7/31/2019 Revista Catalunya N 79 Octubre 2006 CGT

1/27

CatalunyaQ rgan dexpressi de la CGT de Catalunya Octubre 2006 nmero 79 0,50 euros www.usuaris.tinet.cat/cgt-cat/ www.cgtcatalunya.cat

Portada:DdacSa

lau

7/31/2019 Revista Catalunya N 79 Octubre 2006 CGT

2/27

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya.Octubre de 20062

SECRETARIAT PERMANENT DELCOMIT CONFEDERAL DE LA CGTDE CATALUNYA

Via Laietana, 18, 908003 Barcelona - spccc@cgt.esTel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10

FEDERACIONS SECTORIALS

Federacio Metallrgica de Catalunya(FEMEC)

Federaci de Banca, Borsa, Estalvi iEntitats de Crdit de Catalunya

Federaci Catalana dIndstriesQumiques (FECIQ)

Federaci de Sanitat de Catalunya Federaci dEnsenyament de Catalunya

(FEC) Federaci dAdministraci Pblica de

Catalunya (FAPC)

Via Laietana, 18, 9 - 08003 BarcelonaTel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10

FEDERACIONS COMARCALS

AnoiaRambla Sant Isidre, 15, 1r08700 Igualada. Tel. i fax 93 804 29 85cgtanoia@yahoo.es

Baix Camp/PrioratRaval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reusbaixc-p@cgt.es / cgtreus@estil.netTel. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41

Baix LlobregatCra. Esplugues, 4608940 Cornell - baixll@eresmas.comTel. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51

Jacint Verdaguer, 23,08640 Olesa de MontserratTel. 93 778 04 93

Baix PenedsNord, 11-13, 3r, 43700 El VendrellTel. i fax 977 66 09 32cgt.baix.penedes@gmail.com

Barcelons NordAlfons XII, 109. 08912 Badalonacgt_bn@wanadoo.esTel. i fax 93 383 18 03

Garraf-PenedsLepant, 23, baixos08800 Vilanova i la Geltr - cgtvng@pangea.orgTel. i fax 93 893 42 61

MaresmePlaa Cuba, 18, 2n08302 Matar - cgt_maresme@yahoo.esTel. i fax 93 790 90 34

Valls OrientalFrancesc Maci, 5108100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.comTel. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73

FEDERACIONS INTERCOMARCALS

GironaAv. Sant Narcs, 28, entl. 2a17005 Girona - cgt_gir@cgt.esTel. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19

PonentAv. Catalunya, 8225002 Lleida - lleida@cgt.esTel. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30

Camp de TarragonaRambla Nova, 97, 2n 1a43001 Tarragona - cgttarragona@cgt.es

Tel. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28

FEDERACIONS LOCALS

BarcelonaVia Laietana, 18, 908003 Barcelona - flbcn@cgtbarcelona.orgTel. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80

ManresaCircumvallaci, 77, 2n08240 Manresa - manre@cgt.esTel. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59

RubColom, 3-508191 Rub - flcgt_rubi@hotmail.comTel. i fax 93 588 17 96

SabadellUni, 5908201 Sabadell - cgtsabadell@hotmail.comTel. i fax 93 745 01 97

TerrassaRamon Llull, 130-13608224 Terrassa - cgtterrassafl@gmail.com

Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04

Castellar del VallsPedrissos, 9 bis08211 Castellar del Vallscgt.castellar@terra.esTel. i fax 93 714 21 21

SallentClos, 5, 08650 Sallent - sallent@cgt.esTel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61

> ON ENS TROBEM?... EditorialDiari, rdio, televisi,web, espai multimdia...

Catalunya, publicaci de la CGT de Catalunya. 8a poca. DLB 36.887-92. Edici:Collectiu Catalunya: Ramon Aub, Joan Rosich, Pau Juvill, Patrcia Carles, Jose Cabrejas, MireiaBordonada, Ddac Salau, Josep Gargant, Josep Estivill, Xavi Roijals, Jordi Mart i scar Purqueras.Collaboren en aquest nmero: David Poulit, CGT Balears, Mariona Parra, Radical Gai,Plataforma Salvem els Muntanyans, Manel Alarc, Xavier Llorente, Sira del Ro, Maria ngelsRodrguez, Nria Rimbau, Andreu Subirats, Josep M. Loste, MIL Societat Annima, Beln Vicns, V. C.,Ricard Escarr, Anna M. Villena, Imma Merino, Antonio Aranda, federacions i seccions sindicals deCGT. Fotografies: Ddac Salau, Mireia Bordonada, Joan R. Ferrandis i Gabriel Serra. Illustra-cions: cido Crtico. Tirada: 10.000 exemplars. Informtica: Germn Mozzer. Redacci isubscripcions: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus.Tel.(dimecres tarda) 977 340 883. Collabo-racions a: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat i (cronologia) cronocata@cgtcatalunya.catNo compartim necessriament les opinions signades de collaboradores i collaboradors.

Tots els continguts daquesta revista estan sota una llicncia "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya"Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar pblicament lobra amb les condicions segents:- Reconeixement. Heu de reconixer els crdits de lobra de la manera especificada per lautor o el llicenciador.- No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.- Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada daquesta obra.

Quan reutilitzeu o distribuu lobra, heu de deixar ben clar els termes de la llicncia de lobra. Alguna daquestes condicions pot no aplicar-se si ob-teniu el perms del titular dels drets dautor. Els drets derivats dusos legtims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per lanterior.

Ms informaci a http://cat.creativecommons.org/

Aquest nmero del Catalunyasha tancat el dimecres 20 dagostdel 2006.

Companyia Elctrica Dharma

Estats carronya, bsties de

guerra, les vostres festes sn

criminals. Ballarem amb energia

damunt tota la porqueria

Cmic - cido Crtico

s evident que lluitardes d'un sindicat permillorar les condicionsdel dia a dia del nostretreball no ens pot ferperdre de vista el fet

que s el sistema en siel que combatem i nonoms una mala apli-caci d'aquest. De lamateixa manera quecombatre el sistemacapitalista i lluitar peruna societat senseclasses ni opressi noens pot fer perdre devista que la millora deles condicions de vidaara i aqu s impres-cindible per no quedar-

nos enlluernats en elsobjectius finals i obli-dar la realitat msimmediata. Enmig d'a-questa crulla decamins s on estemels anarcosindicalistesi sovint rebem tant delsilluminats com delsvenuts. Els uns ensdiuen reformistes i elsaltres utpics. Uns ialtres tenen ra.Volemreformar les condi-cions de vida ja, peralhora volem canviar-les totes de dalt a baix.Saber explicar aix deforma planera i senserecrrer a grans parra-fades intellectualoides

s el que els nostresavis van fer de 1868 a1936. El fet que lasocietat sense classesi llibertria tragus elnas en aquell momentva ser conseqncia,sobretot, de la impor-tncia que ells vandonar a estendre elseu missatge. Posadesles seves maneres defer al dia, en l'actualitatnecessitarem televi-si, diari, rdio, espai

web i productora multi-mdia. Somiem?, sclar que s; tenimmassa pressa?, hemaprs a esperar i hoesperem tot, ara.

A les antenes de les cases o ja sense entenes, un dia hi arribar, tamb, el pensament llibertari. Foto: Mireia Bordonada.

7/31/2019 Revista Catalunya N 79 Octubre 2006 CGT

3/27

7/31/2019 Revista Catalunya N 79 Octubre 2006 CGT

4/27

Catalunya.Octubre de 20064

REPORTATGE

David Poulit

La llengua occitana ve dunaevoluci del llat. El llatarriba entre els Alps i la Ga-rona a finals del segle II abans dC itres quarts de segle abans desten-dres a tota la Gllia. Aqu hi vivienceltes, ibers, lgurs i grecs, que vancrear les ciutats de Marsella, Anti-ba... Els romans fan colnies a Be-siers, Nima, Narbonna, Arles...

Al segle primer els romans pro-gressen cap a loest i arriben aAquitnia, on vivien vascons, an-tics bascs que deixen el seu idioma

per parlar llat a la seva manera.Aix pot explicar la formaci delgasc. Al segle V les invasions delnord de la Gllia influeixen en elllat i es formen dues varietats, unaal nord de la Gllia, controladapels francs, i una altra al sud del riuLoire, part ms romanitzada, onsinstallen els visigots.

Del segle VI al X, hi ha una lite-ratura en llat, cientfica, filosfica ireligiosa. Tanmateix, el llat es lallengua dels lletrats, la del poble sromana.

Per diferents raons, entre lesquals el nivell de civilitzaci delsvisigots i els rabs, que ho estavenms que els francs, els pasos dOces troben ms desenvolupats cultu-ralment, i aix loccit esdevingula primera llengua romana escrita,des del segle III, en poesia, i com aescrit administratiu, al segle IX. Undels exemples que mostren el des-envolupament cultural occit s elfet que Tolosa i Montpeller tingues-sin una universitat des de ledatmitjana, on els rabs i els jueus hiensenyaven matemtiques i medici-na. Aix, el saber es va compartirentre les diferents cultures.

Dels segles XI al XIII els pasosoccitans sn un conjunt de ducats icomtats: els ducats dAquitnia, elscomtats de Tolosa i els comtats-reg-nes de Barcelona-Arag, tots rics ipotents, que desenvolupen el co-mer, lagricultura, lartesania i lesarts.

A finals del segle XI, les comuni-tats semanciparen dels grans sen-yors i aconseguiren privilegis i lli-bertats apuntades dins dunesCartes amb representants que esdiuen cnsuls (jurats a Bordeusi a la Gascunya, capitols a Tolo-sa). Arles, Marsella, Tolosa, Lle-motges, Nia... sn veritables rep-bliques ciutadanes.

Les cartes, els actes notarials...sn escrits en occit o en llat-occi-t i la llengua occitana resta com a

llengua administrativa fins al segleXVI.

El 1539, el rei Francesc I, ambledit Villers-Cotterets, imposa elfrancs com a nica llengua admi-nistrativa del regnat.

Aniquilaci i resistncia

La denominaci Occitnia aparei-xer a finals del segle XII, principisdel XIII, per anomenar els pasoson es parla loccit entre la vall delGarona i la vall del Rna, que s ellmit del comtat de Lengadoc enaquella poca. Esdevindr al finaldel segle XIX, segle XX, el nom detots els pasos on es parla occit, almateix temps que neix loccitanis-me poltic. Les llenges dOc idOil sn els dos components im-portants dins de lestat francs desde lany 1000 i tamb shi trobenaltres grups culturals i lingsticscom el basc, el catal, el bret, elgalic, el flamenc... La particulari-tat del francs s situar-se en el cen-tre de lhexgon (lhexgon suna manera danomenar lestatfrancs per la seva forma)i de ser idioma minoritaria ledat mitjana. Desprsdannexions acompanya-des de poltiques lingsti-ques drstiques que impo-sen ls duna llenguanica, el francs passa aser lidioma majoritari isestn a nombrosos ra-cons del mn amb la pol-tica colonialista de lestatfrancs (Polinsia i Ka-naky al Pacfic, Guyana,Louisiana i Quebec aAmrica, bona part delfrica, les illes i senseoblidar les seves preten-

sions a tot el mn i a Eu-ropa).

