REVISTA MULTIMEDIA

15.1.2015

Acaba de tornar a pujar el suflé! Un suflé que, com tothom sap, fa dies que era més pla que una coca de re-capte. Ahir va sortir el pre-

sident i ens va dir que ja hi havia acord. Ja hi havia data. I després va sortir en Junqueras i va dir que ja hi havia acord. Ja hi havia data. I ara namés fal-ta que surti l’Alícia Sánchez-Camacho anunciant que la majoria silenciosa no ha aconseguit ni acord, ni data. Artur Mas i Oriol Junqueras no van sortir en compareixença conjunta, sinó que van sortir en compareixences parai-gua, però tant se val. Vam inflar-nos com una patata suflé. Com després del partit del Barça contra l’Atlètic, que ens va fer oblidar el de la Reial Socie-tat. Ja no estem deprimits. Ja deixem el “mode avió” que havíem adoptat aquests dies. Tornem a posar-nos en “vibració”. Ja ens saltem el règim.

De tot plegat, el que més m’emoci-ona és que el president s’ha revelat com el rei dels preliminars. Ahir ens va posar a cent anunciant que ens di-ria la data de les eleccions “al final de la compareixença” i no abans. Que és com quan al llit et diuen “Et faré això i això i això altre”, però encara no t’ho fan. I al cap d’una estona hi va tornar. Va tornar a fer-nos saber que al final ens “diria la data”. Que de seguida la diria. I sí. Al final la va dir.

Si jo hagués estat la seva cap de premsa, hauria fet que l’anunci de la data anés patrocinat. “Les eleccions seran el dia...” i a continuació la care-ta de patrocini. Una marca de cervesa? De fuet? La del desincrustant que no és de marca blanca? La del callicida?

Preparem-nos, doncs, per a un nou Onze de Setembre “participatiu” tots els que havíem jurat que aquest any marxàvem de pont o ens quedàvem veient Telecinco. Suposo que aquest any toca, ja, que l’Assemblea posi a la venda el tanga del procés i que, vestits tan sols amb aital peça breu, ens gra-pegem els uns als altres a les 17.14.

TOVALLONS NEGRES

Aquest any sí

EMPAR MOLINER

Catalans desdibuixats

No ho sabia. M’ho deia un gran coneixedor de la política d’aquest país. Desdibuixat. Ho va llegir a l’article de Quim Monzó que recordava (també ho han fet Jordi Finestres i Jordi Amat) que el 1936 van

assassinar Josep Maria Planes. Per denunciar amb els seus reportatges l’anarquisme gàngster. “Qui la FAI la paga”, deia un acudit profètic d’El Be Negre. El set-manari d’humor de flaire francès que dirigia Planes disparava contra tothom. A ell li van disparar set trets al cap. També intenten matar Avel·lí Artís-Gener (Tís-ner). Estava amagat. Però ha de sortir. Escortat fins a l’hospital. Reconeix Planes. Només se li veu “un in-conegut rictus de terror que li havia quedat estergit als llavis”. Esfereït, fuig a França. Aquell país lliure traçat amb humoristes i dibuixants clars, senzills, fibló, mo-derns. A Catalunya eren un formiguer els que lluita-ven per això. No se sap, no es vol saber, es nega. Però el país sempre ha dibuixat més llibertat que la que ha tingut. Potser perquè som gent dibuixada. DESPRÉS DE LA MORT vam ser dibuix. Lo Pare Arcàngel. 1841. Primera publicació periòdica en cata-là des de 1714. Només tres números. Es veu que n’hi ha que no els fa gràcia. Ja ho diuen el darrer dia: “Circums-tàncies imprevistas no han permès cumplir ab lo que prevé la lley”. La cosa millora. El 1843 tres somiatrui-tes creen Lo Verdader Català. La finestra de la Renai-xença catalana. Mira si va bé que poden fer sis núme-ros. Els insulten, amenacen, perquè... tot està escrit en català. Ni amb divan psicoanalític de cadira de bova es van refer. Haurem de ser més humils. Fem Un Tros de Paper. Primera plaça del periodisme i de l’humor modern a Catalunya. Un any i mig. Un dia en una ca-ricatura surt el tinent d’alcalde de Barcelona duent lli-gat, com un gosset, un periodista. L’amiguisme. El pe-riodista s’ho pren bé. El polític, no. I demana al gover-nador civil que suspengui el número. Així és. El fiscal d’Impremta al·lega que un dels articles sobre l’Expo-sició de París atempta contra la dignitat francesa. En aquest país tothom porta un surrealista dintre. EL CANVI DE SEGLE és per pixar-se. El 25 de no-vembre de 1905 militars de l’exèrcit espanyol destros-sen les redaccions del setmanari satíric Cu-Cut! i el di-ari La Veu de Catalunya (ho recordava Agustí Colomi-nes). No els fa gràcia un acudit al Cu-Cut! que se’n fot de les derrotes de l’exèrcit. Això és l’inici de la Soli-daritat Catalana. Científic: als catalans ens han d’ato-nyinar com tonyina confitada per anar junts. Amb els trossos ja ens retroatonyinarem nosaltres. El Cu-Cut! dura deu anys. I peta. El darrer número (25 d’abril de 1912) és un dibuix d’un viatge de l’Orfeó Català a Madrid. Hi surt el mestre Lluís Millet amb una arpa

FLIST-FLAST

A França mai ningú oblidarà Charlie Hebdo. A casa nostra encara ens queda recordar tots els nostres homes mortalment desdibuixats. STEPHANE MAHE / REUTERS

davant d’un ós, símbol de la capital de l’Estat; un rèp-til antropomòrfic, el lagartón, vestit com a diputat, financer; rates, serps... tot el terrari. El títol: “La mú-sica amanseix les feres”. Madrid en flames. Detenci-ons. Pressions. El tanquen. Va morir de riure. AQUÍ NO S’ESCAPA NINGÚ. Ni la gent d’ordre. Raimon Carrasco neix el 1924 i el seu pare el coneix per foto. Manuel Carrasco i Formiguera, líder d’Unió als anys trenta, és a la presó de Burgos. Sis mesos de garjola. L’Estevet, el setmanari que diri-geix, fa una caricatura on se’n fot de la llarga llista de victòries militars espanyoles al Marroc. I voleu so-bredosi d’ironia: el 1938 l’assassinen a Burgos. DARRERA VINYETA. França, el món, sempre més recordarà Charlie Hebdo. Ningú oblidarà. És la diferència. Aquí, des de fa segles, l’humor, el peri-odisme, la llibertat d’expressió, han patit censures, detencions, sancions, amenaces, assassinats... Aquí el pot de tinta tombat de la desmemòria taca els nos-tres homes mortalment desdibuixats. Potser per ai-xò hem fet tant humor. Som humor. Ja ho va dir el ca-talà Charles Chaplin: “L’humor és el dolor que riu”.

Francesc CanosaDEMÀ

Xavier Bosch

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CONTRAPORTADA

132000

13060

Diario

420 CM² - 50%

2015 €

48

España

15 Enero, 2015

ORFEO CATALA

04 GESTIÓN JUEVES 15 ENERO 2015

Según datos de la Sociedad Española de Neurología, una de cada diez muertes en España está causada por un ictus, lo que supone la se-gunda causa de fallecimien-to y la primera en mujeres. En este contexto, diversas formas de telemedicina y servicios de transporte pue-den facilitar la intercone-xión entre los servicios sa-nitarios, permitiendo que servicios distantes geográ-ficamente colaboren en la atención de los pacientes con ictus.

Una de las que se está mostrando más exitosa es el tele-ictus, un sistema de vi-deoconferencia que hace posible que hospitales que no disponen de un servicio de atención neurológica continuada en su servicio de Urgencias puedan pro-porcionarlo. Gracias a la co-nexión entre el centro co-marcal con profesionales especialistas en Neurología de las unidades de ictus de referencia, éstos pueden di-rigir y valorar la explora-ción de un paciente afecta-do de ictus en fase aguda.

De esta forma, disponen de todos los datos y las pruebas diagnósticas e in-teraccionan en tiempo real con el paciente por medio de la imagen y la voz, pudien-do evaluar e indicar las te-rapias adecuadas a los en-fermos durante las prime-ras horas. La Consejería de Sanidad valenciana incluyó en su Plan de atención al Ic-tus 2011-2015 el desarrollo de este enfoque y lo inició en 2012 con la puesta en mar-cha de tres equipos (con co-nexiones entre Vinaroz- Ge-neral de Castellón, Gandía-Clínico de Valencia y Reque-na-General de Valencia), que han atendido a 178 pacien-tes.

Dado el éxito obtenido, está ampliando la red con

Valencia lleva su tele-ictus a todos los hospitales

Tras ensayar programas de videoconferencia entre centros de referencia y comarcales en tres áreas

VALENCIA ENRIQUE MEZQUITA dmredaccion@diariomedico.com

ción, siendo referencia para el Hospital de Requena".

Este centro es un hospital comarcal a 65 kilómetros del General, con una pobla-ción de referencia de 60.000 habitantes, siendo uno de los más despoblados y el que mayor dispersión geo-gráfica presenta. "Este he-cho impedía el acceso de los pacientes al tratamiento con mayor evidencia en el ictus agudo: la revascula-rización con tratamiento trombolítico sistémico, cuya limitación fundamen-tal es el escaso tiempo que se tiene para su aplicación".

En la práctica, desde que se inició esta actividad "se ha conseguido ordenar y mejorar la atención al ictus en la comarca, aumentando los códigos ictus atendidos por el Hospital de Requena, cuyos tiempos han mejora-do ostensiblemente, con una activación del tele-ictus en más de 20 ocasiones, de las cuales se han beneficia-do del tratamiento trombo-lítico 9 pacientes sin preci-sar traslado a otro centro".

Amparo Romero, de la Unidad de Ictus de Valencia-Hospital General.

EN

RIQ

UE M

EZQ

UIT

A

Los representantes de las entidades galardonadas por la FAD posan con sus respectivos diplomas.

FAD

"Con demasiada frecuen-cia, los profesionales de la salud no nos ofrecen la calidad de la atención de la que son capaces. Y la-mentablemente son de-masiadas las veces donde se incumple la regla de oro: tratar a los demás como te gustaría que te tratasen a ti (...). Al final, el secreto de la calidad es el amor". Es lo que dijo el pasado martes Martin Mckee, profesor de Salud Pública Europea en la London School of Hygie-ne and Tropical Medicine,

Mckee: "Se incumple tratar como te gustaría ser tratado"

BARCELONA C. FERNÁNDEZ

tras ser nombrado home-not internacional en los Premios a la Calidad 2015 de la Fundación Avedis Donabedian (FAD) (ver DM del lunes).

Rafael Matesanz, direc-tor de la Organización Nacional de Trasplantes, agradeció su nombra-miento de homenot na-cional, en un discurso en castellano y catalán en el que hizo un llamamiento a la colaboración de todo el Sistema Nacional de Salud, siguiendo el ejem-plo de lo que ha logrado en trasplantes.

La gala, celebrada en

el Palau de la Música Ca-talana de Barcelona, estu-vo presidida por el conse-jero de Salud de Cataluña, Boi Ruiz, que defendió "un acuerdo político que saque de la confrontación interesada a la sanidad". La FAD, tal y como avanzó DM el lunes, ha recono-cido en esta edición la la-bor de, entre otros, los hospitales universitarios Valle de Hebrón de Barce-lona y Virgen Macarena y Virgen del Rocío de Se-villa, la Fundación Hospi-tal de Niños de Barcelona y la Comarca Guipúzcoa (AP) de San Sebastián.

La filial española de la biotecnológica estadou-nidense Amgen ha anun-ciado el nombramiento de Roman Stampfli como nuevo director general de Iberia (España y Portu-gal) en sustitución de Ro-land Wandeler, que pasa a ocupar la vicepresiden-cia y dirección general en Alemania. Stampfli, que estudió Medicina en la Universidad de Berna y tiene un MBA ejecutivo de la Universidad de Zú-rich, estaba al frente de Amgen en Suiza, donde ha conseguido resulta-dos destacados con cre-cimientos de hasta dos dígitos. En 2004 se incor-poró a Amgen, donde ha ocupado diversos pues-tos directivos.

