universitària de Catalunya i el finançament universitari. La Llei reconeix per primera vegada la possibilitat que les universitats privades que ho sol·licitin incloguin llurs ensenyaments en la Programació universitària de Catalunya. Pel que fa al finançament de les despeses de funcionament de les universitats públiques, estableix tres classes d’aportacions: la genèrica, la complementària, mitjançant contractes-programa, i l’obtinguda per convocatòries públiques. El finançament de les infraestructures i els equipaments s’articula mitjançant el Pla d’inversions universitàries. Es fa un esment especial del fet que les aportacions del Govern de la Generalitat s’han de limitar a l’oferta universitària que es presta amb caràcter no empresarial, en previsió de la liberalització d’aquest sector en el marc de les negociacions en el si de l’Organització Mundial del Comerç.

El Consell Interuniversitari de Catalunya, regulat pel títol VI, és l’òrgan de coordinació del sistema universitari de Catalunya i de consulta i assessorament del

60

Govern de la Generalitat en matèria d’universitats. La regulació continguda en aquest títol substitueix l’establerta a la Llei 15/1998, del 28 de desembre, del Consell Interuniversitari de Catalunya, tot i que en manté pràcticament les mateixes funcions. Com a novetat, la Junta del nou Consell pot funcionar en ple o com a junta permanent. En el primer cas, es considera possible la participació de fins a tres rectors de les universitats privades sense ànim de lucre que s’acullin a la Programació universitària de Catalunya.

Les garanties de qualitat de les universitats són tractades pel títol VII. L’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya es defineix com el principal instrument per a la promoció i l’avaluació de la qualitat i es configura com una entitat de dret públic sotmesa al dret privat. L’Agència és fruit de la transformació del consorci creat pel Decret 355/1996, del 29 d’octubre, en el qual participen la Generalitat de Catalunya i les universitats públiques catalanes. Aquest canvi ha estat necessari per a afrontar les noves responsabilitats que es deriven de la Llei orgànica 6/2001, del 21 de desembre, d’universitats, amb les garanties adequades d’independència, professionalitat i llibertat d’obrar, que caracteritzen les principals agències europees. La nova entitat manté la representació de les universitats públiques en el Consell de Direcció i afegeix la participació del rector o rectora de la Universitat Oberta de Catalunya i fins a tres rectors de les universitats privades que hagin adoptat una figura jurídica pròpia de les entitats sense ànim de lucre. Per a l’exercici de les funcions d’avaluació, es creen en el si de l’Agència una comissió d’avaluació de la qualitat, una comissió de professorat lector i col·laborador i una comissió d’avaluació de la recerca, les quals aproven les avaluacions dels àmbits respectius amb independència tècnica, alhora que en són les responsables finals.

El títol VIII, sota l’epígraf "el règim econòmic i financer de les universitats públiques", regula determinats aspectes relatius al patrimoni de les universitats. Destaca la possibilitat que els projectes d’obres per a la instal·lació, l’ampliació i la millora d’estructures destinades a serveis i equipaments dels campus universitaris i dels parcs cientificotecnològics puguin ésser declarats d’utilitat pública o interès social a efectes d’expropiació. Pel que fa al pressupost de les universitats, cal fer esment de les disposicions relatives a l’autorització dels costos de personal i la supervisió econòmica de la universitat.

Finalment, es determina la creació d’una oficina sobre l’espai europeu d’ensenyament superior en el marc del Consell Interuniversitari de Catalunya, com a observatori de les tendències en aquesta matèria i promotora de l’adaptació de les universitats catalanes a aquest espai.

Títol preliminar

Disposicions generals

61

Article 1

Objecte

1. Aquesta Llei té per objecte l’ordenació del sistema universitari de Catalunya, en el marc de l’espai europeu d’ensenyament superior.

2. Correspon a la Generalitat de Catalunya i a les universitats l’impuls i el desenvolupament del sistema universitari de Catalunya.

Article 2

Sistema universitari de Catalunya

1. El sistema universitari de Catalunya és integrat per les universitats establertes a Catalunya, que són les següents:

a) Universitat de Barcelona.

b) Universitat Autònoma de Barcelona.

c) Universitat Politècnica de Catalunya.

d) Universitat Pompeu Fabra.

e) Universitat de Lleida.

f) Universitat de Girona.

g) Universitat Rovira i Virgili.

h) Universitat Ramon Llull.

i) Universitat Oberta de Catalunya.

j) Universitat de Vic.

k) Universitat Internacional de Catalunya.

2. Resten integrades en el sistema universitari de Catalunya les universitats que siguin creades o reconegudes pel Parlament de Catalunya.

Article 3

Objectius del sistema universitari de Catalunya

1. Les universitats del sistema universitari de Catalunya tenen com a objectius fonamentals:

a) La creació, la transmissió i la difusió de la cultura i dels coneixements científics, humanístics, tècnics i professionals, i també la preparació per a l’exercici professional.

62

b) El foment del pensament crític i de la cultura de la llibertat, la solidaritat, la igualtat i el pluralisme, i la transmissió dels valors cívics i socials propis d’una societat democràtica.

c) L’enriquiment del patrimoni intel·lectual, cultural i científic de Catalunya, amb l’objectiu del progrés general, social i econòmic i el seu desenvolupament sostenible.

d) La incorporació de la llengua catalana a tots els àmbits del coneixement i la contribució al procés de normalització de l’ús científic, cultural i social del català.

2. Els objectius de les universitats s’assoleixen principalment per mitjà de l’estudi, la docència i la recerca.

3. Els poders públics han de col·laborar amb les universitats per a la consecució de llurs objectius.

Article 4

Principis informadors

L’ordenació del sistema universitari de Catalunya es fonamenta en els principis següents:

a) El principi d’autonomia universitària reconegut constitucionalment, que significa que cada universitat és dipositària de l’interès general de l’educació superior, que assumeix la plena llibertat d’organització i funcionament, amb capacitat d’autogovern, i compleix el deure de retre comptes davant la societat en els termes establerts per la llei.

b) El principi d’igualtat d’oportunitats en l’accés i la permanència en la universitat per a tots els ciutadans de Catalunya.

c) El principi d’universalitat del saber i el mètode científic com a via per a eixamplar l’horitzó del coneixement.

d) La concepció de la universitat com a espai de compromís social i participatiu i com a motor de processos de millora de la societat.

e) La coordinació entre les universitats del sistema universitari de Catalunya, que, tot i respectant-ne la diversitat i l’equilibri territorial, garanteixi l’eficàcia i l’eficiència en la gestió dels recursos públics.

f) El foment de la recerca científica, el desenvolupament tecnològic i la innovació.

g) El foment i l’avaluació de la qualitat en la docència, la recerca i la gestió de serveis universitaris, d’acord amb criteris i metodologies equiparables internacionalment.

63

h) L’impuls de la millora de la docència i la contribució a l’aprenentatge al llarg de la vida, per a millorar la cohesió social, la igualtat d’oportunitats i la qualitat de vida.

i) La coordinació d’accions per a assolir la plena integració de les universitats a l’espai europeu d’ensenyament superior i promoure les universitats de Catalunya a Europa i al món.

Article 5

Educació en valors

1. El departament competent en matèria d’universitats i les universitats han de contribuir, en l’entorn universitari, al desenvolupament de les capacitats dels estudiants i han de promoure l’educació en valors com a part integral de llur procés global d’aprenentatge i formació.

2. Les universitats han d’estimular i donar suport a les iniciatives complementàries de l’ensenyament oficial que comportin la transmissió de valors de llibertat, responsabilitat, convivència, solidaritat, participació i ciutadania plena.

Article 6

Llengua

1. El català és la llengua pròpia de les universitats de Catalunya i, per tant, és la llengua d’ús normal de llurs activitats.

2. El català és la llengua oficial de les universitats de Catalunya, com també ho és el castellà. L’ús de les llengües oficials en les activitats universitàries es regeix per la Llei 1/1998, del 7 de gener, de política lingüística.

3. En el marc de la Llei 1/1998, del 7 de gener, de política lingüística, el Govern i les universitats, en l’àmbit de llurs respectives competències, han d’estimular el coneixement i l’ús del català en tots els àmbits de l’activitat universitària i fomentar-ne l’aprenentatge entre tots els membres de la comunitat universitària.

4. D’acord amb la Llei 1/1998, del 7 de gener, de política lingüística, el professorat universitari, llevat del visitant i casos anàlegs, ha de conèixer suficientment les dues llengües oficials, d’acord amb les exigències de llurs tasques acadèmiques. El Govern, d’acord amb la normativa vigent i mitjançant el Consell Interuniversitari de Catalunya, ha de garantir que en els processos de selecció, d’accés i d’avaluació es concreti el dit coneixement suficient.

5. El Govern, d’acord amb la normativa vigent i mitjançant el Consell Interuniversitari de Catalunya, ha de procurar que l’accés i la incorporació de nous membres a la comunitat universitària no alteri els usos lingüístics docents normals i el procés de normalització lingüística de les universitats.

64

6. El Govern i les universitats, en l’àmbit de les competències respectives, han d’establir programes de foment del coneixement de terceres llengües que puguin incloure tant l’ús d’aquestes llengües en les activitats acadèmiques de la universitat com l’oferta d’assignatures específiques de cada titulació.

Títol I

L’activitat universitària

Capítol I

L’estudi i la docència

Secció primera

Les titulaciones i els plans d’estudis

Article 7

Missió de l’estudi

Els estudis programats a les universitats tenen com a finalitat la formació cívica, cultural, científica, humanística, tècnica i professional dels estudiants, i han de contribuir al desenvolupament de la personalitat de cada individu i a la formació d’universitaris creatius i compromesos amb llurs professions, amb el progrés científic i amb el futur de la societat catalana.

Article 8

Aprovació i definició

1. Els plans d’estudis, que són elaborats i aprovats per la universitat, són instruments de planificació i d’organització dels estudis universitaris i han de fer possible una formació de qualitat.

2. Les universitats, d’acord amb la normativa vigent, han de fomentar les mesures que permetin la flexibilitat de llurs plans d’estudis i llur adequació a les noves necessitats.

Article 9

Habilitats i competències

El contingut dels plans i els programes d’estudis ha de facilitar que l’estudiant, en acabar els estudis, hagi desenvolupat les habilitats i adquirit les competències que li permetin, amb un nivell elevat d’autonomia, integrar i interpretar dades fonamentals per a emetre judicis, tenir el seu propi capteniment social, científic i ètic, comunicar informació a tot tipus d’audiència i adquirir les capacitats necessàries per a continuar avançant en l’estudi i en la seva formació.

Article 10

65

Titulacions transversals

El departament competent en matèria d’universitats i les universitats públiques, i també les privades que s’acullin a la Programació universitària de Catalunya, mitjançant la Programació universitària de Catalunya, han de fomentar estudis que actuïn com a titulacions transversals amb la superació de les quals es pugui accedir als estudis que correspongui.

Article 11

Transportabilitat i mobilitat

1. La convalidació d’estudis correspon a la universitat.

2. Les universitats, mitjançant el Consell Interuniversitari de Catalunya, han de coordinar el règim de convalidacions i adoptar, d’acord amb la normativa vigent, les mesures pertinents per a facilitar la transportabilitat dels crèdits i la mobilitat dels estudiants en el marc del sistema universitari de Catalunya i de l’espai europeu d’ensenyament superior.

3. Així mateix, les universitats privades poden participar en la coordinació del règim de convalidacions i l’adopció de les mesures pertinents per a facilitar la transportabilitat dels crèdits i la mobilitat dels estudiants.

Article 12

Els estudis de doctorat

1. Els estudis de doctorat tenen com a finalitat la formació de personal investigador, tant per a l’àmbit universitari de recerca com per al món professional i de les empreses.

2. El departament competent en matèria d’universitats i les universitats públiques han de promoure accions dirigides a reforçar la qualitat i l’especialització dels estudis de doctorat, tot fomentant la cooperació interuniversitària i la internacionalització. També han de promoure accions orientades a potenciar l’accés als estudis de doctorat dels estudiants més ben preparats, qualsevol que en sigui la nacionalitat o la procedència.

3. La docència de doctorat, que es pot impartir als departaments, els centres i els instituts universitaris, correspon a doctors. Els programes de doctorat aprovats per cada universitat o conjunt d’universitats tenen un director o directora, que ha d’ésser un professor o professora, doctor de la universitat coordinadora del programa.

Article 13

Títols propis

66

1. Les universitats, mitjançant el Consell Interuniversitari de Catalunya, han d’impulsar i coordinar les mesures pertinents per a la progressiva i plena harmonització dels cicles d’estudis i les denominacions dels títols propis de les universitats al sistema europeu de titulacions.

2. Les universitats també poden expedir un títol propi als estudiants que hagin superat el primer cicle dels estudis universitaris oficials de primer i segon cicle.

3. L’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya pot acreditar i certificar els títols propis de les universitats.

Article 14

Educació superior al llarg de la vida

El departament competent en matèria d’universitats i les universitats, mitjançant el Consell Interuniversitari de Catalunya, han de vetllar perquè les universitats ofereixin programes d’educació superior adequats, que permetin la formació universitària i l’actualització de coneixements i habilitats al llarg de tota la vida, com a element de l’espai europeu d’ensenyament superior.

Secció segona

L’espai europeu de titulacions

Article 15

Informació i transparència

1. Als efectes de fomentar l’espai europeu de titulacions, els diplomes i els títols que expedeixin les universitats han d’ésser d’acompanyats pel suplement europeu del títol. Aquest ha de contenir els elements d’informació que garanteixin la transparència en relació amb el nivell i el contingut dels ensenyaments cursats, d’acord amb la normativa vigent.

2. El departament competent en matèria d’universitats i les universitats, mitjançant el Consell Interuniversitari de Catalunya, poden adaptar, d’acord amb la normativa vigent, el disseny del suplement europeu del títol a les especificitats del sistema universitari de Catalunya.

Article 16

Mesures d’adaptabilitat

1. El departament competent en matèria d’universitats i les universitats que participen en la Programació universitària de Catalunya han d’impulsar, d’acord amb la normativa vigent, les adaptacions curriculars necessàries per a la implantació a Catalunya de titulacions estructurades en els cicles establerts en el marc del sistema europeu d’ensenyament superior.

67

2. Als efectes de facilitar la mobilitat en l’espai europeu d’ensenyament superior dels estudiants i de les persones titulades, les universitats han d’adoptar, en relació amb llurs títols i d’acord amb la normativa vigent, mesures que tendeixin a:

a) Adaptar les modalitats cícliques dels ensenyaments a les línies generals de l’espai europeu d’ensenyament superior.

b) Adaptar les denominacions dels títols.

c) Procurar que la unitat de valoració dels ensenyaments de llurs plans d’estudis sigui el crèdit europeu o qualsevol altra unitat que s’adopti en l’espai europeu d’ensenyament superior.

d) Facilitar l’adaptació del sistema de qualificacions al marc europeu.

e) Adequar les altres qualificacions que es puguin adoptar en el marc de l’espai europeu d’ensenyament superior.

Article 17

Coordinació

El Consell Interuniversitari de Catalunya ha de coordinar els processos que portin a terme les universitats per a assolir la convergència europea en les titulacions.

Secció tercera

Docència

Article 18

Missió

El professorat de les universitats, en el desenvolupament de la seva obligació docent, ha d’assegurar una formació universitària de qualitat, mitjançant una competència professional reconeguda i una metodologia docent innovadora i eficaç.

Article 19

Formació docent i qualitat

1. El departament competent en matèria d’universitats i les universitats públiques han de facilitar que el professorat, al llarg de la seva vida acadèmica i, especialment, en la seva primera etapa d’actuació docent, gaudeixi de les possibilitats de formació adients per a oferir una docència de qualitat i per a actualitzar els seus coneixements i les seves habilitats.

2. La docència universitària ha d’ésser objecte d’avaluació. A aquests efectes, les universitats, conjuntament amb l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya, han de desenvolupar metodologies i programes d’avaluació de la docència en llurs diverses modalitats.

68

3. El departament competent en matèria d’universitats i les universitats públiques han de desenvolupar programes de formació contínua, d’incentius i de reconeixement de la qualitat docent, dirigits tant als professors i professores com als equips docents.

Capítol II

Recerca i transferència de tecnologia i transmissió de coneixements

Secció primera

Disposicions generals

Article 20

Missió

El departament competent en matèria d’universitats i les universitats han d’impulsar l’avenç del coneixement mitjançant la formació investigadora, la recerca i la innovació tecnològica. Així mateix, han de facilitar que els nous coneixements i les noves tecnologies arribin a la societat, mitjançant la implantació de mecanismes de transferència adequats.

Article 21

Foment de la recerca

1. El Govern de la Generalitat i les universitats, com a part essencial del sistema de recerca, desenvolupament i innovació de Catalunya, han d’impulsar l’espai europeu de recerca i la presència activa de les universitats en aquest espai.

2. El Govern de la Generalitat ha d’estimular la recerca universitària, en el marc de plans de recerca i desenvolupament pluriennals i mitjançant els programes i les actuacions que li siguin aplicables.

3. El departament competent en matèria d’universitats i les universitats públiques han d’impulsar, estimular i ajudar el professorat i d’altre personal investigador a participar en les accions de finançament competitiu, públic i privat, de la recerca.

Secció segona

Estructures de recerca i suport a la recerca universitària

Article 22

Tipologia

1. La recerca i la innovació tecnològica a les universitats públiques es porten a terme principalment als grups de recerca, als departaments i als centres de recerca.

2. Els centres de recerca poden ésser:

69

a) Propis d’una universitat.

b) Compartits, amb la participació d’una universitat o més d’una, soles o amb altres entitats públiques o privades, mitjançant conveni o altres formes de cooperació.

c) Vinculats a una universitat o més d’una, mitjançant conveni, quan la titularitat és d’una altra entitat pública o privada.

3. Els centres de recerca poden adoptar qualsevol forma jurídica de les admeses en dret que siguin adequades a llurs finalitats.

4. Correspon a la universitat la promoció, la creació i la vinculació dels centres o la participació en aquests, mitjançant la col·laboració que correspongui.

Article 23

Els instituts universitaris de recerca

1. Els instituts universitaris de recerca, regulats per l’article 10 de la Llei orgànica 6/2001, del 21 de desembre, d’universitats, són centres de recerca que, a més de llurs activitats pròpies, poden organitzar o desenvolupar programes de doctorat. Poden ésser propis d’una universitat, de caràcter interuniversitari o adscrits a una universitat pública o més d’una mitjançant conveni.

2. La creació, la supressió, la modificació, l’adscripció i la desadscripció dels instituts universitaris de recerca els efectua el departament competent en matèria d’universitats, a proposta del consell social o a iniciativa pròpia amb l’acord del consell social i, en tot cas, amb l’informe previ del consell de govern de la universitat.

Article 24

Els parcs cientificotecnològics

1. Les universitats poden crear parcs cientificotecnològics de caràcter universitari o interuniversitari, que apleguin centres de recerca de la mateixa universitat o les mateixes universitats, d’empreses i d’altres institucions.

2. Els parcs cientificotecnològics tenen els objectius principals següents:

a) Promoure i facilitar la recerca.

b) Facilitar el contacte i la col·laboració entre la universitat i l’empresa i la difusió dels resultats de la recerca universitària a la societat.

c) Crear empreses tecnològicament innovadores.

d) Estimular la cultura de la qualitat, de la recerca i de la innovació entre les institucions del parc i entre les empreses que hi estiguin vinculades.

70

e) Contribuir, mitjançant el perfeccionament tecnològic i la innovació, a la millora de la competitivitat de les empreses.

Article 25

Serveis cientificotècnics

1. Les universitats han d’impulsar els serveis cientificotècnics de suport a la recerca que siguin necessaris.

2. El departament competent en matèria d’universitats i les universitats públiques han de fomentar la coordinació dels serveis cientificotècnics, en especial de les biblioteques, les infraestructures per al càlcul d’altes prestacions i les infraestructures de la informació i la comunicació, amb l’objectiu d’obtenir el màxim aprofitament dels equipaments de les universitats. També han de promoure el desenvolupament de nous equipaments cientificotècnics d’utilització comuna per a tot el sistema universitari.

Article 26

Transferència de tecnologia i de coneixements

1. El departament competent en matèria d’universitats i les universitats públiques han d’adoptar les mesures pertinents per a impulsar la transferència de tecnologia i la transmissió de coneixements a la societat. Amb aquesta finalitat, les universitats poden crear i promoure entitats, centres i estructures.

2. El Govern de la Generalitat, en el marc de la seva política de recerca i innovació, ha de portar a terme accions de suport que incentivin la col·laboració entre les universitats i entre aquestes i les empreses i la societat en general.

3. Les universitats, en el marc de llurs propis objectius i normatives, poden establir programes de cooperació al desenvolupament, orientats a la transferència de tecnologia i transmissió de coneixements cap a països i pobles que en necessitin, amb l’objectiu de contribuir-ne al progrés i la millora.

Article 27

Contractes per a estudis

La contractació per a portar a terme treballs de recerca, tècnics o artístics, corresponents al que estableix l’article 83 de la Llei orgànica 6/2001, del 21 de desembre, d’universitats, ha d’atendre el principi de compensació. La universitat ha d’ésser compensada per tots els costos, directes o indirectes, que siguin atribuïbles a cada contracte.

Article 28

Foment de la capacitat emprenedora

71

1. El Govern de la Generalitat i les universitats han d’afavorir la capacitat emprenedora de llur personal de recerca i dels estudiants, per a impulsar la creació d’empreses o iniciatives innovadores en llurs àmbits d’actuació.

2. En el procés de creació d’empreses, s’han de preservar els interessos i els drets econòmics de la universitat.

Títol II

La comunitat universitària

Capítol I

Disposicions generals

Article 29

Composició

1. La comunitat universitària de Catalunya és formada pels estudiants, el personal docent i investigador, els investigadors de les universitats i el personal d’administració i serveis.

2. El personal docent i investigador és constituït pel professorat dels cossos docents universitaris, pel professorat contractat i pels ajudants.

3. Als efectes del que estableix l’article 48 de la Llei orgànica 6/2001, del 21 de desembre, d’universitats, el còmput del personal docent i investigador s’efectua en equivalències a temps complet.

Article 30

Objectius

El departament competent en matèria d’universitats i les universitats han d’adoptar mesures perquè, tant en la definició de les línies estratègiques i programàtiques com en la determinació de polítiques específiques, es concretin les directrius i els procediments destinats a fomentar:

a) L’activitat interuniversitària i la comunicació entre els membres de la comunitat universitària de Catalunya.

b) La plena consolidació de la comunitat universitària de Catalunya com a part integrant de la comunitat universitària europea i de la comunitat científica internacional, tot establint vincles de col·laboració acadèmica interuniversitària i impulsant fluxos de mobilitat entre els membres de les dites comunitats.

Article 31

El síndic de greuges de la comunitat universitària

72

1. Cada universitat pública ha d’establir en la seva estructura la figura del síndic de greuges de la comunitat universitària per a vetllar pels drets de llurs membres.

2. El síndic de greuges de la comunitat universitària actua amb independència i autonomia respecte a les altres instàncies universitàries.

Capítol II

Els estudiants

Secció primera

Accés i mobilitat

Article 32

Accés

1. L’accés al sistema universitari públic de Catalunya ha de respectar els principis de publicitat, igualtat, mèrit i capacitat. Correspon a la universitat, d’acord amb la normativa vigent, l’admissió dels estudiants.

2. El departament competent en matèria d’universitats ha d’adoptar les mesures pertinents perquè les universitats puguin actuar coordinadament en matèria d’accés a la universitat, a fi de garantir que els estudiants concorrin als processos d’accés en igualtat d’oportunitats. Amb aquesta finalitat, el Consell Interuniversitari de Catalunya ha d’oferir processos d’accés per a les universitats que s’hi acullin, els quals han d’ésser respectuosos amb l’autonomia universitària.

3. Els processos d’accés, que han de tenir en compte l’oferta de places disponibles, han d’ésser transparents i objectius. Com a norma general, els processos selectius s’articulen mitjançant proves que garanteixin la correcció anònima.

Article 33

Mobilitat

El departament competent en matèria d’universitats i les universitats públiques han de portar a terme les accions següents:

a) Adoptar mesures per a facilitar que els estudiants que hagin accedit a la universitat des de Catalunya puguin continuar els estudis en altres universitats d’Europa. A aquests efectes, d’acord amb la normativa vigent, s’han d’afavorir models d’accés i permanència que puguin ésser reconeguts i acceptats a les universitats de l’espai europeu d’educació superior.

b) Aprovar programes per a fomentar l’accés a les universitats del sistema universitari de Catalunya, especialment en els cursos més avançats, dels estudiants que procedeixin de fora de Catalunya, en el marc del que estableix la normativa vigent a aquest respecte. Per a fer possible llur plena integració en els estudis

73

corresponents, el Govern de la Generalitat, mitjançant el Consell Interuniversitari de Catalunya, ha d’establir sistemes per a promoure el coneixement suficient de la llengua catalana.

2. El Departament competent en matèria d’universitats ha de preparar plans d’acolliment per a facilitar i fomentar la integració dels estudiants de fora de Catalunya a la realitat catalana.

Article 34

Cooperació al desenvolupament

Les universitats han de fomentar programes de cooperació per a l’accés a les universitats públiques de Catalunya dels estudiants procedents de països i pobles en desenvolupament, amb l’objectiu de contribuir al progrés i la millora dels dits països, en el marc de la col·laboració que a aquests efectes s’estableixi.

Article 35

Acolliment

Les universitats han d’establir mecanismes d’acolliment i d’assessorament dels estudiants de nou accés, i també programes i activitats socials amb l’objectiu de facilitar-ne la integració en l’entorn universitari i en el coneixement del país, la seva llengua i la seva cultura.

Secció segona

Drets i deures

Article 36

Regulació dels drets i els deures

Les universitats han de protegir els drets i els deures dels estudiants. El Consell Interuniversitari de Catalunya ha de coordinar l’adopció per les universitats dels mecanismes per a la garantia dels drets i els deures dels estudiants.

Article 37

Drets

1. A més dels drets reconeguts per la Llei orgànica 6/2001, del 21 de desembre, d’universitats, s’han de garantir als estudiants, com a mínim, els drets següents:

a) Rebre una formació i una docència de qualitat.

b) No ésser discriminat per raons de naixença, gènere, orientació sexual, ètnia, opinió, religió o qualsevol altra circumstància personal o social.

c) Rebre informació sobre els plans d’estudis i llurs objectius.

74

d) Ésser avaluats objectivament en el rendiment acadèmic.

e) Exercir la llibertat d’associació, d’informació, d’expressió i de reunió en els campus universitaris, d’acord amb les condicions d’utilització establertes per la universitat.

2. Els estudiants han d’exercir llurs drets amb ple reconeixement de la dignitat de les persones, els principis democràtics i els drets de la resta de membres de la comunitat universitària, i amb respecte pels béns d’ús col·lectiu.

Article 38

Deures

Els estudiants, en l’activitat universitària, tenen, com a mínim, els deures següents:

a) Portar a terme les tasques d’estudi pròpies de llur condició d’estudiants universitaris amb la dedicació i l’aprofitament necessaris.

b) Complir les normes estatutàries i l’altra normativa interna de la universitat.

c) Cooperar amb la resta de la comunitat universitària en la consecució dels objectius de la universitat i el seu més bon funcionament.

d) Assistir a les reunions dels òrgans de govern i representació de la universitat per als quals hagin estat elegits o designats i participar-hi.

Article 39

Inserció laboral

El departament competent en matèria d’universitats i les universitats han d’orientar els estudiants en llur incorporació al món laboral promovent la relació i la col·laboració dels estudiants i les persones titulades amb els agents econòmics i les institucions socials. Amb aquesta finalitat, d’acord amb el consell social de cada universitat, s’han de promoure accions efectives que afavoreixin la inserció laboral i professional dels titulats.

Article 40

Associacionisme i activitat voluntària

1. Les universitats han de promoure entre els estudiants el civisme, la solidaritat i la participació.

2. Per a contribuir a la consolidació i el creixement del teixit social implicat en la vida de la universitat i de la comunitat, el departament competent en matèria d’universitats i les universitats han de facilitar, estimular i donar suport a l’associacionisme dels estudiants. Les associacions han de gaudir d’un marc dinàmic de participació dins la universitat.

75

3. Igualment, per a reforçar l’acció solidària i les actituds cíviques, el departament competent en matèria d’universitats i les universitats han de fomentar l’activitat voluntària i de cooperació dels estudiants.

Article 41

Beques i crèdits

1. El departament competent en matèria d’universitats ha d’articular, en el marc del sistema general de foment a l’estudi superior establert per l’article 45 de la Llei orgànica 6/2001, del 21 de desembre, d’universitats, una política de crèdits i beques que garanteixi que ningú que compleixi les condicions per a cursar estudis universitaris amb aprofitament no en resti exclòs per raons econòmiques, i que permeti també adaptar el sistema general a les necessitats socioeconòmiques i territorials de Catalunya.

2. El departament competent en matèria d’universitats ha d’articular una política específica de beques i ajuts per a la formació investigadora predoctoral.

3. El departament competent en matèria d’universitats ha d’articular, mitjançant l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca, creada per la Llei 7/2001, del 31 de març, i coordinadament amb les universitats, un sistema de gestió eficaç i eficient dels crèdits, les beques i els ajuts a l’estudi i la recerca universitaris.

Capítol III

El personal acadèmic

Article 42

Tipologia de personal acadèmic

El personal acadèmic de les universitats públiques és integrat pel professorat dels cossos docents universitaris, pel professorat contractat i pels investigadors propis i vinculats, contractats d’acord amb la normativa vigent.

Secció primera

El professorat

Article 43

Composició

1. El professorat universitari és format pel professorat dels cossos docents universitaris i el professorat contractat laboral, amb caràcter permanent o temporal, en funció de les categories que estableix aquesta Llei.

76

2. En l’exercici de llurs competències, les universitats han de garantir la identitat dels drets del professorat contractat permanent amb els del professorat dels cossos docents universitaris, sens perjudici del que estableix la legislació bàsica de l’Estat.

Article 44

El professorat contractat

1. Són professors contractats permanents els catedràtics, els professors agregats i, si s’escau, els professors col·laboradors permanents.

2. Són professorat contractat temporal els professors lectors, els professors col·laboradors, els professors associats, els professors visitants i els professors emèrits.

Article 45

Selecció del professorat contractat

1. La selecció del professorat contractat de les universitats públiques es fa per concurs públic entre persones de qualsevol nacionalitat que compleixin els requisits legals de capacitat establerts per aquesta Llei i la resta de la normativa vigent, i els que pugui determinar la convocatòria específica.

2. La decisió selectiva s’ha de basar en criteris acadèmics i els òrgans de selecció, que poden ésser integrats per membres de qualsevol nacionalitat, s’han d’ajustar estrictament als principis d’especialitat, valoració de mèrits i objectivitat.

3. Els òrgans competents de les universitats han d’aprovar les convocatòries de professorat i donar-ne la publicitat necessària, per vies telemàtiques i d’altres. En particular, les convocatòries de professorat permanent i llurs bases s’han de publicar al DOGC. Les convocatòries han d’ésser comunicades al Consell Interuniversitari de Catalunya i, d’acord amb la Llei orgànica 6/2001, del 21 de desembre, d’universitats, al Consell de Coordinació Universitària.

Article 46

Professorat contractat doctor

L’accés a la universitat en la figura contractual de professorat contractat doctor, amb caràcter permanent, es pot fer en una de les categories següents:

a) Catedràtic o catedràtica, que suposa una carrera docent i investigadora consolidada.

b) Professor o professora agregat, que suposa una provada capacitat docent i investigadora.

Article 47

77

Requisits

1. Per a ésser admès als processos selectius que les universitats convoquin per a accedir com a catedràtic o catedràtica o com a professor o professora agregat, la persona candidata ha de complir els requisits següents:

a) Estar en possessió del títol de doctor.

b) Acreditar almenys tres anys d’activitat docent i de recerca, o prioritàriament de recerca postdoctoral.

c) Acreditar dos anys d’activitat docent o investigadora, predoctoral o postdoctoral, o de transferència de tecnologia o de coneixements, en situació de desvinculació acadèmica de la universitat convocant. Aquest requisit es considera acomplert si els estudis de doctorat han estat cursats íntegrament en una altra universitat, la qual ha expedit el títol de doctor.

d) Disposar d’una acreditació de recerca, per a accedir a la categoria de professor o professora agregat, o d’una acreditació de recerca avançada, per accedir a la categoria de catedràtic o catedràtica

2. Les acreditacions a les quals es refereix la lletra d de l’apartat 1 són emeses per l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya, als efectes de l’avaluació positiva establerta per l’article 52 de la Llei orgànica 6/2001, del 21 de desembre, d’universitats.

3. Si s’escau, les persones candidates han de comptar amb un informe de llur activitat docent, d’acord amb els procediments i els criteris que estableixi l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya, als efectes de l’avaluació positiva establerta per l’article 52 de la Llei orgànica 6/2001, del 21 de desembre, d’universitats.

4. En els processos selectius que demanin una acreditació de recerca, les convocatòries han d’ésser programades amb antelació suficient per permetre’n l’anunci a les persones interessades i la tramitació de les acreditacions corresponents.

Article 48

El professorat col·laborador

1. Les universitats poden contractar amb caràcter temporal i, si s’escau, amb caràcter permanent, professorat col·laborador, amb l’objecte de desenvolupar tasques docents, als efectes de cobrir les necessitats de docència qualificada en àmbits específics de coneixement, d’acord amb allò que estableix l’article 51 de la Llei orgànica 6/2001, del 21 de desembre, d’universitats

78

2. Per a ésser admès als processos selectius que la universitat convoqui per a accedir com a professor o professora col·laborador, les persones candidates han de disposar d’un informe favorable de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya. Aquest informe té validesa indefinida.

Article 49

El professorat lector

1. El professorat lector és el professorat ajudant doctor i és contractat per la universitat amb l’objecte de desenvolupar tasques docents i de recerca en la fase inicial de la seva carrera acadèmica.

2. El professorat lector és contractat amb dedicació a temps complet. En cap cas el professorat lector no pot ésser contractat per més de quatre anys, que poden ésser consecutius o no.

3. Per a ésser admès als processos selectius que la universitat convoqui per a accedir com a professor o professora lector, les persones candidates han de complir els requisits següents:

a) Estar en possessió del títol de doctor.

b) Acreditar, almenys, dos anys d’activitat docent o de recerca, predoctorals o postdoctorals, en situació de desvinculació de la universitat convocant. Aquest requisit es considera complert si els estudis de doctorat han estat cursats íntegrament en una altra universitat, la qual ha expedit el títol de doctor.

c) Disposar d’un informe favorable de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya, als efectes de l’avaluació positiva establerta per l’article 50 de la Llei orgànica 6/2001, del 21 de desembre, d’universitats.

4. L’informe emès per l’Agència ha de fer constar, en tot cas, que la persona candidata és en possessió del títol de doctor i que, almenys durant dos anys, no ha tingut relació contractual, estatutària o becària amb la universitat convocant, o bé que els estudis de doctorat han estat cursats íntegrament en una altra universitat, la qual ha expedit el títol de doctor.

Article 50

El professorat associat

El professorat associat és contractat en règim de dedicació a temps parcial, amb caràcter temporal i en règim laboral, entre els especialistes de reconeguda competència que acreditin exercir llur activitat professional fora de la universitat, per a desenvolupar tasques docents a la universitat. Disposa de plena capacitat docent en l’àmbit de la seva competència.

79

Article 51

El professorat visitant

El professor visitant és contractat, amb caràcter temporal i en règim laboral, entre professors i investigadors de reconegut prestigi, procedents d’altres universitats i centres de recerca, per al desenvolupament d’activitats específiques de docència i de projectes de recerca.

Article 52

El professorat emèrit

1. El professor emèrit és contractat, amb caràcter temporal i en règim laboral entre professors jubilats funcionaris de la mateixa universitat o d’una altra que hagin prestat serveis destacats a la universitat.

2. El professorat emèrit pot col·laborar en activitats específiques de docència o de recerca a la universitat.

Article 53

Activitat acadèmica honorària

El professorat contractat en edat de jubilació que hagi prestat o pugui prestar serveis destacats al sistema universitari de Catalunya pot col·laborar, a petició de la universitat i amb caràcter honorari, en activitats específiques de docència o de recerca, en els termes que es puguin establir, d’acord amb la legislació general de la seguretat social.

Article 54

Capacitat docent i investigadora

El professorat contractat gaudeix de plena capacitat docent i, si està en possessió del títol de doctor, de plena capacitat investigadora.

Article 55

Adscripció funcional

1. El professorat contractat s’adscriu a un departament universitari o a un centre de recerca i desenvolupa les seves activitats docents o de recerca en qualsevol matèria dins del seu àmbit general de competència, d’acord amb les obligacions que fixi la universitat.

2. En la relació de llocs de treball s’ha d’establir l’adscripció de cada lloc de treball al departament o al centre de recerca corresponent.

Article 56

80

Llicències i excedències per al foment de la recerca i la col·laboració interuniversitària

1. Els professors contractats permanents, els professors col·laboradors temporals amb títol de doctor i els professors lectors poden sol·licitar una llicència o una excedència per a les activitats següents:

a) Per al desenvolupament de programes o activitats de recerca en entitats públiques o privades, creades per la universitat, vinculades a aquesta o en les quals aquesta tingui participació i relacionades amb l’activitat científica o tècnica que desenvolupi la universitat.

b) Per a la creació d’empreses directament relacionades amb l’activitat científica i tècnica que desenvolupa la universitat.

c) Per al desenvolupament de programes o activitats docents o de recerca en altres universitats, en entitats públiques o privades creades per les universitats o en les quals aquestes tinguin participació, i en d’altres entitats públiques o privades amb les quals la universitat hagi subscrit un conveni de col·laboració.

2. La llicència, que comporta la reserva del lloc de treball, es pot atorgar per un període màxim de dos anys. Correspon a la universitat determinar les retribucions que, si s’escau, pot percebre el professor o professora mentre gaudeixi de la situació de llicència.

3. L’excedència s’atorga per un període no superior a quatre anys. Es concedeix sense acreditació de retribucions de la universitat d’origen i implica la suspensió automàtica del contracte.

4. El reingrés a la universitat es produeix de forma automàtica i definitiva, a sol·licitud de la persona interessada, en un lloc de treball de la mateixa categoria i en el mateix departament o centre de recerca d’origen.

5. L’atorgament de les llicencies i les excedències correspon al rector o rectora i s’ha d’ajustar al procediment i les condicions que determini la universitat en la seva normativa interna.

6. Els professors contractats permanents poden gaudir, d’acord amb la normativa interna de la universitat, com a màxim, d’un any sabàtic per cada sis anys d’activitat acadèmica, sempre que aquest període de temps es dediqui a activitats de formació o col·laboració en una universitat o un centre de recerca de fora de Catalunya.

Article 57

Excedència especial

81

1. Sens perjudici de les llicències i les excedències que es reconeguin a la normativa laboral i, si s’escau, al conveni col·lectiu aplicable, els professors contractats permanents, els professors col·laboradors temporals amb títol de doctor i els professors lectors que tinguin un any d’antiguitat, com a mínim, poden gaudir per una sola vegada d’una excedència especial per un període màxim de quatre anys.

2. El reingrés a la universitat es produeix de forma automàtica i definitiva, a sol·licitud de la persona interessada, en un lloc de treball de la mateixa categoria i en el mateix departament o centre de recerca d’origen.

3. L’atorgament de l’excedència s’ha d’ajustar al procediment i les condicions que determini la universitat en la seva normativa interna.

Article 58

El professorat contractat de les universitats privades

Les universitats privades, per a satisfer els requisits d’avaluació externa del seu professorat establerts per la Llei orgànica 6/2001, del 21 de desembre, d’universitats, han de formalitzar convenis per al desenvolupament de la metodologia d’aquesta avaluació amb l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya.

Secció segona

El personal acadèmic de recerca

Article 59

Composició

El personal acadèmic de recerca és integrat pel professorat de la universitat i pels investigadors amb títol de doctor.

Article 60

Activitat de recerca

El departament competent en matèria d’universitats i les universitats han de donar impuls a la tasca de recerca individual del personal investigador i fomentar la recerca en equip mitjançant el suport als grups de recerca, per a facilitar la cooperació intradisciplinària i interdisciplinària.

Article 61

Investigadors propis

1. Les universitats públiques poden contractar investigadors entre persones amb títol de doctor, d’acord amb la normativa vigent.

82

2. Les universitats públiques poden contractar investigadors postdoctorals, per un període màxim de cinc anys, entre persones amb títol de doctor que ho siguin amb menys de dos anys d’antiguitat, procedents d’una universitat altra que la contractant.

Article 62

Investigadors amb vinculació a la universitat

1. Els investigadors que exerceixen tasques de recerca a la universitat per a la realització de projectes de recerca, desenvolupament i innovació i per a la transferència de coneixement i tecnologia, mitjançant un acord o altres formes de col·laboració amb universitats, centres de recerca o altres entitats públiques o privades, són considerats investigadors vinculats a la universitat.

2. Les facultats de direcció i control de l’activitat laboral, les responsabilitats en matèria de seguretat i salut laboral de la universitat receptora envers els investigadors vinculats, i també llur equiparació, en allò que escau, als membres de la comunitat universitària són regulades pels convenis de col·laboració que es puguin establir. Els investigadors vinculats mantenen el contracte de treball amb l’entitat d’origen i els és aplicable el règim jurídic que sigui vigent per a llur categoria professional. La vinculació amb la universitat receptora ha de comptar amb la conformitat expressa de l’investigador per a cada projecte concret.

3. Els convenis de col·laboració poden establir expressament que la universitat receptora subscrigui un contracte de durada determinada per al desenvolupament d’un projecte de recerca científica o tècnica amb l’investigador vinculat i, en línia de continuïtat, que l’entitat d’origen declari l’excedència corresponent que en garanteixi, a l’acabament del projecte, el reingrés automàtic en un lloc de treball de la mateixa categoria.

Article 63

Contractes per obra o servei

Les universitats poden contractar personal docent, personal investigador, personal tècnic o altre personal per a una obra o un servei determinat, per al desenvolupament de projectes concrets de recerca científica o tècnica, d’acord amb la normativa vigent.

Secció tercera

Disposicions generals

Article 64

Obligacions docents i de recerca

83

1. El personal acadèmic té les obligacions docents o de recerca que li assigni la universitat, d’acord amb la normativa vigent. Aquesta assignació s’ha d’adaptar a les necessitats de docència, recerca i transferència de tecnologia i coneixements de la universitat, tant pel que fa a la distribució entre docència i recerca com pel que fa a la distribució de la docència al llarg d’un curs acadèmic o més, o a la distribució entre les matèries i tipus de titulacions.

2. La docència de doctorat, quan s’exerceix, és considerada una part del compliment de les obligacions docents.

Article 65

Règim de dedicació

1. El personal acadèmic contractat, llevat del professorat associat, exerceix les seves funcions preferentment en règim de dedicació a temps complet.

2. La dedicació a temps complet pot ésser compatible amb la realització dels treballs científics, tècnics o artístics a què fa referència l’article 83 de la Llei orgànica 6/2001, del 21 de desembre, d’universitats.

3. La durada de la jornada de treball del personal acadèmic contractat amb dedicació a temps complet és la que es fixi amb caràcter general per al personal funcionari dels cossos docents universitaris, i es reparteix en activitats docents, de recerca i de gestió. El règim de dedicació a temps parcial ha d’ésser igual o inferior a la meitat de la durada de la jornada de treball que es fixi amb caràcter general per a la dedicació a temps complet.

4. La universitat determina, mitjançant la seva programació acadèmica, la distribució horària de les tasques del personal acadèmic.

Article 66

Condicions de treball i mobilitat

1. Sens perjudici del que estableixen els articles 56 i 57, el període de vacances, el règim de permisos i les llicències que corresponen al personal acadèmic contractat són equivalents als que s’estableixen per al personal funcionari dels cossos docents universitaris, amb les adaptacions necessàries per a adequar-los a la programació de l’activitat de la universitat.

2. El departament competent en matèria d’universitats i les universitats públiques han d’establir, de manera coordinada mitjançant el Consell Interuniversitari de Catalunya, programes per a facilitar la mobilitat del personal acadèmic propi de la universitat.

Article 67

84

Propietat intel·lectual i industrial

El departament competent en matèria d’universitats i les universitats han de fomentar programes per a la protecció i l’explotació de la propietat intel·lectual i industrial de les universitats en totes les activitats de transferència de tecnologia i de coneixements portats a terme per membres i centres de la comunitat universitària.

Capítol IV

Els investigadors en formació

Article 68

Tipologia

Els estudiants de doctorat, inclosos els becaris de recerca i els ajudants, tenen la consideració d’investigadors en formació.

Article 69

Els becaris de recerca

1. Els estudiants de doctorat que gaudeixen d’una beca de formació d’investigadors als departaments i els centres de recerca de la universitat són considerats becaris de recerca.

2. Els becaris de recerca tenen els drets i les obligacions que la universitat estableixi en la seva normativa interna. En tot cas, han de gaudir del dret d’accés i d’ús de les instal·lacions de la universitat.

Article 70

Els ajudants

1. Excepcionalment, les universitats poden contractar ajudants a temps complet i per una durada determinada entre els estudiants de doctorat que hagin superat totes les matèries d’estudi pròpies del títol de doctor. El contracte s’ha de formalitzar dintre dels quatre anys següents a la superació de les dites matèries i, d’acord amb la normativa interna de la universitat, els ajudants poden col·laborar en tasques docents.

2. La durada del contracte no pot ésser inferior a un any ni superior a quatre. Quan el contracte s’hagi concertat per un període inferior a quatre anys, es pot prorrogar successivament per períodes mínims d’un any fins al màxim de quatre, en les condicions que determini la universitat. En cap cas no es pot estar contractat com a ajudant més de quatre anys, consecutius o no.

Capítol V

85

El règim retributiu

Article 71

Règim retributiu del personal docent i investigador contractat

1. El règim retributiu del personal docent i investigador contractat és determinat pel Govern de la Generalitat. Aquest règim té caràcter uniforme en totes les universitats públiques.

2. El personal docent i investigador contractat a temps complet és retribuït pels conceptes següents:

a) Sou base.

b) Pagues extraordinàries.

c) Complement de lloc de treball.

d) Complement de categoria, el qual es pot estructurar en diferents nivells retributius.

e) Complement funcional per càrrecs acadèmics o per responsabilitats de gestió, només pel període en què s’exerceixen les dites responsabilitats.

f) Complement per mèrits docents i de recerca.

3. El personal docent i investigador contractat pot rebre, amb caràcter excepcional, les gratificacions i les indemnitzacions que corresponguin per raó del servei.

Article 72

Retribucions addicionals

El Govern de la Generalitat pot establir, per al personal docent i investigador funcionari i contractat, retribucions addicionals per mèrits docents, investigadors i de gestió, que s’assignen per mitjà del consell social a proposta del consell de govern, amb la valoració prèvia dels mèrits mitjançant l’avaluació de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya.

Capítol VI

El personal d’administració i serveis de les universitats públiques

Article 73

Funcions

El personal d’administració i serveis col·labora en el compliment dels objectius de la universitat i exerceix les funcions definides per l’article 73 de la Llei orgànica 6/2001, del 21 de desembre, d’universitats.

Article 74

86

Règim jurídic

1. El personal funcionari d’administració i serveis de les universitats públiques es regeix per aquesta Llei, sens perjudici de les bases estatals establertes per la Llei orgànica 6/2001, del 21 de desembre, d’universitats, i la Llei 30/1984, del 2 d’agost, de mesures per a la reforma de la funció pública, per la normativa dictada en llur desplegament i pels estatuts o altra normativa interna de les universitats. El personal laboral d’administració i serveis es regeix, a més, per la legislació laboral i pels convenis col·lectius que li siguin aplicables.

2. Al personal funcionari d’administració i serveis de les universitats públiques de Catalunya li és aplicable la normativa de la funció pública de l’Administració de la Generalitat, aprovada pel Decret legislatiu 1/1997, del 31 d’octubre, i, en especial, els preceptes relatius a l’adquisició i la pèrdua de la condició de funcionari, les condicions i els procediments d’accés, la provisió i la promoció, les situacions administratives, els drets, els deures i les responsabilitats i el règim retributiu, amb les adaptacions necessàries a les peculiaritats d’organització i funcionament de la universitat.

Article 75

Retribucions

1. Les universitats públiques han d’establir el règim retributiu del personal funcionari d’administració i serveis, d’acord amb el que estableix aquesta Llei. El personal funcionari d’administració i serveis és retribuït pels conceptes establerts per l’article 101 del Decret legislatiu 1/1997, del 31 d’octubre.

2. L’import total dels crèdits destinats a retribuir el personal funcionari d’administració i serveis pels conceptes de complement específic, complement de productivitat i gratificacions per serveis extraordinaris ha d’ésser el que resulti de restar a les retribucions íntegres del dit personal la suma de les quantitats que li corresponguin pels conceptes de retribucions bàsiques, complement de destinació i, si escau, complements personals transitoris.

3. El personal funcionari d’administració i serveis de les universitats públiques de Catalunya ha de percebre les indemnitzacions per raó del servei que corresponguin, que no poden superar els imports aplicables al personal funcionari al servei de l’Administració de la Generalitat.

Article 76

Formació i mobilitat

1. Les universitats públiques han de fomentar la formació del personal d’administració i serveis mitjançant l’oferta de programes específics, especialment

87

en el coneixement de terceres llengües i en l’ús de les tecnologies de la informació i les comunicacions.

2. Les universitats públiques han de facilitar la mobilitat del personal d’administració i serveis entre les diferents universitats. A aquest efecte, la Junta del Consell Interuniversitari de Catalunya ha de prendre els acords corresponents.

3. El departament competent en matèria d’universitats i les universitats públiques, mitjançant el Consell Interuniversitari de Catalunya, han de fomentar programes interuniversitaris de formació i mobilitat.

Títol III

El govern i la representació de les universitats públiques

Capítol I

Disposicions generals

Article 77

Òrgans de govern

Les universitats públiques poden constituir òrgans de govern, representació, consulta i coordinació addicionals als que estableixen la Llei orgànica 6/2001, del 21 de desembre, d’universitats, i aquesta Llei, per a completar l’estructura de govern i representació adaptant-la a llurs especificitats d’organització, per al millor compliment de les seves funcions.

Article 78

Procés electoral

Les universitats han de procurar incorporar en els processos d’elecció de llurs òrgans de govern i representació, en el marc de la normativa vigent i garantint la representació de tots els sectors de la comunitat universitària, una representació significativament destacada del professorat contractat permanent doctor.

Capítol II

Òrgans unipersonals

Article 79

El rector o rectora

1. El rector o rectora és la màxima autoritat acadèmica de la universitat i n’exerceix la representació.

2. El rector o rectora té encomanades les responsabilitats i les funcions de direcció, govern i gestió de la universitat que li atribueixen la Llei orgànica 6/2001, del 21 de

88

desembre, d’universitats, aquesta Llei, els estatuts o altra normativa interna de les universitats i la resta de la normativa vigent.

3. El rector o rectora, com a responsable màxim de l’impuls de la universitat i responsable últim del seu govern i de l’acompliment dels seus objectius, ha d’ésser assistit en l’exercici de les seves funcions per tots els òrgans de govern i representació de la universitat.

4. El rector o rectora és elegit per la universitat, d’acord amb el procediment que estableix l’article 20 de la Llei orgànica 6/2001, del 21 de desembre, d’universitats.

5. Correspon al Govern el nomenament dels rectors de les universitats públiques de Catalunya.

Article 80

El gerent o la gerent

1. El gerent o la gerent és proposat pel rector o rectora i nomenat per aquest, d’acord amb el consell social.

2. Correspon al gerent o la gerent, d’acord amb el rector o rectora, la direcció i la gestió dels recursos de la universitat, en els termes establerts per la normativa interna de la universitat.

3. El gerent o la gerent no pot desenvolupar tasques docents a la universitat.

Capítol III

El consell social

Secció primera

Definició, composició i nomenament

Article 81

Definició i composició

1. El consell social és l’òrgan mitjançant el qual la societat participa en la universitat.

2. Cadascuna de les universitats públiques amb seu a Catalunya té un consell social, compost pels quinze membres següents:

a) Nou persones representatives de la societat catalana, nomenades segons el que estableix l’article 82.

b) Sis membres del consell de govern de la universitat, nomenats segons el que estableix l’article 83.

Article 82

89

Membres representatius de la societat catalana

1. Els nou membres del consell social representatius de la societat catalana són els següents:

a) Dues persones nomenades pel Parlament de Catalunya.

b) Tres persones nomenades pel Govern de la Generalitat.

c) Una persona escollida pels ens locals en l’àmbit territorial dels quals hi hagi instal·lats els centres de la universitat, elecció que, en el cas de la ciutat de Barcelona, correspon a l’Ajuntament de Barcelona, d’acord amb la seva Carta municipal.

d) Una persona escollida per les organitzacions sindicals de treballadors més representatives en l’àmbit de Catalunya.

e) Una persona escollida per les organitzacions empresarials legalment constituïdes de més implantació, provinent de l’àrea d’influència de cada universitat.

f) Un antic alumne o alumna amb titulació de la universitat corresponent, que no pot ésser membre en actiu de la comunitat universitària.

2. Els membres nomenats pel Parlament i pel Govern de la Generalitat han d’ésser persones representatives, a títol individual, o persones representants d’entitats, de la vida cívica, cultural, professional, econòmica, laboral, social i territorial, de l’entorn de la universitat.

3. El nomenament dels membres corresponents a la lletra b de l’apartat 1 s’efectua havent consultat el president del consell social, sempre que el càrrec no estigui vacant.

4. El membre corresponent a la lletra f de l’apartat 1 és nomenat pel president o presidenta del consell social, escoltat el rector o rectora i, si n’hi ha, a proposta del consell d’antic alumnat i de persones amigues de la universitat.

5. El nomenament dels membres dels quals fa esment aquest article es publica per acord del departament competent en matèria d’universitats en el DOGC.

Article 83

Membres representants del consell de govern de la universitat

1. Els membres del consell social que pertanyen al consell de govern de la universitat són un representant dels estudiants, un representant del personal docent i investigador i un representant del personal d’administració i serveis elegits pel mateix consell de govern d’entre els seus membres per un període màxim de quatre anys, d’acord amb els estatuts de cada universitat. En són membres nats el

90

rector o rectora, el secretari o secretària general i el gerent o la gerent de la universitat.

2. El nomenament dels membres del consell social a què es refereix aquest article es publica per acord de les universitats en el DOGC.

Article 84

Nomenament del president o presidenta

El president o presidenta del consell social és nomenat o separat per acord del Govern de la Generalitat, a proposta de la persona titular del departament competent en matèria d’universitats, d’entre els membres del consell social representatius de la societat catalana. El mandat és de quatre anys i és renovable per un únic període de la mateixa durada.

Article 85

Renovació i vacants

1. Els membres del consell social nomenats entre persones representatives de la societat catalana ho són per un període de quatre anys. Són renovats o reelegits per meitats cada dos anys, dos mesos abans d’expirar el període de mandat.

2. En el cas que es produís una vacant en el consell social, aquesta ha d’ésser coberta d’acord amb el procediment establert per l’article 82. El nou membre és nomenat pel període restant de mandat del membre que ha substituït, excepte el president, el qual és nomenat pel període establert per l’article 84. 

3. Els membres que siguin nomenats per raó del càrrec que ocupen han de cessar en la representació quan cessen en el càrrec.

Article 86

Incompatibilitats

1. La condició de membre del consell social és incompatible amb l’exercici de càrrecs directius en empreses o en societats contractades per la universitat, directament o mitjançant persona interposada, i també amb una participació en les dites empreses superior al 10% del capital social. Aquesta incompatibilitat no afecta els contractes subscrits d’acord amb l’article 83 de la Llei orgànica 6/2001, del 21 de desembre, d’universitats.

2. El personal acadèmic que es trobi en situació de servei actiu a temps complet en la mateixa universitat o en una altra, no pot ésser nomenat membre d’un consell social com una de les nou persones representatives de la societat catalana.

Article 87

Fòrum de participació

91

El consell social pot constituir un fòrum a fi de promoure la participació i l’assessorament de les persones, les institucions i les entitats associatives, cíviques, culturals, professionals, econòmiques, laborals, socials i territorials que, per llurs competències, activitats, coneixements o experiències puguin contribuir a complir millor les funcions del consell social.

Secció segona

Funcions del consell social

Article 88

Funcions de programació i gestió

Corresponen al consell social, en relació amb la programació i la gestió universitàries, les funcions següents:

a) Col·laborar amb el consell de govern en la definició dels criteris i els objectius del planejament estratègic de la universitat.

b) Proposar al departament competent en matèria d’universitats, amb l’informe previ del consell de govern, la implantació o la supressió d’ensenyaments conduents a l’obtenció de títols universitaris oficials, i també la creació, la supressió, l’adscripció, la desadscripció i la reordenació dels centres docents universitaris i dels instituts universitaris de recerca.

c) Acordar, a iniciativa del departament competent en matèria d’universitats i amb l’informe previ del consell de govern, la creació, la modificació i la supressió dels ensenyaments conduents a l’obtenció de títols universitaris oficials i dels centres docents i els instituts universitaris de recerca.

d) Contribuir a la supervisió i l’avaluació de la qualitat, del rendiment i de la viabilitat econòmica i social de la universitat, en col·laboració amb l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya, i participar-hi.

e) Aprovar la constitució, la modificació i l’extinció d’entitats jurídiques per a la promoció i el desenvolupament de les finalitats de la universitat, i aprovar la participació de la universitat en altres entitats.

f) Aprovar els projectes de concert entre la universitat i les institucions sanitàries.

g) Promoure vincles de col·laboració mútua entre universitats i amb entitats socials representatives.

Article 89

Funcions econòmiques, pressupostàries i patrimonials

Corresponen al consell social, en matèria econòmica, pressupostària i patrimonial, les funcions següents:

92

a) Promoure la participació de la societat en l’activitat de la universitat, especialment en el seu finançament, i fomentar les relacions entre la universitat i el seu entorn cultural, professional, econòmic, social i territorial.

b) Estimular la inversió en recerca de les empreses i llur col·laboració en la recerca universitària.

c) Participar en la determinació dels criteris bàsics per a l’elaboració del pressupost de la universitat i, a proposta del consell de govern, aprovar-lo.

d) Supervisar les activitats de caràcter econòmic, fer el seguiment del pressupost i aprovar, a proposta del consell de govern, la programació i la despesa pluriennal de la universitat, i també prendre les mesures pertinents per a assegurar el compliment dels criteris amb què s’ha elaborat el pressupost.

e) Aprovar el balanç i la memòria econòmica, el compte de resultats i la liquidació del pressupost de la universitat de l’exercici anterior i els comptes anuals de les entitats que en depenguin, d’acord amb la normativa vigent.

f) Acordar les propostes d’operacions d’endeutament i d’aval que la universitat presenti al departament competent en matèria d’universitats, perquè siguin autoritzades pel Govern de la Generalitat, d’acord amb la normativa vigent, i vetllar pel compliment de les condicions de les operacions esmentades i de la normativa aplicable.

g) Acordar les transferències de crèdit d’operacions de capital a operacions corrents, amb la conformitat prèvia del departament competent en matèria d’universitats.

h) Acordar, a proposta de l’òrgan competent de la universitat, les sol·licituds de crèdit extraordinari o suplements de crèdit, sempre que s’hagi de fer una despesa que no pugui ésser ajornada per a l’exercici següent i per a la qual no hi hagi crèdit consignat en el pressupost, o bé sigui insuficient o no ampliable. L’acord n’ha d’establir el finançament.

i) Aprovar els preus dels ensenyaments propis de la universitat, els dels cursos d’especialització, amb llurs possibles exempcions i bonificacions, i els dels serveis de la universitat.

j) Vetllar pel patrimoni de la universitat i aprovar la desafectació dels béns de domini públic de la universitat, d’acord amb el que estableix aquesta Llei i la legislació de patrimoni de la Generalitat.

k) Autoritzar el rector o rectora a adoptar els acords d’adquisició, disposició i gravamen de béns immobles i, a partir dels límits que aprovi el consell social, dels béns mobles de la universitat, els títols de valor i les participacions socials.

93

l) Ésser informat, directament per la universitat o mitjançant altres entitats, de la formalització dels contractes i els convenis que comporten despeses o ingressos per a la universitat.

Article 90

Funcions respecte a la comunitat universitària

Corresponen al consell social, en relació amb els diferents sectors de la comunitat universitària, les funcions següents:

a) Designar i fer cessar com a membres del consell de govern de la universitat tres membres del consell social, d’entre els nomenats com a persones representatives de la societat catalana.

b) Acordar, si s’escau, dins dels límits que fixi el Govern de la Generalitat i a proposta del consell de govern de la universitat, l’assignació singular i individual de retribucions addicionals per mèrits docents, de recerca i de gestió al personal docent i investigador funcionari i contractat.

c) Aprovar la relació de llocs de treball del personal d’administració i serveis de la universitat, i les modificacions i la despesa que comporten.

d) Determinar els llocs als quals correspon l’assignació d’un complement específic amb l’import del dit complement, i fixar la quantia total destinada a l’assignació del complement de productivitat i les gratificacions extraordinàries, i aprovar els criteris per a assignar-los i distribuir-los i les quantitats de les indemnitzacions per raó de servei.

e) Informar sobre els convenis col·lectius del personal laboral de la universitat, abans de formalitzar-los.

f) Estudiar i acordar, si escau, la proposta de nomenament del gerent o la gerent presentada pel rector o rectora, i aprovar-ne, d’acord amb el rector o rectora, les condicions del contracte.

g) Promoure, en tots els àmbits de la comunitat universitària, la participació dels estudiants en els òrgans de govern de la universitat, i també la divulgació de llur tasca.

h) Acordar, a fi de garantir la no-exclusió de cap estudiant per raons econòmiques, la política de beques, d’ajuts i de crèdits per a l’estudi i la recerca que, si escau, atorgui la universitat amb càrrec als seus pressupostos, d’acord amb els principis de publicitat, concurrència i objectivitat.

i) Aprovar les normes que regulen el progrés i la permanència dels estudiants a la universitat, atenent les característiques dels diferents estudis, de manera que evitin la discriminació dels estudiants.

94

j) Promoure la col·laboració entre la universitat i altres entitats públiques o privades, amb la finalitat de completar la formació dels estudiants i les persones titulades de la universitat i de facilitar-ne l’accés al món del treball.

k) Vetllar per la correcta inserció laboral dels titulats de la universitat.

Article 91

Altres funcions i informació

A més de les funcions atribuïdes per aquesta Llei, correspon al consell social qualsevol altra funció que li sigui atribuïda pels estatuts o altra normativa interna de la universitat i per la resta de la normativa vigent.

Secció tercera

Organització i funcionament

Article 92

La presidència

El president o presidenta del consell social exerceix les funcions pròpies de la presidència d’un òrgan col·legiat i, en concret, les que li són encomanades per aquesta Llei, pel reglament d’organització i de funcionament del consell social i per la resta de la normativa vigent.

Article 93

La secretaria

1. La secretaria és l’estructura administrativa bàsica de suport al consell social. El secretari o secretària és nomenat i separat pel president o presidenta i exerceix les funcions pròpies de la secretaria d’un òrgan col·legiat i, en concret, les que li són encomanades per aquesta Llei i pel reglament d’organització i de funcionament del consell social.

2. Els òrgans de la universitat han de facilitar a la secretaria del consell social la informació i l’accés a la documentació necessària perquè pugui complir adequadament les seves funcions.

Article 94

Funcionament

1. El consell social pot funcionar en ple o en les comissions específiques que el ple acordi, amb la composició i les funcions que específicament determini el reglament d’organització i funcionament del consell social o en un acord exprés de delegació.

95

2. Dins el consell social s’ha de constituir una comissió econòmica, amb la composició i les funcions que determini el reglament d’organització i funcionament del consell social.

3. Les comissions, de caràcter temporal o permanent, poden ésser mixtes, és a dir, integrades per membres del consell social i per d’altres membres d’òrgans de govern, representació, consulta, coordinació o acadèmics de la universitat, als efectes de garantir la informació, la participació i la coordinació necessàries en els assumptes que s’hagin de sotmetre al consell social, en l’exercici de les seves funcions.

4. Les comissions han de retre comptes al ple del consell social dels acords adoptats i del grau de compliment de les tasques que tenen encomanades.

5. No poden ésser objecte de delegació en les comissions les funcions establertes per les lletres a, b, i c de l’article 88; c i f de l’article 89 i a de l’article 90.

Article 95

Assistència de tercers

La presidència del consell social pot convidar a assistir a les reunions del ple o de les comissions, amb veu i sense vot, persones expertes i membres de la comunitat universitària, d’acord amb la naturalesa dels assumptes a tractar.

Article 96

Reglament

1. Cada consell social ha d’elaborar el seu reglament d’organització i de funcionament, que pot establir el cessament dels seus membres per manca d’assistència reiterada a les reunions.

2. En tot allò que no sigui específicament regulat per aquesta Llei i pels reglaments d’organització i de funcionament respectius, és aplicable la normativa reguladora d’òrgans col·legiats establerta per la Llei 13/1989, del 14 de desembre, d’organització, procediment i règim jurídic de l’Administració de la Generalitat de Catalunya.

Article 97

Auditoria

1. El consell social ha de vetllar perquè, abans d’aprovar el balanç i la liquidació del pressupost de la universitat, hagi estat feta l’auditoria corresponent, la qual pot ésser sol·licitada a la Intervenció General de la Generalitat o bé a serveis externs. Les auditories externes actuen sota les directrius de la Intervenció General de la Generalitat.

96

2. Els resultats de les auditories han d’ésser supervisats pel consell social i tramesos al departament competent en matèria d’universitats perquè els lliuri a la Sindicatura de Comptes.

Article 98

Pressupost

El consell social ha de tenir un pressupost propi, com a centre de cost independent i específic dins el pressupost de la universitat. La gestió del pressupost i la disposició dels fons s’han de fer de la manera que acordi el consell social, en el marc del reglament d’organització i de funcionament intern.

Capítol IV

Consell d’antic alumnat i de persones amigues de la universitat

Article 99

Definició

Les universitats públiques poden constituir un consell d’antic alumnat i de persones amigues de la universitat com a òrgan de relació entre la universitat i els seus antics alumnes i les associacions d’antics alumnes o d’amics, i també de participació d’aquests en la vida de la universitat.

Article 100

Composició i funcions

1. Són membres del consell d’antic alumnat i de persones amigues de la universitat les persones que pertanyen a les associacions d’antics alumnes i d’amics reconegudes com a tals per la universitat i les persones que s’hi vinculin directament, en la forma que determini la universitat.

2. El consell d’antic alumnat i de persones amigues de la universitat té les funcions que li atribueixi la normativa interna de la universitat.

Títol IV

L’ordenació de l’activitat universitària

Capítol I

El règim jurídic de les universitats

Article 101

Creació i reconeixement d’universitats

1. Les universitats del sistema universitari de Catalunya són creades o reconegudes per llei del Parlament de Catalunya, d’acord amb l’article 4 de la Llei orgànica

97

6/2001, del 21 de desembre, d’universitats, amb l’informe previ de la Junta del Consell Interuniversitari de Catalunya. Gaudeixen de personalitat jurídica plena, capacitat d’obrar i patrimoni propi.

2. Per a la creació o el reconeixement de les universitats a què es refereix l’article 4.1.b de la Llei orgànica 6/2001, del 21 de desembre, d’universitats, l’acord del Govern de la Generalitat ha de comptar amb la ratificació del Parlament.

3. El reconeixement d’universitats privades pel Parlament requereix una garantia suficient de llur qualitat acadèmica i llur viabilitat econòmica. A aquests efectes, i sens perjudici dels requisits bàsics que siguin exigibles, el Govern de la Generalitat pot establir els requisits i les garanties de suficiència que siguin pertinents.

Article 102

Règim jurídic

1. Les universitats públiques i privades de Catalunya es regeixen per aquesta Llei i per les normes que la desenvolupin, sens perjudici de la normativa bàsica estatal regulada per la Llei orgànica 6/2001, del 21 de desembre, d’universitats, i per les normes que la desenvolupen; per la Llei 13/1986, del 14 d’abril, de foment i coordinació general de la investigació científica i tècnica; per la seva llei de creació o de reconeixement i, en el cas de les universitats privades, per la normativa aplicable a la figura jurídica que hagin adoptat.

2. En virtut de llur autonomia, les universitats es regeixen per llurs estatuts, en el cas de les públiques, o per llurs normes d’organització i funcionament, en el cas de les privades, i per l’altra normativa interna.

3. En defecte de norma expressa i en el marc de la legislació bàsica de l’Estat, és d’aplicació supletòria a les universitats públiques de Catalunya la legislació de la Generalitat sobre el procediment administratiu, el règim dels funcionaris de l’Administració de la Generalitat, llevat del règim estatutari aplicable als funcionaris dels cossos docents universitaris, el règim patrimonial i financer i la contractació administrativa.

4. Les universitats públiques exerceixen les prerrogatives establertes per la normativa vigent per a les administracions públiques, tret de les pròpies i exclusives dels ens territorials.

Article 103

Estatuts i normes d’organització i funcionament

1. Correspon a les universitats elaborar els propis estatuts, en el cas de les públiques, o les pròpies normes d’organització i funcionament, en el cas de les privades.

98

2. Correspon al Govern de la Generalitat aprovar, amb el control previ de llur legalitat, els estatuts de les universitats públiques i les normes d’organització i funcionament de les universitats privades.

Capítol II

L’ordenació dels estudis i de les estructures universitàries

Article 104

Creació, reconeixement i implantació

Correspon al departament competent en matèria d’universitats:

a) La creació, la modificació i la supressió, en universitats públiques, de facultats, escoles tècniques o politècniques superiors, escoles universitàries, escoles universitàries politècniques, instituts universitaris de recerca i tots els altres centres o estructures que organitzen ensenyaments oficials en modalitat no presencial, a proposta del consell social o a iniciativa pròpia amb l’acord del consell social. En ambdós casos és preceptiu l’informe previ del consell de govern de la universitat.

b) El reconeixement, en universitats privades, de la creació, la modificació i la supressió dels centres indicats per la lletra a, a proposta de la universitat.

c) La implantació i la supressió, en universitats públiques, d’ensenyaments, presencials o virtuals conduents a l’obtenció de títols universitaris oficials, a proposta del consell social o a iniciativa pròpia amb l’acord del consell social. En ambdós, casos és preceptiu l’informe previ del consell de govern de la universitat.

d) El reconeixement, en universitats privades, de la implantació i la supressió d’ensenyaments presencials o virtuals conduents a l’obtenció de títols universitaris oficials, a proposta de la universitat.

e) L’aprovació, prèviament a ésser creats o suprimits pel Govern de l’Estat, de l’establiment de centres dependents de les universitats a l’estranger, per a impartir ensenyaments en modalitat presencial conduents a l’obtenció de títols universitaris oficials.

Article 105

Adscripció

Correspon al departament competent en matèria d’universitats, a proposta del consell social i amb l’informe previ del consell de govern de la universitat, aprovar l’adscripció o la desadscripció a una universitat pública de centres docents, de titularitat pública o privada, per a impartir títols universitaris oficials, i també la implantació o la supressió d’ensenyaments oficials de caràcter presencial o virtual en els dits centres.

99

Article 106

Integració

Els centres docents d’ensenyament superior de titularitat pública o privada es poden integrar a una universitat pública o privada, respectivament, com a centres propis. El reconeixement de la integració del centre per a impartir títols universitaris oficials és acordat pel departament competent en matèria d’universitats, a proposta de la universitat.

Article 107

Informe dels plans d’estudis

1. Correspon al departament competent en matèria d’universitats emetre un informe dels plans d’estudis, a petició del rector o rectora i prèviament a l’homologació del títol, d’acord amb la normativa vigent.

2. L’informe a què es refereix l’apartat 1 ha de verificar la viabilitat econòmica del pla d’estudis i la seva adequació als requisits bàsics i al que estableixen aquesta Llei i la resta de la normativa vigent.

Article 108

Inici d’activitats

El departament competent en matèria d’universitats autoritza l’inici d’activitats dels estudis en els centres universitaris propis o adscrits, un cop homologat el títol, a sol·licitud del rector o rectora.

Article 109

Variacions en les condicions de l’autorització

1. El departament competent en matèria d’universitats autoritza el canvi de denominació, d’emplaçament i de destinació dels centres docents propis de les universitats públiques.

2. El departament competent en matèria d’universitats ha de donar la seva conformitat:

a) Als actes i els negocis jurídics que modifiquin la personalitat jurídica o l’estructura d’una universitat privada, o que impliquin la transmissió o la cessió, entre vius, total o parcial, a títol onerós o gratuït, de la titularitat directa o indirecta que les persones físiques o jurídiques exerceixen sobre les universitats privades o sobre els centres universitaris privats adscrits a universitats públiques.

b) Al canvi de denominació i d’emplaçament dels centres docents propis d’universitats privades, i també dels centres docents adscrits.

100

Article 110

Revocació

La revocació del reconeixement d’una universitat privada, els seus centres universitaris o els seus ensenyaments l’ha d’efectuar l’òrgan que els ha autoritzat, amb l’audiència prèvia de la universitat corresponent, d’acord amb el que estableix la disposició addicional novena de la Llei orgànica 6/2001, del 21 de desembre, d’universitats. En tot cas, s’ha de garantir que els estudiants puguin acabar els estudis d’acord amb les regles generals per a l’extinció dels plans d’estudis.

Article 111

Els campus universitaris i interuniversitaris

1. Les universitats públiques catalanes es poden estructurar en campus universitaris, concebuts com a espais presencials o virtuals d’integració i convivència dels membres de la comunitat universitària.

2. Les universitats poden constituir campus interuniversitaris, amb caràcter presencial o virtual, amb l’objectiu de compartir personal, centres, estructures, ensenyaments, recerca i serveis. Les universitats han de facilitar la mobilitat de llur personal docent i investigador i dels estudiants en els campus interuniversitaris.

Article 112

Altres estructures

Les universitats, sens perjudici dels centres i les estructures bàsiques que estableix l’article 7.1 de la Llei orgànica 6/2001, del 21 de desembre, d’universitats, poden crear altres estructures per a impartir ensenyaments de caràcter presencial o virtual que no condueixin a l’obtenció d’un títol oficial.

Article 113

Centres docents que expedeixen títols estrangers

1. Correspon al departament competent en matèria d’universitats autoritzar els centres docents que es vulguin establir a Catalunya per a impartir, sota qualsevol modalitat, ensenyaments conduents a l’obtenció de títols d’educació superior universitària no homologats als títols universitaris oficials, i també revocar-ne l’autorització.

2. L’autorització a què es refereix l’apartat 1 requereix l’informe previ favorable de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya, d’acord amb els estàndards de qualitat que l’Agència hagi elaborat per a aquests tipus de centres.

Article 114

Funcions inspectores i comprovació dels requisits

101

El departament competent en matèria d’universitats ha de exercir la funció inspectora per a garantir que les universitats i els centres universitaris compleixen els requisits establerts per la normativa vigent en relació amb les actuacions regulades per aquest capítol i, si escau, els compromisos adquirits pels titulars de les universitats i els centres universitaris privats.

Títol V

Instruments bàsics d’ordenació

Article 115

Tipologia

Els instruments bàsics d’ordenació del sistema universitari de Catalunya són:

a) La Programació universitària de Catalunya.

b) El finançament universitari.

Article 116

La programació universitària de Catalunya

1. La Programació universitària de Catalunya és un instrument de planificació, coordinació i reordenació dels ensenyaments que ofereixen les universitats públiques de Catalunya, que inclou, com a mínim, els ensenyaments conduents a l’obtenció dels títols universitaris oficials.

2. La Programació universitària de Catalunya també té en compte els ensenyaments de les universitats privades que sol·licitin ésser-hi incloses.

3. La Programació universitària de Catalunya és elaborada pel departament competent en matèria d’universitats, per períodes pluriennals. Ha de tenir en compte les demandes de les universitats i s’ha de basar en els criteris proposats pel Consell Interuniversitari de Catalunya, els quals han de considerar, com a mínim:

a) El grau de demanda dels diferents estudis i les necessitats de la societat en educació superior universitària.

b) L’equilibri territorial, en un marc d’eficiència en la utilització dels mitjans materials i dels recursos humans del sistema universitari de Catalunya, i els costos econòmics i llur finançament.

c) L’especialització i la diversificació universitària en un context de cooperació interuniversitària.

Article 117

El finançament universitari

102

1. El règim econòmic de les universitats públiques de Catalunya és el regulat per la Llei orgànica 6/2001, del 21 de desembre, d’universitats, per aquesta Llei i per la normativa de finances i pressupostària de la Generalitat.

2. Les universitats públiques gaudeixen d’autonomia econòmica i financera, d’acord amb la normativa vigent, i disposen dels recursos suficients per a l’exercici de llurs funcions.

3. Correspon al Govern de la Generalitat aprovar els preus públics dels ensenyaments conduents a l’obtenció dels títols universitaris oficials i la resta de drets legalment establerts.

4. El servei públic de l’ensenyament superior sostingut econòmicament per la Generalitat no es presta amb caràcter empresarial.

5. Les universitats públiques i el departament competent en matèria d’universitats han de fomentar la promoció i el patrocini de llurs serveis, especialment per als sectors de la societat que en resultin directament beneficiats.

6. Els compromisos econòmics de caràcter pluriennal amb càrrec als pressupostos de la Generalitat que es derivin de l’aplicació d’aquesta Llei s’aproven d’acord amb la normativa de finances públiques de la Generalitat.

Article 118

Estructura del finançament universitari

1. El finançament de les despeses de funcionament de les universitats públiques, amb càrrec als pressupostos de la Generalitat i d’acord amb les disponibilitats pressupostàries, s’ha de basar en tres tipus d’aportacions:

a) Genèrica, segons criteris objectius, transparents i compatibles, a partir de paràmetres generals comuns a totes les universitats.

b) Complementària, lligada a objectius específics per a la millora de la qualitat de les universitats i per a atendre’n les especificitats. Aquesta aportació es fa mitjançant contractes-programa.

c) Per convocatòries públiques, que estimulin la millora de la qualitat i premiïn l’excel·lència.

2. Correspon al departament competent en matèria d’universitats establir l’estructura del model de finançament universitari. Aquest model ha d’ésser transparent i ha d’assegurar a les universitats públiques l’estabilitat dels recursos econòmics necessaris per a l’acompliment de llurs finalitats i l’estímul de l’eficiència, l’eficàcia i la millora de la qualitat.

Article 119

103

Els contractes-programa

1. Els contractes-programa són un instrument de finançament de l’aportació complementària establerta per la lletra b de l’article 118, i també l’instrument d’observació, de diagnòstic, de planificació i d’adopció de decisions conjuntes entre el departament competent en matèria d’universitats i les universitats.

2. Els contractes-programa han d’establir els indicadors susceptibles de valorar els resultats de les actuacions orientades a aconseguir els objectius fixats, i també els objectius de millora de la qualitat de la universitat. També poden considerar els resultats de les avaluacions de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya.

Article 120

El Pla d’inversions universitàries

1. El Pla d’inversions universitàries és l’instrument específic per a finançar les infraestructures i els equipaments de les universitats públiques que es requereixen per a l’execució de la Programació universitària de Catalunya.

2. El Pla d’inversions universitàries, que té caràcter pluriennal, és aprovat pel Govern de la Generalitat.

3. El Pla d’inversions universitàries ha de tenir en compte l’aplicació de criteris de sostenibilitat i de mesures que facilitin la mobilitat de les persones amb discapacitats.

Títol VI

La coordinació universitària. El consell interuniversitari de Catalunya

Capítol I

Definició, estructura i funcionament

Article 121

Definició

El Consell Interuniversitari de Catalunya és l’òrgan de coordinació del sistema universitari de Catalunya i de consulta i assessorament del Govern de la Generalitat en matèria d’universitats.

Article 122

Estructura

1. El Consell Interuniversitari de Catalunya s’estructura en els òrgans següents:

a) Unipersonals: el president o presidenta, el vicepresident o vicepresidenta i el secretari o secretària general.

104

b) Col·legiats: la Conferència General i la Junta.

2. El Consell Interuniversitari de Catalunya es pot organitzar també en comissions de caràcter permanent, amb l’objecte d’informar i assessorar pel que fa a qüestions relatives a l’activitat acadèmica; i en comissions de caràcter no permanent, amb l’objecte d’informar i assessorar pel que fa a aspectes concrets d’interès general del sistema universitari.

3. Correspon al president o presidenta, a proposta del vicepresident o vicepresidenta o de qualsevol dels òrgans col·legiats del Consell, constituir les comissions a què es refereix l’apartat 1 i determinar-ne la composició i les funcions.

4. El Consell Interuniversitari de Catalunya, mitjançant la creació de comissions específiques de caràcter assessor, ha de promoure la participació de les persones o de les entitats representatives de les necessitats i els interessos socials, professionals, acadèmics o econòmics que, per llurs competències, activitats, coneixements o experiència, puguin ajudar el Consell a complir més bé les funcions que té encomanades.

Article 123

Funcionament

1. El Consell Interuniversitari de Catalunya es regeix per aquesta Llei, per les seves normes d’organització i funcionament i, en allò no que sigui expressament regulat per aquestes, per la normativa específica dels òrgans col·legiats aplicable a l’Administració de la Generalitat.

2. La Conferència General ha de tenir dues reunions ordinàries, com a mínim, durant el curs acadèmic. Per a convocar una reunió extraordinària és necessari la decisió del president o presidenta o, almenys, l’acord d’una tercera part dels seus membres.

Capítol II

Òrgans unipersonals

Article 124

El president o presidenta

1. La presidència de la Conferència General i la Junta del Consell Interuniversitari de Catalunya recau en la persona titular del departament competent en matèria d’universitats, la qual també presideix les reunions de les comissions, quan hi assisteix.

2. El president o presidenta té atribuïdes les funcions pròpies de la presidència d’un òrgan col·legiat i les pot delegar expressament en el vicepresident o vicepresidenta.

105

Article 125

El vicepresident o vicepresidenta

El vicepresident o vicepresidenta del Consell Interuniversitari de Catalunya és designat pel president o presidenta. Aquesta designació ha de recaure en un alt càrrec del departament competent en matèria d’universitats. El vicepresident o vicepresidenta substitueix el president o presidenta en el supòsit d’absència per malaltia o per qualsevol altra causa justificada.

Article 126

El secretari o secretària general

1. El secretari o secretària general del Consell Interuniversitari de Catalunya té atribuïdes les funcions de suport als òrgans del Consell i de direcció de les oficines, les estructures i els serveis adscrits al Consell, i les pròpies de les secretaries dels òrgans col·legiats.

2. El secretari o secretària general del Consell Interuniversitari de Catalunya, que és també secretari o secretària de la Conferència General i de la Junta, és nomenat i destituït pel Govern de la Generalitat, a proposta de la persona titular del departament competent en matèria d’universitats.

3. El departament competent en matèria d’universitats i les universitats públiques poden adscriure personal a la Secretaria General del Consell, en la situació que correspongui administrativament, d’acord amb la normativa vigent.

4. El secretari o secretària general del Consell Interuniversitari de Catalunya ha d’elaborar una memòria anual que reculli les activitats de la Junta i de les comissions i també les conclusions de la Conferència General. Aquesta memòria ha d’ésser presentada al departament competent en matèria d’universitats i a les universitats catalanes, i ha d’ésser tramesa al Parlament de Catalunya.

Capítol III

Òrgans col·legiats

Article 127

La conferència general

1. La Conferència General del Consell Interuniversitari de Catalunya és l’òrgan de participació i coordinació de la comunitat universitària per a conèixer i avaluar els objectius principals del sistema universitari de Catalunya.

2. Integren la Conferència General del Consell Interuniversitari de Catalunya:

a) El president o presidenta del Consell.

106

b) El vicepresident o vicepresidenta del Consell.

c) Els rectors de les universitats.

d) Els presidents dels consells socials de les universitats públiques i dels òrgans anàlegs de les universitats privades.

e) Tres representants del departament competent en matèria d’universitats, nomenats pel seu titular.

f) Tres representants de la comunitat universitària de cadascuna de les universitats públiques i privades, nomenats d’acord amb el que estableixi el consell de govern o les normes d’organització i de funcionament respectius, les quals, en tot cas, han de garantir la representació dels estudiants.

g) Un membre de cadascun dels consells socials de les universitats públiques, nomenat segons el que estableixi el reglament intern del consell social respectiu.

h) El president o presidenta i el director o directora de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya.

i) Quatre persones escollides per les organitzacions sindicals de treballadors més representatives en l’àmbit de Catalunya.

j) Un representant de les associacions d’estudiants, nomenat pel Consell Nacional de la Joventut de Catalunya.

k) El president o presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans.

l) Els representants de les entitats o les persones a títol individual que el president o presidenta del Consell nomeni, el nombre de les quals no pot ésser superior al de les persones a què es refereix la lletra g. Aquestes persones han d’ésser de competència reconeguda en l’àmbit professional, cultural, social, empresarial o territorial.

m) El secretari o secretària general del Consell.

3. Els membres de la Conferència General que no ho són per raó del càrrec que ocupen són nomenats per un període de quatre anys i poden ésser renovats pel mateix període. En el supòsit que es produeixi una vacant, el nou membre és nomenat pel període restant de mandat del membre que ha cessat.

Article 128

Funcions de la conferència

Corresponen a la Conferència General les funcions següents:

a) Assessorar el departament competent en matèria d’universitats en relació amb els criteris per a elaborar la Programació universitària de Catalunya.

107

b) Emetre un informe de les qüestions que, a iniciativa de la Presidència o de la Junta, es considerin d’interès general per al sistema universitari de Catalunya.

c) Facilitar l’intercanvi d’informació i les consultes recíproques entre les universitats catalanes, especialment en els àmbits i en les situacions que les afecten d’una manera conjunta.

d) Impulsar programes conjunts d’actuació interuniversitària i promoure i elaborar documents d’interès comú en l’àmbit de la docència, de la recerca i de la gestió i els serveis.

e) Promoure la col·laboració de les universitats amb altres institucions, públiques o privades, per a executar programes d’interès general.

f) Fomentar l’equilibri entre les universitats, tenint en compte la Programació universitària de Catalunya en el seu conjunt, evitant duplicitats innecessàries i promovent l’equilibri territorial i mediambiental.

g) Promoure les universitats del sistema universitari de Catalunya, especialment pel que fa a l’oferta educativa i la qualitat dels centres i els serveis universitaris.

h) Conèixer la memòria d’activitats de la Junta del Consell i de les seves comissions.

i) La resta de funcions que li atribueixin aquesta Llei i l’altra normativa vigent.

j) Proposar els criteris de la política de beques que garanteixin una igualtat d’oportunitats efectiva.

Article 129

La junta

1. La Junta del Consell Interuniversitari de Catalunya és l’òrgan de gestió del Consell per a exercir les funcions que li encomana aquesta Llei. La Junta actua en ple o com a junta permanent.

2. Integren el ple de la Junta del Consell Interuniversitari de Catalunya:

a) El president o presidenta del Consell.

b) El vicepresident o vicepresidenta del Consell.

c) Els rectors de les universitats públiques i el rector o rectora de la Universitat Oberta de Catalunya.

d) Els rectors, fins a un màxim de tres d’entre les universitats privades que tinguin una figura jurídica pròpia de les entitats sense ànim de lucre i que s’acullin a la Programació universitària de Catalunya, d’acord amb el que estableix l’article 116.2.

e) Els presidents dels consells socials de les universitats públiques.

108

f) Tres representants del departament competent en matèria d’universitats, nomenats pel seu titular.

g) El secretari o secretària general del Consell.

3. La Junta Permanent és integrada pel president o presidenta, el vicepresident o vicepresidenta, els rectors de les universitats públiques, el rector o rectora de la Universitat Oberta de Catalunya, els presidents dels consells socials de les universitats públiques, els tres representants del departament competent en matèria d’universitats i el secretari o secretària general del Consell. Li corresponen les funcions establertes per l’article 131 quan afectin exclusivament les universitats públiques.

4. Els membres de la Junta del Consell són nomenats i separats d’acord amb el que estableix l’article 127.3.

Article 130

Assistència

L’assistència a la Junta del Consell Interuniversitari de Catalunya, tant pel que fa al ple com a la junta permanent, és indelegable.

Article 131

Funcions de la junta

1. Correspon a la Junta del Consell Interuniversitari de Catalunya:

a) Proposar al departament competent en matèria d’universitats els criteris per a elaborar la Programació universitària de Catalunya, un cop escoltada la Conferència General.

b) Emetre un informe de la proposta de Programació universitària de Catalunya i de les seves modificacions abans d’ésser aprovada pel departament competent en matèria d’universitats.

c) Emetre un informe de les propostes de creació o de reconeixement de les universitats públiques i privades, un cop consultada la Conferència General.

d) Emetre un informe de les propostes de places de nou accés dels centres docents universitaris propis de les universitats públiques i dels centres docents adscrits.

e) Emetre un informe de la proposta de preus públics acadèmics i de la resta de drets que estableixi la normativa vigent en relació amb els estudis conduents a l’obtenció dels títols universitaris oficials, i també de la política de beques, un cop escoltada la Conferència General.

f) Conèixer els estudis de doctorat i altres estudis de postgrau i els programes d’extensió universitària, d’actualització i de formació continuada.

109

g) Proposar les mesures pertinents per a garantir la coordinació universitària, en especial pel que fa al règim d’admissió i de permanència dels estudiants i les convalidacions d’estudis.

h) Articular mesures de foment de la flexibilitat dels plans d’estudis perquè s’adeqüin a les necessitats de l’exercici de la professió corresponent i de la societat catalana en general.

i) Proposar mesures d’adaptabilitat dels plans d’estudis de les universitats als perfils professionals de la Unió Europea.

j) Conèixer i elaborar, si escau, propostes de coordinació de les bases de dades interuniversitàries.

k) Elaborar propostes de racionalització dels serveis que presten les universitats públiques, especialment quant a l’intercanvi i la mobilitat de llurs recursos humans i la creació de serveis conjunts d’interès comú.

l) Impulsar mesures de coordinació entre els ensenyaments universitaris i els ensenyaments de formació professional de grau superior i de règim especial equivalents als universitaris.

m) Nomenar els representants de les universitats públiques catalanes en altres organismes, si aquesta representació comprèn més d’una universitat, seguint el criteri d’aconseguir una representació equilibrada dels diferents sectors de la comunitat universitària representats en el Consell Interuniversitari de Catalunya.

n) Qualsevol altra funció que li sigui atribuïda per la normativa vigent.

2. Sens perjudici del que estableix l’article 116.2, el Consell Interuniversitari de Catalunya ha d’ésser informat de la programació de les universitats privades, als efectes de l’emissió de l’informe a què es refereix la lletra b de l’apartat 1. Les universitats privades han de posar en coneixement del departament competent en matèria d’universitats llur programació.

Article 132

Delegació i validació

1. La Junta del Consell pot delegar expressament en les comissions permanents que es constitueixin les funcions que li són atribuïdes per l’article 131.

2. La Junta ha de validar els informes i les propostes de les comissions del Consell Interuniversitari de Catalunya i pot expressar la posició institucional del Consell en els assumptes que li siguin expressament sotmesos per la Presidència del Consell.

3. Els informes del Consell Interuniversitari de Catalunya són preceptius, però només són vinculants si una disposició normativa expressa ho estableix.

110

Article 133

Audiència

Sens perjudici de les possibles audiències que tinguin lloc directament en les respectives universitats, el Consell Interuniversitari de Catalunya, mitjançant la Junta, gaudeix de la consideració d’entitat representativa dels interessos de les universitats que la integren pel que fa al tràmit d’audiència establert per la normativa de procediment de l’Administració de la Generalitat i del procediment administratiu comú.

Capítol IV

Coordinació i col·laboració

Article 134

Encàrrec de gestió

1. Les universitats públiques i el departament competent en matèria d’universitats poden encarregar al Consell Interuniversitari de Catalunya la gestió d’activitats de caràcter tècnic o de serveis de llur competència per a la coordinació interuniversitària, d’acord amb el que estableix l’article 15 de la Llei 30/1992, del 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

2. El departament competent en matèria d’universitats i les universitats han de dotar el Consell Interuniversitari de Catalunya dels mitjans necessaris per a exercir les funcions que li siguin encarregades.

Article 135

Assistència d’experts

El president o presidenta del Consell Interuniversitari de Catalunya i els presidents de les seves comissions poden convidar a assistir a les reunions, amb veu i sense vot, persones expertes i òrgans o membres de la comunitat universitària, d’acord amb la naturalesa dels assumptes que s’hi han de tractar.

Article 136

Col·laboració

1. El departament competent en matèria d’universitats i les universitats poden acordar fórmules de col·laboració per a garantir la coordinació necessària per al ple desenvolupament del sistema universitari de Catalunya.

2. El Consell Interuniversitari de Catalunya i l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya han de col·laborar en tot allò que faciliti l’exercici de llurs competències.

111

3. En el marc del suport i la col·laboració entre institucions, les universitats han de proporcionar al Consell Interuniversitari de Catalunya la informació i, en particular, les dades estadístiques que aquest els sol·liciti, tot respectant la normativa vigent en matèria de protecció de dades de caràcter personal.

Títol VII

Les garanties de qualitat. L’avaluació, l’acreditació i la certificació

Capítol I

La qualitat

Article 137

La qualitat

1. La promoció i la garantia de la qualitat de les universitats catalanes correspon a les mateixes universitats i al departament competent en matèria d’universitats.

2. El principal instrument per a la promoció i l’avaluació de la qualitat és l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya.

Capítol II

L’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari a Catalunya

Article 138

Finalitats

L’avaluació de la qualitat, la certificació dels processos i l’acreditació de l’aprenentatge dels ensenyaments del sistema universitari de Catalunya s’han d’orientar a llur adequació permanent a les demandes socials, als requisits de qualitat de formació universitària i a la millora contínua de llurs processos, en el marc de l’espai europeu d’ensenyament superior.

Article 139

Naturalesa

1. La configuració jurídica del Consorci Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari a Catalunya, creada pel Decret 355/1996, del 29 d’octubre, es modifica i adopta la forma jurídica d’entitat de dret públic de la Generalitat de Catalunya que ajusta la seva activitat al dret privat, vinculada al departament competent en matèria d’universitats, amb personalitat jurídica pròpia, plena capacitat d’obrar i patrimoni propi per al compliment de les seves funcions.

2. L’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari a Catalunya, passa a denominar-se Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya.

Article 140

112

Objectiu i funcions

1. L’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya té com a objectiu l’avaluació, l’acreditació i la certificació de la qualitat en l’àmbit de les universitats i dels centres d’ensenyament superior de Catalunya.

2. Corresponen a l’Agència les funcions següents:

a) L’avaluació dels ensenyaments conduents a l’obtenció dels títols oficials i propis que imparteixen les universitats i els centres docents d’ensenyament superior.

b) La certificació de la qualitat dels ensenyaments, de la gestió i de les activitats de les universitats.

c) L’acreditació dels ensenyaments en el marc de l’espai europeu de la qualitat.

d) L’avaluació dels centres docents establerts a Catalunya que imparteixen ensenyaments conduents a l’obtenció de títols estrangers d’educació superior universitària.

e) L’acreditació dels sistemes i els procediments d’avaluació de la qualitat de les universitats, inclosos els que es refereixen a la funció docent del professorat.

f) L’emissió dels informes pertinents per a la contractació de professorat lector i professorat col·laborador.

g) L’emissió de les acreditacions de recerca i de recerca avançada.

h) L’avaluació de l’activitat desenvolupada pels investigadors, i la valoració dels mèrits individuals del personal docent, funcionari i contractat, per a l’assignació de complements retributius, d’acord amb els articles 55 i 69 de la Llei orgànica 6/2001, del 21 de desembre, d’universitats.

i) L’avaluació de l’activitat investigadora del personal docent i investigador de les universitats privades.

j) La valoració dels mèrits individuals docents i de gestió del personal docent i investigador funcionari i contractat, per a l’assignació de complements retributius d’acord amb els articles 55 i 69 de la Llei orgànica 6/2001, del 21 de desembre, d’universitats, i l’avaluació de l’activitat docent del personal docent i investigador de les universitats privades.

k) L’avaluació de les activitats, els programes, els serveis i la gestió de les universitats i dels centres d’ensenyament superior.

l) La promoció de l’avaluació i de la comparació de criteris de qualitat en el marc europeu i internacional.

m) L’elaboració d’estudis per a la millora i la innovació dels models d’avaluació, certificació i acreditació.

113

n) L’emissió d’informes d’avaluació adreçats a les universitats, l’administració educativa, els agents socials i la societat en general.

o) L’assessorament de l’Administració educativa, les universitats i altres institucions en l’àmbit propi de les seves funcions.

p) L’establiment de vincles de cooperació i col·laboració amb altres agències estatals, autonòmiques i internacionals que tinguin atribuïdes funcions d’avaluació, acreditació i certificació.

q) Les tasques que li siguin encarregades pel departament competent en matèria d’universitats i per les universitats, mitjançant conveni.

r) La resta de funcions que li atribueix aquesta Llei, els seus estatuts i l’altra normativa vigent.

3. Als efectes del que estableix la lletra i de l’apartat 2, les universitats privades han de formalitzar el corresponent conveni amb l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya.

Article 141

Òrgans de govern

L’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya s’estructura en els òrgans de govern següents:

a) El president o presidenta, el qual és nomenat pel Govern de la Generalitat, a proposta de la persona titular del departament competent en matèria d’universitats, d’entre personalitats de reconegut prestigi en l’àmbit universitari, per un període de quatre anys, renovable.

b) El Consell de Direcció.

c) El director o directora.

Article 142

El Consell de Direcció

1. El Consell de Direcció és l’òrgan superior de govern de l’Agència, i les seves funcions són les que estableixin els seus estatuts.

2. El Consell de Direcció és constituït pels membres següents:

a) El president o presidenta de l’Agència, que també ho és del Consell de Direcció.

b) Els rectors de les universitats públiques i el rector o rectora de la Universitat Oberta de Catalunya.

c) Els rectors, fins a un màxim de tres, d’universitats privades que hagin adoptat una figura jurídica pròpia de les entitats sense ànim de lucre, elegits pel Consell

114

Interuniversitari de Catalunya, i que s’acullin a la Programació universitària de Catalunya d’acord amb el que estableix l’article 116.2.

d) Els presidents dels consells socials de les universitats públiques.

e) Tres persones destacades de la comunitat acadèmica, nomenades per la persona titular del departament competent en matèria d’universitats.

f) Dues persones del departament competent en matèria d’universitats, nomenades pel seu titular.

g) El president o presidenta de la Comissió d’Avaluació de la Recerca.

h) El president o presidenta de la Comissió de Professorat Lector i Professorat Col·laborador.

i) El director o directora de l’Agència.

3. Els membres del Consell de Direcció són nomenats per un període de quatre anys i poden ésser reelegits per dos mandats més de la mateixa durada. Es renoven per meitats cada dos anys, tret dels que ho siguin per raó del càrrec, que cessen en la representació quan cessen en aquest.

4. El president o presidenta de la Comissió de Professorat Lector i Professorat Col·laborador i el president o presidenta de la Comissió d’Avaluació de la Recerca són nomenats per un període de quatre anys renovable.

5. El Consell de Direcció s’ha de reunir, de manera ordinària, dues vegades l’any, com a mínim. Perquè es pugui reunir en sessió extraordinària és necessari la decisió del president o presidenta o, almenys, l’acord d’una tercera part dels seus membres.

Article 143

El director o directora

1. El director o directora assumeix la direcció de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya i la representació plena del Consell de Direcció en relació amb l’execució dels acords que adopti aquest òrgan.

2. El director o directora és designat per la persona titular del departament competent en matèria d’universitats, escoltat el Consell de Direcció, per un període de quatre anys, prorrogable per dues vegades.

Article 144

Comissió d’Avaluació de la Qualitat

115

1. Es crea la Comissió d’Avaluació de la Qualitat, amb caràcter permanent, que exerceix les funcions establertes per l’article 140.2, llevat de les fixades per les lletres f, g, h i i.

2. La composició de la Comissió d’Avaluació de la Qualitat ha d’ésser adequada al que estableixin les normes, els criteris i les recomanacions internacionals per a l’atorgament de les certificacions i les acreditacions corresponents. Els seus membres són designats pel director o directora de l’Agència, escoltat el Consell de Direcció, i, en tot cas, ha d’integrar membres externs al sistema universitari de Catalunya.

Article 145

Comissió de Professorat Lector i Professorat Col·laborador

1. Es crea la Comissió de Professorat Lector i Professorat Col·laborador, amb caràcter permanent, que exerceix la funció establerta per la lletra f de l’article 140.2 i les que li siguin expressament atribuïdes per la resta de la normativa vigent o encomanades pel departament competent en matèria d’universitats.

2. La Comissió de Professorat Lector i Professorat Col·laborador és constituïda pels membres següents:

a) El president o presidenta, que és nomenat per la persona titular del departament competent en matèria d’universitats entre persones de reconegut prestigi acadèmic.

b) Dues persones designades per la persona titular del departament competent en matèria d’universitats.

c) Cinc persones designades pel Consell de Direcció de l’Agència, a proposta del president o presidenta de la Comissió.

Article 146

Comissió d’Avaluació de la Recerca

1. Es crea la Comissió d’Avaluació de la Recerca, amb caràcter permanent, que exerceix les funcions establertes per les lletres g, h i i de l’article 140.2 i les que li siguin expressament atribuïdes per la resta de la normativa vigent o encomanades pel departament competent en matèria d’universitats.

2. La Comissió d’Avaluació de la Recerca és constituïda pels membres següents:

a) El president o presidenta, que és nomenat per la persona titular del departament competent en matèria d’universitats entre persones amb mèrits científics prominents.

116

b) Quatre persones designades per la persona titular del departament competent en matèria d’universitats.

c) Setze persones designades pel Consell de Direcció de l’Agència, a proposta del president o presidenta de la Comissió.

3. Els membres designats d’acord amb les lletres b i c de l’apartat 2 ho són d’entre el col·lectiu de catedràtics funcionaris o contractats a Catalunya en situació d’actius, que compleixin alguna de les condicions següents:

a) Haver superat quatre avaluacions positives de llur activitat investigadora, d’acord amb la normativa que sigui aplicable al professorat funcionari i contractat, respectivament.

b) Haver estat guardonats amb la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic, amb la Distinció de la Generalitat per a la Promoció de la Recerca Universitària o amb una altra distinció de nivell anàleg o superior, a criteri del Consell de Direcció.

4. En la designació dels membres de la Comissió d’Avaluació de la Recerca s’ha de procurar l’equilibri entre els diferents àmbits del coneixement.

Article 147

Funcionament

1. La Comissió d’Avaluació de la Recerca desenvolupa la seva activitat mitjançant comissions, que poden tenir caràcter permanent, amb funcions d’informació, proposta i recomanació.

2. Els membres de les comissions són designats d’acord amb els requisits i el procediment que estableixi la Comissió d’Avaluació de la Recerca. S’hi han d’integrar, en tot cas, membres externs al sistema universitari i de recerca català.

3. En tot cas, s’ha de constituir una comissió o més de les modalitats següents:

a) Comissions per a l’acreditació de recerca, en els diferents àmbits del coneixement.

b) Comissions per a l’acreditació de recerca avançada, en els diferents àmbits del coneixement.

Article 148

Independència tècnica i consideració d’altres avaluacions

1. Les comissions avaluadores, que actuen amb independència, aproven les avaluacions que faci l’Agència en llurs àmbits respectius, i en són les responsables finals.

117

2. Les avaluacions i les acreditacions fetes per altres agències o òrgans d’avaluació en matèria de la competència de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya poden ésser considerades per l’esmentada Agència, als efectes del que estableix aquesta Llei.

Capítol III

Disposicions generals

Article 149

Règim jurídic

1. L’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya es regeix per aquesta Llei; per la Llei 4/1985, del 29 de març, de l’estatut de l’empresa pública catalana; pels seus estatuts i per la resta de la normativa vigent que li sigui aplicable.

2. L’Agència sotmet la seva activitat en les relacions externes, amb caràcter general, a les normes de dret civil, mercantil i laboral que li siguin aplicables, tret dels actes d’avaluació, acreditació o certificació i els que impliquin l’exercici de potestats públiques, els quals resten sotmesos al dret públic.

3. En les relacions internes de l’Agència amb l’Administració de la Generalitat, amb les universitats públiques i amb la resta d’administracions públiques, s’aplica el dret públic.

4. El règim d’adopció d’acords i funcionament dels seus òrgans col·legiats se subjecta a la normativa de la Generalitat aplicable als dits òrgans.

Article 150

Estatuts

1. Els estatuts de l’Agència són aprovats per decret del Govern de la Generalitat, a proposta de la persona titular del departament competent en matèria d’universitats i a iniciativa del Consell de Direcció.

2. Els estatuts han de determinar, com a mínim, les funcions dels òrgans de govern, l’estructura orgànica, les normes de funcionament i el règim d’impugnació dels actes.

Article 151

Recursos humans

El personal de l’Agència és format per:

a) Personal propi, contractat en règim de dret laboral tot respectant els principis de mèrit i de capacitat.

118

b) Personal de l’Administració de la Generalitat i de les universitats públiques que els sigui adscrit, d’acord amb la normativa vigent.

Article 152

Patrimoni

1. Constitueixen el patrimoni de l’Agència els béns i els drets que li són adscrits i els béns i els drets propis de qualsevol naturalesa que adquireixi o rebi per qualsevol títol, els quals han d’ésser registrats en l’inventari corresponent.

2. El patrimoni de l’Agència afectat a l’exercici de les seves funcions té la consideració de domini públic i s’adequa al règim jurídic propi d’aquest tipus de béns.

3. S’entén implícita la utilitat pública en relació amb l’expropiació d’immobles pel que fa a les obres i els serveis de l’Agència.

4. La gestió del patrimoni s’ha d’ajustar al que disposa la Llei 4/1985, del 29 de març, de l’estatut de l’empresa pública catalana, i a la legislació de patrimoni de la Generalitat de Catalunya.

Article 153

Recursos econòmics

Els recursos econòmics de l’Agència són:

a) Els que se li assignin amb càrrec als pressupostos de la Generalitat.

b) Els rendiments procedents dels béns i dels drets propis o que tingui adscrits.

c) Els ingressos derivats de l’exercici de la seva activitat.

d) Les subvencions i les donacions d’entitats públiques i privades o de particulars.

e) Els crèdits i els préstecs que li siguin concedits, si escau, d’acord amb la normativa vigent.

f) Qualssevol altres que li puguin correspondre.

Article 154

Dissolució i modificació

1. La dissolució de l’Agència es produeix per llei, la qual ha d’establir el procediment de liquidació i la forma mitjançant la qual els òrgans de l’Agència continuen exercint provisionalment les funcions fins que la liquidació sigui total.

2. La modificació de la naturalesa jurídica de l’Agència requereix una llei del Parlament de Catalunya.

Títol VIII

119

El règim econòmic i financer de les universitats públiques

Capítol I

Patrimoni i contractació

Article 155

Règim jurídic

El patrimoni de les universitats públiques de Catalunya es regeix per aquesta Llei, sens perjudici de les bases estatals establertes per la Llei orgànica 6/2001, del 21 de desembre, d’universitats, per la normativa dictada en el seu desplegament, per la normativa reguladora del patrimoni de la Generalitat adaptada a les seves peculiaritats d’organització i funcionament i pels estatuts o altra normativa interna de les universitats.

Article 156

Béns de domini públic

1. Els béns i els drets de cadascuna de les universitats públiques de Catalunya afectats al servei públic tenen la consideració de béns de domini públic. La universitat assumeix la titularitat dels béns de domini públic afectes al compliment de les seves funcions, d’acord amb el que estableix l’article 80 de la Llei orgànica 6/2001, del 21 de desembre, d’universitats.

2. En l’exercici de les seves facultats patrimonials de desafectació dels béns immobles de domini públic, els consells socials de les universitats públiques de Catalunya requereixen la ratificació posterior del Govern de la Generalitat.

Article 157

Béns patrimonials

1. Els béns i drets que adquireixin les universitats públiques, quan no estiguin afectats al servei públic, tenen la consideració de béns patrimonials.

2. L’alienació de títols de societats que desenvolupin o gestionin serveis públics o d’altres, o que impliquin directament o indirecta l’extinció de la participació de la universitat o la pèrdua de la seva condició majoritària, ha d’ésser acordada pel consell social.

Article 158

Gestió i conservació del patrimoni

Les universitats públiques són responsables de la gestió, la conservació i l’administració de llurs béns.

Article 159

120

Exportació

1. Es reconeix a les universitats establertes a Catalunya la condició de beneficiàries de les expropiacions forçoses que facin les administracions públiques amb capacitat expropiatòria per a la instal·lació, l’ampliació o la millora dels serveis i els equipaments propis de la finalitat de les universitats.

2. Es declaren d’utilitat pública i d’interès social els projectes d’obres per a la instal·lació, l’ampliació i la millora de les estructures destinades a serveis i dels equipaments dels campus universitaris i els parcs cientificotecnològics, a l’efecte de l’expropiació forçosa dels béns i els drets necessaris per a llur establiment.

3. L’aprovació del projecte porta implícita la declaració d’utilitat pública o interès social de l’expropiació, que es tramita pel procediment d’urgència establert per l’article 52 de la Llei d’expropiació forçosa del 16 de desembre de 1954. 

Article 160

Contractació

La contractació de les universitats públiques resta subjecta a la normativa reguladora dels contractes de les administracions públiques, sens perjudici de les particularitats que deriven dels contractes per a la realització de treballs de caràcter científic, tècnic o artístic i per al desenvolupament d’ensenyaments d’especialització o d’activitats específiques de formació definits per l’article 83 de la Llei orgànica 6/2001, del 21 de desembre, d’universitats.

Capítol II

El pressupost

Article 161

Règim jurídic

El pressupost de les universitats públiques es regeix per aquesta Llei, sens perjudici de les bases estatals establertes per la Llei orgànica 6/2001, del 21 de desembre, d’universitats, per la normativa de finances i pressupostària de la Generalitat, per la normativa que la desplega i pels estatuts o altra normativa interna de la universitat.

Article 162

Desenvolupament i execució

Correspon a la persona titular del departament competent en matèria d’universitats, havent escoltat els consells socials i amb l’informe previ del departament competent en matèria d’economia i finances, aprovar les normes i els procediments per a desenvolupar i executar el pressupost i per a controlar les

121

inversions, les despeses i els ingressos de les universitats. Aquest control s’ha de fer mitjançant les tècniques d’auditoria pertinents.

Article 163

Autorització de costos de personal

1. A l’estat de despeses corrents del pressupost s’ha d’adjuntar la relació de llocs de treball del personal de totes les categories de la universitat, especificant-ne la totalitat de les despeses i indicant si es tracta de personal docent i investigador o de personal d’administració i serveis, i, en ambdós casos, si és personal funcionari o contractat.

2. Amb una antelació mínima de dos mesos a l’inici de l’any fiscal, les universitats han de comunicar al departament competent en matèria d’universitats una previsió agregada de les places dels cossos docents i investigadors i dels contractes docents i investigadors que han d’ésser convocats o oferts durant l’any fiscal.

3. Els costos del personal docent i investigador, els del personal d’administració i serveis i la previsió agregada de places i contractes han d’ésser autoritzats pel Govern de la Generalitat.

Article 164

Supervisió econòmica

1. Cada universitat ha de trametre al departament competent en matèria d’universitats, en el termini que aquest departament determini, la liquidació auditada del pressupost anterior i la resta de documentació que constitueixen els comptes anuals de les entitats en el capital o fons patrimonial equivalent de les quals la universitat té participació majoritària, als efectes de llur remissió a la Intervenció General de la Generalitat i a la Sindicatura de Comptes.

2. El consell social ha de supervisar les actuacions pròpies de les funcions d’auditoria de la universitat.

Article 165

Pla de comptabilitat

Les universitats públiques han d’aplicar el Pla especial de comptabilitat pública que aprovi, un cop escoltades les universitats, la Intervenció General de la Generalitat. En tot el que no estableixi el Pla especial de comptabilitat, és aplicable el Pla general de comptabilitat pública de la Generalitat de Catalunya.

Disposicions addicionals

Primera

Competència material

122

Les referències d’aquesta Llei al departament competent en matèria d’universitats i a les universitats de manera conjunta s’entenen fetes en l’àmbit de les competències respectives, tot respectant l’autonomia universitària.

Segona

Relacions laborals

1. Tots els establiments de cada universitat pública de competència de la Generalitat constitueixen un únic centre de treball.

2. No obstant el que estableix l’apartat 1, a efectes representatius, per a cada universitat pública, les relacions laborals del personal acadèmic contractat i els ajudants i les relacions laborals del personal d’administració i serveis contractat en règim laboral constitueixen, cadascuna per si mateixa, un centre de treball diferenciat.

3. El departament competent en matèria d’universitats i les universitats públiques han de promoure la constitució d’una estructura tècnica amb la finalitat d’assumir la representació de la part pública en la negociació de convenis, acords i pactes col·lectius i assistir les universitats públiques per a aplicar-los i administrar-los.

Tercera

Denominacions i publicitat

La utilització de les denominacions que la Llei orgànica 6/2001, del 21 de desembre, d’universitats, i aquesta Llei reserven a les universitats, els centres, els ensenyaments, els títols universitaris oficials i els òrgans unipersonals de govern creats i reconeguts d’acord amb el que s’hi disposa, i també la utilització d’altres denominacions que per llur significat puguin induir a confusió, pot ésser objecte de sanció, d’acord amb el que disposa la Llei 1/1990, del 8 de gener, sobre la disciplina del mercat i de defensa dels consumidors i els usuaris.

Quarta

Oficina sobre l’espai europeu d’ensenyament superior

1. En el marc del Consell Interuniversitari de Catalunya, s’ha de crear una oficina amb l’objectiu de potenciar la plena integració de les universitats en l’espai europeu d’ensenyament superior.

2. Corresponen a l’oficina a què es refereix l’apartat 1 les funcions següents:

a) Actuar com a observatori, a Catalunya, de les tendències europees i internacionals en matèria d’ensenyament superior.

b) Proposar mesures per a adaptar les universitats, en els diferents àmbits, als continguts de l’espai europeu d’ensenyament superior.

123

c) Fer propostes per a adaptar els plans d’estudis al model d’estructures cícliques europees i internacionals.

d) Fomentar les relacions entre les institucions universitàries catalanes i les de la resta d’Europa.

e) Donar suport a les universitats per a llur participació en els programes europeus de mobilitat i cooperació.

f) Les altres funcions que li encomani la Junta del Consell Interuniversitari de Catalunya.

Cinquena

Silenci administratiu

1. El termini màxim per a notificar la resolució expressa en els procediments de creació i reconeixement d’universitats és d’un any, i en els procediments d’ordenació de l’activitat universitària establerts pels articles 104, 105, 106, 110 i 113 del capítol II del títol IV és de sis mesos. Passat el dit termini sense que s ’hagi dictat resolució s’entenen desestimats, en els termes establerts per la Llei 30/1992, del 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, i la Llei 13/1989, del 14 de desembre, d’organització, procediment i règim jurídic de l’Administració de la Generalitat de Catalunya.

2. Els estatuts de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya regulada per aquesta Llei han de fixar el termini per a la resolució dels procediments de la seva competència. En tot cas, els informes relatius al professorat lector i el professorat col·laborador s’han d’emetre en el termini màxim de tres mesos, passats els quals s’entenen valorats positivament. Les acreditacions de recerca s’han d’expedir en el termini màxim de sis mesos, passats els quals sense resolució expressa s’entenen atorgades.

Sisena

Universitat Oberta de Catalunya

1. En atenció a la Llei 3/1995, del 6 d’abril, de reconeixement de la Universitat Oberta de Catalunya, i a la seva condició d’universitat impulsada per la Generalitat, i sens perjudici del que estableix aquesta Llei, les normes d’organització i funcionament de la Universitat Oberta de Catalunya, que han d’ésser aprovades pel Govern de la Generalitat, n’han d’establir l’estructura docent, de recerca i de gestió; els sistemes de participació; les condicions docents del seu professorat propi, el règim específic del personal docent col·laborador i el règim dels convenis

124

de col·laboració amb entitats públiques i privades, per a l’impuls de la xarxa de centres i punts de suport.

2. El finançament, els procediments i les normatives dictades pel departament competent en matèria d’universitats poden ésser objecte de previsions particulars per a adaptar-los a les característiques especials que, per la seva Llei de reconeixement, té la Universitat Oberta de Catalunya.

3. En el termini màxim de sis mesos, a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, la Universitat Oberta de Catalunya ha d’adaptar les seves normes d’organització i funcionament conforme al que s’hi disposa i trametre-les al Govern de la Generalitat perquè les aprovi.

Setena

Relació entre universitats i institucions sanitàries

Els departaments competents en matèria d’universitats i de sanitat han de promoure la regulació del règim jurídic singular dels hospitals i els centres assistencials universitaris, d’acord amb la normativa vigent i amb els principis i objectius d’aquesta Llei.

Vuitena

Perspectiva de gènere

El departament competent en matèria d’universitats i les universitats han de promoure accions per a assolir la igualtat d’oportunitats entre homes i dones en tots els àmbits universitaris.

Novena

Foment de la recerca, el desenvolupament i la innovació empresarials

El Govern de la Generalitat ha d’estimular i ajudar les empreses perquè augmentin els recursos que destinen a recerca, desenvolupament i innovació, tant els assignats a l’empresa mateixa com els de cooperació amb les universitats i els centres de recerca. Igualment, el Govern de la Generalitat ha de promoure la presència activa de les empreses en la recerca universitària i en l’espai europeu de recerca.

Desena

La Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA)

1. Les universitats poden acordar amb la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) la vinculació d’investigadors a programes o projectes de recerca, en els termes establerts per l’article 62.

125

2. Les universitats poden contractar els investigadors vinculats de la Institució o d’altres entitats per a desenvolupar tasques docents com a professors col·laboradors, associats o visitants, d’acord amb la normativa aplicable.

Onzena

Conciliació de la vida laboral i familiar

Les universitats, en llur normativa de reglamentació interna, han d’establir mesures de conciliació de la vida laboral i familiar dels membres de la comunitat universitària.

Dotzena

Paternitat o maternitat del professorat lector

En cas de maternitat o paternitat dels professors lectors durant el període contractual, els dotze mesos següents al naixement del fill o filla no són computats als efectes de la limitació temporal del contracte legalment establerta.

Disposicions transitòries

Primera

Adaptació dels consells socials

1. En el termini màxim de sis mesos, a comptar de l’endemà de la publicació dels estatuts de la universitat corresponent en el DOGC, els consells socials han d’adaptar llur composició al que estableix el capítol III del títol III, i n’han d’ésser designats i nomenats tots els membres. Mentrestant, resta prorrogat el mandat dels membres que, abans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, integraven els consells socials.

2. La primera renovació dels consells socials s’ha de produir en el termini de quatre anys a comptar de l’endemà d’haver estat constituïts.

Segona

Adaptació del Consell Interuniversitari de Catalunya

Els òrgans col·legiats que formen el Consell Interuniversitari de Catalunya s’han de constituir en el termini màxim de sis mesos a comptar de l’endemà de l’entrada en vigor d’aquesta Llei. Mentre no es porti a terme aquesta constitució, llurs funcions han d’ésser exercides pels òrgans actuals.

Tercera

Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya

1. Mentre no hagin entrat en vigor els estatuts de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya, les funcions establertes per l’article 140 són

126

exercides, amb caràcter transitori, pel Consorci Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari a Catalunya, constituït pel Decret 355/1996, del 29 d’octubre.

2. Els béns i els mitjans materials adscrits al Consorci, que són de titularitat de la Generalitat, s’han d’integrar a l’entitat de nova creació, d’acord amb llur naturalesa jurídica originària. L’entitat de dret públic també se subroga en la posició jurídica de l’esmentat Consorci pel que fa als drets adquirits i les obligacions contretes.

3. El personal laboral que, en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, presti serveis en el Consorci s’ha d’integrar a l’entitat de nova creació, la qual se subroga de manera expressa respecte a les relacions contractuals laborals del dit personal.

4. El Consell de Direcció del Consorci ha d’adoptar els acords necessaris per a donar compliment al que estableix aquesta Llei.

5. La primera renovació dels membres del Consell de Direcció de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya s’ha de produir en el termini de quatre anys a comptar de l’endemà d’haver estat constituït.

Quarta

Beques i crèdits

Mentre no es faci efectiva la transferència de funcions i serveis de l’Estat en matèria de beques, la plena efectivitat del que disposa l’article 41 s’ha de produir a partir de l’assumpció per la Generalitat de la transferència de funcions i serveis de l’Estat en aquesta matèria.

Cinquena

Adaptació dels estatuts i les normes d’organització i funcionament

Les universitats públiques i privades han d’adaptar llurs estatuts i llurs normes d’organització i funcionament al que estableix aquesta Llei en els terminis establerts per les disposicions transitòries segona i tercera, respectivament, de la Llei orgànica 6/2001, del 21 de desembre, d’universitats.

Sisena

Adaptació curricular sobre l’espai europeu d’ensenyament superior

El departament competent en matèria d’universitats i les universitats públiques, mitjançant l’oficina sobre l’espai europeu d’ensenyament superior creada al si del Consell Interuniversitari de Catalunya, han de treballar en l’adaptació curricular dels diferents estudis per a adequar-los a la nova estructura cíclica europea. L’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya pot acreditar les titulacions pròpies que posin en marxa les universitats en correspondència amb les titulacions establertes en el marc de l’espai universitari europeu.

127

Setena

De la desvinculació acadèmica

El que disposa l’article 47.1.c sobre la desvinculació acadèmica de la universitat convocant durant dos anys, no és aplicable:

a) A les persones que en el moment de l’entrada en vigor de la Llei orgànica 6/2001, del 21 de desembre, d’universitats, tenien contracte d’ajudant.

b) A les persones que en el moment de l’entrada en vigor de la Llei orgànica 6/2001, del 21 de desembre, d’universitats, tenien contracte de professor associat.

c) Al professorat dels cossos docents i els investigadors que ho eren a l’entrada en vigor de la Llei orgànica 6/2001, del 21 de desembre, d’universitats.

Disposició derogatòria

En el moment d’entrar en vigor aquesta Llei resten expressament derogats:

a) La Llei 26/1984, del 19 de desembre, de coordinació universitària i de creació de consells socials.

b) L’article 3 de la Llei 2/1992, del 7 de juliol, de modificació de la Llei 13/1989, relativa a l’Administració de la Generalitat, i la Llei 26/1984, del 19 de desembre, relativa a les universitats.

c) La Llei 15/1998, del 28 de desembre, del Consell Interuniversitari de Catalunya.

d) La Llei 16/1998, del 28 de desembre, dels consells socials de les universitats públiques de Catalunya.

e) L’article 2 i la disposició addicional cinquena de la Llei 25/1998, del 31 de desembre, de mesures administratives, fiscals i d’adaptació a l’euro.

f) La Llei 3/1999, del 26 d’abril, de modificació de la Llei 16/1998, del 28 de desembre, dels consells socials de les universitats públiques de Catalunya.

g) La Llei 23/2000, del 2 de desembre, de modificació de la Llei 15/1998, del 28 de desembre, del Consell Interuniversitari de Catalunya.

Disposicions finals

Primera

Desplegament normatiu i execució

Correspon al Govern i al departament competent en matèria d’universitats, en l’àmbit de les seves competències, dictar les disposicions necessàries per al desplegament i l’aplicació d’aquesta Llei, tot respectant l’àmbit propi de l’autonomia universitària.

128

Segona

Aportacions a les universitats públiques

1. La Generalitat, amb l’objectiu de fer eficaç aquesta Llei i en el marc del Consell Interuniversitari de Catalunya, ha de fer un seguiment de les magnituds i els indicadors del sistema universitari de Catalunya en comparació amb el conjunt de l’espai europeu d’ensenyament superior, i impulsar l’objectiu de la plena convergència amb Europa en l’horitzó del 2010 mitjançant les mesures de tota mena -jurídiques, econòmiques, financeres i de política científica- que siguin necessàries.

2. En qualsevol cas, els pressupostos de la Generalitat han d’augmentar la dotació assignada al finançament de les universitats públiques, dins el període 2003-2010 i de manera gradual, fins arribar a un increment real mínim del 30% de la dotació pressupostada per al 2002.

3. Per a promoure les noves figures contractuals permanents de professorat, la Generalitat ha d’elaborar i dotar pressupostàriament un pla que estableixi en dotze anys la creació de 400 contractes de catedràtic contractat i 800 de professorat agregat, a raó aproximada de 100 contractes de catedràtic o professor agregat per any, contractes que ha de cofinançar en el 50%. Aquestes aportacions, addicionals a l’increment indicat per l’apartat 2, han d’ésser incloses cada any en els pressupostos de la Generalitat, a partir dels pressupostos del 2003.

4. Als efectes del que prescriuen els apartats 1, 2, i 3, s’autoritza el Govern de la Generalitat a adoptar les mesures de caràcter reglamentari necessàries per a materialitzar els dits compromisos.

Tercera

Entrada en vigor

Aquesta Llei entra en vigor als vint dies d’haver estat publicada en el DOGC, llevat del títol VII, que entra en vigor l’endemà de la publicació de la Llei.

Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d’aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.

Palau de la Generalitat, 19 de febrer de 2003

Jordi Pujol

President de la Generalitat de Catalunya

Andreu Mas-Colell

Conseller d’Universitats, Recerca

129

i Societat de la Informació

(03.049.128)

 

130