revista catalunya 91 novembre 2007

Catalunyawww.cgtcatalunya.catw Òrgan d’expressió de la CGT de Catalunya • Novembre 2007 • número 91 • 0,50 euros • www.revistacatalunya.cat

Il·lu

strac

ió: D

ídac

Sal

au

Petits mitòmans s’arrosseguenpels carrers amb veritats immuta-bles mentre els ulls de la societatels vigila. Cercle endogàmic per-vers i malaltís. Temps immemorialsd’iconoclastia.

Avui la televisió és l’ull de la so-cietat. Un ull que mira en una soladirecció, un ull incapaç de reflectircauses, només conseqüències, unull teledirigit. La imatge que val mésque mil paraules, segons diu algunministre actual, en veure la injustí-cia per televisió mentre tanca elsulls davant la mateixa injustícia quel’envolta a gran escala, la que estroba arreu. El problema de conver-tir les imatges en exemple socialpot ser que les imatges s’oblidentan ràpid com es fan pròpies, lesidees, els ideals, la consciència so-cial, la solidaritat, aquestes no.Però aquestes no es promocionen,les imatges interpretables, tampoc.La novel·la, sí; la poesia, no. Unesimatges passen a ocupar l’espaid’altres. Milers d’imatges ens inun-den; i la societat intentant recordar-les totes, les oblida. El contraripassa amb els individus que for-men la societat, que en no saberoblidar tracten de recordar imatgesconvertides en icones sense inter-pretar-les prèviament, fabricant he-rois i dolents per a una societat quenecessita referents en què reflectir-se. Uns els veneren, altres els cre-men, els que les obtenen creuenque donen vida a allò retratat quanli estan donant mort. És estúpidpensar que es pugui eternitzar elmés efímer, el que mor a cada ins-tant, col·leccionar morts sensesaber-ho és una ingenuïtat, vene-rar cadàvers, inútil. Molts són elsque a partir d’aquestes icones per-segeixen somnis imposats, somnisd’altres, adoren les veritats col·lec-tives que són mentides particulars.Efígies, bustos, logotips, banderes,monuments i edificis.

La imatge sotmesa sempre ésusada per a convèncer quan hauriade servir per a reflexionar, per asembrar dubtes, per a qüestionar iqüestionar-se. Fabricar veritatscol·lectives és més propi d'aquellsque sense imatges i amb elles utilit-zen el que no existeix per a fer-hocomú i veritable, això és propi dereligions.

L'exemple fotogràfic ve molt alcas. La fotografia genera un llen-guatge poètic que suggereix i con-vida a interpretar perquè parla me-tafòricament de sensacions. Elmaltracten, doncs, quan el forcen amantenir un discurs narratiu queobliga, que pràcticament sentencia.Sotmetre la fotografia a un ritmetemporal, seriar-la, dur-la al plànolde l'assaig, és, a banda de no en-tendre-la, humiliar-la, descarregar-la, xuclar-ne l'essència per a dei-xar-la buida per dintre. Resumir-laa una lectura lineal i de superfíciedarrere d'un suposat interès docu-mental o informatiu és el que hanaconseguit els vampirs que la fanservir per explicar allò que elsconvé. Aquells que, en nom d'undiscurs més interpretable, o bé l’o-bliguen a dir el que volen escoltarquan es pren o el que volen que ex-pliqui després d'haver-la pres, con-

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Novembre de 20072

SECRETARIAT PERMANENT DELCOMITÈ CONFEDERAL DE LA CGTDE CATALUNYAVia Laietana, 18, 9è08003 Barcelona - [email protected]. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10

FEDERACIONS SECTORIALS• Federacio Metal·lúrgica de Catalunya (FEMEC)• Federació de Banca, Borsa, Estalvi i Entitats de Crèdit de Catalunya• Federació Catalana d’Indústries Químiques (FECIQ)• Federació de Sanitat de Catalunya• Federació d’Ensenyament de Catalunya (FEC) • Federació d’Administració Pública de Catalunya (FAPC)Via Laietana, 18, 9è - 08003 BarcelonaTel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10

FEDERACIONS COMARCALSAnoiaRambla Sant Isidre, 15, 1r08700 Igualada. Tel. i fax 93 804 29 [email protected] Camp/PrioratRaval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 [email protected]. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41Baix LlobregatCra. Esplugues, 4608940 Cornellà - [email protected]. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51Jacint Verdaguer, 23, 08640 Olesa de MontserratTel. 93 778 04 93Baix PenedèsNord, 11-13, 3r, 43700 El VendrellTel. i fax 977 66 09 [email protected]ès NordAlfons XII, 109. 08912 [email protected]. i fax 93 383 18 03Garraf-PenedèsLepant, 23, baixos08800 Vilanova i la Geltrú - [email protected]. i fax 93 893 42 61MaresmePlaça Cuba, 18, 2n08302 Mataró - [email protected]. i fax 93 790 90 34Vallès OrientalFrancesc Macià, 5108100 Mollet - [email protected]. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73

FEDERACIONS INTERCOMARCALSGironaAv. Sant Narcís, 28, entl. 2a17005 Girona - [email protected]. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19PonentAv. Catalunya, 82è25002 Lleida - [email protected]. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30Camp de TarragonaRambla Nova, 97, 2n 1a - 43001 [email protected]. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28

FEDERACIONS LOCALSBarcelonaVia Laietana, 18, 9è08003 Barcelona - [email protected]. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80ManresaCircumval·lació, 77, 2n08240 Manresa - [email protected]. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59RubíColom, 3-508191 Rubí - [email protected]. i fax 93 588 17 96SabadellUnió, 5908201 Sabadell - [email protected]. i fax 93 745 01 97TerrassaRamon Llull, 130-13608224 Terrassa - [email protected]. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04Castellar del VallèsPedrissos, 9 bis - 08211 Castellar del Vallè[email protected]. i fax 93 714 21 21SallentClos, 5, 08650 [email protected]. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61

> ON ENS TROBEM?... EditorialLa tapa nostra de cada dia, les fotos cremen i ens fan bollir

“Catalunya”, publicació de la CGT de Catalunya. 8a època. DLB 36.887-92. Edició:

Col·lectiu Catalunya: Ramon Aubà, Joan Rosich, Pau Juvillà, Jose Cabrejas, Mireia Bordonada, DídacSalau, Josep Garganté, Josep Estivill, Xavi Roijals, Jordi Martí i Òscar Purqueras. Col·laboren en

aquest número: Eva Máñez, Santiago Alba-Rico, Antonio Pérez-Collado, Observatori del Deute enal Globalització, Pep Juárez, Òscar P. Espunya, La Ciutat Invisible, Meritxell Fernández, Rafa Maestre,Taller Contra la Violència Immobiliària i Urbanística, Plataforma Popular Contra el Pla Caufec, Centred’Estudis per la Pau J. M. Delàs, Justícia i Pau, Antonio Aranda, federacions i seccions sindicals deCGT. Fotografies: Eva Máñez i Dídac Salau. Il·lustracions: Dídac Salau (portada) i Azagra.Tirada: 10.000 exemplars. Informàtica: Germán ‘Mozzer’. Redacció i subscripcions:

Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977 340 883. Col·laboracions a:[email protected] i (cronologia) [email protected] compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors.

Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya"Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents:- Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador.- No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.- Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra.Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si ob-teniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior.Més informació a http://cat.creativecommons.org/

Aquest número del ‘Catalunya’ s’ha tancat el dissabte 20d’ocubre del 2007.

“Quan el mal ve d’Espanya”, de Toni Gisbert

“Només la dreta ha estatcapaç d’oferir un model de

sortida: el que es basa en laconstruccio i el turisme”

Còmic - Ácido Crítico

sideren l'espectador estúpid i el fo-tògraf poc capaç.

Vostè està disposat que unaaltra vegada el provin de convènceramb veritats col·lectives.

Vénen a vendre-li com a verita-ble un document muntat com “elpetó” del mestre i tòtem de la fotodirecta, el fotògraf Doisneau,

aquesta imatge que es va tornar unmonument. Tracten que vegi com allum natural la del flaix que feia ser-vir Eugene Smith, el pare del foto-periodisme.Volen fer-li veure com aautèntic el document que suposaun fotomuntatge.

Ells, allò que en realitat provende dir-li és que una imatge agafal'entitat de document perquè unmitjà de comunicació al qual tota lasocietat rendeix homenatge, la pu-blica. Li diuen que un document ésreal perquè es fa públic i un autor fade notari subscrivint la seva auten-ticitat.

Ells són els mateixos que mentremostraven una fotografia en blanc inegre, van dir a la humanitat:-Miri vostè, heus aquí un docu-ment, una realitat perquè mostrales coses tal com són i com les veuvostè.

Vostè hi veu en blanc i negre?Miri's vostè al mirall, es reco-

neix? Creu que és vostè?

Joan Ramon Ferrandis Bresó,coordinador de Catalunya delSFF-CGT a Renfe Operadora

L’any 1941 es va crearRenfe, recuperant les ruï-noses concessions a em-

preses privades, incapaces de ga-rantir el servei i la seguretat, Renfeva romandre com a empresa únicade transport ferroviari durant 64anys, encara que els passos previs ala liberalització van començar a ca-minar a principis dels 90 amb elcanvi de l'estructura organitzativainterna per àrees d'activitat i dife-renciades per “Unitats de Negoci”,amb comptes de resultats diferen-ciats. Posteriorment, els Expedientde Regulació d’Ocupació (ERO)van buidar de personal ferroviaril'antiga Renfe per permetre l'entra-da a empreses filials en principi isubcontractades després.

El 1996 va néixer el GIF (Gestord'Infraestructures Ferroviàries) permitjà de la Llei d'Acompanyamentdels Pressupostos Generals de l'Es-tat, mètode ja habitual quan el quees pretén és portar a terme modifi-cacions legals que evitin el debatsocial i parlamentari. La intencióera explícita: avançar en la segrega-ció de la infraestructura (gestió imanteniment) i l'explotació del fe-rrocarril, trencant la unitat caracte-rística d'aquesta manera de trans-port.

Ja en aquell moment el SindicatFederal Ferroviari de la Confedera-ció General del Treball (SFF-CGT)va advertir de les conseqüènciesque podia portar aquesta situació:desaparició del ferrocarril com aservei públic i deteriorament de lescondicions de seguretat i del serveiofert als usuaris. Entre les funcionsque es van assignar al GIF s'incloïala construcció de noves infraestruc-tures i l'administració d'aquestes,així com de les ja existents.

La primera feina encomanada alGIF va consistir en la construccióde la línia d'alta velocitat Madrid-Barcelona-Frontera Francesa. Laidea inicial era que el GIF s'enca-

rregués igualment de la gestió deltrànsit i del manteniment de la in-fraestructura; així, Renfe donariaels serveis ferroviaris abonant uncànon. No obstant això, davant lafalta de capacitat del GIF per portara terme la regulació de la circulaciói el control de la seguretat, aquestesfeines es van atorgar a Renfe.

En aquells anys, igual que ara, esva donar més importància al com-pliment dels terminis de les obresque a la seguretat. Les múltiplesempreses adjudicatàries de la cons-trucció es van desentendre, nosense raó, del que van considerar uncompromís polític, quelcom quehavien de saber, no obstant això,quan van acceptar les clàusules delsuculent contracte.

En aquell temps, es va establir unfoc creuat d'acusacions per eludir

responsabilitats del retard de lesobres, amb arguments tan desgas-tats com el sabotatge o els canvis enla configuració del terreny. Les em-preses constructores, el GIF i el Mi-nisteri s'assenyalen amb el dit elsuns a les altres, confiant en la con-fusió per a no haver d'afrontar la re-alitat.

Finalment, van ser les treballado-res i els treballadors ferroviaris quiva haver d’apuntalar el problema:només una empresa ferroviària in-tegrada (Renfe en aquest cas) vapoder assumir l'engegada de la líniaamb garanties de seguretat. En laconstrucció de la línia d'alta veloci-tat entre Madrid i Lleida ja es vandeixar veure els perills d'un ferroca-rril segregat.

L'entrada de l'AVE a la ciutat deBarcelona ha estat la confirmació,

ha suposat un caos ferroviari senseprecedents, multiplicat per la histò-rica falta d'inversions en les líniesconvencionals catalanes per on cir-culen els trens de rodalies i regio-nals, que a la llarga sofreixen totsels despropòsits polítics, encara queno solament de l'actual govern.

Cal recordar que va ser el governanterior, pressionat per CiU i assu-mit pel mateix PSC, qui va exigirque la l’AVE seguís el traçat actual,passant per les proximitats de l'ae-roport, per l'estació de Sants i pelsubsòl de Barcelona, fins a l'estacióde la Sagrera.

No hi ha dubte que l'opció de l'a-rribada de l'AVE pel nord a la Sa-grera, sense passar per l'aeroport iSants, hagués suposat un gran estal-vi econòmic que podria haver-seutilitzat en les millores necessàries

en les línies convencionals, creantun gran nucli intermodal que per-metés la connexió ràpida de l'AVEamb qualsevol mitjà de transport.Però sobretot hagués estalviat lamajor part dels incidents que hanpatitt les usuàries i els usuaris de ro-dalies i regionals de Catalunya, enforma desllavissades, caigudes decatenàries, talls de cables de comu-nicacions, etc.

No són quantificables els milionsd'hores perdudes pels usuaris i lesusuàries del ferrocarril pels despro-pòsits polítics, però sí que ho sónels costos en vides humanes que laconstrucció d'aquesta línia faraòni-ca, sacrificades en virtut d'uns ter-minis marcats per interessos polí-tics, i que algunes fonts eleven amés de 80 treballadores i treballa-dors.


REPORTATGENo són quantificables els milers d’horesperdudes per les treballadores i elstreballadors per culpa dels polítics

EL DESGAVELL

DEL TREN

3

L’AVE, un tren per alsrics, té hipotecada laconcepció del que hade ser el servei ferroviari

Una mica d’història


REPORTATGE

Llei del SectorFerroviari deCatalunya

El 31 d'octubre de 2005, es pu-blica en el Butlletí Oficial del

Parlament de Catalunya el Projectede Llei Ferroviària de Catalunya,aprovat com a tal pel Consell deGovern de la Generalitat l’11 d'oc-tubre. Abans, l'avantprojecte haviaestat presentat pel conseller de Po-lítica Territorial i Obres Públiques.El 9 de setembre, es va presentar alConsell de Treball, Econòmic i So-cial de Catalunya (CTESC), queemet el Dictamen 12/2005 el 29 desetembre. També es crea l'ens “In-fraestructures Ferroviaries de Cata-lunya” (Ifercat).

La intenció que hi ha sota la Lleidel Sector Ferroviari de Catalunya,igual que sota l'estatal, és la priva-tització del servei públic ferroviari.Aquest propòsit va quedar eviden-ciat en les declaracions realitzadespel secretari de Mobilitat, ManelNadal, que al desembre de 2004manifestava que la Generalitat“desitja que el sector privat de Ca-talunya impulsi algun operador ique també hi hagi un operador pú-blic-privat”.

No es tracta tan sols d'introduirnous operadors privats, un fet jagreu per a la seguretat i el servei,sinó que a més els criteris de serveipúblic estaran supeditats als inte-ressos particulars de les empresesprivades, l'objectiu de les quals ésobtenir els majors beneficis amb elmínim esforç, estalviant en aquellsaspectes que sigui possible (desen-volupament i implantació de siste-mes de seguretat, manteniment delmaterial, formació del personal,qualitat i freqüència del servei,etc.) i reservant com a dividendsuna part substanciosa de les sub-vencions públiques.

L'excusa per “liberalitzar” eltransport públic ferroviari és que“fan falta nous operadors més fia-bles i eficaços”; aquestes paraules,pronunciades precisament pel res-ponsable de la gestió del transportpúblic, suposen un reconeixementimplícit de les seves pròpies inca-pacitats; és inqualificable que la so-lució que proposin els responsablesde la gestió pública a la seva con-fessada incompetència sigui des-fer-se d'allò que se’ls ha encomanatper lliurar-ho a l'empresa privada.

El 16 de març de 2006, s'aprovadefinitivament aquesta llei al Parla-ment de Catalunya, i en un comuni-cat de premsa de la Generalitat esdefineix com “una mesura legisla-tiva pionera que ha de definir, regu-lar i promoure el sector ferroviari alnostre país. La norma, la primerainiciativa legislativa global en ma-tèria ferroviària del Govern català,adapta la normativa catalana a lesdirectrius europees, posa les basesper a la liberalització del mercat fe-rroviari a Catalunya i completa lesatribucions de la Generalitat com aautoritat ferroviària”.

Text i fotos: Joan RamonFerrandis

El 14 de desembre de 2002,el Ministeri de Foment vapresentar al Consell de Mi-

nistres un Avantprojecte de Llei delSector Ferroviari, juntament ambuna Memòria Justificativa i dos es-borranys d'estatuts de les entitatspúbliques empresarials Adminis-trador d'Infraestructures Ferrovià-ries (Adif) i Renfe Operadora.

El 29 de gener de 2003, el Con-sell Econòmic i Social (CES) vaemetre un Dictamen sobre l'Avant-projecte, en què li va donar el visti-plau i va valorar positivament el fetque anés “més enllà de la meratransposició de les Directives co-munitàries”, aquell dictamen va seracceptat fins i tot per la part socialque composa el CES, que anterior-ment s'havia manifestat en contrad'aquesta possibilitat.

L'objectiu real de la política co-munitària de transports es reflec-teix clarament tant en les Directi-ves com en els Llibres Blancs, queestableixen els objectius precisos;en el cas del ferrocarril, cal tenir encompte els que porten per títol “Eldesenvolupament dels ferrocarrilscomunitaris”, de 1996, i “Cap auna estratègia comunitària detransports”, de 2002, als quals handenominat “Llibre Blanc del Fe-rrocarril” i “Llibre Blanc delTransport”, respectivament.

El “Llibre Blanc del Ferrocarril”parla clarament d'una equiparaciódel ferrocarril a la carretera quant ala reducció dels requisits de segu-retat “per fer-lo més competitiu” isobre la limitació del seu caràctersocial. El “Llibre Blanc del Trans-port”, per la seva banda, planteja lanecessitat d'incrementar les quotesdel ferrocarril allí on la carreteraestà arribant a els seus límits o estroba de fet col·lapsada. En amb-dós casos l'aposta s'orienta fona-mentalment, pel que fa al transportde viatgers, cap a l'alta velocitat.

L'aspecte fonamental que pre-senta la Llei del Sector Ferroviair(LSF) és la segregació de la in-fraestructura i l'explotació deltransport. La justificació va ser lasuposada obligatorietat establertaper les Directives Comunitàries,totalment incerta, ja que la legisla-ció de la UE permet l'existènciad'empreses integrades. Aquesta se-paració implica la ruptura dels sis-temes integrats de seguretat en unmitjà de transport que compta,com una dels seus avantatges defi-nitoris, amb un índex de seguretatmolt superior a la carretera, com aconseqüència, en bona part, de l'e-xistència de sistemes de seguretatcomunes a infraestructura i vehi-

cles. Ja en l'abans esmentat “Llibre

Blanc del Ferrocarril”, es parlavaque el ferrocarril té uns requisits deseguretat molt cars, que calia esta-blir la inversió en seguretat teninten compte els costos i beneficis i esrecomanava establir el règim de se-guretat basat en el càlcul de proba-bilitats d'accidentalitat.

El 18 de novembre de 2003, elBOE publicava la Llei 39/2003 delSector Ferroviari, aprovada el 29d'octubre amb la majoria absolutadel PP i en contra de la pràctica to-talitat de la resta de partits. La Lleiva establir un període transitori desis mesos fins a la seva entrada envigor, un parèntesi imprescindibleper dictar les nombroses normesnecessàries en forma d'Ordres Mi-nisterials i Reials Decrets, que per-metrien engegar tot el complex sis-tema de transport que es preteniamodificar, aplicant-li conceptesd'altres tipus de transport (carreterai avió, fonamentalment) sense teniren compte les seves particularitats idiferències.

Davant la imminent aplicació dela Llei, es va produir un canvi quepodia haver estat transcendental,encara que fet i fet no va ser resmés que la continuació d'una ma-teixa política ferroviària. El 14 de

març, el PSOE guanya les elec-cions generals. El canvi de governparalitza en Consell de Ministresdel dia 7 de maig l'entrada en vigorde la Llei, deu dies abans de la dataprevista per a la seva aplicació. Elque podia haver estat una notíciahistòrica, s'esvaeix amb l'anuncid'una nova data d'entrada en vigor,l’1 de gener de 2005, aquesta vega-da de manera definitiva, i amb unespetites modificacions al text origi-nal, al qual s'havien oposat de ma-nera clara mentre aquest mateixgovern va ser oposició.

Aquell any 2005 va reportar alsferroviaris i als ciutadans la segre-gació de l'antiga Renfe, en Adif iRenfe Operadora, cadascuna ambuns 15.000 treballadores i treballa-dors, i el regal de sengles Expe-dients de Regulació d'Ocupació,que estan disminuint la plantillafins a l'objectiu de 12.000 empleatsper empresa. Mentre, les subcon-tractes s'adjudiquen el treball queanteriorment realitzaven els ferro-viaris, amb greus manques de for-mació i sobretot seguretat i salut enel treball.

Des del SFF-CGT es va mante-nir una lluita constant des de lapresentació de l'avantprojecte, finsa l'entrada en vigor d'aquesta lesivaLSF, que es va concretar en cente-

nars d'actes a nivell local i estatal idesenes d'informes contradictorisdels aspectes més negatius d'a-questa. Es van realitzar centenarsde concentracions, tancaments,xerrades-col·loquis i projeccionsde la pel·lícula de Ken Loach “Laquadrilla”, que reflecteix d'unamanera molt il·lustrativa el procésde privatització dels ferrocarrilsBritànics a la fi dels anys 90.Aquests actes van tenir els seuspunts àlgids en dues Manifesta-cions a Saragossa i Madrid elsanys 2003 i 2004, coincidint ambles dates d'aprovació dels textosprimer del PP i després del PSOE.

Aquesta llei obre el camí de laprivatització del ferrocarril públic.En alguns casos, aquesta privatit-zació ve explícitament reflectida,com en la possibilitat que RenfeOperadora creu en el seu si socie-tats anònimes i les segregui de laseva estructura. En altres, com elsTallers, es planteja la seva imme-diata privatització.

En el cas d’Adif, es mantindràcom a empresa pública, no així eltreball que ocupen en l'actualitatels seus treballadors. En l'actualitatsón vàries les empreses que operenen el ferrocarril de manera inde-pendent, (ACS, Acciona, Comsa,Transfesa), en principi de maneratestimonial, per situar-se en lagraella de sortida de les novesdates en l'agenda de l'alliberamentdel transport de viatgers (gener de2008 i 2010) un negoci que auguraun benefici rodó, a costa de treba-lladors i usuaris.

Les empreses que operen com acontractistes en el ferrocarril escompten a centenars, i algunes es-timacions parlen de més de200.000 treballadors que exercei-xen la seva activitat laboral d'unamanera directa o indirecta en el fe-rrocarril, per descomptat amb laprecarietat com a companya.

La Llei del SectorFerroviari

Desenvolupament de l’Estatut deCatalunya en matèria ferroviària

Catalunya. Novembre de 2007 5

REPORTATGE

Joan Ramon Ferrandis

La falsa modernitat en el trans-port suposa la creació de línies

d'alta velocitat, a les quals s'handestinat la pràctica totalitat d'inver-sions en ferrocarril dels últimsanys, deixant abandonades durantdècades les línies de ferrocarrilconvencional.

El ferrocarril d'alta velocitat ser-veix exclusivament a les gransaglomeracions urbanes i duplicauna demanda de transport ja satisfe-ta, en el cas de la línia Madrid-Bar-celona, un simple transvasament deviatgers de l'avió al tren d'alta velo-citat, els viatgers rebran les matei-xes prestacions: tarifes subvencio-

nades i temps de viatge molt simi-lars, fins i tot el seu impacte am-biental és semblant, i a més total-ment inassumible en una societatque pretén ser sostenible.

A més en els nuclis urbans i ro-dalies, afectats per aquest tipus detransport ferroviari, es produeix unefecte que fomenta l'especulacióimmobiliària, amb el consegüentencariment de l'habitatge. També esfomenten injustificables requalifi-caciones de terrenys amb l'única fi-nalitat de generar plusvàlues costiel que costi que solament benefi-cien a grups privilegiats.

Mediambientalment, l'AVE és unabsolut balafiament, consumintquatre vegades més energia, obli-

gant-nos a dependre de l'energianuclear o de les grans autopistes del'energia, com la MAT, trinxant elterritori, modificant de manera irre-versible ecosistemes, cursos de riusi fins i tot la fesomia de les pobla-cions més pròximes, que lluny debeneficiar-se d'això, veuran passar,molt ràpid, això si, els trens que mais’hi aturaran.

És cert que les proximitats deBarcelona estan en ple un caos,però no és menys cert que la xarxade regionals de Catalunya, la queutilitza un gran nombre d'usuaris,que en molts casos no tenen unaaltra alternativa, també està sota mí-nims, i de moment les expectativesde millora són escasses, amb osense transferències, i per des-comptat la premsa no es fa cap ecod'això.

A més, les expectatives des de laGeneralitat són fomentar els regio-nals d'Alta Velocitat, per unir lesquatre capitals catalanes per la líniaAVE, amb el que deixaria més enprecari la xarxa de regionals.

Des de CGT mantenim una cam-panya permanent des de fa pràctica-ment deu anys, en contra de laconstrucció de noves línies d'altavelocitat, promovent l'ús del ferro-carril convencional, molt més res-pectuós amb el medi ambient i endefinitiva el qual utilitza la majorpart de la població, amb campanyesespecifiques, intentant mantenir elpersonal ferroviari en les estacions,com a garantia de qualitat del ser-vei.

En els últims anys desenes d'esta-cions han estat buidades de maneraabsurda per l'antiga Renfe, i ara per

Adif, amb el consentiment de lesdiferents administracions. Moltsdels usuaris que ara reclamen unbon servei de rodalies, abans vanlloar l'AVE, i a més el volien ja, aBarcelona i que entrés per l'aero-port, i si no, segur que van votar aalgun dels que van permetre aquestdespropòsit, alguns fins i tot se’nvan riure de les octavetes de CGTamb la frase “Menys AVE i méstrens”... No tots, alguns tenen lesidees clares i són conseqüents apesar del bombardeig mediàtic afavor de l'AVE.

El camí per seguir és clar, possi-blement no ens quedin mes alterna-tives, posar fre a la privatització delferrocarril i exigir la millora deltren convencional. Quan arribil’AVE, allí hi haurà la CGT dient“Menys AVE i més trens”.

El Tren d’Alta Velocitat

Text i fotos: Joan Ramon Ferrandis

L’aprovació de l’Estatut deCatalunya al juny de 2006suposa un nou pas en

aquesta llarga trajectòria de segre-gació.

L'article 140.6 diu de manera ex-plícita que la Generalitat podrà par-ticipar en la gestió i planificació deles infraestructures de titularitat es-tatal situades a Catalunya, a travésde “transferències”. Quan es vaplantejar el debat del traçat del'AVE ja s'augurava el que podiapassar amb les rodalies i regionals aCatalunya i més concretament enles de la perifèria de Barcelona.

CGT va presentar esmenes alprojecte inicial del traçat de la LAV,entenent que el 99% dels usuarisdel ferrocarril no havien de patir lesconseqüències de les obres d'unainfraestructura elitista que solamentutilitzarà, en definitiva, un percen-tatge ínfim d'usuaris, i així es va ferarribar fins i tot al Parlament de Ca-talunya.

Només ICV, llavors a l'oposició,es va fer ressò d'aquelles predic-cions, però la seva pregunta parla-mentària no va ressonar amb forçaal Parlament i la immensa majoriadels parlamentaris van aprovar l'ac-tual traçat, els mateixos a qui arase'ls omple la boca atacant les con-seqüències dels seus propis actes,en un exercici d'hipocresia sola-ment digne de la classe política.

La mateixa Renfe es va apressara advertir que el disseny de lesobres i les fases d'execució, sumatsa la supressió de dos terços de lesvies d'entrada a l'estació de Sants,suposarien un gran desajustamenten la regularitat dels trens, fins i totuna rebaixa en la freqüència de latotalitat de les línies de rodalies.

Aquestes circumstàncies, suma-

des a la falta d'inversions anteriorsen infraestructura, han deixat uncaos permanent des de fa diversosanys en les comunicacions per fe-rrocarril de Barcelona i, per tant, deCatalunya.

La situació insostenible de les ro-dalies de Barcelona i l'enorme pres-sió ciutadana i mediàtica, exercidaen aquest aspecte, sobre el Governde la Generalitat, provoquen l'únicamanera de desinflar el globus abansque els esclati en la cara, almenysde manera momentània… l'anuncidel traspàs de transferències en ma-tèries ferroviàries.

Al principi, la Generalitat sola-ment pretenia la gestió del servei derodalies, sense tenir molt clara lafórmula per a això, encara que, comdèiem anteriorment, el mateix con-seller Manel Nadal, en declaracionsa la premsa, apostava per empresespúbliques-privades concessionàriesdel servei. La realitat actual és queel Govern espanyol ha ofert al de laGeneralitat el traspàs no solamentde la gestió, sinó de tots els actiusrelacionats amb ella, inclosos elstreballadors, però mantenint la titu-laritat del Ministeri de Foment en lainfraestructura de les línies d'interès

general. Davant aquest órdago, des del

Govern de la Generalitat es va re-plantejar la situació i es van veureimpotents per fer-se càrrec de ma-nera immediata d'aquesta patata ca-lenta, posant una sèrie de premissesirrenunciables per a això, sobretoten matèria econòmica d'inversionsen infraestructura. Aquesta seqüèn-cia negociadora a dues bandes vaprovocar la reacció dels treballa-dors ferroviaris, que lluny de defen-sar “una gran i lliure” com es vaarribar a denominar per determinatsmitjans de comunicació, la mobilit-zació que van convocar els ComitèsIntercentres d’Adif i Renfe Opera-dora, pretenia mantenir el serveipúblic ferroviari i la garantia d'ocu-pació.