Roman Stampfli, nuevo director de Amgen Iberia

12 nuevos equipos, que co-nectan el Hospital General de Alicante con los comar-cales de Alcoy y la Villajoyo-sa; el General de Elche con los comarcales de Orihuela y Elda (provincia de Alican-te); el Arnau de Vilanova y el Doctor Peset con La Fe, de Valencia; el comarcal de Sa-gunto con el Clínico de Va-lencia, y Xàtiva con el Gene-ral de Valencia y La Plana con el General de Castellón. Durante el primer trimestre de 2015 todos los hospitales de la región dispondrán de tele-ictus.

ÉXITO

Amparo Romero, neuróloga y responsable de la Unidad de Ictus del Departamento Valencia-Hospital General, ha explicado la experien-cia a DIARIO MÉDICO. "En 2012 comenzó nuestra an-dadura en la telemedicina con la implantación del tele-ictus al ser selecciona-dos como uno de los tres centros pilotos de la Comu-nidad Valenciana para ini-ciar este programa de aten-

EMPRESAS

La farmacéutica irlandesa Shire ha anunciado la ma-yor adquisición de su his-toria con la compra de la biotecnológica estadouni-dense NPS Pharmaceuti-cals por 5.200 millones de dólares, según informa Fi-nancial Times.

Con la adquisición, la británica pretende acele-rar el crecimiento de la in-novadora cartera en desa-rrollo de NPS a partir de su experiencia en el área de patologías gastrointes-tinales, de su conocimien-to fundamental en el ma-nejo de pacientes con en-fermedades raras y su presencia global. La ope-ración se ha aprobado por

Shire compra NPS por 5.200 millones de dólares

MADRID REDACCIÓN

unanimidad en las juntas directivas de ambas com-pañías.

Shire protagonizó re-cientemente otra opera-ción de este tipo, final-mente frustrada cuando AbbVie renunció a su ad-quisición por los cambios introducidos en la legis-lación fiscal estadouni-dense sobre inversiones en el exterior tras su pri-mer anuncio de intencio-nes de compra (ver DM del 21-X-2014).

NPS está especializa-da en tratamientos para enfermedades raras y tie-ne un medicamento para el síndrome del intestino corto aprobado en Esta-dos Unidos, Alemania y Suecia.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

GESTION

49785

Martes a viernes

155 CM² - 20%

1008 €

4

España

15 Enero, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

16SEGOVIA EL ADELANTADO DE SEGOVIA JUEVES 15 DE ENERO DE 2015

44 CULTURA

El historiador Manuel González Herrero, en una imagen de archivo. / KAMARERO

EL ADELANTADO / SEGOVIAUn libro recoge la ingente obra in-vestigadora del historiador sego-viano, Manuel González Herrero,en torno a la etnografía, el folclorey la historia jurídica y social de Se-govia, que fue publicada duranteaños en la revista ‘Estudios Sego-vianos’, de la Real Academia e His-toria de San Quirce.

El Instituto de la Cultura Tra-dicional, dependiente de la Dipu-tación y que lleva el nombre delconocido abogado, hace posibleesta publicación que se presen-tará el próximo viernes 16 de ene-ro en el salón de plenos del Pala-cio Provincial.

Con esta publicación, la Institu-ción quiere reconocer no solo latrayectoria de Manuel GonzálezHerrero, sino también el trabajoque viene desarrollando la RealAcademia de Historia de San Quir-ce, según explica el presidente dela Diputación, Francisco Vázquez.El libro servirá también para desta-car la complementariedad entre laAcademia y el recién creado Insti-tuto de la Cultura Tradicional, cuyaestrecha colaboración está empe-zando a dar sus frutos.

Una relación que vería conmuy buenos ojos Manuel Gonzá-lez Herrero, quien dirigió durantemuchos años la Real Academia deSan Quirce y ahora ha dado sunombre a este nuevo organismoque está trabajando en la recupe-ración de la cultura tradicional se-goviana. No en vano, esta ingente

• Joaquín González Herre-ro, Antonio Horcajo y elpresidente de la Diputa-ción intervendrán en lapresentación del libro,que tendrá lugar el viernesen el Palacio Provincial.

El Instituto de la Cultura Tradicional que lleva el hombre del historiadorrecopila su labor investigadora, publicada por la Academia de San Quirce

Un libro recoge la obrade Manuel González Herreroen ‘Estudios Segovianos’EL ADELANTADO / SEGOVIA

La pianista de nacionalidad ru-sa Natalia Sokolovskaya ofre-cerá un concierto el viernes día21 de enero en el Teatro JuanBravo. La ganadora del ‘Con-curso Internacional de PianoMaría Herrero’ de Granada in-terpretará en Segovia obras deC. P. E. Bach (12 variaciones so-bre el tema Español Folia),Chopin ( Fantasía en Fa menor,Nocturno en Re bemol mayor,Op. 27 nº 2, Introducción y Ron-do en Mi bemol mayor, Op. 16),Albéniz ( ‘Serenata’, Granada y‘Leyenda’, Asturias) y S. Rach-maninov ( Sonata nº 1 en re me-nor Op.28, Allegro moderato,Lento, Allegro molto) según elprograma de la Sociedad Fi-larmónica de Segovia, que or-ganiza esta actuación.

Natalia Sokolovskaya, naci-da el 1989 y de nacionalidad ru-sa, empezó su formación musi-cal a los tres años. En 2003, fina-lizó sus estudios primarios en laEscuela Especial de Música delMusic College of Musorgskiy ensu ciudad natal al sur de Rusia,Astrakhan. El mismo año, Soko-lovskaya ganó el primer premioen el Concurso Internacionalpara Jóvenes Compositores enMoscú. En diciembre de 2005,debutó en la ‘Great Hall’ delConservatorio de Moscú comosolista con orquesta sinfónicabajo la dirección de A. Levin.Desde entonces ha actuado condiferentes orquestas como la ‘St.Petersburg State Symphony’,‘Classica’, Orquesta Filarmónica

Natalia Sokolovskayaofrecerá un conciertoen el Teatro Juan Bravo

CULTURA

en Kharkov, Yaroslavl, Astrak-han, etcétera. Actualmente estáestudiando piano y composi-ción el ‘Royal College of Music’(Londres) con Norma Fisher(piano) y en el Conservatorio deMoscú con Yuri Slesarev y Ale-xander Tchaikovskiy.

Ha participado en master-class impartidas por MstislavRostropovich, Dmitriy Bashki-rov, Dmitriy Alexeev, Michell Be-roff, Eugen Indjic y AlexanderSandler. Natalia es una apasio-nada de la música de cámara yha realizado conciertos con re-nombrados músicos, comoHayk Kazazyan, Nikita Boriso-glebskiy, Ivan Pochekin, Valen-tin Uryuipin y Petr Kondrashin.

Ha ganado numerosos pre-mios en concursos de música decámara y de piano. Así, ademásdel primer premio del ‘Concur-so Internacional de Piano MaríaHerrero’ (Granada. 2014), tienetambién el ‘Ricardo Viñes’ (Llei-da. 2013), y otros galardones deItalia e Inglaterra. Natalia Soko-lovskaya participa en festivalesen Rusia, Inglaterra, Australia,Alemania, Francia, Italia, Españay República Checa. Desde su pri-mer recital en 2003, ha realizadogiras de conciertos por toda Europa en salas de Moscú, SanPetersburgo, Conservatorio deAstrakhan…

Para la próxima temporada,Natalia Sokolovskaya ha sido in-vitada a tocar con la OrquestaSinfónica Clásica de San Peters-burgo en el Palau de la Música(Barcelona).

PANORAMA r

obra de Manuel González Herreroes indudablemente la que inspiróy dio nombre al Instituto de laCultura Tradicional.

El presidente del Centro Sego-viano de Madrid y académico deSan Quirce, Antonio Horcajo, ase-gura que entrar en los “escritos deManuel González Herrero es co-mo sumergirse en la ortodoxia deuna verdad popular, mejor de unde sentimiento común capaz dearrastrar a todo un Pueblo haciasu verdad”.

“La doctrina de don Manuel —continúa Horcajo— ha sido unconcepto leal y sano, que él descu-brió en el estudio, con apasionan-te alegría, de antiguos textos quellevaban largo tiempo hibernados,en reposada espera en anaqueles y

archivos, pero que constituían elvasto trascender de nuestro acer-bo local que había que poner aldescubierto para luz de todos”.

Por su parte, Joaquín GonzálezHerrero, miembro del Instituto dela Cultura Tradicional e hijo de Ma-nuel González Herrero, consideraque “la aproximación a estos tra-bajos académicos nos permitirámeditar los fenómenos como uni-dad superior y coherente y com-prender la utilidad de este depósi-to de nuestra conciencia. Son unvalioso legado para los segovianosque están y vendrán. He aquí unameditación del ser de Segovia, lapresentación de lo que fue y siguesiendo esta tierra hermosa. Unacontribución decisiva a nuestraconciencia de identidad”.

CULTURA

Aniversario de laCoral SegovianaVoces de Castilla

Los miembros de la CoralSegoviana Voces de Castilla,familiares y amigos, cele-brarán el domingo día 18 deenero el 37 aniversario de la

formación con una misa enla capilla del Santísimo Sa-cramento de la Catedral,con un recuerdo especial pa-ra los fallecidos. Al finalizarla eucaristía, la formaciónsegoviana más veterana in-terpretará obras de su actualrepertorio y después disfru-tará de la buena mesa en elrestaurante La codorniz.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

SEGOVIA

17000

3329

Diario

218 CM² - 20%

581 €

16

España

15 Enero, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Recomanem...Van Morrisonper Luis Hidalgo

COMPRAR I BEURELa Ventaper Adriano Luciani

Dijous 15Miquel Serra. Des de Manacor,cançons sortides d’una visió delmón bella però no complaent.Es recullen a La felicitat delsanimals. Apolo 2. 21.30 (8 euros).

Divendres 16Manos de Topo. Ja no són unaexcentricitat marcada per unaveu diferent. Són un grupdiferent. Caminitos del deseo,el nou disc, ho evidencia.Apolo 2. 20.00 (10 euros).

Anna Roig i L’Ombre de tonChien. Cançons dolces però noflonges. Una veu tendra imelodies pop de tauleta de nit.Nou disc, primers concerts.L’Auditori (sala 2). 21.00 (15euros).

Lenacay. Flamenc heterodox,pop gitanet, guitarres de fusta iball, rumba i hip-hop. Fusióperquè sí, fusió per què no?Casal Prosperitat. 22.30 (2euros).

Dissabte 17Winterfest. Visca l’especialitza-ció! Per als aficionats, tota unasessió de metall nòrdic. Cincbandes encapçalades perRavenblood. Razzmatazz 3. 18.30(10 euros).

Los Fresones Rebeldes. Hantornat. No se sap si només percelebrar els 25 anys del segellSubterfuge, però són de nou al’escenari. Apolo. 20.30 h (16euros).

BB Sin Sed. Als vuitanta erenuna banda de rock que es vaformar a Sabadell, gairebé deculte. No es van fer d’or. I aratornen per divertir-se.Rocksound. 21.30 (12 euros).

The Slingshots. Funk i músicanegra, amb so ric en matisosmusicals, feta des de Barcelona.Alguns ja parlen de Blackcelona,com el nom del discrecopilatori de 2012. Jamboree.21.30 (12 euros).

Dilluns 19Raynald Colom. Formant trioamb Marco Mezquida i MartínMeléndez, jazz amb espurna enun local que sua jazz. 23Robadors. 20.00 (3 euros).

Dimarts 20Elliott Murphy. Uns guanyen,com The Boss. Altres sóntreballadors del rock, com ElliotMurphy. A la seva maneratambé guanyen. Jamboree.20.00 i 22.00 (35 euros).

