revista b30 nº26, maig 2010

el vallès TINDRÀ UN ClÚsTeR Del seCTOR FaRMaCèUTIC /// 28

B30entrevista: Jordi Mestre, director general de Caixa Sabadell /// 6Opinió: antoni soy, secretari d’Indústria i Empresa de la Generalitat de Catalunya /// 33

N. 26 /// 7.05.2010 La revista econòmica del Vallès

ResTaURaNTs De NeGOCIsLes millors opcions de la ‘B30’ per a reunions d’empresaris

Les administracions europees més avançades comparteixen experiències i casos d’èxit a Sant Cugat.L’Ajuntament de Sant Cugat ha rebut el primer premi europeu en Lideratge i Gestió del Canvi EPSA 2009

Dijous 27 i divendres 28 de maig de 2010Teatre-Auditori Sant Cugat

INTERNATIONAL EPSA 2009Knowledge-Transfer Workshop

3B30 DIVENDRES, 7 DE maIg DEL 2010 KM ZeRO

7.05.2010el ClÚsTeR FaRMaCèUTIC

Catalunya concentra el 60% de la producció farmacèutica espanyola, amb més de 70 empreses del sector, la majoria de les quals estan instal·lades al Vallès. Les associacions Sant Cugat Empresarial i Cerdanyola Empresarial van advertir les potencialitats d’aquesta realitat i van posar les bases per a la creació d’un clúster farmacèutic i cosmètic que agrupa les empreses que s’ubiquen dins de l’anomenat Catalonia Innovation Triangle (Sant Cugat, Cerdanyola i Rubí). La nova xarxa ha rebut l’impuls decisiu del Ministeri d’Indústria i compta també amb el suport de la Generalitat, del Biocat, de les cambres de comerç del Vallès i de més d’una trentena d’empreses del sector, a més de tenir la complicitat d’universitats, ajuntaments i altres organismes públics. Amb el clúster farmacèutic, l’eix de la B-30 suma un nou pol d’atracció d’activitat econòmica a través de la innovació, la formació i la transferència de coneixements. Al mateix temps, s’aconsegueix visualitzar el potencial de Catalunya dins la indústria farmacèutica del país. La iniciativa també és la constatació del rendiment que té l’acció conjunta de dues entitats com Cerdanyola Empresarial i Sant Cugat Empresarial en benefici del teixit empresarial de la zona.

“No es concedeix crèdit, perquè les empreses han tallat les seves inversions”

JORDI MesTRe /// DIRECToR GENERAL DE CAIxA SABADELL

aNTONI sOyseCReTaRI D’INDÚsTRIa I eMpResa De la GeNeRalITaT /// EL REToRN DE LA poLíTICA INDuSTRIAL

NeIX el ClÚsTeR FaRMaCèUTIC Del vallès

el vallès rebrà 11,6 M destinats a innovació

Un viatge en el temps a Collserola

RaDaR

6ROTONDa

33

Gas a FONs

28 Gps

34

ÀRea De DesCaNs

36esTaCIÓ De seRveI

42Com dirigir una empresa i no morir en l’intent

B30 eDITa: Premsa Local grup de Comunicació /// pResIDeNT: Ramon grau /// COORDINaDOR De ReDaCCIÓ: Francesc Castanyer (PaUTa mE-

DIa) /// DIReCTORa eDITORIal: Carmen S. Larraburu. /// sUBDIReCTOR: Josep m. Vallès /// ReDaCCIÓ: Xavier amat, Joan Ramon arma-

dàs, Xavier Orri, Ivanna Vallespín /// pROJeCTe GRÀFIC: eixida.cat Il·lUsTRaCIÓ pORTaDa: Ivanòvitx /// FOTOGRaFIa: Lluís Llebot /// COORDINaCIÓ

De pRODUCCIÓ: maribel Pinillos /// MaqUeTaCIÓ: Sergi Felip /// assessORaMeNT lINGüísTIC: Susanna Turon /// aDMINIsTRaCIÓ: anna Comella /// IM-

pRessIÓ: gráficas de Prensa Diaria /// pReMsa lOCal saNT CUGaT, c/ Sant antoni, 42-44. Sant Cugat del Vallès (93 590 86 00) [email protected] /// Re-

DaCCIÓ: [email protected] /// aDMINIsTRaCIÓ COMeRCIal: Susanna Carmona /// DIpòsIT leGal: B-9826-2008 /// DIsTRIBUCIÓ eMpResaRIal:

FUNDaCIó CECOT FORmaCIó /// pUBlICITaT: 93 590 86 00, [email protected] /// COl·laBORaDORs De la ‘B30’: aJUNTamENT DE RUBí · aJUNTamENT DE SaNT

CUgaT DEL VaLLèS · aXa aSSEgURaNCES · BaNC DE SaBaDELL · BOEhRINgER INgELhEIm · CamBRa DE COmERÇ DE TERRaSSa · CECOT · CIT · gRUP CaTaLaNa-OCCIDENT · La CaIXa

30.000 eXeMplaRs MeNsUals

ENCaRTaDa aL ‘DIaRI DE SaNT CUgaT’

I a L’‘aVUI’

méS DE 3.000 PUNTS DE DISTRIBUCIó a

EmPRESES I INSTITUCIONS DEL VaLLèS

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITaT:

[email protected] / 93 590 86 00

Reservi ja el seu tiquet per al sopar:

Sr. Albert Moreno. [email protected]

Sra. Eva López. [email protected]

Tel. 93 733 98 33

Blasco de Garay, 29-49. 08224 TERRASSA

www.cambraterrassa.es

www.premiscambra.com

empreses guardonades

internacionalitzacióo Chimigraf Ibérica, SLo Electrónica de Elevadores, SL

responsabilitat social corporativa

o Casamitjana, SLo Prodis

millor iniciativa comercial i de serveis

o Drivania International, SLo Iss Facility Services

formació i coneixemento Andersen, SAo Rius Consultors Associats, SL

impuls a la innovació, la recerca i el desenvolupament

o B. Brauno Mat Global Solutions, SL

empresa de nova creacióo Adict Active Retail

iniciativa empresarial a la demarcació

o Kern Pharma

lideratge empresarialo Sr. Faust San José Pérez, empresari terrassenc

acte de lliurament de premis i sopar

La Cambra de Comerç i Indústria de

Terrassa lliurarà els guardons dels

Premis Cambra 2010 a les empreses

guanyadores en el marc d'un sopar,

que se celebrarà el mes de juny a la

masia La Tartana de Matadepera.

amb el patrocini de:

RaDaR5B30

DIVENDRES, 7 DE maIg DEL 2010 RaDaR

RÀNqUING D’eXpORTaCIÓ

CADA MES LA REVISTA ‘B30’ pRESENTA uN RàNquING DE LES 10 EMpRESES DE LA DEMARCACIó DE LA CAMBRA DE CoMERç I INDúSTRIA DE TERRASSA quE hAN TRAMITAT MéS CERTIfICATS D’ExpoRTACIó foRA DE LA uNIó EuRopEA A TRAVéS DE L’ENTITAT.

ABRIL1 eUROFRaGaNCe RuBí

2 b. braun surgical RuBí

3 MOEHs caTalana RuBí

4 ipagsa indusTrial RuBí

5 dElTalab RuBí

6 indcrE TERRASSA

7 lEng d’Or CASTELLBISBAL

8 cHEMipOl TERRASSA

9 TOp cablE RuBí

10 laincO RuBí

palau-solitài plegamans

castellar

bellaterra

sant Quirze

sant cugat

castellbisbal

parets

barberà

sabadell

cerdanyola

Terrassa

rubí

El papiol

1

2

3

RaDaR B30

l’INDICaDOR

és la inversió en recerca i desenvolupament que el go-vern farà en les institucions vallesanes arran dels fons extraordinaris procedents de l’Estatut. Les entitats es-collides per rebre aquestes inversions estatals entre el 2007 i el 2013 són la fundació Ascamm Centre Tecno-

lògic, l’ICN Leitat (foto) i la uAB-Cietca. Aquesta xifra suposa gairebé el 15% de la inversió total, tot i que cal tenir en compte que també la upC, amb seus a la co-marca, se’n beneficia, amb 11 milions addicionals. Més informació a la pàgina 34. /// Foto: cedida

11,6 MILIoNS

Terrassa obre un cicle de taules rodones amb empresaris veterans

Foment de Terrassa ha iniciat un cicle de taules rodones sota el títol Visió, estat i perspectives del sector del…, que prota-gonitzaran empresaris de diferents àmbits que compten amb una dilatada experièn-cia en la gestió. Des del punt de vista de l’ajuntament, la iniciativa pretén aprofi-tar la capacitat dels empresaris veterans d’analitzar de manera comparativa la si-tuació de crisi actual amb altres moments de recessió recents. Els ponents exposen en cada taula rodona l’evolució del sector al qual han dedicat la seva carrera, traçant les oportunitats i amenaces a curt i mitjà termini, a més de fer un breu repàs a les se-ves vivències personals. En el primer epi-sodi d’aquest cicle, celebrat al Parc audio-visual de Catalunya, el sector tèxtil n’ha es-tat el protagonista. Les properes sessions se centraran en el comerç, la internacio-nalització (14 de maig), el sector del metall (25 de maig) i l’alimentació (11 de juny), a l’espera que es confirmin les darreres pro-postes: el sector farmacèutic, serveis, sa-nitari, construcció, transports i banca.

‘Cooperem per créixer‘ tanca la 3a edició amb 16 empreses diagnosticades

El programa de l’Oficina de Serveis a

l’Empresa de Rubí, Cooperem per créi-xer, ha clausurat la tercera edició amb un balanç de 16 microempreses que s’han beneficiat d’un diagnòstic en de-tall per conèixer la seva situació i iden-tificar les oportunitats de millora per potenciar la seva comercialització. Du-rant la sessió de cloenda, s’han donat a conèixer els resultats del projecte i les propostes per millorar el màrqueting en les empreses i s’ha dut a terme un taller de creativitat per generar un es-pai d’intercanvi més enllà del programa. aquesta tercera edició es va iniciar al mes de novembre amb l’objectiu de do-nar accés a les empreses a les eines per millorar els seus contactes comercials i poder aconseguir nous proveïdors, re-duir costos, augmentar la cartera de cli-ents o fidelitzar els que ja ho són. Des que es va posar en marxa aquest pro-grama el 2007, un total de cinquanta-set micropimes locals han rebut serveis i han estat diagnosticades.

La jornadaEcoinnovació analitza els beneficis dels vehicles elèctrics

L’ajuntament de Terrassa i la Funda-ció Fòrum ambiental han celebrat la ter-cera jornada Ecoinnovació amb l’objec-tiu de donar a conèixer les possibilitats que ofereix l’economia verda per millo-rar la competitivitat i la responsabilitat social de les empreses. En aquesta terce-ra edició, la jornada portava per títol mo-bilitat elèctrica i canvi energètic: una re-volució tecnològica i es va centrar en els diferents aspectes relacionats amb la ir-rupció del vehicle elèctric i el canvi tec-nològic i energètic. La jornada va tenir lloc al llarg del matí al museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya i va comptar amb la presència d’experts de la talla de Joaquín Nieto, president d’ho-nor de la Fundació Sustainlabour, que va parlar dels reptes dels green jobs, o Joan Pallisé, coordinador de l’estudi Di-agnosi i perspectives del vehicle elèctric a Catalunya. La jornada coincideix amb la instal·lació a Terrassa del primer punt de recàrrega per a motos elèctriques a tot l’Estat.

21 3

6 eNTRevIsTa B30 DIVENDRES, 7 DE maIg DEL 2010

Ningú no va veure venir el cop? en altres paraules, entre tots ens vam deixar arrossegar per l’eufòria?Exacte, ha estat una qüestió col·lectiva. Tothom veia que les coses funcionaven i ningú no va voler contenir-se.

ara que van mal dades, però, els empresaris acusen bancs i caixes d’haver tancat l’aixeta del crèdit.En el punt en què està el país no es con-cedeix crèdit perquè les empreses el pri-mer que han fet és tallar les seves inver-sions. Cap empresa no renova ni tan sols els béns d’equipament. Ningú no s’aven-tura a nous projectes que impliquin una inversió.

I les que necessiten diner circulant?És molt complicat donar crèdit en forma de circulant per tapar forats, perquè ta-pant-los n’obrim d’altres, com per exem-ple el de les entitats financeres. No podem deixar diners que no estem segurs si es podran retornar tenint en compte, a més, els elevats índexs de morositat. És per això que la prudència és extrema.

però els directius de les entitats financeres tenen uns sous milionaris?Els consells d’administració tenen capa-citat de decidir. Aquests sous estan publi-cats i són una decisió de l’empresa. L’es-forç directiu és molt gran i d’alguna ma-nera la mala vida que es porta mentre s’és directiu s’ha de compensar. Les jornades t’asseguro que no són de set hores i això va en detriment de la vida personal.