Les vagues es van desconvocarper part dels CGE de Adif i RenfeOperadora a fil de setembre, mante-nint CGT unilateralment la convo-catòria de vaga per als dies 11 i 15d'octubre de 2007, almenys fins atenir més garanties que les anuncia-des per ambdós CGE. Finalment,des de CGT es van desconvocar lesaturades sota unes premisses moltclares que s'haurien de concretar en

reunions periòdiques amb el Minis-teri de Foment, i que són de maneragenèrica: el manteniment del serveipúblic ferroviari, sota titularitatd'una empresa pública; garantiad'ocupació i permeabilitat de totsels treballadors ferroviaris; garantiad'homogeneïtat de la NormativaLaboral i de Seguretat en la Circu-lació. Des del Ministeri de Foment,es garanteix que serà Renfe Opera-dora (RO) qui prestarà el servei fe-rroviari en les rodalies de Barcelo-na després del traspàs decompetències, encara que des deCGT entenem que no pot ser d'altraforma, ja que en l'actualitat capoperador o empresa ferroviària potassumir aquesta comesa, excepteRO, pel que hauríem d'estar atentsals moviments, que en aquest sentites donin en les dates claus de 2008 i2010 amb la liberalització del trans-port de viatgers.

Des de CGT entenem que desd'on millor es gestiona qualsevolactivitat és des del territori, ningúconeix millor els problemes i lessolucions que qui aquesta en con-tacte diari amb elles, sobretot enmatèria d'horaris i freqüències, peròaixò no hauria d'implicar la ruptura

d'una empresa integrada, i menys laprivatització del sector.

Com a llibertaris no entrararemen debats de territorialitat, o podersi competències d'estats, però ente-nem que el fraccionament del ser-vei ferroviari en l'actual xarxa fe-rroviària no beneficiarà niciutadans, ni treballadors. Mésaviat amenaça trencar els actualscriteris de solidaritat i eficàcia enbenefici del capital. Un exempleclar del que podria passar en el casque es donés la segregació per lí-nies, o fins i tot per a trens concrets,seria la supressió de trens i serveisper escassa ocupació. A més, en casde qualsevol contingència, ja siguiper avaries del material, una empre-sa integrada i pública podria supliraquestes deficiències amb una efi-càcia molt superior al de les priva-des, en disposar d'un materialmotor ampli i homogeni amb el dela resta de la xarxa, que de manerasolidària podria cobrir eventual-ment les necessitats creades, talcom ja passa en multitud d'oca-sions. Les actuals RO i Adif estanmal gestionades, efectivament, éscert, però no cal canviar als seustreballadors… sinó als seus gestors.

CGT Baix Camp-Priorat

L'Entitat Pública i Empresa-rial Adif va recorrer al Tri-bunal Superior de Justícia

de Catalunya la sentència que l'o-bligava a reobrir el servei nocturn(d'11 de la nit a 6h de la matinada)de venda de bitllets, informació iatenció al client de l'estació de fe-rrocarril de Reus (vegeu "Catalun-ya" 89), que l'empresa va suprimirl'1 de gener de 2007. La SeccióSindical de Tarragona del SFF-CGT havia interposat un conflictecol·lectiu i va estar portant a terme,amb la col·laboració de la resta delsindicat al Camp de Tarragona, unacampanya pública de denúncia deltema. La sentència del judici, rea-litzat el 12 d'abril, obligava Adif areobrir el servei, però l'empresa nosols no va aplicar-ho sino que va

decidir el mes de juliol recòrrer lasentència al TSJC.

Com a resposta, la CGT tambéha presentat davant el TSJC unaimpugnació al recurs rebatent lesargumentacions d'Adif. CGTapunta en el recurs que Adif està

portant a terme una progressiva de-terioració de l'atenció a l'usuari,que no té interès en proporcionarun servei públic de qualitat, i que lapresentació del recurs suposa unpas més en aquest sentit. Adif esdestapa d'una forma descarada,

deixant clar el poc que l'importa laqualitat del servei a l'usuari del fe-rrocarril, pretenent anul·lar aquestasentència i quedar així amb lesmans lliures per a prendre de nouaquesta mesura o altres que, perse-guint objectius únicament econò-mics, precaritzen el servei públicferroviari.

CGT ha fet una crida a institu-cions, partits, associacions i enti-tats per tal que pressionin Adif iexigeixin un servei de transport pú-blic de qualitat. El cas de Reus s'a-fegeix a altres com la privatitzacióde la venda, la informació i l'aten-ció al client a l'estació de trens deSalou, o la subcontractació a l'esta-ció de Tarragona del servei d'infor-mació i atenció a l'usuari, dos fetsque contribueixen a deteriorar en-cara més el servei al Camp de Ta-rragona.

TREBALL-ECONOMIADirectius que es folren descaradament ambdiners públics, mínimes mesures de seguretata la feina: neoliberalisme pur i dur

Si ens toquen a unens toquen a tots.Tots som Luisito,solidaritat amb ell!

Adif es nega a reobrirel servei nocturn de

l'estació de Reus


Convocatòria de vaga a l'AVE en defensa de la categoria laboral,la igualtat d'oportunitats i la seguretat del ferrocarril

Sindicat Federal Ferroviari-CGT

E l Sindicat Federal Ferroviari-CGT va convocar en solitari

aturades a l'AVE els dies 28, 29 i30 de setembre, que es van conver-tir en vaga indefinida a partir deldia 1 d'octubre, des de la 1,00 finsa les 4,00 hores, des de les 6,30fins a les 9,30 hores, i des de les18,30 fins a les 21,30 hores.Aquesta vaga va ser la resposta al'anunci del Ministeri de Fomentde posar en circulació les líniesd'alta velocitat Madrid-Barcelona,Madrid-Màlaga i Madrid-Vallado-lid els dies 21, 22 i 23 de desem-bre, respectivament, amb el noumaterial S-103, per a qual la Direc-ció de Renfe-Operadora va decidir“prescindir” de la normativa labo-ral i de les condicions de seguretaten el tràfic ferroviari que aquestagaranteix.

Amb la posada en circulaciódels primers trens d'alta velocitat el1992, es van crear les categories deComandament Intermedi Maqui-nista AVE-Cap de Tren i Supervi-sor de Serveis a bord, amb fun-cions específiques i formacióadaptada a aquest tipus de circula-cions per les seves peculiaritatstècniques. Aquestes categories,així com l'accés a les mateixes,

estàn recollides en el ConveniCol·lectiu. La pretensió deRENFE-Operadora és que altrescategories de conducció distintes ala de Comandament Intermedi Ma-quinista AVE/Euromed Cap delTren i a la d'Interventor AVE/Euro-med Supervisor de Serveis a bord,també amb funcions i responsabili-tats específiques i diferenciades dequalsevol altra categoria professio-nal, cobreixin les places dels trensAVE en les noves línies.

Aquesta vulneració de la Nor-mativa laboral suposa a més unperjudici als treballadors que hau-rien de poder accedir a aquestesplaces en un concurs d'ascens re-glamentari conforme amb el con-veni col·lectiu, a l'estar limitant elsseus drets a la promoció professio-nal i a la igualtat d'oportunitats.L'actuació de la direcció de Renfe-Operadora respon d'una banda al'interès de suprimir categoriesprofessionals i augmentar les fun-cions i les responsabilitats d'unesaltres, sense tenir en compte la se-guretat en el transport ferroviari iels drets dels treballadors, i per unaaltra als interessos del Govern queno dubta a anunciar, per a una dataprecipitada però que li resulta pro-pícia, l'obertura successiva de treslínies d'alta velocitat sense que s'-

hagin fet les proves necessàries isense comptar amb treballadors deles categories establertes i amb laformació corresponent.

La incapacitat manifesta per adonar sortida al conflicte de la Di-recció general de Serveis d'AltaVelocitat - Llarga Distància deRenfe, presonera dels seus pactesexclusius amb el sindicat gremia-lista Smaf, perjudica els treballa-dors de l'AVE i genera també per-judicis als viatgers. Per aquestmotiu CGT, va convocar les va-gues en haver-ho demanat per una-nimitat els treballadors, ja que exi-geixen un concurs d'ascens per acobrir les places que es generin da-vant l'obertura dels nous corredorsd'alta velocitat, com així es marcaen la normativa de Renfe. Els trac-tes de favor entre el Director Gene-ral d'AVE i el Semaf, lesionen laimatge de l'AVE i els seus treballa-dors davant l'opinió publica i bus-quen perjudicar als que s'oposen ales seves tesis.

Pel que fa a la vaga, la CGT vaimpugnar els serveis mínims abu-sius imposats per l'empresa. El se-guiment de la vaga va ser majorita-ri amb percentatges de seguimentpropers al 100 %, malgrat la cam-panya de manipulació informativaportada a terme per Renfe. A més

l'empresa, saltant-se totes les nor-mes, es va dedicar a amenaçar di-rectament a treballadors de LlargaDistància perquè posessin en cir-culació trens afectats per la vagaque no estaven en els serveis mí-nims i que no eren de la seva com-petència, i va donar pràctiques enaquests trens a treballadors que nocorresponia segons la normativaferroviària, atemptant claramentcontra el dret de vaga i posant se-riosament en perill la seguretat dela circulació.

Per això, i per obrir expedients adiversos treballadors que es vannegar a conduir trens no inclososen els serveis mínims, CGT va de-cidir denunciar per la via penal aldirector de RRHH de Llarga Dis-tància.

La CGT, aposta pel respecte a laigualtat d'oportunitats per a tots i ano cedir davant els capricis del sin-dicat corporatiu dels maquinistes ide la direcció de Renfe, defensantl'homogeneïtat de les seves condi-cions laborals emmarcades en elseu conveni col·lectiu i altres nor-matives garants de l'estabilitat ibon fer dels seus treballadors, ques'han reflectit en l'alta qualitat en laprestació del servei, mantingudades de la inauguració de l'AVE finsals nostres dies.

7 de novembre:mobilització aMadrid ensolidaritat ambLuis MarcosRivera

Comitè Confederal de la CGT

El gener de l'any 2000, com entantes altres, la convocatòria va

ser per un acomiadament massiuque afectava a diversos centenarsde treballadors. Era el 4 de gener ivivíem en plena era“Ansuategui/Aznar”. Pocs mesosdesprés ens van tornar “a currar” enla Gran Via, sense conseqüènciesjudicials; però aquest 4 de gener vaser en un polígon apartat, sense tes-timonis mediàtics, i la policia “noes va tallar ni un pèl”.

El company Luis Marcos Rivera,militant del Sindicat de Neteja deCGT Valladolid, va acudir aquestdia com tantes altres vegades,sense importar-li la data, les vacan-ces, si plovia o si tronaba. Sempresolidari i combatiu, aquest dia es vaveure atropellat, detingut, apallissati, finalment, encausat i ara ha d'a-frontar una petició del fiscal de set anys i mig de condem-na. El company Luis, que mai haconfiat en una llei feta a la mesuradels poderosos i dels interessos del'Estat, corre el risc aquí i ara, apesar de la seva innocència, de so-frir una condemna que li pot enfon-sar la vida.

Es diu aviat, es llegix ràpid, peròel “número” de la mala sort enspodia haver tocat a qualsevol denosaltres. Una vegada més la llei ésimplacable amb els lluitadors i elssolidaris. Per això el dia 7 de no-vembre, no es jutja al companyLuis: el 7 de novembre es jutja a laCGT. Aquest dia es jutja la nostramanera de ser, de pensar, de fer, deveure les coses…

Per això, el 7 de novembre total'afiliació junta ha de demostrar quisom i per què estem a la CGT. Eldia 7N, a les portes de l'AudiènciaProvincial de Madrid, hi haurà cen-tenars de banderes roig-negres queconstatin la nostra identitat, demos-trant com CGT entén la solidaritat iel suport mutu. El 7N es juga la lli-bertat d'un company. Encara queplogui o troni qui alguna vegadahem convocat, participat, actuat…estarem a les portes d'aquest jutjat.

El dia 7N serà, fonamentalment,una demostració de solidaritat i dereivindicació antirrepresiva. La jor-nada es desenvoluparà seguinjt unampli calendari d’actes i activitats.

El 7 de novembre, tots i totes aMadrid en solidaritat amb Luisi-to!!!


TREBALL-ECONOMIA

Funcionarisidentitaris

Emili Cortavitarte Carral

L’Estatut Bàsic de la Funció Pú-blica i la Llei d’Igualtat consti-

tueixen dues normatives bàsiqueslegals, emparades en la majoriaparlamentària al Congreso de losDiputados i la seva capacitat i vo-luntat legislativa. Tot i les sevesmancances i tebieses, en alguns as-pectes suposen una millora respec-te d’anteriors legislacions.

Però vet aquí que el Govern cata-lanista i de progrés que regeix elsdestins de Catalunya, i que segonsel president Montilla es distingiriaper deixar de fer nacionalisme vic-timista i d’agitar senyeres i greugeshistòrics per fer una obra de governque posés l’accent en les condi-cions de vida dels ciutadans i ciuta-danes, no es dóna per assabentat.

No es tracta d’una ferma oposi-ció a unes normes centralistes i re-accionàries, que arriba fins a la des-obediència de les lleis. No és unareposició de l’enfrontament ambl’Estat, semblant a la produïdaamb motiu de les retallades del go-vern de l’Estat respecte de la Lleide conreus. No, no som davant unsnous fets d’octubre de 1934. Nisembla que el president i el seu go-vern hagin de ser arrestats per laGuardia Civil.

En aquest cas, el president de laGeneralitat, el conseller de Gover-nació i Funció Pública i el governcatalà en ple, furten als seus treba-lladors i treballadores una part deles condicions socials de les qualssí que poden gaudir els funcionarisi funcionàries aragoneses o extre-menyes.

Així, mentre uns i altres, aco-llint-se a unes normatives estatals,poden gaudir de reducció de jorna-da (amb la consegüent reducció desou) per a la cura dels seus fills i fi-lles fins als 12 anys, els i les funcio-nàries catalanes només poden tenircura, amb reducció de jornada, delsseus fills i filles fins al sis anys.Exactament la meitat.

El període de permís per alleta-ment d’un fill o filla és, segons leslleis estatals, d’un any, mentre quepels funcionaris i funcionàries ca-talanes es redueix a 9 mesos. Els 15dies de permís per naixement,adopció o acolliment són cinc aCatalunya. I el permís d’un mes dereducció de jornada remuneradaper familiar de primer grau malaltgreu no es pot traduir al català.

Quins són els sacrosants argu-ments del govern català? doncsidentitaris.

A Catalunya ja tenim Llei deConciliació que és la nostra. I amés, en consonància amb el nostretaranà, és més barata i així podemfer pàtria i estalviar, alhora.

Secció Sindical de CGT a Renfe a Tarragona

‘La Llei ferroviària ésnegativa per a tothom’

E N T R E V I S T A

Meritxell Fernández-Quan es va crear la Secció Sin-

dical de CGT a Renfe?

-Els nostres inicis es remunten al’any 1992, moment en què laCGT va participar en les eleccionsde Renfe.

Tot i que al principi teníem pocsafiliats i delegats, amb el temps elsindicat s’ha convertit en una de lesforces més importants de Tarrago-na.

Actualment, tenim presència ales dues empreses que formenRenfe: per una banda, Adif, oncomptem amb quatre representantsi un delegat, i Renfe Operadora,amb un representant i un delegat.-Quina va ser la reacció de l’em-

presa en aquell moment?

-Al principi no érem plat de bongust, ens veien com un sindicat in-còmode i vam tenir alguns proble-mes per aconseguir un local onreunir-nos i poder desenvolupar lanostra activitat sindical, però totaixò es va solventar fa anys.

Això sí, ens hem hagut de gua-nyar el respecte dels seus responsa-bles.-Com us organitzeu per treba-

llar?

-Som força autònoms respecte a lafederació local, tot i que també hicol·laborem. Tenim un camp d'ac-ció molt ampli i ens reunim al nos-tre local de l'estació.

Respecte a l'organització inter-na, comptem amb el coordinadorde Renfe Operadora a Catalunya-que s'encarrega de visitar els cen-tres de treball i reunir-se amb laresta de delegats-; el coordinadorsectorial de les Estacions Comer-cials, d'Adif; el coordinador de De-fensa del Ferrocarril a Tarragona i,per últim, el secretari general deTransports a Tarragona. -Esn podeu valorar la situació

actual del ferrocarril a l’Estat

espanyol.

-Després de gairebé dos anys desde l’entrada en vigor de la Llei delSector Ferroviari, creiem que laseva aplicació comportarà efectesnegatius tant per als treballadors deRenfe com per als usuaris.

Aquesta llei, que adopta unasèrie de mesures dràstiques i técom a objectiu privatitzar la xarxade ferrocarrils a curt termini, s’havolgut mostrar com una llei neutra,però en realitat amaga un rerefonsmolt negatiu.

Per exemple, afavoreix la segre-gació de la plantilla, ja que aposta

per la creació de dos convenis dife-rents que regulin per separat al per-sonal d’Adif i al de Renfe Opera-dora.

De moment, no s'ha dut a termeperquè s’ha prorrogat l’anteriorConveni, que hauria d’haver fina-litzat el 31 de desembre de l’anypassat, però aquest és l'objectiu.Des de la Secció Sindical de CGTens oposem a aquesta idea i reivin-diquem un conveni únic per a totsels treballadors.-Una idea compartida per la

resta de sindicats?

-Al principi sí perquè tots seguíemla mateixa línia, però amb el tempsels altres sindicats se’n van anardesmarcant i ara ja han assumit laidea de signar dos convenis dife-rents.

Seguint els preceptes de la llei,s’haurien de diferenciar dos grups:personal d'explotació –maquinis-tes, interventors, treballadors de ta-llers- i d'infraestructures –manteni-ment de les vies, personald’estació, etc-. En realitat, totaquest procés respon a la pressióexercida per les grans multinacio-nals, com ara Acciona i Comsa,que volen participar en el negocidel ferrocarril i emportar-se unapart del pastís.

De moment, la llei s'ha desenvo-lupat amb infinitat d'instruccions,estatuts i Reial Decrets, i ara elcamí ja està obert.-Us oposeu al traspàs de compe-

tències a les comunitats autòno-

mes? No podria tenir un efecte

positiu?

-Actualment hi ha quatre autono-mies interessades en el traspàs: Ca-talunya, la Comunitat de Madrid,el País Valencià i Andalusia. Ente-nem aquest traspàs des de duesperspectives: per una banda, comuna acció positiva perquè es po-drien gestionar els ferrocarrils desd'una òptica més propera, conei-xent les seves mancances i necessi-tats reals, però, per una altra banda,també creiem que aquest traspàs téun vessant negatiu que pot com-portar molts perjudicis per alsusuaris de Renfe i per als treballa-dors.

En el cas de Catalunya, davantd’aquesta privatització imminentque culminarà l’1 de gener de 2010amb l’alliberament de la xarxa deviatgers, el secretari de Mobilitatde la Conselleria de Política Terri-torial i Obres Públiques de la Ge-neralitat, Manel Nadal, ha declaratque seran empreses públiques-pri-vades les que s’encarregaran de lagestió dels ferrocarrils.

A nivell general, el que es preténés donar llicències a les empresesprivades per explotar les línies deferrocarril, però això és negatiuperquè comportarà que aquestesempreses s'aprofitin de les subven-cions i a canvi oferiran un pitjorservei.

Per tot això considerem queaquesta gestió per part de les auto-nomies -sobretot respecte a l'hora-

ri, freqüència i qualitat del trans-port, com havia indicat la Genera-litat en un primer moment-, pot serbeneficiosa, però sempre queRenfe continuï essent pública, ques'apliqui la mateixa normativa enmatèria de seguretat de circulació ilaboral, i que no hi hagi una divisióentre els treballadors. No volemque els treballadors de la Generali-tat tinguin cap tipus de handicaprespecte als treballadors de l'àmbitestatal. -Però a la vista de les últimes in-

cidències, dir que el servei empit-

jorarà no és molt agosarat?

-Els usuaris poc informats creuenque el traspàs i la privatitzacióseran la panacea i que acabaranamb tots els problemes ferroviaris,però res menys lluny de la realitat.Imagina que diferents empreses esreparteixen les línies de ferrocarrili que en una d'elles -per exemple,la de Barcelona-Sant Vicenç deCalders- es produeix una avaria. Siaixò succeís amb Renfe, qualsevolaltra línia podria assumir aquest es-forç material, però si estan reparti-des, aquest procés seria molt méscomplicat.

Pensem que als ferro carrils esrepetiran els mateixos problemesque es donen ja als aeroports, comara la supressió de trens i l'overbo-oking.

El nostre repte és fer entendreals usuaris tota aquesta situació idefensar un servei públic, integrat,segur, social i sostenible.

LA MIRADAINDISCRETA


TREBALL-ECONOMIA

Secció Sindical CGT Parcs iJardins

E l 3 d'octubre es van concen-trar a Barcelona una vinte-na de treballadors de l'Insti-

tut Municipal de Parcs i Jardins imilitants de CGT davant el jutjatsocial 29 per mostrar el seu rebuiga una actuació de la mútua de tre-ball que no reconeix baixes claresper accidents en el treball com aaccidents de treball, i desvia a laSeguretat Social els treballadorsaccidentats perquè aquesta corriamb les despeses.

El 20 d'abril de 2004, es va haverde lamentar l'accident sofert per uncompany, Lluís Pons, conductor decamió, mentre realitzava treballsde càrrega d'un contenidor dellums en el camió porta-conteni-dors. El resultat de les lesions vaser molt greu, aquest treballadorencara continua de baixa desprésde dos anys i mig i el seu pronòsticno és clar. Després d'haver sofertaquest greu accident que li deixaràseqüeles per a tota la vida, ara s'had'enfrontar a una mútua de treball(Mútua MC) que es preocupa méspels seus beneficis econòmics queper la salut dels treballadors.

El judici del 3 d'octubre final-ment va ser ajornat perquè lamútua té denunciada no només lacontingència, sinó també l'assigna-ció de la baixa en si per la Segure-tat Social, i va ser passat al dia 16davant el jutjat 28 social de Barce-lona. No és un cas aïllat ni la pri-mera vegada que ens enfrontem ala mútua en els jutjats per la matei-xa problemàtica, és la seva rutinadonar l'alta tots els treballadorsabans del seu total restabliment, noreconèixer els accidents, etc.

L'accident s'hagués pogut evitar.Solament s'havia de donar curs a

l'avaluació de riscos i complir elsterminis de les mesures correctoreson es deia ben clarament que elganxo d'aixecar el contenidor notenia pestell de seguretat. Segons eltècnic i la inspectora que van dur elcas, aquest va ser el motiu princi-pal pel qual l'accident es va pro-duir, però no l'únic. La plataformaon descansava el contenidor es tro-bava en molt mal estat, la qual cosava tenir una rellevància important al'hora de produir-se l'accident. Elvehicle tampoc tenia, a part del

pestell de seguretat del ganxo, sis-tema de seguretat per evitar l'aixe-cament de la cabina del camió.

Dues actes d'infracció greus haestat el resultat d'aquesta actuacióinspectora. La primera per vulne-ració d'un nombre considerable denormes de Prevenció de Riscos, lasegona per la falta de formació deltreballador per al maneig d'aquestvehicle i els seus implements. Fi-nalment, la Inspecció resol l'aplica-ció de recàrrec de prestacions peral treballador del 40%. En un pri-

mer informe del nostre Servei dePrevenció, no es contempla ni tansols la falta de l'esmentat pestell deseguretat, malgrat estar aquesta re-flectida en l'avaluació de riscoscom un tema per resoldre a curttermini.

Solament després de la visita aInspecció de Treball i de dir el tèc-nic del CNCT (Centre Nacional deCondicions de Treball) que lacausa era el pestell, es reconeix elfet i es redacta un nou informe dela investigació de l'accident.

Concentració contra lanegligència empresarial enprevenció a Parcs i Jardins

Sindicat Federal CGT Correos

La Llei obliga al sol·licitant delvot per correu a presentar-se

en persona en l'oficina de correus iidentificar-se mitjançant DNI opassaport originals i cursar un es-crit dirigit a la taula electoral, queensenyarà a l'empleat de Correos,amb les seves dades, perquè com-provi que la persona que presentala sol·licitud del vot per correu ésla mateixa que consta en els docu-ments originals; també s'acceptaque sigui un notari qui realitziaquesta gestió.

A les Eleccions Sindicals a Co-rreos, el mètode utilitzat per saltar-se la Llei, és presentar-se un mem-bre d'un sindicat o d'un partitpolític amb diverses sol·licituds devot per correu en una finestreta deCorreos on treballi una personaamb poca experiència i que desco-neix la legislació o bé on treballaun afiliat o simpatitzant d'aquestaorganització i aquest admet lessol·licituds de vot, sense realitzarcap comprovació.

Els fets denunciats el 4 de maigen el jutjat penal 3 de Mataró es re-munten als dies 27 i 28 de març del

2007. En l'oficina de Correos deMataró, “presumptament” un per-sonatge que anava com a tercer enla candidatura de personal laboralde CCOO a Barcelona, ara ja ésdelegat sindical, (les EleccionsEindicals a Correos són d'àmbitprovincial, no de centre de treball olocalitat) “presumptament” va rea-litzar la petició de vot per correu de30 treballadors: 24 de personal la-boral i 6 de personal funcionari,així que en lloc de fer la petició devotar per correu individualment ca-dascun dels treballadors commarca la Llei, el candidat de

CCOO “presumptament” va realit-zar la de tots, saltant-se tota la le-gislació que regula el vot per co-rreu.

Transcorreguts ja gairebé sismesos dels fets, l'empresa no hanotificat haver pres mesures inter-nes i tracta el tema amb obscuran-tisme. L'única preocupació de Cor-reos és que no surti a la llum el quesucceeix en l'empresa.

Per això la CGT ha decidit acu-dir als jutjats penals i exigir quel'empresa es personi com a part, jaque hauria de ser la primera inte-ressada en aclarir aquest assumpte.

Possible tupinada a les Eleccions Sindicals a Correos

L’ALTRA REALITAT

TrampososMetropolitans deBarcelona(TMB)

Pepe Berlanga

15h. Fag una ullada a l'agenda iem recorda que he d'assistir a

una interessant conferència a lesquatre de la tarda, aquesta vegadatindré sort, el Metro disposa d'unaestació pròxima al lloc de celebra-ció, moure's per la ciutat no ésfàcil.

15.30h. Surto de casa, he deciditcaminar una mica, a escassos mi-nuts podré accedir a la Línia I al'estació de la Sagrera, d'aquestamanera m'evitaré un canvi de tren,estirar les cames és un consellmèdic que diuen allarga la vida.

15.40h. Supero l'entrada que lalínia V té en el cantó del carrer Gar-cilaso. Com que fa bon temps, pre-fereixo accedir a la Línia I descen-dint per l'avinguda Meridiana fins al'entrada que hi ha alguns metresmés a baix. Sota les escales i, sor-presa, se m'ha esgotat la T-10. Emtrobo davant un vestíbul nou moltxic i no veig per cap costat la taqui-lla ni de bon tros la desitjada taqui-llera. Dono voltes i voltes i noméshi ha màquines expenedores de bit-llets. Hi introdueixo un de 50 eurosen l’escletxa, el rebutja.

Creuo la Meridiana i enfrontd'una gasolinera em topo ambl'al·ludida boca d'accés a aquestmón subterrani. Sorpresa, tampochi ha ningú que vengui bitllets. Co-mençament a posar-me nerviós,encara arribaré tarda i la conferèn-cia m'interessa molt.

Torno a intentar aconseguir unatargeta pagant amb un bitllet de 50,de nou, rebuig; serà fals? Surto denou a l'exterior, fa un bochornosocalor i observo altra entrada, pertant em dirigeixo a ella, confio tenirmés sort. Hi ha dues persones, unaasseguda davant una terminal in-formàtica en un despatx darrered'un cristall transparent i una altraque li fa companyia i li dóna con-versa. Em dirigeixo a una d'elles im'informa que les màquines expe-nedores no accepten bitllets de 50euros.

Surto fora i em dirigeixo a unquiosc de premsa per adquirir lamaleïda targeta. Novament rebo ungerro d'aigua freda, no hi ha targe-tes, s'han esgotat i estan esperantque els les subministrin, els meusànims comencen a estar alterats.

16h. N’estic fins als nassos, sivull accedir al Metro hauré de treu-re un bitllet individual, el que enca-rirà el trajecte substancialment, aixíqualsevol és capaç d'aconseguirbons resultats econòmics. Estanobligant-me a escollir entre pagarmés car el trajecte o colar-me, difí-cil decisió?

L'Ajuntament de Barcelona ha estat condemnatpel TSJC per Contractes en Frau de Llei

El Tribunal Suprem de Justícia deCatalunya no ha admès el recursde cassació presentat per l'Insti-tut Municipal de Parcs i Jardinsde Barcelona contra la Sentènciadel propi TSJC que condemnaval'Institut per Contractació enFrau de Llei.

La desestimació del recurspresentat pel gabinet jurídic querepresenta a l'Ajuntament deBarcelona ha representat a l'eraripúblic el pagament de més de60000 ¬ en indemnitzacions peracomiadaments improcedentsals cinc treballadors que van de-nunciar aquestes il·legalitats.