A ra fa vuit anys, el desem-bre del 2006, l’edició si-multània de Benissanet

i Gent de la Ribera d’Ebre i deL’exiliada encetava el projectede l’Obra completa d’Artur Bla-dé i Desumvila (Benissanet,1907-Barcelona, 1995). El de-sembre de 2012, el dotzè vo-lum, Viure a Tarragona, tanca-va la sèrie, publicada per Cos-setània amb suport institucio-nal. Quedaven així a l’abast, en-dreçats i incorporant algunsinèdits, els escrits d’un autorexcepcional però no prou cone-gut. Cronista, biògraf, dietaris-ta, Bladé és un autor clau perentendre el nostre segle XX,des de la vida i la gent a lesTerres de l’Ebre —el seu paísnatal— fins a l’experiència del’exili i el retorn a la Catalunyasotmesa. Però Bladé és impor-tant, a més de com a testimonid’una època, sobretot pel seuconsiderable talent literari. Estracta d’un escriptor atractiuper a qualsevol lector, no no-més per als historiadors: ungran lletraferit.

No deixa de sorprendre que,al cap de dos anys d’enllestidal’obra completa, es publiqui

aquest dietari inèdit i se n’a-nunciï encara un altre. Potserel fet que aquests materialsvan ser utilitzats en part en al-tres escrits de Bladé explicaque quedessin al marge d’a-quell projecte. El seu fill i he-reu ha realitzat una excel·lenttasca d’edició de quatre llibre-tes que, un cop ordenades imolt ben anotades per comple-tar dades de context, aportenun grapat de pàgines del bo imillor de Bladé. Després de lle-gir De França a Mèxic, que re-cull les detallades i amenes ano-tacions diàries fetes durant lestravessies que el porten, ambla família i centenars d’exiliats,de Marsella a Casablanca, pri-mer, i després fins a Veracruz,a Mèxic, resulta evident que noes tracta de materials menorsni d’escàs valor literari i quel’obra de Bladé perdria sense laseva publicació.

Aquest dietari comença allàon acaben els dos volums deL’exiliada, vivíssim i colpidorrelat de la fugida a França a lafi de la Guerra Civil i dels pri-mers anys a l’exili, fins que lapressió dels nazis obliga moltsrefugiats a buscar una sortidamés segura a Amèrica.

De França a Mèxic presentaun esplèndid catàleg de les vir-tuts literàries de Bladé. És efi-caç en la descripció de llocs(“Hi ha un moment únic en quèel reflex de la lluna coincideix

amb la ruta del vaixell. Alesho-res sembla que anem per unaruta marcada”) i en el retrat depersonatges (“Antoni M. Sbert,assegut búdicament, sobre lesfustes del pis, amb un plat dellenties entre les cames lesquals engorjava amb una grandosi d’evident resignació”). Lesanotacions sobre la psicologiahumana són esmolades: “Algúva començar per posar-se su-cre sobre la mantega salada. Elmimetisme és consubstancialen l’home i més en espaisreduïts. Ja no hi ha ningú queno es posi sucre a la mantega”.I no mostra menys agudesa enla visió sobre la societat i la po-lítica: “El català és un sentimen-tal que reacciona per ironiesbrutals”; “A Espanya els presi-dis han estat sempre més famo-sos que les universitats”.

Però, per damunt de tot, eltremp narratiu és imbatible,fins al punt que aquest dietaries llegeix, igual que L’exiliada,gairebé com una novel·la d’a-ventures. De fet, el mateix Bla-dé ho reconeix en certa mane-ra quan, arribant a Veracruz,sentencia: “Hem estat els per-sonatges d’una novel·la simbò-lica i pessimista”. Una novel·lacrua a estones, també, peròque atrapa el lector. Sens dub-te, cal situar Artur Bladé entreels grans noms de la nostraprosa.

EL NEN PERDUTThomas WolfeViena Edicions112 pàgines. 14,80 euros

GUSTAVO DUDAMELOrquestra Simón Bolívarde VeneçuelaPalau de la MúsicaDivendres 16 i dissabte 17

E l director d’orquestra ve-neçolà Gustavo Dudamels’ha convertit en el nou

rei Mides del món clàssic. Coma titular de l’Orquestra Fil-harmònica de Los Angeles, haduplicat el nombre d’abonatsals concerts de temporada i elseu nom sona en totes les traves-ses com un dels tres candidatsper succeir Simon Rattle com anou director musical de l’Or-questra Filharmònica de Berlín(els altres dos il·lustres aspi-rants a ocupar el tron de Rattlesón Christian Thieleman i Da-niel Barenboim). Però en el cor

de Dudamel roman sempre l’Or-questra Simón Bolívar de Ve-neçuela, amb la qual oferirà dosconcerts. La nova visita de Du-damel ha despertat una expecta-ció màxima; s’han esgotat les lo-calitats pel concert de demà,que forma part de l’abonamentdel cicle Palau 100, però encaraqueden entrades per a la citadel dissabte, fora d’abonament idins de la sèrie Constel·lació.

Dudamel obrirà el primerprograma amb una de les obresmés emblemàtiques del reperto-ri simfònic alemany, la famosaSimfonia núm. 5 en do menor,op. 67 de Ludwig van Beetho-

ven. No és una elecció casual.Quan va iniciar la seva relacióartística amb el segell clàssicmés famós del món, la DeutscheGrammophon, Dudamel es vaobstinar a jugar les seves basesen el repertori que més bé co-neixen els melòmans europeus.

Va ser una aposta de risc —va

rebre crítiques d’un cert tufxenòfob que posaven en dubtela capacitat tècnica d’una forma-ció llatina a l’hora de mesurar-se amb les grans formacions ale-manyes— de la qual va sortirvictoriós. La veritat és que nonecessiten mesurar-se amb nin-gú, perquè l’Orquestra Simón

Bolívar té una personalitat prò-pia i inimitable, basada en la ri-gorosa preparació tècnica delsseus joves músics, i, com a mar-ca de la casa, una energia i unentusiasme desbordant que con-tagien al públic en cada actua-ció. Es tracta d’un somni fet rea-litat: fa 40 anys, un visionari, Jo-

sé Antonio Abreu, va engegar elSistema d’Orquestres de Ve-neçuela com una singular einade superació personal, con-vençut que per mitjà de la músi-ca es pot arrencar de la violèn-cia i la marginació milers denens i adolescents,

Al costat de la Cinquena deBeethoven, Dudamel proposauna espectacular incursió en lamúsica de Richard Wagner —laseva nova aventura discogrà-fica—, a través d’una selecció depàgines d’enorme lluentor or-questral que juguen un signifi-catiu paper dramàtic en les se-ves grans òperes: entrada delsdéus al Walhalla (L’or del Rin);Viatge de Siegfried pel Rin i Se-guici fúnebre de Siegfried (El cap-vespre dels déus); Murmuris delbosc (Siegfried) i la cèlebre Ca-valcada de les valquíries (La val-quíria). La selecció wagnerianacomptarà, a més, amb la col·la-boració extraordinària de l’Or-feó Català i el Cor de Cambradel Palau de la Música Catala-na, al costat de l’orquestra i diri-gits per primera vegada per Du-damel. Una col·laboració que“va captivar” el director, quesent predilecció per la sala mo-dernista. Dissabte obrirà el con-cert amb l’obra Tres versionessinfónicas del compositor his-panocubà Julián Orbón, unapeça especialment triada perDudamel, que és “reflex de lanostra identitat nacional”. Ja ala segona part s’oferirà la Cin-quena Simfonia de Gustav Ma-hler, tot un repte orquestralque també van enregistrar peral segell groc.

‘De França a Mèxic’ratifica que cal posarBladé entre els gransde la prosa catalana

Mentre tot Europa vivia un pe-ríode històric relativament serè iper tot arreu prorrompia la Be-lle Époque, als peus del Tibidaboel 1904 obria les seves portes LaVenta, un dels centres gastro-nòmics més representatius delNou-cents català. Al principi esdeia La Vinya —el 1948 va estre-nar el nom actual—, i malgratinnombrables alts i baixos, el2014 ha celebrat els seus 110anys amb un menú especial enquè ha recuperat les receptes

tradicionals que són clau de lacuina barcelonina a principis delsegle XX.

Mitjançant plats com l’arròs ala gandula, els canelons, la cre-ma a la reina, el rap a la barcelo-nina i el pa de pessic glacé, La

Venta s’ha confir-mat com un refe-rent de la cuinaclàssica catalanasense suprimir lesseves indiscutiblesinfluències italia-nes i franceses.Lluís Vinyes, propie-tari del local delbarri de Sarrià, con-sidera que el verita-

ble i únic secret per aconseguirser un restaurant centenari és“treballar amb productes de qua-litat i actuar honestament”.

Plaça del Doctor Andreu, s/nrestaurantelaventa.com

Concerts

DE FRANÇA A MÈXIC.DIETARI DE VIATGEArtur Bladé i DesumvilaDuxelm160 pàgines. 15 euros

Música germànica, ànima llatina

Q uan el nord-americà Tho-mas Wolfe (Asheville,1900 - Baltimore, 1938)

tenia quatre anys, el seu germàde dotze, Grover, va morir. ASaint Louis se celebrava l’Expo-sició Universal, i la família Wol-fe havia pensat obrir una pen-sió per a la gent de la seva ciu-tat natal, Asheville, que anés aveure aquell gran esdeveni-ment. Grover Wolfe va contrau-re un tifus fulminant.

El nen perdut és una nouve-lle plenament autobiogràfica,d’autoficció en diríem avui,una narració que no sol inserir-se en el conjunt de les quatrenovel·les amb què ThomasWol-fe ha esdevingut un clàssic mo-dern, però que és un dels tex-tos més intensos de qui Wi-lliam Faulkner va dir que erael millor de la seva generació.

El primer capítol, narrat entercera persona, mostra el nenGrover passejant pels carrersde Saint Louis, camí de la boti-ga de làpides de marbre delseu pare. Ben aviat el lectors’adona de la peculiaritat del

noi, capaç de fer abstraccions—ajudat pel narrador— d’allòmés adultes. “Aquí tenim enGrover a la plaça que mai nocanvia, aquí tenim en Grover,aquí tenim la botiga del seu pa-re i aquí tenim el temps”, se lidiu al lector de manera obsessi-va. Com en un joc proustià per-dut a l’avançada, és a dir, ambun fraseig que tracta de captu-rar el temps, el narrador volfixar el noi en aquest paisatge,provant de mostrar la sevapresència perenne i impossibleen aquest barri populós, vital.

Al segon capítol, la maredels Wolfe és entrevistada perun periodista a propòsit delseu fill cèlebre: el famós escrip-tor Thomas Wolfe. Però la ma-re esmenta tothora el seu fillGrover, el veritable geni de lafamília, en paraules seves. Des-prés, al tercer capítol, parla lagermana de Grover, i explica eldia que el nen va tornar malalta casa, un dia que havien anata una fira de l’Exposició deSaint Louis i, sense saber com,se’ls va fer molt tard.

Finalment (i tornant al to ca-librat i intel·lectual de la prime-ra part, el qual contrasta ambla temperatura emotiva de lasegona i la tercera), parla Tho-mas Wolfe, en primera perso-

na. Han passat 30 anys. Tho-mas torna a Saint Louis, als car-rers on s’estava la família. Elpaisatge ha canviat sobre ma-nera. Thomas avança a les pal-pentes, preguntant aquí i allà,parlant amb alguns veïns. Lacertesa del narrador de la pri-mera part, el qual afirmavaque Grover sempre pertanye-ria a aquest lloc, dialoga ambel camí incert del Wolfe escrip-tor avançant per aquests car-rers diferents, volubles. La no-vel·la se la juga en aquest con-trast de perspectives.

No és gens estrany que au-tors com l’abans esmentatFaulkner, Sinclair Lewis oJack Kerouac, entre d’altres,admiressin Wolfe, i encaramés aquesta narració. La tècni-ca de la novel·la és impecable.La tragèdia de la mort del nenqueda accentuada i neutralitza-da amb gran categoria literà-ria. La història commou i sa-tisfà estèticament.

