2369

NOVEMBRE-DESEMBRE 2013 - Nº 253

“Difongui amb reiterat afany els valors cristians en la Societat d’avui” (Carta del Papa Joan Pau II al P. Esqué). És una consigna del Papa, que ha fet seva L’Obra Cultural Mariana en totes les seves activitats

SUMARI EDITORIAL

Pàg. 1 Editorial LLUM DE LA FE P. Anton Mª Sánchez Bosch C.M.F.

Pàg. 2 ELS PARES DE LA VERGE P. Xavier Moix C.M.F.

Pàg. 3 L’ECLESIALITAT DE LA FE Juan Manuel Bravo, Pvre.

Pàg. 4 SOBRE L’ENCÍCLICA P. Josep Gendrau o.f.m.

UNES PARAULES DE MN. ALIMBAU

Pàg. 5 SANTA NIT Montserrat Llompart

Pàg. 6 ESPERANÇA, FE I NADAL Jordi Morillas

NADAL, La gran Diada Benet Cardó

Pàg. 7 CALENDARI D’ACTIVITATS Novembre i desembre

Pàg. 8 ¿ TENIR LA VERITAT ? Xavier Garralda

Pàg. 9 LES FESTES NADALENQUES Francesc A. Picas

Pàg. 10 A LA CARTOIXA D’ESCALA DEI Ramon Ballester i Batalle

Pàg. 10 IN MEMORIAM

Pàg. 11 ENTERRAMENT D’UN HOME BO Josep Mª Vilarrúbia

Pàg. 12 VISITACIÓ DE MARIA P. Manuel Esqué i Montseny,C.M.F.

OBRA CULTURAL MARIANARevista i portaveu de l’Associació.

Publicació bimensual de Pastoral Catòlica

Fundac ió Pare Esqué

El dia 29 de juny es va fer pública la Lumen Fidei, prime-ra carta Encíclica del Papa Francesc. Es tracta d’un docu-ment singular, no només pel seu contingut, sinó pel fet

que és un document escrit per un Papa (Benet XVI) ara emèrit, que ha estat assumit pel Papa següent, Francesc, que el signa com a propi. En el núm. 7, Francesc indica que “Ell (Benet XVI) ja havia completat pràcticament una primera redacció d’aquesta Carta en-cíclica sobre la fe. Li ho agraeixo de cor i, en la fraternitat de Crist, assumeixo el seu preciós treball, afegint al text algunes aportacions. El Successor de Pere, ahir, avui i sempre, és cridat a “confirmar els seus germans” en l’incommensurable tresor de la fe, que Déu dóna com a llum sobre el camí de tot home”

Francesc assenyala que desitja parlar de la llum de la fe a fi de que “creixi i il·lumini el present i esdevingui estrella que mostri l’ho-ritzó del nostre camí en un temps en el qual l’home té especial neces-sitat de llum”. Ens diu, també, que les consideracions sobre la fe de Lumen Fidei “pretenen sumar-se al que el Papa Benet XVI ha escrit en les Cartes encícliques sobre la caritat i l’esperança”.

En el núm 4, se’ns presenta el que podríem dir la síntesi del do-cument: “és urgent recuperar el caràcter lluminós de la fe que, quan la seva flama s’apaga, totes les altres clarors acaben esllanguint-se. I és que la característica pròpia de la llum de la fe és la capacitat d’il·-luminar tota l’existència de l’home. Perquè una llum tan potent no pot provenir de nosaltres mateixos; ha de venir d’una font primor-dial, ha de venir, en definitiva, de Déu. La fe neix de la trobada amb el Déu viu, la fe neix de la trobada amb el Déu viu, que ens crida i ens revela el seu amor que ens precedeix i en el què podem recolzar-nos per estar segurs i construir la vida. Transformats per aquest amor, rebem uns ulls nous, experimentem que en ell hi ha una gran prome-sa de plenitud i se’ns obre la mirada vers el futur”

Com prou sabem, diumenge dia 24 d’aquest mes de novembre, festa de Crist Rei, es farà la conclusió solemne de l’Any de la Fe. Recordem que va començar l’onze d’octubre de l’any passat en commemoració del 50è aniversari del Concili Vaticà II.

Podran acabar les celebracions especials, però no s’acaba la cri-da de Déu per seguir-lo pel camí de la fe, perquè, tal com s’afirma del mateix Crist, ella serà sempre la mateixa ahir, avui i per sem-pre.

Anton Mª Sánchez Bosch C.M.F

LLum de La fe

Bloc/Web: www.FundacioPareEsque.org e-mail: Fundacio.Pare.Esque@gmail.comTwitter: @fupaesqueRevista electrònica: www.issuu.com/fupeFacebook: www.facebook.com/FundacioPareEsque

2370

clucs i entelats, despertava alegria a casa, al veïnatge i al carrer sencer.

Complint el que mana-va la Llei, als vuitanta dies Anna va anar al Temple a purificar-se, i Joaquim hi va portar el vedell engreixat, per oferir-lo a Déu en acció de gràcies.

