revista de l'obra cultural balear -...
TRANSCRIPT
REVISTA DE L'OBRA CULTURAL BALEAR
MoLi NouVILAFRANCA, JUNY 1989 NUMERO 35
Les aigüesbrutes capel torrent
Per La Beata"s'inaugurarà Ia piscina
COntribUCiOnS eSpecialS .- Enel darrer ple ex-traodinari celebrat el passat dia 8, s'aprovaren les contribu-cions especials de las Fases II, III i IV de les obres del clave-gueram. Les II i III estan a punt de finalitzar i Ia IV començaràproperament. EIs veinats afectats per aquestes obres hauran depagar quasi 50.000.000.- de pessetes.
Amb Ia participació de onze equips de Ia vila
Començà el VI torneig de futbol sala
GLOSES DE1N
JAUMET
GLOSSS
De viu no Le feran cap monumentperque sa gent sempre va en retard,però de mort ja no sabràssi ho fas bé o malament.
Jo te vull dir una cosa:que de viu vull alabança;que allà no hi ha esperançade poder enviar cap glosa.
A Ia vila ni ha moltsque te podrien contestar,uns, perque saben glosaraltres, per donar-te pols.
Si sempre poses ^a potadiràs qualque disbarat,feràs Io que un escarabatque "d'allò" fa una pilota.
Sempre he sentit pes carrerque sis fan mitja dotzena,i en veuen qualqún que alenaperò de's cap no està bé.
Si malgastes es te> sebrei el gastes entre ciènciaacabaràs s'existènciasense corona poder rebre.
GLOSES PER TRESGERMANS
Jo ho duc a dins es capque no me'l puc treure quan vull,voldria aclarir aquest embullque hi duc tan embullat.
En Francesc nostro era un asun home molt agraïtes llàstima que ell no hagues vistsa gent que havia assistitaposta per fer-li cas.
Quan vaig per sa carreterai veig qualque camió,jo pens sense sentir-hoAdéu! germaneta meva.
En Mateu fera molt fique pareixia de cerasemblava que sa boca deiai no el podien sentir.
No gosava alçar sa veuper por de no agraviarell era més bo que es pai no volia gemegarper ansi de no donar creu.
En Tomeu era home nobleque escometia a sa gentIi agradava estar al correntsi passava res pel poble.
EIl va esser el meu padri jovedes de que em varen batiar,i me volia demostrarque no ho havia estat de broma.
C A T A L I N A ESTRANY.
El món és una bellesade tota sa humanitat,ademés d'una riquesaque Déu mos ha confiat.
El món era nou i guapoperò noltros l'espanyam,ja tot és una aparatoi de brutor el tapam
Qualcú, massa intel.ligentque emplea sa dolentia,ho fan anar tot malamentsense ells, tot milloraria.
Ets dotbers fan tan de malcom sa pólvora i es foc,qui més pot, va a Io que val,i com més va, més s'embruta es joc
N'hi que tenen de demésn'hi que tenen massa poc,a les bones ja és per demésnomés es dèbil reb un toc.
An es ric no el poden tancaresser ric és un honor,tampoc 1 'hi poden pegarell pega i fuig de sa presor.
Es pensar Io que és el mónfa pensar que hi ha un Déu,caminam i no sabem per onqui pot dir "el món és meu" ?.
Comencen i acaben videsn'hi ha pateixen, n'hi ha disfrAenn'hi ha que es menjar tudeni hi ha vides aburrides.
Qui pot dir "jo crec en DPj"tenint coses que se tuden,que de fam mori un germà seuaixò es sa bona fè que duen.
Crec que una fè vertaderaés fer bé per sa igualtat,ajudar a n'es qui va darreraper un món amb tranquil.litat.
B l L L M i ) N T S F H R A l
NOTES DEL CAMP
En un principi el tempsde sembrar, com tot els pagesossabem, no teniem sao ni plovia.EIs horts tingueren que regar.Per Ia gent que no ho enten,Ia mala anyada és segura perquèels brins que no varen néixer,de cap manera per molt que plogui,no faran espiga. Les llavorsque dp mala manera varen néixer,faran les espiguei ' molt petites detant que varen pat Lr. Degut atanta sequedat, tota 1' anyadaprimerenca, en general, en quehagi plogut en aquestes darreressetmanes, 1' aigua ja no ha estata temps. Per Ia sembra més tardana,allà on caigueren les brusquesd' abril, les poques que varencaure en aquest mes, s'hi hauràafegit un poc de gra i bastantemés palla.
Hi haurà molts de bocins queno treuran ni per pagar el cosetxar,perquè del poc gra que hi ha,en caurà Ia mitat per terra.Així sembla que anirà a Ia granmajoria de petits conradors.Ja està cïar, que sempre hi haürà
conradors més bons que elsaltres que amb una mica de -sortpodran salvar Ia '" temporada iinclús fer qualque dobler. Untemps, el problema era trobarterra per conrar i ara ja hi hamolts de llocs on fins i tot,fa mal trobar amitger.
A primers de maig Ia pocasaó que hi havia es va aixugar.El sol de maig, per altra banda,ha escaldat el poc gra que hihavia, haurà quedat com allò.que es deia un temps, "com allengos d'aucell".
B I E L M O N T S E R R A T
"ES MOLl NOU"C. Joan Barceló, 29.VILAFRANCA.Edita: OCB-VilafrancaDip. Leg. PM-366-1986Imprimeix: "EdicionsManacor SA". Ronda delPort, 60. MANAGOR.