L'estiu de 2004 la direcció del'Institut Municipal de Parcs i Jar-dins de l'Ajuntament de Barcelo-na va realitzar 41 contractacionsd'interinitat per a la substitucióde 41 treballadors/es fixos pelperíode de vacances. Després dela denúncia pública de la SeccióSindical de CGT de la irregulari-tat comesa, cinc treballadors/esvan denunciar a Magistratura deTreball les il·legalitats del con-

tracte que els havien realitzat.Aquests contractes d'interinitates van efectuar en frau de llei,perquè el temps del contracte erasuperior al període de vacancesque substituïen, com diu una deles Sentències del TSJC: És obvi,en aquest sentit, que existeixfrau de llei en aquells casos enels què aquesta causalitat finalis-ta no és compleix, de tal maneraque, sense causa justificada noexisteix un nexe directa entre ladurada del contracte i la finalitatper a la què és va signar.

Aquestes il·legalitats constituï-

xen frau de llei i segons estableixla legislació representa la con-versió del contracte d'interinitaten contracte indefinit, com diuuna altra de les Sentències delTSJC: “és clar que, ens trobemdavant uns contractes temporalssubscrits en frau de llei, que hande presumir-se indefinits. (...) i escondemna l'empresa Institut Mu-nicipal de Parcs i Jardins de Bar-celona a readmetre els recor-rents al seu lloc de treball i en lesmateixes condicions que regirienamb anterioritat a l'acomiada-ment, o ser indemnitzats”.


TREBALL-ECONOMIA

Un treballadoremprenyat

Vicent

Ala feina han no renovat a untreballador, que s’ha empre-

nyat. En primer lloc se sent poc va-lorat perquè, en el fons el que hapassat és resultat d’una decissió ar-bitrària del cap. La llei emparaaquests casos, mentre no sigues in-definit et poden, senzillament, norenovar. Sense cap molèstia més.Quan eres indefinit no és que nopuguen prendre decisions arbitrà-ries: és que les han de pagar. Et cor-respon una indemnització.

Però el treballador, a més de lapreceptiva emprenyamenta amb elcap que l’ha “no-renovat” també hoestà amb els altres empleats, consi-dera que no l’han defensat prou,que haurien d’haver-li qüestionat la“no-renovació”. Els treballadors,davant la situació, han reaccionatmirant a un altre lloc per evitartenir problemes, és clar. Tampoc noés la seua funció defensar els dretsde l’altre.

Una empresa és una organitzacióon el cap o l’empresari actua demanera despòtica sense haver detenir en compte ningú més. No ésuna organització democràtica. Ésuna organització jerarquitzada en laqual qui té treball és perquè gau-deix del vistiplau i confiança d’uncap o empresari. I aquí la relaciódesigual: depens d’altre per menjaramb una relació absolutament des-igual basada en la bona fe de l’em-presari, que no sempre existeix.

Amb aquest tipus de relacions és“normal” que la resta de treballa-dors miressin cap a un altre lloc,perquè volien conservar la confian-ça del seu cap, que és en qui es basaque estiguen allí treballant. I comque és una relació totalment des-igual -no ens enganyem, de domi-nació-, no en poden fer gaire enca-ra que vulguessen. Només uncomitè d’empresa garanteix unamajor situació d’igualtat, de defen-sa dels drets i de possibilitat deplantar cara davant d’una decissióinjusta.

El problema d’aquest pobre “no-renovat” és que s’havia cregut lamentida del capitalisme: si fas bé lateua feina no tindràs cap problema,i que en una empresa tots són unequip de igual a igual.

Trobar-se amb la realitat d’a-questa manera és dur, perquè estàssense feina i al carrer: el que no tincclar és si aprendrà que els seusdrets els ha de defensar d’una altramanera (via sindical) o seguirà as-pirant a “fer bé la feina” i “obtenirla confiança d’un altre empresari”com a única manera de que respec-ten els seus drets i el tinguen encompte.

Però tot sembla indicar que non’ha après la lliçó. Fins a la properaemprenyamenta.

Recurs contra 21acomiadaments a Roca

Col·lectiu Catalunya

Roca Sanitaris SA, fabricantde productes de bany, hapresentat un Expedient de

Regulació d'Ocupació (ERO) tem-poral que afecta 21 treballadors dela seva planta de Gavà, en ple pro-cés d'expansió internacional. Elsafectats per l'ERO temporal, en laseva majoria treballadors ambmolta antiguitat en l'empresa, co-braran el subsidi d'atur i un com-plement assumit per l'empresa, finsa arribar a el 90% del seu salari.

La retallada de plantilla va seracceptada per l'autoritat laboraldesprés de les negociacions entrela Direcció de Roca i els sindicatsUGT i CCOO. Per la seva banda,CGT va presentar un recurs d'alça-da contra l'autorització administra-tiva d'aquest ajustament temporal.

Roca Corporación, que va obte-nir un benefici net de 131,45 mi-lions d'euros en 2006, ha justificataquesta mesura temporal -d'un any,prorrogable a un altre- pel descens

de la producció de griferia en laplanta barcelonina. El grup ha in-vertit en els últims mesos uns 200milions d'euros per a finançar laseva expansió a Europa i Àsia a tra-vés de compres d'empreses en paï-sos com Rússia, Suïssa, Malàsia,Croàcia i Romania. Després de lesúltimes compres d'empreses enl'estranger, Roca Corporación haanat traslladant part de les produc-cions de menor valor afegit a paï-

sos amb una mà d'obra més barataque a Espanya. Les últimes inver-sions s'han dirigit a reforçar la sevapresència en mercats com el rus onposseïx ja les marques Santek,Jika, Laufen i Roca. També vacomprar recentment, per 90 mi-lions d'euros, la companyia suïssade jocs d’aixetes Similor Holding.Les seves mirades les té posades enmercats com Xina, Malàsia, Índia,Marroc o Singapur.

El temor dels sindicats i de l'a-juntament és que aquesta expansióinternacional pugui ser el preludid'una disminució de la producció aGavà. Roca Corporación contaamb societats en 27 països, entreells Alemanya, Austràlia, Xina,Brasil, Rússia, Grècia, Malàsia,Índia, Polònia, Marroc, Singapur iEstats Units, i és una de les gransmultinacionals espanyoles ambuna facturació de 1.634,56 milionsd'euros en l'últim exercici i unsfons propis de 1.263,52 milions.

Cal remarcar que la CGT japorta mesos protestant per la políti-ca de destrucció d'ocupació porta-da a terme per Roca i per a donarsuport als companys acomiadats i ala resta de membres de la SeccióSindical de CGT. En aquest sentitel 25 de juliol la Federació Comar-cal Baix Llobregat de CGT va feruna concentració enfront de lesportes de l'empresa.

Web Secció Sindical CGT

Roca: http://www.cgt-roca.com

Secció Sindical CGT TransportsMunicipals de Barcelona

Una empresa de màrqueting,Clear Channel, va ser escolli-

da per l’Ajuntament de Barcelona,per gestionar el servei de transportpúblic de les bicicletes “Bicing”, iClear Channel ha subcontractatuna empresa, Delfin Group, quesegons el seu web, es dedica almàrqueting promocional sense capmenció al transport, que és l’activi-tat que es realitza amb el servei de“Bicing”.

La CGT no entèn com és quel’Ajuntament permet que quiguanya la gestió del servei puguisubcontractar el servei a una altraempresa, la qual cosa ha suposat

que les condicions laborals i de se-guretat dels treballadors no respec-tin la llei.

S’està incomplint la normativade Prevenció de Riscos Laborals,no els donen botes i guants de pro-tecció, se’ls entrega un sol unifor-me que compleix la legislació i l'u-niforme de recanvi no té elssenyals fosforescents de seguretatque marca la normativa, tampoc

tenen vestuaris per canviar-se nifarmacioles als vehicles. Els re-molcs per traslladar les bicicletessón insegurs, les portes s’obren so-vint i involuntàriament cauen lesbicicletes al carrer i poden produiraccidents de trànsit. Es fan servirfurgonetes amb intermitents, fars iretrovisors trencats, incomplint elcodi de circulació.

Se’ls aplica el Conveni de publi-citat, per poder aplicar salaris mésbaixos, quan la seva activitat estàclarament relacionada amb eltransport. I quan els treballadorshan començat a voler regularitzarlescondicions de treball, l’empresasubcontractada per la contracta del’Ajuntament de Barcelona ha pro-cedit a acomiadar 13 treballadors,

set d’ells sense contracte laboral.Des de la CGT es pensa que l’A-

juntament és responsable de per-metre aquesta situació d’irregulari-tat i no es pot rentar les mans. Lafórmula de subcontractar la sub-contractació fomenta la precaritza-ció, no pot ser el model que apliquiun Ajuntament que es diu d’esque-rres.

La Confederacio General delTreball exigeix que l’Ajuntamentcompleixi els seus propis acordsdels Plens municipals respecte alfet que no pot haver-hi subcontrac-tes d’una contracta. I en aquest casexigeixen que l’Ajuntament es facicàrrec del servei totalment i retiri lasubcontractació de la subcontractade 10 anys.

El ‘Bicing’ acomiada 13 treballadors, set d’ells sense contracte

CGT Balears ()

Els treballadors de Remolcano-sa (empresa privada que ex-

plota en règim de monopoli la con-cessió dels remolcadors del Port dePalma) duen més de tres mesos envaga.

L'empresa, que ha comptat ambtots els suports de les administra-cions autonòmiques (AutoritatPortuària) i estatals (Capitania Ma-rítima i, sobretot, Delegació delGovern) no ha pogut derrotar elstreballadors en tot aquest temps. Ibé que ho ha intentat, per tots elsmitjans: dues sancions de tresmesos de feina i sou per a tots els

qui s'han sumat a la vaga, amena-ces i extorsions, introduccióil·legal d'un vaixell esquirol, etc.

I la darrera mesura repressiva,amb seguretat esperonada pel regaldel delegat del Govern, senyor So-cias, amb el segon decret de "ser-veis mínims" (on li donava tot elque l'empresa li demanava, faltariamés, i anul·lant "de facto" el dretde vaga), ha estat les cartes d'aco-miadament a dos mecànics, per unsupòsit d'incompliment dels ser-veis mínims a un buc que -hotenim documentat- no duia la cà-rrega "protegida" pel decret de So-cias. Cosa sorprenent, perquè quiha de vigilar el compliment d'a-

quests serveis "mínims" és, preci-sament, Delegació del Govern, quefins ara no s'ha pronunciat al res-pecte. Tot fa pensar que Remolca-nosa, que sembla és qui comanda al'edifici del carrer Constitució, esveu tan en el seu paper, que passadels intermediaris.

Aquests acomiadaments sónmanifestament il·legals, segons lajurisprudència del mateix TribunalSuprem, i així ho es demostraràamb les mesures legals que s'hanposat en marxa. Pretenen, d'unamanera clara i llampant, substituirtreballadors en vaga, per carregar-se aquest dret fonamental. Aquestaés la intenció, beneïda en aquest

cas per Capitania Marítima dePalma, que ha autoritzat l'enrola-ment de dos esquirols, per substi-tuir els acomiadats. Presumpta-ment, s'està davant d'una actuaciódelictiva per part de Remolcanosa,de la qual podrien ser còmplicesles administracions que li donensuport.

Però les qüestions jurídiques nohaurien de tapar les greus respon-sabilitats per aquest gravíssim ataca les llibertats i als drets dels treba-lladors. Perquè qui ha disparat haestat Remolcanosa, però qui li hasubministrat la munició ha estatSocías. Des de la CGT s’ha fetuna crida a la solidaritat.

Repressió a Remolcanosa: dos treballadors en vaga són acomiadats

QUI PAGA MANA

Carta pel malestar per la manca de descansos en els conductors d’Autobusos de TMB

Secció Sindical dCGT Autobusosde TMB

E l 15 d’octubre de 2007, la sec-ció sindical de la CGT d’Auto-

busos de TMB vam entregar a l’Al-calde de Barcelona, a tots el partitspolítics municipals i a la Federaciód’Associacions de Veïns i Veïnes deBarcelona una carta on expressa-vem el malestar de la plantilla deconductors d’Autobusos de TMBper la manca de descansos.

Aquesta carta explicavaque:

“La manca de descansos, afegida al’elevat numero d’hores treballadesa l’any (1690 hores efectives, 83hores de presencia mínimes, 80hores extres obligatòries, 7 dies de

feina en festes oficials, temps partit,etc.), dona com a resultat una sèriede conseqüències que afecten tantels treballadors o treballadores,com el ciutadà que hem de trans-portar.

A tall d’exemple, un conductorcomença a la cotxera de Triangle ales 6:29 de la matinada, condueix

fins a les 10:40 i el relleva un com-pany al C/ St.Antoni Mª Claret ambRoger de Flor, després està fins ales 12:24 al carrer per agafar aaquesta hora un altre autobús al C/Indústria amb Nàpols i conduir finsa les 15:59 on torna ha ser rellevatdefinitivament a Pl Congrés.

Tenint en compte que pot trigaruna mitja d’una hora per anar i unahora per tornar de la feina, aquestcompany o companya ha destinat11h30m a la feina i ha començat iacabat la seva feina en 4 punts dife-rents. Multipliqui les hores de tre-ball per sis dies a la setmana i en-tendrà la raó per la qual elsconductors necessitem més descan-sos.”

A més, la carta entregada remar-cava 4 problemàtiques que es deri-ven de la manca de descansos:

“1. Una concil·liciació de vida fa-miliar i laboral molt difícil de dur aterme.

2. Un alt nivell de tensió entre elsconductors i conductores que ha fet disparar totes les alarmes pel nivelld’agressions que patim com acol·lectiu.

3. Una pressió molt forta per lamanera organitzativa dels serveisdiaris a realitzar pels conductors su-plents.

4. L’alt nivell de baixes per qües-tions psicològiques (depressió, an-sietat, etc.).”

Des de la Secció Sindical de laConfederació General del Treballd’Autobusos de TMB, el sindicatmés votat en aquesta empresa,volem remarcar que hem aportat ala direcció de l’empresa, tant durant

la negociació de conveni com des-prés d’ella, alternatives i milloresen el sistema de descansos per trac-tar de millorar la qualitat de vidadels treballadors i del propi serveique oferim a la gent de la ciutat deBarcelona.

Per últim la carta informava a to-thom que: “durant el mes d’octubreels treballadors d’Autobusos deTMB, junt a la CGT, portem aterme una campanya de sensibilit-zació pública per mostrar la proble-màtica que patim i que volem solu-cionar.

Al novembre, una Assemblea deconductors d’Autobusos de TMBdecidirà, segons el canals de diàlegque s’hagin obert durant aquestmes, si s’han de prendre mesuresmés fortes per tal de fer escoltar lanostra veu.”

10 Catalunya. Novembre de 2007

TREBALL-ECONOMIA

Secció Sindical CGT AutobusosTMB

Han arribat a la CGT docu-ments que demostren elque molts sospitaven i la

Direcció de Transports Municipalsde Barcelona sempre ha ocultat: elsou abusiu que tenen els alts direc-tius de TMB i les pensions milionà-ries que cobren quan es jubilen.Gràcies a aquesta informació avuise sap amb certesa les Bases regula-dores i les pensions dels alts càrrecsde TMB, el que permet treure a lallum i denunciar aquest nou escàn-dol, amb la intenció que s'acabinaquests abusos.

Fa anys que els gestors de TMBvan decidir assegurar-se un bon soui una millor jubilació, i per a aixòvan idear una elaborada estratègiaque es va iniciar el dia que van co-mençar a parlar als treballadors deTMB de la necessitat de crear plansde pensions al Metro i a TB. JuanMurcia González, director de Re-cursos Humans de TMB, va ser elresponsable de crear els plans dife-renciats a Metro i Autobusos i vaser un dels primers alts directiusque es “va nodrir” dels seus resul-tats. Després d'ell s'han anat jubi-lant altres alts càrrecs utilitzant lamateixa estratègia: pertànyer a lesdues plantilles i als dos plans depensions, aconseguint amb això elsmateixos dividends, que són com-parables als antics contractes blin-dats prohibits per la Generalitat enles empreses públiques. Entreaquests directius n'hi trobem dosque han accedit a la jubilació últi-mament: el director de finances deTMB i el director de la xarxa d'au-tobusos. Francisco Bellver, fins a la

data de la seva jubilació direc-tor de finances de TMB, em-pleat 10.679 d'Autobusos i4.178 del Metro, va ser el res-ponsable d'integrar els plansde pensions de Metro i Auto-busos a “la Caixa”, malgrat noser l'oferta d'aquesta entitatd'estalvi la millor que es vapresentar. Aquest alt càrrec,que increïblement apareixamb la categoria de conductornivell 6 “en els papers” de laComissió de control, té unabase reguladora anual (ingres-sos) de 72.114 euros als qualscal sumar-hi un 15% més perbeneficis i complements va-riables. Només amb autobu-sos, el seu mega-sou anual haestat d'uns 82.985 eurosanuals (13.807.542 PTA) i elcapital que ha cobrat o pot co-brar del Pla de pensions de TBascendeix a 522.142 euros.Perla seva banda, Josep Mª Sato-rres ha ocupat el lloc de direc-tor de la xarxa d'autobusosamb els números 10.795 a TBi el 5.118 al Metro. Satorres ha estatel gran censor dels conveniscol·lectius de TB. Sempre argu-mentant que no hi havia més dinersper a la negociació, va saber teixiruna xarxa d'amistats i interessos po-lítics i sindicals que li han estat demolta utilitat per a aconseguir elsseus objectius. També apareix en“els papers” del pla de pensionsamb la categoria de conductor ni-vell 6 amb una base reguladora de64.603 euros que, si li sumem el15% de beneficis, arriba aproxima-dament a un sou escandalós de74.293 euros (12.361.390 PTA), alqual naturalment cal sumar-li el que

tingui al Metro. D'altra banda, hi hael capital que ha cobrat o pot cobrardel pla de pensions de TB, que enaquest cas ascendeix a 386.997euros. A aquestes quantitats, que aAutobusos han fet efectiva deforma mixta (50% capital i 50%renda) cal sumar-hi les què tambétenen en el Pla de Pensions delMetro. Encara no es disposa detotes les dades del Metro però tot faindicar que són similars a les quèhan obtingut del pla de pensionsd'autobusos. De moment, només sesap que també han triat per a fer-lesefectives la forma mixta.Directius d'Autobusos

Baixant en el rànquing del'empresa hi ha els directius deNivell 17 que només consten aTB i, per tant, el seu sou i laseva pensió només els arribad'autobusos, el que no signifi-ca que “es quedin descalços”.D'aquest grup també ha arribatinformació, en concret, la del'últim directiu que es va jubi-lar el passat 6 de setembre.Semblaria que aquest directiusigui el que mes cobra, peròno és així, ja que al seu nivellno li correspon estar en la nò-mina de les dues empreses deTMB i per tant s'ha hagut de“conformar” amb un sou únicd'autobusos de 88.193 eurosque amb el 15% de rigor esqueda en uns 101.422 euors desou brut anual, a més d'un ca-pital pensionable de 552.145euros.

Per a la CGT és del totcensurable, i per això es de-nuncia públicament que els di-rectius d'una entitat públicacom és TMB, utilitzant estra-

tegies de dubtosa legalitat, s'omplinles butxaques amb els diners pú-blics que arriben a TMB a través deContractes Programa finançats perl'Administració. És censurable queels directius de TMB, responsablesde les condicions econòmiques i la-borables que tenen els empleatsd'autobusos, es posin ells mateixossous i pensions milionàries que nohan generat.

Algunes dades:

-Els directius no generen els capi-tals que cobren. Prenent com aexemple el cas de Bellver, es veu

que si aquest directiu va ingressaren el pla (li paga l'empresa) l'anypassat un 4.25% dels 72.114 eurosde la seva Base reguladora, que són3.065 euros, i multiplicant aquestaquantitat els 24 anys d'antiguitatque tenia en TB, sense tenir encompte que evidentment aquestaquantitat ha estat menor els anysanteriors, surten 73.560 euros in-gressats enfront dels 522.142 euroscobrats. Si no fos pels ingressos del'administració, TMB hauria dedestinar els ingressos que té pertransportar mig milió de passatgersnomés per a pagar la pensió d'un di-rectiu.

La Comissió de Control del Plade Pensions podria impedir la capi-talització en renda única o mixta(renda i capital) de les pensionsdels directius, tenint en compte elredactat de l'Article 30 1.6 del Re-glament del pla de pensions de TBque diu:

"La revisió de la renda a paga-ment únic de capital, o a formamixta de renda i pagament únic decapital, s'efectuarà conforme als se-güents criteris: 1) La capitalitzacióde la renda requerirà l'acord motivatde la Comissió de Control prèviasol·licitud del Beneficiari, quehaurà de cursar-la en el termini d'unmes des de la data del seu reconei-xement. Aquesta decisió serà irre-vocable. 2) La capitalització de larenda haurà d'impedir, en termestècnics-actuarials, la generació desituacions d'antiselecció en elcol·lectiu de beneficiaris, així compèrdues financeres derivades de ladesinversió d'actius, a la fi delsquals s'aplicarà la Base tècnica vi-gent a cada moment per a aquestssupòsits”.

Sous abusius i pensions milionàriesper als alts càrrecs de TMB


TREBALL-ECONOMIA

Vaga en elsector deltelemàrquetingel 18 d'octubre

Coordinadora TelemàrquetingCGT

La CGT va convocar aturades eldia 18 d'octubre en el sector

del telemàrqueting. Aquestes atura-des venien provocades per la situa-ció d'estancament en la qual estroba la negociació del quart Con-veni del sector. Aquest sector, ambuns 60.0000 treballadors a l'Estatespanyol i que atén anualment mésde 700 milions de trucades de tottipus de serveis, des dels bàsicscom emergències, passant per lallum, el gas, la banca, telefònica oles telecomunicacions, no deixa decréixer, segons dades de la pròpiaorganització empresarial ACCE,publicats en el seu últim estudi delsector de data febrer de 2007, queconstata que la facturació ha cres-cut un 24,3% sobre el període ante-rior, arribant als 1.255 milions iamb beneficis de diversos milionsd'euros per empresa.

La vaga va consistir en aturadesde dues hores, abastant tots elstorns de treball: des de les 0 a les 2hores; des de les 11 a les 13 hores, ides de les 17 a les 19 hores. Durantles aturades es van realitzar assem-blees de treballadors i treballaodresamb la finalitat que aquests cone-guessin els continguts íntegres deles propostes existents en la nego-ciació del Conveni, així com perdeterminar futures mobilitzacions.

Coordinadora de Tècnicsi Auxiliars d'Infermeria

Federació d'Ensenyament CGTCatalunya

Malgrat la versió oficial delDepartament d’Educació

que el curs 2007-2008 ha comen-çat amb normalitat i amb més in-versions en professorat i centres imés projectes de millora de la qua-litat, des de la CGT oposem aques-tes altres realitats de l’inici de curs:

-L’educació més cara de l’Estat,la tornada a un centre públic supo-sa uns 630 euros per alumne i1.480 euros en un centre privat(...).

-L’augment de barracots esco-lars (un 10% més, 802 en total) alscentres públics, la qual cosa de-mostra que el Departament no tévoluntat o és incapaç de fer front al’augment de demanda escolar pú-blica.

-En molts centres públiques, lesràtios alumnes/professors a l’aulase superen ja al setembre, sensedesdoblar els grups d’alumnes i in-complint el que estableix la LOE.Al llarg del curs aquest excés d’a-

lumnes a l’aula s’incrementarà perl’arribada de nouvinguts. Aquestacircumstància repercuteix negati-vament en l’atenció als i a lesalumnes.

-L’ampliació de la sisena horaals centres públics de localitatsentre 5.000 i 10.000 habitants, tot ila negativa experiència del curspassat (problemes en la coberturade substitucions, dificultats d’a-daptació de professorat de secun-dària nomenat a primària, pèrduade temps i espais per a la coordina-ció pedagògica i l’atenció a la di-versitat…) Una decisió populista ielectoralista que torna a passar persobre dels criteris i les necessitatspedagògiques.

-L’empitjorament de les condi-cions de treball del professorat in-terí: augment de la mobilitat geo-gràfica pels acollits al pacted’estabilitat que passen de podertreballar en quatre comarques atotes les de Tarragona, Lleida i Gi-rona o dos Serveis Territorials enBarcelona; increment de la mobili-

tat funcional atès que molts profes-sors de secundària es veure obli-gats per les circumstàncies a fersubstitucions a primària… com aconseqüència de l’acord de 26 dejuny entre el Departament i US-TECSTEs, CCOO, ASPEPC-SPSi UGT.

-L’incompliment de l’augmentde plantilles necessari en els centrepúblics de Formació Permanentd‘Adults (de 300 n’han donat 105).

-La vulneració de les normes dematriculació per part de la privadaconcertada (selecció alumnat, co-brament quotes, no reserva de pla-ces...) i el fracàs o inutilitat efectivade les oficines úniques i de les co-missions de matriculació.

-L’increment de les subvencionsa la privada concertada (aquestcurs es destinaran: 5 milions d’eu-ros per a subvencions d’activitatscomplementàries per l’alumnatamb necessitats educatives especí-fiques, 5 milions i mig per a sub-vencions de despeses de personalde menjador, esbarjo i transports

en educació especial, 1 milió i migper al suport a l’acollida i a l’apre-nentatge del català i 9,6 milionsper a l’escolarització d’infants de 0a 3 anys).

-Els centres públics assumeixenel gruix de l’escolarització de l’a-lumnat immigrant (82 %)mentre elDepartament permet i justifica lespràctiques selectives xenòfobes dela privada concertada.

-El procés d’externalització iprivatització de serveis relacionatsamb l’entorn educatiu i el diversosplans (d’entorn, de millora...) Undels exemples més evidents és latasca de l’IMEB de l’Ajuntamentde Barcelona amb els centres pú-blics de la ciutat, fins i tot amb lacontractació a través d’ETT.

-La utilització arbitrària i massi-va de comissions de serveis sensecap tipus de control ni lligam ambles necessitats pedagògiques delscentres.

-La manca de previsió per a lacobertura de places, substitucions imitges jornades...

Federació Sanitat CGTCatalunya

Després de molts anys delluita i sol·licitud de reco-neixement de drets, els

tècnics superiors i auxiliars d'infer-meria segueixen sent un delscol·lectius més discriminats dintredel Sistema Nacional de Salut.Malgrat les mobilitzacions prota-gonitzades per diferents associa-cions i sindicats majoritaris (UGT,CCOO), els tècnics i auxiliars hemavançat

poc o gens a causa de la nula vo-luntat de les administracions i lafalta de compromís d'aquests sindi-cats que es deuen al govern de torni que han frenat les mobilitzacionsamb l'única missió de desmoralit-zar-nos i desmobilitzar als treballa-dors.

La CGT vol mostrar la mésenèrgica repulsa a la falta de criterii equiparació amb els professionalssanitaris europeus de les mateixescategories, i considera que l'únicaforma de donar un tomb a aquestasituació és que tant els tècnics comels auxiliars siguin els propis pro-tagonistes de decidir i encarrilar lesnostres pròpies reivindicacions.Per això, la Federació de Sanitat dela CGT (FESAN-CGT) ha cons-truït una Coordinadora de Tècnics iAuxiliars d'Infermeria que seranels encarregats d'organitzar, decidiri negociar amb l'administració l'ob-jectiu de millorar les condicionssocials, laborals així com oferir

una millor qualitat assistencial.L'objectiu d'aquesta coordinadoraés que independentment dels co-lors polítics i sindicals siguin elstreballadors els qui lluitin pels nos-tres objectius.

Davant la paralització de les di-ferents propostes presentades peraquests col·lectius, la CGT demanaque es prenguin en consideració,pel bé de la sanitat pública i priva-

da, les següents reivindicacions:

Pels Tècnics Superiors Sanitaris:

- Eliminació del catàleg de titula-cions de formació professional re-ferents als tècnics superiors sanita-ris.- Actualització dels estudis reglatsdels tècnics sanitaris superiors si-tuant-los en els 180-240 ECTS i enel nivell 4 de qualificació.

- Revisió del circuit formatiu i lesunitats de competències dels TSSper a millorar la qualitat i la presta-ció sanitària de la ciutadania.- Aplicar immediatament els grupsprofessionals de l'article 76 de l'Es-tatut Bàsic de l'Empleat Públic,sense períodes transitoris ni data decaducitat, disposició transitòria ter-cera.- Modificació de la Llei d'Ordena-ció de les Professions Sanitàries(LOPS) per a integrar als TSS comprofessió sanitària.- Derogació del publicat en el BOEen relació a les qualificacions ni-vell 3 de les diverses especialitatstècniques superiors sanitàries.- Impedir la publicació dels reialsdecrets del MEC en relació a lesespecialitats publicades en el BOEamb el nivell 3 de qualificació.- Impedir que l'Institut de les Qua-lificacions (INCUAL) i el ConsellGeneral de la Formació Professio-nal (CGFP) acordin el nivell 3 dequalificació per a l'especialitat d'I-matge per al Diagnòstic.

Pels Auxiliars d'Infermeria:

- Manteniment de la qualificacióaprovada de tècnic en Cures Auxi-liars d'Infermeria i Geriatria.- Actualització dels estudis situant-los en grau superior de la formacióprofessional.- Elevar la qualificació professio-nal al nivell 3.

Més informació:

http://www.fesancgt.org

http://www.nofijos.org

OPINIÓ: No ens prengui el pèl, Sr. conseller d'Educació

María Doloresens ha deixat…però continuaentre nosaltres

Sindicat d’Activitats Diverses deBarcelona

El passat dimarts 9 d’octubre,als 64 anys, María Dolores Ca-

rrasco, del Sindicat d’Activitats Di-verses de Barcelona ens va deixarper sempre. Se n’ha anat però noens ha deixat perquè continua pre-sent en el record i l’estimació delsseus fills, familiars i amics.