Amigues i veïnes d’Anna s’enfeinaren en la prepara-ció d’un sopar de festa de ca l’ample per a familiars i amics, vinguts de Galilea.

Mentre al Temple i a les sinagogues es llegien, amb veu de salmòdia, profecies seculars anunciant la vingu-da del Messies, la que havia de ser la seva mare dormia les primeres hores de vida.

L’ambient que envoltà el naixement de la filla de Joaquim i Anna va ser semblant al de les altres nenes de Jeru-salem.

Ningú al món no s’adonà que el cel no era tan blau com els ulls d’aquella nena ni el sol no resplendia com el seu rostre.

Tot bressant-la, la mare li posà el nom de MARIA. Les flors dels jardins d’Aràbia s’es-badellaren, aromades amb el flascó d’olor d’aquell nom.

Joaquim i Anna es creien entre els àngels admirant la seva filla al bressol. I no ho sa-bien tot! Déu sí que ho sabia, i contemplava també encisat aquella criatura que, per dis-posició d’Ell, havia estat concebuda sens pe-cat i a vessar de gràcia.

Juntament amb el Pare i el Fill i l’Esperit Sant, Joaquim i Anna havien portat a l’exis-tència una meravella, que era immensament més grandiosa que tot el que Déu havia creat, en aquells set dies del principi de l’univers.

Cap doctor del Sanedrí de Jerusalem ni cap savi de l’Ateneu de Grècia ni cap lletrat del Senat de Roma, coneixia que la nena Maria era Immaculada des del seu primer instant. Joaquim i Anna tampoc.

Xavier Moix, C.M.F.

Ni els evangelis ni cap document històric ens do-

nen notícia dels pares de la Mare de Déu, ni tan sols ens en diuen els noms.

Tanmateix, vora l’any 330, sant Epifani, bisbe de l’Església grega, i, més tard, sant Joan Damascè, recollint antigues tradicions, ens ofe-reixen dades que intenten apropar-nos als avantpas-sats de la Mare de Jesús.

Tot just casats, Joaquim i Anna -aquests són els seus noms que la Tradició ens ha fet arribar- es traslladen a viure a Jerusalem. Feia goig veure aquella parella de jo-ves enamorats, amics de Déu i solidaris amb els po-bres.

Joaquim i la seva esposa Anna assistien junts a les pregàries del Temple tots els dis-sabtes, escoltaven la lectura de la T orà -els cinc primers llibres de la Bíblia.

Joaquim era propietari de bestiar. Els pa-lestins s’havien dedicat sempre a la criança d’animals. Pasturaven ramades d’ovelles i de cabres, i una armada de bous, vaques, mules i ases; feien cria de galls i gallines, engreixa-ven ànecs i oques.

Les ovelles i les cabres tenien finalitats molt útils: llana per als vestits, carn per a la taula, llet per a beure i per a elaborar format-ge.

El “vedell engreixat” era el plat principal en els banquets de reis i governadors. La gent pobra s’havia d’acontentar amb una gallina a les solemnitats o dies de celebració.

Sortint del Temple, Joaquim i Anna reparti-en generosos donatius entre els mendicants. Déu va beneir també amb generositat aquells esposos amb el regal d’una filla, “la coseta més polideta del món”, deien les comares.

Els pares eren un devessall de festes a la seva criatura. La besaven i besaven, la pre-nien a braços, la passejaven, l’ensenyaven als veïns. Aquell nadó, amb els ullets encara

eLS PaReS de La VeRGe

2371

SOBRe L’eNCÍCLICa

El benvolgut Papa Francesc ens va re-galar la seva primera Encíclica, que alguns diuen que ha estat escrita a

quatre mans, perquè ha continuat la que no havia acabat el seu predecessor Benet XVI.

Aquest Encíclica porta el nom de LA LLUM DE LA FE. Es divideix, en una introducció, quatre capítols i la conclusió.

En la introducció ens diu: “QUI CREU VEU”, perquè la fe ve de Déu. A 50 anys del Concili Vaticà II, “un Concili sobre la fe”, el Papa Francesc vol que els cristians avivem la percepció de l’amplitud de la Fe, per confes-sar-la en unitat i integritat.

El Capitol I, citant I jn, 16 “Hem cregut en l’amor”, ens parla de la Fe d’Abraham. La Fe neix de l’escolta i està destinada a convertir-se en anunci.

El Capitol II, citant Isaïes 7,9 ens diu que “Si no teniu fe, no us podreu mantenir ferms...” El Papa demostra l’estret lligam entre fe i veritat, la veritat segura de Déu, la seva pre-sència en la història. “la fe sense veritat no salva”. Roman una bella faula, la protecció dels nostres desitjos de felicitat”.