EDITORIAL
EuropaLentament, ens recorden els polítics, l'EstatEspanyol es va integrant dins el projectede una gran Europa. Aquests dies, per segonavegada en dos anys se'ns consulta per decidirqui ha de representar i defensar els interesosde 1' Estat en el Parlament Europeu. I uncop més Ia major part dels partits políticsde caire estatal han aprofitat Ia campanyaelectoral per autoendeuar-se i resaltarpostures nacionalistes espanyolistes quecontradiuen Ia idea d'una Europa Unida.
Durant Ia campanya, certament freda,l'opinió pública ha restat un tant indiferentpel tema. Després de veure com Ia credibilitatpolítica va minvat dia a dia, després decomprovar-se com de cada dia més, una bonapart del polítics es serveixen de Ia Políticaper un autoprofit i no per a servir-la,Europa sona per a bona part de l'electoratcom una nova juguete dels polítics.
No hi ha dubtes de que 1 ' Europeitatestà prou verda a tot l'estat. Enpart,esfa difícil cultivar-la quan els:mateixos,,polítics sols en fan referència a l'horadepagar impostos. Amb això si que ho som,endemés de responsabilitzar-nos amb lesnostres actituds socials i polítiques comells, com els europeus. En canvi, els políticsque governen, tan l'estat, com les entitatsautonòmiques o locals, s' entossudeixenen no fer-nos carreteres com les que tenenels europeus, en no permetre sous com elsque tenen el europeus, en no oferir-nosserveis públics i sanitaris com els quetambé tenen els europeus. Diuen que l'any1992 l'Acta Única Europea eliminarà definiti-vament les fronteres entre els estats deIa CEE. Es molt possible que Ia unitateconòmica sigui una realitat, però, ensarribaran les prestacions i serveis públicsque ara mateix Ja gaudeixen Ia majoriadels estats de Ia CEE ?. Haurem d'esperarsols uns quants anys per saber-ho. De moment,ja fa molts de mesos que pagam l'IVA, perquèhi ha coses que no poden esperar. I aixíi tot, convendrà que diguem Ia nostra quanse' ns consulti. Al manco s'ha de demostrarmés interès del que tenen els mateixospolítics.
• es estisores de tondreno són fetes per brodar,les varen anar a provardanunt es puig de Gironda".
SES TOSES"Tonedors, toneu ran ran,ja m'ho ha dit es senyor,perquè sa llana millorés sa més prop de sa carn"
En el mes de maig 1 pr iine; dquinzena de juny es solendonar els primers símptomesde 1' arribada de 1' estiu.Camps espigats i engroguitsacoloreixen els plans, mentreva minvant Ia pastura delbestiar. Es aquest, un tempsen que els pastors del plapreparen les toses. El tondre,ha esdevingut sempre comuna festa de pastors. Esel moment de fer colles ianar de possessió en possessiói en un espècie de germandatviure Ia intenssitat de Iajornada que, segons Ia guardao Ia colla pot acabar entrat1' horabaixa o també a postade sol. Segons el cas, lescolles participen d' un bondinar o d'un bon sopar.
El temps millor per tondre
en el pla, és Ia lluna vellade maig, però encara en eljuny els pastors més endarreritsprocuren deixar Ia guardamés lleugera de pes. A Iamontanya, en canvi, deguta que les temperatures sónmés baixes que en el pla,sempre solen tondre més tard.A tall d'estisores, ara encaraa molts d' indrets i més siIa guarda no és molt grossa,les colles van tonent lesovelles. EIs pastors solenanar de sestador en sestador,sense cobrar cèntim, perquèels jornals es solen tornar.Avui per tu i demà per jo,els pastors, convertits entonadors, viuen quasi a diariuna de les festes pagesesmés tradicionals de 1' illa.
N' es obligada excepció,
qui tenint guarda molt grossacerca Ia mecanització deIa teina llogant les maquinetestonadores que simplifiquenel treball gairebé artesanaldels bons tonadors. Així itot tampoc en aquests casoses sol perdre Ia festa. Undit popular resa que durantIa festa de tondre no podenmancar el tabac, el suc,les bromes i les cançons.
El 'véll, o llana que du1' ovella es guarda dins unsgran sacs que més endavantseran enviats a Ia fàbriquesde teixits. Abans, d' aixòtampoc en fa massa temps,abans de mandar Ia llanacap a fàbrica, es solienguardar els millors véllsper filar o per fer matalassos.La millor llana per filar
és Ia de hle llarg. La ovellade iPvant, De costellesaltes 1 orelles petites,té Ia llana molt flna. Lade muntanya en canvi, ésmés baixa de costelles, méspeluda i per tant té mésllana, d' ore es grossesi giradas per avai..
De Ia raça ^ai. -rquina,que està dividida en tresvarietats, 1' ovella del plaés -a millor per 'encreuar-laamb altres races, com Iamerina, berrixona, francesa,manxeja, alacantina, etc.L'ovella mallorquina en general,té Ia llana clara i llarga,donant, també, molts bonsresultats pel que fa a Iaproducció de carn. AcabadaIa pastura, Ii agrada moltel menjar sec. Carta me oovella sol dur, segun;, IaraçT entre do^ 1quati^ kilos de llana. Elpes depen, endemés de Ia
••'•':
raçd, també de Ia grossàriade 1' animal i de si Ia llanaestà banyada o porta moltabrutor.
Per evitar que Ia llanas' arni, Ia major part depastors solen tondren enels dies de lluna vella delmes de maig. Una vegada toses,
EIs tonedors competeixenper veure qui deixarà1 'ovella més bendibuixada.
El dia de tondre, nosol mancar, el tabac,el suc, les bromes iles cançons.
se les pot comprovar si duenmolts de paràsits aferratso si porten picades Jc inubuaque en molts de casos soleninfectar les ovelles i crear-liproblemes greus si els vironss' han pogut extendre. Pertant el tondre es necessari,més pel fet econòmic, pera que el pastor tengui bon
F O T O S :
Entre els pastorsd'ara, encara esté el tondre comuna gran festa.
