REVISTA DE l'ASSOCIACIO CULTURAL

RnT4WERMtyMARMOELASALUT

ASSOCIACIO' PREMSA FORANADE MALLORCA

rt2TmtjnJKKuKflNY-2 U'̂ **>

[Sumari]

Editorial i sumari 2Viatge a Andalusia 3Xerradeta amb AjitònlaTorelló Marti 6Llibertat religiosa 9BuIUt de notfcies IODemografia. Telèfons 12El temps. Temps passat 13Rutes Balears, confluènciesculturals en Ia Mediterrània 14Opinió ISCarrerany Esportiu 16Feim Carrerany 2O

JU^i99Z

Fofpgrafit?«:

Maria Magdalena FemeniaMiquel Tugores

Ms# FswoÏ

PORTADA:Fotografia del pavelló Balear al'Expo de Sevilla, de na MariaMagdalena Femenia.

í ]Maria és Maria. Maria cobral'atur però no

es vol aturar. El 28-M era igual que el 27. Lesmàquines del clavegueram picaren tot el diasensepornimanies.Lesempreses,tranquiles.Les botigues, obertes. Les fabriquetes fentfeina. Lafarmàciarepartintmedicines. Elsfus-ters suantperunjornaljust.Ales e$colestothoma estudiar. EIs ferrers, el pa del dia. Les ca-feteres esperant els clients. EIs bancs oferintduros. Les dones sufrint Ia calor i el mald'espatla al camp dels alls. Les treballadoresfamiliars assistint als seus encomanats. EIs pi-capedrers damuntl'andamiatge, alcarrer. fentfaçanes. L'estany obert.

Quasi tot mort. groc. a fayor del capital, re-colzant els grossos, essent o volent esser de Iapdft8ftal. Teta! in*e0nffit0n0UL t**nalUfcdavant l'or i venuts a l'ambició indiviouaüsta.

Cobrar Vatur. callaritreballar ensvamillorque aturar-nos,pensaricaminar solidàriament.Maria pintada de groc.

EQUIP DE REDACCtó:

Magf Ferriol BauzaPere Fons PascualJoan Oelabert i MasJaume Mestre LlompartOnofre Sureda Ribas

^NHAN PARTICIPAT EN AQUEST NÚMEROAntònia Maria Sureda, Maria Ferriol, Maria Magdalena Feme-nia, Maria de Ia SaIut Monjo, Maribel Font, Margalida Mas,Margalida Perelló, Joan Carbonell iClub Ciclista de Maria de IaSalut.

ETHTA: Associació Cultural FENT CARRERANY,SantMiquel,ll O7519 MariadelaSalut

IMPRIMETX: Apòstol y Clvlllzador.Petra.

N» DEFOSrrLEGAL: PM^57A986

Lo redocdó de Fenl Correronyno es fo responspWe de les

opinions dels qui hi escriuen

¿J

Junyr,1992 EB>JrCARKBRANV-3 (127)

VMTGE A ANDALUSIA.Va esser una setmana meravellosa.Era el 3 de Maigquan disset alumnes de

Maria (amb dos mestres i dues mares) i divuitalumnes de Lloret (amb eI seu capellà, el mestrei Ia seva dona) partirem del port de Palma cap aValència. Dins el vaixell ens ho passarem moltbé, malgrat que algü es va marejar, ja que feiamolt mal temps i el vaixell es movia molt.

Després de nou hores i mitja de recórrer el vaix-ell de part a part arribàrem al port de València.Agafàrem les maletes i partírem, amb autocar,cap a Granada. Això ja era el dilluns dia 4.Després de tot el dia de viatge arribarem al'hotel "San Gabriel" de Granada. Enshopassàrem molt bé. El que no ens va agradar gensva esser el sopar. Després de sopar anàrem ajeure, i dormírem tota Ia nit, malgrat que elstelèfons de les habitacions no paraven ni unminut.

Després d'una nit plena d'anècdotes i di-versions arribàrem a dimarts dia 5. Anàrem aTAlhambra on veiérem l'exposició "AI-An-dalus", que no ens servI de res, ja que eb: mestresno ens podien explicar res, perquè estava pro-hibit.

i^-.-i iArffiwsfdiacnyyomuonSarm<sff/perla nrfvarem fer molta bonda, sinó... que ho diguin elsrnestres!

Arribà el Dimecres i a les sis i mitja del matIpartírem cap a Sevilla. A les deu arribàrem al'Expo'92. Quan veiérem allò vam quedar es-pantats. En Ia meva vida no havia vist mai unacosa tan preciosa. Hi havia mcJtIssims de pavel-lons, però entre tot el dia tan soIs ens donà tempsde visitar-ne set. Entre ells hi havia els de Xina,

Gr*n Bretanya. Espanya, Alemank, @afett$,XiIe (on hi havia un gran iceberg de gel natu-ral).

AUe era preciós Pujàrem a(hm rr>onors>'tton des d'ell es veia tota l'Expo, l'Illa de Ia Car-tuja... I també pujàrem al famós ascensordel'Expo.

Aht Se m'havia oblidat dir que se'ns vaperdre un al.lot de Lloret. Ho vàrem dir a Iapolicia i, amb cotxes i helicòpters es posaren acercar-lo. Al cap de tres hores de nervis, Iapolicia el trobà. Agafàrem l'autocar i partíremcap a G5rdova. Hi arribarem a les dues de Ia nit,i encara havíem de sopar. Aixòja era a l'hotel"La Lancha". El dijous visitàrem Ia Mesqiiita.Es molt bonic i entretingut. La Mesquita témoltes columnes i et podries perdre entre elles.El capvespre el tinguérem lliure i passejàrem

tots per Ia ciutat de Còrdova, on ens hopassàrem benissim. Tornàrem a l'hotel, elvespre i... Quin sopar! Ens donaren bistecs ambpatates. Va esser el sopar més bo de tota Ia set-

fENTCAFRO<ANY^t (128) Jut9tl992

mana.Arríbá el divendnes i ens passàrem tot el dia

dins l'autocar, pcr arribar a València. El vesprcanàrem a passejar per ta ciutat. Ah! Vàrem anara sopar a un restaurant xinés (però Ia majoriaanaren a una pizzeria). Hns donaren un menjarbonIssim. Si tenim l'oportunitat d'anar aValència, segur que tornarem al restaurantxinès.- ' - - -'tóÉrí« tes>*dutzjerMgfffaremefvtfixeiicap «Palma i a lesvuit arribàrem a Mallorca. AquIs'acabà el viatge. Vàrem dlr a reveure als alum-nes de Lloret L.. cap a Maria a dormir! Respecteals alumnes de Lloret cal dir que són meravel-losos i que esperam esser tan amics seus ara comho fórem durant el viatge.

I què més hem de dir? Doncs, visitauul'Expo de Sevilla!.

Isabel Vanrell

Fins aquf el relat de N'Isabel. Per no serpesats reproduirem just extractes dels altres re-lats:

**AKTIVA T VAfXTiT j .•- "Havíem d'anar a l'expo junt amb els

alumnes de Lloret de Vista Alegre. Amb aquellsalumnes o amics nostres, ens havíem vist duesvegades: el 24 d'abril, els de Maria férem unapetita excursió fins a Lloret amb bicicleta i els deLloret el 28 vingueren fins a Maria." CMargalidaPerelló)

- "Quasi un mes abans ja començava asentir l'olor deI nostre somniat viatge a J'hora deprepararia ruta que seguirfem i quan recolliatota Ia documentació que trobava per aconèixer des d'aquI un poc el lloc quevisitariem.