El Capitol III. Cita la carta de Sant Pau (I

Corintis 15, 3). “Us transmeto el mateix en-senyament que he rebut”, i està centrat en la importància de l’evangelització: qui s’ha obert a l’amor de Déu, no es pot quedar aquest do per a si mateix. “Qui creu mai no està sol, perquè descobreix que els espais del seu “jo” s’amplien i generen noves rela-cions que enriqueixen la vida”

El Capítol IV, en Hebreus 11,16 llegim: “Déu prepara per a ells una ciutat”. Aquest capítol explica el lligam de la fe i el bé comú, que porta a la formació d’un lloc en el qual l’ho-me pot viure juntament amb els altres. Pa-raula també dels joves: “Els joves desitgen una vida gran. La trobada amb Déu els dóna una esperança sòlida que no decep. La fe no és un refugi per a gent covarda, sinó que és la dilatació de la vida”.

En la CONCLUSIÓ. ens recorda les parau-les de Jesús (Lluc 1,45). “Feliç tu que has cre-gut”. El Papa ens convida a mirar Maria “Ico-na Perfecta” de la fe, perquè com a Mare de Jesús va concebre “FE I JOIA” i eleva la seva pregària a Ella perquè ens ajudi en la nostra fe i ens recordi que qui creu mai no està sol i a mirar amb ulls de Jesús.

P. Josep Gendrau ofm.

Shakespeare posa en boca de Hamlet (acte III, escena XI).

–”Què ha de fer un home sinó viure alegre?”

Monsenyor Buxarrais afirma: “Déu-Pare ens ha creat perquè siguem alegres: alegres amb l’alegria de qui se sent estimat; alegres malgrat el dolor físic, psíquic o moral que sembla esclafar-nos.”

Jesús, després de ressucitar, diu a Maria Magdalena i a l’altra Maria (Mt 28,8-10):

“Alegreu-vos... No tingueu por...” I Mateu segueix: “Les dones...amb una gran alegria, se n’anaren a anunciar-ho als deixebles.”

És el requeriment del Senyor a tots els seus seguidors:

“Aneu alegres. Viviu l’alegria.”

El Papa Joan Pau II, en un missatge de Nadal, va manifestar davant les televisions i emisso-res de ràdio de tot el món:

“Que el vostre testimoniatge sigui alegre;

que el vostre testimoniatge sigui l’alegria.”

uNeS PaRAuLeS de mN. aLImBau“Que el vostre testimoniatge sigui l’alegria”

2372

L’eCLeSIaLITaT de La fe

Cadascú la seva, desapareixent l’Església de Crist.” I reprenent una advertència de J. Rat-zinger en el seu llibre L’Església. Una comuni-tat sempre en camí: “Ens resulta difícil pen-sar l’Església segons un model diferent del d’una societat que s’auotogestiona, o que en mecanismes de majories i minories inten-ta donar-se una forma acceptable per a tots els membres.

Ens resulta difícil una fe com quelcom divers d’una decisió per alguna cosa que m’agrada i per la qual conseqüentment em comprometo. Comportant-nos així confo-nem l’Església amb un partit polític i la fe amb el programa del partit.”

Cal recordar que l’Església té el seu origen en Déu. Fundada per les paraules i les acci-ons de Jesucrist, realitzada sobretot per la passió, mort i resurrecció del Senyor, mani-festada com a misteri de salvació gràcies al do de l’Esperit Sant, a la fi dels temps arriba-rà a la seva consumació com a comunitat de tots els redimits. És aquesta Església la que té la missió d’anunciar i instaurar el regne de Déu inaugurat per Jesucrist. I aquesta Esglé-sia és la que professem: una, santa, catòlica i apostòlica.

És en aquesta Església on hem rebut el do de la fe. Però aquesta fe, és nostra o és de l’Església? Per tal de poder respondre, neces-sitem prendre com a punt de partença el sa-grament del baptisme. En efecte, aquest sa-grament, pel qual l’home neix a la vida nova i rep la fe, l’esperança i la caritat, pertany a tota l’Església, a la qual manifesta i implica (cf. SC 26). S’entén en aquesta perspectiva l’afirmació que l’home és batejat en la fe de l’Església.

Sabem que darrere aquesta fórmula fides Ecclesiae tenim la imatge paulina de l’Esglé-sia cos de Crist, de la qual Crist és el cap (cf Ef 1,22; Col 1,18) i els batejats són els seus mem-bres (1Co 12,27;Rm 12,5).

Per altra banda, el baptisme sempre és la incorporació a Crist i a l’Església, no existeix un efecte sense l’altre. Per tant, els batejats són constituïts en un cos, que no es pot redu-ir a la suma dels bateijats, sinó a l’Església de Crist, de la qual cada batejat en forma part.

Joan Miquel Bravo Alarcón Pvre.

La nostra Pasqua ens porta al fona-ment de la nostra fe: la passió, mort, sepultura i resurrecció del Senyor.

Quelcom va haver de passar perquè la causa de Jesús no acabés al Calvari, més o menys, d’aquell abril de l’any 30. L’experièn-cia pasqual va fer que uns homes canviessin radicalment de tal manera que no semblaven ells mateixos. A partir d’aleshores, sense por i amb molt de convenciment, els deixebles van començar a anunciar: “Per tant, que sà-piga de cert tot el poble d’Israel que Déu ha constituït Senyor i Messies aqust Jesús que vosaltres vau crucificar” (Ac 2,36). I a poc a poc aquest missatge es va anar escampant per tota la terra fins arribar, àdhuc, a les nos-tres terres.

Va ser una bona nova que va anar formant una realitat viva, un organisme viu, una co-munitat, és a dir, l’Església, de la qual tots nosaltres formem part. Curiosament, en l’ac-tualitat hi ha molts motius per a no pertànyer a l’Església, tant els de fora com els de dins, com ens deia el teòleg J. Ratzinger en el seu llibre Convocats en el camí de la fe. L’Església com a comunió:” En el fons, en comptes de l’Església hem de col·locar moltes esglésies.

2373

LOTeRIa de NadaL 2013

Com cada any, ja hem fet la reserva del número per la rifa de Nadal de 2013. Aquest any hem decidit repetir el número de l’any passat, el 22.485. Com sempre, agraïm la col·laboració de tothom per vendre els diferents talonaris de participació, de 50 i de 100 participacions. Els podeu sol·licitar posant-vos en contacte amb la Fundació per telèfon o per email. També disposem del ma-teix número en la versió de la nova Loteria de Catalunya.

1–Aquesta és la nit santa,que estem esperant tot l’any.L’amor, a tots ens agermana,és una fita realment molt gran.

2–Déu s’ha fet un home de carni ha volgut néixer infant.Ja no som criatures,ara tots li som germans.

3–La nostra ment trontollaamb un fet tan gran al davant.Serà home i Déu alhora,aquest Jesús que està arrivant.

4–Són les dotze, ja és aquí,és, doncs, mitjanit al món.Ha arribat l’ésser diví,que amb nosaltres farà sojorn.

5–Obrim-li les portes de casa.Obrim-li les portes del cor.Que pugui amb nosaltres fer estançacompartint el seu amor.

6–No és sols la porta de fustala que tots li hem d’obrir,és també la porta de la vida.la que li havíem d’oferir.

7–Si obrim, és perquè algú entri,també és per nosaltres poder sortir,

ha d’entrar qui ho necessiti, hem de buscar qui pot sofrir.

8–és més fàcil, certament,restar en el món, tancats.No veure en cap momentaquell que està necessitat.

9–Però obrir la porta a l’Infant,que avui al món ha vingut,és allargar la mà en tot instanta l’amic i al desconegut.

10–És de nit ara en el món,tot sembla que va malament,però Jesús ens porta l’esperançaque entre tots el salvarem.

11–Mirem a dalt el cel, l’estrellaque brilla sobre el portal.

Ens dóna la llum novella,és una llum immortal.

12–”Glòria a Déu a les altures¡”,pel món els àngels estan cantant.Ajuntem les nostres cantúriesi que arreu es vagin escampant.

BON NADAL ¡¡Montserrat Llopart

SaNTa NIT

fe d’eRRATeS

Us fem saber un parell d’errates que es van introduir en el número anterior:

En l’article del Sr. Vilarrúbia, es menciona que “Avui l’escultura és a la plaça de davant del temple de Santa Anna”, quan hauria de dir “Avui l’escultor és a la plaça [...]”.

Per altra banda, en l’article del Sr. Morillas, es fa menció de “l’església de Sant Joan d’Ar-beca”, quan hauria d’indicar “[...] de Sant Jaume d’Arbeca”.

2374

A una setmana del dia Nadal, el 18 de Desembre, és també el dia de la Nostra Senyora de l’Esperança.

Diuen també que l’esperança, la fe en defi-nitiva, és l’últim que es perd. Al nostre pais, i també als països que ens envolten, milers i milers de persones continuen lluitant cada dia per sobreviure, per sufragar la seves ne-cessitats més bàsiques, per pagar una viven-da (de compra o de lloguer) i/o una educació (pròpia o dels fills). La crisi no ha deixat indi-ferent ningú i tots l’estem patint d’una ma-nera o altra i tots l’estem vivint i expressant d’una manera o altra. He parlat amb diverses persones de la crisi, de la manca de feina, del crèdit/descrèdit dels polítics, de la banca i al-tres. Han estat persones, ho són, de diferents edats i condicions. Totes m’han manifestat el seu pesar per la situació actual, per la des-confiança que tenen en el sistema de gestió dels respectius governs, per la desconfiança en els líders polítics. Moltes d’elles, no totes, no veuen la llum al final del túnel; però to-tes continuen mantenint la seva esperança, la seva fe, en que tot pugui anar a millor avi-at. Algunes persones m’han expressat una visió diferent. Em deien: “Si res canviarà. El que passa és que abans no sabíem què passava i ara sí.”. En aquest cas, no podem dir exac-tament que hagin perdut la seva fe, simple-ment, si m’ho permeteu, han vist la llum amb anterioritat.

