és necessari que decidim quina és l’aplicació més racional dels recursos públics i en quins àmbits els podem maximitzar pel paper que pot jugar el sector privat”

Salvador alemany President d’abertis

editorial

Hem comentat en diverses ocasions, i també des d’aquest article-editorial,

que vivim una crisi asimètrica. Hi vam entrar –com a països– pràcticament alhora. Però no en les mateixes condicions, i tampoc en sortirem igual ni en el mateix moment. estem ja en el cinquè any d’aquesta etapa del cicle econòmic i no podem pensar que ens haurem recuperat en un termini més o menys imme-diat o previsible.

amb aquest marc de referència, i jun-tament amb unes polítiques de consolidació fiscal que comprometen a un estricte control del dèficit i a un procés de desendeutament –públic i fonamentalment privat–, progres-siu i que portarà temps, hem de revisar quins són els marges d’actuació de què disposem. Com a economia –la de cada país– i com a empreses que incorporem una visió de llarg termini, clarament més enllà de la crisi i que, per tant, hem de continuar treballant amb una perspectiva de creixement, de dimensió i d’internacionalització.

també té sentit que ens preguntem què vol dir recuperar-se. em centraré en el cas de l’economia espanyola. Hi ha factors con-junturals que, en el cas d’espanya, van ali-mentar un fals efecte riquesa i que no es repetiran, almenys no en un temps previsible.

en primer lloc, una economia que s’ha-via de posar al dia respecte d’europa i obrir al món i que ha comptat durant 25 anys amb l’aportació dels Fons europeus; una economia que va basar el seu creixement en la cons-trucció, intensiva en mà d’obra però baixa en valor afegit. Un model, per tant, esgotat.

en segon lloc, i resultant de la primera constatació, una atracció de població immi-grant (amb ocupació) que, en només 8 anys, va fer créixer la població un 12%. alguna vegada ens hem parat a pensar què ha supo-sat això en termes de demanda d’habitatge, consum, mobilitat, impostos i, per tant, en termes de creixement induït?

i, en tercer lloc, una estructura de des-pesa i de prestació de serveis per part de les administracions que es va construir contra uns ingressos que eren conjunturals i cíclics, no així la despesa que tendeix a ser rígida.

semblava que ens trobàvem, també l’economia mundial per l’efecte dinamit-zador de la globalització, en una rampa de creixement que no s’esgotaria. de fet, tendim a instal·lar-nos en el cicle. sigui aquest positiu com era, o negatiu com ho és ara.

aleshores, recuperar-se és redefinir quin és el creixement potencial de la nostra eco-nomia sense aquests factors “extraordinaris” que han durat molt en el temps però que, en certa mesura, emmascaraven la realitat subjacent.

La normalització de l’activitat econò-mica –i de la necessitat social de crear ocu-pació estable i amb perspectives–, no només passa per la restauració dels equilibris macro-econòmics en termes de dèficit i de deute públic i privat, sinó pel fet que siguem capa-ços de concretar i executar les decisions i les reformes necessàries. en l’àmbit laboral, dels serveis, de la fiscalitat, de l’aprofitament de les fórmules de col·laboració entre el sector públic i el sector privat.

Pel que fa a aquestes últimes, i en rela-ció amb la xarxa viària a espanya, no podem deixar de constatar, una vegada més, la importància d’avançar cap a un model har-mònic que hauria de dotar de coherència el sistema i així resoldre els problemes d’ac-ceptació del peatge com a mecanisme de coresponsabilització de l’usuari en el finan-çament de la infraestructura, internalizant el principi del pagament per ús. És necessari que decidim quina és l’aplicació més racio-nal dels recursos públics i en quins àmbits els podem maximitzar pel paper que pot jugar el sector privat.

aquestes són algunes de les exigències del moment. de la seva adequada interpre-tació depèn en bona mesura la recuperació de l’activitat econòmica sobre bases sòlides.

La dimensió i l’abast d’aquesta crisi hauria de ser motiu suficient per actuar com un catalitzador de voluntats. On el necessari lideratge polític sabés captar la complicitat d’un sector privat que també ha de ser part de la solució. És moment d’acords i d’acció. al món, a europa i a cada país. n

Les condicions de la recuperació

agost 2012 n Link abertis n 3

06Opinió

José A. HerceInfraestructures

per a una crisi

13 repOrtatge

OHL abertis analitza integrar

actius del sector autopistes al Brasil i Xile

14entrevista

Alain Minc“El deute públic és fruit de la covardia dels Estats que han

viscut a crèdit”

18equip

Un gran repteL’equip de metropistas

explica l’experiència de posar en marxa un projecte

d’autopistes a Puerto Rico

22entrevista

Luis Fortuño“La nostra iniciativa

d’Aliances Públic-Privades és àmplia”

28viatge

EstrasburgUna ciutat encreuament de

camins, idees i persones

32repOrtatge

SmartZone Banc de proves per

a ciutats intel·ligents

36repOrtatge

Tecnologia i autopistes Per millorar la comoditat i la

seguretat dels clients

40repOrtatge

Infraestructures Finalitzen les obres

d’ampliació de l’AP-7

44repOrtatge

Televisió interactiva abertis telecom, cap a

l’estandardització de receptors híbrids

46nOtícies

Mobile World Congress 46 Novetats d’abertis telecom

per a suports mòbils

àrees de servei 47Renovació a l’AP-68 i AP-7

sapn 48En marxa el nou tram de

l’A813 a Caen

sanef 49Telepeatge free-flow

a Canadà

London Luton Airport 50La gestió de l’aeroport, ampliada fins al 2031

Comunicació social 51abertis obre nous canals a

internet

Cooperants viaris 52Nova experiència d’educació

viària a Barcelona

Ernst Ligteringen 54Entrevista al director del

Global Reporting Initiative

Patrocini i mecenatge 56Jornades sobre noves

fórmules de suport a la cultura a Castellet

Premi abertis 58Primera edició a França

càtedra abertis59La iniciativa arriba a la

Universitat de Puerto Rico

Voluntaris 60 III Dia del Voluntariat

Corporatiu

‘Autoroute Académie’ 61fundació abertis i sanef

obren el web als motoristes

14

link abertis

66 acciOnistes

Junta General 2012Balanç de l’exercici

70resultats

Gener-març 2012Millora respecte l’any anterior

72resultats

Gener-desembre 2011El Grup tanca l’exercici

amb resultats a l’alça

Investor’s link

link abertis és una publicació d’Abertis Infraestructuras, SA

Av. del Parc Logístic, 12-20. 08040 Barcelona.

Tel.: 93 230 50 00. Fax: 93 230 50 02.

edita i realitza: Direcció Corporativa de Comunicació d’abertis.

cOnsell editOrial: Salvador Alemany, Francisco Reynés, José Aljaro, Josep Maria

Coronas, Toni Brunet, Juan María Hernández Puértolas, Sergi Loughney i Joan Rafel.

imatge cOrpOrativa i prOducció:Erik Ribé i Bernat Ruiz.

cOOrdinació de cOntinguts: Alícia Cobeña.

redacció: Alícia Cobeña, Gemma Gazulla, Marc Gómez i Leticia Gonzálvez.

cOl·labOració: Christine Allard, Carolina Bergantiños, Bob Bullock,

Julio Cerezo, Joan Fontanals, Sagrario Huelin, Astrid Noury, Vanessa O’Connor, Enric Pérez,

Mercedes Pérez-Cruz, Roser Prenafeta, Marc Ribó, Albert Rossell, Bernat Ruiz, Beatriz Sanz, abertis,

abertis autopistas, abertis telecom, abertis airports i fundació abertis.

realització:Ediciones Reunidas, SA (Grupo Zeta).

ZETACORP. Publicacions Corporatives (Barcelona).

Consell de Cent, 425. 08009 Barcelona. Tel.: 93 265 53 53.

Gerent: Òscar Voltas. Coordinadora editorial: Nuria González. Redactor en cap: Toni Sarrià.

Redacció: Gemma Figueras. Maquetació: Cristina Vilaplana i Xavier Julià. Edició: Ares Rubio.

Dipòsit legal: B-16431-2010.abertis telèfon d’atenció a l’accionista:

902 30 10 15.www.abertis.com

abertis no es fa responsable de l’opinió dels seus col·laboradors en els treballs publicats,

ni s’identifica necessàriament amb la seva opinió.

Sumarinº06

4 n link abertis n AGOST 2012 AGOST 2012 n link abertis n 5

abertis obre nous camins per a les seves xarxes de telecomunicacions

08telecOmunicaciOns

22

52

18

62breus

Actualitat abertisApunts d’altres

notícies destacades

36 32

66


L’autor analitza la situació per la qual ha passat el sector en les últimes dècades i destaca l’important paper que pot jugar en la superació de l’actual conjuntura

Ja sabem que en l’exercici 2012 la despesa pública en infraestructures

se situarà per sota del 2% del PIB. Això implica a penes 20 miliards d’euros quan la licitació en un any ordinari abans de la crisi arribava al doble. A finals dels anys 80 i pri-mers dels 90, en plena expansió de les xar-xes viàries, els equipaments de tot tipus i iniciant-se l’alta velocitat espanyola, la des-pesa en infraestructures assolia el 5% del PIB i aquest límit s’estimava l’idoni per a la capitalització d’una economia que s’estava modernitzant.

De la mà dels mercats públics per a la realització d’infraestructures de tot tipus a l’Espanya que acabava d’unir-se a l’alesho-res Comunitat Europea, s’han forjat les empreses globals líders mundials en els seus respectius sectors. No només s’han perfec-cionat els processos constructius, sinó que els models de col·laboració públic-privada dissenyats des de fa dècades han portat a les companyies al·ludides a desplegar un immens know-how pel que fa a la integra-ció de les fases de disseny, construcció, finançament i operació de concessions que les ha posicionat molt avantatjosament arreu del món.

L’economia espanyola, després d’haver propiciat durant la seva fase de modernit-zació, bàsicament entre 1985 i 1998, un considerable avenç en matèria d’infraes-tructures, recolzat en els fons estructurals comunitaris, es va embarcar en una nova fase constructiva molt més centrada en l’immobiliari gràcies als excepcionalment baixos tipus d’interès que va propiciar la introducció de la moneda única. El palan-quejament financer que es va fer possible per aquesta causa, en absència de restricci-ons significatives de crèdit, d’altra banda, va servir també per facilitar l’expansió exterior de les companyies forjades en la fase precedent, de manera que no tot l’impuls financer es va concentrar en el mer-cat domèstic.

Avui, l’economia espanyola no està, ni estarà en els propers anys, en condicions

d’assignar uns recursos que no té a projec-tes d’infraestructures que no forçosament necessita en la tessitura actual de prioritats. Però, tan inconcebible és gastar en infraes-tructures no estrictament necessàries el que no tenim com descuidar les infraestructures que necessitem. En aquest debat, encara prevalen més les inèrcies i la lògica de limi-tar els danys sectorials que una prospectiva serena sobre les bases de creixement que ha de tenir l’economia espanyola per al futur immediat i el paper que les infraestructures han de portar a terme en aquest procés.

El creixement, la cohesió i la sostenibi-litat necessiten infraestructures, encara que de segur no tenen per què ser com les que hem vingut construint aquests últims anys. No construir aquestes infraestructures sig-nificaria postergar una sèrie de desitjables atributs de l’economia i la societat, però la limitació de recursos imposa una nova lògica a l’hora d’identificar les veritables necessi-tats en aquesta matèria també.

Aquesta crisi suposarà un canvi de para-digma en l’assignació de recursos i en els estils de vida econòmica dels individus i llars espanyols. Alhora, aquest canvi estructural s’acoblarà a les tendències de fons que, impulsades per la tecnologia i els nous models de negoci, vénen adoptant els con-sumidors pràcticament arreu del món.

Quin paper li correspon a les infraes-tructures en un escenari d’escassetat de recursos, canvi de prioritats assignatives i

modificació dels hàbits i valors dels indivi-dus? Un paper molt ampli, sens dubte.

Detinguem-nos en algunes funcions bàsiques de les infraestructures. Les infra-estructures han d’assegurar tres grans tipus de funcions: (i) l’articulació del territori i les comunicacions, (ii) l’eficiència energètica i la sostenibilitat ambiental i (iii) la provisió de serveis col·lectius i la cohesió social. En suma, han de contribuir a l’eficiència de la societat i a la competitivitat de l’economia.

Hi ha moltes maneres en què les infra-estructures poden contribuir a aquests grans objectius, no sempre mitjançant el desple-gament de grans projectes físics o materials, a vegades evitant-los i, en ocasions, com-plementant-los amb sistemes lògics o sistemes de gestió. Podria establir-se el joc de paraules dialèctic entre “via estreta” (que és la de l’AVE, per cert) i “banda ampla” com a il·lustració d’alguns dels dilemes als quals ens enfrontem en l’actualitat en aquesta matèria. Igualment, si ens centrem en infraestructures físiques, és evident que només ens podrem permetre aquelles que no representin un excessiu cost per als pressupostos públics.

En aquests moments, doncs, hi ha dues opcions perquè l’alentiment del pols inver-sor en matèria d’infraestructures no causi un dany irremeiable a la competitivitat de la nostra economia: les infraestructures lògiques i les “infraestructures low-cost”.

Les primeres estan relacionades amb les tendències de futur en tota economia avançada. Més que la materialitat pesant de les infraestructures físiques convencio-nals, ineludibles, d’altra banda, per trans-portar persones i objectes, les infraestruc-tures lògiques són lleugeres i faciliten el transport vertiginós i massiu d’informació. Poden associar-se molt avantatjosament a les primeres per fer-les més eficients, evi-tar excessos de capacitat i omplir valls d’ús de les mateixes i, per si mateixes, proporci-onen millors serveis equivalents de comu-nicació, i més rendibles, que els que presten moltes infraestructures materials. En infi-nitat de localitzacions, les infraestructures lògiques (telecomunicacions) són la millor opció a un upgrading costós i de dubtosa rendibilitat de les infraestructures físiques preexistents.

Les infraestructures low-cost, per la seva banda, són, possiblement, l’única opció per al manteniment de la qualitat i l’exten-sió de molts serveis prestats per les infra-estructures a les actuals condicions d’es-cassetat de recursos. Per al transport, per exemple, els carrils Bus-VAO i les estacions

opinió

d’autobusos, més que l’alta velocitat o noves vies d’alta capacitat, estarien perfectament indicats. I així en molts altres àmbits com l’energia, la sanitat, el cicle de l’aigua, l’oci i la cultura, etcètera.

Una planificació encertada en aquest sentit permetria compatibilitzar el mante-niment de la qualitat ajustada dels serveis que rendeixen les infraestructures i la millora de les bases de la competitivitat de la nos-tra economia amb la forta restricció pres-supostària existent, alhora que les perspec-tives del sector de l’obra pública podrien mantenir-se en nivells acceptables veient-se també molt estimulada la seva renovació cap a un major contingut tecnològic. n

perJoSÉ A. HERCE

Infraestructures per a una crisi

llicenciat i doctor en Economia, la seva carrera està lligada a la docència i a la investigació i l’anàlisi econòmica.

És Master of Arts en Economia per la Universitat d’Essex (Regne Unit) i doctor per la Universitat Complutense de Madrid, on avui és professor titular d’Economia.

Ha pertangut al Cos de Funcionaris de la Comissió de la UE, a la Direcció General de Treball i a la Cellule de Prospective del president Delors. Ha estat director executiu de la Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada (FEDEA).

En l’actualitat, és soci i director d’Economia d’Analistes Financers internacionals. Ha estat, a més, consultor de diverses entitats públiques i privades i ha coŀlaborat en nombroses revistes acadèmiques nacionals i internacionals.

LeS infrAeSTrucTureS ‘LOw-cOST’ Són, pOSSibLemenT, L’únicA Opció per AL mAnTenimenT de LA quALiTAT i L’exTenSió de mOLTS ServeiS en LeS AcTuALS cOndiciOnS d’eScASSeTAT de recurSOS

TAn incOncebibLe éS GASTAr en infrAeSTrucTureS nO eSTricTAmenT neceSSàrieS eL que nO Tenim cOm deScuidAr LeS infrAeSTrucTureS que neceSSiTem

abertis obre nous camins per a les seves xarxes

Dos anys després de l’apagada analò-gica, la divisió de Telecomunicacions

d’abertis ja obté més de la meitat dels seus ingressos d’activitats diferents de la difusió de la televisió. L’entrada en les infraestructu-res per a comunicacions mòbils, els serveis a operadors finals de telecomunicacions, els satèl·lits de comunicacions, les xarxes de seguretat i emergència, les smart citites i els nous serveis convergents audiovisuals broadcast-broadband són algunes de les àrees d’activitat on abertis ja és present.

“La unitat de telecomunicacions d’abertis segueix amb el procés de diversi-ficació d’activitats diferents de la difusió terrestre de televisió, gràcies al qual més d’un 60% dels seus ingressos prové ja de serveis diferents de la TDT”, destacava fa unes set-manes el conseller delegat d’abertis, Fran-cisco Reynés, amb motiu de l’anunci de l’adquisició a Telefónica d’un important con-junt de torres de telefonia mòbil. L’entrada en aquest mercat obre noves oportunitats de negoci a l’empresa en un moment signi-

reportatge

ficatiu per al sector: el llançament dels serveis de telefonia mòbil 4G, que s’han de recolzar en el desplegament de noves xarxes ultrarà-pides per a l’accés mòbil a internet a veloci-tats de 100 MB/s, quatre vegades més ràpi-des que les més modernes xarxes de telefo-nia digital existents fins ara.

Telefonia mòbilEl passat dia 2 d’abril, abertis va anunciar l’acord assolit amb la companyia Telefónica per a l’adquisició d’un paquet de 500 torres de telefonia mòbil per un import inicial de 45 milions d’euros. L’acord, que pot ampliar-se fins a la compra d’un total de 1.000 torres abans de finalitzar l’any en curs, suposa l’en-trada d’abertis en el mercat de la gestió d’infraestructures de comunicacions mòbils.

Telefónica España serà el principal client d’aquest conjunt de torres durant els pròxims anys, encara que està previst oferir la infra-estructura a altres operadors que puguin compartir els serveis de les mateixes. Els actius adquirits estan situats en l’àmbit rural

La diversificació d’activitats és, juntament amb la internacionalització, una de les línies bàsiques que defineixen l’estratègia d’abertis en l’àmbit de les infraestructures de telecomunicacions, una de les tres àrees d’activitat del Grup

Diversificació del negoci de telecomunicacions

abertis ha adquirit un paquet de 500 torres de telefonia mòbil a Telefónica en un acord que contempla l’ampliació de la partida a un total de 1.000 torres abans d’acabar l’any.

TexT i foTos abertis

al llarg de tot el territori espanyol, i se sumen així als més de 3.300 emplaçaments que actualment té abertis, dotant-los d’una major capil·laritat. Es tracta d’una caracte-rística molt rellevant en l’actual marc de desplegament de les nous xarxes de telefonia 4G, derivat de l’última subhasta d’espectre radioelèctric. “Hem estat molt selectius a l’hora d’elegir els actius a adquirir –assenyala Andrea Luminari, director de Desenvolupa-ment de Negoci– valorant les necessitats i les obligacions de cobertura que tindran els operadors per als pròxims 10 anys”. La xarxa actual d’abertis proporciona una cobertura radioelèctrica que arriba a gairebé el 99% de la població espanyola.

L’acord representa un pas endavant en el procés de consolidació d’abertis com a operador d’infraestructures de telecomuni-cacions, un model de negoci que encara que no té tradició al nostre país, és una realitat als Estats Units i en altres mercats, i en què participen empreses especialitzades en la gestió d’infraestructures de comunicacions.

“La figura de l’operador d’infraestruc-tures existeix a diverses parts del món però el seu grau de desenvolupament depèn del grau de maduració del mercat i de la regula-ció, que són diferents a cada país”, assenyala Oriol Sitjá, director de Negoci de la unitat de Telecomunicacions d’abertis. “A Europa les infraestructures han tingut fins ara un valor estratègic per als operadors de telecomuni-cacions, especialment els de telefonia mòbil, perquè cada operador va desplegar la seva pròpia xarxa i la cobertura del servei ha estat un dels seus principals avantatges competi-tius; no obstant això, avui, quan els operadors

l’entrada del grup en el mercat de la telefonia mòbil obre noves oportunitats de negoci a l’empresa en un moment significatiu per al sector

abertis telecom en xifres

13%aportació d’ingressos al Grup al llarg del 2011.

512milions d’euros generats durant el 2011.

228milions d’euros en concepte d’ebitda a l’exercici 2011.

8 n link abertis n agost 2012

“La maduració del concepte de compartició té molt camí encara i el nou rol que està assumint abertis ens permet adquirir visi-bilitat davant el sector com un operador especialitzat en la gestió d’infraestructures”.

Cinc anys en el sector de satèl·litsUn dels camps en què és present abertis és el dels satèl·lits de comunicacions, on en els últims anys s’ha convertit en un important operador, després de situar-se com a soci de referència a Hispasat i Eutelsat. “Els satèl·lits són unes infraestructures de comunicacions singulars perquè estan situades a 36.000 quilòmetres d’altura, però no deixen de ser elements de xarxa, molt sofisticats i tecnifi-cats”, recorda Andrea Luminari.

A més de la seva participació accionarial a Hispasat, abertis és també un dels seus principals usuaris. I entre els serveis que ofe-reix es troba la distribució de la TDT. Mitjan-çant el satèl·lit, el senyal de TDT es distribueix a tots els centres emissors que difonen la televisió terrestre al territori espanyol. “Així, el satèl·lit és un dels mitjans de distribució de senyal que, complementat amb la xarxa de radioenllaços de distribució terrestre, pro-porciona una fiabilitat molt alta i amb una eficiència econòmica notable, en assegurar que el senyal està disponible a tot el territori, independentment d’on s’ubiquin els centres emissors, i tant per a centres d’abertis com de tercers que pugui difondre el senyal”, asse-nyala Sergio Tórtola, director de Tecnologia en la divisió de Telecomunicacions, qui afegeix que “també s’encarrega de portar les comu-nicacions de 51 ambaixades del govern espa-nyol a l’estranger (països en vies de desen-volupament, o accés de banda ampla molt limitat), utilitzant el satèl·lit com a sistema de transport de dades (VSAT). És un comple-ment perfecte per tenir sistemes de comu-nicació homogenis a qualsevol part del món, independentment de les infraestructures disponibles a cada país”.

L’aposta cap a Hispasat és decidida. Ara fa un any, Carlos Espinós, que havia format part del Consell d’Hispasat en representació d’abertis des del juliol del 2008, va ser nome-

virtuals tenen acords d’ús de la xarxa amb els operadors que disposen d’ella, la cobertura ha deixat de representar aquest avantatge i és quan sorgeix l’oportunitat per a un ope-rador d’infraestructures”. Andrea Luminari també es refereix a l’evolució que s’està pro-duint en el sector en relació amb la gestió de les infraestructures: “El model està canviant. Fins ara, la xarxa formava part del cor del negoci dels operadors; ara, a causa de la situ-ació econòmica que estem passant i de les fortes inversions necessàries per als nous serveis, és cada vegada més una equació entre cost i prestació”.

l’operador de xarxa i la compartició d’infraestructures El director general d’abertis telecom també es refereix a l’oportunitat que representa l’actual moment que viu el sector de les tele-

la xarxa actual d’abertis telecom proporciona una cobertura radioelèctrica que arriba gairebé al 99% de la població espanyola

comunicacions per avançar en el perfil de l’empresa com a operador d’infraestructures de comunicacions. Per a Tobías Martínez, “la necessitat d’emprendre un nou cicle inver-sor en una situació de crisi econòmica obliga a un ús més eficient dels recursos”. S’estima que aquest nou cicle inversor en xarxes requerirà d’uns recursos econòmics entorn dels 270.000 milions d’euros en els propers nou anys a Europa, en un entorn econòmic desfavorable.

El regulador europeu del sector Body of European Regulators for Electronic Com-munications (BEREC) va publicar el juny del 2011 un informe sobre la compartició d’in-fraestructures i espectre en xarxes mòbils en què s’estimaven estalvis del 15% al 30% en el cas de compartició d’infraestructures pas-sives, amb fins a un 10%-15% addicional per al cas de compartició de serveis gestionats.

agost 2012 n link abertis n 1110 n link abertis n agost 2012

També la majoria dels països de la Unió Euro-pea són favorables a la compartició d’infra-estructures sobre la base d’un ús més eficient dels recursos, elements de protecció medi-ambiental i de la salut, així com millores de cobertura, sempre que no vinguin en detri-ment de la competència.

Per a Tobías Martínez, “la figura d’un operador d’infraestructures és la millor solu-ció per a la compartició per la seva capacitat per racionalitzar les xarxes existents i opti-mitzar el desplegament de les noves, resultant ser el millor partner tecnològic i financer per als operadors de telecomunicacions”.