Marcel Riera ha fet una bo-na traducció i, a l’epíleg, expli-ca algunes peripècies de l’origi-nal, publicat per primer copl’any 1937. (No deixa de sercuriós que una novel·la ques’ocupa del temps i l’eternitattingui un aspecte que la fa es-tranya avui dia: em refereixo a

la desaparició i l’addició, enunes versions i altres, del ne-gre Featherstone, personatgeamb qui la mare Wolfe i el nenGrover topen al tren que va capa Saint Louis.)

Sembla mentida, però el

cert és que Thomas Wolfe nos’havia traduït mai al català.La col·lecció Clàssics moderns,de Viena Editorial, col·leccióde primer ordre per als bonslectors, l’encerta amb aquestanovel·la curta.

LLIBRES

Viure en una novel·la pessimistaXavier Dilla

Des de l’absènciaPere Guixà

Obres de Beethoven,Wagner i Mahler sotala fulgurant batutade Gustavo Dudamel

Alguns artistes han marcat tantla personalitat de la seva formade fer música que tothom elsesmenta tirant de llocs comuns.Que si Lleó de Belfast, que siblanc amb ànima negra... VanMorrison. De no aparèixer a sergairebé assidu. Com a la seva dar-rera visita, l’acollirà el Liceu, alFestival Suite. (Dilluns 19. Liceu.20.00. Queden entrades entre130 i 190 euros.)

Javier Pérez Senz

Gustavo Dudamel i l’Orquestra Simón Bolívar desperten la màxima expectació.

El vaixell Nyassa, en què Artur Bladé passà de Casablanca a Mèxic.

Thomas Wolfe, el millor autor de la seva generació, segons Faulkner.

QUADERN Dijous, 15 de gener del 2015 A G E N D A . 7

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

SUPLEMENTO

1862000

296614

Semanal

565 CM² - 50%

4755 €

7

España

15 Enero, 2015

ORFEO CATALA; PALAU DE LA MUSICA CATALANA

cultura DIJOUS60 15 DE GENER DEL 2015

Igual que altres famosos músics, com Steve Wonder i Tete Montoliu, Ignasi Cambra ha conviscut amb la ceguesa des que va néixer. Si el seu handicap no va ser impediment perquè estudiés al Liceu francès i es fes valer entre els seus cinc ger-mans, tampoc ha suposat cap fre per a les seves aspiracions artísti-ques. El jove pianista barceloní acu-mula una gran carrera. El febrer passat, amb només 24 anys, l’acla-mat director rus Valeri Guerguiev li va donar l’alternativa a l’Audi-tori on va interpretar el Concert nú-mero 21 de Mozart juntament amb l’Orquestra del Teatre Mariinski. I dilluns que ve debuta al Palau de la Música, dins del Banc Sabadell Fes-tival Mil·lenni, amb un recital que permetrà descobrir la seva conne-xió amb Beethoven, de qui tocarà la famosa sonata Clar de Lluna i Tem-

pesta; Klavierstücke, de Brahms, i la Po-lonesa de Chopin. Per acomiadar el programa ha escollit les animades Tres danses argentines, de Ginastera. «Per a mi és significatiu que una promotora com la del Festival Mil·lenni, amb una programació tan eclèctica, s’hagi volgut arriscar amb un pianista jove i clàssic com jo», as-senyala amb modèstia, assegut al costat del seu fidel gos guia. Encara que sol controlar bé els nervis abans de fer una actuació úl-timament ha desenvolupat un pe-tit ritual. «Des que la meva nòvia em va regalar un escalfador de mans electrònic fantàstic sempre l’utilitzo abans d’un concert, fins i tot a l’es·tiu», explica l’inquiet músic que té interessos molt diversos. Assegura que el piano no ha estat mai una ob-sessió ni un refugi. Era una afició que va créixer alimentada per professors com Maria Luisa Alegre, Albert Ate-nelle i Alexander Torazde. «En reali·

MARTA CERVERABARCELONA

33 Companys fidels 8Ignasi Cambra, amb el seu inseparable gos guia i el seu piano, al saló de casa.

CARLOS MONTAÑÉS

tat, jo no somiava ser músic. De fet, estava matriculat a Esade i volia es·tudiar Enginyeria Informàtica», re-corda. Una beca dels EUA per estudi-ar piano el va fer canviar de plans a l’últim moment. Cambra va creuar l’oceà i es va integrar en la vida de la Universitat d’Indiana a South Bend. «Em va captivar aquella mescla de gent. Per un costat hi havia estudi·ants apassionats per la música, i per un altre, la gent de l’Amèrica profun·da», explica. Els dos últims anys els

ha passat a Nova York, on aquest es-tiu es graduarà del màster de piano en la prestigiosa Julliard School. Malgrat els seus èxits aconse-guits fins al moment, té alguns dubtes respecte al seu futur. «En·cara no he decidit si continuaré en això», afirma. «Tot i que la música m’agrada i tinc facilitat en aquest àmbit, sempre deixaré la porta oberta a altres coses. No em vull tancar a res. ¡Hi ha mil coses que m’interessen!». H

«És significatiu que una promotora aposti per un músic de clàssica i jove com jo»

Un pianista fora de sèrieEl virtuós músic Ignasi Cambra ofereix el seu primer recital al Palau de la Música

CONCERT DEL FESTIVAL MIL·LENNI

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

540000

89305

Diario

404 CM² - 38%

7192 €

60

España

15 Enero, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Amb Benedict Cumberbatch, Keira Knightley i M. Goo-de. G.Br. 2014. DRAMA. 114 min. En la segona guerra mundial, el matemàtic Alan Turing ha de formar un equip per intentar desxifrar els complexos missatges codificats que envia el bàndol nazi. La seva missió és molt difícil ja que la màquina que els envia es reconfigura cada 24 ho-res. Arenas Multicines, Aribau Multicines, Balmes (VOSE), Bosque, C. Diagonal, C. Diagonal Mar, C. Heron City, C. La Maquinista, C. Maremàgnum, Comedia, Glòries, Gran Sarrià, Icaria (VOSE), P. Balañà, R. Floridablanca (VOSE) y Verdi (VOSE).

3TRASH, LADRONES DE ESPERANZA. De Stephen Daldry. Amb Rickson Tevez. 12 anys. G. B.-Brasil. 2014. INTRIGA. 114 min. Un nen brasiler que recull escombra-ries troba una misteriosa cartera buscada per la policia que amaga un secret. Icaria (VOSE).

U 3UN VIAJE DE DIEZ METROS. De Lasse Hallstrom. Amb Helen Mirren. Apta. EUA-Índia. 2014. COMÈDIA. 123 min. Una família índia es trasllada a França per obrir un restaurant. Al davant n’hi ha un altre de men-jar francès amb estrelles Michelin. Maldà (VOSE).

W 3WALESA, LA ESPERANZA DE UN PUE-BLO. D’Andrzej Wajda. Amb Robert Wieckiewicz. Polònia. 2013. DRAMA. 128 min. La periodista Oriana Fa-llaci entrevista el líder del sindicat Solidaritat, Lech Walesa. Durant la conversa repassa la seva vida des de la revolu-ció de 1970. Bosque, Icaria (VOSE) i Maldà (VOSE).

3CINESA PARC VALLÈS. Can Jofresa, 85. Tel. 902 33 32 31. G.: dv. i ds. M.: dg. www.cinesa.es. Big hero 6. Cast. i C, D i 3D. Paddington. Cast i C. Stand by me Dorae-mon. Cast i C. El hobbit... Alexander y el... Birdman. Co-razones de acero. Dios mío, ¿pero... Dos tontos... El club de los... Exodus... Interstellar. Invencible. Los jue-gos del hambre... Los pingüinos... Magia a la luz... Mor-tadelo y Filemón... Musarañas. Noche en el museo 3... Ouija. Relatos salvajes. Cómo acabar sin tu... El jugador. Messi. The imitation game. Se nos fue la mano. El corre-dor... El Niño. La isla mínima. El séptimo hijo. D i 3D.

Valls3JCA VALLS. St. A. M. Claret, 8. Tel. 977 60 27 01. G.: dv. i vig. fes. www.jcacinemes.cat. Cómo entrenar a tu dragón 2. La leyenda del martillo: Thor. Los juegos del hambre... Mortadelo y Filemón... Paddington. C. Exo-dus... Stand by me Doraemon. C. Ouija. El hobbit: la batalla... D i 3D-HFR. Los pingüinos de Madagascar. Noche en el museo 3... Big hero 6. Dios mío, ¿pero qué te hemos hecho? Big eyes. Invencible. El séptimo hijo. Se nos fue de las manos. Corazones de acero.

Vic3SUCRE ACEC. Llotja, s/n. Tel. 93 883 21 08. www.ci-nesacec.es. Los juegos del hambre... El hobbit... D i 3D. Stand by me Doraemon. Big hero 6. C. Los pingüi-nos... C. Musarañas. El club de los... Noche en el museo 3... Invencible. Cómo acabar sin... El séptimo hijo. Paddington. Corazones de acero. VOSE i cast.

3VIGATÀ ACEC. C. Verdaguer, 22. T. 938852403. www.cinesacec.es. Birdman. Dios mío, ¿pero qué... Big eyes.

Vilafranca del Penedès3CASAL. R. Nostra Senyora, 35-37. T. 600716688. Dv.: Mommy. VOSE. Ds. i dg.: Messi. Dios mío, ¿pero qué te hemos hecho? Dj.:. La sal de la tierra. VOSE .

3KUBRICK. General Prim, 7. Tel. 93 890 24 13. The imi-tation game. Dos a la carta.

VilanOVa i la GelTrÚ3BOSC. Rambla Principal, 90. T. 938938103. www.cine-mabosc.cat. Big hero 6. Se nos fue de las manos. Stand by me Doraemon. Corazones de acero. Dios mío... Dixie y la rebelión... Luna en Brasil. El hobbit...

3LAUREN GARRAF. R. l’Onclet, 18. T. 902888300. G.: dv. i ds. www.laurencinemas.es. Ninja Turtles. Perdida. La gran seducción. Hércules. Occidente es Occiden-te. Las flores de Harrison. La máscara... OSS 117: el Cairo, nido... Cashback. Man to man. El niño que... Big hero 6. Dios mío... Noche en el... Corazones de acero.

Vila-seca3OCINE. A. Pere Molas, 36. T. 902 170831. G.: dv. i vig. fes. M.: dg. www.ocine.es. Invencible. Exodus... El hob-bit... Big hero 6. Noche en... El club de los... Musa-rañas. Big eyes. Dios mío, ¿pero... El séptimo hijo. Có-mo acabar sin tu jefe 2. Paddington. Stand by me Do-raemon. Corazones de acero. The imitation game.

Comèdia sobre amistat

teatre borràs - BARCELONA

Estrena d’‘El gran favor’

el Teatre Borràs acull el gran favor, una comèdia protagonitzada per José luis Gil i Mauro Muñiz de Urquiza que transcorre durant una estranya nit de setmana santa. Un home vestit de natzarè entra en un bar regentat per un individu molt peculiar, i això malgrat que el local està tancat al públic. l’estranya situació provoca que els dos homes, oposats en tot, generin una complicitat i iniciïn una amistat única que trobarà el seu límit amb la petició d’un favor.

arts esCèniqUes

Dimecres a diumenge fins al 25 de generCompra d’entrades a la web www.tresc.cat

25 €16-19 €

Per a tr3sC bàsiC / PreMiUM / sUbsCriPtors eL PeriÓDiCo

Concert de Mendetz

razzMatazz - BARCELONA

Amb cançons dels seus tres discos

Mendetz portarà el seu pop rock electritzat amb trets de pop luminescent a la sala razzmatazz. el quartet català desgranarà els temes dels seus tres discos, hits com Plasticine, Hap your clands o la versió del mític tema dels anys 90 freedom from desire, així com les cançons del seu tercer àlbum, silly symphonies. format per stefano Maccarrone, Jan Martí, Oriol francisco i robert Gibiaqui, Mendetz s’ha convertit en un grup de culte per als melòmans barcelonins.

MúsiCa

Dissabte 17 de gener / 1.00 horesCompra d’entrades a la web www.tresc.cat

13 €30%

Per a tr3sC bàsiC / PreMiUM / sUbsCriPtors eL PeriÓDiCo

3MY FAIR LADY. De George Cukor. Amb Audrey Hepburn i Rex Harrison. Apta. EUA. 1964. MUSICAL. 170 min. Un professor de fonètica vol convertir una floris-ta en una dama de l’alta societat. VOSC. 17.00.