El director general de Caixa Sabadell afronta els canvis que viurà la seva entitat per la fusió amb Caixa Terrassa i Caixa Manlleu TExT: j.r. arMadàs /// foToS: lluís llEbOT

van calcular malament el límit de la bossa?L’únic que vam fer va ser donar respos-ta a una demanda de crèdit que hi havia en un moment donat. A partir d’aquí, dir que les entitats financeres són les culpa-bles de la crisi és una exageració. El país necessitava recursos perquè estava en creixement. Nosaltres vam proporcio-nar-los. Amb tot, la crisi ha vingut perquè tots els cicles s’esgoten i aquest s’ha es-gotat d’una forma dramàtica per la influ-ència de les hipoteques subprime primer i la fi del negoci immobiliari després.

funció que el mercat els demanava. Du-rant la dècada del 2000 l’Estat espanyol va protagonitzar un creixement econò-mic espectacular, més enllà de qualsevol cicle econòmic normal. En aquest cicle econòmic de 14 anys de fase expansiva es va produir una demanda de crèdit ex-traordinària. Aquest crèdit va provocar un desajust en l’economia perquè l’es-talvi no era equivalent a la inversió que el país demanava. Quan no hi ha prou estalvi aquí s’ha d’anar a buscar fora i això van fer les entitats financeres per poder seguir donant crèdit.

unnim serà la primera enti-tat que sorgirà d’una fusió de caixes d’estalvi catala-nes. Jordi Mestre, director general de Caixa Sabadell, encara amb il·lusió aquest

repte, alhora que veu amb preocupació la situació econòmica actual que, en certa mesura, ha dut l’entitat a plantejar una fu-sió amb Caixa Terrassa i Caixa Manlleu.

quina part de culpa han tingut les entitats financeres en la crisi actual?Les entitats financeres van complir la

“No es concedeix crèdit, perquè les empreses han tallat les seves inversions”

Jordi Mestre /// Director general de Caixa Sabadell

7B30 DIVENDRES, 7 DE maIg DEL 2010 eNTRevIsTa

parlem de fusions. Com és que totes aquestes operacions sorgeixen alhora i en aquest moment?Bé, per això que comentàvem sobre els canvis en l’entorn financer. Les subprime van provocar un efecte global que ha fet que un s’hagi de plantejar si amb la mida de la seva entitat podrà abordar els mer-cats internacionals de la mateixa manera com ho feia fins ara. Si a això li sumes una crisi que es preveu llarga i duradora, fa pensar que és un moment en què cal aga-far força i guanyar volum.

per què Terrassa i Manlleu?Perquè tenen un estil i una filosofia d’en-titat similar a Caixa Sabadell. Això ha fet molt fàcil que la fusió hagi pogut tirar en-davant sense gaires dificultats per part nostra. Des del principi vam tenir clar que Sabadell, Terrassa i Manlleu acabaríem en un projecte comú.

la fusió va passar de quatre a tres.Pel camí s’hi van afegir altres entitats que van resultar no ser tan afins com Manlleu i Terrassa. Tenien una mentalitat diferent sobre el que ha de ser una caixa i com ha de ser l’arrelament al territori i la voluntat de servei al client. Però el nucli inicial que a principis del 2009 va començar a cami-nar cap a aquesta direcció és el que porta-rà a terme aquesta operació.

per què cau Girona?Ho vèiem a venir, tot i que ens va sorpren-dre sentir-ho. Vam veure des del princi-pi que en el govern d’aquella entitat hi ha-

via una ingerència externa que marcava la gestió de la caixa.

Una ingerència política?Determinades veus polítiques de la Dipu-tació de Girona incidien massa en el con-sell d’administració de la caixa. Aquestes pressions es van anar instal·lant en el si del consell d’administració fins que va ar-ribar al punt que aquest consell va deci-dir suspendre la seva implicació en el pro-cés de fusió. No ho han tirat endavant per voluntat política i no per una qüestió eco-nòmica o de model de caixa. Aquestes veus van intoxicar el consell de Caixa Gi-rona fins al punt que va decidir retirar-se de la fusió.

On s’ubicarà la seu d’Unnim?La nova caixa tindrà tres seus, que seran a Manlleu, Terrassa i Sabadell i que són les que ja tenim ara. En aquests tres punts s’hi mantindrà activitat. Pel que fa al do-micili social, el fixarem al número 9 de la plaça de Catalunya a Barcelona. Són dues plantes que tenim ara en un edifici de Cai-xa Sabadell, que són immillorables i que creiem que és un marc adequat per fer aquestes funcions malgrat que la direcció no estarà situada en aquest emplaçament.

així doncs, no construiran un nou edifici a sant Cugat o Granollers com s’havia especulat al principi?No ens gastarem ni un cèntim en nous edificis, perquè ja disposem d’unes instal·lacions magnífiques entre les tres ciutats.

què volen que sigui Unnim?El mateix nom ja ho diu. Volem unir la voluntat de servei i proximitat al client amb l’arrelament al territori per tal de ser més grans, però amb la mateixa fi-losofia. Sense deixar de banda, lògica-ment, els particulars, volem donar ser-vei al teixit empresarial, industrial i so-bretot a la pime catalana als territoris on tenim més presència, com són els dos Vallesos, Osona, el Baix Llobregat o el Barcelonès. En el nostre ideari el servei a l’empresa està situat a dalt de tot de les prioritats i ho demostrarem amb recur-sos i amb oficines destinats exclusiva-ment a aquesta activitat.

Com solucionaran el problema de l’excedent d’oficines i de personal que provocarà la fusió?Tenim previst tancar un total de 150 ofici-nes i per l’efecte d’unir l’administració de tres caixes en una de sola haurem de redu-ir la plantilla en 500 o 530 persones. Tot-hom que surti de l’organització ho farà per la via de prejubilacions i a partir d’una de-terminada edat. De totes maneres, no serà un procés automàtic que es produi-rà l’1 de juliol, sinó que s’abordarà de for-ma progressiva.

veurem Jordi Mestre com a director general d’Unnim algun dia?Quan Unnim comenci a caminar aquest càrrec l’ocuparà l’actual director general de Caixa Terrassa, Enric Mata, i quan vagi passant el temps i la biologia faci el seu procés ja veurem qui n’és el relleu.

Caixa Girona no va seguir endavant amb el procés de fusió per voluntat política i no pas per una qüestió econòmica o de model de caixa Volem que unnim doni servei al teixit empresarial, industrial i sobretot a la pime catalana en els territoris on tenim més presència

Jordi Mestre va néixer l’any 1954, és llicenciat en ciències econòmiques i empresarials per la Universitat Autònoma de Bar-celona (UAB) i ha cursat el pro-grama de direcció general de l’IESE. Va assumir la direcció ge-neral de Caixa Sabadell l’any 2006, en substitució de Pere Rifà, que es va jubilar després de gairebé 20 anys de servei al capdavant de la institució. La vida professional de Jordi Mestre ha estat sempre marcada per la institució que ara dirigeix. Va entrar a Caixa Sabadell l’any 1970, amb només 15 anys, i des de llavors va desenvolupar tas-ques de comercial administratiu, als serveis centrals, organització o formació, entre d’altres. Des-prés de dirigir l’àrea de recursos humans, el juliol del 2001 va ser nomenat director general adjunt fruit de la proposta de l’anterior director general, que va substitu-ir al cap de cinc anys. A partir del mes de juliol la seva entitat es fusionarà amb Caixa Manlleu i Caixa Terrassa per cre-ar Unnim.

el peRFIl

UNa vIDa al seRveI De l’eNTITaT

8 RaDaR B30 DIVENDRES, 7 DE maIg DEL 2010

l’aeroclub millora les instal·lacions i encara el possible canvi de propietari

amb la possibilitat que la Generalitat de Catalunya assumeixi aviat la ges-

tió de l’Aeroclub de Sabadell, aquest ha re-but de mans d’Aena una inversió de quasi 10 milions d’euros. La primera de les millo-res ja està en funcionament i és l’allarga-ment de la pista. Els 150 metres extres que es van inaugurar el mes de gener del 2010 permeten als aparells enlairar-se sense so-brevolar la zona habitada de Sant Quirze i sortir passant per sobre l’autopista C-58. Aquesta mesura, que ha costat 3,8 milions d’euros, s’ha dut a terme per reduir l’impac-te sonor als veïns de la zona i per augmentar la seguretat. En aquest sentit, cal recordar que l’octubre del 2005 una avioneta que sor-tia de Sabadell es va estavellar a Sant Quirze, amb la mort dels quatre ocupants.

NOves INsTal·laCIONs. El canvi d’imatge més significatiu que ha rebut darrerament l’Aeroclub és el que farà possible inaugu-rar a finals d’any una nova torre de control i un edifici terminal per atendre les neces-sitats tant de pilots com de les 700 perso-nes que treballen en el complex. Aena ha in-vertit 3,5 milions en aquesta obra que en-trarà en funcionament, com a molt tard, a principis del 2011, segons la direcció del cen-tre. La fesomia de l’aeroport tornarà a can-viar l’any 2013, quan s’hi instal·lin 13 nous hangars. Per fer-ho caldrà reurbanitzar amb 2,5 milions d’euros de pressupost una zona de l’aeroport. La construcció serà progres-siva segons les sol·licituds dels clients de la instal·lació. També hi ha una reserva de 10.000 metres quadrats de sòl per construir-hi el futur Museu Aeronàutic de Catalunya.

El director de l’aeroport de Sabadell, Miguel Ángel González, opina que les obres incre-mentaran la qualitat dels serveis que ofe-reix l’aeroport. “La reducció de la contami-nació acústica, juntament amb la nova en-trada que estem construint al complex, ens ajudarà a integrar-nos millor en el territori i a donar un servei millor als usuaris de l’Ae-roclub. Mirant al futur, González assegura que Sabadell no té previst créixer més enllà de les 50.000 operacions anuals.

l’aMBICIÓ Dels vOls COMeRCIals. Un dels debats que s’han suscitat amb el canvi de titu-laritat de l’aeroport és el de si Sabadell podria arribar a acollir vols comercials. Respecte a aquest tema, el president de Vueling, Josep Pi-qué, opina que Sabadell té poques possibili-

tats de lluitar amb Reus o Girona per esdeve-nir una alternativa potent a Catalunya pel que fa a l’aviació comercial. “Les característiques de la instal·lació i la proximitat amb Barce-lona fan que sigui molt difícil des del punt de vista de la racionalitat de la xarxa tenir un al-tre aeroport tant a prop del del Prat”. Piqué manté que “a l’Aeroclub s’hi poden dur a ter-me moltes activitats, però no ha d’intentar ser el substitut d’altres aeroports que tenim a quatre passes”.

L’instructor de l’escola de vol CESDA, Dani-el Bret, que vola habitualment a l’Aeroclub, també és del parer que pel que fa a l’aviació comercial Sabadell té, ara com ara, poques possibilitats. “Tenint en compte les instal-lacions actuals, és perillós fer operacions nocturnes o aterrar a Sabadell si les condi-cions climatològiques no són favorables”. Bret manté que si Sabadell aspira a aquest

tipus d’operacions, caldria adequar l’aero-port amb una millor il·luminació i una pis-ta encara més llarga. /// J.R. aRmaDÀS

la nova torre de control i el perllongament de la pista d’aterratge suposaran la creació d’unes condicions de vol més segures, alhora que s’aconseguirà reduir la contaminació acústica als municipis propers a la infraestructura aeroportuària /// CEDIDES

INFRaesTRUCTURes /// SABADELL

una nova torre de control, un nou edifici terminal i d’oficines i l’allargament de 150 metres de pista són alguns dels canvis que ha fet Aena sense saber si la titularitat de la infraestructura acabarà a les mans de la Generalitat

Tipus d’operacions

70%dels vols

són de formació de pilots, mentre que el 30% restant són vols privats o aerotaxi.

nOMbrE d’OpEraciOns: 43.399 durant l’any 2009

FOrMaciÓ: L’aeroclub disposa de quatre escoles de pilots i dues d’hostesses de vol.

TrEballadOrs: 700 persones treballen a l’Aeroclub diàriament.

inVErsiÓ rEcEnT: 9,8 milions, que ha finançat Aena per millorar la instal·lació.

pÈrduEs: 4,87 milions és la xifra de benefici negatiu de l’any 2009.

aeROClUB saBaDell

9B30 DIVENDRES, 7 DE maIg DEL 2010 RaDaR

els residents dels barris pròxims a la Lla-na i els de les urbanitzacions del nord-oest travessin la ciutat en vehicle privat per accedir a l’estació actual. A més, la parada de la Llana dotaria de centralitat una part de la ciutat amb vista a fer que guanyi en protagonisme amb el nou pro-cés d’ordenació i reurbanització de Rubí amb l’aprovació del Pla d’Ordenació Ur-banística Municipal.

a llaRG TeRMINI. L’alcaldessa de Rubí, Carme García, assegura que l’estació de la Llana és només un primer pas per canviar la fesomia de tot un barri. “La nova estació servirà per connectar la zona nord de la ciu-tat i totes les urbanitzacions de l’altre cos-tat de la riera amb el transport públic i des-congestionarà l’actual estació”. A banda de la millora en la mobilitat dels residents, el polígon industrial de la Llana també es be-neficiarà de la infraestructura, així com les noves zones educatives i de R+D que la ciu-tat planeja construir. “Tenim una reserva de sòl molt a prop d’on anirà la nova esta-ció reservada per a zona universitària, on ja tenim previst instal·lar un centre de re-cerca”, va revelar l’alcaldessa. L’Ajuntament s’ha felicitat per haver liderat aquest pro-cés que ja van començar unilateralment amb l’elaboració d’un estudi intern on s’evi-denciava que la construcció de l’estació su-posaria que més d’un terç dels ciutadans tindrien un servei de ferrocarrils a menys de deu minuts a peu. /// J.R. aRmaDÀS

adjudicat l’estudi informatiu de la nova estació dels FGC de Rubí

Els tràmits perquè Rubí estigui dotat d’una altra estació dels Ferrocarrils

de la Generalitat ja estan en marxa. L’em-presa pública GISA ha adjudicat a l’em-presa madrilenya KV Consultores de In-geniería y Proyectos y Obras la redacció d’un estudi informatiu per a la construc-ció d’una segona estació al terme muni-cipal de la ciutat vallesana. La consulto-ra, que ha cobrat 143.000 euros per a la confecció del text, ha de lliurar-lo en un termini màxim de nou mesos. Un total de 21 empreses van presentar la seva sol·licitud per participar en l’adjudicació, de les quals només 17 complien els requisits necessaris, entre elles, la guanyadora.