L'ovella del LlevantMallorquí, és decostelles altes,oreiles petites illana molt fina.
comprovar Ia salut del seube..tiar. Actualment es preveuque a Mallorca pot haver-hiunes 250.000.- ovelles. Solencriar durant tot 1' any iIa seva edat es sol mirarper les dents. Una ovellapot produir amb normalitatdurant uns vuit o deu anysfins que perd les dents.
Miquel Barceló.
F R A N C E S C A M E N G U A L
HH
MANACOR^3ir'
ALIMENTACIÓNAtún claro Pay-Pay pak 3 u 193Atún claro Masso pak 3 u 155Aceitunas rellenas Rosselló 450 grs. 78Vinagre Rosselló 1 L 80Espárragos Fiesta 5f7 Bajamar 500 grs. 206Espárragos Frasco Bajamar 11/14. 334Galletas Prats saladas 900 gra 280Galletas Prats Maria 900 grs. 280Surtido Cuétara 900 grs 163Surtido Cuétara 800 grs. 315Magdalena ViIIa de Manuel 12 u. ;15Chocolate Milka leche 150 grs. 89Nescao500 grs 183Nescao900grs 322Nescafé descafeinado 200 grs. 599Leche en polvo MoIico 250 grs 223Leche entera Blahi 1'5 L 120
BEBIDAS Y LICORESPepsi y Kas pet 1 '5 1 99Trinaranjus2 1 164Casera1'5l 59Seven up light 2 L 149VinoViñalaM L 99Vino Viña del Mar 3/4. 137Martini Rosso y Bianco 344Cava Cristalino Jaume Serra 311Vino Penascal3/4 299
CREMERIAYogur natural Chamburcy agrup. 8 u. 159Yogi:rsabores Chamburcy agiup. 8 u. 173Natülas Benco Chamburcy. 33Cremachocolate Chamburcy. 33
CHARCUTERÍASalchichas Frankfurt RevüIaQueso San Millán tarrina 150 grs.Mantequilla Arias 170 grs.Chorizo Revilla especial empapelado 768PaletaPalma 475Jamón York Palma 646Sachichón Palma 490Jamón serrano s/h Oscar Mayer 1.198Jamón serrano c/h Oscar Mayer 780QuesoLaCabaña... ....910
55156195
ptasAgptas^<gptas^<gptas^<gptas^gptas^<gDtas4(o
CONGELADOSCalamar romana La Cocinera 400 gr& 284Croquetas pollo La Cocinera 600 gr& 224Pescadilla Oliver. 120 ptasrt<gPeluda pelada Oliver 247 ptasyfcgGambas Camarón Oliver. 545 ptasAgGambas Alistada 1a Oliver. 1.800 ptas^<g
PERFUMERÍA Y LIMPIEZAGeI Magno 900 grs+champú 200 regalo 417Champú Llongueras 400 grs. 353Crema suavizante Llongueras 400 grs. .411Compresas Famossette 20 u 116Bastoncillos Kika 62Fairyregular1 L 208Ajax pino 1 1 118Papel higiénico Albor pak 4 u 86Servilletas CeI estilo 100 u 87Pañal Dodotis elásticos T. recién nacido 30 u. 590Pañal Dodotis seco total T. grande 52 1.599Desodorante Rexona spray. 240
MENAGEVajilla blanca 12pzas 1.796Platos Trianon blanco hondo, llano, postre .95Olla a presión bombeada Magefesa 4 1 5.131Olla a presión bombeada Magefesa 6 L 5.367Olla a presión bombeada Magefesa 8 L 6.537Ollaa presión bombeada Magefesa 10 1 7.717
TEXTILBragas sra. y niña algodóa : 149Trajes playeros niña 950Toallas playa .750Toallasplaya 1.000
CALZADODeportivos Preston's caballero 1.950Deportivos Preston's niña 1.350Mocasín Cometa niño y caballero 1.950Zapatillacamping desde 395
BAZARCafetera Moulinex mod. 5.509 3.468Cefetera Moulinex mod. 9.409. 3.563Cafetera Philips HL2.551 T. 4.463Cuchillo eléctrico Moulinex R 9861Z 3.995PicadoraLuxeR16432 .4.611
UNA RONDALLA DEPRAVADA
ELS NOSTRES REPRESENTANTS
Després de Ia llarga ausèn-cla que han sofert aquestespàgines d'una rondalla depravada,em veig amb 1' obligació dereincidir- reincidir talmentcom si fos un delicte-.M' anyorava el fet autocomplaenti autosatisfactori de veureels meus textes imprimitsamb lletra negreta a tal mages-tuosa edició. La culpa Iaté el buit de motivació, resmés.