3NUESTROS LUGARES PROHIBIDOS. De Leïla Kila-ni. Apta. Marroc. 2008. DOCUMENTAL. 104 min. Repor-tatge que segueix quatre famílies marroquines que tenen alguns dels seus membres empresonats. VOSE. 18.30.

3LA BESTIA HUMANA. De Jean Renoir. Amb Jean Gabin i Simone Simon. Apta. França. 1938. DRAMA. 100 min. Un maquinista és amant de la dona del cap d’una estació, que l’ha de tolerar. VOSE. 20.00.

3MI TIERRA. De Nabil Ayouch. Apta. Marroc. 2011. DOCUMENTAL. 83 min. L’experiència dels palestins que viuen en un camp de refugiats del Líban des del 1948, quan van deixar la seva terra natal. VOSE. 21.30.

Plaça de Salvador Seguí, 1- 9. Tel. 93 567 10 70

Lectura amb Marc CerdóabaCUs baLMes - BARCELONA

el Grup de lectura del Tr3sc arrencarà amb una primera sessió el 27 de gener, en què es llegirà el llibre cor mentider (club editor), de Marc cerdó. en la seva segona novel·la, un professor de secundària intenta iniciar una nova vida. la trobada comptarà amb la presència de l’autor.

LLibres

Dimarts 27 de gener / 19.00 horesReserva d’invitacions a www.tresc.cat

exclusiu

gratuït

Per a tr3sC bàsiC / PreMiUM / sUbsCriPtors eL PeriÓDiCo

cartellera DIJOUS67 15 DE GENER DEL 2015

Visita guiada al PalauPaLaU De La MúsiCa - BARCELONA

el Palau de la Música catalana, joia modernista declarada Patrimoni Mundial de la Humanitat, acull visites guiades durant tot l’any. És un dels monuments més representatius de l’arquitectura modernista, i els visitants podran conèixer tots els seus racons.

esPais

Visites fins al 31 de desembre del 2015Compra d’entrades a la web www.tresc.cat

18 €20%

Per a tr3sC bàsiC / PreMiUM / sUbsCriPtors eL PeriÓDiCo

Humor amb ‘Corbacho 5G’teatre CasaL-VILAFRANCA

arts esCèniqUes

24 de gener / 21.30 horesEntrades a www.tresc.cat

21 €12,6 €

tr3sC bàsiC / PreMiUM / sUbsCriPtors eP

Monòleg de José corbacho sobre els avenços tecnològics i les xarxes socials.

taller de canelons de diversos tipusaULa CaneLa fina - BCN

GastronoMia

26 de gener / 10.30 i 19.00Entrades a www.tresc.cat

40 €32 €

tr3sC bàsiC / PreMiUM / sUbsCriPtors eP

es cuinaran canelons de botifarra, foie, mango i formatge, i canelons a la barcelonina.

es projecta ‘Camino a la escuela’CaixafòrUM - BARCELONA

Cine

15 de gener / 19.30 horesReserva a www.tresc.cat

exclusiu

gratuït

tr3sC bàsiC / PreMiUM

documental sobre quatre nens i nenes que lluiten cada dia per poder anar a l’escola.

Fes-te’n soci a www.tresc.cat

www.tresc.cat 902 33 90 33

el club delsubscriptor de

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

540000

89305

Diario

106 CM² - 10%

2412 €

67

España

15 Enero, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

EL PUNT AVUIDIJOUS, 15 DE GENER DEL 201532 | Cultura i Espectacles |

a visitar el Palau dela Música Catalanafa anys com a mem-bre de l’EnsembleInterContempo-

rain, però com a solista és el pri-mer cop que trepitjarà l’escena-ri modernista. El prestigiós pia-nista Pierre-Laurent Aimard faparada aquest vespre a Barcelo-na dins la gira de presentaciódel seu doble àlbum d’El clavecíben temperat de Bach (Deut-sche Grammophon). Com a in-tèrpret s’ha dit d’ell que “és elpianista de la llum i el color”, itan aviat il·lumina obres d’au-tors rabiosament contempora-nis –com ara Sir Harrison Birt-wistle (de qui va estrenar elPiano concerto el 2014)– coms’endinsa en el repertori clàs-sic, Mozart, Schumann, De-bussy i Ravel. El seu concert alPalau s’inscriu en el marc delcicle Palau 100 Bach.

Quin aspecte destacariad’‘El clavecí ben temperat’?El conjunt, la síntesi de gène-res i estils musicals organit-zats com una gran arquitectu-ra. D’altra banda, suposa unrecorregut des del principifins al final, en què s’assoleixaquesta mena d’espiritualitatcomplexa de la música, gaire-bé religiosa, que sembla quedesborda el conjunt per la se-va proporció, la expressió iaudàcia composicional.

Amb quin estat d’ànim s’afron-ta a la partitura?Amb un respecte impressio-nant. Cada vegada. La toco cadados cops durant deu dies i des-prés canvio de registre perquèés massa intens. En la mevacarrera no he repetit mai el ma-teix programa perquè crec quehem de conservar la creativitati no repetir-nos. Temo, a més,que m’avorriria tocant un anysencer el mateix programa. Idetesto l’avorriment. La veritatés que és la primera vegada quetoco un mateix programa tantscops i ho he fet expressamentperquè em semblava que aques-ta música és diversa, positiva i

V

constructiva, i tenia un sentitviure aquesta experiència.

Toca amb partitura?Sí. Crec que no és una músicacomposta per ser interpretadaen una sala, i per tant no hi hacap espectacle a fer. Al contrari,és una obra en què la música i lapartitura són importants i pertant toco amb partitura. És lamillor actitud, més autèntica.De vegades cal explotar el cos-tat gestual, teatral, com ungran concert romàntic, peròaquesta obra és diferent.

Quin missatge prova de trans-metre amb aquesta obra?El missatge de l’autor, ben se-gur, tot i que sovint no ho acon-seguim. Intento fer presentaquest conjunt d’una riquesaincomparable d’aquell que tal

vegada és el compositor mésuniversal de tots els temps.

Sovint es diu que Bach és unjoc matemàtic. Què en pensa?Això també hi és, però és tot al-hora. L’organització i la tècnicacompositiva són molt potents,també hi ha tota una simbolo-gia de xifres amagada, o no, pe-rò hi ha moltes més coses: mol-ta expressió, molt caràcter itransformació de la composi-ció, que encara és capaç de cri-dar l’atenció de l’auditor d’avui.Bach era un gran estrateg de lacomunicació musical, perquèefectivament tothom pot escol-tar la Missa en si i complaure’s,ja sigui el primer plaer de la se-va audició com a nivell mésprofund de la dimensió espiri-tual. Bach treballa a tots elsnivells possibles.

Acaba d’enregistrar aquestaobra amb Deutsche Grammop-hon després d’haver enregis-trat el 2008 ‘L’art de la fuga’.Quins projectes bachians té?Vull veure com visc aquesta ex-periència abans de prendre capdecisió. Tinc moltes ganes de fercoses i idees, però prefereixo es-perar a viure totalment aquestaexperiència abans de fer res.

Com combina la seva facetad’intèrpret de música del segleXXI amb la dels grans clàssics?Una vida en la qual només po-gués tocar només un tipus demúsica seria massa reduïda.Intento aprendre les diferentsllengües musicals i estils,l’època dels compositors queinterpreto, les seves influèn-cies, i és una part que adoro

en la meva vida: l’aprenentat-ge. De fet, la meva vida és unaprenentatge constant i sem-pre aprenc obres noves.

S’identifica més, però, amb lamúsica actual?Gens ni mica. No m’imaginoviure lluny de la llum dels crea-dors, perquè no crec que tinguigaire sentit viure només en elpassat, seria un rebuig a la me-va època. Per contra, atesa la ri-quesa del nostre passat artístic,no té sentit viure només en lanostra època. Per tant, des delprincipi vaig tenir molt clar quevolia combinar tradició i nove-tat i així l’art tindria sentit.

Amb tot, la música contempo-rània és poc coneguda.I què? Durant les vacances lle-gia un llibre de Liszt sobre Cho-pin i deia exactament la matei-xa cosa. Els grans innovadors irevolucionaris, com ara Chopin,necessiten temps per ser accep-tats pel gran públic. Hi ha moltd’academicisme al voltant; ésaixí. I després, d’una altra ban-da, ens hauríem de preguntar sila quantitat d’auditors pot seruna referència. Penso en la te-levisió. Si una emissió és la mésvista, vol dir això que és de qua-litat? No cal preguntar-nos perla quantitat sinó pel sentit del’obra i si ens pot aportar enri-quiment en la nostra existèn-cia com a humans.

Com ha viscut els recents atacsterroristes a París?Estic molt afectat com a ciuta-dà del món. Visc a Berlín, treba-llo molt a Àustria, als EstatsUnits, a Anglaterra... viatjomolt i m’agrada estar en contac-te amb diferents parts del món.És com a ciutadà del món quevaig patir aquests atacs, quesón el dur combat entre la civi-lització i la barbàrie. La civilit-zació ha de ser capaç de defen-sar-se cívicament i espiritual-ment. La reacció no nomésfrancesa sinó mundial ha estata l’altura de l’esperança que po-sem en la civilització. ■

“La meva vida és unaprenentatge constant”Valèria GaillardBARCELONA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

EntrevistaPierre-Laurent Aimard El prestigiós pianista francès interpretaràel llibre primer d’‘El clavecí ben temperat’ en el marc del cicle Palau 100 Bach

Pierre-Laurent Aimard, en una imatge promocional ■ EL PUNT AVUI

Des del principivaig tenir molt clarque volia combinartradició i novetat iaixí l’art tindria sentit

❝

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

151000

14413

Diario

858 CM² - 80%

5473 €

32

España

15 Enero, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

40 LAVANGUARDIA C U L T U R A DIJOUS, 15 GENER 2015

MARICEL CHAVARRÍABarcelona

T enia 12 anys quan livan presentar Oli-ver Messiaen. I 19quan es va convertiren el primer solista

al piano de l’Ensemble InterCon-temporain de Pierre Boulez. Vacol·laborar amb Kurtág, ambStockhausen, amb Carter, ambBenjamin... i, molt especialment,amb Ligeti, una fusió que va du-

rar 15 anys (va gravar les obrescompletes). I malgrat el seu ta-lent especial per a la interpreta-ció de la música del seu temps,no va deixar de banda el reperto-ri de la clàssica. Ni del barroc.Pierre-Laurent Aimard (Lió,

1957), intel·ligent i analític pianis-ta –i millor músic–, fa avui el seudebut en solitari al Palau presen-tant el seu disc del primer llibred’El clavecí ben temperat deBach, sis anys després d’haver en-registrat L’art de la fuga, amb un

èxit de venda sense precedents.Vostè va aconseguir una cosa

tan insòlita comconvertir Bachen un supervendes. Formavapart del més venut a iTunes.Quina lectura en fa?Doncs que Bach és enormementestimat. Una peça tan exigentcom L’art de la fuga crea fascina-ció entre la gent. Per mi és unajoia que desmenteix això quesents sovint que la clàssica no vabé i que cada vegada témenys pú-blic. Em sembla un error voler re-

córrer als crossovers amb el popcom a solució. La clàssica encaraté un gran paper, només hem detrobar la manera d’ensenyar-la,comunicar-la; cal adaptar-se ales noves generacions.

Perquè encaixaBach, tan com-plex i perfecte, en aquests tempscaòtics que vivim?Per la seva gran capacitat de co-municació. Fins i tot quan escri-via una peça complexa sempre hidonava una expressió, un caràc-ter, una dimensió des de la quales dirigia a tothom.