Occitnia s la minoriams important dEuropa, iel segon idioma minoritarieuropeu practicat darrereel catal. Diferents polti-

ques dels invasors francesos aniranprovant dacabar amb les llengeshexagonals, per fins al perode depostguerra, les poblacions de lesperifries viuen en els seus idiomesmaternals.

Una daquestes poltiques prohi-bicionistes la portar mossn Gre-goire, encarregat, desprs de la Re-voluci Francesa, de fer un estudisobre els pobles de la perifria. Apart de tractar aquests pobles de sal-vatges, inferiors, dins dun imagi-nari que situa els francesos al centredun protagonisme civilitzador (itot el que lenvolta s noms uncaos), justifica les conquistes, lesguerres i les prctiques colonitza-dores. Els textos sobre els poblesbascos, occitans, parlen de personesque es comparen amb bsties, quemengen amb els mans, follen i dor-

men junts, que van despullats.Pel que fa a lidioma, es relacio-

nen aquests textos amb la creacidel patues, una definici de lallengua que s un invent daquestarevoluci laica, creat per tractar undialecte de vergonys, practicat perla pagesia, i que constitueix una di-ficultat per a la unitat de la cons-trucci francesa.

Lescola francesa participar dela mateixa manera en la construccide la unitat lingstica i el patriotis-me, basant-se en el treball de mos-sn Gregoire i dun altre personatgede la repblica, Jules Ferry. No scuris, doncs, veure que els progra-mes escolars sn els mateixos tantper a les colnies franceses com pera dins de lhexgon per als poblesbretons, catalans, bascos, occitans...

Amb la histria manipulada desde la prehistria al benefici delestat francs, saliena aix elconeixement, fins al punt depoder fer narracions de me-mria sobre una orgullosahistria de Frana. s evidentque, treballat sobre algunesgeneracions, la civilitzacisn els francesos, i els brbarstota aquella gent amb la qualhan donat i hauran de donarbatalla si la unitat nacional estroba en perill.

La prohibici i negacidels diferents patues seranmotius de ms per fer delsfills i filles de la repblica unsbons francesos, vergonyosos

dels seus orgens, fins al puntque durant els anys 60/70 hiva haver una ruptura genera-cional on el saber i la culturano es comunicaran mai msde manera parlada entre lesfamlies, sin amb lescola i

la televisi.Durant els perodes de guerra

viscuts durant el s. XX, des de la IGuerra Mundial (1914-18) fins a laguerra dAlgria, molts joves mani-pulats es trobaren enorgullits deportar luniforme de lexrcit fran-cs, pensant fer la guerra uns dies itornar cap a casa. Per la realitat deles guerres enforteix el sentit racistacap als alemanys (pejorativamentels bochs) i els algerians (anome-nats bounyouls, expressi que vede la I Guerra Mundial, dins de lestrinxeres, on els bons francesos de-manaven als militars de les col-nies, com a bons esclaus, de portar-los lalcohol), i tamb enforteix elpatriotisme francs. Aquesta estra-tgia no ha funcionat sempre b i ala Primera Guerra Mundial moltsjoves sn enviats cap al front sensesaber parlar francs. Molts seranafusellats perqu no contestaran ales ordres i un bon nombre dalsa-cians lluitant per lexrcit francsmoriren sota les bales franceses,perqu parlaven un idioma massaproper a lalemany. Senegalesos,marroquins... tamb serviran en pri-mer lloc de carn de can abans deser units amb els hexagonals. Al-guns catalans, bascos i occitans fu-giren, saltant del tren, o samagarenen sentir les versions antiguerra oles realitats de la carnisseria, po-sant-se en contra de les versions ve-nudes pels mestres descola i elspoltics.

Obligacions militars, escola obli-

gatria i idioma francs com a llen-gua nica seran les receptes del pa-triotisme i funcionaran gaireb finsal punt de situar el model francscom a referncia mundial de civilit-zaci i dexemple en matria dedrets humans (oblidant-se del preu

La histria i la cultura

7/31/2019 Revista Catalunya N 79 Octubre 2006 CGT

5/27

Catalunya.Octubre de 2006 5

REPORTATGE

sagnant que li ha pogut costar).Malgrat aix, el sentit occit, si

b es troba disminut, no desapa-reix, i en els anys seixanta i setantatorna dins de les revoltes pageses iobreres amb el lema Volem viuree decidir pas. s la resposta demolts pobles en contra de les deci-sions centralistes de Pars: a Bre-tanya, on la decisi de posar enmarxa centrals nuclears fa que, enllocs com a Plogoff, les manifesta-cions pacfiques siguin duramentreprimides per lexrcit francsque fa s de les armes; a Crsega, aAleria, on locupaci duna cavavitcola acaba amb la mort dunmanifestant i un militar... Davantdaquest esquema, les revoltessendureixen i a vegades es deci-deix per la lluita per les armes, coma Crsega o a prop de Besiers, onles grans protestes vitcoles delsanys 70, que mobilitzaran desenesde milers de persones i trobarancom a nica resposta el desplega-ment militar, acabaran amb duespersones mortes (un pags i un mi-litar). Totes aquestes mobilitza-cions tenen un carcter nacionalis-ta i un posicionament autonomistade cara a un estat opressor i quepractica una democrcia policial.

Pels pobles de lEstat francs,les cultures originals sn encaravives. Fins als anys 60, es pot dirque gaireb el 100% de la poblacidOccitnia s occitanfona. Avuidia de 14 milions de persones, 3milions parlen en llengua doc i 2milions ms lentenen.

Ls de la fora i unes poltiquesde restriccions tant culturals comsocials i de retallades de llocs detreball a causa de la lgica produc-tivista europea no han fet ms quemotivar les reivindicacions occita-nes.

Tot aquest perode est acom-panyat duna renaixena culturalamb cantautors compromesos ambel seu temps i les realitats. La fi deles colnies, les diferents revolu-cions a tot el mn, les guerresdAlgria i Indoxina (Vietnam) i la

constant negaci per reconixer elspobles afavoreixen un clima de de-fensa tant per als estats com per alspobles que viuen sota les seves in-fluncies.

Des de les produccions teatrals,la realitzaci descrits en oc, la pre-sncia de banderes en les manifes-tacions ecologistes en contra decentrals nuclears, contra els plansdexpansi de bases militars, leslluites pageses i obreres... loccitresisteix a una desaparici progra-mada i unes agressions permanentsdes del segle XVI fins ara. Si lex-pressi occitana no es troba dinsdun sindicalisme o amb uns par-tits poltics majoritaris, que restenen un espai ms estatal, la culturas el terreny on hi ha una dinmicaimportant.

El 1979, amb la llei europeaDeixonne, Occitnia veu nixer lesprimeres escoles destatut associa-tiu i densenyament en occit: snles escoles Calandretas (que signi-fica petites aloses que volen en lli-bertat). Parallelament, es creen alPas Basc les Ikastoles, les escolesDiwan per a la Bretanya, les ABCpels Flandres, les Bressoles a laCatalunya Nord... Aquest fenomenes va expandint tant per la qualitatduna pedagogia alternativa, el m-tode Freynet, com per linters denombroses famlies. Els InstitutsdEstudis Occitans, que actuen desdel 1945, coneixen un rebrot a fi-nals dels 70, principis dels 80, i slentitat ms important amb seusgaireb a cada ciutat occitana. Lafunci dels IEO s la defensa i lapromoci de la llengua i la sevanormalitzaci. El 1981, amb lerasocialista, arriba lestatut associa-tiu que permet reforar les Calan-dretas, els IEO i beneficiar-se desubvencions. Per tot continua

funcionant sobre la base del volun-tariat i aix t les seves limitacions.

Tot i que els occitans, com altrespobles de lhexgon, som tossuts iho hem de ser per continuar exis-tint, perqu la llengua de la rep-blica s el francs (article 2 de la

constituci francesa) i moltes ve-gades els poltics shi refugien da-rrere, permetent ls de la llenguaper a un mbit privat per no reco-negut oficialment. Socupa llavorsel domini associatiu i des dels 80

es fan rdios, revistes, produccionsmusicals, grups de dansa, edicionsde llibres... amb aquests estatuts.Per sempre sha de lluitar per im-pedir les retallades, perqu si es re-coneix lactivitat associativa no voldir que sigui reconeguda dutilitatpblica. Directament lligat amb lesajudes pbliques, loccit s discri-minat i no rep les mateixes subven-cions que tot el que s dexpressifrancesa. Per exemple, a la revistaLa Setmana, editada a Pau(Biarn), li costen ms diners els en-viaments als subscriptors que si es-tigus escrita en francs, tot aixper un tema de subvencions. Si les

escoles Calandretas coneixen undesenvolupament quantitatiu desde la seva creaci, a nivell de les-cola pblica hi ha una desigualtatper al territori occit. Amb una de-manda forta es poden trobar desdels primers graus unes hores fa-cultatives, per sense respectar caplgica cultura, s a dir, hi ha unalnia de presncia ms forta a totsels Pirineus i a la costa mediterr-nia, per a zones com Burdeus,afrancesada ms aviat, hi ha unadiscriminaci ms gran i aquestdarrer any ha viscut la supressi dellocs de professors doccit a lesuniversitats. En contrapartida, unspoblets del voltant de Burdeustenen ms alumnes i classes doc-cit que la capital, i aix queaquesta ciutat t una historia moltlligada a la cultura occitana, comho testimonien noms de carrers enoc i illustres personatges de la ciu-tat (Montaigne, Bertran de Goth,Peir Berlan, el trobador JaufrRudel...).

Un dels grans reptes per a Occi-tnia a dia davui s sensibilitzarculturalment una nova poblaciimmigrant que resulta de la recon-versi turstica i del desenvolupa-ment de les noves tecnologies. Sials anys 70 sha viscut lxode peruna gran part de lOccitnia cap ales ciutats importants de lhex-gon, ara passa un fenomen inversde gent de tot lEstat i tamb dEu-ropa, que vnen a viure en un pason la qualitat de vida ns un delsarguments. La societat occitana,ms llatina, t una vida social tantals carrers com a casa i s ms aprop de les cultures de lestat italii espanyol. Aquesta banda un xicfolklrica ven i interessa tant lespersones actives o jubilades comles empreses.

LOccitnia sempre ha estat unaterra dacollida i shi ha barrejatgent de diferents cultures. Si per alestat aquest fenomen forma part

duna estratgia per disminuir lespoblacions locals, Occitnia sem-pre sha enriquit culturalment da-quest fenomen, des de ledat mitja-na fins ara.

Sota el sol occit hi ha lloc per atothom.

Occitanisme poltic de totscolors dins i fora de partits

David Poulit

Des de lany 1000 fins al segleXVI, Occitnia coneix el seuperode gloris. Certa part deloccitanisme poltic sha basat enlantiga literatura dels trobadorscom a referent de lexistnciadOccitnia. Lany 1854 es crea elFelibritge, moviment literaridescriptors i historiadors que farenixer la idea dOccitnia.Aquest moviment tindr com a de-bilitat ser massa intellectual i nodesenvolupar la cultura popular(els occitans de majoria pagesaparlaven loccit sense saber-lo es-criure i sovint creien -i creuen- par-

lar limaginat patus). Un altreerror de loccitanisme poltic decaire intellectualista ha estat el fetde centrar-se en el regionalisme.Daltra banda, el reconegut escrip-tor Mistral, que obtingu el premiNobel a principis del segle XX, es-devingu un referent per a loccita-nisme.