En aquest marc, la compartició d’infra-estructures per part d’operadors de teleco-municacions és un objectiu estratègic, i l’adquisició de les torres de comunicacions mòbils, un pas molt important cap a la seva consecució, com destaca Andrea Luminari:

abertis telecom al sector satèl·litsel Grup és soci de referència d’eutelsat i d’Hispasat, on és present des del 2007 i el 2008, respectivament.

Aquest any ha reforçat la seva presència a Hispasat amb la compra del 13,23% de Telefónica de Contenidos, fet que consolida la seva posició com a principal accionista del sistema espanyol de satèl·lits.

abertis telecom és accionista industrial a eutelsat amb un 8,35% del seu capital social.

— 1 —Centre de Control oest de Tres Cantos a Madrid. — 2 —abertis telecom presta serveis per a xarxes de seguretat i d’emergència a diverses comunitats autònomes i per a l’estat.— 3 —Torre de Collserola, ubicada al pic de la Vilana, pròxim a la muntanya del Tibidabo, a Barcelona.

1

2

3

agost 2012 n link abertis n 1312 n link abertis n agost 2012

nat conseller delegat de l’empresa de satèl·lits. Fins aquell moment, Espinós ocupava el càr-rec de subdirector general d’abertis telecom i director general de la Divisió d’Infraestruc-tures Satèl·lits.

La participació d’abertis en el sector de satèl·lits s’articula també a través d’Eutelsat, l’operador de satèl·lits europeu, on va entrar en el seu capital fa cinc anys, el 2007. El pas-sat mes de febrer, abertis va culminar un procés de col·locació accelerada entre inver-sors qualificats d’una part de les seves accions a Eutelsat. Així mateix, al juny es va arribar a un acord amb China Investment Corporation (CIC) per a la venda d’un 7% del capital de la companyia de satèl·lits. Després d’aques-tes dues operacions, abertis es manté com a accionista d’Eutelsat amb una participació del 8,35%.

Gestió d’altres xarxesEncara que a abertis se’l coneix i identifica principalment amb els serveis de xarxa per a la difusió de la televisió, el cert és que la diver-sificació d’activitats i la prestació de serveis per a altres operadors de telecomunicacions a través de les seves pròpies infraestructures o les de tercers formen part del seu portfolio d’activitats.

Així, ve oferint serveis per a xarxes de seguretat i emergència en diverses comuni-tats autònomes i per a l’Estat (servei de Socors

Marítim per a la Seguretat de la Vida Humana al Mar), serveis per als operadors finals de telecomunicacions, operadors de cable i d’ac-cés Wi-Fi, etcètera, així com la gestió de xar-xes de telecomunicacions d’altres compa-nyies, com Gas Natural o el recent contracte adjudicat per part de Correus per al mante-niment integral de la seva xarxa de teleco-municacions, composta per 2.974 quilòme-tres de fibra òptica i 225 emplaçaments distribuïts per tot el territori espanyol, durant un període de tres anys.

El camp més recent de diversificació és el relatiu als serveis per a la configuració de smart cities o ciutats intel·ligents, un nou concepte en expansió. “Aquesta línia d’activitat, en fase de prospecció, permet palanquejar el nostre posicionament com a proveïdor d’infraestructures crítiques per a administracions públiques”, assenyala el director de Màrqueting, Álex Mestre. “És necessari millorar l’eficiència en la gestió de les ciutats i disposem de les capacitats per ajudar les municipalitats en la transfor-mació necessària per convertir-se en smart. El nostre paper com a facilitador tecnològic i operador neutral permet a les ciutats comptar amb un soci que, de forma transversal i a partir de solucions tecnològi-ques innovadores, l’ajudi a gestionar millor els diferents serveis generant eficiències de cost”. n

la companyia segueix amb una diversificació gràcies a la qual més d’un 60% dels seus ingressos prové de serveis diferents de la tdt

el camp més recent de diversificació és el relatiu als serveis per a la configuració de ‘smarts cities’ o ciutats intel·ligents

Linkwww.abertistelecom.com

abertis avança cap al lideratge mundial en autopistes

abertis i OHL van firmar el passat mes d’abril un acord d’intencions per a la

integració a abertis de les concessions d’au-topistes que OHL gestiona al Brasil i Xile. L’operació –que està pendent de diversos requisits i tràmits habituals en aquest tipus de processos– està subjecta a l’aprovació dels Consells d’ambdues companyies. La transac-ció s’instrumentalitzarà mitjançant una combinació d’accions existents d’abertis i assumpció de deute.

El tancament de l’operació suposaria el lideratge mundial d’abertis en el sector de les concessions d’autopistes, amb la gestió de més de 7.500 quilòmetres, així com l’en-trada en un mercat en creixement i amb un marc concessional estable com el brasiler i la consolidació del seu lideratge a Xile.

Descripció dels actiusEls actius que s’integrarien a abertis són 9 concessions d’autopistes al Brasil, amb un total de 3.227 quilòmetres, i 3 concessions a Xile, amb un total de 342 quilòmetres.

Al Brasil, els actius estan localitzats als Estats de São Paulo, Minas Gerais, Rio de Janeiro, Santa Catarina i Paraná, amb quatre concessionàries dependents de l’Estat de São Paulo: Autovias, Centrovias, Intervias e Vianorte; i cinc concessionàries dependents de la xarxa Federal: Autopista Fernão Dias, Autopista Regis

reportatge

Bittencourt, Autopista Litoral Sul, Autopista Planalto Sul i Autopista Fluminense.

Es tracta d’un portfolio d’autopistes sòlid, que incorporaria al Grup una equilibrada cartera de concessions, i que milloraria subs-tancialment la vida mitjana del negoci d’au-topistes d’abertis.

A Xile, els actius que s’incorporarien a abertis són l’Autopista Los Andes, que connecta la ciutat de Los Andes amb la Ruta 5 Nord de Xile; Autopista del Sol, que uneix la ciutat de Santiago de Xile amb el port de San Antonio; i Autopistas Los Libertadores, que comunica la capital del país amb impor-tants ciutats al nord de la Regió Metropolitana de Santiago i amb les províncies de San Felipe i Los Andes.

Després de l’operació, abertis es conver-tiria també en el líder a Xile, on actualment és un dels majors operadors d’autopistes, amb la gestió de les concessionàries Elqui, rutas del pacífico i d’Autopista Central.

Una operació transformadoraEl president d’abertis, Salvador Alemany, va destacar que es tractaria d’“una operació trans-formadora per a la companyia, ja que incorpo-raria una àmplia xarxa d’autopistes en mercats estables i madurs com el Brasil i Xile, i multipli-caria les principals magnituds del Grup”.

Per la seva banda, el conseller delegat d’abertis, Francisco Reynés, va afirmar que “el tancament d’aquesta operació suposaria una fita en la història d’abertis, que assoliria el lideratge mundial en el negoci de les d’au-topistes de peatge, tant per quilòmetres ges-tionats –amb més de 7.500 quilòmetres de gestió directa– com per ingressos i Ebitda”. L’operació significaria la consolidació definitiva

El Grup estudia la integració de més de 3.500 quilòmetres d’autopistes al Brasil i Xile

Integració d’actius d’oHL


els actius que s’integrarien a abertis són nou concessions d’autopistes al brasil i tres més a xile

Linkwww.abertis.com

Traçat de les concessions d’autopistes gestionades per oHl a xile (a dalt) i al Brasil (a sota).

del procés d’internacionalització d’abertis, amb l’entrada en un mercat com el brasiler, primera economia d’Amèrica Llatina, amb un alt potencial de creixement actual i futur. El conseller delegat, Francisco Reynes, va des-tacar: “Tal com vam explicar a tots els nostres accionistes en la passada Junta General, la vocació actual d’abertis és la d’apostar definitivament pel creixement i per la inter-nacionalització”. n

Valparaíso

la Calera

limache

los Andes

san AntonioMelipilla

santiagode xile

x i l e

sao PauloRio de Janeiro

Belo Horizontefranca

Ribeirão Pretosao Carlos

Curitiba

florianópolis

B r a s i l

julio 2012 n LINK abertis n 15

«Els francesos es mostren més predisposats a acceptar inversions d’Espanya que d’altres països»

entrevista

entrevista amb el presidente de sanef

Alain Minc

14 n LINK abertis n AGoST 2012

El passat mes de desembre, el Consell d’Administració de sanef va elegir per

unanimitat Alain Minc com a president, en substitució de Pierre Chassigneux. En l’última dècada, el model de concessió de sanef ha permès al Grup gal invertir a llarg termini i contribuir a dinamitzar l’economia de les regions per on passen les seves autopistes. En aquest sentit, sanef comparteix amb abertis aquesta visió estratègica a llarg termini, en plena coherència amb les seves inversions. Un bon exemple d’això, i com a model de col·laboració públic-privada, és la inversió de 250 milions d’euros que la companyia va firmar recentment amb el govern francès. Una inversió destinada a millorar la integració de les infraestructures en el medi ambient i en els serveis que ofereix als seus clients. Aquesta és una de les tesis que defensa el nou president de sanef, Alain Minc. n n n

Què creu que pot aportar un perfil com el seu al govern d’una companyia com sanef? Tota empresa requereix una nova perspectiva, especialment per a algú que té una àmplia experiència. He conegut, al llarg de la meva experiència en el negoci de la consultoria,

TexT I foTos abertis

El nou president de sanef fa balanç dels primers mesos com a president de la companyia i analitza el rol de les infraestructures en el marc del context econòmic actual

PerfilAlain Minc (París, 1949) és enginyer civil per l’École des Mines de París i llicenciat per l’École Nationale d’Administration (eNA). Ha ocupat, entre d’altres, els càrrecs de director financer del grup industrial saint-Gobain, el de vicepresident de Compagnie Industriali Riunite International i el de director general de Cerus. el 1991 va crear la seva pròpia consultora, AM Conseil. Així mateix, entre el 1994 i el 2008 va ser president del Consell de seguiment del diari Le Monde. Actualment és també conseller de Caixabank i de Prisa.

AGoST 2012 n LINK abertis n 1716 n LINK abertis n AGoST 2012

En El fuTur vEurEM GrAnS invErSorS no EuropEuS invErTir En ‘uTiliTiES’ A EuropA”

AbErTiS éS El priMEr invErSor ESpAnyol i un dElS principAlS invErSorS ESTrAnGErS A frAnçA”

estrasburgReims

LilleCalais

Caen

Alençon

París

Langon

Pau

Troyes

saint-QuentinAmiens

Le Havre

n n n

Considera que mesures de col·labora-ció públic-privada en l’àmbit de les infraestructures són iniciatives inte-ressants per al finançament de nous projectes? Els Estats porten molt temps sense disposar de pressupost, per la qual cosa la realització d’infraestructures comportarà cada vegada més picar les portes del capital privat per finançar la inversió i els clients per a la com-pra dels serveis prestats. En el futur veurem grans inversors no europeus invertir en utilities a Europa.n n n

Què li sembla que abertis sigui el primer inversor espanyol a frança?abertis és el primer inversor espanyol i un dels principals inversors estrangers a França. Hem de situar-lo en primera línia, a la vista del públic. Els francesos es mostren més predisposats a acceptar les inversions provinents d’Espanya que d’altres països: un major sentit de compli-citat, menys por. n

moltes empreses i situacions diferents, i ara això, per tant, em porta fàcilment a un bench-mark permanent.n n n

Quin és el seu balanç després d’aquests primers mesos com a president del Con-sell d’Administració del grup sanef?Després de tres mesos, començo a entendre l’empresa amb totes les seves especificitats, al servei públic, pròspera i, no obstant això, obli-gada a modernitzar-se. Ara veig els eixos sobre els quals la gestió, amb el suport dels accionis-tes i el meu, pot centrar els seus esforços.n n n

Quins són els seus objectius per a sanef en aquest 2012? I, a llarg termini, com veu el futur de la companyia?Els objectius són simples: una major produc-tivitat, un augment de la comercialització, una millor optimització de l’estructura del deute i, per descomptat, perspectives de desenvolupament. Una empresa, a fortiori pròspera, ha de tenir projectes de creixement per evitar que la seva energia es debiliti.

Mapa de les autopistes que gestiona sanef, companyia del grup abertis, a frança.

n n n

Com a gran expert i coneixedor de la matèria, quina és la seva opinió sobre la situació que està vivint actualment europa des de la perspectiva de la crisi econòmica? Com està afectant aques-ta situació a l’economia francesa i al seu desenvolupament? Europa patirà uns quants anys. El deute públic (80% del PIB de mitjana) és fruit, essencialment, de tres dècades de covardia durant les quals els Estats han viscut a crèdit. El preu de la crisi i la recuperació representa només el 20% d’aquest 80%. Tots hauríem de fer el que ha fet Alemanya, que el 2002 es considerava l’“home malalt d’Europa”: estalvis pressu-postaris, augment de la productivitat del treball i del capital, un millor finançament de l’estat del benestar, una major flexibilitat del mercat laboral.

Espanya i Itàlia han començat les refor-mes necessàries. França, que estava menys amenaçada, no se n’escaparà.

ESpAnyA i iTàliA hAn coMEnçAT lES rEforMES nEcESSàriES. frAnçA, quE ESTAvA MEnyS AMEnAçAdA, no SE n’EScApArà”

El passat mes de setembre, un equip de persones de diferents àrees, naci-

onalitats i disciplines professionals d’abertis va travessar la gran bassa per portar a terme un nou projecte a Puerto Rico: la gestió de les autopistes PR-22 i PR-5 a través de metro-pistas, el consorci liderat per abertis i el fons d’inversió Goldman Sachs. Ha estat “un repte difícil, de risc”, admet Juan Rodríguez de la Rubia, líder del projecte. Especialment, afegeix, perquè “es va fer en dos mesos i mig de treball, quan el normal és que una iniciativa d’aquesta

equip

envergadura requereixi un mínim de quatre”. Afortunadament, celebra Luis Palazzi –direc-tor d’Operacions de metropistas–, “en aquest curt període de temps vam aconseguir conformar un excel·lent equip de treball”. Xavier Serra, Xavier Trafí, José Luis Rodríguez, Patricia García i Juan Rodríguez de la Rubia es van desplaçar expressament des de Bar-celona i Rodolfo Tagle, des de Xile. A Puerto Rico els esperaven Gonzalo Alcalde –conse-ller delegat de metropistas–, Stefan Sater –director financer– i Luis Palazzi. Tots ells,

Un reduït equip de col·laboradors d’abertis explica com ha viscut la posada en marxa i l’evolució de metropistas, que des del passat mes de setembre assumeix la gestió de dues autopistes a Puerto Rico, la PR-22 i la PR-5, per un període de 40 anys

Un equip jove amb un gran repte per davant

metropistas

— 1 —D’esquerra a dreta: Gonzalo Alcalde, Luis Palazzi, Patricia García, Rodolfo Tagle, Xavier Trafí, Juan Rodríguez de la Rubia i Xavier Serra.— 2 —D’esquerra a dreta: Stefan Sater i José Luis Rodríguez.

1

TeXT i foToS abertis

18 n Link abertis n AGOST 2012 AGOST 2012 n Link abertis n 19

coordinats per Juan Rodríguez de la Rubia i sota la supervisió de David Díaz, director general d’Autopistas América.

Les claus de l’èxitConstitueixen un equip jove, amb grans rep-tes. A l’inici del projecte, recorda Xavier Trafí, “érem un grup ben avingut, que va treballar amb bona sintonia i disciplina quan tocava: vam conviure dos mesos i mig com a amics, compartint feina i moments d’oci, sense oblidar-nos de mantenir la jerarquia de l’equip en el desenvolupament de les tasques”. Patri-cia García destaca que la “suma de coneixe-ments i experiències complementàries han estat la base perquè el projecte sigui un èxit”. Precisament, aquesta bona relació ha deixat empremta en l’equip de metropistas.

Si s’hagués de resumir en una sola les claus de l’èxit, Gonzalo Alcalde es quedaria amb “crear un nou projecte amb la implica-ció de tots”. Sobretot, afegeix Juan Rodríguez de la Rubia, gràcies a què “tots tenien auto-nomia i capacitat de decisió. L’objectiu era prendre decisions ràpides –just in time–, efi-cients i correctes”. Només així era possible desenvolupar un projecte des de zero, explica Rodolfo Tagle: “Amb un equip que desborda qualitat professional i humana es pot passar de l’escepticisme a l’èxit en temps rècord”.

evolució de la companyiaEn la fase de desenvolupament, quan es va avaluar una possible inversió i es va elaborar un pla de negoci, “vam fer una quantitat de suposicions i vam evaluar possibles escena-ris futurs, per intentar modelar el comporta-ment de la companyia”, explica Luis Palazzi. No obstant això, en iniciar operacions, la companyia va passar d’un règim “estacionari” a un altre “dinàmic”. Va ser necessari execu-tar accions oportunament “per mantenir la companyia en el curs desitjat”. Utilitzant com a analogia el vol d’un avió comercial, “les meves funcions anteriors se centraven en la identificació de noves rutes i en la preparació

Si S’hAGuéS de reSumir en unA SOlA leS clAuS de l’èxiT, GOnzAlO AlcAlde eS quedAriA Amb “creAr un nOu prOjecTe Amb lA implicAció de TOTS”

del pla de vol. Ara a metropistas, sóc a la cabina del pilot, avaluant les canviants con-dicions meteorològiques i prenent les accions per corregir les variables de vol, per arribar a la destinació desitjada a l’hora programada”, comenta el director d’Operacions.

entre Puerto Rico i espanyaUna diferència fonamental òbvia de la seva feina a metropistas és l’entorn internacio-nal, tant a nivell d’accionistes com de con-sultors i proveïdors, que no afecta les funcions però sí marca una diferència, no només en l’idioma sinó també en la forma d’enfocar els temes i el treball diari.

Tot i això, Gonzalo Alcalde defineix com a “enriquidor” el projecte a Puerto Rico, tant a nivell professional com personal. En el pla professional, ha suposat un repte considera-ble, tenint en compte que partia de zero amb les operacions d’una companyia totalment nova a nivell organitzatiu i amb la necessitat de prendre decisions ràpides a curt termini que no comprometessin els resultats a llarg termini. “Ha estat necessària una visió molt pràctica que garantís la posada en marxa del negoci, però amb un component molt impor-tant de relació amb l’Administració conce-dint”. D’altra banda, la contínua necessitat de presa de decisions, resolució de problemes i la implementació d’una nova organització

2

2

els ha obligat “a una fluïdesa en les relacions interpersonals i a una comunicació intensa amb tot l’equip, fet que ha generat un excel-lent clima de treball”. Segons el conseller delegat de metropistas, com a directiu res-ponsable d’una autopista en règim de con-cessió, “encara que la definició de tasques i funcions puguin ser similars, el context és molt diferent. Essencialment, a Espanya la feina estava molt més estructurada i formal-ment organitzada, ja que es tractava de donar continuïtat i millorar l’eficiència d’un negoci ja consolidat”.

A metropistas, en canvi, estan creant aquesta estructura i generant l’organització d’una companyia que fa només un any no existia. Es tracta, per tant, d’exercir funcions de direcció i coordinació d’equips, però en dues fases molt diferents de la vida d’una companyia. També destaca de nou la relle-vància que té en aquest cas la relació amb l’Administració, que genera “el clima de con-

el procés de negociació per a la gestió de les autopistes PR22 i PR5, ara el repte és “fer realitat allò que van plasmar en el nostre pla de negoci i, així, complir amb allò que vam prometre als nostres accionistes. Ara es tracta de portar la teoria a la pràctica”.

Adaptació a un nou entornDesprés dels primers mesos d’arrencada del projecte, l’equip de Puerto Rico coincideix a valorar aquesta primera etapa com a “molt positiva”, tant en l’àmbit professional com el personal. En l’àmbit laboral, destaquen l’oportunitat d’aportar a un projecte de nova creació l’experiència adquirida en els últims anys a abertis i el desenvolupament profes-sional accelerat que suposa un projecte d’aquestes característiques.

Per a Xavier Serra, l’àmbit personal és “l’aposta més important, que sempre dóna molt respecte i ha de ser analitzada a nivell familiar”. En el seu cas particular, considera que el coneixement d’una nova cultura, l’aprenentatge de l’anglès com a tercera llengua i la pròpia experiència que viuran seran un actiu molt valuós per a ell i la seva família. També reconeixen que la col·laboració de l’equip de transició i el des-plaçament final de quatre directius provi-nents d’abertis ha facilitat l’entesa del nou equip de management i l’adaptació de les famílies de manera conjunta a un nou entorn desconegut.

Encara en el terreny personal, Gonzalo Alcalde coincideix amb Xavier Serra en què és la seva primera experiència (juntament amb tota la seva família) internacional, cosa que suposa “un canvi cultural, adaptació a una nova realitat en un país diferent, etcè-tera. No obstant això, he de dir que el resum d’aquests sis mesos no pot ser més positiu, tant per a mi com per a la resta de la meva família”. Per a Luis Palazzi, “cada canvi és una oportunitat per viure noves experiències. També, amb cada canvi aprenem a valorar allò que tenim. És una barreja de melanco-lia per allò que deixem enrere i emoció pel que comencem a conèixer”. n

en AqueSTS SiS meSOS hAn AcOnSeGuiT cOnfOrmAr un equip de TrebAll que deSTAcA pel Seu “cOmprOmíS i dedicAció”

l’OpOrTuniTAT de creAr, eSTrucTurAr i deSenvOlupAr unA nOvA cOmpAnyiA hA eSTAT unA experiènciA únicA per A TOT l’equip

— 1 —Stefan Sater, director financer de metropistas.— 2 —Luis Palazzi, director d’operacions de metropistas.

— 3 —Stefan Sater, Gonzalo Alcalde i Luis Palazzi, en la celebració de la posada en marxa del projecte. — 4 —Vehicles de pista a les instal·lacions de metropistas.

1


fiança i diàleg necessari” en un tipus de negoci nou fins ara per a l’Autoritat de Carreteres de Puerto Rico.

Compromís i dedicacióL’oportunitat de crear, estructurar i desen-volupar una nova companyia ha estat una experiència única per a tot l’equip. “Les portes del meu despatx estan sempre ober-tes per a tothom. A cada conversa que tinc

amb el meu equip de treball, tracto d’ex-pressar clarament els nostres objectius”, explica Luis Palazzi. Un cop definits els objec-tius i els recursos disponibles, el director d’Operacions espera que “cada membre de l’equip tingui la confiança necessària per prendre decisions oportunes i imple-mentar aquelles accions que, d’acord al seu criteri, són necessàries per aconseguir les fites proposades”.

En aquests sis mesos, han aconseguit conformar un equip de treball que destaca pel seu “compromís i dedicació”, així com establir aliances amb proveïdors locals, creant un petit ecosistema d’empreses que com-parteixen un mateix objectiu. Amb l’esforç de tots, han aconseguit la confiança de l’Ad-ministració i la dels clients, els qui “valoren positivament els èxits assolits, però que també esperen molt més de nosaltres”, recorda Luis Palazzi.

Coordinació amb tots els actorsL’equip de management manté una estreta col·laboració i diàleg per coordinar els temes que són analitzats i presentats als accionistes, així com aquells que són tractats a les reuni-ons periòdiques amb l’administració conce-dent. Segons explica Xavier Serra, “la col·laboració amb tots els companys és directa i molt fluida”. Són un equip reduït de 60 persones encarregat d’establir les bases de la nova companyia en totes les seves àrees organitzatives, amb uns compromisos d’exe-cució de projectes molt agressius i una eficiència econòmic-operativa exigida molt elevada, “fet que requereix disposar d’un equip motivat, col·laborador, professional i experimentat”.

Segons Luis Palazzi, que va participar activament en la preparació de l’oferta i en

4

3

El passat mes d’octubre abertis va anun-ciar un nou contracte, juntament amb

el fons d’inversió Goldman Sachs, per a la gestió de les autopistes PR-22 i PR-5 de Puerto Rico. Parlem amb el Governador d’aquest Estat lliure associat als Estats Units, Luís Fortuño, qui ens ofereix el seu punt de vista en el sector després de l’aliança empresarial. n n n

Com valora que empreses espanyoles com abertis apostin per invertir en infraes-tructures al seu país?Doncs ho considerem de vital importància, per moltes raons. Primer, el simple fet que estiguem aconseguint atreure inversió privada a les nostres infraestructures és fonamental ja que ens permet alleujar una quantitat con-siderable de pressió sobre el pressupost con-solidat de l’Estat de manera que puguem

dedicar-ne més a altres àrees prioritàries per als nostres ciutadans com són la salut, la segu-retat pública i l’educació, per exemple. En això, el nostre cas no és únic al món. Al contrari, cada dia veiem com més i més estats i països estan propiciant la inversió privada en infra-estructures i altres gestions anteriorment considerades exclusives de l’Estat per poder reordenar les assignacions pressupostàries a tenor amb les exigències que la crisi econòmica mundial ens ha imposat a tots. Aquest és un tema que el president Salvador Alemany va abordar molt encertadament a l’editorial de l’edició de novembre de link abertis.

