D I R E C TOR: Antoni FurióCAP DE REDACCIÓ: Gustau MuñozC O N S E L L D E R E D A C C I Ó:

Xavier Antich, Juli Capilla, OlgaDénia, Martí Domínguez, FerranGarcia-Oliver, Vicent Olmos,Faust Ripoll, Pau Viciano

C O N S E L L A S S E S S O R:Cèlia Amorós, Joan Becat,Manuel Borja-Villel, EudaldCarbonell, Narcís Comadira,Manuel Costa, Alfons Cucó (†),François Dosse, Antoni Espasa,Ramon Folch, Mario GarciaBonafé, Salvador Giner, JosepFontana, David Jou, JohnKeane, Giovanni Levi, IsabelMartínez Benlloch, JoanFrancesc Mira, Javier Muguerza,Francesc Pérez Moragón,Damià Pons, Josep Ramoneda,Ferran Requejo, Vicenç Rosselló,Xavier Rubert de Ventós, PedroRuiz Torres, Vicent Salvador,Josep-Maria Terricabras,Vicent Todolí, Enzo Traverso,Josep Antoni Ybarra

REVISTA FUNDADA PER JOAN FUSTERSEGONA ÈPOCA / NÚM. 12 / HIVERN 2002

Edita: Universitat de València

i Edicions Tres i Quatre

Redacció, administració i subscripcions:

Publicacions de la

Universitat de València

c/ Arts Gràfiques, 13 46010 València.

Tel.: 96 386 41 15 Fax: 96 386 40 67

a/e: lespill@uv.es

Disseny gràfic: Enric Solbes

Fotocomposició i maquetació:

Publicacions de la

Universitat de València

Impressió: Guada Impresores, SL

Distribució: Enlace S.A.

Tels.: 96 166 60 33 / 93 441 27 80 /

971 71 30 78

ISSN: 0210-587 X

Dipòsit legal: V-2686-1979

Preu d’aquest número: 9 euros

E D I T O R I A L

La iniciativa que ha polaritzat l’atenció internacional alllarg dels darrers mesos, l’anunciada i ben possibleintervenció dels Estats Units a Irak, planteja tota mena dedubtes quant a la seua justificació i conseqüències. Proba-blement quan aquestes pàgines veuran la llum algunesincògnites s’hauran resolt, en un sentit o en un altre. Peròen tot cas continuarà obert el problema de l’unilateralismesense complexos que reclama per a si Estats Units, i queamenaça amb una profunda desestabilització de les rela-cions internacionals. A més, si la intervenció es consumatal i com està aparentment programada, els efectes noprevistos (principal reserva adduïda per Alemanya i altresaliats per restar-ne al marge) podrien assolir dimensionscatastròfiques, en la mesura que seria percebuda per unapart important del món àrab com una agressió dirigida aimposar solucions externes a la regió, producte d’unavoluntat hegemònica gens dissimulada. Restaria en peu,d’altra banda, la qüestió de la motivació de fons d’una ini-ciativa tan carregada de perill. Tot fa pensar que més enllàde la intenció en principi lloable d’acabar amb un règimcorrupte i opressor com el de Sadam Hussein, hi ha elgran tema del control de les fonts més importants de sub-ministrament de petroli, en un context en què les reservesmundials tendeixen a esgotar-se. Perquè de règims cor-ruptes i opressors, al món, malauradament, n’hi ha molts.I tampoc és Irak l’únic règim dictatorial que ha promo-gut, o promou, programes armamentístics de destrucciómassiva. L’unilateralisme obert que practica l’Administra-ció Bush, i que ha definit de manera diàfana en els seusdocuments d’estratègia, introdueix un element altamentpertorbador en els equilibris mundials que havien permèsnodrir, malgrat tot, l’esperança d’una nova etapa de pau ipredomini del dret internacional després de la guerra fre-da. En pateix la relació amb Europa i, també, l’operati-vitat i possibilitats de l’ONU i els organismes que tenencom a missió vigilar, aplicar i ampliar els principis del dretinternacional. Amb la concentració de poder econòmic i

militar de què disposa, és evident que Estats Units potimposar les seues opcions, i exercir pressions irresistibles,tot i l’escepticisme i l’oposició demostrada d’una granmajoria de l’opinió pública. Però l’alarma que generaaquesta dinàmica, independentment de la justificaciód’alguns dels arguments al·legats, no pot ser passada peralt. Més enllà del desenllaç concret de l’ofensiva actualcontra el règim d’Irak, aquesta serà, sens dubte, una de lesgrans qüestions a debat en els pròxims anys, sobre la qualcaldrà tornar. Hi està en joc, com a mínim, la definiciód’un ordre internacional just, el paper d’Europa com aactor polític, el sentit actual d’aliances militars coml’OTAN, la relació amb el món àrab, la legitimació interna-cional de les intervencions exteriors i les perspectives depau o de guerra en una regió estratègica, i molt carregadade potencials de conflicte. Un panorama excessivamentcomplex per aplicar-hi esquemes simplistes, deutorssovint de la pura propaganda.

Adéu Alfons

A final d’octubre de 2002 moria a València AlfonsCucó. Amb ell la nostra revista perdia un amic, un mem-bre del Consell Assessor que ens va encoratjar tothora, iamb el qual manteníem una relació directa i fecunda. LaUniversitat de València perdia un professor distingit, quehavia fet de la docència i la investigació un dels eixos de laseua existència, i que havia retut fruits ben importants. ElPaís Valencià perdia un dels seus intel·lectuals preclars, unciutadà compromès amb els valors de la democràcia il’autogovern en un moment especialment complicat. Lacultura catalana en general perdia un referent, un histo-riador valuós, un observador atent de la realitat, un estu-diós que va escriure llibres tan significatius, dels que tantshan après tant, com El valencianisme polític, País i estat,Els confins d’Europa o Roig i blau. Membre d’una genera-ció decisiva per a la represa nacional dels valencians, autord’una obra essencial, sempre recordarem el nostre amicAlfons Cucó, la seua actitud i el seu tarannà, el seu com-promís amb els més desvalguts i amb el País de tots.

Gustav Klimt, Judith (1901)

1 Editorial

6 Les quatre guerres d’Israel/PalestinaMichael Walzer

17 Violència, terror i políticaCharles Tilly

28 Visions i realitats. L’economia valenciana:una perspectiva històricaErnest Reig

50 Del jo al nosaltres: els dilemes de la identitatlingüísticaMiquel Nicolás

MÉS ENLLÀ DE CARNER

63 Benvinguda polèmicaVicent Alonso

71 D’una cultura acomplexada. El model literariunívoc i el cànon accidental de la literaturacatalana modernaSebastià Alzamora

82 Afirmacions i negacions de Josep CarnerJaume Subirana

S U M A R I

D O C U M E N T S

90 Sobre l’estupidesaRobert Musil

108 Una política de la llenguaMichel de Certeau, Dominique Julia, Jacques Revel

116 La informació glocalJosep Lluís Gómez Mompart

125 L’eix mediterrani o la revenja austracistaJosep Vicent Boira

134 El mapa en la pàgina i el llibre inexistentSalvador Company

142 Els cenotafis de Danilo Kis &Simona Skrabec

L L I B R E S

156 Anthony Smith: La nació en la històriaGerard Horta

161 Isaiah Berlin: Freedom and its BetrayalVicent Raga

167 Zygmunt Bauman: la sociologia com aempresa èticaDaniel Arenas

170 Joan del Alcázar (ed.): Història d’Espanya:què ensenyar?Carles Sirera Miralles

&

6

Els grans simplificadors fan molta fei-na, però Israel/Palestina no ha estat maiun escenari favorable a la simplificació, i ahores d’ara encara ho és menys. Els sim-plificadors estan condemnats a equivocar-se, moralment i políticament, i això ésparticularment greu, perquè és molt el quehi ha en joc. No hi ha només una guerraen curs a l’Orient Pròxim i no hi ha unaoposició simple de correcte i errat, just iinjust. El que hi ha en curs són quatreguerres entre israelians i palestins.

La primera és una guerra palestina perdestruir l’estat d’Israel.

La segona és una guerra palestina percrear un estat independent al costat d’Is-rael, bo i posant fi a l’ocupació de Cisjor-dània i Gaza.

La tercera és una guerra israeliana peraconseguir la seguretat d’Israel al si de lesfronteres de 1967.

La quarta és una guerra israeliana pelGran Israel, pels assentaments i els terri-toris ocupats.

Les quatre guerres d’Israel/Palestina

Michael Walzer

Michael Walzer és professor de Ciències Socials a l’Ins-titute for Advanced Studies de Princeton, codirectorde la revista dissent, i autor d’obres com Les esferes dela justícia, Tractat sobre la tolerància o Guerres justes iinjustes. Aquest article aparegué al número d’octubrede 2002 de dissent.

No és gens fàcil dir quina guerra s’estàmenant en un moment determinat, per-què d’alguna manera totes quatre sónsimultànies. També són permanents; lesguerres continuen fins i tot quan cessen elscombats, com si hom volgués confirmar ladefinició de Thomas Hobbes: «Perquèla guerra no és sols en la batalla, o l’acte decombatre; existeix mentre la voluntatd’enfrontar-se i batallar és suficientmentconeguda...». Al llarg del procés de paud’Oslo, alguns palestins i alguns israeliansfeien la primera i la quarta d’aquestesguerres o, si més no, estaven compromesosa fer-les (i la seua voluntat de batallar erasuficientment coneguda, raó per la qualcalia tenir-ho ben present). La decisió realde retornar a la lluita fou presa pels pales-tins el setembre de 2000; des de llavors,totes quatre guerres es duen a terme acti-vament.

Gent diferent du endavant cadascunade les quatre guerres al mateix temps, molta la vora, per bé que la imatge de conjuntés distinta segons el moment. Els nostresjudicis morals i polítics haurien de reflec-tir aquesta complexitat. Preses per separat,dues d’aquestes guerres són justes i lesaltres dues són injustes. Però no apareixenper separat en el «món real». Amb finalitatanalítica, podem començar per conside-rar-les una a una, però cal anar més enllà.

71. La guerra contra Israel: aquesta és la

que es «declara» cada vegada que un terro-rista ataca civils israelians. Crec que elterrorisme proclama sempre una desvalo-rització radical de les persones que passena ser objectiu d’una mort aleatòria: protes-tants nord-irlandesos en l’epòca d’apogeude l’IRA, europeus a Algèria durant la cam-panya del Front de Libération National(FLN) per la independència, nord-ameri-cans l’11 de setembre. Independentmentdel que un terrorista explique sobre lesseues activitats, la intenció que proclamaal món, i per damunt de tot a les seuesvíctimes, és radical i esfereïdora: una polí-tica de matança i eliminació, d’enderroca-ment i subjugació. El terrorisme no es potentendre com una estratègia de negocia-ció; el seu objectiu, en canvi, és la victòriatotal, la rendició incondicional. La fugidad’un milió i mig d’europeus d’Algèria fouexactament el tipus de victòria que volenels terroristes (el FLN fou ajudat en laconsumació del seu projecte –cal recordar-ho– pels terroristes del bàndol europeu).

Els ciutadans jueus d’Israel han d’assu-mir que quelcom de semblant és el quepretenen avui els terroristes palestins: la fide l’estat d’Israel, l’eliminació dels jueus.El llenguatge de la incitació –la predicacióa les mesquites palestines, els funerals enquè es ret homenatge al «martiri» dels suï-cides que posen bombes, els eslògans core-jats a les manifestacions, el tractament delsterroristes com a herois a les escoles sotacontrol de l’Autoritat Palestina (AP)– faben palesa aquesta intenció, que és l’objec-tiu explícit de les organitzacions terroristescapdavanteres, Hamas i la Jihad islàmica.Ara bé, es pot considerar que aquest ésl’objectiu del moviment d’alliberamentpalestí en el seu conjunt? És això el que

pretén realment Yasser Arafat? No és fàcilinterpretar-ho; ben bé podria pensar queestà utilitzant els terroristes; fins i tot po-dria creure que un dia els eliminarà o elsenviarà a l’exili, com va fer el govern d’Al-gèria l’endemà de la independència ambels seus terroristes. Però diguem-ho senseembuts: més enllà de les seues intencionsúltimes, ara com ara dóna suport o és,com a mínim, còmplice del terrorisme.(Una remarca destinada als crítics euro-peus d’Ariel Sharon: en totes les anàlisis,incloent-hi les dels opositors palestins,Arafat apareix més implicat en les activi-tats terroristes que no Sharon en les mas-sacres de Sabra i Xatil·la.) Els seus gestosde distanciament, les detencions ocasio-nals i les condemnes rituals després de ca-da atemptat fa temps que han deixat de serconvincents; no podrà sorprendre’l gaire elfet que els israelians corrents se sentenradicalment amenaçats. La primera guerraés una guerra real, tot i que ara es veja comuna guerra perduda amb conseqüènciesterribles per al poble palestí i encara quealguns (o molts) palestins pensen que es-tan lluitant en una altra mena de guerra.

2. La guerra per un estat independent:aquesta és la guerra que normalment elssimpatitzants esquerrans a Europa i Amè-rica afirmen que fan els palestins, perquèpensen que aquesta és la guerra que elspalestins haurien de fer. I alguns (o molts)d’ells la fan. Els palestins necessiten un es-tat. Abans de 1967 en necessitaven un perprotegir-se d’Egipte (a Gaza) i de Jordània(a Cisjordània). Des de 1967 necessitenun estat per protegir-se d’Israel. No entinc cap dubte, com tampoc no dubte deldret dels palestins a l’estat que necessiten,tot i que crec que l’ocupació inicial de

8Cisjordània i Gaza estava justificada. El1967 els àrabs estaven fent una guerra delprimer tipus de la llista que he plantejat,contra l’existència mateixa d’Israel. No hihavia ocupació en aquells dies; els publi-cistes egipcis parlaven obertament de llan-çar els jueus «a la mar». Però els territorisque Israel passà a controlar després de laseua defensa victoriosa, se suposava ques’havien d’utilitzar (això era el que deienels seus dirigents de l’època) com a pecesde negociació cap a una pau futura. Quan,en comptes d’això, el govern patrocinà iajudà els assentaments enllà de l’antigafrontera (la línia verda), donà legitimacióa un moviment de resistència que buscaval’alliberament. I com més es va prolongarl’ocupació, com més van proliferar i es vanestendre els assentaments, com més terraera expropiada i més drets d’aigua confis-cats, més va créixer i es va enfortir aquestmoviment. Convé fer memòria de comfou de pacífica l’ocupació els primerstemps, de l’escassa quantitat de soldatsque hi van caldre quan es pensava, a totesdues bandes, que seria provisional (i quanla guerra número u havia estat decisiva-ment guanyada). Una dècada més tard, elprimer ministre Menahem Begin negavaque existissen els «territoris ocupats»; totel territori era Terra d’Israel; el governadoptà la ideologia de la conquesta i lacolonització. I l’ocupació fou molt méspesant, molt més opressiva quan es negavaque existís que quan hom l’anomenava pelseu nom.

Així doncs, és certament un objectiulegítim dels militants palestins d’establirun estat propi, lliure d’Israel, i tambéd’Egipte o de Jordània. La primera inti-fada (1987), amb els xiquets que llançavenpedres, s’assemblava a una lluita per un

estat d’aquesta mena, limitat a Cisjordàniai Gaza, on vivien aquests xiquets. No eraexactament una lluita pacífica (tot i queera presentada d’aquesta manera per gentque no l’observava de prop), però denota-va disciplina i una alta moral, i els seusprotagonistes semblava que posaven límitsal combat: no es tractava d’amenaçar elsisraelians a l’altra banda de la línia verda,on vivia la gran majoria. Per això tinguéèxit i promogué el procés de pau, tot i que–em sembla– els dirigents palestins no vol-gueren després collir els fruits del seu èxit.

La nova intifada que començà la tardorde 2000 és una lluita violenta i no es limi-ta als Territoris Ocupats. Tanmateix, de lesentrevistes que han fet els periodistes amolts combatents es dedueix que aquests(o alguns d’ells) consideren que estan llui-tant per posar fi a l’ocupació i forçar elscolons a anar-se’n; el seu objectiu és un es-tat independent al costat d’Israel. Així,aquesta segona guerra és també una gue-rra real, per bé que, de nou, no està gensclar que Arafat s’hi identifique. Per ventu-ra vol el que una part del seu poble, si mésno, vol vertaderament: un petit estat alcostat del petit (però no tant) estat d’Is-rael? Voldria canviar l’aura d’una lluita he-roica per la feina dura i monòtona deconstruir un estat? Voldria assumir elsmaldecaps d’assegurar el subministramentd’aigua a Jericó o de desenvolupar unazona industrial a Nablus? Si la resposta aaquestes preguntes és afirmativa, aleshorescaldria confiar que Arafat fes el que desit-ja. El problema és que molts israelians,que voldrien compartir aquesta esperança,si és que encara els en resta cap d’esperan-ça, no s’ho creuen, i no tenen realmentgaires raons per a creure que la reposta sigaafirmativa.

93. La guerra per la seguretat d’Israel: a

hores d’ara no està clar quants soldatsisraelians pensen que aquesta és la guerraque estan fent, però el nombre és sensdubte elevat. La crida de reservistes queprecedí les «incursions» de març-abril de2002 a les ciutats i pobles de Cisjordàniava produir un resultat sorprenent. Habi-tualment l’exèrcit crida el doble de soldatsque necessita i accepta com a excusa lesal·legacions normals: haver d’atendre fillsmalalts o pares impedits, tenir exàmens oproblemes laborals. Un gran nombre dereservistes no s’hi presenten. El març de2002, en canvi, s’hi presentà més del 95per cent. Aquesta gent no pensava que es-taven lluitant pels territoris ocupats i elsassentaments; totes les enquestes d’opiniómostren una animadversió massiva a això.Estaven convençuts que lluitaven pel seupaís o, potser millor dit, per la seuaseguretat i supervivència al seu país. Laresposta del 95 per cent fou el productedirecte dels atacs terroristes. És possible,per descomptat, que Sharon explotàs lapor al terrorisme per tal de menar un altretipus de guerra diferent de la que els seussoldats pensaven que estaven fent. Tanma-teix, amb independència de la guerra quetingués Sharon al cap, una part substan-cial de l’exèrcit d’Israel estava defensant elpaís contra l’amenaça terrorista. La terceraguerra és una guerra real i, moralment,una de molt important: una defensa de lallar i la família en el sentit més immediat.Ara: algunes llars i famílies israelianes es-tan situades a la banda que no toca de lalínia verda, on la seua defensa és moral-ment problemàtica.

4. La guerra pels Territoris Ocupats: ladreta israeliana està clarament compro-

mesa amb aquesta guerra, però el suportque té al país és (de nou) incert. L’any2000, a Camp David, el primer ministreEhud Barak estava convençut que guanya-ria un referèndum en què es proposàs unaretirada pràcticament total si això formavapart d’un acord negociat sobre el conflicteen el seu conjunt. La retirada sota pressióterrorista no tindria, probablement, elmateix suport, però això no diu res quanta l’abast del suport a l’ocupació i els assen-taments; només indica que el terrorismepalestí és un desastre polític per a l’esquer-ra israeliana. Davant el terror, l’esquerrano pot mobilitzar l’oposició als assenta-ments; es troba en posició marginal; elsseus seguidors potencials esdevenen cadavegada més escèptics pel que fa a la seuaidea bàsica, que la retirada dels territorisportaria una pau real. I aquest escepticis-me obre la porta als polítics de dreta, quedefensen els assentaments i diuen que nosón diferents dels pobles i ciutats de labanda israeliana de la línia verda: si nolluitem per Ariel i Kiryat Arbah (pobla-cions jueves de Cisjordània), haurem delluitar per Tel Aviv i Haifa.

Però la lluita per Ariel i Kiryat Arbahgaranteix que no hi haurà una pau real.Perquè el moviment dels colons és l’equi-valent funcional de les organitzacionsterroristes. M’afanye a afegir-hi que non’és l’equivalent moral. Els colons no sónasssassins, per bé que hi pot haver un petitnombre de terroristes entre ells. Però elmissatge de l’activitat dels colons als pa-lestins s’assembla moltíssim al missatge delterrorisme als israelians: volem que us n’a-neu (alguns grups de la dreta israeliana,incloent-hi grups representats al govern deSharon, defensen obertament una políticade «trasllat»), o volem que accepteu una

10posició radicalment subordinada al vostrepaís. L’objectiu dels colons és el Gran Is-rael i l’assoliment d’aquest implicaria queno podria haver-hi un estat palestí. Sola-ment en aquest sentit són com els terroris-tes: ho volen tot. Estan disposats a lluitarpel tot, i alguns israelians pensen proba-blement que això és precisament el queestan fent ara. La quarta guerra és unaguerra real. El vot del Likud, el maig de2002, per impedir que qualsevol governisraelià futur puga acceptar un estat palestíindica un fort compromís a continuar l’o-cupació i ampliar els assentaments. Tan-mateix, sospite que la majoria dels reser-vistes que foren cridats pel març de 2002,o dels que a hores d’ara fan tasques de pa-trulla a les ciutats palestines, no estariendisposats a lluitar per aquests objectius sipensaven que aquesta era l’única guerra enquè estaven implicats.

Fou un gran error dels dos primers mi-nistres de centreesquerra, Yitzhak Rabin iBarak, no haver-se oposat des del principial moviment dels colons. Es pensaven quepodrien guanyar amb més facilitat als par-tidaris dretans del Gran Israel si esperavenla culminació del procés de pau. Mentres-tant, van fer pactes amb la dreta i per-meteren el creixement sostingut del nom-bre de colons. Si en comptes d’haver fetaixò haguessen congelat els assentaments ihaguessen pres la iniciativa de desmante-llar-ne alguns, haurien provocat una ba-talla política que, n’estic cert, haurienguanyat; i aquesta victòria hauria estat de-finitiva. Hauria començat aleshores unaemigració gradual de famílies de colonsdes dels territoris. Com que no es va feraixí, els radicals palestins van poder con-vèncer molts dels seus que el compromísera impossible; i que el conflicte només

podia tenir un desenllaç: o bé els palestinso bé els israelians havien d’anar-se’n.

La dreta hi respon dient que aquesta haestat sempre la idea dels palestins radicals,fins i tot abans que hi hagués cap assenta-ment enllà de l’antiga frontera. I això és,certament, veritat: els radicals impugnenla soberania jueva sobre qualsevol part delterritori «àrab»; la línia verda, tant se’ls endóna. Però els partidaris dels colons, espe-cialment els de caire religiós, són radicalsexactament en el mateix sentit. Tambépensen que no n’han de fer res de la líniaverda; i s’oposen a la sobirania àrab sobrequalsevol part de la terra que històrica-ment o per regal diví «pertany» al poblejueu. L’objectiu de la quarta guerra és d’en-fortir aquesta concepció de la pertinença.

Haig de dir alguna cosa sobre el «dretde retorn», tot i que els refugiats que recla-men aquest dret, atès que la majoria viuenllà de les fronteres de l’antiga Palestina,no estan implicats en cap de les quatreguerres. Tanmateix, podrien ser el col·lec-tiu inspirador fonamental de la guerra nú-mero u. La insistència d’Arafat que el re-torn és una qüestió innegociable s’adreçaen part a ells; de sempre, ha obtingut su-port de la diàspora palestina. El «retorn»fou probablement un factor crucial en elfracàs de les negociacions de Camp Davida final de l’estiu de 2000. En aquest punt,emperò, hi ha disparitat entre els partici-pants: Arafat, insistia en una acceptaciósimbòlica del dret o en un retorn efectiu?La majoria dels israelians s’estimen mésatenir-se a la literalitat en aquesta qüestió,car pensen que l’acceptació del dret obririales portes al retorn de centenars de milersde palestins, la qual cosa capgiraria la ma-joria jueva actual. El retorn, diuen, vol dirdos estats palestins. La majoria dels pales-

11tins defensen la importància del simbo-lisme i sembla que s’estimen més deixarper a més endavant qualsevol discussió so-bre xifres. A Taba, el gener de 2001, amb-dues parts van parlar de xifres i, segonssembla, les quantitats suggerides per uns ialtres estaven molt allunyades.

Entre els palestins, només Sari Nuseibeh,representant de l’Autoritat Palestina a Je-rusalem, ha estat disposat a admetre quela renúncia al dret de retorn és el preu quecal pagar per l’estatalitat. Aquesta em sem-bla que és la posició correcta, per tal coml’exigència del retorn reobriria efectiva-ment el conflicte de 1947-1948, la qualcosa no ajudaria gaire més de mig segledesprés. Tots els altres refugiats dels anysimmediatament posteriors a la SegonaGuerra Mundial, d’Europa central a l’Àsiasud-oriental, han estat reassentats de ma-nera reeixida. Els palestins estan encara encamps perquè els seus dirigents o els estatsàrabs veïns van decidir mantenir-los així:era una manera d’insistir que la guerrad’independència d’Israel encara no haviaacabat. Potser un cert nombre de refugiatsretornarà a Israel, i un nombre més gran aPalestina (la quantitat dependrà del ritmede les inversions i del desenvolpamenteconòmic). La resta haurà de ser finalmentreassentada. És hora ja d’ocupar-se de laseua misèria real més que no de les vindi-cacions simbòliques. Continuarà havent-hi una diàspora palestina, així com conti-nua havent-hi una diàspora jueva. Unadeclaració clara d’Arafat en què recone-gués aquesta simple veritat representariaun gran pas cap a la cancel·lació de la pri-mera guerra.

A qui es pot fer responsables de lesquatre guerres? Quina mena de judici po-dem establir sobre a qui hi dóna suport i

qui s’hi oposa, i quan? És molt el que de-pèn d’aquestes qüestions a les quals no hedonat resposta: quants israelians, quantspalestins, donen suport a cadascuna de lesguerres? O, millor encara, podríem pre-guntar: què passaria si cadascuna de lesparts guanyàs la seua guerra justa? Si elspalestins poguessen crear un estat a la seuabanda de la línia verda, ho considerarien(o ho consideraria una majoria suficient)com el compliment de les seues aspira-cions nacionals? Acceptarien aquesta me-na d’estatalitat com la fi del conflicte, o elnou estat patrocinaria una política irre-dentista i s’embolicaria secretament enuna nova guerra terrorista? L’actitud d’A-rafat a Camp David i després no suggereixuna resposta gaire esperançadora a aques-tes preguntes. De manera semblant, la de-fensa israeliana de l’estatalitat, s’atura en lalínia verda o en la concepció de la segu-retat de l’estat (o del destí històric) quemanté el govern actual, o exigeix territorisenllà d’aquesta línia, o fins i tot molt en-llà? L’actitud de Sharon d’ençà que arribàal poder no suggereix una resposta gaireesperançadora a aquesta pregunta.

És evident que allò que passà a CampDavid és rellevant a l’hora de bastir elsnostres judicis morals pel que fa a les duesparts i les quatre guerres, perquè la incapa-citat de Barak per arribar-hi a un acord, alcapdavall, segellà la seua sort i portà Sha-ron al poder. Arafat es negà a fer la pau isobrevisqué; Barak fracassà a fer la pau i vapatir una desfeta (aquest contrast ens po-dria ensenyar alguna cosa pel que fa alsentorns socials d’ambdós personatges). Ésveritat que hom debat encara el contingutde les negociacions i de les propostes quehi havia damunt la taula a Camp David iTaba. La gent que hi va assistir no es po-

12sen d’acord; no tinc cap informació de ti-pus reservat sobre aquesta qüestió. Peròsembla bastant raonable que cada pas en-davant en el procés de negociació portavaels palestins més a prop de l’estatalitat i delcontrol sobirà sobre quelcom molt sem-blant (i a cada pas, més semblant encara) ala totalitat dels territoris. L’afirmació queals palestins no se’ls oferia res més que unasèrie desconnectada de «bantustans» sem-bla falsa; una Palestina gairebé totalmentconnectada (Cisjordània i Gaza haurienestat encara territoris separats) era un re-sultat si més no possible i fins i tot proba-ble de les negociacions, amb indepen-dència del que s’oferís en un moment oaltre del procés. Així doncs, la decisió d’a-bandonar el procés i de començar, i des-prés militaritzar, la segona intifada és moltdifícil d’entendre –especialment si tenimpresent que Arafat havia de ser ben cons-cient del fet que la violència palestinacomportaria la desfeta del govern de cen-treesquerra de Barak. No és esbojarratpensar que simplement no hi estava inte-ressat o que, en el moment decisiu, no foucapaç d’arribar a un compromís històricque hauria posat fi al conflicte, malgrat queel compromís hauria donat com a fruit unestat sobirà a Cisjordània i Gaza.

Per això he ordenat com ho he fet lesquatre guerres en la presentació. He posatla guerra número u, per la destrucció del’estat d’Israel, davant de la guerra númerodos, per l’estatalitat als territoris, perquè ésel cas que l’estatalitat hauria pogut serassolida sense guerra. I he posat la guerrapel Gran Israel després de la guerra defen-siva per la seguretat israeliana perquè elgovern israelià anterior estava totalmentdiposat a renunciar a la «grandesa» territo-rial. Però si els palestins no fan un esforç

seriós per reprimir les organitzacions ter-roristes, i si aquest esforç no mena el go-vern Sharon a replantejar-se la seua po-sició sobre els territoris, aleshores caldriarevisar aquesta ordenació. En qualsevolcas, totes quatre guerres es troben a horesd’ara obertes: què podem dir-ne?

La primera guerra ha d’acabar amb unaderrota o ha de ser definitivament aban-donada. Els crítics d’Israel a Europa i a lesNacions Unides han comès una equivo-cació terrible, una equivocació moral i po-lítica alhora, perquè no han reconegut lanecessitat d’aquesta derrota. Han condem-nat els successius atacs terroristes contracivils israelians, sovint fent ús d’un llen-guatge més dur que Arafat, però no hanreconegut, i menys encara condemnat, laseqüència d’esdeveniments, els atacs pre-sos en conjunt, com una guerra injustacontra l’existència mateixa d’Israel. Hi hahagut massa excuses del terrorisme, massaesforços per «comprendre» el terror comuna resposta (terrible, per descomptat) alcaràcter opressiu de l’ocupació. És benprobable, en efecte, que alguns terroristesestiguen motivats per les topades perso-nals amb les forces d’ocupació o per unsentiment més general d’humiliació pel fetde l’ocupació. Però molta altra gent ha res-post d’una manera molt diferent a la ma-teixa experiència: hi ha un debat obert en-tre els palestins (com n’hi va haver a l’IRA ial FLN algerià) sobre la utilitat i la legitima-ció moral del terror. Els simpatitzants delspalestins al si de l’esquerra europea, i a totarreu, haurien de tenir molta cura a no duraquest argument del costat dels terroristes.

Guanyar la segona guerra per l’establi-ment d’un estat palestí, depèn de perdre od’abandonar la primera. Aquesta depen-dència és, al meu parer, moralment clara;

13però no sempre ha estat políticament cla-ra. Si hi ha una intervenció exterior en elconflicte israelià/palestí, un dels seus ob-jectius hauria de ser aclarir la relació entrela primera i la segona guerra (i també en-tre la tercera i la quarta). Els palestins no-més podran tenir un estat quan deixen clarals israelians que l’estat que volen conviuràamb Israel. En algun moment un líderpalestí (és improbable que siga Arafat)haurà de fer el que va fer Anwar al-Sadatel 1977: donar la benvinguda a Israel coma veí a l’Orient Mitjà. Com que Israel jaexisteix i Palestina no, hom podria pensarque la benvinguda hauria de venir de l’al-tra direcció. Potser sí; fins a cert punt, cer-tament, la benvinguda ha de ser mútua.Però l’abast dels atacs terroristes a horesd’ara exigeix que els palestins troben algu-na manera convincent de repudiar l’eslò-gan que encara se sent a les seues manifes-tacions: «mort als jueus!».

La relació entre les guerres tercera iquarta és simètrica a la que hi ha entre laprimera i la segona: la guerra número qua-tre, pel Gran Israel, ha de ser perduda oabandonada definitivament per tal de gua-nyar la guerra número tres, per Israel coma tal. Els atacs de març-abril de 2002 a lesciutats de Cisjordània, i el retorn dels sol-dats israelians a aquestes mateixes ciutatsper juny-juliol, serien molt més defensa-bles si fos ben clar que l’objectiu no ésmantenir l’ocupació, sinó només posar fia l’amenaça terrorista o reduir-ne l’abast.En absència d’una guerra palestina basadaen el terror, una guerra israeliana és certa-ment injustificable. Cap estat pot perme-tre’s no defensar les vides dels seus ciu-tadans (per això hi ha estats). Però unpreludi moralment necessari d’aquestaguerra seria que el govern Sharon declaràs

el seu compromís polític de posar fi al’ocupació i de dur a terme el retorn delscolons (de molts d’ells, com a mínim; elnombre efectiu dependrà d’un acordnegociat sobre les fronteres definitives en-tre els dos estats). Tal vegada els repre-sentants de l’ONU haurien condemnat laguerra israeliana en qualsevol cas, ambindependència dels compromissos decla-rats pel govern, però aleshores les con-demnes podrien ser vistes com a actesd’hostilitat –que no es podrien confondrede cap manera amb judicis morals serio-sos. Siga com siga, la ferotge escomesacontra la massacre-que-mai-existí a Jeninva enfosquir la veritable qüestió moral,que no hi va ser la direcció dels combats,sinó la visió política del govern que elsordenà. La direcció dels combats semblaque s’ajustà als estàndards de la teoria dela guerra justa, per bé que l’ús de la forçaaèria (per exemple contra un bloc de pisosa Gaza al juliol) no sempre s’hi va atenir.L’ocupació actual de ciutats palestines i lapràctica del càstig col·lectiu imposa so-friments injustificables a la població civil.En la batalla, tanmateix, l’exèrcit israeliànormalment acceptava riscos per als seushomes per tal de reduir els riscos que elscombats imposaven a la població civil. Elcontrast amb la manera com els russos vanactuar a Grozny, per evocar l’exemple mésrecent de guerra urbana a gran escala, éscridaner, i el tret més destacat d’aquestcontrast és l’escàs nombre de víctimes ci-vils a les ciutats palestines malgrat la granduresa dels combats. Però la legitimitat del’autodefensa israeliana serà determinadafinalment per l’abast de l’«auto» –per l’ex-tensió del territori– que s’està defensant.

Gairebé tothom té un pla de pau: unapau per a quatre guerres. I el pla que té to-

14thom (deixant de banda aquells palestins iisraelians que lluiten pel tot) és, si fa no fa,el mateix. Ha d’haver-hi dos estats, sepa-rats per una frontera marcada aproxima-dament per la línia verda, amb canvisacordats entre les dues parts. Com arribar-hi, i com aconseguir que ambdues partss’hi atinguen una vegada assolida aquestasolució, són qüestions sobre les quals elsdesacords són profunds, entre els palestinsi els israelians i també al si d’ambdósgrups. Tret dels seus aspectes més generals,no puc abordar aquestes qüestions. Elselements bàsics són ben clars: els palestinshan de renunciar al terrorisme; els israe-lians han de renunciar a l’ocupació. En larealitat, cap d’aquestes renúncies semblaprobable atès el tipus de dirigents que hiha ara a les dues bandes. Però hi ha un mo-viment per la pau a Israel molt signifi-catiu, i molts partits polítics compromesosamb la renúncia, i entre els palestins, tot ique no hi ha un moviment comparable,s’hi poden constatar, si més no, petitssignes d’oposició als atacs terroristes. Talvegada, perquè hi haja un moviment capendavant haurà de procedir d’àmbitsindependents de les dues parts i, sobretot,de fora d’allò que hom sol anomenar els«cercles dirigents».

El que segueix és una argumentaciócomplicada, i l’expose sense molta con-fiança. Em limite a repetir el que diuen ahores d’ara alguns amics meus del mo-viment per la pau israelià (no puc parlarpels palestins a l’oposició). Afirmen que hiha una manera de defensar els ciutadansisraelians i d’assenyalar, alhora, la dispo-sició a retornar a alguna versió modificadade les fronteres de 1967. Una retirada uni-lateral dels assentaments aïllats a Gaza iCisjordània milloraria instantàniament la

posició defensiva d’Israel, tot reduint elperímetre que ha de patrullar l’exèrcit, iprovocaria la batalla política amb elscolons que (com ja he dit) hauria d’haver-se dut a terme fa anys. En un futur prò-xim, aquesta retirada és més probable queprenga la forma d’un programa d’esquerraque d’una política del govern, però encaraaixí encetaria la contesa necessària al sid’Israel, i podria encoratjar els palestins del’oposició perquè començassen la seuapròpia batalla: un esforç seriós per contro-lar les organitzacions terroristes de formaque, quan finalment s’esdevinga la retira-da israeliana, no genere una onada d’entu-siasme entre els militants i, per conse-güent, una nova sèrie d’atacs. Aquestaperspectiva és el perill evident de qualsevolunilateralisme, i és un perill real, com hova demostrar la retirada del Líban. Però ésun risc que ben bé valdria la pena córrer.

En darrer terme, els partidaris de lesguerres segona i tercera haurien de vèncerels de les guerres primera i quarta. El camíde la pau comença amb aquestes dues ba-talles internes (però no necessàriamentdescoordinades). Una treva promogudaper Amèrica o per Amèrica/Europa ajuda-ria els moderats d’ambdues parts però,alhora, l’èxit de la treva dependria de laforça dels moderats. Ara com ara és difícilsaber si la «reforma» de l’Autoritat Palesti-na augmentaria aquesta força. No totes lescoses bones es presenten juntes en la vidapolítica: alguns dels més moderats delspalestins són també dels més corruptes,mentre que els suïcides que posen bombessón, sens dubte, idealistes. Les eleccionsdemocràtiques a Palestina podrien ben bépotenciar el paper dels demagogs naciona-listes i religiosos; aquesta és una possibi-litat molt real també a Israel. De totes ma-

15neres, una vida política més oberta entreels palestins podria permetre l’expressiópública de suport a una pau de compro-mís, i això seria un gran avanç.

Podria ajudar el fet de portar una forçainternacional, sota l’auspici de l’ONU, pervigilar (temporalment o permanentment)les línies de separació entre Israel i Palesti-na? Aquesta és una idea cada vegada méspopular, però planteja dificultats quant ala reciprocitat. Els colons israelians hau-rien de ser derrotats abans que qualsevolforça d’aquesta mena intervingués, perquèla frontera en què s’hauria de desplegarexclouria sens dubte molts dels assenta-ments actualment existents. Però els terro-ristes palestins no podrien ser igualmentderrotats, perquè es troben còmodamentinstal·lats a un costat de la línia de fronte-ra. És fàcil de predir què passaria llavors:els terroristes s’infiltrarien a través de leslínies vigilades per les patrulles multina-cionals de l’ONU i matarien civils israe-lians. Aleshores Israel demanaria que elssoldats de l’ONU perseguissen les organit-zacions terroristes i com que això exigiriauna campanya militar molt considerable,l’ONU refusaria la demanda. Què passariadesprés? Una força internacional dispo-sada a fer servir la força (i a acceptar bai-xes) bé podria portar la pau a l’OrientMitjà, però no sé de cap país disposat se-riosament a comprometre els seus soldatsen batalles autèntiques. El balanç de l’ac-tuació de l’ONU a Bòsnia, Rwanda i TimorEst és esfereïdor. Així doncs, l’única forçaque es podria desplegar seria una forçadestinada a mantenir la pau, però no a ferla pau. La seua efectivitat dependria, enconseqüència, de la victòria prèvia delsmoderats israelians i palestins. La interna-cionalització no pot substituir aquesta

victòria i està, per descomptat, condem-nada a fracassar si es produeix únicamentdesprés de la victòria dels moderats is-raelians.

Hi ha una forma de compromís inter-nacional, més ideològic i polític que nomilitar, que podria ser autènticament útil.La deslegitimació dels terroristes i delscolons té una importància cabdal. Peròaixò ha de fer-se de manera simultània iamb una mica d’intel·ligència moral. Lacampanya actual de boicot contra Israel,que segueix el model de la campanya con-tra Sud-àfrica dels anys 80, té una ten-dència molt unilateral de deslegitimació. Iatès que l’altra banda no està dirigida peruna organització que s’assemble ni delluny al Congrés Nacional Africà, ni perun home que es puga comparar ni delluny a Nelson Mandela, l’èxit d’aquestacampanya seria desastrós. Potenciaria laforça dels qui estan duent a terme la pri-mera guerra. Només si els crítics europeusd’Israel estiguessen disposats a deixar clarals palestins que no ajudaran una AP còm-plice del terrorisme, podrien demanar alscrítics americans dels palestins que envias-sen un missatge paral·lel al govern israelià.El millor servei que poden fer a la seuacausa els intel·lectuals compromesos ambl’internacionalisme és explicar i defensartots dos missatges simultàniament.

He tractat de reflectir la complexitatdel conflicte israelià/palestí. No puc pre-tendre una objectivitat perfecta. La dretanacionalista israeliana, i fins i tot la dretareligiosa, és un enemic familiar per a mi,mentre que la ideologia de la mort i elmartiri amb la qual s’identifiquen avuitants palestins, m’és aliena; no l’entenc.Així que potser algú altre podria oferir unaanàlisi més adient de les quatre guerres.

16Per a mi té una importància fonamental elreconeixement de totes quatre. La majoriadels comentaristes, especialment de l’es-querra europea, però també entre la dretajueva i cristiana als Estats Units, no lesreconeixen, i produeixen, en comptes d’ai-xò, caricatures ideològiques del conflicte.Les caricatures serien sense més ridícules,cosa de riure, si no fos perquè tenen efec-tes tan mortífers. Perquè encoratgen elspalestins i els israelians a combatre en lesguerres primera i quarta. Aquells que estanatents al que passa a l’Orient Mitjà, i se’npreocupen, tenen, com a mínim, l’obliga-ció de no simplificar. ❐

Traducció de Gustau Muñoz

17

Al llarg del segle XX, el món ha patit lesestrebades de la violència col·lectiva ambmés intensitat –en termes absoluts, i pro-bablement també per càpita– que en elsdeu mil anys precedents. El període delsestats en guerra a la Xina, la conquesta deSargon d’Accad, l’expansió mongola i laguerra dels Trenta Anys a Europa forenèpoques d’una destrucció terrible. Però lesguerres antigues no posaven en joc res quees puga comparar, ni de lluny, amb els ar-maments anorreadors i els exterminis decivils promoguts pels estats, característicsdels conflictes del segle XX. Entre 1900 i1999 es van produir al món unes 250 no-ves guerres, internacionals o civils, ambuna mitjana de morts en combat de, coma mínim, 1000 per any. És a dir, dues otres noves grans guerres l’any, que pro-duïren un milió de morts, també cada any.Tot plegat ens diu que uns 100 milions depersones van morir al llarg del segle com aresultat directe d’una acció militar orga-nitzada i amb el suport d’algun govern. Escalcula que un nombre semblant de civilstambé va morir per malalties provocadesper la guerra o altres efectes indirectes.1

Violència, terror i política

Charles Tilly

Charles Tilly és professor de Ciències Socials a la Co-lumbia University. L’any 2003 apareixerà el seu llibrePolitics of Collective Violence. Aquest article foupublicat a la Boston Review set./oct. 2002.

Les dues grans guerres mundials delsegle són una part cabdal d’aquesta his-tòria de violència de masses: els morts encombat de la Primera Guerra Mundial ar-riben als 10 milions de persones, inclosostots els fronts, i el total de morts de la Se-gona Guerra Mundial s’acosta als 15 mi-lions. Però només en la dècada dels noran-ta del segle XX aquest tipus de violènciacatastròfica arribà al Caucas, l’antiga Iu-goslàvia, Libèria, Sierra Leone, Angola,Rwanda, Congo-Kinshasa, Haití, Colòm-bia, Iraq, Algèria, el Líban, Palestina, Israel,Iemen, l’Índia, Afganistan, Sri Lanka, les Fi-lipines, Indonèsia, Papua Nova Guinea iLaos. Solament a Rwanda van morir un mi-lió de persones com a efecte de la violènciacol·lectiva al llarg de la dècada de 1990.

No pretenc oferir una explicació d’a-questa història, sinó esbossar els quatreaspectes en què ha canviat radicalment laviolència col·lectiva al llarg de la segonameitat del segle XX, amb unes implicacionsper a l’evolució futura de la política globalque no auguren res de bo.

1. D’ençà de la Segona Guerra Mun-dial, les guerres civils han desplaçatles guerres internacionals com aprincipals escenaris on es produei-xen morts violentes i a gran escala.

2. La violència a càrrec de forces irre-gulars, com ara milícies, mercenaris

18i paramilitars, ha augmentat espec-tacularment, al mateix temps que ladisminució del nombre de guerresinterestatals ha reduït el predominide la violència de les forces armadesnacionals regulars (inclosa la policia).

3. Les forces irregulars sovint s’hancentrat en atacs sobtats a objectiuscivils –el que podríem anomenar«terror des de baix»–, però els ma-teixos grups que han fet serviraquestes tàctiques de terror tambén’han emprat altres de caire polític.

4. En general, els participants enaquesta violència col·lectiva, in-cloent-hi la de tipus terrorista, hanlluitat pel poder i per interessos eco-nòmics per vies que se solapen ambels procediments polítics dels seushomòlegs menys violents.

En resum, la violència i el terror hanmantingut grans afinitats amb les contesespolítiques tradicionals; a l’igual que lesguerres convencionals, han esdevingutuna forma de política «per altres mitjans».

PAUTES DE VIOLÈNCIAQUE CANVIEN

Al llarg de la primera meitat del segle XX,les guerres a gran escala entre els estats vanprovocar la major part de les morts delmón per causes polítiques, per bé que elsesforços deliberats que esmerçaven algu-nes autoritats estatals per eliminar, despla-çar o controlar poblacions subordinadestambé van donar com a resultat un nom-bre significatiu de víctimes. A la segonameitat del segle, les guerres civils, les guer-rilles, els conflictes separatistes i els con-flictes entre poblacions dividides per mo-

tius ètnics o religiosos, dominaren cadavegada més el panorama de la violènciacol·lectiva. Entre el 1950 i el 2000, hi hahagut guerres civils en què han mort mésde mig milió de persones a Nigèria, Af-ganistan, Sudan, Moçambic, Cambodja,Angola, Indonèsia i Rwanda. A mesuraque avançava el segle, la proporció demorts de civils provocades pels conflictesbèl·lics augmentava d’una manera alar-mant: segons un estudi, passaren del 5 %a la Primera Guerra Mundial al 50 % a laSegona, i d’ací al 90 % a les guerres delsanys noranta.2 Tot i que les xifres podenser discutibles, el tombant és evident.

Aquests canvis pel que fa a les pautesde violència reflecteixen canvis polítics agran escala posteriors a la Segona GuerraMundial. Al principi, la descolonització ila guerra freda van provocar la implicacióde les grans potències occidentals en elsconflictes interns dels nous estats: a Indo-xina, els francesos i els americans; a In-donèsia, els holandesos; a Malàisia, elsbritànics. La major part de les antigues co-lònies europees accediren a la indepen-dència com a democràcies nominals, peròde seguida van esdevenir règims oligàr-quics de partit únic o governats per mi-litars, o totes dues coses alhora. Els copsd’estat militars es van multiplicar al llargdels anys seixanta, a mesura que algunssegments de les forces armades nacionalses decantaven per obtenir un tros delpastís del poder.

A partir del anys setanta els cops d’es-tat deixaren de sovintejar i foren menysefectius. Tanmateix, i amb el suport de lesgrans potències, els governants postcolo-nials començaren a consolidar el controlque tenien sobre els aparells governamen-tals, a emprar-lo en benefici propi i a ex-

19cloure els seus rivals del poder. Mentres-tant els dissidents, sovint amb el suportdels rivals internacionals de la potènciaque patrocinava el partit dominant, ten-dien a iniciar revoltes armades, amb laintenció o bé d’aconseguir el poder a tot elpaís o bé de segregar territoris autònoms isotmetre’ls al seu control. Les guerres civils,doncs, cada vegada eren més freqüents.

La figura 1 mostra el nombre de guer-res civils importants que va haver-hi entre1960 i 1999.3 Mentre que el nombre d’es-tats independents passà d’uns 100, el1960, a uns 161, el 1999, la quantitat deguerres civils augmentà molt més. Un pri-merenc punt culminant s’esdevingué el1975, amb guerres civils de grans dimen-sions a Angola, Birmània, Cambodja,Etiòpia, Indonèsia, Iran, Iraq, el Líban,Marroc, Moçambic, Pakistan, les Filipi-nes, Vietnam i Zimbabwe. Però les guerrescivils van continuar multiplicant-se finsque arribaren al màxim, el 1992, quan 28conflictes militars interns feien estrallsarreu del món. El nombre de guerres civilses va reduir a finals dels anys 90, però elsmortífers conflictes intestins tenien enca-ra un abast superior als dels anys 60.

Figura 1

Nombre de guerres civils per any, 1960-1999

Al llarg del període de postguerra espot constatar també un augment esfereï-dor dels genocidis (matances, dirigides oautoritzades per un estat, de poblacionsidentificades per la raça, l’ètnia i/o la reli-gió) i dels politicidis (matances sistemàti-ques de poblacions identificades per l’op-ció política). En molts casos, com ara en elconflicte entre hutus i tutsi, tots dos fenò-mens coincidien. Grans onades de geno-cidis i politicidis s’esdevingueren abans del1980 a la URSS, la Xina, Indonèsia, Pakis-tan, Uganda i Cambodja. Al llarg delsanys 80, van tenir lloc, a una escala sem-blant, a l’Afganistan, Uganda, El Salvador,Iran, Síria, Sri Lanka, Etiòpia i, proba-blement, Iraq.

El 1989 semblava que la fi de segleveuria la relativització d’aquesta mena dematances de masses. Els genocidis i els po-liticidis, certament, començaren a minvar.D’un màxim històric de 27 guerres (tantcivils com interestatals) el 1987, només enprosseguien 15, i aquell any no començàcap guerra de més de 1000 morts. Els con-flictes armats d’Angola, Colòmbia, TimorOriental, El Salvador, Guatemala, Iran, elLíban, Etiòpia, Moçambic, Perú, les Fili-pines, Sri Lanka i Sudan anaven acabant-se. Fins i tot a l’Afganistan, on la guerrahavia matat un milió de persones (dels 17que hi havia al país) des del cop militar del1978, la massacre s’acabava a mesura queles tropes soviètiques es retiraven. Les re-volucions de 1989 a l’Europa de l’Est vanser virulentes, però amb un vessament desang relativament escàs. Només a Roma-nia el conflicte vorejà la guerra civil.

Però la tendència a la baixa només erapassatgera. El 1990-1991 va esclatar laguerra als Balcans i al Golf Pèrsic; a So-màlia s’intensificà la violència entre fac-

Font: P. Collier-A. Hoeffler, «Greed and Grievance in Ci-vil War», document inèdit, Banc Mundial, 2001.

1960 1962 1964 1966 1968 1970 1972 1974 1976 1978 1980 1982 1984 1986 1988 1990 1992 1994 1996 1998

30

25

20

15

10

5

0

20cions i la guerra civil s’estengué a Geòrgiai l’Azerbaidjan. Nous o renovats conflictesa l’Índia, Kuwait, Libèria, Somàlia, Sud-àfrica i el Tibet ultrapassaren el llindar deles mil morts el 1990. Quasi sempre (ex-cepte potser en el cas de Kuwait) les orga-nitzacions paramilitars o no militars mata-ven un gran nombre de civils desarmats enraó de la seua identificació de grup.

D’ençà de la Segona Guerra Mundial,doncs, hem estat testimonis d’una violèn-cia cada vegada més gran desplegada noper forces armades nacionals constituïdes,sinó per forces paramilitars, guerrillers,escamots de la mort, policia secreta i altresforces irregulars, i també d’un canvi cap ala violència patrocinada o instigada perl’estat contra civils, especialment grupssencers de població amb l’estigma d’unadeterminada identitat religiosa, ètnica i/opolítica. Aquestes tendències superen ambescreix l’augment de la població i la multi-plicació dels estats independents: l’incre-ment per càpita i per estat n’és formidable.Paradoxalment, una guerra mundial ca-racteritzada per la intervenció d’exèrcitsimmensos i per l’ús de tecnologies moltelaborades amb una planificació centralit-zada i armes de destrucció massiva, donàpas a l’allunyament de l’activitat militardefinida i separada que fou analitzat perClausewitz, i que ell mateix consideraval’essència de la guerra moderna. El resultatde tot plegat és un seguit de passos deci-sius i terribles tendents a esborrar les dis-tincions entre forces armades i poblaciócivil, entre guerra i pau, entre guerra civil iguerra internacional, entre aplicació letali no letal de la força.

PER QUÈ?

Des del segle XVII fins a la Segona GuerraMundial, la violència havia seguit, en ter-mes generals, dues tendències: les guerresinternacionals es van fer cada vegada mésmortíferes, però també va predominar lapau i una seguretat més gran en la vida in-terna dels països, bo i reduint-se les ma-tances a gran i a petita escala. Totes duestendències són resultat del monopoli crei-xentment efectiu dels mitjans de coercióper part dels estats i del seu perfeccio-nament. Certament, les potències occi-dentals van prosseguir al llarg de la majorpart d’aquest període la conquesta deregions no occidentals, i normalment vanaixafar sense contemplacions les resistèn-cies que s’oposaven a la seua dominació.També és veritat que en temps de guerrala distinció entre matances internes i ma-tances internacionals s’esborra sovint i, sitenim presents els efectes de l’acció delsestats pel que fa a la fam i les malalties, elcanvi de tendència pot ben bé semblarmés primerenc i menys sobtat. Malgrattot, el període que arrenca de la SegonaGuerra Mundial destaca per un predominimarcat de les guerres civils, els genocidis iels politicidis. Com i per què s’han pro-duït aquests canvis tan dramàtics? Algunesde les causes són bastant evidents:

Més objectius. Amb suport internacio-nal, la descolonització i els moviments se-paratistes van menar a la duplicació, si fano fa, del nombre de països formalmentindependents i, per tant, també va aug-mentar el nombre de governs el controldels quals podien temptar d’aconseguirdissidents i oportunistes.

21Estats més dèbils. L’absència del suport

de les forces de la metròpoli provocà quemolts dels governs postcolonials no tin-guessen els mitjans per controlar els seusterritoris de manera efectiva.

Suport extern. Al llarg de la guerra fre-da, tant la Unió Soviètica com els EstatsUnits van promoure ben sovint l’oposicióinterior als règims que els eren contraris.

Més armes. Tant els països occidentalscom els del bloc soviètic van incrementard’una manera impressionant els submi-nistraments –legals o il·legals– d’armes a laresta del món.

Suport financer. L’enorme expansió deltràfic internacional de cocaïna, heroïna,prostitució, emigrants il·legals, diner ne-gre, cautxú, petroli, diamants i altres mi-nerals va proveir fonts de finançament alsinsurgents, a les forces d’intervenció depaïsos fronterers i a tota mena de nego-ciants que s’aprofitaven d’uns governs cor-ruptes i dèbils; cal tenir en compte que elsmercats de contraban als països rics, espe-cialment als Estats Units, van sustentarbona part d’aquest comerç.

Suport dels emigrants. En una època demillora en les comunicacions i de viatgesrelativament barats, cada vegada més emi-grants tenien contacte amb els països d’ori-gen i, o bé donaven suport als movimentsd’oposició, o bé els ajudaven a donar eixidaal contraban, o totes dues coses alhora.

En resum, un nombre més grand’estats dèbils va haver de fer front a mo-viments d’oposició cada vegada més benarmats i més ben finançats. El WorldReport anual del Human Rights Watch,l’informe Freedom in the World de laFreedom House, i l’anuari de l’Stockholm

International Peace Research Institute (enendavant, SIPRI), ofereixen una documen-tació esfereïdora sobre els resultats terri-bles de tot plegat.4

Agafem, per exemple, els informes delHuman Rights Watch sobre Sierra Leone,Perú, Sri Lanka, Kirguizistan i Estats Unitscorresponents al 1999. A Sierra Leone,l’anuari compta almenys dos mil assassi-nats brutals per part del Front Revolucio-nari Unit, a més d’un gran nombre d’am-putacions de mans, braços, llavis, cames ialtres parts del cos a gent que no va volercooperar amb el Front. Pel que fa a Perú,s’hi descriuen les incursions de SenderoLuminoso a les ciutats, sovint seguides detiroteigs i matances de civils. A Sri Lanka,Human Rights Watch dóna detalls decom alguns destacaments dels separatistestàmils mataven sinhalesos a coltellades, icom les forces armades sinhaleses i tàmilses lliuraren a una espiral d’assassinats derepresàlia. Quant a Kirguizistan, els autorsde l’informe es concentren a denunciar lapresa d’hostatges per part de militantsmusulmans que exigien l’alliberament delsseus companys uzbeks. I, pel que fa alsEUA, l’informe descriu el cas de l’africàAmadou Diallo, al qual van disparar 41vegades i fou destrossat per dinou bales defuncionaris de la Unitat de Delinqüènciade Carrer, del Departament de Policia deNova York. El tiroteig va fer que les pràc-tiques d’aquesta unitat, i del Departamentde Policia de Nova York en general, forencreixentment qüestionades.5

Malgrat el títol tan optimista, Freedomin the World és ple de males notícies. DeSri Lanka, per exemple, l’informe diu quela guerra civil ja ha provocat la mort decinquanta a seixanta mil persones, moltesd’elles civils.

22L’anuari del SIPRI, per la seua banda,

publica un catàleg molt complet de lesguerres més grans que s’han produït almón, tant civils com internacionals. Entreels països que he esmentat abans, SierraLeone, Perú i Sri Lanka formen part de lallista de conflictes armats del 1999, men-tre que Kirguizistan no. El SIPRI estableixclarament un llindar elevat de morts al’hora de prendre en consideració un con-flicte. Tanmateix, els experts d’aquest or-ganisme consideren que el 1999 encara hihavia 27 grans conflictes armats: onze al’Àfrica, nou a l’Àsia, quatre a l’OrientMitjà, dos a Amèrica (Perú i Colòmbia) idos a Europa (Kosovo i Txetxènia).

Les víctimes d’aquestes guerres i d’al-tres tipus de violència col·lectiva a gran es-cala es concentren de manera despropor-cionada a països on la majoria de la gentviu miserablement. A més, la disponibili-tat de recursos valuosos fàcilment trans-portables (com ara els diamants de SierraLeone i la cocaïna colombiana), el grannombre d’emigrants que ajuden als rebelsi/o els faciliten l’accés d’aquests productesals mercats de contraban, i el suport ex-tern dels governs als dissidents, són factorsque acreixen la probabilitat que es pro-duesquen conflictes violents a gran escala.

La correlació entre misèria i conflicteno és pas resultat d’una propensió generalde la gent pobra a deixar-se dur per laviolència. Més aviat és un efecte de lesgrans o petites tiranies que floreixen enrègims no democràtics, en què l’estat ésincapaç d’actuar en benefici de tots.

És clar que la tirania també apareix enrègims democràtics i amb una elevadacapacitat d’acció, incloent-hi els EstatsUnits. Però en aquests casos la violènciacol·lectiva es fa present en una proporció

molt inferior del conjunt d’interaccionspolítiques públiques. Als règims nodemocràtics però amb una elevada capa-citat d’acció, la violència col·lectiva prenformes diverses. Els episodis de violènciaque s’hi donen es divideixen claramententre guerres externes, interaccions ciuta-dans-estat i atacs esporàdics, inclososaquells que les autoritats anomenen «ter-rorisme». Els règims democràtics, d’alta obaixa capacitat d’acció, sovint participenen guerres externes, però la seua violènciacol·lectiva generalment és més intermitenti fragmentària que la dels règims no de-mocràtics. Tot sovint deplorem la violèn-cia que algunes vegades altera la vida polí-tica de les democràcies, però les xifres deconjunt donen als amants de la pau raonsmolt convincents per preferir règims de-mocràtics altament capacitats.

Tres condicions coincideixen a situar lamajor part de la violència als règims nodemocràtics i amb escassa capacitat d’ac-ció. En primer lloc, tenen governs vulne-rables que, malgrat tot, aporten poder ibeneficis econòmics als grups que els con-trolen. En segon lloc, qui detenta el go-vern obté avantatges externs en forma derenda procedent del tràfic de mercaderiesvaluoses i/o de reconeixement internacio-nal del domini local exercit amb la seuafacció ètnica o religiosa. En tercer lloc, elsespecialistes en coerció, com ara milícies omercenaris, poden actuar més o menys au-tònomament als seus territoris. Al cap-davall, davant aquesta mena d’objectiusvaluosos i alhora relativament dèbils, i ensituacions en què és relativament fàcilorganitzar moviments insurgents, el resul-tat lògic no és un altre que l’extensió pro-gressiva de la violència col·lectiva i de lesguerres civils.

23EL TERROR COM A

ESTRATÈGIA POLÍTICA

Els grups violents sovint actuen per mitjàd’actes de terror concentrat: atacs sobtatsa objectius civils. Al llarg de les últimesdècades, diferents variants d’aquesta estra-tègia han mort un gran nombre de perso-nes, no sols als EUA, sinó també a l’Índia,Rússia, Rwanda, Irlanda, El Salvador, Al-gèria, Colòmbia, Uganda, el Caucas i Sud-àfrica. L’enumeració mostra claramentque aquesta mena de terrorisme se solapaàmpliament amb altres variants d’acciópolítica. El terror sovint identifica l’estra-tègia de conflicte d’un partit, més que noun objectiu extrapolític diferenciat. Elsatacs sobtats a objectius civils per part deforces irregulars es produeixen en un am-pli ventall d’escenaris polítics. Després detot, als Estats Units hem vist recentmentno només segrestaments suïcides, sinótambé enviaments de cartes amb àntrax,bombes a clíniques d’avortaments i ac-cions d’ecoterrorisme.

El Departament d’Estat nord-americàafegeix encara un altre informe anual a lesombrívoles publicacions que acabe d’es-mentar: un document anomenat Pautesdel terrorisme global. Segons aquest depar-tament, el terrorisme és «violència de mo-tivació política perpetrada contra objec-tius no combatents per part de grupssubnacionals o d’agents clandestins, nor-malment pensada per influir en l’opinió».L’informe assenyala especialment els atacsa objectius no combatents a càrrec d’a-gents que no són forces militars nacionalsregularment constituïdes, i la significacióafegida del fet que hom transmeta rei-vindicacions polítiques en nom dels ata-cants. El document del Departament d’Es-

tat dels EUA té en compte només aquellsatacs que els seus especialistes considerenque travessen fronteres internacionals,perquè els atacants venien d’un altre país,o perquè tenien suport substancial de l’ex-terior, o perquè atemptaven contra estran-gers. A la figura 2 es pot veure la tendènciad’aquest tipus d’incidents en termes quan-titatius entre 1980 i 2001.6

Figura 2

Atemptats terroristes internacionals, 1980-2001

Font: Departament d’Estat dels EUA, «Patterns of GlobalTerrorism 2001», 21 maig 2002.

700

600

500

400

300

200

100

0

1980 1984 1988 1992 1996 2000

Nom

bre d

’atem

ptat

s

La freqüència dels incidents terroristesconsiderats internacionals va arribar alpunt àlgid el 1987 i en termes generals, habaixat d’aleshores ençà. La major part deles demandes dels autors d’aquests atacs secentra en l’autonomia o la independènciade poblacions subnacionals o de regions,en la caiguda dels governs existents o en lareparació de greuges comesos contra unaorganització. A grans trets, els incidentsterroristes internacionals han fluctuat se-gons l’activitat dels moviments indepen-dentistes. Encara no sabem si la nova ten-dència a l’alça que es constata d’ençà del1996 continuarà al segle XXI, i si represen-ta una nova manifestació d’una campanyapolítica.

24És interessant observar una altra ve-

gada les dades corresponents a 1999.Aquell any, el Departament d’Estat delsEUA comptava 392 atemptats, amb 233persones mortes i 706 ferides, que con-trastaven amb els 741 morts i 5.952 feritsdel 1998. El fet que el 1999 hi haguésmenys morts és conseqüència d’un canvide les massacres cap a la pràctica, cada ve-gada més estesa, de la presa d’hostatges idels atacs a la propietat, especialment a lapropietat empresarial, com ara els oleo-ductes. La col·locació d’explosius (fins itot als oleoductes) continuà sent, de molt,el tipus d’acció més freqüent: quasi lameitat del total registrat.

L’informe distingeix molt acuradamententre escenaris dels atemptats terroristes ibases d’operacions per atacar interessosamericans. Pel que fa al primer aspecte,Àsia i Àfrica han sofert els darrers anysmés morts que tots els altres continentsjunts. Pel que fa a les bases, l’informe as-senyala l’Afganistan, Pakistan, Iran i Síriacom a principals aixoplucs i suports degrups terroristes internacionals. De l’Afga-nistan, per exemple, diu que «tot i que nosón directament hostils envers els EUA, elstaliban, que controlen la major part delterritori afganès, continuen amagant Osa-ma Bin Laden i acollint altres terroristesrelacionats amb ell, que amenacen direc-tament els EUA i altres països de la co-munitat internacional».

El 1999, doncs, el Departament d’Es-tat dels EUA avançava ja una distinció queprendria una força política enorme, des-prés que escamots suïcides musulmansvan estavellar avions de passatgers al Pen-tàgon i al World Trade Center el setembredel 2001. Per una banda, hi ha el terro-

risme que afecta els interessos dels EUA;per l’altra, els conflictes essencialmentlocals i regionals.

Al llarg dels anys vuitanta i noranta, lamajor part del terrorisme mundial, talcom el defineixen els experts del Departa-ment d’Estat nord-americà, fou del segontipus, és a dir, al marge dels interessos delsEUA. Pel que fa als països que hem con-siderat abans, l’informe de 1999 inclouels «incidents terroristes significatius» se-güents: a Sierra Leone, gran quantitat depreses d’hostatges amb exigència de rescat;al Kirguizistan, més segrestos; a Sri Lanka,cap «incident significatiu» segons la deno-minació oficial, però sí que hi hagué mol-tes matances i assassinats a més petita es-cala; a Perú, cap «incident significatiu»,només topades mortíferes entre SenderoLuminoso i forces armades del govern.Atès que se centra en esdeveniments d’ar-reu del món, amb un rerefons i conse-qüències que van més enllà de les fronteresinternacionals, el document no informade terrorisme als EUA.

Per als països dels quals s’ocupa, tan-mateix, fa dues observacions importantsde manera implícita: en primer lloc, no hiha un tipus específic d’acció, persona,grup o causa política dominant als episo-dis que els especialistes d’aquest departa-ment anomenen «terror». En segon lloc,els esdeveniments en qüestió es relacionenamb un ventall molt ampli de grups, es-cenaris, accions i demandes. Potser l’as-pecte més cridaner és el predomini cadavegada més gran del segrest, dins del re-pertori d’actes definits com a terroristes.Això suggereix que l’oportunisme aug-menta. En el món actual, el terror i l’apro-fitament econòmic sovint convergeixen.

25Les guerrilles txetxenes, per exemple,

han promogut un negoci sinistre: prendrehostatges com a revenja i (sobretot) peraprofitar-se’n econòmicament. Quan po-den agafen periodistes, perquè aquestsnormalment treballen per a companyiesque volen que tornen, i poden permetre’sde pagar grans rescats. El periodista Dimi-trii Balburov, per exemple, quasi va serassassinat pels txetxens que el capturaren:

Quan els van dir que un periodista rus elsarribaria com a hostatge, tots es vanenfurismar perquè, després de l’atac a Da-guestan, havien començat els bombardeigsa Txetxènia, amb morts. «Li farem de tot»,va dir un d’ells que havien pensat, fentreferència a tortures o fins i tot a l’assas-sinat. «Però quan et tragueren del cotxe i etllevaren la caputxa i les cordes que duies,vam veure el teu rostre i ens vam oblidarde tot allò. –Mireu, no és rus! Ets un cal-muc?» Sí, els vaig dir, sóc un calmuc. «Peròvosaltres, els calmucs, també foreu depor-tats, per què no lluiteu contra els russos?Per què no us hi enfronteu?» Més tardaquell guàrdia em va dir que m’haurienmort si hagués sigut rus, perquè en duesocasions havien tingut la intenció de tallar-me el cap i d’exposar-lo com a amenaça,com van fer amb uns anglesos: quan elbombardeig s’intensificà i quan un d’ells vaperdre la casa i la família. La meua vidapenjava d’un fil, però les dues vegades vancanviar d’idea.7

Les faccions asiàtiques de Balburovl’havien posat del costat dels rebels en ladistinció que els soldats-bandits txetxenshavien establert entre «ells» i «nosaltres»de cara a la violència i les represàlies; hau-ria d’haver estat del costat dels oprimits,

contra els russos i els occidentals queoprimien els no cristians en un front moltampli. Però el fet de treballar per als mit-jans russos el deixava penjant entre lesdues categories. En la nova era de conflic-tes violents, aquesta posició poques vega-des resulta còmoda.

A finals dels noranta, la presa d’hostat-ges s’intensificà, especialment al nord delCaucas. A tota la Federació Russa van ha-ver-hi uns 1.100 segrestos el 1997, 1.400el 1998 i més de 1.500 el 1999.8 Per do-nar força a les seues exigències, els segres-tadors sovint mutilaven o executaven elspresoners, ho gravaven, i després enviavenels vídeos als qui es resistien a pagar.