La intranquilitat augmentava així comoassaven els dies de Ia primera setmana del tri-

mestre i, arribà el diumenge 3 de Maig!, dia del'inici de l'esperat viatge. Les condicionsmeteorològiques d'aquest dia foren Ia causa dequè pujàs al vaixell un poc temorosa, amb destfa València.

Al matf segUent desprès dd desembarc ensacomodàrem a Fautocari emprenguérem unllarg camf cap a Granada que durà tot el dia. Aaquest llarg cam! vaig poder observar el con-trast del verd de l'horta valenciana amb el verdsec delsgrans oliverars andalusos i tambè ungran contrast en el relleu. Quina sensació mésestranya em produí l'observar "La Sierra Ne-vada"! Pareixia que em posava a tremolar en plemes de Maig," (Antònia Maria Sureda)

ORAMAF)A-- "El segon dia, dimarts, visitàrem

Oranada. Hl matí anàrem a "La Alhambra, ungrandiós i bell paIau. Tothom es va quedarsorprès al veure tan bella construcció. Alcapvespre seguirem dins Ia mateixa ciutat ananta veure Ia tomba dels reis Catòlics. Lavors ensdeixaren temps lliure per contemplar Oranada

>IMiyr,l<Wt> l:B>rrCAKBERAIsnr-5 <i 29)

amb mes tranqullltat." (Marlbel Font)- "Després tornàrem a l'hotel "San Ga-

briel". Quan vàrem haver sopat tinguérem unahora lliure.

Tot seguit, acabada aquella hora. elsmestres en Joan i en Magí ens varen trobar dinsuna habitació. HlIs es pensaven que feia cosetes,

però en Martí, jo i altres persones jugàvem acartes" (Joan Carbonell)

EXPQ LrNfTVKR$AL PE SEVILLA:- "Això me va encantar, i estic d'acord amb

Ia propaganda aquesta que diu: "Tienes quevenir, Hay que ver-lo." Es sa pura veritat perquèés una experiència importantíssima". (Margal-ida Mas)

- "Allò era meravellós, grandiós, extraor-dinar, no tenc ni paraules per explicar-vos-ho.Hi passàrem tot el dia, però el temps encara noens bastà per veure ni una petita part del'exposició. Tots nosaltres visitàrem pavellonscom el d'Alemanya, on hi havia un petit resta del"MurdeBerlIn"; eldeXile,on estrobava ungran iceberg, que és una massa de gel grandi-osa; el de Bafears que dins ell hi havia una expos-iclo de fotos dels patls de les cases antigues dePalma i un gran ascensor amb una pantalla dedins que ens mostrava un reportatge de les illes;el d'Espanya on hi havia una exposició delsquadres antics i moderns més importants delpaís." (Maribel Font)

CORPQBA:- "La Mesquita i el carrer de les flors varen

esser el que més em va impressionar. La Mesqui-taamb Ia seva gran quantitat d'arcs de colors,combinant-se entre ells. és fabulosa. I en quantal carrer, és el carrer amb el que sempre hesomniat. Tot ple de flors i més flors, molt ben

cut4ades i souwnírr perateforasters. Aqufva ¿eron voig comprnr els regals de ceràmica als fa-miliars." (Maria de Ia Salut Monjo)

- "El matl vàrem visitar Córdoba, "LaMezquita de Córdoba". En Joan Capellà expli-cava cada cosa que era. L'horabaixa vam tenirtemps lliure per poder visitar Córdoba.

El mestre Tlà de LJurito em va pegar unabufetada perquè havia comprat un capell i elxuleava." (Joan Carbonell)

PiT <=: MENIJARS:- "Al vespre, ens donaren quatre fideus

amb molt de brou per sopar i després baixàrema Ia ciutat per fer una volta." (Margalida Perelló)

- 'HTbts fèiem cara d'oi perquè no ens agra-dava el sopar." (Margalida Mas)

- "Arribàrem a València morts de fam.Molts anaren a fer una pizza però els que no elsagradava anàrem a un restaurant xinès, que noem pensava que el sopar fos tan bo. FoubonIssim!" (Maria Ferriol)

PESPEPDOA:- "El divendres tothom estava trist, per

tants de motius:* per despedir-nos dels de Lloret.* per anar-nos d'Andalusia.* perquè amb els nous amics havIem fet unanova amistat." (Maria Magdalena Femenia)

œNrCARRBRflNY^i<130) Jüng¿1992

ANTONIA TORELLO MARTI,MESTRE I REGIDORA DE SANITAT.

Comversarn annb Antonia Torello, Iidemanam per fer-li unes preguntes i diu que noIi agrada gaire sortir a Ia "palestra". HlIa éstreballadora de l'ensenyament aquI, a Maria, té32 anys, casada amb cn Bartomeu i tenen unninpreciós. Hs amable i cordial i din's Ia casa de IaVlIa coordina els afers de Sanitat i AssistènciaSocial.- Començaríem per allò que heu escollit com aprofessió: l'ensenyamenL Ja es comença a posaren pràctica Ia nova reforma. Què pensaud'aquesta nova manera d'ensenyar?* En primer llpc crec que encara està molt verdcot. Fins a final d'aquest curs 1 a principis des'altre no sabrem massa clar com començaaquesta educació primària que ja s7ha de posaren practica a partir del cuns 92-93.

yi haurà nova estructuració del sistemaeducatiu: començant per l'educació infantil (O-3 i 3-6 anys), s'educació primària (de 6 a 12anys), educació secundària (obligatòria de 12 a16 anys i batxillerat o formació professional de.16 a 18 anys) i estudis universitaris.

Es dobblers mouen masses imés dobblers

Crec que es nous conceptes i procedi-ments de s'educació primària, només seran unanovetat relativa ja que*fins ara es vénen apUcantde manera molt similar dins s'ensenyança.E>iuen que es reduiran es conceptes i donaranmolta importància a s'aprenentatge i aptituds.AixI com ensenyar l'educació per Ia pau, amor,ecologisme, respecte, adquisició d'hàbits, etc.

Hi haurà unes àrees obligatòries que es tre-ballaran de manera global i tenint en compte elritme d'aprenentatge de cada nin crec ques'avaluació seguirà essent continua i global.- Creis que l'ensenyança serà més humana, en elsentit de què, com deis, no només s/ensenyaranconceptes o coses, sinó que es desenvoluparà Iapersonalitat del nin, els sentiments, les qualitatsamagades, les aptituds practiques, ctc?- Crec que sI que pot esser més humana si esdóna molta d'importancia a les aptituds.- Essent mestra i mare de família vosdemanaríem que opinau de Ia jornada intensivaque ja funciona a al^unes escoles. Serà conven-

ient pels nins, pares i professors?* Crec que depèn de mofts factors personals. Jono hi he fet feina cap curs i potser no ho puguijutjar molt bé, però crec que es nins, sobretot esmés petits, quan duen tres hores de feina as'escola ja necessiten descansar i sl els exigeixesmés des que poden donar, no rendeixen. Es fames difícil Ia motivació i sa seva atenció.

Per altra part, Maria és un poble on sa gentsol dinar d'una a dues. Si es nins sortissin a lesdues, dues i mitja ja no podrien dinar en família.cosa que pens que és bastant important* Com veis el passat, el present i el futur del"escola de Maria?* Jo tenc bons records de quan anava a escola,encara que es procés d'aprenentatge era moltdiferent d'ara. Tant abans com ara hi ha unfracàs escolar més alt del que voldríem. Bs mo-tius poden venir des sistema educatiu, desmestres, de factors socials, individuals i famili-ars. Aquests darrers tenen molta importància ihauríem de mirar d'evitar-los amb ajut des'escola, serveis socials, gabinetpsicopedagògic i altres. Pens que aquest curs, sanostra escola ha sofert una gran punyida amb Iasupressió d'una unitat d'EOB. Això ha fet agru-pardos nivells (tercer-quart i primer-segon),que abans, per Ia seva baixa matrícula es podia

Juriy,JQ9? EENTCAR3RS<ANV-7 (131)

treballar molt bé i respectar més Ia individuali-tat de cada nin.