Des de molt jove va tirar enda-vant la seva família avantposant elbenestar de qui l’envoltava al propi,guanyant mil batalles a la vida;finsque el càncer va decidir empor-tar-se-la. Una persona així, en rea-litat, no mor, perquè perviu en l’e-xemple i l’amor que ha deixatl’estela de la seva vida entre els al-tres.

Por això, el millor homenatgeque li podem fer és seguir el seuexemple i tenir-la en el record delque és una persona honrada, treba-lladora i lluitadora. Que la terra etsigui lleu, companya.

12 Catalunya. Novembre de 2007

TREBALL-ECONOMIA

Justícia i Pau i Observatori delDeute en la Globalització

El Centre d'Estudis per a la PauJ.M. Delàs vinculat a Justícia i

Pau, i l'Observatori del Deute en laGlobalització, estem portant aterme una campanya sota la deno-minació de BBVA sense armes,sense inversions sospitoses i senseinversions contaminants.

Els innombrables conflictes ar-mats existents, les injustes guerresperpetrades a l’Afganistan i l'Iraq,la conculcació dels drets humansemparada sota l'excusa de la perse-cució del terrorisme internacional,així com la creixent devastació delsrecursos naturals no renovables,acompanyats de contaminació am-

biental i pèrdua de la biodiversitat,ens va decidir a promoure una cam-panya de sensibilització i denúnciade les entitats financeres que parti-cipen en indústries militars o quealteren greument la vida de comu-nitats i pobles, mitjançant l'exigèn-cia d'un autèntic respecte dels dretshumans i del medi ambient, per lesentitats bancàries en general i laCorporació BBVA en particular.

Atès que el BBVA inverteix demanera directa i indirecta en diver-ses empreses que produeixen arma-ment i contaminen, els promotorsde la campanya volem crear unaopinió pública que afavoreixi uncanvi d'actitud de les entitats finan-ceres i la Corporació BBVA en par-ticular, integrant controls efectius

en el compliment dels drets humansi estudis d'impacte ambiental i so-cial a totes les operacions que fi-nancien, i en tots els negocis en elsquals participen com accionistes, jasigui de forma directa o indirecta i,en conseqüència, cancel·li les sevesinversions en les empreses fabrica-

dores d'armament relacionades ianul·li el finançament d'empresesaltament contaminants.

Per què el BBVA?

Una pràctica comuna de tot el siste-ma financer és la irresponsabilitat

social corporativa. A l'Estat espan-yol les pràctiques irresponsablesestan, lamentablement, molt estesesentre la patronal i lluny de portar aterme una política de Responsabili-tat Social Corporativa, actuen con-tra el medi ambient, erosionengreument la vida de comunitats ipobles en altres territoris, o afavo-reixen mitjançant produccions per-verses, com les armes, conflictes iguerres en diversos punts del plane-ta. La corporació financera BBVAno és un entitat aliena a aquestespràctiques

En la pàgina web de la campanyawww.bbvasensearmes.org podeullegir l'Informe-Manifest, accedirinformes i noticies sobre el tema,tenir més informació, etc.

Per més informació: [email protected]. Web de la campan-ya: www.bbvasensearmes.org

Centre d’Estudis per la Pau J.M.Delàs-Justícia i Pau

H an estat presentats alCongrés de Diputats elprojecte de Pressupostos

de l'Estat espanyol per al pròximany 2008. D’aquest pressupost,cada any en fem una anàlisi de ladespesa militar real, de la qualpresentem els principals indica-dors:

Principals Indicadorsdespesa militar 2008

La despesa militar per dia serà51,85 milions d’euros i la despesaper habitant i any: 422 euros.

Ls inversions militars totals re-presenten el 16,71 per cent deltotal d’inversions de l’Estat , elque suposa 4.080 milions d’euros.

L’increment de les inversionsrespecte a l’any 2007 és del27,7%.

La R+D militar total suposa1.664,24 milions d’euros i la des-pesa militar respecte del ProdcteInterior Brut del 2008, l’1,69%

L’increment de despesa militarrespecte a l’any 2007 és d’un5,38 pr cent.

La R+D militar respecte a laR+D civil, un 21,67 per cent.

I la despesa militar respecte alpressupost total, un 5,42 per cent.

Les inversions militars

Les inversions militars represen-ten el 16,71% del total de les In-versions de l’Estat Central inclo-ses totes les inversions de lesComunitats Autònomes. Arribema aquesta conclusió després desumar les inversions del Ministeride Defensa i els seus OrganismesAutònoms, més la R+D del Mi-nisteri d'Indústria destinada a pro-veir ajudes a les indústries militarsper desenvolupar nous enginysmilitars, aleshores el total d'inver-sions militars resultant és de 4.080milions d’euros, una xifra que

considerem desorbitada si es té encompte la necessitat de modernit-zar les deficients infraestructuresdel país.

Si s'observa la Taula 1 (a baix al’esquerra), es pot apreciar com,l’any 2008 la inversió militar res-pecte a l’any 2007 augmenta un27,7%. Un increment que es desti-narà, en la seva major part a l’ad-quisició de nous armaments.

La R+D militar també s’incre-menta respecte a l’any anterior un4,91% i si percentualment respec-te al total de l’Estat dedicat a R+Ddisminueix, això es degut a l’in-crement de la R+D civil.

Però malgrat això encara és un21,67 per cent del total de la R+Dcivil.

La despesa militar de l’Estatespanyol per a l’any 2008

Campanya BBVA sense armes

La Despesa Militar inicial espanyola(anys 2007-2008)(en milions d’euros corrents)

Conceptes Any 2007 Any 2008

Ministeri de Defensa 8.052,76 8.492,61 Organismes Autònoms del Ministeri de Defensa 1.282,19 1.334,63 Centre Nacional d’Intel·ligència 241,57 264,71 Total Defensa 9.576,52 10.091,95

Classes passives militars 3.102,21 3.184,35 ISFAS (Altres Ministeris) 563,62 565,60 Guàrdia Civil (Ministeri d’Interior) (1) 2.657,51 2.909,88(1) R+D militar (Ministeri d’Indústria) 1.225,06 1.308,57 OTAN i UEO (Ministeri d’Afers Exteriors) 7,79 7,80 Total Defensa criteri OTAN 17.132.71 18.068,15

Interessos del Deute Públic 844,52 858,68

TOTAL DESPESA MILITAR 17.977,23 18.926,83

Taula 1. Inversions Militars/Estat Central+Comunitats Autònomes(en milions d’euros corrents)

Any Inversions R+D militar Inversió Militar Inversió Estat % InversióDefensa (1) Ministeri Indústria total i CC.AA. Militar/Estat

2007 1.970,42 1.225,06 3.195,48 21.849,50 14,62 2008 2.771,51 1.308,57 4.080,08 24.404,60 16,71

(1) Les inversions inclouen el R+D del Ministeri de Defensa

Pel que fa a la R+D Militar 2007-2008 (en milions d’euros corrents), elMinisteri de Defensa (Investigació iEstudis Forces Armades) tenia el2007, 361,04 i en tindrà 355,67 el2008, mentre que el Ministeri de In-dústria en tenia 1.225,06 al 2007 i1.308,57 al 2008.

La despesa militar del’any 2008

L'anàlisi que realitzem cada any de ladespesa militar s'ajusta als criteris queproposa la Aliança Atlàntica i assu-mits per Stockholm InternationalPeace Research Institute (SIPRI) d'in-cloure aquelles partides militars quees troben repartides per altres ministe-ris, però que són inequívocament mi-litars. Aquest mateix organisme as-senyala que les classes passivesmilitars, els militars que han passat ala reserva o són pensionistes; la R+Dmilitar; i els cossos paramilitars, comara la nostra Guàrdia Civil, pel seu ca-ràcter militar, avui a càrrec del Minis-

teri de l'Interior i que s’han de comp-tabilitzar com a despesa militar.

Nosaltres, a més, afegim la partproporcional dels interessos de l'en-deutament de l'Estat respecte a Defen-sa. Això es justifica precisament per laimportància de les inversions militars,doncs si l’Estat s’endeuta per poderrealitzar-les, resulta just que la partproporcional dels interessos del deutes’apliquin a la despesa militar.

Més informació: http://www.jus-

ticiaipau.org/centredelas/

(1) El pressupost de la Guàrdia Civil i

la Policia Nacional s’han unificat, la

quantitat ressenyada respon a l'incre-

ment previst per al 2008.

Mentre moltes de les necessitats so-

cials del país no estan resoltes i les

demandes d’augmentar la despesa di-

rigida a posar-hi remei no són ateses,

l’Estat espanyol continua dedicant

una part important del seu pressupost

a una despesa de dubtosa eficiència i

de nul benefici social.



Tema del mes

Pep Juárez, des de les IllesBalears, 9 d’octubre de 2007

Avui fa trenta anys, el 9 d’octubre de1977, els carrers de València erenplens de gom a gom. Va ser un diapletòric i especial. El final de la dicta-dura havia coincidit amb el sentimentalliberador d’un poble, el valencià, i el9 d’octubre, commemoració de l’en-trada del rei Jaume I a la ciutat, l’any1238, va ser la data triada per les for-ces polítiques i socials progressistes,dins un ampli ventall, per convocaruna manifestació unitària, en deman-da de llibertat, amnistia i autogovern.Va ser l’eclosió democràtica més im-portant des de la II República, amb elrespecte, la fidelitat i fins i tot la vene-ració que per la República mantin-gueren els valencians, durant la llar-ga nit de la dictadura.

Les setmanes i els dies previs a lamanifestació van ser d’una enormeexpectació. Als pobles, als barris, alscentres de treball, a la Universitat ials centres educatius, als mercats,als transports públics, als bars, acada casa... tothom parlava de lamanifestació convocada aquell diu-menge d’octubre.

La militància d’esquerres va ferfeina, i de valent, per convocar aque-lla mobilització. Estaven ben entre-nats de la recent campanya electoralde juny d’aquell any. Als dies previscorrien rumors i amenaces d’atemp-tats d’extrema dreta, i això al PaísValencià mai no ha estat una broma,atesa la impunitat amb què s’ha des-envolupat el terrorisme feixista, enterres valencianes, des de la mort deldictador, amb desenes de bombes,morts i ferits. Per desgràcia, enaquesta ocasió també aquestesamenaces es varen concretar, entred’altres agressions, en l’assassinatdel jove militant del Moviment Comu-nista del País Valencià, Miquel Grau,a Alacant, mentre penjava cartellsconvocant a la Manifestació de Va-lència. Però la marxa va transcórrersense incidents, perquè el poble vaplantar cara als assassins de Miquel ia la covardia feixista.

La manifestació recorregué elsaproximadament tres quilòmetres

que separen la plaça de Sant Agustíi la plaça d’Amèrica, junt al llit vell delTúria. Però, quan la capçalera haviarecorregut tot el trajecte, i a la plaçad’Amèrica no hi cabia ja ningú més,es va haver de llegir el manifest, tot ique encara, a l’inici, la plaça de SantAgustí estava plena de gent, sensepoder donar ni un pas. Es va calcularl’assistència de tres quarts de milióde persones en termes reals (aproxi-madament, la població aleshores detota la ciutat). Però, qui era capaç dequantificar un fet con aquell? Ladreta valenciana va tenir una presèn-cia residual entre la multitud. Les es-perances d’alliberament de classeobrera i nacional varen ser els eixostransversals d’aquell esdevenimentque, els qui vàrem tenir la sort de serpresents, mai no oblidarem.

Què ha quedat de tot aquell allaudemocràtic? Per desgràcia, pocacosa. En pocs anys, l’esquerra no vasaber gestionar el capital polític acu-mulat aquell 9 d’octubre i va consen-tir que la dreta manipulés de maneraletal els sentiments diferenciadors dela identitat valenciana. I es va deixarguanyar, a més de la batalla delssímbols, la normalització de la llen-gua (a hores d’ara, el valencià –el ca-talà del País Valencià- està ferit demort) i les aspiracions nacionals i declasse.

Amb posterioritat, la desertitzacióindustrial (amb el PSOE es va tancarla siderúrgia de Sagunt) i la pèrduade drets nacionals, laborals, i demo-cràtics ha estat una sagnia social. Iaixí s’ha arribat a la situació actual,on la dreta més reaccionària estàaferrada com una patellida a les insti-tucions, i els drets nacionals i socialsdels valencians són ofegats pel fol-klorisme i l’especulació. Tots hem tin-gut sempre molt clar allò que “el PaísValencià serà d’esquerres, o noserà”.

Ara, a trenta anys d’aquella mani-festació i a tres-cents de la Batallad’Almansa, estam tots obligats a soli-daritzar-nos amb la gent que platacara, al País Valencià, a la incultura,a la intolerància i al feixisme. Per atots i totes els que lluiten, avui volemrecordar aquell 9 d’octubre.

1977: aquell nou d’octubre a ValènciaValencianismei solidaritat

Antonio Pérez Collado, CGT delPaís Valencià

Davant de la celebració del 9d’octubre de 2007, i si miremel tractament que a esta his-

tòrica data se li dóna des dels dis-tints sectors de la societat valencia-na, se'ns ocorren moltes reflexions.La primera i la més evident és que,per a una gran majoria, es tractad'una festa més que, en anys coml'actual, permet “construir-se” unpont i abandonar la ciutat i els seusaclaparaments, a la recerca de llocsmés tranquils i relaxants; una altracosa és que després, el punt dedestí, sol resultar tan saturat i soro-llós com la nostra amada València.

Una altra postura prou previsibleés la de les nostres autoritats locals iautonòmiques. Per a elles el 9 d’oc-tubre és una festa institucional enquè celebrar com van de bé lescoses i tant que el poble valencià, elsseus drets i la seua cultura, estanavançant davall la seua precisa di-recció. Lògicament s'han de convo-car actes per al realç i lluïment delsorganismes públics i àgapes per asatisfacció de l'organisme privat deles seues senyories; si es jutja pelque els (ens) costa l'aperitiu oficialde tan assenyalada commemoració.El PSOE (també PSPV) intentarànavegar entre dos aigües per a nomolestar la dreta més intransigent enqüestions tan innegociables com elssenyals d'identitat: continuarà lamen-tant la menyspreable programacióde TVV, però es barallarà amb quisiga per a demostrar que “ells” (desdel govern central) posen tant d'inte-rés i tants diners com les administra-cions governades pel PP en esdeve-niments i obres que, com l'AVE,l’"aigua per a tots (els camps degolf)", la Copa Amèrica o el circuit deFórmula I, representen un balafia-ment dels diners públics per a nego-ci i lluïments privats.

Després queden les postures delssectors polítics sense representació

parlamentària. Els més a l'esquerra(però sense passar-se) hauran dedenunciar les agressions constantsque patix la llengua valenciana (quesón certes i denunciables) i la degra-dació galopant del territori a lesmans d'especuladors que no tenenmés pàtria que el seu compte co-rrent. Per la seua banda, els situatsen l'altre extrem (encara que ellsdiuen que no són de dretes, la qualcosa passa és que són els autènticsvalencians) dedicaran esta festa adenunciar que ZP s'oblida sempred'estes terres i a alertar-nos sobre elperill que aguaita més amunt de l'E-bre. Després, el dia 10 i la resta del'any, cada un al seu: els polítics avendre'ns la moto, els empresaris aengreixar al seu compte de resultatsi la gent a intentar arribar a fi de mes,en un esforç inútil per estirar el soutant com li engrandixen la hipoteca.

En tot cas és un bon moment pera recordar alguns dels aspectes méspreocupants de la realitat que vivimen estos temps de pugna entre glo-balització i integrisme (o entre Gua-temala i guatepeor). Per a la CGT-PV, de tradició llibertària ifederalista, el primer per assenyalarseria el nostre respecte i compromísamb la llengua, els costums i lliber-tats de tots els pobles (començantpel propi); però al mateix temps iamb la mateixa força, el nostre su-port al dret de totes les personesque, lliurement o forçosament emi-gren, a establir-se i ser admeses irespectades en el lloc d'acollida.

També ens preocupa la simplifica-ció, si no clara manipulació, del nobleamor a la terra que ens veu nàixer,que suposa identificar amb la culturai la tradició valencianes coses quepoc han de veure o, més greu enca-ra, que són absolutes i aberrantsagressions a eixe sentiment. Reduirel valencianisme a sobrevalorar totaixò d'ací i despreciar això de fora ésd'un provincianisme anacrònic. Ni lanostra cultura es basa exclusivamenten la paella i les falles; ni altres po-

bles deixen de tindre costums i fes-tes de gran interès cultural i humà.

El que hui representa València(país, regne o comunitat) és fruit deltreball i la convivència -no exemptade conflictes- de romans i ibers; d'à-rabs, cristians i jueus; de valencians,aragonesos i catalans; de manxecs iandalusos; de sud-americans, es-laus i africans. Al llarg dels tempsesta ha sigut terra d'acollida per amoltes gents; pels seus ports i ca-mins han arribat influències culturalsi artístiques; nous costums, nous cul-tius. Així és com es formen les socie-tats avançades i tolerants. No podementendre, ni de bon tros compartir,determinades opinions que es vanestenent com un perillós virus, se-gons les quals els immigrants serienels responsables de tots els nostresmals, mentres els empresaris i ban-quers natius (que tanquen empre-ses, pugen les hipoteques, desloca-litzen indústries i es porten elsbeneficis a paradisos fiscals) conti-nuarien sent creditors de distincions iadmiració.

Des de CGT no podem deixard'assenyalar que alguns personat-ges a qui se'ls ompli la boca de “va-lencianitat” són els responsables deles amenaces que amenacen elfutur de quelcom tan entranyable ivaluós per a la nostra història i elnostre patrimoni com l'horta de Va-lència, l'Albufera, El Cabanyal i unllarg nombre d'espais naturals enquè es trama i tramita la construccióde ports esportius i urbanitzacions.Nosaltres, que vivim i treballem enesta terra que és de tots, apostemper una societat plural, lliure, oberta,tolerant, solidària amb aquells queho necessiten i, al mateix temps,capaç de salvaguardar el seu vastpatrimoni humà i cultural, sense queaixò supose blindar-nos contra les ri-ques aportacions que continuaranarribant per damunt de les fronte-res, ni aferrar-nos a tradicions quesuposen discriminació o maltracta-ments per a persones o animals.

Text: Xavi Roijals;fotos: Dídac Salau

Carlos Azagra, dibuixant, nascut a

Morón de la Frontera, criat a Saragossa,

viu des dels setanta primer a Santa Co-

loma i després a Barcelona. Malgrat que

és conegut principalment pels seus per-

sonatges Pedro Pico i Pico Vena publi-

cats a "El Jueves" durant els anys vuitan-

ta i noranta i per la fundació del crític i

satíric Partit de la Gent del Bar (PGB), ha

estat col·laborant al mateix temps amb

els seus dibuixos amb tot un seguit d'or-

ganitzacions i moviments socials, amb

lluites i conflictes d'arreu.

Carlos ens rep a casa seva, mentre

està cuïnant un cocido per la família.

Estem al seu estudi, lloc amb un desor-

dre aparent que guarda com un tresor

tota la història de vint anys de lluites.

-Quan comences a dibuixar?-Començo a dibuixar de petitet, amb elsPicapedra, veient la televisió, i desprésprofessionalment en "Andalán", que eraun periòdic que es feia a Saragossa.Després me’n vaig anar a fer Belles Artsa Barcelona, hi vaig durar un any, ja quedesprés ho vaig deixar. I dibuixar, dibui-xar, el que es diu dibuixar, ja quan vaigentrar al "Diari de Barcelona", a "Libera-ción", i sobretot quan vaig entrar al "Boti-farra", que el feia un col·lectiu de dibui-xants, que feien treball per a barris. Arrand'això vaig contactar amb associacionsde veïns, com la de Prosperitat (Nou Ba-rris). Comences a fer cartells de festamajor, i a poc a poc coneixes gent i fanzi-nes i revistes.

-Com va ser aquesta primera etapa anivell professional?-Doncs interessant, coneixes gent i tal.Però econòmicament un desastre per-què et devien diners de tots costats. El"Diari de Barcelona" va tancar havent-me de pagar diners, "Liberación" igual.Jo vaig estar en les tres èpoques del“Diari de Barcelona”, quan el Santi Vila-nova (que ara va d'ecologista) era direc-tor, em devien moltíssima pasta. També“Makoki” va tancar i em va deixar unmunt de pasta a deure. Els únics quehan complert han estat "La Veu del Car-rer" i "El Jueves".

Que jo no vaig picar la porta de "ElJueves", sinó que em van cridar ells. En

el seu moment em va cridar el director, elGin, jo li anava a oferir un personatgeque tenia, un personatge borratxo, i emvan dir "no, borratxos no, fes punkis". I joi "això què és?, punkis?"

Em va donar una setmana per a ferels personatges. I com que jo en aquellaèpoca vivia a Santa Coloma, vaig baixaral bar 81 i els vaig demanar permís a unparell de xavals que tocaven en un grup(Olor Insoportable, que després serienPisando Fuerte) si no els molestava queels agafés el nom. Em van dir que deputa mare, que cap problema..., doncsvaig crear els personatges amb ells.

El que em dóna més “vidilla” és "ElJueves", perquè les altres coses sónmés variables. Estàs en un lloc, et pa-guen, o no et paguen, és variable. L'èpo-ca que més he cobrat ha estat quan es-tava a "El Jueves", a "La Puta Mili", que

era una revista de "El Jueves", i a "el Pe-riódico de Catalunya" (que fèiem "el pe-queño Pravda deportivo"). Aquesta vaser l'època que més vaig cobrar.

No com ara que ara han fet unes elec-cions a "El Jueves". I tenia dues pàginesi me n'han llevat una. Ara no estic demoda. Ara la joventut ja no està tant perla política i aquestes coses . Està can-viant moltíssim el públic, sobretot el pú-blic jove s'està fent bastant conservador,ja no li interessen tant les lluites, la con-testació... Ara la gent vol "Clara denoche" i coses senzilletes, que no doninmolt treball mental.

-Explica'ns això dels judicis per es-carni a la religió catòlica.-Dos n'he tingut. Un va ser "escarni con-tra la religió catòlica", a Saragossa. I elde Barcelona va ser "Delicte contra la lli-

bertat religiosa". El primer va ser perquè

en la segona pàgina de la portada hi sor-tia la Verge del Pilar en boles, que se liveia una teta. I ens volien ficar quatremesos de presó i onze anys d'inhabilita-ció, dos anys de llibertat condicional...,que al final no els vam complir. I a l'anysegüent va ser a "Botifarra" que també,per un especial que vam fer "EsglésiaSA, un negoci pels segles dels seglesamén". I en aquest judici vam ser ab-solts.

Amb el de Saragossa, quan estàvem perentrar a la presó, que estàvem els set di-buixants (el vuitè s'havia escapolit, esta-va a França), doncs qui ens va salvar lapell va ser el ministre de Justícia de l'è-poca, Fernández Ordoñez (el de la Lleidel divorci), que va trucar per telèfon alscivils perquè no entréssim. Que si no, ha-guéssim entrat. Ja els advocats ens ha-vien avisat que ens féssim a la idea queaquella nit anàvem a dormir "calents",

que era nostra primera nit en la presó. I

ens va salvar Fernández Ordoñez, d'aixòsempre me'n recordaré.

I l'últim judici ha estat fa uns anys perdir-li "mariconazo" a un cap de la Guàr-dia Civil. Em vaig agafar d'advocat aMateo Seguí, vam anar allà cap als jut-jats, em van preguntar si em penedia: "oique es penedeix?","sí, em penedeixo". Iaquí es va quedar.

Muntar un judici per aquestes histò-ries... Això és com això del judici de "ElJueves" aquest d'ara. Per 3.600 eurosmuntar tot aquest sarau que els donaràtota aquesta publicitat més que una altracosa... És que no calia, per 3.600 eurosés que els dóna "El Jueves". Sembla quevulguin una altra cosa.

Jo és que d'aquestes coses en sospi-to molt, sóc molt mal pensat, no me'nrefio. Jo sospito que si ho fan uns mesosabans de les eleccions de març és per-què surtin els de el PP defensant la lli-bertat d'expressió. Aquesta onada així

antimonàrquica dels fatxes... jo sóc repu-

blicà, però Jiménez Losantos contra elrei?, fa mala olor això. Tota aquesta "de-rechona" tan rància, tota aquesta gent...,alguna cosa fa mala olor per aquí.

-Vas desenvolupar els personatgesPedro Pico i Pico Vena durant molttemps, però els vas acabar matant.-Pedro Pico i Pico Vena van ser un reflexdel que van ser els vuitanta, que hi haviauna efervescència, que hi havia el punk,el Kafé Voltaire, molts concerts, moltsfanzines, molts grups. Ja després, durantels noranta, tot això va anar de caiguda, iels personatges van ser això, eren moltde l'època, no són com Mortadelo i File-món que en el millor dels casos et durenmolts anys. Els vaig intentar ressuscitarfa un temps però eren ja com molt vells,contant batalletes i tal. Però bé, aquíestan, amb els seus equívocs i les seveserrades, que jo també m'he equivocatmolt. Ara "El Jueves" en traurà unes figu-

retes dels personatges que es vendran

per la televisió. Ara surten en un fanzinede Saragossa.

-Fa poc has dibuixat un àlbum encol·laboració amb el Pardiñas...

-L'àlbum aquest és més del Pardiñasque meu, són les seves historietes i tal,fins i tot hi ha coses amb les quals noestic d'acord amb ell. Però clar, en serseves... són les seves coses i ell les voliaposar. I jo vaig posar els dibuixets per afer-ho tot plegat una mica més amable.

-Projectes artístics per al futur?-Jo m'animaria ara a fer un àlbum gràficperò sense tant text, que ara la joventutno està tant per la lectura. Que sigui al-guna cosa més meva.

A "El Jueves" jo ja tinc la meva pagine-ta, ja és prou cosa tal i com està el pati,que altra gent no té ni això. Que poderexplicar coses que et vinguin de gust i

que damunt et paguin per això, la veritatés que és un privilegi que mentre emduri, doncs perfecte.

La veritat és que no tinc grans projec-tes, que si fes un cartell, fes una portadad'un disc. Però la veritat és que em cri-den els "desgraciats", els que no tenenni un ral. L'altre dia em van cridar elsd'una multinacional de telefonia mòbil: 5dibuixets a 200 euros per dibuix, 1.000euros, mil euros per una tarda de feina.Aquests són els treballs macos (riu). Aracomenço a cobrar un mínim i ara l'esticintentant cobrar a tothom.

El perill és que em converteixi en el di-buixant oficial de la CGT, quan hi hamolta gent per aquí que dibuixa molt bé.El Manolito Rastamán (tot i que li costauna mica sortir del Baix Llobregat), unaltre que dibuixava al “Rojo y Negro”, etc.Aquesta és la gent a la qual cal donarsuport.

Igual m’hi poso ara i em faig una pàgi-na web. Ara tothom té pàgina webmenys jo. Ara tinc un projecte que no téres a veure amb el món del dibuix, queés sortir de Microsoft, ficar-me seriosa-ment amb la el tema de l’Ubuntu. Tot ique em fa una mica de pal, i no sé a quipreguntar els dubtes que vagin sortint...

-Durant els vuitanta me'n recordod'haver-te vist molt per 9 Barris. Erenels temps del bar Kanasto Volador, deles revistes "La Cabra", "La Oruga" iel "Solo Para Locos"...-Per a mi Nou Barris i sobretot la Prospehan estat molt importants, fins i tot mésimportant que Santa Coloma. Pensa quehi anem sempre a la Festa Major i tení-em molta més relació amb Prosperitatque amb Santa Coloma. De fet ,gent quehan estat expulsats de Santa Colomaquan va arribar la Manuela de Madre,doncs se n'han anat a l'Ateneu Popularde Nou Barris.

De fet aquesta nit haig d'anar per aallà a la Fira d'Entitats. I això que enaquests llocs se sopa fatal, estàs allàamb el plat de plàstic... Però bé, vas aveure la gent, ho fas per la gent.

Parlant parlant, al mig de la conversa,

ens explica històries i històries... de com

en la seva opinió el sindicalisme en ge-

neral i el nostre sindicat hauria d'adap-

tar-se a les noves realitats socials com

els autònoms com ell, cada cop més

nombrosos; de com va conéixer al Rou-

res de Mediapro (la productora que ha

fet la pel·lícula "Salvador" sobre la vida

de Puig Antich) un cop arribat a Barcelo-

na, que en aquella època era trosko i ara

mira-te'l. De tantíssima gent que ha fet

recorreguts vitals semblants, que fins i

tot una vegada els hi va dibuixar una pa-

gineta a tots plegats, etc. En aquestes,

la gravadora se'ns espatlla.

La conversa s'allarga fora de la grava-

dora i de l'entrevista. Llargs trossos de

conversa parlen de Nou Barris i dels

nostres amics comuns.També parlem de

com s'han posat els preus dels pisos, de

quines possibilitats té el jovent a hores

d'ara, de la deriva consumista de la so-

cietat, del president Montilla, que va co-

mençar al PT i mira-te'l ara, de com en

un concurs de còmics de la ciutat de

Cornellà, el Montilla parlava del premi

"Iva", quan el premi es referia al dibui-

xant Ivà, i ningú el corregia.

Parlem del PGB, de com era una cosa

que va sortir per fer crítica i es va des-

madrar, de com encara hi ha gent que

voldria que es presentés a les eleccions

a hores d'ara. Parlem dels orígens del

moviment skin-head a Barcelona, de

com alguns van viure dins aquest movi-

ment gràcies a una certa indefinició, de

com va anar trencant-se i derivant parts

del mateix cap a posicions indesitjables,

de tal manera que en Carlos també ha

patit agressions per part de skinheads

neonazis.