La forma més organitzada del negocidels segrestos operava sota el patrocini decomandants de la guerrilla. A la fi, unapart significativa (no la totalitat, però) delsguanys servia per finançar el movimentguerriller, i no anava a raure només a lesbutxaques dels segrestadors. Quan una fi-gura militar destacada s’embolicava ensegrestos, gairebé mai feia intervenir-hi lesforces que dirigia. Com un cap de la mà-fia, el que oferia era protecció, seguretat iuna reputació de brutalitat, a canvi d’unaparticipació en els guanys. Però a bandad’aquesta mena de segrestos ben coordi-nats, molts emprenedors independentsaprofitaven les condicions de guerra civilper agafar captius i aconseguir-ne un res-cat, o per cometre violacions, o per utilit-zar-los com a revenja. Els segrestos delstxetxens tenien una bona part d’oportu-nisme.

Els periodistes americans han titllataquesta mena de pràctiques d’exempletípic de terrorisme. Iuri Zakharovic, el co-rresponsal de la revista Time a Moscou, hoexplicava així:

26No buscaven una excusa per al terrorisme,sinó que intentaven esbrinar com aquestterrorisme havia estat provocat per la gue-rra. La violència genera violència. Aquestcercle viciós horroritzava els periodistes,perquè no s’acabava mai. Trobem rastresd’aquest motiu dominant en la coberturaque van fer els periodistes de la famosaacció de Basajev a Buddenosk.9

Per bé que els periodistes americanshan interpretat tradicionalment els atacsterroristes com a part d’una espiral d’acciói reacció sense sentit, una mirada mésacurada de la qüestió ens suggereix queaquest terrorisme combina la negociaciópolítica amb la recerca de guanys econò-mics. Com diu Valery Tishkov, els segres-tadors txetxens mutilaven habitualmentels hostatges, i a voltes els feien morir len-tament o de manera espectacular i s’asse-guraven que la seua crueltat fos ben cone-guda. Practicaven, certament, el terror.Però feien servir aquest terror per obtenirconcessions i guanys econòmics dels seusenemics. No tots els que practiquen el te-rror negocien fredament sobre la vida deles víctimes, ni molt menys. Alguns hofan. Aquesta és la qüestió: el terror no ésuna religió, sinó una estratègia política pertraure recursos i augmentar el poder.

I DESPRÉS, QUÈ?

Els fets de l’11 de setembre, l’estavella-ment d’avions segrestats amb passatgerscontra el World Trade Center i el Pentà-gon, soscaven aquestes conclusions? Sensecap mena de dubte, aquells fets han de-mostrat que les ciutats americanes sónmolt més vulnerables a atacs letals a gran

escala del que molts americans pensaven.Amb gran dramatisme, han esborrat lalínia de demarcació entre la vida políticainterna, pacífica en termes generals, de lesdemocràcies poderoses i la violència sensefi de molt règims no democràtics de pocacapacitat. A curt termini, si més no, hanfet canviar ràpidament la política exteriori militar americana, que s’ha orientat cap ala intervenció directa. Però, tal com hemvist, aquests atacs realment seguien unapauta que s’ha anat covant des de laSegona Guerra Mundial.

L’ús del terror és comú a una gran di-versitat de grups, ideologies i objectius.Als Estats Units mateix, activistes antia-vortament, defensors del medi ambient iun ampli ventall de grups contraris al go-vern han fet servir l’assassinat, les bombesi la destrucció d’instal·lacions al llarg de lesdarreres dècades. Sovint, els atacs inductorsde terror es produeixen com a elementsd’un conflicte d’abast més ampli: els bom-bardeigs de Dresden, Londres, Tokio, Hi-roshima i Nagasaki a la Segona GuerraMundial tenien totes les característiquesdel terror. Com demostra la Irlanda de post-guerra, els mateixos actors, de vegades, al-ternen en els conflictes les estratègies con-vencionals amb les de tipus terrorista.

El mateix podríem dir de SierraLeone, Perú, Sri Lanka, Kirguizistan, elsEUA i el País Basc. És un error corrent,però greu, creure que una mena de gentdiferent, anomenats terroristes, motivatsper l’extremisme ideològic, duen a termela major part dels actes terroristes. Com esdiu popularment, el qui per a uns és unterrorista, per a uns altres és un lluitadorper la llibertat.

De tota manera, la creença comunaque els que fan servir tàctiques de terror

27són un tipus de gent diferent, té algun fo-nament. Ben sovint, els règims han per-mès l’actuació d’especialistes en violència,com ara les forces paramilitars o la policiasecreta, i han utilitzat assassins a sou persilenciar els opositors, però aquests assas-sins han actuat normalment, els darrerssegles, a l’ombra. A més a més, quan grupsno autoritzats han fet ús del terror, habi-tualment han format part de dues cate-gories d’actors polítics: grups activamentarrenglerats amb enemics internacionalsdels règims als quals ataquen (el cas de lamajor part dels atacants suïcides de lesdècades recents) i faccions de coalicionsdissidents més àmplies que trenquen ambl’estratègia de la moderació (el cas fre-qüent dels activistes armats d’Irlanda i delPaís Basc). Però la qüestió central és enca-ra aquesta: el mateix tipus de procés po-lític que genera altres formes de conflicteviolent produeix les formes especials queles autoritats i els observadors horroritzatsanomenen terrorisme.

La violència col·lectiva ocupa un llocperillós però coherent en la política delconflicte. Emergeix dels alts i baixos de lesreivindicacions col·lectives i de les lluitespel poder. S’entrellaça sempre amb les po-lítiques no violentes, varia sistemàtica-ment segons els règims polítics i canviacom a conseqüència de les mateixes cau-ses, si fa no fa, que actuen en els àmbitspacífics de la vida política col·lectiva. En-tendre aquestes causes ens ajudarà a mini-mitzar el mal que els humans ens fem elsuns als altres. En aquest temps de vio-lència que és el nostre, els defensors de lalluita política pacífica necessiten tota l’a-juda que se’ls puga donar. ❐

Traducció de Maite Insa

1. Estadístiques i catàlegs de J-C. Chesnais, Histoire de laviolence en Occident de 1800 à nos jours, París,Robert Laffont, 1981; M. van Creveld, The Trans-formation of War, Nova York, Free Press, 1991; K. J.Holsti, Peace and War: Armed Conflicts and Interna-tional Order 1648-1989, Cambridge, CambridgeUniversity Press, 1991; Holsti, The State, War, andthe State of War, Cambridge, Cambridge UniversityPress, 1996; M. Kaldor, New & Old Wars: Organi-zed Violence in a Global Era, Cambridge, Polity,1999; Evan Luard, War in International Society,New Haven, Conn., Yale University Press, 1987;R. J. Rummel, Death by Government, New Bruns-wick, Nova Jersey, Transaction Publishers, 1994;C. Tilly et al., «State-Incited Violence, 1900-1999»,en Political Power and Social Theory 9, 1995,pp. 161-225.

2. S. Chesterman (ed.), Civilians in War, Boulder, Colo-rado, Lynne Rienner, 2001.

3. P. Collier i A. Hoeffler, «Greed and Grievance in CivilWar», working paper, World Bank, WashingtonD.C., 2001.

4. Human Rights Watch, World Report 2000, Nova York,Human Rights Watch, 2000; A. Karatnycky (ed.),Freedom in the World: The Annual Survey of PoliticalRights and Civil Liberties, Piscataway, New Jersey,Transaction, 2000; SIPRI [Stockholm InternationalPeace Research Institute], SIPRI Yearbook 2001:Armaments, Disarmament and International Security,Oxford, Oxford University Press, 2001.

5. Human Rights Watch, World Report 2000, p. 391.6. Extret del Departament d’Estat dels EUA, Office of

the Coordinator for Counterterrorism, Patterns ofGlobal Terrorism 1999, www.usis.usemb.se/terror/rpt1999/index.html [17 de maig del 2002]; Officeof the Coordinator for Counterterrorism, Patterns ofGlobal Terrorism 2000, www.usis.usemb.se/terror/rpt2000/index.html [17 de maig del 2002].

7. V. Tishkov, «The Culture of Hostage Taking inChechnya», en A. P. Schmid (ed.), Countering Ter-rorism Through International Cooperation, Milà,International Scientific and Professional AdvisoryCouncil of the United Nations Crime Preventionand Criminal Justice Programme, 2001, p. 348.

8. Tishkov, «Hostage Taking in Chechnya», p. 341.9. Ibid., p. 346.

28

Un dels economistes més influents delsegle XX, John Maynard Keynes, assegu-rava que era un error menystenir la forçade les idees enfront de la dels interessoscreats i que fins i tot els homes de negocismés pràctics i que es creuen més lliures dequalsevol influència teòrica són freqüent-ment «esclaus de les idees d’algun econo-mista difunt». Les concepcions que circu-len entorn de l’economia d’un país afectennotòriament la imatge que se’n fan, d’ell ide les seues possibilitats de futur, els seushabitants, i això atorga a aquestes concep-cions una dimensió ideològica i culturalque va més enllà del seu contingut empí-ric. Les pàgines que segueixen pretenendestacar algunes de les idees que més pro-fundament han influït en la percepciócanviant del que eren els punts forts i elsproblemes de l’economia valenciana, notant amb una pretensió descriptiva, sinóamb la intenció de posar de relleu el fetque en distints moments històrics s’hanfer servir visions distintes, que transcen-dien l’àmbit estricte del treball professio-

Visions i realitats. L’economiavalenciana: una perspectiva històrica

Ernest Reig

Ernest Reig és catedràtic d’Economia Aplicada a la Uni-versitat de València i membre de l’IVIE. Ha publicat,entre altres, Agricultura, comercio y alimentación. LaOMC y las negociaciones multilaterales (amb J. M. Garcíai R. Compés) i fou codirector del volum col·lectiu Es-tructura económica de la Comunidad Valenciana. L’any1997 va rebre el Premi Catalunya d’Economia.

nal dels economistes i afectaven la formaen què els valencians podien contemplarla inserció del seu País en espais territorialsmés amplis.

QUAN ÉREM IMPORTANTS:HISTÒRIA D’UNA PEÇA CLAUEN L’ENTRELLAT ECONÒMIC

ESPANYOL

Una de les reflexions més interessants iinfluents que mai s’han fet sobre l’econo-mia del País Valencià té data de naixençaals convulsos anys trenta del segle passat,encara que la seua rellevància abasta unmoment històric molt més ampli. La in-terpretació de la funció de l’economia va-lenciana dins el context espanyol que vafer Romà Perpinyà Grau, primer directordel Centre d’Estudis Econòmics Valen-cians (CEEV), mantingué una gran forçaexplicativa anys després de la Guerra Ci-vil, i fins i tot n’ha perviscut una versióvulgaritzada en dates encara molt recents.

Dues idees fonamentals van inspirarels treballs i les conferències d’aquest eco-nomista de Reus cordialment valencianit-zat. La primera consistia a desvelar l’altgrau de dependència de les relacions co-mercials amb l’exterior que caracteritzaval’economia espanyola al primer terç del

29segle XX, un fet real però amagat pel fortís-sim proteccionisme comercial, que reser-vava el mercat intern per a les produccionsnacionals. La virtut i l’originalitat de l’anà-lisi de Perpinyà rau en la seua capacitat pera captar que l’equilibri essencial que per-metia, mal que bé, la pervivència d’allòque avui els historiadors de l’economiaespanyola anomenen «model nacionalista-proteccionista de desenvolupament» gira-va precisament entorn de les exportacionshortofrutícoles, el pols de les quals bate-gava al ritme que marcaven els mercatsinternacionals. Els ingressos, i per tant lacapacitat de compra, que aquestes expor-tacions generaven mantenien la dinàmicade la demanda interna espanyola de laqual, al seu torn, depenien activitats in-dustrials escassament competitives foradel mercat intern espanyol. Encara que,únicament per raons de pes demogràfic, lamajor part de la demanda de productesindustrials procedia en aquells momentsde regions d’agricultura protegida i tradi-cional, el lent creixement del nivell de vidaen aquestes zones de l’Espanya interior nopermetia absorbir a un ritme adequat lesconseqüències de l’augment, lent peròprogressiu, de la capacitat productiva in-dustrial del país i era la perifèria agrícolaexportadora la que finalment influïa, a tra-vés de la seua conjuntura expansiva orecessiva, en les possibilitats d’expansió dela producció industrial.

Ara bé, la conjuntura agrícola de lesregions exportadores estava determinadaper l’evolució dels ingressos en els païsoseuropeus desenvolupats que constituïen eldestí de les exportacions de fruites, horta-lisses, oli i vi, i és per aquesta via que a laindustria espanyola, pretesament indepen-dent de l’exterior i autàrquica, li calia el

cordó umbilical amb què les exportacionsde la part més dinàmica de l’agriculturadel país la lligaven indirectament amb elsmercats internacionals. Espanya, país po-bre i proteccionista, importava aleshoresestrictament allò que no podia produir, elque implicava no solament renunciar alsavantatges del comerç internacional, sinóque les seues importacions –energia, ma-tèries primeres d’ús industrial, maqui-nària– assolissen un caràcter vital per a lacontinuïtat dels processos productius in-dustrials. Cada nova onada de prosperitata l’Europa industrial provocava temporal-ment l’expansió de la producció agrícolad’exportació i aportava així noves possibi-litats d’importació i de creixement indus-trial. Un perill però envoltava aquest fràgilequilibri econòmic: la ineficiència de l’a-gricultura tradicional –cereals, llegums– id’una producció industrial que treballavaamb costos excessius elevaven contínua-ment els costos de producció de l’agricul-tura d’exportació, que no podia benefi-ciar-se de preus protegits ni comptavaamb la reserva d’un mercat intern. Alsanys trenta, un altra amenaça enfosquia lacontinuïtat d’aquest mecanisme econò-mic, i era l’anunci de mesures restrictivesde la importació per part dels grans païsosindustrialitzats, a mesura que la crisi inter-nacional desencadenava reaccions unilate-rals de caràcter proteccionista que lluny deconstituir una solució solament agreuja-ven la situació general.

A les pàgines de De Economía Hispana,Perpinyà tradueix el model que s’acaba dedescriure en termes territorials: la perifèriaagrícola exportadora, pal de paller de l’e-quilibri econòmic espanyol, és bàsicamentel País Valencià, que s’abasteix de produc-tes alimentaris de les zones interiors però

30que a penes els ven la seua producció, des-tinada als mercats estrangers. La indústriaes localitza principalment al País Basc i aCatalunya, que constitueixen la perifèriaindustrial, i l’interior és l’Espanya pobra,amb cultius de baixos rendiments i rama-deria poc productiva. L’estat de la Res-tauració i de la dictadura de Primo deRivera havien construït un sistema eco-nòmic cada cop més intervencionista, ha-vien fomentat el corporativisme i establertuna xarxa radial de comunicacions, peròa pesar de tot la perifèria continuavaatraient població i era aquí on es donavenles condicions més favorables per al desen-volupament econòmic.

Podria dir-se que més enllà de les seuesvirtualitats explicatives de l’articulacióeconòmica espanyola,1 als textos de Per-pinyà hi ha subjacent tota una plataformad’articulació dels interessos econòmicsvalencians en uns moments particular-ment delicats, en què la transició cap a laSegona República coincideix amb les con-seqüències de la depressió que en aquellsanys està patint l’economia mundial. Laseua interpretació revaloritza el paper del’exportació valenciana, posa en relleu lescontradiccions a què aboca la políticaeconòmica espanyola, més prohibicionistaen matèria d’importacions que no pas me-rament proteccionista, i permet l’articu-lació dels punts de vista lliurecanvistes,majoritaris –encara que no únics– al si dela burgesia valenciana.2 A més a més, enuns anys en què s’albiren projectes d’uni-tat europea, lligats per exemple a la publi-cació del Memorandum Briand, Perpinyàassenyala les condicions –un autèntic ma-nifest– que requereix l’economia valencia-na per progressar: «prosperitat europea,llibertat de comerç, i baixos costos espa-

nyols» i fa una anàlisi detallada de les possi-bilitats del que avui anomenaríem sinèrgiesentre l’economia catalana i la valenciana,en què troba un camp comú de col·labo-ració i exposa l’interès mutu en la reorien-tació de la política econòmica espanyola.

Heus ací, per tant, una visió que arti-culava sòbriament mercat intern i extern al’hora d’explicar la posició de l’entramateconòmic valencià en el context espanyol ia la qual els esdeveniments posteriors novan fer perdre rellevància fàcilment. Defet, després de la Guerra Civil, el modelespanyol nacionalproteccionista de desen-volupament acabaria assolint caracterís-tiques autènticament patològiques, quereforcen encara més els arguments dePerpinyà. Ara l’exportació s’havia de fer aun tipus de canvi de la pesseta fix i crei-xentment irreal, a mesura que la inflacióinterna progressava ràpidament, i la im-portació romania regulada per la buro-cràcia estatal, que distribuïa d’acord ambels seus criteris les escasses divises disponi-bles. L’exportació citrícola valenciana era,doncs, una de les escasses vàlvules quepermetien respirar a una economia rígida-ment encotillada la qual, tot i que preteniaun desenvolupament basat en la substi-tució d’importacions per producció nacio-nal, acabà paradoxalment desembocant, afinals de la dècada dels cinquanta, en unagreu crisi de la balança comercial exterior.

Durant l’autarquia, la perifèria agrícolaexportadora continuà aportant uns ingres-sos en divises literalment insubstituïbles.Tanmateix, la política de tipus de canvi,amb una pesseta artificialment sobrevalo-rada i que mancava de lliure convertibili-tat, restringia la rendibilitat de les expor-tacions citrícoles en benefici d’aquellssectors o empreses industrials que podien

31accedir a les cobejades llicències d’im-portació.3

No és estrany, per tant, que la im-portància, durant llargues dècades, de lesexportacions hortofrutícoles, i particular-ment dels cítrics, en la cobertura de lesimportacions necessàries per a l’equipa-ment industrial espanyol calàs moltprofundament en la consciència col·lec-tiva dels valencians, i s’integràs en undiscurs conservador que destacava el ca-ràcter predominantment agrari de l’econo-mia valenciana, regió rica i ben integradaen el conjunt espanyol, al qual desinteres-sadament aportava divises via exportació,i on eren absents conflictes socials d’im-portància. La potent revifada econòmicadels seixanta-setanta, arran de l’estabi-lització econòmica de 1959 i de la poste-rior apertura externa de l’economia espa-nyola, va posar en qüestió les mateixesbases d’aquest discurs.

El País Valencià s’industrialitzà ràpida-ment una vegada s’abandonaren les vel·leï-tats autàrquiques, però ho va fer en unsmoments en què el conjunt de l’estructuraeconòmica espanyola experimentava tam-bé canvis substancials. A partir dels anysseixanta, la difusió territorial de l’activitatindustrial farà que progressivament deixede ser útil o possible la radical distincióque encara hom podia fer als anys qua-ranta entre regions industrials i regionsagràries. L’emigració des de les segones capa les primeres permeté trencar el cercleviciós de l’agricultura tradicional de secà–excedents de població rural, baixa tec-nificació i baix nivell de vida– i modificàtambé la situació de relatiu estancamentde la gran regió interior que havia descritPerpinyà. A partir d’aquest moment lesrelacions comercials amb l’exterior de l’e-

conomia espanyola ja no tindran coma intermediari obligat els citricultors va-lencians, i tot un conjunt d’activitatseconòmiques, com ara el turisme i unnombre creixent de sectors industrials,mostraran una important capacitat expor-tadora,4 a la qual s’afegiran noves partidescompensadores del dèficit de la balançacomercial, com ara les transferències delsemigrants espanyols a l’Europa comuni-tària, o les inversions de capital provinentsde l’exterior.

Aquest canvi tan radical de papers nova ser fàcilment assimilat. Un cert descon-cert amara les declaracions que emanen,als anys seixanta, dels cercles dirigents dela societat valenciana. La complaença dei-xa pas a la intranquil·litat davant d’una si-tuació que no s’acaba d’entendre i homobserva perplex com la diferència entre larenda per habitant de les tres províncies ila mitjana espanyola disminueix.5 La regiórica, ja no ho és tant? Estan perdent elsvalencians el tren de la industrialitzacióque ara es consolida àmpliament entorn aMadrid i va quallant en moltes ciutats queja no són solament les de la vella perifèriaindustrial basca i catalana?

Les reaccions des del món oficialvalencià, contagiat del mimetisme delspols de desenvolupament i de les grans in-dústries bàsiques com a prototipus d’unaindustrialització de debò, han estat bendescrites6 i no cal tornar a comentar-lesací. Ara bé, com analitzen els professionalsde l’economia la nova inserció de l’econo-mia valenciana en un món tan canviant?Podríem dir que hi ha un esforç importantper distingir els trets particulars del nou«model valencià» de creixement industrial,que es produeix una mica a contracorrentde les tendències imperants, i en pocs llocs

32es fa més palesa aquesta voluntat que a Lavia valenciana d’Ernest Lluch, professor aprimeries dels anys setanta d’una joveFacultat d’Economia a la Universitat deValència. Les tesis defensades en aquestllibre han contribuït en gran manera a es-tablir el que cal entendre per «model va-lencià de desenvolupament industrial»:continuïtat amb un passat artesanal, de-senvolupament a partir d’empreses petitesi mitjanes especialitzades en la produccióde béns de consum que compten amb unaoferta de mà d’obra abundant i barata,localització en els nuclis artesanals tradi-cionals, formant una geografia econòmicaespecialitzada –el que avui anomenem«districtes industrials»– i una tendènciaexportadora remarcable.

A les pàgines de La via valencianaLluch anunciava la bona nova de l’exis-tència d’una industrialització de base au-tòctona, amb un llarg fil històric que lalligava a nuclis artesanals preexistents, ique no depenia massa d’una prèvia acu-mulació de capital en el sector agrari –enel qual la citricultura però també el vi ha-vien tingut un paper important com amotors de la modernització. Aquesta in-dustrialització era ben present, encara quealguns no la veiessen, i la burgesia indus-trial autòctona, tot i que era feble, existia.Ara bé, les capes socials dominants, ambprebosts tan notoris com el Marqués deCampo a l’època de la Restauració, ha-vien estat històricament contràries a afa-vorir el desenvolupament industrial i hihavien conreat en canvi una ideològiaagrarista i conservadora, en què la culturaidiomàticament catalana tans sols es feiaservir com a element folkloritzant. Als anyssetanta aquestes mateixes capes intentavencontinuar manant aliant-se amb el capital

estranger i patrocinant grans projectes d’in-versió que les legitimaren, com la IV Plan-ta Siderúrgica de Sagunt. Això implicavauna visió del futur econòmic en la qualenclavaments industrials aliens a la realitateconòmica del País, havien de representarl’autèntica arrencada de la industrialització.

És clar que l’autor entreveia un futurdistint. Acostant-se a l’experiència social ieconòmica de la Itàlia del Mezzo –no la dela Llombardia industrial ni la del Mezzo-giorno subdesenvolupat–, on l’agilitatd’un capitalisme de petita i mitjana em-presa havia creat teixit industrial i alhorasocietat civil, concebia la possibilitat, tam-bé per a les terres valencianes, d’una futu-ra col·laboració entre un empresariat pro-gressiu, de fortes arrels locals, i els partitsd’esquerra, i suggeria fins i tot la creaciód’entitats econòmiques que hi podrien fercostat,7 en un futur democràtic i amb au-tonomia política. Hi havia per tant unprograma polític, en els seus aspectes mésgenerals i cívics, al substrat de l’obra, quecontribuïa a completar la codificació delstrets bàsics del model econòmic valenciàque Ernest Lluch duia a terme.

Els treballs d’economia que veuen lallum la segona meitat dels anys setanta–coincidint amb la fi de la llarga etapa ex-pansiva iniciada amb el Pla d’Estabilit-zació de 1959– no es limitaven a constatarels canvis d’estructura productiva, sinóque introduïen nous temes de reflexióeconòmica.8 Ja no es tractava solament demostrar que en aquesta «regió agrària» elvalor de les exportacions industrials supe-rava de bon tros, a l’inici de la dècada delssetanta, el de l’exportació hortofrutícola,9

sinó d’endinsar-se en la quantificació deles relacions financeres del País Valenciàamb l’Estat espanyol i de fer propostes que

33per primera volta superen l’artificiós marcprovincial i es vinculen a propostes demo-cràtiques i d’autonomia política. Diversosestudis comencen també a posar en relleuunes relacions entre l’aportació d’ingressosals pressuposts de l’Estat per part de parti-culars i d’empreses valencianes i les des-peses governamentals al País Valencià decaràcter deficitari, encara que les dificul-tats de treballar amb una base estadísticamolt feble limiten en certa manera la fia-bilitat de les conclusions a què era possiblearribar en aquells anys.10

DEL CAS HISTÒRICA L’ECONOMIA

DEL CREIXEMENT: CRÒNICAD’UNA AMPLIACIÓ

D’HORITZONSI D’ALGUNS OBLITS

Un quart de segle després de la transiciópolítica, quan hom contempla la majorpart dels treballs sobre l’economia valen-ciana que veien la llum aleshores i els com-para amb els actuals s’adona ràpidamentque s’ha produït un canvi notable de pers-pectiva: una nova visió hi emergeix. Elllenguatge econòmic i les històries que elseconomistes conten són ara uns altres. Delcas valencià discutit en el context de debatssobre l’absència d’una revolució industrialprimerenca, com la catalana, o sobre elsentit de la paraula burgesia per designar laclasse dominant valenciana, o també de lesrelacions entre l’esplendor agrària i la peti-tesa de les iniciatives empresarials en altressectors de l’economia, s’ha passat a ubicarel País Valencià al si d’una reflexió més ge-neral sobre els processos de creixementeconòmic i els desequilibris regionals. L’a-

nàlisi ha guanyat en coherència i s’habeneficiat dels avenços generals en precisióconceptual aportats per la ciència econò-mica, alhora que s’han obert noves vies decomparació de la trajectòria seguida peldesenvolupament econòmic valencià. Almateix temps, els límits d’aquest tipus dereflexió s’han evidenciat també.

L’eix articulador de gran part dels estu-dis recents és l’anomenada comptabilitatdel creixement, amb un rerefons teòric queés el del model neoclàssic de creixementeconòmic. La idea bàsica és que hom potexplicar el creixement de la producciód’un país o d’una regió partint d’una sèried’elements que s’addicionen: fonamental-ment el ritme de variació de l’ocupació, elritme o taxa d’acumulació del capital –és adir, del conjunt de béns d’equip i infraes-tructures públiques i privades– i finalmentun romanent, que representa genèricamentla contribució global al creixement de laproducció que es deriva de les millores enl’eficiència productiva i del progrés tecno-lògic.11 D’aquesta manera, hom pot cop-sar algunes característiques elementals delmodel de creixement d’un determinat espaieconòmic i esbrinar en quina mesuraaquest ha tingut un caràcter extensiu, através de l’ampliació de la població ocupa-da i de l’augment de l’estoc de capitalproductiu que ha tingut lloc mitjançant lainversió pública i privada, o, al contrari,s’ha mostrat procliu a dependre d’una rà-pida assimilació d’innovacions tecnològi-ques (i/o institucionals) amb capacitatd’elevar el ritme general de progrés econò-mic. Expressat d’una altra forma, el que espretén és conèixer la importància relativade l’augment quantitatiu en l’ús de factorsde producció (treball, capital i d’altres) enrelació amb l’augment en la productivitat

34d’aquests factors –que es derivaria de lesmillores en l’eficiència empresarial i en lestecnologies aplicades–, a l’hora d’explicarla trajectòria del creixement econòmic.

Ara bé, la contribució al creixementdels factors de producció està en funció nosolament dels canvis quantitatius regis-trats, diguem-ne, en el nombre d’horestreballades, la potència en maquinàriainstal·lada o la superfície d’hectàrees culti-vades, sinó també en els canvis qualitatiusque han influït en la disponibilitat d’a-quests factors. Així, les millores en laqualificació educativa de la població acti-va, i els avenços en la funcionalitat delsbéns de capital –per exemple, quant a lespossibilitats d’estalvi energètic que oferei-xen les versions més recents de vehicles detransport– són també importants per durendavant el procés de desenvolupamenteconòmic d’una societat.

En el cas valencià tant la producció orenda per habitant com la producció glo-bal de béns i serveis eren, al començamentde la dècada dels noranta, àmpliamentsuperiors, en pessetes constants, als valorsassolits cap al 1955, quan va començar aEspanya la publicació sistemàtica d’infor-mació econòmica regional. La primerahavia crescut a una taxa anual lleugera-ment superior al 3 % i la segona haviaquasi assolit un 4,5 % d’expansió anual.La diferència entre ambdues magnituds,per càpita i global, ve donada per la de-mostrada capacitat de l’economia valen-ciana d’atreure població immigrant, prin-cipalment al llarg dels anys seixanta isetanta, que li fa guanyar pes en la demo-grafia espanyola. D’altra banda, entre1964 i 1991, la contribució al creixementde la producció regional tant per part dela formació de capital, com de l’ocupació,

com del canvi agregat en la productivitatd’aquests factors, fou de signe positiu imés important quantitativament que a es-cala del conjunt d’Espanya.12

La importància d’aquest esquema in-terpretatiu no es limita solament a la seuautilitat directa –descriure els trets bàsics, ofets estilitzats, del canvi econòmic a escalaregional–, ja que també serveix com a ele-ment d’articulació de la reflexió econò-mica i com a planter de suggerències depolítica econòmica. En efecte, si podemarribar a estimar l’aportació quantitativaque l’educació i la formació professionalfan a la taxa general de creixement i com-provem, com és freqüentment el cas, queaquesta és d’un relleu singular, podríemorientar les prioritats en aquesta direcció,però potser els nostres «veïns» de la regiódel costat puguen descobrir, emprant elmateix mètode, que en el seu cas la con-tribució decisiva hauria de venir d’unamillora de les infraestructures públiquesde transport, i encara en una tercera regiópotser tenen clar que no els cal mésciment, sinó més iniciatives empresarials,i dirigir en consonància l’orientació de lesprioritats de política econòmica. La comp-tabilitat del creixement i el concepte sub-jacent de funció de producció,13 són pertant eines poderoses d’ordenació de lesidees, i de les discussions, en matèria dedesenvolupament regional.

Sembla clar però, que el cos requereixun esquelet, però que els esquelets a solesno van molt lluny. Al costat de la reflexióinspirada per la comptabilitat del creixe-ment hi resten per explicar les conse-qüències sobre l’estructura social dels can-vis econòmics, l’evolució de la desigualtaten la renda14 i en l’accés als serveis bàsics,com ara l’educació i la sanitat, i també la

35incidència sobre el territori –i les conse-qüències mediambientals– de diferentsmodels de desenvolupament. En aquestscamps, no solament l’Economia, sinó d’al-tres ciències socials –Sociologia, Geogra-fia, Història– tenen molt a dir.

L’estudi del desenvolupament econò-mic utilitzant eines àmpliament comparti-des al si de la comunitat acadèmica s’haadaptat molt bé a gran demanda d’anàlisiscomparatives que l’Estat de les Autonomiesha generat tot al llarg de la pell de brau, iels vells rànquings provincials de renda percàpita han estat substituïts per una infor-mació econòmica més àmplia i complexaque de forma molt natural ha pres les co-munitats autònomes com a unitats dereferència. Fins i tot ha florit tota unaindústria d’anàlisi de la conjuntura eco-nòmica a escala regional, que abans erapatrimoni reservat de l’àmbit estatal. S’haperdut una mica, en canvi, el tarannà mésparticularista, i més historicista per tant,dels estudis fets a l’època de la transició,però aquest no és l’únic canvi d’òptica ques’ha esdevingut: la recerca s’ha obert tam-bé cap a temes nous.

VELLS I NOUS TEMESEN EL LLINDAR DEL SEGLE:

LA UNIÓ EUROPEA,EL COMERÇ EXTERIOR

I TAMBÉ MADRID

ENS ACOSTEM O ENS ALLUNYEM

DE L’EUROPA DESENVOLUPADA?

Al llarg dels anys noranta l’economia va-lenciana s’ha trobat plenament inserida enun bloc econòmic de 360 milions de con-sumidors, que ha anat assolint una inte-

gració creixent a mesura que desapareixieno s’atenuaven les barreres comercials noaranzelàries –controls duaners, diversitatnacional de reglamentacions tècniques– ies configurava un Mercat Únic Europeu.El fet d’haver de jugar en un espai carac-teritzat per una amplíssima diversitat ins-titucional, cultural, d’especialitzacionsproductives i de nivell de vida, on algunsdels players tradicionals gaudien d’unsestàndards més favorables pel que fa a laproductivitat del treball, les infraestruc-tures públiques i la qualificació educativade la seua població, ha estimulat l’interèsper la construcció de tipologies regionalsque permetessen la comparació entre grupsde regions dotades d’una certa homoge-neïtat. D’altra banda, la política regionaleuropea ha utilitzat una classificació de lesregions destinatàries de la seua assistènciaque ha ubicat el País Valencià dins lesanomenades regions d’objectiu 1, és a diraquelles que no arribaven a superar el75 % del Producte Interior Brut per càpita(PIBpc) mitjà de l’àrea comunitària, i li hapermès així beneficiar-se d’un volum sig-nificatiu de recursos provinents dels FonsEstructurals.15

En el terreny de la investigació eco-nòmica tot això s’ha traduït en un intentsistemàtic per detectar la possible existèn-cia d’una convergència a llarg termini en elsresultats econòmics de les regions. Es trac-ta de comprovar si les regions que inicial-ment es troben en una situació econòmicamés desfavorable –amb menors nivells dePIBpc– han pogut mostrar al llarg d’unperíode de temps prolongat, un ritme decreixement econòmic superior que els hajapermès de reduir distàncies amb les mésdesenvolupades. Normalment l’emigraciódels excedents laborals de les regions en

36què el nivell de vida és més baix –amb mésaturats o persones ocupades en llocs detreball d’escassa productivitat–, la difusióterritorial dels avenços tecnològics i l’a-profitament d’oportunitats d’inversió ren-dible en aquestes mateixes regions, on elsequipaments productius encara són rela-tivament escassos en relació amb la pobla-ció, se citen com a factors que afavoreixenla convergència. En canvi, la millor dota-ció d’infraestructures públiques amb quèsolen comptar les regions més riques, elsseus nivells superiors de capital humà,adquirits en gran part a través de sistemeseducatius més consolidats i amb qualitatsuperior, i la seua capacitat per sostenir unesforç més intens, i d’efectes acumulatius,d’innovació tecnològica, són elements quemés aviat retarden o impedeixen la conver-gència, i que concedeixen un plus de crei-xement a les regions més avançades.

La conclusió més general que es des-prèn dels múltiples treballs que han abor-dat aquest tema és que no es pot parlar alllarg de les dues últimes dècades d’unaconvergència intensa i sistemàtica entre lesregions europees, probablement per laconsiderable disminució dels fluxos mi-gratoris entre elles i per la davallada gene-ral del ritme d’expansió econòmica des dela mitjania dels anys setanta, entre altresaspectes rellevants.16 Es tracta naturalmentd’una qüestió empírica i per tant els resul-tats poden ser notòriament diferents entreregions. Ens interessa recollir l’experiènciavalenciana, que és globalment positiva:des de la integració a la Comunitat Euro-pea, el PIBpc i l’ocupació han augmentatmés ràpidament al País Valencià que alconjunt de l’àrea comunitària, seguint méso menys la trajectòria del conjunt de l’eco-nomia espanyola. Això ha representat pas-

sar d’aproximadament el 73 % de la mit-jana de PIBpc comunitari el 1985 al 80 %en l’actualitat. És important destacar peròque, quan es considera un lapse històric dereferència més ampli, el període en què eldiferencial positiu de creixement foumàxim és el que transcorregué entre 1960i 1975. Aleshores no hi érem, a la Comu-nitat Europea, i no gaudíem del suportdels Fons Estructurals, però compartíeml’onada general de prosperitat que vivienles economies occidentals, i l’economiaespanyola s’acabava d’alliberar, des del Plad’Estabilització del 1959, de la cotillaantiglobalitzadora del primer franquisme.És convenient retenir aquest fet, si més noper relativitzar l’impacte efectiu que tenenels factors institucionals i les polítiquespúbliques sobre les tendències de fons delcreixement econòmic.

Els debats sobre la convergència econò-mica de les regions enllacen directamentamb la comptabilitat del creixement a quèfèiem referència adés, ja que se suposa queal darrere de l’èxit o el fracàs de la conver-gència hi ha tot un conjunt d’elementsinterrelacionats que l’expliquen. La Co-missió Europea, en els seus informes pe-riòdics sobre les tendències de les regionseuropees ha volgut privilegiar uns quantsd’aquests elements sobre la base del’associació estadísticament significativaque presenten amb les disparitats regionalsde PIBpc: a) l’estructura econòmica regio-nal, més favorable com més centradaestiga en la indústria i els serveis privats;b) l’amplitud de l’activitat innovadora; c)l’accessibilitat regional als grans centresurbans i als eixos d’activitat econòmica eu-ropeus –ser geogràficament perifèric sem-pre resta possibilitats–, i d) les habilitats ocapacitats de la força de treball, mesurades

37indirectament per la proporció de pobla-ció entre 25 i 59 anys amb nivells educa-tius elevats (universitaris), mitjans o bai-xos. Aquests quatre aspectes expliquen, enel sentit estadístic del terme, quasi les duesterceres parts de les variacions del PIBpcentre les regions de la Comunitat Euro-pea. Si es revisen les insuficiències del’economia valenciana en aquests aspectes,es pot bastir tot un veritable programad’actuació en política econòmica: milloradel capital humà, foment de la investi-gació, augment de la capacitat innovadoradel teixit productiu, i consolidació delseixos de transport amb Madrid i Barcelo-na –i a través del darrer amb els territoriscentrals de la Unió Europea–, i reduir aixíles conseqüències econòmiques d’unaperifericitat imposada per la geografia.

Una conseqüència de l’èmfasi en l’anà-lisi de la convergència real per part de lainvestigació econòmica, encara que òbvia-ment aliena a la voluntat dels investiga-dors, ha estat, però, un cert empobriment,per reduccionisme, del debat politicoeco-nòmic. S’hi ha guanyat en elements dereflexió i en presentació coherent i siste-màtica de la informació econòmica, però,paradoxalment, el terreny polític de dis-cussió, la dialèctica entre els governs il’oposició, que és la que te ressò als mitjansde comunicació, ha restat excessivamentlimitada al comportament d’unes poquesvariables econòmiques, i sobretot de dues:el Producte Interior Brut per habitant i lataxa d’atur.17 No cal oblidar però que unapart important de l’explicació d’aquest fetrau en la fàcil disponibilitat d’informaciósobre aquestes dues variables i en la seuacapacitat per a sintetitzar elements fona-mentals del benestar o malestar econòmicd’una societat.

COMERÇ EXTERIOR: «L’ESTRANY CAS

DE LA TAXA DE COBERTURA MINVANT»

El mercantilisme, una fal·làcia econòmicadivuitesca convenientment desmuntada pelseconomistes clàssics,18 sembla que no ésmort del tot, almenys reviscola amb fre-qüència a les pàgines de la premsa localvalenciana. La disponibilitat d’estadístiquesregionals de comerç exterior ha permèscopsar tota una sèrie d’aspectes interes-sants relacionats amb les característiques–volum, preu, especialització, destinaciógeogràfica– de les exportacions i importa-cions que tenen com a origen o destí elPaís Valencià. Desafortunadament el quemés sovint ha cridat l’atenció és l’aspectepotser més irrellevant del tema, com és arala diferència entre els ingressos derivats deles exportacions i el cost de les importa-cions, és a dir, el saldo comercial, o bé–amb el mateix significat pràctic– la taxade cobertura, és a dir la proporció que re-presenten els ingressos per exportació so-bre el pagaments per importació. Comque generalment aquesta taxa de coberturaha estat molt superior al 100 % en el casvalencià –cosa que comporta un saldo co-mercial positiu–, això s’ha considerat, deforma extremadament favorable, com unelement destacadissím de superioritat del’economia valenciana sobre regions mésorientades cap a la importació. Alhora, icom que els darrers anys aquesta taxasembla haver disminuït, la lectura ha estatinevitablement en termes de decadènciade les potencialitats tradicionals del PaísValencià, en la seua vessant econòmica.

Si té sentit qualificar d’irrellevantaquesta obsessió per la famosa cobertura ésen primer lloc perquè a ningú no se li acu-diria jutjar les relacions comercials amb

38l’exterior d’un país com Espanya basant-se per exemple en les que manté ambFrança i Portugal i oblidant-se alegrementde la resta, o valorar les exportacionsd’automòbils i oblidar-se de les importa-cions de petroli. Ara bé, això és exacta-ment el que es fa quan s’analitza el saldode la balança comercial valenciana ambl’estranger, oblidant-se en canvi de les im-portantíssimes relacions comercials que esmantenen amb la resta de l’Estat espanyol.Per pura lògica, aquestes no poden deixar-se de banda, i la seua consideració provocaalgunes sorpreses. La primera és que el sal-do comercial de les mercaderies intercan-viades pel País Valencià amb la restad’Espanya és molt probablement de signenegatiu –de fet ho era el 1990,19 l’únic anyde què, ara per ara, disposem d’infor-mació– i d’un volum tan important quedeterminaria un saldo comercial global–sumant el que es manté amb l’estrangeri el que es manté amb la resta d’Espanya–de signe negatiu, si no fos per la impor-tància del superàvit de la balança de ser-veis turístics. La segona sorpresa importantés que la balança comercial agrària valen-ciana té signe deficitari, atès que les ex-portacions de fruites i hortalisses –aqueixaagricultura valenciana que a Vicent Ven-tura li agradava definir molt gràficamentcom d’ensalada i postre– no són suficientsper a compensar la importació de la restade la dieta –carns, cereals, llegums, llet,greixos, peix, etc.–, que prové fonamen-talment d’altres regions espanyoles.

Com que no sabem com han evo-lucionat al llarg dels últims anys els saldosde la balança comercial amb la resta d’Es-panya, tampoc no estem en condicions dedir si la reducció de la taxa de coberturaamb l’estranger ha estat compensada o no

per un possible augment de la cobertura enles relacions comercials amb els altresterritoris de l’Estat. Situem-nos però en laperspectiva hipotètica que efectivament lataxa global de cobertura d’exportacions so-bre importacions valencianes amb la restadel món –Espanya inclosa– i no solamentamb l’estranger, hagués experimentat unadavallada, ¿seria necessàriament això unamala notícia, preludi d’un deterioramentdel nivell de vida o d’una altra catàstrofequalsevol? La resposta és naturalment queno, que es tracta de qüestions que no estandirectament relacionades.

La producció valenciana global de bénsi serveis és equivalent a la suma de despe-ses en béns de consum i d’inversió que fanels ciutadans i les empreses residents alPaís Valencià –i també el sector públic–,més el saldo entre exportacions i importa-cions amb la resta del món.20 Per tant,d’una reducció d’aquest saldo no es de-dueix necessàriament una reducció pa-ral·lela de la producció, ja que la compo-sició de la demanda agregada, és a dir, deles despeses internes totals, pot haver-semodificat a favor d’un augment del pesrelatiu del consum intern i de la formacióde capital (inversió), en detriment de laimportància relativa de la demanda exter-na. Si el que ens preocupa és el nivell devida dels valencians, no és per tant cap a labalança comercial que hem de mirar, sinóque hem de posar l’atenció en les varia-cions de la producció per habitant i en lesvariables que ens indiquen com es repar-teixen entre la població els ingressos queaquesta producció genera. De fet, un dete-riorament del saldo comercial pot ser finsi tot la conseqüència d’un ràpid augmentde la inversió, que aniria molt per da-munt de la generació interna d’estalvi al si

39de l’economia regional, i en aqueix cas se-ria preludi de futurs augments de la pro-ductivitat del treball i del nivell de vida.21

En tot cas, l’anàlisi global de les rela-cions comercials amb l’exterior, i no sola-ment amb els països estrangers, és interes-sant per si mateixa, per entendre millor elpaper que juga l’economia valenciana enla divisió internacional del treball, encaraque s’haja de restringir forçosament, perara, a un any, 1990. Això no representa,però, una gran limitació, tenint en comptela lentitud amb què es produeixen lesmodificacions en el perfil de l’especialit-zació comercial. Les branques productivesindustrials més deficitàries són les de pro-ductes metàl·lics, màquines i materialelèctric, productes químics i energètics,minerals i metalls, mentre que les que pre-senten un major superàvit comercial sónles de productes tèxtils, cuiro, calçat ivestit, joguines, indústria ceràmica, i enuna mesura menor, automòbils i altresmaterials de transport. Una consideracióexclusiva del comerç amb l’estranger ator-garia un pes més rellevant a les exporta-cions d’automòbils, però cal tenir presentsles fortes importacions d’aquests que elsresidents a la regió realitzen d’altres re-gions espanyoles. Pel que fa a l’agricultura,les exportacions de cítrics i hortalisses des-taquen particularment, i no cal dir que lesexportacions de serveis turístics tenentambé una gran importància.

Aparentment, per tant, podem consi-derar l’economia valenciana com una granplataforma de transformació, que absor-beix matèries primeres, energia i maqui-nària industrial, i envia cap a l’exteriorproductes elaborats, majoritàriament bénsde consum produïts amb tecnologies ma-dures o senzilles i generalment amb una

utilització relativament àmplia del treballcom a factor de producció. Els mercats dedestí de la producció industrial valencianase situen principalment a la resta de l’Estatespanyol (51 %), el mateix mercat regio-nal valencià (29 %) i l’estranger (20 %).

ENS EXPLOTA «MADRID»?LA BALANÇA FISCAL VALENCIANA

No solament el comerç, també les rela-cions fiscals amb autoritats supraregionalsmarquen l’entorn dins el qual es desen-volupa l’economia i la societat valencia-nes. La relació entre el que «paguem», permitjà dels impostos, a autoritats foranes iel que «rebem» d’elles en forma de despesapública, ha estat sempre un tema sugges-tiu i carregat d’implicacions polítiques.

Un estudi recent22 ha fet una anàlisipermenoritzada dels fluxos financers entrel’Administració Pública Central espanyola–Estat, organismes de l’administració cen-tral i administracions de la Seguretat So-cial no transferida–, i les comunitats au-tònomes, amb dades per al període1991-1996. Aquest estudi mostra que lesaportacions més importants per habitantals ingressos de l’Administració PúblicaCentral (APC) provenen de Madrid, Ba-lears i Catalunya, seguides per Aragó, LaRioja, Astúries i Cantàbria, mentre que lesmés petites són les que tenen el seu origena Andalusia, Navarra, País Basc, Extrema-dura, Ceuta i Melilla, i Canàries. La con-tribució per càpita del País Valencià éslleugerament inferior a la mitjana espa-nyola. Pel que fa a les despeses provinentsde l’APC i dirigides cap a les regions, elsbeneficiaris més importants, de nou ambel càlcul per càpita, són els habitantsd’Astúries –atesa la gran importància rela-

40tiva de les prestacions socials i dels ajuts ala mineria–, seguits dels de Cantàbria i lesdues Castelles, Aragó i Extremadura. Elsque menys se’n beneficien són els bascos inavarresos –per raons directament vincu-lades al seu especial règim de concertsfiscals–, i també de nou els valencians apa-reixen per sota de la mitjana. En tot cas,cal fer notar que el ventall de diferènciesen termes de despeses públiques per ha-bitant procedents de l’APC és molt mésreduït que el corresponent als ingressosper habitant aportats des de les regions al’administració susdita.

Si hom avalua el saldo per habitant en-tre ingressos i despeses, les regions queapareixen en una millor posició són Extre-madura, Astúries, Castella-la Manxa, An-dalusia i Canàries, mentre que com acontribuents per habitant en termes nets–és a dir, amb saldos de signe negatiu–apareixen Madrid, Balears i Catalunya.Ara bé, fent ajustaments que tinguen encompte l’existència permanent durant elsanys estudiats de dèficits de l’APC,23 po-drien considerar-se també contribuentsnets Aragó i, en menor mesura, el PaísValencià.

Aquest resultat potser sorprendrà aquellsvalencians que s’han construït una imatgemental del País Valencià com una regió«rica» en el context espanyol, i per tantcontribuent neta en una magnitud impor-tant, des del moment en què hom espera,intuïtivament, que les regions més riquescontribuesquen proporcionalment més ique les més pobres es beneficien tambéproporcionalment més de les despeses–inversions, transferències socials– de l’APC.Ara bé, el País Valencià, a despit de moltaliteratura jocfloralesca, no és una regióparticularment rica, com clarament mos-

tra el seu PIBpc, que es mou entorn a lamitjana espanyola i de tant en tant lleuge-rament per sota.24 També sustenta clara-ment aquesta afirmació la seua pertinençadurant els anys estudiats al grup de regionsespanyoles classificades per la Unió Euro-pea com regions desfavorides, incloses pertant al seu objectiu 1 de Política Regional,el que les fa beneficiàries amb caràcterprioritari dels recursos dels Fons Estruc-turals. Per tant, la qüestió s’hauria de re-formular de la manera següent: els saldosfinancers regionals per càpita, estan orde-nats de forma coherent amb l’ordenacióde les regions espanyoles segons el PIB percàpita?

La resposta a aquesta qüestió és un sí,però fortament condicionat i amb excep-cions notables. El País Valencià apareix enel lloc vuitè en l’ordenació regional delPIBpc, però en canvi és la sisena regió entermes de la contribució neta a les arquesestatals. També Aragó i La Rioja contri-bueixen més del que teòricament els per-tocaria. Al contrari, Navarra i el País Basc,que en funció del seu PIBpc ocupen elsllocs quart i cinquè, passen als llocs setè ivuitè en funció del seu saldo financer ambl’APC,25 i una cosa semblant passa a Astú-ries. Podríem dir per tant que aparent-ment el saldo en què incorre el País Va-lencià en les seues relacions amb el sectorpúblic central és excessiu, en relació ambel nivell de vida de la seua població.

Què es desprèn d’aquestes xifres? A unnivell general la discussió no pot centrar-se en la desaparició completa dels saldosnegatius de les comunitats autònomes mésriques amb l’Estat –necessaris mentre for-men part d’un mateix Estat amb impor-tants diferències internes en renda per ha-bitant, i que per altra banda resulten ha-

41bituals als estats federals–, però sí, encanvi, en el grau o la importància relativad’aquests saldos, tema recurrent en lesnegociacions periòdiques entre l’Estat i lescomunitats autònomes sobre financiacióautonòmica. Tanmateix, també resultaequívoca la postura alternativa dels queneguen qualsevol possible alternativa al’actual sistema de financiació i fins i totdefensen que les regions més benestantsno fan en realitat cap aportació a la restasinó que simplement «compensen» ambels seus saldos financers negatius les balan-ces comercials positives que mantenenamb la resta de l’Estat.26 Els que defensenaquest últim punt de vista es basen en laidentitat comptable que ha d’existir entrela suma de les partides de la columna d’in-gressos i de la columna de pagaments a labalança de pagaments d’una regió, i ad-dueixen que un saldo negatiu fiscal ambl’exterior és la contrapartida necessària dequalsevol saldo positiu en la part comer-cial de la balança. S’obliden, però, còmo-dament, de l’existència d’altres partidesque també formen part de la balança i quepodrien encarregar-se de dur a termeaquesta mateixa compensació, com ara elspréstecs als particulars i empreses d’altresregions, les inversions directes fora delterritori regional o l’adquisició d’empresesindustrials o de xarxes comercials a la restadel territori de l’Estat. És clar que l’efecteeconòmic d’aquestes formes d’aportar ca-pacitat de compra a altres regions, adqui-rint a canvi actius físics o financers rendi-bles, resulta notòriament distint de latransferència sense cap contrapartida quees deriva de mantenir una balança fiscal ne-gativa amb l’Administració Pública Central.

En descendir d’una panoràmica tangeneral com la dels balanços fiscals, a la

més concreta i particular de la insuficièn-cia inversora de l’Estat a terres valencianes,hom ha pogut constatar que les dotacionsde capital públic per habitant s’han man-tingut habitualment per sota de la mitjanaespanyola. A pesar d’un fort ritme expan-siu, la inversió de les administracions pú-bliques al llarg de les darreres dècades noha eliminat aquestes diferències, o ditd’un altra forma, no ha estat capaç d’aco-modar-se a la intensa dinàmica d’expansiódemogràfica i econòmica del País Va-lencià, situació que d’altra banda semblahaver-se donat també en el cas d’altres co-munitats autònomes de l’Arc Mediterrani.

EL FUTUR

Fins ací s’ha intentat assenyalar com lareflexió econòmica sobre el País Valenciàha anant canviant amb el pas del temps.En un principi es tractava d’una visióorientada a explicar la singularitat d’un cashistòric de desenvolupament econòmic,que transita des d’una agricultura orienta-da en el seu segment més significatiu alsmercats internacionals, cap a una indus-trialització –real però tardana– que actuasobre una base de petites empreses i quemanté un caràcter singularment obert decara a les relacions comercials exteriors.Diversos treballs que veieren la llum a lesacaballes dels seixanta i principis delssetanta del segle passat desvelaren unarealitat social i econòmica que havia evo-lucionat i canviat profundament, però quemantenia una continuïtat amb el passat através d’un fil industrial que connectavales noves realitats industrials amb els nu-clis tradicionals manufacturers de finalsdel segle XIX. Es trencava per tant el discurs

42econòmic dels últims gestors del franquis-me i del postfranquisme més immediat.Segons aquests, la industrialització valen-ciana era el fruit dels Plans de desenvo-lupament oficials, de la instal·lació de laIV Planta Siderúrgica Integral a Sagunt ide l’arribada de la multinacional Ford aAlmussafes. Les noves anàlisis desmunta-ven també una visió excessivament agra-rista de l’economia valenciana, mantin-guda fins i tot des de posicions socialmenti políticament crítiques, i que en bonapart era el resultat de la inèrcia d’inter-pretacions més antigues i de la falta decostum d’utilitzar informació econòmicaquantitativa a l’hora d’argumentar les re-flexions.

Posteriorment, la consideració del casvalencià com un cas singular, que cal expli-car a partir de tot un seguit d’experièncieslocals, combinant reflexions històriques ianàlisis en termes d’estructura social, haevolucionat cap a una perspectiva distintaque treballa en un marc analític tècnica-ment superior des del punt de vista econò-mic i que situa l’evolució de l’economiavalenciana dins els models més comuna-ment acceptats de creixement econòmic.Ara les preguntes que es formulen sóntambé una mica diferents: quins factorshan influït més decisivament en el ritmed’expansió econòmica?; una dotació insu-ficient d’infraestructures públiques, o lamancança d’un nivell educatiu més elevatal si de la població activa valenciana, potretardar el creixement econòmic?; conver-gim amb els nivells de vida de l’Europacomunitària? Les respostes poden serquantificades i permeten la comparacióamb l’evolució d’altres territoris, ja que endefinitiva el mètode d’anàlisi aplicat con-dueix a treballar simultàniament amb

diverses entitats regionals, que són «uni-tats» a efectes de càlcul.

D’aquesta forma s’ha arribat en l’ac-tualitat a un tipus de coneixement econò-mic sobre el País Valencià que és méscomplet i sistemàtic que en qualsevol èpo-ca passada, i s’adreça més a la dinàmica delseu entramat econòmic i no merament aglossar-ne les característiques estructurals.La comparació amb altres experiències ésja habitual, i això ha estat facilitat per lapopularització de les tipologies regionals–regions de l’objectiu 1, regions de l’objec-tiu 2...– per part de la política regional eu-ropea. Per una altra banda, el vell temadels fluxos financers entre el País Valenciài l’administració central també s’ha diluïtal si d’un embolcall més ampli, com és eldel sistema estatal de finançament autonò-mic, en què afloren tota una sèrie de cri-teris de descentralització fiscal i distribu-ció territorial dels recursos públics, queper afectar de forma desigual les diferentscomunitats autònomes, donen lloc a dis-tintes preses de posició per part delsgoverns autonòmics.

Ara bé, l’anàlisi del creixement a partird’un conjunt de fets estilitzats, fortamentsimplificats per la seua pròpia naturalesa,tot i ser útil no deixa, però, de presentaralgunes mancances. En primer lloc, difu-mina el paper del territori en els processosde creixement, tant pel que fa a la ubicaciód’una regió econòmica en l’espai econò-mic europeu com a la seua estructura te-rritorial interna. En el cas del País Va-lencià, els elements geograficoterritorialssón particularment importants. La seuasituació en un dels extrems de l’Arc Me-diterrani Europeu no és la ideal, però re-sulta comparativament favorable, en rela-ció amb moltes altres regions espanyoles i

43portugueses que també són perifèriquesrespecte de l’eix Llombardia-Rhur-París-Benelux-Londres, ja que aquest –junta-ment amb el conjunt de l’Alemanya Occi-dental– constitueix el cor econòmic de laUnió Europea. Potenciar les possibilitatsque ofereix aquesta ubicació demanariaprobablement una estratègia territorialque aprofitàs les sinèrgies amb l’àrea me-tropolitana de Barcelona, millorant lescomunicacions al llarg del litoral i supe-rant les discontinuïtats que apareixen en-tre la part nord de la província de Castellói el nucli industrial de Tarragona. D’altrabanda, el caràcter multipolar de l’organit-zació econòmica del territori valencià arti-cula bona part del dinamisme industrial através dels anomenats districtes industrials,amb un caràcter d’intensa especialitzaciócomarcal (joguines, calçat, tèxtil, ceràmi-ca, mobles...). Aquests districtes creen for-tes economies de localització que facilitenla concentració de factors productius alta-ment especialitzats i la difusió del saber fer,així com la incorporació de noves tec-nologies. La política econòmica no potdesconèixer aquestes realitats, ja que lamillora de l’eficiència i la productivitat alsi d’aquestes aglomeracions industrials ésen certa manera una tasca col·lectiva i nomerament un afer individual des del puntde vista empresarial. Això entronca tambéamb el paper de les xarxes de ciutats com aelement de difusió de les noves pauteseconòmiques i culturals.

Al llarg de l’última dècada, tota unasèrie de nous desenvolupaments teòricsestan contribuint a enriquir la visió econò-mica dels temes regionals, particularmentamb el seu vincle territorial, palesant totun nou conjunt d’elements interpretatius,molts dels quals poden ser aplicables al cas

valencià. Entre ells, cal esmentar-ne tres:la Nova Teoria del Creixement, amb el seuèmfasi en els models de creixement endo-gen, la revalorització de la Geografia eco-nòmica, principalment de la mà del pro-fessor nord-americà Paul Krugman, il’interès suscitat pels sistemes productiuslocals, a partir de la popularització i re-novació de la idea del districte industrial,plantejada ja a començaments del segle XX

per l’economista Alfred Marshall, peròfortament negligida posteriorment.

No és possible, en el breu espai d’a-questes planes, sintetitzar ni tan sols elsaspectes més bàsics d’aquestes línies derecerca, però sí almenys plantejar algunsdels seus trets comuns i sobretot algunesde les seues conseqüències.

Primerament, l’admissió que el progréstècnic que registren les economies no caudel cel, sinó que deriva en gran part d’ac-cions intencionades dutes a terme per per-sones que responen als incentius de mer-cat, i la constatació també que la infor-mació tècnica sobre productes i processosde producció no és un pool de lliure accésper als agents econòmics, ens ajuda aentendre per què són possibles altes taxesde rendibilitat de la inversió privada enregions desenvolupades on, segons plante-jaments més tradicionals, hauria de domi-nar una tendència a la disminució de laproductivitat marginal física del capital.D’aquesta forma resulten plausibles, envirtut d’una superioritat tecnològica con-tínuament recreada, processos acumula-tius d’aglomeració a les regions més indus-trialitzades que operen en contra de la hi-pòtesi de convergència.

Però hi ha un altra perspectiva unamica més subtil que ha resultat tambéil·luminada pels debats teòrics recents. La

44qüestió rau en la gran importància de leseconomies externes tecnològiques27 a l’horad’explicar la creació d’aglomeracions lo-cals o comarcals d’empreses a l’entornd’una mateixa branca d’activitat econò-mica, fenomen que com ja s’ha indicat re-sulta molt freqüent al País Valencià. Unapart important d’aquestes economies és elresultat indirecte de l’activitat de recerca iinnovació de certes empreses, de la qual esbeneficien, per imitació i adaptació, altresempreses geogràficament pròximes. Comque aquest I+D produeix beneficis socials ino merament privats, els governs han trac-tat freqüentment d’utilitzar instrumentscom les subvencions i les desgravacionsfiscals per tal d’incentivar-lo. Ara bé, coml’obra del Premi Nobel d’Economia Ro-nald Coase va posar en relleu, l’apariciód’externalitats sol comportar la creaciód’institucions que les internalitzen, tot ique aquesta tendència es veu després limi-tada per l’existència de costos de transac-ció entre els agents econòmics. Són moltdiverses les institucions que poden fer-secàrrec de la internalització dels efectesexterns derivats de l’activitat d’I+D, i entreelles ocupen un paper destacat les associa-cions empresarials sectorials, que podenfinançar directament activitats d’interèscomú per als seus membres, contribuir ala formació professional dels treballadors,difondre informacions especialitzades i fa-cilitar la realització de convencions, fires id’altres activitats d’interès per als seusmembres.28 D’aquesta forma es poden re-forçar els avantatges competitius lligats aldistricte, és a dir al territori, sempre que hihaja una certa correspondència entreassociacionisme empresarial i localitzaciógeogràfica, és a dir, quan el criteri d’afi-liació té una base territorial.

L’anàlisi econòmica ens suggereix, pertant, que podem considerar la creació decertes institucions, el disseny institucional,amb tot el que culturalment comporta,com una eina bàsica per al futur progrésde la societat valenciana. L’aparició alsanys vuitanta del segle passat dels institutstecnològics, com a associacions empresa-rials per a la recerca –amb suport de laGeneralitat– o, encara anant més endar-rere en el temps, de la Fira Internacionalde Mostres (1917), constitueixen sensdubte experiències positives. També elsintents per coordinar als anys noranta unaxarxa de ciutats de les comarques centralsdel País representa una iniciativa forta-ment interessant de defensa d’interessoseconòmics d’un territori on floreix el mo-del clàssic valencià de forta especialitzacióproductiva municipal i comarcal, i de de-fensa, alhora, de valors culturals iden-titaris. En la part negativa de la balançapodria figurar l’eliminació fa pocs anys delConsell Metropolità de l’Horta, òrgan quepodria haver-se convertit en una eina im-portant de planificació urbanística i coor-dinació per a una comarca que acull l’ac-tivitat industrial més potent de tot elterritori valencià.

Les futures anàlisis de l’economia va-lenciana estaran probablement més lliga-des a una visió territorial que no fins ara, iprobablement prestaran més atenció tam-bé a la creació d’institucions del tipus deles esmentades, així com d’altres que pu-guen reflectir la pluralitat d’interessosd’una societat moderna i desenvolupada.29

Probablement això farà més complexa idifícil la reflexió econòmica i social sobrela realitat valenciana, però també més in-teressant. La seua plena eficàcia no seràpossible, però, sense anar de la mà d’una

45mínima recuperació, si més no, d’un sen-timent d’identitat, de pertinença, més am-pli i complet que a hores d’ara, necessariper articular una societat civil quan homs’endinsa en una perspectiva en què eldesenvolupament institucional assoleixuna importància crítica.

Un altre aspecte contribuirà també aconformar el futur discurs econòmic: elmedi ambient. Cal recordar que una anà-lisi estricta del creixement en termes pura-ment d’augment del Producte Interior Brut,deixa fora de consideració els elements dedeterioració del medi ambient i dels valorspaisatgístics i culturals –en sentit ampli–més apreciats per la població. En pura lò-gica, aquestes externalitats negatives delcreixement s’haurien de restar a l’hora devalorar la producció de béns i serveis, iconstruir així mesures del PIB que estiguenmés en consonància amb la seua aportacióal benestar global de la societat.30 Proba-blement la sensibilitat de la societat valen-ciana davant d’aquests temes, i davant laimpunitat amb què s’han pogut produirdanys irreparables al patrimoni naturalcol·lectiu, anirà creixent cada cop més, i seràtambé un dels elements que contribuiranen un futur a una nova visió de l’economiavalenciana i de les seues perspectives.

Finalment, pot constituir la base eco-nòmica d’aquesta entitat territorial quehom anomena País Valencià un suportadequat per a una presa de consciènciaidentitària? Pot servir la reflexió econò-mica per assenyalar camins en aquesta di-recció? Respondre aquests interrogants ésuna tasca massa difícil per arriscar ara comara una resposta, ni tan sols provisional.Resulta més realista contribuir a l’oberturad’un debat necessari que pose en relleualgunes qüestions bàsiques.

La primera és que l’homogeneïtat d’unaestructura econòmica fa temps que ha dei-xat d’entrar en el conjunt de característi-ques que poden servir per a configurar unconcepte funcional de regió, ja que, cas deproduir-se, tan sols permetria definir es-pais territorials d’abast molt reduït. Lasegona és que l’alternativa de la polarit-zació econòmica, és a dir, definir un espairegional a l’entorn d’un nucli potent dotatd’un fort dinamisme que subordina d’al-tres nuclis de segon i tercer ordre a travésd’intensos fluxos de mercaderies i movi-ments de factors productius, no semblaparticularment adient per a un territoricom el valencià, clarament multipolar, ion l’àrea metropolitana de València noexerceix plenament un paper de centrearticulador del conjunt del territori regio-nal. Per tant, el caràcter de la societat va-lenciana no es pot definir des del puntde vista econòmic ni per compartir unmateix tipus d’activitat econòmica, ni pelcaràcter conformador de l’espai econòmici polític del cap i casal de l’antic regne.Això no vol dir naturalment que no espuguen individualitzar trets concrets –im-portància relativa d’un teixit de petita imitjana empresa, intenses relacions co-mercials amb l’exterior...– moltes vegadescompartits amb altres territoris de l’ArcMediterrani, que en certa manera ator-guen una imatge singularitzada a l’econo-mia del País Valencià.

Potser fóra més realista capgirar elsentit de la qüestió anterior: pot un grausuperior de consciència identitària dels va-lencians recolzar les perspectives de pro-grés econòmic? Crec fermament que laresposta hauria de ser clarament afirmati-va. No tan sols per les conseqüències òb-vies en termes de defensa més potent i efi-

46menys importants, i que es vinculen algrau de consciència col·lectiva dels seushabitants. ❐

caç del interessos comuns, que requereixprèviament l’autoidentificació com a mem-bres d’un col·lectiu humà que va més enllàdels límits administratius municipals iprovincials, sinó també per la capacitat in-ductora de creació de capital social quetindria aquest sentiment identitari.

Aquesta expressió, capital social, ha es-tat definida com el conjunt de les caracte-rístiques de l’organització d’una societat,com ara són la confiança mútua entre elsciutadans, les xarxes de relació, les normesacceptades, l’esperit cívic, que poden in-crementar l’eficiència amb què aquestasocietat funciona facilitant les accionscoordinades entre els seus membres. Unconcepte que pot ser entès com una menade recurs, basat en les relacions de con-fiança entre els individus, que es recrea apartir de l’associacionisme i el desenvolu-pament institucional i que allibera, entrealtres efectes positius, energies útils per alcreixement econòmic. Capital és ací sinò-nim de riquesa, de recursos que la societatgenera i que poden fer una contribuciópositiva al millorament de l’eficiència eco-nòmica i conseqüentment també del be-nestar social.31 A diferència d’altres tipusde capital però, el capital social te caràcterpúblic i es genera alhora que s’utilitza: unainteracció social positiva entre els conciu-tadans genera nous vincles de confiança.

La investigació empírica entorn a lamesura i els efectes d’aquest tipus particu-lar de capital, i la seua promesa potenciald’engegar cercles virtuosos d’acumulació icreixement, es troba encara als inicis. Cal-drà però romandre atents per tal de con-nectar més i millor el que anem sabent dela trajectòria econòmica del País Valenciàamb factors potser més eteris que les fà-briques o les autopistes, però no per això

1. No en va De Economía Hispana té com a subtítol el de«Contribución al Estudio de la Constitución Eco-nómica de España y de su Política Económica, espe-cialmente la Comercial Exterior».

2. Jordi Palafox ha copsat molt bé el context econòmic isocial del sorgiment del CEEV i dels treballs del seudirector, en el seu pròleg a De economia crítica(1930-1936), València, Institució Alfons el Magnà-nim, 1982, obra que recull els principals estudiseconòmics de Romà Perpinyà Grau.

3. L’Institut Valencià d’Economia, hereu del CEEV delsanys trenta, es fa ressò de les crítiques a la «ficció delcanvi» i assimila la política de canvis a un impost ogravamen sobre les vendes de taronja de l’ordre del40 %. Així mateix defensa, enfront de les tesis delMinisteri d’Indústria, la conveniència d’una deva-luació de la pesseta. Vegeu Instituto Valenciano deEconomía: Informe sobre el control de los cambios ex-teriores (Informe núm. 193), 1951.

4. Amb dades del 1971, la contribució a l’exportacióespanyola des de Catalunya i el País Basc superava oigualava, respectivament, la del País Valencià, cosaque palesava un canvi radical d’orientació respecteal paper que tenia l’antiga perifèria industrial dinsl’esquema de Perpinyà, que havia mantingut la seuavigència durant l’autarquia.

5. La publicació periòdica del rànquing provincial derenda per càpita als Informes sobre la Renta Nacionalde España y su Distribución Provincial, elaborats pelServei d’Estudis del Banc de Bilbao, donava aques-tes sorpreses.

6. J.A. Martínez Serrano: «L’IPI, Adán i companyia», enD. Bramón et al.: Raons d’identitat del País Valencià,València, Eliseu Climent editor, 1977.

7.Així, Lluch proposa la creació d’un Institut Valencià deComerç Exterior que atenga les necessitats exporta-dores de les petites i mitjanes empreses. Aquesta ialgunes altres de les seues idees van passar del papera la realitat durant les primers legislatures ambgovern socialista a la Generalitat Valenciana.