Però tot i així, aquestes últimes persones mantenen la seva fe i esperança en que algun dia la societat i els seus gestors canviïn a mi-llor. Des de la Fundació Pare Esqué, a través de l’Obra Cultural Mariana, i en col·laboració amb TICaid, no ens volem esperar als canvis

i ens hem posat en acció. Hem posat en marxa un seguit de tallers i gabinets per ajudar les persones que cerquen feina. Són gabinets d’ajuda en la confecció del currículum i d’una carta de presentació, ajuda en l’estratègia de cerca de feina (què fer i a on anar) i ajuda en la prepara-ció de les entrevistes de treball. Aquests gabinets, o tallers, s’han de complemen-tar més endavant amb altres tallers for-matius més específics. Podeu demanar cita prèvia trucant al 93 458 59 35, i dei-xant missatge si en aquell moment no us podem atendre, o bé enviant un email a

Fundacio.Pare.Esque@gmail.com. Si viviu fora de Barcelona ciutat, encara que sigui a poblacions de Girona, Lleida o Tarragona i esteu interessats, posseus-vos igualment en contacte amb la Fundació i organitzem una trobada en el lloc més convenient.

Per últim, us desitjo a tots/es que passeu un Bon Nadal, de tot cor.

Jordi Morillas President Obra Cultural Mariana

Gerent Fundació Pare Esque

eSPeRaNça, fe I NadaL

NadaL, la Gran diada.

Pensant en una altra VIDA ara que ja ens hem fet grans,

pensem que la vida és bella si ens estimem com a germans.

NADAL, la Gran Diada que ens acosta al Portal, i a la Verge Maria que ens guarda de tot mal.

Alegrem els nostres cors perquè saltin d’alegria, i amb música i acords arribin a Jesús a l’Establia.

Unim les mans germans amb una línea d’Amor fins a Betlem que el Salvador del món ens espera, per abraçar-nos en el Pessebre, aquesta NIT DE NADAL.

Benet Cardó

2375

Diumenge, 17 de Novembre a les 17h (i altre cop Dimecres 11 de Desembre a les 16h) Cinema-Fòrum: “El Gran Silenci” (*)

Pel·lícula guardonada en diversos festivals, mostra la vida diària a La Cartoixa de Grande Chartreuse, Isère, França. Sense diàlegs, la pel·lícula mostra el pas de les hores, de les estacions, dels fets que es repeteixen diàriament, que es repeteixen en cada oració. Només en el silenci més absolut es comença a escoltar. Només quan es prescindeix del llenguatge es comença a veure.

Lloc: sala d’actes de la Fundació Pare Esqué. Durada aproximada: 3 hores.

Dijous, 21 de Novembre a les 17.30hTaller de maquillatge per dones sénior (*)

Dirigit a dones majors de 50 anys, i a càrrec de Mònica Lázaro, assessora d’imatge, aquest taller aconsellarà sobre els millors colors i tons, i el tipus de tractament, que s’ha d’utilitzar en el moment de maquillar-se, en funció de la persona i el tipus de pell.

Lloc: local de la Fundació Pare Esqué. Durada aproximada: 1 hora i mitja.

Dilluns, 2 de desembre a les 18hConferència “Claus per a una correcta nutrició i benestar” (*)

A càrrec de la molt reconeguda Dra. Maria Teresa Guardiola, qui ens oferirà una xerrada on ens explicarà els aspec-tes clau per a rDuració aproximada: 1 hora i mitja.ealitzar una correcta nutrició i obtenir un major benestar en la nos-tra salut. També ens explicarà, breument, els lligams que existeixen entre una correcta nutrició i diferents corrents religioses. Finalment, ens presentarà el seu últim llibre “Medicina Natural. Nueva Tècnica de Alimentación.”.

Lloc: sala d’actes de la Fundació Pare Esqué. Durada aproximada: 1 hora i mitja.

Nascuda a l’any 1919 a Barcelona, i encara en actiu als seus 94 anys, la Dra. Guardiola te un extens currículum que tro-bareu a http://www.mtguardiola.com. Ha estudiat i exercit la medicina en diversos països del món (com ara EEUU i Veneçuela) i ha estat pionera tant en tècniques medicinals com en procediments de gestió mèdico assistencials. Autora de nombrosos articles i estudis, ha dedicat bona part del seu temps d’activitat professional a la investigació, pràctica i observació de l’efecte que produeix en el cos humà la ingesta d’aliments, les combinacions dels quals guarden un equilibri entre sí.

Divendres, 6 de Desembre, de 9h a 19h

Ruta Mariana al Santuari de Santa Maria del Collell i dinar Pre-Nadal

− Sortida a les 9h del mati en autocar (cantonada c/ Sant Antoni Maria Claret amb c/ Nàpols ). − Celebració eucarística al Santuari de Santa Maria del Collell. − Visita guiada a les instal·lacions del Santuari. − Dinar de germanor i Pre-Nadal al restaurant del Santuari.

Preu per persona: 42€.

El Santuari Santa Maria del Collell està situat al municipi de Sant Ferriol, a La Garrotxa. Fou un antic Priorat i l’esglé-sia és neogòtica, obra de l’arquitecte Josep Remon. Al seu interior es venera la Mare de Déu del Collell, patrona del clergat de Girona. És una bonica talla romànica del segle XII.