Parlem dels seus personatges, tan re-

alistes tot sovint, amb una única conces-

sió a la màgia que va ser la creació de

les olives com a personatge de còmic. O

de personatges que estaven molt bé,

però que no van arribar a quallar dins el

públic, com la Macaria. Parlem de feina,

de com ell es pensa que si no dibuixés

tant per una determinada gent, potser

rebria més encàrrecs de l'administració,

però que malgrat tot a ell la situació ac-

tual de dibuixar per als moviments i per a

les mogudes ja li està bé. De com l'En-

carna Revuelta, la seva companya, es

qui posa color als seus dibuixos i qui s'o-

cuparà probablement del desenvolupa-

ment del seu web.

Arriba l'hora d'acomiadar-se i en Car-

los ens acompanya cap al rebedor de

casa seva, on té penjada la placa de

"Calle de ACDC" que li va regalar l'Ajun-

tament de Leganés. Gràcies per tot.


Catalunya. Novembre de 200714 Catalunya. Novembre de 2007 15

> LES FRASES...

Ara no estic demoda. Ara la

joventut no està tantper la política iaquestes coses"

"Pedro Pico Pico Venavan ser un reflex delque van ser elsvuitanta, que hi haviauna efervescència,que hi havia punk"

"El perill és que emconverteixi en eldibuixant oficial de laCGT, quan hi ha moltagent per aquí quedibuixa molt bé, comel Manolito Rastamán"

"Jo sóc republicà,però Jiménez Losantoscontra el rei? Fa malaolor això"

‘‘

‘‘Parlem amb...

CARLOS AZAGRA‘Pedro Pico i Pico Vena eren uns personatges de l’època’Carlos Azagra és dibuixant de còmics i il·lustrador, autor d’una àmplia obra com a dibuixant, publica a “El Jueves” cada setmana i participa en multitud de mobilitzacions aportant-hi la seva feina entre tinta, ordinador i creativitat.

> CONVOCATÒRIES



Les col·lectivitzacions d'em-preses realitzades pels tre-balladors i treballadores a

Catalunya durant la guerra civil de1936-1939 van ser, malgrat les difi-cultats i defectes, una experiènciaúnica d'autogestió i de transforma-ció de l'economia capitalista a unaeconomia socialitzada basada enla cooperació, la solidaritat i laigualtat.

Els col·lectivitzadors van ser elproducte de la formació personal icol·lectiva, transmesa de generacióen generació des de 1870 i obtin-guda en la lluita quotidiana contral'explotació del treball, en el desen-volupament de la capacitat d'asso-ciar-se i de gestionar sindicats, co-operatives, federacions, ateneus iescoles racionalistes, sense de-pendre dels partits polítics i de l'Es-tat, i sustentada en els ideals d'e-mancipació, llibertat, igualtat,solidaritat i progrés que van pro-moure els anarquistes i lliurepen-sadors republicans federalistes.

Per tal de commemorar el setan-ta aniversari d’aquesta experièn-cia, la CGT de Catalunya ha orga-nitzat unes jornades a la Facultatde Geografia i Història de la UBMontalegre 6, Barcelona. Les jor-nades compten amb el suport delprograma Memorial Democràtic dela Direcció General de la MemòriaDemocràtica de la Generalitat deCatalunya.

Amb la col·laboració de la Uni-

versitat de Barcelona, el Centred’Estudis Sociolaborals, l’AteneuEnciclopèdic Popular, Abel Paz iArxiu Centelles.

Programa

-Dimarts 23 d’octubre19.00 – 19.15 Sessió inauguralPresentació de l’exposició que hihaurà fins el 8 de novembre: Anto-nio Aranda per la CGT de Catalun-

ya i Rafael Iniesta per l’equip de re-cerca.19.15-20h. La història oblidada deles col·lectivitzacionsAntoni Castells, doctor en CiènciesEconòmiques.20-21h. Preguntes i respostes.Debat.

-Dijous 25 d’octubre19-19.20h. El record de l’experièn-cia

Joan Ullés participant en lescol·lectivitzacions19.20-20.30h. Preguntes i respos-tes. Debat.

-Dimarts 30 d’octubre19-20h El Decret de col·lectivitza-cions: un projecte d’economia so-cial.Miquel Izard, professor emèrit de laFacultat de Geografia i Història dela Universitat de Barcelona.20-21h. Preguntes i respostes.Debat.

-Dimarts 6 de novembre19-20h. La participació dels jovesen el sindicalisme actual.Presentació per quatre joves sindi-calistes de les seves experiènciesd’activitat sindical en les empreseson treballen. Seccions sindicals dela CGT a FNAC, SITEL, SAS i sec-ció sindical de CNT a CODEX.20-21h. Preguntes i respostes.Debat.

-Dijous 8 de novembre19-20h. Com expliquem la històriadel segle XX. Les finalitats, l’actua-ció de les institucions, recursos pera la recerca i canals i espais per ala difusió.Manel Aisa, de l’Ateneu Enciclopè-dic Popular, Abel Paz, historiadoranarquista, i Josep Brunet, de laBiblioteca Pública Arús.20-21h. Preguntes i respostes.Debat.

70È ANIVERSARI DEL

BOMBARDEIG DE LLEIDA

Homenatgea les Víctimes delLiceu Escolar

Sindicat d’Ensenyament de laCGT de Ponent

El Liceu Escolar de Lleida va ser undels promotors de l'Escola Nova a Ca-talunya, basat en un model pedagògicon els valors de la igualtat, la llibertat,l'ajuda mútua i el saber compartir erenl'eix vertebrador de l'aprenentatge.

L’any passat es va celebrar el cente-nari de la seva fundació per FredericGodàs. Enguany, malauradament, hi hatambé una efemèride per commemorar.

Ens trobem davant del 70è aniversaridel Bombardeig de Lleida. En aquellmoment la tasca del Liceu va acabarbruscament, quan els franquistes vanbombardejar la ciutat amb l'únic objec-tiu d'atemorir la població civil. El LiceuEscolar fou destruït i desenes d'alum-nes van morir sota les bombes.

En l'aniversari d'aquest dia nefast,des de la Federació d’Ensenyament dela CGT de Ponent, volem retre home-natge als qui, com nosaltres, creienque l'educació feia lliures les persones.

L'acte comptarà amb la participacióde Mercè Barallat, historiadora lleidata-na, i David Sancho, membre de la Fede-ració d’Ensenyament de la CGT de Po-nent, que ens donaran diferents visionssobre què ha representant i encara re-presenta la presència del feixisme acasa nostra. L’acte tindrà lloc el 5 denovembre a les set de la tarda davantdel monument al Liceu Escolar a l’avin-guda de Blondel.

TINDRAN LLOC DEL 8 A 11 DE

NOVEMBRE

Cinquenes JornadesNo Jubilem laMemòria

Barcelona, Gandesa, la Torre de Fon-taubella i Marçà seran les localitats ontindran lloc, per cinquè anys consecu-tiu, les ornades de recuperació de lamemòria històrica No Jubilem la Me-mòria. Les intencions de l’asociació,així com el programa de les jornades,es pot consultar a http://www.nojubi-lemlamemoria.tk/

> MAJÚSCULES SENSE ACCENTS · ENREIXATS · Josep Manel AlarcóHORITZONTALS.- 1. Ho fa bonapart del professorat de la Federaciód’Ensenyament. 2. Quaranta nouromans abans de Berlusconi.Guàrdia que ha abandonat la Com-panyia. Revolucionar per davant iper darrera. Mitja afirmació. 3.1789, 1917, 1936... 4. Copulativallatina. Mitja cita. Mona. 5. La de ro-dalies mira cap a Madrid. Va rebredues bombes atòmiques i ara miracap a Occident. 6. Amb cilici una del’Opus. 7. Talent, habilitat. Presone-ra que fuig cap a l’esquerra. Lameitat d’un comiat. 8. Error. Unquart de poder. Cul de sac. Revolu-ció Triomfant. Euskadi. 9. Ho sónels dirigents dictatorials. 10. L’ésserés un remugant que mira Occident.Mitja Llei de Dependència. 11. Glo-balitzador amb aires futbolers.

VERTICALS.- 1. Què vol dir vent.

Planeta llest per ser colonitzat.Erda. 2. Aliment de la sort. Metallnoble generalment a mans inno-bles. Sigles d’un sindicat que miracap a munt. 3. Furor. Victòria. L’es-cultura ho és, la bona negociació

potser. Sou polit que que mira laLluna. 4. Òptica marejada. Pardalescuat. 5. País andí a mans d’un in-digenista. Llibertaris. Igualtat. 6.Principi elucubratiu. Mefítica com lapolítica. 7. Ganyotes. Anar. Es

forma sobre la llet. 8. I llatina. Insti-tut Indiferent Obert de Catalunya.Peli, arrani. 9. La de l’elefant delPartit del Bush. Els de les Açoresho eren. 10. Film de Costa Gavras.Ocells a casa seva. Comença acantar la Internacional i ve la policiaa garrotades. 11. Ho són les òperesi peces teatrals abans de l’estrena.Anarquista al principi i al final.

SOLUCIONS:

70 ANIVERSARI DE LES COL·LECTIVITZACIONS A CATALUNYA

Una experiènciad’autogestió i solidaritat(juliol 36-gener 39)


SENSE FRONTERESLa solidaritat, entesa com a reciprocitat iinterrelació entre les persones que tenennecessitats diverses, és la tendresa dels pobles

Creix lacoordinaciósindical entre lesribes mediterrànies

L’Espai Sindicalde Lluita enl'ÀmbitEuromagrebí

Roberto Blanco (Rojo y Negro)

E ls dies 28, 29 i 30 d'octubrevan tenir lloc a Màlaga les Jor-

nades Internacionals de DebatSobre la Construcció d'un EspaiSindical de Lluita en l'Àmbit Euro-magrebí, organitzades per la CGT.Al voltant de 70 persones, repre-sentant a organitzacions de l’Estatfrancès, Itàlia, Portugal, l’Estat es-panyol, Marroc i Algèria, van parti-cipar-hi per avançar en la coordina-ció de les lluites en les qualsparticipen dia a dia. Així mateix,van tenir l'oportunitat d'assistir ainteressants tallers sobre drets so-cials, migracions, dona, transnacio-nals i terra i medi ambient.

A la clausura de les jornades, lesorganitzacions allí presents vananunciar les següents accions con-juntes:

1-Difusió de les conclusions deles Jornades.

2-Campanya de suport als detin-guts de l’1 de maig al Marroc.

3-Campanya per la llibertat sin-dical a Algèria, quedant a l'esperaque els companys de SNAPAPfixin una data per a una presènciaconjunta en la manifestació d'Al-ger.

4-Manifest conjunt per al 8 deMarç (Dia Internacional de laDona).

5-Accions contra l'atur i la preca-rietat el 16 de maig (data de l'assas-sinat del militant de la ANDCMMustafa El Hanzaoui).

6-Trobada de dones sindicalistesl'estiu de 2008.

7-Participar especialment en eldesenvolupament de les pàginesweb i les utilitats informàtiques ne-cessàries d'aquelles organitzacionsque ho necessitin, perquè puguinparticipar en aquest treball de posa-da en comú de les informacions.

8-Campanya permanent contrala repressió sindical, com el casconcret del dia de lluita conta lail·legalització de la CNT-F Correusel 23 d'octubre.

9-Campanya de solidaritat ambels treballadors de la mina JbelAwam, del Marroc.

10-Suport i difusió de la vaga ge-neral a Itàlia el dia 9 de novembrecontra la política social i econòmi-ca del govern i contra l'acord signatper la CGIL, CSIL, UIL, govern iempresaris el 23 de juliol de 2007.

11-Per un espai Mediterrani onla diversitat cultural i lingüísticasigui respectada i declarem el nos-tre suport perquè els drets amazicssiguin reconeguts i respectats.

Xarxa d'Enllaç amb Palestina

L a Xarxa d'Enllaç amb Pa-lestina aplega diverses enti-tats i persones que treba-

llem a Catalunya per la causa delpoble palestí. Neix de les associa-cions Sodepau i RAI el maig del2002. Posteriorment, s'hi adherei-xen, també, els col·lectius Palesti-na Resisteix del Garraf i Sho SantBoi.

Centrem els nostres esforços aarticular iniciatives per promourela presència internacional de cata-lans/es a Palestina i de palestins/esa casa nostra. Una altra part de lanostra activitat se centra en l'àmbitde la sensibilització i la mobilitza-ció social, i puntualment en projec-tes de cooperació internacional.

Volem facilitar el coneixemententre la societat palestina i la cata-lana amb l'objectiu que aquesta in-terrelació generi llaços de coopera-ció i solidaritat entre lesorganitzacions i persones de tosdos pobles. Treballem principal-ment amb Baladna (associació dejoves àrabs a Haifa), Youth Deve-lopment Department-YPD (aplegadiferents entitats amb seu a Jerusa-lem); IPYL-International Palesti-nian Youth League (entitat juvenilamb seu a Hebron que treballa atots els territoris palestins), Chil-dren and Youth Center Shatila(centre de joves dels camps de re-fugiats de Shatila, a Beirut), UnionHealth Work Committee, UHWC(Betlem), i Alternative TourimsGroup-ATG (Betlem).

La Xarxa d'Enllaç amb Palestinaés una entitat heterogènia i ideolò-gicament plural. Compartim elsposicionaments polítics que recu-llen les declaracions que la Confe-rència Mundial d'ONG Contra elRacisme de Durban http://www.ra-cism.org.za/Declaracion_2001.htm va elaborar en relació al conflic-te àrabo-israelià. Reclamem queels Drets Humans i la legislació in-ternacional que se'n deriva s'apli-quin al poble palestí per garantiruna pau digna i que l'ONU assu-meixi les seves responsabilitats enel conflicte. Condemnem la com-plicitat de la Unió Europea i delsgoverns que fan el joc econòmic ipolític a Israel, ignorant la sevaviolació sistemàtica del dret inter-nacional i afavorint la perpetuaciódel conflicte.

Gairebé un segle després de l'ini-ci del procés de colonització juevaa Palestina, protagonitzat fona-

mentalment per europeus de reli-gió i tradició jueva, i davant delsresultats de les guerres d'agressió ide resistència que s'han succeït du-rant tots aquests anys, arribem a laconclusió que un dels factors deter-minants per aturar aquest procéscolonial resideix en la capacitatque adquirim la societat interna-cional tant per generar pressió versl'Estat d'Israel com en la solidaritatvers el poble palestí.

A la Xarxa d'Enllaç amb Palesti-na desenvolupem el nostre treballamb aquesta doble finalitat. Des-prés de preguntar sobre el terrenycom podíem col·laborar i quina erala millor aportació que podíem fer,vam decidir promoure la presènciainternacional de catalans/es a Pa-lestina i de palestins/es a Catalun-ya.

Des de la Xarxa hem decidit tre-ballar amb diverses organitzacionspalestines i internacionals que des-envolupen diferents projectes perfomentar la presència d'internacio-nals sobre el terreny. Hi ha unampli ventall de possibilitats, icreiem que tothom que vulgui anara Palestina podrà identificar i feralguna activitat concreta que satis-farà les seves motivacions i aspira-cions. Per nosaltres això és fona-mental, perquè ens hem adonat quetrobar aquesta sintonia entre cada

persona i cada projecte concret ésel que dóna millors resultats, tant aPalestina com a Catalunya.

Aquestes són per a nosaltres lesprincipals raons per anar a Palesti-na:

• Compartir: Anem a Palestinaper estar presents en els momentsbons i en els moments difícils. Peracompanyar, perquè no volem dei-xar sols els palestins i les palesti-nes. Per trencar el bloqueig, l'aïlla-ment i la desesperança. Perescoltar, conviure i estimar.

• Difondre la realitat: El testimo-ni directe pot esdevenir una veumolt poderosa. Enregistrar, elabo-rar i difondre el que hem vist i sen-tit, encara que sigui per mitjà d'unsenzill e-mail i unes fotos, pot teniruns resultats sorprenentment efec-tius. Anem a Palestina a escoltarper després poder explicar, perdonar a conèixer, per denunciar.Per lluitar contra la indiferència.

• Vincular el nostre entorn a lacausa palestina: Quan marxem aPalestina, les persones que tenimmés a prop experimenten directa-ment i com a resultat de la vincula-ció emocional que tenen amb no-saltres el destí i els turments quepateix el poble palestí. Paga lapena mantenir informat el nostrecercle més pròxim per crear-se uncoixí social en l'entorn personal

més proper.• Esdevenir fonts de contrainfor-

mació: La influència del movimentsionista en els mitjans de comuni-cació de masses és molt forta. Mol-tes vegades la presència internacio-nal aconsegueix trencar aquestmonopoli perquè, per als periodis-tes, els internacionals poden sernotícia i portar audiència. Calaprofitar molt bé aquestes oportu-nitats quan sorgeixen i treballar perprovocar-les.

• Ser elements de distensió i me-diació: El conflicte que es viu alsterritoris ocupats palestins tambécomporta patiment i angoixa entreels soldats, la majoria molt joves ipoc satisfets amb la ingrata feinaque fan. Per a molts soldats - i per ala majoria de palestins- , els inter-nacionals són un element de dis-tensió i mediació, tot i que és certque la conjuntura i la pròpia habili-tat dels internacionals a l'hora d'in-tervenir en determinades situa-cions és determinant.

• Conèixer, intercanviar: Acos-tar-nos a la política, la història i lacultura del poble palestí. I a la sevamanera de treballar i de veure lescoses. Aportar-los, també, la nostramirada, història, cultura i manerade fer. Intercanviar experiències,materials, informació. Establir lla-ços de cooperació.

Els principals mitjans amb elsque desenvolupem la nostra activi-tat són els Camps de Treball, l'Ob-servació i Testimoniatge, el Turis-me Alternatiu, els IntercanvisJuvenils i el Voluntariat de LlargaDurada.

Centre de Documentació

El Centre de Documentació i Re-cursos Catalunya-Palestina és unprojecte de la Xarxa d'Enllaç ambPalestina destinat a aquells agentsinteressats a treballar pel foment dela pau, la justícia i la llibertat a Pa-lestina. Molta de la informació quereunirà el centre erà consultabledes d'aquesta mateixa web i els al-tres materials estaran disponiblesal local de la Xarxa d'Enllaç ambPalestina.

Estem els dilluns i dimecres de17 a 21h al local de Sodepau, Pge.del Crèdit, 7, ppal., de Barcelona.(metro Liceu o Jaume I), telèfon 93553 15 43.

Més informació al web:http://xarxa-palestina.pangea.org/ Per a contactar: [email protected]

Què és la Xarxad'Enllaç amb Palestina?

SOCIALSer al carrer quan ens el prohibeixen és unamostra clara de dir que no estem disposades a serxafades per ningú, per cap tipus de poder

La CNT deCorreus,il·legalitzada per lanova dreta europea

La repressió mai no enstallarà les ales, segona part

El pes del safràTon Álvarez

Parlem de l’antiga Birmània, araMyanmar. No sé si a desembre

tindrà més de una notícia breu a lasetmana en els diaris, però alsmesos de setembre i octubre hadonat l’oportunitat de donar a co-nèixer al món com funcionen lamajoria de països dels que anome-nen subdesenvolupats.

No és nou, ni innovador, ni dife-rent el model repressor birmà: go-vern militaritzat, gran dependènciaeconòmica d’una potència mundial(econòmica i estratègica), enaquest cas la Xina, i poca projeccióinformativa a la resta del món, di-guem-ne poques notícies exporta-bles al món desenvolupat. Un para-dís repressiu que hauria continuataixí (tal com va passar l’any 1988,quan la policia va assassinar 3.000manifestants en les revoltes d’a-quell any), si els monjos budistesbirmans no haguessin sortit delsseus monestirs i s’haguessin negata agafar el menjar i donacions queels militars i la seva dictadura els hiaporten des de fa més de 40 anys.

No sé si serà per l’estranyesa deveure a uns monjos renunciant aprebendes, per veure’ls manifestar-se públicament, o pel color de lesseves túniques, però la seva actitudha facilitat que les grans agencies,que gestionen l’ informació mun-dial, ubiquessin a Myanmar en elseu mapa informatiu. I que l’ONUhagi enviat un delegat a veure quepassa, que EUA hagi demanat lapau i el fi de la repressió, que Euro-pa s’hagi afegit als desitjos nord-americans i que els xins i els russosestiguin marejant perdius per veurecom passa la tempesta i torna tot al’ordre. Els gestors mundials de lescrisis humanitàries tindran solucio-nada aquesta anomalia democràti-ca abans que el foc olímpic s’ence-ti a Pekín, no ho dubteu.

Llavors s’haurà acabat una novafunció del que s’anomena el “teatreo escenari d’operacions”, un terri-tori empobrit, espoliat o per espo-liar, on les potencies mundialsmostren el seu poder geopolític, es-tratègic i militar. On mesuren lesforces, on afilen les falses diplomà-cies per fer veure el que poden ser,on escenifiquen els seus “estira iarronsa” dites potencies.

Ens temem que un cop equilibratde nou el desordre mundial, el mili-tars birmans continuaran maltrac-tant i desgraciant una gran part devides del país, els monjos retorna-ran al seus monestirs i continuaranvivint de les prebendes de la juntamilitar. La revolució safrà serà cosad’imatges d’arxiu.


BALA PERDUDA

Sarkozy il·legalitza la Federació de Correus de la CNT francesa

Secretari RelacionsInternacionals CNT-F

Després de 20 anys d'existèn-cia, la Federació CNT PTT de

Correus ha estat il·legalitzada.Això és la conseqüència de l'acorddel 27 de gener de 2006, entre laDirecció de Correus i els sindicatsCFDT, FO, CFTC, UNSA i CGC.Altres sindicats, com CGT i SUD,es van abstenir, fent-se còmplices

en aquest entramat. L'irònic és queaquest acord va ser signat per "fa-cilitar i desenvolupar el diàleg so-cial".

Aquest acord deixa les seccionssindicals de CNT d'aquest sectoren la clandestinitat. Després d'això,Correus no va vacil·lar a sancionaramb un acomiadament de 15 diesun company parisenc per distribuiroctavetes de CNT en el seu centre.Un altre company passarà aviat per

un consell disciplinari i podria seracomiadat definitivament. Altresmilitants també estan actualmentamenaçats.

El Secretariat Internacional de laCNT-França ha fet una crida a lasolidaritat internacional. En aquestsentit van convocar accions de soli-daritat per al 23 d'octubre, dia deles eleccions sindicals a Correus.

La CNT francesa és una organit-zació sindicalista revolucionària i

anarcosindicalista, amb més demig segle d'existència, que comptaactualment amb més de 5.000 tre-balladors afiliats. Aquest atac delgovern de Nicolas Sarkozy contrala CNT és el començament de l'es-calada contra els drets i les con-questes socials de la classe obrerafrancesa.

Contactes i missatges de solida-ritat: [email protected] i mésinformació a http://www.cnt-f.org/


E l passat 29 de setembre, di-versos col·lectius antire-pressius, amb el suport

d'organitzacions socials i sindicals,van convocar una nova manifesta-ció antirepressiva a Barcelona.Abans de començar es van fer a laplaça Universitat diverses interven-cions, i un cop iniciada, tot i que nova ser encerclada com la del passat17 de juny (vegeu “Catalunya” 88)va patir l'acompanyament d'unampli desplegament policial. Arri-bats a la plaça de Catalunya els 500manifestants, un gran cordó poli-cial va impedir el pas de la mani-festació per les Rambles, tal comestava previst. Durant més d'unahora es va mantenir una tensa si-tuació. Mentre aquesta situació esmantenia, un reduit grup de mani-festants concentrats en un altre llocvan aconseguir arribar a la plaça deSant Jaume i llegir el manifest dela convocatòria.

Manifest

La llibertat d'expressió i de mani-festació està amenaçada i és obli-gació de tots i de totes defensar-la.Col·lectius distints de l'actiu teixit

social i associatiu del país, entitatsveïnals, moviments socials i orga-nitzacions polítiques diverses...totes elles han sofert en els darrersmesos pràctiques similars de coac-ció i vulneració del dret de mani-festació practicades pel cos poli-cial dels Mossos d'Esquadra.

La llibertat de manifestació ésun dret fonamental i quan aquestperilla, queda afectat un dels pilarsbàsics de tota societat, el de la legí-tima protesta, el de la necessàriacontestació contra tota mena d'a-bús d'autoritat, el dret a dissentir, acriticar i a proposar les alternativesi les solucions que les autoritats iadministracions neguen i intentensilenciar.

(...)Oposar-se a aquestes, fer sentir

la nostra veu, oferir les versions al-ternatives o simplement, procla-mar-nos lliures tot expressant ideessense limitacions de cap mena,manifestar-nos, en definitiva, és undret al que no podem renunciarmai.

Darrerament hem constatat pràc-tiques que restringeixen claramentaquest dret elemental. Pràctiquesil·legals que pretenen minar demica en mica la capacitat mobilit-

zadora dels sectors més actius icompromesos del nostre país: fotografies i grava-cions en vídeo il·legals (no autorit-zades per cap òrgan administratiu ique són font per a fitxes polítiquespolicials), presència desmesuradad'agents antidisturbis (estigmatit-zant qualsevol marxa transmetentfalsos missatge de perillositat i d'a-larma social), identificacions i es-corcolls corporals indiscriminats isense justificació (a manifestants ia veïns i veïnes), encerclaments isegrestos de mobilitzacions (trans-gredint d'arrel el dret de manifesta-ció i d'expressió), insults, amena-ces, cops, càrregues policials...

Davant d'aquesta preocupanttendència repressiva proclamemque:

-El dret de mobilització és undret irrenunciable que cal protegirde qualsevol restricció.

-Entenem la imposició d'aques-tes pràctiques com a un clar retro-cés social encaminat a retallar elsdrets i llibertats de la població.

-El conjunt de tècniques aquí de-nunciades només pretenen esten-dre l'estat policial encobert als nos-tres carrers imposant la por, elcontrol polític i el control social.

-Observem espaordits com elsmàxims responsables dels sindi-cats policials demanen carta blancai plena impunitat per a que no sur-tin a la llum pública greus fets de-lictius comesos contra personesdetingudes, evitant desmarcant-seen tot moment dels episodis demaltractaments.

-Observem amb preocupació elpaper jugat pels responsables polí-tics del Departament d'Interior i elsexigim una urgent rectificació.

Finalment, com a col·lectius queformem part de la societat catala-na, tradicionalment activa, dinàmi-ca i compromesa amb els seu en-torn, fem nostra l'obligació deseguir amatents a tota mena d'abúspolicial que es produeixi d'ara en-davant.

És al carrer on es sent la veu delpoble i és al carrer on la denúnciade tota mena de repressió políticaesdevé necessitat i solidaritat.

Pels nostres drets i contra totamena de retallada de les nostres lli-bertats, de totes i de tots, sortim isortirem al carrer ara, avui i sempreque faci falta.

Perquè la repressió mai ens talla-rà les ales!


Plataforma Popular contra el plaCaufec(www.noalplacaufec.net)

El dissabte 6 d'octubre, vatenir lloc la manifestacióper aturar les obres del pla

Caufec-Porta BCN a Esplugues deLlobregat. Després de setze anysd'oposició veïnal al Pla Caufec-Porta BCN a Esplugues, el passatmes d'agost es van iniciar les obresd'aquest projecte urbanístic queafecta la serra de Collserola.

Prop de 2.000 persones van par-ticipar de la manifestació per fre-nar l’avanç de les màquines que vasortir de l’Ajuntament d'Esplu-gues, va recórrer diferents barris,va passar per les obres i va finalit-zar de nou al centre del poble. L'es-camot Clown Army EspluguesCity va aparèixer a una manifesta-ció on es van repartir fulls informa-tius i es van penjar cartells i pan-cartes. Es va cridar “Canya a qui

destrossa la muntanya” i es va es-cridassar als diferents policies lo-cals o autonòmics, antiavalots o depaisà. Es va entrar als mateixos te-rrenys de les obres. Tot semblavaque seria un “Salto a la valla” peròva ser un “Tumbamos las vallas” itothom hi va entrar al Caufec Sud(Ca n’Oliveres).

Després es va pujar cap a lamuntanya a ritme de tambors i ambmolta energia i adrenalina. A lapart de la muntanya es va fer un be-renar i es va aprofitar per explicar atothom les trampes del projecte.Els Mossos d'Esquadra tenien or-dres molt clares: només es preocu-parien de que aquesta no aturés el

tramvia, la Ronda de Dalt i l'auto-pista. Però pel camí van carregarcontra la gent per impedir la penja-da d'una pancarta al pont entre LaPlana i Can Clota i van enfrontar-se puntualment a manifestants. Lapolicia local es va encarregar d'en-registrar amb vídeo tota la mani-festació.

Durant la baixada de la muntan-ya, centenars de persones arrenca-ven tanques, estaques i la majoriad'elements d'obres que trobaven alseu pas improvisant barricades a lacarretera. Una manifestació que re-cordarem tothom durant molt detemps i sobre tot per a que les pro-peres convocatòries per aturar l'a-vanç d'aquest projecte siguin enca-ra més massives i actives.Mentrestant s'anima a tothom aque porti a terme les seves accionsde desobediència per aturar el plaCaufec.

Més informació: http://www.no-alplacaufec.net

Vora 2.000 persones participen de la manifestació contra el pla Caufec-Porta

Centenars de personesdesmunten part de lesobres del Pla Caufec

SOCIAL

La fai petita

Josep Cara Rincón

Si la fai petita o la fai grossa non’heu de fer res. El que no veig

tan clar és que no hàgim de fer resdel nostre passat, de l’altra FAIvaja. I és que en mig de la farsa dela recuperació de la memòria histò-rica impulsada des del govern i elspartits que es diuen d’esquerreshan tornat els incontrolats. Socors!Auxili! El Cojo de Màlaga ha arri-bat, amb l’Eroles, el borni de Sara-gossa i, perquè no, amb el paralíticde Badajoz. Assassins de la FAI,2.500 milicians segons el Periódicode Catalunya, s’han multiplicat perdeu en els darrers anys ja que enTermes deia que foren 250. Lacreuada nacional no s’ha aturat. Sila llibertat pertany a una empresade telefonia mòbil i la revolució auna marca de cotxes de luxe de quèens ha d’estranyar que als martiro-lògis de tota la vida ara els hi di-guin “recuperació de la memòriahistòrica” o “memorial democrà-tic”?