La nova estació de la Llana podria estar llesta entre els anys 2015 i 2016, segons la celeritat amb què la Generalitat la in-clogui en els seus plans. Els objectius de la nova estació, segons l’Ajuntament, són dobles. D’una banda, es pretén evitar que

La parada s’ubicarà a la zona de la Llana i podria estar llesta entre el 2015 i el 2016

INFRaesTRUCTURes /// RuBí

INFRaesTRUCTURes /// SANT CuGAT I RuBí

sant Cugat i Rubí, connectats pel bus de Can sant Joan

aCTIvITaT eCONòMICa I DOCeNT. El po-lígon de Can Sant Joan rep, segons el pla redactat per l’ATM, una mitjana de quasi 50.000 persones cada any. Més de 10.000 són alumnes dels diferents centres docents que hi ha a la zona i quasi 20.000 són visi-tants que es desplacen per a l’activitat eco-nòmica habitual del polígon. Malgrat això, els grans beneficiats dels nous serveis se-ran els més de 20.000 treballadors de les empreses del sector i que es desplacen di-àriament a Can Sant Joan.

Segons l’estudi de l’ATM, un 72% dels des-plaçaments al polígon es realitzen en vehi-cle privat. L’objectiu de les noves mesures és que en un termini de sis anys es reduei-xi l’ús del vehicle privat un 5%.

Tot i que les línies d’autobús són l’actua-ció més destacada, Can Sant Joan es bene-ficiarà a partir del conveni d’una millora de l’enllumenat públic, de l’adequació de les zones de vianants i el carril bici i de l’ar-ranjament de les marquesines i les para-des d’autobús.

El pressupost de la primera fase d’aquest pla de mobilitat és de dos milions d’euros. Totes les tasques previstes estaran coordi-nades per l’Associació Empresaris de Sant Cugat, també signant del conveni, i es cre-arà una comissió de seguiment que estarà formada per un representant de cada mem-bre signant. /// J.R. aRmaDÀS

Empresa privada i administracions pú-bliques han sumat forces i compro-

misos per incrementar el transport públic al polígon empresarial de Can Sant Joan. Aquest pol d’activitat econòmica situat als territoris de Sant Cugat i Rubí dispo-sa actualment d’una línia d’autobús que uneix l’estació dels FGC de Sant Joan amb la majoria d’empreses i centres docents de l’indret. La signatura del nou conveni permetrà que l’actual línia s’allargui fins a arribar a l’estació dels FGC de Rubí i la creació d’una nova ruta que, des de l’esta-ció de Sant Joan arribarà al Centre Comer-cial Sant Cugat.

El nou acord ha estat signat entre els ajun-taments de Rubí i Sant Cugat, el Departa-ment de Política Territorial i Obres Públi-ques, l’Autoritat de Transport Metropolità, els Ferrocarrils de la Generalitat i l’empresa sabadellenca Moventia. El pla de mobilitat sobre el polígon ja es va iniciar l’any 2006, però la gran quantitat d’agents implicats ha provocat un retard en la signatura del con-veni. Les mesures pactades pel que fa als nous serveis d’autobús seran efectives des del curs escolar vinent, segurament al mes de setembre.

El secretari general per a la mobilitat, Ma-nel Nadal, va destacar durant la rúbrica del document que les actuacions que es duran a terme al polígon estan destinades a incre-mentar el transport públic a la zona.

Es perllonga la línia existent fins a l’estació de Rubí i es crea una nova ruta fins al Centre Comercial Sant Cugat

l’autobús passa amb una freqüència de 6 minuts en hora punta i de 12 en hora vall /// J.R. aRmaDÀS

Sant Cugat

Nova estacióLa Llana

Vollpelleres

Mira-Sol

Bellaterra

Polígon CanSant Joan

HospitalGeneral

Rubí

Traçat FGC

Estació nova

Estació en construcció

Estació existent

Ubicació de les estacions dels ferrocarrils


Unnim prioritzarà el finançament de la pime

celebrats els consells d’administració sense sorpreses, el calendari d’Un-

nim fixa per al 17 de maig la convocatòria d’assemblees de les tres entitats implica-des i en les quals es proposarà l’aprovació definitiva de la fusió entre les caixes de Terrassa, Sabadell i Manlleu. En les reuni-ons dels consells s’han definit els estatuts i reglaments de la futura caixa, així com el pla estratègic de negoci 2010-2012, que focalitzarà bona part dels seus esforços a finançar la petita i mitjana empresa, els autònoms i el petit comerç. De fet, està previst que el 15% de les noves oficines, 90 en total, es destini al servei a empre-ses. Unnim preveu desenvolupar una po-lítica activa de crèdit amb nous productes per a aquest segment. La xarxa d’empresa es distribuirà en 26 comarques, amb es-pecial intensitat en les àrees de més con-centració i activitat econòmica, és a dir, Vallès Oriental i Occidental, Barcelonès i Baix Llobregat.

espRINT FINal. D’acord amb el calendari previst, a finals de juny es tancarà el trà-mit d’inscripció de la nova entitat en el Re-gistre Mercantil. El part està previst per al

segon semestre de l’any, amb uns actius totals de 30.000 milions d’euros que situ-aran l’entitat vallesana en l’onzè lloc dins del rànquing actual de les 45 caixes esta-tals. L’entitat passarà de 760 oficines a una xarxa comercial d’uns 610 punts de venda i servei, mitjançant un procés gradual de reestructuració durant un termini de dos anys que implicarà l’acomiadament o pre-jubilació de 560 treballadors. Pel que fa a la implantació de la imatge corporativa, la voluntat és que a finals d’aquest any totes les oficines estiguin retolades amb la nova denominació. /// X.O.

Consell d’administració de Caixa Terrassa /// CEDIDa

eNTITaTs D’esTalvI /// VALLÈS

Banc sabadell ingressa 403 milions per la venda d’oficines

l’entitat sabadellenca ha acceptat l’ofer-ta de la societat britànica Moor Park

Capital Partners per vendre 378 immobles per un total de 403 milions d’euros, cosa que suposa una plusvàlua de 265 milions i la consolidació d’una millora notable de les rà-tios de capital de l’entitat. La venda ha pres forma de sale and lease back, en altres pa-raules, un arrendament a llarg termini amb opció de compra. Segons fonts de l’entitat, aquesta operació servirà per reforçar la sol-vència en un moment que les condicions del mercat immobiliari han millorat respecte a l’any passat. Dels 378 immobles de què s’ha desprès l’entitat, 367 són oficines ubicades a l’Estat espanyol, mentre que la resta, 11, són pàrquings. Amb aquesta venda, només el 24% del total d’oficines de l’entitat resten en règim de propietat, mentre que fins ara aquest percentatge se xifrava en el 50%. JUNTa D’aCCIONIsTes. El consell d’ad-ministració de Banc Sabadell va aprovar aquesta operació després de la junta d’ac-cionistes en què es van presentar els resul-tats del 2009. El benefici net atribuït del 128è exercici de l’entitat, el 31 de desem-bre, s’ha xifrat en 522,5 milions d’euros, un

50,5% dels quals es destinarà al pay-out per als accionistes. Els dividends es tradueixen en 8 cèntims per acció, addicionals als 14 cèntims abonats durant el 2009. Pel que fa al marge d’explotació, ha estat de 1.325 mili-ons d’euros, un 18,9% més que el 2009. El president de l’entitat, Josep Oliu, ha va-lorat aquests resultats com una mostra de la capacitat del banc per “gestionar efica-çment entorns desfavorables i aconseguir resultats positius de manera recurrent, per sobre, fins i tot, de les expectatives del mercat”. /// XaVIER ORRI

Junta d’accionistes de Banc sabadell ///CEDIDa

eNTITaTs D’esTalvI /// SABADELL

Caixa Terrassa destina 60,4 milions a habitatge protegit

la caixa vallesana se situa en el segon lloc entre les caixes catalanes dins del Pla de

l’Habitatge 2009-2012. En total, la inversió de Caixa Terrassa en el camp de l’habitatge protegit ascendeix a 60,4 milions d’euros des de principis del 2009. Aquest finança-ment es tradueix en la construcció de 571 ha-bitatges, inclosa en una de les línies priori-tàries de l’acció de Caixa Terrassa, tant en el vessant de promoció com en el de proveir de finançament. Des de principis d’any, aques-ta tasca s’ha intensificat, com demostra el fet que ha concedit finançament en els úl-tims tres mesos per valor de 31 milions d’eu-ros, que han suposat la construcció de 290 habitatges de protecció oficial. En paral·lel, el Grup Caixa Terrassa està impulsant direc-tament la promoció de 188 habitatges a la província de Lleida i de 122 més a Terrassa, després d’haver promogut juntament amb altres entitats associades un grup dedicat exclusivament a la promoció d’habitatge so-cial, en què la cooperativa Llar Jove hi actua com a promotora. En una altra línia d’actu-ació, Caixa Terrassa té actualment en procés de reconversió en habitatge protegit uns 200 pisos procedents d’adquisicions d’immobles a promotors. /// X.O. ‘Render’ d’un edifici projectat per C. Terrassa /// CEDIDa

eNTITaTs D’esTalvI /// TERRASSA

Aportar valor a través de la innovació

La visió de futur, el caràcter innovador i la dedicació a la investigació han mantingut a Boehringer Ingelheim entre els líders mundials del sector farmacèutic i li han permès afrontar amb èxit els reptes que plantegen la investigació i desenvolupament per poder posar a disposició dels pacients medicaments innovadors i segurs.

La mentalitat emprenedora de tots i de cada un dels que formem part de Boehringer Ingelheim fa possible la realització del nostre objectiu: Aportar valor a través de la innovació.

www.boehringer-ingelheim.es

www.twitter.com/boehringer

www.youtube.com/user/boehringeringelheim

www.facebook.com (Perfil: Boehringer Ingelheim)

Investigar, desenvolupar, fabricar i comercialitzar productes farmacèutics per a millorar la salut i la qualitat de vida de les persones

Hipoteques?BS Hipoteca

SabadellAtlántico és una marca registrada de Banco de Sabadell, S.A.

SabadellAtlánticoEl valor de la con�ança

Si busca una hipoteca, a SabadellAtlántico sí que tenim la seva.Comprovi vostè mateix com pot tenir una hipoteca a la seva mida. Perquè amb la BS Hipoteca Boni�cada de SabadellAtlántico gaudirà d’un excel·lent tipus d’interès.

I si actualment ja té una hipoteca, porti-la a SabadellAtlántico i estalviarà diners cada mes. Junts analitzarem quina pot ser la millor opció per a les seves necessitats i li detallarem les noves condicions de les quals es pot bene�ciar.

Informi-se’n a qualsevol de les nostres oficines, trucant al 902 32 32 22 o a www.sabadellatlantico.com


Cerdanyola assessora sobre la simplificació dels negocis

l’ associació d’empresaris de Cerda-nyola va organitzar una trobada amb

l’empresariat local per donar-los alguns consells sobre com simplificar els seus ne-gocis. L’esmorzar de treball, que va estar di-namitzat per la consultoria cerdanyolenca ProQuintil, va aprofundir en la manera com els empresaris s’han de desfer de llasts que els fan el negoci i el dia a dia més problemà-tic del que hauria de ser.

El ponent de la jornada i soci director de ProQuintil, Domingo Martínez, va expli-car que per tenir una empresa equilibra-da és molt important la correcta identifi-cació dels clients i els productes propis, de manera que puguin ser classificats per or-dre de rellevància. Així, sota la qualificació de core trobarem els compradors i els pro-ductes que adquireixen que realment apor-ten benefici a la companyia. Són precisa-ment aquests els que han d’acaparar la ma-jor part d’atenció de l’empresari i als qui s’ha de dedicar més temps i esforços.

DesFeR-se Dels ‘sCRap’. Sota la denomi-nació de scrap s’han de situar els produc-tes, proveïdors i clients que no aporten un

especial benefici a l’empresa i fer un exer-cici de racionalitat que molts cops pot signi-ficar prescindir d’aquest contacte. Segons Domingo Martínez, una altra possible solu-ció és la d’externalitzar la producció o agru-par clients petits a través d’un proveïdor únic. D’aquesta manera es redueix la bu-rocràcia innecessària i es guanya temps i eficiència.