La poblaci oc-citana, a nivellpoltic, no ha arri-bat a organitzar-se nacionalment,per ha hagut delluitar, a nivelllocal i regional,contra diversesagressions exter-nes: guerres im-perialistes entreels pasos vens,guerres de reli-gions i, ms ac-tualment, en llui-tes laborals i decaire ecologista. Ien aquesta resis-tncia hi ha trobatun sentit nacio-nal.Els anys 70 escreen molts gru-puscles poltics que van de la Fede-raci Anarquista Occitana, el PartitOccit (socialista), el Partit Natio-nalista Occit (centre-dreta) fins auna extrema dreta de carcter occi-t-francs que fa militncia pelFront Nacional Francs. En gene-ral, els partits i moviments occitansminoritaris acabaran donant el seusuport als partits francesos.

El Partit Socialista (PS) francses beneficiar el 1981 tant de la-grupaci amb els verds francesoscom de moltes llistes regionalis-tes que van conixer una eferves-cncia fins al punt de voler presen-tar una llista comuna a leseleccions presidencials de 1981. ElPS, per tal de no ser perjudicat en

aquesta divisi dins de lesquerra,fa un llistat de promeses per a lesregions, i els diferents partits pol-tics desquerra li donaran suport.Desprs de la ressaca electoral del81 i de les promeses no compler-tes, vindran els estatuts associatius

que permeten donar la veu a les as-

piracions dels pobles de lestat,per sempre continuen deixantloccit en lmbit privat i sensetocar la constituci garant de launitat de lestat. Els partits occitansno es tornaran a aixecar i continuenexistint amb les mateixes personessense nova militncia.Tamb minoritries, per actuantper un terreny on la poltica occita-na s gaireb inexistent, hi ha unsmoviments desquerres que lluitenper loficialitzaci de loccit, lesidees autonomistes, ecologistes,socials, anticapitalistes i antifeixis-tes. Es poden destacar el Movi-ment dels Estudiants dOccit

(MEDOC), Anaram Au Patac, mo-viment revolucionari de lesquerraoccitana a Gasconha, el movimentGardarem la Terra (ens quedaremla terra) que promou la caravanaoccitana, que des de fa 2 anys fauna gira per tota Occitnia convo-cant manifestacions, debats i con-certs i que agrupa persones de dife-

rents mbits (estudiants, artistes,militants culturals i poltics). En al-tres situacions geogrfiques i cul-turals, trobem a les valls alpines elMAO (Moviment AutonomistaOccit) i tamb una important vidacultural. La Val dAran t el Con-selh Generau dAran i unes llistesoccitanes.

Una de les darreres iniciatives sel Conselh de la Joventut que, demoment, es troba algunes vegadesa lany i t lambici dagruparmoviments i partits de tota Occit-nia.

Aquesta collaboraci unitria vaparticipar en lxit daplegar des-enes de milers de persones en lamanifestaci que es va realitzar el

22 doctubre del 2005 a Carcasso-na en defensa de la llengua occita-na.

Podeu trobar ms informacisobre lactualitat occitana a:www.anaram.org, www.institutoc-cit.org, www.radiopasos.org

7/31/2019 Revista Catalunya N 79 Octubre 2006 CGT

6/27

TREBALL-ECONOMIANo noms tanquen les fbriques que els donenbeneficis sin que, alhora, quan les tanquenen treuen milers deuros, una actitud indecent

FEMEC-CGT

Les mobilitzacions portadesa terme en els ltims mesosper la plantilla de Brauncontra el tancament de la factoriad'Esplugues de Llobregat no hanevitat el tancament de lempresa.s ms, en el referndum realitzatel dia 6 de setembre en qu la plan-tilla s'havia de pronunciar sobre elpreacord a qu havien arribat a fi-nals de juliol la Direcci de Braunamb els sindicats CCOO i UGT, lamajoria de treballadors i treballa-dores de Braun va acceptar les con-dicions del tancament, tot i que unter de la plantilla va votar-hi encontra seguint la lnia de la CGT,nic sindicat que defensava el noal preacord. El resultat del refern-dum va ser de 429 vots a favor dels (64,2%) i 227 a favor del no(34%).

L'acord del passat 21 de juliolpel qual UGT i CCOO acceptavenel tancament de la planta de Brauna Esplugues de Llobregat significa-va donar un pas decisiu cap a altraactuaci del sindicalisme entre-guista i collaborador que represen-ten aquests sindicats. En un procsrealment rpid, l'empresa aconse-gueix un preacord amb els sindi-cats institucionals en el seu objec-tiu d'un tancament pactat.

Durant ms de tres mesos, laplantilla va elevar un crit clar i un-nime: No al tancament de Braun.Els actes, manifestacions, vagues ialtres accions sindicals van tenirsempre aquest eslgan que reflec-tia clarament una oposici a la pr-dua de l'empresa i dels 700 llocs detreball directes i ms de 2.000 indi-rectes. CGT, encara que no va con-tar realment per als altres sindicats,va donar suport a aquesta reivindi-caci i va collaborar en les accionsde vaga i de protesta. No obstantaix, des del moment que UGT iCCOO van decidir acceptar la ne-gociaci del tancament, des de laCGT es van desmarcar i van situardavant la plantilla la seva discre-pncia per mitj de fulles informa-tives, deixant ben clar que CGT

lluita pel manteniment dels llocsde treball i no per la seva venda aun preu ms elevat o menys.

s evident que el collectiu depossibles jubilats i jubilades caliatenir-los en compte sobre la basede molts anys de treball en l'em-

presa i el desig de descansar en lesmillors condicions, per la reivin-dicaci del No al tancament evi-denciava una necessitat del mante-niment de llocs de treball nonoms a Braun sin en l'empresaauxiliar on l'efecte ser de diversosmilers de treballadors afectats.

Denncia de lactitud

de CCOO i UGT

Des de CGT, sha denunciat quel'actitud d'UGT i CCOO ha estatno noms antidemocrtica, sindictatorial. Amb l'objectiu queCGT no pogus arribar directa-ment a la plantilla, van arribar aconvocar assemblees per separat ivan impedir el pas als assessors deCGT. D'aquesta manera i per mitjde la poltica de remors, van anarduent una part de la plantilla a l'ac-ceptaci que l'nica sortida eralluitar per diners.

Lacord

L'acord acceptat per CCOO i UGTt les segents lnies generals:

-Pels menors de 45 anys indem-nitzaci per acomiadament de 50dies per any i uns fixos de 4.000 i900 per any d'antiguitat quepoden arribar a ser valorats com a55 dies per any d'indemnitzaci.-Prejubilaci fins als 52 anys ambassegurament de punts per cent desalari net que van des del 72% finsal 96%. Fins als 48 anys, pla derendes fins a arribar als 52 anys perempalmar amb la prejubilaci.

-De 45 a 47 anys, pla de rendes

de 1.000 mensuals, fins als 64anys, revaloritzable al 2,75%anual.

-Pla de recollocaci amb unaempresa solvent, Braun es com-promet a recollocar el 80% delstreballadors que no es prujubilen.

-Ats que el tancament durardos anys, 500 trimestrals a qui se-gueixi treballant. Amb aix tambcompensen les vagues realitzadesen aquest temps.

Desprs del resultat del refern-dum, la multinacional alemanya tprevist portar a terme la primerarescissi de contracte durant el pri-mer trimestre de 2007, amb el tras-llat de la producci de batedores aPolnia, el que afectar unes 300persones. L'activitat es paralitzarper complet el 2008.

Les raons de CGT

Aquestes sn les raons que vanportar a la CGT a rebutjar el prea-cord i demanar el vot negatiu:

-s un acord de tancament i li-quidaci de l'empresa que traeix lareivindicaci clara del No al tan-cament i que deixa a una part im-portant de la plantilla en l'atur pur idur.

-Qui estan propers a les edats dela jubilaci no tenen ni un eurod'indemnitzaci. I aix en una em-presa que tanca a pesar de tenirgrans beneficis.

-El collectiu de 50 a 55 anyspoden veure ara una sortida peracabar amb la bogeria que hemviscut per dintre d'uns anys elstants per cent de jubilaci redutspassaran factura.

-Per al grup de persones (47, 48anys) que tenen una renda sensecotitzaci a la Seguretat Social, perarribar a cobrar jubilaci han depagar o treballar en un altre lloc. Ams, els 1.000 sn bruts i han de

cotitzar a Hisenda.-Els acomiadaments, que tan

sols han superat en uns pocs diesels 45 legals, apareixen claramentinsuficients i miserables davantcasos com el de Gillette de Sevilla.(90 dies).

-CGT no volem acusar senseproves, per els casos coneguts enels quals cada sindicat ha cobratsubstancioses quantitats per aco-miadaments ens creen la incertesaque hagi passat el mateix a Braun.Tamb s coneguda la participacii benefici econmic d'aquests sin-dicats en la gesti dels fons d'inver-si que es constitueixen.

En aquesta crnica d'un tanca-ment anunciat cal destacar unasrie de qestions:

-L'actitud de l'Administraci,amb un govern del PSC i dIC-EUiA, ha estat d'utilitzar als seussindicats perqu hi hagus unacord que no els obligus a pagarun preu poltic per acceptar les po-ltiques neoliberals de les multina-cionals. Ja va passar aix mateixen el cas de Seat on van signar els660 acomiadaments.

-La majoria sindical va anar por-tant la plantilla a l'acceptaci de laprdua de llocs de treball a canvid'acceptar un acord pretesamentnou i pel qual la majoria de la plan-tilla (500) podrien tenir una sortidasemblant a una prejubilaci. D'a-questa manera intentaven que lamajoria de la plantilla dones suportal preacord.

-L'entrada en una negociaci onja s'acceptava el tancament per en-davant noms deixava la sortida dela destrucci de llocs de treball iabandonava el manteniment del'empresa i de l'ocupaci directa iindirecte.

-No obstant aix, la realitat detot aquest escenari va estar marca-da per una prenegociaci de les Fe-

deracions del Metall d'ambds sin-dicats que va acabar en un acordque en realitat ja estava prefixat ique apareix com un gran enganydavant una plantilla que va realit-zar una srie de mobilitzacions perevitar el tncament.

Davant la precarietaten sectors concrets,lorganitzaci slnica possibilitat

La majoria va aprovar la deslocalitzaci en referndum

Un ter de la plantilla deBraun diu no al tancament

Rdio Rosko,la veu de quitreballa,a les ones

L

a Secci Sindical de CGT a

Autobusos de Barcelona realit-za un programa de rdio en directea Rdio Contrabanda, rdio lliurede Barcelona. Es tracta dun pro-grama dirigit als treballadors i lestreballadores d'autobusos i a tota laciutadania que utilitza el servei p-blic. Es pot escoltar el programacada dijous de 9 a 10h del mat, toti que hi ha tamb una repetici delprograma els divendres de 13 a 14hi els dimarts de 18 a 19 h.