En segon lloc, més enllà del positiu impacte financer i pressupostari, aquest tipus d’inversió redunda sempre en una millor qua-litat tant de l’actiu físic de la infraestructura en si com del servei que en ella s’ofereix als usuaris. Fins i tot si el pressupost de l’Estat no fos un factor limitant, el cert és que el sector privat ha demostrat ser un millor gerent d’im-portants infraestructures i instal·lacions que el mateix govern. Almenys, aquesta ha estat la nostra experiència, no només en el cas d’al-tres infraestructures viàries –com ho pot ser el Puente Teodoro Moscoso, per exemple– sinó també en el cas d’instal·lacions com el nostre Coliseo de Puerto Rico i el nostre Centre de Convencions. I això es nota sobretot en el tema del manteniment –el govern és menys efectiu

«La nostra iniciativa d’Aliances Públic-Privades és àmplia»

entrevista

Governador de Puerto rico

Luis Fortuño

TexT abertis | FOTOS David Campos

El governador de Puerto Rico assegura que “hi haurà moltes oportunitats i projectes en els propers mesos i anys” i aposta per atreure inversió privada a les seves infraestructures per dedicar més pressupost de l’Estat a altres àrees prioritàries

22 n LINK abertis n AGOST 2012

Perfilelegit governador de Puerto Rico el 4 de novembre del 2008 amb la xifra de vots més alta de la història.

Va estudiar Batxillerat a la Universitat de Georgetown (Washington DC) i va cursar estudis de Dret a la Universitat de Virgínia, on es va graduar el 1985.

el 1994 es va convertir en el primer secretari del Departament de Desenvolupament econòmic i Comerç. L’any anterior havia exercit com a director executiu de la Companyia de Turisme de Puerto Rico.

Posteriorment, va exercir com a advocat fins al 2004, quan va ser elegit comissionat resident. Durant els següents quatre anys es va consolidar com el representant de Puerto Rico a Washington més productiu i amb més resultats.

Hem millOrAT SiGnificATivAmenT en TemeS de TrAnSpArènciA i OberTurA cAp AlS mercATS per recuperAr i mAnTenir credibiliTAT i AccéS AlS mATeixOS”

AGOST 2012 n LINK abertis n 25

consorci entre una empresa local i una altra empresa espanyola, antecessora d’abertis i que eventualment abertis adquireix i porta ja molts anys gestionant. I el cert és que ha estat una experiència extraordinàriament positiva. I confiem en què això mateix serà el que veurem en el cas de la concessió de la PR-22 i PR-5.n n n

Després de l’acord entre la concessionà-ria metropistas i el Govern de Puerto Rico per a la gestió d’aquestes autopistes, creu que abertis pot convertir-se en un partner destacat per al desenvolupament de més projectes de caràcter públic-privat?Doncs jo espero que sí. Però, per descomptat, dependrà també d’abertis i del seu interès a participar en futures licitacions de projectes públic-privats que tenim en agenda. La nostra iniciativa d’Aliances Públic-Privades és ben àmplia i l’estem avançant de manera bé agres-siva. Així que hi haurà moltes oportunitats i molts projectes en els propers mesos i anys. Evidentment, aquests seran estudiats, avalu-ats i licitats de la mateixa manera competitiva i transparent en què portem a terme la licita-ció de la PR-22 i PR-5, de manera que qualse-vol altre consorci amb interès tindrà la mateixa oportunitat. Però no hi ha dubte que fins ara l’experiència amb abertis pel que fa al Puente Teodoro Moscoso i amb metropistas pel que

en quin sentit creu que han notat els usuaris i els clients la gestió de les au-topistes PR-22 i PR-5 per part d’un con-sorci privat com és metropistas?No fa encara un any des que es va atorgar la concessió i que metropistas va entrar a ges-tionar la PR-22 i la PR-5. Sens dubte, hi ha molt per fer i caldrà una mica de temps per posar a totes dues a l’altura que estableix el contracte de concessió, però ja es nota la diferència. En primer lloc, en els aspectes més fonamentals de seguretat viària –que el propi consorci ha establert com a primera prioritat– com ho són el reemplaçament de tanques i la reparació de lluminàries, per exemple. En segon lloc, l’estètica i el paisatgisme han millorat moltís-sim al llarg de tot el trajecte. I tercer, i més important, el servei d’assistència a la carretera ha impressionant a tothom, ja que no teníem res semblant a Puerto Rico. El fet que a pocs minuts d’haver-te quedat encallat a la carre-tera vingui algú a oferir-te ajuda ja és una diferència que s’ha notat immediatament i que els usuaris han estat expressant pública-ment que valoren.n n n

Quins avantatges econòmiques creu que ofereix l’annexió de Puerto Rico com un estat més dels estats Units?Per a nosaltres, el tema de la incorporació de Puerto Rico a la Unió com un Estat federat en ple dret no és principalment un tema d’avan-tatges econòmics sinó de vindicació dels nos-tres drets civils i ciutadans, encara que per descomptat reconeixem que l’estaditat com-portarà també enormes beneficis econòmics per a Puerto Rico i la seva gent. Els porto-riquenys som ciutadans americans per naixe-ment des del 1917 i, no obstant això, a gairebé un segle de l’atorgament d’aquesta ciutadania, encara no tenim plens drets com a ciutadans americans. Per exemple, no tenim participació en l’elecció del president, qui, a banda de tot plegat, com a comandant en cap de les Forces Armades té la potestat d’enviar els nostres fills al capdavant de la batalla. No tenim repre-sentació plena al Congrés dels Estats Units –tenim a penes un representant sense vot a la Cambra de Representants i cap representant

que el sector privat a l’hora de portar a terme amb rigor un programa efectiu de manteni-ment que garanteixi la qualitat de la infraes-tructura a llarg termini–.

En tercer lloc, aquesta mena d’inversió privada a les nostres infraestructures propicia la transferència de tecnologia, peritatge geren-cial i millors pràctiques a un sector de vital importància per al nostre desenvolupament econòmic. Un operador de qualitat mundial, com ho és abertis, per exemple, comporta tecnologies, sistemes, models gerencials i millors pràctiques de les quals podem aprendre i aplicar en la gerència d’altres autopistes que opera la nostra Autoritat de Carreteres i Trans-port. En definitiva, que els beneficis de la inver-sió privada en una infraestructura en particular no es limiten a la millora d’aquesta infraestruc-tura sinó que impacta positivament a les altres.

Finalment, el fet que la nostra iniciativa d’Aliances Públic-Privades cridi l’atenció i des-

lA nOSTrA recuperAció ecOnòmicA Serà mOderAdA i GrAduAl, però nO Hi HA dubTe que Hem reencAminAT puerTO ricO en lA direcció cOrrecTA”

fa a la recent concessió de la PR-22 i la PR-5 ha estat molt positiva.n n n

en què consisteix el programa d’Alian-ces Públic Privades de Puerto Rico?La nostra iniciativa d’Aliances Públic-Privades és ben àmplia i ha tingut ja èxits extraordi-naris. En el primer any de la nostra gestió (2009) ens vam donar a la tasca de confec-cionar la legislació necessària. Vam estudiar la legislació vigent a altres Estats i països i he de dir que vam adoptar el que molts consideren ara el millor model de legislació d’Aliances Públic-Privades a tot Estats Units i probablement un dels millors del món. Vam identificar una llarga llista de projectes i vam establir prioritats per fases.

A la primera fase tenim, per descomptat, la concessió d’actius d’infraestructura viària i

unA inverSió feTA A puerTO ricO GAudeix d’exAcTAmenT leS mATeixeS prOTecciOnS que unA feTA A quAlSevOl pArT delS eSTATS uniTS”

perti l’interès inversor d’empreses espanyoles, com abertis, doncs és més que benvingut, encara que, per descomptat, donarem la benvinguda igualment a capitals d’inversió procedents d’altres països. En el cas d’Espanya, com que els vincles són naturals, primer, per ser històrics… no s’haurà d’oblidar que algunes de les infraestructures més impressi-onants que té Puerto Rico –com ho són les nostres muralles i fortaleses– les va desenvo-lupar la corona espanyola als segles XVI i XVII, i encara que ja no tenen la funció militar per a la qual van ser dissenyades, no hi ha dubte que segueixen sent importantíssims atractius turístics per als nostres visitants, com es pot apreciar en el més recent volum de Viator V, que abertis va tenir la gentilesa de dedicar-li a Puerto Rico.

En segon lloc, i ara de debò, perquè a banda dels històrics, els nostres vincles amb Espanya són també presents, vitals i molt con-crets, com ho exemplifiquen la presència a la nostra Illa de dos dels grups bancaris més importants d’Espanya, empreses d’asseguran-ces, de telecomunicacions, empreses comer-cials i així successivament.

I en tercer lloc, per descomptat, perquè ja tenim molts anys d’experiència prèvia d’in-versió a les nostres infraestructures de part d’empreses espanyoles, com va ser el desen-volupament, la construcció i la concessió del Puente Teodoro Moscoso, inicialment a un

de transportació ja existents, com les auto-pistes PR-22 i PR-5, ja concessionades a metropistas, i el nostre principal aeroport, la transacció del qual completarem en els prò-xims mesos. Però també vam incloure en aquella primera fase projectes d’infraestructura social, com la modernització i/o la nova cons-trucció de 103 escoles per al segle XXI –almenys una a cada municipi de l’illa– i la construcció d’una nova institució correcci-onal per a la nostra població penal juvenil.

Entre els projectes que tenim identificats per a futures aliances públic-privades estan la construcció de l’extensió de la PR-22 des d’Hatillo fins a Mayagüez, un projecte de trans-portació marítima entre l’illa de Puerto Rico i les illes-municipi de Vieques i Culebra, projec-tes d’energia i molts altres.n n n

26 n LINK abertis n AGOST 2012 AGOST 2012 n LINK abertis n 27

el pOSSible fuTur inTerèS d’AberTiS en AlTreS AliAnceS públic-privAdeS que ben AviAT pOrTArem A liciTAció ServiriA de pOrTA d’enTrAdA nATurAl Al mercAT de lA reSTA delS eSTATS uniTS”

lA nOSTrA iniciATivA d’AliAnceS públic-privAdeS éS ben àmpliA i HA TinGuT jA èxiTS exTrAOrdinAriS”

al Senat, en lloc de dos Senadors amb veu i vot, com tots els Estats, i cinc o sis represen-tants amb veu i vot a la Cambra, que seria la representació proporcional que ens tocaria d’acord a la nostra població. A més, el govern federal no ve obligat a tractar a Puerto Rico en igualtat a l’hora de fer assignacions pres-supostàries per a prestacions socials, per exem-ple, i en efecte no ho fa, en part precisament perquè no tenim el poder polític per fer valer els nostres drets.

Aquesta desigualtat no es dóna pel fet de ser porto-riquenys, sinó pel fet de residir al territori de Puerto Rico. És a dir, quan un porto-riqueny es muda a Florida o a Geòrgia, adquireix allà tots els drets plens que tenen els ciutadans d’aquests Estats, perquè viu ara a un Estat. I si un ciutadà resident de Florida o de Geòrgia es muda a Puerto Rico perd el seu dret de votar pel president i de tenir representació plena al Congrés, per exemple. Així que la desigualtat ve pel que fa a la condició territorial, no al nos-tre origen ni a la ciutadania que tenim. Per això, estem convençuts que la manera d’eliminar aquesta desigualtat i poder vindicar plenament els nostres drets ciutadans és deixar enrere la nostra condició de territori i aconseguir l’ad-missió de Puerto Rico com un Estat federat en ple dret.

Havent dit això, no hi ha dubte que Puerto Rico aconseguiria enormes avantatges eco-nòmics quan aconseguim aquesta incorpora-ció plena com a Estat de la Unió. I aquests avantatges van molt més enllà d’aconseguir la igualtat amb la resta dels Estats pel que fa a les assignacions pressupostàries federals per a prestacions socials com ho poden ser la salut i l’educació, entre d’altres, encara que aquest tema és molt important per a una gran part dels nostres ciutadans. Es tracta d’oficialitzar davant el món una condició pràctica molt real i és que l’economia de Puerto Rico és ja part integral de l’economia de la nació. El nostre sistema monetari, bancari i financer és part integral del sistema de la Reserva Federal en

tots els seus aspectes. Puerto Rico és part integral del territori duaner dels Estats Units. El nostre ordenament jurídic està integrat plenament al sistema federal de manera que totes les proteccions i salvaguardes que ema-nen de l’aplicació de la Constitució dels Estats Units apliquen igualment a Puerto Rico. En resum, que una inversió feta a Puerto Rico gaudeix d’exactament les mateixes protecci-ons de les que gaudeix una inversió feta a qualsevol part dels Estats Units. No obstant això, molta gent no coneix això i no hi ha dubte que la gestió d’atreure capitals d’inversió a l’illa se’ns fa costerut perquè molta gent no reconeix Puerto Rico com a part integral dels Estats Units pel sol fet de no ser un Estat.

En el tema econòmic –igual que en el tema de fer valer els nostres drets civils i ciu-tadans– la desigualtat té un preu. I en l’aspecte econòmic, el preu major és el desavantatge que tenim per no tenir totes les eines que tenen la resta dels Estats de la Nació a l’hora de competir en una economia globalitzada cada dia més exigent.n n n

Per primera vegada en quatre anys, el PIB de Puerto Rico ha tornat a créixer. Des del seu càrrec com a governador, quines mesures fiscals ha pres per do-nar resposta al dèficit públic?Quan vam començar la nostra gestió el gener del 2009 ens vam enfrontar a una situació fiscal veritablement abismal, molt pitjor que la que se’ns havia representat en el procés de transició.

Confrontàvem un dèficit pressupostari de 3.300 milions de dòlars –equivalent al 44% dels ingressos, en aquell temps proporcional-ment el pitjor dèficit de qualsevol jurisdicció dels Estats Units– incloent 960 milions en xecs emesos sense fons disponibles i altres 1.000 milions en comptes a pagar. De fet, en entrar no teníem ni tan sols fons en caixa per pagar la primera nòmina als treballadors públics, per cert, una nòmina que s’havia inflat en 57% en els 8 anys anteriors.

En resum, que estàvem al caire de la fallida i a punt que la cases avaluadores de crèdit degradessin la classificació de les nos-tres obligacions generals per sota de “grau d’inversió”.

Així que encara abans d’assumir el càrrec de governador, vaig haver d’anar a Nova York amb el nostre equip econòmic i financer per sol·licitar a les cases avaluadores una mica de temps per poder dissenyar i implementar un pla d’emergència fiscal. I em vaig comprome-tre a arreglar el desastre que havíem heretat. Sabíem que no teníem gaire temps, així que en temps rècord vam dissenyar i implantar un

pla per reduir despeses, augmentar ingressos i posar en vigor mesures urgents per estimular la nostra economia.

Tres anys i mig més tard m’enorgulleix reconèixer que hem aconseguit un progrés extraordinari. La nostra política fiscal i econò-mica ha funcionat i roman vigent… i romandrà vigent precisament perquè ha funcionat.

En aquest curt període de temps hem aconseguit reduir el dèficit en un 90%, de 3.300 milions de dòlars a només 333 milions –o 3,8% d’ingressos– en el pressupost que acabo de sotmetre a la Legislatura per a l’any fiscal que comença l’1 de juliol… el menor dèficit pressupostari que hàgim tingut des del 2004. I, si Déu vol, eliminarem totalment aquest dèficit per al pressupost que espero sotmetre per a l’any fiscal que començarà l’1 de juliol del 2013.

De fet, en els passats quatre cicles pres-supostaris, hem aconseguit reduir despeses en un 17% i augmentar els ingressos en un 14%. I en el procés hem aconseguit les nostres projeccions d’ingressos i despeses pràctica-ment al centau a cadascun d’aquest quatre pressupostos, quelcom que no es veia a Puerto Rico des de l’any 2000.

Com es podrà imaginar, això és una fita important quan ens comparem amb altres jurisdiccions en la nació, on veiem Estats ajus-tant les seves projeccions d’ingressos en el curs de l’any fiscal –quelcom que nosaltres no hem hagut de fer ni una sola vegada des que vam assumir el nostre mandat el 2009– per no citar el que estem veient en alguns països europeus.

En el procés hem millorat significativa-ment en els temes de transparència i obertura cap als mercats per tal de recuperar i mante-nir credibilitat i accés als mateixos. Això ens ha permès refinançar el nostre deute i fins i tot accedir al mercat per obtenir nous diners per invertir en infraestructura i estimular la nostra economia.

A part de la iniciativa d’Aliances Públic-Privades que ja hem discutit, vam implantar la reforma fiscal –és a dir, tributària– més àmplia de la nostra història. Ja hem reduït la contribució sobre ingressos als individus en un 25% i haurem de reduir-la a la meitat per a l’any 2016. Ja hem reduït la taxa corpo-rativa màxima del 41% al 30% i hem simpli-ficat el sistema anterior de 7 escales a només 3, amb taxes màximes del 20%, 25% i 30%. I a partir del 2014 haurem de reduir la taxa màxima al 25%.

El resultat de tot plegat ha estat positiu. La nostra economia dóna ja clars indicis d’una veritable recuperació. En els passats 12 a 18 mesos hem vist com indicadors principals com

les vendes als comerços, vendes d’automòbils, propietats immobiliàries, ciment i altres, estan tots a l’alça. Per primera vegada en 69 mesos, l’Índex Coincident d’Activitat Econòmica que publica el nostre Banc Governamental de Foment va entrar en terreny positiu el desembre del 2011 i ha mantingut aquest patró de creixement des d’aleshores.

I a penes el mes passat, la nostra Junta de Planificació, que té la responsabilitat primària de confeccionar les nostres projeccions eco-nòmiques, va revisar a l’alça la projecció de creixement del Producte Brut per a l’any fiscal 2012 que acaba aquest proper 30 de juny a un modest però encoratjador 0,9%, la primera

vegada que la nostra economia haurà crescut des del començament de la recessió que en el nostre cas va començar el 2006. I la projec-ció de la Junta per al fiscal 2013 és que tindrem el creixement d’1,1% que, tot i que encara moderat, serà el més robust que haurem tin-gut en vuit anys.

En fi, que la nostra recuperació econòmica serà moderada i gradual, però no hi ha dubte que hem reencaminat Puerto Rico en la direc-ció correcta.n n n

Com es veu des de Puerto Rico la situ-ació econòmica espanyola (europea) i com creu que pot afectar empreses que aposten per la diversificació i la inter-nacionalització, com és el cas d’abertis?Doncs, d’una banda, amb preocupació, ja que no hi ha dubte que si l’economia europea recau en una recessió profunda, això haurà d’afectar l’economia dels Estats Units i per extensió la nostra. I això no serien bones notícies per a ningú. De l’altra, som conscients de l’oportu-nitat que aquesta conjuntura podria repre-sentar per a economies a l’hemisferi americà

que de sobte poguessin representar oportu-nitats d’inversió més atractives per a empreses europees que la mateixa Europa.

Aquest és un tema sobre el qual vaig dialogar amb el conseller delegat Franciso Reynés durant la seva recent visita a Puerto Rico el mes passat. Ell mateix em comentava com la situació d’algunes economies a Europa estava fent més atractiva l’aposta d’abertis en economies d’aquesta banda de l’Atlàntic –i només cal veure la significativa incursió que l’empresa està fent al Brasil, per exemple– sense per això deixar de ser una empresa vital en l’àmbit europeu. I en aquest sentit, vam estar d’acord en què el cap de pont que abertis ha establert a Puerto Rico, no només amb el Puente Teodoro Moscoso i la seva participació en el consorci de metropistas que gestiona la PR-22 i la PR-5, sinó també el possible futur interès d’abertis en altres aliances públic-privades que properament portarem a licitació, serviria de porta d’entrada natural al mercat de la resta dels Estats Units, cosa que, per descomptat, ens omple de gran entusiasme. n

viatge

El pèndol de la història ha jugat caprit-xosament amb Estrasburg, de tal

manera que, en cada oscil·lació, a cada vaivé, la capital d’Alsàcia ha anat canviant, i això l’han convertida en una ciutat vital, amb caràcter i, en certa manera, diferent de la resta de ciutats franceses. Fundada l’any 12 aC pels romans com a campament militar de nom Argentora-tum –els carrers du Dôme i des Juifs són la còpia dels seus dos principals eixos–, va ser al segle V quan, ja en mans dels francs, el burg de Stra-tisburgum (“la ciutat de la ruta o de les carre-teres”) va començar a florir i a traçar la seva

El km 0 d’EuropaBatejada pels francs com “ciutat de les carreteres”, la capital d’Alsàcia encara és encreuament de camins, idees i persones. Amb una personalitat tan germànica com gala, el seu ric llegat cultural, la seva deliciosa gastronomia i el seu centre històric, la Grande-Île, són al·licients que justifiquen de sobra una escapada

TexT David Revelles | foTos Office de Tourisme de Strasbourg (www.ot-strasbourg.com)

28 n link abertis n AGOST 2012

un dels millors de França per la notorietat de les seves col·leccions.

Tampoc falten a la capital deliciosos parcs –com resistir-se al Jardí Botànic o el parc de l’Orangerie–, pulmons verds on relaxar-se abans, potser, de bussejar en el retaule de sabors locals. Perquè la inesgotable oferta gastronòmica estrasburguesa és colpejadora. De projectar aquest gust per la bona vida a través del paladar s’encarreguen les winstub, típiques tavernes locals que són el millor escenari per assaborir la cuina alsaciana. Aquesta, barreja de contun-dència germànica i refinament gal, presumeix de delicatessen com la celebèrrima xucrut, el baeckeoffe, la tarte flambée i, evidentment, la cervesa i els famosos vins blancs alsacians.

una megaurbs grisa i abduïda per l’eurocràcia segueix conservant el seu encant i unes fon-des arrels. Per a polsar la perpetuació d’aquesta genuïnitat, la Grande-Île segueix sent la coordenada perfecta: la ciutat vella, exemple únic d’arquitectura renana dels segles XV i XVI, és una illa delimitada pel riu Ill i el canal del Faux-Rempart declarada Patri-moni Mundial de la Unesco.

Ciutat amant de la cultura, a Estrasburg no falten magnífics museus que amaneixen la seva visita, alguns d’oripell com els tres que acull el Palau de Rohan, edifici sublim cons-truït a partir dels plànols de Robert de Cotte, un dels arquitectes de Versalles, i que deu el seu nom a la dinastia de prínceps-bisbes que es van succeir fins al 1789. El palau alberga el Museu de les Arts Decoratives, el de Belles Arts –una vasta col·lecció de pintura europea on no falten obres de Botticelli, Rafael, Dela-croix, Goya i Rubens– i el Museu Arqueològic,

personalitat pròpia, sempre a cavall entre les dues riberes del Rin.

La seva estratègica localització a la vora oest del riu, una de les principals artèries de comunicació d’Europa, la va convertir aviat en una ciutat rica, fet que acabarà dotant-la d’una singular autonomia com a ciutat lliure del Sacre Imperi Romà-Germànic. L’eferves-cència cultural va inundar la ciutat durant el segle XVI, convertint-la en un dels grans focus de l’Humanisme i de la Reforma, a la qual cosa va contribuir la impremta, invent con-cebut per Gutenberg durant la seva estada a Estrasburg.

Vocació ‘bon vivant’Molt ha canviat des d’aleshores o, en realitat, no tant. Perquè la ciutat que va acollir en un principi i institucions de la UE com el Parla-ment Europeu, el Consell d’Europa i el Tribu-nal Europeu de Drets Humans, lluny de ser

Estrasburg— 1 — el Quai des Ponts-Couverts és un dels quatre ponts del canal del riu ill . — 2 — la vida bull al casc històric. — 3 — els tramvies recorren gran part del casc urbà d’estrasburg.