La reunió, emmarcada en el cicle de troba-des que munta Cerdanyola Empresarial, es va celebrar el 27 de març al nou Museu de Cerdanyola. /// JOaN RamON aRmaDÀS

Domingo Martínez a Cerdanyola /// CEDIDa

paTRONals /// CERDANYoLA

pujol: “Catalunya té prou actius per sortir de la crisi”

l’expresident de la Generalitat Jordi Pu-jol opina que Catalunya en té prou amb

si mateixa per sortir de la crisi. En la confe-rència Catalunya 2010 celebrada a Sabadell, Pujol va assenyalar que entre les virtuts eco-nòmiques de Catalunya destaquen l’expor-tació, la cohesió social i el talent jove amb capacitat, idees i ganes de millorar el país. “Hem de potenciar aquests valors sota una direcció política adequada per recuperar el prestigi que Catalunya ha perdut”.

Respecte a la pregunta de quan abandonarem la situació actual, l’expresident va mirar a Eu-

ropa. “Quan França i Alemanya presentin da-des millors que apuntin a la recuperació, no-saltres anirem darrere”. També va posar Ale-manya com a exemple pel que fa a la política de protecció empresarial. “Aquí calen políti-ques com les que impulsa el govern Merkel destinades a frenar el tancament d’empreses i alleugerir la burocràcia per afavorir l’assen-tament de nous negocis.

El dinar de treball va ser organitzat per la pa-tronal Pimec i hi van assistir més de 50 re-presentants del teixit empresarial de la co-marca. /// J.R. aRmaDÀS

Jordi pujol va oferir la conferència organitzada per la patronal pimec a sabadell /// J.R. aRmaDÀS

paTRONals /// SABADELL

pimec i la Cambra de sabadell aposten pel sector secundari

la delegació vallesana de la patronal Pi-mec i la Cambra de Comerç de Saba-

dell van celebrar una reunió de treball per potenciar el protagonisme de la indústria tant en aquesta ciutat com a Catalunya. El president de la patronal, Martí Puig, va fer una crida a l’esforç i a recuperar el temps perdut i el prestigi del sector secundari. “Hem de començar per un canvi de men-talitat, després de molts anys de bonança que ens han acomodat, i incentivar el sen-tit del risc com una aposta per aconseguir allò que volem”. Puig va aprofitar per exigir unes bones infraestructures que permetin al sector ser competitiu tant en els mer-cats interiors com en els exteriors.

Per la seva banda, el president de la Cam-bra de Sabadell, Antoni Maria Brunet, va manifestar estar d’acord amb l’aposta de la patronal pel teixit industrial i ho va vin-cular amb la possibilitat que sigui un dels pols de la recuperació econòmica.

leGIslaCIÓ DesFavORaBle. A banda de propostes estratègiques a gran escala, les dues entitats van remarcar que per fer possible aquest salt qualitatiu cal un canvi

legal que afavoreixi l’activitat econòmica al Vallès. “Les excessives normatives que ha de complir la petita i la mitjana empre-sa en aquests moments ofeguen i frenen el creixement”, va sentenciar Martí Puig.

Tots dos presidents creuen que tant la pa-tronal Pimec, com a agent social que re-presenta les pimes del territori, com la Cambra de Comerç en l’apartat del fo-ment, han de treballar amb complicitat amb les empreses per aconseguir mino-rar en un futur aquestes càrregues. ///

JOaN RamON aRmaDÀS

polígon industrial de Can Rosés a Rubí /// CEDIDa

paTRONals /// SABADELL

la Cambra dóna a conèixer les empreses premiades del 2010

la Cambra de Terrassa ha donat a conèi-xer les dotze empreses guardonades

amb els Premis Cambra 2010 com a reco-neixement per la tasca feta al llarg de l’any passat. El jurat dels premis, encapçalat pel president de Cambra de Terrassa, Marià Galí, i el secretari general d’Innovació de la Gene-ralitat, Enric Aloy, ha reconegut també a tí-tol individual la trajectòria de Faust San José amb el premi al lideratge empresarial.

Pel que fa a les empreses guardonades, el premi a la internacionalització se l’han en-dut les empreses rubinenques Chimigraf

Ibérica i Electrónica de Elevadores. Les ter-rassenques Casamitjana i Prodis han estat guardonades amb el premi a la responsabi-litat social corporativa. El reconeixement a la iniciativa comercial i de serveis ha estat per a l’empresa Drivania International i la també santcugatenca ISS Facility Services. Andersen i Rius Consultors rebran el premi a la formació i el coneixement, i Braun i MAT Global Solutions han estat reconegudes pel seu impuls a la innovació. Finalment, Kern Pharma recollirà el premi a la iniciativa em-presarial i Adict Active Retail, el guardó a l’empresa de nova creació. /// REDaCCIó

Integrants del jurat dels premis Cambra 2010 /// CEDIDa

assOCIaCIONs /// TERRASSA

900 89 80 89

Vingui a veure’l avui i comenci a treballar demà.

Superficíe en m², a la carta:m²

-

El Parc Empresarial ArrobaSant Cugat

-

Truqui’ns.

Viu aquí i muntaràla seva empresa

a l’altre costat de lamuntanya?


Cerdanyola dóna a conèixer els polígons a través d’una web

la ciutat de Cerdanyola s’ha dotat d’un portal a internet per donar a conèixer

al gran públic els seus polígons industri-als. La web www.cerdanyolaindustria.cat publicita els nous centres industrials de què disposa la ciutat i proporciona a l’usu-ari informació sobre les empreses que hi estan ubicades. En un apartat especial de-dicat a l’empresariat local, l’internauta pot clicar el nom de qualsevol companyia cer-danyolenca per obtenir a través de Google Maps la ubicació exacta de la seu dins el terme municipal.

La tinenta d’alcalde de l’àrea de Finances, Serveis Econòmics i Desenvolupament Lo-cal, Consol Pla, explica que la idea de la web va néixer quan, juntament amb la Cam-bra de Terrassa, Cerdanyola va elaborar un cens d’empreses. “Vam veure que amb la informació de què disposàvem podíem po-sar a l’abast de tothom, fins i tot més en-llà del municipi, una sèrie de dades que se-rien molt útils per a l’entorn econòmic de l’empresariat local”. D’aquesta manera, la web indexa cadascuna de les zones de la ciutat on es concentra la majoria de l’acti-vitat econòmica i que inclou llocs tan relle-

vants com el Parc de l’Alba o el Parc de Re-cerca de la UAB.

INFORMaCIÓ eCONòMICa MUNICIpal. A banda de la localització de les empreses, la web també informa sobre els principals es-deveniments econòmics de la localitat valle-sana, com per exemple la conferència que oferirà Xavier Sala i Martín en el marc de la celebració del II Cerdanyola Fòrum. De la mateixa manera, fa un recull de les notícies econòmiques que es consideren d’interès per al municipi i enllaça amb altres webs de contingut econòmic. /// REDaCCIó

‘cerdanyolaindustrial.cat’, el portal dels polígons

INFOCIT /// CERDANYoLA

el Molí de la Bastida serà un polígon de gestió mixta

El polígon d’activitat econòmica rubi-nenc d’El Molí de la Bastida pot tenir

aviat un model de gestió mixta entre l’em-presa i l’administració local. Així ho va fer saber l’alcaldessa de Rubí, Carme García, als empresaris d’aquesta zona en una re-unió de treball on també va participar el president de la Cambra de Terrassa, Ma-rià Galí. En virtut d’aquest pla, el consisto·ri planteja a l’empresariat local la creació d’una associació que gestioni aquest polí·gon amb l’objectiu de millorar el manteni·ment, la conservació i altres serveis d’El Molí de la Bastida.

sUpORT a l’eMpResa. Segons Carme Gar-cía, els polígons són unes zones que no po-den deixar-se de banda en el pressupost municipal. “Els ajuntaments acostumen a posar l’èmfasi de les inversions en els sec-tors residencials, però també s’ha de fer un esforç per tenir els polígons industrials al dia perquè segueixin sent pols d’atracció”.

El polígon d’El Molí de la Bastida té una su-perfície de 320.000 metres quadrats i in-clou 27 empreses. Està situat al nord-est del municipi de Rubí i hi treballen cada dia unes 500 persones. /// REDaCCIó

Reunió de l’alcadessa de Rubí, Carme García, amb els empresaris del polígon /// CEDIDa

INFOCIT /// RuBí

SOM CIT


Antoni Giró acaba de renovar el seu mandat al capdavant del rectorat de la upC. per al futur, augura i promet més relació amb el teixit empresarial i tecnològic de la comarca TExT: XaViEr Orri /// foToS: lluís llEbOT

antoni Giró /// Rector de la universitat politècnica de Catalunya (upC)

anem al vallès. la UpC ja és un refe-rent tecnològic de la comarca?El campus de Terrassa ha fet un salt en energia, òptica i làser. S’ha fet un nou edi-fici de recerca, el Gaia, que acull grups de recerca de la zona. I a Sant Cugat l’Escola d’Arquitectura s’ha especialitzat en efici-ència energètica, que també és un element clau dins el pla de sostenibilitat de la UPC.

la inversió tecnològica al vallès, amb el sincrotró com a punta de llança, de quina manera servirà a la UpC?El sincrotró servirà perquè professors i grups de recerca vagin al Vallès en lloc d’anar a Grenoble. Això augmentarà els elements de connexió entre la UPC i l’eix tecnològic de la B-30.

en el seu programa promet interna-cionalització. quin és el camí?Més recursos per als Erasmus, potenciar les dobles titulacions entre la UPC i altres universitats i potenciar l’arribada d’estu-diants de màster. De fet, dels 35 màsters que oferim 17 ja són només en anglès.

Com definiria la relació de la UpC amb l’entorn empresarial?Doncs hem multiplicat el nombre de con-venis amb empreses fins a 1.200. Les pi-mes no tenen laboratori de recerca ni mit-jans, així que a través de convenis treba-llem junts el que necessiten. Últimament, per exemple, s’ha dissenyat un robot que permet als cirurgians no tremolar. Aques-ta és la relació amb l’entorn empresarial.

l’última: com explica l’ajustada victòria per renovar mandat? Que de l’escola d’enginyers industrials han votat molts estudiants i tots en contra per culpa del trasllat al Besòs.

També han potenciat el programa UpC 21, recerca a la carta per a empreses. Sí, una empresa ens demana on és la fron-tera del coneixement en un tema i posa a treballar un doctorat en una tesi sobre aquest tema. Col·laborar amb l’empresa privada és una manera de retornar a la so-cietat la inversió que ha fet en la universi-tat. En aquest sentit, hem arrancat el Cen-tre d’Innovació Tecnològic (CIT), que con-nectarà més la universitat a l’empresa.

vostè ha declarat: “volem posar la UpC al nivell del Massachusetts Ins-titute of Technology (MIT)”.No és exactament això. Fa dos o tres anys hem creat l’European Institute of Innovati-on and Technology, que és una rèplica eu-ropea del MIT, i nosaltres hem estat selec-cionats a la xarxa del InnoEnergy. La xarxa són sis nodes: a Estocolm, Polònia, Països Baixos, Alemanya, Grenoble i Barcelona. El node de Barcelona el coordinem amb Esa-de, i ens especialitzarem en temes d’ener-gies renovables, cosa que suposarà una in-versió de 400 milions d’euros en 4 anys, 21 dels quals, per al node Iberia.

què suposaran?Generar formació i patents en l’àmbit de les renovables solars, buscant nous mate-rials que es puguin emprar als plafons so-lars, que siguin més barats, que és el gran problema de l’energia solar.

ha fet passar de 30 patents el 2005 a 64 l’últim any.

en què es tradueix aquesta valoració del coneixement a través del progra-ma Innova?Quan un estudiant o professor té una idea, l’ajudem a desenvolupar-ne el pla de negoci. El pla Innova ofereix empre-saris que assessoren per dissenyar el pla de viabilitat, i sovint es busquen partners per comercialitzar una idea. Una idea sola no és mai suficient. Amb el suport d’aquest programa han nascut empreses com Fractus, que aquest any ha generat més de 200 patents.

quin balanç fa del seu primer mandat?Molt positiu. La UPC ha fet un salt endavant en recer-ca i, tot i la crisi, hem in-crementat els convenis

amb empreses i administracions d’uns 35 a 70 milions d’euros en quatre anys.

què s’ha fet per potenciar aquesta obertura al món empresarial?Ajudar els grups de recerca, augmentar la participació del professorat, potenci-ar el programa Innova per a la valoració del coneixement en el món empresari-al, crear una oficina de patents, que ens

quan un estudiant o un professor té una idea, l’ajudem a desenvolupar-ne el pla de negoci El sincrotró servirà perquè professors i grups de recerca vagin al Vallès en lloc d’anar a Grenoble, i això augmentarà els elements de connexió amb l’eix tecnològic de la B-30

Col·laborar amb l’empresa privada és retornar la inversió social en la universitat


emprenedors /// Kaisermatic

Aquesta jove empresa sabadellenca idea i fabrica robots, a més d’organitzar fires d’aquest sectorPER: iVanna VallEspín

una fàbrica de robots per millorar la vida dels humans

Kaisermatic és una empre-sa que produeix robots no industrials i humanoides. Però no és una multinaci-onal de Silicon Valley, sinó una jove empresa de dos

anys de vida instal·lada al Viver d’Em-preses de Sabadell.