A l’”Avui” i a “La Vanguardia”no parem de llegir com es presen-ten i guanyen premis obres quevolen ser històriques i d’altres quedes de la ficció tiren merda i mésmerda sobre l’anarquisme. Bufonsdisfressats d’intel·lectuals, perio-distes o arxivers com Enric Vila oMiquel Mir són alguns dels que da-rrerament fan la feina bruta. Tot iquè això està de moda, no és capnovetat. L’anarquisme sempre haestat perseguit i difamat per to-thom. I fa especial gràcia la imatgeque sobre l’anarquisme ha produïtsempre la Catalunya cristiana. Quèsi allò llibertari no és quelcompropi de Catalunya, que si els mur-cianos que si assassinats, etcètera.Historiadors com Josep Maria Soléi Sabaté o el mateix Termes hanavalat i desenvolupat aquestesmentides algunes de les quals ve-nien de Vicens Vives i que haviadonat ressò entre d’altres gent comel capellà franquista berguedàMossèn Armengou. Durant la repú-blica els Josep Maria Planas jafeien aquesta feina i altra de pitjor.Franco els hi va continuar i gairebéacabar la tasca. Ells hi van col·labo-rar més que activament, això sí sondemòcrates i catalanistes de tota lavida. Ara entre els capellanots con-vergents i republicans d’una bandai els traïdors dels psuqueros i socia-tas de l’altra volen acabar d’ente-rrar-nos.

Si un fa història o periodisme esdemana que es demostrin les coses,que es citin fonts i que les fonts si-guin contrastables i tot plegat.Doncs bé si es parla d’anarquismeno cal. La CNT-FAI durant la guer-ra ho va matar tot “i punto”. Men-trestant, des dels anarquismes el si-lenci més desesperant. Què visquinels incontrolats! Salut i anarquia!

SALUT I ANARQUISMES

Es suspen el judici contra el CSA fins al proper gener

Èxit de la manifestació en defensa del CSA Can Vies

CSA Can Vies

Prop d’un miler de persones esvan manifestar el matí del 20

d'octubre pels carrers de Sants endefensa del CSA Can Vies per de-manar que TMB, empresa que té lapropietat de l’immoble, aturi la de-manada que ha interposat contra elCSA.

A les 12 del migdia, la CollaBastonera i els Diables de Santsdonaven el toc de sortida de la ma-nifestació, que durant més de dueshores va recérrer els carrers delbarri. Entre els i les assistents a lamarxa hi havia aquestes i d’altresentitats culturals del barri, així comnombroses persones dels diferentscol·lectius afectatas per les remo-delacions urbanístiques del barri.Pancartes contra la construcció dela Torre Malaia al carrer de SantAntoni, membres de la Plataformapel Soterrament de les Vies, de lesassociacions de veïns i veïnes delbarri i membres de col·lectius i en-titats d’altres barris i pobles hanacompanyat la marxa.

En el seu recorregut, encapçalatper una pancarta a la que es podiallegir “Aturem la Demanda, CanVies és del Barri”, la manifestació

es va aturar davant de la seu delDistricte de Sants-Montjuïc on esva llegir un comunicat criticant lagestió de l’Ajuntament en matèriade política urbanística i en relacióels espais pels joves. També es vaexigir a l’Ajuntament què, en tantque responsable de l’empresaTransports Metropolitans de Bar-celona, retiri la demanda queaquesta empresa té interposada desdel 12 de maig del 2006 contra elCSA Can Vies. Un centre socialque amb més de deu anys de vida iactivitat al barri de Sants ha de-mostrat ser un espai de referènciatant polític com cultural i social peljovent i pel teixit asssociatiu d’a-quest barri.

Al llarg de tot el recorregut esvan cridar consignes, enganxat car-tells i realitzat murals que denun-cien el model de desenvolupamenti transformació urbanística que espractica tant al barri de Sants, ambles remodelacions que comportal’arribada del TAV a Barcelona perSants, com a la resta de barris de laciutat, tenint un exemple proper enel cas de les cases barates del BonPastor.

La marxa va finalitzar amb unparlament des del terrat del CSA

que va recordar que el judici pre-vist pels dies 25 i 26 d’octubre al’Audiència Provincial de Barcelo-na s’ha posposat fins al propergener. En aquest parlament hi vanparticipar una membre de l’As-semblea del CSA i un representantdel Plataforma de Suport al CSACan Vies, que ja agrupa a mésd’una vintena d’entitats i associa-cions del barri i de la resta de laciutat.

Situació legal del CSACan Vies

El maig del 2006, va arribar la de-manda de desnonament per precaricontra el CSA Can Vies interposa-da per TMB. Les demandes sónuna mena de denúncies però quevan per una via civil ja que noestan penades i el seu objectiu és laresolució d’un conflicte “menor” od’interessos.

Al cap de pocs dies de rebreaquesta notificació, es van perso-nar a jutjats 14 col·lectius que tre-ballen o donen suporta al centre so-cial per tal de poder entrar en elprocés. Relació de les entitats in-corporades a la demanda: Confe-deració General del Treball (CGT),

el Front d´Alliberament Gai de Ca-talunya, la Coordinadora d’Asso-ciacions per la Llengua, el CentreSocial de Sants, l’Associació Pa-pers per Tothom, els Col·lectius deJoves Comunistes, el Casal Inde-pendentista de Sants, l’AssociacióCultural La Ciutat Invisible, l’As-semblea de Joves de Sants, la Co-missió de veïns de la Bordeta, elgrup musical Pirat’s Sound Siste-ma, el periòdic de comunicació po-pular “La Burxa”, el Col·lectiu deDifusió Cultural de Sants i elCol·lectiu per la vivenda digna.

Després de resoldre l’entradadels col·lectius al procés amb elsseus respectius advocats, el pas se-güent era dictar una data de judici,la qual cosa vam estar allargantmitjançant elements jurídics comrecursos, impugnacions, etc. Peròfinalment, es van resoldre els dosrecursos que quedaven pendents ivan dictaminar una data de judicipel 20 de juliol, que finalment vandecidir aplaçar fins el 25 d'octubre,i ara han tornat a aplaçar fins el gener.

Més informació: www.barri-

sants.org i http://canvies.barri-

sants.org/


OPINIÓ-SOCIAL

Les curses preelectorals enmatèria d’habitatge: canviar-hotot perquè tot continuï igual

Taller contra la ViolènciaImmobiliària i Urbanística

E l 4 de setembre de 2007, elgovern andalús va obrir lacapsa dels trons de les pro-

meses electorals anunciant l’avant-projecte de la Llei andalusa del dreta l’habitatge. L’avantprojecte pro-met garantir per llei un pis a totaunitat familiar que guanyi menysde 3.120 euros al mes i estableixcom a màxim de despesa el 33%dels ingressos de les llars beneficià-ries d’aquesta mesura en el casd’un pis de compra i el 25 % en elcas d’un pis de lloguer, respectiva-ment. A veure en què consisteix re-alment aquest avantprojecte i quèpodria donar de si, suposant ques’arribi a aprovar en la versió ac-tual, la qual cosa, certament, és su-posar molt.

En primer lloc preveu convertirel dret a un habitatge digne en undret exigible davant les Administra-cions Públiques. Tot i que es tractad’una cosa molt lloable, caldràveure els procediments i regla-ments que es redactin al respecte, jaque, com passa en el cas francès,que planteja la mateixa exigibilitat,a la pràctica poden acabar impedintl’exercici efectiu d’aquest dret.

En segon lloc, l’avantprojecteplanteja la qüestió bàsica sobre laproblemàtica de l’accés a l’habitat-ge: la relació entre els ingressos dela gent i els preus dels pisos i llo-guers. Tenint en compte aquesta re-lació, marca un límit, una mica ar-bitrari si es vol (no tenir ingressossuperiors a 5,5 vegades el SalariMínim Interprofessional), per sotadel qual el dret es caracteritza comtot dret: per la seva universalitat.

Vist en aquest pla teòric general,l’avantprojecte podria constituir unbon punt de partida per, d’una ve-gada per totes, fer efectiu el dret al’habitatge i compliria, de maneraincipient, la reivindicació dels mo-viments per un habitatge digne quereclamen que l’habitatge surti delmercat i adquireixi el mateix esta-tus legal que l’educació i la sanitat.Sembla que un sector del PSOEs’ha recordat dels beneficis políticsque els va reportar la universalitza-ció del dret a la sanitat i (en moltmenor mesura) a l’educació pro-mogudes en la primera etapa socia-lista per mantenir-se en el poder. Amés a més confia –i seguramentamb raó– que molt pocs recorda-ran que són precisament les mesu-res polítiques i legals del primer go-vern socialista les que es troben al’origen de l’actual especulació im-

mobiliària. En concret, el DecretBoyer i la desprotecció i, quasi, ex-tinció de la figura del llogater, aixícom l’entramat d’incentius fiscals ilegals per a la promoció de la com-pra-venda de pisos amb la conse-güent mercantilització d’aquest béde primera necessitat.

Una llei amb doble fons

Si ens centrem en les qüestions mésconcretes que planteja l’avantpro-jecte, la cosa es relativitza encaramés. En primer lloc, crida l’atencióla franja extremament ampla per ala qual regiria el límit del 33 % y el25 % dels ingressos, respectiva-ment. Aquesta franja comprèn llars(siguin unipersonals o de famílianombrosa) que ingressen mensual-ment des de 500 euros fins a 3.120euros; als que es quedessin per sotad’aquest llindar se’ls garantiria unpis de protecció per un lloguer queno superés el 25 % de la seva renda.No cal ser economista per com-prendre que no és el mateix dispo-sar de 330 euros al mes per podersatisfer les seves necessitats (aquestseria el cas de gent que guanyi 600€) que 2.190 (que és el que els que -daria a les llars amb uns ingressosde 3.120 € mensuals). És a dir , si nos’introdueixen uns barems escalo-nats (baixant progressivament al 20i al 10 % dels ingressos) aquestamesura beneficiarà principalmentla població declasse mitjana/mitja-na-baixa, mentre que tothom queno arribi a 1.000 euros al mes, quea Andalusia és la gran majoria de lapoblació activa, no quedarà tan benparat.

En segon lloc, l’avantprojecte delgovern de Chaves no planteja en

cap moment l’establiment de límitsde preus de compra i de lloguer percomplir amb allò que promet, sinóque es basa en un pacte nacionalper l’habitatge per poder dur-ho aterme. La semblança lingüísticaamb el seu homòleg català s’esténal contingut. Ja hem criticat detalla-dament el Pacte Nacional de Cata-lunya (www.bcnviu.org), que en laseva versió definitiva ha quedat en-cara pitjor, per la qual cosa ens li-mitarem a tornar a assenyalar unsquants punts essencials. En el casandalús, l’ajut que promet l’Admi-nistració al sector del totxo es xifraen un pacte de construcció de300.000 “habitatges protegits” enels propers 10 anys i de 400.000 de“lliures”. Una part considerabledels “habitatges protegits” seran de“preu concertat”, és a dir, d’un preuque correspon més o menys al quevalien els pisos del mercat el 2002,amb la qual cosa es garanteix alstaurons immobiliaris uns beneficisque el mercat estancat ja no potoferir-los. Per a la construcció d’a-quests habitatges es requalificaranmés terrenys, es cediran o malven-dran els últims sòls públics i ambels beneficis d’aquestes operacionses construiran uns quants habitat-ges de lloguer social. I tot això esprodueix en una comunitat en quèhi ha uns 630.000 habitatges buits,tal com es desprèn d’un estudi pu-blicat per l’Instituto de EstudiosAndaluces l’1 d’agost d’enguany.

En definitiva, darrere del sorollmediàtic preelectoral orientat amantenir el PSOE quatre anys mésen el poder, continua aflorant lafalta de voluntat política per atallarla situació actual. Per a això no fa-rien falta grans lleis que a la pràcti-

ca no s’arriben a complir ni pactesque afavoreixen els beneficiaris del’especulació. Els anomenats socia-listes i ecosocialistes podien haverdecretat des de fa molt de tempsmesures bastant eficaces que, a mésa més, no gravarien l’erari públic.

-Incrementar l’Impost de BénsImmobles a partir del segon habi-tatge;

-penalitzar (fiscalment o d’unaaltra manera) els beneficis de l’es-peculació, començant pels benefi-cis milionaris de les entitats finan-ceres i de les grans immobiliàries;

-establir límits de preus i de llo-guers;

-realitzar el cens de pisos buits iobligar a llogar-los per un lloguersocial;

-allargar els contractes de lloguerde 5 a 10 anys,

-i fomentar noves formes habita-cionals que trenquin amb el modelaïllacionista actual;

són algunes d’aquestes mesuresllargament reivindicades per espe-cialistes i moviments socials. Lacombinació de mesures d’aquestescaracterístiques sí que garantiria enpoc temps que la gent no hagués depagar més del 30, el 20 o el 10 %dels seus ingressos per tenir un llocen condicions per viure-hi.

Però, és clar, es tracta de mesuresque exigirien un enfrontament ambels pilars bàsics del sistema econò-mic espanyol i els seus grans bene-ficiaris. I això és l’últim a què estàdisposada la classe política. No so-lament per raons de connivència icomplicitats personals, sinó perquèels guanys derivats del procés del’especulació immobiliària (taxesd’impostos de compra-venda, partsde l’IRPF i l’IVA) constitueixen

l’actiu principal dels governs auto-nòmics i una part substancial delsingressos del Govern central.

Mentrestant, els grans del sectordel totxo tenen pressa a reinvertirels beneficis de les vendes dels seusnegocis immobiliaris per pagarmenys impostos. Per exemple, Ma-nuel Jove, expresident de Fadesa,s’ha estalviat recentment 374 mi-lions d’euros tan sols en el paga-ment d’impostos. Per fer-se unaidea de la magnitud: el 2007 la do-tació anual per a polítiques d’habi-tatge de la Generalitat tot just arribaa 136 milions d’euros. Evident-ment aquesta mena de notícies nosurten als titulars del diaris.

Aquests estan copats per lesgrans promeses de la nova ministrad’Habitatge Carme Chacón, que enla gran majoria dels casos són sim-plement més del mateix. Ajuts indi-viduals puntuals, subvencions tem-porals i restringides a determinadesfranges d’edat per poder sostenirels lloguers desorbitats, préstecstemporals a restituir més endavant(com en el cas de gent a punt de serdesnonada a causa de l’augmentdels tipus d’interès), ajuts senserestituir als arrendataris i algunamesura com la possibilitat de des-gravar el lloguer, que feia tempsque tenien guardada al congelador ique ara treuen per simular un canvi.

Un presumpte canvi de rumb queva acompanyat de la institució dejudicis ràpids per a desnonaments.D'aquesta manera, ara també laChacón continua inflant la faula dela morositat i la inseguretat jurídicadels propietaris, quan el mateixsector reconeix que són mites, jaque la morositat tot just arriba al2%. Quin fàstic, tot plegat!


OPINIÓ-SOCIAL

Ser rei i nocremar-se enl’intent

Carlus Jové

Fa molts dies, massa, que sentima parlar de la indecència de

prendre foc a fotos d’En Joan Car-les i la seva vegetariana, però men-jadora de peix, esposa. Els que esposen les mans al cap, en la sevaimmensa majoria, són els mateixosque no se les han tret des que fa unsmesos criticaven els musulmansque sortien al carrer indignats perla publicació de vinyetes on es cari-caturitzava el profeta Mahoma. Cu-riós canvi de bàndol el dels comen-taristes d’actualitat habituals, queper una banda consideren radicals-fanàtics-perillosos els islamistesque no accepten bromes sobre laseva simbologia sagrada però queno toleren, en canvi, el menor ul-tratge sobre la simbologia oficialespanyola. Com molt bé apuntenPisarello i Asens a un article publi-cat a “Diagonal”, “per què fer mofade Mahoma és un exercici de lli-bertat d’expressió i un delicte bur-lar-se dels prínceps d’Astuúies?”.

El foc, considerat per Heràclit elprincipi fonamental de la fisis (és adir, la realitat) donat el seu caràcteractiu en tants de canvis tècnics i na-turals, no és sinó un altre símbolpolític, en aquest cas de rebuig, queafegit a un altre símbol genera unaconsigna. En essència, no és dife-rent que enderrocar una estàtua decartró (com es feu amb Bush en lesprotestes contra la invasió d’Iraq) opintar unes banyes de dimoni a unafoto de Zapatero. Ans el contrari, espodria arribar a considerar mésgreu atemptar contra la imatge depersones reals, com serien Bush oZapatero, que no pas contra sím-bols, els quals són poc susceptiblesde ser considerats en el camp del’ética. El rei, i això és una qüestióbàsica, no és més que un símbol.Ara bé, és el símbol imposat perFranco, el símbol que s’atreví a dirque el castellà mai fou imposat, elsímbol de la més anquilosadaforma de poder que resta a Europa.

El que resulta innegable és quetota aquesta cadena de succesos,començant per la retirada de la re-vista “El jueves”, ha reobert eldebat sobre la vigència de la mo-narquia, si bé és cert que ho ha fet adues bandes absolutament oposa-des, esquerra i dreta. L’esquerra ra-dical, que sempre ha mostrat rebuiga l’existència de la monarquia, i ladreta, que des de la primera etapaposttransició havia estat bastant re-servada, i que ara torna a alçar laveu contra el rei que consideraven‘tonto’.

El repte rau en conduir el repu-blicanisme cap a una profunda re-flexió del model d’estat i, especial-ment, en com desmembrar-lo.

CGT Catalunya

L es condicions de vida dels ide les immigrants a l'Estatespanyol poden empitjorar.

A la discriminació i al maltracta-ment que significa la falta de pa-pers, les feines precàries i la faltade drets democràtics, poden afegir-se noves mesures d’aquí a poctemps.

El govern espanyol vol imposara tots els immigrants expulsats unnou "protocol de seguretat" quepreveu l'embarcament en avions detotes les persones per expulsar lli-gades amb "llaços de seguretat","grillons metàl·lics", "caputxes","cascs" i "camises de força".

Aquest protocol qualifica arbi-tràriament de “perillós” l’ésserhumà sotmès a expulsió, oblidantque correntment es tracta d'unapersona que no ha comès cap de-licte sinó simplement la falta admi-nistrativa de no tenir papers en

regla. Coherentment amb aquestaqualificació, l’esmentat esborranyconsidera necessari el “servei” d'a-gents policials experts en “artsmarcials”, la dotació d'un cos anti-disturbis per vol, la utilització de la“violència necessària”,…

Amb aquestes mesures, el “Pro-tocol” constitueix un paradigma demenyspreu als Drets Humans,atemptant directament contra la

dignitat de les persones reconegu-da com a tal en l'article 1 de la De-claració Universal dels Drets Hu-mans i també en diferents articlesde la Constitució Espanyola. Unasocietat que tolera aquestes pràcti-ques es degrada i envileix en el seuconjunt. Expressem doncs el nos-tre més rotund rebuig a l'anomenatesborrany de “protocol de segure-tat", que el govern espanyol, vol

imposar a tots els immigrants ex-pulsats.

A més, mitjançant un “Proto-col”, que no té valor de norma jurí-dica, es roben al Parlament les fa-cultats de legislació previstes en laConstitució Espanyola, amb laqual cosa la Direcció General de laPolicia s'autoproclama legisladorordinari i orgànic, evitant el controlparlamentari, i generant un prece-dent quant al tracte al la resta de lapoblació.

La política d'expulsions és pro-fundament inhumana i equivocada.Les persones que emigren ho fanimpulsades per la recerca d'unavida digna.L'expulsió les retornaviolenta i injustament a la fam, lamisèria, les guerres o l'opressió po-lítica de què van fugir. Les expul-sions no aturaran els fluxos migra-toris, però sí que provocaran sensdubte més morts, sofriments i ve-xacions contra els éssers humans.

ALGUNA COSA ES MOUNo més lleis contra lespersones immigrades

OPINIÓ: Espanya unida o democràcia

Santiago Alba Rico(http://albaricoencatala.blogspot.co

m/)

Un extraterrestre que visités elPaís Basc només cada deu

anys podria arribar a la conclusióque els terrícoles han assolit unafita insuperable: l'abolició deltemps. Un demòcrata que desper-tés del coma cada deu anys en unhospital i llegís els diaris de l'Estatespanyol arribaria, per la sevabanda, a una conclusió depriment:que Espanya ha estat morta junta-ment amb ell. Més enllà de certllindar, tota repetició es fa en elbuit i tota denúncia sona a buit. Da-vant de l'última ofensiva contral'esquerra abertzale, un no aspira aser més original que els fets ; un nopot pretendre ser més innovadorque els jutges que boxegen contrael dret ; ni més creatiu que els polí-tics que reboten d'abús en abús ; nimés imaginatiu que els mitjans decomunicació que converteixen in-dustrialment els pans en pedres demoldre. L'únic que és possible ésenunciar un cop més les lliçonsque sens dubte extraurien aquellextraterrestre astorat i aquell de-mòcrata malferit a la vista de tandolorosa monotonia.

La primera lliçó és evident: eldret i la democràcia són negocia-bles, relativitzables, degradables,liofilitzables, però la unitat d'Es-panya no. Aquest principi, inscriten l'albúmina mateixa de la restau-ració monàrquica que va començarel 18 de juliol de 1936, determinaun monopartidisme força més

sever que el de Cuba: guanyi quiguanyi les eleccions, sempre go-verna el PP. Aquest principi consti-tuent de deixar governar sempre elPP (acatat també pel PNB) es tantmés estricte i necessita exercirtanta més pressió contra els seusdissidents com més està confinaten marges ideològics i econòmicsimplacables. ¿Escollir entre unaEspanya unida i un País Basc de-mocràtic? Un demòcrata no hauriade sentir la menor vacil·lació alrespecte. El problema és que lesinstitucions polítiques espanyolesno permeten ni tan sols escollirentre una Espanya unida i una Es-panya unida per pròpia voluntat. Iés difícil creure que no permetreaixò sigui una forma superior dedemocràcia o que per a impedir-hono calgui violar una vegada i unaaltra, i molts cops seguits, les nor-mes més elementals del dret.

La segona lliçó és també banal:en aquestes condicions, es tractad'aconseguir que l'aplicació delprincipi constituent de deixar go-vernar sempre el PP, així com l'he-terogènia resistència a aquest prin-cipi (armada o política), siguinpolíticament rendibles per a tots elsque ho acaten. L'ofensiva contral'esquerra independentista basca—aquest és el càlcul del PSOE—anivella a la resta d'Espanya elterra electoral de la majoria borro-sa, mentre que no commou una es-querra estatal més sensible a lesqüestions de gènere que a les viola-cions del dret, i a més molt escar-mentada també per les passades

barbaritats d'ETA. És això queanomenem 'electoralisme' en un tode retret tolerant, com si es tractésd'una simple qüestió de modals ino de l'equivalent polític de la pe-dofília o el segrest ; i com si la sevaacceptació per part de tots com in-dissociable de les regles del joc norevelés el caràcter purament formaldels processos electorals. Si 'elec-toralisme' vol dir “càlcul per a l'op-timització dels beneficis d'unacasta política”, cal acceptar que'electoralisme' és exactament elcontrari d'unes 'eleccions', i que allíon hi ha 'electoralisme' estructuralno hi poden haver 'eleccions' lliu-res. 'Electoralisme' vol dir, perexemple, com en aquest cas, que escalculi com a més beneficiosa laguerra que la pau, i la violació deldret que el seu compliment ; és adir, que es calculi com electoral-ment més rendible combatre la de-mocràcia que defensar-la i enfortir-la (paradoxa que els nostrespolítics atribueixen als votants deHamàs a Palestina i que criden“votar contra la democràcia”). Òb-viament, per a què resulti electoral-ment beneficiós tal abús cal prèvia-ment convèncer els votants de quèla guerra és millor que la pau i dequè la violació del dret és més con-venient que el seu compliment,cosa tan absurda i contrària al sen-tit comú que (de la mateixa maneraque no es pot impedir que els bas-cos siguin espanyols per pròpia vo-luntat sense empresonar-los i tortu-rar-los) no pot dur-se a terme senseque els mitjans de comunicació,

una vegada i una altra, i molts copsseguits, menteixin i amenacin elsciutadans.

La tercera lliçó no és menys co-neguda: la combinació del principiabans enunciat (el de deixar gover-nar sempre el PP abans que qües-tionar la unitat d'Espanya) amb lespràctiques electoralistes (entesescom “optimització de beneficissectaris”) determina que el PSOEenviï un cop més aquest missatge ala joventut basca dissident: “Obli-deu-vos de la via política ; peraquest camí no aneu enlloc”. Ensagradi o no, tots sabem que l'em-presonament dels dirigents abert-zales és més eficaç com a “missat-ge” que com a mesura policial, ique les bases independentistes bas-ques no seran derrotades d'aquestamanera. Podem voler que dues in-justícies juntes imposin de l'altrabanda mansuetud i bon judici, peròla llei de la gravetat convida a espe-rar més aviat el contrari. Els qui ve-ritablement volem que ETA deixid'existir (a alguns dels quals nose'ls permet votar ni presentar-se ales eleccions) no hem de deixard'insistir en la negociació políticacom a única via possible per a sor-tir d'aquesta atmosfera opressivaen què les víctimes d'un i d'altrebàndol cauen pel seu propi pes.

En aquesta Espanya que ha abo-lit el temps, en aquesta Espanya encoma, els gestos —al contrari queles denúncies— no es repeteixenen el buit. La monotonia és la mo-nomania que desgasta el cos i con-sumeix les forces (...).

Òscar P. EspunyaFotos: Eva Máñez

A la meva recent visita a Va-lència vaig tenir l’oportuni-tat de descobrir el Jardí del

Túria en una passejada a primerahora del matí. De gestió municipal,el parc consta de 230 hectàreesque conformen el gran, però ma-lauradament insuficient, pulmóverd al centre de la ciutat. L’esmen-tat jardí neix de l’aprofitament del’antic llit històric del riu Túria, se-gons un pla de remodelació quetendeix a unir el braç natural del riuamb el curs actualment desviat delcentre de la ciutat.

Era la meva pretensió ambaquesta visita pel jardí donar pervàlid un dels axiomes dels especia-listes de la imatge fixa, que la foto-grafia et familiaritza amb entornsque no has visitat prèviament. Aixídoncs em disposava a localitzar unespai escènic concret, el del repor-tatge fotogràfic d’Eva Máñez queparcialment apareix en aquestespàgines: “Río Seco. Los domingoslatinos del Jardín del Turia”.

Un cop enfilat el quilòmetre zerode la meva caminada, a banda delsjardiners que treballaven a un ritmetrepidant obrint i tancant aixetesd’aigua per al rec de la zona verda,em vaig creuar amb un nombremés aviat reduït de valencians ma-tiners, d’edats diverses i cara depocs amics que s’entretenien exer-citant les cames a diferents veloci-tats, passejant gossos de diversoscalibres o aixecant pols mentre im-pulsaven bicicletes amb cara dés-forç. Tot seguit vaig arribar a lazona d’equipaments esportiusarrenglerats a banda i banda delcamí -un camp de bèisbol, unapista d’atletisme, un parell de pis-tes de gespa artificial, un camp derugbi,...-, de cop i volta vaig aturar-me inconscientment. Ja ho tenia,estava situat davant de la localitza-ció perfilada al meu cap, amb lapercepció però contraposada quehi faltava una part important peromplir-ho tot: la figura humana.Això sí, el marc era l’esperat i elsculpables un parell de ponts delsque travessen per sobre del jardí(no em demaneu el nom, siusplau)i els camps de futbol (vaig comptar-ne fins a set), d’aquells clàssics deprimera regional on la calç divisòriadel rectangle és pràcticament in-existent, et deixes un fragment degenoll enganxat a la sorra si tens ladesgràcia de perdre la verticalitat il’últim que xuta ha d’anar a buscar

la bimba al camp del costat.Arribats a aquest punt es fa difí-

cil aclarir quin és l’espai verídic. Eldel matí feiner mig desèrtic ambgent ensopida i més aviat grisal’estava vivint i veient, mentre l’ob-jectiu de la Canon de l’Eva insistiaa mostrar-me un diumenge transfi-gurat, atapeït dímmigrants defesta envoltats d’un ampli ventallde color. Fent una nova ullada a lesfotos, tot indica que les dues reali-tats existeixen i són coetànies, peròsincerament, em fa més patxoca lasegona realitat i em queda l’espe-rança de poder repetir visita a Va-lència un cap de setmana i localit-

zar el component humà que emmanca.

Tornem a l’autora i la seva obra.Coneixent-la i per tant arriscant-mea emetre una opinió parcial, emsembla trobar trets molt personalsd’aquesta fotoperiodista professio-nal reflectits a “Río Seco”. Una ca-pacitat comunicativa que a copsvoldria per a mi mateix i la seva ca-racterística curiositat desbordant,defineixen i de quina manera la na-turalitat de les imatges capturades;us garanteixo que les úniques ins-tantànies preparades són les delsequips de futbol i a petició pròpiadel grup. Eva confesa que fou pre-

cisament la reiterada visió aèria del’espectacularitat que representa lamassificació d’una zona del parcen cap de setmana, amb tota l’acti-vitat generada al voltant de la pràc-tica del futbol, el que li provocàláfany d’apropar-se al món parti-cular de láltre Jardí del Túria. Lacosa va degenerar i decidí dedicar-li un any i mig -entre el 2005 i el2006- a fer incursions al riu diu-menge rere diumenge.