47 8. El professor Vicent Soler ha recollit i comentat àm-

pliament els textos més destacats de la literaturaeconòmica valenciana, al seu epíleg a la nova edi-ció de La via valenciana (Afers, 2001).

9. Els primers Informes Económicos d’abast regional queelaborà el Gabinet d’Estudis de la Cambra de Co-merç de València, dirigit per l’economista AntoniRico, a l’entorn de 1973, ho deixen ja ben clar.

10. Entre els treballs que s’ocupen d’aquest tema cal ci-tar els de J. Ros: «L’estructura financera del PaísValencià: una aproximació» i de Joan Josep Pérez,Joaquim Mafé i Vicent Soler: «L’activitat financeradel sector públic al País Valencià», tots dos publi-cats a la revista Arguments, 2 (1975).

11. La taxa de variació de les quantitats de cada factorproductiu (capital, treball i d’altres que es puguenconsiderar) s’ha de ponderar d’acord amb laparticipació de les rendes atribuïdes a cadascund’ells dins la Renda Nacional o Regional.

12. Una anàlisi més detallada de l’economia valenciana,feta sota la perspectiva de la comptabilitat del crei-xement i amb abundant informació estadística, espot trobar en Ernest Reig i Andrés J. Picazo: Capi-talización y crecimiento de la economía valenciana1955-1995, Fundación BBV, 1997. Amb un enfo-cament metodològicament semblant però abas-tant una àmplia anàlisi comparativa interregional,vegeu el llibre de Francisco Pérez, FranciscoJ.Goerlich i Matilde Mas: Capitalización y creci-miento en España y sus regiones 1955-1995, Fun-dación BBV, 1996.

13. La funció de producció és una funció, en el sentit ma-temàtic del terme, que lliga les quantitats utilitza-des dels diversos factors productius (treball qua-lificat i no qualificat, terra agrícola, capital físicprivat, infraestructures públiques) amb els volumsmàxims de producció que es poden obtenir fentús eficientment d’aquests recursos i treballant enel marc d’un determinat nivell tecnològic. Es trac-ta d’un concepte inicialment desenvolupat pre-nent com a referència l’empresa i utilitzat pos-teriorment a nivell macroeconòmic, considerantper tant una regió o un país com si es tractàs d’unagran unitat productiva.

14. Una anàlisi recent que estudia simultàniament elcreixement econòmic i l’evolució de la desigualtaten la distribució personal de la renda, prenent coma referència la unitat administrativa provincial, ésla de Francisco. J. Goerlich i Matilde Mas: La evo-lución económica de las provincias españolas 1955-1998, Fundación BBV, 2001. Les tres provincies

valencianes mostren índexs menors de desigualtatinterna que la mitjana espanyola. Les últimes da-des utilitzades corresponen a 1990-91.

15. Incidentalment, això ha provocat sovint una certaesquizofrènia per a les autoritats econòmiques va-lencianes, sempre obligades a exalçar davant delseu electorat el bon comportament de l’economiaregional i alhora a adoptar una actitud molt mésmodesta davant la Comissió Europea, que ator-gava recursos en virtut de la situació relativamentdesfavorida d’aquesta. La contradicció s’ha resolten la pràctica apel·lant al «realisme monetari»: commés duros (o euros) ens arriben d’Europa, millor.

16. La falta de convergència, o la seua migradesa al llargde les darreres dècades, no és sinònim d’absènciade progressos en el desenvolupament econòmic deles regions amb menor nivell de vida, ja que unaregió pot créixer ràpidament encara que no ho façaa un ritme suficient per a reduir distàncies amb lescapdavanteres. Des del punt de vista estricte de lesmillores de benestar, és evidentment més impor-tant créixer al 3 % anual i no convergir, si perexemple les regions més riques estan creixent al3,5 %, que créixer al 2 % i convergir, quan les re-gions més riques travessen per dificultats econò-miques i tan sols creixen al 1,5 %. En tot cas, elconsens més general dels especialistes és que lesregions de l’Europa comunitària han convergit pe-rò, des dels anys setanta, amb una taxa molt lenta.

17. Resulta paradoxal que s’intente utilitzar, conscient-ment o inconscient, l’evolució d’aquestes dues va-riables per jutjar la validesa de l’actuació delsgoverns regionals, quan la incidència real a terminicurt i mitjà de les seues polítiques sobre elles éspràcticament nul·la. Ara bé, quan l’economiacreix, cap govern autonòmic no pot estar-se d’a-tribuir-se el mèrit, mentre que redescobreixen, encanvi, la influència dels factors internacionals, laconjuntura general de l’Estat etc., quan les cosesmarxen malament. Resultaria més rellevant i útilper als ciutadans valorar els governs autonòmicsper allò que fan en el seus camps reconeguts d’ac-tuació –educació, sanitat, assistència social, obrespúbliques i, en alguns casos, seguretat pública– ino per allò que en gran part resta al marge de lesseues capacitats reals d’actuació. La teoria de laHisenda Pública fa temps que ha reconegut que lafunció d’estabilització –inflació, nivell d’activitateconòmica, ocupació– correspon als nivells cen-trals o federals de govern, mentre que la funciód’assignació –distribució de les despeses públiques

48d’acord amb les preferències dels ciutadans– ésmolt més descentralitzable.

18. Els mercantilistes dels segles XVII i XVIII basaven elpoder econòmic dels països en la seua capacitatper a obtenir superàvits en les relacions comercialsamb l’estranger i d’aquesta forma importar metallspreciosos que augmentaven la circulació mone-tària. Això els conduïa a concedir uns privilegiscomercials especials, freqüentment en règim demonopoli, a les companyies comercials d’expor-tació. Un ressò popular d’aquells plantejamentsencara es percep en la ingènua idea segons la qualhi ha alguna cosa de particularment «bona» en lesexportacions i de «dolenta» en les importacions.En realitat, els beneficis que aporta a un país laparticipació en un sistema internacional basat enla llibertat de comerç són independents del signeque tinga la seua balança comercial i estan basatsen la comparació entre els costos relatius de pro-ducció interna de les diferents mercaderies oserveis i els costos relatius d’importació d’aquestes.El comerç d’exportació és, en definitiva, un pro-cediment indirecte de producció (a través de laimportació) de les mercaderies que volem, i queen molts casos resulta més barat i convenient queel procediment directe consistent a produir-les al’interior.

19. La publicació el 1996 de la Taula Input-Output iComptabilitat Regional 1990, per part de l’InstitutValencià d’Estadística ens permet basar-nos endades concretes per a aquest últim any. Per alsaltres anys solament podem fer conjectures.

20. Aquesta identitat matemàtica es deriva de la neces-sària igualtat existent entre la suma de recursos dis-ponibles per part de l’economia regional (produc-ció regional + importacions) i la suma de lesutilitzacions d’aquests recursos (consum privat ipúblic + inversió privada i pública + exporta-cions).

21. Un dèficit comercial es pot considerar com una si-tuació en què la resta del món ens permet com-prar els seus productes (importar) per un valor su-perior al valor dels productes d’exportació quelliurem a canvi, i per tant és una mena de «présteco crèdit exterior» que rep la nostra economia.Aquest «préstec» serveix per a complementar lapossible insuficiència de l’estalvi intern davant lesnecessitats internes d’inversió, fenomen que esdóna particularment en situacions econòmiquesexpansives. Naturalment no anuncia un esdeve-nidor igualment brillant «endeutar-se» (rebent

aquest «préstec») per adquirir noves capacitats deproducció –mitjançant la inversió en equips pro-ductius o en educació–, que fer-ho simplementper augmentar o mantenir el nivell de consum acurt termini.

22. E. Uriel: «Análisis de la incidencia regional de los in-gresos y gastos de la administración Pública Cen-tral», en J. M. Gonzàlez Páramo (coord.): Basespara un sistema estable de financiación autonómica,Fundación BBV, 2001. Estudis fets amb criterismetodològics diferents donen lloc de vegades avariacions perceptibles en les conclusions. És peraixó que cal sempre interpretar amb prudència elsresultats quantitatius obtinguts en aquesta menade treballs.

23. Com que els pressuposts de l’APC tenien dèficit du-rant els anys estudiats, és clar que la suma de lescontribucions regionals (ingressos de l’APC) resul-tava inferior a la suma de les despeses (provinentsde l’APC) rebudes a canvi per les regions. En con-seqüència, el saldo mitjà per habitant espanyol(despeses menys ingressos aportats) havia de serforçosament positiu. Per tant, per tal de conèixersi una regió fa o no fa una aportació neta positivaa l’APC s’hauria de calcular descomptant aquest sal-do mitjà, que és un resultat purament aritmètic,del dèficit global. Si ho fem així, el País Valenciàapareix entre aquelles regions que tenen uncaràcter de contribuïdores en termes nets.

24. La recent aparició de dades del Cens de Població de2001 i de la Contabilidad Regional de España (base1995) han tornat a posar en relleu que el PIB del’economia valenciana ha crescut entre 1995 i2000 per damunt de la mitjana espanyola (unpercentatge acumulat del 28,1 % en termes reals,enfront del 23,8 %), però que també la poblaciócontinua augmentant a un ritme més fort (7,9 %enfront del 5 %, de forma acumulada per al perío-de 1991-2001), amb un fort component immi-gratori. Les xifres de PIB per habitant mai no aca-ben d’allunyar-se, per tant, dels nivells mitjans delconjunt espanyol. De fet, l’any 2001 es trobavenper sota (el 96,6 % de la mitjana espanyola).

25. El règim especial de financiació autonòmica del PaísBasc i Navarra, completament diferent del de laresta de comunitats autònomes, els atorga unasituació privilegiada, per tal com els permetdefugir una contribució substancial a la correccióde les desigualtats interregionals de renda de laqual, en canvi, s’han de responsabilitzar altres re-gions riques, com Madrid, Catalunya i Balears. El

49seu sistema actual de financiació resulta per tantmés propi d’un règim polític estatal de tipusconfederal, que no pas del sistema autonòmic ofins i tot que d’un sistema plenament federal. Elresultat més concret és que la disponibilitat de re-cursos per part de les autoritats forals és claramentsuperior, per habitant, a la de les altres autoritatsregionals autonòmiques.

26. Aquest últim tipus de plantejament ha aparegut devegades com una justificació suposadament «pro-gressista» del dèficit fiscal de Catalunya ambl’Estat.

27. Es tracta de l’existència d’efectes de desbordamentdel coneixement referent als productes i processostècnics de fabricació i de gestió (knowledge spillo-vers) dins la mateixa branca industrial, que es pro-dueixen com a resultat de la freqüent interacció deles persones que operen en un espai físic reduït–districtes industrials– on hi ha una alta densitatd’empreses amb característiques semblants. Aques-tes empreses obtenen els seus recursos laboralsd’un mateix mercat local de treball i tenen accés auna xarxa de proveïdors i clients molt concentradaen el mateix entorn territorial. L’expressió econo-mia externa tecnològica fa referència a aquells efec-tes externs (sobre altres empreses i consumidors)que es deriven de l’activitat d’una empresa i que nooperen a través dels preus de mercat, com és el casde la transmissió per canals informals d’infor-mació sobre aquells nous productes que estantenint més èxit dins la clientela d’una empresa rival.

28. La internalització significa en concret que elsmembres d’una associació podrien esgotar lesoportunitats d’aplicació comercial de les inno-vacions generades per les seues empreses abans quela informació corresponent estigués disponible pera les empreses del sector alienes a ella. Vegeu R.Weder i H. G. Grubel: «The New Growth Theoryand Coasean Economics: Institutions to CaptureExternalities», Weltwirtschaftliches Archiv (1993),129(3).

29. Una mena de comitès econòmics i socials modelats al’estil de l’existent a escala de la comunitat autòno-ma, però amb àmbit local i comarcal resultariend’interès.

30. L’economia actual es troba en condicions de ferfront amb les seues eines metodològiques aaquesta tasca, que presenta dificultats importantsperò no insuperables. Un dels problemes bàsics ésla valoració monetària dels impactes mediambien-tals, positius i negatius, de l’activitat econòmica,

cosa que requereix primerament un coneixementen profunditat dels intercanvis entre el medi natu-ral i la producció dels béns i serveis. Disposard’una base informativa regularment actualitzadasobre aquests intercanvis –biològics, físicoquí-mics– seria una condició important.

31. Alguns autors han suggerit que les diferències en laquantitat de capital social existent a les regions ita-lianes –alt a l’Emília-Romanya, Llombardia i al-tres regions del nord; baix a Calàbria i Sicilía–,contribueixen a explicar la divergència econòmicaque mostraren ambdós tipus de regions als anysvuitanta del segle passat. Les regions del nord gau-diren d’una capacitat superior per a fer ús delsnous poders regionals que a principis de la dècadaels atorgava la nova regionalització de l’Estat italià,basant-se en l’existència prèvia d’un nivell de cul-tura cívica comunitària molt superior. Vegeu JohnHelliwell i Robert Putnam: «Economic Growthand Social Capital in Italy», Eastern EconomicJournal, 21 (3) (1995).

50

LA CRÍTICAD’UN CONCEPTE SOCIAL

L’anomenat nou ordre internacional –unparany ideològic dels molts que han sorgiten la història contemporània– ha difós,com a part del seu lèxic, nocions commulticulturalisme i multilingüisme. Lamundialització de l’economia, l’homoge-neïtzació cultural i l’intercanvi comuni-catiu a gran escala impliquen la imposicióde les grans interlingües del futur: l’anglès,en primer terme, l’espanyol, el xinès man-darí... Però també han comportat, entremolts altres efectes, el revifament en la pe-tita escala de les cultures i les llengüeslocals. El sociòleg britànic Anthony Gid-dens ha resolt aquesta aparent antinòmiasota l’etiqueta glocalització, que preténconciliar les dues cares del procés postmo-dern. Una tal conceptualització implicaque, més enllà de la seua escaiença empíri-ca, els dos pols de la controvèrsia actualestan prefixats. Qualsevol fenomen lin-güístic pertany inexorablement a l’ordrelocal o al regional, s’arrenglera del costatde les llengües hegemòniques o dels idio-

Del jo al nosaltres: els dilemesde la identitat lingüística

Miquel Nicolás

Miquel Nicolás és professor de Filologia Catalana a laUniversitat de València i membre de l’IIFV. És au-tor, entre altres, de La història de la llengua catalana:la construcció d’un discurs (1998).

mes minoritaris que malden per sobre-viure. Qualsevol fet comunicatiu expressauna identitat excloent i glotofàgica o unad’inclusiva i respectuosa amb la pluralitatcircumdant.

Els mitjans de comunicació, la culturadel llibre i l’escola s’han fet ressò, en graudivers, d’aquest esquema. Un esquema re-petit fins al punt que, virtuts de la paraulapública, els termes designats s’han carregatde raó i ens han persuadit que es referien afets incontestables i no a construccionscol·lectives, acceptades per un nombresignificatiu de subjectes històrics. Al redósd’aquestes i d’altres expressions anàlogues(diversitat, interculturalitat, transcultura-litat...) s’ha fet més intens l’ús de nocionsanteriors, com ara identitat cultural iidentitat lingüística, que es presenten tam-bé com a objectes consolidats per la his-tòria i la dinàmica evolutiva de les socie-tats modernes. I com que la comunicaciópública és una parcel·la de la pràctica so-cial, on es confonen dir i fer, informar iactuar, l’extensió virtual dels conceptesn’implica de facto l’ existència efectiva.

Si aquesta descripció és correcta, la méselemental cautela crítica ens obliga a revi-sar tant la gènesi històrica, com les baseslògiques i els valors funcionals dels ditsconceptes. Aquestes notes esbossen unaindagació preliminar en la pertinença del

51terme identitat lingüística, el qual difí-cilment es pot separar del conjunt nocio-nal suara al·ludit. S’hi pretén problema-titzar una certa imatge canònica de laidentitat lingüística, que, com es despren-drà de l’argumentació, està molt més arre-lada en contextos sociolingüístics conflic-tius o inestables, entre els quals se situa lallengua catalana. Naturalment es tractad’assajar una primera temptativa parcial.La complexitat de la discussió i la quan-titat de dades que cal manejar-hi noméspermeten ara iniciar el plantejament deldebat.

Seguint el solc de les aproximacionsplurals, la crítica de les identitats lingüís-tiques s’ha de fer amb arguments man-llevats de camps diversos. En aquest sentit,caldria, si més no, recabar l’ajut concep-tual de l’epistemologia, la història social ipolítica, l’antropologia cultural i la teoriasociològica. Val a dir que l’exercici no espresenta gaire fàcil a causa de tres raonsprincipals. Les dues primeres tenen a veu-re amb la naturalesa de l’objecte. En pri-mer lloc trobem la ja al·ludida inflació ter-minològica, que reclama un ardu treballde delimitació sígnica: una gairebé impos-sible denúncia de les paraules tramposesque s’instal·len en el llenguatge de carrer ien la jerga mediàtica.

Hi ha, en segon terme, la dificultat d’i-dentificar una noció, identitat lingüística,dividida entre fenòmens observables d’uncostat i hipotètics esquemes mentals del’altre. Pertanyen al primer tipus les actua-cions socials objectives, incloses les con-ductes verbals empíriques, i al segon lesrepresentacions compartides per una ma-teixa col·lectivitat. En altres termes, laidentitat lingüística es concreta en allò queels subjectes socials fan, però també en

aquells valors i creences que diuen com-partir i que són reals en les seues conse-qüències (axioma de Thomas).

La tercera dificultat, comuna a tots elsestudis socials, concerneix la perspectivad’anàlisi: l’observador no pot establir untall rotund amb l’objecte d’estudi, sinóque, paradoxalment, es troba immers en lasituació que descriu i n’és jutge i part. Amés, en la mesura que participa de les rea-litats que pretén interpretar, les modificainscrivint-les en una categorització quemai no és neutral. Resulta comprensible,doncs, que si la naturalesa i el mètoded’estudi són contradictoris en la seua prò-pia definició, les conclusions a què hi arri-bem acusen un marcat caràcter dilemàtic.Recordem que, en la lògica tradicional, eldilema és un tipus de sil·logisme que con-clou amb una disjuntiva els dos termes dela qual són igualment insatisfactoris. Exa-minem tot seguit algunes de les antinò-mies o dilemes de la identitat lingüística.

IDENTITATS SUBJECTIVES,IDENTITATS GRUPALS

La identitat és un mecanisme de discri-minació i reconeixement dels éssers hu-mans: un mecanisme d’identificació i dife-renciació. La identitat ens fa passar desimples realitats fisiològiques a individusd’una espècie animal particularment com-plexa, agrupada en famílies vinculadesperò distintes. En uns primers estadis, elsmecanismes de discriminació degueren servisuals, però en el decurs de la constitucióde l’espècie, el llenguatge prengué el relleui es convertí en l’habilitat cultural mésrellevant de la condició humana. A l’igualque els mecanismes d’identitat/identifica-

52ció, el llenguatge té un doble vessant: ésun fet personal, lligat a l’autopercepció, iés alhora el fet social per antonomàsia. Pertant, iniciarem l’anàlisi amb els lligamsentre la identitat lingüística, la identitatpersonal i la identitat col·lectiva.

La nostra experiència de la realitat esreparteix entre la consciència subjectiva ila participació en diversos grups o esferesde sociabilitat. Com a humans, ens desen-volupem pel joc de forces que ens confi-gura individualment (el jo) i col·lectiva-ment (el nosaltres), joc que no es dóna enabstracte, sinó que està pautat històrica-ment. La identitat personal té, doncs, unadoble dimensió, funciona de portes en-fora: identitat civil o identitat sancionadapel grup. I també actua de portes endins,com a consciència de si: el jo reflexiu ques’analitza, se sotmet a escrutini i es pensacom un tot continu. Tant la identitat civilcom la consciència subjectiva han evolu-cionat al llarg del temps en la manera derepresentar-se, en la regulació jurídica i enles conseqüències socials.

Comptat i debatut, l’acceptació de lasubjectivitat depèn d’un bon nombre devariables físiques: la forma del cos, el sexe,els trets «racials», l’edat... Variables que esreelaboren culturalment per factors com lapertinença a un context històric: a untemps, un espai i un estatus socioeconò-mic i polític precís; l’adscripció a un credoreligiós; a un o diversos sistemes culturalsi a un o diversos sistemes lingüístics. Alcapdavall, el jo és una creació lingüística,que s’expressa de manera diferent segonstinga sols una manifestació oral o unad’oral i, alhora, una altra d’escrita. Comha fet veure en pàgines impagables EmiloLledó, la gènesi de la subjectivitat apareixassociada al desenvolupament històric de

l’escriptura i de la memòria col·lectiva,terme metafòric que, en la línia deDurkheim, elaborà Maurice Halbwachs.

És evident que la vivència del jo civil iel jo individual, tal i com l’ha reconstruï-da, entre altres, Richard Sennet, ha variathistòricament. Cal dir, d’entrada, que no-més podem reconstruir les identitats indi-viduals, i no totes, de l’exigua poblacióalfabetitzada en èpoques pretèrites. No-més una minoria lletrada ens ha deixat tes-timonis de la seua reflexió al llarg delstemps. Pels documents sabem que la cons-ciència de si de l’elit dirigent a la polisgrega diferia de la que va assolir el patriciaturbà o la dels clergues medievals que con-servaren la memòria escrita. Tampoc nocoincidia ben bé amb la dels humanistesdel Renaixement o amb la de l’erudicióenciclopèdica, que desembocà en la Revo-lució Francesa. Aquesta, com se sap, vaposar les bases polítiques i ideològiques dela modernitat, en delimitar legalment lesnocions complementàries de ciutadà i na-ció. No és per atzar que la reglamentaciólegal dels drets de l’home coincideix en eltemps amb el reconeixement jurídic delsdrets lingüístics, que s’exerciran a favor delmonolingüisme excloent.

Al marge de les contingències històri-ques, la identitat individual té per objectela reconstrucció de la continuïtat percep-tiva. Cadascú de nosaltres té una per-cepció fragmentària i discontínua de larealitat. Vivim en cada moment, atents ala interacció amb els altres i amb l’entorn,submergits en la multiplicitat de línies deforça que s’hi entrecreuen. Difícilmentpodem obtenir una representació global iabstracta de la multiplicitat de momentsviscuts o imaginats. Però la consciència desi reuneix els fragments i crea la ficció que

53s’integren en un ordre, en una seqüènciasignificativa. La consciència ens permetpassar dels records a la biografia, del’acumulació caòtica de detalls al sentit del’evolució personal, soldant-hi avatars,sentiments i volicions de tota mena.

Ara bé, en la cultura occidental, laidentitat civil i la subjectiva no semprehan discorregut en paral·lel. Des de l’inicidels temps moderns, sota l’empenta de lesclasses burgeses, s’inicia arreu d’Europauna certa homogeneïtzació de la culturallibresca, del laïcisme i de les transforma-cions polítiques. Aquest processos conver-geixen en l’ascens de les burgesies nacio-nals al llarg del segle XIX, que buscaranl’hegemonia política, social i cultural iforçaran una nova distribució de la vidaprivada enfront de la vida pública. Peròdes de la fi del segle XIX, la identitat sub-jectiva conformada per l’esperit burgès en-tra en crisi. L’efecte combinat de l’avançcientífic, el pensament social i filosòfic,sobretot amb els pensadors de la sospita(Freud, Marx i Nietzsche) i dels diversoscamps de l’experiència estètica somouranles certeses de la subjectivitat burgesa.Aquesta quedarà definitivament erosio-nada amb les hecatombes històriques delsegle XX i amb la deriva moral que, a la fidel segle passat, inaugura l’era tecnològica.La identitat subjectiva ja no es viu com una priori de partença, sinó com un horitzóal qual s’intenta arribar amb prou feines.La identitat subjectiva es mostra definiti-vament contingent i precària.

Més enllà de les fites històriques, lacomprensió de la identitat personal es re-sumeix en dues tendències bàsiques: l’ob-jectivista i la subjectivista. La primera,representada per Plató, Aristòtil, el pensa-ment cristià i el Romanticisme, defensa

que la identitat individual és substantiva iposseeix continguts essencials. La segonatendència, que encarnen Sant Agustí,Descartes, la fenomenologia o l’existencia-lisme, concep la identitat com un recep-tacle buit, que s’ompli de continguts con-tradictoris. La identitat essencialista ometafísica sol dur emparellada una episte-mologia i una ètica tancades. Així, Platóafirmava que conèixer és recordar i que laveritat és una i l’error múltiple. No cal araexposar les conseqüències funestes d’a-questa visió. Per contra, la identitat exis-tencial posa l’èmfasi en el caràcter acumu-latiu de la memòria i en la lluita perassignar-li un sentit.

INTROSPECCIÓI CRISI D’IDENTITAT

Fet i fet, es pot observar que la identitatsubjectiva tendeix a subsumir-se en la civilen la mesura en què aquesta segonas’universalitza dins un territori i adoptaunes formes més explícites, regulades perles institucions polítiques i jurídiques. Rasi curt, a partir d’un cert nivell de desenvo-lupament material, l’Estat acapara la iden-titat dels ciutadans, que esdevenen súb-dits. D’altra banda, la identitat subjectivanomés aflora quan és objecte de dues ac-tivitats específicament humanes: l’art i lareflexió filosòfica. La immensa majoriadels ciutadans només en fan una recepciópassiva. Solen ser comptades les ocasionsen què l’home del carrer recapacita sobreel sentit de l’existència o viu una emociócreativa de rang superior. Per a una ma-joria, només un gran trasbals personal potinduir, ni que siga uns instants, a la refle-xió o a l’experiència estètica. En general

54s’accepta que, tret dels individus especial-ment dotats, el filòsof o l’artista, ningú nopot exercitar de manera sostinguda aques-ta tensió que, paradoxalment, pot esde-venir autodestructiva.

Sense arribar a tal extrem, és clar que laidentitat individual pot entrar en crisi si esdesdibuixen ostensiblement els seus perfilso si perd la capacitat de reconstruir lesconnexions de la memòria i reomplir lesdiscontinuïtats vivencials. La resoluciód’una crisi d’identitat requereix uns meca-nismes defensius, que depenen de l’entorni de factors psicobiològics. És molt mésfàcil si l’individu està protegit per un en-torn receptiu i sol·lícit, si disposa de recur-sos econòmics, si posseeix un bagatge cul-tural o si hi ha una afirmació volitiva queneutralitze els efectes devastadors d’unapèrdua identitària. Consegüentment, laidentitat es viu com una herència accepta-ble o rebutjable. Un dels temes centrals dela literatura i l’art del segle XX és justamentla tensió entre la identitat de grup, impo-sada a l’individu, i el desig d’afirmaciód’una identitat individual, més o menysallunyada del grup. Els herois literaris deProust, de Musil, de Kafka, de Joyce,de Canetti, de Beckett o de Bernhard, en-tre molts altres, sobreviuen a la recercad’una impossible identitat subjectiva,despullada dels atributs de la sociabilitatindustrial.

Els factors biològics que sustenten laconsciència tampoc no se situen al margedels condicionaments socials i de l’evolu-ció històrica. Sabem que el cos humà re-nova totes les cèl·lules, tret de les neuro-nals, diverses vegades al llarg d’una vida. I,tanmateix, l’individu conserva la conti-nuïtat corporal i mental. Envellim, mu-tem la base orgànica que ens fa ser el que

semblem i transformem la nostra expe-riència, la substància dels records i lessensacions en una segregació continuadadel jo. Així doncs, herència, volició i con-tingència històrica són factors interde-pendents en la constitució de la identitatpersonal. Si la dimensió civil d’aquestaestà ben consolidada, a penes requeriràd’introspecció o qüestionament de laidentitat en un nivell més profund. Enaltres paraules, les identitats personals esviuen i només es verbalitzen explícitamenten cas de crisi. La introspecció insistent,obsessiva, constitueix, doncs, el símptomaprimer d’una anomalia, d’una manca deretrobament de l’individu amb l’entorn iamb la pròpia autopercepció.

EL MITE DE LA IDENTITATCOL·LECTIVA

Si la identitat civil i la identitat subjectivaes mostren com a mecanismes inherents ala sociabilitat humana, amb una base em-pírica feble i inestable, el mateix es potafirmar de les identitats col·lectives, sal-vades les diferències de magnitud. Enefecte, com que el conjunt social és mésgran que la suma de les parts, l’escala delsprocessos que condueixen a la gènesi de lesidentitats col·lectives és notablement méscomplexa. També ho són les distorsionsque provoca. Com ha fet veure l’antro-pòleg Manuel Delgado, amb argumentsforça plausibles que beuen de fonts diver-ses, la identitat no és sinó «un simulacremés o menys convincent, en el qual es di-posita l’esperança d’una comunió iden-titària impossible en una vida real frag-mentària i deficitària d’instruments decohesió social».

55La identitat del grup es presenta en

dues vessants interdependents: la culturali la política, que solen confluir en el prin-cipi de la identitat nacional. La presumptacultura nacional identifica un ventall deproduccions culturals heterogènies, quevan des de les formes tradicionals a la cul-tura de masses, incloent-hi la cultura eli-tista. La identitat nacional se sustenta enun hipotètic substrat d’elements cohesius,que se superposa a les diferències de classe,gènere, grup social, creença religiosa, op-ció partidista, etc. I encara sol afegir-s’hila identitat lingüística com un factortransversal a les identitats col·lectives, lesidentitats de cultura o grup nacional. Defet, la manca d’una diferenciació nítidaentre tots tres nivells d’identificació grupales troba a la base de la majoria dels con-flictes socials que registra la història con-temporània.

Ara bé, la feblesa de la identitatcol·lectiva, siga d’orientació cultural o po-lítica, sembla inapel·lable si es pretén fo-namentar-la en fets «objectius» dissociatsdels subjectes històrics. Entre aquests, sesol acudir al territori ocupat pel grup; a lallengua dominant utilitzada per la majoriade la població en els intercanvis públics; ala història com a dipòsit d’experiènciescompartides i al pretès caràcter nacional.Les anàlisis històriques demostren que lesnacions modernes i les cultures nacionalsque les acompanyen resulten de processossocials complexos. Són construccions reei-xides totalment o parcialment a còpia detensions profundes i de sacrificis indici-bles. Cap dels quatre factors té un valorabsolut; ni tan sols són condicions neces-sàries o suficients per a l’emergència d’unaidentitat de grup. Al capdavall, les úniquesdefinicions de nació o cultura nacional

que semblen operatives són les que posenèmfasi en la voluntat col·lectiva dels sub-jectes històrics. Com va afirmar ErnestRenan en la famosa conferència de 1882,«l’existència d’una nació és un plebiscistde cada dia, com l’afirmació d’un individués una afirmació perpètua de vida». IBenedict Anderson no se n’apartava gairequan el 1983 definia la nació com «unacomunitat política imaginada, i imagina-da com inherentment limitada i sobiranaalhora».

EL SIMULACRE

DE LA IDENTITAT LINGÜÍSTICA

Les identitats col·lectives poden ser incon-sistents, d’acord. Però, en paràfrasi cinè-fila, val a dir allò de «sempre ens quedaràla identitat de llengua»? La reserva nos-tàlgica es pot avalar amb declaracions so-lemnes d’autors prestigiosos. Del Dante aVictor Hugo, d’Unamuno a Joan Fuster–i perdó pel tàndem–, de Josep Pla a PaulValéry, no falten citacions lapidàries queafirmen com a única pàtria o identitat vi-sible la que es vincula a l’esperit d’un idio-ma. Però la persuasió retòrica sol ser unrecurs fàcil quan ens falta munició con-ceptual. Mirem, per tant, quina consistèn-cia té aquest succedani de l’ànsia iden-titària que és la identitat lingüística.

En primer lloc, cal fer notar que par-lem de llengües i de sistemes lingüístics per-dent de vista que es tracta de grans abs-traccions contingents. En efecte, això queanomenem emfàticament llengua X és unaetiqueta superlativa que designa tres tipusd’elements: els repertoris formals, els àm-bits de comunicació i les representacionssimbòliques dels parlants. Les formes d’unallengua varien d’acord amb els canvis tem-

56porals, espacials o comunicatius. Els con-dicionants sociopolítics, culturals i demo-gràfics determinen en cada context lesnecessitats comunicatives i la distribucióde les varietats verbals. També determinenels patrons d’identificació del grup al vol-tant d’una varietat de referència.

Tot això és ben conegut, com ho és queles fronteres lingüístiques tenen a veuremolt més amb la conformació política deles consciències individuals i col·lectivesque amb les dades formals, pretesamentobjectives. La identitat lingüística resulta,doncs, una mena de trassumpte de laidentitat col·lectiva i no pareix que es pugafonamentar d’una manera més sòlida i in-contestable que la ja referida identitat gru-pal. Es pot pensar que, a diferència de laidentitat cultural o política, la identitatidiomàtica té una base molt més ferma, enla mesura que disposa d’un referent mate-rial. En efecte, una llengua es concreta enuna tradició de textos, en uns usos actualsorals i escrits, en unes formes comunes icompartides. Ara bé, la identitat com aconcepte té una denotació definida?

Potser no es pot respondre l’interro-gant des de la lògica del terç exclòs. Laidentitat lingüística és de manera tangible;existeix perquè es fonamenta en l’autoper-cepció d’un grup de parlants, la comunitatlingüística, que se senten relligats entre si.La identitat de llengua es defineix intensi-vament mitjançant una sèrie de trets em-pírics que els parlants perceben com a fo-nament històric i expressió d’una voluntatcol·lectiva. I, extensivament, la identitat esconcreta en els membres de la referidacomunitat de parlants a la qual dóna nom.Notem que es tracta d’una tautologia per-fecta: hi ha una identitat perquè es mani-festa en una comunitat que la fa seua, i

aquesta comunitat se sent relligada per lapròpia identitat compartida.

L’ aparent joc de paraules té, però, con-seqüències pràctiques en la determinaciópolítica de les comunitats idiomàtiques.Com que la identitat, ho hem vist mésamunt, funciona identificant (els nostres)i excloent (els altres), és important inflarel nombre de parlants que integren unacomunitat de llengües. Ara bé, la compe-tència externa entre les llengües serveix pera dissimular les contradiccions internes. Al’igual que la identitat civil, la de llenguaés una façana externa; que oculta un inte-rior molt menys uniforme, com s’esdevéamb la identitat subjectiva. Posem-neexemples.

L’omnipresència de l’anglès l’eximeixen part d’exhibir una poderosa comunitatinternacional. No li cal, atès que ha esde-vingut llengua planetària. Tanmateix, lesdissensions hi són. I no sols entre els tresgrans estàndards actuals: el britànic, l’a-mericà i l’internacional, cadascun ambuna variació interna més gran que no sem-bla. A més, l’antiga metròpoli no ha jugatmassa net amb els súbdits de la Common-wealth. La diversitat lingüística d’aquestsés valuosa al Regne Unit de portes enfora,però fa nosa de portes endins, encobrint elque en el fons és un rebuig racista incon-fessable. Més cridaners són els casos de laFrancophonie o de la Hispanidad. Les res-pectives llengües d’Estat fan servir una re-tòrica abrandada i hipòcrita a l’hora desumar «efectius» mentre continuen estig-matitzant com a patois inferiors els dialectesantillans o africans, el francès quebecois,suís o belga o les jergues diverses delssudacas.

Mirem ara com hem presentat la iden-titat lingüística de la comunitat catalano-

57parlant. A l’efecte, hauríem de contrastarla identitat de llengua, i la identitat col-lectiva que genera, amb els resultats polí-tics. L’exercici entranya simplificacionsabusives. Certament no es poden tractaren bloc les imatges externes i les autoper-cepcions estereotipades. Tampoc no es potfixar en termes absoluts el grau de desen-volupament polític i d’avanç social de lallengua al marge dels interessos i les po-sicions dels l’observadors. Salvant, però,els esculls de mètode, acceptarem que unacerta visió canònica s’ha imposat inter nos.Segons aquesta visió hem convingut queels catalanoparlants tenim una llengua co-muna. Una llengua que, en allò essencialestà ben normativitzada, i que té pendentl’extensió de l’ús social o, si es vol, quereclama urgentment una normalitzacióefectiva. Ara bé, la reproducció d’aquestestereotip simplificador amaga una granquantitat de processos socials, una diver-sitat d’expressions culturals, una disparitatd’ideologies i estratègies de representaciódels grups i dels individus. El discurs de laidentitat lingüística pot arribar a desvir-tuar la identitat dels discursos.

La sospita té encara un corol·lari: nodeu ser que hem anat suplint la mancad’identitat política amb una vehementinsistència en la identitat lingüística? Laqüestió és que la identitat lingüística pràc-ticament no s’ha discutit, tret que s’accep-ten com a arguments els bràmuls de la ca-verna secessionista valenciana. En partperquè és d’aquelles realitats difícilmentconceptuables, en part perquè amaga in-terrogants incòmodes. De què serveixpracticar la truculència aritmètica, posar-nos la bena quatribarrada als ulls i con-fondre el desig amb la realitat? Com espoden recomptar més de deu milions de

parlants formant part d’una comunitatprèviament definida, que s’hauria de cons-tituir en tot cas com a meta i no abansd’efectuar el càlcul?

Però els desequilibris en la conside-ració igualitària de la identitat lingüísticatambé es donen a casa nostra. La virulèn-cia del secessionisme lingüístic valencià haeclipsat sovint la manca de vertebració delconjunt de la comunitat catalanoparlant.Ara bé, l’extensió dels prejudicis no coneixlímits i es dóna tant a les societats ambuna relativa cohesió interna com en aque-lles que pateixen dèficits de vertebracióseculars. Potser ha arribat l’hora d’indagara fons en la manca d’una consciència efec-tiva de comunitat idiomàtica en un amplisegment catalanoparlant del Principat i deles Illes Balears. Un tracte igualitari és unrequisit indispensable perquè es materia-litze una comunitat de llengua real i nonominal. Almenys és un dels molts factorsque ens ajudaria els valencians a superarvells complexos d’inferioritat i a retrobarels vincles identitaris perduts.

Encara afegirem un altre element deproblematització al terme identitat lingüís-tica. Hem recordat més amunt que unallengua és un sistema de relacions entretres conjunts de factors: les formes, elsusos i la consciència lingüística. És clarque tots tres elements coincideixen indes-triablement en la interacció verbal delsindividus. A més, en situacions de con-tacte de llengües, els parlants disposend’una gamma més o menys extensa derepertoris verbals. També és clar que, do-nada la varietat inherent a la comunitat deparla, la relació que mantenen els parlantsamb la realitat lingüística és igualment di-versa. Factors com l’origen personal, l’es-tatus, la professió, el nivell cultural, l’edat,

58entre altres, intervenen en la modulació dela identitat idiomàtica que percep cadaindividu. Això vol dir que uns parlantstendiran a relacionar la llengua més ambles ocasions d’ús, uns altres més amb lesformes i uns tercers més amb els valorssimbòlics.

Per a la majoria dels parlants, i espe-cialment per als més joves, la llengua éssobretot un instrument per a satisfer ne-cessitats comunicatives. D’aquí que l’oca-sional commutació de llengua que es potfer a diari no es visca en cap cas com unapèrdua traumàtica o una deserció culpa-ble, sinó que s’assumesca amb total natu-ralitat. No és el mateix cas el dels profes-sionals de la llengua, siguen lingüistes,docents, publicistes o escriptors. Per a totsells, la prioritat és la selecció de les formes,per tal com els continguts cognitius ovivencials que vulguen comunicar o els va-lors amb què pretenguen seduir o persua-dir els parlants depenen de l’encert en latria dels mots. Ara, la identitat lingüísticaés, per sobre qualsevol altra consideració,una lluita aferrissada amb els significatssocialment construïts.

Això no lleva que l’eina expressiva espuga triar i que no estiga condicionada perla identitat de naixement. S’insinua peraquí un territori vastíssim que ultrapassales pretensions d’aquestes notes: el de lesidentitats literàries extraterritorials, poblatd’escriptors insignes. Alguns d’ells (JosephConrad, Franz Kafka, Elias Canetti, Vla-dimir Nabokov, Samuel Beckett, E. M.Cioran...) ocupen els capítols principalsde la literatura contemporània. Hi ha en-cara un problema lligat a la identitat so-brevinguda per una llengua d’adopció. Espot representar una cultura i la llenguaque l’expressa mitjançant la literatura pro-

duïda en una llengua forana? En altresparaules, Joyce representa la Irlanda delprimer terç del segle XX? I les narracions deBlasco Ibáñez o Gabriel Miró, expressenuna part de les terres valencianes durant elmateix període del segle passat? I algunesnovel·les d’Eduardo Mendoza, evoquenprou bé la Barcelona en què es gesta lasocietat de masses del Noucents?

En un tercer àmbit se situen aquellsparlants que viuen la identitat lingüísticacom un problema, sobretot, de represen-tació simbòlica. Per a ells la qüestió cen-tral no és la llengua en tant que capacitatde generar comunicació pràctica o crearsentit expressiu, sinó en tant que símbol oemblema del grup. Un símbol que es re-troalimenta de la pròpia facultat de discri-minar els parlants propis dels forans. Per aaquesta agudització identitària es podentrobar diversos principis causals. Un d’ellspot ser la compensació funcional que esdóna en tot conflicte inter i intracomu-nitari. L’explicació és la següent. La mancad’ús d’una llengua, generalment a causa deconstriccions polítiques, provoca en elsaltres dos àmbits (formes i consciència)efectes contradictoris d’atròfia o hipertrò-fia. En situacions anòmales, els inventarisformals o bé s’afebleixen i són progressi-vament reemplaçats pels equivalents d’unaaltra llengua o bé es repleguen en la pres-cripció més formal i en el conreu literarimés artificiós. Correlativament, la cons-ciència lingüística es fa més i més magrafins arribar a l’anomia o s’exacerba i prenun biaix narcissista igualment irreal.

Segurament les raons històriques fanmés que justificada la preocupació per la«pèrdua» d’identitat col·lectiva i lingüísti-ca. Notem, però, que la solució no es pottrobar en aquesta insistència a remarcar el

59«fracàs» històric d’un poble o una comu-nitat idiomàtica. En contra del que es creui es repeteix sovint encara, les possibili-tats de redreçar el present amb argumen-tacions etnicohistoricistes són gairebénul·les. De la mateixa manera que la cons-trucció de la identitat subjectiva no ajudaa l’emergència de la identitat civil, ques’articula amb uns altres paràmetres, els dela praxi social col·lectiva, el discurs de laidentitat lingüística no pot restituir tau-matúrgicament l’espai negligit de la llen-gua. A més, aquesta «pèrdua irreparable»tendeix a ocultar que, en l’economia lin-güística, en el mercat de la comunicació,cal deixar a banda les identitats immuta-bles i acceptar la disposició als pactesefectius i a la recerca de consensos.

Les identitats es viuen i no poden sub-sistir si només són verbalització d’expe-riències vicàries. Si creiem tenir identitatlingüística, però no podem viure-hi, estempresoners d’un miratge. Es pot defensar eldret inalienable a usar una llengua sentidacom a pròpia sense cap altre argument quel’exercici d’una voluntat sobirana. Si laidentitat lingüística només es pot viurecom una experiència adolorida, sinuosa-ment traumàtica, paga la pena buscar unacausa millor. Comencem parlant de mals,de dolors, de contagis indesitjats, de ma-lalties... i acabem obsessionts amb la ideade la mort lingüística. Si es té mal, si eldolor és molt intens, no es pot pensar bé.El dolor de llengua no és ni bon principini bon viàtic per a assolir el coneixement.

Davant de les objeccions dels incrèdulsquant a l’existència de la identitat lingüís-tica, un parlant convençut pot enarborarla gramàtica i el diccionari normatius coma prova fefaent que la llengua té una

corporeïtat identitària indiscutible. Fins itot podria invocar Wittgenstein per tal deconcloure que, al capdavall, les identitatsno es poden dir, pertanyen gairebé al’ordre de l’experiència inefable. Però són,per això mateix, immanents i es poden mos-trar. També a l’empara del filòsof vienèspodria argüir que, en el fons, les paraulesnomés es carreguen de significat en l’úsdins un context. La qüestió és, com deia unaltre gegant, saber qui mana, qui configu-ra els contextos i qui imposa els significats.

A TALL DE CONCLUSIÓ:LA REDEFINICIÓ

DE LES IDENTITATS

Això ens porta de nou a l’origen d’aques-tes notes. La proliferació informativa delsmedia, i en part també de les altres instàn-cies del sistema cultural, ha posat de modaun seguit de termes vacus o poc fona-mentats. Així, es pressuposa que hi ha cul-tures, llengües i identitats, com si aqueststermes formassen part de les dades òbvies,immediates que se li subministren al ciu-tadà. Hem vist, però, que, per analogiaamb les identitats individuals i de grup, lesidentitats lingüístiques són construccionsmentals amb escassa base empírica. Partei-xen d’estructures perceptives integrades enla psique humana i el seu dinamisme co-hesiu es troba en la cruïlla de l’herènciacol·lectiva, els canvis històrics i la voluntatdels subjectes i les comunitats. No obstantaixò, el concepte està lluny de perfilar-seamb nitidesa i sembla pertànyer més aviatal domini dels simulacres compartits o lesestratègies d’afirmació ritual sense con-tingut explícit.

60També hem suggerit que l’obstinació

amb què de vegades apareix en la biblio-grafia especialitzada, i fins i tot en els dis-cursos públics, pot ser inversament pro-porcional a la vigoria amb què l’assumei-xen o experimenten els individus i lescol·lectivitats. Finalment, hem insinuatque la identitat lingüística catalana parti-cipa en aquest llindar de segle de les feble-ses inherents a tota construcció identitàriai que, a més, la seua situació de dependèn-cia socieconòmica i política és un estímuladdicional perquè se’n redefinesquen elsperfils i perquè, sense incórrer en la temp-tació etnicista, s’oriente el seu discurs en-vers l’eficàcia comunicativa.

Si tant la identitat subjectiva, rerefonsde la identitat civil de l’individu, com laidentitat política i cultural del grup sóncontingents i precàries, es pot esperar quela identitat lingüística siga alguna cosa mésque una etiqueta prefabricada, amb refe-rent imprecís? La pregunta pot semblar ir-reverent si no acceptem, ni que siga a tallde provatura, que les seguretats sobre les

quals creiem estar ben instal·lats es podendissoldre a poc que les sacsegem. L’exi-gència d’autocrítica resulta imprescindibleen una cultura com la catalana, que per mordel resistencialisme sense fissures, és remi-sa a l’autocrítica i sol tancar files al voltantd’unes poques conviccions primàries.

S’hi pot adduir que el moment no ésoportú, que l’ofensiva reespanyolitzadorade la dreta en el poder demana l’adhesióincondicional a les creences de la tribu as-setjada. Tanmateix, les crides a la mobilit-zació no ens poden fer dimitir la crítica.Ans al contrari, intuïm que el reconeixe-ment de les febleses argumentals ens potmostrar camins oblics i estratègies inè-dites. L’experiència històrica ens mostraque molts conflictes socials s’han resolt tanbon punt les parts en litigi han abandonatel conflicte frontal o hi han intervingutfactors marginals capaços d’exercir un ar-bitratge eficient. Ho proposava MiquelMartí i Pol en un haiku bellíssim: «Per-duts els símbols,/ ens queda el risc/ decreure més en nosaltres». ❐

61

62

PRESENTACIÓ

Al llarg de la primavera de l’any 2002 les planes dels diaris van ser escenari d’un intercanviapassionat d’opinions i dicteris que prenien com a tema, en principi, la valoració de la poesiade Josep Carner. La polèmica, sens dubte, es prolongà fora del paper imprès, i hi va participarun estol atapeït d’escriptors i crítics. Feia temps que hom no veia res de semblant, tan agitat,en el panorama de les discussions literàries a casa nostra. D’entrada causà més d’una per-plexitat. Per què Carner, i per què ara? Aviat, però, es va poder veure clar que la picabarallaprenia volada i que les qüestions que s’hi posaven en joc depassaven de bon tros l’estrictaconsideració de la validesa pretèrita i actual de l’obra d’un poeta concret. Sota les aigüesaparentment encalmades d’un establishment literari que la polèmica aconseguia sacsejarmomentàniament, hi havia raons i arguments de fons que delataven un malestar difús, unacerta incomoditat. Tot d’una assolia rellevància de símptoma. De fet, velles conteses pendentsd’elucidació i de debat obert sorgien a la llum. Qüestions com ara la viabilitat del modellingüístic i literari consagrat, la migradesa i estretor del cànon català, la relació entre acadè-mics i mundans o l’existència o no d’una mena de neonoucentisme primmirat que prolongariavells vicis limitadors, han estat airejades i debatudes. Més enllà de Carner, la confrontaciópalesava un secret de domini públic: que cal repensar la tradició literària i obrir-se a unareconsideració del llegat històric en sintonia amb les necessitats actuals d’una literatura –id’una cultura– que ha de trobar en els recursos propis, d’una riquesa molt més gran que nosembla, la base per defensar-se i guanyar la consideració que li pertoca. A partir, és clar, decriteris que qüestionen models unívocs i reduccionistes, massa fixats en maneres de fer pròpiesd’un altre temps. Potser tot plegat, i especialment la qualitat de moltes intervencions i la plu-ralitat de veus, és un símptoma de vitalitat, que tindria a veure també amb el neguit de grupsgeneracionals que volen trobar el seu lloc i que tenen coses a dir, una visió pròpia. Potser, perdamunt d’això, és que les coses no estan tan clares i que una part de les nostres dificultats sónautogenerades, i depenen de rutines mentals i encarcaraments evitables. Benviguda polèmica,doncs, com escriu Vicent Alonso en aquest dossier, que aplega tres mirades, ja una micadistanciades, i certament diferenciades, que tempten de recapitular els temes bàsics a debat ique aporten elements per a una valoració de conjunt. Perquè més enllà de l’episodi, hi haraons per a pensar que ens trobem davant qüestions molt centrals i significatives sobre les qualscaldrà continuar discutint.

Més enllà de Carner

63

Em demanen que escriga uns fulls apropòsit de la polèmica sobre Carner iaccepte de grat. Mentre llegia els articlessuccessius que a la premsa de Barcelona –al’Avui, fonamentalment– insistien enaquesta baralla literària, mai no em vanentrar ganes d’intervenir-hi. Sobretot,perquè no acabava de veure clar si es trac-tava d’argumentar a favor o en contra dedeterminades poètiques o d’aprofitar l’o-casió per airejar desacords més domèstics.De Carner, a més, què n’havia de dir? Pocacosa realment i en tot cas res que no s’ha-gués dit ja. Un poeta capaç d’emocionar-me tantes vegades com tantes altres m’hadeixat absolutament indiferent. I un es-criptor que, mogut per interessos més aviatpersonals, he acabat admirant més per Lesbonhomies que per qualsevol altre dels seustextos. I tot plegat, el que jo puga dir so-bre Carner, o sobre qualsevol altre poeta,mai no tindria ni la més mínima intencióde contribuir a ordenar el món literarides de criteris canònics.

És lògic, doncs, que ara, quan comenceaquests fulls, em pregunte si «escriure so-bre» no és una altra forma d’intervenció.

Només puc dir que no m’agradaria queaixí fos perquè la meua intenció es redueixa, llegits els articles successius, intentartraure alguna conclusió sobre el tot. Vis-tos un a un, mentre la polèmica s’esde-venia, no eren el mateix. Ara, la distànciaens permet anar més enllà de dades cir-cumstancials i facilita enormement la va-loració del conjunt. Deixem-ho clar: unamanera com una altra de fer trampa,perquè en el brogit de la batalla és difícilescoltar els crits del altres i ningú no tétemps ni ganes de parar-se a entendre. Nodebades, a mesura que la polèmica s’allu-nyava del soroll inicial, es feia més fàcilllegir paraules més equilibrades, que fins itot corregien o precisaven judicis anteriors.

Potser, per això, em sembla que unarticle com el de Miquel de Palol a LaVanguardia («Entre Pla y Carner», 30-X-2002), quan ja tot havia passat i només enquedaven recialles més o menys substan-cioses, em podria servir per iniciar el camíde la revisió del conjunt. La contribucióde Palol és també una mena de valoraciódel conjunt i conté afirmacions de pes.Aquesta, per exemple: «La necesidad delos catalanes de tomar a Pla como mascotaintelectual –y de forma subsidiaria o se-creta a Carner– debiera llevar a reflexiónsobre una literatura construida –o decons-truida– a base de adhesiones inquebranta-

Vicent Alonso

Vicent Alonso és escriptor i professor de la Universitatde València. Recentment ha publicat Les paraulesi els dies (Bromera) i el poemari Del clam de Jasó(Eumo-Cafè Central)

Benvinguda polèmica

64bles al pensamiento único. Hasta hacepoco era inimaginable un poeta no carne-riano y un literato que pusiera a Pla en telade juicio. El pequeño fascismo de opiniónha sido practicado de forma sistemática,cainita, con ahínco y con escasas excepcio-nes desde páginas de crítica, desde conse-jos de redacción de editoriales, y desde lascátedras de literatura». És clar que Miquelde Palol dispara amb pólvora de rei i alcentre mateix de la línia de flotació. I ambaixò posa damunt la taula la qüestió cen-tral d’una polèmica que, com és natural,s’ha vist sovint desvirtuada per afirma-cions laterals i molt més domèstiques.

Excedeix el propòsit d’aquests fullsesbrinar si té fonaments, o no, l’adhesió alpensament únic que, segons Palol, carac-teritza la cultura catalana i, en cas de tenir-los, si les raons van o no més enllà de leslimitacions inherents a aquesta mateixacultura. Però convé recordar que la neces-sitat de les mascotes intel·lectuals és mésalta com més petita és la cultura de què estracte. I petita hauria de llegir-se ací en ter-mes no necessàriament quantitatius, per-què una cultura com la nostra, empetitidaper raons que ara no cal exhibir, ha hagutde patir dolorosament allò que Lluís V.Aracil batejà un dia com la «síndrome decultura oprimida». Pense que la necessitatde les mascotes intel·lectuals és també unaconseqüència directa d’aquesta situació.Als valencians que coneixem més o menysla nostra història cultural recent, la delsdarrers trenta anys del segle XX, no ens cos-ta esforços entendre fins a quin punt figu-res com les de Manuel Sanchis Guarner,Vicent Andrés Estellés i Joan Fuster repre-senten una mena de trident simbòlic, sotael poder intel·lectual dels quals ens hemanat aixoplugant fins al punt que alguns

encara no s’han atrevit a traure el cap delseu mantell protector. I encara més, totssabem dels esforços d’altres per anar ocu-pant les places que el pas inexorable deltemps ha deixant vacants. Que Pla o Car-ner, o tots dos alhora, com suggereix Mi-quel de Palol, tinguen agrupacions de fi-dels tan ben organitzades potser no es deutant a la voluntat de mafiejar, si se’m per-met el verb, com a l’acceptació submisa dela mascota de torn, capaç d’amagar totesles nostres mancances. I en això poc im-porta que el referent simbòlic es diga Car-ner o Pla, Espriu o Estellés. El que im-porta és la mateixa existència del símbol,entesa des de l’òptica més empobridora,com constatarem després a propòsit d’al-guns elements de la famosa polèmica. Defet, entre els poetes valencians, la polèmicasobre Carner no ha tingut ni la més míni-ma incidència, però no hauria estat així siel símbol invocat hagués estat Estellés o,si no només parlàvem de poesia, Fuster. AValència, ni Carner ni el carnerianisme maino han tingut fidels tan devots com algunsdenuncien que ha passat en altres llocs delterritori lingüístic. Per això, llegir-li a SamAbrams («Que la somnio completa», Avui,31-III-2002) que des de «faccions reduc-cionistes i dirigistes com el carnerianisme[...] es menysprea la poesia valenciana per-què fa olor d’heterodòxia ja que Carner nova quallar gairebé gens a València» és mésaviat un elogi desmesurat. Vull dir queper ací baix sempre havíem pensat que elmenyspreu, tantes vegades innegable, teniaa veure amb formes més cruels de l’oblit, lesque et redueixen a una simple quota sensela molèstia d’haver-te llegit prèviament pertal d’adscriure’t a qualsevol corrent estètic.

Al costat de l’afirmació sobre l’adhesióincrebantable al pensament únic i la ne-

65cessitat de les mascotes intel·lectuals, l’au-tèntic moll de la qüestió, Palol es queixad’una polèmica que n’ha defugit el debat ique ha derivat en plantejaments de con-flictes personals gens aconsellables: «¿Quéqueda más allá de las anécdotas persona-les, por ejemplo, del reciente inicio de po-lémica sobre la presencia y el significadode Carner en la literatura catalana actual?Como siempre, una vez puesto en marchael mecanismo, lo único que podía tener deinteresante, la indagación de fondo, se hadiluido entre las ojerizas particulares, conun agravante que una vez más pone de re-lieve la pobreza del foro literario: los quedebían polemizar, los principales destina-tarios de la invectiva anticarneriana, handespreciado el debate inhibiéndose y de-jándolo en manos de subalternos que nohacen otra cosa que repetir lo que dijopapá». Certament, hi ha hagut primeresespases que han defugit el debat. Potsertotes elles convençudes de l’eficàcia delCalderón de la Barca –«Respóndate retó-rico el silencio»– que adduïa Marta Pesar-rodona en una referència quasi amagada ala polèmica («La nova primavera», Avui,15-V-2002). Però a això ja estem massaacostumats. Les primeres espases, sobretotquan tenen alguna cosa a veure amb ins-tàncies acadèmiques, combreguen d’unacerta tendència malsana a defugir els de-bats de la més rigorosa contemporaneïtat.Sens dubte, es tracta d’una de les formesdel menyspreu, però és també l’expressióde la creença, més o menys fonamentada,que els debats acadèmics necessiten deltemps i la distància suficients perquè esde-vinguen profitosos i, a més, tribunes ade-quades. En tot cas, la qüestió de fons plan-tejada a propòsit de Carner no és ni moltmenys nova i és una veritat com un tem-

ple que hi ha diaris que no es distingeixenprecisament per publicar exclusivamentblederies de fast thinkers. Per això, un té lasospita que en aquest cas es tractava mésde menyspreu que no de prudència aca-dèmica.

Amb tot, estic convençut que Palolexagera. Vull dir que ni la qüestió de fonsha estat bandejada del tot ni és cert quehagen callat tots els que, primeres espaseso no, tenen coses importants a dir sobre elcarnerianisme i la literatura catalana con-temporània. Només ens cal un pas endar-rere en el temps de la polèmica per veurel’article de Josep Miró i Ardèvol («L’atzu-cac de Catalunya», Avui, 20-IX-2002) i lacontestació, una setmana després, de Se-bastià Alzamora («Elogi del xitxarel·lo»,Avui, 27-IX-2002). Que l’existència delssímbols, de les mascotes intel·lectuals, esplantege com un tret definitori de l’essèn-cia del catalanisme, com fa Miró i Ardè-vol, és també plantejar el tema de fons. Ique Sebastià Alzamora s’hi rebel·le dónacompte que en el seu manifest anticarne-rià inicial («Josep Carner: el príncep a lapicota», Avui, 18-III-2002) hi havia algu-na cosa més que voluntat d’épater o desigde protagonisme.

Potser l’essència del catalanisme talcom l’entén Miró i Ardèvol –arrel espiri-tual cristiana, necessitat del cànon, reivin-dicació del civisme, ineludible recuperaciódel passat– ja fa a hores d’ara olor de naf-talina, però tots sabem que versions mésligths tenen encara vigència, les que noacaben d’entendre com es poden posarentre parèntesis determinats símbols senseatacar l’essència del catalanisme. Confesseque m’ompli de benestar espiritual llegiren l’article d’Alzamora que «les ideologies,les creences i les societats no es destrueixen

66per l’acció dels xitxarel·los, sinó ben alcontrari: s’enriqueixen, creixen, milloren.Allò que fa malbé els sistemes de pensa-ment i d’organització social és la intransi-gència intel·lectual, la curtedat de miresemocional i l’integrisme grupal o tribal,sigui ideològic, religiós o de qualsevol altretipus. I sembla mentida, però a comença-ments de tot un segle XXI, i en vista delsesdeveniments i d’alguna de les idees i deles persones que dirigeixen el món, es faimprescindible recordar això amb vehe-mència». Per això, en el curs del debat albar Original, on segons contava Ada Cas-tells («Quan Carner somriu des del Para-dís», Avui, 6-IV-2002) es reuniren un bongrapat d’escriptors desitjosos de continuarla polèmica per altres mitjans, SebastiàAlzamora no amagà cap intenció: «Quanel tòtem es toca, la terra trontolla».

En el mateix centre de la batalla, l’afir-mació de Bernat Puigtobella: «Jo no sa-bria ser català sense ser també carnerià»(«De la vaca cega a la mula morta», Avui,26-III-2002), hauríem de situar-la enaquest context perquè, a pesar de les preci-sions del mateix Puigtobella en una cartaal director (Avui, 4-IV-2002), és una bellamanera d’expressar la identitat del símbolamb la pura essència del catalanisme. I lapregunta d’Enric Sòria a propòsit de l’afir-mació de l’editor d’Empúries, «Vol dir queCarner és un imperatiu categòric de lapàtria?, o és una cosa genètica?» («Jonàs ila balena (alegre)», Avui, 1-IV-2002) de-mana respostes que necessàriament tin-dran a veure amb el moll de la qüestió.Així ho veia també, des de Mallorca, Bar-tomeu Fiol quan, tercerejant en la polè-mica, afirmava que «la revisió que ens cal ique ha estat massa demorada és una revi-sió del pensament culturalment correcte,

una revisió de les idees predominants enels cenacles literaris –en l’Establishmentamb la paella pel mànec més o menys– ino sembla gaire plausible centrar-la en lavaloració de l’obra carneriana» («Revisióde debò», Diari de Balears, 9-IV-2002), oquan, fent-se ressò de l’afirmació de Puig-tobella, afegia que «la catalanitat –o qual-sevol altra condició nacional– no pot re-duir-se mai al gust o a la passió per l’obrad’un determinat autor» («Repensar la nos-tra escriptura», Diari de Balears, 12-IV-2002).

No puc, doncs, estar d’acord amb elsqui, com Palol, opinen que la polèmica haestat estèril. Una altra cosa és que tinga ono conseqüències d’importància. Però al-guna cosa es mou en la superfície de larealitat cultural catalana perquè els qui te-nen com a objectiu interpretar-la s’adonende la urgent necessitat de posar entre pa-rèntesis esquemes i actituds que ja merei-xerien una revisió urgent. I si Carner, comla majoria ha acceptat d’entrada o ambmatisacions posteriors, no ha estat ben bél’objecte de la queixa, sinó un cert carne-rianisme, tampoc no se’ns hauria d’esca-par que la polèmica ha posat damunt lataula idees sobre la poesia de Carner i sobrela poesia en general d’un interès innegable.

Així, l’article d’Enric Casasses («Delprincipat poètic», Avui, 11-IV-2002),oblidava l’assumpte central a debatre, peròformulava enèrgicament raons substan-cioses per justificar l’emoció que provocala lectura de la poesia de Carner, i quealguns li neguen. Una emoció que sensedubte el porta més enllà de la simple i for-mal filigrana per convertir-se en «un bis-turí de la sensibilitat que et talla les venessense ferir la pell». Em sembla que quanCasasses remarcava, a propòsit dels acaba-

67ments cristians d’alguns poemes de Car-ner, que «li són imprescindibles per domi-nar uns vertígens espirituals com n’hi hahagut molt pocs. I potser més que domi-nar-los, sobreviure-hi» argüia exactamentcontra un dels punts neuràlgics de l’atac.

Això mateix podríem dir de l’articleque Narcís Comadira publicà a La Van-guardia: «J.C.» (27-VI-2002) i que és tam-bé una peça clau de la polèmica. PerquèComadira, que només al·ludeix a allò delNabí com un «nyap il·legible», després demanifestar la seua admiració per Carner,deriva el seu article cap a la demostracióexemplificada d’un fet substancial: la poe-sia de Carner «actua sobre la vida perquèpren els seus motius de la vida. De la vidasenzilla de la gent, de l’entorn on ell vaviure, de la naturalesa, dels arbres i les bes-tioles d’aquesta naturalesa, de les il·lusionsdels homes i les dones». I des d’aquestsmotius, senzills només en aparença, Car-ner és capaç d’arribar fins a l’artefacte queanomenem poema actuant com ho fantots els grans poetes, és a dir, «formalitzantla seva experiència del motiu, encabint-laen el llenguatge amb saviesa i talent. Sa-viesa humana que sap veure, amb una se-guretat indefectible, allò que és substan-cial i allò que és accidental. Talent queactua en la visió i en la llengua. Visió illengua es confabulen en el to, i deixant-seinformar per aquest to, recollint aquellasaviesa, desemboquen en l’esclat d’un vers,en la meravella de sentit d’un poema».Tota una concepció de la poesia que, totseguit, Comadira exemplifica en el cas delpoema «Acàcies, pomeres», inclòs a Arbres.

Ens agrade o no, Comadira dóna res-posta així a un dels moments de la polè-mica que dirigia la discussió cap a maneresde fer diferents en poesia i que posava a

Carner com a representant d’una poèticamolt més preocupada pels aspectes for-mals que no pels que deriven de determi-nats continguts vivencials. De fet, cap delsqui hi han intervingut ha posat en dubtela poderosa contribució de l’autor delNabí a la llengua catalana, però gairebétots els qui l’han atacat el posen com a pa-radigma d’una poesia allunyada de l’expe-riència i que té, ho dic amb paraules d’undels articles de Sam Abrams («Que la so-mio completa», Avui, 31-III-2002), «lallengua i la forma poètiques com a fina-litats en si». Insistir ara en la unió indes-triable de contingut i recursos lingüísticsem sembla del tot innecessari, però remar-car que al llarg de la polèmica aquestaqüestió s’ha plantejat, i amb la voluntat deprioritzar un o altres, és d’un gran interèsperquè, en el fons, les poètiques han estatsempre, són i seran afortunadament plu-rals i gairebé totes tenen alguna cosa a veu-re amb aquesta priorització.

Potser per això, crec que una altra deles afirmacions de l’article citat de SamAbrams fa diana: «altra vegada es vol rete-nir l’estètica de Carner en qüestions lin-güístiques i formals com a via única i valorabsolut, en lloc d’una opció parcial i con-creta». Deixem a banda si l’afirmació deSam Abrams defineix com cal l’estèticacarneriana o si, com suggereix Comadiraamb l’exemple d’«Acàcies, pomeres», hi hamés aviat la proposta de fondre en un totindissoluble forma i contingut, perquè elque realment interessa subratllar és la ne-cessitat d’admetre la riquesa i diversitat depropostes i no elevar-ne una a la categoriad’única via possible. No debades, ÀlexBroch intervenia («Carner, on és el proble-ma?», Avui, 20-V-2002) per remarcar que«quan defensem Carner, defensem un mo-

68del estètic de base clàssica amb tots elsatributs que el caracteritzen i on conten-ció, mesura i equilibri, ordre expositiu ielaboració formal dominen sobre d’altrescomponents estètics. I, també, sovint, quanataquem Carner defensem una pulsió, unavivència i una intensitat que impliquendirectament el jo poètic amb l’expressió iel lèxic escollit, és a dir, una actitud vita-lista i directa –sense pantalla ni distància–sobre una altra actitud on domina unaobjectivitat de referent –correlat objectiu,en diuen els carnerians–, major contencióde la pulsió i una distància entre la perso-na poètica i l’objecte poema». Broch in-sistia lúcidament sobre el fet que, en elfons, la polèmica sobre Carner ha estatuna polèmica sobre models diferents d’en-tendre la poesia i també deixava ben clarque mai ningú, combregant apassiona-dament amb un d’ells, no podrà demos-trar que cap dels altres no és possible.

Sembla, doncs, que cal entendre tambéla polèmica, fet que Sam Abrams («Duentcavalls a l’aigua», Avui, 25-IV-2002) tam-poc no ha deixat de subratllar, com la ma-nifestació de la voluntat d’alguns jovesescriptors per fer valer la seua pròpia poè-tica: «ha arribat el moment de canvis subs-tanciosos en el panorama literari i el cà-non, canvis que arriben després d’anys dequietisme i immobilisme (pràcticamentdes que es va repartir el pastís del món cul-tural just després de la Transició). I, evi-dentment, hi ha molta gent preocupadapel seu lloc a la processó». Sens dubte hiha tanta preocupació entre els qui podrienser obligats a canviar de lloc com entre elsqui demanen a crits portar ciri per prime-ra vegada i en lloc privilegiat. Però en totcas, i més enllà d’aquestes preocupacionstan naturals com desvergonyides, la polè-

mica manifesta la voluntat de reclamaratenció sobre una manera d’entendre lapoesia que, com deia Broch, per a afirmar-se dirigeix tots els dards possibles al para-digma de la poètica contrària. Sobretotperquè en la nova poètica que es proposa,el model de llengua és una peça clau.«Hem tractat amb tanta cura la llenguaque tenim una llengua per no dir res», hadit Hèctor Bofill («El domini de la llen-gua», Avui, 17-VI-2002) en un article quesitua perfectament la reivindicació. De fet,la qüestió del model lingüístic era un delspunts claus de l’article inicial de SebastiàAlzamora («allò que espero que faci unpoeta no és dominar-lo, sinó violentar-lo,explorar-lo, enriquir-lo...») i el podemveure més o menys remarcat en els queseguiren. Sòria, per exemple, a l’article queja hem citat, insistia que Alzamora «nodefensa un model de llengua planer, sinóun de poèticament eficaç i per això potdemanar més les poderoses traduccions deRiba que les molt clenxinades invencionsde Carner». És clar que violentar i enriquiruna llengua n’exigeix un domini, però allòque importa és més aviat fins a quin puntdeterminats models de llengua catalana,forjats ja fa un bon grapat d’anys, conti-nuen sent vàlids a hores d’ara i si, el queencara és més important, aquests modelsno han estat sempre més al servei de ri-gorosos i alambinats ultraperfeccionismesque han acabat minvant les eficàcies co-municatives, i poètiques. La qüestió no ésnova i ja s’ha remarcat, massa fins i tot,com els escriptors catalans dels primersanys del setanta, carnerians o no, tenienuna dependència excessiva d’una norma-litat lingüística que entre nosaltres no haestat capaç de caminar paralel·lament alscanvis brutals dels darrers anys. No és gens

69estrany que els joves que reclamen portarciri a la processó, i en lloc de privilegi,facen d’aquesta nova manera d’entendre eldomini de la llengua un punt clau.