Em crida 1' atenció veurefotografiats uns personatgessingulars i poc més que exemplarsdamunt qualsevol revistad' opinió estatal, fins i totIa premsa del cor. Aquestspersonatges dels qui vos parlson els homes i dones i comdéus exportats, representenIa forma d' esser dels mallor-quins. Son membres honorí-fics de Ia bufa mallorquina,i aqui tenc el meu dubte:representen realment com som?com a mostra, un boto, o tres.Rossy de Palma: ser abstracte
i cúbic, enrevoltada d' unabellesa poc comú, que Ia té,encara que molts sols veginnas. Que poden pensar mésenllà, de les nostres cales:són totes les mallorquinesde tal estricte hermosura?No i si. No, perqué per sorten tenim de més "miradores"i si, perquè no em exportatd' altre "model" de mostrafacial. Falta una vertadera"1' altra cara de Ia moneda"per üemostrar que aquí tambéhi ha fèmines normals.L' oferta turística: aquest
engany programat, premeditat.EIs pobres turistes veurànestranyats un trist espectacle:
Ia Mallorca del ciment, IaMallorca dels "hooligans",Ia Mallorca de les inexistentsplatjes verges, Ia Mallorcade Ia inseguretat ciutadana,Ia . Mallorca subrec.;;gadad'oferta de seveis, ia Mallorcadels "altres mallorquins"ignorants d'on són i Ia Mallorcade Ia intranquilitat
Quin personatge el fulletóturístic...Jeroni Sainz: cap visible
de Ia política urbanitzadoradel nostre Govern Balear.Tenc davant meu una revistade tirada nacional on fà Iasegüent declaració: Ia políticaecològica 1' hi pot costarcar a les Balears". Ho deixaréaixí...Vosaltres opinau davant
aquests personatges que heintentat mostrar-vos; Rossy
de Palma, exponent de Ia cultura;el fulletó turístic, exponentde 1' oferta turística; JeroniSainz, exponent de Ia políticaurbanística. Vosaltres opinau...
JAUME SANSO.
J)lorciiustrum
ASSEGURANCES DE COTXES I VEHICLES EN GENERAL
RESPONSABILITAT CIVIL
ACCIDENTS PERSONALS
ROBATORIS
Agència a Vilafranca: M A R I A GALMES
C. Bonany, 1. Telèf. 560253
Les primeres aigües brutes seran filtradesal subsol "des Torrent"
Les aigües residuals provinentsde les primeres connexionsa les fases II i III de Iaxarxa del clavegueram seraninfiltrades en el subsold'un terrenys de cultiu anexesal mateix torrent. Uns cinquantametres de tuberia enterradaa una profunditat d' un metrei mig, més o menys, amb llurscilindres separats, permetranque les aigües residuals esfiltrin en el subsol.Davant Ia posibilitat de
que aquestes aigües es puguinfiltrar al mateix torrent,ja que Ia linea de tuberiai el mateix torrent no hiha més de dos metres de distàn-cia, o que puguin fer olora Ia zona, el batle BernatGarí s'ha manifestat amb certesdubtes davant el fet de queles tuberies que recolliranles aigües de les primeresconexions s' omplin. Es a dir,que les previsions del momentsón de que mentre es projecteIa construcció d' una estaciódepuradora d' aigües residuals,els usaris de les fases IIi III que emprin de tot -d'una el servei del clavequeram —
no seran tants com per a ques'hagi de preveure un embossamenta Ia tuberia evacuadora permanca de filtració.
Així i tot alguns veinatsno es mostren massa d' acordamb les previsions que esfan des de 1' Ajuntament, jaque Ia tuberia es troba moltacostada a Ia barriada. Qui.també es manifesten contrarisa 1' actual sortida de lesaigües brutes son els grupsde 1' oposició, PSM i UM queconsideren el fet com un acteirresponsable que pot suposarun perill de contaminacióde les corrents d'aigüa subterrà-nies o dels pous que estanal voltant de Ia barriada"Des Torrent". En que lesobres de les dues fases actualshagin entrat a Ia seva darreraetapa, d'aqui a que es permeticonnectar a les xarxes restaper fer-se Ia concesió delmanteniment "de les acometldesaixí com el cobrament de tarifesi també el concretar les quanti-tats que els afectats haurande pagar en concepte de contribu-cions especials. Es de suposarque a finals de Juny o a Ia
primera quinzena de Juliolels serveis puguin entraren funcionament. A horesd'ara, Ajuntament i grup explota-dor del futur complexe turísticde Sant Martí, estan en conversa-cions Der tractar el temade laconstrucció d'una depurado-ra,
P
El PSM anunciaque recurrirá
l'acordplenañper considerar-lo
illegal
Per 22,000.000 de pessetes a "Melchor Mascaró SA. "
Aprovada Ia contractació directa deles obres d'asfaltat de carrers
En el ple extraordinaricelebrat el passat 24 deMaig, el consistori de Vilafran-ca aprovà Ia contrataciódirecte de les obres d'asfaltatde carrers a 1 'empresa "MelchorMascaró S.A.", per un totalque supera els vint i dosmilions de pessetes.
D'aquesta quantitat l'Ajunta-ment n' haura d' aportar 10
milions i Ia resta seranpagats pel CIM corresponentsal PIa d' Obres i Serveisde 1987. Contra aquest acordes manifestaren en el mateixple, els membres de l'oposiciómunicipal que consideranque Ia contratació directeno es pot fer quan el montantsupera -el cinc per cent delpressupost de 1' Ajuntament.
Per el batle, també basant-seen una interpretació del'actual legislació en matèriade contratacions d' obresmunicipals, Ia proposta estavadins tots els termes legals.El PSM, per altra banda anunciàque recurriria 1' acord delplenari, interposant un recursde reposició.
Serà questiód'ensumarLa tuberia evacuadora de les aigües residuals,després d' intentar filtrar els líquids en elsubsol d'uns terrenys de cultiu, just a Ia voradel torrent, té una sortida directa al mateixtorrent. A Ia fotografia, es pot comprovar perfec-tament. Sobre les possibilitats de que faciolor, hi hagi moscarts, o de que els pous delsvoltants arribin a tenir 1' aigua contaminada,s' haurà d' esperar a veure quines conseqüènciesdona aquest sistema. Tot s' ha fet damunt unesprevisions, les del grup de govern, PP, quees contraposen a les dels grups de l'oposiciómunicipal PSM i UM, que han denunciat el feta diverses conselleries.