Es pot escoltar tamb en directea travs del web www.contraban-da.org/contrabanda i ara a ms espot escoltar des de qualsevol lloc ia qualsevol hora a travs del webwww.radiorosko.org; contactes: ra-diorosko@hotmail.com

Solidaritat ambun treballadorde SAS

Emiliano Jimnez "Emi", secre-tari general de la Secci Sindi-cal de CGT a l'empresa SAS, haestat sancionat per la Direcci del'empresa SAS d'Abrera amb 21dies d'ocupaci i sou, sanci queest complint en l'actualitat. Elmotiu pel qual el company ha estatsancionat no s altre que el de rea-litzar assemblees informatives alstreballadors de l'empresa en la qualtreballa i ocupa les seves tasquessindicals. Aquesta sanci suposa laprdua de la major part del salarique el company hauria de percebreel mes de setembre. El Sindicat delMetall del Baix Llobregat demanasolidaritat i suport cap al companysancionat, pel que ha proposat quetot aquell company, companya,Sindicat, Federaci, etc., que puguifer una aportaci econmica, hofaci (indicant el seu nom) al se-gent compte: 2081-0071-35-0000065545.

L'objectiu no s altre que el com-

pany pugui arribar amb les aporta-cions efectuades a la quantitat quel'empresa li descompti el mes desetembre. Si supera la quantitat, elsobrant ser ingressat a la caixa deresistncia de la Federaci Comar-cal del Baix Llobregat.

Catalunya.Octubre de 20066

7/31/2019 Revista Catalunya N 79 Octubre 2006 CGT

7/27

Catalunya.Octubre de 2006 7

TREBALL-ECONOMIA

Regularitzar la

immigraciEmili Cortavitarte Carral

Primera hora del mat. Un cotxede la Guardia Civil, aprofita unembs en l'autopista que uneix els

dos Valls per fer sortir de les file-

res els cotxes ocupats per magre-

bins, subsaharians i llatinoameri-

cans. Els demanen la

documentaci i comproven per

rdio la seva situaci.

He vist aquesta escena diverses

vegades. Suposo que forma part del

gir del govern socialista respecte de

la immigraci. Imagino que es fa, aaquestes hores i d'aquesta manera,

perqu els ciutadans que s tenim

els papers en regla siguem cons-

cients que l'Estat i les seves forces

ens protegeixen d'uns ssers infil-

trats entre nosaltres que vnen

sense perms a robar-nos un tros

del nostre benestar i de la nostra ri-

quesa. Volen treballar!

La pressi de determinats mit-

jans de comunicaci i dels seus

predicadors ms reaccionaris ha

donat nova munici al PP o a Uni

que proclamen el perill per a l'Es-

tat, l'economia o l'essncia nacio-

nal de la arribada de 'cayucos' a

Canries. Fins i tot hi ha qui, apro-

fitant-se de les circumstncies,

planteja que la soluci passa per

augmentar l'edat de jubilaci del

natius dels 65 al 71 anys, per aix

tenir menys dependncia de la m

d'obra estrangera.

Un socialista, que vol ser presi-

dent, ha posat l'accent en l'augment

de les despeses socials que com-

porta la immigraci. Bona pensada

desprs de demostrar-nos, en els

seus diversos governs, com aug-

menta la riquesa d'uns pocs mentre

baixa l'accs al benestar i la digni-

tat de la majoria. Tamb culpabilit-

zaran els immigrants de les polti-

ques neoliberals? Un poltic canari

ha anomenat camps de concentra-

ci als centres d'acollida. No obs-

tant, la proposta ms esferedora s

la llanada pel PP de modificar la

Llei d'estrangeria per tal de no per-

metre noves regularitzacions.

Posem portes al camp!

Zapatero va assumir, tot i les

seves deficincies, una de les regu-

laritzacions d'estrangers ms am-

ples fetes mai a Espanya. Ara sem-

bla ms preocupat de mantenir els

seus nivells de popularitat i la dis-

tncia en les enquestes respecte del

principal partit de l'oposici. Els

gestos del seu govern sn confusio-

naris.

Mentrestant, les escenes d'acolli-

ment a les platges canries o la

condici d'herois que la ciutadania

han donat als pescadors que han

rescatat immigrants a la deriva, ens

mostra una altra manera d'entendre

la situaci: des de la solidaritat.

Laura Gmez, delegada de la CGT a Atento Barcelona

La precarietat altelemrqueting s total

E N T R E V I S T A

Josep Gargant

-Quan i com comena

la Secci Sindical de

CGT a Atento?

-La Secci Sindical de la CGT a

Atento Barcelona es crea lany

1998, quan grcies a la intervenci

dels companys de Telefnica, els

treballadors i les treballadores pre-

nen conscincia de la precria si-

tuaci, sobretot contractual, en el

sector del telemrqueting. Desprs

de les primeres eleccions, a lany

99, la CGT es proclama com el sin-

dicat ms votat tot coincidint amb

els primers acomiadaments mas-

sius. La tasca de la Secci s fona-

mental i es presenten les primeres

demandes en els jutjats. Malaura-

dament, els contractes precaris i

eventuals fan que la Secci Sindi-

cal gaireb desaparegui i no s fins

al 2002, en les segones Eleccions

Sindicals, que la CGT torna a ser el

sindicat majoritari amb deu dele-

gats, quan la Secci Sindical co-

mena a treballar continuadament i

es mant estable.

-En tots aquests anys com ha

anat evolucionant la feina a

lempresa i quina ha estat la res-

posta de la Secci?

-La signatura per part de CCOO i

UGT del Conveni de Telemrque-

ting i dun seguit dacords amb

lempresa han fet que la Secci

Sindical de la CGT es converteixi

en el sindicat que diu no i pre-

senta batalla davant aquestes ac-

cions que perjudiquen clarament

els treballadors i les treballadores.

La convocatria de vagues i les de-

mandes davant dInspecci de Tre-

ball i els jutjats sn contnues, el

que demostra que levoluci en el

sector no sha produt.

Nosaltres hem denunciat i conti-

nuarem denunciant la prdua de

drets i continuarem treballant per-

qu els treballadors i les treballa-

dores entenguin que aquesta lluita

s seva i que han de ser participa-

tius i actius i que el futur s cosa de

tots.

-Quan es parla de precarietat,

una de les feines en que ms es

pensa es el telemrqueting. Real-

ment s aix? Quins sn els ma-

jors problemes a qu us enfron-

teu?

-La precarietat al telemrqueting

s total. Comenant pels contractes

eventuals que molts cops sencade-

nen durant anys, les jornades que

inclouen treballar de dilluns a diu-

menge inclosos festius amb retri-

bucions ridcules, el control cons-

tant sobre la nostra feina i la

pressi dels superiors, la formaci

inadequada i la manca de respon-

sabilitat de lempresa per aplicar

les normatives de prevenci labo-

ral, i acabant per un sou mitj de

650 euros, sense plusos dantigui-

tat, mentre llegim en els diaris els

milions i milions de beneficis que

ingressa Atento grcies a la nostra

feina.

Ens enfrontem diriament a pro-

blemtiques constants com canvis

dhorari sense notificaci prvia,

concessi i denegaci de vacances

sense respectar la legalitat, proble-

mes incls per gaudir de permisos

retributs i ara tamb acomiada-

ments massius de companys que es

troben de baixa mdica.

-Sabem que aquest any hi ha

hagut acomiadaments a la em-

presa podeu explicar nos una

mica ms el conflicte i com est

en aquests moments la situaci?

-Des del tancament injustificat de

la campanya del 1004 a Barcelona,

que va suposar lacomiadament de

250 treballadors i treballadores,

ens hem trobat tamb que Atento

va decidir renunciar a la campanya

de Gas Natural perqu no obtenia

els beneficis esperats, el que ha su-

posat la prdua daltres 450 llocs

de treball. La CGT ha estat lnic

sindicat que ha rebutjat aquestes

decisions de lempresa i de fet els

nostres serveis jurdics estan

collapsats per les demandes de les

treballadores i els treballadors que

han confiat en nosaltres.

La situaci s realment difcil, ja

que desprs de la paralitzaci en

dues ocasions de les eleccions per

part de CCOO, que havien de cele-

brar-se a primers de juny, els aco-

miadaments han afectat la majoria

dels nostres afiliats i candidats. No

obstant, continuem tenint el suport

dels companys ja que per cada can-

didat acomiadat un altre es posa en

contacte amb nosaltres per formar

part de la candidatura.

A ms, la contundent postura de

la Secci Sindical denfrontar-se

als acomiadaments i negar-se a sig-

nar els acords (que per nosaltres

sn expedients de regulaci), han

fet que lempresa hagi pres accions

antisindicals que ja hem denunciat

davant els jutjats.

-Quina s la manera de treballar

de la vostra Secci Sindical (but-

llet, assemblees, etc)?

-Ens reunim en assemblees dafi-

liats mensualment i en cas de con-

flictes celebrem assemblees amb

tots els treballadors per tal de faci-

litar informaci i decidir entre tots

com enfrontar-nos a les decisions

empresarials i quines accions pren-

dren per aturar-les. De fet, som l-

nic sindicat que convoca assem-

blees a Atento Barcelona.

Setmanalment repartim comuni-

cats informatius sempre a les por-

tes dels centres de treball i hem or-

ganitzat permanncies al local

sindical diriament en horaris de

mat i tarda. A ms els delegats ens

reunim tamb un cop a la setmana

per tal de repartir les diferents tas-

ques .

Lany 2002 vam decidir publi-

car El Latazo, amb carcter set-

manal, en qu facilitvem informa-

ci del sector, novetats legislatives

aix com les gestions i accions de

la Secci Sindical de CGT a Aten-

to Barcelona que hem deixat dedi-

tar de moment per les dificultats i

els conflictes que no es permeten

tenir prou temps. Per tenim pre-

vist tornar a editar-la desprs de les

eleccions.

-Voleu afegir alguna cosa a len-

trevista?

-Volem agrair la collaboraci i el

suport del Sindicat de Transports

de Barcelona ja que sense el seu

suport no haurem pogut tirar en-

davant la majoria daccions que

hem desenvolupat. I volem donar

les grcies als companys de la Fe-

deraci Local i del Confederal de

Catalunya per participar tan activa-

ment de les nostres problemti-

ques.

LA MIRADA

INDISCRETA

7/31/2019 Revista Catalunya N 79 Octubre 2006 CGT

8/27

Assemblea dAcomiadats iAcomiadades de Seat

Davant l'anunci fer per Seat decomenar a cridar a partir desetembre alguns dels empleats aco-miadats amb l'ERO que van triarl'opci de reingrs preferent, me-sura que segons l'empresa benefi-ciar, gradualment, els ms de 400treballadors que van acollir-se aaquesta possibilitat (cobrar la in-demnitzaci ms baixa de 20 diesper any treballat amb el compro-ms de tenir preferncia en la rein-corporaci mantenint la mateixacategoria per sense el plus d'anti-

guitat), l'Assemblea d'Acomia-dats/es de Seat ha afirmat que aixs contradictori amb l'actitud deSeat de recrrer davant les sentn-cies favorables als acomiadats ques'estan produint, i volen remarcarque:

1.- La mobilitzaci dels acomia-dats/des, el suport de la plantilla ide les gents solidries ha obligat laDirecci de l'empresa a realitzar ungest i avanar el reingrs d'una pe-tita part dels acomiadats i les aco-miadades.

2.- S'ha verificat el que algunsvan denunciar durant el trmit del'expedient: Els veritables objec-tius de la multinacional eren unaneteja sindical i atemorir la planti-lla per imposar les seves mesuresantiobreres. Un problema conjun-tural, en gran mesura provocat perlempresa, podia i havia d'haverestat resolt amb un altre tipus de

mesures, mai amb acomiadamentsforosos.