Vistes així les coses, el profit de la polè-mica té a veure també amb el fet, assenya-lat per alguns, de la bondat d’experiènciessemblants. Des de Josep Piera («Al marge,o no tant, de Carner», Avui, 15-IV-2002)que l’ha qualificada de «deliciós guirigallpoètic» fins a Màrius Sempere («Crítica dela raó impura. Poesia», Avui, 11-V-2002)que s’hi declarava a favor perquè «és salu-dable –sobretot defensant posicions literà-ries– que la gent s’estiri els cabells». És certque no tots els articles de la baralla s’hanescrit amb voluntat de defensar posicionsliteràries –una precisió fonamental deSempere–, però és cert també que la lite-ratura no és cosa només de posicions estè-tiques. Polemitzar, des de l’angle d’aques-tes posicions o des del punt de vista quecontempla els condicionaments socials enquè han de concretar-se, no deixa de serun símptoma de vitalitat, com gairebétothom ha assenyalat. I no han faltat fins itot precisions sobre la qüestió que, al meuparer, enriqueixen el debat. Em referescconcretament a afirmacions concretes deSam Abrams i de Jaume Cabré. Aquelldient que («Duent cavalls a l’aigua», Avui,25-IV-2002) l’actitud «del “no toquemres”, del “no diguem res” en el món literariés, al capdavall, un subapartat força ama-gat del victimisme català», i aquest («Dellibres i polèmiques», Avui, 6-V-2002)introduint un punt de vista gens menys-preable quan remarca que «som una lite-ratura viva no perquè polemitzem sinó,sobretot, perquè hi ha gent que, al margedels exabruptes legítims de tot lector, s’en-testa a crear de zero amb la paraula viva, si

és que té aquesta capacitat de donar ànimaal llenguatge».

A propòsit de l’afirmació de SamAbrams, només em passa pel cap afegir-hique l’actitud que vol denunciar va moltmés enllà del victimisme. S’adiu perfecta-ment amb aquelles posicions, cada vegadamés assumides, que han renunciat defini-tivament a les mirades crítiques en favord’un confort espiritual –i sovint material–del qual només es beneficien els qui lesdefensen. I és rigorosament cert que el vic-timisme, que no és un tret exclusiu de lacultura catalana, sempre acaba configu-rant una manera de veure el món gensprocliu a l’exercici tan saludable de l’au-tocrítica.

L’afirmació de Cabré ens ajuda a situarel fet de polemitzar en el lloc que li per-toca. Al capdavall, té tota la raó quan pre-cisa que la vitalitat d’una literatura depènen darrer terme dels creadors, no dels quifan de la creació l’objecte del seu discurs.En aquest sentit, també aquest «guirigallpoètic» ha estat tan «dolç» com el quali-ficava Piera. Vull dir que també ha servitper posar damunt la taula alguns dels te-mes clau de la reflexió sobre la mateixa li-teratura, del dret de tothom a dir la seua ide la bondat de l’actitud que fa d’aquestareflexió una peça clau de la vitalitat d’unacultura. Una cultura sobreviu en la mesu-ra que el procés creatiu inicial s’eixamplapels camins de les lectures crítiques i de laseua expressió per a tornar de nou al ma-teix acte creatiu i enriquir-lo. I en aquestadirecció, sempre van bé reflexions com lesd’Oriol Izquierdo («Crítics i lectors»,Avui, 6-IV-2002) que reclamen lectorssense prejudicis i crítics capaços d’enfron-tar-se ells mateixos amb els textos. L’articled’Izquierdo suggereix l’actualització d’un

70altre vell debat, el del paper de la crítica,que hauria de delimitar territoris i pro-posar objectius d’interès per a tots els quid’una manera o altra ens preocupa la su-pervivència de la nostra cultura. A algunsels costa d’acceptar que tan crític és quis’atreveix a expressar opinions en una car-ta al director d’un diari com qui, carregatde més o menys erudicions historiogrà-fiques i estètiques, dicta les seues classesdes de qualsevol tribuna universitària.D’altres obliden amb freqüència que a totsens va bé distingir entre les opinions desimple lector i les que s’expressen a partirdel coneixement de certes causes. I totstenim motius fundats per pensar que si laveritat sempre és d’una complexitat queespanta, encara més la veritat literària,massa lligada a la subjectivitat del gustperquè mai, i afortunadament, no pugaconvertir-se en una ciència exacta. Desd’aquesta manera d’entendre la reflexiósobre la literatura encara s’agraeixen mésles aportacions a la polèmica d’un carneriàconvençut com Jaume Subirana («Escap-çar un fantasma, esberlar un carner», Avui,4-IV-2002) que, contra el que s’ha dit enabstracte dels fidels del Príncep, afirmacontundent: «Si el Nabí encara es pot o noes pot llegir ho ha de dir cada lector. [...]Que l’obra de Carner és superficial és unaveritat a mitges tan subtil com la dels quesostenen que Verdaguer és un carca, queMorandi és repetitiu o que Mozart nomésjuga: l’apreciació (i la valoració) de latranscendència, de l’originalitat o del jocsón tan subjectives que val més noembolicar-se per aquesta banda».

Amb tot, exageren els qui considerenque la polèmica ha estat estèril. Tenen totala raó quan afirmen que ben mirat no hi

ha hagut assumptes nous a debatre, quetot sonava a déjà vu. Però això és exac-tament el que la fa menys estèril perquè éstot un símptoma que perduren els pro-blemes, dissortadament no resolts com aconseqüència de versions anteriors de lapolèmica. I que la llebre l’haja alçat de nouun escriptor que, a més, ocupa un càrrecpolític no és, com s’ha encarregat de recor-dar-nos Jordi Gàlvez («¿Què ens ha agafatara amb Carner?, El País, «Quadern», 11-IV-2002), una qüestió sense importància:«El delegat del Llibre de la Generalitat deCatalunya, mentre estigui a sou dels ciu-tadans, no pot parlar malament de capllibre, ni de Nabí ni del Patufet. Un es-criptor llogat pel Govern perquè defensiels llibres no pot tenir opinions personals,com tampoc no poden tenir-ne els mili-tars. Ni ningú de l’Institut Català de laDona pot ser misogin. Ni a títol personal.I a més a més, Alzamora només pot parlarcom a escriptor si parla també com a po-lític: són visions indissociables perquèal capdavall és ell qui ha triat la política,i no a l’inrevés».

Ni mirant-m’ho des d’aquella altralimitació, que sovint ens atribuïm i quealguns descriuen com l’obligació de fertots els papers de l’auca, jo no hi puc posarcap objecció. La política té aquestes coses.La retòrica que exigeix obliga a deixar enestat letàrgic les reivindicacions apassiona-des. Només se m’acut que si tot plegat icom deien les notícies de premsa el guiri-gall ha fet augmentar les vendes dels Car-ner, Sebastià Alzamora, amb el seu intentde posar el príncep a la picota, ha acon-seguit l’endimoniada filigrana de compliralhora com a poeta i com a delegat delllibre. Benvinguda, doncs, la polèmica. ❐

71

Una consideració prèvia: l’autor deltext que segueix no és ni pretén ser unteòric, ni tan sols un estudiós professionalni amateur de la literatura catalana. L’au-tor de les notes que llegireu a continuaciódemana ser interpretat com un lector i unescriptor que, amb major o menor fortu-na, s’ha format i duu a terme la seva tascacreativa dins d’aquesta literatura. Per tant,he de confessar que preferiria estar llegintels textos dels meus antecessors o delsmeus coetanis, o intentant escriure les me-ves pròpies obres, en lloc d’entretenir-mea plantejar un seguit de preguntes i d’ob-servacions –no espereu res més– que, en elmillor dels casos, rebran per resposta el

silenci, i, en el pitjor, algun exabrupteescadusser. Tot plegat, molt poca cosa. Perquè fer-ho, doncs? Sens dubte hi haurà quiho atribueixi a alguna motivació interes-sada o retorçuda, d’aquelles que parlenamb més eloqüència de la baixesa moralde qui les formula que de cap altra cosa.Per això diré d’entrada que, vista i com-provada la tendència gairebé unànime delnostre establishment acadèmic a refugiar-sedins l’obstinada arrogància del silenci,dins la tossuda displicència d’una agrafiaque es vol olímpica («no val la pena dir-neres», és la invariable resposta que deixaanar el professor o el catedràtic de torn so-bre qualsevol qüestió crítica viva, mentres’afanya a refugiar-se dins les seguretats detaxidermista que troba dins l’historicismepositivista) i que acaba resultant desola-dora, bé cal que els lectors assumim detant en tant –què hi farem– certes fun-cions de suplència.

La tesi que aquí es proposa és lasegüent: el de la literatura catalana moder-na és, encara, un cànon accidental. Aixòés: un cànon construït no tant en funció

Sebastià Alzamora

Sebastià Alzamora (Llucmajor, Mallorca, 1972). És au-tor dels llibres de poesia Rafel (1994, premi SalvadorEspriu per a poetes joves), Apoteosi del cercle (1997) iMula morta (2001), així com de les novel·les L’ex-tinció (1999, premi Documenta) i Sara i Jeremies(2002, premi Ciutat de Palma de Narrativa). Haexercit de crític literari a diversos mitjans escrits, i éscol·laborador habitual de les emissores COM Ràdioi Catalunya Cultura, així com del diari Avui.

D’una cultura acomplexadaEl model literari unívoc i el cànon accidentalde la literatura catalana moderna

La vida contemplativa és amb freqüència miserable.

Cal actuar més, pensar menys i no mirar-se viure.

CHAMFORT

72del valor literari discernible en els textoscom en relació amb els accidents que hanenvoltat la creació d’aquests textos. Així, lavaloració de la figura històrica –i, per tant,cívica i humana– dels autors s’ha ante-posat a la de les seves obres llegides unaper una i/o en conjunt. Per altra banda, elsavatars històrics, polítics i socials que haviscut Catalunya en els últims cent anys iescaig, que en principi no haurien deconstituir més que l’entorn dins el qual esprodueix la creació literària, han estatsobredimensionats fins a convertir-se enpre-judicis, elements previs a tenir encompte abans de tota consideració estè-tica, i, per tant, causants d’una profunda,permanent i pasmosa distorsió de criteri.El resultat (visible en textos i manuals aca-dèmics, en col·leccions de les millors obresde la literatura catalana, en els procedi-ments metodològics seguits en la confec-ció d’una munió d’antologies i en la infa-tigable repetició, a càrrec del personal delgremi de les lletres, de tot un seguit dellocs comuns i d’idees preconcebudes) ésun cànon que dóna fe no tant de l’excel-lència literària catalana com dels nostrestraumes col·lectius, com a cultura i com apaís. Encara més: ni tan sols es tractariatant d’un cànon (és a dir, una selecció or-denada que obre la possibilitat del qües-tionament i del debat permanents) comd’una galeria de figures pretesament tute-lars i incontrovertibles que delaten la per-sistència no ja d’una «escola del ressenti-ment» –com anomena Harold Bloom elscorrents crítics que se centren en la pro-ducció literària de col·lectius històrica-ment exclosos o marginats–, sinó d’unaveritable tradició de l’acomplexament.

Encara avui ens hem hagut de sentirdir que la literatura catalana no gaudeix de

prou solidesa com per resistir les dissen-sions internes, les quals serien altamentperjudicials per a l’acompliment, algundia, del projecte ja fantasmagòric de lanormalitat cultural. Aquesta idea, prouarrelada, és terrible pel que té de simpto-màtica: ens recorda que la cultura catalanaés encara una cultura acomplexada per laseva feblesa, la qual actua com a coartadad’una visió possibilista i a la curta de lacreació literària, i com a pretext per a unexercici de la crítica que, o bé no va mésenllà del mercadeig de fílies i fòbies que lamajoria de les vegades ni tan sols freguenl’epidermis dels textos (deixant-los travatsen la pura i simple condició d’objectes im-mediats, orfes de cap lectura dialèctica queels permeti transcendir la condició de no-vetats editorials), o bé s’escuda en els pro-cediments i les argumentacions brindatsper la filologia i la història, sense gairebémai atrevir-se a entrar dins els àmbits del’estètica, el pensament artístic i l’especu-lació filosòfica.

El complex de feblesa de la cultura i laliteratura catalanes té, no cal dir-ho, unaarrel d’índole política. El fonament cristiàdel catalanisme polític, que tradueix la con-signa de parar sempre l’altra galta en lasempiterna estratègia del pactisme (percert: on es troba la línia divisòria entre elpragmatisme pactista i la davallada, sovintdel tot gratuïta, de pantalons?) troba laseva correspondència exacta en la voluntatordenadora, classificadora i classista queha regit la configuració de les línies canò-niques de la literatura catalana del segle XX.D’aquí aquesta tendència, tan catalana, apensar-nos i contemplar-nos abans quea realitzar-nos i relacionar-nos (i remeto ala màxima de Chamfort amb què m’hepermès d’encapçalar el present article).

73D’aquí, també, aquesta preferència instin-tiva tan pròpia d’una cultura acomple-xada, que consisteix a fer passar el gest or-denador (que porta en si mateix els avan-tatges d’una aparent correcció política,d’una aparent neutralitat presumptamentcivilitzadora) per davant de l’impuls crea-dor, el qual per força resulta crític, quanno dissolvent (recordem que l’adjectiu«crític» deriva del substantiu crisi, el qual,en la seva etimologia, no vol dir res mésque «canvi»). El resultat és una atmosferaconventual i vicària que ajorna les qües-tions pendents al dia hipotètic en què laresta del món ens tracti com ens merei-xem, una peixera de líquid amniòtic dinsla qual hi suren feliços els mediocres i elsespavilats, car hi troben l’estat d’ànimexacte tant per fer-se excusar de les sevesmoltes mancances com per fer-se premiaramb escreix les seves eventuals, per bé queminses, aportacions. I sobretot, no ensn’oblidem, per submergir-hi (si pot ser,fins a l’ofec) les figures que, per les sevesmajors i millors aptituds, són percebudescom una amenaça, una presència desesta-bilitzadora, o, ras i curt, una dissidència.Ha estat i és aquest el pensament que hasubjagut en la constitució dels nostres con-sensos sobre literatura, una mena de con-sensos que han convergit –sobretot en lamés recent etapa democràtica– en el mi-ratge forçós de la bassa d’oli, de la literatu-ra catalana com un hortus conclusus har-mònic, invariable i inqüestionable, del’escenari asèptic, amable i acrític, dins elqual, com és de suposar, s’hi han hagut demoure amb força dificultats tots aquellsque han volgut, pogut i sabut excel·lir, ique val a dir –contra la cantarella penosadels qui insisteixen a invocar els argu-ments de la feblesa– que han estat i són

molts. Potser val la pena recordar-ne algu-nes mostres, d’aquestes dificultats. Pre-guntem-nos per exemple quin és el con-tingut polític i moral del sarcasme deVerdaguer quan, referint-se als seus difa-madors, escriu: «Al principi volà entre ellsla diabòlica idea que aquell que em fa mésmal fóra el que faria més bé, i molts sevolgueren lluir fent una obra de bé com-pleta i insuperable sobre mes espatlles».Meditem a què es devia referir Josep Pla el16 de gener de 1924, quan des de Berlín liescrivia a Carles Riba el següent (transcricliteralment): «Escribiume parlant-me detot, sobretot de la situació política, que esen el fons, avui com avui, l’unic problemade Catalunya. [...] Ens ho han reventat totamb un cop de pluma i ho han fet els mespoc intel·ligents. Ja han pres la cultura ofi-cial i demà si es lleven de mal humor, enspoden pendre l’altre.» I encara, en unaaltra carta datada quinze dies després:«Catalunya es un pais sense polemica i lacrítica esta podrida per tota mena de feble-ses i de respectes». Pensem en la bel·lige-rància de Gabriel Ferrater quan, en el seullibre La poesia de Carles Riba descriu eltracte dispensat per Cambó a l’autor deLes elegies de Bierville (per la seva feinaingent a la Fundació Bernat Metge) en ter-mes d’una presa de pèl només explicabledes d’una posició de menyspreu i descon-fiança envers tot allò relatiu a la cultura.Mirem d’entendre què podia voler dirJosep Albertí (un bon escriptor que peralgun motiu ha optat per la solucióBarthleby) en el seu article «Gabriel Fer-rater en flash-back», publicat el gener de1982 en el número 15 de la revista Reduc-cions, quan, després de fer l’elogi del poetade Reus, lamenta: «Que Ferrater recoma-nàs la lectura de Carner ha significat –re-

74pulsivament– l’aparició de poetastres pa-rint una poesia anacrònica». I què ho faque, en un excurs del mateix article, Al-bertí cregués oportú reivindicar la poesiade Bartomeu Rosselló-Pòrcel amb aquestsmots: «[...] amb alguns dels seus versosembrutava (i embruta) tanta paràlisi poè-tica de la nostra cultura puritana i detesta-ble». Inquirim-nos també quin motiu hiha per a la insistència del gran BartomeuFiol, que en els seus articles no es cansa decridar l’atenció sobre la manca de literatu-ra d’idees en la nostra tradició moderna, ide l’afeblida recepció que obtenen lesescasses obres que se’n poden considerar.O preguntem-nos per les causes que duenMiquel de Palol a incloure dins l’enorme(i no per gruix, sinó per audàcia creativa itranscendència artística) novel·la El Troia-cord les paraules següents: «[...] Catalunyaperd perquè no té fe, perquè desprésd’anys confonent coincidir amb tenir raó,confonent la majoria amb la veritat, con-fon l’escepticisme amb la saviesa. Què espot fer quan els defectes dels teus adver-saris no els ensorren, i les teves qualitats not’enlairen? Catalunya no té entitat com anació, i vistes les ambicions i els propòsitsdels seus prohoms, a aquest cronista no-més li queda desitjar que no la tingui mai,perquè d’un país governat per catalanscovards, incultes, horteres i maleducats enfugiria com de la pesta».

He citat només alguns exemples presosmés o menys a l’atzar i donats de formacronològica del que podríem designarcom un corrent de la incomoditat que tra-vessa tot el segle XX català i que sorgeixcom la resposta natural d’un seguit d’es-criptors especialment dotats a aquesta cul-tura acomplexada que els ha volgut mar-car una pauta creativa constrenyidora, sota

la coartada del sacrifici individual en be-nefici d’un bé comú que, per altra banda,mai no s’acaba d’acomplir. Insistesc ensubratllar l’adjectiu natural: l’artista i l’es-criptor modern és per definició individua-lista, i li costa molt abdicar de cap de lesprerrogatives del seu talent (quan en té) ennom d’una nebulosa, i mentidera, nociódel bé comú com la que ha planat, omino-sa i castradora, per damunt de tot el segleXX català, que per altra banda s’ha destacatcom el segle més creativament fecund –ibé cal remarcar aquest punt– de la històriasencera de la nostra literatura. A horesd’ara, la pregunta de fins a on pretenienarribar Ors i Prat de la Riba amb el seuprograma politicocultural no constitueixmés que matèria per a l’especulació; elcert, però, és que l’herència més destacadaque ens va deixar el noucentisme ha con-sistit en un imperatiu sobre la idea d’ordreque, en literatura, ha donat lloc a la nocióde «l’obra ben feta», és a dir, una obra quepot ser escassa i de discurs insubstancial,però que atén a les exigències de la pulcri-tud formal, la precisió enunciativa i lacorrecció lingüística, entesa aquesta últi-ma com a adequació plena de l’expressióartística a la normativa vigent. Aquestanoció de «l’obra ben feta» (directamentemparentada, com em sembla fàcil deconstatar, amb la tradició de l’acomplexa-ment a què ens hem referit: per posar tansols un exemple, dins l’àmbit anglosaxó esdiscuteix força i de forma recurrent sobreel valor de l’obra literària d’Ezra Pound;resulta difícil d’imaginar, però, que alguncrític vulgui fer el ridícul recriminant la«manca de pulcritud» dels Cantos) s’haacabat imposant, fins a desplaçar-la, sobrela noció d’«obra significativa», que ha que-dat com una més de les qüestions ajor-

75nades sine die. Sobre aquesta noció de«l’obra ben feta» pivota també el neonou-centisme que, sobretot a partir de la repre-sa democràtica, ha esdevingut hegemònici ha fet passar els criteris històrics i filo-lògics (i encara, dins d’aquests, els grama-ticals i sintàctics de forma especial) per da-vant dels estètics, dels hermenèutics i delsliteraris. Davant d’això, voldria citar unaaltra carta de Pla a Riba, aquesta datada el3 de gener de 1949 a Palafrugell, on llegimuna opinió i una proposta que resultenben substancioses: «[...] conec la vostra obrai no em canso de llegir-la. Aquesta obra esla clau de volta del català d’avui o sigui delcatalà de demà. Si el vostre esforç es reduísa la cosa formal i retòrica no us en parlariapas així. Tant com aquesta part de la ques-tió m’interessa el que veig darrera les pa-raules [...] Seria de gran interès que esta-blíssiu una correspondència amb algú queus servís per dir coses –una correspondèn-cia per publicar després deliberadamentcom la de Goethe-Schiller».

Contra aquesta sana preocupació del’autor d’El quadern gris per «dir coses»,tanmateix, allò que ha prevalgut ha estatun model literari unívoc i excloent: aquellque es basa en la concepció de la literaturacom a proveïdora de cobertura «artística»a un mer expedient formal que vingués acertificar la validesa de la llengua catalanacom a idioma modern, ja que sembla quemolts no acaben de sentir-se’n encara prousegurs. Veiem si no com al mateix JosepPla no se l’ha alliberat de la seva suspectacondició de dissident si no ha estat com acreador d’un model «plausible» d’escrip-tura del català en prosa (i que ha derivaten una avorrible multitud de pàgines re-dactades en el català aigualit de molts soi-disants planians, convençuts d’haver des-

cobert el secret de l’elegància en el fet quemolt sovint el predicat va després del sub-jecte). O recordem com el ja esmentatGabriel Ferrater s’embrancava fatigosa-ment a examinar les deficiències de cons-trucció sintàctica en alguns versos de lesprimeres Estances ribianes, assemblant-se aaquell que, quan algú li assenyalava laresplendor de la lluna, es quedava contem-plant la punta del dit. O fixem-nos com,des de la comoditat que proporciona elmodel literari unívoc, un il·lustre poetacarnerià-ferraterià, Narcís Comadira, esqueda encara avui satisfet com un pèsol enpreguntar-se, a la conferència «Ser poeta iser-ho avui a Catalunya»: «Com ho fa lapoesia per establir-se com a una entitat dellenguatge pur usant precisament el llen-guatge impur de la comunicació social?» Ien contestar-se tot seguit: «A través delpensament formal». Valenta pregunta iaudaç resposta! Santa taumatúrgia! El pen-sament formal no és més que la primerainstància del procés intel·lectual creatiu,allò que podem donar per sobreentès, dela mateixa manera que pressuposam laforça, l’elasticitat, l’equilibri o la rapidesaentre les qualitats d’un atleta. Ens perme-tem de remetre’ls, a tots aquells que s’en-testen encara a veure en el pensament for-mal la pedra filosofal de la construcció deltext poètic (i del seu sentit), a la lectura dela Zaharoff Lecture de 1939 a Oxford acàrrec de Paul Valéry (el nom del qual haestat sovint citat en va per noucentistes ineonoucentistes), publicada el 1944 dinsVariété V sota el títol «Poésie et penséeabstracte» (n’hi ha traducció al castellà:«Poesía y pensamiento abstracto», dinsTeoría poética y estética, Visor, 1990).Aquest text (en el qual l’autor de La jeuneParque reconeix l’estesa vigència de la falsa

76oposició entre els dos conceptes del títol ien proposa la superació, explicant entred’altres coses l’abast vertader d’aquell axio-ma de Mallarmé, tan infeliçment entès,segons el qual els versos no es fan amb lesidees, sinó amb les paraules) és suficientper si sol per posar en evidència la incon-sistència dels fonaments, i la curtedat demires, d’aquest model literari unívoc queavui com avui senyoreja les nostres lletres.

Sigui com vulgui, la necessitat urgentde revisar a fons el cànon vigent a la litera-tura catalana moderna s’imposa com unaevidència. I aquí «urgència» no vol dirprecipitació, ni «revisió» significa purga ocacera de bruixes. Consideram el cànoncom un constructe cultural que necessitaproduir-se d’acord amb un moviment in-tern de variació impulsat per una perma-nent dinàmica crítica. En conseqüència,molt més que per demolició o eliminació(que tampoc no ens han de fer por quanconvinguin), diríem que la revisió del cà-non literari català ha de realitzar-se bàsi-cament per ampliació: una ampliació ques’ha de fer en atenció a l’«obra significati-va» (sigui o no «ben feta») que ens handeixat els escriptors de la nostra moder-nitat. A manera de sumari, per descomp-tat no exhaustiu sinó tot just orientatiu,em permeto de proposar a continuacióalguns enunciats que, convenientmentdesenvolupats, contribuirien a aquestaampliació i donarien resposta a algunes deles qüestions pendents que plantegen ireplantegen les veus (heterogènies i disper-ses en la majoria dels casos, per altra ban-da) del corrent de la incomoditat.

Pensem, per exemple, en la possibilitatd’una lectura de Verdaguer no tant a lallum de Victor Hugo com a la del pròlegde Wordsworth i Coleridge a les Lyrical

ballads, prescindint de l’autor d’epopeiespresumptament refundadores de la nostrallengua literària i recalcant en canvi eltarannà fondament líric de la veu del poe-ta, recolzant-nos particularment en llibrescom Flors del Calvari o Al Cel.

Pensem també en la recuperació de lapoesia de Miquel Costa i Llobera (aquest,per cert, va signar un grapat de textosteòrics d’un alt interès) i de Joan Alcover,els quals, a més de ser responsables d’unesobres d’un valor intrínsec excepcional, vanapuntalar la centralitat de l’obra de Ma-ragall en el trànsit que va de Verdaguer finsa Carner, Riba i Foix; un trànsit que, con-tràriament al que molts semblen creure,no es va produir per miracle. Aprofitemtambé per restituir d’una vegada a Mara-gall la consideració que amb tanta persis-tència se li ha escamotejat: no tan sols coma introductor a Catalunya de Nietzsche iGoethe, sinó també com a figura inaugu-ral, entre nosaltres, d’un dir poètic de la-tències i potències, bescantat tot al llargdel segle XX en favor dels discursos apolo-gètics de l’evidència i la immediatesa.

Renaixença i modernisme no tenen perquè ser compartiments estancs: dediquemsisplau una mica d’atenció al pensamentdoctrinal de dos ideòlegs del catalanismepolític (juntament amb Valentí Almirall)com són Gabriel Alomar i Miquel delsSants Oliver. Reclamem com a pròpia, através d’ells, l’herència intel·lectual deTocqueville. Com a teòrics de la literatu-ra, incardinem-los en una tradició pròpiade crítica literària que arrenqui amb Pi-ferrer, Yxart i Sardà i culmini amb Sagarra,Riba i Foix. Pel que fa a la narrativa mo-dernista, recuperem-ne, com a paradigma,Salvador Galmés (en peu d’igualtat, si mésno, amb Raimon Casellas i Víctor Català).

77Destruïm d’una vegada qualsevol ras-

tre d’escrúpol cristià, qualsevol pràcticaesterilitzant d’higiene catòlica, i recone-guem que el Foix substancial no és nomésel de la poesia en vers, sinó també (isobretot) el del Diari 1918, en particularel de Gertrudis i KRTU. Aprofitem l’impulsper situar Salvador Dalí en el lloc que licorrespon entre els gegants de la literaturacatalana de tots els temps, reforçant el lli-gam entre la nostra avantguarda i el sur-realisme parisenc. Valorem com és degutl’obra de Sebastià Sànchez-Juan, per moltfeixista que fos. Escopim sobre la closcapelada del prejudici burgès que encaras’entesta a llegir Salvat-Papasseit com unnoi simpàtic de casa pobra que de tant entant escrivia silvestres poemes filoavant-guardistes i/o paracarnerians, però que noen sabia més per falta de formació, és a dirde calés. En una paraula, celebrem Salvat-Papasseit com el poeta excel·lent (i de casapobra, sí) que és.

Llevem-nos de sobre, insistesc, el pesmort del doctrinari catòlic. ReleguemBalmes i Torras i Bages a l’àmbit que elscorrespon: el de les aberracions històri-ques. Fem-nos nostra, en canvi (perquè hoés), la gran figura intel·lectual de JoanMascaró i Fornés, un dels més destacatsorientalistes del segle XX i interlocutor deluxe amb una part substancial de la cultu-ra anglosaxona moderna, que va des deTagore fins als Beatles passant per Gandhii els fenòmens culturals i literaris sorgitsentorn del procés de descolonització del’Índia. De la mateixa manera, apliquem-nos a exaltar el refinament intel·lectual denoms com Joan Petit, Joan Estelrich oEduard Valentí. Amb personatges d’a-questa consistència, els anglesos s’hanconstruït un mite que han anomenat

Grup de Bloomsbury i que han venut a totel món, amb resultats envejables.

Sense menystenir la tasca d’investiga-ció folklòrica d’altres intel·lectuals romàn-tics o tardorromàntics (Milà i Fontanals,Amades), remarquem la feina de mossènAntoni M. Alcover amb la literatura po-pular de tradició oral mallorquina, perquèen la seva transcripció de les rondaies seserveix d’un estil d’escriptura que incorpo-ra el model de Rabelais. Aprofitem mos-sèn Alcover com a punt d’arrencada perrastrejar l’existència d’un barroc modern,d’un corrent dionisíac, en la prosa escritaen català, que ha estat sistemàticament ex-clòs del mapa estilístic «oficial». Recupe-rem també per a la primera línia de lanostra cultura la titànica labor filològicade mossèn Alcover (i de Francesc de BorjaMoll), per molt pintoresques que avui enspuguin semblar les seves desavinencesamb Pompeu Fabra i l’IEC (i que tan cares,tot sigui dit, ha pagat).

Parlant de barroc català modern: en unany de celebracions gaudinianes hauríempreferit, més que l’estrena de musicals ver-gonyants a l’estil Walt Disney, que s’apro-fitàs per difondre el pensament i l’obra–en vers i en prosa– de Francesc Pujols. Lavessant de Pujols com a cronista em fapensar en la necessitat de vindicar algunsprosistes pertanyents sobretot a l’àmbitdel periodisme: Sebastià Gasch, Josep M.Planes, Irene Polo, Just Cabot. I natural-ment, l’articulisme de Josep M. de Sagarrai de Josep Carner, que té justament en laprosa (i, si m’apurau, en els versos sobretemes xinesos de Lluna i llanterna) la partmés interessant de la seva sobrevalora-da obra.

Ja he fet referència a Salvat-Papasseit,a la recepció del qual, tant com la seva

78extracció social, ha perjudicat la seva mortprematura. Un cas molt semblant als deBartomeu Rosselló-Pòrcel i Màrius Torres:quan seran llegits, aquests poetes, no enfunció d’allò que podrien haver arribat aescriure, sinó a partir de l’obra que efecti-vament ens van deixar? (I valgui la mateixapregunta, si voleu a una certa distànciaqualitativa, per a l’oblidat Joaquim Fol-guera). Per altra banda, als membres d’a-questa generació que van viure més anystampoc no els hi anat molt millor: pensoen Salvador Espriu i Joan Vinyoli, dospoetes que constituirien motiu d’orgullper a qualsevol literatura nacional i queaquí han rebut un tractament que enshauria de fer pujar els colors de la vergo-nya col·lectiva. Brossa i Palau i Fabre, encanvi, només han hagut d’esperar-se tota lavida per rebre al final una mínima part del’atenció deguda (i Brossa últimament jani això, perquè va cometre el descuit demorir-se). Deixo a part, encara, el casd’Agustí Bartra, perquè voldria fer-hi unamenció específica més endavant.

Tan penós com la marginació i leslectures esbiaixades que han patit Espriu iVinyoli, resulta el fet que un pensadorcom Joan Fuster no ocupi un setial d’ex-cel·lència a les lletres catalanes. I no pelfet de ser l’autor del pamflet nacionalistaNosaltres, els valencians i d’altres textos dedoctrina política bàsica, sinó per ser-ho deEl descrèdit de la realitat, Indagacionspossibles, Judicis finals o el Diccionari per aociosos (obres que el situen en el nucli delsprincipals corrents de pensament europeudel segle), així com d’una estimable obrapoètica. Potser hi té alguna cosa a veureque Fuster fos valencià, menestral, homo-sexual i alcohòlic? Mutatis mutandis, enspodríem fer (i és ben trist) preguntes sem-

blants a propòsit de molts altres autors iautores. I parlant de valencians sexuats:tan horaciana com s’ha volgut sempre la li-teratura catalana, per què menysprea Vi-cent Andrés Estellés, únic escriptor catalàque ha estat capaç de prendre Horaci pelcap que crema, connectant-lo amb Catul iMarcial amb tota la naturalitat que al capi a la fi feia al cas?

El cànon literari català del segle XX hatrobat en la poesia, per raons prou com-prensibles, el seu gènere vertebral. Això,però, no hauria de comportar –com aixíha succeït– la ignorància o la indiferènciagenerals respecte de la nostra tradició nar-rativa, la mateixa existència de la qual haarribat a ser negada amb una tossudesadigna de millor causa. Aquesta caboteria,unida a d’altres elements distorsionadorscom ara els prejudicis contra el gènerenovel·lístic dels autoanomenats deixeblesde Josep Pla (que no podia sofrir la ficcióperquè no era capaç d’escriure’n, com vaconfessar sovint ell mateix i com demostrala lectura d’El carrer estret), ha ajudat aconstruir un estat d’opinió que tendeixa voler condensar dècades senceres de nar-rativa catalana en el nom entotsolat deMercè Rodoreda. Sense cap ànim de posaren qüestió la qualitat de l’autora de Miralltrencat, em sembla que al seu costat hi me-reixen figurar una bona nòmina d’altresnarradors. Alguns ja han estat esmentats(L’Hostal de la Bolla de Miquel dels SantsOliver és una obra a tenir molt més encompte del que ho ha estat fins ara), peròm’agradaria també fer constar els noms dePrudenci Bertrana, Carles Soldevila, JosepM. de Sagarra, Francesc Trabal (i nonomés el de Vals, sinó també el de Judita iL’home que es va perdre), Salvador Espriu,Llorenç Villalonga (algú es molesta a lle-

79gir-lo encara?), Joan Sales, Blai Bonet(aquests dos, respectivament amb Incertaglòria i El mar, demostren que res tenen aenvejar d’un Hemingway o d’un Kadt-zantzakis), Jordi Sarsanedas (el dels Mites)o Josep Palàcios, per aturar-me en dosnoms vius. I tanquem aquest sumari –tanprovisionalment com es vulgui, és clar–amb una altra qüestió relativa a narrativa ificció: com és possible que un dels guanysefectivament consolidats pel noucentisme,com va ser la creació d’una literatura in-fantil i juvenil qualitativament sòlida i derepercussió molt àmplia, hagi estat deixa-da a perdre pels neonoucentistes propi-ciant una situació com l’actual, en què elsbons escriptors i il·lustradors que decidei-xen conrear el gènere han de respirar dinsla tòxica atmosfera de l’abundosíssimamorralla editorial i de la censura de con-tinguts en nom de la correcció pedagò-gica? És així com hem de guanyar públiclector entre la població més jove?

Ja he dit abans que la relació tot justprecedent no vol ser més que una enu-meració de temes a partir de la qual es potcomençar a discutir i a treballar, perquècadascun d’ells, tractats amb rigor, exigeixmolta més feina que la mera redacció d’unarticle com aquest. Tanmateix he deixatpel final, per remarcar-los ni que siguisuccintament, dos exemples que em sem-blen incontrovertibles del modus operandi,i de les nefastes conseqüències, tant d’allòque he anomenat model literari unívoccom del que he designat com a cànon ac-cidental. Em referesc a la traducció alcatalà de l’Odissea d’Homer a cura deCarles Riba, i a la valoració de l’obra poè-tica d’Agustí Bartra.

L’abans citat Eduard Valentí, en un ar-ticle certament imprescindible («Carles

Riba i la seva traducció de l’Odissea»,inclòs dins Els clàssics i la literatura catala-na, Curial, 1972) fa un exercici de litera-tura comparada entre la traducció ribianadel text homèric i la castellana de Pabón,l’anglesa de Pope, l’alemanya de Voss i laitaliana de Pindemonte, totes elles tingu-des per excel·lents. Amb tot, Valentí de-mostra que és la de Riba (la de l’ediciódefinitiva de 1953, és clar) la millor detotes, per l’equilibri entre la literalitatgairebé exacta respecte de l’original i lafluïdesa, coherència i exactitud expressivaen relació a la llengua catalana. En poquesparaules, ve a dir Valentí, l’operació deRiba amb l’Odissea consisteix essencial-ment a reunir i a conciliar, en una síntesigenial, els millors recursos del filòleg i delpoeta. El resultat, afegim nosaltres, és undels textos més brillants escrits mai enllengua catalana des de Llull, així com unguany incalculable, que hauria de ser sufi-cient per certificar el XX com el Segle d’Orde les nostres lletres: el de la incorporacióde ple dret de l’Odissea homèrica al reper-tori de la literatura catalana moderna. Entermes pràctics això comporta, és clar, lafixació d’un model de llengua literària plede riqueses per explotar. La trista sorpresa,la decepció, ha vingut en les dècades pos-teriors, en què la crítica literària catalana(l’acadèmica i la que no ho és) ha declinatla promoció de l’Odissea segons Riba coma possible model de llengua literària, i s’haestimat més promulgar com a model uní-voc el restrictiu i avorrit paradigma fixatper Josep Carner en el seu volum Poesia,amb la seva absurda i acomplexada sub-missió a la normativa gramatical de l’IEC.Mentrestant, la traducció ribiana del’Odissea, com sol succeir aquí amb lesobres que demostren un màxim d’ambició

80artística, ha estat confinada als llimbs deles rareses megalòmanes i discordants dinsl’esperit pactista i amant del mínim comúdenominador d’una cultura que s’obstinaa percebre’s a si mateixa com a feble. Peraltra banda, i atesa la mel·líflua i pernicio-sa –però potent– influència del cristianis-me que es troba a la base d’aquesta cultu-ra, no hi és de més suposar que millorfortuna hauria tingut Riba si hagués dedi-cat els seus esforços a l’obra d’Agustí d’Hi-pona, posem per cas, en lloc de la d’unautor pagà com Homer. Quedi en tot casapuntada la qüestió pendent del model dellengua ribià (que inclouria també obresde creació estrictament pròpia com lesElegies de Bierville o Salvatge cor), en vistesal seu debat i aprofundiment.

Farem menció, per últim, del cas d’A-gustí Bartra. L’obra poètica d’aquest autor(no farem aquí cabal, per ser més reduïda iper manca d’espai, de la narrativa, peròapuntarem la necessària vindicació d’unanovel·la com Crist de 200.000 braços) ofe-reix títols com L’evangeli del vent, Quet-zalcòatl, Màrsias i Adila, Els himnes, Soleia(que comprèn les tres grans rapsòdies bar-trianes: la de Garí, Arnau i Ahab), L’homeauroral o El gos geomètric, que semblenaconsellar, per pur sentit comú, la sevainclusió entre els referents d’excel·lènciade la nostra literatura, a la mateixa alçadaen què hauríem de trobar Vinyoli i Espriu.La realitat, en canvi, és que, per bé quealguns literats importants (destaquemJoan Fuster, Francesc Vallverdú, MiquelDesclot i Sam Abrams) li han dedicat elo-gis i exegesis, la presència canònica de Bar-tra és simplement nul·la. Per què? Enprincipi, el perfil de Bartra no s’ajusta acap dels arquetips extraliteraris que s’acos-tumen a invocar per explicar aquesta me-

na d’exclusions, a saber: no es tractavad’un escriptor «perifèric» (vull dir que erabarceloní de naixença), no era una dona, ila seva fidelitat al compromís en favor dela llengua, la cultura i la identitat nacionalcatalanes en temps dictatorials (Bartra i laseva esposa Anna Murià, una altra escrip-tora a descobrir, van viure molts anys exi-liats a Mèxic) resta fora de qualsevol dub-te. Però els prejudicis a partir dels quals elcànon accidental reparteix indulgències openitències no es limiten, com se sol creu-re, a condicionants com els esmentats, si-nó que els mecanismes del prejudici i elmenyspreu filen sovint més prim. Com aexiliat (i hi hauria tot un estudi a fer sobreel tractament dispensat per la cultura cata-lana als intel·lectuals i escriptors retornatsde l’exili, segons la seva categorització coma millors o pitjors patriotes), Bartra va co-metre el següent pecat (cito Sam Abrams):«Sense perdre mai la identitat catalana,Agustí Bartra va ser l’únic escriptor exiliatque va trencar barreres per incorporar-se ala cultura del país que el va acollir». Ésclar: un escriptor català que es deixa in-fluir per una cultura colonial espanyola idedica poemes d’alenada èpica a divinitatsasteques en lloc de restar fidel a les cotillesdel catalanisme de sempre o amotllar-se al(en aquells moments) nou cos doctrinaldel marxisme montserratí? Mai de la vida!A més, les faltes d’Agustí Bartra no acabenaquí: què podia esperar un poeta que, comremarca Miquel Desclot és «obertamentromàntic», que propugna una idea de lareligiositat que (Desclot, novament) «sem-bla fer el salt cap a la terrenalitat queMaragall no gosà acabar de fer», o que esperfila, segons Joan Fuster, com un «hu-manista angoixat» lligat al pensament exis-tencialista i com «un home destinat a la li-

81teratura de la salvació més que no pas a laliteratura de la benaurança»? Què podiaesperar, dins un entorn canònic com elque intentem descriure? Quina cabudahi podia tenir un escriptor regit per l’idea-ri romàntic, humanista i existencialistamenys ortodox i tipificable? Doncs lade ser despatxat com un simple epígon deWalt Whitman, que és com va quedar fas-tigosament arxivat l’expedient Bartra, sen-se que no hagi sortit més d’aquesta gui-xeta. Per part meva voldria apuntar que,en relació amb Bartra, Whitman no emsembla més que el pre-text, l’estrep que liserveix al nostre autor per fitorar el peu iprendre impuls cap a una aventura crea-tiva de primer ordre, que encara espera idemana una relectura crítica més rigorosai, per això mateix, més generosa.

Igual que tants d’altres, com m’agrada-ria haver demostrat. Vagin aquestes notes,en fi, no tant com una declaració d’hosti-litats, sinó de principis formulats, sobre-tot, en forma de preguntes a respondre.Uns principis que pretenen apuntar cap ala construcció d’un model literari catalàno unívoc i estàtic sinó plural, flexible idinàmic, cap a una concepció del nostrecànon no accidental i hermètica sinó natu-ral i oberta, és a dir, nascuda de la dialèc-tica entre l’impuls creatiu i l’excel·lènciaestètica demostrada pels nostres escrip-tors, que per fortuna, i com hem repetit abastament, és molta. Deixem enrere elscomplexos i les veritats inqüestionables,que en art no existeixen. No ens contem-plem més: actuem. La literatura catalanamoderna és una gran literatura. Però si vo-lem que els altres també ho creguin així,hem de començar per creure-ho nosaltresmateixos. ❐

Col·lecció Assaig

1. Història. Entre la ciència i el relatFRANÇOIS DOSSE

Traducció d’Anna Montero216 pp. – 11 €

2. Reflexions sobre la violènciaJOHN KEANE

Traducció de Carles X. Subiela226 pp. – 11 €

3. El descrèdit de la modernitatNEUS CAMPILLO

396 pp. – 13 €

4. El totalitarisme. Història d’un debatENZO TRAVERSO

Traducció de Jordi Muñoz246 pp. – 11 €

5. Un país de ciutats o les ciutatsd’un paísJOSEP SORRIBES

206 pp. – 11 €

En preparació:

JACQUES RANCIÈRE

Els noms de la història. Assaig de poètica del saber

JOSEP ANTONI BERMÚDEZ I ROSES

Foucault: un il·lustrat radical?

c/ Arts Gràfiques 13 - 46010 Valènciatel. 96 386 41 15 - fax 96 386 40 67

www.uv.es/publicacions - publicacions@uv.es

82

La figura i l’obra literària de Josep Car-ner susciten un curiós fenomen reactiu dedues cares: per una banda, en general sónvistes com a nuclears, com essencialmentconsolidats i canònics dins del «relat» de laliteratura catalana contemporània; d’altrabanda, amb una certa periodicitat aquestacentralitat és qüestionada per alguns i –araCarner, ara la seva obra, o tots dos alhora;ells mateixos o com a símbols d’alguna al-tra cosa– s’intenta desterrar-les a la peri-fèria del canon establert en la nostra proufràgil tradició literària.

Si mirem enrere, enmig d’un cor gene-ral d’afirmacions positives i fins ditiràm-biques sobre el que Carner i la seva obrarepresenten, la dissensió mai no ha deixatd’existir. Pensem, a principis de segle, enles hàbils sàtires antinoucentistes del bi-bliòfil Ramon Miquel i Planas o en les ira-des denúncies administratives d’AntoniM. Alcover arran de les lluites internes al’Institut d’Estudis Catalans. Més tard, el1943, a Mèxic, Ferran de Pol escrivia alsQuaderns de l’exili1 criticant amb contun-dència l’ús del castellà com a llengua de

Afirmacions i negacionsde Josep Carner

Jaume Subirana

Jaume Subirana és escriptor, i coordina per a la UOC l’es-pai virtual de literatura catalana Lletra <www.uoc.edu/lletra>. Va editar Carneriana. Josep Carner, vint-i-cinc anys després (Proa, 1995) i ha escrit Josep Car-ner: l’exili del mite (1945-1970) (Edicions 62, 2000).El 1999 guanyà el Premi Ferran Soldevila.

creació per part del poeta a Misterio deQuanaxhuata; i uns anys més tard, el1951, l’editorial Selecta publicava a Barce-lona la famosa antologia de la poesia cata-lana de la primera meitat del segle XX acàrrec de Joan Triadú, en què d’algunamanera es posa entre parèntesis la impor-tància de Carner, triat amb ulls eminent-ment històrics (pretèrits, doncs) i llarga-ment depassat en consideració per CarlesRiba.2 Ja no fa tant, el 1996, amb motiude la publicació de les actes d’un simposidedicat a Carner per la Universitat Pom-peu Fabra, Xavier Bru de Sala reconeixiaen un llarg i polèmic article periodístic«l’extraordinari, l’únic, el certament ini-mitable domini de la forma que exhibia elpoeta», però per preguntar-se tot seguitquè n’havia fet, Carner d’aquell virtuosis-me, i per acusar-lo de no tenir tema («Dejove i no tan jove no va ni patir el dramade no tenir tema»)3 i deixar-lo fora de latradició dels grans poetes europeus. Final-ment, durant la primavera de l’any 2002,uns quants articulistes amb Sebastià Alza-mora al capdavant4 han tornat a qüestio-nar als diaris la viabilitat del model lin-güístic i literari proposat per Carner i laqualitat d’una part de la seva obra (Nabíés, segons Alzamora, «un nyap il·legible»).

Així, tenim una certa genealogia d’atacsa la persona i a les seves actuacions, al lloc

83de l’escriptor en el cànon català, a la sevahomologabilitat internacional i al suposatmodel que representa per als escriptors ca-talans que l’hem seguit en el temps.Aquest article pretén reflexionar a partird’algunes d’aquestes afirmacions i nega-cions al voltant de Josep Carner, i enun-ciar-ne d’altres que permetin argumentarla seva bonesa (i actualitat) com a tradicióoperant.

CARNER ÉS EXTRAORDINARI

No voldria recórrer, ja d’entrada, a untòpic inqüestionat i inqüestionable: si dicque Carner és extraordinari, ho faig en elsentit etimològic del terme, vull dir estric-tament que la persona, l’actuació i el con-junt de l’obra de Josep Carner surten del’habitual, són fora de la regla més comu-na, i que això ha de ser tingut en compteper a qualsevol consideració global queen fem.

És del domini públic que, encara dinsdel segle XIX, Carner va fer una entrada enescena fulgurant a la societat literària cata-lana a una edat molt precoç; que als vintanys ja tenia dues llicenciatures i que fouun dels escassos doctors de la seva gene-ració; que a partir del 1906, amb Els fruitssaborosos, se l’associa indissolublement almoviment cultural del moment: el Nou-centisme; que als vint-i-pocs anys ja erapopular com a personatge barceloní i re-conegut com a poeta, i exhauria les edi-cions dels seus llibres de versos (i als vint-i-sis era mestre en gai saber); que alsvint-i-set va ingressar a la Secció Filològicade l’IEC fent costat a Pompeu Fabra ijugant un paper important en l’esforç denormativització del català; que fou l’home

de Prat de la Riba i de Cambó a La Veu deCatalunya; que dirigí diverses revistes iuna editorial clau; que traduí Dickens,Twain, Molière i La Fontaine; que orga-nitzà certàmens i associacions; que senyo-rejava a diverses penyes i tertúlies; que feiade pont cultural amb Mallorca... I tot aixòper parlar només de la part de la seva bio-grafia anterior a l’ingrés a la carrera consu-lar. És en aquest sentit que cal entendreJosep Pla quan, l’any 1924, escriu: «Lagent de Catalunya que té cara i ulls sabenperfectament qui és el senyor Carner. Elsperiodistes saben que és el primer perio-dista. Els poetes saben que és el primerpoeta. Els prosadors saben que és el pri-mer prosador. Els oradors saben que és elprimer orador. Els conversadors saben queés el primer conversador.» Carner haviaesdevingut, als anys vint, una referènciainexcusable per a la cultura literària cata-lana. Després vindrien encara el seu peri-ple mundial amb destins diplomàtics atres continents, el matrimoni amb unaeminent professora i crítica literària belga,l’exili a Mèxic i a Brussel·les, la participa-ció als governs de la Generalitat i de la Re-pública a l’exili, un paper destacat a laSociété Européenne de Culture, la candi-datura al premi Nobel, etc. I, entremig,una seixantena de llibres publicats (i tantsd’altres traduïts), dos mil articles periodís-tics, i una obra poètica que, esporgada irevisada, conté un miler de poemes. Noem vull estendre en consideracions biogrà-fiques, però em sembla prou clar que pelsanys que viu, per tot el que hi viu i pelspapers que hi juga, Josep Carner no és (i,doncs, no pot ser considerat ni avaluatcom) una figura ordinària.

De tota manera, potser valdrà la penadeixar apuntat que en l’apreciació actual

84de l’obra de Carner5 tenim un clar proble-ma de perspectiva i de material: quan enshi referim no tots parlem del mateix, pri-mer perquè no el tenim tot a l’abast,6 isegon perquè, en evocar-lo, cadascú ima-gina el seu Carner, sovint el que més liconvé. Hi ha un primer Carner (potserfins al 1914) essencial des del punt de vis-ta de la història de la literatura catalana,tot i que accessori mirat literàriament ambulls actuals: molt formalista, juganer, mul-tiforme, amb tendència al pastitx, sorne-guer. Però després va guanyant terreny unCarner més formalitzat, més ambiciós,més irònic, més greu, que per al meu gustculmina amb els poemes de maduresa i devellesa des de l’exili. Fa trampa qui redueixla seva poesia tant a un extrem com a l’al-tre: tot plegat és Carner, i aquesta és partde la gràcia (i la riquesa) del personatge.

PERÒ NO ÉS UNA ILLA

De l’apartat anterior se’n podria deduirque demano alguna mena d’«estat d’ex-cepció» a l’hora de referir-nos al nostreescriptor. Res d’això. Ans al contrari: defet, tot tenint en compte l’excepcionalitatdel personatge, del que es proposà i delque va fer, em sembla essencial no perdremai de vista, alhora, que Carner i la sevaobra no són cap illa isolada enmig d’unoceà despoblat. Per llegir Carner, cal tenirpresent el moment en què sorgeix (i unacosa tan bàsica –però sovint obviada– comés l’estat de la llengua literària catalanaquan comença a escriure i tot al llarg de laseva carrera), cal adonar-se que els seusprimers referents són (i no podien ser gairecosa més) Jacint Verdaguer, Jeroni Zannéo Torras i Bages, que els autors estrangers

els anirà coneixent a base de traduir-lossense diccionaris, i que la tradició pròpiao bé no existia o bé estava encara per«descobrir». Si es té en compte tot això, apoc a poc pren un altre sentit la dèria lin-güística i neologística de Carner; com elprenen la seva fal·lera per les traduccions iels seus nombrosos viatges (que tenien aveure en tots dos casos amb la manuten-ció, però també clarament amb una obses-siva lluita contra l’Obvietat i el cofoismeque detecta en molts catalans), i s’enténmillor la idea de Gabriel Ferrater en elsentit que d’alguna manera Carner «refà»,que «intenta ser», uns quants segles detradició literària pròpia.7 Que tot això téper a nosaltres un alt valor, em sembla pocdiscutible. La seva actualitat (en el sentitd’«usabilitat» immediata que de vegadesun té la sensació que alguns comentaristesesperen) ja és més relativa. De tota mane-ra, Frank Kermode (1990) ha advertit dela inevitable pèrdua del context històricimmediat que implica la distància tempo-ral, i de com el balanceig original d’un textentre novetat i familiaritat està condemnata extingir-se amb el pas del temps, gene-rant una discrepància entre el sentit origi-nal dels textos i el que nosaltres avui elsatorguem que tindrà una directíssimainfluència en la qüestió del valor.

Partint de la base que Carner no és unfenomen càrstic aïllat i inexplicable, emsembla fonamental avançar en la possiblecartografia d’altres territoris que assem-blant-s’hi en algun aspecte, hi poden dia-logar. Començant pel més proper, és cu-riós que va haver de ser Émilie Noulet, desde la distància del seu coneixement esque-màtic de la literatura catalana, qui no dub-tés a situar l’escriptor en l’impuls d’unaRenaixença lleument (i suggestivament)

85ampliada com a concepte: «L’oeuvre deJosep Carner se situe au centre même dela renaissance de la poésie catalane. Lespremières années du XXe siècle virent eneffet le triomph d’un mouvement d’éman-cipation dans lequel le rôle des poètes sedoubla du travail patient des philologueset des archéologues [...]. C’était l’époqueoù, sous l’égide du symbolisme, le primatde la poésie s’affirmait dans toutes les lit-tératures européennes; pour la Catalogne,cette restitution des plus hautes valeurspoétiques s’accompagnait d’une véritablerévolution qui conférait aux matériauxpoétiques une fraîcheur et une force nou-velles. Telle est l’atmosphère dans laquellenaît et s’épanouit l’oeuvre de Josep Car-ner» (Noulet 1963: 1-2).

Anant una mica més lluny de la nostrafrontera lingüística, per entendre i expli-car Carner hi ha d’altres autors i obres quetambé ens poden ser molt fructífers. És elcas de Juan Ramón Jiménez, poeta de re-ferència que marxa del seu país i mantéuna relació difícil, des de l’exili, amb lacontinuïtat literària dels més joves, i queen l’exili va depurant una veu literàriacada vegada més personal i més al margedels corrents de l’època. Aquest paral·lelis-me fou ja apuntat per Joan Ferraté (1994:14) als anys cinquanta, però malaurada-ment la suma del raquitisme de la literatu-ra comparada a casa nostra i el tancamentde bona part de la filologia catalana acadè-mica han deixat la hipòtesi en només això:una pista. Com la que plantejava GabrielFerrater a principis dels anys setanta apun-tant cap a França i, més en concret, aCharles Baudelaire. Una altra pista pos-sible. Però Baudelaire no és l’únic autorfrancès de pes que ens pot ajudar a rellegirCarner ubicant-lo en nous continents no

necessàriament nostrats... Va ser DolorsOller qui avisava anys enrere en un semi-nari de recerca sobre la relació especularentre la coneguda «Serenada d’hivern»carneriana (apareguda per primera vegadaa La paraula en el vent, el 1914) i «Séré-nade», inclosa als Poèmes saturniens dePaul Verlaine editats «à compte d’auteur»el 1866. Enllà dels quaranta anys que, cro-nològicament, separen la naixença d’un ialtre autor, sembla evident que per a fer elsalt que en la pròpia poesia representa Laparaula en el vent, Carner llegeix a fons nonomés Petrarca i Ausiàs March, sinó tam-bé Baudelaire i Verlaine, i que ara comaleshores l’acosten a aquests dos darrers lamusicalitat i la fusió de forma i fons (o,per dir-ho parafrasejant Dolors Oller, laconsideració que el fons és en la forma).Precisament Verlaine, com Carner, conti-nua avui essent amplament llegit tot i quefou ignorat (quan no humiliat) per lesavantguardes i encara que alguns crítics elconsiderin, en el millor dels casos, com uncantor exquisit però fat. Jacques Borelescrivia, preguntant-se per les raons delbandejament erudit de Verlaine, uns motsque traduïts al català podrien semblar-noscristal·linament reflexius: «nulle théoriechez lui ne préexiste au chant ni ne l’ac-compagne [...]; la poésie n’a pas suivi leschemins qu’il ouvrait; elle s’est orientée,non vers la mélodie continue, souflle,murmure expiré, vers la durée, mais versle spatial, vers l’image et la métaphore,avec quelques retours au discours et à larhétorique congédiés par Verlaine, versl’éclatement, le discontinu; éclaté, pulvé-risé, le vers lui-même, si bien que, jouantà même la prosodie, l’extraordinaire révo-lution de l’art verlainien est apparue plusque timide: imperceptible, bientôt déri-

86soire, ‘depassée’...» (Borel 1973: 8). Ver-laine, com Juan Ramón, ens pot dir cosessobre Carner, i coses més significatives quealguns dels seus connacionals.

CARNER ÉS UN CLÀSSIC

Si recorrem als manuals de literatura cata-lana, veurem que inequívocament JosepCarner hi apareix qualificat d’escriptor«noucentista». Em sembla que ja he insi-nuat la dificultat d’aplicar un sol epítet aalgú amb la seva trajectòria personal i lite-rària: si una poetessa com Emily Dickin-son, per exemple, trenca qualsevol catego-rització possible per raó de la seva radicaloriginalitat, Carner ho fa per l’amplitudde la seva obra i els seus registres, i pel seudilatat període creatiu (de 1898 a 1970).Carner no es deixa atrapar tot sencer encap de les etiquetes que sovint es fan servirper referir-s’hi: costa parlar d’ell com untot, i alhora és massa fàcil oblidar (o ob-viar) tota la resta quan ens referim tan solsa una part. Si la seva longevitat i la sevaprolificitat acaben relativitzant la majoriad’adjectius més o menys «històrics» que livulguem atorgar (Carner fou, de fet, suc-cessivament o en combinació, modernista,noucentista, simbolista, postsimbolista,autor de l’exili i potser encara alguna cosamés), tal vegada el millor serà circums-criure molt clarament l’adjectiu «noucen-tista» (útil escolarment i en sentit histo-ricista) i escoltar altres punts de vistamenys marcats temporalment i localment.

Punts de vista com ara el de, nova-ment, Émilie Noulet, que definia aixíl’escriptor en la seva vellesa: «Humanisteclassique et européen moderne de vasteculture, Josep Carner a souvent marié les

secrètes nuances de son inspiration per-sonnelle aux vertus poétiques du roman-tisme anglais et de la Bible, de la poésielyrique chinoise ou de certaines légendesmexicaines. Cette universalité, cependantcentrée sur une langue et sur une terre,donne à la personnalité de ce grand poèteun rayonnement et une sympathie quidébordent les frontières» (1963: 5). O bépunts de vista com el de la crítica PaulinaCrusat: «Sensibilidad infinita para el en-canto de las cosas y –siempre entre sonri-sas– el acento peculiar de la melancolía delpródigo; un acento (moderadamente; noconfundir) villoniano, son en Carner pun-tos inatacables aun por los más iconoclas-tas. Seguirán siendo el sólido sustento desu gracia incomparable cuando su obrahaya resucitado en espíritu y forma y loque hoy se llama moda se haya vuelto esti-lo» (Subirana 2000: 352). O, encara, el deldiplomàtic Juan Ortega Costa, que diuque en Carner «la intuición cada vez másconcreta de lo que la vida y la muerte, laausencia y la presencia llevan en comúnhan dado a su vez la plenitud, la serenidadpatética, y, sobre todo, el valor universal»(Subirana 2000: 341). És precisament Or-tega Costa qui subratlla el paral·lel entreCarner i l’estoica figura de Moisès, evoca-da a l’impressionant «Dedicació».

Al final del meu treball Josep Carner:l’exili del mite (1945-1970) intentava sin-tetitzar els principals motius que, a mane-ra d’emblemes, apareixen i reapareixen pertota l’obra de maduresa i vellesa de l’es-criptor: absència, fidelitat, universalitat,exigència i perdurança. Si afegim a aquesthoritzó de preocupacions (i, en bona part,de realitzacions) les idees més amunt plan-tejades de Carner com un humanista clàs-sic i europeu, la seva «malenconia del prò-

87dig», la seva plenitud, serenitat patètica ivalor universal, i si sumem a tot plegatl’indiscutible prestigi assolit i, en paral·lel,l’ús simbòlic continuat que es va fer i escontinua fent tant de l’obra com de l’au-tor, em sembla que podem acabar con-cloent que l’epítet que més escau a horesd’ara a Josep Carner és el d’autor clàssic.Un antecessor. Però no només nostre, sinótambé dels que vindran després de nosal-tres a la literatura catalana.

PERÒ UN CLÀSSICNO ÉS UN MODEL

Ara bé, aquí tornem a topar amb un delsretrets que s’ha fet darrerament a Carner:l’haver establert un model de llengua que«un parell de lleves de carnerians cons-picus [...] han volgut convertir en dogmade fe, arraconant les alternatives a les gol-fes de les rareses».8 De fet, el retret no éstant a Carner com als seguidors que, supo-sadament, n’han fet un culte sacramentalque exclou cap altra opció. Quan Miquelde Palol denuncia «un fascismo de opi-nión que ha convertido a ambos autores[Carner i Pla] en irrebatibles modelos lite-rarios de la lengua catalana» ho reblaavisant que «Carner es un moréasiano me-dievalizante a partir de quien –y de otros,pero no lo olvidemos, él era el príncipe–se instituyó el modelo marciano de catalánestándar que ante la mirada más o menosautista de historiadores y filólogos vienefracasando estrepitosamente como puntode encuentro entre lenguaje de la calle ylenguaje literario, y aun como esto últimoen sí».9 Així, Carner i la seva obra són cul-pables, per dir-ho d’alguna manera, d’im-posar-se com a models, però sobretot de

no ser modèlics. La pregunta, és clar, és im-mediata: i per què ho haurien de ser? Desde quan un autor té l’obligació d’esdevenirmodel literari o model de llengua? Les in-discutibles marques del pas del temps enl’estil i en l’ús lingüístic de Josep Carnerl’invaliden com a referent actual, com aclàssic?

Que Carner fos capaç de sintetitzartradició i talent individual, classicisme imodernitat, com explica Dolors Oller(1986), el situa en la línia dels Hölderlin,Leopardi o Baudelaire... A qui se li acutretreure a Baudelaire o als seus seguidors–ni que fossin dogmàtics i feixistes– lesinadequacions del francès literari actual?La negació de Carner via el «mal» (sempreindemostrat) que ha fet a la literatura ca-talana posterior parteix d’una curiosa pre-sumpció complotista (un seguit de carne-rians manipulen des dels llocs de poder dela cultura catalana) i d’un pressupòsit coma mínim ingenu: que els escriptors impo-sen res a la societat.

CARNER ÉS «FORMAL»

Sovint s’escolten o es llegeixen grans des-qualificacions (o grans elogis, tant és) del’obra d’algun autor a base de comentaristotalment abstrets ja no només de l’èpocao de la tradició amb què dialoga sinó delsmateixos pressupòsits compositius ambquè va ser escrita. Criticar Homer per ex-cessivament retòric, Shakespeare per polí-ticament incorrecte o Breton per inin-tel·ligible serien exemples de trets erratsdes del moment que el comentari obvia lesregles de joc (i, doncs, de lectura) pròpiesque cadascuna de les obres enunciadescomporta. Podem caracteritzar a grans trets

88l’aposta que hi ha darrere de la poesiacarneriana?

A risc de sonar escolar, jo diria que lapoesia de Carner respon a la suma de trescaracterístiques essencials: en primer lloc,és una poesia que diu coses (que parla decoses més que d’idees, sempre a partir demotius concrets); en segon lloc, les diuharmoniosament, i, en tercer lloc, ho fa desd’una actitud conciliada amb el món, ambla vida (amb la seva circumstància). Laconsideració conjunta dels tres trets per-met qualificar globalment Josep Carner depoeta formal, en el doble sentit que, peruna banda, confia en el material amb quètreballa, hi concentra (formalitzant l’ex-periència amb un màxim d’objectivitat)10

tot allò que té per dir, i per l’altra acom-pleix allò que es proposa d’acord amb lesregles escollides.

Curiosament, cadascuna d’aquestes ca-racterístiques, aïllada, ha estat de vegadesconvertida en un retret possible: si unapoesia «vol dir» coses és antiga (en el sentitd’anterior al cop d’estat avantguardista), siopta per dir-les harmoniosament és for-malista, si evoca el món des d’una perspec-tiva pietosa11 més aviat fa somriure i homla identifica amb alguna mena de mora-lina. Un té de vegades la impressió que persota de florits comentaris més i menyssofisticadament reticents, el que no es per-dona a Carner és que sigui amable: la sevarelació amable (en el sentit d’agraïda) ambel món, amb el que l’envolta. El retret(mai no formulat amb aquestes paraules)és relativament recent. Però sol acom-panyar-ne un altre de molt més antic: cos-ta també assimilar la riquesa de Carner, laseva excepcional habilitat lingüística iversejadora (que escandeixi i rimi senseproblema i, a sobre, amb sentit), al costat

d’una relativa prolificitat i de l’absència decaigudes de to. Com devia costar als seuscontemporanis assimilar el seu èxit literarii social (però per aquí ens desviem cap alterreny socioliterari, important en l’anti-carnerianisme, però no essencial). Enqualsevol cas, afortunadament, avui Car-ner és un d’aquells escriptors que admetenlectures i relectures, que interessen a gentmolt diversa, que es continua reeditantpassat el temps, que és antologat, que dia-loga de forma fructífera amb els seus des-cendents. Algú que se sortia de l’habitualperò que no podem mirar-nos com un fe-nomen descontextualitzat, un clàssic (queno un model) per a la pròpia tradició desd’una opció formal de la literatura. Algúque encaixa les negacions des de l’afir-mació global que la seva obra continuaessent. ❐

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

BOREL, Jacques (1973), «Préface» a Paul Verlaine, Fêtes ga-lantes. Romances sans paroles. París, Gallimard.

COMADIRA, Narcís (2002), L’ànima dels poetes. Barcelona,Ara Llibres.

FERRATÉ, Joan (1994), Papers sobre Josep Carner. Barcelo-na, Empúries.

FERRATER, Gabriel (2001), «Dues conferències inèdites so-bre poesia catalana (ca. 1972)», dins D. Oller i J.Subirana (eds.), Gabriel Ferrater, «in memoriam». Bar-celona, Proa, pp. 11-69.

KERMODE, Frank (1990), «El valor literario considerado acierta distancia», dins Historia y valor. Ensayos sobre li-teratura y sociedad. Barcelona, Península, pp. 115-142. [Data original: 1988]

NOULET, Émilie (1963), «Introduction» a Josep Carner,L’Ébouriffé. Traduit de l’espagnol par E. Noulet etRoger Caillois. París, Gallimard.

OLLER, Dolors (1986), La construcció del sentit. Barcelona,Empúries.

SUBIRANA, Jaume (2000), Josep Carner: l’exili del mite(1945-1970). Barcelona, Edicions 62.

891. Entre d’altres coses, Ferran de Pol hi escrivia: «Avui

dia, es vulgui o no es vulgui, tota mena de Prínceps–i els de la Poesia no n’estan exceptuats– són o hande ser constitucionals; és a dir, que no tenen poderper a desfer les lleis que ells mateixos, amb la màgiade la seva paraula, han ajudat a crear. La Pàtria estàper damunt de tot poeta, per alt que sigui l’imperique exerceixi», Quaderns de l’exili, 1 (Coyoacán, Mè-xic), setembre 1943. Sobre els Quaderns de l’exili ve-geu www.uoc.edu/lletra/revistes/quadernsdelexili/.

2. Triadú, que rectificà en part aquesta impressió el1964, ha adduït posteriorment que en aquell mo-ment no havia pogut tenir accés al conjunt de laproducció poètica de Carner a l’exili.

3. I afegia: «Com és que havent estat dotat i havent-sepreparat per sortir airós de la comparació i per moltque ens hi encaparrem, Carner no mereix ser situatentre els grans poetes de la tradició europea?».Xavier Bru de Sala, «Carner i el cànon literari», ElPaís, Quadern, 1-II-1996.

4. Seu era l’article que encetà una llarga cadena derèpliques, matisacions i contrarèpliques: «JosepCarner: el Príncep a la picota», Avui, 18-III-2002.