Llibres
JAUME SANTANDREU, EL DENARI
DEL PROFETA
'13' 5 x 21 cms.- 182 pàginesISBN 84-273-0556-4- Rùstica1226 ptes. (preu base), 1300ptes. (amb IVA)1988, Editorial MoIl, Palmade Mallorca
En paraules de Miquel AngelRiera:"Abans del moment en què
el vaig conèixer personalment,Jaume Santandreu, des defeia algun temps venia essent,per a mi, un punt de referènciaatraient que exhibia un impeca-ble moviment d' avenç capa Ia mitificació. En aquestpunt hi confluïa l'aire seductordel sacerdot que, desprésd' haver viscut, a Amèrica,una singular experiènciaevangelitzadora, començavaa espargir, aquI, a casanostra, uns aires nous d'en-tendre i viure el torcebraçamb Ia religió. També unsinicis de prestigi com apoeta més enllà del que hauriapogut preveure: ara mateix,Jaume Santandreu és una deles persones de tot el món
a les que me sent més vitalmentvinculat".Sobre 1' obra, diu també
M.A. Riera:"El llibre, per Ia seva
qüestió idiomàtica, semblàquedar d'alguna manera desatèsper part del seu autor. Ambel temps, es va anar produint,de manera lenta però impleca-ble, Ia configuració delseu prestigi com a poetai narrador de valor i colorabsolutament singulars. Desde Ia meva condició d'espectadoratent i apassionat, dinstot aquell cos literari queconfigurava Ia seva obravibrant, a mi m' hi mancavael fragment, ben significatiui de to no recuperat en capaltre dels seus llibres,que constituïa aquella novel.laque romania escrita en castellà.Vaig pensar que fóra bo pera Ia nostra cultura i pera ell com a escriptor, recuperartot aquell material i elvaig animar a reescriureel llibre en català. No emresultà fàcil aconseguirque es posàs a Ia tasca.Però a Ia vista dels resultats- aquesta excel.lent novel.la,El denari del profeta-, pensque no me puc penedir gensd' haver-me posat, excepcional-ment, una mica pesat ambJaume Santandreu, amic, escrip-tor".
SOR ANNA MARIA DEL SANTISSIM
SAGRAMENT,CANTICS I COBLES
Col.lecció "Les Illes d' Or"num. 14610' 5 x 15 cms.- 228 pàginesISBN 84-273-0569-9- Rústica
660 ptes (preu base), 700ptes. (amb IVA)1988, Editorial MoIl, Palmade Mallorca.
Sor Annit Mutindel Sanlíssini Saiiruiuení
CÀNTICS I COBLES
i^*3g&&.f • . *" ¿*t síí• \ • £r*--«—ïS *"* ** J rl"í*~ r^
I' I "l *t*>-i"^*^*^" ' y^^* '
r " ,w***tw/i*r;ir^|/.i/firt"1
j| gxs=ajvn*t><
ft6"32f/3
Edició no crítica, dirigidaal públic en general encaraque mantengul el rigor científic,dels comentaris al Llibred' Amic e Amat de Ramon Llullde Ia valldemossina Sor AnnaMaria del Santíssim Sagrament(Margalida Mas Pujol,1649-1700).Preparada pel Prof. SebastiàTrias Mercant, aquesta ediciócorrespon a 1' original dels. XVII del confessor deIa monja, Dr. Gabriel Mesquidai que Ia pròpia Sor Annasignà. Comprèn una seleccióprou representativa de 1'obra de Sor Anna Maria, enincloure les parts narratives,els comentaris i els fragmentsversificats. Es publiquentotes les introduccions,els comentaris als càntics45, 46 1 47, que són elsprimers que Sor Anna va escriure,i totes les parts versificadesque inclou l'obra.Aquest volum es complementaamb una biografia de SorAnna Maria i unes notes històri-ques que situen 1' autoraen el 'context del seu temps.També inclou un estudi sobreIa seva llengua que ha estatredactat per Pere RossellóBover.
-editorial-
nfHOLL
10
FESTA INFANTILEl diumenge 4 de juny tinguélloc en el Saló Parroquial,el cinema, un Festival Infantilque organitzat per les mongestingué un ampli seguimentde part del pares dels pàrvulsi maternals que dia a diavan aprenent qualque cosaa les aules de Ca Ses Monges.
Mentre els pàrvuls es dedica-ren més a realitzar mostresgimnàstiques, els més menudonses dedicaren a cantar algunescanconete^ que foren disfrutdels mé grans. La festa duràprop de dues hores. Al finales va fer una rifa. Les ganànciesd' aquesta es dediquen, segonsexplicà Sor Franciscà, a comprarmaterial didàctic de granutilitat i aprofitament delsal.lots. Fou en definitivaun bon horabaixa d' esplaipels menuts
Semblava, que a darreraSor Margalideta, seriadificil trobar una monjaque entengués tan bé elsal.lots de Ia guarderiade Ia vila. Crec que e^ben cert, emperò, que tampocpodiern trobar millor substitu-
ta que Sor Joana. AIs ninsse' Is veu molt contentsvora ella i ells, de totel que prenen no hi hares postís, i Sor Joanase guanya totes les simpa-ties.
CATALINA ESTRANY
PRIMERES COMUNIONS, BATEIGS
ANIVERSARIS
Especialiftat en: Arròs brut. Sopes, Porcella, Callos.
Frit Mallorquí, LLeneua,
DISSABTES I DIUMENGES OBERT Ctra. PJnuvArta, km 41TeL 560073 Vilafranca
1 1
LES HORTALISSES
LA COL1 TRESOR DE L' HIVERN
El nom científic de Ia colés "Brassica Olerácea"
PROPIETATSLes cols, considerades
menjar de pobres, amb l'apogeude Ia medicina natural i1' interès creixent per a Iadietètica tornen a ocuparun lloc privilegiat que benbé es mereixen.
