El invertebrats

Títol de la lliçó 5.

Noms i comnoms: Núria Mires, Gerar lazaro Ariana Trapé i Diego rodriguescame-lo. Classe: 1 ESO C Data: Gener 2015

Els porífers.

La majoria són marins, però n’hi ha alguns que viuen a l’aigua dolça. El seu cos te forma de

sac i està perforat per bastants porus, que es comuniquen per mitjà de canals. A l’interior hi

ha una cavitat atrial que comunica a l’exterior per unorifici anomentat òscul. Un tros

d’esponja es pot originar una nova esponja.

Ex 1 pàg 76

A quina característica delcos d’una es-

ponja fa referència el nom de porífer?

Als porus.

Ex 2 pàg 76

En que es diferencien un pòlip i una

medusa? En que s’assemblen?

Diferencies: En la forma del cos i en que

una medusa és un celenterat i no un porífar.

Sembances: En que els dos són animals

marins i no tenen òrguens ni aparells.

Ex 24 pàg 86

Dibuix d’una esponja i el recorregut de

l’aigua.

Ex 25 pàg 86

Celenterats: Medusa (f.medusa), coralls

(f.pòlip)

Poréfers: Coralls.

Els celenterats

Gairebé tots són marins pero n’hi ha alguns que viuen a l’aigua

dolça. Presenten simetría radial (el seu cos eestà dividit per diver-

sos plans de simetria). Tenen el cos tou, amb una única obertura

evoltada de tentacles. L’obertura comunica amb el seu estòmag,

que es diu cavitat gastrovacular. Són carnívors. Poden presentar

dues formes d’organització corporal molt diferents:

-Forma de pòlip: Forma de sac tubular, amb l’obertura a l’extrem

superior del cos. Viuen fixats al fons del mar. Alguns viuen indivi-

dualment, o agrupats en colònies.

-Forma de medusa: Tenen forma de paraigua amb l’obertura a l’ex-

trem inferior del cos. Viuen o nadant o surant per l’aigua.

Els porífers i

els celenterats

són animals

d’una organi-

tzació molt

sencilla per-

què no tenen

ni orguens ni

aparells.

Esponja, animal porífer.

5. Els animals invertebrats

1. ELS PORÍFERS I ELS CELENTE-

RATS

Medusa, animal celenterat,

Com són els mol·luscs?

3. ELS MOL·LUSCS

-Els mol·luscos tenen simetria bilateal.

Tenen el cos tou i dividit en tres regions: el cap, la massa visceral

i el peu

El peu es musculós i el fan servir per nadar, reptar o exavar,

segons el tipus de mul·lusc

El seu cos està cobert per una fina membrana, anomenada

mantell

Com són les funcions dels mol·luscs?

Respiren per mitjs de brnquies es a dir son aquatics mentra que hi ha

un grupo.

Tenen una alimentació molt variada.

En moltes espècies l’enbrió que surt del ou es transforma directement

en adult mentre quee en molts altres de l’ou en surten larbes.

Els mul·luscs es divideixen principalment en: -gasteropodes: tenen un cap ben desenbolupat amb quatre tentacles en els dos tentaclesmés grans hi tenen els ulls. El seu

peu es musculos i el fan servir per reptar els marins respiren per branquies i els terrestres per mitja d’un pulmó,

-Bivalves:com el seu nom ja indica tenen dues valves que obren i tenquen i que formen la conquilla la majoria són aquatics

hi n’hi ha de marins no tenen cap diferencia tenen el peu petit en forma de destral que els serveix per escavar -Els cefalòpodes: tenen el cap ben desenbolupat amb ulls grossos. El seu peu es conberteix en tentacles que envolten la

boca per exemple un calamar.

Grups de mol·luscs

6.Quines funcions té el peu dels mol·luscs? El fan servir per nadar, reptar o excavar, según el tipus de mol·lusc 7.Quines són las parts principals del cos d’un mol·lusc

El peu i tenen simetría bilateral.