5. Parlo de l’obra poètica: la teatral em sembla lateral, iel conjunt de la prosa senzillament no ha pogut seravaluat, amb el noranta per cent del gran iceberg del’articulisme encara pendent d’edició.

6. Hi ha molts llibres de Carner exhaurits i mai noreeditats que un lector mitjà no troba a les llibreries(i, de vegades, tampoc a les biblioteques), no entenim edicions crítiques, queda força material enca-ra inèdit en llibre, i valuoses fonts d’informacióbiogràfica per investigar... Falten encara uns quantsanys (i força feina) perquè puguem jutjar ambequanimitat l’interès de cadascun dels diferents«Carners».

7. «És a dir, que en certa manera en Carner es veu unaintenció molt deliberada d’agafar formes renaixen-tistes, formes barroques, formes sobretot del XIX

francès (una de les grans influències sobre Carner ésla de Baudelaire) i a donar tot això en català, digués-sim, i a donar-nos el que no tindríem sense ell decap manera, que és una tradició.» (Ferrater 2001: 29).

8. Torno a citar l’article de Sebastià Alzamora (Avui, 18-III-2002).

9. Miquel de Palol, «Entre Pla y Carner», La Vanguardia/Culturas, 30-X-2002.

10. Tant Joan Ferraté com Gabriel Ferrater han subratllatl’estratègia objectivitzadora de la poesia de Carner.

11. En situar Carner entre els grans poetes formalitzadorsdel que ell anomena «l’experiència del motiu»,Narcís Comadira (2000) en descriu quatre elementsclau: saviesa, talent, pietat i humanitat.

CARÀCTERSREVISTA DE LLIBRES

Núm. 22 Gener 2003

Institut Interuniversitari de Filologia ValencianaAv. Blasco Ibáñez 32 - 46010 València Tel.: 96 386 40 90 Fax: 96 386 44 93 E-mail: Vicent.Alonso@uv.es

Manel Ollé «Precarietats en la recepció de la literatura catalana»

Entrevista a Ernest Folch (director d’Ara Llibres)

Joan Josep Isern «Un any sota l’influx de Verdaguer»

Jordi Puntí «Unes ulleres per veure el món»

Julià Guillamon «Amnèsia, mentida i ficció

en l’obra de Màrius Serra»

Felip Tobar «Aixetes fluixes i racons humits»

Alfred Mondria «Harold Bloom, entre Shylock i Rosalina»

Adolf Beltran «El federalisme, en fred»

Pàgines centrals dedicades a Màrius Serra

Publicació Trimestral:Gener · Abril · Juny · Octubre

90

91

Senyores i senyors!

Qui tinga la gosadia de parlar de l’estupidesa corre a hores d’ara el perill de sortir-nemalparat; pot ser acusat d’arrogància o, fins i tot, de pertorbar el normal desenvolupamentde l’època. Jo mateix vaig escriure fa alguns anys: «Si l’estupidesa no s’assemblàs tant alprogrés, al talent, a l’esperança o a la millora, ningú no voldria ser estúpid». Això era el1931, i ningú no pot dubtar que des d’aleshores el món ha conegut, encara, progressos imillores! D’aquesta manera esdevé cada vegada més urgent i inajornable respondre a lapregunta: què és, realment, l’estupidesa?

No voldria tampoc amagar que jo, com a escriptor, conec l’estupidesa de fa molt méstemps, i podria fins i tot dir que hi he tingut de vegades una relació de col·legialitat! En elmón de les lletres, tan bon punt un home obre els ulls, es veu enfrontat, a més, a unaresistència amb prou feines descriptible, que sembla que pot prendre tota mena de formes:sia personal, com ara l’honorable d’un professor d’història de la literatura que, avesat atractar de distàncies inabastables, rellisca desastrosament en l’època contemporània; sia ge-neral i omnipresent, com la transformació del judici crític pel comercial, d’ençà que Déuen la seua bondat difícilment comprensible per a nosaltres concedí el llenguatge delshumans també als productors de pel·lícules sonores. Ja m’he referit en el passat, algunavegada, a fenòmens d’aquesta mena i tampoc no cal repetir o completar el que n’he dit (laqual cosa, a més, seria fins i tot impossible, atesa la tendència a la desmesura que tot téavui): n’hi ha prou amb remarcar, com a resultat segur, que l’escassa sensibilitat artísticad’un poble no es manifesta tan sols en temps dolents o de maneres rudes, sinó també en elsbons temps i de qualsevol manera, puix que només hi ha una diferència de grau entrel’opressió i les prohibicions, per un costat, i els doctorats honoris causa, els nomenaments al’Acadèmia i la concessió de premis, per un altre.

Sobre l’estupidesa

Robert Musil

Conferència pronunciada l’11 de març de 1937, i repetida el 17 de març, per Robert Musil a Viena, invitat per laÖsterreichischer Werkbund (Federació Industrial Austríaca). La traducció ha estat feta a partir del text («Über dieDummheit»), reproduït al vol. 2 de les Gesammelte Werke, Rowohlt Verlag, 1978.

92He tingut sempre la sospita que aquesta resistència tan multiforme a les arts i a l’esperit

més elevat per banda d’un poble que es vanta del seu amor a les arts no és una altra cosaque estupidesa –potser una forma particular, una especial estupidesa artística que potser hoseria també de sentiments– i que en tot cas es manifestaria en aquest sentit: que allò queanomenem un bell esperit seria també, alhora, un bell estúpid; i encara avui no trobe gairesmotius per pensar d’una altra manera. Naturalment, no es pot atribuir a l’estupidesa totallò que destorba un propòsit tan plenament humà com és el de l’art; més aviat caldrà, comensenyen especialment les experiències dels darrers anys, deixar espai a les diferents formesde la manca de caràcter. I no es podria objectar que el concepte d’estupidesa no té res a fer,ací, perquè té a veure amb l’enteniment, i no amb els sentiments, dels quals depèn l’art.Això seria un error. El gaudi estètic mateix és alhora judici i sentiment. I els pregue que empermeten d’afegir a aquesta gran fórmula, que he manllevat de Kant, no només la precisióque Kant parla d’una facultat de judici estètic i d’un judici de gust, sinó també de repetir,tot seguit, les antinòmies a què condueix això:

Tesi: el judici de gust no es basa en conceptes, perquè altrament es podria debatre (de-cidir mitjançant demostracions).

Antítesi: es basa en conceptes, perquè altrament no es podria ni tan sols debatre (cercarun acord).

I ara voldria preguntar si un judici semblant amb una antinòmia semblant no es trobatambé en la base de la política i de la confusió de la vida en general. I no es pot esperar queallà on el judici i la raó són a sa casa, ho siguen també les seues germanes i germanetes, lesdistintes formes de l’estupidesa? Tot això pel que fa a la seua importància. Erasme deRotterdam escrigué en el seu meravellós i encara avui vigent Elogi de la follia que sensecertes estupideses l’home ni tan sols arribaria a nàixer!

Una mostra del domini tan vergonyós com aclaparador de l’estupidesa sobre nosaltresse’ns fa avinent quan tantes persones es declaren sorpreses, amicalment i conspirativament,quan s’adonen que algú amb qui han tingut confiança té intenció d’evocar el nom d’aquestmonstre. Aquesta experiència no sols l’he viscuda personalment, sinó que també n’he pogutconstatar la validesa històrica quan en la recerca d’antecessors en el tractament de l’estu-pidesa –i n’he trobat sorprenentment pocs; però és que els savis, evidentment, s’estimenmés d’escriure sobre la saviesa!–, un docte amic m’envià el text d’una conferència pronun-ciada el 1866 per Johann Eduard Erdmann, deixeble de Hegel i professor a Halle. Aquestaconferència, que porta com a títol «De l’estupidesa», comença precisament explicant queja el seu anunci fou acollit amb rialles; i d’ençà que sé que això li pogué passar fins i tot a unhegelià, estic convençut que aquest comportament dels homes als qual se’ls vol parlar del’estupidesa té una motivació particular i em trobe molt insegur en la convicció d’haverdesafiat, d’aquesta manera, una força psicològica poderosa i profundament ambivalent.

Per això preferesc confessar d’entrada la meua feblesa en presentar-me davant vostès: nosé què és. No he descobert cap teoria de l’estupidesa amb l’ajuda de la qual pogués preten-

93dre de salvar el món; més encara, ni tan sols he trobat en el clos de la circumspecció cientí-fica cap recerca que tingués com a objecte l’estupidesa, ni una concordança d’opinions so-bre la seua definició que, bé o malament, fos producte del tractament de qüestionsrelacionades. Això potser es deu a la meua ignorància, però és més probable que la pregun-ta què és l’estupidesa? no corresponga als usos del pensament actual, com no hi corresponenles preguntes sobre què pot ser la bondat, la bellesa o l’electricitat. Tanmateix, el desigd’establir aquest concepte i de respondre d’una manera tan assenyada com siga possible aaquesta pregunta preliminar a tota vida és molt fort; vet ací per què un dia vaig caurepresoner de la pregunta relativa a què és l’estupidesa «realment», i no com es presenta alsulls de tothom, la qual cosa hauria estat força més en consonància amb les meues capacitatsi habilitats professionals. I atès que no volia ajudar-me amb recursos literaris, ni podia fer-ne servir de científics, he tractat de fer-ho de la manera més senzilla, com és lògic sempreen aquests casos, bo i examinant els usos de la paraula estúpid i els seus derivats, buscant elsexemples més sovintejats i tractant d’articular allò que anava escrivint. Un procedimentd’aquesta mena té sempre, malauradament, el risc d’assemblar-se a la caça de la papallonablanca: hom segueix, certament, una estona allò que hom creu estar observant, senseperdre-ho de vista, però com que apareixen altres papallones molt semblants des d’altresdireccions i fent ziga-zagues també molt paregudes, aviat ja no se sap si s’està seguint lamateixa. I així els exemples de la família de l’estupidesa no ens permetran sempre de dis-tingir si entre ells hi ha un lligam originari o si l’atenció es desplaça de manera meramentexterna i sobtada de l’un a l’altre, i no serà gaire senzill de posar-los tots en un mateix barretdel qual es puga dir que pertany realment a un estúpid.

En aquestes condicions, la manera de començar és gairebé indiferent; comencem,doncs, d’una manera com una altra: el millor és escometre d’entrada la dificultat inicialrelacionada amb el fet que qualsevol que vulga parlar sobre l’estupidesa o assistir amb profita un discurs sobre la qüestió, ha de pressuposar que ell mateix no és estúpid; i això vol dirque fa veure que es considera intel·ligent, malgrat que en general això és vist com un signed’estupidesa! Si aprofundim en aquesta qüestió de per què es considera estúpid vantar-sede la pròpia intel·ligència, sorgeix tot seguit una resposta que sembla recoberta de la polsdels antics consells de família, perquè assenyala que és més prudent no fer veure que s’ésintel·ligent. És ben probable que aquesta prudència, que naix d’una malfiança profunda, ique avui ja no és comprensible a primer colp d’ull, provinga de situacions en les quals defet per als febles era més intel·ligent no passar per intel·ligent: la seua intel·ligència hauriapogut ser una amenaça per als més forts! L’estupidesa, en canvi, desfà les sospites; «desar-ma», com encara se sol dir avui. Rastres d’aquesta antiga sornegueria, d’aquesta murrieria,se’n troben encara de fet en totes les relacions de dependència on les forces estan repartidesde manera tan desigual que el més feble cerca la seua salvació fent veure que és més estúpiddel que és; apareixen, per exemple, en l’anomenada astúcia pagesa, també en el tracte entreel servei i els amos del llenguatge cult, en la relació del soldat amb el superior, de l’alumne

94amb el professor i de l’infant amb els pares. Qui té el poder s’empipa menys quan el febleno pot que quan no vol. L’estupidesa el posa fins i tot en un estat de «desesperació», és adir, de manera inconfusible en una situació de feblesa!

Amb això concorda perfectament el fet que fàcilment la intel·ligència el «treu de polle-guera»! És veritat que hom la valora en el subordinat, però només si va lligada a la submissióincondicional. Tan bon punt li manca aquest certificat de bona conducta i esdevé dubtósque estiga al servei del poderós, ja no se’n diu tant intel·ligència com, més aviat, insolència,impertinència o perfídia; i se’n segueix tot sovint una situació en la qual sembla que aniria,com a mínim, contra l’honor i l’autoritat del poderós, encara que no amenace de cap ma-nera la seua seguretat. En l’ensenyament això és manifesta en el fet que hom tracta ambmés duresa un estudiant dotat però rebel que un que siga incòmode per pura ximpleria. Enla moral ha menat a la idea que la voluntat d’un individu ha de ser més malvada com mésgrans siguen els seus coneixements. Fins i tot la justícia no es troba del tot exempta d’aquestprejudici personal i condemna tot sovint amb mostres d’especial reprovació l’execucióintel·ligent d’un delicte titllant-lo de «refinat» i «mancat de sensibilitat». I en la políticacadascú podrà trobar-hi els exemples que voldrà.

Però d’altra banda l’estupidesa –se’ns podrà objectar– ben bé pot ser irritant i no tésempre efectes d’apaivagament. Per dir-ho breument, normalment és causa d’impaciència,i en casos excepcionals fins i tot provoca la crueltat; i les repugnants aberracions d’aquestacrueltat malaltisa que hom acostuma a anomenar sadisme fan aparèixer moltes vegades elsindividus estúpids en el paper de víctimes. No hi ha dubte que això prové del fet que esde-venen, més fàcilment que altres, el punt de mira dels cruels; però sembla que també té aveure amb el fet que la seua indefensió, absolutament palesa, excita salvatgement la ima-ginació igual com l’olor de la sang excita el plaer de la cacera, i els trasllada a un erm en elqual la crueltat va «massa lluny» gairebé només perquè no hi troba cap limitació. Això ésun tret de patiment en qui infligeix el patiment, una feblesa inserida en la seua brutalitat; itot i que la indignació privilegiada de la compassió ofesa rarament permeta d’adonar-se’n,també la crueltat, com l’amor, és cosa de dos, que s’ajusten l’un a l’altre! La consideraciód’això seria, sens dubte, ben important en una humanitat, com l’actual, tan afligida per la«vil crueltat contra els més febles» (que és també la descripció més habitual del sadisme);però pel que fa a la relació que mirem d’esbrinar ací a grans trets, i en una ràpida recapi-tulació dels primers exemples, el que s’ha dit fins ara pot ser considerat com una divagaciói, al capdavall, de tot plegat només podríem concloure que pot ser estúpid vantar-se de serintel·ligent, però tampoc no és sempre intel·ligent nodrir fama d’estúpid. No es potgeneralitzar; o potser l’única generalització que ens podríem permetre, en aquest punt, ésque el més intel·igent seria fer-se notar tan poc com fos possible en aquest món! I realmentno han estat poques les vegades en què hom ha posat aquesta ratlla de conclusió al peu detota saviesa. Més sovint, però, es fa un ús merament parcial o només simbòlic i vicarid’aquesta conclusió misantròpica, amb la qual cosa la seua consideració ens duria al terreny

95del manament de modèstia i d’altres d’encara més amplis, sense haver d’abandonar del tot,en fer-ho, el terreny de l’estupidesa i la intel·ligència.

Molts homes es consideren intel·ligents, certament, però no ho diuen, bé per por desemblar estúpids o bé per por de faltar als bons costums. I si es veuen, tanmateix, obligatsa parlar-ne, fan servir una perífrasi i diuen per exemple: «No sóc més estúpid que altres».Molts s’estimen encara més d’introduir, amb el to més imparcial i objectiu possible, unaremarca del tipus: «Puc ben dir, per la meua banda, que tinc una intel·ligència normal». Ide vegades la convicció de la pròpia intel·ligència es fa avinent per darrere, com ara en lafrase: «No deixe que em prenguen per estúpid!» Més digne de consideració és així el fet queno només es considera secretament molt intel·ligent i de gran capacitat l’individu correnten els seus pensaments, sinó també l’home que actua en la història, i que bon punt arriba alpoder, diu o fa dir de si mateix que té una intel·ligència fora de mida, i és savi, honorable,eminent i generós, elegit per Déu i predestinat a fer història. Sí, i també ho diu de gratd’algú altre per l’aureola del qual es puga sentir il·luminat. Tot això ha romàs fossilitzat entítols i tractaments com ara Majestat, Eminència, Excel·lència, Magnífic, Reverendíssimi d’altres de semblants, dels quals gairebé ni es fa cabal; però retorna amb tota la vivacitat iapareix de nou quan l’home parla avui com a massa. Particularment, una certa capamitjana-baixa de l’esperit i de l’ànima es mostra totalment desvergonyida en la seuapetulància quan es presenta sota l’aixopluc del partit, la nació, la secta o la tendència artís-tica i pot dir «nosaltres» en comptes de «jo».

Amb una reserva perfectament comprensible i que podem deixar de banda, d’aquestapetulància se’n pot dir també vanitat i realment l’ànima de molts pobles i estats està domi-nada avui per sentiments entre els quals la vanitat ocupa, sens dubte, un lloc de prime-ríssima línia. Ara: entre l’estupidesa i la vanitat existeix, des de temps immemorials, unarelació molt estreta, que potser ens podrà fornir alguna indicació interessant. Un estúpid esmostra habitualment vanitós ja pel fet mateix que li manca la intel·ligència per amagar-ho.Però, de fet, gairebé no cal, car el parentiu entre estupidesa i vanitat és dels més propers: unvanitós fa sempre la impressió que rendeix menys del que podria; s’assembla a una màquinaque deixa anar el vapor per algun racó mal ajustat. La vella dita «Niciesa i orgull, unamateixa peça» no vol pas dir una altra cosa, a l’igual que l’expressió segons la qual la vanitat«encega». Allò que realment associem amb el concepte de vanitat és l’expectativa d’unrendiment menor, car el terme vanitós significa en el seu sentit principal gairebé el mateixque en va. I aquesta minva de rendiment s’espera així mateix allà on realment és al contrari:ben sovint la vanitat es combina també amb el talent. Però llavors fa la impressió que espodria aconseguir molt més si la vanitat no hi fos un entrebanc. Aquesta impressióduradora de minva de rendiment esdevindrà més endavant la idea més general que tenimde l’estupidesa.

Tanmateix, bé sabem que hom no eludeix el comportament vanitós perquè puga serestúpid, sinó sobretot perquè apareix com una falta d’educació. «L’autoelogi fa pudor», diu

96un adagi, i vol dir que la fatxenderia, parlar molt d’un mateix, l’autocelebració, fa unaimpressió no sols de manca d’intel·ligència, sinó també de mala educació. Si no m’erre, lesexigències de la cortesia que hom hi contravé pertanyen als diversos manaments de reservai correcció destinats a preservar la consideració, car es dóna per descomptat que aquesta noha de ser menor en l’altre que en un mateix. Aquests manaments destinats a mantenir lesdistàncies també prohibeixen l’ús de paraules massa franques, regulen salutacions i tracta-ments, i no permeten contradir l’altre sense disculpar-se o que una carta comence amb laparaula «jo». És a dir, obliguen a guardar determinades regles, per tal de no «acostar-semassa» els uns als altres. La seua funció és d’aplanar i compensar el tracte, facilitar l’amor alproïsme i a un mateix, i també mantenir una temperatura mitjana, per dir-ho així, en lesrelacions humanes. D’aquesta mena de prescripcions se’n troben en totes les societats, enles més primitives més encara que en les altament civilitzades, i en tenen fins i tot els ani-mals, mancats de paraula, com es pot deduir de moltes de les seues cerimònies. En el marcd’aquests manaments de mantenir les distàncies, però, no sols està prohibit elogiar-se im-moderadament un mateix, sinó també els altres. Dir-li a algú a la cara que és un geni o unsant fóra gairebé tan lleig com dir-ho d’un mateix. I mascarar-se un mateix el rostre i esti-rar-se els cabells no seria, segons els sentiments d’avui, millor que insultar un altre. Com jas’ha dit, n’hi ha ben bé prou amb deixar clar que no s’és més estúpid o pitjor que un altre!

És palès que en situacions normals la proscripció afecta les manifestacions desaforadesi irrespectuoses. I així com adés parlàvem de la vanitat amb què es vanten avui pobles ipartits de ser d’allò més esclarits, caldrà tenir present ara la majoria autosatisfeta que–exactament com l’individu fantasiós en els seus ensomnis– considera que ha pres enarrendament no sols la saviesa sinó també la virtut, i es troba a si mateixa valenta, noble,invencible, pietosa i bella; i també que hi ha al món una gran tendència a què els homes,quan es troben en gran nombre, es permeten tot allò que els és prohibit com a individus.Aquestes prerrogatives del Nosaltres que s’ha fet gran produeixen a hores d’ara verita-blement la impressió que la civilització i la contenció creixents de la persona individualhaurien de ser compensades mitjançant la descivilització de nacions, estats i tendènciesideològiques, que augmenta en proporció directa; i és prou clar que s’hi manifesta unapertorbació afectiva, una alteració de l’equilibri afectiu que és anterior en el fons a la con-tradicció entre Jo i Nosaltres i també a qualsevol valoració moral. Però això –hom pregun-tarà– és encara estupidesa? Hi té alguna cosa a veure?

Honorable públic, que ningú no en dubte! Però permeteu-me, abans de respondre-hi,que recupere l’alè amb un exemple no mancat d’una certa amabilitat. Tots nosaltres, peròsobretot els homes i especialment els escriptors coneguts, coneixem aquella dama que vol-dria de totes passades explicar-nos la novel·la de la seua vida, i l’ànima de la qual s’ha trobatsempre segons que sembla en circumstàncies interessants, sense que mai pogués assolir unresultat reeixit, que més aviat espera de nosaltres. És ximple, aquesta senyora? Alguna cosaque puja del munt d’impressions que ens envolten sol xiuxiuejar-nos: sí que ho és! Peròl’educació i també el sentit de justícia imposen la matisació que no del tot i no sempre.

97Parla molt de si mateixa i, en general, parla molt. Fa judicis molt contundents i sobrequalsevol matèria. És vanitosa i indiscreta. Sovint ens dóna lliçons. Habitualment no haarranjat la seua vida sentimental, i no li ha anat gens bé en la vida. Però, no hi ha una altramena de persones a les quals els passa també tot això, o la major part d’això? Parlar moltd’un mateix, per exemple, és també un mal costum de l’egoista, del desficiós i fins d’uncert tipus de malenconiós. I tot plegat s’adiu molt bé amb la joventut; de la qual sóntípiques, entre altres fenòmens del creixement, coses com ara parlar molt d’un mateix, servanitós, donar lliçons i no estar content amb la vida, és a dir, en una paraula, exactamentles mateixes desviacions de la sensatesa i el bon sentit, sense que per això siga estúpida omés estúpida del que li escau per raons naturals, car... encara no ha arribat a l’edat del seny!

Senyores i senyors! Els judicis de la vida quotidiana i del coneixement de la gentl’encerten la majoria de les vegades, però sovint també l’erren. No són el fruit d’una teoriacorrecta, sinó que representen més aviat, simplement, moviments d’aprovació i de reacció.També aquest exemple ensenya, així doncs, només això, que una cosa pot ser estúpida,però que no ha de ser-ho necessàriament, que el significat canvia amb el context en què esfa present, i que l’estupidesa està entreteixida d’una manera ben atapeïda amb unes altrescoses, sense que hi aparega enlloc el fil que ens permetria desfer tot d’una el teixit. Fins i totla genialitat i l’estupidesa es troben indestriablement lligades i la prohibició mateixa deparlar molt i de parlar molt d’un mateix, si no es vol passar per estúpid, l’ha defugit lahumanitat d’una manera molt particular: la de l’escriptor. Aquest pot explicar en nom dela humanitat que el menjar li ha agradat o que el sol penja del cel, pot exposar la seuaintimitat, difondre secrets, fer confessions, ajustar comptes personals sense cap consi-deració (si més no, alguns escriptors se’n vanten!); i sembla com si la humanitat autoritzàsen un cas excepcional quelcom que, altrament, es prohibeix a si mateixa. D’aquesta mane-ra, parla incessantment de si mateixa i amb l’ajut de l’escriptor ha explicat milions de vega-des les mateixes històries i experiències, bo i canviant només les circumstàncies, sense quen’haja tret cap progrés ni cap guany de bon sentit. I aquest ús que fa de la seua literatura, iel fet que aquesta s’hi avinga, no la deu fer al capdavall sospitosa d’estupidesa? Jo, personal-ment, no ho considere pas impossible!

Entre els camps d’aplicació dels termes estupidesa i immoralitat –aquest darrer entès enel sentit més ampli, i avui no usual, equivalent gairebé a manca de valor espiritual, però noa manca de seny–, hi ha en qualsevol cas una barreja d’identitat i diferència entrellaçades. Iaquesta correspondència s’assembla, sens dubte, a allò que expressava Johann EduardErdmann en un passatge rellevant del seu discurs ja esmentat, quan afirmava que la bru-talitat és «la praxi de l’estupidesa». Deia: «Les paraules no són... l’única forma en quès’expressa un estat psíquic. També es manifesta en accions. Així passa amb l’estupidesa. Nosols ser estúpid, sinó actuar estúpidament, cometre estupideses –és a dir, la praxi de l’estu-pidesa– o l’estupidesa en acció, d’això en diem brutalitat». Aquesta convincent afirmacióens diu ni més ni menys que l’estupidesa és una errada de sentiment, perquè la brutalitattambé n’és una! I això mena directament a aquella «pertorbació afectiva» i «alteració dels

98equilibris afectius» que ja havíem evocat sense haver-ne pogut trobar, però, l’explicació.Tampoc l’explicació continguda en les paraules d’Erdmann pot coincidir completamentamb la veritat, perquè a banda del fet que considera només l’individu groller i sense poliren contrast amb la «cultura», i per tant no inclou totes les formes d’aplicació de l’estu-pidesa, la brutalitat no és merament estupidesa i l’estupidesa no és merament brutalitat,raó per la qual resta per explicar la relació entre afecte i intel·ligència quan es combinencom a «estupidesa aplicada»; per tant, caldrà primer treure l’entrellat d’aquestes coses, i lamillor manera de fer-ho és, novament, mitjançant alguns exemples.

Per tal que destaquen clarament els contorns del concepte, cal primer de tot relativitzarla idea segons la qual l’estupidesa és merament, o més que res, manca d’enteniment; itambé, com ja s’ha dit, la idea més generalitzada que en tenim, que segons sembla és lad’una fallida en les més diverses activitats, una insuficiència física i intel·lectual. En elsnostres parlars col·loquials hi ha un exemple molt expressiu, la designació de la sordesa, osia un defecte físic, amb la paraula derisch o terisch [totxo, talòs], que probablement signifi-ca törisch [ximple] i està a prop d’estúpid. Perquè justament així és com es fa servirpopularment el retret d’estupidesa. Quan un esportista afluixa en el moment decisiu ocomet una errada, sol dir després: «M’he quedat clavat» o «No sé on tenia el cap», per béque no se sap ben bé què hi té a veure el cap amb la natació o la boxa. De la mateixamanera, entre xicots o companys d’equip hom dirà estúpid a qui demostre que no té traça,encara que siga un Hölderlin. Hi ha també situacions en el camp dels negocis en què aquellque no és espavilat i mancat d’escrúpols apareix com a estúpid. Comptat i debatut, lesestupideses són savieses més antigues que aquelles que són honorades oficialment avui; i siestic ben informat, en l’antiguitat germànica no sols les concepcions morals, sinó també elsconceptes del que és ser competent, expert, savi, és a dir, conceptes intel·lectuals, es referiena la guerra i al combat. Així que tota saviesa té la seua estupidesa, i fins i tot la psicologiadels animals ha descobert en les seues proves d’intel·ligència que a qualsevol «tipus d’asso-liment» li correspon un «tipus d’estupidesa».

Per això, si cercàvem el concepte més general d’intel·ligència, d’aquestes comparacionsse’n derivaria, si fa no fa, el concepte de capacitat i de tot allò que fos incapaç es diria,arribat el cas, que és estúpid. El tipus de capacitat que, en aquest sentit, passa a primer plai omple en una època el concepte d’intel·ligència i estupidesa amb el seu contingut, depènde la forma de vida. En èpoques d’inseguretat personal, l’astúcia, la violència, l’agudesadels sentits i la destresa corporal conformaran el concepte d’intel·ligència; en èpoques devida més espiritualitzada o que podríem dir, amb les limitacions malauradament cor-responents, més burgesa, el treball intel·lectual n’ocupa el lloc. Més ben dit: l’hauriad’ocupar el treball intel·lectual més elevat, però de l’evolució actual de les coses s’ha derivatla preponderància dels assoliments racionals, escrits en el rostre buit i sota el dur frontd’una humanitat atrafegada; i així és el cas que avui intel·ligència i estupidesa es refereixen,com si no pogués ser d’una altra manera, a l’enteniment i el grau de la seua capacitat,malgrat que això siga una mica unilateral.

99La concepció general de la incapacitat lligada des de l’inici amb la paraula «estúpid»

–tant en el sentit d’incapacitat respecte de qualsevol cosa com en el sentit d’una incapacitatespecífica– té també una conseqüència ben destacada: els termes «estúpid» i «estupidesa»,per tal com signifiquen incapacitat general, poden substituir arribat el cas qualsevol paraulaque n’indique una d’específica. Aquest és un dels motius pels quals a hores d’ara està tanenormement estesa l’acusació mútua d’estupidesa. (En un altre context és també la causadel fet que el concepte siga tan díficil de circumscriure, com han mostrat els nostresexemples.) Vegeu, com ara, les anotacions que hom troba als marges de novel·les d’unacerta pretensió que han romàs molt de temps en el quasi anonimat del préstec bibliotecari;ací, quan el lector es troba a soles amb l’escriptor, el seu judici s’expressa preferentmentamb paraules com «estúpid!» i els seus equivalents, com «ximple!», «bajanada!», «una estu-pidesa increïble» i similars. I de la mateixa manera són aquestes les primeres paraules d’in-dignació quan l’individu s’enfronta en massa amb l’artista en representacions teatrals oexposicions d’art, i s’hi escandalitza. També caldria evocar ací la paraula kitsch, preferidaentre totes com a judici primer entre els artistes mateixos; sense que, emperò, almenys finson jo sé, hom puga determinar-ne el concepte i explicar-ne l’aplicabilitat, com no siga ambel verb verkitschen, que en la parla col·loquial vol dir «vendre a sota preu», «malbaratar».Kitsch significa, doncs, mercaderia massa barata o quincalla i em fa la impressió que aquestsignificat, naturalment traslladat al terreny de les coses de l’esperit, pot ser atribuït sempreque es fa servir la paraula inconscientment de manera escaient.

Atès que la mercaderia rebentada, la quincalla, entren en la paraula kistch bàsicamenten el seu sentit associat de mercaderia no apta o deficient, i la inaptesa i la deficiènciaformen també la base de l’ús de la paraula estúpid, no és cap exageració d’afirmar quetenim tendència a definir com «més o menys estúpid» tot allò que no ens fa el pes,especialment si, a banda d’això, pretenem donar-li categoria d’elevada respectabilitat artís-tica. I per a definir aquest «més o menys» és important el fet que l’ús de les expressionsd’estupidesa està íntimament lligat amb un altre ús que comprèn les expressions, igual-ment imperfectes, que denoten allò vulgar i moralment repugnant, la qual cosa derival’esguard cap a una qüestió que ja hem observat, el destí comú dels conceptes estúpid iindecent. Perquè no només kitsch, l’expressió estètica d’origen intel·lectual, sinó tambéparaules amb una connotació moral com ara porqueria, repugnant, fastigós, malaltís odesvergonyit són crítiques artístiques i judicis vigorosos, però sense desenvolupar, sobre lavida. Potser aquestes expressions contenen també algun esforç intel·lectual, una dife-renciació de significat, encara que siguen usades indistintament. I llavors el darrer recurs ésel crit ja gairebé mut «quina indecència!», que substitueix i resumeix tota la resta, i que potrepartir-se el do-mini del món amb l’expressió «quina estupidesa!». Perquè evidentmentpassa que aquestes dues paraules poden, arribat el cas, substituir totes les altres, perquèestúpid ha pres el significat d’incapacitat general i indecent el de l’ofensa genèrica a la moral;i si s’escolta allò que els homes diuen avui els uns dels altres, sembla com si l’autoretrat dela humanitat, tal com s’estableix involuntàriament a partir d’aquests retrats de grup

100recíprocs, estigués compost exclusivament de variacions a partir d’aquestes dues paraulesescassament agradívoles.

Potser val la pena reflexionar-hi. Sens dubte totes dues constitueixen l’estadi més baixd’un judici que no ha assolit la maduresa, d’una crítica encara no del tot articulada, en quès’ensuma que alguna cosa no funciona, però no se sap quina. L’ús d’aquestes paraules ésl’expressió més simple i contundent de desaprovació que es pot trobar, és l’inici d’unaresposta i alhora també la seua conclusió. Té una mica de «curtcircuit», cosa que és mésfàcilment comprensible si es té en compte que estúpid i indecent, independentment del quesignifiquen, són paraules utilitzades també com a insults. Bé sabem que el significat d’uninsult té més a veure amb el seu ús que no amb el seu contingut; a molts de nosaltres potserens agraden els ases, però ens sentiríem ofesos si ens diguessen que ho som. L’insult nosignifica allò que figura, sinó una barreja d’imatges, sentiments i intencions, que no pot decap manera expressar, sinó només assenyalar. Remarcarem, de passada, que tenen això encomú amb les paraules de moda i els estrangerismes, raó per la qual semblen imprescindi-bles, per bé que podrien ser fàcilment substituïbles. Per aquest motiu hi ha quelcom d’in-creïblement excitant en els insults, que té a veure amb la seua intenció, però no amb el seucontingut. Això és veu, probablement, de la manera més clara en les expressions de burla ifacècia dels més joves: un infant pot dir Busch o Moritz* i , mitjançant relacions secretes,fer enrabiar d’allò més un altre.

El que es pot dir de les paraules d’insult, de burla, de moda i estrangerismes, es pot dirtambé de les paraules d’humor, dels llocs comuns i de les paraules d’amor. Totes tenen encomú, malgrat les diferències, que estan al servei d’una emoció i que precisament la seuaimprecisió i inadequació és el que els permet de substituir en l’ús grups sencers de motsmés adequats, precisos i correctes. Evidentment en la vida, de vegades, n’hi ha necessitat, ino els negarem la importància que tenen; però el que passa en aquests casos és estúpid, sensdubte; recorre, per dir-ho així, els mateixos camins que l’estupidesa. Aquesta relació es potestudiar molt clarament en un exemple cabdal de la pertorbació mental, com és el pànic.Quan una cosa provoca en l’home un efecte massa violent, bé sia un ensurt sobtat o unapressió psíquica persistent, pot passar que aquest home faça de cop i volta alguna cosa enquè «ha perdut el cap». Pot començar a cridar, en el fons com un infant, o pot fugir-ne, «aulls clucs», d’un perill o llançar-se també a ulls clucs al perill, o l’agafarà una tendènciaesclatant a trencar coses, a insultar o a plànyer-se. Fet i fet, en comptes de l’acció adequadaque exigiria la seua situació, durà a terme una pila d’accions que sempre en apariència,però massa sovint també en realitat, són inútils o fins i tot contraproduents. Aquest tipusde reacció és més conegut com a «terrror pànic», però si la paraula no s’entén de maneramassa restrictiva, es pot parlar també del pànic de la ira, de l’avidesa i fins de la tendresa, ien general en tots els casos en què s’és incapaç de calmar un estat d’excitació, la qual cosaderiva a actituds d’agitació cegues i absurdes. L’existència d’un pànic del coratge, que es

* Wilhelm Busch, autor de la història de dos infants trapelles, «Max und Moritz». (N. del t.)

101distingeix del de la por simplement per la direcció oposada de l’efecte, ha estat confirmadafa molt de temps per un home tan valent com intel·ligent.

Hom considera que allò que s’esdevé psicològicament arran de l’adveniment del pànicés una suspensió temporal de la intel·ligència, i en general de les facultats espiritualssuperiors, que són substituïdes per impulsos psíquics més antics; però cal afegir-hi que ambla paràlisi i l’atròfia de la raó en aquests casos es produeix no tant una reversió a l’accióinstintiva com, més aviat, un pas per aquest estadi cap a un instint de l’extrema necessitat ia una forma extrema i desesperada d’acció. Aquesta manera d’actuar presenta la forma dela confusió total, no obeeix a cap pla i aparentment ha estat abandonada tant per la raócom per qualsevol instint salvador; però el seu pla inconscient és de substituir la qualitat deles accions per la quantitat, i l’astúcia no menyspreable que s’hi amaga es basa en la proba-bilitat que d’un centenar d’intents, condemnats al fracàs, potser n’hi haurà un que l’en-certarà. Un home que ha perdut el cap, com un insecte que s’estavella una i altra vegadacontra la part closa de la finestra fins que, per casualitat, es «precipita» a l’espai lliure através de la part oberta, fan el mateix en la seua confusió que la tècnica bèl·lica, fruit d’uncàlcul precís, quan «cobreix» un objectiu amb una ràfega o amb foc dispers, i fins i tot quanfa servir una granada o un obús de metralla.

Això vol dir, en altres paraules, substituir una acció ben dirigida per un feix voluminósd’accions, i res no és més humà que la substitució de les paraules o les accions per la seuaquantitat massiva. Però en l’ús de paraules confuses hi ha quelcom que es pareix molt a l’úsd’una gran quantitat de paraules, perquè com més vaga és una paraula, més ampli és elcamp d’allò a què pot referir-se; i el mateix es pot dir de la inexactitud. Si són estúpides,aleshores a través d’elles l’estupidesa s’emparentarà amb l’estat de pànic, i d’altra banda l’úsexcessiu d’aquesta acusació i de similars no s’allunyarà gaire d’una temptativa psíquica desalvació mitjançant mètodes arcaics-primitius i, com no seria exagerat de dir també,malaltisos. I en realitat en l’ús avinent de l’acusació que una cosa és veritablement unaestupidesa o una indecència, hom pot reconèixer no sols la suspensió de la intel·ligència,sinó també la tendència cega a la destrucció sense sentit o a la fugida. Aquestes paraules nosón només insults, sinó que substitueixen tota una bateria d’insults. Quan una cosa es potexpressar ja tan sols a través seu, la violència és a prop. Per retornar a exemples evocatsanteriorment, els quadres són atacats en aquests casos amb paraigües (en representaciód’aquells que els han pintat), els llibres són escampats per terra, com si hom poguésd’aquesta manera eliminar-ne el verí. Però hi ha també una pressió afeblidora que precedeixel pas als fets i de la qual la violència ha d’alliberar: hom «gairebé s’ofega» de ràbia, «no hiha paraules» tret de les més genèriques i pobres de significat, hom «es queda mut» i ha de«buscar aire». Fins ací arriba el grau de pèrdua de llenguatge, i d’idees, que s’esdevé abansde l’esclat. Significa un estat greu d’insuficiència i a la fi l’esclat sol començar amb paraulesdiàfanes que indiquen que «la cosa és massa estúpida». Però aquesta cosa som nosaltresmateixos. En una època en què es valora molt una gran i enèrgica capacitat d’acció, calrecordar-se també d’allò que s’hi assembla tant que produeix de vegades confusió.

102Senyores i senyors! Avui es parla tot sovint d’una crisi de confiança en l’humanitarisme,

d’una crisi de la confiança que fins ara s’havia dipositat en la humanitat; també es podriaparlar d’un pànic que està en camí de substituir la seguretat que som capaços d’arranjar elsnostres afers en llibertat i guiats per la raó. I tampoc hauríem d’enganyar-nos: aquests dosconceptes morals i també eticoestètics, la llibertat i la raó, que ens han estat llegats com asignes de la dignitat humana per l’època clàssica del cosmopolitisme alemany, ja no estrobaven del tot en ordre cap a mitjan segle XIX o potser una mica després. A poc a pocanaren quedant «fora d’òrbita», hom no sabia ja què «fer-ne», i el fet que hom els deixàsreduir-se fou mèrit no dels seus enemics, sinó dels seus amics. Tampoc no ens hemd’enganyar, per tant, quant al futur: nosaltres, o els que vindran després, no reprendrem denou aquestes concepcions immutables; la nostra tasca, i el sentit de les proves a què seràsotmès l’esperit, serà més aviat –i aquesta és la tasca tan rarament compresa, dolorosa ialhora plena d’esperança, de totes les generacions– de dur a terme el trànsit, semprenecessari, i àdhuc molt desitjable, cap a la novetat amb les mínimes pèrdues possibles. Iatès què no s’ha dut a terme en el moment just el trànsit cap a idees que serven el passat, ique alhora es transformen, ens calen amb més raó, en aquesta comesa, idees que ajuden asaber què és vertader, raonable, rellevant o entenimentat i també, en sentit oposat, què ésestúpid. Quin concepte però, ni que siga parcial, es pot formar de l’estupidesa, si flaquejael concepte de la raó i de la intel·ligència? Fins a quin punt canvien les concepcions amb eltemps és un fet que voldria remarcar amb aquest petit exemple: en un manual de psiquia-tria antany ben conegut, la pregunta «Què és justícia?» i la resposta «Quan es castiga l’altre»era considerada un cas d’imbecil·litat, mentre que avui això és la base d’una concepció deldret àmpliament difosa. Em sembla, per tant, que no serà possible de concloure ni tan solsles argumentacions més modestes sense assenyalar almenys un nucli independent de lesmutacions lligades al temps. D’ací es deriven unes altres qüestions i observacions.

No tinc cap dret de presentar-me com a psicòleg, i no en tinc d’altra banda cap intenció,però em sembla que una mica d’atenció a aquesta ciència és la primera cosa de la qual, enaquest cas, podríem esperar ajuda. La psicologia d’un altre temps distingia entre sensació,voluntat, sentiment i fantasia o intel·ligència, i tenia clar que l’estupidesa era un grau infe-rior d’intel·ligència. La psicologia actual, tanmateix, ha tret importància a la diferenciacióentre les facultats anímiques, ha reconegut la mútua dependència i interprenetració de lesdiverses dimensions de la psique, i amb això ha fet molt menys simple la resposta a la pre-gunta sobre què és psicològicament l’estupidesa. És clar que també segons la concepcióactual hi ha una independència relativa de l’activitat de raonament, però fins i tot en lescondicions més plàcides l’atenció, la comprensió, la memòria i altres, i gairebé tot allò queforma part de l’enteniment, depenen probablement també d’aptituds de caire emotiu; a laqual cosa s’afegeix, encara, en l’experiència pràctica i també en la de caire més intel·lectual,una segona interprenetració de la intel·ligència i les emocions que és gairebé insoluble. Iaquesta dificultat per a distingir raó i sentiment en el concepte d’intel·ligència es reflecteix,naturalment, també en el concepte d’estupidesa. Quan, per exemple, la psicologia clínica

103tempta de descriure el pensament dels deficients mentals amb paraules com ara: pobre,imprecís, incapaç d’abstracció, vague, lent, distret, superficial, unilateral, rígid, espès, so-breexcitat, confús, es veu de seguida que aquestes característiques fan referència tant al’enteniment com a la condició emocional. Així doncs, ben bé es podria dir: l’estupidesa ila intel·ligència depenen tant de la raó com del sentiment; i que en depenga més de l’un ode l’altre, que per exemple en el cas de la imbecil·litat estiga «en primer pla» la feblesa del’intel·lecte, segons alguns respectats rigoristes morals l’atròfia emocional, això es pot deixaren mans dels especialistes, mentre que nosaltres els profans haurem de procedir d’una ma-nera una mica més lliure.

En la vida es considera normalment com a estúpid algú que és «una mica dèbil mental».Però, a més, existeixen les més variades aberracions intel·lectuals i psíquiques que podenentrebancar, desbaratar i confondre fins a tal punt una intel·ligència innata incòlume quees veurà immersa en una condició per a la qual, una vegada més, el llenguatge no té capaltra paraula que la d’estupidesa. Aquesta paraula engloba, per tant, dues variants en el fonsmolt diferents: una estupidesa honrada i simple i una altra que, una mica paradoxalment,constitueix fins i tot un signe d’intel·ligència. La primera té a veure amb la feblesa d’ente-niment, la darrera més aviat amb una mena d’enteniment que és una mica massa feblerespecte d’una altra cosa, i aquesta és de bon tros la més perillosa.

L’estupidesa honrada és més aviat curta de gambals i li costa molt d’arribar a copsar lescoses. És pobra d’imaginació i paraules, i maldestra a l’hora d’utilitzar-les. Prefereix les co-ses més corrents, perquè se li adhereixen fermament a través de la repetició sovintejada, iquan s’ha gravat alguna cosa al cap no té cap inclinació a deixar que li siga presa ambfacilitat, a mirar-s’ho una altra vegada, a reflexionar-hi o a introduir-hi matisos. En el fons,té molt en comú amb la vida sana de galtes vermelles! És veritat que sovint és mentalmentvaga, imprecisa, i que el seu pensament s’atabala fàcilment davant les noves experiències,però en compensació s’aferra preferentment a allò que es pot copsar amb els sentits i que,per dir-ho així, es pot comptar amb els dits de la mà. Al capdavall, és l’estimada «estupidesalluminosa» i si no fos de vegades tan ingènua, tan confusa i al mateix temps tan incapaçd’esmenar-se, fins al punt que pot dur-nos a la desesperació, seria un fenomen fins i totencisador.

No puc estar-me de guarnir, encara, aquest fenomen amb alguns exemples que ens elmostren també des d’uns altres angles i que he tret del Manual de Psiquiatria de Bleuler: unimbècil expressa allò que nosaltres despatxaríem amb la fórmula «metge al costat del llitd’un malalt», amb les paraules següents: «Un home que té agafada la mà d’un altre, aquestestà al llit, i a més hi ha una monja». És la manera d’expressar-se d’un primitiu que pinta!Una minyona no gaire esclarida considera un mal acudit la proposta de dur els seus estalvisal banc, on li pagaran interessos, perquè pensa que ningú no serà tan estúpid per donar-lires damunt que li guarden els diners. Amb aquesta resposta expressa una visió cavallerescade la relació amb els diners, una concepció que de vegades trobava, en la meua joventut, enalguns distingits senyors ja molt grans! D’un tercer imbècil, finalment, es diu com a fet

104simptomàtic que afirmava que una moneda de dos marcs valia menys que una d’un marc ique dues de mig marc, perquè, segons deia, la primera calia bescanviar-la i llavors litornaven massa poc! Espere que no seré l’únic imbècil en aquesta sala que estarà cordial-ment d’acord amb aquesta teoria del valor per a persones que no paren gaire esment quanels tornen diners!

Però tornem de nou a la relació amb l’art: l’estupidesa pura és sovint vertaderamentartista. En comptes de respondre a una paraula-estímul amb una altra paraula, com tempsenrere era molt comú en alguns experiments, hi respon amb frases senceres, i es pot dir elque es vulga, però aquestes frases tenen alguna cosa de poètiques! Repetesc ací algunesd’aquestes respostes, indicant prèviament la paraula-estímul:

Encendre: el forner encèn el foc al seu forn.Hivern: està compost de neu.

Pare: una vegada em llançà escales avall.Boda: serveix per passar-s’ho bé.Jardí: al jardí hi fa sempre bon temps.

Religió: quan es va a l’esglèsia.Qui era Guillem Tell: l’han representat al bosc; hi havia també dones i infants disfressats.Qui era sant Pere: cantà tres vegades.

La ingenuïtat i la gran plasticitat d’aquesta mena de respostes, la substitució deconcepcions més elevades per l’explicació d’una història senzilla, la importància que esdóna a la narració d’elements superflus, molt concrets i secundaris, així com el resumabreujat com en l’exemple de Pere, tot plegat són recursos antiquíssims de la poesia. I tot ique pense que un excés de tot això, com ja sol passar ara, acosta el poeta a l’idiota, no es potpassar per alt l’element poètic en aquest darrer, i és remarcable el fet que l’idiota por serrepresentat en la poesia amb una complaença especial en raó del seu esperit.

Amb l’estupidesa honrada que ja hem vist es troba l’altra, l’estupidesa pretensiosa i méselevada, en un contrast que és tot sovint molt i molt cridaner. Aquesta no és tant una man-ca d’intel·ligència com, més aviat, el fracàs d’aquesta, perquè es proposa objectius que noestan al seu abast. I pot tenir totes les característiques negatives de la debilitat mental, peròté també totes aquelles que tenen a veure amb un sentiment desequilibrat, deformat, demobilitat irregular, en una paraula, un ànim que es desvia de la salut. Per tal com no exis-teixen sentiments «normals», en aquesta desviació es manifesta, més ben dit, una mancad’harmonia entre les unilateralitats del sentiment i una raó que és insuficient per contro-lar-les. Aquesta estupidesa més elevada és la veritable malaltia de l’educació (però per evitarmalentesos, s’hi tracta d’una deseducació, d’educació fracassada o foraviada, d’una relaciómal arranjada entre matèria i energia en l’educació) i descriure-la és una tasca gairebé sensefi. Afecta fins i tot la intel·lectualitat més elevada, perquè si l’estupidesa autèntica és una

105artista silenciosa, la intel·ligent és la què contribueix a l’agitació de la vida intel·lectual, iespecialment a la seua inestabilitat i esterilitat. Ja fa temps que vaig escriure: «No hi hapràcticament cap pensament important que l’estupidesa no puga fer-se seu, és mòbil entots els sentits i sap abillar-se amb tots els vestits de la veritat. La veritat, en canvi, sempre ténomés un vestit en cada ocasió, i un sol camí, i es troba sempre en desavantatge». L’es-tupidesa de què es parla ací no és una malaltia mental, i tanmateix és la més perillosa ma-laltia de l’esperit, perillosa fins i tot per a la vida.

Hauríem de saber copsar-la en cadascun de nosaltres mateixos, i no esperar a reconèixer-la en les seues grans explosions històriques. Però, com podríem reconèixer-la? I quina mar-ca inconfusible podríem posar-hi?! La psiquiatria assenyala avui com a símptoma principalper als casos que hi tenen a veure la incapacitat per arranjar-se en la vida, el fracàs davanttotes les comeses que aquesta imposa, o també el fracàs davant una comesa quan ningú nose l’esperava. També en la psicologia experimental, que s’ocupa sobretot d’individus sans,es defineix l’estupidesa de manera semblant. «Anomenem estúpida una conducta que noaconsegueix de complir una comesa per a la qual existeixen totes les condicions, tret de lespersonals», escriu un conegut representant d’una de les escoles més recents d’aquesta cièn-cia. Aquest símptoma de la capacitat de comportament objectiu, d’habilitat, per tant, ésperfecte pel que fa als «casos» més evidents a la clínica o al laboratori d’observació del com-portament dels micos, però els «casos» que circulen lliurement exigirien alguna remarcaaddicional, perquè el «compliment d’una comesa» no hi és tan evident. En primer lloc, enla capacitat de comportar-se tothora com un home vital i enèrgic es comportaria en con-dicions donades es troba ja tota la gran ambigüitat de la intel·ligència i l’estupidesa, perquèel comportament «adequat» i «competent» pot utilitzar la cosa per al seu benefici personalo, a l’inrevés, servir-la, i qui fa una d’aquestes coses sol considerar estúpid qui fa l’altra.(Però mèdicament és estúpid, en realitat, qui no pot fer ni l’una ni l’altra.) I en segon llocno es pot negar que un comportament no objectiu, i fins i tot inadequat, pot ser sovintnecessari, car l’objectivitat i la impersonalitat, i la subjectivitat i la inadequació, serven unparentiu cert; i així com pot ser ridícula una subjectivitat desfermada, també presenta na-turalment dificultats insuperables per a ser viscut o àdhuc pensat un comportament total-ment objectiu; equilibrar ambdues coses és, al cap i a la fi, una de les dificultats principalsde la nostra cultura. I finalment caldria objectar també que ningú no es comporta de vega-des tan sàviament com caldria, que tots, si no sempre sí de tant en tant, som, així doncs,estúpids. Cal per tant distingir també entre fracàs i incapacitat, entre estupidesa ocasionalo funcional i permanent o constitutiva, entre errada i manca de seny. Això és una de lescoses més importants, perquè les condicions de la vida són d’una mena avui, tan fosques,tan difícils, tan complicades, que d’una estupidesa ocasional d’un individu se’n pot derivarfàcilment l’estupidesa constitutiva de la col·lectivitat. Això, per tant, desplaça l’atenció delterreny de les qualitats personals cap a la consideració d’una societat amb un llast de man-cances mentals. Certament, no es pot traslladar allò que s’esdevé, psicològicament i real-

106ment, en l’individu a les societats i tampoc, doncs, les malalties mentals i l’estupidesa, peròhi ha raons per parlar actualment d’una «imitació social de la deficiència mental»; n’hiha exemples bastant palesos.

Amb aquestes remarques addicionals hem ultrapassat, naturalment, una altra vegadal’àmbit de l’explicació psicològica. Aquesta ens ensenya que un pensament intel·ligent téqualitats molt determinades, com ara la claredat, l’exactitud, la riquesa, l’elasticitat malgratla solidesa, i moltes més que podríem adduir; i que aquestes qualitats són en part innates, ien part són assolides, al costat dels coneixements de què hom s’empara, com una menad’habilitat en el pensar; al capdavall un enteniment despert i una ment àgil són ben bé lamateixa cosa. Per assolir això no cal més que superar la mandra i la disposició natural, aixòes pot ensenyar, i la còmica expressió «gimnàstica mental» no expressa tan malament dequè es tracta en realitat.

L’estupidesa «intel·ligent», en canvi, no es troba en contrast tant amb l’enteniment comamb l’esperit i també amb el sentiment, si no entenem per aquest merament un farcelld’emocions. Com que els pensaments i els sentiments es mouen conjuntament, però tambéperquè en ells s’expressa el mateix individu, alguns conceptes com ara estretor, amplitud,agilitat, simplicitat o fidelitat es poden aplicar tant al pensament com al sentiment; i si laconnexió que se’n deriva no està del tot clara, bé n’hi ha prou per a poder dir que delsentiment forma part també la raó i que els nostres sentiments no estan mancats de relacióamb la intel·ligència i l’estupidesa. Contra aquesta estupidesa cal procedir mitjançantl’exemple i la crítica.

La concepció que hem exposat ací s’aparta de l’opinió corrent, que no és d’altra bandafalsa, però sí extremament unilateral, segons la qual un sentiment profund i autèntic no técap necessitat de la raó, que fins i tot l’enverinaria. La veritat és que en algunes personessimples es presenten en estat pur certes qualitats valuoses com ara la fidelitat, la constància,la puresa de sentiments i similars, però només perquè la concurrència de les altres hi ésfeble. Un cas límit d’això se’ns ha presentat abans amb la imatge de l’idiotisme encisador. Ino pretenc pas envilir amb aquestes remarques els sentiments bondadosos i benintencio-nats –la seua absència té fins i tot una part important de responsabilitat en l’estupidesaelevada!– però més important és encara avui anteposar-hi la idea d’allò significatiu, de laqual però faig esment tan sols en un sentit del tot utòpic.

Allò significatiu aplega la veritat que hi podem percebre amb les qualitats delssentiments que tenen la nostra confiança, per accedir a quelcom de nou, a una comprensió,però també a una decisió, a una persistència renovellada, a quelcom que té contingutpsíquic i alhora espiritual i que «atribueix» a nosaltres o a uns altres un comportament.Hom podria dir, doncs, i seria el més important en relació amb l’estupidesa, que allò sig-nificatiu és comprensible tant des del costat racional com de l’afectiu de la crítica. Allòsignificatiu s’oposa tant a l’estupidesa com a la rudesa, i el desequilibri general amb el qualavui les emocions ofeguen la raó, en comptes de potenciar-la, es disol literalment en el

107concepte de significativitat. No en diguem res més, potser ja n’hem dit més del que seriareponsable haver dit! Car si haguéssem d’afegir-hi encara alguna cosa, només podria seraquesta: que amb tot el que hem dit no s’ha ofert encara cap signe segur de reconeixementi distinció del significatiu, i que tampoc no seria gens fàcil de donar-ne un que fostotalment satisfactori. Precisament això, emperò, ens mena al darrer i més important remeicontra l’estupidesa: la modèstia.

Tots nosaltres som, de vegades, estúpids. I de vegades cal també que actuem cecs o cecsa mitges, perquè altrament el món s’aturaria. Si algú volgués deduir dels perills de l’estu-pidesa la regla: «No jutges ni prengues cap decisió en matèries que no coneixes suficient-ment!», ens veuríem condemnats a la paràlisi. Però aquesta situació, de la qual es parla tanta hores d’ara, és molt pareguda a una altra, en l’àmbit de la raó, que ens és molt familiard’ençà de molt de temps. Perquè, atès que el nostre saber i la nostra capacitat són incom-plets, de fet hem de jutjar en totes les ciències de manera precipitada, però amb penes itreballs hem après a mantenir aquests errors dins de límits coneguts i, arribat el cas, a es-menar-los, amb la qual cosa l’encert retorna a les nostres accions. Res no impedeix detraslladar aquesta manera de fer i de jutjar, exacta i plena d’orgull i humilitat alhora, a unsaltres terrenys; i crec que amb la màxima: «Actua tan bé com pugues i tan malament comhages d’actuar, i sigues sempre conscient dels límits d’error de la teua acció!», tindríem jamig camí fet cap a una configuració de la vida plena de perspectives prometedores.

Però amb aquestes al·lusions he arribat ja a la fi de les meues consideracions que, comafirmava, prudent, a l’inici, no pretenen anar més enllà d’un estudi preliminar. I amb unpeu en la frontera em declare incapaç d’anar més enllà. Perquè un sol pas enllà del punt onens trobem i ens aturem, ens duria fora de l’àmbit de l’estupidesa, que fins i tot en la teoriaés encara variat i distret, i entraríem al regne de la saviesa, una contrada desèrtica iuniversalment defugida. ❐

Traducció de Gustau Muñoz

108

«Introducció» al llibre Une politique de la langue. La Révolution française et les patois: l’enquête de Grégoire,París, Gallimard, 1975, nova edició 2002.

És conegut de fa temps el paper jugat per l’estat monàrquic en la destrucció de lescultures perifèriques, per mitjà de la imposició sistemàtica de la llengua francesa en elsdocuments públics. Mentre que l’ordenança de Villers-Cotterêts (1539) no aspirava mésque a prohibir l’ús del llatí i prescrivia el del «langage maternel françois» –és a dir, quedeixava lloc als idiomes particulars–,1 els edictes que segueixen l’annexió de les provínciesnovament conquerides exigeixen tots, a partir de mitjan segle XVII, l’ús exclusiu de la llen-gua francesa.2 Ens podem interrogar, però, sobre la finalitat real que cercaven aquestesdirectrius. És evident que, a Estrasburg, l’exclusió lingüística tendeix, sota la pressió delsintendents, a esdevenir el signe de l’exclusió religiosa.3 A la monarquia li importa menysfer parlar el francès que fer-lo comprendre. No es tracta d’afrancesar les masses que, de totamanera, en una societat estrictament jerarquitzada, no tenen accés a la cultura escrita –iprova d’això és l’absència de qualsevol política escolar.4 Només cal guanyar-se les elits,eliminant qualsevol particularisme cultural que pogués sustentar un autonomisme nociuper a la centralització. La llengua francesa és, doncs, el vehicle que permet l’accés als càrrecsde l’administració, l’eina que estableix la discriminació social.

La Revolució es veu de cop confrontada al problema lingüístic des del moment en què,en fundar un ordre polític i social nou, vol suscitar l’adhesió popular. Les resistències quetroben les autoritats per a aplicar els nous decrets no poden venir més que de la «igno-rància» o dels «prejudicis». D’ací que es faça necessària una doble pedagogia política: d’unabanda, explicar als habitants del camp el sentit de les noves lleis en una llengua conegudaper ells –és a dir, traduir–; i d’altra, elaborar una política d’instrucció pública. Com diuTalleyrand en presentar als constituents el seu informe sobre la instrucció pública, només

Una política de la llengua.La revolució francesa i els patois

Michel de CerteauDominique Julia

Jacques Revel

109l’«acció diària i sempre creixent de la instrucció» podrà imprimir en l’ànima dels ciutadans«nous sentiments, nous costums, nous hàbits».5 Quant a la traducció dels decrets, va serdecidida el 14 de gener de 1790 i es va desenvolupar tant sota l’impuls de París, on assolíuna dimensió gairebé industrial en l’oficina de Dugas, que prengué trenta departaments alseu càrrec, com per iniciativa d’oficines departamentals, particularment actives en l’Est.6

El capgirament d’aquesta política, a fi de comptes liberal, només es produeix a partir de1793, en el moment en què els representants enviats en missió als països amb idiomespropis veuen en aquests no ja un simple obstacle passiu sinó l’escenari d’una resistènciapròpia que difon la contrarevolució: «el federalisme i la superstició», escriu Barère enl’informe del Comitè de Salut Pública a la Convenció, de data de 8 de pluviós de l’any II,«parlen baix bretó; l’emigració i l’odi a la República parlen alemany; la contrarevolucióparla l’italià i el fanatisme parla el basc».7 I tenint cura de limitar el seu projecte alsdepartaments els idiomes dels quals «semblen els més contraris a la propagació de l’esperitpúblic», és a dir, el bretó, l’alemany, l’italià i el basc, però refusant d’atacar els patois,8 favotar el nomenament d’un mestre de llengua francesa en cada municipi on «els habitantsparlen un idioma estranger», encarregat, per una part, d’ensenyar als xiquets la llenguafrancesa i la Declaració dels Drets de l’Home, i, per altra, de «donar lectura al poble itraduir vocalment les lleis de la república» cada dècada. De l’escrit, sospitós de «mantenirels argots bàrbars», es passa doncs a l’oral, i el decret del 2 de termidor completa lògicamentel del 8 de pluviós prohibint l’ús de cap altre idioma que el francès en qualsevol tipus dedocument, fins i tot els de naturalesa privada. És en la línia d’aquesta política que Grégoirepresenta a la Convenció, el 16 de pradal de l’any II, el seu Informe sobre la necessitat i elsmitjans d’anorrear els patois i d’universalitzar l’ús de la llengua francesa, que, remarquem-ho,però, no desemboca en cap mesura coercitiva. A més a més, immediatament després determidor, es torna a les toleràncies antigues, i l’execució de la llei del 2 de termidor sesuspèn des del 16 de fructidor.

L’enquesta de Grégoire sobre els patois9 marca una etapa entre les mesures preconitzadesal començament de 1790 i les de 1793-1794, i prepara des de lluny aquest capgirament. El13 d’agost de 1790, Grégoire envia «una sèrie de qüestions relatives al patois i als costumsde les gents del camp».

1. És universal l’ús de la llengua francesa en la vostra comarca? S’hi parlen un o méspatois?

2. Aquest patois, té un origen antic i conegut?3. Té molts termes radicals i molts termes compostos?4. S’hi troben paraules derivades del cèltic, del grec, del llatí i, en general, de llengües

antigues i modernes?5. Té una afinitat marcada amb el francès, amb el dialecte de comarques veïnes, amb el

d’alguns llocs allunyats on antigament s’hagen establert emigrants o colons de la vostracomarca?

110 6. En què s’allunya més de l’idioma nacional? No és especialment en el cas dels noms

de les plantes, de les malalties, dels termes de les arts i els oficis, de les eines de llaurada, deles diverses espècies de grans, del comerç i del dret consuetudinari? Desitjaríem teniraquesta nomenclatura.

7. S’hi troben freqüentment diversos mots per a designar la mateixa cosa? 8. Per a quin tipus de coses, d’ocupacions, de passions, és més abundant aquest patois? 9. Té moltes paraules per a expressar els matisos de les idees i els objectes intel·lectuals?10. Té molts termes contraris al pudor? A allò que se’n deu inferir en relació a la puresa

o a la corrupció dels costums?11. Té molts juraments i expressions propis dels grans moviments de còlera?12. Es troben en aquest patois termes i locucions molt enèrgiques, i fins i tot que

manquen en l’idioma francès?13. Les finals són més normalment vocals que consonants?14. Quin és el caràcter de la pronunciació? És gutural, sibilant, dolça, poc o molt

accentuada?15. L’escriptura d’aquest patois té trets i caràcters distints que el francès?16. Varia molt aquest patois de poble en poble?17. Se’n parla a les ciutats?18. Quina és l’extensió territorial en què s’usa?19. Els camperols saben igualment expressar-se en francès?20. Es predicava abans en patois? Ha cessat aquest costum?21. Hi ha gramàtiques i diccionaris d’aquest dialecte?22. Es troben inscripcions patoises en les esglésies, els cementiris, les places públiques, etc.?23. Teniu obres en patois, impreses o manuscrites, antigues o modernes, com ara dret

consuetudinari, documents públics, cròniques, pregàries, sermons, llibres ascètics, càntics,cançons, almanacs, poesies, traduccions, etc.?

24. Quin és el mèrit d’aquestes obres?25. Fóra possible d’obtenir-les fàcilment?26. Teniu molts proverbis patois propis del vostre dialecte i de la vostra comarca?27. Quina és la influència respectiva del patois sobre els costums, i d’aquests sobre el

vostre dialecte?28. S’observa que s’acosta insensiblement a l’idioma francès, que algunes paraules desa-

pareixen, i des de quan?29. Quina importància religiosa i política tindria la total destrucció d’aquest patois?30. Quins en serien els mitjans?31. En les escoles rurals, l’ensenyament es fa en francès? Els llibres són uniformes?32. Cada poble està proveït de mestres –d’un i altre sexe– d’escola?33. A més de l’art de llegir, d’escriure, de comptar i el catecisme, s’ensenya alguna altra

cosa en aquestes escoles?34. Estan assíduament vigilades pels senyors rectors i vicaris?

11135. Tenen aquests un assortiment de llibres per a prestar als seus parroquians?36. La gent del camp, tenen el gust de la lectura?37. Quina mena de llibres es troba normalment a casa seua?38. Tenen molts prejudicis? I de quina mena?39. Des de fa una vintena d’anys, estan més il·lustrats? Són més depravats els seus cos-

tums? S’han debilitat els seus principis religiosos?40. Quines són les causes i quins serien els remeis a aquests mals?41. Quins efectes morals produeix en ells l’actual revolució?42. Es troba en ells patriotisme, o només les afeccions que inspira l’interès personal?43. Els eclesiàstics i els ex-nobles no estan exposats a les injúries grolleres, als ultratges

dels camperols i al despotisme dels alcaldes i de les municipalitats?

Grégoire té a la vista el projecte que presentarà el 16 de pradal de l’any II. Caldria seguirel conjunt de la seua acció revolucionària, tema deixat ací de banda.10 Però en la darrerapart, el seu qüestionari precisa ja clarament l’objectiu: «Destruir els patois». Les referènciesdemanades han de respondre a un punt de mira que les transformen en servei d’informació.Des de París s’enuncia un propòsit. El corresponsal provincial es veu atribuït, des delcomençament, el paper de ser-li «útil». Serà en la llunyania l’ull d’un poder. «Faré ús de lesinformacions que hagen volgut donar-me»: amb aquesta nota (principis de 1791), enl’encapçalament de la resposta que li envien els Amics de la Constitució d’Agen (B.N. 7),Grégoire no sols indica com utilitzarà i triarà la informació en l’Informe de 1794, sinótambé quina funció, relativa a una política, dóna a l’estudi dels patois en l’enquesta de1790. El qüestionari posa en connexió un pla, ja establert, tingut per evident i «just», i unaconsulta que, sense suggerir-ho directament, ha d’informar el poder i mobilitzar els seusagents. Articular una Raó sobre una Educació, creuant així dues tendències del pensamentrevolucionari sota la Constituent abans que s’impose la primera. La utopia política il’itinerari de la investigació s’articulen com el Saber de la raó sobre el temps del progrés. Laidea patriòtica d’una llengua única passa per una circulació preliminar entre els Amics de laConstitució, clergues i clients provincials susceptibles de fer que es manifesten les resistèn-cies amagades en la nit dels camps, de fornir material i proves per a les opinions de Gré-goire, i d’enrolar-se en el seu gran projecte. Tal com són organitzats per l’enquesta, l’anàlisidel llenguatge i, en segon lloc, el quadre de l’escolarització i dels costums es troben em-marcats en una acció del poder. Les dades «lingüístiques» o «etnològiques» s’inscriuen enun temps que té per definició separar un projecte de la seua promulgació efectiva. Ladurada de l’observació és un entremig, inclòs en una política del llenguatge. Precisa i pre-ciosa en molts aspectes, l’enquesta presenta l’interès suplementari de deixar veure el lloc enquè funciona.

Ultra els articles que concerneixen l’objectiu de l’operació (preguntes 29 i 30) i la con-juntura política (els efectes de la Revolució, pregunta 41; l’adhesió al patriotisme, pregunta42; la situació dels eclesiàstics i dels nobles en el camp, pregunta 43), el qüestionari de

112Grégoire distingeix dos camps d’anàlisi: l’un contempla la llengua, que al segle XVIII és pin-tura de la societat (preguntes 1 a 28); i l’altre, complementari, té per finalitat la instrucciói el seu revés, els prejudicis (preguntes 31-37 i 38-40).