Crec que l'escola lluita per una formacióintegral dels nins, és oberta i ses activitats vanencaminades a fer-ho. Hn es futur podem seguirtenint problemes d'haver de fer agrupamentsde nivells degut a lcs perspectives de baixamatricula.- Sou regidora de Ia casa de Ia vite. Vos sentiu re-sponsable per aquest vot de confiança?* SI, i per això procur fer feina pes poble.- Creis que el grup de govem cerca només el bédel poble?* Sempre ha estat el nostre interès fer feina pespoble, però per fer es "bé" legalment, a vegadesalguns poden creure que els fan mal. Jo pensque sa gent des poble és qui més bé pot jutjaraixò que em demanau.- Quines coses prometéreu a Maria que no heucomplit o no pensau complir?* Després des primer mig any dins s'ajuntannentférem un balanç del que havíem fet i sens dubteque hi havia moltes coses per millorar. E>ins eljuliol tenim previst tornar passar comptes iveurem que queda per fer i si ho podem dur aterme; tant Io presentat en es programa elec-toral com coses noves que han anat sortint. Detotes maneres crec que encara hi ha temps peracabar moltes feines. Només duim un any dinss'ajuntamenL- Sabem que sou Ia regidora encarregada delsassumptes socials. Quines activitats estau real-itzant i quins son els projectes de futur que pen-sau dur endavant?* Tenim una sèrie de projectes en funcion-ament:

Servei d'informació, orientació i asses-sorament.

Servei d'ajuda a domicili.Menjador social.Prevenció i tractament de ses toxico-

manies amb un conveni Creu Roja-A,T.A.Projecte d'integració dels disminuïts i

eliminació de barreres arquitectòniques.Foment des voluntariat i cooperació so-

cial.Col·laboració dins es consell de salut de sa

nostra zona.Dinamització de ses activitats de sa Ter-

cera Edat. Tenim previst a curt plaç organitzares consell de benestar social i accelerar sa cons

Totes ses masses fanmal

trucció des menjador social aixI com adecentarprovisionalment sa cuina des menjador.

Potser n'hi hagi d'altres que ara mateix norecord.- Com funcionen ara el menjador social i ses tre-balladores familiars?* Es menjador ara té uns quaranta usuaris ap-roximadament i sa majoria reben es menjar a caseva. Hi ha un comité encarregat des funcion-ament i aquest està format per una part de vorun-tariat, personal laboral, representant de Ia ter-cera edat, assistent social, batle i regidor deserveis socials.

A. sa cuina hi fan feina dues personesdurant cinc hores diaries i una tercera personaper substituir els dies lliures, baixes o vacances.

Es serveis d'assistència domiciliària es unaajuda social púbÜc que actua dins ses cases ambses famílies per atendre ses mancances que hipugui haver o produir alguns canvis. Es procésque es segueix per obtenir aquest servei és elsegüent: s'assistent social rep sa demanda. Fanuna baremació (aprovada pes plenari*de saMancomunitat des PIa). Es fa una -visitadomiciliària amb sa treballadora familiar.S'assigna un número d'hores i dies.

En aquests moments hi ha vint-i-un casosatesos per aquest servei i t'res estan en llistatd'espera. Es destinataris són tota Ia població i

Famuia. amistatisalut són cosesimportants

ses funcions de ses treballadores familiars són:assistencial, educativa, preventiva, sanitària,curativa i rehabilitadora.- Quan es pot trobar i quin és el camp de treballde l'assistent social?* A s'assistent social eI 'poden trobar as'ajuntament es dijous de 9 a 1 hores, i ses sevesfuncions crec que no es poden delimitar molt.Entrc scs més important crec que hi ha sa infor-mativa, assistencial, tramitació i gestió, pre-venció i formació.- Creis que Ia gent de Maria està assistida, elsmalalts i vellets estan atesos i el metge es trobaquan es necessita?* Jo crec que tots voldríem més assistència,però, segons les demandes fetes a l'assistentsocial, ses possibilitats de ses treballadores famillars, veig que està un poc cobert. EIs cassosd'espera pens--am donar-los solució prest. Po-dria esser que si formam el Consell de Benestar

tC-NTCARRERANY^S(132) JtaKl992

Social sortfs un voluntariat per recolzaraquestes tasques. Sanitàriament estarn atesosbàsicament, encara que amb moltad'incomoditat. Kl desplaçament al PAC de Si-neu éet una pegp grossa. Oe tes 9 a fes 15 hores i dedilluns a divendres poden trobar el metge alcentre sanitari de Maria. A partirde les 15 horesi el cap de setmanahem de dirigirnos al PAC deSineu o cridar al telèfon 52O292.

Sa pediatra ve es dimarts i dijous, de 12 a 15hores i ets altres dies passa consulta a Sineu.

Formam part del consell de salut que es re-uneix a Sineu juntament amb Costitx, Lloret iLJubf. Una de les seves funcions és debatre elsproblemes relacionats amb Ia humanització del'asslstencla que rep el ciutadà.

Hi ha una bústia de queixes i suggerimentsal centresanitari per poderreunirinformacióde sa gent des poble. No sé si és per por o perquètot va molt bé però aquesta bústia no té massapressa.- Vos sou casada, esposa i mare. Què pensau delmatrimoni, Ia família, el divorci,l'avortament^..* Hs matrimoni el veig com un lligam que es favoluntàriament per amor i per llarg plaç. Im-plica una vida diferent i qualque sacrifici.

Si un moment donat sa convivència es faimpossible perquè ni hi ha amor o per fer^se malun a s'aftre o a sa famfMa és millor rompre aquestlligam, ja que hem de ser lliures amb ses nostresdecisions. Ho veig més delicat quan hi ha fills.

Sa famflia, s'amistat i sa salut són ses cosesmés importants que poden omplir una família.Hem de lluitar per a conservar-ho.

Avortament? En primer lloc crec que ésmolt necessària una consciència inicial i par-ticular de si es vol tenir un fill o no. Tots esproblemes que puguin venir després ja siguinde salut, socials, familiars, etc, serien acciden-tals i bens justificats per avortar i no fer mal a samare, fill o altres persones implicades. E>e totesmaneres crec que cada cas és un mon particular.- Endemés d'esposa i mare sou dona. Quèopinau sobre el masclisme i feminisme?* Totes ses masses fan mal i com que homes idones som o hauríem de ser persones lliures,crec que ens hem de respectar per esser-ho mesi no fer tantes diferències.- Ha de ser totalment lliure Ia dona o l'home hade ser el seu senyor, el cavaller, el seu amo?* Crec que sa dona ha de ser igual a s'home.Com a persones tenim el mateix dret de llibertat, però per desgràcia hi ha cassos que no sónaixi.- La dona de Maria calla, sofreix i fa Ia seva ocerca agrupar-se i aUiberar-se?* En el passat crec que sí, però ara les coses vancanviant.- Creis que en general Maria ha estat i ésmascUsta?* Hi ha de tot com per tot, però sa tendènciahauria de ser Ia de cercar Ia Uibertat personaL- Diuen que, en un moment de Ia vostra vida,estareu a punt d'entrar a l'Opus Dei. Es veritataixò?* No. No és veritat, però cosa hi ha. Quan tenia 13o 14 anys ens convidaren a Ia nostra comparsa(que érem nou o deu) a anar a unes reunions iens xerraren de l'Opus Dei, del seu fundador ialtres coses. Hn aquesta edat noltros no teníemel cap per aquestes coses i, entre totes, vàremdecidir no tornar-hL- Què pensau d'aquesta secta i del seu noubeato7* No Ia conec massa. Sent que diuen que volenguanyarel cel i fer-loguanyarals altres. Peròcrec que hi ha moltes maneres de fer-ho. EIsdoblers mouen masses i més doblers. Crec quel'Escrivà tenia afanyde protagonisme i Ii hanaconseguit. Per ses coses que he sentit aquestsdies sa beatificació crec que ha estat un pocfarsa. De totes maneres crec que per esser beatos

hmy,V*& iesrrCARFERANV^> (133)

Sdbeatlficacló de José MariaEscrivà de Balaguer ha estatunafarsa

o sants haurien de tenir molts més mèrits i això fapensar un poc amb tants d'altres sants que jatenim. Entre tot això i darrerament el Vaticà ha

fet molt pes turisme romà més que qualsevolcampanya publicitària.