Actualment, a Kaisermatic estan desenvo-lupant tres projectes. Per una banda, es-tan creant un robot assistencial per a per-sones amb alguna discapacitat; encara és un prototip que volen patentar abans de començar a explotar-lo comercialment. D’altra banda, també treballen en un ro-bot per a prospecció de pous, mentre que el tercer és per al sector de la neteja in-dustrial per a una empresa de Bilbao.

Però a més del vessant més productiu, Kaisermatic s’ha llançat al món de la di-fusió d’aquest sector, impulsant l’orga-nització de Robotik, la Fira de Robòti-ca i Automàtica. De fet, entre el 5 i el 7 de maig se celebra la segona edició del cer-tamen a Fira Sabadell, on es reuneixen els fabricants punters del sector, tant a escala nacional com internacional.

Mirant al futur, a més de consolidar la fira, des de Kaisermatic es plantegen presentar robots bipedals operatius do-tats d’intel·ligència i diferents habili-tats, així com ampliar la gamma de sis-temes de robots assistencials.

prOcés cOMplicaT

Kaisermatic es va crear el març del 2008, després d’uns anys de gestació i prepara-ció. Actualment hi treballen de forma fixa dues persones, però l’empresa té nombrosos col·laboradors externs, com ara tallers, cen-tres de recerca, comunicació, disseny gràfic, comptabilitat o recursos humans.

Joan Pere Sánchez, fundador de l’empre-sa, s’ha dedicat gairebé tota la vida a pro-jectes tecnològics, fins que va veure en la robòtica el seu futur: “Des de fa bastants anys he tingut la visió que aquest sector de la robòtica de serveis ha de ser un dels motors econòmics del futur a mitjà i llarg termini, juntament amb l’oci i la salut”.

1 ///

1 /// jOan pErE sáncHEz, FUNDaDOR DE KaISERmaTIC L’aNy 2008/// LLUíS LLEBOT

Sánchez recorda que el procés de creació de l’empresa “va ser complicat i una mica lent. El procés de preparació del business plan es va veure alterat amb l’aparició del primer client, que ens va venir a buscar per fer un projecte d’enginyeria civil”. Durant aquests dos anys d’existència,

l’emprenedor ha comptat amb suport ex-tern, com ara del programa de l’Asso-ciació de Parcs Tecnològics d’Espanya (APTE), a més de l’Ajuntament de Saba-dell o de la patronal Cecot.

Però no sempre ha estat així, ja que ser una empresa puntera amb alt valor afegit també té els seus inconvenients. “Ara com ara no és un gran avantatge. Sorprenent-ment, el problema més important que te-nim és el de trobar mà d’obra amb qualifi-cació suficient, alhora que capital per rea-litzar els nostres projectes de futur amb el ritme òptim per a l’evolució dels mercats. El fet de fer R+D encara està reservat a les grans empreses que tenen prou estructu-ra i massa crítica per poder desenvolupar aquestes activitats de forma econòmica-

ment rendible”, lamenta Sánchez. Tot i les dificultats, l’emprenedor sabade-llenc considera que el procés de creació de la seva pròpia empresa “ha resultat il·lusionant i enriquidor”. Això sí, per fomentar l’emprenedoria, Sánchez posa sobre la taula algunes idees, com ara establir un cost simbòlic del lloguer de l’oficina, un assessorament continuat de l’activitat empresarial, la creació de clústers amb suport públic “real” o un finançament sense interessos.

SoRpRENENTMENT, EL pRoBLEMA MéS IMpoRTANT quE TENIM éS TRoBAR Mà D’oBRA AMB quALIfICACIó SufICIENT, ALhoRA quE CApITAL pER fER ELS NoSTRES pRojECTES

KaisErMaTic

www.kaisermatic.com

MÉs INFO


via vallès demana que l’Àrea Metropolitana no oblidi la comarca

l’ associació cívica Via Vallès ha pre-sentat un manifest en què alerta de

l’oblit de la comarca del Vallès Occidental en la configuració de l’Àrea Metropolita-na de Barcelona. Prenent com a referència l’aprovació del projecte de la nova llei de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, l’entitat ha elaborat un manifest on posa en evidèn-cia la inoportunitat de la mesura alhora que en proposa una millora perquè la nova nor-ma beneficiï algunes ciutats del Vallès que, segons l’esborrany de la llei, queden exclo-ses del territori metropolità.

el vallès vOl seR MeTROpOlITÀ. El pre-sident de Via Vallès, Joan Saborido, assegu-ra que el manifest Som metropolitans és un resum del feedback rebut des del món em-presarial per incloure el Vallès en un pro-jecte que ara com ara deixa fora de la llei del nou ens territorial diversos municipis de la comarca. “El redactat del projecte de llei divideix la comarca en dues meitats i converteix algunes ciutats en metropolita-nes i altres en comarcals”. Segons Saborido, aquest fet provocarà un planejament dife-renciat en un futur que pot relegar algunes zones del Vallès a ser tractades de perifèri-ques amb una consegüent discriminació in-versora en favor de l’Àrea Metropolitana.

sIMplIFICaCIÓ aDMINIsTRaTIva. Un dels aspectes que més preocupa l’associació és la de la multiplicitat d’administracions que generarà la nova normativa. Segons Via Va-llès, que ja ha presentat al·legacions al pro-jecte de llei, conviuran en un mateix terri-tori consells comarcals, consells de vegue-ria i el govern metropolità. Joan Saborido opina que “no és positiu que no es tendeixi a la simplificació administrativa i que en canvi es creïn nous càrrecs de tipus polític a l’administració catalana. Via Vallès s’ha mostrat partidari d’agrupar en una sola ad-ministració els centres de presa de decisió de l’Àrea Metropolitana i suprimir, si escau, els consells comarcals dins aquest territo-ri. L’Ajuntament de Sabadell organitza una jornada de debat sobre aquest tema el dia 25 de maig. /// J.R. aRmaDÀS

JORNaDes /// VALLÈS oCCIDENTAL

Joan saborido (esquerra) i Manel larrosa /// CEDIDa

lideratge i optimisme per sortir de la crisi

El darrer Santcugatribuna va omplir el Teatre-Auditori de Sant Cugat d’empre-

saris per escoltar el professor de la Case Western Reserve University, Richard Bo-yatzis, que va parlar de la intel·ligència emocional. En una ponència centrada en els secrets de com exercir un bon liderat-ge empresarial, Boyatzis va apuntar que la motivació del personal i la creació d’un bon ambient de treball ajuden tant empresaris com treballadors a donar el millor de si ma-teixos i a implicar-se en els projectes.

Respecte als principals problemes que te-nen els empresaris avui en dia hi ha el de l’estrès. Per culpa d’aquesta llosa dife-rents àrees del cervell humà queden afec-tades i això provoca una sensació de fati-ga crònica i de malestar que afecta serio-sament el rendiment. El ponent va acabar la seva intervenció fent una crida a l’opti-misme afirmant que “les emocions són contagioses i s’han d’encomanar les po-sitives a clients, proveïdors i treballa-dors”. /// JOaN RamON aRmaDÀSRichard Boyatzis al santcugatribuna /// a. RIBERa

JORNaDes /// SANT CuGAT


Gran empresa /// Sony

La multinacional japonesa ha trobat en el Vallès un planter ideal d’enginyers, fet que ha convertit el centre de Viladecavalls en referent europeu PER: iVanna VallEspín

La R+D de Sony es cou a Viladecavalls i en català

1 ///

1 /// barcElOna TEc. LES INSTaL·LaCIONS ES-TaN UBICaDES a VILaDECaVaLLS/// CEDIDa

Sony és una de les marques tecnològiques mundials més importants, però també vol lligar el seu nom a l’eficièn-cia energètica i als produc-tes de baix consum. I és que,

tal com afirma Pedro Navarrete, direc-tor general de Sony España, “ja no n’hi ha prou amb ser rendibles i obtenir benefi-cis. Sony ha d’aportar el seu granet de sor-ra per assegurar-nos la preservació del medi ambient per a les properes generaci-ons”. Per aconseguir-ho, Navarrete plan-teja “ser més creatius i arriscats que mai”.

En aquest sentit, la multinacional japone-sa ha posat en marxa en els darrers anys diferents polítiques mediambientals i de reducció del consum energètic. Això ha

45 anys dE prEsÈncia

Sony va aterrar a Espanya l’any 1965, quan la multinacional nipona va inici-ar la comercialització d’alguns dels seus productes a través de l’empresa Kosmos Eléctrica. Posteriorment, aquesta empre-sa va començar a fabricar televisors de la marca Sony en una factoria situada a les Franqueses del Vallès. L’any 1982, la mul-tinacional adquireix la majoria de la soci-etat vallesana, que passarà a anomenar-se Sony España.

Encara a la comarca, un any més tard s’inaugura una nova fàbrica a Parets del Vallès, que roman activa fins al 1991, quan es posa en marxa l’actual factoria Barcelona Tec. Des del 1993 fins fa no-

permès a la companyia estalviar en el dar-rer any 2.600 m3 d’aigua i 477 tones de CO2 pel que fa al consum energètic. Igual-ment, la companyia ha reduït el consum de paper en més de 5.000 fulls i ha arribat a reciclar el 98,5% del que utilitza. Aquest tipus de polítiques van valer a Sony que el 2007 la Comissió Europea li atorgués un reconeixement pel seu compromís amb l’eficiència energètica.

Però, paral·lelament, aquest compromís també el mantenen els productes de la mul-tinacional nipona. El model Bravia és un dels aparells que menys energia consumeix, cosa que li ha valgut l’etiqueta de Green TV. D’altra banda, la multinacional està elabo-rant prototips de bateries alimentades amb energia solar o, fins i tot, amb glucosa.

AL VALLÈS hI hA uNA GRAN CApACITAT pEL quE fA A ENGINYERIA GRàCIES A LA pRESÈNCIA DE LA upC A BARCELoNA I, ESpECIALMENT, A TERRASSA

1 ///


2 /// caMbra sEMianEcOica, ON ES mESUREN LES EmISSIONS qUE EL TE-LEVISOR IRRaDIa

3 /// pEdrO naVarrETE, DIRECTOR gENERaL DE SONy ESPaña

4 /// pEdrO calVO, DIRECTOR DE RECUR-SOS hUmaNS DE SONy ESPaña

5 /// labOraTOri dE rEnOVaciÓ DELS TELEVISORS amB aLgUN DEFECTE/// LLUíS LLEBOT

més unes setmanes, Sony també comp-tava amb un centre de distribució si-tuat a Castellar del Vallès, que formava part de la xarxa de distribució europea de la companyia. Amb tot, la seu central de Sony España és a Barcelona, amb ofi-cines de vendes repartides per capitals com Sevilla, Las Palmas, Madrid, Bilbao i Barcelona.

un cEnTrE EurOpEu

El Barcelona Tec de Viladecavalls, amb unes instal·lacions de 50.000 m2, és una de les fàbriques més modernes que Sony té a Europa. Aquí hi ha ubicat el centre tecnològic més important de Sony a Europa, que inclou el departament de R+D de l’àrea de televisors, que dóna cobertura a tot el continent. Aquesta àrea està formada per 200 treballadors de múltiples racons del món, des de japonesos, turcs, filipins i anglesos, tot i que la major part són catalans.

I és que això no és casual i va ser determinant perquè la multinacio-nal decidís ubicar l’àrea de recerca al Vallès. Segons Pedro Calvo, director de recursos humans de Barcelona Tec, va ser clau “la capacitat que hi ha aquí pel que fa a enginyeria, que ve bàsi-cament donada per la presència de la Universitat Politècnica a Barcelona i, especialment, a Terrassa. Tenim un planter d’enginyers molt important”. De fet, la relació amb la universitat és molt estreta i cada any uns 40 estudiants poden fer les pràctiques a l’empresa, tant en l’àmbit de l’enginyeria, com també del medi ambient i el dret.

Un altre dels motius que va fer que Sony es decantés per Viladecavalls és que “aquest centre ha estat des del 1991 una planta de producció amb una qualitat molt alta. Així que es va decidir que això permetia treballar conjuntament el vessant de disseny i d’enginyeria amb la producció”, afegeix Calvo. De fet, aquest vessant productiu encara es manté i aquí encara s’ubica un centre de producció que abasta l’àrea de Barcelona i d’on surten diària-ment 26.400 televisors muntats.

Amb tot, al Barcelona Tec de Viladeca-valls treballen 1.210 persones, xifra que representa el 50% de la plantilla total de la multinacional a Espanya.