1 3

2

AGOST 2012 n link abertis n 29

yVES

nO

TO-C

AM

PAn

ELLA

SéBA

STIE

n H

An

SSEn

S

ROTH

An

AIR

DIA

SOL

Un ciutat, dues ànimesVa ser a finals del segle XVII quan la definició del caràcter de la ciutat va experimentar un gir capital: els francesos la van fer seva des del 1681 fins a la dècada del 1870, fet que no només va suposar un canvi polític per a la ciutat, sinó també estètic. Hereus d’aquesta influència parisenca són molts dels edificis que poblen l’actual plaça Broglie i el carrer Brûlée: l’Hôtel Klinglin, el d’Hanau-Lichtenberg (actual Ajuntament), l’Hôtel des Deux-Ponts (actual seu del governador militar)… El reflux va arribar quan els prussians van aconseguir el control entre 1871 i fins al final de la Primera Guerra Mundial, un període que van fer aflo-rar una ampliació considerable de la ciutat cap al nord i l’est, i una arquitectura que repre-sentava l’eclecticisme històric de finals del segle XIX. Ineludibles d’aquella època al barri alemany d’Estrasburg són la monumental plaça de la República, edificis com el Palau del Rin, la Biblioteca, la Universitat i esglésies com la de Saint-Paul i Saint-Maurice. Encara que per a joies úniques, exemple de passió des-mesurada per l’Art nouveau, cap com la bella façana de la Casa Egípcia (1905), capritx modernista situat al carrer General Rapp.

Durant la Segona Guerra Mundial, la ciutat va tornar a ser alemanya sota control nazi. L’Estrasburg actual fa a penes 60 anys que va tornar a ser francesa, però Alemanya es troba a només uns quilòmetres, a l’altra banda del Rin. Potser l’expressió més clara de les dues ànimes d’Estrasburg –amb permís de l’alsacià plat xucrut garnie i el seu homò-leg germànic sauerkraut–, metàfora de la

seva dualitat, sigui l’ambivalent nomenclatura de l’avinguda Général-De-Gaulle: en els dos últims segles, aquesta via capital de la ciutat ha portat els noms de napoléon, del Kaiser, de la República Francesa i d’Adolf Hitler.

no obstant això, no ens equivoquem. Estrasburg és molt més que una mixtura d’elements alemanys i francesos, una mena de capritxosa mescladissa fruit dels vaivens de la història; en realitat, Estrasburg és una rara avis netament alsaciana: secularment independent, una mica díscola al centralisme parisenc –el dialecte alsacià, l’elsässisch, és aquí una llengua ben viva– i amb l’essència local a flor de pell.

Grande-Île, una joia insularCapbussar-se en l’essència de temps d’Es-trasburg és fàcil: només cal perdre’s sense rumb fix per la Grande-Île. Envoltada per les aigües del riu Ill, en aquesta petita illa es con-centra tota l’essència d’Estrasburg. és per això que a ningú va estranyar que, el 1988, la totalitat de la Gran Illa fos declarada Patri-moni Mundial de la Unesco. La raó? En aquest oasi de pau enmig de la gran ciutat segueix bategant l’Edat Mitjana, tant en les seves cases amb entramat de fusta com en la vin-tena de ponts que uneixen l’illa amb les dues vores de l’Ill.

Una de les icones imprescindibles de la Grande-Île és, sens dubte, la Casa Kammerzell. Situada al costar de l’Oficina de Turisme de la ciutat, les filigranes llaurades en els entramats de fusta d’aquesta casa –daten de 1589– dei-xen bocabadats els innombrables visitants

on dormir Hôtel Régent Petite france (5 rue des Moulins, Tel. 03 88 76 43 43, www.regent- petite-france.com). emplaçat al centre de la ciutat, l’edifici que des del segle xVii va ubicar un molí és avui un luxós hotel amb 72 magnífiques habitacions. Hôtel Cour du Corbeau (6-8 rue des Couples, Tel. 03 90 00 26 26, www.cour-corbeau.com ). És un dels hotels més suggeridors de la ciutat. Allotjar-se en alguna de les seves 57 habitacions és fer un viatge en el temps

a l’estrasburg del segle xVi. obert com a hotel des del 1528 –al seu dia batejat com Zum Rappen– a les seves habitacions es van allotjar personalitats tan importants com l’emperador del sacre imperi Romà-Germànic, Josep ii, o el rei de Prússia, frederic el Gran. Hôtel Régent Contades (8, avenue de la liberté, Tel. 03 88 15 05 05, www.regent-contades.com). les àmplies 47 habitacions i suites d’aquest quatre estrelles asseguren un allotjament refinat a la capital. Un al·licient més és el seu emplaçament, a un pas de la Catedral i amb les vores de l’ill a un pam. Hôtel Hilton strasbourg (1, avenue Herrenschmidt, Tel. 03 88 37 10 10, www.strasbourg.hilton.

com). Ubicat davant el centre de convencions, és una de les icones de la ciutat a l’hora d’allotjar-se. De la mateixa entitat gaudeix el seu restaurant le Jardin du Tivoli.

on menjar Restaurant Au Crocodile (10, rue de l’outre, Tel. 03 88 32 13 02, www.au-crocodile.com). Amb una estrella Michelin des del 2010, és, sens dubte, una de les coordenades gastronòmiques de la ciutat, un referent per a tot gurmet que es preui. Hi ha mil raons, però sobretot una: assaborir les propostes del seu xef, Philippe Bohrer, un dels més prestigiosos de frança. Restaurant le Buerehiesel (4, Parc de l’orangerie, Tel. 03 88 45 56 65, www.buerehiesel.com).

Generosa, original, passional… així és la cuina que el xef eric Westermann va projectar des dels seus fogons, una perpètua aproximació a la tradició alsaciana des de la modernitat. Restaurant Maison kammerzell (16, place de la Cathédrale, Tel. 03 88 32 42 14, www.maison-kammerzell.com). si la Casa kammerzell és, en si mateixa, una joia i un símbol de la ciutat des del 1427, el restaurant que acull no es queda enrere. Restaurant l’Alsace à Table (8, rue des francs-Bourgeiois, Tel. 03 88 32 50 62, www.alsace-a-table.fr). els amants del peix i el marisc fresc no poden deixar de recalar aquí, un de la brasserie de la mer més famosa de la ciutat.

guia per al visitant


que s’acosten fins a aquesta casa del segle XV, residència durant generacions de rics comer-ciants locals.

Per a joies, la que es troba a l’extrem sud-oest de l’illa de la Grande Île: el barri de la Petite France. Trufat de salzes i cases del segle XVI i XVII amb entramat de fusta amb grans teu-lades inclinades i amplis patis interiors, el lloc on antigament van treballar adobers, pescadors i moliners, és avui un dels racons més pinto-rescos de la ciutat. Recórrer els seus carrerons deixa un regust absolutament embriagador, la millor antesala per seguir gaudint amb el periple ara en els pròxims Ponts Coberts. Encara que les seves teulades van desaparèixer al segle XVIII, el seu nom ha prevalgut, igual que l’es-tampa impertèrrita de les quatre torres del segle XIV que els resguarden. Després de la incorporació d’Estrasburg a França el 1681, Vauban, el més famós dels enginyers militars de Lluís XIV, va construir un nou cinturó de defenses. no va ser l’única obra del marquès a Estrasburg. D’això dóna fe la Presa Vauban o Gran Exclusa, construïda el 1690 segons els plànols de l’enginyer.

Encara que, no hi ha dubte, si hi ha una coordenada magnètica d’Estrasburg, epicen-tre espiritual i patrimonial de la ciutat, aquesta és la seva catedral gòtica. Abans o després, es conegui la ciutat o sigui la primera vegada que s’hi recala, els passos per la Grande-Île porten irremeiablement fins al

Connexió parís-estrasburg

l’autopista A4, gestionada per la concessionària sanef,

filial d’abertis, és la via que comunica la capital francesa amb estrasburg. l’autopista

que sanef ha construït és el resultat de la dedicació i la

feina dels diferents equips del grup gal. en els últims anys,

s’han anat executant obres per millorar els desplaçaments i

facilitar la mobilitat dels usuaris. entre elles, la nova

circumval·lació sud de Reims, un dels treballs de major

envergadura, consisteix en un tram de 14 quilòmetres

inaugurat a finals del 2010 que ha permès descongestionar

l’àrea metropolitana d’aquesta ciutat. Actualment, sanef porta a terme altres obres de millora

a l’A4, com la pantalla de protecció acústica a la regió

d’Hombourg Haut, en un tram amb alta densitat de circulació

entre París i estrasburg. els treballs, que s’emmarquen dins

el projecte Paquet Vert que la concessionària ha posat en

marxa juntament amb el govern francès, finalitzaran el

pròxim mes de desembre.

imatge nocturna de la catedral gòtica de notre-Dame, cuya agulla de 142 metres d’altura exerceix un potent magnetisme.

linkswww.otstrasbourg.fr

vector gòtic de l’urbs, “prodigi de grandesa i delicadesa” com ho va definir Víctor Hugo. no exagerava gens. La façana del temple, un llibre en pedra conquistat per centenars d’es-cultures, és una riquesa ornamental colpidora.

Val la pena aproximar-se fins a la seva façana a diferents hores del dia per contem-plar les tonalitats diverses amb què es vesteix i desvesteix l’arenosa rosàcia del temple. Com imponent és la seva agulla: de 142 metres d’altura, aquest portentós pinacle va fer de la catedral fins al segle XIX l’edifici més alt de tota la cristiandat. Considerada una de les culminacions del gòtic –la seva primera pedra es va col·locar el 1015 i l’agulla es va acabar el 1439–, les vidrieres del segle XII al XIV, juntament amb el seu rosetó, són una de les imatges indelebles després de la seva visita. no menys suggeridor és el seu rellotge astro-nòmic renaixentista, virtuós treball de mate-màtics, rellotgers i artistes que cada dia, a les 12.30 h i amb puntualitat germànica, els autòmats del qual escenifiquen el pas del temps davant la mirada atònita dels visitants. Els mateixos que, després de salvar els 332 esglaons de l’escala de cargol que porten fins al terrat de la catedral, descobreixen l’última cara d’Estrasburg: la ciutat, sinalefa de temps, encreuament de camins, s’escampa a sota; mentre, a l’horitzó, sobre les teulades del gal Estrasburg, es veuen els Vosges i la Selva negra alemanya. n

Panoràmica de la seu oficial del Parlament europeu.

GEn

EVIè

VE

EnG

EL

ROTH

An

AIR

DIA

SOL

La unitat de Telecomunicacions d’abertis va presentar al passat Con-

grés Mundial de Smart Cities de Barcelona la primera smart zone instal·lada a Espanya, un banc de proves en què administracions locals i empreses del sector poden avaluar i compar-tir aplicacions i sistemes vinculats a la gestió de les ciutats intel·ligents en un espai físic que emula una microciutat.

SmartZone, un banc de proves per a ciutats intel·ligents

Telecomunicacions

abertis presenta SmartZone, un projecte de ciutat intel·ligent a petita escala i el primer d’aquestes característiques a Espanya. Un entorn obert a la comunitat d’usuaris i desenvolupadors per a ‘smart cities’

reporTaTge


La companyia també participa aL projecte europeu i-city, que desenvoLuparà projectes piLot ‘smart cities’ a barceLona, Londres, Gènova i boLonya

minació mediambiental i càmeres de vide-ogestió, es recullen les dades pertinents i es transporten mitjançant xarxes de comuni-cació Wi-Fi MESH, WIMAX, TETRA i GPRS fins a la Sala de Gestió ubicada a la seu d’abertis.

Tota la informació rebuda és processada de manera uniforme gràcies a una plataforma de gestió de serveis urbans (Urban Platform) que prepara la informació per ser visualitzada en AIRS, una solució tecnològica desenvolu-pada per l’operador que permet unificar els llenguatges utilitzats a les diferents tecnolo-gies de la smart zone amb l’objectiu de pro-cessar les dades recollides i desencadenar les accions necessàries. Des de la Sala de Gestió es realitza un seguiment continuat de les actuacions fins a la seva conclusió, s’analitza la càrrega de treball de les diferents flotes (cossos de seguretat, serveis municipals) i els temps de resposta, o per tal de millorar la prestació de serveis.

La SmartZone acull fabricants i desen-volupadors, amb la finalitat de provar equi-pament, desenvolupar aplicacions i tecnolo-gies per crear solucions que propiciïn la gestió integral de la ciutat.

abertis a la smart City expoL’Smart City Expo & World Congress va reu-nir experts nacionals i internacionals que treballen al sector de la innovació tecnològica per desenvolupar solucions dirigides a con-figurar ciutats intel·ligents, un àmbit en què és ja present a través de diferents projectes, com el programa europeu i-CITY –que impul-sarà projectes pilot de smart cities a Barcelona i a altres capitals europees–.

En aquest context, el director general d’abertis telecom, Tobías Martínez, es va referir a les smart cities com “una idea que promet ser extremadament revolucionària en les formes en què els ciutadans i les empre-

32 n link abertis n aGost 2012 aGost 2012 n link abertis n 33

D’aquesta manera, abertis manté des-plegada al voltant de la seva seu corporativa a Barcelona la primera ciutat intel·ligent a petita escala, on s’ubiquen els sistemes i les infraestructures necessaris per reproduir una smart city amb diversos serveis que es pres-ten en l’àmbit municipal.

A través de sensors de lluminositat, humitat, temperatura, aparcament, conta-

— 1 —Dispositiu instal·lat

a la smartZone de la seu d’abertis

a Barcelona.— 2 —

sala de Control de la smartZone

d’abertis telecom.

1

2

34 n link abertis n aGost 2012 aGost 2012 n link abertis n 35

Linkwww.abertistelecom.com

ses interactuen amb la ciutat i viceversa”. Tobías Martínez va assenyalar que, en el marc econòmic actual, “es requereix que la gestió de la ciutat estigui enfocada a aconseguir majors nivells d’eficiència i qualitat, amb la innovació com a nou eix vertebrador de totes les activitats”. També va recordar que “a aber-tis s’aposta per participar activament i ser partícips d’aquest canvi i estarem encantats de seguir parlant amb els que decideixin ser també smart”.

el projecte i-CiTYEl projecte i-CITY és un projecte europeu d’I+D de naturalesa TIC recolzat i finançat per la Comissió Europea, segons el programa ICT Pol icy Support Programme en la convocatòria CIP-ICT-PSP-2011-5. El nom complet del projecte és Linked Open Apps Ecosystem to open up innovation in smart cities. abertis col·labora activament en aquest projecte amb els seus equips d’inves-tigació i desenvolupament.

Els objectius principals d’aquesta inici-ativa són el desenvolupament d’un entorn europeu de proves en l’àmbit de les smart cities a les ciutats de Barcelona, Londres, Gènova i Bolonya, que possibiliti la demos-tració de diferents aplicacions i serveis d’in-terès per al ciutadà i les Administracions Públiques. El que es coneix com a serveis públics o serveis d’interès públic.

El projecte respondrà a la demanda social mitjançant una infraestructura oberta i accés Open Data. En el marc d’aquesta ini-ciativa, es dissenyarà una plataforma comuna i es posarà a disposició dels diferents usuaris

abertis a l’univers ‘smart city’la unitat de negocis de Telecomunicacions d’abertis compta amb una llarga trajectòria en el desenvolupament d’aplicacions en l’entorn de les ciutats intel·ligents, vehiculades mitjançant la col·laboració amb les administracions públiques de caràcter municipal. en aquest sentit, és present a diferents projectes, com el Projecte Barcelona Ciutat intel·ligent, en què s’ha desenvolupat una plataforma de gestió intel·ligent que recull les dades de sensors instal·lats al districte barceloní 22@, o el desplegament d’una xarxa Wi-fi a zones cèntriques i turístiques de la ciutat.

abertis, a través de la seva divisió de telecomunicacions, també porta a terme projectes en curs amb els ajuntaments de Montornès del Vallès, lleida i sant Cugat (Barcelona) amb l’objectiu d’optimitzar la gestió de serveis com la il·luminació, la mobilitat i la recollida de residus a la ciutat. en el desenvolupament de l’acord amb sant Cugat s’emmarca la inauguració del primer “carrer intel·ligent”. A la Comunitat Valenciana, la companyia ha col·laborat amb l’oficina de Gestió de la Mobilitat per a l’Ajuntament de Torrent (València) i ha desplegat també una xarxa de videocàmeres a l’Alfàs del Pi, per tal de millorar la gestió del trànsit i la connexió amb diferents seus municipals.

un City Open Apps Store, on estaran emma-gatzemats els serveis i les aplicacions per promoure el desenvolupament d’un ecosis-tema d’innovació oberta.

El coordinador del projecte és l’Ajunta-ment de Barcelona (a través de l’Institut Municipal d’Informàtica, IMI) i el consorci està format per Greather London Authoriy, Comuni di Genova, Comuni di Bologna, Fun-dació per a la Universitat Oberta de Catalu-nya, Fundació Privada per al Foment de la Societat del Coneixement, Fraunhofer, Cisco i abertis telecom.

El projecte tindrà una durada de tres anys, amb un pressupost aproximat de sis milions d’euros, i durant la vida del mateix es pretén realitzar diferents pilots que puguin

abertis ja desenvoLupa diversos projectes de ‘smart cities’ a ciutats com barceLona, LLeida, sant cuGat (barceLona) i torrent (vaLència)

provar més de 300 serveis involucrant 15.000 usuaris a Barcelona, 20.000 a Londres, 10.000 a Gènova i 3.000 a Bolonya.

abertis serà el coordinador del paquet de treball que té per objecte la implantació de la plataforma i la realització dels desen-volupaments necessaris per a la seva adap-tació a les diferents característiques de cada ciutat. La companyia també coordinarà el paquet de treball encarregat de l’explotació dels resultats i la realització d’escenaris i plans de negoci dels diferents models i serveis desenvolupats en el projecte. n

— 1 —Vista panoràmica de l’estand

d’abertis telecom al Congrés Mundial de

smart Cities de Barcelona.— 2 —

el director general d’abertis telecom, Tobías Martínez,

conversa amb el president de la Generalitat de Catalunya, Artur

Mas, en presència de l’alcalde de Barcelona, xavier Trias.

1

2

abertis ha desenvolupat i desplegat una sèrie de serveis i innovacions

perquè els desplaçaments dels clients per les seves autopistes siguin més còmodes i segurs. La Direcció de Tecnologia és la res-ponsable d’implementar aquestes solucions als camps de sistemes d’informació, peatge, telecomunicacions, ITS (Intelligent Transport Systems), túnels, seguretat i infraestructu-res elèctriques, entre altres disciplines. L’equip, format per 44 persones, es respon-sabilitza de les diferents fases del desenvo-lupament dels projectes; des de les especi-ficacions inicials fins a la seva posada en servei i traspàs a manteniment. Part de la seva activitat es reconeix com a I+D+i pel Ministeri d’Innovació i Ciència anualment. Aquesta direcció també participa activament representant el grup abertis en associacions i fòrums sectorials nacionals i internacionals.

Sistemes de Telecomunicacionsabertis disposa d’una infraestructura i xarxa de comunicacions pròpia d’alta capacitat per a serveis d’autoprestació de totes les aplicacions i sistemes de negoci, permetent la integració de veu, vídeo i dades en una única xarxa. La xarxa també té desplegats els sistemes de protecció tecnològica per donar resposta als requeriments i les nor-matives de seguretat de la informació.

La tecnologia al servei de les autopistes

Autopistes

abertis autopistas posa a disposició dels seus clients els últims serveis i sistemes per millorar la comoditat i la seguretat dels seus desplaçaments

reportAtge

TexT i foToS abertis

Nova solució per als peatges desenvolupada per la Direcció de Tecnologia d’abertis autopistas, adaptada a sistemes de pòrtics ‘free-flow’, reconeixement de matrícules, VAo, eCoViAT validació on-line i eMV, entre d’altres.

36 n liNk abertis n AGOST 2012 AGOST 2012 n liNk abertis n 37

Algunes de les últimes novetats tecnològiques implantades en sistemes de peatge són les següents:

Vies tot tipus de pagament. Des de la Direcció de Tecnologia s’ha desenvolupat una nova via de peatge que accepta qualsevol mitjà de pagament: efectiu (monedes o bitllets) i electrònic (targetes o telepeatge). Conjuntament amb la implantació d’aquest nou tipus de via a les diferents concessionàries, s’està realitzant un desplegament de sistemes d’àudio i vídeo que permeten atendre i resoldre remotament les incidències dels nostres clients, reduint el temps de resposta, percebent-se així un augment en la qualitat del servei.

Pòrtics ‘free-flow’. la tecnologia free-flow permet el cobrament de

peatge mitjançant la lectura dels dispositius de telepeatge, la classificació de la categoria del vehicle (lleuger, pesat, etcètera) i la lectura de matrícula de tots els trànsits que passen per sota del pòrtic a alta velocitat. Aquesta tecnologia es troba desplegada en el límit de concessió entre les concessionàries aumar i acesa (pk 258 de l’AP-7).

Sistema de reconeixement de matrícules (SRM). A totes les vies de peatge d’entrada i sortida de les autopistes AP-7 i AP-2, compreses entre la Y formada per Martorell-Sagunt-Alfajarín, s’ha desplegat una solució de reconeixement de matrícules. Aquest sistema permet reforçar la informació disponible sobre els recorreguts realitzats pels nostres clients i és de gran ajuda per a la resolució d’incidències.

Novetats tecnològiques als peatges

La infraestructura de comunicacions principal està basada en una xarxa de més de 1.400 quilòmetres de fibra òptica i es complementa amb una xarxa de dades MPLS per dotar-la de mecanismes d’alta disponibilitat.

Sistema de Transport intel·ligent Entre els sistemes ITS, podem destacar l’acabat de desplegar sistema de sensorit-zació basat en la detecció de dispositius Bluetooth (tecnologia de comunicacions de curt abast disponible en equips mòbils i portàtils, com telèfons, PDA, tauletes tàctils, navegadors, kits mans lliures, etcètera). Aquest sistema permet la caracterització dels fluxos de trànsit per calcular temps de recorregut, nivells de servei en pista (fluid, dens o congestionat) i poder informar a través de diferents canals els clients en temps real. Els sensors estan instal·lats en un rang d’entre 5-10 quilòmetres i identi-fiquen i avisen els centres d’operacions de l’estat del trànsit i de possibles alertes d’in-cidències en el trànsit.

abertis autopistas també disposa d’una àmplia xarxa d’equips ITS desplegats en pista com panells de missatges variables (497), circuit tancat de televisió (630), càme-res embarcades en vehicles, estacions de comptatge de trànsit (347), estacions mete-orològiques (97) o pals SOS (1504) que permeten als centres d’operacions gestionar la vialitat a les autopistes. Un important volum d’aquests equips disposen d’energia proporcionada per sistemes renovables basats en energia fotovoltaica.

Seguretat als túnels i àrees de serveisAquests sistemes ITS es reforcen particu-larment als túnels de les nostres autopistes, en tractar-se d’elements que per les seves pròpies característiques requereixen de major monitorització i control.

A més dels sistemes anteriors, els túnels disposen de sistemes de gestió d’energia, sistemes d’il·luminació, ventilació, detecció d’incidències basades en anàlisi de vídeo,

LA DIRECCIÓ DE TECNOLOGIA D’ABERTIS AUTOPISTAS HA CREAT UNA NOvA vIA DE PEATGE qUE ACCEPTA qUALSEvOL mITjà DE PAGAmENT EfECTIU I ELECTRòNIC

AGOST 2012 n liNk abertis n 3938 n liNk abertis n AGOST 2012

detecció de gasos, detecció d’incendis i sis-temes de radiocomunicacions i de difusió de missatges d’emergència per ràdio a l’in-terior de túnels.

De la mateixa manera, abertis ha implantat sistemes de vídeo vigilància i sistemes de lectura de matrícules en àrees de servei per millorar la seguretat i el servei als seus clients.

els centres d’operacions abertis autopistas disposa de quatre Cen-tres d’Operacions amb les eines més avan-çades per a la gestió de la vialitat de les autopistes. Dins aquests sistemes es troben aplicacions per a la gestió i l’atenció de les incidències, sistemes per a la gestió dels equips ITS o sistemes de gestió de flotes per a la localització dels vehicles per a l’atenció de la vialitat.

Els sistemes d’informació de trànsit estan connectats amb les administracions de trànsit competents (Direcció General de Trànsit, Servei Català del Trànsit i Direcció de Trànsit del Govern Basc) per intercanviar dades de l’estat del trànsit i visualització de càmeres de televisió.

informació i serveis al clientabertis autopistas ha dissenyat solucions perquè els clients de les autopistes puguin planificar amb facilitat els seus viatges, com el portal www.autopistas.com, que ofereix tota la informació en temps real i serveis diferenciats per a les diferents tipologies de clients de les autopistes: particulars i trans-portistes.

L’objectiu del llançament d’aquest por-tal és oferir el millor servei al client i respon-dre a les seves necessitats treballant per aconseguir la màxima seguretat i confort en els desplaçaments per la xarxa d’auto-

pistes. Mitjançant un mapa proporcionat per Google Maps, autopistas.com ofereix informació en temps real relativa a l’estat i la previsió del trànsit, temps de recorregut en els desplaçaments, alertes de totes les incidències que puguin produir-se a la xarxa d’autopistes i nivells de servei dels diferents trams de la xarxa. A més, permet visualitzar més de 1.000 càmeres que mos-tren l’estat del trànsit en temps real.

