Romanç de Cec

2n de Batxiller C

Pág. 3

- Anàlisi de la font

- Argument principal

- Arguments secundaris

- Contextualització de la cançó

Pàg. 4 - 6

- Definició del la Guerra de Successió i la

Batalla d’Almansa

- Redacció del tema tractat principalment

al Romanç de Cec

Pàg. 6 i 7

- Valoració sobre la cançó i conclusió amb

la comparació de l’Antic Règim i Sistema

Liberal

La cançó del romanç de cec es tracta d’una font secundària ja que els

autors del document no estan situats en l’època històrica en la que es donen els

fets, sino que ens conten un fet del passat des del present

El text és del tipus polític ja que ens conta la conquesta de la corona de

Aragó (de valencià), les aliances entre els monarques dels diferents països.

L’autor és individual ja que el text ha estat escrit per Vicent Torrent.

La seua finalitat és reivindicar els drets, lleis i costums de la Corona

d’Aragó, que van ser abolits, amb el Decret de Nova Planta al finalitzar la guerra.

A més informa de forma bella sobre un fet històric .

Els destinataris són totes aquelles persones interessades en aquest fet

històric (la guerra de successió) i en el cançoner.

L’argument principal de la font és el desenvolupament de la Guerra de

Successió especialment a València en la Batalla d’Almansa.

Els arguments secundaris són els diferents bàndols formats arran la

Guerra de successió i les conseqüències que va tindre la derrota de la batalla

d’Almansa.

Aquesta font podem situar-la al segle XVIII a l’Antic règim, concretament

entre els anys 1700 i 1713, durant la Guerra de Successió espanyola. Allò narrat

a aquesta font ocorre entre la mort de Carles II de Castella i Aragó el 1700 i i “el

Decret de nova Planta” implantat a València el 29 de juny de 1707. Aquest fet

succeeix el mateix any que el fet més concret del que ens parla la font, és a dir,

de la Batalla d’Almansa (25 d’abril de 1707)

La Guerra de Successió va ser la guerra per la successió del tron espanyol

que va tindre lloc a Europa entre el 1700 i 1713. La mort de Carles II de Castella

i Aragó sense descendència deixa com a successor a Felip de Borbó. Açò no va

ser acceptat per una gran part de la població, no sols espanyola, sino de gran

part d’Europa, que recolzaven al pretendent Carlos l’arxiduc d’Àustria. La

Guerra va finalitzar amb la signatura al 1713 del Tractat d’Utretch pel qual Felip

V va ser reconegut com a rei d’Espanya, amb la condició de renunciar als seus

drets al tron de França.

La Batalla d’Almansa va ser una de les batalles de la Guerra de Successió

que va tenir lloc a Almansa el 25 d’abril de 1707, quan les tropes de Felip V

derroten les de l'arxiduc Carles d'Àustria en el context de la Guerra de Successió

Espanyola. Això comportarà que Castella ocupe el Regne de València per dret de

conquesta, i així aquest perd tots els seus furs concedits fins aleshores i li són

imposats els Decrets de Nova Planta.

L’any 1700 mor Carles II de Castella i Aragó sense descendència deixant

com a successor a Felip de Borbó començant així la dinastia dels Borbons. A

València, aquells que recolzaven l’arxiduc Carles s’anomenen maulets. Les

revoltes d’aquests provoquen l’esclat de la Guerra de Successió.

Els maulets eren majoritàriament aquells de classe social baixa. A la font

es menciona a Baptista Basset,

aquest era el militar austriacista

que va encapçalar la revolta

valenciana contra Felip V al

capdavant dels maulets, Al 1705

va desembarcar a Altea, i va

prometre suspendre els tributs i

els gravaments d’Espanya, per

això al romanç explica que va

reclutant gent per a formar part

de l’exèrcit de l’Arxiduc Carles.

Com que els maulets cada vegada

eren més i més forts, açò va donar

lloc a esperances de llevar el

poder a la noblesa, tal i com

apareix a la font (a la tercera estrofa).

Per contra, estaven els botiflers, que sí que estaven a favor de Felip V, la font els

anomena senyalant que el poble treia símbols en contra d’aquests.

Al 1707 va tindre lloc la Batalla d’Almansa. Almansa és una ciutat situada

a la província d’Albacete que limita amb el País Valencià. Les tropes de Felip de

Borbó derrotaren a les de l’arxiduc Carles. Com a conseqüència es debilità la

defensa de la ciutat permetent l’entrada de l’exèrcit borbònic cap a les

comarques valencianes. A la font es pot llegir: “el 25 d'abril de 1707 que trista

batalla va somoure la terra d'Almansa; l'exèrcit Borbó al de l'Àustria va vèncer

d'un colp i sense defenses ocuparen comarques senceres”). La primera ciutat

assetjada i finalment conquerida va ser Xàtiva, la qual va ser incendiada. Per

això mateix és a aquesta ciutat on trobem el quadre de Felip V penjat cara cap

avall.