3.- La decisi de l'empresa d'an-ticipar el reingrs parcial d'unesdesenes de companys, sense esta-blir un criteri de selecci objectiu,social i transparent, aix com l'ab-

sncia d'un calendari i d'una datalmit, dintre d'aquest any 2006, peral reingrs de la totalitat dels aco-miadats i acomiadades que desit-gen tornar a Seat, confirma que enstrobem davant la tpica maniobraempresarial per dividir els acomia-dats i acomiadades i desmobilitzarla solidaritat de la plantilla de Seati de la ciutadania.

4.- Per a qui hagi seguit de propl'evoluci del conflicte, es fa evi-dent que Seat busca rentar la caraals dirigents sindicals que van sig-nar els acomiadaments abans deles prximes eleccions sindicals aprincipis del 2007, doncs els ne-

cessita per a nous acords antiobrersen el futur. En aquesta operaci, elsdirigents sindicals d'UGT i CCOOde Seat hi participen plenament.

Els acomiadats i les acomiada-des de Seat solament confien en lalluita i en la solidaritat per aconse-

guir la readmissi de tots. Per aixhan acordat realitzar la primeravaga de fam durant els dies 20, 21 i22 d'octubre. Esperen no haver deportar-la a terme, perqu abans s'-hagi arribat a un acord que garan-teixi la readmissi de tots i totes encondicions dignes i un calendari dereingressos amb criteris objectius,on l'ltim acomiadat o acomiadadade Seat estigui de nou en el treballabans de finalitzar 2006.

En aquest sentit, es torna a pro-posar pblicament a la representa-ci unitria dels treballadors unareuni amb una delegaci de l'As-semblea d'acomiadats i acomiada-

des per tractar de gestionar i arribara una soluci satisfactria. Per siaquestes condicions no es complei-xen, seguirem endavant amb el ca-lendari de vagues de fam fins aaconseguir la readmissi de tots itotes.

Catalunya.Octubre de 20068

TREBALL-ECONOMIA

Merche Snchez i AntonioAranda

Jos Maria lvarez, secretarigeneral de la UGT de Catalun-ya no es va presentar a la me-diaci judicial sollicitada per laCGT perqu rectifiqus les sevesinjries, abocades desprs de la

signatura de l'ERO de Seat per partd'UGT i CCOO, contra la secret-ria general de la CGT de Catalunyai treballadora de Seat, Merche Sn-chez, i contra tota la CGT.

El divendres 8 de setembre del2006, el Jutjat de Primera Instncianmero 6 havia convocat JosMaria lvarez, secretari general dela UGT de Catalunya a un acte deconciliaci sollicitat per la secre-tria general de la CGT de Cata-lunya perqu rectifiqus les decla-racions que va realitzar desprs dela signatura de l'ERO de Seat ambqu es van acomiadar 660 treballa-dors. lvarez va dir, en directe aTV3 el 20 de febrer del 2006 en elprograma La nit al dia" literal-ment que ..la senyora secretriageneral de la CGT hauria dexpli-car per qu ella no s a lExpe-dient, perqu aix significa que hiha una persona que lha substitut iella no t cap motiu ni cap ra legalper no estar a l'expedient, i si lhantret ella sabr per qu, i seguramentla Conselleria de Treball sabr perqu no est a l'Expedient.

A aquestes paraules de Jos

Maria lvarez i en el mateix pro-grama va respondre el consellerJosep Maria Ra aclarint queNosaltres vam fer gestions i vamconsiderar que si t un crrecdmbit superior a la provncia, se-gons la LOLS, no hauria de ser-hi,i que va ser una equivocaci i vamparlar amb lempresa, i ens va fercas. En aplicaci de la LOLS estacollida a unes garanties sindicalsque no t la resta de la plantilla... .Posteriorment i durant la clausurade lXI Congrs Ordinari de la Fe-deraci del Metall, Construccions iAfins (MCA) d'UGT, Jos Maralvarez va repetir les paraules pro-nunciades a TV3 i va ampliar lesseves acusacions a lorganitzacianarcosindicalista dient que CGTs un sindicat d'aprenents de ma-

fiosos i pocavergonyes, acusanttamb CGT de ser un sindicat ma-nipulador de la llista de acomiadatsper excloure a la secretria general,que era una de les acomiadades, iva deixar buit un lloc que va haverde ser ocupat de nou per un altretreballador. Aquestes declara-cions van ser publicades en diver-sos mitjans de comunicaci, entreells El Punt Digital del 4 de mari El Far del 10 de mar. En elmateix acte tamb va dir que laSecci Sindical d'UGT de Seattenia ms afiliats que tota la CGTde Catalunya i que el 35 % de lallista sn acomiadats de la UGT,per tant la majoria sn de la UGT.

Des de la CGT de Catalunya escreu que Jos Maria lvarez va in-tentar crear una cortina de fum per

tapar la postura del seu sindicat,amb la signatura de l'ERO, quandies abans mantenien que no hihavia motius per a aquest.

Davant de totes aquestes calm-nies i injries que va abocar i ha-vent deixat passar bastants mesosper veure si rectificava de maneravoluntria, la CGT intentava, amb

l'acte de conciliaci i abans de pre-sentar una querella, resoldre aquesttema de manera amistosa, per lano presentaci de Jos Mara lva-rez sentn com un acte de prepo-tncia i es va decidir donar a lva-rez el termini de 10 dies perqurectifiqus totes i cadascuna de lesdeclaracions incertes que va realit-zar i en els mateixos mbits que lesva dir, sin lorganitzaci anarco-sindicalista es veuria abocada aobrir un procs judicial, a pesarque no en tenia cap ganes, ja queno ss partidari de judicialitzar elstemes sindicals, per tampoc espermetr que es falti a la veritat.

Si alg va fer gestions en el seumoment en tot el que va considerarque vulneraven els drets fonamen-tals, va ser laleshores conseller deTreball Josep Maria Ra.

Aix, la Confederaci Generaldel Treball va decidir donar 10 diesa Jos Maria lvarez per tal que re-flexions i rectifiqus, sin CGTpresentaria una querella; entenentque rectificar sempre seria millorque fer el ridcul en els tribunalsper falta d'arguments.

Lanarcosindicat li podria posar una querella per injries desprsdintentar un procs de mediaci al qual no es va presentar

Pepe lvarez no retira lesseves mentides contra CGT

Desmemriahistrica(1, presentaci)

Pepe Berlanga

El passat 18 de juliol, es vancomplir 70 anys del cop l'estatmilitar que, dirigit per un grup degenerals, va desembocar en unadictadura que es va mantenir durantquaranta anys.

Alguns pretenen enaltir aquestperode revisant i tergiversant unahistria plena d'innecessria cruel-tat i que va nixer i va morir banya-da en sang. Transcorreguts trenta

anys del seu ocs, "ja tocava" abor-dar aquest perode i que sorts a lallum el mxim d'informaci fide-digna sobre el succet per recuperarla veritable histria.

Per a aix, l'actual govern socia-lista, ha presentat una Llei de laMemria Histrica que, d'entrada,ni tan sols s'han atrevit a identificaramb aquesta denominaci, l'hanbatejat de "reconeixement i amplia-ci de drets i establiment de mesu-res a favor de qui van patir persecu-ci o violncia durant la guerracivil i la dictadura".

D'altra banda, s'han alat veus encontra de la seva promulgaci perconsiderar-la selectiva, que mu-tila la histria, genera confu-si,, s revengista, buscantamb aix ocultar que la dictadurava imposar la seva prpia versidels fets a travs d'una fero repres-si i censura que va protegir els ex-cessos del rgim i els seus protago-nistes. Anys durant els quals hemsuportat una imatge vexatria "delterror roig que cremava esglsies iassassinava persones d'ordre", ob-viant evidentment que el veritableterror el van establir ells amb lesdesenes de milers de persones des-aparegudes o vctimes d'execu-cions extrajudicials.

No noms mataven, tamb impe-dien que els familiars pogussimplorar pblicament als nostresmorts o desapareguts. Quants nosofririen en els anys quaranta i cin-quanta insults, fam, problemes altreball, a l'escola, per trobar habi-tatge, total per ser famlia de rojos.Un procs iniciat amb una violentaguerra civil en qu entre 500.000(els ms conservadors) i 1.000.000d'ssers humans van perdre la vidaen noms tres anys.

No obstant aix, les actuacionsms violentes encara estaven perarribar. S'illegalitzarien els sindi-cats i els partits poltics, es prohibi-ria l'exercici de la vaga. La Renda

Nacional disminuiria un 25%.30.000 persones moririen d'inani-ci entre 1940 i 1946. S'implantariael racionament fins a comena-ments dels 50, consegentment,apareixeria l'estraperlo i noves for-tunes creixerien a la seva ombra.

Els i les acomiadades de Seat es disposen a fer vaga de fam

LALTRA REALITAT

7/31/2019 Revista Catalunya N 79 Octubre 2006 CGT

9/27

Catalunya.Octubre de 2006 9

TREBALL-ECONOMIA

Carnet perpunts, tamb

per alsempresaris?

V. C.

Ara el Govern espanyol haposat un carnet per punts perintentar reduir l'accidentalitat a les

carreteres i que pot arribar a treure

el perms de conduir a partir d'una

escala de retirada de punts (del

total de dotze que es tenen de parti-

da).

Volen ser molt durs amb aquells

que incomplixen les normes de se-

guretat vial, perqu l'educaci, laprevenci i la crida a comportar-se

b sn necessries, per hi ha gent

(un sector de la societat) que no

respon a eixos estmuls.

Com a anarquistes i llibertaris

podem estar d'acord o no amb

aquesta filosofia repressiva, per s

la que s'aplica. A l'igual que no

estem d'acord amb la filosofia del

sistema per negociem convenis o

demanem inspeccions de treball

que sn eines de penalitzaci.

Per aix, jo propose un carnet

per punts per a empresaris perqu

est vist que les campanyes de

conscienciaci perqu s'apliquen

plans de prevenci o perqu s'apli-

que la llei i els convenis en condi-

cions laborals no funcionen. O al-

menys no funcionen gaire. Apellar

a la bona voluntat de l'empresari

per complir les lleis s deixar en

mans de l'arbitrarietat d'un individu

en situaci de domini el compli-

ment dels drets laborals.

Cal fixar eines de control i pena-

litzaci perqu es veu que si no es

aix no apliquen els drets dels tre-

balladors contemplats a la llei. Co-

menarem amb 12 punts per a

l'empresari que acaba de muntar

una companyia. I se li traurien

punts cada vegada que incompliren

la normativa laboral. Una categoria

laboral per sota del que correspon?

Dos punts menys. Un acomiada-

ment improcedent o una quitana

per sota del correspon? Dos punts

menys. Un cas de mobbing o asset-

jament sexual ? Sis punts menys.

No pagar les hores extres? Tres

punts menys. Fer passar per aut-

noms el que s realment una rela-

ci laboral? Quatre punts menys.

Pagar per davall de conveni? Sis

punts. Explotar a sense papers?

Dotze punts. I qui ho perd, ho perd

tot, la seua empresa i el perms per

tornar a ser empresari.

Hi ha empresaris que necessiten

conscienciaci o ajudes i facilitats,

perqu no reconixer-ho. Per son

la minoria. El problema de l'empre-

sari espanyol no s que li manquen

recursos o ajudes o facilitats s que

est acostumat a fer diners d'esca-

quejar-se de les seues obligacions

laborals i socials.