Ara, a més, els clients poden accedir a autopistas.com des de qualsevol disposi-tiu mòbil, així com des de punts d’informa-ció especialment dissenyats i instal·lats en àrees de serveis.

abertis també ha posat en marxa el primer servei específic de pàrquing per a professionals del transport a l’autopista AP-7, denominat Truck Park, i està localitzat a dues àrees de serveis: Montseny i Porta Barcelona. Les noves instal·lacions s’han equipat amb sistemes de vídeo vigilància i

seguretat perimetral, control d’accessos de vianants i de vehicles pesants, sistemes de reconeixement de matrícula, sistemes d’in-terfonia, servei Wi-Fi i televisió.

Sistemes de distribució d’energiaLes estacions de peatge i locals tècnics de les autopistes disposen de sistemes de distribució de l’energia controlables mitjan-çant sistemes PLC/Smart–grid. Aquesta tecnologia permet la supervisió i monito-rització de diferents paràmetres com la potència, els consums i altres variables elèctriques.

Aquesta tecnologia permet controlar i regular remotament des de qualsevol punt els consums energètics de les nostres instal·lacions. També s’està realitzant una renovació de canvis de lluminàries i d’instal·-lació de reguladors d’electricitat per millo-rar l’eficiència de la instal·lació i reduir el seu consum. n

les noves tecnologies aplicades a les autopistes milloren la seguretat i la comoditat dels clients.

Una versió específica del portal www.autopistas.com permet accedir als seus continguts des del telèfon mòbil.

En els seus més de 1.500 quilòmetres d’autopistes a Espanya, abertis desen-

volupa una intensa activitat dirigida a la millora contínua de la seguretat viària, en compromís amb els seus valors de servei a la societat i millora constant del servei al client. En aquest sentit, la companyia porta a terme diferents accions en diversos àmbits, que constitueixen els eixos fonamentals de la tasca d’abertis en matèria de seguretat viària.

La millora contínua de les infraestructures que gestiona el Grup es tradueix en una elevada qualitat del servei en circular per l’autopista. Per a aquesta finalitat, la companyia porta a terme accions fonamentals com són la millora del ferm a la calçada, la millora dels elements de senyalització vertical i horitzontal, i la instal-lació de nous elements de contenció i de pro-tecció, com passos de mitjanes o tanques per evitar l’accés de fauna a l’autopista.

Així mateix, la tasca en matèria de gestió del trànsit i de les incidències que abertis porta a terme, a través dels seus quatre Centres

Trajectes segurs: la màxima prioritat

Autopistes

Amb la mirada posada en la seguretat viària, abertis porta a terme en la seva xarxa d’autopistes a Espanya un ampli ventall de mesures com la millora de les vies, la millor gestió de les incidències, la sensibilització i la innovació

reportAtge

TexT i foToS abertis

Linksabertis autopistas www.autopistas.comfundació abertis www.fundacionabertis.org

PER A ABERTIS, LA CONTRIBUCIÓ AL fOmENT DE LA SEGURETAT vIàRIA éS UN DELS ASPECTES fONAmENTALS DE L’ACTIvITAT PREvENTIvA

d’Operacions situats al llarg de la seva xarxa, permet seguir incrementant i millorant siste-mes com les càmeres de control de trànsit, els panells de missatges variables situats als acces-sos de les autopistes o aquells específics en túnels que permeten detectar i senyalitzar possibles incidències. D’altra banda, la dispo-sició d’equips en determinades operacions especials i de punts d’assistència de Creu Roja en àrees de servei també contribueix a millorar la resposta davant possibles incidències.

Per a abertis, la contribució al foment de la cultura de la seguretat viària és un dels aspec-

tes fonamentals de l’activitat preventiva. Aquesta es materialitza a través de campanyes d’informació i sensibilització en els mitjans de comunicació, accions formatives internes o mitjançant la participació activa d’abertis a fòrums del sector.

A més de tot plegat, abertis participa activament en alguns projectes d’innovació, algun d’ells a nivell europeu, col·laborant amb diferents entitats en el camp de la seguretat viària. Destaca, entre d’altres, el projecte safe-TRIP, amb la participació en proves de vehicles circulant per l’autopista amb sistemes de vigi-lància i alerta per garantir una detecció imme-diata d’incidències.

Programa de Seguretat Viària de la fundació abertisEn el marc de la seva política de Responsabili-tat Social Corporativa, abertis promou, a tra-vés de la seva fundació, un Programa de Segu-retat Viària, que pretén informar i sensibilitzar la població sobre el problema del trànsit i la seguretat. El seu objectiu és informar i sensi-bilitzar la població sobre la necessitat d’una mobilitat segura i responsable. A partir de públics objectiu claus, com els conductors joves o els escolars, aquesta iniciativa vol arribar a tota la societat. El programa s’articula en qua-tre grans línies d’actuació: educació viària, divulgació i sensibilització, estudis de recerca i jornades tècniques. n

abertis autopistas ha culminat l’ampliació de l’autopista AP-7 des

de la Jonquera fins a Vilaseca-Salou. Iniciat el 2007, aquest projecte ha suposat la cons-trucció d’un carril addicional al llarg de 165 quilòmetres, així com l’eliminació de les barreres troncals de Mediterrani, el Vendrell, Tarragona i l’Hospitalet de l’Infant, una fita gràcies a la qual és possible circular sense parades des de la frontera amb França fins a València i Saragossa.

La implantació d’aquest sistema de peatge tancat, posat en marxa l’abril del 2011, va completar el projecte d’ampliació a tres carrils a l’AP-7 entre Mediterrani (enllaç de l’AP-2 i l’AP-7) i Vilaseca-Salou, que també va suposar la reforma d’11 enlla-ços a l’AP-7 Sud: Martorell, Gelida, Sant Sadurní, Vilafranca Nord, Vilafranca Centre, Vilafranca Sud, Altafulla, Tarragona, Reus, Vilaseca-Salou i Cambrils.

Així mateix, a la província de Girona, les obres del tercer carril de l’AP-7 van fina-litzar el passat 21 de juny i es van posar en servei el tercer i quart carril des de Fornells de la Selva fins a la Jonquera, després d’aca-bar-se els treballs de la capa de rodament sobre la calçada. El projecte d’ampliació de l’AP-7 a Girona es completa amb la cons-

Finalitzen les obres d’ampliació de l’AP-7

Autopistes

Amb la finalitat d’oferir un major servei a l’usuari i la millora contínua de la seva xarxa, abertis autopistas ha acabat els treballs de l’ampliació d’un dels corredors fonamentals de la península Ibèrica: l’autopista AP-7

reportAtge



trucció de tres nous enllaços: Fornells, Sant Gregori i Vilademuls. Les obres dels accessos de Fornells i Sant Gregori estan en marxa i està previst que estiguin llestos durant el primer trimestre del 2013. Per la seva banda, l’enllaç de Vilademuls entrarà en funciona-ment el juliol del 2013.

Durant la realització de les obres d’am-pliació, en tot moment han continuat ope-ratius dos carrils per sentit, fins i tot en els trams en obres. Així mateix, els trams ampli-ats s’han posat en servei progressivament, a fi de minimitzar les conseqüències sobre la fluïdesa del trànsit.

El conjunt d’actuacions que integren el projecte d’ampliació de l’AP-7 suposarà una millora substancial del corredor estra-tègic del Mediterrani. abertis destina gai-rebé 300 milions d’euros als projectes de l’AP-7 a Girona, que se sumen als 200 mili-ons d’euros d’inversió a Tarragona.

Avancen les obres a l’AP-6 L’autopista AP-6, corredor bàsic per a les comunicacions entre Madrid i el nord-oest d’Espanya, ha viscut en els últims anys un procés intensiu d’ampliació i millora, que té

el cOnjunT de leS ObreS de l’Ap-6 SupOSA unA inverSió per pArT d’AberTiS AuTOpiSTAS d’unS 90 miliOnS d’eurOS

— 1 —Ampliació a quatre carrils de l’autopista AP-7, a l’altura de Girona. — 2 —Vista aèria de l’eliminació del peatge troncal de Tarragona, a l’autopista AP-7.

2

1

AGOST 2012 n link abertis n 4342 n link abertis n AGOST 2012

com a objectiu incrementar la qualitat del servei mantenint els màxims nivells de segu-retat i comoditat en la infraestructura.

Entre les actuacions més destacades portades a terme a l’AP-6, destaca l’ampli-ació d’un tercer carril per sentit entre San Rafael i Villacastín (km 60,5 a 81) i la subs-titució dels viaductes d’Arenales, Sotillo i Lavadero per altres de nova construcció. El conjunt de les obres suposa una inversió per part d’abertis d’uns 90 milions d’euros.

Les obres d’ampliació de l’AP-6 seguei-

AberTiS deSTinA GAirebé 300 miliOnS d’eurOS AlS prOjecTeS de l’Ap-7 A GirOnA que Se Sumen AlS 200 miliOnS d’inverSió A TArrAGOnA

Durant la realització de les obres d’ampliació, en tot moment han continuat operatius dos carrils per sentit a l’AP-7, fins i tot als trams en obres.

D’esquerra a dreta, Josep lluís Giménez, director general d’abertis autopistas; Carles Jaume, subdelegat del Govern a Girona; Domènech espadalé, president de la Cambra de Comerç de Girona; i Josep Armengol, director de Construcció d’abertis autopistas, durant l’acte de presentació de l’estat de les obres de l’AP-7 a Girona el passat abril.

més de 17.000 transportistes utilitzen Truck parkDes de la seva posada en marxa el juliol del 2011 s’han convertit en un servei essencial molt sol·licitat pels professionals del transport.

els Truck park de montseny i porta barcelona han registrat més de 17.000 estades des de la seva obertura el passat mes de juliol. el nivell d’ocupació mitjà en els darrers mesos segueix creixent i ja s’aproxima al 30%, demostrant-se que aquest és un servei necessari perquè els professionals del transport puguin descansar amb seguretat per a ells i per a la càrrega que traslladen, i en què cada dia confien més clients a nivell nacional i europeu.les parades a Truck park poden ser puntuals, per unes hores o estades llargues. Fins ara, l’estada nocturna és el servei més sol·licitat. abertis autopistas, pionera a oferir solucions còmodes i de qualitat per als desplaçaments per carretera, posa a disposició dels seus clients un ampli ventall de productes a mesura que combinen estada i ofertes de restauració. Truck park és el primer projecte d’aquestes característiques a les autopistes espanyoles i ofereix als conductors professionals aparcaments vigilats i instal·lacions de descans exclusives amb serveis de dutxes, vending, sala de jocs, televisió i descans, bugaderia, zona Wi-Fi i zona reservada a la cafeteria de l’àrea de servei. n

el nivell d’OcupAció miTjà delS Truck pArk en elS dArrerS meSOS SeGueix creixenT i jA S’AprOximA Al 30%, cOSA que demOSTrA que éS un Servei neceSSAri

seguretat en trams en obres Durant la realització d’obres a la via, les autopistes estan operatives en tot moment, coordinant minuciosament els treballs a la calçada perquè l’afectació sobre el trànsit sigui la mínima possible. Seguint la norma-tiva, les obres s’aturen els dies festius. De la mateixa manera, abertis autopistas porta a terme les mesures de seguretat apropiades per als trams en obres, com la senyalització

dels treballs en els trams afectats, la infor-mació prèvia als panells de missatgeria variable situats a l’autopista, amb indicadors i recomanacions específiques per a les zones afectades, així com el reforç de la vigilància des del Centre d’Operacions a través de circuit tancat de televisió i d’equips de super-visió a l’autopista. Així mateix, per garantir la seguretat de les persones, es limita la velocitat màxima a 80 km/h. n

xen el seu curs segons el calendari establert i es preveu la finalització dels treballs al quart trimestre del 2012.

Les obres d’ampliació del tercer carril a l’autopista AP-6 entre San Rafael i Villa-castín són una continuació natural de les realitzades en els darrers anys, com el tercer túnel de Guadarrama, l’ampliació a quatre carrils entre Villalba i Valle de los Caídos, i l’ampliació del peatge de San Rafael, amb més vies automàtiques, de targeta i Via-T, entre d’altres.


entrevista | Àlex mestre, responsable de màrqueting de la unitat de telecomunicacions d’abertis

“El consum audiovisual a les llars està anant més enllà del televisor al menjador”n n n

Què aporta l’escenari televisiu l’aprovació de l’estàndard HbbTV?Les dades de consum de televisió a les llars segueixen creixent i això és a causa en part de les noves modalitats de consum dels continguts audiovisuals més enllà del televisor al menjador. Internet és una nova font de continguts però que fins al moment es consumien exclusivament en ordinadors i més recentment tauletes tàctils. Ara les televisions connectades permeten a l’espectador l’accés a continguts d’internet a través del receptor de televisió.Una de les grans aportacions de l’estàndard HbbTV resideix

a unir aquests dos mons en un nou concepte de contingut híbrid Broadcast-Broadband, on el mateix radiodifusor que distribueix contingut a través del seu canal convencional de TDT ofereix també un contingut específic per a la seva distribució a través d’internet. L’estàndard HbbTV permet, d’una banda, l’estandardització, fet que facilita al radiodifusor el desenvolupament d’una única aplicació interactiva independentment de la marca de receptor de televisió. De l’altra, HbbTV suposa un important avantatge per al teleespectador, mitjançant la integració d’internet dins del canal de TDT, que en termes domèstics

es tradueix en què s’accedeix al contingut d’internet des del propi canal TDT simplement pitjant el botó vermell del televisor. n n n

Quins han de ser els següents passos dels radiodifusors malgrat l’escenari de crisi?Tots els actors del sector audiovisual i tecnològic europeu estem contribuint a la creació d’aquest nou mercat. Els

fabricants estan començant a posar al mercat dispositius connectats amb capacitats HbbTV i els radiodifusors contribuiran al desenvolupament d’aquest mercat mitjançant continguts atractius, que aprofitin les prestacions d’aquest sistema.Entenem que el paper del radiodifusor va més enllà d’una oferta de continguts atractiva, com televisió a la carta o catch up (accés als continguts de l’última setmana). Estem treballant conjuntament amb l’objectiu de crear un model de negoci al voltant del servei. Al final existiran nous formats televisius que explotaran les possibilitats de combinar continguts lineals amb continguts interactius de forma sincronitzada. HbbTV és l’únic estàndard obert que fins ara ho permet.n n n

Quins productes i solucions oferiu a aquest segment del mercat?

abertis ha desenvolupat una plataforma de gestió de continguts en el núvol, que inclou inicialment serveis de vídeo a la carta, catch up, i també aplicacions sincronitzades amb la TDT i integració amb xarxes socials. La plataforma cloud que posem a disposició dels radiodifusors es perfila com una potent eina de monetització del servei HbbTV, en disposar d’una àmplia gamma de prestacions, que engloben des de l’encriptació de continguts broadband fins a passarel·les de pagament, gestió d’usuaris (CRM), recomanacions o publicitat dirigida. D’altra banda, la integració de la segona pantalla en el canal convencional de TDT, oferta a través de la plataforma d’abertis, incrementa l’abast de la influència del radiodifusor en l’entorn de l’espectador, mantenint la TDT com a punt d’entrada de tots els continguts.

Diversos radiodifusors autonòmics, com TV3, Telemadrid, IB3 , Canal Sur, Televisión de Galicia i Radiotelevisión de Canarias, així com la cadena de cobertura nacional La Sexta, ofereixen actualment un extens catàleg de continguts sota demanda, utilitzant la plataforma de serveis al núvol d’abertis. El paper d’abertis com a referent en fòrums internacionals ha facilitat un important acord amb la Unió Europea de Radiodifusors (UER), per realitzar un pilot demostratiu de les aplicacions desenvolupades amb l’estàndard HbbTV, durant la celebració del Festival d’Eurovisió i els Jocs Olímpics Londres 2012. Tots els radiodifusors associats a la UER que estan interessats a formar part d’aquest pilot podran utilitzar la plataforma cloud de gestió de vídeo d’abertis amb una aplicació HbbTV totalment personalitzable. n

linkabertis telecomwww.abertistelecom.com

Àlex Mestre analitza les tendències dels usos dels mitjans de comunicació audiovisual.

reportatge

abertis és un membre actiu dels principals organismes europeus en matèria d’estandardització de receptors híbrids i lidera diversos grups de treball sobre això

La televisió interactiva a l’abast de tothom

telecomunicacions


Durant el passat Mobile World Con-gress (MWC) celebrat a Barcelona, la

unitat de telecomunicacions d’abertis va demostrar la seva solució OTT (Over The Top) de televisió multipantalla al núvol, que pro-porciona tots els serveis necessaris per a la gestió de continguts on-line, des de la ingesta i la distribució al suport i solucions de mone-tització. A l’esdeveniment, abertis va anun-

televisors connectats, comprovant la viabi-litat de la seva solució en diferents sistemes operatius: Android, iOS i Windows.

Què és la televisió multipantalla ‘al núvol’?El servei de televisió multipantalla basat al núvol d’abertis telecom i NAGRA combina la tecnologia i l’experiència de les dues com-

ciar la creació d’una aliança estratègica amb la firma NAGRA, especialitzada en solucions de televisió multipantalla i en protecció del contingut, per llançar un servei al núvol per a proveïdors de serveis tant de televisió de pagament com en obert. abertis va realitzar demostracions d’aquest nou servei utilitzant una àmplia varietat de dispositius: smart-phones, tauletes tàctils, PC, set-top-boxs i

noves oportunitats de generar ingressos, alhora que les allibera de les complexitats tècniques associades a la implementació d’infraestructura pròpia. La solució treu par-tit de l’estreta integració dels serveis de difu-sió i de banda ampla amb un conjunt de capacitats avançades dissenyades per opti-mitzar la monetització dels serveis, incloent els models de subscripció, transacció i publi-citat, i micropagaments, així com suport de Hybrid Broadcast Broadband TV (HbbTV).

El nou servei és un component clau de la iniciativa de la Unió Europea de Radiodi-fusió per oferir als seus membres aplicacions genèriques per desplegar HbbTV durant els Jocs Olímpics de Londres i el Festival d’Euro-visió, esdeveniments que generen pics d’au-diència. n

panyies. NAGRA aporta components tecno-lògics per a la gestió de continguts, metada-des i drets digitals, mentre que la unitat de Telecomunicacions d’abertis s’ocupa de les operacions i el hosting de la plataforma als seus centres de dades, a més de l’optimitza-ció de les seves xarxes i infraestructura de transport per adaptar-les al nou servei. Així mateix, la companyia s’encarregarà de

l’edició i l’emmagatzematge de continguts, i aportarà la seva plataforma i els seus siste-mes de gestió de pagaments i de publicitat, juntament amb l’assistència als clients.

Avantatges per als proveïdorsAquesta solució aporta als proveïdors de serveis de televisió de pagament i de televi-sió en obert majors nivells de flexibilitat i

La unitat de Telecomunicacions d’abertis va participar per setè any

consecutiu al Mobile World Congress (MWC) 2012, que va tenir lloc a Barcelona del 27 de febrer a l’1 de març. A l’edició d’aquest any, que es va celebrar sota el lema Redifining Mobile, la companyia va desplegar la xarxa digital per a la realització de les demostracions de TV Mòbil DMB i de ràdio digital DAB i la seva evolució tecnològica, DAB+. A través d’aquestes demos-tracions, amb la col·laboració del radiodifusor britànic BBC, que va cedir els seus continguts emesos en directe, es va poder comprovar la viabilitat dels estàndards DAB i DMB per a la transmissió de ràdio digital i televisió mòbil, i la seva recepció en suports mòbils (smartphones i tauletes tàctils).

Durant l’esdeveniment, abertis va presen-tar també els seus desenvolupaments dirigits a les comunicacions per a cossos de seguretat i emergència a través de suports mòbils i va rea-litzar demostracions de les plataformes que ha desenvolupat en l’àmbit smart cities, com la primera smart zone d’Espanya i el projecte Bar-celona Ciutat Intel·ligent. Pel que fa a la Televisió Connectada, abertis va demostrar durant l’es-deveniment la seva solució OTT (over the top) de televisió cloud multipantalla (al núvol), que proporciona tots els serveis necessaris per a la gestió extrem a extrem de continguts on-line a operadors, radiodifusors i proveïdors.

Solucions per a múltiples dispositiusabertis va fer les demostracions utilitzant diversos tipus de dispositius: smartphones, tauletes tàctils, PC, set-top-boxs i televisors connectats, comprovant la viabilitat de la seva solució en diferents sistemes operatius: Android, iOS i Windows. Des del 2006, la unitat de Tele-comunicacions d’abertis és el Proveïdor Ofi-cial de Xarxes de Televisió en Mobilitat del MWC. A totes les ocasions, l’operador d’infra-estructures de telecomunicacions del grup abertis ha desplegat i operat xarxes de dife-rents tecnologies, garantint el desenvolupa-ment de les demostracions tècniques que tenen lloc durant l’esdeveniment. n

— 1 —El príncep Felip de Borbó, a l’estand d’abertis telecom.

— 2 i 3 —Multitud de visitants del Mobile World Congress 2012 es van mostrar interessats en les novetats d’abertis telecom.

abertis presenta les seves novetats per a suports mòbils

MoBilE World CongrESS 2012

La companyia va presentar solucions ‘cloud’ multipantalla, televisió connectada i aplicacions en mobilitat dirigides a ‘smart cities’

no

tíc

ies


TExT i FoToS abertis

Linkwww.mobileworldcongress.com

1

2

3

Des del passat mes de maig, ja es troben en funcionament les renovades àrees de ser-vei d’Altube (Àlaba). Els nous establiments compten amb una superfície de 2.300 metres quadrats construïts i disposen d’una major oferta en restauració. Cada àrea disposa d’un restaurant La Pausa i un comerç The Market. A més, a la nova oferta se suma la remodela-ció de l’hotel As.

l’àrea de la Selva a l’AP-7abertis autopistas i Áreas van inaugurar el passat mes de març la remodelació de l’àrea

abertis autopistas va adjudicar a Áreas la concessió de les sis àrees de

servei que es troben a l’autopista AP-68 (Bilbao-Saragossa), gestionada per avasa. Es tracta de les àrees d’Altube, Logronyo, Calahorra, Tudela, Sobradiel i Arrigorriaga, el contracte de les quals finalitzarà el 2026.

El conveni contempla la remodelació integral de les àrees de servei d’Altube, Logro-nyo, Calahorra, Tudela i Sobradiel, amb la finalitat d’adequar l’oferta actual a la demanda dels diferents clients. Per a aquest projecte, Áreas portarà a terme una inversió total de 7,5 milions d’euros.

imatge personalitzadaLa renovació de les àrees es realitzarà desta-cant l’atenció personalitzada i la fidelització dels clients, potenciant l’atenció directa i adequant els espais per maximitzar el servei i la venda. Les àrees disposaran de serveis com dutxes, guarderia i espais de joc per als nens. Així mateix, comptaran amb una major vari-etat d’assortiment, amb major presència de productes específics de la zona. També s’am-pliarà la superfície comercial. Totes les àrees comptaran amb una nova imatge, persona-litzada i acurada, i seran operades sota dife-rents marques comercials per adequar-se millor a la demanda: The Market, La Pausa, Cafè Cafè, Il Caffè di Roma, As Hotel Express i Ars.

Les àrees de servei a les autopistes AP-68 i AP-7 es renoven

AuToPiSTES

La remodelació de les àrees de servei suposa un pas més en la voluntat d’abertis i Áreas d’adaptar les àrees de servei a les necessitats dels diferents clients de l’autopista

TExT i FoToS abertis

de servei de la Selva (Girona), situada a l’au-topista AP-7 en direcció Barcelona.

La renovada àrea disposa d’una major oferta en restauració, ja que disposa d’un restaurant Burger King, així com una cafeteria Il Caffè di Roma i un comerç The Market. Es tracta del segon establiment que es posa en marxa amb aquesta nova fórmula comercial inèdita a les autopistes espanyoles, després de l’obertura, el maig del 2011, de l’àrea de servei del Vallès (Barcelona), on s’han duplicat les visites des de la seva remodelació. n

no

tíc

ies


El projecte de l’A813 millora l’accés a Caen i incorpora els requisits mediambientals més avançats en matèria d’autopistes.

Són en total quatre quilòmetres de longitud, que connecten l’A13 des de

Banneville-la-Campagne fins a la RD 613 a Frénouville, Calvados. L’A813 millora l’accés a Caen i resol els problemes de trànsit a la RD 613, portant-se una part del seu trànsit a l’A13. El cost de l’obra, cobert en la seva totalitat per sapn, és de 35 milions d’euros.