Grades, Antònia, per haver volgut contes-tar a totes aquestes preguntes, a vegades un pocimpertinents. Us desitjam que sigueu bona do-na, bona esposa, bona amant del vostre marlt,bona mare. bona mestre, bona regidora i bonaamiga de tothom.

Pere Fons Pascual.

LLIBERTAT RELIGIOSAAvui em limitaré a transmetre dos docu-

ments per aclarir el problema de Ia llibertat re-ligiosa. Ho faig perquè no hi pugui haver ningúque es senti obligat a pertànyer a una o altrereligió, a una o altre secta, etc. E>iu Ia declaracióuniversal dels drets humans, proclamada l'any1948, en l'article 18: "Tota persona té dret a Iallibertat de pensament, de consciència i de re-ligió; aquest dret comporta Ia llibertat de can-viar de religió o de convicció i Ia de manifestar-ies individualment o en comú, en públic,mitjançant l'ensenyament, Ia predicació, elculte i l*acumpliment de ritus".

principals religions del món

naturalspròpies dels pobles prehist.o dels primitius actuals

culwrtltlhqades a un determinat pobleo cultura, estructurades sobreuna mitologia o una filoso<iamitològica i, sovint, organit-zades jeràrquicament

animismetotemismexamanisme

astequesmaiesinqueselamiteshurriteshittitestumerisbabilonis 'egipcit anticsgreco-romansceltttgermanieseilausxintoismerunduitme

vedtsmebramaniirrw

p*ru>nmlstundsdw per un panonatgehiit., lligadtt a una fontdoctrinal (canon) i estruc-turades «n societat (j*rtr-qu>tzada)

budisme cisur, pushikume compartir Iajainismetaoïsme (Xina)confucianismemazdéismejudaisme

cristianisme

catoliciim«protestantisme

ortodòxia

pre-calcedonuni

islamismexi'iteisunnuei

Pere Fc

luteranitmecalvinismeanglicanisme

monofiïiimenntorianiïme

El ConciK Vaticà H, l'ony 1965 proclama Iadeclaració sobre Ia llibertat religiosa iPanomeiia "Dignltatis Humanae". En elcapítol 2 diu: "La persona humana té dret a Iallibertat religiosa. Aquesta llibertat consisteixen què tots els homes quedin lliures de coacciója sigui per part de persones particulars, grupssocials o de qualsevol poder. Que en matèriareligiosa no s'obligui a ningú a obrar en contrade Ia seva consciència, ní se Ii impedesqui queactui segons Ia seva consciència, en privat i enpúblic, sol o acompanyat. La llibertat religiosaté el fonament en Ia dignitat de Ia mateixa per-sona humana".

Aquests documents ens ajudaran a en-tendre que en matèria re!igiosa som lliures.Podem pertànyer a Ia religió que voIguein o noestar afiliat a cap. També podem canviar de re-ligió si ens convencem que una altra és millor oesta més en concordancia amb el que pensarn.Crec que els distints pensaments religiosos hiha d'haver respecte, tolerància i harmonia. Se-ria millor que cap religió governàspolíticament, estàs casada en cap poder ni fosutilitzada percapgpvernant. Quecapreligiós'enfrontés a una altra en dialèctiques ofensiveso guerres cruentes. Que cada un pugui seguirlliurement el seu pensar i Ia seva consciència ique tots els caps religiosos, si és que hagind'existir, puguin seure a Ia mateixa taula per

rasrTCARFERANV-ttX134) Jugtl992

DE NOT CRAT .ANC ECQNQMIC

La comissió econòmica informa que desdel Juliol de 199O al Febrer de 1992 han erttrat3.323.347 pts. i han sortit 3.248.190 pts. Aquestsdoblers surten de les bacines i alguns donatius,3SÛ.UÛÛ pts. de l'obispat, SÛO.ÛOÛ pts, a traves deJaume Santandreu i lOO.OOO pts. del'ajuntament.

Aquesta quantitat s'ha destinada,endemés de al manteniment del temple i Ia rec-toria, a acondicionar Ia capella fonda, patiet dedarrere el campanar, el campanar, quarto delrellotge, corredor de darrere Ia sagristia, banynou al mateix corredor, aiguavés de davant de Iarectoria i un quarto de baix. Seguirem fentobreta i informant-vos. No heu de menester dirque tots estau convidats, no només a contribuireconòmicament, sinó també a posar-hi lesmans. A vegades hi ha algun picapedrer que ve

a ajudar una tanda i ens cau ben bé. Però, com haestat fins ara, sempre ha de ser benvoluntàriament, sense remugar ni sentir-seobligats.

TT?OFtAr)A r>E PPxTTORS AI T*AT?RA>JC! PEBINLAKLAPg

FeI a Ia seva cita de cada any, es va cetebrarel dia 17 de maig Ia tradicional Trobada Inter-nacional de Pintura en el fìarranc de fìiniaraix.Aquesta va esser Ia septima edició i com les an-teriors ja resultà tot un exit En aquesta edició esvaren donar cita un total de 135 pintors de diver-sos indrets del món. En una jornada molt calo-rosa, que no va esser obstacle ni per una granparticipació ni per l'ambient pictòric tra-dicional, el resultat de l'obra creada va esser de2OO quadres que des del passat dissabte dia 23 espoden veure exposats a Ia Capella de lesKscotepies.

Junyr,1992 EBSrrONF3RERANY-UCL3S)

mPT3T3RKNTACnQ PEL QTTADKRN NUM. 11DE "ACTA"

ACTTA Fundació per a les Idees i les Arts haorganitzat un acte per tal de presentar el quad-ern nümero 11 "Les Illes Oblidades" a càrrecd'Alexandre Forcades i Juan, Honorable con-seller d'Economia i Hisenda del Govern Balear,i Miquel Roca i Junyent, Sercretri general deCDd L'acte tindrà lloc el divendres S de juny ales vuit dcl vespre, a Ia sal d'actes de Ia BancaMarch.

Hn aquest quadern, es recullen lesconferències organitzades els dies 4, S i 6 dejuny de 1991, al voltant de les transaccionseconòmiques, les interaccions culturals i elsacords institucionals entre les Balears i Cata-lunya. Ha tengut cura de l'edició del llibre,Isidor MarI i es compte amb el suport de l'ObraCultural Balear.