Són riques, en aigua (90%),cel.lulosa (1%), pobres encarbohidrats (5%) i lípids(0,2%), per tant, són moltútils en les dietes depurativesper afavorir Ia diuresi icombatre el restrenyament.També en les dietes de controlde pes, perquè aporten valuososnutrients però poques calories(27 kilocalories per centgrams).
Les cols també són moltriques en minerals i oligoele-ments, com calci, magnesi,fòsfor, potassi, sofre, zinc,coure, ferro i iode. Són,per tant, remineralitzantsi antianèmiques, essent untresor d' hivern quan curtegenles verdures fresques. Inclús,cuites tenen Ia seva riquesaen vitamina C, equivalenta Ia de les taronges.
Les cols són molt riquesen sofre i molt convenientsen casos de malalties respi-ratòries. Contra Ia escanyedura,va molt bé un suc de col recentfet i amb mel. La col, endemésconté una substància hipoglu-cemiant (disminueix Ia quantitatnormal de glucosa de Ia sang),beneficiosa pels diabètics.
Maurice Mesegué, aconsellacom a vermIfug eficaç (contraels cucs intestinals), elsuc fresc de Ia col a raóde tres cullerades pels nins
i sis pels adults. El sucfresc mesclat amb el d' altreshortalisses és alcalanitzant,desinfectant del tractus intes-tinal, remineralitzant, diurètic,antiescorbútic i el més sàdels aperitius. No ens estranyemde que Caton, 1' historiadori orador llatí, declaravaque gràcies a Ia col els romanshavien pogut passar sis seglessense metges.
També els usos externsde Ia col són espectaculars.Les seves fulles, planxades(amb una planxa teba) i posadestot d' una, calentetas, mantin-gudes amb un embanat en Iazona lumbar alleugeren llumbats,ciàtiques, reumes, dolorsmusculars i tot tipus de neuràl-gies.
Les cataplasmes de fullesde col aplicades tebes damuntllagues, úlceres vericosesi furoncols, afavoreixen Iaseva curació i cicatrització.L ' aplicació de fulles de colcalentes es aconsellable igual-ment en casos de bronquitis,damunt el fetge en cas decongestió hepàtica, en elventrell en cas de dolorsgàstrics, colitis, reglesdoloreses, retenció d' orinsi inflamació de Ia pròstata.
La duració de les cataplas-mes és d' un mínim de dueshores, o tota Ia nit si potesser. No hi ha que assustar-sesi al retirar 1' embanat, lesfulles de col desprendrenun olor desagradable o tenenun aspecte poc saborós, doncsatreuen cap el forà les substàn-cies mórvides.
BARTOMEU CATALA,
XIV CONCURS
INTERNACIONAL
DE GUITARRA
«ANDRÉS SEGÒVIA»
EJ CATORZE CONCURS INTERNACIO-NAL UE GUITERRA "ANDRESSEGOVIA", tendra lloc,enguany, a Palma els dies20, 21, 22, 23 i 24 denovembre, quedant obertel termini d' inscripcióper a totes aquelles personesinteressades en participar-hi, fins el dia 10 de novem-bre. Per onl·ar als trespremis establerts s' esta-bleixen ties proves; elimina-tòria, selectiva i final.EIs concursants que resultinguanyadors, rebran personal-ment els premis desprésde Ia prova final.
EIs premis establertssón els següents:
PRIMER, de 500.000.-pessetes, diploma i dosconcerts gratuïts, un aMenorca i l'altre a Eivissa,en dies propers a Ia fina-lització del Concurs.
SEGON, de 250.000.-pessetes i diploma.TERCER, de 100.000.- pesse-tes i també diploma.
Les SOL.LICITUDS perpoder participar en elconcurs hauran de dirigir-se a CONCURS INTERNACIONALDE GUITERRA "ANDRES SEGOVIA".CAIXA DE BALEARS, "SA NOSTRA".Carrer Ramon Llull, 2 dePalma de Mallorca, telèfon171717. S' utilitzarà unabutlleta d' inscripció queus serà donada a qualsevol3ficina de "SA NOSTRA".
SA NOSTRACAlXA DE BALEARS
12
CONQUISTA CATALUNYA
Bernat Garí, batle deVilafranca, estigué presenta Barcelona acompanyant aTomeu Penya, en Ia sevagran nit musical.
Tomeu Penya es va consagrarcom a cantant a Catalunyael passat 18 de Maig en elrecital que oferi en el Palaude Ia Música de Barcelona.El cantant vilafranquer
va conseguir omplir el Palau,tot un èxit. El públic vibràdurant 1' actuació del cantant,hi hagué una gran conexiópúblic-cantant, tant amb lescançons com amb els comentarisque feia entre canço7 i canço'.Arriba a allargar Ia sevaa^t-'jar-io m i t j a nora més davantIa insistència del públic;qu.i despedi a Tomeu Penyaamb uns forts aplaudiments.
Assistiren al concert, entrealtres, Ia cantant catalanaNuria Feliu, Max Suñé, gentrelacionada amb el món discogrà-fic, periodistes I el batlede Vilafranca, Bernat Garí,que anà expressament a Barcelonaper veure 1 ' actuació de Tomeua qui entregà una placa iun obsequi una vegada acabatel concert.
Acampanvant a Torneu Penyahi havia Alex, Angel, Perei Xavier (teclat, bateria,guiterra i baix) • i GiorginaWeinstein acompanyant-lo ambIa veu. Com sempre Tomeu,amb el seu capell i guiterrai com a primícia tocà el teclatquan interpreta Ia seva novacanço' "EIs cors ferits".