El Collell és també un escenari famós de la guerra civil. D’aquests fets es va inspirar l’escriptor Javier Cercas en la seva novel·la Soldados de Salamina.

Trobareu més informació a http://www.monestirs.cat/monst/garrot/cgt16coll.htm

(*) Tots els tallers/seminari són gratuïts. Ara bé, les places són limitades, com sabeu. Per reservar, si us plau, envieu un email a Fundacio.Pare.Esque@gmail.com o bé truqueu al telèfon 93 458 59 35.

aCTIVITaTS de NOVemBRe a deSemBRe

2376

Si l’objecte de la nos-tra recerca és un sub-jecte, la nostra recerca de la veritat esdevé una relació. Quina mena de relació?. Una relació d’amor:

Diu el Papa: “La ve-ritat, segons la fe cris-tiana, és l’amor de Déu vers nosaltres en Crist Jesús.” “La veritat és en definitiva tot u amb l’amor” “La fe, per a mi, neix d’una trobada amb Jesús. Una trobada per-sonal que ha tocat el meu cor i ha donat una direcció i un nou sentit a la meva existència” “i que fou possible gràci-es a la comunitat de fe (de l’Església)”.

I, enfront d’interpre-tacions esbiaixades i tendencioses com al-

guns articulistes s’han afanyat a fer, ens ad-verteix el Papa que tot això no té res a veure amb el relativisme, amb fer dependre la veri-tat del caprici de cadascú:

“Això no vol dir que la veritat és subjectiva i variable, ni molt menys”.

Precisament la Llum que ens habita ens fa comprendre amb meridiana claretat que mai és lícit, per exemple, matar un innocent. El Papa condemna l’avortament i l’eutanà-sia, com a perversa cultura del descart, o del rebuig, vides humanes que se suprimirien, i això tant abans de ser Papa com després; la seva darrera denúncia d’aquesta cultura del rebuig la ha pronunciada el dia 20-9-2013 en què instà a “ser testimonis i difusors de la vida”. I va dir: “Tot nen no nascut, condem-nat injustament a l’avortament, té el rostre del Senyor, que fins i tot abans de néixer i poc després d’haver nascut, experimentà el rebuig del món”. (“ABC”, 21-9-2013, pàgs. 5, y 50).

Xavier Garralda Alonso

Diu el Papa (fent-se ressò de l’enciclica

“Lumen Fidei”, n.34): “...(al) creient la veritat el fa humil, conscient que més que posseir-la nosaltres, és ella la que ens abraça i ens posse-eix”.

El creient té la convic-ció d’estar en la veritat ja que en la seva consci-ència ressona la veu de Déu, perquè gràcies a la Fe està obert a aquesta veu, té els ulls desperts i capta la seva llum.

I si es tracta de la Ve-ritat amb majúscules, de la Veritat que és Déu, se-ria molt poc humil pre-tendre que, com el co-neixement que dóna el microscopi d’allò petit o el telescopi d’allò gran, tinguéssim aquesta veritat com un mer ob-jecte de coneixement, ja que la Veritat inefa-ble ens supera infinitament.

Si ens apropem a Déu, ens apropem a un subjecte, a una persona viva, que és el primer en prendre la iniciativa per tal de revelar-se. Si el busquem, és perquè Ell ha posat en el nostre cor el desig de buscar-lo.

En aqueix sentit, relacionats amb la Veritat Última, més que posseir-la, serem feliçment plens, posseïts per aqueixa Veritat insonda-ble.

La pretensió de desentranyar el misteri de Déu amb la sola raó humana és com la pre-tensió d’una formiga d’introduir en el seu mi-núscul formiguer la muntanya més alta de la Terra. O com el nen que volgués ficar la mar immensa en el petit clot que ha excavat a l’arena.

Més aviat serà la mar la que buscarà, i es fondrà, el (i amb el) petit estany infantivol. O l’altíssima muntanya la que comprendrà i acollirà el petit formiguer.

¿TeNIR La VeRITaT O SeR TINGuTS PeR eLLa?entorn d’un escrit del Papa dirigit a no creients (carta al director de “La Republica”)

2377

LeS feSTeS NadaLeNQueS

Girant el full del calendari, ens trobem davant per davant el mes de desembre amb les

festes de la Puríssima i Nadal. Festes de joia i d’alegria. Per Nadal Jesús és nat. El cel s’omple de llum i de cantú-ries.

Molts pobles de Catalunya repre-senten “Pastorets” en aquestes fes-tes. Els Pastorets recorden sobre un escenari i en un estil popular, el fet més important de la història de la hu-manitat. El naixement del Fill de Déu fet infantó a la falfa d’una mare Ver-ge. És lloable que un grup de joves i

noies i també gegran col·labori en aquestes representacions teatrals.