Un intenta imaginar-se la dificul-tat d´haver de reduir a 30 instantà-nies tot el munt d’hores dedicades il’abstracció temporal per assolir-hoarraconant momentàniament l’enri-quidora experiència viscuda ambaquells que practiquen una altramanera de convivència. La triasens dubta és impactant, al·lusionsa l’enyorança vers la madre patria -em negareu la força de l’equip apunt d’entrar al terreny de joc lluintcom a eslògan Luz de América a lasamarreta?-, la perfecta disposiciód’un dinar de carmanyola amb totel parament propi d’un picnic al bellmig de la ciutat, la fantàstica pràcti-ca del ritual d’aparellament a lagespa, o el contrast entre l’impeca-ble uniforme equatorià (lésmentatLuz de América) i el vestuari de ca-rrer que fan anar els subsahariansper al toc de pilota, segurament elmateix d’un dia qualsevol a la re-cerca d’una feina on deixar-se l’es-quena.

No vull passar per alt la referèn-cia prèvia feta a l’altra manera deconvivència perquè no és gratuïta,tot i que dubto que sigui correcteadjectivar-la en aquests termes.Penso amb tristor en l’exercici d’hi-pocresia i d’amnèsia voluntària queens impedeix recordar les vivèn-cies dúna generació (la dels meuspares i tiets, els nou vinguts, la im-migració interior), que als anys 50 i60 massificava la població subur-bial de, posem per cas, la perifèriade Madrid, el cinturó industrial deBarcelona, el marge esquerre delGran Bilbao, o la mateixa València,i altres provaven sort més lluny(França, Països Baixos o Aleman-ya). La seva manera d’entendre lasociabilització no era pas tan dife-rent a la de l’immigrant actual. Ellstambé aprofitaven el temps lliureper reunir-se amb la gent arribadade la comarca d’origen (Aragó, Ex-tremadura, Galícia, Andalusia...),tot freqüentant les ràncies casasregionales auspiciades pel fran-quisme, la petita plaça de pedracalcària i argila al mig del barri o


Dinamita de cervell


> EL FARLES CONFERÈNCIES DE

SALVADOR DALÍ A L’ATENEU

ENCICLOPÈDIC POPULAR

1) Evocació delMarquès de Sade

Ferran Aisa

El dia 30 de març de 1930, al carrer delCarme, organitzat per l’Ateneu Enciclo-pèdic Popular (AEP) tingué lloc unaconferència de Salvador Dalí. El pintor,entre els obrers, es mantingué en la ma-teixa línia provocativa de la conferènciapronunciada a l’Ateneu Barcelonès. Elrepublicà radical Eladi Gardó, presidentaleshores de l’AEP, va dir-li a l’artistaque podia parlar del que volgués... “icom més fort sigui millor”. I SalvadorDalí va parlar posant èmfasi en el pen-sament ditiràmbic del marquès de Sadei pronunciant tota mena d’improperis,paraules considerades de mal gust perser pronunciades en públic. De sobte,un anarquista galta xuclat, d’aspectesever, bell com un sant Jeroni, m’inte-rrompé en veu alta i em recordà ambuna gran dignitat que aquell lloc no eraun bordell i que les seves “dones” erenentre el públic. Li vaig contestar que lapersona que jo apreciava més en elmón era la meva esposa i, com que ellatambé era allí i escoltava, no veia capraó perquè les seves dones no pogues-sin escoltar també. La meva respostarestablí la meva autoritat un moment,però un nou reguitzell d’obscenitats,aquesta vegada realçades pel meu gè-nere propi de realisme, va fer rugir lasala com un lleó i no vaig poder distin-gir si era de plaer o de fúria. Vaig jutjarque el moment era psicològicamentmadur i, fent un gest d’impaciència ambla mà, vaig donar el senyal prefixat que“me’l portessin”. Tots els ulls es diri-gien a l’indret indicat per la direcció delmeu gest, i la sorpresa causada per l’a-parició de dues persones que duien elpa i les corretges superà totes lesmeves esperances. Mentre em lligavenel pa al cap va augmentar el tumult.”

Dalí va acabar la seva conferènciaamb el conegut “espectacle” surrealistadel pa de pagès lligat al cap mentre re-citava un poema:“Quan vaig tenir, a l’úl-tim, el pa ben ferm damunt del cap, vaigsentir de sobte el contagi de la histèriageneral i, amb tot el vigor dels meuspulmons, em vaig posar a recitar a critsel meu famós poema de l’Ase podrit:Una orella quieta damunt un petit fumindicant pluja de formigues sobre elmar. / Al costat de la roca freda hi ha unpèl de pestanya. / Un tros de carn es-quinçada senyalant el mal temps. / Hi hasis pits extraviats dins de l’aigua qua-drada. / Un ase podrit barromba de peti-tes minuteres representant el principide la primavera. / Hi ha un melic posaten el seu lloc amb la seva petitíssimadentadura blanca d’aresta de peix. / Hiha un nu color de lluna que porta el seunas. / Una botella d’anís del mono horit-zontal damunt d’una fusta buida, simu-lant el somni. / Hi ha una ombra d’olivaen una arruga. / Un ase podrit barrombade petites minuteres representant elprincipi de la primavera”.

‘Río Seco’: immigració iconvivència popular



Joan Sans Sicart in memoriam

Rafa Maestre (FundacióSalvador Seguí i Comissió deMemòria Llibertària de laCGT)Ens ha deixat Joan, un excel·lentcompany i amic. El vaig conèixeral setembre de 1993 a les Jorna-des que la Fundació SalvadorSeguí va organitzar a Béziers(França). El “Coloquio contra el ol-vido”, i des d’aleshores hem man-tigut una relació cordial i fraterna.L’he visitat en diverses ocasions ihe gaudit de la seva hospitalitaten sa casa de la rue Miquel Àngela Tolosa de Llenguadoc. Tambéens va rebre amb els braçosoberts en ocasió del rodatge deldocumental sobre Cipriano Mera.I ens va enviar els seus llibres:“Converses amb el meu avi”, “Co-missari de Xoc”, “Comissari dexoc a l’exili” i “Reflexiones de un li-bertario”.

Coincidírem per darrera vega-da a la Colònia Espanyola de Bé-ziers, el 20 de novembre de 2005,

en la presentació del llibre deSara Berenguer, “Entre el sol y latormenta”. Després per telèfonem va avisar de l’edició del seu lli-bre més recent, “El dia de les sire-nes”.... Després hem parlat desde la casa de repòs on descansa-va de les seves malalties. Méstard només he pogut parlar ambla seva filla Aurora.

Joan, gràcies pel teu exemple ientrega a la causa de la llibertat.Que la terra et siga lleu.

Mor als 92 anys Joan Sans Sicart

Ferran AisaJoan Sans Sicart (Barcelona,1915) ha mort a Tolosa de Llen-guadoc, la ciutat on va va viure elseu exili, el diumenge 30 de se-tembre. Mestre racionalista i cam-pió d’atletisme, va construir laseva vida a partir de tres ideals:treball, estudi i esport. Sans Si-cart mantenia l’essència llibertà-ria i l’elegància dels vells anar-quistes ibèrics. A casa seva aTolosa de Llenguadoc guardavala bandera de la 26 Divisió (antigaColumna Durruti) amb la qual vapassar la frontera el febrer de1939. Joan Sans Sicart de petitva viure a Barcelona, Sant Feliude Guíxols i Perpinyà; després varesidir a Badalona on estudià elbatxillerat. El 19 de juliol de 1936,amb 21 anys, va prendre part enla lluita contra els militars rebels.Acabada la lluita al carrer fou auna oficina del Comitè de Milíciesper allistar-se, però, essent mes-

tre, el van destinar a l’escola Saluti Alegria de la CNT de Badalona.A finals de 1936, fou cridat a files,el seu primer destí fou Cadaqués,on fou enviada una centúria con-federal a reforçar la costa. Poste-riorment, fou nomenat comissaridel Batalló de Xoc de la 26 Divi-sió-120 Brigada (antiga ColumnaDurruti). Amb la seva unitat militarva participar en la defensa de Ca-talunya i, una vegada ensorradesles línies de l’Ebre i del Segre, vacobrir la retirada dels milers depersones que fugien cap a Fran-ça.

Joan Sans Sicart visqué el seuexili a Tolosa de Llenguadoc. Elseu testimoni l’ha deixat plasmaten treballs com “Comissari deXoc”, “Comissari de xoc a l’exili”,“Reflexiones de un libertario” i, re-centment, “El dia de les sirenes”(Pagès-2007). Sans Sicart era l’e-xemple més pur del que fou el mi-litant obrer anarcosindicalista ca-talà.

fins i tot la parròquia dirigida pel ca-pellà que havien importat del pobled’origen. Qualsevol reducte obertque permetés una mica d’esbarjoajudava a esvair la por davantd’una terra per descobrir, sovintpoc acollidora i potser, cal dir-ho,no sempre amb gaire predisposicióa integrar-se. On és la diferència?Els nous punts de trobada, el Jardídel Túria -rebatejat com a RíoSeco-, els nous carrers del Ravalde Barcelona -rebatejat com a Ra-walquistán-, o el casal llatinoameri-cà, no són factors diferencials.Com els actuals immigrants de l’al-tra banda de l’Atlàntic o de la Medi-terrània, aquells i aquests es bellu-gaven i es belluguen persensacions i necessitats senzilles isemblants, el mam i la teca, la se-xualitat, la comunicació en la prò-pia llengua o variant dialectal, elsjocs locals (i el recorrent futbol!)que ens ajuden a esbargir-nos, fac-tors estètics com ara el vestuari,...

Però reconeixem-ho, aquestaantropologia s’ensorra per mo-ments. Mentre ens entestem en ac-centuar una imaginària diferènciaenvers l´immigrant actual, col·labo-rem i de quina manera, a la des-trucció de les formes de convivèn-cia populars per part dels governsmunicipals. Les noves ordenancesmunicipals estrella com la barcelo-nina, de la mà del nou urbanismeabrasiu on el que predomina és larendibilitat econòmica de l’espai,castiguen les ja autolimitades pos-sibilitats de fer vida en espais pú-blics.

Retinguem un detall, són els im-migrants els qui tot i estar al puntde mira dels agents de l’autoritatcontinuadament recuperen el ca-rrer per la via directa, sense dema-nar permís, ridiculitzant campan-yes orquestrades com ara la recentReclaim the streets. Llavors, perquè ens emprenya que el nou im-migrant faci vida social al carrer?Practiquem una doble moral disci-plinada, acceptem que desenvolu-

pi aquelles feines que tan llefisco-ses ens resulten i alhora pretenemadministrar el seu temps lliure, queno ens esquitxi amb la seva pre-sència, l’ignorem i així no existeix.Però estem de pega, sempre hi haalgun petit dimoni perepunyetesque s’ntesta a visibilitzar l’ncòmodepresència del veí immigrant.

Mentre hi penso i espero ambpaciència el següent reportatge del’va Máñez, aprofitaré per fer unnou esguard a “Río Seco. Los do-mingos latinos del Jardín del Turia”,que penjarà a casa nostra de lessòlides parets de La Vaqueria (Tar-ragona) durant el novembre i al BarCampus (Reus) el gener.

> RACÓ TRANSVERSAL

A la COPE li ha desortir el tret per laculata

Pepe Gutiérrez-Álvarez

No fa molt temps que El Roto ens obse-quiava amb una de les seves vinyetesmés ‘goyesques’. Descrivia una cate-dral enmig de la qual es podia llegir unrètol que deia: “Compte amb el cape-llà”, i a baix signava “El Bisbe”.Tan clarcom el dia i tan fosc com la nit. Darrered'aquesta vinyeta immortal, el lectorpodia endevinar que l'autor ens estavaparlant dels innombrables casos de pe-dofília relacionats amb l'Església, so-bretot als Estats Units, uns fets quehavia omplert pàgines i pàgines delsdiaris, se n’havia parlat per la TV, sen'han fet documentals en els quals s'haposat en evidència la capacitat de l'Es-glésia per a “tapar” qualsevol escàndolque la pugui perjudicar, però també la“bona fe” de molts practicants educatsa no dubtar dels seus superiors.

Hi ha pel·lícules sobre les quals espodria parlar molt, com “Sleeper” (EUA,1996), de Barry Levinson, que està ba-sada en fet reals, també “La bona edu-cació”, la més dura de totes les realitza-da per l'últim Pedro Almodóvar…

Històries que el portaveu episcopaltractava com a meres pomes podridesentre tantes pomes bones. No obstantaixò, la COPE ens demostra que la cosaes pot analitzar justament a l’inrevés,que entre tantes pomes podrides, iguales pot trobar alguna que no ho és.

Un repàs de la qüestió ens mostravaque el que ara estava sortint a plenallum no era més que la punta de l'ice-berg ja que els pecats de l'Església, pergreus que siguin rarament surten a lallum pública, és com un Estat dintre del'Estat.

Els seus pactes amb el poder li hanpermès uns graus d'impunitat ques'han fonamentat sobretot en el silenci.Aquesta capacitat s'ha mostrat perexemple en un país tan laic com França,en casos com la protecció d'anticscol·laboracionistes amb el nazismes, iel lector pot recórrer aquí també al cine-ma, a La sentència (EUA, 2003), un con-vencional ‘thriller’ sobre un criminal deguerra “col·laboracionista” amb l'ocu-pació nazi, acusat d'haver participat enla matança de nombrosos hebreus.

L'interès d'aquesta pel·lícula del vete-rà Norman Jewison radica –a part delsactors, sobretot de Michael Caine- en lademostració com en un país tan laiccom França, l'Església havia tingut lesseves xarxes protectores sobreaquests petits Yagües i Moles, com elsha ocultat aprofitant els seus margesd'impunitat.

César Vidal deu pensar allò del futbol,que la millor defensa és un bon atac, itambé ha de creure que digui el quedigui, ell es troba més que protegit. Laseva és una actitud molt pròpia de l'Es-panya “nacional”, d'aquells matons queen els anys setanta treien les seves pis-toles davant uns manifestants. La tradi-ció d'impunitat venia des de lluny, demolt abans de la guerra, de fet està ins-crita en la història d'aquest país.

JARDÍ DEL TÚRIA (VALÈNCIA)

‘Rio Seco’: lloc de trobada

Text i fotos: Eva MáñezDes de finals de 2000, els caps desetmana i particularment els diu-menges es reuneixen entre 400 i1.000 immigrants al Jardí del Turiade València. Grups familiars,adults, colles de joves es congre-guen per a jugar a futbol, passejar,menjar, ballar, beure cervesa i pas-sar unes hores amb coneguts i com-patriotes. Van començar els immi-grants equatorians qui, a través del'associació Rumiñahui, van orga-nitzar un campionat de futbol quedura des de llavors.

Amb els anys no només es con-greguen equatorians. Els bolivians,colombians i fins i tot africans esdonen cita en el parc. Inclús li handonat el seu propi nom, el Riu Sec(fent al·lusió a l'antiga llera del ricTúria).

És un fenomen que es repeteixen places i parcs de totes les ciutats.L'immigrant recorre als seus com-patriotes davant la nova situació,desconeguda i hostil, que ha d'a-frontar, buscant suport emocional ial mateix temps acudint a l'expe-

riència de qui ha viscut una situaciósimilar.

Aquestes trobades en el parcfuncionen com un ritual de socialit-zació de la pròpia comunitat. Hi hamenjar preparat amb sabor a Amè-rica Llatina: gelats casolans ambralladura de coco, torrat, ‘chocos’,fregit, empanades… mossos denostàlgia. Hi ha futbol, i ballaru-gues, ‘top manta’ amb els èxits deBolívia i Equador, equips de músi-ca que són una proesa de l'electrò-nica i la imaginació i inclús un pe-rruquer que talla el pèl sota un pont.

No es tracta de guetos, ja quereuneixen persones de diferents na-

cionalitats. Es tracta d'espais demulticulturalitat, de nous usos delsespais públics. Els immigrants ensproposen un oci allunyat del con-sum dels centres comercials i bars.Un oci on compartir i conèixer alsnostres veïns.

També hi ha veus crítiques ambaquesta “excessiva” visibilitzaciódels immigrants, els acusen d'em-brutar o d'apoderar-se del parc. Enocasions la policia va a allí a requi-sar menjar i beguda, a demanar pa-pers o a posar multes. Llavors ca-llen els radiocassets i es nota la pori la tensió. Algú es pregunta: peròquin mal fem nosaltres aquí?



DAVANT LA LECTURA DEL LLIBRE “LOS 70 A DESTAJO. AJOBLANCO YLIBERTAD” DE PEPE RIBAS

‘Ajoblanco’, les idees quevan encendre el món

Jordi Martí [email protected]

Gabriel Ferrater, en el seu poema“In memòriam” deia que l’esclat dela guerra no li va fer gaire efecteperquè el cap li anava ple d’unaaltra cosa: la descoberta de la poe-sia a través de “Les fleus du mal” i,amb ella, de la revolta.

Dels trenta del segle vint als se-tanta del mateix segle, moltescoses havien canviat a Barcelona,als Països Catalans i a l’Estat es-panyol. La derrota dels avis haviafet uns pares muts i tot semblavaplàcid fins que una nova generació,la dels fills, que ja només tenia no-tícia de la guerra del 36-39 per lamemòria familiar silenciada, es vavure embolcallada per la revolta,una revolta que va tornar a ser lli-bertària, com als anys 30, llibertà-ria i nova, radicalment transforma-dora, revolucionària. No es parlavanomés de l’economia, que preniencom a base els marxistes, sinó dela vida quotidiana de la gent, delscolors que ofeguessin el gris i la mi-sèria del dia a dia. D’aquesta revol-ta parla aquest llibre, “Los 70 adestajo. Ajoblanco y libertad”, quePepe Ribas (el de Barcelona, ésclar) ha escrit al llarg de set anys.Un llibre bàsic per la multitud dedades, pel relat de la intrahistòriaque recorre les seves pàgines i, so-bretot, per la figura història (i ambaixò no vull dir que ja l’enterri, tot elcontrari) que l’ha escrit.

“Los 70 a destajo” és un llibre-enciclopèdia amb una multitud demoviments i de persones, relacio-nades entre elles en aquell mo-ment de molt diverses maneres,malgrat ara ens semblin i estiguinen trinxeres allunyadíssimes. El lli-bre conté, al final, un índex denoms per si ens atribolem llegintles seves pàgines, perquè a cadauna d’elles l’autor refà el paisatgehumà del moment amb una minu-ciosiat que a vegades ens arriba,fins i tot, a fer perdre de vista la na-rració general. I això tenint encompte que el text general deixaclar que Ribas escriu bé, molt bé,amb claredat expositiva que acon-segueix una facilitat de lectura evi-dent.

El volum que tenim a les mansens parla de la seva pròpia forma-ció, de centeners de projectes fra-cassats i de molts altres que vantirar endavant, d’una joventut quees va revoltar contra l’ordre fran-quista establert a partir de l’apro-piació de la seva vida, de propos-tes polítiques allunyades delspartits i del domesticament que lesva substituir i, sobretot, del labora-

tori d’idees i pràctiques que va arri-bar a ser la revista que Pepe Ribasva fundar, “Ajoblanco”. Allí hi vanescriure de Luis Racionero a QuimMonzó o Amadeu Fabregat, deToni Puig a Moncho Alpuente,d’Eugenio Trías a Claudi Montañáo Santi Soler, de Biel Mesquida aXavier Fàbregas, de Toni Puig aXavier Garcia... i centenars mésque no poso perquè no hi caben toti que també hi van ser. I alhora larevista va ser germen de movi-ments i d’altres publicacions, parla-va de literatura, d’energies alterna-tives, de comunes i d’anarquisme,dels situacionistes i de Durruti, desexe i d’energies, d’Andy Warhol ide cinema... i paro perquè no seriajust deixar-me algun del munt decamins que va obrir.

L’obra

“Los 70 a destajo” és un llibre perllegir a poc a poc i pair-lo bé. Enquatre parts i un epíleg, Ribas ex-plica el seu pas com a agent provo-cador i actor principal d’un movi-ment que no tenia ni productor nidirector d’escena i que va créixertan ràpidament -mentre Francoagonitzava- com va es va dissoldrei desaparèixer, mentre els nousgestors de la realitat signaven elspactes de l’oblid que van mantenir

els privilegis ampliant la nòmina debeneficiaris i preparaven les condi-cions ideals per tal que el nourègim adeqüés l’estructura de l’Es-tat espanyol a les noves necessi-tats del mercat.

Anys d’aprenentatge

La primera part porta per títol ‘Añosde aprendizaje’ i suposa la sortidade l’autor de la infantesa i l’entradaa una adolescència que aleshoresno durava tant com ara i que el po-siciona davant d’un món que no liagrada però per al qual no veu altraalternativa que la revolta personalen forma de poesia, una poesiaque el porta a fugir-ne amb elsseus companys del grup Nabucco.Els camins que transita li fan des-cobrir sexualitats complexes iplaents, amb un dubte constantsobre la seva pròpia identitat, unavoluntat constant d’aprenentatgeque el porten a mil i una provaturesi, sobretot, a tenir clar que les su-posades ruptures que es visualit-zen al seu voltant, bàsicament lamarxista en les seves diverses ex-pressions, no suposen un autènticalliberament ja que no qüestionenles relacions de poder ni el vellmón. Cal tenir en compte que lameva explicació a mi mateix emsona massa petita per entendre tot

el que ell diu, però ja em serveixcom a resum.

La formació de Ribas inclou tantla seva experiència vital com a es-tudiant, com els amics que coneixen constant ebullició intel·lectual,els caps de setmana a Fontclara ila formació del grup Nabucco ambgent com Toni Puig o Tomás Nart.Hi apareixen Pau Maragall, TerenciMoix, Gay Mecader, les primeresobres de Comediats i Joglars, Xiri-nacs, Pau Riba, el I Festival Per-manent de Música Pregressiva or-ganitzat per Oriol Regàs i el seupropi viatge de descoberta per Eu-ropa, Iugoslàvia i Grècia. La nòmi-na de personatges és impressio-nant, sobretot perquè quan algúsurt en aquest llibre ens apareixcontextualitzat i no és només unapart del paisatge sinó una persona,i en això cal reconèixer a Ribas laseva feina, ja que si no fos així elvolum hagués pogut caure fàcil-ment en l’anecdotari melancòlic oen el llistat de noms, i no és el cas.

Anys de ruptura

La segona part, ‘Años de ruptura’,arranca amb el concert de KingCrimson el novembre de 1973 aGranollers. Aquell és el tret de sor-tida, “el pistoletazo de salida haciauna época nueva, espontánea ypasional. (...) Sin políticos ni institu-ciones fuimos muchos los que du-rante cuatro años –de 1974 a1977- acariciamos el sueño de uncambio profundo en nuestra socie-dad”. “Ajoblanco” estava preparatper sortir i ho faria l’octubre de1974, amb l’aval periodístic deRamon Barnils, que hi figuravacom a director tot i que no hi exer-cia, ja que necessitaven un perio-dista amb carnet i Barnils es vaprestar a posar el seu nom. L’ana-grama el feia Quim Monzó, tot i queel van haver de retirar durant unsnúmeros i refer-lo després perquèel primer copiava les lletres deCoca-Cola i hi van tenir problemes.Durant tot el llibre són interessantsels referents culturals de l’època.En aquest segon capítol, perexemple, el llibre “El Antiedipo, ca-pitalismo y equizofrenia” de PacoMonje, filòsof avui oblidat però queva marcar època, Gilles Deleuze,Félix Guattari, al costat de “Las co-munas, alternativa a la familia”, deJosep Maria Carandell, o la litera-tura sudamericana i els clàssicsanarquistes del XIX i del XX.

Enmig d’aquest món que es re-voltava va sorgir “Ajoblanco”, con-cebuda més com una revista-mitjàque no com una finalitat empresa-

Xerrada-debat sobre“Abusos médicos”

Divendres 5 d’octubre, la Federació Co-marcal del Baix Llobregat de la CGT deCatalunya va organitzar una xerrada-debat sota el títol d’”Abusos médicos.Prepotencia judicial”, amb Carmen Flo-res, Isabel Ferragut i Marisol Martí.

Xerrada-debatsobre especulacióimmobiliària al’Ateneu de Sant Boi

El divendres 19 d’octubre, va tenirlloc, a l’Ateneu de Sant Boi una xerra-da-debat sobre especulació immobi-liària organitzada per l’Ateneu, la CGTdel Baix Llobregat i El Col·lectiu Lli-bertari de Sant Boi.

Mujeres Libres aSaragossa

La CGT va organitzar unes jornades dedebat i reconeixemt a les dones de Mu-jeres Libres. Les jornades van comptaramb presència de militants de l’organit-zació i diverses xerrades.

> S’HA FET I NO NOMËS

A “Los setanta a destajo”, Pepe Ribas ens explica en primera persona uns anys enquè la llibertat caminava pel carrers de Barcelona.



De la força delsmovimentsantiglobalització

Joan Zambrana

Fa poc temps, sis o set anys com amolt, la dinàmica resistent dels moltsde grups antiglobalitzacio s’havia es-campat per una bona part del planeta ihavia creat una “cultura crítica” enversel capitalisme global.

Alguns analistes polítics, fins i tot, japarlaven de la irrupció d’una nova es-querra que aquest cop tenia una veta lli-bertària indubtable i una força de “mul-tituds” emergents que no sabiencalibrar.

El cicle de grans manifestacions vacomençar a Seattle al 1999, va seguir aPraga i Goteborg, va continuar a Barce-lona i finalment al juliol del 2001 arriba-va a Gènova, a on va ser assassinat, perla violència policial, un militant anar-quista que es deia Carlo Giuliani. Se-guint amb aquest record, i centrat espe-cialment a Barcelona, hi havia un muntde grups, persones i col·lectius iniciantla campanya contra el Banc Mundialque respirava i funcionava amb unagran imaginació llibertària i d’autoges-tió. Inclús recordo que aquest movi-ment aquí a Barcelona va ser tan fortque finalment el Banc Mundial va desis-tir de fer la reunió i la va donar per can-cel·lada adduint argumentacions plora-miques. Tot i això, la mobilització no esva aturar i molts milers de persones vanexpressar sota un lema ben clar el quevolien:“el món no pot ser una mercade-ria” en mans de les grans corporacionsmultinacionals.

Ara vindria la pregunta clau que nosé respondre clarament: què va passardesprés amb tot allò que va agitar tan-tes consciències? Continua existintamb la rauxa amagada com aquell “velltalp” de què parlava el famós revolucio-nari. Va ser un miratge d’aquells ambuna mica de moda juvenil, un desig per-manent de rebel·lió i també una greu in-consistència dels grups dinamitzadorsper seguir fent camí tots junts.

No cal que em digueu el que va pas-sar posteriorment: l’atemptat de’Al-Qaida” l’11-S al cor del EUA i posterior-ment l’ocupació i guerra a l’Iraqpatrocinada també pel l’imperialismeianqui i que a la vegada també va serfortament contestada per massives ma-nifestacions arreu del món.

Conec la seqüència històrica, perquèen certa manera encara avui en diaestem atrapats en aquesta situació dematonisme ianqui dins d’un context dela geopolítica mundial clarament re-gressiu.

El que vull dir és que darrere de lesmoltes i bones idees que els grups anti-globalitzadors van fer massives hi haviabona part d’una possible contestaciómundial a un sistema-món que cadacop batega amb més força amb la injus-tícia del diner i del capitalisme global.

I crec que és just que es torni a rei-vindicar l’esperit d’aquells moviments,sense ànim de repetició però recordantles claus que van obrir una esquerda al’imaginari capitalista global.

> CONTRAHISTÒRIA

rial. Això sí, no era un passatemps ides del principi se li vol donarforma i estructura professionals.Els seus creadors partiren de lanecessitat de donar veu a un movi-ment múltiple i divers que es dona-va a tot l’Estat espanyol i que notenia encara canals propis d’ex-pressió o si els tenia eren limitats.Així, els i les lectores seran princi-pals protagonistes de la publicació,tot i que també existeix un grup deredactors estable que anirà can-viant i transformant-se al llarg delsanys. Hippisme, underground, ‘pas-sotes’, contracultura, alternativesde vida, viatges, nous corrents cul-turals, el reconeixement i la conne-xió amb un passat rupturista compodia ser el que s’incloïa en el “Ma-nifest Groc” de Dalí-Gasch-Mon-tanyà que reproduiran en un delsprimers números, suposen fer unnou camí en què mai no estan sols.Les publicacions que faran camíamb “Ajoblanco” seran diverses,com “Star”, “El Rrollo enmascara-do”, “El Wendigo”, “El Viejo Topo”...i a vegades fins i tot seran conse-qüència del mateix “Ajoblanco”com “Alfalfa”, precedent d’”Inte-gral”, o d’altres amb menys fortu-na.

El capítol tanca amb el festivalCanet Rock, un espai on “Ajoblan-co” és ja un referent ineludible con-tracultural que ja no té només coma referent Catalunya sinó que esllegeix a bona part de l’Estat, on ladistribució s’organitza a través decol·lectius diversos que en certapart es financien amb la revista.

L’ascensió llibertària

La tercera part porta per títol ‘Laascensión libertaria’ i potser és lamés coneguda fins ara, sobretot através d’obres històriques de refe-rència per als qui no ens creiem latransició que expliquen VictoriaPrego i els historiadors domèsticso domesticats per socialistes i pelPSUC. Entre aquestes obres vulldestacar “La alternativa libertaria.Catalunya 1976-1979”, de JoanZambrana; i “Transiciones. CNT1976-1981”, de Pablo César Car-mona.

El capítol comença amb unafrase definitòria d’una època: “Nosé que fue más decisivo para mi fu-turo, si el bautizo con los alucinó-genos o la desaparición de Franco

por muerte natural”. Definitori per-què al llibre hi trobem, sobretot enla part final, un atac furibund contrales addicions però alhora una rei-vindicació del bon ús d’algunesdrogues. Ho comparteixo i tinc clarque algunes de les coses que s’ex-pliquen en aquest capítol hi tenenmolt a veure, positivament parlant,és clar.