ELL

CQRREUS NQ FUNCTOMA DKT . TQTT BE

Per molt que es vulgui negar, Correus nofunciona tal com ho hauria de fer. Si fa poc a undiari va sortir una noticia referent a què unacarta enviada des dels Hstats Units d'Amèricaque tant sols duia ben posat al codi postal haviaarribat al seu destinatari, a nosaltres, els deFENT CARRERANY, no ens van tan bé lescoses amb Correus. Cada mes enviam a unsubscritor nostre Ia revista i a l'igual que a totsete altres de Ciutat, posam CIUTAT DE MAL-LORCA com a locafitat de destL E>ons bé aquestsobre ens ha estat retornat amb un encuny posata Ciutat que a Ia part d'alt diu en francès "lieu dedestination manque" i paraLlelament diu en Iaforaster"falta población de destino". Totes les

demés dades, inclús el codi postal, és correcte,igual cada mes, i el sobre ha estat tornat.Circumstàncies de Ia vida.

T?T Jg MT7RTT3NnT>re,JaS& OE CAMPING

EIs propers dies 10, 11 i 12 de Juny, elsalumnes de pre-escolar, primer i segon d'EGB,se'n van a fer les seves activitats escolars alCamping Patja Blava, de Muro. Repeteixenexperiència ja que el curs passat també hianàrem.

Esperam que s'ho passin molt bé i que entornar ens ho contin.

T .PtS r*A.<=:T7<^ DPtT . CARRER FQNTIRROIG

TREMOLENA causa de Ia maquinota foradacarrers, els

veïnats del carrer Fontiroig no poden deixar eIsgerros damunt Ia taula, ja que el tremolor els faperdre l'equilibri.

Aguantaran totes?

COM Hj1, BAFCA NO N'HI HA CAPH'l r«*i«««t Him*»f~rv»«| r4ia r̂i rí'»niif«t mf"? î

cap aIIn devers les onze i mitja de Ia nit,començaren les campanes a repicar. N'hi haguémolts que sortirem a veure que passava. Eren elsseguidors del Barça que celebraven Ia victòriadel seu estimat club, que a Ia fi, a Ia tercera, éscampió d'Europa.

CURS PE PROGOPEPENPENCIES PERATVyRTg?

Els tres primers dimarts de Juny tindrà lloca l'escola, si hl ha assistents suficients, un curs oxerrades sobre els problemes de Ia droga i lespossibles actuacions dels pares davant aquestsproblemes.

ET 5; PTNTORS Dfv T /ESCOLA VAN IVENENQuan ja tenIem l'edifici de l'escola de dalt

mig pintat, els pintors desaparegueren deixantels poals, andami& i demés eines. Ara ha apares-cut una altra brigada que està pintant l'edificinou, del qual just arreglaran Ia façana ambfinestres.

IG*TCARRBRANy-^(l36) Juny,1992

JA L'HAN FETA:

Vicens Sernpere Campello i na Margalida PiraBstarellas, es casaren a l'església parroquial de Mariade Ia Salut, el passat dia 23 de Maig,

En Miquel Femenies Monroig i na MargalidaMascaró Sansó es casaren a l'església parroquial deMaria de Ia Salut, el passat <4 30 de Maig.

Que el vostre amor no acabi mai.

V$2b^*^

m&nL-

^rr**77,

PtCAU^OL-

TK]JTQNS D'ÏNTERfiS

AJUNTAMENT 525002Fax 525194

METGE 525265UNlT.SANlTÀRIA (Cita Prèvia) 525594APOTECARlA 525020ESCOLA UE DALT 525083ESCOLA UE BAlX 525252CA SES MONGES 525144LOCAL 3e EUAT 525564PARRÒQUIA 525033GESA INCA: AVARlES 500700BOMBERS 085AMBULATORI D1INCA 502850SON DURETA(Centraleta) 175000AMBULÀNCIES S.S. (INCA) 502850AMBULÀNCIES 200362RECAPTACIÓ DE TRIBUTS DELACAlB (INCA) 505901ADMINISTRACIÓ D'HlSENDADlNCA 505112

505150

PUNT D1ATEKdO CONTINUADADESWEU:Carrer Ponent, número 3.- Per demanar hora alservei dePedia-tria heu de cridar de 8 a 14 h. albSS043l- Per urgencies, a partir de les IS horesheu de cridar al ^2O292J- Preparació pel part, postpart, controlde gestació i informació sobreanti-ooneeptius heu de cridar al E36624l

Jwy,1992 HasrrCARFERANV-13(137)

fJtItOlESl

iîHiiillœ ; IiIl1

HJJVDMEBRtX.Efa4EbSDfa7DbSEfa9UHlö

nri^ijT^*jiWTiTVTAvaiM

23"C03es3=tiZ7)TfennpntuamUrnB7<C03fa^)TÌTrfXRÉLKl̂ $$ena

3S"CM$namaxrnesœ2«>C

'rcnAL: 33SLnRB3 Mfc*»rrâ*nesn7"C

GRAFK^DETEMPERATURESMAXB*ffiS IMBSfIMES

CJUNYDEL987-Elecdons IO de Juny.-Enquesta als nous possibles batles.-I si parlàssim d'autorltat.-El càncer, un« malaltia tabú.-FuIl Dominical, davant les votacions.

JUNYDE 1.088-El Foc és perillós.-Parròquia.-Sa Xerradeta amb l'amo En Toni Regalat-Pàgina Bíblica: Confirmació.-Poemes i gloses: Andreu Farteza.-FeIm Carrerany: Excursió a MassaneIla.

JUNYDE 1.989-La població a Maria: Breu anàlisi de l'estat ac-tual.-Pàgina Bíblica: Primeres comunions.-Demografia: Mort de Mn. Miquel Estades.-Sa Xerradeta amb En Tomeu de Deulossal.-Nutrició: L'alimentació.-Tercer aniversari de Fent Carrerany.-Concert de piano, violI i clarinet a càrrec deJoves intèrprets.

JUNYDE 1.99O-S'ha destapat un merder.-LJiçó de drogues.-Memòria RA.M.-L'amo En Tomeu "Persona de Poble 1.989".-Sa Xerradeta amb n"Esteva Mas. es "Mister".-Messes rfEstiu.

-Carrerany Esportiu: Vl PIa de MaUoeca.-Feim Carrerany: Excursió al-Puig de l'Ofre.

JUNYDE1.991-Memòria R^.M: La Fira.-L'Educació, feina de tots.-Maria a Ia Gran Enciclopèdia de Mallorca.-El dolor.-L'Arxiu d'Imatges de Ia Biblioteca OabrielLJabrés de Palma: La Col.lecció Pere Mascaró.-Sa Xerradeta amb l'amo en Joan de Son Matet.-Sunfiawers, una escola d'idiomes a Maria.^3arrerany Esportiu: Francesc Mestre, campióde Mallorca d'escacs cadet.-Feim Carrerany: Excursió a l.ermita de Maris-tela a Esporles.

FQSrrCARRERAmr-14(138) ATOURS?

RUTES BALEARS, CONFLUÈNCIESCULTURALS EN LA MEDITERRANEA.

Rutes Balears, confluèneies culturals en IaMediterrània, és el tItol de l'exposició que IaConselleria de Cuhura, Educació i Esports delGovern Balear organitza conjuntament ambl'Ambaixada espanyola als Estats Units des deIpassat 6 de maig i fins al 26 de juny al Centre deComunicacions del Fons Monetari Inter-nacional de >Vashington.

El Fons Monetari Internacional, amb seu aWashington, va escollir a Ia nostra ComunitatAutònoma entre totes les de l'Estat espanyol,com a màxim exponent de Ia producciópictòrica actual i com l'àrea de confluència mésrepresentativa de tots els corrents artístics con-temporanis.

L'exposició reuneix un conjunt de 66obres corresponents a 66 artistes nascuts i/oresidents a les Illes i unes 6O peces històriquesque il.lustren per si mateixes Ia història culturalde les Illes Balears.