2 ///

5 ///

4 ///3 ///

sEcTOr: tecnologia

ubicaciÓ: Viladecavalls

TrEballadOrs: 1.210

FabricaciÓ: 26.400 TV diaris

inVErsiÓ r+d: 15 M€

FacTuraciÓ: 2.148 M€ (08-09)

sONy espaÑa

La multinacional japonesa va anunciar el 19 de març que ha-via venut al fons d’inversió Prae-dium el seu magatzem de Caste-llar del Vallès. L’empresa france-sa CEPL, que serà a partir d’ara l’operador logístic de Sony a l’Es-tat espanyol i Portugal, va expres-sar el seu compromís de no aco-miadar cap dels 96 treballadors de la planta i de mantenir les con-dicions salarials dels empleats. Pedro Calvo, director de recursos humans de Barcelona Tec, ha ar-gumentat que “l’ocupació del ma-gatzem ha baixat molt en els dar-rers anys. Les alternatives eren fer una reestructuració de la plan-tilla (que era el més fàcil) o bus-car socis que poguessin comprar el centre i quedar-se amb els tre-balladors”. Sony també ha anun-ciat que continuarà fent servir les instal·lacions com a magatzem.

la CRIsI

sONy veN el CeNTRe lOGísTIC De CasTellaR


Many foreign execu-tives working in Cata-lonia have been trans-ferred by their interna-tional employers. Others have chosen to live here.

Occasionally however, the skills a compa-ny requires may be so specialized that it needs to go abroad to find them. This was the experience of Jonathan Bentley, a Brit-ish technical specialist who left England in 1999 to join the manufacturing firm IPAG-SA Industrial in Rubí.

Founded by an Italian entrepreneur, IPAG-SA makes the printing plates used in to-day’s sophisticated printing machines. Over 80% of its production is exported and the firm regularly appears in B30’s ran-king of international companies. Although small in comparison, IPAGSA competes against the global giants Fuji, Agfa and Ko-dak. To do so, it needs cutting-edge pro-duction techniques. For this reason it re-cruited from the UK which, along with Ger-many, is a centre of excellence for printing plate technology.

bEsT pracTicE

Bentley is Head of Intellectual, Industrial Property and Technology Surveillance at IPAGSA. This long title reflects his respon-sibility for ensuring the company invests in research and development (R&D) to pro-duce the right new products. When he ar-rived 11 years ago however, his first task was to bring best practice to its produc-tion area. Bentley had previously worked

for both family firms and multinational companies and therefore had an idea what he might find in Rubí. He quickly identi-fied that although many of IPAGSA’s proc-esses were similar to larger firms, the lev-el of technological sophistication was 10-15 years behind. As a result, he was able to propose a series of upgrades.

The opportunity to focus on technical im-provements was helpful, given that Bent-ley spoke little Spanish on arrival. In fact, beyond the occasional family holiday to As-turias, his knowledge of the country and its people was limited to the national stereo-types. Like others however, he was imme-diately impressed by the local work ethic. IPAGSA is a round-the-clock operation and whilst the attitude to processes was more relaxed, and the routine not quite as intense, any expectation of long lunches or lack of ambition quickly disappeared.

brOadEr HOrizOns

In today’s global economy, many larger companies work with third parties in oth-er countries. IPAGSA also saw the oppor-tunity to partner abroad. Given that Eng-lish is the language of international busi-ness, Bentley soon found himself leading the company’s international efforts in these areas. He has since facilitated re-search & development collaborations in the US and manufacturing joint ventures in Vietnam and China.

When he began, IPAGSA was quite an in-sular company with few relevant contacts

outside of Spain. Today, its R&D team has grown from 3 to 13 people and its English-speaking capabilities improved by 200% or more, thanks to an intensive tuition pro-gram. This has facilitated communication with overseas partners and suppliers, and reduced a reliance on Bentley. He says English isn’t just an advantage for IPAGSA - it is critical.

However, Bentley cites a second require-ment for doing international business; be-ing confident away from home. This, he believes, is harder to teach. Bentley comes from the North of England, a region whose people are known for their plain-speak-ing attitude. He says he found his new col-leagues’ initial attitudes towards interna-tional partnering very different. He detect-ed a slight ‘stay at home’ culture as well as a strong deference towards senior execu-tives - something he calls the ‘usted’ factor. If not addressed, this tendency to tiptoe around could have slowed down progress.

However, the one aspect of Bentley’s Cata-lan experience that has surprised him the most has been the way IPAGSA’s culture has changed so dramatically and quick-ly. He says his colleagues have become much more open and able to change than he could have possibly imagined. On arriv-al, he frequently heard the phrase ‘That’s not the way we do things here’. Now, he can’t remember the last time he heard this. He feels they have truly risen up to the in-ternational challenge, and helped IPAGSA move up a level in its technical capability.

Bentley has already been in Catalonia longer than he anticipated. Asked what he’ll miss most if he does move on, he cites the weather and the food; sunshine and a value for money Menu del Día are much harder to find back home. Asked for his advice to other foreigners planning to join Spanish firms, he comments ‘Get to grips with Spanish beforehand. It’s hard to be assertive and communicate subtleties in another language, some-thing that becomes increasingly impor-tant over time’.

1 pRINTING plaTes:pLANxES D’IMpRESSIó2 CUTTING-eDGe:

D’AVANTGuARDA3 sURveIllaNCe:

VIGILàNCIA4 BesT pRaCTICe:

MÈToDES òpTIMS DE TREBALL5 UpGRaDes:

ACTuALITzACIoNS6 IMpROveMeNTs:

MILLoRES7 ROUND-The-ClOCK:

LES 24 h, DIA I NIT8 RelIaNCe:

DEpENDÈNCIA9 plaIN-speaKING:

AMB fRANquESA10 aDDResseD:DIRIGIT11 TO TIpTOe:ANAR AMB MoLTA CAuTELA12 RIseN Up TO:VAN ACCEpTAR13 GeT TO GRIps wITh:ARRIBAR A ENTENDRE’S14 TO Be asseRTIve:pARLAR AMB fERMESA15 sUBTleTIes:SuBTILESES / MATISoS

GlOssaRy

EDIfICI TRADE CENTER Av. Corts Catalanes, 7 · 08173 · Sant Cugat 93 552 85 28 [email protected]

Jonathan Bentley /// LLUíS LLEBOT

IpAGSA és una empresa manufacturera especialitzada en el sector de la impremta. Des de la seva ubicació a Rubí, exporta més del 80% de la producció

Rising to the challenge

INTeR-vIews /// una mirada exterior a la realitat empresarial del Vallès · Secció patrocinada per spRINT IDIOMes

com es diu una relació causa-efecte en anglès?A causal relationship

com es diu enfrontar-se amb un repte en anglès?To face a challenge

com es diu autodidacta en anglès?Self-taught

Envieu els vostres dubtes a: [email protected]

el CONsUlTORI

sEcTOr: impremta

any dE FundaciÓ: 1986

TrEballadOrs: 200

IpaGsa INDUsTRIal

EL CoNSuLToRI VA ADREçAT A ToTS AquELLS EMpRESARIS quE NECESSITEN RESoLDRE DuBTES puNTuALS EN ANGLÈS DE NEGoCIS.


alBa: a New Dawn in the valley

One of the most important events in the region so far this year has been

the official inauguration of the ALBA syn-chrotron, located in Cerdanyola del Vallès. In terms of infrastructures, ALBA repre-sents a huge investment in the local area. This state-of-the-art particle accelerator means not only a great leap forward re-garding scientific R & D, but I believe it will also act as a magnet to attract and retain business, talent and knowledge. How strong its pull will be remains to be seen, but it will certainly consolidate the Valley as a growing hub of science, technology and innovation. In the current economic climate many people might doubt the use-fulness or cost-effectiveness of ALBA, but this is a mistakenly short-term view. Now more than ever we need to think and act long-term in order to lay the foundation for the kind of future we want a few years down the line. This wonderful atom-smasher called ALBA is part of the road-map, trust me.

The aRTICle///Peter Lindsey

el pròxim Orient atrau les empreses vallesanes

disset empreses, sis de les quals situ-ades a l’eix de la B-30, van analitzar

en una missió comercial les possibilitats d’internacionalitzar el seu negoci al Prò·xim Orient. Les trobades empresarials or·ganitzades per la Cambra de Terrassa han facilitat més de 230 contactes de negoci en la missió empresarial que ha organit·zat, conjuntament amb la Cambra de Co·merç de Barcelona.

Aquestes disset empreses han visitat Arà-bia Saudita, Qatar i la Unió d’Emirats Àrabs. En aquest darrer país l’impuls d’Abu Dha-bi ha aconseguit contrarestar l’emirat de Dubai, fortament castigat per la crisi immo-biliària a escala internacional. Construcció a part, les empreses catalanes han vist bo-nes oportunitats de negocis en aquest es-tat en projecció.

Pel que fa al cas de Qatar, han constatat que és un mercat de característiques molt in-teressants per exportar-hi els seus produc-tes. Aquest país no disposa d’una indústria potent de béns d’equipament o béns indus-trials i per aquesta raó està interessat a ne-gociar amb Europa en aquest sentit.

El cas d’Aràbia Saudita es veu des de l’em-presa vallesana com un mercat amb seri-oses possibilitats d’experimentar un crei-xement exponencial. Gianfranco Gelardi, gerent de la companyia santcugatenca GLG Distribuzione, destaca l’interès dels empresaris d’Aràbia Saudita per la quali-tat del producte. “Els importa molt que la qualitat del producte sigui molt bona i tot i que és un factor també determinant es poden adaptar al preu”. Aquest país vol po-tenciar l’activitat empresarial per impul-sar el creixement de ciutats com Riad, Me-dina i Yanbu. /// REDaCCIó

Representants d’esbelt a Dubai /// CEDIDa

INTeRNaCIONalITZaCIÓ /// TERRASSA

empresaris de sant Cugat exploren el mercat exterior

E l Sant Cugat Internacional Business Club (SCIBC) va organitzar durant el

mes d’abril dues trobades empresarials en aquest municipi, la primera de les quals va comptar amb la presència del cònsol americà a Barcelona, Greggory D. Crouch. En aquesta trobada, el representant nord-americà a Catalunya va parlar de les opor-

tunitats de negoci que ofereix el seu país i va recordar que l’Estat espanyol és un dels països que més es relaciona amb els Estats Units i va il·lustrar-ho amb xifres. “El meu país té unes 650 empreses operant a Espa-nya i genera més de 300.000 llocs de tre-ball. El 60% d’aquestes empreses, a més, estan situades a Catalunya.

El cònsol nord-americà va encoratjar els empresaris santcugatencs a invertir en el seu país recordant que més del 70% de l’economia dels Estats Units depèn d’un driver tan segur com el consum intern.

Per altra banda, l’SCIBC va organitzar un di-nar de treball amb el directiu de la consul-toria Sandler Systems, David H. Mattson, per parlar dels secrets del coaching. Matt-son va recordar que la mida de l’empresa no és un factor rellevant a l’hora de sotme-tre’s a un procés de coaching i va especifi-car que fer-ho és una inversió segura. “Els diners invertits en coaching són amortit-zats a llarg termini i generen un benefici que, malgrat que no es mesura en diners, té el poder de canviar les coses en el si d’una companyia. Sandler Systems realitza prop de 100.000 hores d’assessorament a em-preses cada any. /// J. RamON aRmaDÀS

El Sant Cugat International Business Club organitza un ‘after hours’ amb el cònsol dels Estats units i organitza un dinar de treball sobre ‘coaching’ a les empreses

INTeRNaCIONalITZaCIÓ /// SANT CuGAT

David h. Mattson va parlar de ‘coaching’ en un dinar de treball a la Masia de Can ametller/// J. R. aRmaDÀS


pIMe /// jamones Cerezo

Cerezo, una empresa familiar de pota negra

L’empresa egarenca distribueix productes ibèrics de primera qualitat a l’àrea de Barcelona i a tot Europa pER: iVanna VallEspín

de la gastronomia natal. Això ha afavo-rit que la companyia distribueixi aquests productes a 13 països d’Europa, dels quals la gran part es concentren a Fran-ça, Itàlia i el Regne Unit. Això és possi-ble gràcies al fet que els clients són “bàsi-cament espanyols que han anat a viure a l’estranger i tenen algun tipus d’establi-ment”, apunta Roldán.

Però la distribució no és l’única bran-ca de negoci de Jamones Cerezo, ja que la companyia també es dedica a l’elabo-ració de lots de Nadal (en aquesta àrea, dóna servei a 1.500 clients anuals) i a la venda al detall, a través de la xarxa for-mada per cinc xarcuteries ubicades a Terrassa, Santa Coloma, Barcelona, Cor-nellà i l’Hospitalet.