El clavecí ben temperat... uncosmos musical infinit?Sí, perquè utilitza diferents gène-res, tradicions, contextos... comsi Bachhi representés no totes pe-rò símoltes de les diferentsmúsi-

ques de la seva època i del passat;músiques de tot nivell de dificul-tat. És un intent de síntesi detotes lesmúsiques possibles: pro-fanes, gairebé d’entreteniment,però també d’alt significat espiri-tual. Té aquest sentit universal.Són composicions que creen untotal, un món musical.

S’ha pres un temps sabàticper afrontar aquesta peça, vos-tè. Quina és la seva aportació?He volgut donar vida a la immen-sa diversitat d’aquesta música,que una fuga no s’assembli a l’al-tra, que peces amb referènciespotents es distingeixin de lesabstractes. Cadascuna de les 48peces ha d’oferir la pròpia veritat.N’hi ha que pertanyen a antiguestradicions de la polifonia, d’altresmolt de moda i altres d’originals,quemiren al futur. De vegades ne-cessito passar temps amb lamúsi-ca que reflecteix la diversitat delmón. I això està compost per unarquitecte que mostra la diversi-tat demanera poderosa. Em fasci-na, vull dedicar temps de la mevavida a la música que expressa co-ses d’una manera constructiva.c

‘EL CLAVECÍ BEN TEMPERAT’

“Intento que cadauna de les peces queel formen ofereixila seva pròpia veritat”

BACH COM A NECESSITAT VITAL

“Vull passar tempsamb la música queexpressa coses d’unamanera constructiva”

L’analític pianista francès es presenta avui al cicle Palau 100 Bach

ENTREVISTA

MARCO BORGGREVE / DG

Pierre-Laurent Aimard, pianista, interpreta ‘El clavecí ben temperat’, de Bach

“Bach fascina:desmenteixque la clàssica flaqueja”

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

677000

141874

Diario

532 CM² - 47%

11985 €

40

España

15 Enero, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

DIJOUS, 15 GENER 2015

M entre toca, què fa elseu gos pigall?Dorm.

Bon senyal?Sí. A l’anterior el dis-gustava una sonata de

Scarlatti: si la tocava, s’aixecava i marxava.El gos l’acompanya als recitals?

Abans sí. Fins que un senyor em va confes-sar a Califòrnia que durant el recital s’haviadistret mirant el gos com dormia, els seuspetits sobresalts en somiar...

Competència deslleial!En podria treure partit: l’entendridor xoudel pianista cec amb el seu fidel gos pigallque l’inspira! Però no, jo busco una altra co-sa. I ara el deixo dormint al camerino.

I què busca al piano?Profunditat, expressió, dir alguna cosa so-bre la peça que interpreto, transmetre emo-ció, compartir l’experiència del moment.

Què en diu el públic del seu talent?Pregunti’ls-ho, amim’és igual. És innecessa-ri. Si m’analitzes mentre toco, no escoltes!Diga’m només com t’ho has passat, ja està.

Quin pianista li agrada a vostè?Els que transmeten alguna cosa, Sokolov,Pollini... Cortot, de gran, fins i tot s’oblidava

de les notes correctes però... t’explicava co-ses. Lang Lang és al·lucinant amb els dits,però... i? Ell està amagat per allà darrere.

On voldria arribar amb el piano?La meva ambició no passa per arribar a resque no sigui estar content mentre toco. Siemdiverteixo tocant, algú vindrà.No sóc ob-sés de la perfecció ni seguiré per inèrcia.

Com va començar?Quan tenia sis anys: la meva mare va veurequem’agradava im’hi va apuntar. I ha conti-nuat agradant-me, i avui tinc la sort que emcriden per tocar... i em diverteixo fent-ho.

Ser cec li va dificultar la formació?Llegia en braille les partitures, una per a ca-damà. Cec o no, es tracta que els ditsmemo-ritzin la peça.

Sobre aixòAlicia deLarrocha emva ex-plicar una cosa memorable...Admirable pianista, va portar els composi-tors espanyols al món... Què li va explicar?

Emvadir: “Mentre toco penso en la llis-ta de la compra”.És cert, de vegades el teu cervell desconnec-ta dels dits i toquesmillor quemai! Permoltque controlis, sempre hi ha unmarge incon-trolable... Per això tenim manies...

Quines manies?

Alexander Toradze s’agenolla i resa abansde sortir a tocar. Ell és unmestre, però... da-vant aquest marge d’error, prega a Déu.

Alguna altra mania de pianista?Alguns es neguen a tocar si no és amb el seupropi piano, com Krystian Zimerman, queviatja a tot arreu amb el seu piano i amb elseu afinador de piano. Jo no tinc manies.

Quins compositors prefereix tocar?Els que expressen emocions profundes,com Brahms al final de la seva vida...

Què ha de tenir un pianista per sermolt bo?Molta perseverança. I autoconfiança. I quet’agradimolt tocar. És una empresa exigent,i si no la vius... no avances.

Diuen que dedicant-li a una activitatmés de 10.000 hores... virtuós!Bé, i què? Es tracta de transmetre alguna co-sa a qui escolta.

Si no es dediqués al piano, què faria?Vaig començar a cursar Empresarials i Engi-nyeria Informàtica, però per no fer-ho tot amitges em vaig concentrar només en el pia-no. M’agraden els ordinadors, la informà-tica, muntar i desmuntar artefactes... I sócaddicte a la informació, tota l’estona esticpendent del mòbil...

Però no veu la pantalla.És un mòbil adaptat, esclar: hi ha aplica-cions que passen a veu totes les funcions.

La ceguesa li ha afinat l’oïda?És lògic que hagi fetmàxima atenció almónmitjançant l’oïda, en canvi, gens ni micaamb l’olfacte, que és un desastre...

Li ha pesat la ceguesa?Només quan em cau un objecte a terra... No:vaig néixer així i no ho puc comparar...

Acceptaria veure-hi, si fos possible?Per curiositat, sí, però sense creure’m queveure-hi hagi de ser millor que no veure-hi.

La ceguesa l’ha limitat?No, perquè no hi ha més discapacitat que laque s’autoimposa un mateix, i jo no m’hetancat mai cap porta! Que delicada és, peraixò, la discriminació positiva...

Per què?No saps si hi ets pels teus mèrits o per cor-recció política... Això passa amb les quotesde gènere, de raça, de discapacitat...

Tots tenim alguna discapacitat, sí.Vols veure un cec que toca el piano? Doncsvine.M’és igual la raó que tinguis per venir.Però si el concert és dolent, tornaràs?

No, esclar. Aconselli el que vulgui a quise senti discapacitat, sisplau.Tuno ets només la teva discapacitat: no per-metis que ella sola et defineixi. Ja sé que ésdifícil, perquè ens agraden tant els clixés...

Com veu la nostra música?Veig que aquí no apostemper la culturamu-sical. La música forma la ment del nen, lalògica, la sensibilitat... però comque els polí-tics no li veuen cap rèdit electoral imme-diat, doncs no hi ha manera.

VÍCTOR-M. AMELA

MANÉ ESPINOSA

LA CONTRA

“Nopermetisqueunadiscapacitatetdefineixi”

VÍCTOR-M. AMELA IMA SANCHÍS LLUÍS AMIGUET

Tinc 25 anys. Vaig néixer a Barcelona i estic vivint a Nova York. Sóc concertista de piano, iho seré mentre gaudeixi. Sóc solter. Política? Me la prendré seriosament quan ho facin els po-lítics! Creences? No sóc practicant. Prefereixo la profunditat expressiva al virtuosisme tècnic

Va néixer cec. Això i laseva joventut no impe-deixen que s’estigui gua-nyant un lloc rellevanten el circuit mundial deconcertistes de piano:està tocant als EstatsUnits, Rússia, el Japó,Corea, Espanya... Peròcom que es vol divertir,m’explica que ara estàcursant a Nova York elprestigiós màster Juil-liard, pel gust de com-partir experiències ambmúsics que li interes-sen... No vol ser el mi-llor pianista, sinó el quees diverteixi més tocant,i això desborda en la se-va conversa, que denotamés interès per expres-sar l’emoció de la músi-ca que per efectismes ivirtuosismes. IgnasiCambra toca el dilluns19 de gener al Festivaldel Mil·lenni del Palaude la Música (21.00 h).

Palau de la Música

IgnasiCambra, pianista

47

88

1

15

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CONTRAPORTADA

677000

141874

Diario

805 CM² - 71%

18105 €

64

España

15 Enero, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

DIJOUS, 15 GENER 2015 LAVANGUARDIA 41

El documental delmes. El documentalque s’estrena aquest mes, EverydayRebellion, d’Arash i Arman T. Riahi,Àustria / Suïssa, 2013, 104 minuts,reflexiona sobre què tenen en comúels moviments d’indignats d’arreu elmón. Es podrà veure a diverses sales.www.eldocumentaldelmes.comEstrena a Aribau Multicines. Aribau,8-10 (20 hores). 6 euros.

Barcelona ciutat

Tècniques d’injecció. Conferència acàrrec de Daria Roca, infermera ieducadora en diabetis de l’hospitalClínic.Associació de Diabètics de Catalunya.Balmes, 47, entr. 2a (18 hores).

Clubde Lectura delMuseuPicasso. Ses-sió al voltant de Buffalo Bill Ro-mance, de Carlos Pérez, amb ÀlexMatas.Museu Picasso. Plaça Sabartés, 1 (19hores).

Tracce d’invisible. Lo sguardo su ciòche muta. Presentació d’aquest llibrei inauguració de l’exposició d’aqua-rel·les d’Isabel Permanyer.Istituto Italiano di Cultura. PassatgeMéndez Vigo, 5 (19 hores).

Unamirada a lamarginalitat: joventuti família.Una reflexió de lamarginali-tat en relació a la joventut i la famíliaa càrrec de Tomàs Gil Márquez, doc-tor de Dret Constitucional de la UAB.Facultat de Filosofia de Catalunya. Sa-la Sant Jordi. Diputació, 231 (19 h).

Barcelona 1900-1917. Blanca Giribetpresenta aquest llibre de fotografiesd’Adolf Mas (1860-1936), un delsprimers periodistes gràfics del nostrepaís.Sala Àmbit Cultural El Corte Inglés dePortal de l’Àngel (19 hores).

Miradocs.Mostra de cinemadocumen-tal.Avui es projectaHuellas de ausen-cia, d’Ana Monrás / ESCAC, i La malallet, de Mireia Fontanals.Casa Elizalde. València, 302 (19.30hores). Gratuït.

Benestar imalestar a Catalunya: l’evo-lució de les desigualtats. Conferènciaa càrrec de Marina Subirats, catedrà-

tica de sociologia de la UAB. Presen-ta Marçal Tarragó, economista.Ateneu Barcelonès. Canuda, 6 (19.30hores).

Festa #SurtdeBarna. Presentació dela nova plataforma de continguts cul-turals que connecta joves creadors ipúblics, SurtdeCasa.catCentre d’Art Santa Mònica. Rambles,7 (19.30 hores).

On the road. Dins d’aquest cicle esprojecta Sucedió una noche, deFrank Capra, EUA, 1934, VOSE.Centre cívic Fort Pienc. Plaça Fort Pi-enc, 4-5 (19.30 hores). De franc.

Dijous blues. Concert a càrrec del trioWax&Boogie, format per Ster Wax,veu, David Giorcelli, piano, i Regi-nald Vilardell, piano.Casa Golferichs. Gran Via, 491 (20 h).

Et dono lamevamemòria. Ambmotiude l’estrena a Catalunya de l’especta-cle argentí Granos de uva en el pala-dar, se celebra una taula rodona so-bre teatre i memòria, amb la perio-dista Montse Armengou i les drama-turgues, directores i actrius del’obra, Susana Hornos i Zaida Rico.Casa Amèrica Catalunya. Còrsega,299, entresòl (20 hores).

Xcèntric. Sessió dedicada a Raymon-de Carasco, que va començar a ferles seves pel·lícules a Mèxic sense elsuport de cap institució, amb elsseus propis recursos, seguint la petjadel Viatge al país dels tarahumaraque Artaud va fer el 1936.CCCB. Montalegre, 5 (20 h). 4 euros.

Born de Cançons. Concert a càrrec deLax’n’Busto. 15 euros.El Born Centre Cultural. Plaça Comerci-al, 12 (20 hores).