Les Illes Balears han estat des del'antiguitat lloc de pas i confluència de diferentscultures, per raó de Ia seva situació privilegiadaen Ia Mediterrània occidental, que converteixles illes en un pont natural. Des dels últims centcincuanta anys, els contactes internacionalss'han intensificat i obert al món del viatge, l'oci,el turisme i, molt especialment, Ia cultura.

A Ia segona meitat del segle XIX i fins al'actualitat, Mallorca, Menorca, Eivissa iFormentera són internacionalment conegudescom a lloc d'estiu, però també com a residènciad'artistes i intel.lectuals de fama i prestigi mun-dial: Rossinyol, Mir, Anglada, Sargent Sirver,Hartung, Joan Miró, Calder, Frank el Punto,Robert Graves, CeIa, Mfeuel Angel Asturias,Aligi Sassu, Gnoli i tants d'altres, han lligat unapart important de Ia trajectòria creativa i per-sonal a les Illes Balears, que han configurat iacomodat el seu caràcter a aquestes especialscircumstancies.

Peraltra banda, i a causa de l'existènciarecent de les institucions culturals o ambcompetències en aquest camp a les Illes -Universitat, museus, GovernAutònom, etc.-que poden sistematitzar, capitalitzar i pro-mocionar actuacions. Ia societat internacionaldesconeix de fet l'enorme activitat creativa queaquí té lloc.

El material bàsic està format per un« w-lecció d'obres d'autors relacionats amb les Illesper naixement o per residència. El nombred'obres exposades són seixanta sis. La selecciós'ha fet de forma que hi estiguin representadestotes les tendències actuals.

La col.lecló contemporànias'acompanya, a més, d'unes 6O peces tri-dimensionals -escultures, ceràmica, orfebre-ria, etc.- cada una de les quaIs representa unmoment cultural de Ia nostra història.E>'aquesta manera el visitant pot identificarl'esdevenir de les Illes Balears a través dels ob-Jectes, des d'uns bronzes prehistòrics fins a unaescultura de Joan Miró.

Les obres provenen bàsicament decol.leccions públiques de les Illes; Conselleriade Cultura del Govern Balear, musesu de Ma-llorca, Menorca, Arqueològic i Contemporanid'Eivissa, Bisbat de Mallorca, Centre de Cul-tura "Sa Nostra", etc... però tambe hi ha pecesde propietat particular.

L'exposició va acompanyada d'uns pa-iiells explicatius que sintetitzen Ia situacióhistòrica, geogràfica, cultural i social de les IllesBalears. Aixl mateix, s'ha fet un vtíeo d'uns, deuminuts de durada que complementa Ia mostra,amb l'exhibició de païsatges, arquitectura, ur-banisme, etc. de les Illes.

PeI que fa al nostre poble, Maria, cal desta-car Ia presència del nostre Pere Alemeiny aportant una de les seves obres a aquesta mostra.

*•9*1902

^yACORP AMB JAUME SANTANPREU^

El passat dijous 7 de maig. al diari UL-TIMA HORA es va publicar un escrit d'opiniósignat per Jaume Santandreu damunt MaciàManera i amb el que em vaig veure de seguidaidentificat.

Si bé no sempre he estat d'acord amb enJaume, i supòs que no hi estaré amb totes lesactuacions que fagi en el futur, i vicersersa, hed'esser sincer i dir que l'escrit que en aquestaoeaaió va fer l'hauria signat jo mateix si ten&uésIa facilitat i Ia prosa del "pare". Baix el meu puntde vista és un clar exemple del que ha d'esser Iadefensa del nostre dret a l'autodeterminaciódins del marc d'un estat que pretén esserdemocràtic i lluny de postures violentes perambdues parts.

Si bé el concepte de poble que jo tinc no éstan extens com el d'en Jaume i es limita

BETgrQ*RRgWNy-a%i39)

geogràficament, estic amb ell en defensar l'In-dependència del "nostre poble".

PeI que fa a Macià Manera, cadescun té Iaseva opinió de Ia seva "figura" i a mf em semblaque dur les sabates girades de peu. el poblemallorquí, i amb el risc que això comporta, crecque no camina ni amb Ia seva direcció ni ho volfer amb companyies com Ia seva.

Per altra banda i en relació a Ia pintadaapareguda a una paret de Maria i en Ia qué es feiamenció a Ia mare de Jaume Santandreu, si peralguna cosa Ii serveix, pens que de pocja quecoses d*aquestes crec que les té superades, Iameva condena més enèrgica a accions comaquestes, accionsen lesque perdesgràcia elnostre poble té ja Ia seva petita tradició i queescapen a comportaments cívics per passar aessser part d'altres més "irracionals" quan insul-ten.

Jaume Mestre.

Concuftdejçdaccíó^*_S_E_S

- Pwd.n. partioipar al nncurat trtaa laa n.rn.n.. saaidante

al tar*a «unicipal d. flaria úm Ia Saiu» >.n.. límit d'adat^

•- La taaatiaa d. Ia r.d...i...ra llÉura, par* aa t.n.ri aoi

aa*pta al valar i>aginatiu 1 ariginal.

L~axt.n«ií dala trattali« aari nm a «ixi» da traa falia

aaarita par una eara.V<*<* ¿W/«*/¿ .

- EIa autara 4ala traballa antraqaran< din» un aabra tana«

laa aavaa dadaa paraanala, junta>ant i.t» l'abra. Oaapr<a

d'íaaar ragiatrata, aa pr.e.dirl a n..br.r l'abra al m.r.

1 taaitaá al aabra.

- CIa. eanauraanta padran antragar unlaa>ant un arigiral.

> Cl jurat aatara oa>paat par aat paraanaa, i patfra ëaela-

r»r daa>rt al eanaura, així cmm cancadlr maamm*itm, ai

ha traba adlant.

Cl t.r*ini a"adajiaalf finalitzarà al dia 7 da juny

a laa 13 h. a Ia Ubliataea Hurtcipal, al llaa da-

raeapel<.

Organiiza:Bi6UOTCCxCK)NfCiP^U

AJMtament 4¿e i1anadel¿xAW

fB<rrCARRERANV-to(140) JUuy,1992

arrero SDorLa victoria al PLA-92,cada vegada més prop

Presentació dels equips ciclistes de Maria:Hostal des PIa - Vestisport i DESA-Tecnansa

Al número anterior de FENT CARRERANY,comentàvem els esdeveniments i elsresultats de Ia primera jornada del"Trofeu Pla de Mallorca-Gran Premi LaCaixa" que patrocina el ConsellInsular de Mallorca. En el moment detancar el present; s'han.celebradesquatre jornades més que passam acomentar-vos a continuació.

El divendres dia primer deMaig, Ia segona etapa va partir iva arribar a Muro. Hi participaren114 ciclistes, dels quals 18defensaven els colors del ClubCiclista Maria de Ia Salut. Dos delsnostres, Vanrell Felani i LlorençNadal abandonaren poc després de Iasotida a conseqüència d'una caiguda,afortunadament sense inportància. PeIque fa a Ia part esportiva, no hihagueren massa complicacions, elsnostres representants, sempre,tingueren Ia carrera controlada i elstres homes forts, Ferriol Colombram,S. Darder i R. Mulet, ocuparenrespectivament les posicions tercera,quarta i cinquena. CaI destacar quedesprés de passar per Sa verdera hihagué una caiguda a Ia que s'hivaveure implicat Joan Castelló que vaperdre un temps molt important a Ialfnia de meta final. Tres maiUotscontinuaven en poder dels nostres; elgroc per a Rafel Mulet, el rosa per aSimó Darder i el blau per a Ferriol

Colombram. Manuel Fernándezcontinuava al primer lloc delsaficionats especials i el nostreconjunt continuava encapçalant Iaclassificació d'esquadres.