TrEs gEnEraciOns

Antonio Cerezo comença el negoci en el sector alimentari l’any 1964, quan obre una petita botiga a Terrassa. Aquí es ve-nen pernils provinents del seu poble na-tal, Serón (Almeria). El producte té molt bona acollida a la ciutat, on precisament van a viure molts immigrants d’aquesta província andalusa. El negoci creix tant que l’any 1988 es constitueix l’empresa de distribució. En aquell moment, l’em-presa té dos petits magatzems i instal-lacions separades a Terrassa, però tota aquesta estructura es fusiona l’any 2007 amb l’obertura de l’actual seu de l’empre-sa, un edifici de 7.500 m2 situat a la carre-tera de Castellar.El negoci ha crescut fins a aconseguir uns 5.500 clients i facturar 14 milions d’eu-ros, però continua en mans familiars i ja ha entrat a treballar a l’empresa la terce-ra generació de la família Cerezo.

la pOTa aprEciada

L’empresa egarenca distribueix pernils de diferents races i procedències. Concretament, treballen amb pernil ibèric de Jabugo (Huelva), Guijuelo (Salamanca) i Còrdova, mentre que el pernil blanc prové de Terol, Almeria, Granada i Àvila. La selecció dels pernils la realitza el mateix gerent, que periòdica-ment visita els escorxadors de tot l’Estat buscant les peces de més qualitat. Des de l’empresa egarenca aporten uns consells per identificar-les: “Com més estret és el canell de la pota, vol dir que el porc és d’una raça més pura. Si el greix és melós, vol dir que l’animal ha menjat gla, i no només pinso”.

1 /// sEu dE jaMOnEs cErEzO a TErrassa. JamONES CEREzO COmPTa amB UNa LLaRga TRaJECTòRIa a La CaPITaL EgaRENCa

2 /// jOsé anTOniO rOldán,gERENT DE L’EmPRESa

3 /// El pErnil és El prOducTE EsTrElla. L’EmPRESa EXPORTa a 13 PaïSOS D’EUROPa/// LLUíS LLEBOT

ubicaciÓ: Terrassa

any dE FundaciÓ: 1988

70 TrEballadOrs

FacTuraciÓ: 14 milions (2009)

JaMONes CeReZO

1 ///

3 ///2 ///

són restaurants i xarcuteries especialit-zades”, afirma José Antonio Roldán, ge-rent de l’empresa. Aquests clients estan concentrats principalment a la provín-cia de Barcelona, tot i que l’empresa co-mença a introduir-se en mercats de Tar-ragona i Girona. En total, la distribuïdo-ra compta amb una cartera formada per uns 4.000 clients. Roldán descriu el ti-pus de client com “de categoria mitjana i alta, que busca qualitat i que no mira tant el preu”.

Però per tractar-se de productes exqui-sits, és fàcil que traspassin fronteres, so-bretot per satisfer emigrants nostàlgics

El pernil és la joia de la corona de la gastronomia de la Pe-nínsula Ibèrica. A Terrassa hi ha una família i una empresa que ha dedicat la seva vida i carrera a aquest producte.

La distribució de pernil és el core busi-ness de l’empresa egarenca, una àrea de negoci que representa el 80% de la seva facturació. Però Jamones Cerezo també distribueix altres productes, com ara embotits, formatges, vins i caves, tots ells de les principals marques de l’Estat. “El que intentem és donar la mà-xima cobertura al nostre client final, que

CoM MéS ESTRET éS EL CANELL DE LA poTA, VoL DIR quE EL poRC éS D’uNA RAçA MéS puRA. SI EL GREIx éS MELóS, VoL DIR quE L’ANIMAL hA MENjAT GLA, I No NoMéS pINSo


Capio HospitalGeneral de Catalunya

El teu Hospital al Vallès

Més de 5.000 professionals i 21 centres a prop de tu.

www.capiosanidad.es

902 53 33 33

Capio Hospital General de Catalunya forma part de Capio Sanidad,

líder en gestió i assistència sanitària

Té acords amb totes les mútues

Disposa de totes les especialitatsmèdiques i quirúrgiques

Urgències generals ipediatriques 24 hores 365 dies

Demana cita mèdica online a www.capiosanidad.es

Capio Sanidadtu salud en buenas manos

valgott subministrarà equip mèdic a veneçuela

l’ empresa Valgott Electromédica, de-dicada a la comercialització de pro-

ductes i serveis per a la investigació mèdi-ca per a laboratoris, ha guanyat un concurs públic a Veneçuela. Concretament, la tasca de Valgott consistirà a subministrar un ci-tòmetre de flux de 5 làsers a l’institut Zuli-ano d’investigacions tecnològiques del país llatinoamericà.

El citòmetre de flux és un dispositiu de la-boratori d’alta precisió que permet, en-tre altres coses, la realització d’estudis so-bre aspectes mèdics com els cromosomes, l’ADN, anàlisi del cicle cel·lular o estudis d’apoptosi. Valgott és una companyia con-sorciada entre l’Estat espanyol i el veneçolà fundada l’any 1999 que té la seva seu ibèrica al parc empresarial @ Sant Cugat.

A banda del mencionat citòmetre de flux, l’empresa també comercialitza complexos aparells relacionats amb el sector mèdic, com espectrofotòmetres d’absorció atò-mica, microscopia o sistemes de criogè-nia. /// REDaCCIó

eMpResa /// SANT CuGAT

Cirsa obté 209 milions de benefici, un 8,3% més que el 2008

l’ empresa dedicada al negoci de l’oci Cirsa Gaming Corporation va obtenir

en l’exercici 2009 uns beneficis de 209 mi-lions d’euros. Aquesta xifra representa un 8,3% d’increment en els guanys de la com-panyia presidida per Manel Lao, que en el curs econòmic anterior va obtenir 193 mi-lions d’euros.

Els ingressos de l’empresa van ascendir a 1.648 milions d’euros i destaca el bon com-portament de la divisió de casinos, que va significar un 17% dels incomes de l’empre-sa. Aquests números han estat possible gràcies al bon comportament dels casinos a Llatinoamèrica, on l’empresa terrassenca ha ampliat 13 sales, i la reforma de casinos a Medellín, Barranquilla i Panamà i a Mar-bella, a l’Estat espanyol.

La secció més afectada ha estat la dels bin-gos i la de les màquines d’hostaleria. Tam-bé van notar la disminució de negoci a les 19 sales que la companyia té a Mèxic a cau-sa de l’impacte de la pandèmia de grip A al país centreamericà. /// REDaCCIó

eMpResa /// TERRASSA

avançsa adquireix l’11% de Creàpolis per 1,5 milions

E l holding empresarial de la Generali-tat Avançsa ha adquirit un 11,19 % del

capital de Creàpolis, situat a Sant Cugat, al costat del centre que Esade té a la ciutat vallesana. L’antiga Eclipsa ha fet una des-pesa en la transacció d’1,5 milions d’euros. El president d’Avançsa i secretari general d’Indústria, Antoni Soy, ha explicat el per-què de la inversió a Sant Cugat. “Volem in-vertir en projectes estratègics per al país i que generi valor afegit. Creàpolis encaixa perfectament amb aquesta filosofia inno-vadora que aposta pel coneixement i la re-lació entre empresa i universitat”.

INveRsIÓ eN eMpReses CaTalaNes. Avançsa planeja adquirir un 15% de la com-panyia aèria Spanair, operació per la qual té previst gastar-se 10 milions d’euros. El holding públic també ha adquirit el 14% de l’empresa d’habitatges modulars Compact Habit i un 25% de la companyia fabricant de components d’automòbils Mapro. Així ma-teix, ha adquirit el 25% de la companyia de biotecnologia Hexascreen Culture Techno-logies, situada al viver d’empreses de la Fa-cultat de Medicina de la UAB. Avançsa ha invertit més de 2,1 milions en aquestes tres operacions. /// J.R. aRmaDÀS

el ‘holding’ públic de la Generalitat entra en l’accionariat del parc empresarial de sant Cugat /// LL. LLEBOT



lamp inverteix un milió en una nova fàbrica a la Xina

l’empresa terrassenca de fabricació d’il·luminació tècnica Lamp Ligh-

ting ha invertit un milió d’euros en l’ober-tura d’una nova fàbrica a la ciutat xinesa de Foshan. La nova factoria, situada a la província de Guangdong, se suma a la que l’empresa vallesana va obrir fa 10 anys a Xile. La instal·lació, de 2.000 metres qua-drats, pretén atendre el creixent mercat asiàtic cobrint països com Singapur, Cam-bodja, Malàisia o Vietnam.

l’apOsTa pel CONTINeNT asIÀTIC. Dels 25 milions d’euros de facturació que la companyia va registrar en l’exercici 2009, mig milió corresponen al seu negoci al continent asiàtic. La inauguració de la fà-brica de Foshan, que té 20 treballadors per gestionar-la, no suposarà una deslo-calització de la producció i no tindrà cap implicació en la plantilla de 200 treballa-dors de l’empresa. Tot el gruix de la pro-ducció que Lamp generi a la Xina es que-darà a la seva zona asiàtica d’influèn-cia, de la mateixa manera que la factoria de Xile no va tenir implicacions laborals ni de producció en les instal·lacions de l’empresa a Catalunya.

La segona generació de la família Cusi-dó, propietaris de l’empresa, també dis-posa de filials de Lamp Lighting a Mèxic, Tailàndia, França, el Regne Unit, la Xina i Xile. El 40% de la seva producció ac-tual s’exporta fora de les fronteres ca-talanes.

A banda d’això, durant el mes d’abril l’em-presa Lamp Lighting va participar en la fira biennal de Frankfurt Light Building on va tenir un estand propi. Aquest certamen està considerat la cita del sector més im-portant a Europa. /// J.R. aRmaDÀS

la planta de lamp a Foshan /// CEDIDa

eMpResa /// TERRASSA

Boehringer ingressa 12.700 milions en l’exercici 2009

l’ empresa farmacèutica alemanya Bo·ehringer Ingelheim va obtenir uns in·

gressos de 12.700 milions d’euros el 2009. Aquesta xifra s’ha fet realitat gràcies a l’in·crement del 9,7% en les seves vendes ne·tes. Aquestes han significat 1,1 milions més d’euros respecte als 11.600 de l’any 2008. La companyia s’ha felicitat per ser l’empresa del sector que més creix entre les 15 prime·res farmacèutiques del món. Boehringer ha realitzat durant l’exercici 2009 una inversió en recerca i desenvolupament de nous me·dicaments i teràpies de 2.200 milions d’eu·ros, 100 més que en el curs econòmic ante·

rior. La dada revela que el 21% de les ven·des netes es destinen a projectes de R+D. Prop del 80% del total de vendes netes de Boehringer corresponen a l’àrea dels medi·caments de prescripció, que va recollir més de 10.000 milions d’euros en total.

Amb vista a l’any vinent, la companyia es-pera registrar unes xifres similars. Boeh-ringer preveu que la pèrdua de vendes pre-vista per la competència dels fàrmacs ge-nèrics es veurà compensada en gran part pel creixement dels altres productes de la seva gamma. /// REDaCCIó

la seu de Boehringer a l’estat espanyol està situada a sant Cugat /// LLUíS LLEBOT


Compromís amb l’eix de la B-30

El director de comunicació del grup Catalana occident, Manel farré, i l’editor de la B30, Ramon Grau, han signat un nou conveni de col·laboració a la seu central que l’empresa assegu-radora té a Sant Cugat. L’acord inclou la presència de les diverses campa-

nyes del grup, així com la promoció de la publicació informativa. Catalana occident és una de les empreses pioneres a instal·lar-se en aquest espai econòmic i fomentar-lo, fruit de la visió del seu fundador, jesús Serra Santamans. // a. RIBERa

conveni entre la ‘b30’ i catalana Occident


L’empresa elèctrica Endesa ha in-vertit un total de 270.000 euros per

instal·lar, al llarg de l’any 2009, els dispo-sitius electrònics necessaris a un total de 18 centres de transformació del Vallès Oc-cidental, per poder controlar a distància, a través de telecomandaments, diverses línies elèctriques. Aquesta mesura con-sisteix a col·locar a la xarxa uns mòduls electrònics i un sistema de comunicacions que permet accionar des del centre de con-trol de la companyia, de forma remota, els dispositius de maniobra. Amb això s’evita la necessitat de desplaçar equips sobre el terreny en cas d’incidències per dur a ter-me les corresponents maniobres. Ripollet, Sant Cugat, Castellar, Sant Quirze, Terras-sa, Barberà i Sabadell són alguns dels mu-nicipis beneficiats de la inversió de l’em-presa elèctrica.

L’empresa fabricant de components informàtics Hewlett-Packard treu

al mercat la seva gamma d’impressores Designjet 3D, destinada principalment al sector del disseny mecànic assistit per or-dinador. Santiago Morera, vicepresident del negoci d’Impressió de Gran Format i director general del centre de HP a Sant Cugat, assegura que el nou producte obre les portes a les pimes per adquirir una tecnologia que fins ara els era inacces-sible. “Els nous models de la gamma De-signjet estendran l’accés als beneficis de la impressió tridimensional mitjançant una solució assequible i fàcil d’usar”. La comercialització de la nova gamma d’im-pressores es dirigirà des del centre de HP a Sant Cugat. Des del mes de maig el nou producte és a la venda a l’Estat espanyol, França, Alemanya, Itàlia i el Regne Unit.


Hp llança al mercat la primera impressora 3d

eMpResa /// VALLÈS oCCIDENTAL

Endesa impulsa la millora de la xarxa elèctrica del Vallès

aNTONI peÑaRROya És ReeleGIT pResIDeNT D’asCaMM

L’empresari Anto-ni Peñarroya va ser reelegit en el càr-rec de president de la fundació priva-da Ascamm, en el transcurs de la reu-nió del patronat de l’ens. Antoni Peñarroya, que ja ha ocupat la presi-dència d’aquesta entitat durant un pri-mer mandat, continuarà en el càrrec per un període de cinc anys, tal com està previst en els estatuts de la fun-dació.