La Secci Sindical de CGT a

Correos de la demarcaci

de Barcelona va denunciar a

mitjans de juliol greus deficincies

en el servei de repartiment a la co-

marca del Valls Occidental, espe-

cialment a Sabadell i a Sant Cugat,

aix com a l'Hospitalet de Llobre-

gat, amb l'acumulaci de desenes

de milers d'enviaments per repartir,

una situaci s una constant que esrepeteix cclicament i demostra la

incapacitat dels directius de Corre-

os per solucionar problemes abans

que s'arribi a una deterioraci im-

portant de la situaci, i que les so-

lucions que s'apliquen serveixen

solament momentniament.

Sest amb una insuficincia de

plantilles crnica i estructural, que

ve donada pel costum de Correos

de trigar anys a actualitzar els tre-

balladors i les treballadores neces-

sries per a les poblacions o els po-

lgons que estan en creixement,

agreujant-se la situaci en no estar

les plantilles mai completes al

100%. A ms, el personal que es

contracta per cobrir les vacances o

els dficits estructurals no t prou

experincia, ni en la classificaci

de la correspondncia, ni en el re-

partiment daquesta. Aquesta falta

d'experincia es deu al sistema de

contractaci que t Correos, que es

basa en llistes rotatives per pobla-

ci, per que no garanteix ni esta-

bilitat ni una continutat llarga en el

treball ja que cada vegada que a un

carter li finalitza el contracte passa

al final de la cua en la llista. Tamb

ens trobem amb una gran quantitat

de persones que renuncien al con-

tracte de treball ja que se'ls exigeix

treballar amb molta pressi i en si-

tuaci lmit i sense haver-los donat

cap formaci prvia.

La CGT realitza seguiments per

comprovar la qualitat del servei de

Correos en diferents localitats, jaque li preocupa molt la mala imat-

ge que es dna daquest, ja que a

ms de treballadors i treballadores

d'aquesta empresa, tamb en sn

usuaris i per tant perjudicats. La

CGT considera que Correos in-

compleix larticle de la Llei de Ser-

veis Postals que obliga els opera-

dors a fer un lliurament en ladrea

postal de cada persona fsica o jur-

dica tots els dies laborables.

Innombrables sn les queixes re-

alitzades des de CGT davant la Di-

recci de Correos i el Ministeri de

Foment, tant per escrit com verbal-

ment, exigint que les plantilles han

d' incrementar-se en igual propor-

ci al creixement de les pobla-

cions, innombrables sn les protes-

tes que realitzen els treballadors i

treballadores de Correos, vagues,

manifestacions, denncies publi-

ques, ja que es carrega sobre la

plantilla la responsabilitat de donar

un bon servei pblic quan s l'em-

presa la que triga a actuar perqu

no es produeixi cap deteriorament

daquest.

Les plantilles no es renoven i la precarietat avana

Nefasta gesti delservei que ofereix Correos

OPINI: Correos: sobre qualitat i privatitzaci

Sindicat Federal de Correos iTelgrafs de CGT

La mala qualitat habitual delservei que presta Correus es vaveure incrementada durant l'estiu

passat pel caos de la contractaci.

El correu s'acumulava en les carte-

ries i semblava que a ning li im-

portava ja que la Direcci de Co-

rreos es defensava dient que eren

fets puntuals. Per no s aix. La

mala qualitat s una cosa habitual,

no solament de l'estiu, a pesar dels

estudis interns de Correos que no

coincideixen ni de bon tros amb els

estudis realitzats per empreses ex-

ternes. Aix, la consultora Deloitte

va presentar un informe al 2004

per encrrec del Ministeri de Fo-

ment en el qual situava Correos en

els ltims llocs de la Uni Europea

quant a termini mitj de lliurament,

xarxa de recollida, xarxa de lliura-

ment, treballadors per habitant i

per quilmetre quardat. Un altre

informe fet pblic al juliol de 2006

elaborat per l'empresa Pricewater-

houseCoopers per encrrec de la

Comissi Europea tornava a posar

Correos en l'ltim lloc quant a qua-

litat del servei; ni tan sols la incor-

poraci dels pasos de l'Est ha evi-

tat que Correos ocupi aquest ltim

lloc.

CGT no accepta les mesures que

proposen aquestes empreses amb

la finalitat de garantir el manteni-

ment del Servei Postal Universal:

reducci de la xarxa d'oficines, re-

ducci de plantilla, reducci del

mateix Servei Postal Universal i

augment de preus. Aquestes mesu-

res perjudicaran encara ms la qua-

litat del servei, en canvi, s que

estem d'acord que siguin els estats

els que subvencionin serveis que

mai poden ser rendibles econmi-

cament parlant.

La Direcci de Correos, davant

l'estudi de PricewaterhouseCoo-

pers i la prxima presa de postura

de la Uni Europea sobre la libera-

litzaci total dels serveis postals,

s'ha posat nerviosa i ha constitut

un grup de pressi amb les empre-

ses de correus de Blgica, Frana,

Grcia, Itlia, Hongria, Luxem-

burg i Polnia. Demanen prudn-

cia a la Uni Europea a l'hora de

redactar la tercera directiva postal i

que es determinin unes mesures

veritablement eficients per al fi-

nanament del Servei Postal Uni-

versal.

Potser la tan lloada per CCOO

Llei Postal no va resultar tan bona

establint uns serveis reservats per

sota del que dictava la Directiva

Europea i sense compensar la

major liberalitzaci del mercat es-

panyol. Mentrestant altres sindi-

cats es dediquen a tirar sal a la

nafra. CSIF, en les seves jornades

de juny de 2006, va aprovar donar

suport una possible venda d'ac-

cions al capital privat "que assegu-

ri la viabilitat global de Correos".

Els acords sindicals que s'han anat

signant en els ltims anys han anat

creant les condicions que facilita-

ran la privatitzaci definitiva, bui-

dant de contingut la condici de

funcionari del personal destinat a

Correos, equiparaci d'aquest per-

sonal amb el laboral (a la baixa,

per descomptat) i retallades de

drets per a tots.

Els serveis pblics sn patrimo-

ni de tots, no podem permetre que

ens els robin per a profit d'uns

quants. Entenem que sempre ha de

prevaler la rendibilitat social, la

qualitat del servei, per sobre de la

recerca dels beneficis econmics.

Aquests no han de ser motiu de sa-

tisfacci ja que sabem que sn re-

sultat de la mala qualitat del servei

i de la retallada de drets dels treba-

lladors i les treballadores.

OPINI

El Sindicat Federal de Correos i

Telgrafos de la CGT ha editat

una Guia per a treballadors i tre-

balladores de Correos, una guia

en suport CD,de la qual s'han fet

30.000 exemplars perdistribuir

entre la plantilla.

El CD inclou informaci sobre:

l'empresa Correos; les lleis de

Correos i diverses directives

postals; el Conveni Collectiu,

l'Estatut dels Funcionaris, l'A-

cord General i altres normatives

laborals; normativa diversa

sobre salut laboral; material for-

matiu; la CGT i el seu sindicalis-

me; i el Sindicat Federal de Co-

rreos de la CGT.

Ms informaci a www.cgt.es/co-

rreos

La CGT edita una Guia per alstreballadors i les treballadoresde Correos en CD

7/31/2019 Revista Catalunya N 79 Octubre 2006 CGT

10/27

7/31/2019 Revista Catalunya N 79 Octubre 2006 CGT

11/27

Catalunya.Octubre de 2006 11

TREBALL-ECONOMIA

Treball dictaresolucifavorable al'ERO d'Iscomar

CGT Balears

Sense haver comunicat a CGT(nic sindicat present en l'em-presa) prviament cap situaci pro-blemtica, ni de bon tros exploratalternatives no traumtiques per alstreballadors i les treballadores, laDirecci de l'empresa presentavaun ERO a principis de juliol, queinicialment afectava17 persones(11 d'Iscomar i sis de Talleres PortoPi SL, empresa del mateix grup,Contenemar), buscant l'empresal'poca d'estiu per a una menor re-

sistncia social als seus plans. Peraix, la CGT inicia un procs delluita contra aquesta agressi alstreballadors i les treballadores.

Amb els mnims terminis legals,la Direcci General de Treball (delPP), basant-se en un informe favo-rable de l'inspector de treball (fun-cionari amb antecedents d'actua-cions anteriors favorables a lamateixa empresa) desestima l'EROa Talleres Porto Pi i dicta resolucifavorable a l'ERO a Iscomar, ambdata 31 d'agost, possibilitant l'aco-miadament de 8 persones (amb laresta, l'empresa, en una altra de lesseves actuacions presumptamentillegals, ha pactat baixes volunt-ries durant el "perode de consul-tes"). Cal recordar que la DireccidIscomar mant estrets vinclesamb el PP, a nivell de premis hono-rfics, renegociaci d'un deute queel 31 de desembre de l'any passatascendia a sis milions d'euros ambl'Autoritat Porturia, i altres etcte-res, sense oblidar detalls com queel cap de personal del Grup Isco-mar a Palma, Francisco Rotger, svocal del PP en l'entitat menor(Ajuntament) de Palmanyola, urba-nitzaci propera a la capital balear.

El 4 de setembre, van donar lacarta d'acomiadament als 8 treba-lladors afectats per l'ERO d'Isco-mar. Per la sorpresa va ser que,encara que la DGT va desestimarl'ERO de Talleres Porto Pi (onl'empresa pretenia acomiadar-nesis, per va arribar a acord ambcinc afectats), li van lliurar cartad'acomiadament per causes orga-nitzatives (amb indemnitzaci de20 dies) tamb al treballador ques'havia salvat de la crema. Es basenen el fet que com l'informe de l'ins-pector era favorable a l'ERO, ellslapliquen, encara que contradiguiel que va desestimar la DGT.

Totes les accions que CGT hadesenvolupat en contra de l'EROhan estat acordades per la plantilla

en assemblea. Aquesta oposicicontinuar, no descartant-se cappossibilitat, a ms d'esgotar totesles vies de recurs possible. En defi-nitiva, estem davant una novaagressi als drets dels treballadors iles treballadores.

A Transports Municipals de Barcelona,

S'acaba lestiu calors,arriba la tardor calentaSecci Sindical CGT Autobusos

Barcelona

L a Direcci de TransportsMetropolitans de Barcelo-na, en combinaci amb elsseus sindicats, sol aprofitar els pe-rodes de vacances per dur enda-vant els seus objectius en matria

laboral. Aquest estiu passat, no haestat diferent quant a estratgiaempresarial per s ho ha estatquant a la resposta que s'han trobatper part dels treballadors i les tre-balladores.

Lacord

Al juliol, es feia pblic l'acord tri-dent sindical (SIT, UGT i CCOO)amb lempresa, conseqncia del'ltim Conveni acordat entre ells,pel qual als comandaments, a canvid'una nova venda de drets, els do-naven uns nous plusos econmics.Lluny d'aconseguir el seu objectiu,aquest acord -que ser dut als Tri-bunals- ha creat ms desigualtat sa-larial, augment de la discriminacientre collectius i molt malestar,fins i tot entre els mateixos coman-daments, que estaven esperant ambganes que se celebrs l'assembleaque se'ls va anunciar per donar all

la seva opini.Tamb al juliol, l'empresa comu-

nicava les primeres sancions peragafar dies de permisos no retri-buts, el que va provocar que, da-vant el passotisme del trident sindi-cal (SIT, UGT, CCOO), shagusde convocar vaga per impedir quees duguessin a efecte. Un objectiuque es va aconseguir amb l'acordde desconvocatria de vaga que vadeixar pendents les sancions finsque es pronunci la Comissi Pari-tria (trident-empresa). Sesperaque des del trident no s'atreveixin a

autoritzar l'execuci de les san-cions imposades per la Direcci deTransports Municipals de Barcelo-na (TMB), de tota manera tot spossible pel que caldr estar pen-dents de la seva decisi.