El diàleg, fase essencial del projecteSota la proposta de construcció de l’A813, sapn va mantenir reunions per consultar cada etapa del projecte i recollir opinions, revisar les sol·licituds i notificar als residents de la zona afectats. Aquestes reunions es van centrar en el manteniment dels accessos durant la fase de construcció, el flux de treball, el tipus d’intervencions de les empreses que intervenen en els treballs sobre el terreny o els estudis acústics i paisatgístics.

Una autopista acabada segons el pla inicialL’autopista A813 es compon principalment de quatre quilòmetres de via en ambdós sentits de circulació, una intersecció completa amb l’A13, la realització d’una nova rotonda a Frénouville, tres obres d’art, dues estacions de peatge, una conca de tractament d’aigua i una planificació del territori per preservar el medi ambient i respectar l’entorn dels residents. Tots els treballs es van completar en 18 mesos.

En marxa el nou tram de l’A813 a Caen

AUtopistEs

tExt i fotos abertis

Menor impacte en el medi ambientLa construcció de l’A813 incorpora els requi-sits mediambientals més avançats, exigits en tot gran projecte d’autopistes. En els estudis de viabilitat, els inventaris de fauna i flora realitzats al territori van permetre a sapn identificar les mesures que havien d’aplicar-se per preservar el medi ambient.

La protecció de les aigües, tant de la superfície com subterrànies, es va traduir en la producció d’estructures hidràuliques i d’una conca de tractament de residus. sapn es va comprometre a compensar l’impacte del tra-çat de la carretera sobre el pantà de Frénou-ville. La planificació del territori està subjecta a un treball específic per completar la integra-ció de la infraestructura en el seu entorn, mit-jançant la restauració de tanques i trams arbrats. sapn ha dedicat el 8% del pressupost d’aquest treball al medi ambient. n

El passat 6 de gener, la concessionària sapn, filial del grup abertis, va posar en servei l’autopista A813, situada als afores d’aquesta localitat francesa

sobre sapnfundada el 1963, sapn explota 368,5 quilòmetres d’autopistes (A14 - A13 - A29) al llarg de tres regions: illa de frança, Alta i Baixa-normandia. sapn és filial del grup sanef, que gestiona un total de 1.757 quilòmetres d’autopistes a frança i del qual abertis té un 52,5%.

Exemple de pòrtic free-flow que sanef va instal·lar el 2008 a la seva autopista A1 al seu pas per surveillers (parís).

Construït a la dècada del 1960, quan la població de Vancouver era de

800.000 habitants, el pont de Port Mann és actualment de pas obligat per a 800.000 vehicles per setmana. El pont, que actualment disposa de cinc carrils i connecta amb l’Au-topista 1, ja no satisfà les necessitats de mobilitat de la ciutat, en suportar congesti-ons de trànsit de fins a 14 hores al dia. El projecte de renovació del pont de Port Mann i de l’Autopista 1 ha estat dissenyat per reduir aquest gran volum de trànsit i proporcionar un corredor que satisfaci les necessitats de 2,2 milions d’habitants de l’àrea metropoli-tana de Vancouver i d’un milió de residents addicionals que s’esperen a la regió durant els propers 30 anys.

El projecte d’infraestructures de transport, el més important fins ara a la regió, inclou duplicar la capacitat del pont i l’ampliació de l’autopista de Vancouver a Langley en 37 qui-lòmetres. Quan hagi acabat, permetrà reduir fins a un 30% el temps de recorregut, l’equi-valent a una hora al dia per als usuaris. Així mateix, permetrà desenvolupar nous serveis

sanef instaura el telepeatge ‘free-flow’ al Canadà

AUtopistEs

sanef i Egis Projects han firmat un contracte per a l’explotació del peatge electrònic al pont Port Mann de Vancouver, per tal de facilitar la circulació de més de dos milions d’habitantstExt i fotos abertis

de transport com el futur sistema ferroviari i un autobús de la línia ràpida a l’Autopista 1.

Un projecte ambiciós i innovadorEl projecte de renovació de l’Autopista 1 comporta la construcció d’un nou pont amb obencs de 10 carrils de circulació. Estarà equi-pat amb un únic pòrtic de telepeatge free-flow que abraçarà tots els carrils i permetrà millorar la fluïdesa del trànsit. Existeixen dues maneres de reconeixement dels vehicles per portar a terme el cobrament de peatge: la lectura de matrícules a través de les càmeres instal·lades al pòrtic o el reconeixement de vehicles a través de la lectura RFID (tecnolo-gia d’identificació per radiofreqüència).

El consorci sanef-Egis projects, puntal tecnològicÉs gràcies a la seva reconeguda experiència en aquesta àrea que el consorci sanef-Egis Projects va guanyar el contracte per operar en el pòrtic de telepeatge. sanef i Egis són accionistes a parts iguals de l’operadora Trans-Canada Flow Tolling Inc, que explotarà per

un període de 7 a 11 anys el peatge del pont Port Mann.

El pòrtic entrarà en funcionament el desembre del 2012, moment en què s’espera que 130.000 vehicles transitin diàriament pel pont. Per fer front a l’afluència de petici-ons al sistema de subscripció, es crearà un centre d’atenció al client.

A Vancouver, sanef i Egis Projects explo-ten des de l’any 2009 el sistema de telepeatge en el pont Golden Ears, que va ser el primer a instaurar peatge a la regió. “Aquesta és la pri-mera vegada que es desplega un sistema de telepeatge d’aquesta magnitud. Servirà de referència a tot Amèrica del Nord”, va anunciar Francois Gauthey, director general del grup sanef. “Aquest ambiciós projecte és part de la política general del Grup i demostra la capa-citat de sanef per respondre amb eficàcia els problemes de trànsit urbà”, va afegir. n


no

tíc

ies

abertis ha obert nous canals de comu-nicació social a internet. L’objectiu és

apropar-se als seus diferents públics i a la soci-etat en general, oferint-los una major informa-ció i aprofitant les possibilitats de les xarxes socials. En línia amb el compromís d’abertis amb la informació i la transparència, el Grup ha llançat recentment nous canals de comunicació en l’anomenat web social. L’objectiu és oferir, aprofitant el potencial de comunicació i inte-racció directa amb el públic que ofereixen les xarxes socials, una major informació documen-tal i audiovisual.

Vídeos a YouTubeAl canal corporatiu d’abertis a YouTube (www.youtube.com/AbertisGroup), es troben dispo-

nibles els vídeos de presentació del Grup en diversos idiomes, així com les retransmissions de les últimes Juntes Generals d’Accionistes, presentacions de resultats anuals, així com altres gravacions d’interès.

Fotos i documents a Flickr i SlideshareEls usuaris d’internet també poden localitzar al canal corporatiu de Flickr (www.flickr.com/abertis) nombroses imatges relatives a la com-panyia, les seves unitats de negoci i els seus esdeveniments, organitzades mitjançant galeries

Nous canals de comunicació al web social d’abertis

TelecomunicacionS

La companyia ha obert noves línies de comunicació a internet, amb canals a YouTube, Flickr, Slideshare i TwitterTexT i FoToS abertis

LinkYouTubewww.youtube.com/abertisGroupFlickrwww.flickr.com/abertisSlidesharewww.slideshare.net/abertis/Twitterwww.twitter.com/abertispress

i àlbums. Per la seva banda, el canal d’abertis a Slideshare www.slideshare.net/abertis/ disposa de nombrosos documents, com informes anu-als, presentacions, dossiers de premsa i fullets.

Twitter per a mitjans de comunicacióAixí mateix, amb l’objectiu de donar una millor atenció als mitjans de comunicació, abertis ha obert un canal específic per a ells a Twitter (@abertispress). Es tracta d’un canal privat d’accés exclusiu per a mitjans de comunicació que afa-voreix la comunicació i la fluïdesa de la infor-mació amb aquest sector. n

— 1 —canal corporatiu d’abertis a YouTube. — 2 —espai per a mitjans de comunicació a Twitter. — 3 —Slideshare allotja documents d’abertis. — 4 —continguts gràfics d’abertis a Flickr.

1

432

Vista virtual del futur aspecte de l’aeroport londinenc gestionat pel grup abertis.

abertis i l’Ajuntament de Luton (Luton Borough Council) han firmat un acord

que permetrà a la concessionària gestionar i explotar l’aeroport londinenc durant tres anys més. abertis, juntament amb Aena, es van adjudicar l’aeròdrom el 1998 per 30 anys (fins al 2018), període que ara s’amplia fins al 31 de març del 2031. abertis controla el 90% i Aena el 10% de la societat gestora de l’aero-port, el cinquè més gran del Regne Unit. Es tracta de l’aeròdrom seu de la companyia low cost easyJet i d’una important base operativa per a altres aerolínies.

integració de les dues propostesL’acord garantirà la integració dels elements principals de les dues propostes durant el disseny dels plans per millorar l’accés a l’ae-roport, optimitzar l’experiència dels passat-gers, augmentar la capacitat i crear el major valor possible per als socis empresarials i els

Acord amb l’Ajuntament de Luton sobre el futur aeroport

aeroporTS

abertis i l’Ajuntament arriben a un acord per al desenvolupament futur de London Luton Airport, amb una ampliació de tres anys de concessióTexT i FoToS abertis

usuaris, a més d’un volum de treball que es xifra en 4.750 llocs de treball.

L’augment de la capacitat de l’aeroport es realitzarà dins els límits actuals, per la qual cosa s’utilitzarà la pista actual. La sol·licitud del permís de construcció serà presentada per LLAOL i estarà subjecta al corresponent procés de consultes, inclosa la consulta pública de les autoritats locals d’urbanisme.

Beneficis de l’ampliacióLa futura ampliació suposaria un augment de la capacitat de l’aeroport que permeti gestionar entre 16,5 i 18 milions de passatgers anuals. Per això, es calcula que l’aeroport londinenc de Luton impulsarà la creació de 440 nous llocs de treball directes per cada milió de passatgers addicional que transiti per les seves instal·lacions. Els plans de desen-volupament de l’aeroport generaran un volum previst de 1.750 llocs de treball indirectes. n

La fundació abertis impulsa un nou projecte d’educació viàriaEs tracta d’una experiència pilot a tres escoles de Barcelona per millorar la seguretat viària al voltant dels centres escolars i alhora integrar joves amb síndrome de Down i/o discapacitat intel·lectual en el món laboral

La fundació abertis, l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació Catalana

Síndrome de Down impulsen el projecte Cooperant Viari com a experiència pilot a tres escoles del districte de Sarrià-Sant Gervasi. Sis joves amb síndrome de Down o amb dis-capacitat intel·lectual observen el compor-tament dels vianants a les hores d’entrada i de sortida de les escoles. La iniciativa perse-gueix millorar la seguretat viària al voltant dels centres escolars, així com integrar els joves amb síndrome de Down al món laboral.

La funció dels cooperantsEls sis cooperants viaris observen i prenen nota sobre les actituds i els comportaments dels vianants a les hores d’entrada i de sortida de l’escola. Les conductes a observar tenen a veure amb l’educació viària que la Guàrdia Urbana de Barcelona imparteix a les escoles:

fundació aBERTiS

El projecte de la fundació abertis pretén millorar la seguretat viària a les proximitats dels centres escolars.

no

tíc

ies

si tant els alumnes com els adults que els acompanyen circulen de manera correcta i segura, parant atenció i respectant els senyals de trànsit; si utilitzen els elements de segu-retat dels vehicles, si respecten la resta de vianants, etcètera.

Cada 15 dies, un equip de monitors d’educació viària de la Fundació Catalana Síndrome de Down avalua les dades recolli-des pels cooperants. El projecte finalitza el juny del 2012, al terme del curs escolar. Està previst que es realitzi un acte de presen-tació als mitjans per informar del balanç del projecte.

Els cooperants elegits formen part del programa Curs d’Iniciació al Treball de la Fun-dació Catalana Síndrome de Down i disposen d’un contracte laboral. Han rebut una for-mació teòrica i pràctica impartida per la Guàrdia Urbana de Barcelona i la Fundació


Linkswww.fundacioabertis.org

www.fcsd.org

TExT i foToS fundació abertis

Catalana Síndrome de Down. Els centres que participen en aquesta iniciativa són el CEIP Orlandai, el Col·legi Sagrat Cor i el CEIP Dolors Monserdà-Santapau, juntament amb el jardí d’infància L’Oreneta.

conveni de col·laboració Per portar a terme aquest projecte pilot s’ha establert un conveni de col·laboració entre la fundació abertis, la Fundació Catalana Síndrome de Down i l’Ajuntament de Barce-lona mitjançant el Districte de Sarrià-Sant Gervasi, l’Institut Municipal d’Educació (IMEB) i l’àrea de Prevenció Seguretat i Mobilitat.

ajuntament de BarcelonaL’educació viària és una de les prioritats de l’Ajuntament de Barcelona i una de les acci-ons més importants en matèria de prevenció que la Guàrdia Urbana porta a terme a les escoles de la ciutat. Aquesta aposta educativa es veu reforçada amb la creació dels camins escolars, que ajuden a què els alumnes gua-nyin en autonomia personal, però gaudint de la màxima seguretat en aquests entorns.

fundació catalana Síndrome de downLa Fundació Catalana Síndrome de Down té com a missió millorar la qualitat de vida de les persones amb síndrome de Down o altres discapacitats intel·lectuals, fent possi-ble la seva total inclusió en la societat i acon-seguir una major autodeterminació i benes-tar. L’entitat recolza tota la família des del diagnòstic prenatal i naixement de l’infant fins a l’edat adulta.

fundació abertisLa fundació abertis ha impulsat aquest projecte, conscient de la prioritat que l’Ajun-tament atorga a la seguretat viària de la població escolar. La fundació busca sempre els socis adequats per a cada projecte, sem-pre amb el recolzament de les administraci-ons públiques, les quals gestionen les políti-ques de seguretat viària.

La fundació és una de les respostes de la responsabilitat social corporativa d’abertis, un dels principals grups interna-cionals de gestió d’infraestructures de mobi-

litat i transport. Actua als àmbits social, medi-ambiental i cultural, a més de promoure un ampli Programa de Seguretat Viària que inclou la promoció d’investigacions, l’organització de jornades científiques, l’educació viària a les escoles i campanyes de sensibilització. n

no

tíc

ies


El Global Reporting Initiative (GRI) és un organisme internacional que desen-

volupa el principal estàndard mundial per a l’elaboració de memòries de sostenibilitat. Periòdicament organitza sessions de consulta i participació per consensuar les grans línies de la informació que les empreses han de tenir en compte a l’hora de publicar els seus infor-mes de responsabilitat social. Una d’aquestes sessions ha tingut lloc al castell de Castellet,

seu de la fundació abertis, i ha reunit repre-sentants de les principals empreses espanyo-les, d’ONG i de firmes d’auditoria. Aprofitant aquesta ocasió, hem entrevistat el director del GRI, Ernst Ligteringen. n n n

Com explicaria la tasca que realitza el Global Reporting initiative?El GRI desenvolupa un llenguatge comú perquè tots puguem entendre’ns quan parlem de

Ernst ligteringen creu que “en el futur pròxim serà clau que les companyies passin comptes no només dels seus resultats econòmics sinó també dels efectes de la seva actuació en la societat i el medi ambient”.

“Les empreses espanyoles es prenen seriosament la sostenibilitat”

fundaCió abERtis

Ernst Ligteringen, director del Global Reporting Initiative, explica la importància que les empreses assumeixin la seva responsabilitat social en temps en què la crisi convida a abaixar la guàrdia en aquest terreny

l’impacte de les empreses en la sostenibilitat. La sostenibilitat és una dimensió de l’empresa cada vegada més important. En el futur pròxim serà clau que les companyies passin comptes no només dels seus resultats econòmics sinó també dels efectes que la seva actuació té en la societat i en el medi ambient. Amb la crisi econòmica, els ciutadans miren amb ulls dife-rents les corporacions i els exigeixen que assu-meixin la seva responsabilitat social.n n n

Quin valor té per a una empresa reportar segons els criteris de GRi?Si adoptes els criteris de GRI, adoptes un idioma conegut i un marc de referència comuna a escala mundial. És la manera que els altres sàpiguen quins criteris, indicadors, conceptes i principis utilitzes per informar. Sense aquest marc comú, una memòria de sostenibilitat seria poc transparent. El GRI segueix avançant en la construcció d’aquest idioma i adapta les seves guies per mostrar el consens existent en cada moment. Per això el GRI recull el punt de vista de les empreses de les ONG i dels sindi-cats. També intervenen cada vegada més en aquest debat els inversors, els reguladors i els mitjans de comunicació.n n n

El GRi té competència? Existeixen altres iniciatives similars al món?

Des del GRI no volem competir amb ningú sinó col·laborar amb tots en la construcció d’aquesta arquitectura. De fet, el GRI integra les normes que han desenvolupat organitza-cions com el Carbon Disclousure Project (CDP) en matèria d’emissions o l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) i Pacte Mundial de les Nacions Unides (Global Compact) en matèria de drets humans. El GRI és un paraigua que aglutina totes aques-tes iniciatives.n n n

Expliqui què és l’informe integrat. L’informe integrat és el pròxim pas. Les prime-res memòries de sostenibilitat van començar a mitjan anys 90 i el GRI va sorgir el 1997. Durant aquests anys s’ha avançat molt. No obstant això, creiem que, per al futur, les empreses i els inversors han de poder connec-tar els resultats econòmics amb la dimensió de la sostenibilitat en un informe integrat. No pot ser que hi hagi informes de sostenibilitat cada vegada més interessants en paral·lel i sense connexió amb un informe anual d’en-focament financer. Des del GRI estem comen-çant a explorar com arribar a aquest informe integrat, com a membres de l’International Integrated Reporting Committee (IIRC). Aquesta organització té el propòsit d’unir a les diferents parts per desenvolupar el concepte

d’informe integrat amb un enfocament útil per als usuaris del mercat financer: empreses, inversors i analistes.n n n

Com estan les empreses espanyoles pel que fa a responsabilitat social, comparades amb les d’altres països?Espanya està entre els països del món amb un índex més alt d’empreses que elaboren les seves memòries de sostenibilitat. També des-taca la qualitat d’aquestes memòries, perquè les empreses espanyoles s’ho han pres serio-sament. No obstant això, també hi ha aspec-tes negatius. Existeixen companyies que encara no creuen necessari informar sobre la dimen-sió de la sostenibilitat i altres que només infor-men de qüestions positives. Jo aconsellaria totes les empreses a tenir el valor de publicar i comunicar obertament sobre sostenibilitat perquè és útil per gestionar la reputació cor-porativa i per relacionar-se amb els grups d’interès.

L’informe de sostenibilitat ha d’estar equilibrat i informar tant de les bones notícies com de les qüestions crítiques. Si no és així, la memòria no està assolint tot el seu potencial. L’informe de sostenibilitat és una oportunitat única per evidenciar aquells aspectes de la gestió que l’empresa ha de millorar i fixar uns objectius per solucionar-los. n

tExt Albert Rossell | fotos Miquel González

Les frases“Els temps que vivim necessiten una societat més culta, que posi l’accent en la creativitat i la innovació i que sigui conscient del paper econòmic de la cultura. El sector cultural a Catalunya dóna feina a 250.000 persones i té 38.000 empreses”. Ferran Mascarell, conseller de Cultura de la Generalitat.

“La nova Llei del Mecenatge passarà del model convencional recolzat en les ajudes i les subvencions públiques a un model amb més participació de les empreses i amb més aportacions de la ciutadania”. María Teresa Lizaranzu, directora general de Polítiques i Indústries Culturals del Ministeri d’Educació, Cultura i Esports.

“És gairebé impossible que les administracions públiques del nostre país puguin fer-se càrrec de totes les institucions culturals,

que són infinites. Les institucions culturals han d’explorar nous models de mecenatge”. Leopoldo Rodés, president de la Fundació MACBA.

“Acceptar l’activitat de patrocini com un compromís ens ha permès focalitzar la nostra aportació en l’estudi sobre l’impacte de les infraestructures en el territori, així com en el foment de la cultura. La cultura crea condicions òptimes per al desenvolupament del talent als territoris on és present la companyia”. Salvador Alemany, president d’abertis.

“Les relacions convencionals entre empreses i institucions culturals ja no ens portaran al mateix en els pròxims anys. Hem de reinventar-nos i fer propostes innovadores i diferents”. Sergi Loughney, director de la fundació abertis.

Patrocini i mecenatge cultural: és hora de reinventar-se

Amb motiu del Dia Internacional dels Monuments i Llocs Històrics, la

fundació abertis, el Departament de Cul-tura de la Generalitat de Catalunya i la Fun-dació MACBA van organitzar el 18 d’abril la Jornada sobre Patrocini i mecenatge cultural: visions i innovació, que va tenir lloc al castell de Castellet (Barcelona), seu de la fundació abertis.

La jornada va comptar amb la partici-pació de representants de les administraci-ons públiques, de les principals institucions culturals del país, de destacades empreses privades i de diferents mitjans de comuni-cació. Van inaugurar l’acte el conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell; la directora general de Polítiques i Indústries Culturals del Ministeri d’Educació, Cultura i Esports, María Teresa Lizaranzu; el president de la Fundació MACBA, Leopoldo Rodés; el president d’abertis, Salvador Alemany; i el director de la fundació abertis, Sergi Loug-hney.

FUNDACIÓ ABERTIS

Administracions públiques, institucions culturals i empreses privades van explorar a Castellet noves fórmules de patrocini cultural, mentre el Ministeri de Cultura prepara una nova Llei del Mecenatge que fomenti una major participació de les empreses i dels ciutadans

no

tíc

ies

La importància econòmica del sector culturalEn un context de creixent demanda de finan-çament per a projectes mediambientals i soci-als, la finalitat d’aquesta jornada era donar a conèixer les tendències actuals del mecenatge i patrocini empresarial en l’àmbit de la cultura. Segons dades recents del Ministeri d’Educació, Cultura i Esports, el sector cultural a Espanya aporta gairebé el 4% del PIB i dóna treball al 2,8% dels treballadors.

D’altra banda, l’Enquesta d’hàbits i pràc-tiques culturals a Espanya, elaborada per la Secretaria d’Estat de Cultura i presentada el setembre del 2011, mostra que en els darrers anys hi ha hagut un creixement de les taxes d’assistència anual a exposicions, monuments, jaciments, arxius i museus. Aquest informe també indica que, malgrat que hi ha hagut lleus descensos en l’assistència a espectacles de teatre, òpera i música clàssica, hi ha un notable increment dels nivells de lectura i de l’assistència a les biblioteques. n

56 n LINk abertis n AGOST 2012 AGOST 2012 n LINk abertis n 57

TExT Albert Rossell | FoToS Miquel González

— 1 —Salvador Alemany durant la seva intervenció a la jornada, juntament amb Ferran Mascarell.— 2 —D’esquerra a dreta: Leopoldo Rodés, Salvador Alemany, Ferran Mascarell, María Teresa Lizaranzu i Sergi Loughney.— 3 —La directora general de Polítiques i Indústries Culturals del Ministeri d’Educació, Cultura i Esports, María Teresa Lizaranzu. — 4 —Ferran Mascarell firma al llibre d’honor de la fundació abertis en presència de Salvador Alemany.

4

3

1

2


Judith F. Princeton, de la Universitat de París Est, i Bassem Besbes, de l’Ins·

titut Nacional de Ciències Aplicades de Rouen, són els guanyadors ex aequo en la categoria de Tesi Doctoral del primer Premi abertis que convoca la càtedra abertis França. Guillaume Costeseque, de la Univer·sitat de Lyon, és el guanyador en la catego·ria de Treball de Màster. En aquesta primera edició es van presentar sis treballs en la cate·goria de Tesi i nou en la modalitat de treball de Màster. L’acte d’entrega del premi va tenir lloc a l’Ambaixada Espanyola a París, amb la presència del director de la fundació abertis, Sergi Loughney, i el director general de sanef, François Gauthey.

Avaluar les operacions de trànsitPràctiques innovadores d’explotació de les xarxes viàries en relació amb la mobilitat sostenible, la tesi doctoral de Judith F. Princeton, proposa un nou mètode d’avalu·ació de les operacions de trànsit viari. Es basa en el nivell de servei com a indicador únic de les conseqüències sobre la congestió, la seguretat i l’entorn. Aquest enfocament original es pot estendre al conjunt de les operacions dinàmiques de trànsit a les xarxes d’autopistes.

Detecció d’obstaclesLa tesi de Bassem Besbes, Integració de mèto-des de representació i de classificació per a la detecció i el reconeixement d’obstacles en escenaris viaris, analitza la detecció d’obstacles mitjançant un dispositiu a bord del vehicle. Es basa en la creació d’un model d’aparició local, vinculat a una tècnica de classificació que diferencia amb precisió els objectes. Aquesta tesi doctoral aporta valor afegit real al desenvolupament de tècniques de detecció d’obstacles per a l’ajuda en la conducció.

