1

Num.1

2

I. PASSEIG DE GRÀCIA

II. ARTS DECORATIVES

III. LITERATURA

IV. NATURALESA PER CRISTINA BERLANGA

V. MÚSICA

VI. ARQUITECTURA

VII. PINTURA

VIII. VIDA PER IRIS NIEVES

IX. RULETA DE LA VIDA PER NEREA SAN JOSÉ

X. ESCULTURA

XI. VESTIMENTA

XII. PETJADES PER ANDREA BENJUMEA

XIII. ESPORTS

XIV. ACTIVITATS CULTURALS VARIES

XV. ETERNITAT PER RAQUEL LOZANO

XVI. CONCURS LITERARI

XVII. ARTICLES D’OPINIÓ

3

Es troba a l‟Eixample. És un passeig

modernista,ja que el seus fanals i el seu

terra són modernistes. El terra va estar

dissenyat per Antoni Gaudí, més conegut

com Gaudí, va estar posat al 1950

desprès de 23 anys de la seva mort.

Al començament aquest passeig era de

sorra i tenia cases petites tot això va

canviar al segle XIX XX. Gràcies al

modernisme tot aquest passeig es va

començar a reconstruir. Tots els edificis

fets els comprarien els burgesos.

Abans de construir, Ildelfons Cerdà va

crear el pla d‟urbanisme 1856 pla que

incloïa la creació de passatges entre les

illes (un bloc de pisos),ocupació de

l‟interior de l‟illa, els carrers de la mateixa

amplada que es creuaran

perpendicularment.

Les cases farien forma de „„U‟‟ o de „‟L‟‟

però això no es va complir ja que

propietaris volien més pisos per guanyar

més diners. La característica principal del

pla d‟urbanisme d‟Ildelfons Cerdà era la

gran lluminositat dels edificis i gran

quantitat d‟espais verds, encara que

desprès on es va mantenir del tot.

En aquest passeig es troben quatre

cases importants: dos acabades per

Gaudí, una per la família Milà

anomenada casa Milà o Pedrera i l‟altre

per la família Batlló anomenada casa

Batlló. Desprès està la casa Amatller feta

per Josep Puig i Cadafalch, i la última, la

lleó i morera feta per Lluís Domènech i

Montaner .

Cristina Berlanga i Andrea Benjumea

4

En el Modernisme es van estendre tot tipus d‟arts ( literatura, musica, arquitectura...).

Totes elles seguien les línies de la natura; és a dir utilitzaven les línies corbes que van

influir en totes les arts que veurem a continuació (darreres pàgines). Qualsevol objecte

artístic era construït amb nous materials: vidre, ceràmica, ferro forjat, fusta...

En l‟arquitectura tots els edificis construïts tenien un significat.

ARTS DECORATIVES :

Ceràmica: Utilitzada molt a Catalunya per al recobriment dels edificis. En el Modernisme

s‟utilitzaven tres tipus de ceràmica: la “baldosa”, la modelada i el trencadís (més utilitzat

per Gaudí).

Metall: Va tindre una gran presència als edificis modernistes, sobretot a les reixes, portes i

baranes dels edificis. El més utilitzat era el ferro forjat.

Mobles: Tenien diverses formes (però mai rectes) i eren ergonòmics. Estaven fets de

diversos materials. Eren molt importants, ja que en el Modernisme els mobles significaven

la teva riquesa (depenent de la qualitat del material i del preu), i també pels premis

atorgats per l‟ajuntament.

Vidre: Adquirien molts colors i formes, sobretot es destaquen els cercles, estels i serps.

On eren més utilitzats era a les vidrieres de les esglésies

.

Andrea Benjumea

5

L‟època modernista va ser de gran esplendor

per a la literatura, ja que va haver una gran

varietat de gèneres sobre els quals escriure i

una gran qualitat dels temes escrits.

S‟escrivia novel·la, compte, assaig, teatre,

llegenda, lírica i èpica, destacant de totes

aquestes la lírica. Els temes típics per

escriure són episodis de la vida i historia

nacional.

També van intervenir a la millora de la

literatura les diferents revistes de l‟època que

van contribuir a donar a conèixer la literatura

en general, però sobretot la literatura ja que

dedicaven grans seccions (com veurem

pròximament) a la literatura, a més a mes les

revistes modernistes, juntament amb les

escriptor de l‟època van unir els seus

esforços per tal de

normalitzar una llengua que no tenia normes

a l‟hora d‟escriure.

Va haver molt bons escriptors però

destaquen:

-Joan Maragall i Gorina (poeta).

-Santiago Rusiñol i Prats

(pintor,dramaturg)

-Ignasi Iglesias i Pujades (dramaturg i

poeta)

-Victor Català (Caterina Albert, novel·la,

poesia,teatre)

Victor Català pseudònim de Caterina

Albert, va ser una escriptora catalana de

novel·la,poesia i teatre que signava amb

el nom de Victor Català per por a les

critiques.

Tot plegat us introduïm una petita biografia:

Joan Maragall i Gorina (1860-1911) escriptor català molt famós

per la seva obra poètica, en especial pel seu poema la Fageda

d‟en Jordà. Va néixer a Barcelona el 10 d‟Octubre de 1860 i va

morir al mateix lloc el 20 de Desembre de 1911. Va ser un poeta i

escriptor català i un dels pares de la poesia modernista catalana.

Va guanyar la flor natural dels jocs florals de 1881 a Badalona.

6

A continuació us deixem amb tan preciós poema:

Saps on és la fageda d'en Jordà ?

Si vas pels volts d'Olot, amunt del pla,

trobaràs un indret verd i pregon

com mai més n'hagis trobat al món:

un verd com d'aigua endins, pregon i clar;

el verd de la fageda d'en Jordà.

El caminant, quan entra en aquest lloc,

comença a caminar-hi poc a poc;

compta els seus passos en la gran quietud

s'atura, i no sent res, i està perdut.

Li agafa un dolç oblit de tot el món

en el silenci d'aquell lloc pregon,

i no pensa en sortir o hi pensa en va:

és pres de la fageda d'en Jordà,

presoner del silenci i la verdor.

Oh companyia! Oh deslliurant presó!

Joan Maragall i Gorina (1860-1911)

Nerea San José

7

NATURALESA

8

El Modernisme musical, com

l'arquitectònic i l‟artístic en general es va

desenvolupar bàsicament entre els anys

1890 i 1920. Els seus orígens són també

comuns i es situen a Anglaterra, entre els

Igual que en els altres arts, el Modernisme

es manifesta en la música per la llibertat

que aporta a la creació artística, buscant

l'autenticitat per sobre de la bellesa. Això

fa que els músics que segueixen aquesta

tendència s'interessin extraordinàriament

per la música popular i folklòrica - Albéniz,

Granados Nicolau i Morera en especial -

. A Catalunya en particular, també trobem

un altre factor distintiu que és el sentiment

nacionalista de les composicions: Millet

amb "El cant de la Senyera" (la bandera

nacional catalana).

També cal fer esment a un dels factors

característics, el que es va qualificar com

wagnerisme - influència de l'obra de

Wagner - que és evident en l'obra

d'alguns dels compositors i que va ser

molt viva a Catalunya durant el primer

quart del segle XX, fins al punt que

Barcelona era una de les ciutats més

"wagnerianes" del món.

El Modernisme musical, malgrat tot, no té

un component d'escola i els músics es

classifiquen més com modernistes per

l'època en que van desenvolupar la seva

activitat. També va ser molt activa la

presència de músics en les reunions que

els modernistes feien als Quatre gats.

Aquesta falta d‟una escola declaradament

modernista, fa que els criteris per incloure

o no a alguns compositors dins el

modernisme siguin de vegades

divergents.

Alguns músics modernistes:

Isaac Albéniz i Pascual

Enric Granados i Campiña

Antoni Laporta i Astort

Lluís Millet i Pagès

Enric Morera i Viura

Josep Ribas i Gabriel

anys 1850-1880.

Raquel Lozano

9

L‟ arquitectura del modernisme va tenir

una gran importància, ja que els seus

arquitectes van remodelar cases que ja

existien abans d‟aquest moviment. Els

arquitectes modernistes treballaven per

als burgesos; tots ells volien la casa més

impressionant i que deixés sense

paraules. Totes les cases contenien

aspectes naturals en els quals eren

utilitzats els materials següents: el ferro, la

pedra, el marbre, la ceràmica i el maó.

Antoni Gaudí, sobretot, era l‟arquitecte

que més utilitzava els materials reciclats

també era un dels grans representants

d‟aquest nou moviment.

En l‟època del modernisme tots els

arquitectes decoraven les seves obres

tant per la façana com per el seu interior.

Tots els arquitectes modernistes

construïen edificis al Passeig de Gràcia ja

que era on els burgesos es podien lluir

ells mateixos i també podien lluir les

seves vivendes.

Els arquitectes principals són:

Antoni Gaudí i Cornet (1852-1927),

Lluís Domènech i Montaner (1849-1932)

i Josep Puig i Cadafalch (1867-1956).

En aquest article parlarem sobre la vida i obres de Antoni Gaudí i

Cornet:

Nascut a Reus el 25 de juny de 1852. Fou un arquitecte espanyol i

màxim representant del modernisme català.

Les seves primeres obres es van fer entre el 1875 i el 1877. Les va

realitzar quan encara era un estudiant, va utilitzar la geometria

superior i la preponderància de les consideracions mecàniques al

càlcul. Gaudí va tenir tres etapes: La etapa orientalista, la neogòtica

i la naturalista. Els seus últims anys els va dedicar a la Sagrada

Família,inspirada principalment en la natura; amb formes de

hiperboloide, paraboloide i conoïdal. Per donar-nos la benvinguda,

Gaudí va voler representar un bosc format per 52 palmeres.

10

Les seves principals obres són:

El Capricho (1883-1885), Casa Vicens (1883-1888),Sagrada Família (1883-1926),Palau

Güell (1886-1890),Col·legi de les Teresianes(1888-1889),Palau episcopal d’ Astorga (1889-

1915),Casa Botins (1891-1894),Cellers Güell (1895-1897),Casa Calvet (1898-1900),Parc

Güell (1900-1914),Casa Batlló (1904-1906),Jardins de Can Artigues (1905- 1906),Casa Milà

(1906-1910).

Cristina Berlanga

11

Els pintors de l‟època van donar la

benvinguda al Modernisme de la mateixa

manera que arquitectes i escultors. El

modernisme significa llibertat, la

possibilitat de desenvolupar qualsevol

forma, color o idea i la pintura no va ser

cap excepció.

El modernisme pictòric català presenta

una gran varietat i riqueses de temes.

Alguns pintors com Rusiñol, Ramon

Casas, Mir, Utrillo i altres son considerats

de vegades els representants del

Modernisme.

Retrats i paisatges són els motius més

freqüents dintre de la pintura Modernista.

Això és evident en l‟obra dels germans

Masriera, Utrillo, Joaquim Mir i altres. De

fet es un dels pocs elements comuns en

un estil que agrupa una gran quantitat

d‟artistes normalment auto definits com

Modernistes, però que manifesten una

gran llibertat creativa i no estan massa

preocupats per la seva fidelitat a les

normes molt laxes del moviment, el que

no es difícil si pensem que en aquest, la

norma es precisament l‟absència de

normes.

FOTOS DE LES OBRES DELS ARTISTES

JOSEP PINÓS I COMES

12

JOAN BRULL I VINYOLES

SANTIAGO RUSIÑOL I PRATS

Iris Nieves

13

LA VIDA

14

RULETA DE LA VIDA

15

L‟escultura abans del Modernisme, a

Catalunya ja era un art ben consolidat i

és a partir del segle XIX quan nombrosos

artistes desenvolupen el seu art amb

notable perfecció tècnica i a vegades

amb genialitat.

El Modernisme va representar un brillant

alliberament de les formes. En contrast

amb la norma anterior (l‟academicisme)

el Modernisme representava llibertat, la

possibilitat de desenvolupar qualsevol

forma, qualsevol color, qualsevol idea

L'escultura no va ser una excepció en

aquest plantejament. L'expressió de les

figures en l'escultura modernista ens

mostra la vida en tota la seva varietat

davant del fred de l‟academicisme.

L‟escultura en el modernisme es va

expandir per cases, hospitals,esglésies,

places teatres... que es va representar en

dues orientacions principals : primera, fer

un art decoratiu formant part dels edificis,

i la segona, una expressió de personalitat

independent.

Un dels tallers més importants i més

coneguts en aquella època, era el taller

dels germans Vallmitjana (un germà

anomenat Agapit i altre Venanci).

Aquests germans van ser l‟origen de

l‟escola d‟escultura Modernista.

Els artistes més importants en aquella

època van ser :Josep Llimona, Eusebi

Arnau, Domènech i Montaner, Pau

Gargallo, Carreres, Claragó,Salvador

Gurri i Damià Campeny.

SABIES QUE?....

Josep Llimona i Bruguera (1864-1934) nascut a Barcelona, és un

dels escultors més gran i representants del modernisme català. Va ser

format als tallers dels germans Vallmitjana. Es caracteritzat per un estil

idealista, naturalista i pel gust de lo pintoresc. La seva carrera es

caracteritza per cinc períodes: aprenentatge, modernisme, transició,

plena maduresa i serenitat.

Andrea Benjumea

16

La vestimenta burgesa era molt cara ja que normalment les

dones es vestien amb roba procedent de Paris.

Les dones burgeses vestien amb vestits llargs els quals

tenien mànigues llargues i amb coll alt també portaven

sabates amb taló . Les dones burgeses tenien la pell molt

blanca ja que no treballaven, les dones treballadores eren

més morenes. Les dones burgeses sempre portaven

paraigües per a que no els donés el sol. El modernisme

també va buscar la llibertat del moviment per a les dones; es

van eliminar el “corsé” o cotilla i es van esterilitzar les línies.

La dissenyadora de moda femenina més coneguda va ser

Maria Molsit.

Els homes, en canvi, portaven un barret de copa, un frag,

una camisa blanca amb una armilla, una pantalons llarg de

vestir i sabates.

Iris Nieves

17

PETJADES

18

There are a lot of sports that we don‟t know

on Modernism, How that there are a lot of

sports of other countries? It arrived to Spain

by bourgeois people. Many new sports were

practised in Catalonia in the 19th

Century

Many sports that we now know have been

made in Modernism Decade.

Football: it was created on England cities

in 1848. The first football match was played

on 30 of November in 1872. It arrived to

Spain in 1914.

Tennis: It was an expensive sport,

which it only played the bourgeois

people.

Hiking: It was created in 1876. It‟s for

It was made 4 centres on Catalonia they

were:”Excursionista Pàtria”, “Excursionista i

Esportiu Gironí”, “Excursionista de

Sabadell” and ”Excursionista: Els Blaus.”

Golf: in Catalonia it was created in 1912.

Basketball: It was created on 1891 by

James A. Naismith (an Ef teacher). It has its

first rule in 1891. After it was created, the

competition of NCAA and NBA appeared.

Hockey skid: It was played in England. In

England in 1913 it was created the National

Hockey Association too. And in 1926 it was

celebrated the first European championship.

doing a tour with other people.

JAMES A. NAISMITH

Cristina Berlanga

19

SETMANARI:

-Dijous 7 de juliol: concert de música

popular i folklòrica, tocat per Granados i

Millet, (la música típica modernista és

diferencia de la clàssica perquè és música

tocada amb molta llibertat,) a les 22:30 al

Palau de la música.

-Divendres 8 de juliol: recital de poesies

de Joan Maragall a les 21:45 als quatre

gats, en cas d‟obtenir molta assistència es

farà una altra sessió a les 23:15 però amb

poemes d‟Ignasi Iglesias i Pujades.

-Dissabte 9 de juliol: tertúlies a les 12:30

sobre política i nous edificis a Barcelona i

l‟àrea metropolitana i a les 18:30 sobre la

construcció de l‟Eixample al Cafè de

l‟Òpera, totes les tertúlies tindran la

presència d‟un expert en el tema del qual

es parla .

-Dilluns 11 de juliol: exposició de cotxes

d‟època als baixos del palau Güell a partir

de les 13:00, com sempre en aquest tipus

d‟exposicions l‟entrada és lliure i totalment

gratuïta excepte des de les 17:45 fins a

les 20:00 per què en aquestes hores

estarà el senyor Gaudí visitant la seva

pròpia obra. Només el podran veure els

interessats.

-Dimarts 12 de juliol: exposició de roba

de l‟època a la casa Vicens a partir les

10:45.

-Dimecres 13 de juliol: pràctica d‟esports

al canòdrom de Cornellà a les 17:15, la

gent que a més a més d‟anar a apostar

vulgui participar haurà d‟estar una hora i

mitja abans per tal de poder preparar els

seus llebrers.

-Diumenge 10 de juliol: arribada del

senyor Güell després d‟un llarg viatge

per Europa a Passeig de Gràcia sobre

les 11:45 (tot el trajecte estarà vigilat

per les forces policials de Barcelona,

en aquest cas, per la Guàrdia Urbana,

la qual cosa garantirà la seguretat del

senyor Güell i de tota la seva família) .

Nerea San José

20

ETERNITAT

21

Hi aquí tenim una petita mostra dels poemes que ens heu enviat d’artistes

modernistes.

UN TEMPLE ANTIC Hi ha un temple antic on altre

temps los monjos

resaren llurs cantars;

on potents i vassalls conhort

trobaren,

o remordent esglai.

Sos nobles murs han combatut

set segles

amb pluges, vents i llamps;

jamai vençut, a cada nova lluita

més bell se n'és tornat.

Avui pareix cobert al peu de

boira,

mes alça triomfant

arcs a dins d'arcs, historiades

faixes,

cloquer enfinestrat.

Que bé colora l'alba son aspecte,

ensems joiós i gran!

Com s'avenen ses pedres

envellides

i els arbres verdejants!

L'obra de l'home al camp

belleses dóna,

i en pren ella del camp,

i maridats art i natura engendren

vida i amor i pau.

Riu d'oblidança, l'esperit neteja

de pensaments amargs;

plers somniat per un instant li

porta

l'alè de l'Ideal.

DE BON MATÍ A penes he obert los ulls

ja he sentit galls i pollastres:

un doll de co-co-ro-cocs

que ha arribat fins a ma cambra.

Abocada al finestral

hi he vist baixar lo recapte.

L'aviram, al ser-hi a tret,

s'hi ha tirat d'una volada.

Bon Jesús, ¡quin batusseig!

¡Quin bé de Déu de picades

repartides als menuts

que valents los planten cara!

22

LA NIT DE REIS

Dins d'un piset xic i pobre

que hi ha a peu pla d'un terrat,

treballa una pobra dona,

treballa sense parar.

Si algun cop minven ses forces,

no desmaia, no, que sap

que al mirar a sa filleta,

les tornarà a recobrar.

Diuen tots quants la coneixen

que hermosa ha estat sens igual:

avui d'aquella hermosura

sols per record li han quedat,

unes trenes ondejades,

negres, sedoses, brillants,

que, a l'estendre's damunt d'ella

a besar ses plantes van.

La nit de Reis n'és vinguda,

i sembla que amb més afany,

treballa la pobra mare,

tot mirant-se el seu infant.

-Mareta, li diu la nina,

fiqueu-me al llit, que és prou

tard,

i tinc por vindran los Reis

i encara no hi hauré anat.

-Qui sap si vindran, filleta!

lo nostre pis, és tan alt!

-Prou, com que baixen del cel,

ja els hi ve bé de passar!

i a fe mare que els espero

amb gran desig aquest any.

Vull que em portin una nina

com aquella que hi ha a baix!

-Les nines, són per les nenes

que ja res falta els hi fa;

tu fill meu, que estas descalça

los hi tens que demanar

que et portin sabates noves.

-Ai, mare, no em feu plorar!

ja n'estic aconhortada

de caminar a peu descalç,

de portar robeta vella,

de morir-me treballant;

però que em dugan la nina

que jo sempre he demanat!

Des de l'any que van portar-la

a la nena que està a baix,

jo hi he pensat cada dia,

jo de nit l'he somniat.

Ai, mare, i que n'és d'hermosa!

i que bonica que va!

Té una careta tan fina,

que sembla de setí blanc,

té una boqueta petita,

que fins dentetes hi ha!

Obre els ulls quan està dreta,

i, per dormir, els té tancats,

té uns cabellets com de seda

i els té rossos i rissats,

porta lo vestit amb róssec

i amb serrells i farbalans,

i fins mitges i polaques,

i fins sombrero, i fins guants!

Jo en vull una com aquella,

que tot l'any l'he demanat!

puix si demà quan me llevi,

la nina no haig de trobar,

com que de nit la somnio,

la toco i la duc a braç,

pregaré a Déu que al dormir-me

mai me torne a despertar!

Un gran crit llancí la mare,

del fons del cor arrencat,

i agafant a sa filleta

i estrenyent-la amb fort abraç:

-Vés-te'n al llit, amor meva

li digué amb febrós afany,

vés, mes a Déu no demanis

que no et vulla despertar,

que la nina que tu esperes,

com la desitges tindràs.

Quan tot just lo dia apunta,

ja la nena s'ha llevat;

plora i riu i salta i brinca,

i el que li passa no sap.

Li han portada aquella nina

que ella tant ha demanat:

li han portada i té la cara

que sembla de setí blanc,

té una boqueta petita

que fins dentetes hi ha!

Res li manca, res li manca

de quant ella ha demanat;

sols li falten a la mare,

les trenes negres, brillants,

que fins a terra arribaven,

que hermosejaven son cap,

que entre mig de sa pobresa

les havia tant guardat!

23

TEMPORAL

Trista l'auba se desperta.

Damunt la costa deserta

llança l'àguila son crit;

i, pel vent espellissades,

passen negres nuvolades

com a robes esqueixades

del vel immens de la nit.

La mar creixent s'avalota,

la negror que l'encapota

claps de sol fan llambrajar;

i corrent a la ribera,

entre espessa polseguera

encrespen la caballera

los blancs cavalls de la mar.

Ronca la cova rodona,

fingint a cada cop d'ona

bramuls de monstre furiós;

i xucla l'aigua i la llança:

si el sol a ferir-la alcança,

per entre l'escuma dansa

un iris meravellós.

Allà on la mar més s'arbora

dins l'escuma bullidora,

els monstruosos esculls

cobrar la vida pareixen...

i guaiten i desapareixen,

com a molars qui es deleixen

entre les ones reülls.

La fantàstica muntanya

més alta sembla i estranya

amb lo front mig encobert.

La roca immòbil, aspriva,

per que guaiti pensativa

com aguaita el temps que arriba

la gran Esfinx del desert.

Allà baix, dins la calanca,

jau damunt l'arena blanca

el llaüt del pescador.

Vola planyent la gavina;

i àgil l'àguila marina

revolta el cap que s'empina,

formidable Adamastor.

O tu, que amb art fatigosa

cerques la forma grandiosa

de lo sublim enyorat,

vina a veure una vegada

nostra ribera escarpada,

obra de Déu que, inspirada,

va esculpint la Tempestat.

I aquesta és l'hora, oh poeta!

Quan la ventada desfeta

vola damunt del Senyor,

dins la nuvolada obscura

la ribera es transfigura!

També la santa natura

té son moment de Tabor!

EL POEMA QUE OBTINGUI MÉS VOTS GUANYARÀ UN PREMI DE 1.000 €. POTS PARTICIPAR ENVIANT UN SMS AMB: GUANYA (el títol del poema) AL 2432. O TRUCA AL TELÈFON 933 654 367 I DIGUI‟NS QUIN POEMA VOLS QUE GUANYI.

24

Nerea San José: Com a col·laboradora de la revista m‟agradaria utilitzar aquest espai per

felicitar a totes les meves companyes per la feina feta, ja que aquest ha sigut un somni

realitzat perquè totes sabem el que costa portar a la fi la publicació d‟una revista.

De la mateixa manera que fer una tornada cap a una època que no hem estudiat aquest

any i visitar tots els llocs que hem pogut veure amb totes les excursions m‟ha semblat una

experiència molt bonica, encara que, pel contingut que volíem posar a la revista no ens han

servit de molt.

Andrea Benjumea: Com a escriptora de “a 4 vents” m‟agradaria donar-li les gràcies a totes

les meves companyes i felicitar-les pel treball realitzat. D‟altra banda agrair totes les

excursions que hem fet, que mica en mica ens han ensenyat a introduir-nos en una època

que no és la nostra, i ens ha ensenyat milers de coses que encara no sabia. Dono les

gràcies. Espero que la publicació tingui molt d‟èxit i així poder continuar amb la següent

edició.

Raquel Lozano: Com a col·laboradora de la revista m‟ha agradat molt fer aquest treball amb

les meves companyes ja que a estat innovador i molt interessant, volia agrair a tothom que

a fet possible que aquesta revista sigui publicada. Ens hem esforçat molt per aconseguir el

resultat realitzat.

Cristina Berlanga: Com a redactora d‟aquesta revista, m‟ha semblat una forma de tornar fa

només cent anys i veure tot canviat (però no tot ho ha està). Aquesta revista m‟ha fet

pensar sobre la vida antigament i sobre llocs on ara passegem. Dono les gràcies al meu

equip per realitzar aquesta revista que espero que continuí molt de temps.

Iris Nieves: Com a col·labora d‟aquesta nova revista Modernista, felicito a les meves

companyes per tot el treball realitzat durant aquests dies de treball. He viscut una

experiència nova que mai abans m‟havia despertat curiositat. M‟ha agradat mol t publicar

una revista, ja que desitjo que hi tingui èxit i així poder continuar amb el següent número.

Encara que les sortides no ens han servit de molt, m‟ha agradat treballar amb aquesta

missió i amb les meves companyes

25

A 4 VENTS