La primera part obeeix a un moviment que, utilitzant les categories dels gramàtics i«filòsofs», s’obre sobre la qüestió de l’origen (central en l’època) i s’acaba amb el projecte decrear una Biblioteca. L’idioma, lloc d’una interrogació sobre el principi i fonament, esdevél’objecte mort d’una curiositat preservadora. Indici d’una mutació, i també de les qüestionsprèvies que estarien encara presents, al segle XIX, en les «relíquies» del passat. Per mitjàd’aquesta hàbil maniobra, Grégoire s’apodera del patois «parlat» per a transformar-lo enuna col·lecció d’«escrits conservats». Passa d’una incertesa sobre la relació (distància o pro-ximitat) a la producció d’un tresor nacional. «Anorreat» com a diferència que amenaça launicitat política, el patois, des d’ara, pot i deu ser protegit per l’Estat contra el «vandalis-me».11 Dues operacions connexes. En l’ordre del seu enunciat, les preguntes de Grégoire esrefereixen d’entrada a l’origen, a les «afinitats» o a l’«allunyament» del patois, qüestions«lingüístiques» indissociables d’una psicosociologia de la relació (preguntes 2 a 6); després,al món que pentinen les paraules, a les coses que s’hi diuen amb «energia» o «abundància»,designant una utilitat i un camp propi del patois (preguntes 7 a 12); i després, a les relacionsentre l’oral i l’escrit, és a dir, entre la variació de l’un i la seua fixació per l’altre (preguntes13 a 16), i als llocs de trànsit entre el francès i el patois sobre les fronteres mòbils de la ciutati el camp (preguntes 17 a 20). Després d’aquest recorregut bastant complet, apareixen lesinterrogacions sobre els mitjans de constituir un museu dels escrits en patois (preguntes 21a 25), amb una menció especial a un element sempre privilegiat en els treballs sobre laliteratura oral, perquè és més «escriptible» i didàctic: els proverbis (pregunta 26). La restacerca de mesurar el recolzament que troba l’idioma local en els costums (pregunta 27) il’erosió del dialecte per l’«idioma francès» (pregunta 28). Finalment s’anuncia, adreçada alsclergues en raó d’una «importància religiosa» tant com «política», i apel·lant a una col·labo-ració de la seua part («Quins en serien els mitjans?»), la finalitat política de l’enquesta.

Considerant els llocs, els intermediaris i els instruments de l’ensenyament (preguntes31 a 37), i després la resistència dels «prejudicis» o la seua reculada «des d’una vintenad’anys» (preguntes 38 i 39), la segona part del qüestionari no té més que l’aparença del queesdevindrà més tard una enquesta etnològica. De fet, la voluntat que destina a la guillotinaels patois parlats es desplega en endavant en una anàlisi dels seus mitjans d’acció i delsobstacles que troba. Tampoc no es tracta ja ací d’un escaquer de qüestions a emplenar. Lespreguntes suposen un enrolament en una història que té dos pols: una patologia social, querequereix un diagnòstic sobre els «mals» del camp, les seues «causes» i els seus «remeis»(pregunta 40, recapituladora); una dinàmica de la Il·lustració que indexen ja dues dates, elsanys 1770 (fa «una vintena d’anys») i la Revolució de 1789. En aquesta història comparti-da entre la de la superstició i la del progrés, no és possible l’elecció. La informació de-manada és mobilitzadora. Precisa també el camp clos en què la Il·lustració s’enfrontarà ales tenebres durant una guerra de cent anys: la institució escolar rural. El lloc estratègic és

113l’escola. El qüestionari indica, sobre el mapa, el punt decisiu: la lluita del mestre contra elsprejudicis del camp.

Grégoire afegeix al seu quadre un darrer matís, pel qual la terapèutica nacional de lesmalalties del camp pren l’aspecte d’una croada. Necessita un assentiment. S’autoritza deser creguda. Li és doncs essencial mesurar la seua credibilitat, conèixer els seus «efectesmorals» (pregunta 41) i la seua aptitud per a fer-se estimar (pregunta 42). Finalment, li cal(pregunta característica d’una revolució de les creences que suposa encara una creença) sa-ber quin espai d’acció li deixa, en el camp, la feble distància que separa l’enfonsament deles antigues autoritats (eclesiàstics i exnobles) i el rebuig de l’autoritat central pels «ultrat-ges» pagesos o pel «despotisme» municipal (pregunta 43). La política de la Il·lustració hade travessar una zona perillosa que crea sense controlar-la, trànsit entre allò que era cregutfins aleshores (les supersticions) i allò que ella vol fer creure. Aquest passatge fa possible, enefecte, o bé la rebel·lió del poble del camp (figurada ací per les «injúries grolleres» i lablasfèmia) o bé l’emancipació de poders locals que s’exilien de la Raó universal promulga-da pel discurs de la capital, i que són, doncs, necessàriament «despòtics». Aquests dosperills, l’un anàrquic i l’altre particularista, amenacen el lloc on es produeix la «represen-tació» parisenca i la burgesia de la nació. Per tal que aquesta representació funcione, elsmitjans no basten. Cal fer creïble el saber que l’autoritza a instruir, i fer amable el poderque pretén assegurar el progrés, aquest bé suprem. D’ací el perill de la incredulitat querevelen tant les jacqueries populars com les reapropiacions del seu sòl per les municipalitats.A aquests dos moviments que vénen de les profunditats del cos, és a dir, del lloc propi,s’oposa la llei de la raó «il·lustrada». Per a anorrear o censurar l’«interès personal» (pregunta42), traurà la seua autoritat del que ella fa creure pel seu discurs. A aquest respecte, planta-da enmig dels camps posseïts per la violència de desigs mai del tot adormits o per l’ambiciómunicipal, sempre present, de retrobar el control d’una identitat pròpia, l’escola haurà deproduir creients per a «fer-los marxar». Li caldrà fer estimar la disciplina que imposa.L’ultratge o la manca de respecte serà el seu adversari, igual que la superstició.

D’aquesta enquesta no analitzarem com s’inscriu en una combinació de conflictessocioeconòmics i de produccions ideològiques, ni com s’hi dissenya una institució del sa-ber, l’escola, que és ara i adés el determinant i el determinat d’una política. Només estu-diarem els textos provincials que li contestaren i que provenen precisament de notables, declergues i d’ensenyants. Les respostes conten allò que passa en les municipalitats, on elspoders, el saber i les creences es mouen conjuntament. I, des d’aquest lloc clau, represen-ten, a propòsit del patois, les relacions de París amb el camp. L’abundant informació queforneixen sobre els patois pot ser considerada com la producció d’un lloc fronterer entre lesformacions rurals i una política de la capital. En la mesura que aquestes respostes estanancorades en un medi social homogeni, format per notables d’altra banda lleugeramentmarginals en relació als responsables locals i, per tant, més lligats a París que a les muni-cipalitats, l’anàlisi de les seues representacions adquireix una pertinença històrica. Permetcomprendre com aquest grup simbolitza l’ambivalència de la seua posició produint un sa-

114ber sobre els patois, i com intervé així en el quadre d’una relació política. Una dinàmicas’escriu en el text en què aquests notables posen en escena allò que, pels seus lligams a laterra natal i a la llengua materna, esdevé un objecte de saber o bé un imaginari inexpressabledavant el poder central. Ens trobem al davant, doncs, d’un treball ideològic, indissociablede l’imaginari que n’és tan aviat el postulat com l’efecte.12 El passatge per la representaciódesvela i opera desplaçaments en combinacions estables entre estatuts socioeconòmics,institucions polítiques, organitzacions del saber i un imaginari col·lectiu lligat a creencesnegades o canviants. «Situa» d’una altra manera les forces presents en un sistema simbòlic.Modifica la naturalesa dels conflictes. Tractant d’una política del llenguatge, les respostes aGrégoire formen un cos que ofereix a l’anàlisi les relacions del llenguatge i de la política. ❐

Traducció d’Antoni Furió

1. Sobre aquest punt, cf. Henri Peyre, La Royauté et les langues provinciales, París, Les Presses modernes, 1933, pp. 59-91,que es recolza en Pierre Rebuffe, Commentaria in Constitutiones seu ordinationes regias, 1599, t. II, p. 574.

2. Per al Flandes marítim, edicte de desembre de 1684; per a l’Alsàcia, edicte del 30 de gener de 1685; per al Rosselló,edicte de febrer de 1700; per a la Lorena alemanya, edicte del 27 de setembre de 1748; per a Còrsega, ordenança dejuny de 1768.

3. Decret del Consell Sobirà d’Alsàcia del 28 de setembre de 1691, prohibint als catòlics enviar els seus fills a les escolesluteranes.

4. Això no obstant, sí que es va fer un intent al Rosselló. Cf. Philippe Torreilles, La Diffusion du français à Perpignan (1600-1700), 1914, p. 5, que esmenta una carta de l’intendent Carlier de 1672: «Com que no hi ha res que mantinga millorla unió i l’amistat entre els pobles de les diferents nacions que la conformitat de la llengua... Sa Majestat ha ordenatl’establiment de petites escoles en la ciutat de Perpinyà en les quals els nens d’un i altre sexe puguen ser instruïts... tanten llengua francesa com en la del país i fins i tot en l’escriptura de les dites dues llengües». Sostingut per un decret delConsell Sobirà del Rosselló, de data 12 de febrer de 1682, aquest programa només tingué un abast limitat.

5. Archives parlamentaires, Ire série, t. XXX, p. 448.6. Sobre la política lingüística de la Revolució, cal veure Ferdinand Brunot, Histoire de la langue française des origines à nos

jours, t. IX, Ire partie, París, Armand Colin, 1967, que continua sent fonamental. Sobre l’empresa de Dugas, cf. Archi-ves Nationales, AA 32. En 1792, segons l’inventari fet per Rondonneau, la col·lecció establerta per Dugas i els seuscol·laboradors havia arribat a 96 volums de decrets i 18 volums d’actes constitucionals.

7. Archives parlamentaires, Ire série, t. LXXXIII, p. 715, París, CNRS, 1961.8. Ibidem: «No és que no existesquen d’altres idiomes més o menys grollers en altres departaments, però no són exclusius,

no han impedit de conèixer la llengua nacional. Si aquesta no és igualment ben parlada a tot arreu, almenys és entesafàcilment. El legislador ha de mirar des de dalt, i no ha de percebre per tant sinó els matisos molt pronunciats, lesdiferències enormes. No ha d’enviar mestres de llengua més que al país que, habituat exclusivament a un idioma, estroba, per dir-ho així, aïllat i separat de la gran família». En el curs de la discussió posterior, l’informe Grégoire s’elevacontra aquesta restricció només als idiomes, fent observar que «molts altres departaments tenen necessitat d’un beneficisemblant» (ibidem, p. 717).

115 9. Una part d’aquesta enquesta ha estat publicada en Lettres à Grégoire sur les patois de France, documents inèdits sobre la

llengua, els costums i l’estat dels ànims en les diverses regions de França al començament de la Revolució, seguida del’informe de Grégoire a la Convenció, amb una introducció i notes per A. Gazier, París, Pedone, 1880 (reimprès aGinebra, Slatkine, 1969). Aquesta publicació ha de completar-se amb els dossiers manuscrits assenyalats anteriorment(notes 1, 2, 3): Biblioteca de la Societat de Port-Royal, manuscrits REV. 222 i 223; Biblioteca Nacional, manuscritsNAF 27 98.

10. Cf. Louis Maggiolo, La Vie et les oeuvres de l’abbé Grégoire, Nancy, Berger-Levrault, 1873, 3 t.; A. Gazier, Études surl’histoire religieuse de la Révolution française, París, Armand Colin, 1887; Paul Grunebaum-Ballin, Henri Grégoire. L’amides hommes de toutes les couleurs, París, Coll. de la Société des Amis de l’Abbé Grégoire, n. 1, 1958; Ruth F. Necheles,«The Abbé Grégoire’s work in behalf of Jews», en French Historical Studies, 1969, pp. 172-184; Ruth F. Necheles, TheAbbé Grégoire, 1787-1831. The Odyssey of an Egalitarian, Westpoint (Conn.), Greenwood Public., 1971.

11. Problemàtica essencial en Grégoire, com ho mostren els seus tres Informes sobre les destruccions operades pel vandalisme...en 1794 i 1795. Sobre aquest moviment «etnològic» o «folklòric», cf. M. de Certeau, D. Julia i J. Revel, «La beauté dumort», en M. de Certeau, La Culture au pluriel, nova edició, París, Seuil, Points, 1993, pp. 45-72.

12. Cf. les reflexions de Jean-Yves Guiomar, L’Idéologie nationale, París, Champ libre, 1974, pp. 191-194, 227-228, etc.

116

Són temps de globalització econòmicai de mundialització cultural. I tot i elsperills que aquests processos impliquenper a les identitats des de fa uns anys, pa-radoxalment, fan que allò què és local hagiadquirit un nou protagonisme. No tansols perquè algunes institucions i col·lec-tius locals s’entesten a defensar la identitatcom a singularitat universal, sinó tambéperquè els grups transnacionals s’estaninfiltrant en els espais i mitjans locals. Elsprimers ho fan sovint atemorits davant dela perspectiva de desaparèixer com a po-ble, llengua i cultura pròpies, mentre queels segons van buscant rendibilitat per alsseus negocis, tot menjant-se la competèn-cia i alhora imposant la seva lògica globa-litzadora (aquella que ho abraça tot fins aescanyar-ho o exprimir-ho al límit).

Tal vegada perquè en un món cadavolta més globalitzat, amb una part de cul-tura de consum més mundialitzada, lescadenes de televisió de satèl·lit o de cable

La informació glocal: una alternativapel benestar comunicatiu

Josep Lluís Gómez Mompart

Josep Lluís Gómez Mompart és catedràtic de Periodismei responsable d’aquesta titulació a la Universitat deValència. És investigador en Història de la Comu-nicació i del Periodisme, i va ser periodista de premsai de televisió a Catalunya. Darrerament, està treba-llant sobre les transformacions comunicatives deri-vades de la globalització a la societat de la informaciói del coneixement.

fan que el planeta sembla que s’ha encon-git. També perquè, mitjançant Internet,aquells que tenen accés a la xarxa mundialse senten connectats arreu del món i elsjoves d’ara miren allò que és més pròximamb uns ulls diferents als dels seus avis.Potser perquè allò llunyà ja no ho és tant oalmenys no ho sembla pas, gràcies a lestelecomunicacions, o potser perquè ambtanta realitat virtual (dels videojocs alsmòbils, dels videoclips als hipertexts), allòreal –com els pares, els amics, el barri,l’escola, la plaça, el bar o la disco– són elséssers i els llocs més propers dels adoles-cents, és a dir, els subjectes i els espais queels donen una certa seguretat.

Això ens ajuda a entendre les raons perles quals els nostres adolescents –a dife-rència de la generació dels seus pares, quemajoritàriament miraven cap a terres i co-ses foranes, molts d’ells fugint del patrio-terisme nacionalcatòlic franquista i totsbuscant la modernitat que aquí era difícilde trobar– viuen allò que és pròxim gai-rebé com a natural, davant de les superes-tructures politicoterritorials imposadesper l’Estat o succedanis, i per la Unió Eu-ropea. Segons l’estudi Informe de la Juven-tud 2000 –conegut a mitjan novembre de2002–, els adolescents espanyols de 15 a17 anys són els que se senten més identi-ficats amb els espais geogràfics més prò-

117xims: un 60 % d’aquests joves s’identifi-quen amb el seu poble o ciutat i amb laseva gent. I només un 14 % s’identifiquenamb Espanya, un 10 % amb la seva comu-nitat autònoma, un 8 % amb el món i un2 % amb Europa.

EL TERRITORI ÉS EL MISSATGE

Les tendències comunicatives apuntades,per tant, no xoquen amb els sentits delsmés joves, sinó que palesen –contra pro-nòstics interessats i perquè tots dos repre-senten el futur– que el territori proper nos’ha tornat aliè ni a la iniciativa modernani al desig jovenívol. Perquè ara més quemai, en aquests processos de canvi delmón i de transformacions radicals, la terrapot mínimament assegurar-nos el principide realitat, i alhora d’identitat, és a dir, quepot arrelar-nos i personalitzar-nos alhora.La terra entesa en una doble vessant, la delloc o espai privilegiat i la de pertinença auna comunitat d’humans que pensen i escomuniquen d’acord amb unes cosmovi-sions lingüisticoculturals pròpies. I ambaquesta llegenda ho hem enunciat en dife-rents escrits nostres dels darrers anys: laciutat és el mitjà, el territori és el missatge.

Ben mirat, en parlar de ciutat ara ja noimporta gaire si aquesta és gran o petita,perquè els pobles i el camp ja estan urba-nitzats i perquè la cultura que impera –simés no al món mínimament desenvolu-pat, com és el nostre cas– és la pròpia de laciutat. Si històricament el poble haviaestat el camp de la identitat i la comarcaera el país del sentit, la ciutat –des que laindustrialització i la urbanització es vanestendre per les nostres contrades, prefe-rentment al segle XX– ha esdevingut el ter-

ritori de l’expressió. En aquest sentit, laciutat no sols és l’espai on es concentrenmés activitats de tot tipus, sinó l’àmbit onconflueixen més maneres i modalitats co-municatives, de manera que es converteixen un lloc paradigmàtic per estudiar allòque fem els ciutadans: com vivim i comens comuniquem, aspectes que reflectei-xen a bastament la nostra cultura.

D’altra banda, a la ciutat contempo-rània es barregen els fluxos comercials he-gemònics, els símbols més dominants, elspoders transnacionals, les estètiques i lesidees que s’hi imposen, amb els costumstradicionals, les pràctiques singularitzades,les idiosincràsies o el veïnatge. La ciutat,doncs, és, des de fa un temps, la interfícied’allò global i allò local. I justament per-què la ciutat és l’espai privilegiat d’inter-mediació entre allò global i allò local actuai es comporta com a tal, com a mitjà decomunicació i, en conseqüència, des de laciutat construïm, organitzem i desenvolu-pem totes les accions (comunicatives i, pertant, socials) que donen i tenen sentit al’esfera pública. Però la ciutat com a mitjàcultural, com a eina d’acció social, no és unens descontextualitzat sense localització,com ho són alguns dels actuals mitjans decomunicació convencionals (premsa, ràdio,cinema, televisió), sinó que pertany a unterritori (perquè forma part del territori) iestà ancorada a una terra (perquè és laterra de la modernitat). En definitiva, laciutat representa i és filla d’un territori(d’un país) amb història pròpia, indepen-dentment que algú la vulgui silenciar i su-plantar per una altra.

D’acord amb aquest raonament, la ciu-tat és l’espai preferent des del qual és pos-sible reconstruir la memòria col·lectivagràcies als mitjans comunicatius de proxi-

118mitat, i també l’indret ideal per projectar-nos als espais propers o llunyans. Pensem,per exemple, en la necessitat que tenen lesciutats de singularitzar-se amb tota menad’iniciatives, de voler ser diferents fins i totdels seus veïns, de cercar maneres d’atrau-re els altres per treballar i comerciar, de re-cuperar velles tradicions, de transformarfestes, de sentir-se vinculades als signes iequips que les representen i que porten elseu nom. Entre d’altres possibilitats, ambla comunicació local, el ciutadà pot satis-fer les expectatives següents: informaciód’utilitat immediata; qualitat d’informa-ció perquè ajuda a saber i a comprendreaspectes globals localitzats, i locals simpleso complexos; manteniment del llenguatgeespecífic en tant que cosmovisió d’unacomunitat; accés a un oci i entretenimentparticipatiu i no només contemplatiu opassiu, etc.

La ciutat s’ha conformat en els darrerstemps en un gran escenari de llenguatgesnous i en una esfera d’intercanvi multicul-tural, la qual cosa fa que de vegades siguiun espai de negociació i d’altres vegadesho sigui de conflicte. Tot això permet alsseus habitants contemplar i comprovarcostums i comportaments diferents (peredat, sexe, estatus, gènere, origen, creen-ces, grup social, etc.), cosa que eixamplales percepcions de tothom i alhora ensacostuma a una alteritat que, malaurada-ment, pot resultar insuportable per alsmés intolerants. Quant això, els mitjanslocals poden contribuir a educar la miradaa través de la varietat de valors com a for-ma d’enriquiment sociocultural, en comp-tes de presentar allò que és diferent com asorprenent, buscant el sensacionalisme fà-cil, o com a estrany, tot provocant les reti-cències i la por. Les democràcies plurals

exigeixen una responsabilitat mediàticasubsidiària de l’ètica social sense diferen-ciar entre mitjans de comunicació públicso privats, perquè la informació –que és unbé públic– té un valor afegit i estratègic enla societat del segle XXI.

REINVENTAR ELS MITJANS

Si han proliferat noves sensibilitats, fruitde noves expressions i llenguatges nous, lesquals ens estan ensenyant altres modes depercepció a la ciutat, a l’espai local, és prouclar que necessitem unes noves escriptu-res, narratives, relats que siguin capaçosd’expressar les noves sensibilitats. Per tant,les diferents maneres de percebre, viure iapreciar la realitat en l’àmbit de la proxi-mitat demanen noves maneres de comu-nicar. Això vol dir que, per tal de donarresposta eficaç a les particularitats ciutada-nes aquí exposades, cal reinventar els mit-jans locals. Aquests, a partir de les riquesexperiències provades i de la crítica d’a-quells que han quedat obsolets, han depoder obrir el camp de mira local senserenunciar a allò que és propi, i han de sa-ber traduir la globalització a escala local;en definitiva, han de plantejar-se ser glo-bals i locals al mateix temps, és a dir, glo-cals. Probablement el millor exemple d’unmitjà glocal des del territori dels PaïsosCatalans és VilaWeb, el primer i més de-senvolupat «diari/portal» íntegrament di-gital o en la xarxa d’Internet, creat per dosperiodistes i un dissenyador el 1995.

Reinventar els mitjans locals, més enllàde les versions electròniques o digitals, voldir, d’una banda, saber com cada mitjà potinnovar a partir del seu caràcter, la sevaessència, el seu llenguatge i fins i tot la

119competència empresarial i mediàtica; peruna altra, significa defugir la imitació delsgrans mitjans convencionals, evitant lacreació de mitjans clònics o la pràcticaprofessional d’una comunicació clònica.Copiar els grans mitjans sense suficientsequipaments ni recursos humans no tégaire sentit i acostuma a conduir al fracàs.Aprofitar de cada mitjà allò que el carac-teritza i el diferencia d’altres, en l’esferalocal, palesa que la imitació dels grans ésuna contradicció contra natura i, alhora,que el fet de no saber optimitzar la natu-ralesa i l’ús de cada mitjà suposa ignorarque una tecnologia comunicativa no ésuna simple tècnica, sinó que representa unacultura, un saber fer, una manera de co-nèixer i apropar-se a la realitat, a mésd’una forma d’expressar-la o ensenyar-la.

A tall d’exemple, assenyalem algunesalternatives: la ràdio permet una instanta-neïtat i una oralitat que una emissora localhauria d’explotar al màxim: pot practicar-se amb una unitat mòbil, per potenciarl’oralitat i la radiodifusió serveix per donari presentar la pluralitat de veus de la ciutat,a més de preservar i desenvolupar les par-les de la ciutat i del territori. La premsa,per la seva banda, a més de desplegar lariquesa de l’escriptura en els diferents gè-neres (fet que ha permès fins ara el desco-briment d’escriptors i poetes locals, moltsdels quals han fet del periòdic local el ta-ller d’escriptura), és un mitjà adequat perexplicar i aprofundir temes i dades com-plexos, atès que la lògica textual facilita elraonament formal i la reflexió; per aixòfóra bo que els periòdics locals es concen-tressin en els temes més que no en les no-tícies, i deixessin aquestes per als audio-visuals. Finalment, les cadenes locals detelevisió, entre d’altres missions, haurien

de recuperar la història pròpia, mostrar lavarietat d’estils d’habitar la ciutat i, sobre-tot, reemplaçar les imatges sensacionals itrivials (de fets rellevants o d’anècdotes)per aquelles altres que revelen l’emmasca-rament de les formes i els símbols que,mitjançant les estratègies de seducció, em-badaleixen i manipulen les consciències iels comportaments. Tot plegat no nega untractament televisiu interessant, atractiu ientretingut; es tracta de substituir el relatdramàtic (que embolcalla, suggestiona,emociona i és fatalista) pel relat èpic (queexplica, desperta, argumenta i és dia-lèctic).

Ara bé, aquests exemples són insufi-cients per dibuixar un mapa renovat decomunicació local en una societat de la in-formació i del coneixement, atès que, almercat i als mercaders, només se’ls potcontrarestar amb iniciatives solvents ireeixides de caràcter cívic, amb voluntatde servei públic. En aquest sentit, un pro-grama d’estudi per a l’acció s’emmarca enaquesta seqüència:

– sense investigació comunicativa nohi ha innovació mediàtica;

– sense innovació mediàtica no hi hadesenvolupament comunicatiu;

– sense desenvolupament comunicatiuno hi ha progrés mediàtic, i

– sense progrés mediàtic no hi ha be-nestar comunicatiu.

L’APROFITAMENT DE LES TIC

I el benestar comunicatiu, en una societatde la informació i el coneixement, pot sersimilar al benestar social de les societatsdemocràtiques, obertes i avançades del se-gle XX. Perquè, dins de les societats desen-

120volupades del segle XXI, els mitjans ocupenuna centralitat en totes les esferes de lavida social, política, econòmica i culturald’un món globalitzat, i perquè, cada voltamés, vivim en, amb, a través de, per a... elsmitjans de comunicació. (S’estima que araels ciutadans nord-americans estan encontacte amb els mitjans de comunicacióunes dotze hores al dia.) Així doncs, nonomés és legítim parlar de «benestar co-municatiu» sinó que a hores d’ara és ne-cessari que aquest esdevingui una reivin-dicació de la ciutadania, una demandapública de l’acció comunicativa individuali col·lectiva que contribueixi a la renovaciód’una democràcia no només formal i re-presentativa, sinó factualment participa-tiva i deliberativa, amb l’ajut, entre d’altresmitjans i espais, de les tecnologies de lainformació i de la comunicació (TIC).

En condicions de llibertat, sense lesquals no podem parlar de periodisme sinóde propaganda i manipulació, el periodis-me local ha acomplert, els darrers lustresdel segle XX, al nostre país, més funcionsque les pròpies del periodisme, tot i quetambé ha estat afectat per algunes de lesprincipals crisis de la pràctica professional,com ara la interpretativa-racional, la dedades i fets nous, la de la independència ide la crítica o la de notícies de fets relle-vants; i, per descomptat, també s’ha con-tagiat amb la trivialització i el sensacio-nalisme emotiu. Tot amb tot, ha pogutconservar –justament per les seves caracte-rístiques de proximitat, indagació i serveia la comunitat– la capacitat de tractar as-sumptes d’interès immediat per als recep-tors i, consegüentment, esdevenir un ser-vei públic (almenys parcial); de vegades,fins i tot ha contribuït a l’exercici d’un certcontrol cívic, sempre que els poders locals

–que acostumen a fer força pressions– nos’hagin comportat de manera caciquista.

Per aquestes raons i, sobretot, perquè elperiodisme local es fa, sobretot, sortint alcarrer i anant a buscar la notícia fora de laredacció, podem parlar d’una informacióde servei i d’utilitat. En aquest sentit, elperiodisme local no ha sofert tant la dava-llada de la qualitat com el lligat a àmbitsgeogràfics més grans, la qual cosa li ha per-mès –si més no al periodisme correspo-nent a mitjans prou independents– sermés fi, més ajustat a la realitat; és a dir,més precís, més contrastat i més ponderat,perquè ha de donar la paraula a totes lesveus. Això el fa més plural i polifònic, pelfet d’haver d’anar més amb compte ambtot allò què diu d’un tema o la manera depresentar-lo, ja que els afectats i/o interes-sats acostumen a ser coneguts o hom se’lspot trobar a qualsevol indret de la locali-tat. Aquesta doble vigilància, del mitjà so-bre la cosa pública i de la ciutadania sobreels poders (inclosa la premsa, evident-ment), és una condició sine qua non per talque l’equilibri entre poders i ciutadaniafacin operativa la democràcia. Tot plegatcomporta que el periodisme local, en elprocés de globalització, adquireixi unadimensió més social i completa.

ELS NIVELLSDE COMUNICACIÓ

Fa anys, abans que fos una realitat aixòque darrerament anomenem globalització,els tres grans àmbits o nivells de la comu-nicació (la més general o macrocomunica-ció [la internacional i/o estatal/nacional],la mitjana o mesocomunicació [la regionalo de nacionalitat/nacional] i la local o mi-

121crocomunicació) eren o podien ser relativa-ment diferents. Cadascuna tenia uns ho-ritzons i uns objectius, i totes juntes escomplementaven, tot dedicant-se a fets iafers més o menys diferenciats. D’uns anysençà, però, particularment per la compe-tència ferotge que implica el procés deglobalització i per l’ampliació i les possi-bilitats de les TIC per a tothom, els nivellsmacro, meso i micro de la comunicació es-tan tendint a homogeneïtzar-se, a sem-blar-se cada cop més en allò que informeni com ho tracten, fins al punt que algunsmitjans semblen clònics. A la televisióaquesta tendència ha arribat a extremspatètics en cadenes locals de fireta o de lasenyoreta Pepis en què, amb uns equipa-ments molt precaris i uns professionalsamateurs, s’adopten actituds i s’actua ambuns posats típics d’una gran cadena nacio-nal o internacional (un fet lamentable).

D’altra banda, als esmentats tres nivellscomunicatius sembla haver-se’n afegit unaltre, el global, encara que, filant prim,aquest àmbit informatiu és una mena deparcel·la temàtica que utilitzen tots els tresnivells de comunicació tradicionals, peròpreferentment el macro. Bona part d’a-questa informació global és fruit d’unageoestratègia de la globalització, perquè ésigual per tot arreu, no només perquèmolts mitjans de molt països parlen delsmateixos assumptes, sinó perquè l’enfoca-ment, el tractament i fins i tot la ideologiaque traspuen és la mateixa aquí i a les an-típodes: marcs de referència, teories quefan servir, termes que utilitzen... semblenels tòpics d’allò que se’n diu el «pensamentúnic». Aquest global journalism ja no fareferència pròpiament a la informació defets rellevants internacionals que acostu-maven a tractar i tracten (cada cop menys)

els diaris d’elit, sinó a aquell altre periodis-me que conforma planetàriament unaagenda temàtica induïda precisament perla globalització com estratègia mundialpoliticoeconòmica. Després dels atemp-tats de l’onze de setembre del 2001, els pa-trons periodístics globals són més estrictesi, per tant, més calcats que mai.

TOTA INFORMACIÓÉS LOCAL

Però potser allò que encara crida mésl’atenció d’aquesta nova informació o par-cel·la temàtica global de matriu planetàriaés que, malgrat que strictu sensu tota infor-mació és local, perquè és produeix o surtd’algun lloc, justament no sembla localit-zada enlloc. Sembla tan planetària, tanajustada a la metàfora de l’aldea global,que resulta deslocalitzada, tal vegada pelsefectes de la virtualitat mediàtica i, potsertambé, per l’estratègia comunicativa mun-dialitzada a què hem al·ludit. Probable-ment perquè allò que busca la globalit-zació simbòlica és aconseguir que hi hagifets que interessin a tots els humans, jaque pertanyen a la cosmovisió que es volnaturalitzar gairebé com si vingués delmés enllà, tot i que –per descomptat– algúo alguns la fabriquen o la manufacturen iles rutines de les agències de premsa inter-nacionals i els mitjans de gran abast la fancórrer, tot multiplicant-se o clonant-se pertot arreu. Per les seves característiquesquasi «màgiques», aquesta informació glo-bal sembla acomplir una funció similar ala de les Dei Vox medievals, les Cartes deDéu que llegien o reproduïen els religio-sos professionals catòlics, l’escriptura anò-nima de les quals s’atribuïa a Déu. En de-

122finitiva, unes i unes altres veus de supremaautoritat recorden els oracles del món antic.

Certament, part d’aquesta informacióglobal és qüestionada per algunes veusprestigioses o per col·lectius socials parti-cularment alternatius, i la seva contrain-formació és recollida per alguns mitjans decomunicació. No obstant això, la balançaestà molt desequilibrada i sovint les opi-nions o informacions crítiques arriben aunes audiències relativament reduïdes entermes comparatius. D’altra banda, per-què la contrainformació global es reloca-litzi, és a dir, sigui reinterpretada, tot pro-vocant reacció i acció (democràtiques isocials) localment, i esdevingui una comu-nicació glocal, resulta imprescindible unaconsciència crítica, a més d’un conei-xement de la complexitat de l’actual eco-sistema comunicatiu. La conformació detotes dues coses no és pas fàcil si no esdisposa d’un bon nivell de formació mul-tidisciplinària i d’eines d’anàlisi (politico-econòmiques, socioculturals, comunicati-ves o mediàtiques), a més de mitjans decomunicació que puguin contrainformar icontribuir al debat social, alhora queactuïn d’organitzadors sociomediàtics. Peraquestes raons, la col·laboració i l’assesso-rament dels investigadors en comunicacióglocal a les organitzacions socials i asso-ciacions cíviques són necessaris per a laciutadania.

Actualment, la comunicació local és laque millor pot acomplir el servei públicque hauria d’orientar tot periodisme dequalitat; és a dir, fer de la informació unbé públic, un bé ciutadà. És, per tant, enl’àmbit local on es possible practicar unveritable periodisme cívic, per la proximi-tat, ja que és l’espai idoni perquè els recep-tors no siguin només consumidors, sinó

ciutadans actius, amb dret a participar enla vida pública, dins i fora d’aquest àmbit,i més enllà de l’opció de vot cada cincanys. A tots ells convé facilitar-los ele-ments informatius sense els quals és difícilque assoleixin un bon coneixement de larealitat més pròxima, i també facilitar-los-hi canals que propiciïn el debat i la demo-cràcia deliberativa. I això no són utopies.Tenim exemples prou actuals: pel que fa ala participació amb els afers municipals, jaes practica a Albacete i a Rubí (Barcelo-nès), tots dos seguint probablement elmodel de Porto Alegre (Brasil). Els políticslocals també podrien fer servir els telèfonsmòbils per esbrinar –encara que fos a títolorientatiu– què en pensa la ciutadania so-bre alguna qüestió local; al cap i a la fi,aquest mitjà interactiu fa un temps que jaestà sent prou utilitzat en programes detelevisió (com un aparell de sondeig, itambé –convé no oblidar-ho– com unnegoci dels operadors telecomunicatius).

L’anomenat periodisme cívic –o publicjournalism, ja que així es anomenat aquestmoviment originat als Estats Units fa cosade deu anys– a més de relatar i aprofundiren notícies importants, té la funció decontribuir a millorar la vida col·lectiva. Elperiodisme cívic ha de substituir les no-tícies episòdiques per les temàtiques, demanera que segueix un assumpte, n’inves-tiga el rerefons i estimula la reflexió.Aquest tractament dels temes fa que lagent no consumeixi superficialment els te-mes, ans al contrari, que es posi a deba-tre’ls i s’interessi en el perquè de les qües-tions. Per exemple, el periodisme cívictreballa en projectes que poden durar me-sos. Proporciona informació bona i àm-plia, tot posant els que viuen o pateixenuna situació en contacte; pregunta als res-

123ponsables; fa enquestes; demana anàlisis aexperts i, finalment, posa cara a cara ciuta-dans i responsables per trobar conjunta-ment solucions; és a dir, en comptes sim-plement d’entretenir, el periodisme cívicajuda a fer participar els ciutadans en elsassumptes públics, la qual cosa pot contri-buir molt eficaçment a enfortir l’àmbit dela ciutadania, a construir ciutadania.

ESPAI PÚBLICI INTERÈS CIUTADÀ

La reivindicació d’allò que és públic és ahores d’ara més necessària que mai. I noens referim a la demanda de subvencionsde l’Estat o que aquest i els seus succedanisfacin de pare o mare generoses, tot pro-porcionant-nos allò que ens cal perquè ésde primera necessitat, atès que l’estat delbenestar te les seves limitacions; això té elperill d’apaivagar les iniciatives personals iacostuma a conduir al clientelisme, al bu-rocratisme i a la inoperància. Parlar,doncs, de protegir i desenvolupar allò queés de l’interès públic (com ara l’educació,la sanitat, la informació...) en una societatavançada del segle XXI suposa rebutjar quela informació i el coneixement siguinvedats i/o simplement comercialitzats,tant pel seu valor d’ús (social i estratègic)com per les possibilitats d’intercanvi grà-cies a les TIC. És similar a permetre, perexemple, patentar software, ja que, enllocd’un simple programa, s’està patentant unnou llenguatge que, com a tal, és un pa-trimoni de la humanitat (tant com algunsmonuments, perquè bona part dels mo-numents culturals del futur ja no seranmaterials, sinó virtuals; no seran pedres,seran bits).

En aquest sentit, el concepte d’allò queés públic, en l’actual societat, està can-viant, com han palesat diferents teòrics dela filosofia, la sociologia, la ciència políticao l’enginyeria de telecomunicacions. (Unfet recent important i esperançador va ser,el desembre de 2002, la declaració/reco-manació d’un comitè francès –com a re-sultat d’un estudi d’experts encarregat pelgovern conservador– que equiparava latelevisió pública amb altres serveis (pú-blics) obligatoris, com ara la sanitat ol’educació.) No obstant això, el debat alcarrer sobre aquesta qüestió és encara moltincipient en els moviments socials i en lesagrupacions ciutadanes, i aquesta man-cança dificulta la innovació d’alternatives,tot reproduint-se sovint reivindicacionsque, malgrat poder ser correctes, no s’ajus-ten a un món globalitzat i a una culturamundialitzada. En aquest context, indivi-dus i col·lectius han de readaptar-se, en lesseves accions i lluites, buscant noves estra-tègies. Sense flexibilitat i capacitat de ma-niobra és fa molt difícil de respondre ade-quadament als reptes de la nova societat iaixò fa que les respostes socials, massa so-vint, vagin a remolc dels manaires mun-dials o locals i, en conseqüència, siguintitllades –de vegades amb raó– de conser-vadores i de regressives. Cal que els movi-ments progressistes reformulin les sevesanàlisis i accions comunicatives. I en l’àm-bit glocal, també, perquè és el nou terrenyde confrontació entre globalitzadors iglobalizats. Aquesta és la raó perquè elspoderosos ens facin creure que no tenimres a fer aquells que volem una altra glo-balització, quan afirmen que el món ésmou ara a escala planetària. Això, però,emmascara que el patiment (la fam, laguerra, la tortura, la manca de drets...),

124com el nostre gaudi –fins i tot aquell queés digital: la nostra quotidianitat, en defi-nitiva– estan perfectament localitzats enun temps i un espai brutalment reals, gensvirtuals.

Justament per tot això calen propostesintegradores (de grans majories plurals,amb el bé comú com a denominador i noa com a frase buida, perquè no oblidemque la massificació cultural al segle XX vasuposar una democratització revolucionà-ria), però alhora alternatives originals(adequades a la nova realitat, real i virtual)per tal que els depredadors locals o globalsno s’avancin sempre a l’ocupació/usur-pació (prevaricació) de l’espai i del tempspúblics; en el terreny que ens ocupa, deltemps i l’espai plusmediàtic (tot el que–reiterem– vivim en, amb, a través de, pera... els mitjans de comunicació). Igual-ment ens cal habilitat, rapidesa i art per fernostres, de la ciutadania, aquelles solu-cions pràctiques que el mercat de les TIC

posen –però pagant, és clar– al nostreabast. Perquè algunes d’elles poden serreaprofitades en benefici de la participa-ció, la deliberació, la democràcia activa.No són els partits ni les corporacions els oles que ens han de dir què hem de votar ode comprar, què hem de fer, sinó que hemser de ser els ciutadans (amb les diversesformes d’organització o d’associació)aquells que hem de dir què volem d’ells id’elles. I no han de fer-ho amb el seumàrqueting trucat, sinó amb les nostresmaneres i formes d’expressió –tant amb lesantigues com amb les noves que facilitenles TIC– per tal de marcar-los les pautes,encara que només sigui pel poder querepresentem en tant que força de consumelectoral o de poder adquisitiu.

Així doncs, els mitjans glocals –aquellsque vulguin i puguin– poden tenir unpaper protagonista important en el segleXXI, per a la qual cosa han de replantejar-se críticament i imaginativa, innovadora-ment, el periodisme cívic de qualitat. Enaquest sentit, i en l’àmbit micro i meso co-municatius, cal vertebrar una xarxa decooperació de mitjans compromesos –amés de crear-ne de nous– amb aquesta no-va manera d’entendre i de practicar la co-municació que apostin tots plegats, i elsquals puguin ocasionalment i amb temesclaus coordinar-se, per una informacióglocal i cívica defensora dels drets humansno només en un sentit formal, sinó ambtotes les conseqüències pràctiques (econò-miques, socials, culturals, polítiques, me-diambientals) que l’escala global/local im-plica. ❐

125

En un article publicat a Serra d’Or elgener de 2000, Ernest Lluch resumia elstres horitzons, trinxeres en deia ell, que elsaustracistes catalans, valencians, mallor-quins i aragonesos tingueren al davant enla cruïlla de la història que va representarla guerra civil de Successió i el períodeposterior: lluitar per «mantenir l’Espanyaplural [...], agrupar els territoris de la Co-rona d’Aragó amb els forals bascos i navar-resos sota la protecció de l’imperi austríac[...], i la tercera possibilitat en ordre de-creixent, la república catalana». Més d’unarrufarà el nas amb la comparació que arafaré. Però no cal descartar que, davant elsegle XXI, valencians, balears, catalans –iaragonesos, per què no–, ens enfrontemnovament amb aquest dilema i hem de triard’alguna manera, i si més no en l’esfera delcompromís moral i l’embranzida personal,algun d’aquests tres camins. No hi ha Fe-lip V –tot i que algun dia n’hi haurà un VIque esperem distint al seu avantpassat–,però sí que continua ben viu l’intent dereduir a una mateixa i única concepcióneocentralista la forma d’articular l’estat.

L’eix mediterrani o la revenja austracistaUn nou context per a les relacions catalanovalencianes

Josep Vicent Boira Maiques

Josep Vicent Boira Maiques és professor de Geografia ala Universitat de València i director acadèmic de laCàtedra Ignasi Villalonga. Recentment ha publicatEuram 2010. La via europea (Premi Joan Fuster2002).

Davant aquesta situació, no seria arriscatsuposar que novament se’ns dibuixenaquelles tres possibilitats, ara convenient-ment reformades, però excitades per laimaginació geopolítica i per la realitateconòmica europea.

Per una part, la possibilitat de cons-truir una Espanya plural a partir de laideologia federal. És sens dubte la visióque defensa Pasqual Maragall en el seuúltim llibre, del qual parlarem tot seguit.Carregat de confiança i de bona fe, el líderdels socialistes catalans aspira, molt en lalínia del mateix Lluch, a reconduir Espa-nya cap a un estat respectuós, hàbil i geo-políticament plural. Tot just el que no és,ni ha estat mai si més no en els últims tres-cents anys. La proposta de Maragall té unamúsica que sona bé però no deixa de serun poc beatífica. Per què demà sí i ahir no?Zapatero és distint a González? Potser sí,però estarà d’acord Maragall que haurà defer servir més arguments que la promesad’un món millor per a convèncer a moltsde les virtuts d’aquesta primera opció. Elsvalencians recordem massa bé aquell pe-ríode de la història (1977-1992) que Ma-ragall enalteix fins a l’extrem per a defen-sar la reedició d’un temps semblant enel futur. Potser per a Catalunya fóra unbon moment, per als valencians, no tant.Coneixem la cara amarga d’una Espanya

126pèrfida representada per Abril Martorell icompanyia.

Una segona opció passaria per oblidarEspanya –adéu Espanya!–, i centrar-se enrevifar el vell projecte austracista d’una viadirecta amb Europa. Interprete que unllibre, també tot just publicat, d’AntoniVives, un polític de la nova generació deCiU i secretari de l’últim govern del pre-sident Pujol i del primer d’Artur Mas, ensofereix aquest camí. Catalunya i el PaísValencià conformen el «nucli dur» d’unaregió econòmica que mira cap a Europa,que busca raons en el seu procés de cons-trucció i delegació de poder regional i queno està tan lluny d’aquell projecte austra-cista de situar-se sota l’imperi austríac, arasubstituït per la Mitteleuropa renascudasota la direcció del Deutsche Bank, com enaquell temps va voler estar sota l’ombraprotectora dels Hannover. La realitat ésque no estem tan lluny d’aquesta situació.Fet i fet, anàlisis recents d’alguns econo-mistes mostren com el gran triangle his-pànic conformat pel País Basc, Navarra, laRioja, Aragó, Catalunya, el País Valencià,les Balears i Múrcia conformen un, o mi-llor dit, l’espai exportador de l’estat, obertcap a Europa i, sense cap mena de dubte,la principal font d’ingressos, de capitalit-zació i d’estalvi de l’economia espanyolajustament per la seua obertura exterior.No casualment, quasi tots ells són territo-ris «forals» o satèl·lits dels forals (recordemara el provocatiu títol del mestre Rosselló:«Múrcia, un país català frustrat»). L’èxitdel model econòmic, que ha defensat enaquesta mateixa revista Francesc Roca,més l’obertura europea és la revenja aus-tracista feta realitat tres-cents anys després!

La tercera opció, aquella mena de re-pública catalana materialitzaria –diguem-

ho clar–, la pitjor, al meu entendre, de lesopcions, si més no per als valencians i con-sidere sincerament que també per als cata-lans. Catalunya diu adéu a Espanya i adéutambé al País Valencià, cerca el seu futurdins de les fronteres «autonòmiques» quel’estat li ha concedit, en una reducciósuïcida del seu àmbit geopolític propi,lluita per fer-se un lloc en l’Europa futuramitjançant les comparances amb Llom-bardia o Baden-Württenberg i resta im-mune a la temptació de projectes «regio-nalistes» pròxims i de base geogràfica ieconòmica veïnal. Cal dir que ni Vives niMaragall defensen explícitament aquestatercera opció. I això és una bona nova perals valencians.

Tot i això, i malgrat aquests dos testi-monis selectes, continua existint en la so-cietat catalana una temptació aïllacionista,una mena d’introspecció buscada, un de-sig de mesurar-se amb Madrid des de lasolitud d’un ideari romàntic de la seuarealitat. Un llibre recentíssim que recullvint-i-tres intervencions de professionals ipolítics catalans sobre el debat de les in-fraestructures de Madrid i Barcelona n’ésuna prova.

Aquest llibre desenfoca greument laqüestió. Barcelona o Madrid és un dilemafals. Quan des de Madrid es diu Madrid,diuen Madrid però també Castella-LaManxa o Castella i Lleó perquè totes elles,de forma indestriable, conformen unaregió econòmica i demogràfica de primeramagnitud en la península Ibèrica. No de-bades els fluxos per carretera, per exemple,entre la comunitat de Madrid i la de Cas-tella-La Manxa són els més importants dela península i això, que beneficia Madrid,té un reflex institucional en les actuacionsde l’estat en carreteres, en entrades i eixi-

127des de la ciutat, ferrocarrils, etcètera. Així,quan el Ministeri de Foment declara estardisposat a finançar al cent per cent duesestacions de l’AVE a Toledo (dues!, que esdiu prompte) i en canvi no vol pagar uncèntim d’euro per soterrar les vies de l’altavelocitat al seu pas per l’Horta Sud o perals accessos als aeroports de Manises ol’Altet, no fa sinó traduir a accions concre-tes una geopolítica pròpia que té Madridcom a centre i articula una regió econòmi-ca més àmplia. Ben bé que saben allà quèvol dir Madrid! En canvi, a la capital cata-lana s’entesten a caure en el parany –o en-sopegar dues, tres o quatre vegades en lamateixa pedra– de parlar de Barcelonadient Barcelona o, a tot estirar, Catalunya.Sol ser estrany que allà posen també en labalança la regió econòmica que articulaCatalunya amb el País Valencià, les Balearsi Aragó, tan real o més que el conjunt cas-tellà. Però sols reivindicant aquesta realitateconòmica, Barcelona podria fer veureque es troba dins d’una regió dinàmica iintegrada que necessita inversions en car-reteres, en comunicacions i en transports.D’aquell llibre, a més de reprovar que enla pàgina 238 Francesc Xavier Ventura (iel cite per a vergonya seua) encara ano-mene els valencians –supose que amb elsmurcians per mig–, el «Llevant espanyol»,trobe destacable la contribució de JoanTrullén que encerta plenament en la filo-sofia a seguir –els contactes en xarxa, laregió polifuncional i plurinodal–, tot i quees quede curt en l’escala a abastar peraquesta nova de pensar el territori: sols, ailas!, Catalunya. Qüestió d’escala que, enaquest cas, fa la cosa. L’escala.

Pasqual Maragall té una frase al seuúltim llibre que resumeix bona part de ladiscussió d’aquestes línies. Diu: «No han

canviat els problemes, ha canviat l’escalaamb la qual aquests problemes s’enfo-quen». Això és aplicat a temes com la ga-na, la guerra, la misèria, les religions en-frontades... i té una clara derivació lògica:els problemes s’han de tractar des de l’es-cala adient, que, en aquell cas concret i perals exemples esmentats no pot ser altra quela mundial i des de la perspectiva multila-teral. La globalització ha comportat, entrealtres coses, una major sensació de proxi-mitat física i espiritual als problemes delmón i ens ha fet conscients de les reper-cussions de tota mena que aquells podentenir en la nostra vida, per molt allunyatsque pensem que ens trobem. I dit així,sembla una veritat prou irrebatible.

Ara bé, fem la prova d’aplicar aquellprincipi tan ben enunciat a altres àmbitsde la nostra existència. Que l’afirmacióhauria de funcionar a escala mundial, nohi ha dubte. I sembla que funciona, malque bé, també a escala local. Avui, unagran part dels problemes que pateixen po-bles i ciutats són els mateixos que fa unsanys, des de l’habitatge fins a l’educació,de la salut a la cultura, del transport a lagestió de residus, però ha canviat la formai l’escala a l’hora d’enfocar-los, en partperquè han multiplicat el seu volum, peròen part també perquè hom s’ha adonat dela impossibilitat de tractar-los portes en-dins. Per això han nascut organismes me-tropolitans, mancomunitats o comarques,justament per a fer front als reptes de lamobilitat urbana, del consum d’espai, del’ordenació de processos econòmics i terri-torials, del transport i de la gestió de l’ai-gua, conscients de la petitesa de la majorpart d’ajuntaments a l’hora d’enfrontar-sea aquells problemes. També, doncs, fun-ciona en aquest àmbit. I sembla que és un

128principi també eficaç i vàlid per a l’escaladels estats. La Unió Europea té, entre al-tres funcions, la d’enfrontar-se a vells pro-blemes a partir de la superació de les ac-cions unilaterals. Però en aquest repàs deles escales de govern, ens en falta una: l’es-cala intermèdia o regional. I quan dic «re-gional», demanaria que s’interpretara laparaula tal i com s’entén a Europa, és a dir,com un concepte que fa referència senzi-llament a una realitat administrativa i po-lítica emergent que comparteix protago-nisme amb els estats.

Pense que un dels treballs més impor-tants que tenim per davant consisteix aanalitzar precisament la relació que hi haentre els vells problemes que ens afecten iles noves escales amb què han de ser abor-dats. Això que a tothom li pot semblarencertat en altres àmbits, també s’hauriad’aplicar als problemes que ens afecten noja en la nostra condició d’éssers humansdel planeta, sinó en la nostra consideració–més íntima i personal–, de valencians,catalans o balears. No sé si Pasqual Mara-gall, quan va escriure aquella frase, voliaarribar tan lluny. Trobe que és una propo-sició amb moltes derivacions, massa fins itot per a la política de curta volada a quèestem habituats. I per una raó fàcil d’en-tendre. Canviar d’escala no vol dir que totcontinue igual. Al contrari.

Els geògrafs clàssics tenien inscrita unaasserció en la imaginada capçalera de laseua trona professional. Certament entenen massa, però una n’és la següent: totcanvi d’escala a l’hora d’abordar un pro-blema territorial comporta necessàriamentun canvi en el nivell d’anàlisi i això con-dueix també forçosament a un canvi en elnivell de conceptualització. No és debadesque els geògrafs clàssics –com qualsevol

clàssic–, perduren en el temps. La trans-cendència (conscient?) de la frase de Ma-ragall és molt gran. Agafe, per exemple, ellector l’escala catalana com a base de lesanàlisis econòmiques, geogràfiques, ter-ritorials, empresarials, d’infraestructures,ambientals, culturals o lingüístiques i elsresultats –i els conceptes que se’n deriven–,podran ser totalment distints als queapareguen a l’hora de treballar agafantl’escala de, per exemple, l’eix mediterrani.No dic que necessàriament haja de seraixí, però tenim moltes possibilitats que síque passe. És més, podríem tenir la sor-presa que allò que sembla oportú i neces-sari a l’escala local podria ser negatiu ocontraproduent a l’escala conjunta.

Aquesta és una novetat que mereix unacerta atenció si la relacionem amb allò quehem definit com la «geopolítica de proxi-mitat» del País Valencià i de Catalunya, ésa dir, la possible relació entre ambdues so-cietats dins d’unes coordenades econòmi-ques, geogràfiques i territorials determi-nades. En un comentari anterior sobrecinc llibres que reflexionaven sobre el fu-tur del Principat, publicat en aquesta ma-teixa revista, vam convenir que gairebétots obviaven el tema valencià, fins i tot enel tema de la llengua. Estàvem presents apoques planes i quan hi érem, millor ha-gués estat no estar-hi.

Amb un poc de voluntarisme podeminterpretar que la frase de Maragall sobrel’escala traspua una nova forma d’entendreles relacions de proximitat que hem depracticar entre catalans i valencians. Tantde bo fóra així! Els llibres de Maragall i deVives són projeccions –més o menysreeixides– d’allò que Catalunya hauria deser en els propers anys. És ben cert que ca-dascú ofereix una solució distinta al pro-

129blema que plantejàvem en començaraquest escrit: el de l’escala. Però també ésveritat que tots dos estan d’acord en al-gunes coses, com veurem més endavant, iuna de les no menys importants és que decara al segle XXI, l’escala estrictament auto-nòmica –la perspectiva, doncs, exclusiva-ment catalana o valenciana o balear–, noserà suficient per a resoldre tots i cadascundels reptes que les societats respectivestenen al davant. A mi em sembla una grannovetat. Pensar en clau d’eix mediterraniper a parlar d’infraestructures, de finança-ment o de mercat laboral a Catalunya noés una cosa que un puga escoltar o llegirmassa sovint. Carregar la sort en el temade l’economia i de les necessitats mate-rials de les societats catalanes i valencianesa l’hora de parlar de les seues relacions noés una perspectiva massa estesa, per des-gràcia, entre nosaltres, si més no, enaquests últims anys... En els últims anys.Que bé ens vindria en aquesta tasca urgenti necessària de recompondre relacions, re-cuperar algun clàssic!

I heus ací que el recull d’articles quel’Ernest Lluch va publicar a Serra d’Or en-tre el 1960 i el 2000 reeditats conjunta-ment ens ve com anell al dit per enfrontaraquesta feina.

Una de les virtuts que em criden mésl’atenció de les persones és la seua intuïció,que aplicada al món intel·lectual vol dir lacapacitat de preveure i avançar-se a la rea-litat que l’envolta i comprendre amb pocsindicis –de vegades sols amb petits de-talls–, cap on van o cap on han d’anar lessocietats. L’Ernest Lluch em sembla quetenia aquella intuïció. Rellegir alguns delsseus articles avui –sobretot els de finalsdels seixanta i principis del setanta–, ésadonar-se de la capacitat suggeridora i lú-

cida de Lluch, si més no del Lluch delsanys de la dictadura.

L’oportunitat de poder llegir els arti-cles, històrics ja, de Serra d’Or de Lluch undarrere l’altre i ordenats per grans temes ésun exercici recomanable. La seua inclina-ció valenciana apareix clarament marcadaen l’índex, doncs l’editor ha decidit ambbon criteri dedicar al País Valencià un delscapítols que aixopluguen els distints arti-cles. El que cal dir és que, personalment,he trobat molt més material de reflexió enarticles esparsos i en una lectura transver-sal del llibre que no en els que conformenaquell capítol. És una recomanació, espe-cialment als valencians, a llegir el llibresencer.

Repassant els articles d’aquest recull uns’adona que la intuïció de Lluch estava solsa l’alçària de la seua clarividència a l’horade jutjar la relació entre valencians i cata-lans. I jo en destacaria algunes idees fran-cament suggeridores per al seu temps i queno han perdut ni un xic d’actualitat. Ve-gem-ne algunes.

El 1966, destacava la importància quepodria tenir per a les economies d’aquestariba de la Mediterrània el projecte patro-cinat pel Banc Mundial el 1962 d’unanova autopista de peatge pel litoral, entreFrança i Alacant i com podria variar lageopolítica local aquesta nova infraes-tructura.

El 1968, es feia ressò de la publicació ala revista madrilenya Desarrollo, connec-tada amb organismes oficials del règimfranquista, de la reunió que havien man-tingut a Barcelona les cambres de comerçde les zones catalanobalear «i de Llevant»per tractar de diversos problemes econò-mics de llurs demarcacions. I continuaLluch «l’agenda de problemes discutits

130fou realment densa. Hi destacaven: els as-pectes de l’obertura de l’autopista de Lle-vant en l’aspecte socioeconòmic, qüestionsinfraestructurals derivades de l’amplada devia espanyola, carretera de Tortosa a Fran-ça per la Vall d’Aran, i aprofitament de laplanta de gas natural de Líbia a Barcelonai de la central nuclear de Vandellòs».

El 1969, ja advertia de l’existènciad’una armadura urbana conformada perparells de ciutats (Tarragona-Castelló, Va-lència-Barcelona) que podria ser la based’un «continuum humà i econòmic quetindria la seua sortida a través del Rosselló,a Europa».

El 1970, comentava la publicació d’unllibre titulat Le Roussillon au coeur d’unagran ensemble euro-mediterranéen, editatper la Cambra de Comerç de Perpinyà, ihi incidia en la seua importància per a l’ar-ticulació d’un espai econòmic nord-occi-dental entre França i Espanya i en la con-sideració de cruïlla de camins que tenia elRosselló «entre el Llenguadoc i Aquitània,i encara el Mercat Comú amb els PaïsosCatalans». Per cert, paga la pena repro-duir, com va fer Lluch al seu article fatrenta-tres anys, un fragment del secretari,aleshores, de la institució Yves Hoffmann,de cognom no massa català per cert, queno ha perdut actualitat, tot i el canvi decontext: «Rossellonesos i catalans noposen en qüestió la solidesa i la sinceritatdels lligams que els uneixen a França iEspanya, simplement consideren com unaparadoxa que a l’hora en què és construïdal’Europa de les pàtries siguin contradits elsretrobaments de dos països dels qualsl’entesa humana, intel·lectual i econòmicatroba justificació tant en les raons senti-mentals com en les de la simple raó».M’agrada especialment aquesta apel·lació

a combinar els sentiments –via, per cert,sobre la qual s’ha fonamentat bona part del’argumentari favorable a una entesa cata-lanovalenciana–, i la raó, entesa com unaanàlisi freda i racional de les necessitatsmaterials i tangibles de les societats res-pectives, potser l’única forma de cimentarunes relacions acceptables entre valenciansi catalans.

I és d’una clarividència absoluta unarticle que sols per ell justifica comprar elllibre. Publicat el gener de 1970, portavaper títol «Reforma econòmica regional iuna certa por». L’article és premonitori delque havia de debatre’s anys després, fins itot, del debat que avui, Maragall i Vives–cadascú des de la seua talaia política–,ens plantegen. I ho és, si més no, per tresraons.

En primer lloc, aquell article informa-va de l’aparició a tota Europa de la «revo-lució regionalista», explicant tot seguitcom aquesta es fonamentava en una refor-ma econòmica de base regional. I heus acíque posa el dit a la nafra quan escriu: «Enaltres paraules, ha estat la necessitat d’a-daptar millor les polítiques econòmiquesa la realitat que ha fet veure la ineludiblenecessitat de tenir en compte la variableespai i per tant la necessitat de regiona-litzar i descentralitzar unes polítiques finsara aplicades unitàriament a tot el territoride l’estat». La consideració de la «regió»com una unitat econòmica de primeramagnitud, l’ocàs dels estats i la necessitatde fer una ullada detinguda a la realitatespacial –geogràfica i econòmica–, delsterritoris, em semblen tres aspectes cru-cials que se’ns albiren també en el camícap al segle XXI i que ja Lluch va intuir.

La segona raó absolutament recoma-nable a l’hora de valorar aquest article fa

131referència a un debat essencialment català,però aplicable també al cas valencià: comconciliar la imprescindible regionalitzacióeconòmica amb la permanència d’uns fetsdiferencials propis. Lluch, aquell llunyà1970, es feia ressò d’un fet que ha com-plicat extraordinàriament la idea d’un eixmediterrani i que encara entrebanca, simés no mentalment, la possibilitat d’arti-cular un territori econòmic conjunt. Apropòsit d’això escriu: «A Catalunya, ma-lauradament, no crec que aquests dos cor-rents –el que proclama la necessitat de laregionalització econòmica i el que afirmala permanència d’uns fets diferencials–,hagin pogut fondre’s en un de sol. Els in-tents [...] han estat parcials i fets, em sem-bla, al marge de la plataforma que ocupenels més explícits defensors del segon cor-rent» i rebla el clau amb una frase de plenaactualitat: «Entre aquests hi ha hagut unaposició que ha vist en tota reforma regionalun perill de regionalismo bien entendido oun “parany de la tecnocràcia”. Aquestaposició tancada –que exagerant un xic, po-dríem anomenar historico-culturalista–,es fonamenta en uns plantejaments doc-trinals heretats del passat [...] i en perju-dici dels valors positius que defensen, noarriben a les noves generacions. Aquestaactitud (prou general bé que calgui es-mentar excepcions com la de Vicent Ven-tura) ha tingut, em sembla, una baixaeficàcia perquè sovint està basada en pactestàcits i en la reivindicació lingüísticaexclusiva».

Al meu entendre, el paràgraf clava l’as-sumpte que ens preocupa. Un cert cata-lanisme, especialment el provinent delsector nacionalista, ha vist sempre qualse-vol debat sobre regionalisme econòmic (ila idea d’un arc mediterrani potent entre

les Alberes i Alacant ho és, no ens enga-nyem) si no com una amenaça, sí com unentrebanc a la constitució d’una naciócatalana com cal. Fet i fet, encara obser-vem un cert mal costum en aquells cerclespoliticointel·lectuals que es materialitza enuna introspecció massa profunda i un certaïllament del catalanisme més clàssiccombinat amb una dèria per tractar ambMadrid de forma exclusiva i bilateral elsproblemes materials que afecten el Prin-cipat. El debat recurrent entre Madrid iBarcelona és un exemple paradigmàticd’açò que dic.

Aquell article de 1970 d’Ernest Lluchfinalitzava amb una tercera consideraciótambé de gran actualitat. Novament la cla-rividència respecte a allò que avui consti-tueix la política actual del govern centralen matèria autonòmica. Fent-se ressò d’untext del Grup Rossellonès d’EstudisCatalans (GREC), escrivia Lluch: «Sabemprou i massa que d’una reforma econò-mica en pot sortir la figura d’un virrei, oun nou sistema que, com diu el GREC dePerpinyà, concedint a les regions un poderde gestió en amplis dominis de la vida ad-ministrativa, econòmica i social, deixariasempre el problema cultural sota la vigi-lància suspicaç d’un ministeri ferotgementlligat al centralisme parisenc». Ves per onque, trenta-i-escaig anys després, aquestaidea d’ampla descentralització –gairebésols descentralització–, de la despesa no-dreix la base del sistema autonòmic espa-nyol, encara ben lluny d’un autèntic auto-govern. Organitzades com a senzilles ocomplexes unitats de despesa, les comu-nitats autònomes no sols tenen barradala possibilitat d’acords de cooperació i col-laboració entre elles, sinó que tenen pro-hibida qualsevol veu particular que puga

132exposar a Europa les seues necessitatspròpies. Descentralització administrativa,doncs, però recentralització cultural, iden-titària i economicomaterial. Cap ni unaconcessió a la geopolítica pròpia.

En definitiva, la virtut d’aquell articlees resumeix en tres idees importants i deplena vigència: l’emergència d’un regiona-lisme econòmic respecte al paper centraltradicional dels estats; la compatibilitatabsoluta entre aquest enfocament econò-mic i l’afirmació de la identitat nacionaldels participants i, per últim, la crítica almodel descentralitzador de despesa i noautènticament delegador de poder.

Anys després que Lluch posara da-munt la taula aquests temes, les coses sem-bla que van canviant a poc a poc. És totun símptoma que el llibre d’Antoni Vives,que té per objectiu reflexionar sobre elfutur de Catalunya, s’inicie amb una citadel «nostre» Joan Francesc Mira. Les sisplanes dedicades a l’euroregió de l’arc me-diterrani –en açò guanya de llarg al deMaragall–, en són un altre. Benvinguts si-guen, sobretot si, com sembla, estem da-vant un llibre generacional, és a dir, expo-nent d’una forma de concebre la políticaper una nova fornada de polítics catalans.Encara queden coses per polir. Barcelonano serà ben bé la capital –si més no única iexclusiva–, d’aquesta regió econòmica,com diuen Vives i el mateix Maragall. Lacosa no va per ací i com més aviat aban-donem les nocions jeràrquiques de l’espai–un reflex del model territorial espanyol,tot siga dit, que no d’altres europeus–, icomencem a pensar en sistemes urbanscomplexos i en xarxes polifuncionals moltmillor. Pense que la pròpia lògica de lacooperació econòmica, de la dinàmica ter-ritorial i empresarial –farcida de compe-

tències també i amb una economia valen-ciana francament dinàmica, amb els ets iuts que vulguem anotar–, farà que, toti ser els protagonistes els mateixos, la rela-ció s’haja de plantejar de forma diferent.

Antoni Vives té molta raó en una cosa:les comparances periòdiques amb Madridi el parlar tant d’Espanya pot ser l’excusaper no parlar de nosaltres mateixos i quandic nosaltres, dic de catalans, valencians ibalears. Sense esperar més, ja hauríem decomençar a parlar-ne. Si hem d’esperarque Espanya canvie potser trigarem massaa parlar. Els mateixos exemples aportatsper Pasqual Maragall a favor de l’Espanyaplural, un argument plenament acceptableen el camp sempre iridiscent de la teoriapolítica, esdevenen el seu principal retret.El repàs del creuament de cartes entre l’aviMaragall i Unamuno sobre la necessitatd’una Espanya més comprensiva ens potconduir a una certa fatiga mental. Encaranecessitem dir coses tan obvies? Durantquants anys més? Acabarà Maragall, el nét,creuant cartes entre amargades i compun-gides amb un Herrero de Miñón sobreallò que podia haver estat però que mai nova poder ser? Tornarà un nét de PasqualMaragall a repetir els planys dels seus ma-jors? Per altra part, fins a quin punt laconstrucció d’un estat plural pot descansaren la interpretació per un govern centrald’una llei de lleis ambigua i mal·leablesegons si dispose de majoria absoluta o re-lativa o depenent del tarannà del seu presi-dent? Alternativa massa fràgil.

Però més enllà del debat sobre aquesttema, Vives i Maragall estan d’acord en al-gunes coses: la necessitat de reformular elcatalanisme cap al segle XXI i de basar-lo enpropostes concretes menys ideologitzades,l’esterilitat de la síndrome Madrid, el re-

133forçament del context europeu en les so-lucions, la importància de l’eix mediter-rani en les polítiques pròpies, la necessitatde parlar amb els valencians... És un boncomençament que augura canvis. ❐

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

MARAGALL, Pasqual, Els orígens del futur. Planeta, 2002.VIVES, Antoni, Catalunya, entre la perplexitat i el somni,

Pòrtic, 2002.LLUCH, Ernest, Apunts sobre economia i cultura, Pòrtic,

2002.DIVERSOS AUTORS, Barcelona o Madrid? Angle, 2002.

Revifada del pensament humanista? Acotacions a pro-pòsit d’un cas singular. Adolf Tobeña

Poder i límits de la ciència. Josep Lluís BaronaUna derivació anòmala del racionalisme: impostures de

la ciència contemporània. Ferran Sáez MateuEl separatisme en la cultura científica. Jordi Mundó

DOCUMENTS

Els jueus i l’autoodi. Kurt Lewin

Vladimir Nabokov o el joc de la memòria. AlfredMondria

Ciutadania i identificació política. Apunts per a unmodel d’anàlisi de la societat catalana. Salvador Cardús

Cap a on hauria d’anar l’economia catalana? FrancescArtal

Universitat, societat i poder polític. Josep Guia

L L I B R E S

Terry Pinkard: Hegel. Una biografía. Vicent RagaAlfons Cucó: Roig i blau. La transició democràtica valen-

ciana. Agustí Colomines i Companys

España científica i altres vaixells errants. Miquel BarcelóLes fragilitats identitàries del País Valencià. Alfons Cucó

CIÈNCIA I CONEIXEMENT HUMÀ

Humanisme, ciència i sospita. Josep Lluís PradesCent cinquanta anys eran suficients? Juli Peretó

Núm. 11 — tardor 2002

134

Vull parlar d’un llibre que no existeix;que només existeix, com el seu protagonis-ta, per un esforç de fe i de voluntat. Es ti-tula Il cavaliere inesistente i el narra unamonja que es diu sor Teodora i que tam-poc no acaba de ser una monja.

I és que, en realitat, el llibre no existeixcom el còdex amb mapes, fins i tot mi-niats, que aquesta monja diu compondrequan narra la persecució dels seus perso-natges; de fet, en la seua no existència, nitan sols no-existeix per ell mateix: l’autoraafirma que el compon al seu convent coma penitència i «seguendo su carte quasiilleggibili una antica cronaca».