Un dels espectacles teatrals nada-lencs mes coneguts a Catalunya és LA FLOR DE NADAL del qual sóc au-tor. Un nou estil de Pastorets de pro-funditat bíblica, evangèlica i d’arrels populars. Un espectacle de música, cants, ballets, fantasies i al·legories bíbliques. Estrenats a l’Ametlla de Merola (població entre Manresa i Berga) sota el subtítol de ELS PAS-TORETS DE L’AMETLLA. Centenas de famílies de tot Catalunya cada any assisteixen a aquests espectacle na-dalenc que ha merescut l’elogi d’im-portants autoritats eclesiàstiques i literàries. El 1997 obtingué la Creu de Sant Jordi.

Altres centres de Catalunya també representen LA FLOR DE NADAL en un text més reduït i sots el mateix estil. També s’en pot representar un de semblant en versió musical.

Creiem d’interès recomanar una novetat teatral. ELS PASTORETS CA-TECISME. Especialment escrits per als Centres parroquials i catequètics.

Deu escollides estampesnadalenques per representar nens i nenes del cat-tecisme en el presbiteri de l’església, sense decorats, en col·laboració de joves i noies de la Coral Parroquial. D’èxit assegurat. Moltes parròquies els representen. També es pot repre-sentar en una escola o teatre.

Francesc A. Picas

Obsequi als lectors de l’Obra Cultural Ma-riana. Un llibre de “Pastorets” podeu dema-nar-lo a PIVESA- Apartat 21 - 17700 La Jon-quera. El rebreu per correu al domicili que indiqueu.

2378

Entremig de tot un silenci,i a prop de pasturatges murs,runas d’un temps, fan que es comencia parlar, fent lluny solituds.

No hi ha cloquer ni cap campana,ho han destruït mes de mil anys,i escoltem la veu ciutadanadolorida de tants enganys.

Comarca que estima la joiaque mai no es va consolidant.

a La CaRTOIXa d’eSCaLa deI (Comarca del Priorat)

Ens atrau sempre la miroiade veure l’abandó tan gran.

Serà la llum del bell paisatgeSi un jorn la CARTOIXA es refà.Serà com l’infinit misatgede belles veus del mes enllà.

I com una claror novella,gaudim l’estada amb cel molt blau.I a la nit, una llum d’estrellail-lumina la teva pau.

Ramon Ballester i Batalle12 de juliol de 2013

IN MEMORIAMDiumenge 10 de novembre recordarem el P. Manuel Esqué i Montseny en

l’onzè aniversari del seu traspàs. Missa les 18 hores a la Capella de l’O.C.M.

També recordarem els difunts d’aquest any.

Maria Asunción Arderiu Casassas, Barcelona Mn. Francesc Benet, El TallatFrancesc Borràs Mañé, Barcelona Àngel Cirera, BarcelonaÀngel Comas i Albets, Solsona Núria Masip de Montseny, LleidaRamon Martí i Piqué, Juncosa de les Garrigues Rosa Orrit Cornudella, ArbecaPresentación Pérez Arcos, Barcelona Conxita Rey, Barcelona

2379

eNTeRRameNT d’uN hOme BO

Rosana Heredia, Milà, ItàliaLaura Barron, Newton Aycliffe, AnglaterraJoan Giribet, BarcelonaJulio Espallargas, BarcelonaMercè Garrote, BarcelonaJordi Morillas, BarcelonaFrancesc Xavier Cabré, BarcelonaNativitat Babià, BarcelonaPedro Gordillo, BarcelonaFinques Rodés, BarcelonaJosep Gaya, Els OmellonsHerminia Juste, BarcelonaJosé Antonio Morillas, BarcelonaFrancesc A. Picas, La JonqueraConxita Peroy, BarcelonaFamilia Solanelles, Sant Joan de VilatorradaMaria Rosa Solsona, BarcelonaForn de la Pili, ArbecaTonan, tot per la moto, BarcelonaCarmen Criado, BarcelonaCarnisseria Bet, Mercat BaceriaRosa Maria Esqué, BarcelonaPerruqueria Escrig, BarcelonaMerceria Novedades, BarcelonaManolita Donadeu, BarcelonaLourdes Franquet, BarcelonaAna Morillas, BarcelonaNúria Farlete, Sant Carles de la RàpitaTeresa Cols, BarcelonaImpremta Gimeno, BarcelonaMònica Lázaro, BarcelonaConcepció Bordes, BarcelonaRita Palau, Navàs

A casa nostra pocs polítics han de-fensat de valent

la religió catòlica.

Ser d’esquerres i catòlic és un tàndem poc habitu-al.

Avui us parlaré de Ma-nuel Carrasco Formiguera, afusellat a Burgos en ple-na guerra civil pel bàndol franquista.

Ell que havia estat alum-ne de la Companyia de Je-sús, la va defensar quan la 2 ª República semblava com a única fita l’expulsió dels seguidors de Sant Ig-nasi.

Esposa i fills foren foragitats i obligats a romandre a París. A casa nostra haguessin estat perseguits per ésser catòlics.

Acabada la guerra, la família acompanyat de l’advocat Ser-rahima es van dirigir a Burgos, ja que el desig familiar era que Manuel fos enterrat a Barcelona.

El militar de torn no sé si coneixia Barcelona, però sí el que representava. La petició fou negada.

Serrahima, amb picardia però amb humilitat, va demanar poder-lo enterrar a Sant Genís dels Agudells, allí darrera la Residència Sanitària de la Vall d’Hebró hi ha un dels dos ce-mentiris parroquials de la ciutat. També és cementiri parro-quial el de Santa Maria de Vallvidrera

Satisfet, el militar ho acceptà amb aquets mots. “Como no es Barcelona permiso concedido”.

Avui la família l’ha traslladat a la plaça de la Fe, del cemen-tiri de Montjuïc, A Sant Genís el nínxol conserva el nom d’un home bo.

A Sant Genís també és enterrat Josep Vidal, que va iniciar els aplecs a Sant Medir.

Josep M. Vilarrúbia-Estrany

A tots els lectors i simpatitzants de l’Obra Cultural Mariana,

desitgem un Bon Nadal i un Feliç Any Nou

U U U

eL mÉS SINCeR aGRAÏmeNT

2380

OBRA CULTURAL MARIANA Revista i portaveu de l’Associació. Publicació mensual de Pastoral CatòlicaL’Associació Obra Cultural Mariana, obra de seglars, fou beneïda pel Papa Joan Pau II, en carta de juliol de 1990, amb el missatge ˝difongui amb reiterat afany els valors cristians en la societat d’avui˝

Entitat inscrita amb el Núm 11.593 de la Secció 1ª del Registre de Barcelona Generalitat de Catalunya. Departament de Justicia.

Edita: Fundació P. Esqué Dipòsit Legal: B-43.692.80

President de l’Obra Cultural Mariana: Sr. Jordi Morillas Baena Director de la Revista: P. Anton Mª Sánchez Bosch, C.M.F.

Redactors col·laboradors:

Mn. Josep Mª Alimbau Manuel Esqué i Esqué Agustí Miarnau, C.M.F. Alex Pastor

Ferran Blasi, Pvre. Lourdes Franquet Xavier Moix i Bressolí, C.M.F. Francesc A. Picas

Mn. Antoni Mª Bausili. Xavier Garralda Alonso Manuel Esqué Ramon Mª Soriano Camps

Núria Boldú Montserrat Llopart Joan Naboa Josep Mª Vilarrúbia-Estrany

FUNDACIÓ PARE ESQUÉ - President del Patronat: Sr. Ramon Mª Soriano Camps

Entitat inscrita al Registre de Fundacions de la Generalitat de Catalunya amb el n.º 797. N.I.F. G-60.572.211. Declarada com a Fundació benèfica del tipus cultural per Resolució del Conseller de Justicia el 10 de juny del 1994.

Sant Antoni Mª Claret, 50-62 interior. 08025 BARCELONA. Tel. i Fax: 93 458 59 35.Bloc/Web: www.FundacioPareEsque.org e-mail: Fundacio.Pare.Esque@gmail.comTwitter: @fupaesqueRevista electrònica: www.issuu.com/fupeFacebook: www.facebook.com/FundacioPareEsque

Per fer donatius compte corrent ˝La Caixa˝ 2100-0856-93-0200401214. C/. Nàpols, 342, 08025 BarcelonaEls donatius seran correspostos amb un rebut de la Fundació, amb el qué es podrà deduir, segons la legalitat vigent, de les liquidacions del seu import en la quota del IRPF en la declaració de la Renda.

VISITaCIÓ de maRIa

Us lloem, Senyor, pel misteri d’humilitat i d’amor de la Ver-

ge incomparable: senzilla com una flor boscana, és tanmateix l’Arca de l’Aliança.

Adorem el tresor infinit que guarda en el seu cor Maria: adorem el Verb reclòs humil-ment en el sagrari de les seves entranyes virginals.

Les flamarades d’amor del seu cor de Mare qui les podrà capir?: us hi sentiu a plaer, Je-sús, tancat en aquella fornal de maternal amor.

Meditant sense parar en el misteri del seu cor: arribà la Verge a la casa de la seva cosi-na Elisabet.

I la saludà amb fraternal amor, i la felicità: perquè sabia de l’àngel que havia estat esco-llida de l’AltÍssim.

Declogueu vostre misteri, oh Déu de les altures: reveleu, Senyor, les vostres marave-lles.

I Elisabet exultà de veure prop seu la que havien esperat els seus pares: la que Déu es dignà escollir en els seus ines-crutables designis.

Aflamat el seu cor per una llum divina, exclamà plena de joia: d’on ve que vingui a vi-sitar-me la Mare del meu Se-nyor?

¬”Beneurada ets, Maria, perquè has cregut més que cap altra dona: i beneïda entre totes pel fruit venturós del teu ventre virginal”. (Lc. 1-42)

I Maria, que veia tantes obres de Déu en la seva humil persona: aixecà el cor al Senyor per a engrandir-lo i magnificar-lo pels segles dels segles.

Manuel Esqué i Montseny C.M.F

PeL CamI deL CeL

Opuscle redactat pel P. Manuel Esqué i Montseny. Un resum de la doctrina cristiana i conté les principals oracions del poble fidel. Pot adquirir-se a la nostra oficina