Una vegada Felip V va tindre el poder va implantar “Els Decrets de Nova

Planta”. Com bé indica el romanç a la cinquena i última estrofa, on mostra les

conseqüències negatives del Decret. Aquests eren el conjunt de lleis que li

donava l’absolutisme monàrquic d’Espanya. Els decrets atorgaren la

sobirania de les terres al monarca pel dret diví. L’organització d’aquest govern

era un règim de secretari d’estat que tenia el poder executiu i jeràrquic

fonamentat en la reial voluntat. Per altra

banda varen invocar el dret de conquesta

acusant de rebel·lió a tots els regnes llevat

de Castilla i aboliren els furs i constitucions

del estats de la corona d’Aragó.

Els Decrets de Nova Planta tingueren en

comú la desaparició del que caracteritzava

l’estructura de la Corona d’Aragó i de la

Monarquia mitjançant la unió de diversos

estats moderns per matrimonis. El poder

judicial, legislatiu i polític va quedar reduït a

un únic poder que estava en mans del

monarca borbònic. Els Decrets de Nova

Planta es van promulgar en dates diferents;

als Regnes de València i d’Aragó al 29 de

juny de 1707, a Mallorca i les Pitiüses al 28 de novembre de 1715 i per últim al

Principat de Catalunya al 16 de gener de 1716.

La dita popular; “Quan el mal ve d'Almansa a tots alcança”, fa referència

a un fet històric amb què malauradament els catalans vam perdre la batalla

d'Almansa al 25 d’abril del 1707 contra l'exèrcit de Felip V a la guerra de

Successió. La derrota a aquesta batalla reflexa el sentiment de la pèrdua de les

nostres institucions i les nostres cultures, també la pèrdua del valencià com a

llegua i la implantació del castellà com a llengua oficial.

El “Romanç de cec” és la narració en forma de cançó dels fets que van

ocórrer a la Guerra de Successió, concretament a la batalla d’Almansa. Es un

romanç que reivindica els drets dels valencians, la lluita de la nostra terra i la

llibertat del poble.

Aquesta guerra va ocórrer quan estava vigent l’anomenat Antic Règim. A

aquest període els monarques posseïen tot els poders: legislatiu, executiu i

judicial. Com el poder era d’origen diví, sols podia rendir comptes davant Déu,

encara que tenia un consell anomenat Les Corts que podien aconsellar-lo, tenint

l’última paraula el Rei.

Pel que fa a la societat d’aquell moment, es trobava dividida en diversos

estaments amb diferent situació legal, als quals es pertanyia per naixement i no

per mèrits. És a dir, les possibilitats d’ascendir d’estament eren escasses. Els

estaments estaven dividits en dos grups, els privilegiats i els no privilegiats. Els

privilegiats estaven constituïts per la noblesa i l’alt clergat, tenien lleis diferents i

no pagaven impostos. D’altra banda, els no privilegiats estaven conformats per

la burgesia, assalariats urbans i els camperols, els quals devien pagar els

impostos exigits pels privilegiats.

L’economia de l’Antic Règim es basava en l’agricultura de subsistència i

l’artesania, la qual estava totalment controlada pels gremis.

La burgesia era qui controlava el comerç, per això, van acumular una

sèrie de riqueses, encara que no tenien cap oportunitat per tindre influència a la

política del país. Les revolucions burgeses, promogudes pels liberals, van dur a

terme una nova època amb nou model, anomenat Liberalisme. A aquest període

es va començar a elegir entre diverses formes de govern, monarquia

parlamentaria o república.

A partir d’aquest moment el poder de l’estat recau en mans del poble,

representat pel parlament. Tots els ciutadans es veuen iguals davant la llei i els

poders es reparteixen en diferents institucions.

La societat d’aquest període donava l’oportunitat d’ascendir per mèrits o

pel nivell econòmic, on la burgesia adquireix més importància a la societat. Per

altra banda, la noblesa perd importància, encara que conserva les seues

possessions. A les classes mitjanes trobem als funcionaris, els artesans i els

oficials del exèrcit. Les classes populars les formen els camperols junt als

treballadors de les fàbriques.

Per concloure, l’economia d'aquest període capitalista, es basava

principalment pel comerç i la industria.