Aquesta serà l’època en què“Ajoblanco” treurà un número es-pecial sobre les falles, en el qualescriurà tota la intel·lectualitat rup-turista valenciana. La reacció delblaverisme més ultra va ser violen-tíssima, amb amenaces de bombadia sí i dia també a la redacció de larevista, una reacció acompanyadaper la societat valenciana méscarca i retrògrada amb la JuntaCentral Fallera al capdavant. El“Dossier Falles” era tan irreverentque llegit ara encara diverteix. L’a-fer va acabar en judici, amenacesde mort, insults i Amadeu Frabe-gat, que n’era un dels autors i notenia res a veure amb ell mateixuns anys després, acomiadat de“Levante”. “La Provincias”, aprofi-tant que l’”Ajo” es feia a Barcelona,va començar una dura campanyacontra l’”Insulto a Valencia y a lasfallas”, amb una secció diària queva durar un mes sota el títol “Reac-ción popular contra Ajoblanco”.Però els ‘outsiders’ valencians novan rebre el suport dels intel·lec-tuals catalanistes del moment iaixò llegit ara també fa pensar.

Com fa pensar la intervenció del’autor en el programa de Luis delOlmo, en què el locutor li va dir querecordés que era el primer cop desde 1939 que algú parlava bé de laCNT per la ràdio. És precisamentaquí quan s’estableix aquesta uniófructífera però que va acabar enruptura de l’anarcosindicat ambl’immens moviment llibertari post68 que s’havia constitutït arreu de

l’Estat però de forma especialmentsignificativa als Països Catalanspeninsulars i a Barcelona en parti-cular. Un moviment que “Ajoblan-co” ajudava a consolidar i del qualesdevenia portaveu i en certa ma-nera un dels instigadors en núme-ros com el dedicat al situacionismei la seva crítica a la vida quotidianao amb textos del feminisme revolu-cionari a través del grup LAMAR deKarmele Marchante. Hi trobem re-ferències al llenguatge del còmicamb Cessepe, El Hortelano, Naza-rio o Miguel Ángel Gallardo, el nouteatre que es feia a Catalunya i per-sonatges com Ocaña, que VenturaPons va retratar a “Ocaña, retrat in-termitent” i sobretot una sensacióllegida que tot podia ser possibleamb una cultura que es volia revo-lucionària i, sobretot, divertida.

Són els anys del Saló Diana, delmíting anarquista de Montjuïc i, so-bretot, de les Jornades Llibertàries,de la Barcelona Llibertària. “Ajo-blanco” ven més de cent mil exem-plars i fa números mítics sobreenergies lliures, sexualitat, literatu-ra...

I Pepe Ribas ho conta en prime-ra persona, des del punt de vistade qui n’és protagonista, junt ambla seva vida afectiva, les relacionsamb el seu pare... amb tots els can-vis de redacció, d’administradors,de contactes arreu de l’Estat, de lapresa de posició al costat de laCNT i de l’abandonament delmodel cultural per un que es vol re-volucionari i llibertari.

L’ensulsida

La quarta part del llibre porta pertítol “El desmoronamiento” i s’hi ex-plica precisament això, l’ensulsidadel somni que s’havia arribat atocar. Ribas apunta els noms delsculpables un a un, assumeix l’auto-crítica i deixa ben clar, honesta-

ment crec jo, que el moviment notenia massa possibilitats d’esdeve-nir res més del que va esdvenir,com una aigua de litines que uncop ha fet la pujada efervescents’ha de tancar a l’ampolla per noesbravar-se. Ningú va tancar l’am-polla en aquest cas.Entre els motius de què parla hi ha,d’una banda, el xoc generacionalentre els avis de la CNT i els nousllibertaris que es va donar en gaire-bé tot: en el tempo, en les formes,en els models cultural i de funcio-nament...; d’altra, la traïció dels lí-ders -que deia Xirinacs- de tot elmoviment obrer, polític i sindicalfora del llibertari, esdevingut d’or-dre i pactista gràcies a les claudica-cions-subvencions de les direc-cions respectives; també lainfiltració policial instigadora delsgrupuscles més violents en els queno es van vendre per justificar la re-pressió indiscriminada, amb el su-percomissari Roberto Conesa i elministre de l’Interior Rodolfo MartínVilla al capdavant, i episodis trans-cendents com la crema de la salade festes Scala o, i en això és es-pecialment combatiu, la introduccióde l’heroïna i el paper que hi vatenir la policia; també la inèpcia dela CNT per esdevenir una organit-zació revolucionària total, mésenllà del món sindical i en connexiómés amb les necessitats del mo-ment que amb el seu passat mític,que acabaria, als 80, amb el tren-cament de l’organització en dostrossos que esdevindrian, amb eltemps, la CNT i la CGT; i, per aca-bar, el desencantament generalque va ser la transició, de la qual elllibre n’esdevé testimoni, almenysde la que no va ser possible.

“Ajoblanco” desapareixia consu-mit pel mateix foc que havia contri-buït a crear, enmig d’un movimentque s’afonava i s’omplia de deser-cions.

La seva llegenda mantindria du-rant molt de temps el prestigi entreels lectors, que recordaven aquellapublicació, tal com ells mateixosdeien en un especial aparegut fauns anys al quiosc, com el conteni-dor de “les idees que van incendiarels setanta”.

L’octubre del 87 sortiria el segon“Ajoblanco”, una revista que tot imantenir la capçalera i a Ribascom a peça clau ja és una altra his-tòria.

Un dels consells de redacció de l’”Ajoblanco”, una revista contracultural que va servir de reflex i de guia alhora per als revolucionaris dels setanta, molts d’ells de la nova CNT.


‘Info Usurpa’, de 1996a 2007, cinc-centesvoltes al sistema

Música de mercat

JoniFa un parell de mesos es va acabar l’es-tiu, per als qui ens dediquem profesio-nalment a la música popular (que no ne-cessàriament tradicional) per aquestescontrades, ara, després de les fires (Vic,Manresa...), comencen uns mesos d’al-guna manera més tranquils però que almateix temps hem d’estructurar bé pera no perdre el temps i preparar a fons lapropera temporada. Tot plegat, les tem-porades d’estiu, les fires, el mercat ac-tual, la planificació comercial, té a veuremés aviat poc amb la musica en si, i encanvi té molt a veure amb la societat ac-tual, on tot té preu, tot necessita cam-panya de màrqueting i tot prescriu.

No crec en la música com a ‘busi-ness’ (paraula que avui en dia no té tra-ducció simple ja que implica tota laxarxa que s’utilitza en un determinatsector professional per fer negoci i queacaba cobrint totes les necessitats delque s’hi impliquen, des de les amistatsfins als horaris personals) i sí com aprofessió (de fet, no crec en el businessde cap mena com a forma de vida),sabem de sobra que hi ha fils amagatsque belluguen els ninots que intentaranposar música a les nostres vides i nosempre són fils de grans companyiesmultinacionals, però realment, i nom’importa repetirme, no crec que aixòtingui res a veure amb la musica, son,precisament els fils del business. Unacosa es la música, amb majúscules,que existeix des dels inicis de la huma-nitat per la necessitat d’expressar-se iuna altra molt diferent és el ‘business’musical, o sigui, les fires, les tempora-des, el mercat, creats per la societat ca-pitalista per controlar sectors profes-sionals.

Fa uns dies es va organitzar a Sevillael Womex, World Music Export, una deles fires musicals internacionals mésimportants, especialitzada en ‘worldmusic’ o músiques del món. Fa quinzeanys ningú no parlava de músiques delmón. Fa quinze anys aquest ‘business’del que parlava, la xarxa comercial, noexistia. Vol això dir que no hi eren elsmúsics? Que no hi era el públic? Vol diraixò que de la nit al dia van néixer totsaquests tipus de música tan distants idiversos entre ells? No. El que va pas-sar és que es va crear el ‘business’ quedonés sentit global a totes aquestespropostes, o sigui es va crear la marca(necessària avui en dia per vendre qual-sevol cosa), es va estructurar la xarxacapaç de capitalitzar els guanys (sobrexarxes ja existents, o sigui amb perso-nes que ja treballaven per a la músicaperò ara amb uns objectius concrets icol·lectius, vendre ‘world music’) i, pos-teriorment, es va crear el mercat, o elque és el mateix, es va fer saber al pú-blic l’existència de les músiques delmón. Avui en dia és un concepte estès iassumit per tot el món i que genera unade pasta impensable.

Tot plegat fa pensar, quin sentit téavui en dia ser músic a nivell indivi-dual? Hi ha alguna possibilitat de sortir-se fent música sense adjectius? Sensemarca?


L’”Info Usurpa” és un butlletí setma-nal que va néixer la primavera del1996, amb el nom aleshoresd’“Usurpa que algo queda” per res-pondre a la necessitat de crear mit-jans d'informació lliures i també a lanecessitat d'organització d'un mo-viment en creixement com era elmoviment okupa. Després de des-aparèixer ràpidament, l'”Usurpa” varenéixer com a “Info Usurpa”, ambun predomi de l'agenda dels cen-tres socials okupats, casals i ate-neus.

Des del 1996 fins a avui, la tar-dor del 2007, els ‘usuperus’ hananat canviant: n’hi ha que han dei-xat el projecte, però hi ha tambégent nova que ha entrat amb il·lu-sions. Però 500 números desprésl'”Usurpa” no ha canviat molt: tantgràficament com amb els temes, jaque són més o menys els mateixosdes de fa 10 anys: okupació, re-pressió, lluita contra aquest siste-ma...

El que ha canviat són les case-lles de l'”Info Usurpa”, la desapari-ció de molts centres socials o d'al-tres llocs autogestionats.

Dimarts rere dimarts, s’omplenles caselles, tot i que aquests úl-

tims anys, han estat moltes les lí-nies que s’han abuidat.

També han vist com canviava ladifusió: els “Usurpa” impressos hanbaixat, mentres que la llista de difu-sió té avui més de 900 subscrip-tors. Peró es veu també que la gentcontinua costi el que costi.

I és per a la gent que han escritles següents línies: “les personesque segueixen obrint espais, lesque segueixen defensant l'autono-mia i la cultura popular, creient enl'autogestió, les que utlitzen elscentres socials, a totes aquestespersones que no baixen els braçosdavant la repressió que patim tots itotes i a les que han deixat de llui-tar massa cansades, als centressocials, casals i ateneus que se-gueixen creant poder popular, atots els espais desallotjats, a lespersones que ens truquen cada di-marts, a les que es caguen en no-saltres per oblida-nos una activitat,a la persona que ens fa les còpies,als nostres companys i companyesdel “Contra Infos” (que encara nofan 500 números...), per a tots vo-saltres ... seguirem lluitant!!!Més informació ahttp://squat.net/usurpa

, > MÚSICS, MÚSIQUES IVOLTANTS

‘Libre Pensamiento’: papers de reflexió i debat

”Libre Pensamiento” és una revis-ta de reflexió sobre la realitat i laintervenció social, que s’editaquadrimestralment a iniciativa de

la Secretaria de Comunicació dela CGT. “Libre Pensamiento” ésuna revista que tracta de temessocials en la consideració que

tots ho són o que res ens és aliè;que pretén abordar-los amb l'acti-tud de recerca pròpia de qui ésconscient que les seves convic-

cions i certeses susciten més pre-guntes que respostes; que es pre-tén d’anàlisi i estudi de la realitatperò no només, ja que la realitatatrapa en la seva obvietat a tot elque entorn d'ella gira i d'aquestcercle només pot sortir-se per fac-tors menys objectius, com la deci-sió i la intervenció social. Animemels afiliats i afiliades de CGT asubscriure's a la revista, la subs-cripció anual és de 12 euros.

Informació, contactes i subs-cripcions: Comitè ConfederalCGT, c/ Sagunto 15, 28010 Ma-drid, tel. 902 19 33 98, e-mails:[email protected] [email protected]

> IMATGES QUE PARLEN

“La Comuna deParís i laRevolucióEspanyola”

FREDERICA MONTSENYL’Eixam Edicions SLNovembre de 2006

Pau Juvillat

Tercer llibre de la magnífica col·lec-ció “Roja i Negra” que continua lareedició dels textos bàsics de l’a-narquisme que iniciaren amb LuigiFabri i el seu llibre “Què és l’anar-quia?”, posteriorment amb LeoTolstoi “El Poder” i ara amb aquestdiscurs que pronuncià FedericaMontseny el 14 de març de 1937 alcinema Coliseum de València.

El llibret s’inicia amb una breubiografia de la qui fou figura clau del’anarquisme del segle XX escritaper Susanna Tavera a la qual se-gueix el pròleg que realitzà l’oficinad’informació, propaganda i premsadel Comitè Nacional de la CNT-AITa la transcripció del míting-discurs iposteriorment continua amb latranscripció íntegra del parlament aValència de l’any 1937, en plenaguerra civil.

La importància de la conferènciarau en el fet que aquesta es produíen un moment en què membres dela CNT-AIT van entrar a formar partdel govern d’unitat de Largo Caba-llero, entre ells la mateixa Frederica

al capdavant del Ministeri de Sani-tat i Assistència Social.

És potser per això que el discursutilitza la història de la Comuna deParís, de la qual en fa un breurepàs, per realitzar una mena deparal·lelisme de l’Estat espanyold’aquells moments, assetjada pelfeixisme internacional i amb l’aïlla-ment al qual estava sotmesa perles grans potències mundials ambl’assetjament de la Comuna deParís per part de la Santa Aliança.

És a través de la història de laComuna de París i del seu tràgicdesenllaç que realitza una crida ala unitat, malgrat les desavinencespolítiques evidents en el si de laRepública, tal com ella diu: “acíestem, reunits, republicans, socia-listes, comunistes, anarquistes,homes de totes les tendències,amb anhels polítics diversos.” juntsen la lluita contra el feixisme.

En definitiva, un discurs marcatprofundament per l’entrada delsanarquistes al govern, una mesuraextraordinària enmig d’una guerracontra el feixisme en la qual Mons-teny defensa la unitat en la diferèn-cia. Un text per reflexionar i canviaralguns tòpics i dogmes ara que en-cara es pot.

“La virgen de losdeseos”

MUJERES CREANDOTinta Limón Ediciones, 2005

La Ciutat Invisible

Precisament des de Bolívia, undels països on el neoliberalismefeu estralls, i gràcies a les amistatsque roden el món, ens han arribatexemplars de “La virgen de les de-seos”, així com “Grafiteando”, dosdels llibres emblemàtics de les Mu-jeres Creando, les feministes autò-nomes i irreverents de La Paz.

A “La Virgen de los deseos”compilen una sèrie d’articles enquè expliquen la seva experiència(“somos un movimiento de indias,putas y lesbianas, juntas, revueltas

y hermanadas”), basada en la cre-ativitat al carrer, l’acció directa i l’o-bertura d’espais col·lectius. Tambéanalitzen àcidament i crítica les es-tructures patriarcals i racistes quecaracteritzen la societat boliviana,les seves institucions polítiques i si,també, als moviments socials que liresponen.

“Somos y hemos sido parte delos procesos sociales y políticosbolivianos, regalando a las luchascreatividad y fuerzas expresivas: lautopía es ciega y camina a trope-zones, es sorda y habla a gritos, elcolor de su piel es tan blanca comomorena y es que nosotras... no te-nemos línea, somos pura curvas”.www.tintalimonediciones.org/

www.mujerescreando.org/

“Italia más alládel 68”

DIEGO GIACHETTIVirus Editorial


Què va succeir durant el famós any68 a Itàlia? Com i quins factors in-ternacionals ho van condicionar iho van influenciar?

Com se situa aquest esdeveni-ment en la història politica, social icultural més general d'aquestpaís? Quins van ser els problemesque el moviment estudiantil vahaver d'afrontar i intentar resoldre?Per què s'ha intentat ignorar lesaliances i vincles entre la lluita es-

tudiantil i l'obrera en l'època? Qui-nes relacions de continuïtat hi haentre el 68 i el posterior movimentdel 77?

A aquestes i altres preguntes in-tenta donar resposta Diego Gia-chetti, i per a això elabora una au-tèntica radiografia de lesorganitzacions i publicacions quevan sorgir entre el 1968 i fins al1977. El 68 va ser la resposta desdel moviment estudiantil al anquilo-sament de les organitzacions tradi-cionals de l'esquerra marxista (par-tits i sindicats); burocràcia,centralisme, estalinisme, etc., enun context de lluites i revoltes en totel món; va ser l'intent d'establiraliances i estratègies comunesamb el moviment obrer, esforçosque van tenir la seva continuïtat - adiferència de França - i van donarels seus fruits en el 69 i anys pos-teriors, passant per diferents eta-pes que eclosionen en el movimentdel 77 i l'anomenada "àrea de l'au-tonomia".

Giachetti mostra com l'esquerracontestatària italiana va intentarbuscar noves formes de fer política,reformulant i experimentant inten-tant salvar la contradicció de comgestionar des de les assemblees elcreixement del moviment i la ne-cessitat (o no) d'algun tipus d'orga-nització permanent que permetésdonar el salt cap a la presa/des-trucció del poder; tot això a més in-tentant trencar la separació entremilitància, treball/estudi i vida priva-da.



Llibres

‘Nuestro culpable’(1937)

Josep Estivill

El cinema realitzat durant el període dela Guerra Civil és cada vegada més ac-cessible però existeix, encara, un filmforça desconegut que és, no obstant,molt i molt apassionant. Es tracta de lacomèdia “Nuestro culpable” (*), produï-da per la CNT el 1937 i amb la direccióde Fernando Mignoni. En resum, diríemque l'argument pren com a protagonis-ta un simpàtic lladre, conegut com ''ElRanda'', que entra al casal d'un banquerper a robar-hi però el descobreix l'a-mant d'aquest banquer, que casual-ment també hi havia entrat en el mateixmoment amb la intenció d'efectuar unaltre robatori.Tots dos es reparteixen elbotí i “El Randa” munta una festa ondistribueix els calés entre els veïns,però és arrestat per la policia i senten-ciat a presó. El banquer, però, no volque se sàpigui la seva relació amb “laquerida” i aconsegueix que “El Randa”sigui tractat a cos de rei i, d'aquesta ma-nera, comprar el seu silenci.

Aquesta pel·lícula és una delícia, unacomèdia musical amb tocs surrealistessobre el món de la delinqüència, el sis-tema penitenciari i la burgesia. Estranyaficció rodada enmig de l'horror de laguerra i la violència, a un quilòmetre deles trinxeres i sota la metralla. Respiraun to de sàtira amable que no l'eximeixd'una càrrega de dinamita política, enespecial a favor de la ideologia llibertà-ria. Conté escenes sorprenents, com elsomni d'una boda a la presó amb lanúvia vestida en minifaldilla i una llargacua agafada per reclusos que tenenunes ales enganxades a l'esquena.

La pel·lícula, de tarannà anarquista,qüestiona el poder, denuncia el guanycapitalista i ridiculitza la justícia burge-sa.

Està plena de detalls inequívocs: unafoto d'un porc penjada amb un marc deplata; els presidiaris cridant “semos losamos”, un rètol a l'entrada de la presóque diu “Odia el delito y compadece aldelincuente”, frases com “No existe larazón/para justificar la prisión”, referèn-cies a l'amor lliure, etc.

La pel·lícula més banal i frívola va es-devenir, però, l'al·legat més potent sobreels canvis en el nou sistema jurídic queen aquells moments, per cert, introduïaJoan Garcia Oliver, el líder anarquistaque ocupava el Ministeri de Justícia.D'aquesta manera, “Nuestro culpable”sobreviu al pas dels anys amb una in-creïble vitalitat convertit en un destacatmanifest de la cultura llibertària.

(*) “Nuestro culpable”es pot visionar di-

rectament a la següent adreça:

www.brightcove.tv

L'ESQUERDAButlletí de la Federació d'Ensen-yament de la CGT de Catalunya,www.cgtcatalunya.cat / [email protected]

Revistes

HILO NEGROButlletí mensual del Sindicat Únicde la CGT de Burgos, ja porten130 números, c/ Calera 13, 09002Burgos

NOTICIARI ENCICLOPÈDICSemestral de l'Ateneu Enciclopè-dic Popular-CDHS, pg. Sant Joan,26, 1r 1a, 08010 Bcn, www.ate-neuenciclopedicpopular.org

ARBETARENRevista setmanal de la SAC, sindi-cat llibertari de Suècia, box 6507,113 83 Stockholm, www.arbeta-ren.se [email protected]

Text: Pau Juvillà Ballester;foto gran: Jordi Bou

La Màquia és un centre social que

va néixer el dia 4 d’octubre del

2002. Aquest mes d’octubre,

doncs, han celebrat el seu cinquè

aniversari.

El projecte va sorgir d'un grup de

persones que provenien de dife-

rents moviments socials i que ente-

nien que a Girona ciutat hi havia la

necessitat de muntar un espai au-

togestionat.

Aquest espai esta gestionat per

una assemblea i l'utilitzen diferents

col·lectius de la ciutat. A més de

l'espai de reunions, el centre social

disposa d'un espai de bar per aju-

dar a finançar les despeses del

local. Parlem amb la Mariona

Parra, membre de l’assemblea del

Centre Social La Màquia.

-Què han estat aquests cincanys de Màquia?-És molt difícil resumir cinc anysd’un projecte amb poques parau-les.

La Màquia és un espai gestionatper una assemblea on s’hi realitzenxerrades, projeccions de vídeo, ta-llers, exposicions,... però sobretotés un punt de trobada i relacióentre persones i col·lectius que haintentat des dels seus inicis gene-rar un espai de reflexió i de lluita aGirona ciutat.

Aquest era un dels objectius ini-cials del projecte i ho continua sentcinc anys després de començar aintntar crear una realitat a onabanbs només hi havia un somni iun projecte. D’alguna manera, ensinteressava sobretot oferir una in-fraestructura als col·lectius i perso-nes per tal que l’utilitzessin per reu-nions, activitats diverses,...

Potser un punt d'inflexió del pro-jecte va ser quan vam decidir can-viar de local i venir cap al centre dela ciutat.

El local antic era molt espaiósperò econòmicament inviable i amés, vam tenir problemes a causade la intolerància d'unes veïnesque no ens van acceptar des d'uninici i que ens van acabar denun-ciant un munt de vegades.-Quins canvis heu viscut, tant anivell de funcionament de l'as-semblea com a nivell de militàn-cia personal?-Molts. A nivell de l’assemblea caldir que la majoria de les personesque van iniciar el projecte ja no enformen part però som tanta gentcom al principi, és a dr que hi hahagut un canvi i una renovacióconstant.

Això ho valorem de forma positi-va perquè és normal que al llargdels anys hi hagi persones que perdiverses raons es desvinculind’una organització però al mateixtemps hem sabut engrescar amolta gent perquè entrés a formarpart del projecte.

Que l’assemblea hagi canviat depersones implica també que hi hanoves maneres de fer, noves pro-postes o idees,... La Màquia és uncentre social que a nivell de gestiócomporta molta implicació i saberque hi ha hagut relleu al llarg delsanys ha donat confiança per conti-nuar en els moments de més difi-cultat.-La ciutat de Girona disposa dediversos casals al seu centre, abanda del vostre, com El Forn,quines són les relacions entrevosaltres?-La relació és molt diferent ara quequan vam inaugurar fa cinc anys

quan amb prou feines hi havia con-tacte.

Penso que els diferents col·lec-tius de Girona estem en un mo-ment dolç a nivell de relacions per-sonals, vull dir que hi ha bonarelació entre la gent de les assem-blees de La Màquia i del Forn. Peròal mateix temps, penso que araens cal fer un pas més i aprendre atreballar conjuntament en aquellstemes en els quals compartim unamateixa visió.

És absurd que en una ciutat tanpetita com és la nostra no treba-llem plegats en espais on segurque ens posaríem d’acord. Potserla voluntat ja hi és i el bon rotllotambé però ens cal aprendre la di-nàmica de pensar en el conjunt iactuar en conseqüència.-La Màquia és un espai obert atotes les organitzacions i col·lec-tius de la ciutat que han fet d'a-quest local la seva seu o lloc dereunió, quins són els que utilit-zen aquest espai habitualment iquina es la relació amb l'Assem-blea de la Màquia?-Al llarg dels cinc anys han anat va-riant els col·lectius que fan ús delcentre social.

Ara mateix, a La Màquia s'hi reu-neixen col·lectius tan diversos compoden ser la corresponsalia de “LaDirecta” a Girona, la PlataformaAturem la Guerra o la Plataformacontra la MAT per exemple. Sóncol·lectius que no formen part del'assemblea però que utilitzen l'es-pai.

Aquest és un dels objectius deLa Màquia, oferir l'espai a organit-zacions de la ciutat. Això comporta,entre d'altres coses, que hi hagimés contacte amb les persones ique coneguem més que fan els al-

tres col·lectius.-Creieu que heu assolit els ob-jectius que us vàreu plantejarquan vau iniciar aquest projec-te?-En línies generals, estem conten-tes de com funciona la Màquia.Com ja he dit, l'objectiu principalera el d'esdevenir un punt de troba-da i pensem que a nivell de Gironaho és. A més, com a assembleahem participat en moltes platafor-mes de la ciutat.

Hem tingut un paper molt actiu,per exemple, en la Plataforma Atu-rem la Guerra de Girona que haestat portant durant anys una cam-panya de suport a la gent imputadaen l'Operació Estany. També vamtreballar en la campanya de l'as-semblea per la llibertat de la Núriafa un temps,...

Però, en canvi, ens adonem queparticipar en plataformes de la ciu-tat no ens ha permès treballar ambprofunditat algunes campanyesque havíem iniciat com a assem-blea.

Parlo, per exemple, d'una cam-panya per Palestina o d'una cam-panya contra el “civisme”. Som elsque som i en alguns moments el fetde tenir un paper actiu en les dife-rents plataformes i la mateixa ges-tió del centre social ha fet que dei-xéssim un xic penjat el nostretreball com a col·lectiu.-I ara què?Ara estem en un bon moment. Elfet d'estar al centre de la ciutat deGirona fa que hi hagi més gent queens conegui, que passi pel local iaixò li dóna molta vida.

A nivell d'assemblea de La Mà-quia, tenim ganes de continuar tre-ballant i ens sentim amb prou ener-gia per fer-ho.


“A nivell d’assemblea tenim ganes de continuar treballant i ens sentim amb prou energia”

MARIONA PARRA I CASANOVAS, MEMBRE DEL CENTRE SOCIAL LA MÀQUIA DE GIRONA

Silenci

Jordi Martí Font([email protected])

Sovint, callar omple tant el silenci quequan ho fem alliberem de sorolls inne-cessaris (que no vèiem com a tals) lesnostres orelles plenes de cera. Tot iaixí, acostumem a parlar continuada-ment, sense mesura, i per tant ensequivoquem més del que seria desitja-ble com a màxim per equivocar-nos.Per això, aquesta entrada dura tan poc,perquè tot està ja dit.

Parlar

Educats en l’educació obligtòria per atotes i tots, educats durant anys encom s’ha de parlar en públic, educatsen llengua i literatura i, per tant, en lapossibilitat d’expressió en públic, deres no ens serveix tot l’après o sentit sino ho fem anar. I fer-ho anar en la nos-tra vida pública no vol dir només ser-ne professional, és a dir fer de presen-tador de tele, locutor de ràdio o políticprofessional. No.Vol dir, sobretot, dir elque no ens agrada i dir el que volemque sigui. Callats com muts, no ensatrevim mai a dir res que no sigui elpaper que ens donen com a consumi-dors o com a públic. Hem abdicat de lanostra pròpia sobirania i l’hem regalatals professionals de la faràndula queens entretenen mentre els amos conti-nuen acumulant els nostres diners, lanostra vida. I així és com hem après acallar, pel “què diran”, pel “no et posisen política”, pel “sobretot no t’asse-nyalis”...

Muts i a la gàbia que nosaltres ma-teixos ens hem fet en hores regaladesentre convenciment i por a les que síparlen els que sí indiquen, els que ensdirigeixen perquè tants anys fent-hoen saben més que no pas nosaltres.

Si no ens atrevim a trencar el silencii a parlar no podrem fer res més queescoltar i obeir. No n’hi ha prou a tenirel cap fort sinó que ens cal, sobretot,dir-los en veu alta que no ens elscreiem. Quan ho fem tenim la força queens dóna ser persones, parlar, parlaren veu alta, que ens escoltin i que ensdiguin el contrari del que diem, lesnostres contestes...Tot això ens fa per-sones: el pensament abstracte i poder-lo expressar en paraules, paraules que-ja ho sabeu vosaltres que em llegiu-són punys o panxes dels dits de pellfina que acaronen qui volem amb latendresa que no tenen els nostresamos amb nosaltres.

Llençar paraules contra els amosens fa visibles i ens dóna la forçad’existir que diu Onfray, la potència deltrobar-nos dempeus entre els callatsque continuen submissos mirant capal terra i sense somiar ni olorar niveure horitzonts llunyans. I un cop tro-bar-nos-hi no ser líders sinó part d’unasola veu que es vulgui col·lectiva, múl-tiple, complexa, complementària i, so-bretot, revolucionària.

No callar i parlar. No morir i viure. Nosoterrar-nos i néixer cada dia. No tren-car-nos el cap contra el mur sinó tirar-lo a terra amb la veu.

“Ara estem en unbon moment”

Ara mateix, a la Màquia s'hi reuneixen col·lectius tan diversos com la corresponsalia de la Directa a Girona, la Plataforma Aturem la Guerra o la Plataforma contra la MAT

‘La Màquia és, sobretot, unpunt de trobada i relació’

> LES PARAULES SÓN PUNYS

> LA FRASE...

revista catalunya 91 novembre 2007

Documents