No hi ha dubte de que les cançons de Tomeu Penyaagraden en el Principat. Després de ser el númerou a Mallorca, Penya ha aconseguit Ia seva consagra-ció musical a Barcelona, en el Palau de Ia Música.
El públic demostrà conèixerles cançons - acompanyant-loen alguns moments del recital.El concert fou gravat pe."TV-3 per Ia seva posterioremissió i radiat en directeper algunes emissores. TomeuPenya ha triunfat a Catalunyaen els mitjans de comunicació,diaris, revistes, ràdio, televi-
sió. Tots el volien per progra-mes en directe, en els queIa resposta dels oyents erenmolt positives.
No cal dir que tot el poblede Vilafranca i els mitjansde comunicació locals ensalegram de que Ia carreramusical del nostre paisà conti-nui en linea ascendent.
1 3
02-0603-0603-0610-0610-0616-0616-0617-0617-0623-0623-0624-0624-0630-0630-0601-0701-0707-0707-07n8-0708-0714-0714-0715-0715-07
M
Esports
VITorneig de Futbol SaIan
FASE PRELIMINAR
Grup A
Es CantóJuliansOp. Bon.-C.Son PastorBanca MarchK.G.B
Botelles
Grup B
CeramicarSon ParxanaSa PaparraCan ChavesRuissos
Julians-Son Pastor 20,30O.B.-C.Botelles-K.G.B 20,00Es Cantó-Banca March 21,00Es Cantó-Son Pastor 20,00Julians-K.G.B 21,00Julians-Banca March 20,30O.B.-C.Botelles-S. Pastor21,30Ceramicar-Son Parxana 20,00Sa Paparra-Can Chaves 21,00Can Chaves-Ruissos 20,30Son Parxana-Sa Paparra 21,30O.B.-C.Botelles-B. March 20,00Es Cantó-K.G.B. 21,00Banca March-K.G.B 20,30Es Cantó-O.B-C.Botelles 21,30Ceramicar-Sa Paparra 20,00Son Parxana-Ruissos 21,00Son Parxana-Can Chaves 20,30Ceramicar-Ruissos 21,30Es Cantó-Julians 20,00Son Pastor-K.G.B. 21,00Son Pastor-Banca March 20,30Julians-O.B.-C.Botelles 21,30Sa Paparra-Ruissos 20,00
Ceramicar-Can Chaves 21,00
5-2
4-0
9-3
7-2
9- 1
Un any més té lloc peraquest temps Ia celebraciód'una nova edició del TorneigLocal de Futbol SaIa. Enaquesta ocasió en Ia sevasexta edició. I de nou ambmolta participació d' equips.De tots ells, d' un totalde onze, sols un, SON PARXANAha jugat totes les edicionsd' aquesta competició estricta-ment local.
DeIs equips que participaren1' any passat; Es Cruce, Baixde Ia Vila, Es Cosins i SonXoro han desaparegut. Encanvi, n" han sorgit de nous,al menys en quant a nom;Optica Bonany-Can Botelles,Ruissos, després d' un anyd' absència, Ceramicar i SonPastor.
Per festes, com s' ha fetsempre,' hi haurà Ia fasefinal del torneig. En Iaseva fase preliminar, elsequips cap de sèrie es perfilencom a favorits per jugarles semifinals. Es Cantó,Julians, Ceramicar i SonParxana, semblen, en un prin-cipi com els equips més forts.De totes formes, com a totacompetició esportiva, semprequeda lloc per a qualquesorpresa
14
EI temps NOTICIARI DE LA VILAMAIG
I B**
y$30$
2$
^l
&r
&(.
^&l
^2,-
17
-*s-20
-ó¿;
23
-1S£
26
•-451
'"on *\m.¿JL-^-
ftr¿5;
3o?,¿<g*
5^
¿ï
TGl
^
^WKl2^
15
-4518
- 4S
21
-"-4S
24
'-If^
27
-
W• *i y f4 L.!-^
JUNY
BHI1
^8r
757.
•20-
5-2?.
55-
^í
zr
2
- ÍT:
! ' '±" i,"í5,1!.«2¿¿.•• - i
-15*8
-tt;
11
-/¿f14 i
I
52%
-Z<-i"
&)\
W
^l
ZY
H
W
;:#.-.,'.-?'•7?.
.> iV6
-4è1
9
-<«- '
12
- /f*
</Oi
^3A7.
¿rn¿$^rJ
16
-45'19
^4*r--iéávTi ¡t ^-2Í2/.•\^
25
#r-4s<3<§7e
28
3,1- - 4€-
~3%
2<S-
38%
«g:
.
3S-
CiI
Qk-
3*1
4?.
''-71U ' '1JK t 'i ', r ,
IL-te-
i
-wLI
'- - IV
7
-u--10
-48'
13
DEFUNCIONS:
MQNTSERRADA GARI AMENGUAL,
ens deixava el 19 de Maigals 83 anys.
MATEU GARI GARI, partia a1' altre món dia 27 de Maigals 68 anys.
MIQUEL SUNER RIGO, passavaa millor vida el 27 de Maigals 65 anys.
ANTONIA SANSO FERRER, el 29
de Maig ens deixava als 80anys d'edat.
DESCANSIN TOTS EN PAU
Contribucionsespecials
Prop de cinquanta milionsde pessetes hauran de pagarels yelnats afectats perles obres del clavegueramde les fases II, III i IV,tal com s'aprovà en el darrerple extraordinari celebratel passat dijous 8 de juny.Uns 11.000.000.- més delsprevistos en un principidegut a Ia tardança en rea-litzar-se les obres. L'aiguapotable, segons es deduíde Ia mateixa sessió, espagarà enguany a. unes 46pessetes per metre cúbic.També s' aprovà 1' informesegons el qual es garantitza1' abastiment d' aIgua perregar el futur camp de golfde Sant Martí. Endemés deles aigües residuals depurades,Sant Martí es podrà veureabastida dels pous de "Cerami-car", Mateu Català i delforat de 1' Ajuntament. DeIforat d' aigüa potable, ésclar.