Informació de la foto

Un cargol es un mol·lusc que es molt vabos i lent

Com és el cos dels artròpodes

4. ELS ARTRÒPODES

Presenten simetría bilateral

Tenen el cos cober per el que es diu exosquelet

Tenen apèndix articulàdes

La inmensa majoria tenen el cos dividit en tres zones: el cap, el tó-

rax i l’abdomen. Alguns tenen el cap i el tronc fusionats en un de sol,

format per el cefalotórax.

Com són les funcions dels artròpodes

Tenen una alimentació molt variada depen de la seva manera de viura n’hi ha que en són carnivors, d’altres hervivors i també de ca-

ronyaires…

Són ovipars i la facundació es interna. En el process de la metamorfosi es converteix en un individu adult. Per creixer and de treures el

escalet intern i crear-ne un de nou aquest process s’hel anomena muda.

Es clasifiquen en: insectes, aràcnits, crustacis i miriàpodes.

Les abelles es un clar exemple de un que té exoesquelet

10.Busca en els termes clau l’origen de artròpode Grup d’animals que estan coberts per un exoescalet

11.Quina funció te l’exoesquelet dels artròpodes? Fer que el canvïn i així creixin per mitja del process anomeat muda

12.Per què els artròpodes han de mudar la coberta externa? Com s’anomea aquest procés? Per poder créixer i s’anomena mudar la pell o l’exoescalet.

Un cranc un escorpí i un escarabat són artròpodes. Construeixen el grup més nombrós d’animals

Com són els artròpodes.

Els insectes

Són el grup més nombrós d’animals del món. Viuen en tots els

medis (terra, aigua, aire, etc…). Presenten simetría bilateral.

Tenen el cos cobert de un exoesquelet compost per una substàni-cia anumenada quitina.

Tenen l’apèndixs articulats (potes, entenes, etc...) .

La mojoria tenen el cos dividit en tres zones : el cap, el tórax l’ab-

domen. Uns tenen cefalotórax (cap, torax fucionats ). Els orguens

dels sentits están mol desenvolupats. Els ulls podes ser simples (ocels), o compostos.

Alguns són hervívors, d’altres carnívors, etc… La majoria tenen

els dos sexes separats (femella i mascle). Són ovípars i alguns pre-

senten la metamorfosi. Alguns muden (es desprenen del exoes-quelet i en formen un de nou).

Es classifiquen en: insectes, aràcnnids, crustacis i miriàpodes.

Aparells bucals dels insectes

Boca mastegado-

ra i xucladora de

les formigues.

Boca xucladura

de les papallones.

Boca mastegadora

i llepadora de les

abelles.

Metamorfosi de la papallona monarca: De cada ou neix una larva, anomenada eruga, que després de un período de creixement, pas-sa un etapa en la qual s’embolcalladins d’un capoll, que es diu crisàlide i experimenta un seguit de canvis fins que es converteix en pa-pallona.

Larva de papallona.

Crisàlida de papallona.

Larva després de la metamorfsi (papallona).

Ex 13 pàg 81 Ex 29 pàg 86

Perquè creus que els insectes també a) Identifica quin és un anèl·lid i quin una eruga.

s’anomenen hexàpodes? L’A és una eruga i el B un anel·lid.

Perquè hexàpode vol dir que te 6 potes i els b) Semblançes: Els dos són de mides semlants. insectes tots tenen 6 potes. Diferencies: L’eruga és un insecte i l’anel·lid un cuc.

14 pàg 81 Ex 37 pàg 87

Com respiren els insectes? Els animals següents ex consideren insectes socials:

Respiren per les tràquees, uns tubs situats b) Papallones, arnes i escarabats. a l’abdomen o al tòrax.

Boca picadora i

xucladora del mos-

quit.