Aquest estiu, tamb se'ns va in-formar que havien acomiadat JosCern. Desprs vam saber que elveritable motiu de l'acomiadamenthavia estat que Cern havia publi-cat una carta crtica amb les mane-res de fer de la Direcci de la nos-tra empresa. CGT va dur el tema alComit d'Empresa i aquest va

acordar que en cas que l'acomiada-ment fos declarat improcedent il'empresa no readmets el com-pany es cridaria a la mobilitzacide tota la plantilla. El judici estavaprevist pel 14 de setembre.

Per altra banda, han continuatles agressions als conductors,aquest estiu hem estat atacats amb

seients de bicicletes, barres, cros-ses, esprais... Malgrat la deixadesad'alguns delegats dels sindicats quesustenten l'inoperant president delComit, tots els atacs han tingutresposta; el nostre objectiu ha estati s que ning es quedi desemparatdavant una agressi.

Tots aquests temes i molts ms:convocatries "arreglades" perocupar places de nova creaci,contractes illegals amb descans enlaborable, falta de normativa perentrar a treballar a TMB, incompli-ment de la normativa d'escollida enel Bus Turstic, privatitzaci dissi-mulada a favor de Sarbus i del noutramvia, etc. estan sent combatutsdes de la CGT amb l'nic objectiude millorar les condicions laboralsdels treballadors i les treballadores,assegurant alhora el futur pblic dela nostra empresa. De la Direccide TMB depn que tinguem o nouna tardor calenta.

Vaga al diari La Vanguardia contra el procs de trencamentde l'empresa i la possibilitat dexternalitzar la rotativa

Collectiu Catalunya i SecciSindical CGT La Vanguardia

Davant el procs de trencamentde lempresa que ha impulsat

la direcci del peridic La Van-guardia, el Comit dEmpresa vaconvocar una vaga de 13 dies apartir del 7 de setembre (els dies 7,8, 9, 11, 14, 15, 16, 21, 22, 23, 28,29 i 30 de setembre) contra les in-tencions de l'empresa d'externalit-zar la rotativa del diari i de subro-gar el personal del tallerd'impressi en una nova societat.Aquestes sn les valoracions quevan portar a les seccions sindicalsde CGT, USOC, SPC i la Comissidafectats La Vanguardia a donarsuport a la vaga:

- Lobjectiu de subrogar el per-sonal dedicat a les tasques dim-pressi no respon a prdues objec-tives, sin a la voluntat de dividirels treballadors i posteriorment re-duir els costos laborals. Aix ho de-mostra el projecte que lempresa

va fer pblic l11 de juliol, que es-cindeix lactivitat dimpressi de laredacci, acaba amb el conveni ac-tual de La Vanguardia i noamaga en cap moment que la novaempresa ha de reduir els costos la-borals per obtenir majors beneficisi poder aplicar un expedient de re-gulaci, que actualment com a LaVanguardia no pot fer.

-Considerar que La Vanguar-dia pot liderar qualsevol projecteperiodstic, mantenint la unitat delempresa i la viabilitat del projec-te. s imprescindible, per, quetots els treballadors i treballadoresquedin regits pel mateix conveni ique en cap cas es produeixi capempitjorament de les seves condi-cions laborals, ja sigui des del punt

de vista salarial, de temps de tre-ball, torns i serveis que ofereix ac-tualment lempresa.

Per les raons esmentades, des deCGT es va expressar el suport a laconvocatria de vaga, assumintcom a prpies les reivindicacions

expressades pel Comit de Vaga iapellant a la solidaritat amb elstreballadors i treballadores en vagade La Vanguardia.

Els efectes de la vaga es vannotar en el peridic, tot i el silencide l'empresa de cara als lectors,sortint amb menys pgines i ambl'absncia de diverses seccions,anuncis, columnes d'opini,... i re-duint la tirada imprimint el diari enrotatives alienes. Per altra banda,des del Comit de Vaga es va de-nunciar que durant els actes institu-cionals de celebraci de l'11 de se-tembre els Mossos d'Esquadra vanimpedir l'entrada al Parc de la Ciu-tadella de Barcelona a un grup detreballadors de La Vanguardiaque, amb pancartes i samarretes

reivindicatives, intentava entrar pa-cficament en aquest recinte. Peraquest motiu, van presentar unadenncia davant el jutjat de gur-dia contra els agents dels Mossosque no els van deixar passar.

Coincidint amb aquesta nova

vaga, el jutjat 14 de Barcelona vafer pblica una sentncia en qu escondemnava l'empresa editora deLa Vanguardia a indemnitzaramb cent euros cadascun dels 120treballadors que amb el suport dela Confederaci General del Tre-ball van demandar el rotatiu pervulneraci del dret fonamental devaga.

Els fets es remunten a la vagaconvocada pel Comit d'Empresaels dies 1 i 2 del passat mes de des-embre, realitzada com la d'ara perrebutjar el projecte de subrogar elpersonal del taller d'impressi enuna nova societat, vaga que els di-rectius del diari van intentar carre-gar-se enviant l'edici a imprimiren rotatives externes a l'empresa.

Ara, davant d'aquesta nova vaga,el diari torna a reincidir en elscomportaments que ara han estatcondemnats per la resoluci judi-cial que reconeix la preeminnciadel dret de vaga. Per els treballa-dors no sarruguen.

7/31/2019 Revista Catalunya N 79 Octubre 2006 CGT

12/27

Catalunya.Octubre de 200612

TREBALL-ECONOMIA

Secci Sindical dEnsenyamentde la CGT de Ponent

Ha comenat un nou curs ila Generalitat de Catalu-nya arrossega un proble-

ma organitzatiu que es manifestaen massa precipitaci. Aquesta si-tuaci s'agreuja per l'aplicaci d'unPacte Nacional de l'Educaci senseconsens i elaborat amb una baixaparticipaci efectiva de pares,mares, mestres i professors.

Massa precipitaci en l'aplicacide mesures sensacionalistes i con-trries als plantejaments pedag-gics i laborals d'un gran nombre demestres i professors, com l'avana-ment de l'inici de curs al dia 12 ol'ampliaci horria no lectiva, la fa-mosa sisena hora, que no donenresposta a la tan menystingudaconciliaci de la vida laboral i fa-miliar, que no pot anar lligada al'ampliaci de l'horari escolar sina l'aplicaci de mesures laborals isocials d'una major envergadura,com les reduccions de jornada percura dels fills o les ajudes econ-miques a les famlies, de les que nise'n parla ni se'n vol parlar. El querealment s'aconsegueix ambaquestes mesures, contrries alsplantejaments generals del profes-sorat i que repercuteixen molt ne-gativament en l'organitzaci i co-rrecte funcionament de les escolesi instituts, en els que la coordinaci

de les noves plantilles es fa d'allms difcil, s perdre un horari uni-forme dels mestres que permetiatrobar molts moments de coordina-ci i dedicaci a les famlies, que apartir d'aquest curs seran difcil-ment retrobables.

En l'execuci d'obres d'amplia-ci i reforma caldria fer planteja-ments realistes, fixar millor els ter-minis de les obres i, si conv, comen el cas que es va manifestar aCervera, endarrerir linici de lesclasses, per comenar amb unesinstallacions dignes i segures, evi-tant la convivncia d'obres i alum-nes. Potser s'agrairia l'antic inici deles classes el tradicional dia 15.Una precipitaci que no es tra-dueix en la retirada dels nefastosbarracons, sempre provisionals,que en alguns casos, com els quellueix el Camp Escolar de Lleida,porten funcionant 10 anys. Aix nos provisionalitat, s negligncia.

Massa precipitaci en la gestidel personal, que porta a repetirany rere any el mal trngol, i el la-mentable espectacle, dels nomena-ments d'agost, anunciant ambnoms un dia d'antelaci la desti-naci de milers de mestres ques'han d'incorporar el dia 1 de se-tembre al seu lloc de treball. slgic que quedin per cobrir moltesvacants d'especial dificultat comles mitges jornades en zones demuntanya, els llocs itinerants oamb requisits d'algunes especiali-tats. A ms a ms, l'anomenat pre-acord amb els interins que portenms anys treballant no ha donatuns bons resultats i, desprs de lesmassives convocatries d'oposi-cions, s'est constatant que molts

d'aquests treballadors continuenamb la seva situaci precria i d'e-terna temporalitat, intolerable aqualsevol empresa, no valorant-losadequadament, en l'accs a la fun-ci pblica, la labor docent duta aterme durant anys i anys.

A tot aix cal afegir la manca decriteri en els concerts educatiusque ha portat a fer d'escoles ambideari extremista catlic, segrega-dor de nens i nenes, a ser concerta-des, s a dir, pagades amb els di-ners de tothom, i permetentcontinuar amb la selecci de l'a-lumnat a travs de quotes i paga-ments irregulars. Mentre moltesescoles concertades tenen piscinacoberta, moltes escoles pbliquesno disposen ni de biblioteca. Ams, els equips directius van con-vertint-se en gestors d'un modeld'empresa privada, enlloc de c-rrecs electes en democrcia pelgrup de professionals que repre-senta el claustre de professors.

Aquesta precipitaci excessivarepercuteix negativament en elsautntics protagonistes de l'Educa-ci: els nens i les nenes. La SecciSindical d'Educaci de la CGT dePonent demana esperit crtic i res-ponsabilitat a tots els implicats enl'Educaci, a tothom, a tota la so-cietat. L'Educaci ha de comenara rebre un tractament molt ms se-ris per part dels poltics de torn,evitant fer promeses i proposteselectoralistes que no responen a lesnecessitats reals de les escoles i elsinstituts catalans. Els mestres i pro-fessors hem d'implicar-nos de ple.Aquesta tardor hi haur eleccionssindicals i tenim l'obligaci moralde denunciar la manca de criteri de

l'Administraci, en decisionsmassa importants com per confiar-les a l'orientaci poltica del go-vern de torn, i reivindicar els nos-tres drets com a treballadors des dela base, de forma assembleria isense vinculaci a partits poltics.

OPINI:

Nou curs, massaprecipitaci

SFF-CGT

El Consell d'Administraci de l'O-perador pblic ferroviari Renfe-Operadora, va adjudicar, a final dejuliol, la fabricaci i mantenimentde 50 trens disel de canvi d'amplei 57 unitats elctriques a l'empresaCAF per un import de 588,2 mi-lions d'euros ms el cost del mante-niment, 368,4 milions d'euros perun perode de 14 anys, sumant entotal 956,6 milions d'euros. A CGTli preocupa especialment les reper-cussions negatives en l'ocupacidels tallers de Renfe que aix pro-vocar.