I Cicle de Gospel i Spirituals de Catalu-nya. Concert a càrrec de Tretze Veus/ Blaikorus. Director, Joan Codina Vi-la, i pianista, Marta Obradors.MEAM - Museu Europeu d’Art Modern.Barra de Ferro, 5 (20.30 h). 14 euros.

Cantagiro.Música italiana a l’estil be-at dels anys 60/70.La Sonora de Gràcia. Riera de Sant Mi-quel, 59 (22 hores). 4 euros.

MARICEL CHAVARRÍABarcelona

E l barroc és inaca-bable. I Jordi Savallel converteix a mésen addictiu. El mes-

tre gambista serà aquest ves-

pre a L’Auditoriamb laCapella Re-ial de Catalunya iel seu conjunt LeConcert des Nati-ons, al qui dirigiràen la Missa Salisburgensis delcompositor i violinista bohemiHeinrich Ignaz Franz von Bi-ber, dins del cicle de músicaantiga d’aquesta sala. La notí-cia té el seu costat negatiu, i ésque el públic amant del gènerevoldria poder assistir també alconcert de Pierre-Laurent Ai-

mard, que a lamateixa hora to-ca a Palau 100 Bach en el pri-mer llibre del Clavecí ben tem-perat. La impossibilitat de des-doblar-se potser portarà algú ala desesperació.

Laprogramaciómusical bar-celonina té aquestes coses. Ha

començat l’anyamb poca activitati, de sobte, s’acu-mulen dues vet-llades clau un ma-teix dijous, i tant

és l’esforç que dediquin elsequipaments a la tascade coor-dinar-se.

Savall dirigirà aquesta com-posició policoral per a 16 partsvocals i 37 d’instrumentals,considerada lademésenverga-dura de l’anomenat barroc co-lossal. Exemple d’excel·lència

de lamúsica sacra barroca, ini-cialment era anònima, tot ique actualment s’ha aclaritque és atribuïble al composi-torbohemi.Biber,moltmésco-negut per les seves composici-ons per a violí, cosa que no liva impedir ser també prolífic

en la música sacra coral (mis-ses, rèquiems,motets...), s’hau-ria inspirat per a aquestaMis-sa Salisburgensis en les possibi-litats acústiques de l’enormecatedral de Salzburg. La peçahavia de servir per celebrar el1100è aniversari de la localitatcom a centre del cristianisme.Era l’any 1682.

Amb la Capella Reial de Ca-talunya cantaran com a solis-tes els contratenorsPascal Ber-tin i David Sagastume, i el te-nor Nicholas Mulroy.c

Savall és undels platsforts del ciclede músicaantiga deL’Auditori

Si voleu publicar una activitat en aquesta pàgina o a l’agenda digital de La Vanguardia, entreu i creeu el vostre compte a: www.lavanguardia.com/agenda

EFE

TELÈFONSÚTILS

Serveis Funeraris de BCN ..... 902-076-902Âltima Serveis Funeraris ..... 902-230-238

]Avui a L’Auditori hi ha un dels concerts més esperats del cicle demúsica antiga. La Capella Reial de Catalunya i el grup instrumentalde Jordi Savall Le Concert de Nations es posaran a les ordres delmestre català per interpretar una de les peces més ambicioses delbarroc sacre: la Missa Salisburgensis de F.I. von Biber

JORDI SAVALLCicle Música Antiga

L’AuditoriLepant 150

21 hores. De 10 a 40 euros

Gas Natural ....................... 900-750-750Fecsa-Endesa ..................... 902-536-536Manyà 24 h ...................... 93-446-59-59

AGENDA

Bombers de Barcelona ...................... 080Informació carreteres .......... 900-123-505

Policia ............................................. 091Guàrdia Civil .................................... 062Guàrdia Urbana Barcelona ................ 092

Recordes el dia que vas aprendrea cordar-te les sabates?El dia a dia de molts infants i joves penja d’un fil

No deixis que el seu pas s’aturi.

Ajuda’ns

Tel. 93 317 00 13“La Caixa”2100-3001-62-2500027076 – Catalunya Caixa 2013-0087-16-0200448775

www.casaldelsinfants.org

SavallSalisburgensis

Emergències .................................... 112Atenció al ciutadà de la Generalitat .. 012Sanitat respon .................................. 061

LA TEVA ACCIÓ ÉS VITAL.902 330 331WWW.INTERMONOXFAM.ORG

© Pablo Tosco / Intermón Oxfam

SOSSAHEL

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

677000

141874

Diario

714 CM² - 63%

17703 €

41

España

15 Enero, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Ens agrada!P~ Xavier Cester

~s una de les grans cites deI’any: I’aclamat director vene~ol~i els joves de I’Orquestra SimonBolivar. ¯ Palau de la M~sicaDivendres 16 i dissabte ~.7

02.VOCE / VOIXL’OBC baixa al fossat del Liceu pera un divertiment de Montsalvatgei un colpidor monbleg de PoulencA esce~ra, Angeles Blancas i MariaBayo. ̄ Gran/eatre del Liceu.Dg. 18, dt. 20 i dj. 22

03.JOSEP PONSL’altre tara de I’intercanvi.L’orquestra del [iceu surt delfossat per interpretar Schumann,Falla (los evocadores ’Noches~

arab Josep Colom) i Brahms.

04.VICTOR DE LA ROSARelleu en la resid~ncia musical deI’edifici gaudini&. Ara is el torn delclarSnetista que enceta el periplearab programa contemporani¯ La Pedrera. Diumenge 18

05.DANIEL LIGORIO

que contrastada per interpretarel delici6s ’Concert nsm.l’ deBeethoven al costat (to VONCA i elseu titular, Gerard Claret,¯ Palau de la MLisica. Dj. 22

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

REPORTAJE

Semanal

104 CM² - 20%

844 €

45

España

15 Enero, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Un gran gestor a I’orgueBernard Foccroulle va fer brillar La Monnaie, per~) es posa a rereI’instrument al Palau de la Mdsica. Per Xavier CesterEIs compartiments estancs maisdn boris per definir lespersones, perb, a m~s a m6s,algunes figures s~n encara m6sdiffciis de categoritzar.Prenguem per exemple BernardFoccroulle. El vessant m~spQblic de la seva activitatI’identiflca corn un dels m~sprestigiosos gestors culturalseuropeus dels Llltims 25 anys.Va ser ell qui, el 1992,vaprendre de mane de GerardMortier lee regnes de LaMonnaie de BrusseHes, unteatre que el seu antecessor

~s un dels m~sprestiglososgestorsculturals dels,~ltims 25 anyshovia situat en I’avantguardaoperrstica del conUnent. En els15 anys que Foccroulle el vadidgir, no nom~as va consolidar elseu prestigi, sin6 que el vaaugmentar gr~cies a una brillantpel[tica en qu~ les novesmirades dramat~irgiques al granrepertod anaven de bracet ambI’aposta sincera per la novacreaci5 i la redescoberta dejoies oblidades del passat.

El 2007 Foccmulle va passarde la plujosa Brusset.les aI’assolellada Ais de Proven~aper dirigir un de]s festivals ambm~s solem d’Europa. De nou,I’~xit I’ha acompanyat enaquesta nova etapa en la quat,com abans, el gestor belga nos’ha llmltat a set un simplepmgramador arab bon nas. Laseva mimda ~s m~s Inclustva ies fonamenta en una fermacreen~a en el ml fonamental

que tenen I’bpera i la m~isica enconcret, i la cultura en general,per afrontar els reptes de futurde la nostra societat,ja siguiamb la incorporaciO de noussectors socials,ja sigui amb eldi~leg franc arab altres reaiitatsculturals,

Un esplindld organlstaEl doble veesant de gestor ipensador a vegades ha amagatun altre element clau de la sevapersonalitat: ~s un espt~ndidorEanista, t~s en aquesta facetacorn el m~sic belga actua al

Palau de la M~sica, per treuretot el sue de I’instrument que,despr~s de d~cades d’oblit, vatornar a sonar el 2003.

El programa es for£a variat:des de Bach (del qual Foccroulleha gravat tota I’obra d’orgue)fins al segle XX (una de lesseves especialitats), passantper una mirada a I’escolafrancesa. Una bona targeta depresentaci5 per a algL~ que esmolt m~s que un gran mQsic.

Bernard Foc©roolle tocaI’orgue del Palau el dc. 21,

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

REPORTAJE

Semanal

312 CM² - 60%

2533 €

45

España

15 Enero, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Tribunals

L’hotel delpalau, lataul

del SupremACUSACIONS El fiscal i els advocats del Palau de la M~sica i dels velns volenque faci repetir la sent~ncia i que es condemni els caps d’Urbanisme de BarcelonaDEFENSES EIs Iletrats de Millet i Montull demanen I’absoluci5 dels seus clients

Mayte Piulachs

La sent~ncia de l’Audi~n-cia de Barcelona delcasdel fallit hoteldel Palau dela Mfisica, dictada el maigpassat, no va agradm’ a lamajo~’ia de les pai~s per-sonades. E1 Tribunal Su-prem fa dies quc t~ sobrela tau]a els recursos pre-sentats per totes les acu-sacions i per les defensesde F~lix Millet i de JordiMontull, els finics con-demaats a un any de pre-sS i a pagar una multa de3,6 millons i 900.000 eu-ros, respectivament, pertrMic d’influ~ncies.

E1 Tribunal Suprem notm de trigar galres mesos apronuncim~se, i els advo-cats esperen la seva reso-luci5 per aquestaprimave-ra.Aix5 sl, amb lajurispru-d~ncia fi~ada des del fe-brer passat, l’alt tribunalno pot condemnar capperso~la que h~i estat ab-solta, inom~s pot ordenar,en aquest cas al’Audi~nciade Barcelona, que dictiuna nova resoluciS, valo-rant documents omesos.Per aLxS, el fiscal del Su-prem l~collint les pro-postes del fiscal delcas,Ant oni Pele~Sn- ha sol.]i-citat altribun~l que faci re-petit la sent~ncia, perqu~la secci5 cinquana "no vavalorar totala prova docu-mental practicada".

En concret, el fiscal de-maria que es valori el full

Valderrama, empipatUAudibncia va considerarprovat que Manuel Valderra-ma havia pagat 895.000 eu-ms a F~lix Millet i Jordi Mon-tull perquE Olivia Hotels fosradjudicatbria de construirrhotel del Palau de la M,’,sica.En eljudici, ell va negar queaquelles anades al banc pertreure diners, el desembre del2006, fossin per pagar Millet.

L’empresari, for(;a empi-pat arab la sentbncia, va co-municar a I’Audi~ncia quevolia presentar-hi un recurs, ili van respondre que no hopodia ter perqu~ era testi-moni. El que est~ pendent ~sque un jutjat investigui Val-derrama per fals testimoni,tal com van demanar els ve-"~ns i va recollir la resolucib.

La sent~ncia

2condemnats, F~lix Millet iJordi Montull, a un any dep~=s6 i a pa~ar una multa de3,6 milions i 900.000 euros.

4absolts: I’arquitecte CariesDiaz, I’extinent d’alcalde Ra-mon Garda-Bragado, i RamonMassaguer i Enric Lambies.

de ruta -escrit per l’arqui-tecte Carles Diaz, absoltsuposadament acordatentre ]’ex~tinent d’alcaldede Barcelona i excap a laGeneralitat, Ramon Gar-cla-Bragado, i els lladresconfessos del Palau peramagar el primer conve-ni, signat amb el consellerd’Economia, Antoni Cas-tells, que xifrava ]’opera-ci5 de l’hotel en ~5 mi-lions. A m~s, s’hi precismva que el promotor haviade pagar 5 milions ala Ge-neralitat per la compen-saci5 de la permuta del so-lar del carter Ciutat, i al

Palan, 3,6 milions corn apromotor de la venda del’edifici del carver SantPere M~s Alt, cedit pelsgermans de La Salle acanvi de reformes a l’es-cola. L’objectiu: difondreque era una operaci5100% d’inter~s pfiblic.