Els aràcnids

Informació de la

foto

Informació de la

foto

(Fer les activitats 15 a 18)

Els aràcnids

Tenen el cos dividit en dues regions: el cefalotórax i l’abdamen. Al

cefalotórax tenen dos quelícer, que els serveix per menjar, dos pedipal-

pa, amb funcío defensiva i tàtica i quatre parells de potes. Respei-

ren per tràquees

Els crustacis

Tenen el cos dividit en el cap, el tórax i l’abdomen, tot i en molts cosas el

cap i el tórax están units formant el cefalotórax.

Al cap hi tene dos parells d’antenes

Aquet animal in-

vertebrat per tan-

ya el grup del

arànids. La

Aquet animal per-

tany a la familia

dels crustaci tene

tene

(Fer les activitats 15 a 18)

Els miriàpodes

Tenen el cos allargat i format pel cap i el

tronc, amb un nombre variable de segments

iguals. A cada segment poden tenir un parell

de potes, com en el cas dels centpeus, o dos

parells de potes, com tene milpeus.

Aquet animal es

del grup dels mi-

riàpodes.

Com és el cos dels equinoderms

7. Els equinoderms

Les funcios dels equinoderns són:

Simetria radial

Esquelet intern

No tenen el cap diferenciat

Com són les funcions dels equinoderms

Els equinoterns es desplacen per mitjà d’un aparell exclusiu d’a-quest grup d’animals, l’aparell ambulacral.

Respiren a través de la pell, i fer-ho utilitzen l’aparell amulacral.

Son animals carnívors, s’alimenten de petits custracis i de mol·luscs.

Normalment presenten sexes separats, tot i que hi ha algunes espèieshermafrodites. Tenen fecundació externa. Dels ous neixen

unes larves que fan la metamorfosi, es converteixen en adults.

Grups d’equinoderms

Ateroïdeus:

19– Busca en els conseptes clau el ssignificat del terme equinodern.

Tipus d'animals marins invertebrats i radiats, amb el cos cobert de

punxes, al qual pertanyen les estrelles de mar, els eriçons, etc.

20– Què és l’aperell ambulacral? Quina funció fa? L’aparell ambulacral es un conjunt de canals i vesícules distribuïts pel

cos dels equinoderms, pels quals circula l'aigua de mar.

Equinoïdeus:

Ofiuroïdeus:

Holoturioïdeus

Crinoïdeus

A fons

Els insectes constividus més nombrós. Es coneixen molts tupus d’insectes els més importants són aquests:

Himenòpters. Tenen dos paerlls

d’ales membranoses, tot i que alguns

no en tenen. L’aparell bucal està

adaptat ès llapar, mossegar xuclar

líquids. En societats organitzades

Díipters. Tenen un parell d’ales mem-

branoses, les posteriors están reduïdes

a òrgans que mantenen l’equilibri quan

volen, anomentats balancins. L’aparell

bucal és xuclador

Coleòpters. Tenen dos parells

d’ales. Les anteriors són gruixudes

durs i opaques i les tenen plagades

sota les primeres quan están en

repòs. L0aparell bucal és mossega-

dor

Dermàpters. Tenen dos parells

d’ales molt curtes i le posteriors

molt grosses i membranoses, plaga-

des sota les primeres en estat de

repòs. L’aparell bucal és mastegador.

Ortòpters. Tenen dos parells d’ales,

les anteriors endurides i les posteriors

plegades sota les primeres. L’aparell

bucal és mastegador.

Heteòpters. Tenen dos parells

d’ales. Lesanteriors tenen una part

enguixida i les posteriors són mem-

ranoses. La boca està adaptada per

perforar i per xuclar.

Ledipòptes. Tenen dos parells

d’ales membranoses amb escates.

L’aparell bulucal és xucador, i està

enrotllat en estat de repòs.

Odonats. Tenen dos parells d’ales

estretes grosses membranoses. L’apa-

rell bucal és mastegador.

Sifonàpters. No tenen ales. Les

potes están edaptades per fer salts.

La boca és xucladora i està adaptada

per perforar la pell.