Matemàtiques i trànsitEl treball de Guillaume Costeseque, Anàlisi i modelització del trànsit viari: pas del micros-còpic al macroscòpic, estableix la transició matemàtica entre els models microscòpics i els macroscòpics. Aquesta relació és demos·


no

tíc

ies càteDrA Abertis

Primer Premi abertis a FrançaL’Ambaixada Espanyola a París va acollir l’entrega del primer Premi abertis que convoca la càtedra abertis França. Van competir 15 treballs d’investigació sobre la gestió d’infraestructures de transporttext Albert Rossell | fotos abertis

trada amb dades reals, fet que proporciona una visió innovadora i detallada del trànsit.

formació i investigacióLa càtedra abertis França, que dirigeix el professor Simon Cohen, es dedica a la formació i la investigació en l’àmbit de la gestió d’infraestructures del transport, acti·vitats que van dirigides a estudiants, profes·sors, investigadors i professionals del sector. abertis i la fundació abertis van inaugurar aquesta càtedra el gener del 2011, en col·laboració amb l’École des Ponts Paris· Tech (ENPC) i l’Institut Français des Sciences et Technologies es Transports, de l’Aména·gement et es Réseaux (IFSTTAR). n

— 1 —Judith f. Princeton rep el premi de mans de françois Gauthey, director general de sanef.— 2 —susana camara, consellera de l’ambaixador d’espanya a París, lliura el guardó a Guillaume costeseque.— 3 —bassem besbes, amb Jérôme fessard, president de la fondation des Ponts.

1 2

3

càteDrA Abertis

La càtedra abertis arriba a la Universitat de Puerto RicoL’acord promou l’educació, la investigació i la transferència de coneixement en infraestructurestext i fotos abertis

abertis va firmar al maig un acord amb la Universitat de Puerto Rico (UPR) per

establir a Puerto Rico la càtedra abertis, dirigida a estudiants, investigadors, professors i profes·sionals del camp i especialitzada en diferents àmbits de la gestió d’infraestructures. En col·laboració amb la UPR, la càtedra de Gestió d’Infraestructures de Transport seguirà el model desenvolupat per abertis a altres països, amb l’objectiu primordial de promoure la formació, la investigació i la transferència de coneixement en aquest camp.

L’acord va quedar establert amb les firmes del conseller delegat d’abertis, Francisco Reynés, el director de la fundació abertis, Sergi Loug·hney, i el president de la UPR, Miguel Muñoz, durant una cerimònia a la qual també van assis·tir representants de les comunitats universitària i empresarial. abertis, que actualment admi·nistra sota concessió les autopistes PR·22 i PR·5, i la fundació abertis impulsen des del 2003 la creació de diferents càtedres en col·laboració amb reconegudes universitats i institucions acadèmiques.

“A abertis ens interessa aprofundir en el coneixement sobre la gestió global i integral de les infraestructures al llarg de tot el seu cicle de vida, considerant per això no només el dis·seny dels models d’operació més eficients, sinó entenent també el seu impacte sobre els ter·ritoris des d’un punt de vista econòmic, social, mediambiental i cultural,” va dir Francisco Rey·nés durant la firma de l’acord. “És per això que promovem l’educació, la investigació i la trans·ferència de coneixement entre universitat i empresa a través d’aquestes càtedres, els tre·balls de la qual obren pas a propostes d’infra·estructures funcionals per a un món globalitzat”, va afegir.

col·laboració universitat-empresaL’establiment de la càtedra abertis a Puerto Rico permetrà la col·laboració entre la univer·sitat i l’empresa per detectar oportunitats de col·laboració que permetin alinear les neces·sitats reals d’infraestructures amb els conei·xements i les disciplines desenvolupats en l’àmbit universitari. “Ens interessa conèixer l’efecte de la gestió d’infraestructures en l’eco·

nomia, la demografia i el medi ambient com a eina per al progrés a través d’aliances amb institucions com la Universitat de Puerto Rico”, va puntualitzar el també director de la funda-ció abertis, Sergi Loughney. “Així impulsem la missió de la fundació abertis de promoure la investigació sobre la repercussió de les grans infraestructures en el territori, i contribuïm a trobar solucions que millorin la qualitat de vida de tots els porto·riquenys,” va afegir.

Aixi doncs, amb la firma de l’acord, la Universitat de Puerto Rico s’uneix a organit·zacions i institucions acadèmiques de la talla de la Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada, la Universitat Politècnica de Catalunya, l’Escola de Negocis IESE i École es Ponts ParisTech, entre d’altres, per promoure la formació i la investi·gació en matèria de gestió d’infraestructures de transport. n

el president de la UPr, Miguel Muñoz, i el conseller delegat d’abertis, francisco reynés.


www.catedrasabertis.com

www.upr.edu


www.catedrasabertis.com


L’atenció a la infància i l’adolescència va ser el fil conductor de les activi-

tats del III Dia del Voluntariat Corporatiu d’abertis. No en va es va elegir el lema Porta’l de la mà. Més de 20 centres de treball d’Espanya i les seus del Grup a França, Puerto Rico i Xile van participar en aquesta iniciativa solidària. A Espanya es van reunir 2.827 qui-los d’aliments i, a la seu de Barcelona, es van recaptar 1.683 euros destinats a comprar regals per a adolescents residents en cases d’acollida.

L’acte institucional del Dia del Volunta-riat va tenir lloc el 12 de desembre –el dia 5 s’havia celebrat el Dia Mundial del Voluntariat i coincidint amb l’Any Europeu del Volunta-riat–. El conseller de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya, Josep Lluís Cleries, va presidir l’acte i va subratllar que els valors dels voluntaris penetren en l’empresa i l’en-forteixen. En la mateixa línia va parlar el pre-sident d’abertis, Salvador Alemany, qui va expressar el suport del Grup al programa Voluntaris, ja que els voluntaris fan que la companyia sigui millor. El conseller delegat, Francisco Reynés, va reafirmar que el volun-tariat forma part de la nostra cultura i els nostres valors.

Projectes més ben valoratsVa ser el president de la fundació abertis, Miquel Roca, qui va donar a conèixer els pro-jectes solidaris més ben valorats pels treba-lladors del Grup, cadascun dels quals va rebre una donació de 7.000 euros per part de la fundació. Es tracta d’una casa de curació per a nens malalts a la província xinesa de Yunnan, promoguda per l’ONG madrilenya Amor Sin Fronteras; un projecte terapèutic per a nens i joves víctimes de maltractaments i abusos sexuals impulsat per la Fundación Concepción Juvanteny (Barcelona); la dota-ció de recursos de noves tecnologies per a persones amb discapacitat intel·lectual de la Fundación Personas de Cuéllar (Segòvia); i el projecte d’integració del col·lectiu immi-grant dels castellers del barri del Poble-sec

(Barcelona). Totes aquestes iniciatives comp-ten amb la implicació d’algun treballador del grup abertis.

Caminada pel parc del Foix i activitats a CastelletEls actes del Dia del Voluntariat Corporatiu van començar el 27 de novembre amb una cami-nada pel Parc Natural del Foix i activitats fami-liars al castell de Castellet, seu de la fundació abertis. Unes 150 persones van participar en aquestes activitats. Alguns pares i els nens es van quedar a la fortalesa, on els voluntaris van organitzar un equip d’acollida i diferents jocs i activitats, així com la visita al castell. Els volun-taris també es van preocupar de fer participar de la festa 40 nens i nenes de les cases d’aco-llida de la Fundació Concepció Juvanteny. Els altres van prendre part a la caminada solidària, que va consistir en un recorregut d’11 quilò-metres pel Parc Natural de Foix, paratge que envolta el castell de Castellet. Unes 50 perso-nes van participar en aquesta activitat medi-ambiental i divulgativa, que va comptar amb el suport dels guardes del Parc. n

Voluntaris: al costat de la infància i l’adolescència

Foto de família dels representants dels projectes guardonats amb Francisco Reynés, Salvador Alemany, Josep lluís Cleries i Miquel Roca.

FUnDACiÓ AbeRtiS

Més de 20 centres de treball d’abertis a Espanya i les oficines internacionals de França, Puerto Rico i Xile van participar a les activitats del III Dia del Voluntariat Corporatiu

no

tíc

ies

text Albert Rossell | FotoS Miquel González

Autoroute Académie és com una auto-escola virtual sobre la conducció en

autopista. La iniciativa va dirigida a conduc-tors d’entre 18 i 25 anys i, per aquest motiu, els continguts del web www.autorouteaca-demie.com tenen tots els ingredients per fer-los atractius al públic jove: vídeos curts, xarxes socials, participació, recomanacions… En el seu segon any de funcionament, s’han incorporat nous continguts especialment dirigits a joves motoristes que, malgrat repre-sentar només el 0,5% del trànsit a les auto-pistes de sanef, es veuen implicats en el 12% dels accidents mortals.

En la presentació de la segona fase d’Autoroute Académie, el director de la fundació abertis, Sergi Loughney, va desta-car la importància d’una mobilitat segura i la necessitat de lluitar contra les conductes de risc. Per la seva banda, el director general de sanef, François Gauthey, va assegurar que la sinistralitat a les autopistes del Grup s’havia reduït un 53% l’últim any. Les principals cau-

‘Autoroute Académie’: sensibilitzar els motoristes

FUnDACiÓ AbeRtiS

El programa per formar joves en conducció per autopista ‘Autoroute Académie’ ha fet un any. Després de la bona acollida del web, la fundació abertis i sanef fan un pas més amb continguts per a joves motoristes

text A. R. | FotoS abertis

A dalt, d’esquerra a dreta, Philippe Malpièce, secretari general CnPA del col·lectiu de conductors; Pascal Contremoulins, responsable de seguretat viària de sanef; isabelle lacroix, Yannick Jeannel, administrador d’AnPeR; i Christine Allard, directora de comunicació del grup sanef. Sobre aquestes línies, jornada de presentació de la segona fase d’Autoroute Académie.

ses d’accidentalitat, amb tot, van seguir sent la somnolència i la fatiga (37%) i el consum de drogues, alcohol i medicaments (29%).

El programa Autoroute Académie va néixer el gener del 2011 per donar respostes a les necessitats de formació dels conductors menors de 25 anys i dels joves alumnes de les autoescoles franceses. En el primer any, el web ha rebut la visita de més de 20.000 internautes. La promoció d’aquesta iniciativa s’ha fet mitjançant publicitat a Facebook, e-mailings als abonats de sanef i el suport de les tres principals associacions d’autoes-coles franceses: ANPER (Association Natio-nale pour la Promotion de l’Education Rou-tière), CNPA (Conseil National des Professi-ons de l’Automobile) i CER (Centres d’Edu-cation Routière). El programa també ha comptat amb l’aval del Govern francès, a través de la Delegació Interdepartamental de Seguretat Viària i Trànsit.

nous ‘partners’Per a la segona fase del programa s’han incor-porat tres nous partners relacionats amb el món de les dues rodes: Easy Monneret, escola dedicada a la formació i a la seguretat dels motoristes, l’AFDM (Association de la For-mation des Motards) i la FFMC (Fédération Française des Motards en Colère).

Els continguts incorporats per a aquest segon any se centren en la conducció en motocicleta i tracten aspectes com la fatiga, l’adaptació de la velocitat a les condicions de la circulació, la posició dins del carril de l’autopista, les maniobres d’avançament i la preparació de la motocicleta. n


BR

EU

S


L’organisme Project Finance Inter-national (PFI) va premiar el passat

mes de desembre l’acord de finançament entre abertis autopistas i Goldman Sachs per a la gestió de les autopistes de Puerto Rico PR-22 i PR-5. Segons el PFI, va ser el millor projecte d’infraestructures basat en el trànsit finançat a Amèrica del Nord des de l’inici de la crisi financera. Es tracta, de fet, de l’únic projecte d’autopistes finançat per les entitats bancàries a Amèrica del Nord el 2011. En l’entrega de la distinció es van tenir en compte, d’una banda, la inversió de més 50 milions de dòlars durant els primers tres anys de la concessió per millorar la segure-

Project Finance International premia el projecte d’abertis autopistas i Goldman Sachs a Puerto Rico

Un centenar de persones participa en un simulacre d’accident a l’AP-6

autopistEs autopistEs

La Comissió de Protecció dels Drets dels Animals del Col·legi d’Advocats

de Barcelona (CPDA) va premiar el passat mes de desembre el president d’abertis, Salvador Alemany, en reconeixement pel seu treball i implicació en favor de la protecció dels drets dels animals, així com per la seva trajectòria personal i professional en defensa d’aquests. L’acte va estar presidit pel degà del Col·legi d’Advocats de Barcelona, Pedro L. Yúfera; el diputat de la Junta de Govern responsable de la CPDA, Jorge de Tienda; la

Salvador Alemany, premiat per la seva tasca en favor dels drets dels animals

prEstigi institucional

El passat mes d’abril va tenir lloc al Col-legi d’Enginyers de Camins, Canals i

Ports de Barcelona la presentació del llibre Las autopistas de peaje en España, que pretén convertir-se en el referent del sector conces-sional espanyol. El llibre conté una anàlisi exhaustiva del citat sector en l’últim mig segle. S’inicia amb l’exposició detallada dels seus antecedents, de la seva evolució i dels princi-pals avatars històrics fins a arribar a la situació actual. A l’acte van intervenir els seus autors, José María Morera, vicepresident d’ASETA (Associació de Societats Espanyoles conces-sionàries d’autopistes, túnels i ponts de peatge), i Joaquín Prior, exvicepresident d’aquesta associació. A l’acte van participar

autopistEs

‘Las autopistas de peaje en España’, un nou llibre que analitza el sector de forma exhaustiva

també Javier Vizcaíno, president de la Comis-sió de Transports del CICCP de Barcelona; Pere Macías, president de la Fundació Cercle d’In-fraestructures; Damià Calvet, secretari de Territori i Mobilitat; i el president d’abertis, Salvador Alemany, qui va clausurar l’acte. n

La fundació abertis ha renovat la seva col·laboració amb l’Institut Gutt-

mann, hospital de referència per al tractament mèdic-quirúrgic i la rehabilitació integral de persones amb lesió medul·lar, dany cerebral adquirit o altres grans discapacitats d’origen neurològic. Al llarg dels darrers anys, l’Institut Guttmann ha col·laborat en diferents pro-jectes del Programa de Seguretat Viària de la fundació abertis, com per exemple la cam-panya Et queda una vida. No la perdis a la carretera.

Jornada científicaFruit de la mútua col·laboració han sorgit altres experiències, com la celebració d’una jornada científica al castell de Castellet, seu de la fundació abertis, a la qual participaran representants de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). n

Col·laboració renovada amb l’Institut Guttmann

fundació abErtis

presidenta d’aquesta comissió, Magda Ora-nich; i la periodista i professora de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autò-noma de Barcelona, Margarita Blanch Nieto. n

abertis telecom es va adjudicar el pas-sat mes d’abril el servei de manteniment

integral de les infraestructures de la xarxa de telecomunicacions que explota Correos Telecom, filial de la Sociedad Estatal Correos y Telégrafos, SA. L’acord contempla el manteniment integral de les infraestructures lineals (2.974 quilòmetres de fibra òptica) i radioelèctriques (225 empla-çaments) que explota Correos Telecom en tot el territori espanyol. abertis telecom realitzarà tasques de manteniment preventiu, per garantir el correcte funcionament de les instal·lacions, com el manteniment correctiu, el condiciona-ment i les millores de xarxa, la construcció i/o modificació d’infraestructures o l’assistència tècnica (anàlisi de viabilitats tècniques, revisió de línies).

El contracte contempla l’adjudicació del ser-vei a abertis telecom i a una altra empresa del sector, Elecnor, durant un període de tres anys. n

Nou contracte de manteniment amb Correos Telecom

tElEcomunicacions

d’esquerra a dreta.: Javier Vizcaíno, damià calvet, salvador alemany, José maría morera i Joaquín prior.

d’esquerra a dreta: magda oranich, pedro l. Yúfera, Jorge de tienda i margarita blanch.

pont teodoro moscoso.

iberpistas, concessionària d’abertis autopistes, va finalitzar amb èxit un

simulacre d’accident d’un camió amb mer-caderies perilloses a l’interior dels túnels de Guadarrama, a l’autopista AP-6. En l’exercici van participar més d’un centenar de persones entre cossos operatius, figurants, observadors i assistents.

Amb l’operatiu, iberpistas va demos-trar el bon funcionament del seu Pla d’Emer-gència Interior que regeix el protocol d’ac-tuació de la companyia en casos d’emer-gència als túnels de Guadarrama. Així mateix, es va confirmar l’alt grau de coordinació en l’aplicació del Pla d’Emergència Exterior dels operatius de les dues comunitats autònomes implicades, Madrid i Castella i Lleó.

Aquest simulacre complet –realitzat en compliment amb la normativa RD 635/2006 de Requisits Mínims de Seguretat en Túnels de Carreteres– és el segon que es porta a terme des de l’obertura del tercer túnel de Guadarrama el 2007. Durant l’exercici, la circulació es va redirigir cap als altres dos túnels del complex, fet que va permetre que les afeccions al trànsit de l’autopista AP-6 fossin mínimes.

Escenari accidentalEl simulacre, que va tenir una durada de dues hores i mitja, va consistir en la col·lisió múl-tiple de dos turismes i un transport de mer-caderies perilloses a l’interior del Túnel II de Guadarrama, provocant amb posterioritat un xoc addicional de dos vehicles a l’interior del túnel.

Obert des del 1972, el Túnel II acull el trànsit en sentit La Corunya i té una longitud

de 3.340 metres i un ample de circulació de 10,50 metres. Està interconnectat als altres dos túnels per un sistema de galeries de seguretat que sumen una longitud total de 2.211 metres. A més, les galeries compten amb una estació emergència SOS a cada extrem, il·luminació d’emergència, pressurit-zació per al control d’entrada de fums en cas d’incendi, i control d’accessos mitjançant detectors de presència. n

tat i la qualitat de les dues autopistes i, de l’altra, la transparència durant tot el procés de negociació de les parts implicades. n


Francisco Reynés, conseller delegat d’abertis, va protagonitzar el passat mes

d’abril una nova sessió de Matins ESADE titulada Infraestructures: internacionalització i creixe-ment. Francisco Reynés va analitzar la situació del sector de les infraestructures basant-se en l’experiència d’abertis, caracteritzada per l’aposta per la internacionalització, el creixement sostenible i la focalització a les autopistes, les telecomunicacions i els aeroports. El conseller delegat va defensar la importància de les infra-estructures per a l’economia global. Considera que “són actius estratègics en què s’ha d’inver-tir amb una visió molt clara a molt llarg termini, que milloren la competitivitat i que requereixen inversions constants, ja siguin públiques o pri-vades”. En la conferència també va intervenir Carlos Losada, professor del departament de Política d’Empresa d’ESADE. n

Francisco Reynés explica l’experiència d’abertis a ESADE

abErtis

BR

EU

S

El director general d’abertis telecom, Tobías Martínez, i el síndic de greuges

de Catalunya, Rafael Ribó, van firmar el pas-sat mes d’abril un conveni de col·laboració per afavorir la defensa dels drets de les per-sones i les bones pràctiques corporatives. L’acord estableix un marc de col·laboració entre les dues institucions en matèria d’estudi, informes i assessorament d’acord amb les competències que l’Estatut d’autonomia de Catalunya i la Llei del Síndic de Greuges con-fereixen al síndic en relació amb les empreses

Acord de col·laboració entre abertis telecom i el síndic de greuges de Catalunya

tElEcomunicacions

privades que presten serveis d’interès gene-ral. El conveni preveu la creació d’un grup de treball al qual ambdues parts han d’aportar els recursos apropiats en funció dels temes que s’identifiquin. Segons l’acord , el síndic i abertis telecom es comprometen a coope-rar en programes de formació de personal i a intercanviar informació per tractar les situ-acions o pràctiques que, per la seva freqüèn-cia o repercussió, afectin de manera negativa a un nombre considerable de consumidors o usuaris. n

d’esquerra a dreta: rafael ribó i tobías martínez, en el moment de la firma de l’acord.

INvEStoR’Sresultats 70

Resum dels resultats anuals del 2011 i del

primer trimestre del 2012

Junta general d’accionistes 2012

abertis aposta pel creixement

i l’eficiència


La Junta d’Accionistes d’abertis del passat mes de març va donar el vistiplau

a la gestió d’un exercici 2011 en què es van posar les bases sobre les quals la companyia operarà en els propers anys; més focalitzada en els seus tres negocis d’autopistes, teleco-municacions i aeroports; més eficient, amb els primers fruits del programa de control d’opex i capex; més internacional, amb la incorporació de nous negocis d’autopistes a Puerto Rico; més robusta financerament, amb una reducció del seu deute de més d’un 5,2% respecte al 2010; i amb una rendibilitat atractiva i soste-nible per als seus accionistes.

Segons va assenyalar en la seva interven-ció davant la Junta el president d’abertis,

Junta General d’Accionistes 2012

Balanç de l’exercici

abertis centra els seus objectius en el creixement selectiu internacional, l’eficiència operativa i la consolidació de participacions


INvestor’sLINK

Salvador Almany, “per al nostre Grup, el 2011 va ser un any de profunda transformació en què vam culminar la separació de l’activitat d’aparcaments i parcs logístics, i vam tancar una llarga etapa de col·laboració amb Atlantia, que es va materialitzar amb la venda de la participació que manteníem des del 1999”. D’aquesta manera, va indicar el president, “abertis ha pogut centrar la seva atenció i recursos en els negocis d’autopistes, teleco-municacions i aeroports”.

Per la seva banda, el conseller delegat d’abertis, Francisco Reynés, va assenyalar que el 2011 la companyia va seguir creixent i apro-fundint en el seu procés d’internacionalització. Concretament va destacar l’operació d’adqui-sició de dues autopistes a Puerto Rico, en consorci amb Goldman Sachs: “Es tracta d’una operació que reforça el nostre lideratge en gestió d’infraestructures i obre una porta al creixement futur als Estats Units”.

El conseller delegat també va destacar davant la Junta que “els primers passos del pro-grama d’eficiència del Grup han començat ja a donar els seus fruits el 2011, amb una reducció d’un 10% tant de l’opex com del capex opera-tiu”. El programa d’eficiència, que es desenvo-luparà entre el 2011 i el 2014, està permetent –segons va explicar Francisco Reynés– “millorar la generació de fluxos de caixa de la companyia”.

Així mateix, tant el president com el con-seller delegat del Grup van assenyalar també la gestió del balanç com un aspecte destacat de l’exercici 2011. Segons van explicar, el Grup va reduir el seu deute net en un 5,2% fins als 13.800 milions d’euros. Això ha permès, tal com va afirmar Francisco Reynés, mantenir “un nivell de ràting corporatiu robust i un còmode perfil de venciment de deute”. En aquest sentit, Salvador Alemany també va destacar el manteniment del ràting per part de les agències de qualificació “en un context en què les rebaixes de qualificació del deute espanyol han impactat en el ràting de moltes empreses”.

Creixement i consolidació El conseller delegat d’abertis va explicar als accionistes que la companyia segueix atenta a les oportunitats d’inversió que es puguin produir al mercat. Concretament, va assenya-lar com un dels principals reptes estratègics d’abertis “la diversificació del risc a través d’un major procés d’internacionalització”.

5,2%Reducció del deute net el 2011, fins als 13.800 milions d’euros.

10%de reducció de l’opex i del capex fruit del programa d’eficiència del Grup.

Francisco Reynés va assenyalar que la com-panyia està portant a terme un seguiment específic d’oportunitats d’inversió amb el focus a Amèrica, i especialment en països com els Estats Units, el Canadà, el Brasil i Mèxic.

Un altre dels objectius a mig termini des-tacats pel conseller delegat és “la reassignació de capital en projectes en què abertis pugui consolidar el seu rol industrial, fet que porta-rem a terme buscant solucions per a aquelles participacions minoritàries que mantenim sense perspectives de control, tal com s’ha dit amb la participació a Atlantia, i amb la sortida parcial d’Eutelsat i l’increment de participació a Hispasat”.

En el cas d’Hispasat, a més, Francisco Reynés va especificar que l’objectiu de la com-panyia a mig termini és avançar en la conso-lidació de la participació en l’operadora de satèl·lits. També va apuntar a les oportunitats que puguin presentar-se a Espanya i França com objectius importants sobre els quals el Grup treballarà en els propers anys.

“A través del creixement i la gestió de la nostra cartera d’actius, i en combinació amb una adequada optimització del nostre balanç i compte de resultats, creiem que podrem aconseguir el nostre objectiu de millora de les perspectives per a la creació de valor per als accionistes”, va assenyalar Francisco Reynés.

Col·laboració públic-privadaPer la seva banda, el president d’abertis va incidir en el valor de l’oportunitat que la col-laboració públic-privada pot tenir per a la companyia en la seva estratègia de creixement, en un moment “en què les dificultats pressu-postàries de les administracions públiques, d’una banda, i les restriccions financeres, for-cen a una major exigència de rendibilitat i seguretat en els projectes en què invertim”.

En aquest sentit, va indicar que “en aquest marc la missió d’un concessionari com abertis es fonamenta en el sentit industrial

L’exercici 2011 hA permèS pOSAr LeS bASeS d’unA nOvA AberTiS; méS eficienT, méS inTernAciOnAL i méS rObuSTA finAncerAmenT

intervenció del conseller delegat d’abertis, francisco Reynés, davant la Junta.

Aportació per països (milions d’euros)

ESPANYA FRANÇA

REGNE UNIT XILE RESTA

DEL MóN2007 2008 2009 2010 2011

3.6203.679

3.9043.917

3.915

BENEFICI NET (milions d’euros)2007 2008 2009 2010

-9% 1% 6%

2010* 2011

9%

DIVIDENDS TOTALS (milions d’euros)2007 2008 2009

+18% +12% +5% +5%

2010 2011

+15%

inGRessos d’exploTaCió

2011

79%

7%13%Els gràfics mostren

l’evolució dels negocis del grup abertis en els últims cinc exercicis.

2007

76%

11%

8%4% 1%

AUTOPISTES TELECOMUNICACIONS

AEROPORTS PARCS LOGÍSTICS

APARCAMENTS

AGOST 2012 n link abertis n 6968 n link abertis n AGOST 2012

del 13% des del naixement de la companyia el 2003, i tenint en compte la combinació de dividends, ampliacions de capital alliberades i revalorització de la cartera.

El president també va assenyalar els grans canvis que ha viscut en els darrers anys l’es-tructura accionarial del Grup, que ha aconse-guit “un ampli free float del 41%, amb un volum de negociació també molt ampli”.

increment del dividend i altres acords de la JuntaLa Junta d’Accionistes d’abertis va aprovar la distribució d’un dividend ordinari complemen-tari brut de 0,36 euros per acció que, unit al dividend a compte pagat l’octubre del 2011, totalitza 0,66 euros bruts per acció amb càrrec als resultats del 2011, un 10% superior al de l’any anterior (un 15% tenint en compte també l’ampliació de capital alliberada). Està previst que el pagament del dividend comple-mentari es faci efectiu el proper dia 12 d’abril. En total abertis haurà destinat 512 milions d’euros al repartiment de dividends ordinaris amb càrrec a l’exercici 2011, amb un payout que es va situar en el 71%.

Al dividend ordinari cal sumar el dividend extraordinari que l’accionista d’abertis va rebre el 2011 vinculat a la venda dels negocis d’apar-caments i parcs logístics (0,67 euros per acció) i a la devolució d’aportacions amb càrrec a la prima d’emissió (0,40 euros per acció), després de la venda de la participació que el Grup man-tenia a Atlantia. Tots dos components extraor-dinaris van sumar un total de 790 milions d’euros. Així, abertis va destinar al pagament de dividends (ordinari i extraordinari) més de 1.300 milions d’euros el 2011, fet que suposa una rendibilitat per dividend del 14%.

Així mateix, la Junta va aprovar una ampli-ació de capital alliberada amb càrrec a reserves en una proporció d’una acció nova per cada 20 antigues, de valor nominal de 3 euros per acció, per un import de 116,3 milions d’euros.

Els accionistes d’abertis van donar llum verda també als comptes anuals de l’exercici 2011 i a l’informe sobre política retributiva i de gestió del Consell d’Administració. Final-ment, també va aprovar el Pla d’entrega d’ac-cions 2012 per a un col·lectiu de treballadors de la societat i les seves filials que podran optar per rebre la totalitat o part de la seva retribu-ció variable en accions d’abertis fins a un màxim de 12.000 euros anuals.

Model de Govern CorporatiuAl final de la seva intervenció, el president va indicar que s’havia conclòs el procés de sepa-ració –iniciat el 2010– de les funcions del president del Consell, Salvador Alemany, i del

LA cOmpAnyiA SeGuirà ApOSTAnT per LA inTernAciOnALiTzAció, Amb fOcuS GeOGràfic ALS eSTATS uniTS, eL cAnAdà, eL brASiL i mèxic

eL preSidenT vA Tenir uneS pArAuLeS d’AGrAïmenT i d’eLOGi A LA GeSTió de miqueL rOcA AL cApdAvAnT de LA fundAció AberTiS

conseller delegat, Francisco Reynes. Així mateix, Salvador Alemany va informar que el Consell l’havia designat per assumir també la presi-dència de la fundació abertis.

En nom del Consell, el president va tenir unes paraules d’agraïment i d’elogi a la gestió de Miquel Roca Junyent, que ha estat al cap-davant de la fundació del Grup des del 2003, després de la fusió que va donar lloc a la cre-ació d’abertis, i va afegir: “La fundació, que té al seu càrrec l’execució de les actuacions rela-cionades amb la Responsabilitat Social Cor-porativa del Grup, constitueix una eina clau en el procés d’ancoratge i interlocució amb els decisors dels països on treballem”. n

de la companyia. En aquest sentit, va destacar que “l’acció d’abertis acumula una trajectò-ria realment excepcional que reforça el seu atractiu per als inversors i la seva resiliència en un mercat volàtil i incert”.

Salvador Alemany va apuntar que “un any més, i en contrast amb el descens del 13,9% de l’Íbex 35, el 2011 abertis va veure créixer un 3,9% el seu valor en Borsa”. L’acció d’abertis acumula una rendibilitat anualitzada

el president d’abertis, salvador alemany, a la roda de premsa posterior a la Junta d’accionistes, acompanyat del conseller delegat, francisco Reynés.

el president d’abertis, salvador alemany, en un moment de la seva intervenció davant la Junta General d’accionistes.

del gestor pròxim a les administracions i al servei del territori”. Segons el president “és el moment de la col·laboració públic-privada, perquè els governs puguin combinar les neces-sàries mesures d’austeritat amb polítiques d’estímul, unes polítiques imprescindibles per a l’esperada reactivació econòmica”.

Salvador Alemany va destacar també que l’extensió de la tarifació de les vies d’alta capacitat “ens permetria avançar cap a un model homogeni de pagament per ús, com ja és el cas de tots els països del nostre entorn, i ajudaria a resoldre la difícil problemàtica de les concessions d’autopistes immadures a Espanya”.

evolució en borsa i accionarialEl president d’abertis, Salvador Alemany, va fer referència també en la seva intervenció davant la Junta a la solidesa del valor en borsa


INvestor’slINk

ResultatsGener-març 2012

Els resultats d’abertis en el primer trimestre del 2012 milloren pel que fa a l’any anterior

abertis va tancar el primer trimestre del 2012 amb una alça a totes les seves

principals magnituds, en un entorn econòmic que segueix sent molt complex, especialment en els seus negocis a Espanya. Els resultats incorporen els impactes per la venda d’un 16% d’Eutelsat, que es va portar a terme el passat mes de gener, i que va generar unes plusvàlues netes a nivell consolidat de 396 milions d’euros.

El benefici net d’abertis va créixer un 88% en el primer trimestre del 2012 fins als 517 milions d’euros. El resultat net compa-rable, sense comptar amb les plusvàlues per la venda parcial d’Eutelsat el 2012 i les plus-vàlues per la venda d’Atlantia el 2011, ascen-deix a 117 milions d’euros, un 3% més que el mateix període del 2011.

Per la seva banda, els ingressos d’explo-tació creixen en el període fins als 888 milions d’euros (+1%) malgrat l’evolució negativa del trànsit a Espanya i França, i gràcies a la bona evolució dels negocis d’autopistes a Amèrica i els aeroports. Augmenta fins al 54% el percentatge dels ingressos que es generen fora d’Espanya –procedents principalment de França, Xile i el Regne Unit– en relació amb l’any anterior.

El resultat brut d’explotació (Ebitda) va assolir en el primer trimestre els 547 milions d’euros (+3%) mentre que el resultat net d’explotació (Ebit) es va situar en els 311 milions d’euros (+5%).

Sobre els resultats del període el conse-ller delegat, Francisco Reynés, va destacar que “abertis està implementant un pla d’efici-ència que vam iniciar en el segon semestre del 2011 i que consolidarà la competitivitat de la companyia malgrat la conjuntura poc favorable que vivim en els nostres mercats més pròxims”.


AberTiS hA TAncAT Amb èxiT A TrAvéS del ‘hOldinG’ frAncèS hiT unA emiSSió de bOnS per un impOrT de 400 miliOnS d’eurOS i unA rendibiliTAT del 4,819%

— 1 —l’activitat d’aeroports va aconseguir uns de 67 milions d’euros (+6%). — 2 —En autopistes, sanef i iberpistas van realitzar inversions per valor de 22 milions d’euros. — 3 —El negoci d’autopistes va aportar 695 milions d’euros al Grup (78%).

Balanç gener-març 2012 Mn ₣ mar. 2012 des. 2011immobilitzacions materials 1.718 1.742Actius intangibles 15.341 15.480immobilitzacions financeres 3.646 4.181Actiu corrents 2.450 1.346Total actiu 23.155 22.749patrimoni net 4.602 4.416passius no corrents 16.313 16.328passius corrents 2.241 2.005Total passiu 23.155 22.749

COMPTE dE rEsulTaTs gener-març 2012 Mn ₣ mar. 2012 mar. 2011 variacióingressos d’explotació 888 876 1,4%despeses d’explotació -341 -346 -1,2%Ebitda 547 531 3,1%dotació amortització -236 -235 0%Resultat d’explotació 311 296 5,3%resultat plusvàlua eutelsat 409 0resultat financer -157 -148resultat posada en equivalència 26 33Resultat abans d’impostos 586 181 225%impost sobre societats -61 -46Resultat de l’exercici 527 135 290%interès dels minoritaris -10 -10R. ordinari accionistes de la societat 517 125 313,9%resultat reorganització societària 0 150R. accionistes de la societat 517 275 88,3%

Estructura del deuteEl deute d’abertis va descendir en el primer trimestre de l’exercici en 1.041 milions d’euros (-7,5%), fins als 12.841 milions. El 94% del deute és a llarg termini, un 85% a tipus fix i el venciment mig supera els 6 anys. abertis va tancar amb èxit el mes de març passat, a través del holding francès hit, una emissió de bons per un import de 400 milions d’euros i una rendibilitat del 4,819%. La principal destinació dels fons generats per aquesta emissió serà el repagament d’un préstec sindicat amb venci-ment octubre del 2013.

inversionsLes inversions del Grup en el primer trimestre del 2012 ascendeixen a 83 milions d’euros, un 35% més que en el mateix període de l’any anterior. En autopistes (22 milions d’euros) destaquen les inversions portades a terme per acesa (ampliació de l’autopista AP-7), iberpistas (ampliació de carrils a l’AP-6), i per sanef (Paquet Vert); mentre que en tele-comunicacions (58 milions d’euros) corres-ponen principalment a l’adquisició per part d’abertis de 500 torres de telefonia mòbil a Telefónica (45 milions d’euros).

Evolució dels negocis del Grup El negoci d’autopistes d’abertis va aportar 695 milions d’euros en ingressos (78%) i 476 milions d’euros en Ebitda (87%). El trànsit en el conjunt de la xarxa d’autopistes d’abertis el primer trimestre reflecteix una Intensitat Mitjana Diària (IMD) de 19.282 vehicles (-3,9%).

L’exercici està marcat per una positiva evolució del trànsit a Amèrica, amb un crei-xement a les autopistes de Xile, l’Argentina i Puerto Rico (+6,2%). Per la seva banda, a la xarxa d’autopistes a Espanya el trànsit va caure un 9,1% i a França va descendir un 3,3%.

El negoci de telecomunicacions va tancar el primer trimestre amb uns ingressos de 125 milions d’euros (-3%) i un Ebitda de 58 milions d’euros. Aquest sector representa el 14% del total dels ingressos d’abertis i l’11% de l’Ebitda.

Per la seva banda, l’activitat d’aeroports va aconseguir uns ingressos d’explotació de 67 milions d’euros, amb un augment del 6% respecte al mateix període de l’any anterior, representant un 8% del total d’abertis, i un Ebitda de 15 milions d’euros (+1%), un 3% del total. n

517 milions d’euros de benefici net (+88%).

888 milions d’euros per ingressos d’explotació (+1%).

2 3

1

72 n link abertis n ABRIL 2011

INvestor’slINk

ResultatsGener-desembre 2011

El benefici net d’abertis creix un 8,8% el 2011, fins als 720 milions d’euros. El Grup manté un any més resultats a l’alça tot i l’entorn econòmic

abertis ha tancat un any més amb resultats a l’alça en les seves principals

magnituds, en un entorn econòmic complex. La millora de les despeses d’explotació, que disminueixen un 3,2%, i un creixement de l’Ebitda de gairebé un 2%, destaquen en un exercici en què la positiva evolució dels tràfics de les autopistes a França i Amèrica compensa parcialment el descens de trànsit que encara es manté a Espanya, a causa de la negativa situació econòmica. Els resultats del 2011 contemplen una millora dels ingressos del negoci d’aeroports i un descens d’ingressos en el de telecomunicacions, conseqüència d’una menor activitat no recurrent respecte al 2010.

Els resultats de l’exercici 2011 incorpo-ren els impactes per la venda de les partici-pacions a Atlantia, Túnel del Cadí i en la con-cessionària sud-africana PTY. També s’inclou una reclassificació d’ingressos, despeses i resultats, tant el 2010 com el 2011, vinculada a la segregació dels negocis d’aparcaments i parcs logístics.

Compte de resultatsEls ingressos d’explotació d’abertis el 2011 assoleixen els 3.915 milions d’euros, en línia amb l’exercici anterior, i augmenta fins al 52% el percentatge dels ingressos que es generen fora d’Espanya –procedents princi-palment de França, Xile i el Regne Unit– en relació amb l’any anterior.

Del total, un 79% es genera en l’activitat d’autopistes, mentre que un 13% correspon al sector de telecomunicacions i un 7% al d’aeroports. Per la seva banda, les despeses d’explotació disminueixen en un 3,2%, fins als 1.461 milions d’euros, fruit de l’esforç portat a terme durant tot l’exercici en el marc de la política d’eficiència de la companyia.

El resultat brut d’explotació (Ebitda) va assolir el 2011 els 2.454 milions d’euros (+1,9%) mentre que el resultat net d’explotació (Ebit) es va situar en els 1.517 milions d’euros (+2,2%). Per la seva banda, el resultat financer del període va ser de -617 milions d’euros. Les societats per posada en equivalència suposen una aportació de 125 milions d’euros.


abertis va aconseguir el 2011 un bene-fici net total consolidat de 720 milions d’eu-ros (+8,8%). Sense tenir en compte les plus-vàlues per la venda de la participació a Atlan-tia, així com l’efecte de la venda dels negocis d’aparcaments i logística, el benefici net com-parable consolidat és de 702 milions d’euros (+11,7%). El cash flow brut (abans d’inversi-ons i dividends) va arribar als 1.533 milions.

Estructura del deute El deute net d’abertis va descendir el 2011 en 769 milions, situant-se en els 13.882 mili-ons d’euros, un 5,2% menys. Del total de deute, un 57% s’ha constituït amb garantia dels propis projectes (sense recurs). El 94% del deute és a llarg termini i un 84% a tipus fix o fixat a través de cobertures. El cost mig del deute és del 4,65% i el venciment mig supera els sis anys.

inversionsLes inversions del Grup el 2011 ascendeixen a 676 milions d’euros, dels quals 511 milions d’euros (un 76%) es van destinar a expansió inorgànica i 165 milions a inversions operatives. Entre les inversions en expansió, 144 milions d’euros es van destinar a l’adquisició, a través de la concessionària metropistas (45% abertis), de dues autopistes a Puerto Rico.

En autopistes (548 milions d’euros) destaquen les inversions portades a terme per acesa (ampliació de l’autopista AP-7), iberpistas (ampliació de carrils a l’AP-6), i per sanef (Paquet Vert); mentre que en tele-comunicacions (101 milions d’euros) corres-ponen al desplegament de tres nous múltiplex de TDT i a inversions per part d’Hispasat.

Punts clauSegueix augmentant el percentatge d’ingressos i Ebitda generat fora d’Espanya respecte l’any anterior, superior al 50%.

Evolució positiva del trànsit a les autopistes a França (+1,2%) i Amèrica (+5,3%), mentre es manté el descens a Espanya (-6,5%).

Els ingressos del negoci de telecomunicacions descendeixen un 7% per l’efecte dels ingressos no recurrents el 2010. Per la seva banda, la xifra de negoci d’aeroports es va incrementar un 5%, en un any de recuperació de la seva activitat.

Destaca la reducció de les despeses d’explotació (-3,2%), fruit de l’esforç portat a terme en el marc de la política d’eficiència del Grup, així com l’alta capacitat de generació de caixa, amb un cash flow de 1.533 milions d’euros.

Els resultats del 2011 incorporen els impactes per la venda de la participació a Atlantia i als negocis d’aparcaments i logística.

abertis anuncia l’adquisició a Telefónica d’un 13,23% d’Hispasat per 124 milions d’euros, amb la qual cosa aconsegueix el 46,6% del capital.

El Consell d’Administració d’abertis proposa a la Junta del 27 de març un dividend complementari de 0,36 euros bruts per acció que, sumat al dividend a compte ja repartit, comporta un dividend ordinari brut total per acció amb càrrec al 2011 de 0,66 euros, un 10% superior al del 2010.

Així mateix, seguint la política de la companyia, el Consell també proposa a la Junta una ampliació de capital alliberada d’una acció nova per cada 20 antigues, fet que augmentarà en un 5% addicional la retribució a l’accionista.

Tenint en compte també el dividend extraordinari pagat al juliol, el dividend total del 2011 aconsegueix els 1,73 euros per acció, amb un desemborsament de 1.342 milions d’euros, fet que suposa una rendibilitat total per dividends del 14%.

El negoci de telecomunicacions suposa el 13% del total d’ingressos del Grup.

l’activitat d’aeroports representa

el 7% del total d’ingressos

d’abertis.

3.915 milions d’euros per ingressos d’explotació.

2.454 milions d’euros en concepte d’Ebitda (+1,9%).

1.533 milions d’euros en concepte de ‘cash flow’.

720 milions d’euros de resultat net total consolidat (+8,8%).

74 n link abertis n NOVEMBRE 2011

AportAcions del sector gener-desembre 2011 Mn ₣ Ingressos EbitdaAutopistes 3.098 79% 2.155 88%Telecomunicacions 512 13% 228 9%Aeroports 293 7% 86 4%

coMpte de resultAts gener-setembre 2011 Mn ₣ Des. 2011 Des. 2010 VariacióIngressos d’explotació 3.915 3.917 0,0%Despeses d’explotació -1.461 -1.510 -3,2%Ebitda 2.454 2.407 1,9%Dotació amortització -936 -923 1%Resultat d’explotació 1.517 1.484 2,2%Resultat financer -617 -668Resultat posada en equivalència 125 117Resultat abans d’impostos 1.025 933 10%Impost sobre societats -250 -223Resultat de l’exercici 775 710 9%Interès dels minoritaris -74 -81R. ordinari accionistes de la societat 702 628 11,7%Resultat reorganització societària 18 33R. accionistes de la societat 720 662 8,8%

Gener 2012 abertis finalitza un procés de col·locació accelerada entre inversors qualificats d’un 16% d’accions d’Eutelsat. l’operació genera un ingrés net de 981 milions d’euros i unes plusvàlues netes a nivell consolidat de 396 milions d’euros. abertis seguirà com a accionista industrial de referència a Eutelsat amb un 15,35% del capital.

Febrer 2012abertis adquireix un 13,23% d’Hispasat i eleva la seva participació fins al 46,6%. la companyia arriba a un acord amb Telefónica per a l’adquisició d’un 13,23% d’Hispasat, per un import de 124 milions d’euros, i reforça la seva posició com a primer accionista de l’operador de satèl·lits.

Altres fets posteriors al tancament

720 milions d’euros de resultat net total consolidat (+8,8%).

Evolució dels negocis del Grup el 2011El negoci d’autopistes d’abertis va aportar 3.098 milions d’euros en ingressos (79%) i 2.155 milions d’euros en Ebitda (88%). El trànsit en el conjunt de la xarxa d’autopistes d’abertis el 2011 reflecteix una Intensitat Mitjana Diària (IMD) de 22.561 vehicles (-1,3%).

L’exercici està marcat per una positiva evolució del trànsit a França, amb un creixe-ment en la xarxa de sanef de l’1,2%. De la mateixa manera, es registren nivells positius a les autopistes de Xile, l’Argentina i Puerto Rico (+5,3%). Per la seva banda, a la xarxa d’autopistes a Espanya el trànsit va caure un 6,5%.

El negoci de telecomunicacions va tan-car l’any amb uns ingressos de 512 milions d’euros (-7%) i un Ebitda de 228 milions d’euros. Aquest sector representa el 13% del total dels ingressos d’abertis i el 9% de l’Ebitda. Els ingressos del negoci de teleco-municacions s’han vist afectats el 2011 per un descens dels ingressos no recurrents per

DESTAcA LA REDuccIó DE DESpESES D’ExpLOTAcIó (-3,2%) fRuIT DE L’ESfORç pORTAT A TERME EN EL MARc DE LA pOLíTIcA D’EfIcIèNcIA DEL GRup

extensions de TDT i per l’apagada de la tele-visió analògica, realitzada l’abril del 2010, si bé aquest últim s’ha vist compensat per un increment de l’activitat digital i l’increment de l’activitat satel·litària.

L’activitat d’aeroports va aconseguir el 2011 uns ingressos d’explotació de 293 milions d’euros, amb un augment del 5% respecte al 2010, representant un 7% del total d’abertis, i un Ebitda de 86 milions d’euros (+6%), un 4% del total. Les principals magnituds del negoci s’han reforçat el 2011 gràcies a l’increment del nombre de passat-gers dels aeroports de tbi, fins als 23 milions

676 milions d’euros en inversions.

l’evolució positiva del trànsit a Amèrica i França compensa el descens registrat a les autopistes espanyoles.

art

investigació

cultura

medi ambient

seguretat viària

fundacioabertis.org

A la fundació abertis promovem la investigació sobre la repercussió de les infraestructures en

el territori, el medi ambient, l’economia i la demografia. Com una de les respostes al compromís

de RSC d’abertis, desenvolupem un Programa de Seguretat Viària, l’objectiu del qual

és sensibilitzar les persones sobre la necessitat d’una mobilitat responsable. Sensibles pel

patrimoni històric i artístic, actuem en la seva conservació i difusió, amb l’objectiu d’apropar

la cultura a les persones. Ens comprometem per un món que funcioni.

per un món que funcioni

AAFF PAG A-4 CAT.indd 1 03/12/10 10:12

(+7,3%), així com a la major aportació en conjunt dels aeroports de dca, que van créi-xer a un ritme del 5%.

increment de participació a Hispasatabertis va anunciar el passat mes de febrer un acord amb Telefónica per a l’adquisició del seu 13,23% del capital d’Hispasat. Des-prés d’aquesta operació, que es va tancar per un import de 124 milions d’euros, abertis reforça la seva posició com a primer accionista d’Hispasat amb un 46,6% de participació directa.

Després d’aquesta operació, abertis reforça la seva voluntat de creixement en el sector satel·litari, específicament en aquells projectes en què pugui assumir un lideratge industrial i consolidar financerament la seva participació, com és el cas d’Hispasat. En aquest sentit, el 2011 el Consell d’Adminis-tració d’Hispasat va nomenar Carlos Espinós, en representació d’abertis, conseller delegat de la societat. Un reflex de l’aposta estratègica d’abertis per la companyia i el seu interès per intensificar el seu desenvolupament futur.

abertis compta, així mateix, amb tres consellers més en el màxim òrgan de govern d’Hispasat: Francisco Reynés, conseller dele-gat d’abertis; Javier Martí De Veses, director d’Assessoria Jurídica i Regulació d’abertis telecom; i Andrea Luminari, director de Negoci Internacional d’abertis telecom. n

¡Porta’ns amb tu!Entra i descobreix els avantatges de tenir-nos sempre a les teves mans.

autopistas.com al teu mòbil.

Fàcil, ràpid, còmode i pràctic. Informació sobre l’estat del trànsit en temps real, turisme, avantatges i descomptes amb Via T, servei de compartir cotxe. Fem el teu viatge més còmode: a qualsevol lloc i moment accedeix a la informació que necessitis per planificar els teus desplaçaments.

12_103 Mobil_Anunci_A4_CAT.indd 1 11/06/12 17:07

revista link abertis nº6 juliol 2012

Documents