Per la fiscalia, sies valo-ra aquest document, el di-rector juridic municipal,Erotic La~nbies, hauria deser condenmat per false-dat documental. I ~s queen la sent~ncia, l’Audi~n-cia va certificar que Lam-bies sabia que Olivia Ho-tels, de Manuel Valderra-

ma, era el titular de les fin-ques i no pas el Palau de laMfisica, per5 no elva casti-gar adduint que la norma-tiva no estava en vigor.

Per la seva part, l’acusa-ci5 popular dels vg/ns delnucli antic, exereida palsadvocats ,~lex Solh i Jau-me Asens, tamb~ dema-nan la condemna de l’anti-ga cfipula d’Urbanisme deBarcelona per prevarica-ci5 i falsedat doctumental,arab Garcia-Br~gado il’ex-gerent d’Urbanisme Ra-mon Massaguer. Millet iMontull vm~ ser condem-nats per dos delictes detr~dic d’influ~ncies, il’acu-saci5 exereida pel Palauvolque se’ls conde~nniperapropiaci5 indeguda i quepaguin a la instituci5 elsprop de 900.000 eurosque van cobrar de Valder-rama. L’Audi~ncia va de-negar-los-hi perqu~ "erauna especulaciS".

Finalment, MilletMontull demanen la sevaabsoluciS. Jordi Pina, l’ad-vocat de Montull, exposaen el recurs que "s~an vul-nerat el principi acusatorii el dret de defensa perqu~les acusacions no van es-pecificar sobre quin fun-cio~mri Millet i Montullvan exercir les influ~n-cies", mentre que si que esconcreta en ]a sentbncia:"van fer de fo~na m6s in-tensa aquesta influbncia ila van fer prevaldre sobreMassaguer, Gm~cia-Braga-do i Itziar Gonzfilez." ̄

Balconada de I’edifici al carrer SantPere M~s Alt, davant el Palau de la M~sica,on es volia fer l’hotel ̄ ANDREU PUIG

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CIUDAD

151000

14413

Diario

1073 CM² - 100%

6842 €

30-31

España

14 Enero, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CIUDAD

151000

14413

Diario

1073 CM² - 100%

6842 €

30-31

España

14 Enero, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Lajunta directiva de I’Orfe6 CatalA proposa un canvi dels estatutsper agilitar-ne la gesti6 i "garantir la pluralitat i governabilitat"

Modernitzarel PalauRedacci6~,~¢~ON~,

L’Orfe6 Catal~, propietaridel Palau de la Mfisica, vapresentm" ahir una pro-posta de modificaci5 delsestatuts per "modernit-zar i agilitar" el seu fun-cionament i garantir "lapluralitat i la governabili-tat". ALxi ho va manifes-tar ]a seva presidenta,Mm~iona Carulla, en ]apresentaci5 deles propos-tes de la comissi5 d’esta-tuts. Carulla va recalcarque cal adaptar el regla-ment "als nous temps".

~lex Robles, vicepresi-dent de l’OrfeS, va desta-car entre les propostesque e]s c~recs de la juntadirectiva siguin de 4 anys,en comptes de les rota-cions actuals, i que es re-

I~ariona Carulla i ~.lex Robles, presidenta i vicepresident de I’Associaci60rfe6 Catal~. ̄ ACN

forcinles atribucions de lajunta per iniciar accions]egals, una conseqi~nciadelcas Millet. Els gaireb~2.000 socis de l’Orfe6vota-ran els canvis el 10 de fe-

traordin~tria. Caldr~ quedos ter~os dels rots d’as-sistents i delegats siguinfavorables a la proposta,aprovada el 8 de gener per

la junta directiva. Les mo-dificacions sorgeixen del’"experi~ncia" dels quatreanys de govern i els dosembats electorals re-cents. Una trentena de so-

cis ban fet suggeriments ala proposta en un proc~sparticipatiu previ.

Segons Mariona Caru-]la, altres objectiusd’aquests canvis s6n mil]o-tar el proc~s i ]a participa-ci6 dels socis en assem-blees i eleccions de l’Orfe6,garantir estabilitat, opti-mitzar el seu funciona-ment i eliminar els aspec-tes m~s arabigus dels an-tics estatuts. Entre elscanvis proposats hi ha es-tablir una jornada electo-ralper escollir junta direc-tiva; obrir la porta a un sis-tema de vot electronic;permetre delegar el rotnom~s arab ]a fotocSpiadelDNI ino una cert’ffica-ci5 notarial-, i fer que ca-da candidatura hagi de seravalada per la firma d’al-menys 100 socis. ¯

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

151000

14413

Diario

321 CM² - 30%

2463 €

29

España

14 Enero, 2015

ORFEO CATALA; PALAU DE LA MUSICA CATALANA

CULTURA & ESPECTÁCULOS

19 l MENORCA ● «Es Diari» l MIÉRCOLES, 14 DE ENERO DE 2015 l19 l MENORCA ● «Es Diari» l MIÉRCOLES, 14 DE ENERO DE 2015 l

R.P.A.

El acto solemne de entrega delas Medallas de Oro al Mérito enlas Bellas Artes, distinción con-cedida en 2014 al Teatro Princi-pal de Maó y el barítono menor-quín Joan Pons, se celebrará elpróximo 2 de febrero, a las 11.30horas, en el palacio de El Pardode Madrid. El acto estará presi-dido por los Reyes de España,tal y como se informa en la con-vocatoria que el Ministerio deEducación y Cultura ha envia-do Ayuntamiento de Maó.

La alcaldesa Águeda Reynés,en calidad de presidenta de laFundació Teatre Principal, serála encargada de recoger el galar-dón que reconoce la trayecto-ria y el prestigio del coliseo maho-

nés, que aca-ba de cerrar lacelebración desu 185 aniver-sario. Por suparte, JoanPons tambiénha confirma-do su presen-cia en la capi-tal para reco-

ger el reconocido premio.Cabe recordar que fue el pasa-

do 14 de marzo cuando el Con-sejo de Ministros, a propuestadel titular de Cultura, José Igna-cio Wert, aprobó la concesiónde las dos citadas medallas, ungalardón que distingue a laspersonas o entidades que handestacado en el campo de lacreación artística y cultural, asícomo a quienes hayan presta-do sus servicios al fomento,desarrollo o difusión del artey la cultura o la conservacióndel patrimonio.

L.B.

Josep Fadó es un reconocido tenorcatalán que este fin de semana pro-tagonizará el Recital Sant Antonien el Casino 17 de Gener de Ciuta-della. Será un concierto popular«donde queremos hacer pasar unrato agradable a la gente que asis-ta», explica Siscu Riudavets. «Elrepertorio que ofreceremos estápensado para que el espectadorpueda disfrutar de un buen ratode música con zarzuela, ópera,napolitanas y alguna sorpresa más»,señala.

La última vez que Josep Fadócantó en Menorca fue en el Con-cierto Lírico de Sant Lluís, en vera-no de 2013. La propuesta del reci-tal Sant Antoni de Ciutadella le lle-gó a Fadó de su amigo SiscuRiudavets. «Con una llamada deteléfono lo tuvimos todo atado. Élha sido el promotor y alma de este

nuevo encuentro en Menorca don-de siempre es un placer acudir»,explica el tenor en una entrevistapublicada por la productora NanVentura.

Josep Fadó compartirá escena-rio con el propio Siscu Riudavets,que actuará como barítono, y conel acompañamiento de UlyanaPopovych al piano. El Recital SantAntoni tendrá lugar este sábado,día 17, a las 20 horas, y el domin-go, día 18, a las 19 horas, en el Tea-tre del Casino 17 de Gener.

Las entradas ya están disponi-bles en la taquilla del teatro a dia-rio, de 19 a 20.30 horas, a un pre-cio de 12 euros para el público en

RUBÉN P. ATIENZA

El conocido Teatro dela Latina en Madridfue durante el pasa-do mes de diciembreel laboratorio en elque los cómicos Joa-quín Reyes y ErnestoSevilla ensayaron sunuevo espectáculo,que lleva por título«Viejóvenes». Cincofunciones en las quese pusieron a pruebalos números, diálogos,bromas y sketches has-ta dar con la fórmulade un producto quese estrena este vier-nes en Oviedo y quellegará al Teatre Prin-cipal de Maó el próxi-mo 8 de febrero.

«Viejóvenes» estállamada a ser una delas funciones cómi-cas de más éxito dela presente tempora-da, y es que segúnavanzan desde la productora delespectáculo, Sueños Musicales,la intención es girar por todo elpaís a lo largo de este 2015. Porel momento ya tienen cerradascuarenta fechas para los próxi-mos meses.

NUEVO FORMATOEn una época en la que el stand-up comedy, género americanoadaptado al mercado español bajoel título del club de la comedia,parece ya prácticamente agota-

Llega el nuevo humor ‘viejuno’

Joan Pons, enEl Principal.

do, la pareja apues-ta por salir al escena-rio con una nuevapropuesta con moti-vo de sus doce añosde trayectoria artís-tica, «año arriba, añoabajo», explican. Y esprecisamente ese ani-versario el motivoque eligen para pre-sentarse como dúocómico «hacer sket-ches en directo ydejarse ya de tantomonólogo», añaden.Un espectáculo parael que, tirando delvocabulario del quehace gala su conoci-do humor manche-go, aconsejan acudir«descomidos» por-que dura 80 minu-tos.

Reyes y Sevilla sonsolo dos de las carasmás representativasde una nueva gene-ración de cómicos

surgida de la factoría de «La horachanante», que logró conectarcon un público, en principio mino-ritario, para destacar gracias alhumor absurdo y surrealista.

La cita con el público menor-quín será el 8 de febrero, en elTeatre Principal a las 19 horas, ylas entradas ya se pueden adqui-rir en la taquilla del citado espa-cio escénico, en su página web(www.teatremao.com) o a travésde la plataforma de venta en inter-net Ticketmaster.

COMEDIA l El Principal acogerá el 8 de febrero el espectáculo «Viejóvenes», la nuevaapuesta del dúo cómico y artístico integrado por Joaquín Reyes y Ernesto Sevilla

JosepFadóactúaestefindesemanaenelRecitalSantAntonideCiutadella

Josep Fadó, reconocido tenor, actuará en el Casino 17 de Gener. ● FOTO J.F.

general y de 10 euros para quie-nes dispongan de la tarjeta NanVentura.

PASIÓN POR EL BEL CANTOJosep Fadó ha participado en mul-titud de producciones como «Aida»,«Nabucco», «Lucia de Lammemo-or», «Il Trovatore» y «Der Rosen-kavalier», entre otras. Sus papelesdestacados ha sido Don José en«Carmen», en el Festival Interna-cional Alexander Mijailow (Rusia);Pollione en «Norma», en el Stadtthea-ter de Klagenfurt (Austria); JoséMaría en «La chulapona», en elTeatro de la Zarzuela de Madrid;Radamés en «Aida», en el OpernFestspiele St . Margarethen (Aus-tria) y Teatro Sociale di Rovigo (Ita-lia); en el «Réquiem» de Verdi enMaó; Manrico en «Il trovatore»; odon Álvaro en «La forza del desti-no», entre otros, y ha sido prota-gonista en el Palau de la Música.

� El estreno en 2002 del pro-grama «La hora chanante» enel canal de pago Paramount Co-medy supuso una revolución enel panorama humorístico. Juntoa sus compañeros Raúl Cimas,Carlos Areces y Julián López, Re-yes y Sevilla crearon una galeríade personajes que ya forman

parte de la cultura popular. Eléxito les dio pie a que el forma-to se exportara a La 2 bajo el tí-tulo de «Muchachada Nui»,donde siguió triunfando hasta2010. El siguiente paso, el me-nos exitoso de los tres, lo dieronen Neox con la comedia de si-tuación «Museo Coconut».

Los verdaderos reyes de la comedia yel humor ‘underground’en televisión

Las medallas de Oroal Mérito en BellasArtes se entregan el 2de febrero en Madrid

Una pareja de lo más cómica, Joaquín Reyes y Ernesto Sevilla. ● FOTO SUEÑOS MUSICALES

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

31000

4378

Diario

288 CM² - 30%

622 €

19

España

14 Enero, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA