romanç de cec
DESCRIPTION
historia de espanya, romanç de cecTRANSCRIPT
Components: Enrique Martinez, Gloria Vieco,
Ángela Ruiz, Lorena Tortosa i Ariadna Ruiz
Grup-classe: 2n Batxillerat A
Professor: Enric Lujan
Romanç de cec
Història d’Espanya
2
ns trobem davant de una font històrica secundària1, ja que l’autor conta uns fets
que van ocórrer en un temps passat, és a dir, no est{ escrit en l’època a la qual
pertanyen els fets que conta, en aquest cas, la batalla d’Almansa. A més, aquest text és
de tipus històric perquè narra La Guerra de Successió Espanyola, ocorreguda a l’any 1705, la que va
comportar el final d’aquesta amb l’anomenada “Batalla d’Almansa” en l’any 1707.
Per altra part, el tipus d’autor d’aquest text és col·lectiu ja que el romanç de cec va ser
composada pel grup valenci{ de folk “Al Tall”. Aquest grup és un conjunt musical valenci{,
reconegut per la seua llarga trajectòria, i pioner en la reinterpretació de la tradició musical i sonora
de la seua regió a l'estil de la Riproposta italiana, emmarcada dins una concepció mediterrània de la
música popular. Vicent Torrent i Manolo Miralles són els dos únics membres fundadors que tota
que encara continuen activament en el grup.
Respecte al destinatari podem dir que és un destinatari públic ja que va dirigida a totes
aquelles persones senten la cançó, concretament a la gent que viu al país valencià perquè està
escrita en valencià i anomenen fets els quals han ocorregut en aquest.
Al mateix temps, la finalitat que vol transmetre el grup Al Tall amb la cançó és explicar el
conflicte que va tindre la Corona d’Espanya en la Guerra de Successió Espanyola per la disputa
dinàstica entre els dos pretendents a la corona d'Espanya, l'arxiduc Carles d'Àustria i el borbó Felip
V conflicte que més tard va donar per finalitzat per la Batalla d’Almansa.
La idea principal d’aquesta cançó és la narració de la Guerra de Successió duran la qual es
va produir la batalla d’Almansa i les conseqüències d’aquesta Guerra per al país valenci{.
Les idees secundaries són entre elles els dos reis enfrontats ( Carles d’Àustrica i Felip V).
Arrel d’aquest fet es va produir la batalla d’Almansa on va guanyar Felip V i va promulgar el Decret
de la nova planta que va consistir en una sèrie de lleis que prohibien la llengua valenciana.
A causa que aquesta font no és prim{ria, el contingut d’aquesta font el podem situar dintre
del segle XVIII als primers borbons en el moment de la Guerra de Successió (1701-1713/1715) va
ser un conflicte bèl·lic internacional. A més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la
reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica
espanyola. Més tard, la batalla d’Almansa s'insereix en el marc de la Guerra de Successió al tron
d'Espanya que es va produir després de la vacant produïda per la mort de Carles II. Va tenir lloc el
25 abril 1707 a les proximitats del port del mateix nom a Albacete. La batalla es va dur a terme
entre els partidaris de Felip V de Borbó i els seguidors de l'Arxiduc Carles d'Àustria. Així mateix
aquesta cançó conté contingut d’aquest període històric.
1 Les fonts secundàries són textos basats en fonts primàries. En l'estudi de la història, les fonts secundàries
són els documents que no van ser escrits contemporàniament als successos estudiats.
E
Romanç de cec
Història d’Espanya
3
partir de la font analitzada prèviament anem a realitzar una redacció per a plasmar el
que va ocórrer a Espanya en el període entre la mort de Carles II i el Decret de Nova
Planta (1700 – 1716)
Després de la mort de Carles II va esclatar la Guerra de Successió. A més, no tenia
descendència i aleshores es va anomenar successor a Felip d’Anjou, també conegut com Felip V que
va ser nét de Lluís XIV de França i besnét de Felip IV, així acabava la dinastia de Habsburgi arribava
la dinastia dels Borbó.
Més tard, es va crear un b{ndol en contra de nou rei que els recolzava l’Arxiduc Carles
d’Àustria, així ho esmenta la cançó quan diu: “l’Arxiduc Carles ha promès suspendre tributs i
gravàmens i tot el país li va plantar cara al borbó Felip V”. Durant la Guerra de Successió va ser
pretendent al tron de la Monarquia Hispànica, aconseguint el suport del Principat de Catalunya,
dels regnes d'Aragó i de València, del Regne de Mallorca i del Regne de Sardenya. Així mateix,
aquest bàndol que
estava a favor de l’Arxiduc Carles d’Àustria, era dirigit
pel general Joan Baptista Basset i Ramos, fou un militar
austriacista que va encapçalar la revolta valenciana
contra Felip V al capdavant dels maulets. Aquests últims,
com es pot observar en la cançó: “maulets i aliats
dominaren pobles i ciutats” van ser un grup partisà de
valencians que donava suport a l'Arxiduc Carles
d'Àustria en la Guerra de Successió, i enemics dels
botiflers2, partidaris de Felip V de Borbó.
L’ascens al tron espanyol de Felip V representava l’hegemonia francesa i la unió d’Espanya i
França davall un mateix monarca. Al mateix temps, les diverses potències europees (Anglaterra i
Holanda) es van posicionar davant del conflicte successori espanyol. Finalment la guerra va acabar
amb el triomf de Felip V junt a les victòries militars d’Almansa (25 d’abril de 1707) tenint una gran
repercussió en el País Valencià deixant com a refrany “Quan el mal ve d’Almansa a tots alcança”3,on
podem trobar-lo dins de la lletra de la cançó: “Si el mal ve d’Almansa amb raó diuen a tots alcança…”.
2 Malnom amb què es va titllar a Catalunya als partidaris de Felip V durant la Guerra de Successió
Espanyola. Es va utilitzar despectivament per referir-se als dirigents de determinats pobles fidels a Felip V.
3Reflexa el sentiment de la pèrdua col·lectiva de les nosaltres institucions foral i del dret d’autogovern, en
referència a la derrota de les tropes austriaciste. “A tots alcança” es refereix a l’enorme repercussió de la Batalla d’Almansa.
A
Guerra de Successió (1710 – 1713)
Romanç de cec
Història d’Espanya
4
a Guerra de Successió va concloure amb
la firma del Tractat d’Utrecht en 1713. El
tractat va estipular el següent: El rei era reconegut
per les potències europees com a Rei d’Espanya i
renunciava als drets de la corona francesa; els Països
Baixos espanyols i els territoris italians van passar a
Àustria; Anglaterra va obtenir Gibraltar, Menorca i el
“navio de permiso”. Després, es va marcar l’inici de
l’hegemonia brit{nica.
L’arribada de la nova dinastia borbònica va proporcionar importants canvis en l’estructura
de l’estat. Aquests van ser introduïts durant el regnat de
Felip V (1700 – 1746)
Aquest va adoptar diverses mesures
centralitzadores amb l’objectiu de fer un estat més eficaç.
Una d’aquestes mesures va ser Els Decrets de Nova Planta
(1707 Aragó i València, 1715 Mallorca, 1716 Catalunya). Va
dur a terme l’abolició dels furs i institucions pròpies dels
regnes de la Corona d’Aragó. Els furs de les províncies
basques i Navarra es van mantenir ja que van recolzar
Felip V durant la Guerra de Successió.
Com ens mostra la cançó de Al Tall, podem veure un
fragment on ens descriu breument en que consisteix aquet decret:
“el Decret de Nova Planta, pel qual suprimia les lleis i costums de la
pràctica antiga i ens va prohibir que parlàrem la llengua d’ací…”.
Però realment aquest decret consistia en el conjunt de lleis
sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat que
implantaren l'absolutisme a la Monarquia d'Espanya.
L
Tractat d’ d’Utrecht (1713)
Decret de Nova Planta de Catalunya (1716)
Decret de Nova Planta de Mallorca (1715)
Romanç de cec
Història d’Espanya
5
l grup valencià Al tall amb aquesta cançó vol representar un període de la nostra
historia de la millor manera possible utilitzant elements i dades referents al període
que representen.
Aquesta cançó ens parla de la Guerra de Successió
Espanyola per la disputa dinàstica entre els dos aspirants a la
corona d’Espanya, l’arxiduc Carles d’Àustria i el borbó Felip V.
Als Països Catalans es va optar per donar suport a
l’arxiduc Carles, entre altres motius perquè havia promès
respectar les seves lleis; va vèncer Felip V i les represàlies,
Decret de Nova Planta inclòs, no es van fer esperar; així ho
explica el Romanç de cec del grup Al Tall que van incloure en el
seu disc.
Pel que fa a la comparació entre l’Antic Règim i el liberalisme podem diferenciar dos
diferents grups (absolutistes i liberals) es diferenciaven tant econòmicament com socialment y
políticament.
Els absolutistes tenien una societat dividida en tres estaments: la noblesa, el clero i el
Tercer Estat (al qual pertanyien els burgesos i els camperols). La seua economia es basava en
l’agricultura b{sicament, i per últim, la seua forma de govern era absolutista, es a dir, el rei
considera que el seu poder és d’origen diví, i per tant és il·limitat.
En canvi els liberals tenien solament dues classes socials: la burgesia( que eren aquells que
tenien les propietats) i el proletariat (aquelles persones que treballaven a canvi d’un salari). En
quant al sistema polític tenien dues formes
de govern. Hi havia una monarquia
constitucional, on els poders eren limitats,
ja que no hi havia rei i per tant els poders
es repartien de tres maneres: poder
legislatiu, poder executiu, i poder judicial.
Els liberals aplicaren l’economia liberal, on
el principal autor era Adam Smith, qui
afirmava que sols l’Estat té obligació de
mantenir, i l’economia ha de ser lliure, ha
de ser el mercat el que regule.
E
Liberals i absolutistes
Al Tall, autors de la cançó
Romanç de cec
Història d’Espanya
6
Va ser a la tardor de 1705 que a
Altea desembarca Baptista Basset
com a general de l’exèrcit de Carles
el d'Àustria. Entra en la Marina i
passeja per pobles i viles i en moltes
comarques als maulets va distribuint
armes i donant raons, convencent a
tots els llauradors que l'Arxiduc
Carles ha promès suspendre tributs i
gravàmens i tot el país li va plantar
cara al borbó Felip V.
Els reis i governants de tota
Europa es posen a l'aguait i al plet
s'aboquen, que està en discussió la
corona dels regnes d'Espanya i els
dos aspirants una guerra van a
provocar, buscant aliances amb
altres estats dos exèrcits preparen,
Felip de Borbó i Carles d'Àustria, tals
són els seus noms.
Als pobles van renàixer les
esperances d'arrancar el poder als
nobles senyors i en poques setmanes
el camí de València aplanaren;
maulets i aliats dominaren pobles i
ciutats; d'una punta a l'altra el país
va tornar a obrir les arques per
traure al carrer les senyeres contra el
botifler i l'Arxiduc Carles a la porta
de Quart aclamaren i ell feu jurament
d'obedir i defendre les lleis.
Del dia que ara esmente
guardeu memòria: el 25 d'abril
de 1707 que trista batalla va
somoure la terra d'Almansa;
l'exèrcit borbó al de l'Àustria
va vèncer d'un colp i sense
defenses ocuparen comarques
senceres. Mal dia va nàixer qui
ordenà destruccions i
matances. Si el mal ve
d'Almansa amb raó diuen que a
tots alcança: no es pot oblidar
que en la boca del poble ha
quedat.
Després que va sotmetre
tot el país i va tractar els
hòmens amb gran crueltat,
pensà que era l'hora
d'augmentar el poder de la
seua corona i sense tardança
promulgà el Decret de Nova
Planta, pel qual suprimia les
lleis i costums de la pràctica
antiga i ens va prohibir que
parlàrem la llengua d'ací.
Senyors i senyores, de la
història us hem fet el reconte;
si voleu seguir, en els llibres
està tot escrit.
Romanç de cec
Romanç de cec
Història d’Espanya
7
BIBLIOGRAFIA
Nota al peu: http://es.wikipedia.org/wiki/Fuente_secundaria
Autor: http://ca.wikipedia.org/wiki/Al_Tall
Context: http://ca.wikipedia.org/wiki/Batalla_d%27Almansa
http://ca.wikipedia.org/wiki/Guerra_de_successi%C3%B3
Redacció: http://ca.wikipedia.org/wiki/Felip_V_de_Castella
http://ca.wikipedia.org/wiki/Arxiduc_Carles
http://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Baptista_Basset_i_Ramos
http://ca.wikipedia.org/wiki/Maulets_(hist%C3%B2ria)
http://ca.wikipedia.org/wiki/Botiflers
http://ca.wikipedia.org/wiki/Decret_de_Nova_Planta