Ara, també jo inexistent i lector peni-tent d’allò quasi il·legible, com a autord’aquest assaig hauré de buscar i trans-criure o desenvolupar ací els meus subrat-llats i les meues anotacions al cos i al mar-ge d’aquell infòlio inexistent, verbal però,de sor Teodora.

�

Si bé el punt del mapa d’Europa oncomença la història d’aquest llibre se situapossiblement a terres que més tard seriencatalanes, no són els límits de l’idioma (del’italià al català, de l’original a la traduc-ció/interpretació; malgrat que alguna cosacaldrà dir dels combatius torsimanysd’aquest llibre) el meu punt de partida,sinó els del llenguatge.

Salvador Company

Salvador Company (València, 1970) és escriptor i traductor.Ha publicat el recull de contes El cel a trossos (Empúries,2001) i la novel·la Voleriana (Empúries, 2002. PremiDocumenta 2001). Ha traduït al català autors comara Oliver Sacks, Denis Guedj i Pierre Vidal-Naquet.

El mapa en la pàginai el llibre inexistent(Inscripcions literals en Il cavaliere inesistente)

l’arte di scriver storie sta nel saper tirar fuori da quel

nulla che si è capito della vita tutto il resto

ITALO CALVINO

D’Amor ho dich, qui·m trenqua lo pensar

que per null temps seré per vós amat,

e per açò yo·m trob desesforçat

car tot assaig se causa d’esperar

AUSIÀS MARCH

135Hi ha un moment que, superada per la

quantitat i qualitat dels esdevenimentsque ha de narrar i conscient de la seua afi-ció a la digressió, sor Teodora declara que«meglio sarebbe, per aiutarmi a narrare, semi disegnassi una carta dei luoghi» on esdesenvolupen les històries. Dit i fet. Peròcom –cal preguntar-se–, si de fet no es dei-xa mai de traçar itineraris amb lletres? Unaresposta possible és que la materialitat dela pàgina –aspecte recurrent en la seua di-gressió prèvia–, com la de l’armadura delprotagonista de Il cavaliere inesistente, fade suport d’allò que existeix no existint.Almenys, no només existint com a tal ar-madura, com a tal pàgina; i alhora, però,només com a tal armadura i com a tal pà-gina: ni que siga amb les línies negres so-bre fons blanc que hi dibuixen un mapa oun escut.

El llibre comença amb Carlemany pas-sant revista als paladins de França i tro-bant-se’n un amb immaculada armadurablanca que, en alçar-se la visera per a mos-trar la cara a l’Emperador, només aconse-gueix mostrar un negre buit. A la pregun-ta d’aquest de com s’ho fa per prestarservei a l’exèrcit sense ser-hi, el cavallerrespon: «Con la forza di volontà [...] e lafede nella nostra santa causa», respostaque, és clar, plau molt al vell Carlemany.

Qui és aquest cavaller inexistent, si ésque «qui» i «és» són paraules escaients enaquest cas? El seu nom, com diu ell mateixa Carlemany quan aquest li’l pregunta, ésAgilulf Em Bertrandí dels Guildiverns idels Altres de Corbentraz i Sura, cavallerde Selímpia Citerior i Fes. El primer queve a esment en escoltar-lo és que aquestcavaller, a banda d’armadura, és tot nom,des del principi a la fi: «Il mio nome è altermine del mio viaggio», declara Agilulf

quan ha hagut de deixar l’exèrcit imperialper a provar que mereix el seu nom de ca-valler, el qual Rambald cridarà inútilmentcap a la fi del llibre quan el buscarà pelbosc on aquest ha desaparegut; molt abans,la narradora ha explicat que en aquellstemps confusos en què té lloc la seua his-tòria, la voluntat i la consciència d’algunsno s’utilitzaven, ja que aquests no feienres, de manera que ambdues, com el vapord’aigua, es condensaven fins que trobavenun nom i un grau de l’escalafó vacants –iuna armadura lliure– on ploure, i se n’em-paraven. En poques paraules: en aquellaEdat de la història de sor Teodora, un queno fos ningú es podia fer un nom amb elsseus fets, començant pel fet mateix de co-mençar a existir gràcies al nom... I siaquests fets es demostraven falsos, podiadeixar de respondre a aquest nom.

Aquest esforç de voluntat i de fe, comel nom i l’armadura que en són l’efecte i lacausa, s’han de mantenir constantmentintactes, com la virginitat en les donzelles:«Agilulfo, lui, aveva sempre bisogno disentirsi di fronte le cose come un muromassiccio al quale contraporre la tensionedella sua volontà, e solo così riusciva amantenere una sicura coscienza di sé».Aquesta mena d’existència fa d’Agilulf elsoldat perfecte; una perfecció tan inhuma-na que el fa antipàtic a la resta de soldats ique, en canvi, fa que Bradamant, la dona/cavaller, s’enamore d’ell. Perquè Agilulf ésla freda netedat blanca de la pura normaquan aquesta esdevé un fi en ella mateixa;quan, literalment en el seu cas, esdevél’única raó de l’existència. És així que elcavaller inexistent menja exquisidament:executa un joc virtuós amb el menjar, quetalla i disposa en el plat amb pulcritud iprecisió absolutes, com no podria fer cap

136altre dels paladins de França, tan brutals ifartons; però una vegada ha preparat elmenjar, òbviament Agilulf no se’l menja:ordena als servents que se l’enduguen. Ésaixí també que fa l’amor durant l’episoditan kafkià de la seua nit al castell de lasenyora Priscil·la: des del capvespre fins al’alba, Agilulf desplega amb virtuosismetotes les activitats preliminars del perfecteamant cortés; tanmateix, l’acte posteriorque les justificaria com a preliminars –elde l’amant carnal o drutz– òbviament noarriba (fóra Agilulf, per tant, l’exempleperfecte de l’enamorat que volia ser AusiàsMarch en molts dels seus poemes, ja queun amant així no existeix, com el mateixMarch demostrava no només amb elsseus dits).

Així doncs, l’existència conté l’inexis-tent, que només pot existir com a tal –és adir, de manera absolutament immaculada,sense cap ombra del pas del temps, coml’armadura d’Agilulf– oposant-se a l’exis-tent, a l’imperfecte o caduc, i buscant laidentitat perfecta i eterna amb ell mateix.De fet, com deia Benjamin parlant delmón de Kafka, el de Calvino en aquest lli-bre n’és un basat en lleis més o menys anti-gues i arbitràries, sense molta més justifi-cació que la seua promulgació i el seuacompliment consuetudinari; unes lleisencarcarades i una mica oblidades, comaquella armadura/cavaller anomenadaAgilulf. I això val tant per a les normes decortesia com per a les cavalleresques:1 apesar de totes les intendències que planifi-quen a l’estil administratiu l’estament mi-litar i les batalles, aquestes són un embolic,els cavallers de Carlemany uns terrossosgens cavallerosos i els de l’orde del SantGraal una colla d’il·luminats, una sectaque, en la seua rauxa mística, deixa que

«l’infinito amore del Gral» els faça caureen «ogni rilassatezza di costumi», i malgrataixò «pretendevano d’esser sempre puri». Ino sols purs, sinó merament instrumen-tals: són un cos de cavallers/monjos, unesarmadures humanes, corporals, on actuael terrible esperit del Graal canalitzat pelseu Elegit, el Rei del Graal. Heus ací, pertant, una altra forma d’existir en la inexis-tència; aquesta, però, relaxada i col·lectiva:la dels que han estat privats de la voluntatindividual.

Què, com és, doncs, Agilulf? És la ma-teixa pregunta que fan a Priscil·la les seuesserventes després de la nit d’amor. Ella no-més pot respondre: «Oh, Agilulfo»; és adir, l’exclamació i el nom: cap sentit, capsignificat que no siga idiosincràtic i mate-rial, perquè Agilulf és un híbrid d’individui armadura sense cos; ni tan sols és coml’Odradek kafkià en paraules de Benja-min: «la forma que adopten les coses du-rant l’oblit», sinó una figura commemo-rativa, neta i fosca, de l’oblit: la forma queadopta en la matèria l’oblit. Per contrapo-sició, la materialitat corporal gairebé abso-luta, que tot ho suporta, també té el seupersonatge híbrid en aquest llibre: l’escu-der d’Agilulf, Gurdulú, un home amb unrostre «in cui si mischiavano caratteri fran-chi e moreschi» i uns comportaments ons’amalgamen l’ésser racional amb l’irracio-nal i l’inanimat. Ara bé, el que no téaquest bon home és un sol nom, llarg ocurt; en té quasi tants com persones li’ldiuen («un uomo senza nome e con tutti inomi possibili», inclosos, és clar, d’híbrids:Gurdulú, Omobó, Martinzul, Gurdurú,Gudi-Ussuf, Ben-Va-Ussuf, Ben-Istam-bul, Pestanzul, Bertinzul, Martibó, Omo-bèstia, l’Animal de la Vall, Jan Paixàs, PerPeixuga, Boamolús, Carotun, Balingatxo,

137Bertel·la), perquè «é soltanto uno che c’èma non sa d’esserci» i que s’identifica ambqualsevol ésser viu o objecte fins al puntde pensar que ell l’és o en forma part id’actuar en conseqüència. Per tant, men-tre que Agilulf ha d’establir una compa-ració contínua, física, amb allò existent–fent-ho clar i ordenat– per a (no) existir,el seu escuder, l’home-amb-qualsevol-nom, s’ha de barrejar amb tot el quel’envolta, fins i tot el que no té consciènciahumana d’existir, per a (no) anorrear-se.

�

L’armadura tan blanca, eternament i mira-culosament impol·luta malgrat els treballsi els dies, és l’única part existent materiald’Agilulf (purament material a diferènciade la seua veu); i com a tal, doncs, ha depoder suportar, com la pàgina en blancque sor Teodora ompli parlant de la re-cerca de la veritat en les pàgines en blanc,qualsevol cosa o persona (recordem queun dels noms d’Agilulf inclou la paraulaAltres, en majúscula, i que el jove Rambaldn’heretarà i n’erosionarà l’armadura quanAgilulf desapareixerà). En aquesta histò-ria, l’armadura, exemple d’antropomorfis-me, és el suport material de l’amor de cer-ta dona i de la seua peripècia: a la fi de lanovel·la i d’aquest assaig veurem que, uncolp més, el nom fa l’ésser i l’ésser exigeixun nom, o dos.

Abans de continuar, però, cal deixarclara una cosa: no podem solucionar la(in)existència d’Agilulf dient simplementque es tracta d’una ficció, que com elséssers de ficció existeix i no existeix. Aques-ta possibilitat queda col·lapsada, si noabans, des del moment que el mateix Agi-lulf, per alliberar la –il·legítima– princesa

Sofrònia, es fa passar per una armadurasense vida; la qual cosa és, però no és.Agilulf és el que hi ha dins de l’armadura:una veu, una consciència, i al mateixtemps només pot ser el que s’hi veu i s’es-colta des de fora estant: l’armadura blancaimmaculada i immaculable, buida, i lesseues paraules. Agilulf és, doncs, una ma-terialització (meta)literària: una reflexiósobre els límits de l’existència (verbal); dela mateixa manera que aquest assaig vol-dria ser l’armadura de lletres que el com-ponen i, alhora, tot el que explica, tot elque té a dins, l’edifici anomenat Il cava-liere inesistente d’Italo Calvino (com sug-gereixen l’ordre i la grandària diferents deles seues inicials idèntiques: Il c. i. d’I. C.).Tot, el que es pot dir i el que no, com enuna mena d’incest narratiu que diu allòque fa, com és el cas d’un/a narrador/a«che tutto ciò che pensa gli si trasforma inquel che fa», com diu Calvino parlant delque ha fet en aquest llibre seu que, comveiem i veurem, aconsegueix dir el que famentre fa el que diu. Un incest, això sí,que té lloc només com a incest inexistent,com ara el de Torrismond i Sofrònia. Unincest aquest últim que només existiràdurant unes línies per al lector i, per sem-pre més, per a Agilulf.2 Perquè Agilulf,com no podia ser d’altra manera tractant-se del protagonista d’aquesta narració, éstan (in)humà que és un híbrid d’esperit imatèria, d’armadura i veu, de record i d’o-blit («une sorte d’hyperbole métaphy-sique», en diu Genette); un ésser d’unanaturalesa molt semblant –més abstracta,però, i simètrica– a la dels (in)oblidables ireflexius animals d’aquell món intermedide Kafka de què parla Benjamin.

�

138I ara, abans d’acabar, tornarem al comen-çament: el mapa en la pàgina, la pàgina/mapa:

Ora disegno, qui nel mare, la feluca. Lafaccio un po’ più grossa della nave di pri-ma, perché anche se incontrasse la balenanon succedano disastri. Con questa linearicurva segno il percorso della feluca chevorrei far arrivare fino al porto di SanMalò. Il guaio è che qui all’altezza del gol-fo di Biscaglia c’è già un tale pasticcio dilinee che si intersecano, che è meglio farpassare la feluca un po’ più in qua, su perdi qui, su per di qui, ed ecco accidenti cheva a sbattere contro le scogliere di Bre-tagna! Fa naufragio, cola a picco, e a stentoAgilulfo e Gurdulù riescono a portare So-fronia in salvo a riva (el subratllat és meu).

I tornarem, és clar, a l’acte performatiude l’esforç de voluntat i de fe d’Agilulf queno fóra res sense la seua armadura i el seullarg nom. Perquè, en açò, Agilulf i la nar-radora són iguals: ella construeix la his-tòria amb el seu mapa en lloc de descriure-la. Fa el que diu, literalment, com hodemostren els seus deíctics, és a dir, dientel que fa, constituint la clàssica figurad’una metalepsi de l’autor/a: el/la poetaprodueix els efectes que canta. Potser ditd’aquesta manera semblarà que la narra-dora fa el que vol, que pot fer qualsevolcosa, com abans quan ha dibuixat labalena i ha fet que es trobe amb el vaixelld’Agilulf camí de Berberia, però no és benbé així: arriba un moment que la marcaque ha fet en el mapa adquireix indepen-dència respecte del gest que l’ha feta, estorna un material –ratlles i dibuixos– queno es pot esborrar. Ens trobem, doncs,davant d’aquella inversió de la figura clàs-

sica de la metalepsi de l’autor que descriuGenette en Figures III: el que passa en ladiègesi n’afecta el narrador/a; el que passaen el llibre, l’autor/a.3 Blanchot, parlantde les diferències entre l’escriptor i el lec-tor en L’espace littéraire, explica l’origenfutur d’aquesta paradoxa retòrica quandiu que l’escriptor és despatxat de l’obraacabada, a la qual ja només s’hi pot acos-tar com algú que no hi té res a dir, perfor-mativament, en aquella obra; llavors, no-més la pot llegir. I només un altre, o ell entant que un altre, i en una altra obra podràtornar a dir/fer alguna cosa respecte d’això(com Calvino quan parla de la seua trilo-gia I nostri antenati en una nota del 1960;com jo mateix quan parle d’una obrad’aquella trilogia en aquest text); un altraobra de la qual serà autor i lector ja presenttot i que futur, alhora que és també lectorde la primera, fins que en acabar-la –inter-minablement, incessantment– descobriràque, com els cavallers d’aquest orde ambel Graal o Agilulf amb les coses clares,exactes i organitzades de què s’envolta,allò que ha escrit ja no li pertany, que maino li ha pertangut. És pur nom, pur món:una pura barreja, aliena, de performa-tivitat i materialitat. És la inexistència, laliteratura que és la lletra i alguna cosa mésa banda de la lletra: una reflexió sobrel’escriptura feta amb escriptura, la qual,no obstant això, sempre parla del que noés escriptura.

Diu Italo Calvino que quan escrivia Ilcavaliere inesistente «pensai allora di estra-polare questo mio sforzo dello scrivere fa-cendone un personaggio: e feci la monacascrivana, come se fosse lei a narrare, equesto serviva a darmi delle spinte piúriposate e spontanee, e mandava avanti ilresto». Això li permetia que la seua

139attenzione si spostasse dalla vicendaall’atto stesso dello scrivere, al rapporto trala complessità della vita e il foglio su cuiquesta complessità si dispone sotto formadi segni alfabetici [...] la storia della pennad’oca della monaca che correva sul fogliobianco [...] la monaca, la penna d’oca, lamia stilografica, io stesso, tutti eravamo lastessa persona, la stessa cosa, la stessa ansia,lo stesso insoddisfatto cercare.

Potser els personatges de Il cavaliereinesistente a banda de la narradora quemillor exemplifiquen aquesta voluntat del’autor són els torsimanys de les batalles:només amb ells, amb el seu discurs –tra-ducció més o menys encertada dels insultsi la resta de paraules que cristians i mu-sulmans s’adrecen, la qual determinarà elgrau d’acarnissament de la venjança–, es fapossible establir d’acord amb les normesels termes de la lluita cos a cos. Per tant,els intèrprets participen en la batalla coma combatents: «truppa rapida, d’arma-mento leggero, montata su certi caval-lucci». Participen en la lluita i ho fan,sobretot, amb la paraula, com l’autor i elnarrador i el lector i el narratari ho fan enla història narrada; patint-ne, com ells, elmaterialisme que se’n seguesca («la guerraè guerra, e ogni tanto qualcuno ci res-tava»), encara que els intèrprets no siguenl’objectiu dels cavallers ni tampoc siga fà-cil, per la seua rapidesa i la seua naturalesaesmunyedissa, encalçar-los i colpejar-los (amés, en caure morta la seua clientela,aprofiten aquesta rapidesa i la seua situa-ció privilegiada per a endur-se la millorpart en l’expoliació dels cadàvers). Si fa nofa, com certa mena de crítics.

Una altra mostra d’aquesta voluntat ésla influència de la realitat del convent en

l’escriptura: els sorolls de perols i vaixellesa les cuines han fet evocar la batalla a sorTeodora; les olors de col bullida, el dinardels soldats després de la batalla. Cal dir,però, que la monja no només percep/evo-ca i transcriu les activitats de la gent quel’envolta al convent, sinó també les de lagent que hi ha a fora. De fet, la penitència,que ha sigut el motor performatiu de lanarració –«questa storia che ho intrapresoa narrare per mia penitenza», confessa lamonja–, té les seues compensacions: para-frasejant Blanchot quan parla del «recursal diari», es pot dir que sor Teodora es re-corda a ella mateixa com és quan no es-criu, quan fa la seua vida fora del convent,quan és vida vertadera i no moribunda isense veritat. A continuació veurem, però,que en la penitència hi ha el pecat.4

I ho veurem perquè arribem, al cap-davall, a la pàgina/cantonada, el final i,alhora, el límit de les pàgines/mapa d’a-quest llibre, les quals també poden ser elseu centre si, un colp les hem fet servir, eldesplacem plegant-les o tancant el llibre:5

«La pagina ha il suo bene solo quando lavolti e c’è la vita dietro che spinge escompiglia tutti i fogli del libro. [...] Elcapitolo che attacchi e non sai ancoraquale storia racconterà è come l’angoloche svolterai uscendo dal convento». I al’altre costat de la pàgina, però encara dinsdels seus límits, ha aparegut Rambald–l’oblit aparentment vençut, la memòriamiraculosament feta carn– que arriba alconvent per a dur-se amb ell ¿sor Teodora?No, Bradamant, ja no sor Teodora. Perquèsi bé qui ha narrat la història fins a l’arri-bada de Rambald ha sigut sor Teodora,després i abans es tracta de Bradamant,l’enamorada i l’amor de Rambald, el jovecavaller desitjós de provar-se. I Brada-

140mant, que ha fet penitència com a sorTeodora i ha après que «anche ad essere siimpara...», narra en present però com afutur la seua fugida del convent i adreçaun apòstrofe a aquest futur seu. Tanma-teix, ni el futur ni el llibre, el qual ha apos-trofat abans la narradora com a narratariseu («Libro, ora sei giunto alla fine»; «Sì,libro»), no li donaran cap altra respostaque no siga l’apòstrofe mateix, l’ens ma-teix apostrofat: el llibre o capítol, de tanpresent, encara futur;6 en altres paraules–les de Blanchot–, el mitjà que ha fet ser-vir la narradora per a aprendre a ser, per arecordar-se i refer-se ella mateixa amb unaltre nom i, finalment, amb el mateixnom, és, ni més ni menys, l’element ma-teix de l’oblit: escriure. Un infinitiu, comAgilulf, d’allò més repetitiu i (in)humà.7

�

Quin pot ser, doncs, el final? Fins a onarriba en Il cavaliere inesistente aquelladegradació kafkiana de la llei de quèparlava Benjamin; la d’unes normes quenomés Agilulf podia complir de maneranatural i perfecta? De la figura de Calvinoen aquest llibre –deixant a part justamentAgilulf, ja que no existeix...– Benjamin nopodria dir, com diu de la de Kafka, que «acondició que se sentís segur del fracàs fi-nal, entremig tot li reeixia com en unsomni», sinó que a condició que (la seuanarradora) se sentís segur(a) de l’èxit final,entremig bé podia patir la impotència rei-terada d’un malson melangiós.

De l’èxit final de sor Teodora/Brada-mant, però, en realitat no se’n pot saberres: «ecco, o futuro, sono salita in sella altuo cavallo», diu poc abans d’anar-se’n delconvent per segona vegada, si més no. La

resta –després d’uns punts suspensius: «tumio regno da conquistare, futuro...» id’una data entre parèntesi: 1959–, que siés serà una variació («Un po’ galoppo per icampi di guerra tra duelli e amori, un po’mi chiudo nei conventi, meditando e ver-gando le storie occorsemi, per cercare dicapirle»), depèn ja d’una altra llei i un altrenom: les coordenades d’un assaig futur. ❐

1. A casa nostra, en el tardomedieval Tirant, hi ha llargsparlaments sobre virtuts cristianes i cavalleresquesde les quals, moltes vegades, l’actuació del protago-nista i de la resta de personatges en desmenteix lavigència, com també feia sovint la realitat diària deles midons i els trobadors amb el rígid codi de lafin’amors occitana.

2. Si arran de l’anagnòrisi d’aquest incest –i abans que sesàpia que no existeix– el cavaller inexistent desapa-reix de dins l’armadura o, millor dit, aquesta deixad’existir com a cavaller –no es pot dir que deixa deser(-hi) un que abans no (hi) era, ni que és ben bémort un que no era ben bé viu–, és perquè la con-dició de cavaller i paladí d’Agilulf depèn de laconservació d’un himen: el de Sofrònia, la jove vergeque va salvar fa quinze anys d’uns violadors; és a dir,que la seua existència, la d’aquell que no és a dins nitampoc a fora de l’armadura, sinó en l’armadura,depèn d’una membrana que separa i uneix l’interiori l’exterior, que és aquesta separació.Per a una explicació de la relació d’aquest llaç hime-nal «the strange logic of the “para” membrane whichdivides inside from outside and yet joins them in ahymeneal bond»– amb la tasca del lector i del crític,vegeu «The Critic as Host», de J. Hillis Miller.

3. La màxima expressió d(e la inversió d)’aquesta figuranarrativa en Calvino potser es troba en Se una notted’inverno un viaggiatore (1979), text basat en lestransicions transgressores entre el nivell diegètic il’extradiegètic. Cal recordar, a més, que en la segonapart de les aventures de cert cavaller de la Manxagairebé tan (in)existent com Agilulf hi ha un dels ca-sos més famosos i reals de metalepsi de l’autor i de laseua inversió.

1414. «Ci si mette a scrivere di lena, ma c’è un’ora in cui la

penna non gratta che polveroso inchiostro, e non viscorre più una goccia di vita, e la vita è tutta fuori,fuori dalla finestra, fuori di te, e ti sembra che maipiù potrai rifugiarti nella pagina che scrivi, aprire unaltro mondo, fare il salto. Forse è meglio così: forsequando scrivevi con gioia non era miracolo né grazia:era peccato, idolatria, superbia», admet sor Teodora.

5. Al final dels altres dos antenati també trobem, bé ellímit literal, que el narrador no pot ultrapassar: «Magià le navi stavano scomparendo all’orizzonte e io ri-masi qui, in questo nostro mondo pieno di respon-sabilità e di fuochi fatui» (Il visconte dimezzato), béuna altra barreja tant del diegètic i l’extradiegèticcom de la matèria i el contingut llibrescos: el baróCosimo Piovasco di Rondò es mou en un escenari on«las frondas crecen como un proceso de escritura (enla pàgina final de El barón rampante, los brotes de lacaligrafía, las volutas de tinta y las hojas descartadasson idénticos al bosque donde el protagonista ha pa-sado como un caprichoso signo de puntuación)», diuJuan Villoro en «Calvino: El mapa de la lluvia».

6. Segons Gérard Genette en Palimpsestes, «A ma con-naissance, mais je n’ai pas encore lu tous les livres,c’est la première fois que l’un d’eux, invité à se liresoi-même, joue le rôle de son propre public».

7. Com diu de Man parlant de Kant i Schiller enAesthetic Ideology, en la tradició filosòfica postkan-tiana des d’aquest darrer, l’humà és un principi declausura que ja no es pot analitzar racionalment; ésel que permetria harmonitzar les antinòmies que elrigor mateix de l’anàlisi crítica kantiana de la cate-goria de l’estètic havia evidenciat: aquell materia-lisme en què havia culminat el seu intent rigorosís-sim d’aïllar un judici estètic transcendental quepermetés establir el nexe causal entre filosofia críticai ideologia. No obstant això, d’aquesta finalitat de latercera Crítica kantiana, quan parla del sublim, caldir el que deia Benjamin en «La tasca del traductor»sobre el problema de fer madurar el germen delllenguatge pur en la traducció: que sembla no resol-dre’s probablement ni determinar-se mai amb capmena de solució. I tant de bo això siga, per sempre,una qüestió de futur.

Joan Fuster (1922-1992)

Vicent S. OLMOS I TAMARIT

Pensar Fuster, avui

Francesc PÉREZ MORAGÓN

Alguns moments de la vida de Joan Fuster

Faust RIPOLL DOMÈNECH

El món cultural valencianista a la Valènciadels primers anys de la postguerra

Enric PUJOL

Joan Fuster, símbol de la represa naciona-litzadora dels anys cinquanta

Josep Maria BUADES I JUAN

La cultura a Mallorca a la fi del franquisme(1962-1975)

Antoni FURIÓ

Notes sobre la correspondència de JoanFuster

Ferran ARCHILÉS

Una posteritat de paper. Una dècada d’es-tudis i d’edicions fusterianes (1992-2002)

Xavier FERRÉ I TRILL

Lectures de Nosaltres, els valencians (1962-1977)

Ferran GARCIA-OLIVER

Una estranya parella. Fuster i la universitat

Pau VICIANO

La nació de Fuster. Revisions i persistències

Vicent PITARCH:Joan Fuster, d’esquena als polítics

Vicent RAGA

L’originalitat de Joan Fuster

Xavier SIERRA LABRADO

Suggeriments per a una exegesi rigorosadels aforismes fusterians

afersfulls de recerca i pensament

42/43

editorial afers

La llibertat, 12 • 46170 Catarroja (País Valencià)

Tel. 96 126 86 45 • e-mail: afers@provicom.com

142

L’escriptor serbi Danilo Kis & (1935-1989) descriu, en el seu últim treball, elrecull de prosa breu titulat Enciclopèdia dela mort, el projecte utòpic d’una enciclo-pèdia que conté tots els detalls de les videsd’aquelles persones anònimes el nom deles quals no surt enlloc més, l’existència deles quals s’ha dissolt després de la mortcom una gota d’aigua en el mar de l’oblit.Aquesta visió és la prova de la valentiad’un poeta que va decidir enfrontar-sedirectament amb la historiografia per de-mostrar el que ja sabia Aristòtil: a part deles recopilacions de dades exactes, fetsparticulars pacientment enumerats i reco-llits en les enciclopèdies i en els arxius, tésentit contar històries no del tot així comvan esdevenir, sinó crear-les perquè siguinversemblants i puguin explicar les coses enuniversal.

Avui Danilo Kis & és un autor llegit, tra-duït, admirat. La seva literatura posseeix laforça que captiva el lector encara que nosàpiga gran cosa sobre l’autor o la culturade la qual procedeix. Una recepció favora-

Els cenotafis de Danilo Kis&

Simona Skrabec

Simona Skrabec és doctora en Teoria de la Literatura iLiteratura Comparada. Ha traduït diverses obres alcatalà i a l’eslovè. És autora del llibre L’estirp de lasolitud. El sentit tràgic en la narrativa breu de les lite-ratures centreeuropees, que editarà properament l’Ins-titut d’Estudis Catalans.

ble més enllà de la frontera de la seva llen-gua és deguda segurament a la capacitatd’embruixament inherent a la literatura:crear un univers poètic capaç de viure unavida pròpia i independent. No obstantaquesta qualitat literària indiscutible, laseva projecció internacional compta ambun punt d’inflexió. A partir de l’any 1979l’escriptor serbi es va establir definitiva-ment a París. No hi pot haver cap dubteque la seva presència en aquest melic del’Europa literària va contribuir significa-tivament a la presència internacional de laqual gaudeix actualment la seva obra. Elseu exili fou voluntari, però tanmateixdesencadenat per una forta polèmica pro-vocada per un desacord profund amb lesidees estètiques que aleshores predomina-ven al seu país. Aquest debat agre vaproduir tota una sèrie d’articles d’opinióque discutien o defensaven el valor de laseva tècnica narrativa, alhora que va donarpeu a un volum escrit en defensa pròpia,La lliçó d’anatomia.

En el camí internacional de Kis & totaquest debat ha estat relegat a un nivellsecundari reservat a les qüestions d’histò-ria de la literatura local que no ha d’enter-bolir per res la recepció de les seves obresen un context que Pascale Casanova ano-mena «la república mundial de les lletres».En el llibre que porta aquest mateix títol,

&

&

143la crítica francesa constata que el reconei-xement internacional de Kis & coincideixamb «la seva traducció-consagració enfrancès que el va treure de les ombres ser-bocroates». Segons aquesta opinió unesobres com les seves, redactades en unallengua poc o gens literària, en el sentit deno ser reconeguda en el mercat verbal in-ternacional, han hagut de ser traduïdes auna llengua de gran divulgació per obteniraixí un certificat de literarietat. Kis & era benconscient que la seva trajectòria s’havia desotmetre a les regles que ell anomenava lagran cuina francesa, sobretot després d’ha-ver-se atrevit a provocar les estructuresmés rígides de la vida literària del seu país,els autors còmodament asseguts a les pol-trones del Club dels Escriptors i els in-tel·lectuals que freqüentaven amb una in-cidència sospitosa els tribunals encarregatsd’atorgar els grans premis literaris. Des-prés que li fos interdit de participar en elconcurs per al premi Andric @ sota l’acusa-ció del tribunal d’haver presentat una obraque era un plagi, Kis& va tenir clar que laseva lluita particular, la lluita de conservarla diversitat i la capacitat d’innovació de laseva cultura, l’havia de dur a terme des defora. Però tanmateix, en l’entorn cosmo-polita tampoc no era fàcil trobar l’accepta-ció per a tota l’envergadura del seu projec-te. Les obres literàries trobaven editors ilectors, però el volum apassionat que dónafe del motor amb el qual impulsava la sevaobstinada rebel·lió, La lliçó d’anatomia,tot i els seus múltiples intents, no va serpublicat en francès fins sis anys després dela seva mort.

No hi ha cap barrera que pugui separarla microversió de la història de la literatu-ra de la seva macrovariant. Els successosrelacionats amb Danilo Kis& es van produir

dins dels límits estrictes d’una sola tradicióliterària, però impliquen una lliçó d’histò-ria tan rellevant per al context culturald’allò més ampli com ho pot ser el mateixcontingut de la novel·la que va provocartot l’enrenou, Una tomba per a Boris Davi-dovic& que abraça la història moderna d’Eu-ropa d’una sola mirada i s’enfronta als seuscapítols més foscos, des de la guerra civilespanyola fins a les purgues estalinistes. Enaquest sentit, la importància de la disputaque va sacsejar la vida literària a Iugoslàviaal final dels anys setanta és semblant al’efecte dels diaris argentins de WitoldGombrowicz. Aquest enfant terrible de laliteratura polonesa és potser qui ha sabutexplicar millor on rau la raó que certs afersinterns d’una cultura tinguin una relle-vància àmplia, gairebé es podria dir queuniversal. En una de les entrevistes ambDominique de Roux va dir: «Els passatgesdel meu Diari que tracten de Polònia vanser llegits superficialment pels lectorsoccidentals. Van arribar fins i tot a dir-me:No seria millor suprimir-ho, quin interèspot tenir això per a nosaltres? Ja és horaque els hereus de les cultures superiorsdeixin de fer tanta ostentació. Substituïuel terme Polònia per Argentina, Canadà,Romania, etcètera, i ja veureu com lesmeves declaracions (i els meus sofriments)s’amplien fins a cobrir bona part delglobus».1

Havent publicat un primer llibre nota-ble, que incloïa el poema satíric Mansardai la novel·la Psalm (1962), una trilogia denovel·les encara més remarcables, Jardí,cendra (1965), Penes precoces (1969) i Elrellotge de sorra (1972), i alhora havent-sefet conèixer també com a crític literari,traductor i autor dramàtic que col·labo-rava amb un dels teatres més aclamats de

144Belgrad, Atelje 212, Danilo Kis & era un au-tor molt consolidat quan es va presentaren 1976 davant el públic amb una obraencara més trencadora del que ho havienestat les anteriors, la novel·la Una tombaper a Boris Davidovic &.

La publicació d’aquesta obra va provo-car el més gran escàndol literari que vaconèixer la Iugoslàvia socialista. L’escrip-tor fou acusat de reproduir en la sevanovel·la el testimoniatges sobre els gulagssoviètics,2 de manllevar cites literals senseindicar d’on procedien3 i finalment depresentar un document històric datatl’any 1330 sobre la persecució de jueus aOccitània com si fos el més pur resultat dela seva força creativa i induir el lector aconsiderar-lo un fruit de la imaginació.4

Va ser sobretot el professor de filosofia dela universitat de Belgrad, Dragan Jeremic@,qui va voler demostrar amb alguns articlesi amb el llibre El Narcís sense rostre5 queKis & transfigurava i alterava els testimonissobre l’horror estalinista recollits en llibresben documentats, acusant-lo també de ferservir cites i fragments d’altres obres senseindicar-ne la procedència. Amb aquestaúltima acusació l’inculpava directamentde plagi.

Les acusacions en contra seu són certesmirat només des d’un determinat punt devista. Els atacs van ser dirigits des de laposició més ingènua possible, la que con-sidera que la literatura és fruit d’un actecreatiu en el qual tot sorgeix d’una únicafont, la imaginació de l’autor. En aquestsentit, l’originalitat és la mesura de totesles coses. Prenent com a base aquest cri-teri, la novel·la de Kis & mostra semblancespertorbadores amb els textos abans especi-ficats, si més no. A través d’aquest criteri,que de tan objectiu que es vol considerar

sembla gairebé jurídic, Kis& podia ser efec-tivament acusat d’un plagi, tal com vasucceir. Aquesta acusació el va portar da-vant un judici que tot i la seva absurditatno tenia res de fictici.6 L’autor del primerarticle difamatori en contra del llibre, quees va publicar sota l’eloqüent títol «Uncollaret de perles robades» a la revista Okode Zagreb el mes de juny de 1976, Dra-goljub Golubovic @, va arribar a exigir enaquest procés judicial un examen de lescapacitats mentals de l’acusat i va volerimputar a Kis & que la seva activitat literàriaservia als objectius de la Guerra Freda.Sortosament l’escriptor va ser absolt sensemés, però la pugna va continuar i no es vatancar fins a la publicació de Lliçó d’ana-tomia, dos anys més tard, quan els seusdetractors van emmudir sota el pes delsarguments que va exposar l’escriptor endefensa pròpia i en contra de la literaturaque ells creaven i defensaven, exempli-ficada sobretot en obres de BranimirSc @epanovic @ i també de Miodrag Bula-tovic @.7

El primer corall del collaret del pati-ment humà que ens presenta la novel·laUna tomba per a Boris Davidovic&, de colorde porpra com la sang, el posa Miks &a totdegollant fredament una col·laboradoraacusada de traïció, seguint les ordres delcap de la seva cel·la comunista il·legal. Lasegona pedra de l’enfilall l’afegeix GouldVerschoyles, un irlandès, que fuig de laseva terra per incorporar-se a les brigadesinternacionals en la guerra civil espanyolaon els agents secrets soviètics l’acusen d’es-pionatge i el fan portar a Rússia per dei-xar-lo morir en un dels camps de treballsforçats i poder esborrar així literalmenttot rastre darrere seu. El polític francèsÉdouard Herriot és el protagonista de la

&

145tercera història i amb un simulacre grotescd’una missa a la seu de Kíev completa-ment devastada es deixa convèncer que elrègim soviètic respectava la llibertat deculte. En el quart conte, el revolucionarihongarès Karl Taube, en canvi, perd lavida simplement a causa del desenllaçd’una partida de tarot entre els capitostsmafiosos tancats a la mateixa presó que elspresos polítics i cau víctima innocentd’una sagnant venjança feta segons lesindesxifrables regles del submón criminal.En la cinquena història del llibre, BorisDavidovic & Novski lluita no per preservarla vida, sinó per aconseguir que el procésen contra seu només provoqui l’aniqui-lació física i espera en va que la persecucióa la qual va ser sotmès no alteri el recordde la seva exemplar trajectòria de revolu-cionari. El sisè corall tenyit de sang d’a-quest cicle d’històries particulars enfiladesamb un únic fil fet de sofriment data del’Occitània del segle XIV i dibuixa unparal·lel entre la persecució i aniquilacióde jueus, els bateigs forçosos a l’única feveritable, i els intents d’eradicar qualsevolamenaça d’oposició que va realitzar Stalindurant els anys trenta i que exemplifica elcas de Boris Davidovic &. La novel·la, es-tructurada com un compendi de narra-cions independents, es clou amb la breusemblança del poeta A. A. Darmolatov,que va arribar a la fi dels seus dies i vatrobar el seu lloc en els anals de la històriaa causa d’haver patit elefantiasi. Aquestsón els Set capítols d’una sola història comu-na, tal com ho especifica el subtítol delllibre.

L’exemplaritat amb què exposa la tra-jectòria poètica insignificant de Darmo-latov justifica l’última frase de la novel·la,una frase corrosiva, àcida: «per escriure no

n’hi ha prou amb tenir collons». Darmo-latov mor a causa d’un augment de volumpatològic dels seus genitals externs. PeròKis&, mestre de la retòrica, no exposa el seucas perquè hagi de ser entès literalment,sinó que encarna una expressió, que tot iel seu registre vulgar es troba en l’úsquotidià de moltes llengües i ve a dir sem-pre el mateix. Presumir dels atributs d’unmascle és sinònim de l’afirmació de lavalentia, de l’atreviment i del valor. Per serpoeta, doncs, no n’hi ha prou amb elcoratge de mostrar el que ningú gosa ferpúblic. Per ser poeta no n’hi ha prou ambdenunciar, comprometre’s, destapar se-crets, mostrar-los amb el dit índex. Cal al-guna cosa més. Una tomba per a BorisDavidovic & és, per això, molt més que unintent de colpir el lector amb una espirald’escenes esgarrifoses amb la intenció demesurar el pols fins on els espectadorsatònits són capaços d’aguantar l’horror.En Lliçó d’anatomia, Kis & ironitza senseembuts sobre les raons que el van dur aacabar així la seva novel·la i al·lega quel’atribut que se li demanava a un bonescriptor serbi era crear obres fermes, dig-nes d’un home ben dotat. Ell, però, no vavoler participar mai en una empresa onl’ingrés es condicionava amb ser prouhome per ser un dels nostres.

La posició que sostenien els seus adver-saris no era pas ingènua. Tal com ho vaexposar més tard el mateix autor, es trac-tava d’una manipulació malintencionadade l’opinió pública amb la qual es va in-tentar negar el que tot lector avesat a llegirliteratura és capaç de reconèixer intuïtiva-ment. Un document, per molt autènticque sigui, incorporat dins d’un altre con-text, perd el seu caràcter original perquècanvia la tessitura amb la qual cal llegir-lo.

146Quina finalitat perseguien els crítics quevan voler oblidar la transformació de totarealitat quan entra en la literatura i vanproclamar que se l’havia de jutjar ambcriteris «objectius»?

L’exemple més obvi d’aquesta apro-piació il·lícita seria, segons Jeremic @, ladescripció de l’església de Santa Sofia aKíev, emplaçada al principi del relat «Elslleons mecànics». Amb una lectura pa-ral·lela del manual sobre la història de l’artde Louis Réau és possible establir que hiha quatre o cinc paràgrafs que guardenuna similitud important, encara que noarriben mai a coincidir del tot. En realitat,però, la recopilació d’algunes dades sobrela ciutat serveix per a un simple teló defons d’una història colpidora que és la querealment importa. En aquests paràgrafs notrobarem més que en un grapat de carac-terístiques de la ciutat de Kíev tan àmplia-ment conegudes que a Kis & finalment lihauria pogut servir per al mateix propòsitqualsevol guia turística de la ciutat. Elsautoproclamats crítics literaris van desco-brir indignats que per descriure Dublín,en canvi, va fer servir les frases que va tro-bar en el llibre sobre James Joyce de JeanParis. Kis & va indicar clarament que lesbelles descripcions d’Irlanda i de Dublínno eren pas seves, posant-les entre come-tes, però el fet que provinguin d’una bio-grafia de Joyce, se sap només gràcies a laperspicàcia dels investigadors impulsatsper la malícia de descobrir l’entramat delsseus textos. A aquesta tasca va contribuirmolt el primer traductor que es va oferir aKis & per traslladar la novel·la al francès. Perajudar-lo, l’escriptor li va facilitar algunesdades dels llibres que havia emprat per a lagestació de la novel·la i el traductor va sor-prendre l’opinió pública amb la revelació

d’aquestes indicacions, reforçada amb ladeclaració que se li demanava que traduísal francès una cosa que ja havia estat escri-ta originàriament en francès. No cal dirque aquesta declaració va afegir llenya alfoc i va ser rebuda en alguns sectors gai-rebé amb ovacions. La culpabilitat de l’au-tor semblava confirmada, evident.

El contrasentit d’aquest encalç de frag-ments manllevats es fa palès per si sol,però no se’ns hauria d’escapar a més a mésque aquesta obsessió per les citacions pa-rodia subtilment les societats comunisteson les cites i les reminiscències explícitesdels ideòlegs de l’Estat formaven una partessencial i obligatòria de qualsevol escritamb unes mínimes pretensions de serben rebut.

Pel que fa a les altres suposades apro-piacions que se li imputaven, no sols estanlluny també de ser censurables, sinó queil·lustren d’una manera extraordinària elsconceptes de la teoria de la literatura in-troduïts sobretot pels formalistes russos.En Lliçó d’anatomia, Kis & subratlla la im-portància que adquiria en les seves obresuna de les característiques bàsiques de totaobra literària que va descriure VictorSklovskij: la literatura ha de ser capaç demostrar les coses conegudes sota una novallum. El relat «Gossos i llibres» conté pràc-ticament la totalitat d’un procés inquisi-dor contra un jueu que es va deixar batejarperò que va tornar a viure segons la sevafe. Però aquest document es transformacompletament com a conseqüència d’ha-ver estat incorporat en un context inusual.Tothom sap alguna cosa sobre la sagnanthistòria de la Inquisició. Però un cop eldocument que testimonia els procedi-ments emprats, amb tanta fidelitat quepodem considerar que fou reproduït gaire-

&

147bé íntegrament, és posat al costat d’altreshistòries, sobretot al costat del relat titu-lar, canvia completament la recepció delpassat a la qual estem avesats. La històriade Boris Davidovic & Novski i la de BaruchDavid Neumann són paral·leles. L’autorho ha indicat amb el nom del protagonis-ta i ha construït una trama paral·lela en elspunts essencials tal com ho subratlla en lanota inclosa a la novel·la. L’analogia entreels dos personatges es troba en la insis-tència de no voler abandonar les pròpiesconviccions morals tot i que provoquen elvessament de sang innocent, i és així quetots dos homes, separats per una distànciade 600 anys, queden atrapats en un dile-ma que els tortura terriblement. Gràcies aaquest procediment Kis & explica que la his-tòria és cíclica i que considera la Inquisi-ció equiparable amb el terror estalinista, oviceversa.

La força dels seus gairebé impercepti-bles canvis de contingut és molt gran.Així, per exemple, afegeix al manuscritmedieval una nota a peu de pàgina en laqual parla de Jean Gui de Fer amb la in-tenció que el lector sigui capaç de desco-brir en aquest personatge anomenat «deferro» un paral·lel amb Stalin que per atots els parlants del rus serà recordat sem-pre com un home «d’acer», perquè el seucognom recorda inevitablement l’adjectiustaljnyi, ‘d’acer’. En l’elaboració d’aquestareminiscència Kis & va encara més enllà isempre quan parla dels rius freds del nordo de la superfície del mar, el color del’aigua és descrit fent servir aquesta ma-teixa comparació. Més d’un lector atent esdeu haver sorprès perquè les aigües són decolor d’acer, i en cas de no llegir-ho enl’original potser ha atribuït aquesta estra-nya expressió a un traductor maldestre.

Només cinc anys abans d’aquests afer,el 1972, l’última novel·la de la trilogia des-tinada a la complicada història de la sevafamília, El rellotge de sorra, va rebre un delspremis més prestigiosos de les lletressèrbies, el premi NIN. En esclatar la polè-mica, l’autor va fins i tot retornar aquestpremi en protesta per la manera com vanser rebuts els Set capítols d’una sola històriacomuna. Però tanmateix El rellotge de sorraja conté la mateixa barreja de documentsautèntics manllevats d’un altre context i esbasa en alguns fets estrictament verídics,que queden englobats en una narraciófictícia. Sembla estrany que pogués seracusat de plagi quan anteriorment haviaestat premiat precisament per una novel·laque es clou amb la transcripció literal del’última carta que la família conservava delseu pare, mort a Auschwitz en 1944.Aquesta carta, aquest document autèntic ireal, és l’origen de tota la novel·la. És certque està emplaçada al final del llibre, peròen aquest lloc s’hi troba sota un títolinequívoc «La carta o l’índex». Abansd’arribar fins a aquest document cap lec-tor no podrà desxifrar els complexos lli-gams entre els personatges d’una novel·laestructurada com un compendi de nar-racions fragmentàries on cadascun delsprotagonistes narra una sèrie de successoscomuns a tots ells, però que es mostrencada vegada des d’un sol punt de vista par-ticular i diferent. Danilo Kis & va recons-truir els anys més terribles de la sevainfància a partir d’una relíquia familiar,desgranant mot per mot la carta del pareper reconstruir les circumstàncies que lavan originar. A més a més, aquesta no vaser la primera obra en la qual va fer servirel procediment de muntatge i recompo-sició de fragments. La primera obra seva,

148Mansarda, conté una pàgina sencera de Lamuntanya màgica de Thomas Mann i lanovel·la següent, Psalm 44, parteix delstestimonis periodístics sobre la matançade jueus a Novi Sad el gener de 1942 queva omplir de cadàvers els forats fets en elDanubi gelat. Aquesta saturació de cadà-vers va ser la circumstància que va salvar elseu pare, inspector de ferrocarrils, i vaposposar per poc temps la seva mort. Enaquesta recerca de fragments autèntics dela realitat cal destacar que fins i tot el ma-nual que havia elaborat Eduard Kis &, parede l’escriptor, d’acord amb les tasquesprofessionals, Horaris d’autobusos, trens iavions a Iugoslàvia va ser incorporat enuna novel·la, Jardí, cendra amb la finalitatexpressa de demostrar com per a la litera-tura tots els detalls aparentment insig-nificants són importants i hi poden que-dar integrats.

El procediment en la novel·la dedicadaa Boris Davidovic & descansa sobre una re-cerca arqueològica semblant. A partir dedades històriques que contenen les enci-clopèdies, a partir de testimoniatges depersones que es van veure involucrades enels esdeveniments que recrea, Kis& busca lamanera d’examinar i de reelaborar el dis-curs ja existent. En lloc d’oferir-nos unanarració desproblematitzada sobre el pas-sat, referint els esdeveniments que es vanesdevenir, contant la història, les anèc-dotes, els fets, Kis& qüestiona directamentla possibilitat de contenir en un discurs latotalitat de l’experiència. Deutor d’obrestan emblemàtiques com Funes, el memo-rioso de Jorge Luis Borges, Kis & ens fa saberque per recordar un sol dia de la vida d’unhome en tots els detalls es precisaria unaltre dia igual, sencer. Kis & sap que per des-criure un arbre amb la capacitat inhuma-

na de percepció d’un Funes, els mitjans del’escriptura objectiva no basten. No éspossible contenir en un discurs cadascunade les fulles, de les branques, els seus mo-viments precisos captant alhora la remorque produeix el vent. Escriure és, necessà-riament, una selecció. Per això tota me-mòria té inevitablement l’estructura d’undiscurs. Kis&, com molts altres escriptors ipensadors notables de la segona meitat delsegle XX, desvetlla la narrativitat de tot elconeixement humà i sobretot la narrati-vitat de la història. Sap molt bé que no éspossible oferir una imatge objectiva delpassat, perquè els llibres d’història tambétenen l’estructura d’un text. Igual que jut-jaríem el món possible d’una novel·la apartir de la posició que adopta el narrador,a partir del punt de vista subjectiu que re-crea l’univers literari, en la història tambéimporta qui la escriu, des de quin punt devista i amb quina finalitat. No hi ha unpunt de fulcre més enllà de tota deter-minació ideològica, en el sentit de l’an-helada posició d’Arquimedes, que fariapossible observar la societat amb els ullsd’un científic.

Però si no és possible referir l’expe-riència utilitzant la via directa de l’enume-ració, de l’objectivitat de les ciènciesexactes, hi ha una altra manera de fer pa-lesa la totalitat, el món: la poesia. Kis& noadmet la constatació cínica del món post-modern que després d’haver desvetllatl’engany de les narratives dominants, ja nopot concebre l’home com a un individu,sinó com una xarxa de discursos en-creuats, com una ment captiva.

La literatura de Kis &, tot i admetre laforça brutal que tenen les idees per sot-metre els individus, representa una rebel-lió constant en contra del convenciment

149que no hi ha res a fer. Les seves obres re-presenten una advertència reiterada quecontemplar la realitat com si fos nomésuna de les possibles veritats és la millormanera de convertir els homes en testi-monis impassibles de tota mena d’horrorsi injustícies. Cal ser conscient que avui éspossible concebre la humanitat com unamassa de persones que s’empassen la infor-mació però no la processen, que són purtestimoniatge. La idea de la relativitats’utilitza per imposar una actitud genera-litzada de la inèrcia i el conformisme. Laintenció de Kis & és despertar d’aquestaanestèsia provocada per l’excés d’infor-mació. Refuta la possibilitat d’una únicaveritat però alhora adverteix del perill d’unrelativisme omnipresent. El rellotge de so-rra, la més bella metàfora del món que vaelaborar Kis&, requereix sempre la mà hu-mana per donar-li la volta i deixar que lasorra torni a mesurar el temps i s’escoliuna altra vegada a través dels mateixospaissatges. El món de les seves obres, fetde fragments, correspon finalment a lapregunta de Theodor Adorno de si desprésd’Auschwitz l’art encara és possible. Kis&, aqui precisament aquest lloc li va marcarindirectament tota la seva vida, hi respon.Crea obres en les quals el lector està encar-regat de recompondre la realitat que s’hidescriu, recordant així l’enorme responsa-bilitat còsmica de cadascú. De mateixamanera que en la literatura existeix un lec-tor implícit, en la història de la realitatexisteixen no només els qui la creen, sinótambé els qui la viuen. Tant en la vida comen la literatura el receptor és, doncs, unafigura cabdal.

Per poder realitzar el seu projecte derevisar la manera com els homes conce-bem el món, Kis & s’ha armat fins a les dents

amb una suspicàcia crònica. Amb la po-tent lupa de la seva ment analítica exami-nava els discursos i textos existents, rascantla seva superfície allà on percebia la mésmínima incongruència. És un arqueòlegdel saber en el sentit més literal que es potconferir a aquesta metàfora.

Així, per exemple, recorda de la sevainfància un dia de Pasqua impregnat de lamés pura misèria. Tots els veïns i parents,com és el costum del país, el van passar,tot i els temps difícils de la guerra, davantuna taula reblerta de menjar, però ell, laseva germana i els pares havien passat eldia embolicats en unes mantes amb sentorde cavall, en una casa freda, prenent per aesmorzar, dinar i sopar només una tassa dellet. No obstant això, el dia podria haverestat molt diferent perquè el pare haviacomprat un bon tros de carn per podercelebrar la Pasqua com és degut. Però decamí cap a casa, uns gossos deslligats vanolorar aquesta delicadesa que el pare por-tava amagada dins d’una cartera i el vanatacar. El pare, espantat, els va donar senselluita el tros de carn embolicat en paper dediari. Quan va tornar a casa, d’aquest inci-dent no en quedava cap prova palpable,només unes gotes de sang dins de la cartera.

En la novel·la El rellotge de sorra Kis &examina aquest record imprès com ambferro roent en la seva jove ànima i docu-mentat amb una carta d’una autenticitatirrefutable i es pregunta si realment hi vahaver la possibilitat que aquell dia dePasqua hagués pogut menjar carn. Hi vahaver el tros de carn a la cartera del pare? Iels gossos afamats, rondaven realment pelpoble? El carnisser recorda que li va ven-dre la carn? La novel·la es compon de lesrespostes a aquestes preguntes, així quel’obra literària neix de la necessitat de sa-

150ber per què un dia de la seva infància quehavia de ser una festa només va poderapaivagar la gana amb unes tristes glo-pades de llet.

Si era capaç d’examinar d’una maneratan despietada els seus propis records mésdolorosos, com no hauria de ser capaç depenetrar darrere les frases contingudes enels llibres que testimonien un patiment fetpúblic, documentat.

«Una certa necessitat creativa d’afegir,potser innecessàriament, als documents dela vida real els colors, els sorolls i les olors,aquesta decadent trinitat sagrada delsmoderns, no em permet reprimir-me perno imaginar tot allò que el text deCeljustnikov no conté»,8 així és com des-criu el narrador d’Una tomba per a BorisDavidovic & les seves intencions i aquest ésalhora el millor resum de com funciona lapoètica de Kis&. En aquest sentit es va pro-clamar seguidor de la vella màxima con-tinguda en el IX capítol de la Poètica d’A-ristòtil, que ofereix el paral·lel entre lapoesia i la història i on podem llegir que«en algunes tragèdies només un o dosnoms corresponen a noms coneguts, men-tre que els altres són inventats». Ambaquest procediment el conjunt de la sevaobra, que es nodreix de la realitat més cruai fàctica, busca la justificació de la poesiaque va preveure Aristòtil. Escriure de talmanera que la literatura contingui «quel-com de més filosòfic com quelcom de méssublim que la història».

En les recerques historiogràfiques des-tinades a construir la bastida de fets, ambla intenció d’omplir-la amb els destinsparticulars de la seva invenció, Kis& no vaestalviar forces. No sols va consultar elsllibres que documenten l’època estalinista,sinó que fins i tot va aconseguir establir

contacte personal amb un dels sobre-vivents d’aquesta experiència. En 1956 hiva haver una trobada entre Khrus &c @ev iTito, que a part d’intentar acostar posi-cions entre la Unió Soviètica i Iugoslàviava servir per pal·liar un dels greuges quel’Estat iugoslau guardava envers el règimde l’anterior líder soviètic, Stalin. Tito sa-bia que més d’un centenar d’activistesiugoslaus havien desaparegut sense rastreen les immensitats del gran país i va dema-nar que es busquessin els possibles super-vivents. La recerca va començar per ordrede les més altes instàncies i de Sibèria,d’aquells llocs entre els morts, en van tor-nar només tretze persones amb vida. Unad’elles era Karlo Stajner, que va recollir lesseves experiències colpidores en el llibre7000 dies a Sibèria. Stajner representa laprincipal font dels coneixements sobre larealitat de la qual tracta la novel·la, encaraque en l’obra es barregen també altresfonts, amb la intenció d’entreteixir-hinombrosos detalls escrupolosament certsper aconseguir una narració que des delpunt de vista històric pot ser consideradauna recreació de circumstàncies fidel i ve-rídica. Junt amb el vell revolucionariStajner, l’escriptor va repassar el manuscritde la novel·la, corregint alguns detalls quepodrien no ser prou versemblants.

El procediment de l’escriptor en aques-ta reelaboració que al seu dia va aixecartanta suspicàcia és propi de l’art literari.s &tajner recull, per exemple, lacònicamentla referència a un tal carnisser Mis &ka.Aquest breu passatge del llibre d’històriaes converteix sota les mans de Kis& en uncanemàs capaç de donar vida al personatgeinoblidable de la primera història de lanovel·la de Kis &, el degollador Miks &a. Elque el cronista explica en dos paràgrafs,

&

&

&

&

151s’expandeix en la novel·la de Kis & en unrelat d’una vintena de pàgines. Una cosasemblant passa amb l’irònic retrat del po-lític francès Édouard Herriot que corres-pon fins al més petit detall a la descripcióde la seva visita a Rússia en el llibre des &tajner i de l’engany que li van preparar elsagents del NKDV per fer-li creure que aSanta Sofia de Kíev es continuava celebrarel culte diari. Exactament el mateix passaamb dues històries més, la del revolucio-nari irlandès raptat durant la guerra civil aEspanya i el trist final d’un comunistahongarès de la mà de delinqüents comuns.

El llibre de Kis&, doncs, no és una crea-ció del no-res, sinó una reorganitzacióenginyosa de documents que ja existien.L’efecte més evident d’aquest procedimentés que el narrador de Kis& es comporta comsi fos un cronista que no s’atura mai a efec-tuar una anàlisi psicològica dels protago-nistes. El narrador s’adreça al públic lectorcom si hagués de pronunciar el seu discursen veu alta, davant d’uns oients que volenser informats sobre un tema i amb aquestafinalitat utilitza exemples i pensamentsextrets d’altres textos. Aquest procedimentés l’antítesi de la novel·la realista en la qualel narrador ha de desaparèixer i fondre’samb el món que està creant amb el seudiscurs. Kis& explota la força de dades ve-rídiques i verificables, la força de frag-ments extrets de declaracions històriquesperfectament documentades.

El gir que es va produir en la trajectòriade Danilo Kis & amb la novel·la Una tombaper a Boris Davidovic&, en decidir de fer elpas de la recreació dels records personals aun enfrontament amb la història pública,general, posa en qüestió la validesa de lahistòria en si, destapa la seva narrativitat.Això té la seva importància per la manera

com va ser construïda l’autoconsciència del’Estat iugoslau, ja que no era gens pro-pícia a fer cap mena de revisió del passat.La glòria del país i la seva unitat es basavenen una concepció d’un món èpic bastitdefinitivament en les dues grans guerresdel segle XX. Aquests esdeveniments ha-vien de quedar intocables, es podia parlarde sofriment, de terror, però mai qües-tionar si havien tingut sentit i si realmentvan ser inevitables. La desgràcia d’unaguerra s’havia d’acceptar com si es tractésd’un patiment que sobrevé als homes i ésineluctable. Kis&, amb la seva revisió de larevolució d’octubre, s’enfrontava indirec-tament amb el mite revolucionari sobre elqual descansava també Iugoslàvia, creientque a través de la sang i del foc un dia s’ar-ribaria a un home nou i a un món millor.

Amb tots aquests precedents en la re-cepció de la novel·la, llegir Una tomba pera Boris Davidovic & com si es tractés de lite-ratura compromesa resulta gairebé inevi-table. La majoria de les històries contadesen el llibre indiquen amb el seu contingutque l’interès principal del llibre devia serdesvetllar la cara més obscura de l’estali-nisme. Amb una precisió quirúrgica, Kis&mostra el període dels anys trenta a laUnió Soviètica, que amaga darrere unaaparent confusió i caòtica distribució deforces i assassinats, presons i camps de tre-balls forçats emmarcats amb els paisatgesgèlids de Sibèria. Com si es tractés d’ela-borar un compendi sobre les maneres d’a-niquilar un home, Kis& confronta el lectoramb cadascuna de les històries dels seusprotagonistes.

Darrere de tot el patiment que mostraKis & hi ha una força vil que ha construïtaquest sistema de repressió i tots els crimsque es cometen en nom seu. Aquesta for-

152ça, però, no és només Stalin, la seva mentpertorbada, no és ni tan sols el comunis-me, la gran esperança que va transformarel món del segle XX. Aquesta força és moltmés abstracta i la seva maldat no prové pasde les idees que proclama, sinó de la con-gruència amb la qual les volen executar.Kis & mostra què en deriva, de la intenció defer aparèixer a la terra l’encarnació absolu-ta d’un ideal. Aquest és el lema de tots elsinquisidors que retrata Danilo Kis&.

Fedjukin, el botxí capaç de dur a termequalsevol tortura per més terrible que fosa fi d’exprimir dels acusats aquella con-fessió que s’adeia amb la seva concepció dela història, tenia clar que era «millor ferpatir així l’anomenada veritat d’un indi-vidu, d’un organisme petitíssim, que po-sar en perill els principis i beneficis supe-riors». Tot just una desena de pàgines mésendavant trobem el pensament que con-tradiu i refuta aquesta justificació de laviolència. La resposta la pronuncia unaltre personatge, manllevat d’un manus-crit medieval, el savi jueu Baruch DavidNeumann, que adverteix els inquisidorsque entren a la seva biblioteca per cremarels llibres herètics que molts llibres no sónperillosos, de perillós només n’hi ha un; iels diu que no els trenquin «perquè la lec-tura de molts llibres porta cap a la saviesa,però la lectura d’un sol llibre cap a la igno-rància armada amb el fanatisme i l’odi».

Encara que es pugui admetre que el lli-bre sobre els destins paral·lels al patimentde Boris Davidovic & Novski forma part dela literatura compromesa, cal matisar iperfilar bé aquesta constatació. No es trac-ta pas només d’un retrat crític d’unes de-terminades circumstàncies dignes dedenúncia. Sí que és cert que Kis & escriu ielabora aquesta novel·la impulsat també

per l’encegament que va detectar durantles seves estades a França, com a lector dela llengua serbocroata a Estrasburg i Bor-deus, entre l’opinió pública francesa alprincipi dels anys setanta, quan observàque els sectors d’esquerres encara creien enla viabilitat del projecte soviètic. Però Kis&aixeca el vel d’unes realitats incòmodes nonomés amb el retrat irònic d’ÉdouardHerriot, sinó que la seva història universalde la infàmia penetra molt més profunda-ment per enderrocar la imatge idíl·lica quel’esquerra europea tenia aleshores sobre larevolució d’octubre: «He viscut a Bordeusen la dècada dels setanta, en l’època del’esquerra omnipresent a França i a l’Occi-dent en general, quan la realitat delscamps soviètics encara no havia estat ad-mesa. No s’ha d’oblidar que en aquelltemps havia aparegut el llibre de Solz &e-nicyn; al principi el món refusava d’ad-metre la terrible realitat dels camps so-viètics de manera que els intel·lectualsd’esquerres fins i tot refusaven de llegiraquest llibre, L’arxipèlag Gulag, amb elpretext que era el fruit d’un sabotatgeideològic i d’un complot de la dreta».9

Amb això és evident que un home que vaquedar tan profundament marcat pel te-rror del feixisme com Danilo Kis & voliaaconseguir que el món reconegués quel’altra idea utòpica d’un món perfecte, laque correspon a la ideologia comunista, esva voler realitzar amb un cost comparablede víctimes i de sofriment amb aquell queva ser provocat per la recerca d’un móndigne de la raça ària.

Kis & pretenia, i de fet ho ha aconseguit,destapar l’engranatge del mecanisme queva servir per justificar els grans crims ennom d’una idea i mostrar que aquest pro-cediment va ser emprat d’una manera tan

153generalitzada que podria ser consideratpatrimoni universal de la humanitat. Peraixò va elaborar un clar paral·lel entre lespurgues estalinistes i la Inquisició. En elsdos casos que exposa trobem una fe ar-dent; cal només pensar en l’escena al des-patx de l’instructor quan l’assassí Miks &acontempla per primera vegada amb unadevoció absoluta el retrat de Stalin. Tambéhi trobem sempre la violència extrema pereliminar els heretges. Kis & va afegir a ladescripció de la ciutat de Kíev, copiadad’un llibre de la història de l’art, aquestpensament que ho resumeix tot: «el fana-tisme dels fidels a la tirania d’un sol Déués el més virulent i eficaç». Amb això,mostra el caràcter rígid de qualsevol orga-nització basada en la confiança cega i lasubmissió total als ideals revolucionaris.Així, amb la base d’aquest encegament, éscom un home anomenat Miks &a va poderassassinar Hana, una jove, innocent acti-vista: no és cap embriaguesa momentània,cap pèrdua de capacitats mentals, cap crimpassional, sinó una execució d’acord ambel nou ordre del món que s’ha d’instaurara la terra. El cos de la jove polonesa,alliberat d’una manera atroç dels òrgansabdominals que s’emporta el riu, és el re-cord llunyà del cor humà extirpat del cosque encara bategava posat sobre una pedradavant la catedral de Sant Esteve a Pamiersen aquell llunyà 1330, quan els habitantsde la vila havien decidit de posar els jueusdavant el terrible dilema de morir o con-vertir-se.

No és estrany que aquest «missatge» fosextremadament molest per a les elits cul-turals de Iugoslàvia dels últims anys de ladècada dels setanta. En 1982 morirà JosipBroz Tito, el líder de la revolució, capd’Estat i mariscal de les forces armades i

amb això començarà d’una manera visiblela davallada d’una entitat política, la Re-pública Socialista Federativa de Iugoslàvia,que fins i tot avui conserva en un cert graul’aurèola d’haver estat aquella màgicasolució per contenir i neutralitzar el po-tencial perill de la barreja de pobles quehabiten a la part occidental de la penínsu-la balcànica. Iugoslàvia, en la seva èpocamés pròspera i feliç, possibilitava efectiva-ment el que cap persona sensata i obertacom ho era Danilo Kis& no podria sinó ce-lebrar: el marc unitari d’un estat feia pos-sible que molts dels seus llibres es publi-quessin simultàniament a Zagreb i aBelgrad. Les successives edicions d’Unatomba per a Boris Davidovic & en l’emble-màtica editorial de Belgrad, BIGZ, publica-des com era el costum de l’època enl’alfabet llatí amb la voluntat d’eixamplaral màxim el cercle dels possibles lectors,van superar en pocs anys 100.000 exem-plars venuts i demostren per si soles que aKis& els lectors no li van faltar i que la sevaliteratura penetrava sense obstacles nonomés en tots els racons de l’espai dividiten diverses identitats que comparteix lallengua mútuament comprensible i ales-hores denominada el serbocroata, sinó queva tocar altres habitants de Iugoslàvia queno compartien amb ell aquest mateixcodi. Aquest és el cas especialment de laliteratura eslovena on trobarem un delsescriptors que més hàbilment ha sabutaprofitar l’herència de Kis&, Drago Janc &ar,com ho demostren els reculls de contes Lamirada de l’àngel o la novel·la Aurora Bo-real.

La polèmica en contra de Kis & demostraen canvi que aleshores a Iugoslàvia existiael nucli dur d’una elit dogmàtica i intran-sigent disposada a defensar al preu que fos

154els models establerts. En la literatura sèr-bia aquesta veritat única corresponia a unmodel amb els aires del segle dinou, ana-crònics. La polèmica novel·la de Kis & vadibuixar d’una manera premonitòria unparal·lel al panorama polític, social i cul-tural en què va acabar derivant la Sèrbiadels anys noranta. L’Occitània del seglecatorze, la immensitat dels territoris soviè-tics sotmesa al terror de Stalin i Sèrbia enel període de la desintegració de Iugoslàviamostren els mateixos signes d’una severapatologia del teixit social: cal silenciar totsels opositors, aniquilar-los o convertir-los,segons millor convingui. En la nota a peude pàgina, que Danilo Kis& atribueix a untraductor fictici del manuscrit medievaldel capítol «Gossos i llibres» podem llegir:«En la diòcesi de Pamiers els jueus tenien,segons les disposicions del decret d’Ar-naud Dejean, el dret de viure lliurement.Aquest decret, que prohibia als habitants ials poders civils comportar-se envers elsjueus d’una manera excessivament severa ocruel, demostra com en els temps difícilsl’actitud personal i la valentia ciutadanapoden canviar un destí que els porucs con-sideren ineluctable, convençuts que estracta d’una fatalitat i d’un fet condicionathistòricament». Aquest missatge, si haguésestat emès amb els potents altaveus que lanostra era ens proporciona, hauria pogutevitar molt de sofriment. Ben pensat,però, aquesta nota a peu de pàgina la vanllegir molts lectors, Kis & va vendre moltsexemplars d’aquest llibre arreu del país.Però per una vegada més, la saviesa con-tinguda en les pàgines d’un llibre no haservit per parar la mà de cap botxí. Lallunyana escena en la cambra de BaruchDavid Neumann, quan el savi jueu con-templa impotent com la multitud embo-

gida destrossa els seus llibres, sorda a lesseves súpliques i crides a la serenitat, s’haconvertit no només en un eco de la Rússiadels anys trenta, sinó també de l’encega-ment que va fer possible el final sagnantde Iugoslàvia.