El diumenge dia 10 de Maig,dia de Ia fira de Lloret, el ClubCiclista d'aquesta localitat vaorganitzar Ia tercera jornadacompetitiva, a Ia qual hiparticiparen 112 contendents. PeI quefa als nostres, a les dues baixes deldiumenge anterior, hi hem d'afegirles d'Onofre Soler, Pere Morro iAntoni Font que no prengueren Iasortida. La carrera estava controladapels mariandos fins a Sa Verdera ones va produir una caiguda de diversoscorredors. Un dels implicats fou ellíder, Rafel Mulet. EIs seus rivalsno dubtaren en atacar immediatament.Es va formar un grup capdavanter desis homes: Guillem Ramis (Algaida),Antoni Gayà (Sta. Margalida), PereFont (Muro), Rafel Bauçà (Lloret),Antonf Frau (Sineu) i Simó Darder,segon classificat a Ia general, ambel qual ens asseguràvem que sil'escapada prosperava, continuarfemen possessió del primer lloc. En elpilot, Ia reacció no es va feresperar. Tant Rafel Mulet com totsels seus companys del grup-perseguidor varen iniciar una caçaque no es va produir fins a Maria. A

partir d'aquest moment, Iatranquilitat va tornar al gran grupque va arribar a Lloret després d'unsprint massiu de quaranta homes.Rafel Bauçà (Lloret) aconseguí Iasegona victòria d'etapa, mentreFerriol Colombram i Simó Darderarribaven darrera ell. Ninguna de lesclassificacions generals va tenirvariacions respecte dels seus líders.

Una setmana després, eldiumenge dia 17, l'organització vacorrespondre al Club Ciclista Petra,amb sortida des de Petra i arribadaal camp de tir de Bonany. Hiparticiparen 107 ciclistes delsquals, 17 abandonaren abans de Iafinalització. Un intent d'escapadad'Antoni Mascaró (Sant Joan) fou elmés destacat de Ia primera meitat deIa cursa. Després de passar per Muro,es va formar un grup capdaventer devuit homes entre el quals n'hi haviados dels nostres, Esteve Bergas iTomeu Arbona. La seva diferència maino va esser preocupant i forenneutralitzats poc abans d'entrar aPetra. Quasi d'immediat atacarenGuillem Ramis (Algaida) i Pere Font(Muro) Ia qual cosa va provocar unaforta acceleració al pilot que benaviat se va rompre en distints grups,entre els quals, després d'alcançarels escapats, se marcaren petitesdiferències de temps a l'arribada.Ferriol Colombram va aconseguir Iasegona victòria pels nostresrepresentants a Ia present edició del"PIa de Mallorca-Gran Premi LaCaixa". Un altre dada destacable ésque els nostres representantsocuparen quatre de les cinc primeresposicions i que passaren a encapçalartotes les classificacions generals.

La darrera jornada disputadaabans de tancar Ia present edició vaser organitzada per l'Agrupació•ciclista de Sineu. A Ia Plaça delMercat estava instal.lada Ia meta desortida i arribada pels 97 ciclistes.Una jornada on Guillem Ramis fou elprotagonista de Ia primera meitat,tant a Sa Verdera, marcant un fortritme, com a una escapada que se vaformar entre Muro i Santa Margalida.A partir de Petra, Simó Darder iRafel Mulet estaren sempre presents atotes les fuites de Ia jornada,facilitant molt Ia labor de totl'equip. Una arribada massiva amb un

Jwy,1932 POSrrCftKRERANrV-l^l^l)

- Qr\r\f.bUUI 1 Ugrup capdavanter de quaranta unitatsque va significar Ia tercera victòriapel nostre conjunt quan Simó Darderva guanyar t'sprint. L'úniccontratemps del dia fou que elsineuer Antoni Frau es va situar coma nou lfder en metes volants.

SEGONA ETAPA - NURO

1.-Rafel Bauçà2.-M. A. Jaume3.-Fer.Colombram4.-Simo Darder5.-Rafel Mulet10-Esteve Bergas12-Ferriol Roig15-Hanuel Fdez18-Antoni Mas18-Tomeu Arbona18-Onofre Soler39-JoanCastell652-Antoni Font55-Ant Castelló62-Biel Vanrell63-Pere Morro65-Miquel Salom89-J Estarellas

(CC. Lloret)(Pau Gomer)(J. Tours)

Tours)Tours)Tours)Tours)Tours)Tours)Tours)Tours)

(J. Tours)(J. Tours)

Tours)Tours)Tours)Tours)

(J.(J.(J.(J.(J. Tours)

1-33-01m. t.m. t.m. t.m. t.m. t.m. t.m. t.m. t.m. t.m. t.

1-33-551-35-421-36-461-38-261-38-261-38-331-46-46

7. -Ferriol Roig (J. Tours) m. t.7. -Antoni Mas (J. Tours) m. t.7. -Manuel Fdez (J. Tours) m. t.7. -Tomeu Arbona (J. Tours) m. t.7. -Esteve Bergas (J. Tours) m. t.46- Bi el Vanrell (J. Tours) 1-46-4260-Miquel Salom (J. Tours) 1-52-1061-Ant Castelló (J. Tours) m. 190- J Estarellas (J. Tours) 1-58-45

QUARTA ETAPA - PETRA

1.-Fer.Colombram (J. Tours) 1-33-562. -Rafel Mulet (J. Tours) m. t.3. -Antoni Frau (AC. Sineu) m. t.4. -Simó Darder (J. Tours) 1-34-025. -Manuel Fdez (J. Tours) m. t.10-Ferriol Roig (J. Tours) 1-34-1424-Tomeu Arbona (J. Tours) 1-34-4230-Antoni Mas (J. Tours) 1-34-5832-Esteve Bergas (J. Tours) m. t.36-Ant Castelló (J. Tours) 1-35-1437-Joan Castelló (J. Tours) m. t.52-Miquel Salom (J. Tours) 1-36-29

12-Manuel Fdez (J. Tours) m. t.35 - Tomeu Arbona (J. Tours) m. t.52-Ant Castelló (J. Tours) 1-32-1654-Miquel Salom (J. Tours) m. t.

CLASSIFICACIÓ GENERAL

1. -Rafel Mulet (J. Tours) 6-26-182. -Antoni Frau (AC Sineu) 6-26-243. -Simó Darder (J. Tours) 6-26-254.-F. Colombram (J. Tours) 6-26-265. -Pere Font (AC Muro) 6-26-467. -Manuel Fdez (J. Tours) 6-27-1010-Ferriol Roig (J. Tours) 6-27-2119-Tomeu Arbona (J. Tours) 6-28-2421 -Est. Bergas (J. Tours) 6-28-3524-Antoni Mas (J. Tours) 6-28-4126- J. Castelló (J. Tours) 6-29-4349-Ant Castelló (J. Tours) 6-47-3953-Miquel Salom (J. Tours) 6-51-48

************************************

PRESENTACIÓ DELS EQUIPSCINQUENA ETAPA - SINEU

TERCERA ETAPA - LLORET

1.-RafelBauca (CC.Lloret)1-42-132.-Fer.Colombram (J. Tours) m. t.3.-Simo Darder (J. Tours)4.-M. A. Jaume (PauGomer)5.-Rafel Perelló (Algaida)7.-Rafel Mulet (J. Tours)7.-Joan Castelló (J. Tours)

m. t.m. t.m. t.m. t.m. t.

1.-Simo Darder2.-Rafel Bauçà3.-M. A. Jaume4.-Joan Crespí5.-M. Puigròs6.-Ferriol Roig10-Rafel Mulet11-F.Colombram12-J. Castelló12-Antoni Mas

(J. Tours) 1-27-29(CC Lloret) m. t.(Sencelles) m. t.(Sa Pobla) m. t.(AC Sineu) m. t.(J. Tours) m. t.(J. Tours) m. t.(J. Tours) m. t.(J. Tours) m. t.(J. Tours) m. t.