En l'rea de mitjana distncia

(abans regionals) el material, en laseva majoria automotors, el 80%dels trens tenen ms de 20 anys ialguns arriben als 30 anys de ser-vei. Per el que a CGT preocupaespecialment s que amb els con-tractes de fabricaci, on es dnaparticipaci de fins al 20% en la fa-bricaci i el 50% en el manteni-ment al personal de l'rea de Fabri-caci i Manteniment Integria, esconcedeixi el manteniment de totaquest material per 14 anys al fa-bricant, el que tindr repercussionsmolt negatives en l'ocupaci delstallers de Renfe, que ara es dedi-quen a reparar en la seva totalitatels vehicles que seran substitutsper aquests nous automotors, queja de per si mateix, en ser nous,comportaran menys hores de man-teniment i per tant menys m d'o-bra.

Respecte a la fabricaci, l'adju-dicaci recull la participaci dIn-tegria Renfe en un percentatgemxim del 20%, en els tallers deRenfe, que donada la seva minvadaplantilla es veur en l'obligaci desubcontractar una part importantde la producci, tal com est suc-ceint en altres tallers de Renfe quees troben realitzant fabricaci dematerial AVE, com Mlaga (pro-jecte Talgo, Bombardier) o Valla-dolid (projecte Siemems, CAF). Laparticipaci de l'rea de fabricaci imanteniment Integria en un 50%en el manteniment d'aquests nousvehicles, suposa una amenaa perals llocs de treball dels seus opera-ris dintre de l'operador pblic fe-rroviari, ja que les frmules ques'estan implantant comporten lacreaci de societats annimes ambels fabricants amb capital compar-tit al 49 i 51 %, on es precaritza l'o-cupaci, que deixa d'estar vincula-da al Conveni de les empreses ipassa a dependre dels convenis delSector del Metall, amb condicionsmolt per sota dels pactes amb

aquestes empreses constructores oamb la mateixa Renfe.

Per aix, el SFF-CGT veu comuna amenaa per a l'ocupaci del'rea de fabricaci i mantenimentIntegria de Renfe, la cessi del

50% del manteniment sota frmu-

les com les societats annimes,apostant perqu el manteniment esrealitzi en les dependncies deRenfe per personal dels seus ta-llers, all on existeixen recursos hu-mans per plantar cara a aquestsmanteniments de forma ntegra.

En l'rea de material de mitjanadistncia autopropulsat disel ielctric, els 107 nous vehiclessubstituiran les velles Unitats deRegionals, que sn reparades en laseva totalitat per 500 treballadorsde Renfe que veuen perillar part deles seves crregues de treball.

En l'actualitat, l'rea de fabrica-ci i manteniment Integria de l'em-

presa Renfe-Operadora comptaamb una plantilla de 3.922 opera-ris, dels quals est previst que esprejubilin 443 fins al 2009, data definalitzaci de l'actual Expedientde Regulaci de l'Empresa. Des delSFF-CGT, es rebutja la poltica deRenfe basada a crear empresesmixtes per subcontractar l'activitatdel manteniment i fomentar la pre-carietat en l'ocupaci. Aix ha oco-rregut amb Nertus SA (Siemens-Renfe) i la que es troba en fase denegociaci Actren SA (CAF-Renfe) en les quals l'operador p-blic ferroviari aporta el 49% del ca-pital i suposen la creacid'empreses de manteniment debaix cost en qu la rendibilitatprima per sobre de la seguretat,comportant uns nivells de qualitat iseguretat inferiors als donats pelstallers dIntegria-Renfe i que a mssuposen el desmantellament de laseva rea de manteniment i fabrica-ci Integria, per substituir l'ocupa-ci estable i amb drets per ocupa-ci temporal sense drets.

La mateixa CAF es troba realit-zant el manteniment de lAVES/120 amb treballadors i treballa-dores contractats per mitja d'una fi-lial de l'empresa constructora CAF,denominada Sermanfer, amb l'ob-jecte d'evitar aplicar-los el Convenide l'empresa i poder aplicar-los elConveni del Metall, amb unes con-dicions inferiors. Aix mateix, elscontractes dels 28 treballadors queoperen en aquests vehicles AVEsn temporals en la seva majoria.

Des del Sindicat Federal Ferro-viari de la Confederaci Generaldel Treball, saposta per lingrs dem d'obra especialitzada en l'reade manteniment i fabricaci Inte-gria de Renfe que possibiliti plan-tar cara a les crregues de treballque comporten la incorporaci denou material ferroviari, ats que en20 anys tan sols s'han incorporat 39treballadors a aquesta activitat in-

dustrial, que es troba en ple procsde reconversi encaminada cap a laseva privatitzaci progressiva,comptant en l'actualitat amb 3.922operaris en tot l'Estat, amb una mit-jana d'edat de 48 anys.

Preocupaci a Renfe pel personalde manteniment de regionals

7/31/2019 Revista Catalunya N 79 Octubre 2006 CGT

13/27

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Setembre de 2006 13

Menys havaneres i ms rock

Tema del mes

Xavi Roijals

Com ja va sent costum, aquest

estiu s'han celebrat la major

part de les Festes Majors dels

pobles i ciutats del Principat de Cata-

lunya. En molts casos, parallelament

a aquestes celebracions "oficials",

s'han celebrat les anomenades festes

"alternatives", amb tot d'activitats festi-

ves i reivindicatives, culturals, celebra-

cions i poltiques.Molt sovint els actes

d'aquestes festes tenen un nivell de

participaci envejable i comparable alde les festes majors "oficials". En

algun cas fins i tot superior. Seria el

cas de recordar el fams concert del

grup Ojos de Brujo durant les Festes

Alternatives de Grcia de l'any 2004,

que va ser un dels actes amb ms

participaci de tota la Festa Major de

Grcia (que no s poca cosa).

Com a conseqncia de la prolife-

raci i creixement d'aquestes festes,

no es poden establir uns trets clara-

ment diferenciadors respecte a les al-

tres, a les oficials. Un seria la manca

gaireb absoluta de subvencions per

part d'institucions i organismes ofi-

cials, una altra caracterstica seria

com la seva programaci recull sovint

activitats amb un clar carcter poltic i

reivindicatiu, o b activitats festives

marginades per les comissions de

festes oficials. Un exemple curis

seria la pintada que hi havia fa anys a

Montbau: "Menys havaneres i ms

rock", recollint cert descontent entre el

jovent del barri per l'absncia gaireb

absoluta de rock a les festes majors

...mentre que d'havaneres sempre n'hi

havia.

I s que les festes majors alternati-

ves ja tenen un cert bagatge pel qual

ja es podria parlar fins i tot de tradici,

potser no tanta com la de les havane-

res, per potser comparable a la de la

celebraci dels correfocs, popularit-

zats a partir dels anys setanta i sobre-

tot als vuitanta. I si no, com podrem

anomenar el cas de les Festes Alter-

natives del barri de Grcia de Barcelo-

na, amb disset edicions consecutives

(o el cas de Sants, que "noms" en

porta dotze). Per tant, estem al davant

d'un fenomen que s'ha mantingut al

llarg del temps, i que s'ha anat este-

nent pel territori. No sempre sense in-

cidents, i no sempre amb comprensi

per part dels vens i/o amb sintonia

amb els organitzadors de les festes

majors "oficials". Recordem els inci-

dents que es van patir fa uns anys du-

rant les festes majors del barri de

Prosperitat de Barcelona, quan el re-

gidor Santiburcio va desallotjar 'manu

militari' les tradicionals celebracions

alternatives organitzades per la Penya

Los Pesaos"

Aquestes celebracions sovint no

estan exemptes de polmiques. Com

seria el cas de les Festes Majors del

recordat amb una manifestaci d'ho-

menatge aquest 15 d'agost passat).

De fet, el districte ha fet els possibles

per negar els permisos de celebraci

d'aquestes festes amb l'excusa de la

prevenci dels incidents, negant es-

pais, obligant a traslladar-se a entitats

histriques com la Coordinadora Po-

pular de Festes des de la plaa del

Diamant cap a la plaa del Poble Ro-

man, etc. Per ms inri, els incidents

que hi ha hagut aquest any han estat

ocasionats per joves "normals" en pla-

ces i carrers que no tenien res a veureamb les festes majors alternatives

(que han respectat escrupulosament

els horaris de plegar, per exemple); i

han tingut ms relaci amb el consum

d'alcohol excessiu i amb el no respec-

tar els horaris de plegar i netejar ca-

rrers i places que amb qualsevol moti-

vaci poltica de cap mena. Males

llenges ironitzen sobre el grau de ca-

sualitat del comportament respectus

i tranquil de les forces de seguretat

municipals aquest any a l'hora de trac-

tar aquests problemes i el fet que a

comenaments de setembre el res-

ponsable d'aquestes forces fos ascen-

dit per sorpresa a la mxima respon-

sabilitat municipal...

El cas de les Festes Majors Alter-

natives de Sants ha estat un pl dife-

rent aquest any... Malgrat que s'havia

aconseguit que el districte de Sant-

Montjuc acords que per tal de preve-

nir incidents no hi hagus presncia

policial al recinte de les festes, els

Mossos d'Esquadra van detenir dues

persones membres de l'organitzaci

de les festes, acusant-les finalment de

"resistncia i desobedincia als

agents de l'autoritat, desllument de

bns immobles privats i amenaces"

(textualment del butllet "Contra-Infos"

nmero 428). Al seu torn, un dels de-

tinguts denunci lesions i contusions

per les quals va ser ats a un hospital

un cop alliberat, amb el seu correspo-

nent 'parte' mdic. Mentre que l'altre

detingut present una denncia per

fals testimoni contra un dels mossos

que el va detenir, allegant que ell mai

no va proferir cap amenaa contra els

Mossos tal i com l'agent va fer constar

a l'atestat.En aquests moments, la via

judicial, malauradament tan habitual

ltimament contra els moviments so-

cials, continua el seu curs, la causa ju-

dicial per fals testimoni i la denncia

dels mossos contra els organitzadors

han estat acumulades i es dirimiran a

la mateixa sentncia; mentre que la

denncia per presumptes agressions

contra els Mossos ha estat apartada i

es veur en un procediment judicial

parallel.

Veurem com evolucionen en el futur

aquestes festes majors "alternatives",

que de moment s s veritat que estan

complementant els buits de les cele-

bracions oficials.

barri de Grcia de Barcelona d'aquest

any, en qu tothom ha dit la seva, en-

titats organitzadores, federaci de ca-

rrers "oficial", administracions, ajunta-

ment, forces de seguretat, etc. Tots

prevenint contra la celebraci d'a-

questes festes i contra els "provables"

incidents que finalment no han estat

ni de lluny tan greus com els d'anys

anteriors (recordem el cas d'en

Roger, jove company assassinat per

elements neonazis ara far dos anys i

7/31/2019 Revista Catalunya N 79 Octubre 2006 CGT

14/27

> DELS MOVIMENTS> ELMOVIMENT

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA TEMA DEL MES

CronologiaFINS AL 15 DE

SETEMBREM

DIMECRES 16 D'AGOST

L'ASSEMBLEA DE FESTES ALTER-NATIVES del barri de Grcia de Barce-lona -amb presncia a les festes delbarri des de fa 17 edicions-, convocun cercavila per tal d'ocupar temporal-ment un espai per a la realitzaci deles festes.300 persones recorreguerenel barri, amenitzats per la companyiaElectro-tuna.(CI)

DIJOUS 17 D'AGOST

CONCENTRACI A L'ESTTUADELS DESPULLATS de la RamblaNova de Tarragona, per Palesti