Piscirra
La millor notícia del mes,és Ia que ha donat el batle,assegurant que per La Beata,Ia vila ja tindrà Ia sevapiscina municipal llestaper a que els al.lots igrans es puguin refrescar.S' espera que per festeses pugui inaugurar. De fet,les obres ja han entrata Ia seva darrera fase.
"Especial Festes"
En Ia propera edició, Iade JULIOL sortirà un "ESPECIALFESTES". Si no hi ha capgreu contratemps sortiràal carrer dia 20 de juliolPregam al col.laboradorshabituals i a aquelles personesque vulguin col.laboraramb aquest número especial,que ens facin arribar elsseus escrits abans de dia25 de juny.
CERAMICASTEJERIAS
IA SOLUCION A SUS PROBLEMAS DE COCCIONEN HORNOS MORUNOS, HOfFMAN, ETC.
-SIN HUMOS.-RAPIDA COCCION.-LIMPIO.
rr>NSUMO AJUSTADO FUf IoGASOI ILIICACIAPRObADA.
QUEMADOR ROTATIVO ATOMIZADOR LOGEDistribuidor «xclusIvo:
TOMEUOLIVEC/. Jcilmo I n.' 11 • TeI. 56 00 44
Vila/raiicade Bonany - MALLOPCA
Un regidordesnormalitzat
El diumenge 4 de juny apareixiaa un diari regional, unmòdul de publicitat d' unregidor de Ia vLla, exposantbones ofertes per a comprarcremadors per a teuleresi ceramistes.
15
CRÒNICA D'UN DIUMENGE
Les set i mitja del matí,mentre Ia teva dona et preparael cafè, aprofites per anara comprar el diari, llegeixesels titulars sense adonar-te' n que estan manipulats.Treus el cotxe de l'aparcamentmentres penses que aquestmes ja és Ia quinta vegadaque arribes tard a Ia feinai el qui comanda el tornaràa dir que això s' ha d' haveracabat o si no...assenyelantamb el dit a Ia porta et mostraràel carrer, mentre tu creusque Ii diràs el que semprehas desitjat dir-li, peròque com sempre et callaràs.Amb això i tot ja hauràs sortital carrer i el sol traspasantel vidre del cotxe t'enlluernaràIa cara. Amolles 1' aparellde ràdio, i com sempre . 'capnovetat, els mateixos políticsdient les mateixes bejenades.Arribes al primer semàfori no hi veus el vell funcionarireciclat (abans amb cara
de Doberman 1 avui amb unsomriure de dentrífic, peròcom sempre sense solucionar-teel problema) els hiverns amb1' abrig negre i els estudisamb 1' americana gris. A Iasegona cantonada tampoc hitrobes les quatre ninetesamb una falda color de cendrei a cuadros esperen el bus;que les portarà a "La Pureza"però res t'estranya, tu segueixespensant que avui Ia broncaserà més grossa, ja que deuesser més tard que el de costum.A Ia plaça rodona aquestavegada tampoc hi trobes Iasenyora amb 1 ' uniforme blautreent els sacs de paparassadel banc (abans hi havia uncinema) però tu segueixesenfilant per amunt, pensantamb quina excusa Ii posaràsal qui comanda que ja no Ii
hagis repetit unes quantesvegades. També t' anadonesque aquells dos senyors ambun "mono" groc que grenenperò que mai arriben a Iacantonada tampoc hi són avui.A Ia "parada" de 1' autobúsaquella nina que fa vint anysveres per primera vegada quananaves a Ia feina de Ia màde sa mare amb una cova alscabells i avui a punt de tenirun al.lot tampoc hi és, jaés que tu estas obsesionatamb Ia bronca que et donaranquan arribis.
A Ia fi deixes el cotxede qualsevol manera, com sempre1' aparcaràs bé quan surtisa prendre cafè, però mai hofas.Arribes a 1' oficina tots
els llums apagats, ara comencesa comprendre perque tots elsteus companys anònims no erenal seu lloc habitual del teucamí. Penses que els mecanismesdel rellotge t' han jugat unamala passada i que per primeravegada en Ia teva vida arribes
abans d' hora. Aprofites peranar a prendre un cafè albar de Ia cantonada, mentrefas un alé piofund :om a felici-tant-te a tu maieix, que deguta un error mecànic no hasarribat tard a Ia feina, peròaquesta vegada el cafè tambéestà tancat, tu ja et comencesa malpensar mentre pelteu costat passa un senyormajor amb un gaiato en lesmans i tu t'atreveixes a demanar-li, com qui espera el veredictedel jutge: perdoni senyorque podria dir-me quin diasom avui?
I ell sense ni tant solsgirar-se i arrufant les espatlleset diu: Diumenge, avui ésdiumenge.
FRANCESC AMENGUAL
"I que bé hi viviu els palme-sanos !,... eh! Paco, quehi ha de nou per Ciutat ?.I sempre els mateixos mots,fórmula protocolària dignad'un majordom reial, et rebiaels dissabtes horabaixes.
I fou precisament un dissabtehorabaixa de primavera, ambuna altra manera d'escolar-sedel capvespre, quan 1' amoEn Mateu passà a formar partde Ia història de Vilafranca,de Ia nostra petita història,que gràcies a homes com ells' ha anat forjant el nostrepoble.
XESC AMEN G U A L
16