El passat dissabte dia 16 de Maig, ales instal·lacions del restaurants'Hostal des PIa, el Club CiclistaMaria de Ia Salut va presentaroficialment als mitjans decomunicació i a les primeresautoritats, els seus equips decompetició. Aquest acte va començar ales dotze del migdia i va comptar ambIa presència del Batle de Maria,Rafel Oliver, el President de Ia

reNTCAFBERANV-^(142) *JWMH2

rrerony Lsportiu

Balear de Ciclisme, Antoni Vallori.el President del Col.legi Baleard'Arbitres i Cronometradors, PereMulet, els dos seleccionadors balearsde ciclisme, Gabriel Abraham i TomeuCaldentey, i els representants de lesdistintes firmes comercials que handonat el seu suport a les formacions,tant maculina com femenina. A més detots ells i dels reprentants depremsa i ràdio, hi assistirenbastants dels pares dels jovenets ijovenetes que esmentam a continuació.

DESA - GRUPO TECNANSA

La nostra formació femenina és l'única de Ia nostra ComunitatAutònoma. Està formada per sis nines:

*Victòria Nontiel Llabrés,categoria alevf. Va començar apracticar el ciclisme de competició ameitat de Ia passada temporadaaconseguint algunes victòries. A Iapresent temporada ha guanyat trescurses.'

*Magdalena Nérquez Ribot,categoria alevf. Aquesta és Iatercera temporada després d'haverpassat pel CC. Petra i el CC. IsIa deMaltorca. Dues primeres posicions aIa present campanya.

*Margalida Nunar Castellà,categoria alevf. Filla del ciclistaveterà Antoni Munar que se disposa acomençar Ia segona temporada desprésd'estar un any amb el CC. IsIa deMallorca.

*Naria Jesús Beltran Pericès,categoria juvenil. Fa molt poc tempsque pràctica el ciclisme. La del 92serà Ia primera temporada a lescompeticions.

*Nagdelena Beltran Pericas,categoria juvenil. Després d'estaruna any amb el CC. IsIa de Mallorca,ha iniciat Ia segona campanya a Iaqual ja ha aconseguit una victòria.

*Naria Antònia Márquez Ribot,categoria juvenil. Serà Ia terceratemporada després de passar pel CC.Petra i CC. IsIa de Mallorca. Sisprimeres posicions a Ia sevacategoria, l'any passat, a més de Iasisena posició al campionat d'EspanyaCadet. Al 92 ha aconseguit quatreprimeres posicions.

S1HOSTAL DES PLA - VESTISPORT

Aquesta és Ia formació masculina deIa nostra entitat, integrada pelsvuit ciclistes que presentam acontinuació:

*Damià Barceló Riutort, categoriaalevf. La del 92 és Ia primeratemporada competitiva per a aquestpetrer que ha canviat Ia moto detrial per Ia bicicleta. El seu curthistorial presenta tantes victòries,-cinc- com actuacions.

*Guillen Mas Bergas, categoriainfantil. Acaba de començar Iatercera campanya a les competicions;Ia del 90 amb l'Agrupació Ciclista deSineu i Ia del 91 amb nosaltres.

*LlorencSegufArtigues, categoriainfantil. Després d'una magnfficacampanya al 91, a Ia del 92 ha agafatIa mateixa trajectòria que l'any delseu debut, 1.990. Des de principisd'any ha guanyat sis curses en elmateix número de participacions.Campió de Balears alevf (1.990) isubcampió infantil (1.991).

*Antoni Obrador Llo*part,categoria cadet. Acaba d'iniciar Iatercera temporada a Ia competicióciclista. Les dues anteriors ja vadefensar el maillot del CC Maria deIa Salut. Un bon escalador.

*Nartf Márquez Ribot, categoriacadet. Va estar un any amb el CC.Petra i un altre amb el CC IsIa deMallorca abans de venir a Maria. Esgermà de dues de les ciclistesfemenines.

*Pere Roca, natural de Búger igermà de Mateu, fins fa tres anysgran ciclista aficionat. Ha estat dosanys al CC Pollença i un al CC IsIade Mallorca. La tercera posició delcircuït Repón ha estat Ia millorclassificació d'enguany.

*Francisco J. Nulet Márquez,categoria cadet. Vestisport, TallersTorrens, Petra i Leo's han estat els

tanyr,1992;tesrrCARPERANV-19:i43)

arreranyseus anteriors equips. Onze victòriesal 89 i sis l'any passat adornen elseu brillant historial que, al 92 japresenta dues segones posicions a mésdel triomf al Repón.

*Daniel Estarellas Hassanet,categoria cadet. Ha iniciat Iatercera temporada amb nosaltres a mésde Ia del seu debut, Ia del 89, ambel CC Petra, aconseguint vuitprimeres posicions a més de les dotzedel passat any i les dues del 92. La

passada temporada es va proclamarcampió de les Balears infantil.

CMPIONAT DE LES BALEMtSPER A CADETS

Quasi amb tota probabilitat, elproper diumenge dia 21 de juny, elClub Ciclista Maria de Ia Salut,organitzarà el campionat de lesBalears categoria cadet sobre elmateix circuit de carretera que el"PIa de Mallorca". Una de lesvariacions estarà en l'ubicació de Iameta d'arribada que, probablement,estarà davant l'Ajuntament, pujantdes del Camp de Futbol pel carrerRamon Llull; aixf els ciclistesevitaran les molèsties de les obres

de canalització.

FESTES PATRONALS DE BUGER

També hi ha moltes possibilitats queel dissabte següent, dia 27 de juny,organitzem una reunió ciclista aBúger, amb motiu de les FestesPatronals de l'esmentada localitat.Hi haurà proves par a alevins,infantils, fémines, cadets i socialssobre un circuit urbà molt dur.

W-

reNTQ^RERANY-2CCl*O Jta l̂992

RANYKXCURStô A LA TRAPA

El pas0at dia 12 d'Abril, un reduït grup deTrapencs, arribàrem fins a Ia Trapa. PartIrem deIa Plaça des Pou a les Í?3O h. amb un sol cotxe iens dirigirem a Santa Ponsa, fent una aturadadavant el restaurant La Masia, lloc de reunióamb els que venien de ciutat.

Seguirem cap a Andratx, S'Arracó i SantTeIm on deixarem els cotxes i començàreml'autèntica excursió. PeI camI de Ia costa, sortintde Sant TeIm i tirnnt cap a CUiIa en Basset i permig de pinars, on férem una aturada per bere-nar, ens dirigirem camI amunt, per un fort pen-dent que s'enfila pels penyals que condueixen aIa finca de 75 Ha. formada per una serra calcariai dues vaUs penjades sobre Ia Mediterrània.

Hl trajecte, durant el qual es poden contemplai- diferents vistes de Ia E>ragonera, va serde dues hores de duració. A l'arribada ens tro-barem dues joves que prenien nota dels visi-tants i ens donaren Ia benvinguda. Després devisitar les diferents construccions dinàrem icom que feia un dia de platja, alguns es ded-icaren a prendre el sol. Cap a les 15'30 h.començàrem a baixar ja que n'hi havia que vo-lien anar al fütboL

E>e tomada a Sant TeIm ens aturàrem a unbar a prendre cafè i afeuns? refrescos. Acabàremel dia per Santa Ponsa_

PeI mes de Juny, cadascú que se prepari clsseu itinerari i que partesqui per on vufeuL

Onofre Sureda Ribas.