No és gaire recomanable llegir Kis &només amb la intenció de desxifrar el con-tingut de les seves obres complexes i mirarde trobar-hi el gran missatge humanistaque sense dubte contenen. Un altre nivellessencial de les seves novel·les el represen-ta la tècnica, la buscada i volguda superpo-sició de ficció i documents amb un fortcomponent històric. Els dos conceptesbàsics de la ficcionalitat, l’original i la cò-pia, estan posats a través de la tècnica na-rrativa de Kis & en un enfrontament tanimmediat, tan instantani, que han estatcapaços de produir un curtcircuit. A tra-vés de l’audàcia de Kis& en la reflexió sobreaquestes qüestions arribem a fer-nos lespreguntes més pregones. Com s’estructu-ren les vivències d’un home? Què resta persempre i què és allò que la memòria éscapaç de retenir? Qui és que sosté el sedàsselectiu de la memòria? Les preguntes vandirigides doncs cap a la naturalesa d’aquellsedàs mitjançant el qual la història elaborael seu discurs que sembla tan unívoc idefinitiu com si la humanitat tingués a laseva disposició una plomada per tirar-la através del temps passats cap al fons on totté el seu origen. Com si la història tinguésuna força gravitatòria, un epicentre quetensa la corda d’aquesta plomada fictícia iconfereix a tota la narració sobre el passatla línia clara de causes i efectes. Així elpassat obté l’aparença d’una cadena en laqual no hi ha cap interrupció, cap baulafeble, i sembla ser un continu segur i fia-ble que avança fins al present. Kis & era

155conscient que la naturalesa de la històriano és aquesta. El que la memòria és capaçde conservar, sigui individual o col·lectiva,només són fragments que tot just a poste-riori reben el seu lloc a la cadena causal.

Kis& ens proposa elaborar una nova èpi-ca, com més allunyada millor de les vellesepopeies que preaven les gestes dels gransherois. Escriu per rescatar de l’oblit laconsciència sobre la finitud de l’home,la fragilitat individual, i destapar fins aquin punt es pot manipular el transcurs dela història.

Per això el seus llibres són com ceno-tafis, com enciclopèdies destinades a con-tenir les biografies de la gent anònima.També el títol de la novel·la que he ex-posat amb més detall planteja aquesta ma-teixa pregunta sobre com evitar que el pasde temps esborri completament les cosesque testimonien la presència d’una perso-na a la terra. On és la tomba per a BorisDavidovic &, que va escollir la mort del pro-feta Elies, tirant-se al foc per quedar reduïta un filet de fum que es cargola cap al cel?

La resposta de Kis & representa l’anversde les siluetes de pedra o bronze que tro-bem a moltes places de moltes ciutats,orgulloses dels seus homes que no hantemut cap perill. Indubtablement el nostreheroi descansa en una tomba buida, en uncenotafi de paper, cobert de lletres impre-ses. La memòria d’aquest home no reque-reix cap panteó davant el qual la gent esreuniria per commemorar la seva mort,sinó només un llarg prestatge, ple d’altresllibres, per ser fidel a la voluntat de l’autorque el va crear: molts llibres no són peri-llosos, el món esdevé perillós quan ensquedem només amb un de sol. ❐

1. Witold Gombrowicz, Testamento. Entrevistas conDominique de Roux, Barcelona, Anagrama, 1991.

2. Roy Medvedov, Le Stalinisme, París, Seuil, 1972.Karlo Stajner, 7000 dana u Sibiru. El libre deStajner té la traducció francesa: 7000 jours enSibérie, París, Gallimard, 1983.

3. Louis Réau, L’art russe, París, Henri Laurens, 1922.Jean Paris, James Joyce par lui-même, París, Seuil,1963.

4. L’autor indica en la novel·la les dades bibliogràfiquesexactes d’aquest manuscrit, on es guarda l’original iquines publicacions van permetre que es transmetésfins als nostres dies.

5. Dragan Jeremic @, Narcis bez lica (‘Narcís sense rostre’),Belgrad, Nolit, 1976.

6. Boro Krivokapic @, Treba li spaliti Kis &a (‘Cal cremarKis &?’), Zagreb, Globus, 1980. El llibre representauna recopilació de la majoria d’articles publicatssobre aquest afer junt amb la documentació delprocés judicial contra Kis&.

7. Algunes d’aquestes obres es troben en traduccionsaccessibles als lectors d’Espanya: Miodrag Bulatovic@,El gallo rojo vuela hacia el cielo, Plaza y Janés, 1961.Branimir Sc @epanovic @, Le rachat, Lausanne, L’Aged’homme, 1981 (Guardada en el fons de la Biblio-teca Nacional a Madrid).

8. Cito els passatges d’Una tomba per a Boris Davidovic &de la meva pròpia traducció al català que està a puntde publicar-se. Aquesta circumstància, malaurada-ment, no em permet indicar el número de pàgina.

9. Danilo Kis &, Gorki talog iskustva (‘Sabor amarg del’experiència’), Belgrad, BIGZ, 1990, p. 110.

&

&

&

156

Milers de nacions,dos centenarsd’estats

Gerard Horta

La nació en la històriaAnthony D. SmithTraducció de Gustau Muñoz132 pp., 2002, Editorial Afers-Univer-sitat de València, Catarroja-València

El sociòleg anglès d’origen jueu AnthonyDouglas Smith, nascut el 1939 i professord’Etnicitat a la London School of Econo-mic and Political Science, és reconegutarran de la tasca desenvolupada als darrerstrenta anys entorn del que es conceptua-litza genèricament com a «etnicitat» i «na-cionalisme».1 Amb aquest llibre apareixpublicat per primer cop en català (setèvolum de la col·lecció «El món de les na-cions») i, a més, el que se n’edita és un re-cull inèdit de conferències del 1999: sónels dos motius pels quals s’ha de celebrarde nou l’associació Editorial Afers-Univer-sitat de València.

L’obra se subdivideix en tres blocs enquè es tracta dels paradigmes dominantsals darrers dos segles a l’hora d’afrontar lateorització sobre la nació i els nacionalis-

mes, els quals són debatuts a la recercad’explicacions més àmplies i profundes–per força, en aquesta ressenya se’n reflec-tirà un mínim ressò: cal llegir el llibre! Alprimer capítol s’exposen les arrels històri-ques en què sorgeix la interpretació delcaràcter orgànic o voluntari de les nacionsi els nacionalismes –el paradigma histori-cista– i les relacions que manté amb la vi-sió primordialista. La conclusió de Smithadvoca per vincular tots dos models ambdiversos casos històrics a fi de constatar lacombinació variable d’elements que ellclassifica com a «cívics» i «ètnics» que s’hidóna. En aquest sentit, seguint l’autor, ésimprescindible atendre el tarannà dinàmicdel procés històric de les nacions ambl’objectiu d’evitar encloure societats sen-ceres sota categories estàtiques. Això duriaa qüestionar certs aspectes que potser de-manarien una major reflexió crítica. Perexemple, resulta difícil remetre a l’emer-gència de la «França» del segle X, utilitzantl’adjectivació de Renan del 1882 sobre «laforça de l’oblit lingüístic» (p. 31), menys-tenint-hi el que els teòrics de moda delnacionalisme oculten massa: els processosde colonització a escala intraeuropea, con-flictius no solament respecte a la formaciómedieval de les nacions europees, sinó es-pecialment des del moment que els païsosvencedors organitzen els territoris conque-rits a partir de formes estatals que impli-quen, més que una clara homogeneïtzaciócultural, pràctiques merament etnocides.Recordi’s que rere la divisa revolucionàriade «Llibertat, igualtat, fraternitat» hi sub-jau una quarta afirmació bandejada quasisempre dels relats històrics: «indivisibilitatterritorial» (lligada a aquella altra que deiaque el francès «igualava» els drets dels ciu-tadans: «força de l’oblit» o repressió tota-

157litarista de la diferència?). Per això resultaparadoxal remetre a R. Breton entorn delCanadà anglès i el Quebec per narrar elpas de tots dos estats d’un nacionalismeètnic cap a un de «cívic, multicultural iinclusiu que acull un gran nombre d’im-migrants no blancs i que celebra la diver-sitat cultural» (p. 35), sense atendre larealitat empírica dels centenars de nacionssense estat nord-americanes, societats «na-diues» que s’autoanomenen nacions,2 lesquals avui dia continuen veient com elsseus territoris, representacions culturals,pràctiques econòmiques i de supervivèn-cia material són esclafades, fins i tot en laprohibició a aquests homes i dones (perexemple, als abnaki del Quebec) a regis-trar-se amb el seu nom i la seva llengua al’administració de l’estat. Igualment, acu-dir a les «actituds dels bascos envers els im-migrants andalusos» (p. 40) per explicitardelimitacions «exclusivistes» de la cons-ciència ètnica fa un favor molt magre alprofessor Smith. En primer terme, perquèno ho demostra; i, segonament, perquè ex-pressat d’una manera genèrica esdevé unareferència impròpia de la seva altura intel-lectual, cosa que no es mereix un llibre taninteressant com aquest.

Que una societat comparteixi un siste-ma de símbols i significats a partir del qualrepresentar-se el món i organitzar les rela-cions socials té sentit per a l’estudiós si, almateix temps, s’hi té en compte (en elcontext del que es planteja a l’obra) el pro-cés conflictiu de subjugacions militars,culturals, econòmiques i polítiques d’unessocietats sobre unes altres. La construccióde les nacions, i el lligam entre la seva legi-timació jurídica i històrica en funció de siha pogut organitzar-se en termes d’estat ono (o de si vol ser nació sense organitzar-se

en termes estatals), és indestriable de lesdinàmiques convulses de la història. Elsnacionalismes poden vehicular-se perexercir com a forces aterridores, i també,és clar, com a forces alliberadores. El queinteressa entreveure’n són els projectessocials globals que canalitzen, quines ne-cessitats, quines demandes. En definitiva:per què interpel·len com a tals. El principide Smith de pretendre trobar equilibris ala complexa realitat contemporània, on eldret de les col·lectivitats a existir d’acordamb referents propis té lloc entre fluxosmigratoris més o menys importants i en-tre models distints d’inserció dels mi-grants en les societats de destinació o aco-lliment, silencia sovint, dins el conjunt dela gamma extensa d’exemplificacions aquè va acudint, pràctiques històriques et-nocides per part d’estats europeus com araEspanya, França, Anglaterra o Rússia so-bre les minories nacionals intrafrontereres.

La definició de «nació» de Smith (p.20) indueix a considerar la destrucció demilers de societats al segle XX, incapaces desobreposar-se a l’homogeneïtzació culturaldels estats i, especialment, al procés colo-nitzador sota formes capitalistes, per com-plet desestructuradors en termes culturalsi econòmics dins contextos evidentmentdiversos. Valdria la pena, doncs, en afron-tar la comprensió del paradigma moder-nista dominant avui dia (capítol 2), relati-vitzar-ne el tarannà europeocèntric indus-trial –culturalista i essencialista– des delqual s’atorga una categoria explícita alsorgiment de «les» (algunes) nacions. Ni laconsecució d’un estat, ni la consignaciódocumental i literària de la cultura sónpeatges que hagin de pagar les nacions delmón per esdevenir adjectivables com a tals(Smith incideix prou bé en el segon aspec-

158te). Fins i tot a Occident el pas de la tra-dició a la modernitat adopta formes dis-tintes en una mateixa societat com ara lacatalana, en què els projectes de nació pos-tulats al XIX arriben a ser antagònics.3 Enllàde les dinàmiques conflictives entre la bur-gesia i les classes subalternes, tota manifes-tació social implica un model determinatd’organització i de relació cap endins i capenfora. Assumint l’argumentació de l’au-tor, com interpretarien Friedrich Engels sivisqués, o E. J. Hobsbawm i E. Gellnerque en el context de l’adscripció proletàriaa l’espiritisme català es creï el 1891 a Bar-celona, per primer cop a Europa i a inicia-tiva espiritista, una Lliga Internacional perla Pau –amb el suport del laïcisme lliure-pensador, el progressisme polític i el sindi-calisme més avançat, i dels representantseuropeus d’aquests moviments– que pro-pugna la lliure federació dels pobles d’Eu-ropa, la supressió de les fronteres estatals il’arbitratge i resolució dels conflictes entreels estats mitjançant el diàleg?

Al tercer capítol es tracta dels enfoca-ments «construccionistes» de la nació i elsnacionalismes, entesos com una construc-ció social lligada a l’era de la modernitat,articulada per les elits (Hobsbawm lliga elsmoviments nacionalistes de la segona mei-tat del XIX amb projectes socials conserva-dors, la qual cosa és desmentida de noupel cas català, o per l’escocès en períodesimportants de la seva història; i dels la-pons, què se’n pot dir?) i encaminada a laseva superació per la globalització mateixa.Fora del debat sobre la condició espúria ono del passat, o de la recreació o la inven-ció de les tradicions, Smith remet amb en-cert a la memòria viva de les societats i a laseva capacitat per dotar de sentit l’empresanacionalista. Un sentit que capdavanters

de l’enfocament modernista com Hobs-bawm no deuen trobar enlloc,4 i que elsdeu impossibilitar d’explicar la supervi-vència de nacions com la catalana o la bas-ca després de segles de ferotge subordi-nació en tots els terrenys. El paradigma delconstruccionisme social palesa un reduc-cionisme extrem que concep les classes su-balternes europees com si fossin un merapèndix passiu del dirigisme instituït perles elits a través dels imaginaris que elabo-ren, a més d’establir una correspondènciaestàtica entre nació i estat que resulta in-sostenible, d’aquí les paraules amb quèl’autor ho rebat: «sembla difícil entendreper què hauríem d’atorgar més substànciaa l’“estat” que a la “nació”» (p. 87). A con-tinuació, Smith assenyala que és plena-ment lícita l’acusació de Benedict Ander-son (el qual no podia preveure que la sevaobra Imagined Communities, del 1991,havia de ser tan fatalment incompresa peraquells qui han «resolt» certs processosd’afirmació cultural com el fruit d’una«invenció») cap a Gellner –i Hobsbawm ialtres– pel fet que assimilen justament «in-venció» a «fabricació» o «falsedat» més queno a «imaginació» o «creació» (p. 88) –enaquests termes, què no és el fruit d’unaconstrucció social? L’autor planteja llavorsun dels punts centrals de la qüestió quepermet respondre-hi: on rau la raó de laperdurabilitat i l’èxit d’artefactes culturalscom els epigrafiats com a nacionalismes?,quin és el motiu de la seva necessitat? Lapremissa durkheimiana segons la qual resno és més poderós que una il·lusió com-partida –sentida, voluntària, emocional,d’ideals i necessitats col·lectius, perquèresponen a les demandes individualsd’amplis sectors socials: o és que no exis-teix una base material de les idees?– no se-

159ria una porta tancada, sinó la propostad’una obertura a la viabilitat de canalitzar,en allò compartit, el que uns homes i unesdones, de vegades una societat, considerenimprescindible de realitzar. Per què, doncs,es topa contínuament amb l’aclaparadorainvisibilització de la contradictòria gam-ma de projectes implícits en els movi-ments nacionalistes europeus contempo-ranis? Ficar al mateix sac nacionalismes designe clarament imperialista i etnocidacom els esmentats enrere, i altres que hanmaldat per espolsar-se la subordinació es-tructural a què la seva societat ha estatsotmesa històricament és difícil de justifi-car en termes científics –per més que delsnacionalismes estatals d’Europa se’n digui«cívics»–, una distinció que no es conside-ra en cap dels models exposats.

Smith raona el perquè de l’enfocamentetnosimbòlic que postula. Remarca la per-tinència de comprendre que la categoriamoderna de «nacionalismes» no respon arealitats encarnades en la història a partirdel no-res. Les identitats culturals i lesideologies col·lectives s’expressen a partirde contextos determinats que s’encaval-quen a través de continuïtats i trenca-ments en què és possible reconèixer-hi elsprocessos estructuradors de les societats–en un gerundi continu–, i la seva capa-citat per recórrer-hi, apropiar-se’n o rein-terpretar-los en funció de la manera comes representen el seu present i les seves ne-cessitats. Que la formulació que en deriviestigui lligada a les elits sembla un postulatmassa arriscat per generalitzar-hi, per aixòel professor anglès la refusa tot apel·lant alscomponents populars dels nacionalismes.La correspondència entre ètnies i nacions,així mateix, supera per la seva complexitat–el desenvolupament d’una nació sobre la

base de la incorporació o assimilació d’al-tres ètnies, o la constitució de nacions po-liètniques, o l’existència d’ètnies polina-cionals– qualsevol simplificació que se’nfaci. En reflexionar sobre l’origen poliètnicde les nacions, l’autor manté que, en efec-te, en molts casos l’ètnia dominant d’unanació posterior podrà aportar «mites i re-cords de nacionalitat impartits a les gene-racions successives». Ara bé, no és menyscert –diríem– que la confusió entre estat inació –Espanya com a nació amb una èt-nia dominant, segons el plantejament dela immensa majoria d’autors que aparei-xen– acaba conduint els homes i dones denacions minoritzades a esdevenir mem-bres de «regions exteriors» (p. 106) incor-porats burocràticament i sotmesos als fortsi centralitzats estats moderns. És aquí queles nacions europees subalternitzades perla força de les armes no hi troben l’encaixpossible, com s’està reflectint en la redac-ció de la futura Constitució europea, perno referir-se a les vel·leïtats militaristes deconstitucions com l’espanyola entorn de lapreservació de la unidad territorial.

Això duria a subratllar que el contextglobalitzador actual, per les seves mateixescaracterístiques d’homogeneïtzació cultu-ral des dels referents del liberalisme capita-lista, no pot més que esperonar movimentsd’afirmació identitària, sociocultural, enquè es manifesta la lluita per la supervi-vència mateixa d’innombrables societatsque es veuen impossibilitades de decidir elquè i el com del seu present. No és pos-sible oposar universalisme a particularis-me, no sols perquè, com assenyalà ClaudeLévi-Strauss, res de l’esperit humà no ensés aliè, sinó perquè compartir-nos els unsals altres com a humans significa fer-hodes de referents propis. És aquest compar-

160tir el que universalitza, no pas el pretendreque les categories d’una societat les han decompartir totes les societats del món. Lesestructures es poden expressar en pràcti-ques localitzades, però en qualitat d’es-tructures no són locals, com ha escrit S.Narotzky: això obliga a estudiar els proces-sos històrics i les relacions socials tantlocals com globals. L’especificitat del llocforma part de processos dinàmics de rela-cions socials a escala interna i externa.

La visió ideal que Smith atorga al na-cionalisme, des del precepte del dret a lallibertat dels pobles i les persones, és uncamí a seguir que hauria de portar a copsarla diversitat del repertori humà i les reali-tats històriques, en el sentit que la maneracom una societat s’interpel·la a si mateixaen qualitat de «nació» –igual com s’inter-pel·la a si mateixa en termes religiosos od’altres sistemes simbòlics– implica l’arti-culació de projectes molt distints: els mo-viments socials i la catalanitat que repre-senta Companys no són els de Cambó, ditpel broc gros. I el present de les nacionsestà fet també d’aquestes bregues, inse-rides dins el camp ampli del conflicted’una Europa la problemàtica de la qualno se cenyeix a «musulmans, gitanos i afro-caribs»: les nacions europees minoritzadesno són als mapes perquè colonitzar és lacara més terrorífica de la diferenciació. Noes pot situar el «nacionalisme ètnic» forad’Occident sense centrar-se en els proces-sos històrics als estats plurinacionals ac-tuals, dels quals els Països Catalans en sónuna víctima més. Utilitzant els darrersmots de l’autor, és avinent preguntar-se:quins processos de la història humana sónil·luminats pels «components simbòlics iels models ètnics propis de les identitatsculturals col·lectives»? (p. 113). Són alho-

ra processos tràgics que concerneixen lesformacions estatals, i tota l’atracció del’enfocament etnosimbolista trontollaria sino percebés la realitat de tantes llibertatsno realitzades: no disposar d’un petit espaial mapa. Smith ho té en compte, per aixòraona i rebutja la falsa simplificació envoga entre «ètnic» i «cívic». No seria gra-tuït, doncs, citar Ted Lewellen: «“opres-sió” és una bella paraula per fer-la passaren còctels [...], però es converteix en unaparaula lletja quan hom l’associa a la gentreal, que pateix fam real, privacions reals ipotser tortura i mort també reals» (Intro-ducción a la Antropología política, p. 166).I, no és una privació social néixer i moriramb l’obligació de justificar per què un sesent cors, irlandès, lapó o català, privat delseu dret de ser? Mentre una plèiade d’his-toriadors i sociòlegs europeus embadalei-xen davant de Hobsbawm i Gellner, es po-dria suggerir als científics socials catalansque es plantegessin de rebatre, sobre la ba-se del coneixement empíric de la seva prò-pia realitat, el munt de models explicatiusque redueixen, compartimenten i moralit-zen l’univers de les nacions, en comptes dereproduir les mirades d’aquests autorsacríticament. No és casual que l’antropo-logia, com insisteix I. Terradas, es fona-menti en el realisme etnogràfic (per aixòels antropòlegs tampoc no surten al mapa).

Som davant d’un llibre excel·lent perpensar entorn de les perspectives historio-gràfiques i sociològiques dominants sobreel paper de les nacions i els nacionalismes,del tot recomanable en la mesura que l’au-tor mostra elasticitat, erudició i incisió crí-tica en les seves reflexions, i que permetcopsar el sentit de l’eclosió, les mancancesi els aspectes recuperables de cada paradig-ma (aquí rau el valor magnífic, indiscuti-

161

Històriai llibertat

Vicent Raga

Freedom and its Betrayal. Six Enemies ofHuman LibertyIsaiah Berlin182 pp., 2002, Chatto and Windus,Londres

Hi ha una forta tendència a considerarque l’increment de coneixement noméspot tenir lloc com un seguit de respostes aqüestions empíriques o a aquelles altresque poden ser susceptibles d’un tracta-ment formal. Aquesta actitud que, en laseua forma elaborada caracteritza tot uncorrent –i un de ben sòlid– del pensamentoccidental, té manifestacions molt barroe-res en les quals s’insisteix ara potser ambmés eficàcia que mai. La insensibilitat o elmenyspreu que molts es creuen obligats amostrar davant una qüestió amb l’aparen-ça de filosòfica es presenta en determinatscercles intel·lectuals i acadèmics com unamarca de rigor i seriositat. Aquesta actituds’hauria de titllar, com a mínim, de para-doxal. Perquè, si ens fixem en l’àmbit deles anomenades ciències socials –l’econo-mia o la psicologia, per posar-ne algunexemple–, ens trobem que les qüestionsque es formulen i, sobretot, les respostesque es donen per bones poc tenen a veureamb els problemes veritables que, suposa-dament, encaren. I això passa perquè lesexigències de «rigor i seriositat» que plan-

ble, de l’obra): la immensa majoria delsplantejaments de l’autor podem fer-losnostres. Però que no s’oblidi: milers de na-cions, dos centenars d’estats... i mitjadotzena d’exèrcits. ❐

1. L’especialització sostinguda de la seva recerca aflora el1971 amb el llibre Theories of Nationalism, seguitentre innombrables altres de Nationalism in theTwentieth Century (1979), The Ethnic revival in theModern World (1981), The Ethnics Origins ofNations (1986), National Identity (1991), Nationsand Nationalism in a Global Era (1995) iNationalism and Modernism (1998). Del conjuntse’n poden trobar, traduïts al castellà, Las teorías delnacionalismo (Península, 1976), La identidad nacio-nal (Trama, 1997) i Nacionalismo y modernidad (Ist-mo, 2000).

2. Vegeu una interessant aproximació als noms i els llocsde milers de nacions sense estat del món (inclosesles europees) a l’Atlas of World Cultures de D. H.Price (Sage, Londres, 1990). Bàsicament percomprovar-ne la desaparició.

3. Vegeu Panoràmica del nacionalisme català de FèlixCucurull (Ed. Catalanes de París, 1975). I, també,l’obra del primer teoritzador modern delcatalanisme, Josep-Narcís Roca i Ferreras, sobre elsvincles entre independentisme o alliberament na-cional i internacionalisme, cinquanta anys abansque l’anticomunista V. I. Lenin tractés el tema(Josep-Narcís Roca i Fererras i l’origen del naciona-lisme d’esquerres, Toni Strubell, 2000, «Els llibresdel Set-ciències»).

4. Mancança que ja es dóna en una obra primerencacom Rebeldes primitivos (Ariel, Barcelona, 1974[1958]).

162teja el tractament científic en aquest àmbitesbiaixen de manera inevitable les qües-tions de les quals s’ocupa.

Una altra de les claus que sol adduir-seper explicar aquesta mancança, rau en lafacilitat aparent amb què poden encarar-se els problemes que es plantegen d’aques-ta manera. El vertiginós creixement queexperimenten els treballs dits monogràficsal si d’institucions que es lliuren expressa-ment a la seva producció massiva, contras-ta amb la lentitud, les dificultats i l’escas-setat amb què es presenta l’elaboració i ladifusió del treball filosòfic genuí. Si hompot insistir en aquesta mateixa línia, hiconstatarà fàcilment la mesura en què s’es-devé aquest fet en el camp de la teoriaeconòmica o de la teoria política «pures»,en els models de desenvolupament econò-mic que es presenten com asèptics –comper exemple en les aplicacions de la teoriade l’elecció racional a l’estudi dels feno-mens més complexos que gosa estudiar lasociologia–, en les forçades i abstruses ma-nifestacions de l’estructuralisme aplicat ofins i tot en les pràctiques «deconstruccio-nistes» a les quals, segons sembla, ha delliurar-se la teoria literària. Així, homdefuig de manera deliberada l’anàlisi deconceptes tan rellevants per a totes aques-tes disciplines com ara són els de llibertat,igualtat, deures o drets, creativitat o críti-ca. Aquests conceptes –així com les conne-xions i les derivacions que se’n desprenen–es donen per sabuts (si no per irrellevants).Ocupar-se’n, doncs, és vist com una tascadel tot ociosa, «improductiva», en l’idio-lecte que en regeix l’activitat.

Isaiah Berlin (1909-1997) va abando-nar la seua carrera de filòsof quan s’adonàque no tenia talent per conrear-la com ho

feien alguns dels seus coetanis, en l’etapad’esplendor de la filosofia analítica al si dela qual s’havia format i on romangué du-rant una primera època. Berlin ambicio-nava proporcionar-se un coneixementpositiu del món en què vivia, un tipus deconeixement que, per problemàtic quefos, pogués arribar a fer créixer al llargd’una vida de dedicació. La seva decisió vaestar, doncs, la d’instal·lar-se en un campque aleshores no gaudia al seu medi aca-dèmic de gaire consideració, el de la his-tòria de les idees, en la peculiar accepcióque, com es veurà tot seguit, va encertar adonar-li. Perquè el que pretenia obtenir era,extraient-ho d’aquest camp, algun aclari-ment conceptual sobre qüestions que jut-java vitals en el domini de la filosofia po-lítica, entesa aquesta com una branca de lafilosofia moral i en el context més amplid’una teoria de la societat i de la cultura.En el centre hi era la qüestió principal, lade la llibertat. Una qüestió a la qual va de-dicar els cinquanta anys més productiusde la seva vida. Ell mateix sempre esmostrà, això sí, extraordinàriament críticamb el seu treball, com si alhora que enreconeixia la importància s’adonés de laradical inestabilitat i de la insuficiència delseu esforç en contrast amb l’enormitat dela tasca que enfrontava. Aquest escepti-cisme el va portar a mantenir poc menysque inèdita durant molts anys la majorpart de la seva obra, que va romandre es-parsa en publicacions especialitzades.

Ara bé, per darrere de l’aparent mancade coherència que presentava el seu tre-ball, es fa explícita des d’un primer mo-ment una percepció que aquí interessadestacar: que la comprensió del fenomenintel·lectual –i del social i del polític quen’és associat– no pot fer-se sense adoptar-

163hi una perspectiva psicològica i històrica,en una singular barreja de perspicàcia ierudició. Una actitud intel·lectual els re-sultats de la qual havien de ser menystin-guts interessadament i amb afany pelscientífics socials dels corrents al·luditsabans (incloent-hi molts dels acadèmicsque gaudeixen d’un reconeixement inde-pendent en l’àmbit de les ciències socials iles anomenades humanitats). Però és jus-tament d’una bona part de la seva obra–és a dir, del que es desprèn de la seva in-vestigació sobre la significació de lesidees– d’on han resultat alguns assaigs deconceptualització que avui són tingutscom a referents per la ciencia política. 1

Mark Lilla, en una recensió recent deFreedom and its Betrayal qualifica el seuautor de mestre en l’art de captar el signi-ficat dels conceptes polítics rellevants, ca-paç de copsar la importància d’aquests bédirectament, amb l’examen de la seva inci-dència en la vida política durant el períodede vigència, bé mitjançant l’estudi delsseus antecedents històrics, endinsant-se enla vida dels personatges rellevants.2 Percomprendre el significat del que Berlinconsidera que són els conceptes centralsd’un període històric determinat s’ha dereconèixer, primer i sobretot, la necessitatd’entendre –dedicant-hi una atenció espe-cial– les condicions sota les quals aquestsconceptes van guanyar el sentit que tin-gueren per als que en feien ús i, des d’aquí,esbrinar-ne el que encara tenen. El reco-neixement d’aquesta exigència és, per aBerlin, una part principal del que cal po-sar en joc en l’examen del fenomen de lacultura i, en particular, a l’hora d’estimarla naturalesa i el pes de les idees en el de-senvolupament històric en general. És

d’aquí d’on Berlin desprèn molts dels ele-ments que posa en joc a les seves anàlisis.El jove autor d’una biografia de Karl Marx(1939, encara a l’abast), sembla que teniamolt en compte algunes aplicacions delmaterialisme històric que devia jutjar ex-cessivament grolleres. En qualsevol cas,la seva idea no requereix, per trobar-ne lajustificació, la consideració de les diverseselaboracions que se n’han fet, des de Dil-they fins a Collingwood. Més aviat lesbandeja deliberadament. Berlin mostra demanera clara el rerefons del seu pensamenten treballs historiogràfics, com els dedicatsa Herder i a Vico –que havien fet aporta-cions significatives en el camp de l’antro-pologia i de la història– i que ell va trans-formar amb tota naturalitat en una einade treball d’alt rendiment filosòfic. Aixídoncs, sap trobar en els autors que estudiaels antecedents i la inspiració d’alguns delsvalors que més s’estima, siga de manera po-sitiva, siga perquè els hi veu negats. En elprimer cas es troben els estudis dedicats aMaquiavel i Herzen o –com ja s’ha dit–a Vico i a Herder. En el segon, hi ha l’estu-di dels que presenta com a enemics de lallibertat –«membres d’una societat anti-liberal», en diu–: Helvetius, Rousseau,Fichte, Hegel, Saint-Simon, De Maistre.Al treball que fa sobre els uns i els altres,l’objectiu és descobrir-hi el pensamentbàsic que –com havia advertit Russell–s’oculta per davall de l’expressió formaldels més envitricollats sistemes filosòfics.Sol tractar-se d’una idea –habitualmentuna de ben simple– que, una vegada iden-tificada, ens permet de veure el conjunt del’obra amb una llum potent. Sota aquestpressupòsit, present tothora, Berlin reco-neix com a enemics de la vertadera lliber-tat autors que –amb l’excepció de De

164Maistre (que n’és l’enemic declarat)–apareixen com a grans defensors. Ara bé,la singularitat d’aquest procediment derecerca, i les llicències que es permet, vanfer d’ell –en la consideració dels seuscol·legues acadèmics (i, com ja s’ha dit, enla que ell mateix fins a cert punt es tenia)–poc més que «un assagista refinat, un re-tratista reeixit».3 En contrast amb aquestaapreciació, el seu treball ha passat a sertingut molt en compte en l’espectaculardesenvolupament que ha experimentat lafilosofia moral i política durant els darrersanys. El fet és, doncs, que la perspectivapsicològica i històrica des de la qual Berlinaborda el seu objecte d’estudi és la queaplica –de manera poc acadèmica– a l’es-tudi del desenvolupament de corrents in-tel·lectuals tan importants com el roman-ticisme, el nacionalisme o el feixisme,identificant-ne les fites principals (i moltesde secundàries). És també la que, de ma-nera tàcita, aplica a l’anàlisi de conceptesaparentment inconnexos –de fet, formal-ment inconnexos– i la que li permet al-birar el sentit global del que s’hi forma.Amb això, s’allunya quan ho estima perti-nent no sols de les accepcions canòniquesd’aquests mateixos conceptes, sinó tambéde les que, de manera reactiva i interessa-da, solen adduir-se com alternatives. Elque se’n desprèn és, en definitiva, l’anàliside conceptes que com els abans esmentats–llibertat, drets, etc.–, són a la base d’unaàmplia gamma de problemes el tracta-ment dels quals no sols és genuí sinó queés del tot indefugible. I ho és tant abanscom després de Berlin: la idea de llibertat–per tornar a la que és central al seu treballi que ho fou també en els autors que estu-dia— és massa «gran» per donar-la per re-solta d’una vegada per totes. Per això,

l’esmentat Lilla, en la conclusió de la sevaressenya, escriu que si el conjunt de l’obrade Berlin no és filosofia política o una cosaque s’hi assembla molt, no sap què és. Hodiu fent front a alguns comentaristes quehan volgut mostrar-se severs: un addueixuna manca de precisió que el situaria enun estadi «prefilosòfic»; un altre, unamena de fanatisme en la defensa de lallibertat que el faria objecte dels mateixosretrets que ell fa als seus enemics.4 I ha,encara –com s’apuntava abans–, els ques’han estimat més d’ignorar-lo.

Del retrat simplificat que s’ha fet finsaquí sorgeix –resultat al qual l’abocaventreballs primerencs com els continguts aFreedom and its Betrayal (sèrie de sis con-ferències radiofòniques el 1952)–, la imat-ge d’un filòsof. És però a «Dos conceptesde llibertat» (1958) on Berlin apareix ambaquest perfil de pensador original. De fet,aquest darrer text és un dels clàssics de lafilosofia política contemporània.5 Al primerd’aquests treball és on exposa –referint-sea Fichte– la coneguda distinció entre «lli-bertat negativa» i «llibertat positiva». Laprimera equival al dret a actuar sense coer-ció externa de cap tipus. La segona és l’o-rientada a la consecució d’objectius prees-tablerts que, amb independència del seuatractiu, suposen la imposició de restric-cions importants, volgudes o no. La pri-mera d’aquestes concepcions de llibertatfou la que s’optà per conrear als Països Bai-xos i a Anglaterra. La segona és la ques’imposà a l’Europa continental, i inclouaspectes importants del que es derivà de larevolució francesa. La idea de llibertat ne-gativa tenia, com és clar, precedents: und’ells és el que li proporciona Maquiavel,que s’hi refereix, «ingènuament», als Dis-

165corsi.6 L’altre tipus de llibertat, la llibertatpositiva, s’anunciava clarament –d’acordamb la interpretació de Berlin– en Rous-seau, per arribar al seu punt més alt enHegel i mantenir-se llargament.

«Aquestes són les dues nocions de lli-bertat que s’estengueren per Europa a co-mençament del segle dinou –escriu–; de-manar-se quina d’elles és vertadera i quinaés falsa és una pregunta superficial i queno té resposta. Representen dues concep-cions de la vida que són irreconciliables: laliberal i l’autoritària, l’oberta i la tancada.El fet que la paraula llibertat hagi estat, demanera genuïna, un símbol central per atots dos corrents és un fet a la vegada re-marcable i sinistre». Ara bé: el mateix Ber-lin és també qui escriu amb contundència:«L’essència de la llibertat sempre ha romàsen la capacitat per a escollir el que hom volescollir, perquè així ho vol fer, sense inti-midacions, sense haver de veure’s enxam-pat per un sistema o un altre; hi roman enel dret de fer-se fort, de ser impopular, demantenir les conviccions pròpies, simple-ment pel fet que són les pròpies. Aquestaés la vertadera llibertat i, sense ella, no hiha llibertat de cap tipus, ni tan sols n’hi hala il·lusió» (Liberty, cit., pp. 103-104). Lacontradicció entre aquestes dues citacionsés només aparent. Més aviat sembla deli-berada i aprofita per a cridar l’atenció so-bre una confusió persistent i fins a certpunt inevitable. L’anàlisi de la llibertat, talcom se la planteja Berlin, no admetsimplificacions.

Potser convé recordar que pocs anysabans de l’aparició de l’esmentat article deBerlin –just després d’acabada la guerra–Karl Popper havia publicat The Open So-ciety and its Enemies, un llibre molt cele-brat –juntament amb el seu al·legat anti-

feixista i antimarxista La misèria de l’his-toricisme, un text potser més ben articu-lat– on coincideix, si més no formalment,amb el propòsit d’un altre escrit de Berlin,«Historical Inevitability» (1954). En prin-cipi, podrien associar-se aquests llibres dePopper amb els textos de Berlin. L’associa-ció, però, no permetria establir més queun paral·lelisme epidèrmic. El pensamentde Popper –siguen quins siguen els seusmèrits, els reals i els atribuïts– es trobamancat de la perspicàcia dels de Berlin, unpensador, aquest darrer –com escriu Igna-tieff–, «més intuïtiu, interessat –com maino ho estigué Popper– en l’angoixa interior,els dilemes personals i el conflicte entre elsvalors humans», caracterització que noserviria, certament, per identificar l’autorde The Open Society and its Enemies.7

Amb altres recursos retòrics que els em-prats per Popper és, doncs, com Berlin dó-na consistència a les matisacions que pro-posa. Aquest darrer mai no perd de vista laperspectiva històrica, que és justamentla que li n’ha proporcionat les claus. Aixòno vol dir, és clar, que no s’hi plantegendificultats. Aquestes però no tenen res detrivials. Més aviat, forcen a reconèixer ladificultat extraordinària que presenta eltractament de la qüestió de la llibertat; éstambé la manera amb què l’autor pot per-metre’s de dir alguna cosa que, justament,no siga trivial. Als llargs anys que Berlinva dedicar a la qüestió, s’ha d’afegir –ésclar– el que des de temps ben remots sen’havia dit. I s’hi afegeix el que ara, se-guint-ne la petjada, amb ulls més o menyscrítics, se’n continua dient en uns anys enquè la filosofia moral i política experimentaun impuls notable degut, en gran manera,a la influència exercida per Isaiah Berlin. ❐

1661. Això s’ha esdevingut amb alguns dels elements que

incorporava Berlin a «Two concepts of Liberty»,com tot seguit es veurà. Henry Hardy és el respon-sable del reconeixement que ha guanyat l’obra deBerlin durant els darrers anys, en editar-la amb cura.Als set volums publicats fins ara Hardy n’ha afegitrecentment un altre, Liberty (Oxford UniversityPress, 2002; 382 pp.; reedició de Four Essays onLiberty, amb importants addicions i aparell crític.Vid. nota 5), que, juntament amb Freedom and itsBetrayal. Six Enemies of Human Liberty, mostren ladimensió de l’obra de Berlin que es vol emfasitzaren aquesta nota.

2. «Inside the Clockwork», New York Review of Books,vol. XLIX, núm. 7 (25 d’abril de 2002), pp. 43-45.Sobre un llibre recent de M. Lilla, que convé es-mentar aquí, The Reckless Mind. Intellectuals inPolitics, ja ha cridat l’atenció, molt oportunament,Pol Ferrando a Caràcters, 2a. època, núm. 21(2002), p. 32. Lilla és un «deixeble» de Berlin queprova brillantment de seguir-ne les petjades. En undels seu treballs, referit expressament a Berlin –re-collit en un volum d’homenatge– es mostra, però,ben crític amb algun dels seus plantejaments:«Wolves and Lambs», dins R. Dworkin, M. Lilla iR.B. Silvers: The Legacy of Isaiah Berlin, Nova York,2001. D’aquest darrer, també Ferrando ha donatnotícia a Caràcters, id., núm. 17 (oct. 2001), p. 34.

3. De fet, fou molt brillant com a conversador i aixòpotser va fer que es ressentís la seva reputació (men-tre que l’obra romania, com ja s’ha dit, pràcticamentinèdita). En aquesta condició de conversador Berlinva haver de pagar un preu que, almenys en un delscasos reportats, no podia deixar-lo indiferent. Se-gons conta el seu biògraf, per distreure el seu audi-tori, es complaïa a referir que el dramaturg Lope deVega, a les portes de la mort, havia confessat: «Puesbien, Dante me aburre». Aquestes paraules, sensdubte sinceres però sacrílegues –com les qualificaIgnatieff–, sobretot per ser les darreres de l’eximipoeta, sovint feien riure, com pretenia el bon con-versador. Creient que s’ho podia permetre, va insis-tir en l’anècdota davant Picasso. «El resultat foudesastrós. Mentre que Isaiah avançava en el seurelat, el rostre de Picasso s’enfosquia […]; el pitjorde tot era que les paraules finals d’un espanyolfamós eren objecte de ridícul (en la circumstànciade la seva mort). Picasso va marxar corrents, enfu-rismat […]. [Berlin] –afegeix el seu biògraf– es vaquedar sense saber què havia fet malament. Per unavegada en la seva vida es va quedar sense saber què

fer.» (Michael Ignatieff: Isaiah Berlin: Su vida(1998), Madrid, Taurus, 1999; pp. 293-294.)

4. Jonathan Rée: «Talking philosophy», <www.prospect-magazine.co.uk>, 26 de juny de 2002. Stein Rin-gen: «Helvétius and friends», Times Litterary Su-plemment (15 de novembre de 2002) p. 26.

5. Hi ha traducció castellana: Cuatro ensayos sobre la li-bertad, Madrid, Alianza, 1988. Ara, però, s’ha deveure –amb l’afegit, entre altres, d’un cinqué assaig–Liberty, citat a la nota 1. Sobre el fort impacte quecontinua exercint l’obra de Berlin –més gran araque mentre visqué–, vegeu, per exemple, MariaBaghramian i Attracta Ingram (eds.): Pluralism. Thephilosophy and politics of diversity, Londres i NovaYork, Routledge, 2000, on és l’autor que atreu lamajor part de les discussions. En castellà, hom potveure P. Boadillo i E. Bocardo (eds.): Isaiah Berlin. Lamirada despierta de la historia, Madrid, Tecnos, 1999.

6. Vegeu Discorsi I, 16 (Cf., Mauricio Viroli, Machia-velli, OUP, 1998; cap. 4.) En qualsevol cas, l’Acca-demia de la Crusca assajaria poc després una defi-nició igualment contundent en la seva simplicitattot i que –com s’havia de veure des d’aleshores–també ben problemàtica: «(la vertadera) llibertat ésla capacitat de viure com es vol; el contrari de laservitud».

7. Cf. M. Ignatieff: Op. cit., pp. 238 i ss. Popper em-petiteix davant Berlin com també ho fa –en un altreterreny– en enfrontar-se amb Wittgenstein. El filò-sof convencional es troba en un cas i en l’altre da-vant el pensador o el filòsof original. De fet, Berlinfeia un comentari sarcàstic sobre el títol mateix delllibre de Popper –cosa que, evidentment, preteniaser més que un divertiment enginyós–: es vantava dedir que el títol del llibre de Popper hauria d’haverestat La societat tancada i els seus amics. La discre-pància, però, era de fons. (També era una discrepàn-cia de fons la que oposava el mateix Popper a Witt-genstein. Discrepàncies que donen llum sobre el queseparava Popper d’aquests dos autors. Vegeu DavidEdmonds i John Eidinow: Wittgenstein’s Poker, Lon-dres, Faber and Faber, 2001. Hi ha traducció espa-nyola: El atizador de Wittgenstein, Barcelona, Penín-sula, 2002.)Per a una consideració ben ponderada del llibre dePopper, al capdavall però negativa, vegeu les duesressenyes que Emilio Lledó li va dedicar (amb motiude l’aparició de la seva traducció alemanya el 1959 ide la castellana, el 1982) recollides a La memoria delLogos. Estudios sobre el diálogo platónico, 1984; Ma-drid, Taurus, 4a. ed., 1996; pp. 261-268.

167

Zygmunt Bauman:la sociologia coma empresa ètica

Daniel Arenas

Postmodern EthicsZygmunt Bauman256 pp., 1993, Blackwell, Oxford

Globalització: les conseqüències humanesZygmunt Bauman174 pp., 2001, Edicions de la UOC,Barcelona

La ambivalencia de la modernidad y otrasconversacionesZygmunt Bauman i Keith Tester220 pp., 2002, Paidós, Barcelona

L’extensa obra del sociòleg ZygmuntBauman s’ha convertit en els darrers anysen un comentari imprescindible per acomprendre la complexitat contemporà-nia, car Bauman és un dels pocs pensadorscapaç de relacionar amb lucidesa el debatsobre la modernitat i la postmodernitat,amb temes com el de la globalització, lasocietat de consum, la justícia o el poderdels mitjans de comunicació. Certamentseria un error buscar en l’obra de Baumanun gran sistema, però no hi ha dubte ques’hi pot trobar una brillant síntesi delque està succeint al nostre voltant, un co-mentari profund i eclèctic sobre l’expe-riència humana dels nostres temps, que

manté sempre dos punts de mira fona-mentals: alerta sobre els perills que ame-nacen allò que ens caracteritza com a hu-mans (és a dir, denuncia els processosdeshumanitzadors) i mostra que el mónno ha de ser necessàriament com és (és adir, afirma la llibertat de l’ésser humà). Iaixò és així perquè Zygmunt Bauman hadefensat sempre que la sociologia és unaempresa ètica, que no pot ser una cièncianeutral sinó que s’ha de preocupar per lahumiliació i el sofriment humà.

Nascut el 1925 a Polònia al si d’unafamília jueva humil, Zygmunt Bauman vaemigrar amb tota la família cap a Rússia el1939 escapant de la invasió nazi. El 1940Bauman va tornar a Varsòvia amb un cosde voluntaris polonesos que lluitava con-tra els nazis i més tard va treballar com aprofessor de sociologia a la Universitat deVarsòvia. Però degut a les pressions de lesautoritats, va marxar cap a la Gran Breta-nya el 1968 i el 1971 va fer-se professor desociologia a la Universitat de Leeds. Laseva dona, Janina Bauman, que és tambépolonesa de religió jueva, va patir en prò-pia carn l’experiència dels camps de con-centració i n’ha escrit un important llibre.A part de la importància de l’experiènciade la seva dona, que el va portar a tractartambé el tema de l’holocaust (a Modernityand the Holocaust), Bauman reconeix lesinfluències de Gramsci, que segons diu elva salvar tant de l’ortodòxia deterministamarxista com de l’antimarxisme, i de Sim-mel, que li va ensenyar que l’ambivalènciai la incertesa són característiques perma-nents de la vida social. A més, en les con-verses amb Keith Tester (recollides en Laambivalencia de la modernidad y otras con-versacions), Bauman afirma la importànciade la literatura per a comprendre la realitat

168i reconeix la influència d’escriptors comRobert Musil, Georges Perec, Italo Calvi-no i Jorge Luis Borges.

Per motius d’espai, en les línies quesegueixen ens centrarem només en tres deles qüestions transversals de l’obra de Bau-man: la postmodernitat, l’ètica i les figu-res del vagabund i el turista. En primerlloc, per a Bauman la postmodernitat ésuna crisi, una crisi que ens aporta méssaviesa i claredat, però que també ens famés difícil l’actuació. La postmodernitatsignifica adonar-se que el projecte modernde creació d’un ordre racional, lliure decontingències, d’accidents i descontrols téinevitablement un aspecte destructiu, entant que sempre provoca l’entropia en unaltre lloc o moment. En altres paraules:més ordre ara i aquí crea més desordre allào després. Així, el denominador comú detota empresa moderna és l’intent de subs-tituir la diversitat i l’ambigüitat per la uni-formitat i la certesa, però a costa d’una al-tra desigualtat, i d’unes divisions i unaambivalència encara més grans (a costad’uns efectes col·laterals imprevisibles).Contra la imatge que es fa d’ella mateixa,la modernitat és una civilització incapaçd’universalitzar-se, perquè només pot do-nar-se aprofundint la diferència entre ellai la resta. El corol·lari és que més moderni-tat no és la solució als problemes de la mo-dernitat. Ara bé, la postmodernitat tam-poc ha de ser entesa com una respostadefinitiva. Segons Bauman, la postmoder-nistat no és la negació radical de la mo-dernitat, sinó que és una època de moder-nitat líquida, una època en la que l’edatmoderna arriba a un estadi autocrític, esdespulla de les seves pròpies il·lusions i s’a-dona que no s’apuntala sobre fonaments iinstitucions sòlides.

Com Rorty i altres pensadors postmo-derns, Bauman creu que el principal des-cobriment postmodern és que no hi hasofriment defensable o justificable i que elque cal és declarar la guerra a tot sofri-ment, per petit que sigui. La raó modernanomés feia la guerra al sofriment sensesentit o funció. Segons aquesta raó, si eldolor fos un pas necessari per a aconseguirun fi lloable, hauria de ser tolerat: així esconsideraria raonable sacrificar mil videsper a salvar-ne deu mil. Però, segons Bau-man, avui hauríem après que el dolor d’a-hir no tenia el sentit i la funció que haviade tenir, i que cap grau de sofriment noens pot apropar mai a un futur més feliç.

La condició postmoderna, que no no-més és filosòfica sinó també sociològica,no significa per a Zygmunt Bauman el fi-nal de l’ètica. Ans al contrari: ens permetdesfer-nos dels prejudicis moderns sobrel’ètica. La modernitat entenia l’ètica coma universal, recíproca i ben fonamentadasobre la raó. La postmodernitat, en canvi,revela el cor de l’ètica, un cor que és ante-rior a les construccions socials i els siste-mes ètics, que és, de fet, una «moralitatsense ètica». Aquest cor de l’ètica és, se-gons Bauman, el que ha mostrat el filòsoffrancès de religió jueva, Emmanuel Lévi-nas: l’assumpció de la responsabilitat perl’altre sense càlcul i sense límits. Una as-sumpció de responsabilitat que no es potdonar mai per satisfeta, que no pretén seruniversal, que se sap infundada i indefen-sable, irracional i mancada de criteris pera ser mesurada, i que és asimètrica en tantque es dóna fins i tot (o sobretot) quanl’altre no pot ser recíproc (per exemple,amb infants o éssers encara no nats). Se-gons aquesta visió, l’intent de Rawls debasar la idea de justícia en la reversibilitat

169de les perspectives no seria ètic. Aquesta«ètica postmoderna» és, en canvi, una èti-ca d’apropar-se a l’altre, de «ser-per», de«viure-per», una ètica que sempre comen-ça de zero i no fa mai cap progrés. Mentreque la filosofia moderna intenta sufocari amagar la moral en tant que vol fixar-la itrobar certeses, la postmodernitat redesco-breix que la incertesa i l’ansietat són el ter-reny propi de la decisió moral, car ser mo-ral no vol dir ser bo, sinó al contrari: nosentir-se mai suficientment bo, és a dir,saber que hi ha un bé i un mal però no sa-ber amb certesa quines coses i accions sónbones o malvades. Així, per a Bauman,l’etapa postmoderna, tot i que és plena deperills, obre també noves oportunitats pera la vida moral. I això pot fer també que lavida social es moralitzi.

Aquesta ètica d’impulsos infundatstroba la seva expressió més genuïna en «lafesta moral entre dos», és a dir, en l’amor.Què passa, però, quan hi entra un tercer ineix la societat? La resposta de Bauman ésque la moral és indispensable, encara queinsuficient, per a la societat i que l’exten-sió de la moral a l’àmbit social és la polí-tica, l’àmbit de la preocupació per la justí-cia. En altres paraules, la moral potcomençar la tasca socialitzadora però nocontinuar-la. Ara bé, en una societat comla nostra, dominada cada cop més per lavelocitat, la mobilitat, la precarietat i la con-tingència (una societat «líquida» i indivi-dualitzada), queda molt poc espai per a «lafesta moral entre dos», és a dir, per a de-senvolupar i tenir cura de l’art d’estimar,que és el lloc on es cultiven els sentimentsmorals i on s’aprèn i es desenvolupa l’artde la preocupació per l’altre i de la respon-sabilitat. La crítica de Bauman a la globa-lització es basa, en última instància, en

què, malgrat la retòrica sobre la intercon-nexió i la proximitat, els processos globa-litzadors dificulten la proximitat moralentre les persones degut a la manca d’esta-bilitat de les institucions, l’increment de lamobilitat i la velocitat, i l’erosió dels espaissocials.

Les dues figures que representen, peruna banda, l’augment de la transitorietat ila fugacitat de la vida contemporània i, perl’altra, la distància creixent entre personessón, segons Bauman, la del turista i la delvagabund. El turista és l’ideal de l’homecontemporani, el nou estàndard de felici-tat: el poder moure’s a plaer d’un lloc al’altre (encara que no sempre necessària-ment físicament, també d’un canal de te-levisió o lloc web a un altre). El vagabund,en canvi, es mou perquè no té més remei,perquè no és benvingut enlloc. En realitat,el que voldria el vagabund i el que voldriatot individu és ser turista –ser el turistaideal–, mentre que tot turista es mira elvagabund amb por i se’l vol treure del da-vant perquè representa allò en el que espodria convertir si rellisca o perd l’equili-bri durant els seus viatges i moviments.Ambdós, però, tenen en comú que no sa-ben on aniran a continuació, tot i que sa-ben que no es quedaran molt de temps allàon són: uns pel desig de viure noves ex-periències i consumir noves sensacions, elsaltres perquè són rebutjats al país on hanemigrat o perquè van d’un treball tempo-ral a un altre. Turista i vagabund es mouena través dels espais que habiten els altressense veure’s afectats profundament pelque els altres fan, tenen encontres breus isuperficials amb aquells amb els quals estroben i per això la proximitat física quehi assoleixen no esdevé gairebé mai proxi-mitat moral. Turista i vagabund són,

170doncs, figures reservades i distanciadesque defugen la responsabilitat moral.

Aquest repàs breu a alguns dels temesimportants de l’obra més recent de Zyg-munt Bauman ens permet reconèixer, enprimer lloc, que és possible que Baumanexageri les tendències que detecta en la so-cietat. Segurament es poden trobar encaramolts humans sedentaris, que no viuen vi-des completament «líquides». Al mateixtemps, sembla que per a Bauman la post-modernitat obre només dues portes: la del’oportunitat d’una vida moral autèntica ila del risc d’una societat de viatgers sensecontacte moral. Sovint passa, però, que larealitat no escull ni una porta ni l’altra si-nó que tira pel camí del mig, o per un altreencara no previst. D’altra banda, seguintla crítica que en fa el sociòleg alemanyHans Joas, la narrativa que ofereix Bau-man sobre la modernitat i la postmoder-nitat pot acabar convertint-se en una novametanarrativa teleològica (com les gransmetanarratives modernes), que postula lasuperació irreversible i necessària d’unaetapa històrica i el començament d’una denova. En aquest sentit, el terme «moder-nitat líquida» presenta menys problemesque el de postmodernitat, si es té la curad’afegir que no hi ha cap certesa que im-possibiliti la tornada a una altra època defonaments sòlids. Finalment, tampoc po-dem tenir la certesa que aquesta època depostmodernitat o modernitat líquida siguivertaderament una època d’incerteses osense valors ferms com postula Bauman.Si estudiéssim les opinions i els hàbits dela majoria dels ciutadans de les societatsoccidentals, potser trobaríem que, malgratl’augment del sentiment de transitorietat,aquests expressen conviccions profundes,compartides i estables, com el rebuig a la

violència o el respecte a la vida. Aquestsbreus apunts crítics no impliquen quel’obra de Zygmunt Bauman sigui menysinteressant o provocadora, o que se’n pu-gui prescindir. Ans al contrari: és un estí-mul per repensar la nostra societat i repen-sar les nostres relacions amb els altres, amés d’apuntar els camins que ha de seguirl’estudi sociològic avui. ❐

Nacionalismesense complexosa l’institut

Carles Sirera Miralles

Història d’Espanya: què ensenyar? Debatal voltant de l’ensenyament de la històriad’EspanyaJoan del Alcàzar, coord.120 pp., 2002, Publicacions de la Uni-versitat de València

El 29 de desembre del 2000 s’aprovà enConsell de Ministres el Reial Decret3474/2000 amb la finalitat d’ampliar imodificar els continguts de l’assignaturaHistòria d’Espanya de 2on de Batxilleratque havia fixat l’anterior decret 1178/1992. Pilar del Castillo aconseguia, així,culminar la fallida Reforma de les Huma-nitats que havia promogut la seva prede-cessora i el govern donava les primeres

171mostres d’aquest nacionalisme espanyolsense complexos que està caracteritzant lalegislatura de la majoria absoluta. Evident-ment, aquest decret anava a provocar reac-cions adverses i a obrir un debat al si delgremi d’historiadors, i una de les primeresmostres de discrepància van ser les jorna-des organitzades pel Servei de FormacióPermanent de la Universitat de València elfebrer del 2001 sota el títol «Història d’Es-panya: què ensenyar?», el fruit de les qualsés el llibre que, amb el mateix títol, haestat publicat recentment.

El debat es va desenvolupar en tres ses-sions que corresponien a tres meses, duesde les quals giraven entorn de «L’ensenya-ment de la història d’Espanya en el con-text polític actual» i estaven integrades perprofessors d’història contemporània dedistintes universitats de l’Estat espanyol.La tercera de les meses corresponia a l’enun-ciat de «L’ensenyament de la història d’Es-panya al nostre país» i la formaven profes-sors de secundària del País Valencià, a mésde l’antic coordinador de l’examen d’his-tòria de la PAU de la Universitat d’Alacant.El llibre, encara que no de forma explícita,manté aquesta estructura en dos blocs: elconstituït per les participacions dels pro-fessors universitaris, que tenen un discursmés teòric i, per tant, amb major rerefonspolític, i el bloc dels professors d’institutque, en general, presenten un enfocamentmés pragmàtic i concret de la qüestió.

La primera ponència és la de PedroRuiz Torres, titulada «La supuesta reformade las humanidades», que és un atac fron-tal al decret, el qual acusa de ser nomésuna ampliació de temari, que ha passat decomençar en el segle XVIII a incloure el ja-ciment d’Atapuerca, els ibers, la romanit-zació... tot, fins arribar a l’euro, i que, per

contra, no ha suposat cap augment d’ho-res lectives, que continuen sent tres a lasetmana, a més de proposar una visió de lahistòria centralista i carregada de connota-cions essencialistes sobre l’ésser d’Espanya.Una mica més moderada, i també més in-cisiva, és la intervenció de Ramón Villares,de la Universidade de Santiago de Com-postela. Primer de tot, ressalta que, mentreque en la resta d’Europa el debat sobrel’ensenyament de la història nacional harespost a uns problemes morals referents ala formació de la consciència cívica, aEspanya aquest no es dirigeix de forma di-recta cap als fonaments polítics del siste-ma democràtic, sinó que s’està transfor-mant en una lluita d’identitats legítimes,que pretén carregar sobre les esquenes delsprofessors d’institut la feina de ser elspropagadors de la lleialtat constitucional.I, com el mateix autor reconeix, voler quela Història tinga una funció nacionalitza-dora com la va tenir en el segle XIX nodeixa de ser un anacronisme, ja que el sis-tema educatiu no pot ser un instrumenteficaç de creació de la identitat i de la me-mòria col·lectiva en el segle de la indústriade l’oci i dels mass media. No es pot negarque un encontre de la Selecció Espanyolade Futbol desperta més fervor patriòticque un comentari de text del Manifiesto deManzanares, per molt que Cánovas fos ungran escriptor. És una llàstima que deixeper al final i tracte d’una forma breu iaccelerada la idea de construir una històriad’Espanya integrada, que permeta elconeixement en igual nivell d’importànciade les distintes trajectòries històriques delsregnes que han configurat l’actual Estatespanyol, i que símbols com l’onze de se-tembre i l’arbre de Guernica siguen ente-sos per tots els ciutadans.

172Una postura molt distinta és la que

manté Guillermo Cortázar, professor de laUNED i diputat del PP que, com és lògic,és un decidit defensor de la reforma. Laseua argumentació és una apel·lació cons-tant a la Constitució de 1978 per tal de le-gitimar la reforma, que, com no deixa derepetir l’autor, té els seus fonaments en elsvalors recollits en la Carta Magna. En unsegon nivell, Cortázar també posa l’èmfasien el retorn a la història política i de leselits per tal d’abandonar definitivament lahistòria «sociologista», que havia provocatla dissolució de l’eix cronològic i de lareferència espacial.

En una línia menys política i més cen-trada en els problemes actuals de la disci-plina històrica es troba la ponència d’An-na Maria Garcia Rovira, de la Universitatde Girona. Lamenta que en l’actual criside les humanitats, produïda per una hi-perespecialització que sols ha comportatuna miniaturització del coneixement, eldebat tinga una càrrega ideològica que faoblidar totes les implicacions que hi ha aldarrere de l’ensenyament de la història: lafunció de la memòria col·lectiva avui dia,la dificultat de comprendre la contingèn-cia i mutabilitat de les societats humanesper a una generació que s’ha criat sota lacultura del videoclip, l’escassa preparacióintel·lectual dels diplomats en Magisterique no utilitzen cap referència bibliogrà-fica més enllà del manual... L’autora acabapreguntant-se si no seria millor pensar ja adonar una Història d’Europa, o com a mí-nim, que l’estudi d’Història d’Espanya fosrigorós i englobàs la pluriculturalitat de lapenínsula per trencar així amb la inevita-ble equiparació entre Espanya i Castella.

Una de les aportacions més suggestivesés la del professor Manuel Martí, de la

Universitat de València. Presenta un amplirecull de comentaris sobre la identitat na-cional fets pels estudiants que cursarenamb ell una assignatura centrada en l’anà-lisi de la construcció de la identitat nacio-nal a partir dels treballs de Gellner i Hroch.En síntesi, es pot comprovar com qües-tions que eren assumides de forma acríticai residien en el pla afectiu i quotidià, uncop sotmeses a una crítica coherent i fona-mentada provoquen una sana confusió idesconcert entre la majoria dels estu-diants.

Lola Valverde, de la Euskal HerrikoUnibersitatea, tanca el bloc dels professorsuniversitaris. La seua intervenció porta eltítol de «Reflexiones en torno al naciona-lismo, la historia y la escuela nacional» icomença situant l’actual reforma com unaresposta del nacionalisme espanyol a laconfiança i agressivitat que la línia maxi-malista i independentista del PNV ha ad-quirit en els darrers anys. Després, fa unaràpida comparació entre el procés nacio-nalitzador de la III República i el del’Espanya de la Restauració, que, comsempre que es fa aquesta comparació, aca-bà en èxit en el primer cas i en fracàs en elsegon. També demana que es trenqued’una vegada amb la història nacional.

José Miguel Santacreu Soler, del De-partament d’Humanitats Contemporàniesde la Universitat d’Alacant, obre el segonbloc amb una anàlisi concreta i ponderadadel nou programa d’Història. Crítica ambduresa que aquest haja sorgit d’una totaldesconnexió entre legisladors i professors,i que el diàleg podria fer-se possible sensemoltes dificultats a través d’Internet. Des-prés, destaca que la principal queixa quepresenten els professionals de l’ensenya-ment és la falta d’hores i la desmesurada

173extensió del temari. Ell proposa una pro-gramació d’un any acadèmic amb molt dedeteniment, i calcula que es disposa d’u-nes dues hores lectives per epígraf. Al fi-nal, hi adjunta els continguts del pla del94 i els actuals, que entraran en vigència elcurs 2003-04. La següent ponència és deles més rigoroses i completes, i correspona Dolores Sánchez, de l’IES Ramon Llull.Fa un repàs dels dos models d’ensenyançaque sempre han inspirat els reformadorsespanyols: el francès, uniforme, centralit-zat, estrictament tipificat i practicant d’unculte laic a l’Estat; i l’anglès, divers, autò-nom, amb criteris variables per homologartítols i respectuós amb les creences indi-viduals. La influència de les dues ten-dències es remunta a la Institución Librede Enseñanza i la Escuela Moderna i fouuna constant que interrompé el franquis-me i es recuperà durant la Transició, mo-ment en què començaren a sorgir reformeseducatives que culminarien en la LOGSE.L’autora compara la professionalitat i laprofunditat que caracteritzaren aquestatasca, amb la superficialitat i autoritarismeamb què s’estan imposant les actuals refor-mes. Per concloure, es qüestiona si éspossible parlar d’amor a la pàtria i al seupassat sense xovinisme.

Rosa Enguix, de l’IES de Massamagrell,i Joaquim Seró, de l’IES Ferrer i Guàrdia,comencen posant en relleu la incoherènciaque hi ha entre la LOGSE, partidària delcurrículum obert i el Decret d’Ensenyan-ces Mínimes, que suposa tornar al temaritancat. També li retrauen que en lloc depotenciar la capacitat crítica i de pensa-ment abstracte converteix l’assignatura enun exercici de memòria, que fomenta laconfusió entre Estat i país, i que eliminaapartats de l’anterior programa, com l’exili

i la repressió franquista. Tanca el llibre Ro-bert Cerdà, de l’IES de Puçol, que des-munta l’informe de la Real Academia dela Historia que serví de base «científica»per a la Reforma. Posa en relleu l’absènciad’una metodologia més elaborada que elsimple «yo pienso...», els seus atacs contraels nacionalismes perifèrics, i la seua reac-ció ferotge contra la història estructura-lista o sociologista i la defensa dels fets i lacronologia. Analitza els avantatges i in-convenients d’una història a salts i con-ceptual enfront d’una altra narrativa i me-morística, comenta algunes experiènciespedagògiques pròpies i acaba posantl’accent en què finalment serà la pràcticadocent i la PAU els qui definiran amb ni-tidesa els nous temaris.

Açò és el que, en resum, podem trobardarrere de les cent pàgines que han quedatd’aquelles jornades. Fer una valoració deconjunt és impossible pel simple fet queens trobem davant onze veus que conver-geixen i divergeixen de forma asimètrica.Tanmateix, sí que es pot dir que en quasitotes es pot percebre certa precipitació.Precipitació obligada tant pel registre –capauditori és mai tan pacient com una pà-gina en blanc–, com per la necessitat dedonar una ràpida resposta a una novamostra de prepotència del MEC. Desgra-ciadament, la rapidesa sol comportar feble-sa; la falta del temps necessari per elaborarargumentacions sòlides i contundents haprovocat que, per exemple, moltes de lescrítiques que es fan al respecte del retornde la història política i cronològica no tin-guen més fonament que recórrer a tòpicsde l’imaginari propi del discurs progres-sista. No es pot simplificar una visió his-toriogràfica sòlida amb la imatge de «aho-ra hay que aprenderse la lista de los reyes

174godos». Tampoc no es poden presentaralternatives, que perfectament podrien serreals, com un anhel utòpic que, per serutòpic, no cal detallar i dotar de contin-guts. Substituïm la identitat nacional peruna supranacional, bé; Europa en llocd’Espanya; però... Europa acaba en Viena,Varsòvia, Kiev...? Una mitologia històricaen comú ens uniria, i alhora ens allunyariad’Àfrica, Turquia... Tots aquests temes espoden plantejar, no han de quedar implí-cits. També s’ha parlat d’ensenyar unaHistòria que no fos ni centralista ni uni-formadora; però no s’ha especificat perquè aquesta ho és,1 ni què s’hauria de ferper tal que deixàs de ser-ho. Si ens atenimestrictament al que diu el Decret, hem dedir que fins al segle XVI no es fa menciód’Espanya, sinó de la Península Ibèrica, oque podem trobar frases de l’estil de: «ad-quirir una visión de la evolución històricade España en su conjunto y en su plurali-dad», o «la posibilidad de pertenecer demanera simultánea a más de una identi-dad colectiva». Només els professors Ma-nel Martí i Lola Valverde remarquen queidentitats col·lectives se’n poden tenirmoltes, però de nacional, sols n’hi ha una.

És clar, tampoc no s’ha d’oblidar queno ens trobem davant una monografia, iaixò fa que no es puga aprofundir. Moltstemes són llocs comuns per als partici-pants i assistents a les jornades i, per tant,no s’hi entra en detalls. La tan conegudatesi de la dèbil nacionalització espanyolaés una constant, i s’hi comenten coses in-teressants. La preponderància d’una iden-titat catòlica enfront d’una cívicoespa-nyola, la dispersió dels temaris d’història afinals del XIX, l’excés de mites nacionals...Tot i això, no es matisa, són pinzellades rà-pides que no arriben a configurar un di-buix. És evident que no és aquesta la in-tenció; malgrat tot, són idees tan gastadesque és el matís l’únic que pot aportar-hialguna cosa nova.

Finalment, cal dir que la presènciad’historiadors no contemporanistes hau-ria enriquit el debat i hauria aportat unavisió sobre l’ampliació del marc crono-lògic que no fos exclusivament negativa.També, lamentar que no s’hi hagen reco-llit els col·loquis posteriors a les ponèn-cies, que estigueren marcats per un intensdiàleg entre professors universitaris i desecundària. ❐

1. Sí que ho és, i per comprovar-ho només s’ha de llegir: F. García de Cortázar (coord.): La nación española: historia ypresente, Papeles de la Fundación, Madrid, 2001.

175

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ

Nom i cognoms

Adreça Població Codi postal

Telèfon c/e

Em subscric a la revista L’Espill per 3 números (1 any) a partir del número ,

raó per la qual:

❒ Us tramet un xec per valor de 24 euros* a nom de: Universitat de

València. Revista L’Espill.

❒ Us adjunte fotocòpia de l’ingrés de 24 euros*, a nom de la revista

L’Espill, en el compte corrent de la Universitat de València (Bancaixa,

Urbana Sorolla de València: 2077-0735-89-3100159143).

❒ Rebut domiciliat al meu compte corrent

(20 dígits) del Banc o Caixa

(En aquest cas la renovació, si no s’indica el contrari, serà automàtica).

* Preu a Europa: 27 euros Resta del món: 30 euros

Data

Signatura

L’Espill. Publicacions de la Universitat de Valènciac/ Arts Gràfiques, 13 – 46010 València

lespill@uv.es

176