MOR peRe GallÉs, FUNDaDOR Del GRUp eUROpasTRy

El fundador del grup Europastry,

Pere Gallés, se’l considera l’inventor del pa precuinat congelat. Nascut en el si d’una família fornera de Caste-llterçol, Gallés va fundar i conduir a l’èxit l’empresa vallesana Europastry, que avui dia factura més de 360 mili-ons d’euros entre les deu plantes pa-nificadores i de rebosteria congelada, a més de la cadena Molí Vell.

les CaRes De la ‘B30’

llUís sIsqUella És esCOllIT NOU pResIDeNT De CeRDaNyOla eMpResaRIal

La patronal local Cerdanyola Empresarial ha escollit Lluís Sisquella com a nou president. En el marc de l’assemblea general ce-lebrada al Parc Tecnològic del Vallès Sisquella va ser elegit per unanimitat per assumir el càrrec que havia ocu-pat Artur Porta des de la creació de l’entitat. El nou president estarà al capdavant de Cerdanyola Empresari-al durant els pròxims dos anys.

IsIDRe FaINÉ, ReCONeGUT aMB la CReU De saNT JORDI

El president de La Caixa, Isidre Fainé, ha

estat una de les 32 persones distingi-des pel govern de la Generalitat amb la Creu de Sant Jordi 2010. Fainé ha es-tat reconegut pel conjunt de la seva trajectòria en el si de La Caixa des de l’any 1982. D’ençà de l’any 2007 ocu-pa la presidència d’un ens que el go-vern qualifica com un dels “motors del progrés de Catalunya”.

13 DE MAIGsala i MarTín, al cErdanyOla FÒruM EMprEsarial El prestigiós economista xavier Sala i Martín serà el convidat d’honor del se-gon fòrum anual de Cerdanyola Empre-sarial. L’associació espera reunir aquest any més de 350 empresaris de Cerda-nyola i la comarca en un dinar amb po-nència i col·loqui de 13 a 16 h, a càrrec del professor de la universitat de Co-lumbia. Les places són limitades i el preu de l’entrada és de 35 euros per als socis i 40 per als no socis. LLoC: hotel Serhs Campus, BellaterraMéS INfo: www.aecv.cat

paNell INFO

25 DE MAIGEsadE acull El 2n FÒruM dE l’EnErgia gEOTÈrMicaL’empresa Geotics Innova organit-za el segon fòrum dedicat a aquest tipus d’energia renovable, en què està prevista l’assistència d’empre-ses de referència del sector energè-tic d’arreu d’Espanya. hi col·labora l’Institut Català de l’Energia i l’Insti-tut Geològic de Catalunya. L’organit-zació calcula que hi assistiran al vol-tant de 150 persones. La jornada ar-rencarà a les 9 h del matí i es tancarà a les 19 h. oRGANITzA: Geotics InnovaLLoC: Esade-Creàpolis, avinguda Torre Blanca, 57, Sant Cugat hoRARI: de 9 a 19 h MéS INfo: www.esade.edu

17 DE MAIG dE la crisi d’aVui a l’ÈXiT dE dEMà: EsTraTÈgiEs lídErs La Cambra de Comerç de Sabadell programa per al dia 17 una jorna-da de 5 hores i mitja dedicada a co-nèixer les estratègies empresarials que han seguit empreses líders del nostre país durant la crisi econòmi-ca. hi intervindran el director gene-ral de La Sirena, francesc Capdevi-la, el seu homòleg a l’empresa tèx-til Mango, Enric Casi, i el director de relacions externes a Catalunya de la cadena de supermercats Merca-dona, Bernat Morales. L’assistència és gratuïta, tot i que cal registrar-se prèviament, ja que les places són li-mitades.oRGANITzA: Cambra de Sabadell LLoC: Av. de francesc Macià, 35, Sa-badell hoRARI: de 8.30 a 14 h MéS INfo: www.cambrasabadell.org

11 DE MAIGcOM MillOrar la gEsTiÓ dElTEMps a la FEina Bruno Léger, consultor de recursos humans d’Ingecal, serà el ponent encarregat d’alliçonar els ponents sobre la gestió del temps. La conferència està destinada a aportar als participants els conceptes bàsics per simplificar i prioritzar les seves tasques en funció dels seus objectius, rols i exigències de l’organització i millorar la planificació personal. El curs està adreçat a persones que desitgen millorar la seva organització personal i conèixer metodologies per prioritzar les seves activitats. Cal registrar-se a l’adreça [email protected] i el cost és de 50 euros o 100, en funció de si l’empresa forma part de l’Associació d’Empreses del parc Tecnològic del Vallès. oRGANITzA: Cambra de Comerç de Sabadell LLoC: parc Tecnològic del Vallès, Cerdanyola MéS INfo: www.ptv.es

11 DE MAIG OpEraciOns Vincu-ladEs pEr a grans EMprEsEsLa Cecot analitza els principals as-pectes de les operacions vinculades per a grans empreses, posant especi-al èmfasi en el seu règim sancionador i en les diferents obligacions de do-cumentació. També ofereix les pau-tes per confeccionar la documentació dels grups empresarials i específica de l’obligat tributari i per aprendre a ana-litzar les operacions vinculades des de la perspectiva jurídica, tributària i comptable. El curs començarà a les 9 h i acabarà a les 18.30 h, i té un cost de 230 euros per als socis i de 260 euros per als no associats.LLoC: Cecot (Sant pau, 6, Terrassa)MéS INfo: www.cecot.org


qUè És UNa DeClaRaCIÓ RespONsaBle?

És el document subscrit per un interes-sat en el qual manifesta, sota la seva responsabilitat, que compleix tots els requisits que estableix la normativa vi-gent per accedir al reconeixement d’un dret o facultat o per al seu exercici, i que disposa de la documentació que ho acredita i que es compromet a mante-nir-ne el compliment durant el perío-de de temps inherent al reconeixement o exercici.

qUaN pUC COMeNçaR a eXeRCIR UNa aCTIvITaT sI he pReseNTaT la DeClaRaCIÓ RespONsaBle qUe DeTeRMI-Na el ReGlaMeNT?

El titular d’una activitat pot comen-çar l’endemà de presentar la declara-ció responsable en el registre correspo-nent, no caldrà esperar la resposta per part de l’Administració o visita de con-trol inicial, els controls es realitzaran a posteriori.

eN el Cas qUe sIGUI NeCes-sÀRIa UNa aUTORITZaCIÓ pRèvIa peR DeseNvOlUpaR UNa aCTIvITaT, pUC COMeN-çaR a eXeRCIR l’aCTIvITaT eN qUalsevOl MOMeNT?

En el cas d’una autorització prèvia no es pot exercir l’activitat fins que l’Ad-ministració no hagi contestat de forma favorable, i hagi fet els controls perti-nents. En aquest cas, cal que l’Adminis-tració respongui de forma favorable, i llavors es podrà iniciar l’activitat.

el TITUlaR D’UNa eMpResa pODRÀ assUMIR peRsONal-MeNT les FUNCIONs De pRe-veNCIÓ De RIsCOs laBORals, sI el NOMBRe De TReBalla-DORs És INFeRIOR a DeU I el seU RIsC De peRIllOsITaT És BaIX?En un principi, el titular podrà assumir les funcions de prevenció de riscos la-borals sempre que desenvolupi de for-ma habitual la seva activitat al centre de treball i tingui la formació i capacitat necessàries per fer les tasques de pre-venció de riscos laborals. Per altra ban-

da, el govern es compromet a apro-var un pla de suport als empresaris en matèria de seguretat i salut en el tre-ball per a aquest tipus d’empreses.

sI UNa eMpResa INsTal-laDORa vOl DeseNvOlU-paR la seva aCTIvITaT eN UNa alTRa COMUNITaT De l’esTaT espaNyOl, Cal qUe TRaMITI UN NOU ReGIsTRe INDUsTRIal I DIFeReNTs CaRNeTs pROFessIONals peR a CaDa COMUNITaT aU-TòNOMa?

L’empresa només s’haurà inscriure en el Registre Integrat Industrial, RII, an-teriorment Registre d’Establiments Industrials, de la comunitat autònoma on estigui situada la seu de l’empresa. A partir d’ara, els carnets expedits per una comunitat autònoma tindran vali-desa a tot el territori nacional i no cal-drà convalidar-los per a cada comuni-tat. L’RII l’actualitzarà l’Administració i no caldrà realitzar renovacions pe-riòdiques, només notificar els canvis substancials.

paTRONal CeCOT /// LEgISLaCIó

òmnibus, una llei que implica un procés de canvi per a l’economia espanyola

assessORaMeNT eMpResaRIalDaniel Ayala.Assessor en seguretatindustrial de la Cecot

Envieu les vostres preguntes a:[email protected]

tratives i les limitacions injustificades a l’ac-cés i l’exercici d’una activitat de serveis, i millorar la protecció dels consumidors amb més informació i de millor qualitat.

El seu text modifica 48 lleis estatals que afec-ten l’administració pública, el consum, els serveis professionals, els serveis industrials i de construcció, energia, transports i comuni-cacions, medi ambient, agricultura i sanitat.

Suposarà la simplificació de 111 tràmits administratius (tramitació de la llicència ambiental, registre industrial, etc.). També canvia radicalment la concepció de la relació entre els autònoms i les empreses amb l’Administració, atès que quan es vulgui iniciar una activitat regulada per la declara-ció responsable només caldrà que es reuneixi tota la documentació necessària per poder-la presentar davant l’Administra-

ció i començar a exercir l’activitat automàti-cament. Es passa d’un model de control preventiu a un nou model administratiu, centrat en la confiança en les persones i els controls a posteriori. A la vegada, suposa la desaparició dels carnets professionals com poden ser els dels electricistes i instal-ladors, cosa que podria induir en un primer moment a l’aparició de l’intrusisme o a la desprofessionalització del sector. Aquesta llei pot ser un gran avenç per a la nostra relació amb l’Administració, però amb la possible supressió del visat amenaçarà l’existència dels col·legis professionals. Aquests últims es veuran obligats a diversificar el portafoli de serveis que ofereixen als seus associats i buscar altres sistemes que garanteixin la seguretat de les instal·lacions o la construcció dels edificis.

/// daniEl ayala. aSSESSOR EN SEgURETaT

INDUSTRIaL DE La CECOT

la Llei Òmnibus, o la llei sobre el lliu-re accés a les activitats de serveis i al

seu exercici, és la transposició de la direc-tiva europea de serveis a l’Estat espanyol. Aquesta directiva és una de les peces fona-mentals de l’estratègia comunitària d’im-puls econòmic i de consolidació del mercat interior. El principal objectiu de la directi-va és assolir un autèntic mercat únic de ser-veis a la Unió Europea a través de l’elimina-ció dels obstacles legals i administratius que actualment limiten el desenvolupament de les activitats de serveis en els diferents es-tats membres. Per assolir aquest objectiu s’ha proposat reduir les càrregues adminis-

LA NoVA LLEI SupoSARà LA SIMpLIfICACIó DE 111 TRàMITS ADMINISTRATIuS I CANVIARà RADICALMENT LA CoNCEpCIó DE LA RELACIó ENTRE ELS AuTòNoMS I LES EMpRESES AMB L’ADMINISTRACIó

La nova legislació canvia l’antic model de control preventiu per un nou model administratiu que basa la seva actuació en la confiança en les persones i els controls ‘a posteriori’

veU CeCOT/// Daniel ayala, assessor en seguretat industrial de la Cecot

www.laCaixa.es

“Jo ja tinc avantatges pel fet de ser autònom”

Professional multiEstrella

Professional

Pack multiAssegurancesFins a 400 € de regal1

Rènting de vehicles2

Vehicle de substitució

Hipoteca bonificadaCompra d’habitatge

Punts EstrellaMultiplica x2, x3 o x4

1 Promoció vàlida per a noves contractacions dels productes inclosos en aquesta promoció realitzades entre el 4 de gener i el 31 de maig de 2010. Consulta’n la resta de condicions a la teva oficina de ”la Caixa” o a www.lacaixa.es. SegurCaixa, SA, d’Assegurances i Reassegurances. VidaCaixa, SA, d’Assegurances i Reassegurances. Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona, operador de bancassegurances exclusiu de VidaCaixa, SA, i autoritzat de SegurCaixa, SA, inscrit en el registre administratiu de mediadors de la DGAFP amb el codi C0611G58899998.2 Rènting de vehicles de CaixaRenting, SA. Gran Via de les Corts Catalanes, 130-136. 08038 Barcelona. NIF: A58662081.

Perquè entenem el dia a dia de l’autònom, a ”la Caixa” hem creat un programa que premia la teva confiança i dóna resposta a les teves necessitats: Professional multiEstrella. Un programa que et permet beneficiar-te de condicions exclusives en

productes financers i avantatges per al temps lliure i, a més, aconseguir Punts Estrella i multiplicar-los.Vine a la teva oficina de ”la Caixa” i descobreix Professional multiEstrella.

Parlem?

28 Gas a FONs B30 DIVENDRES, 7 DE maIg DEL 2010

Clúster de Farmàcia i Cosmètica de Catalunya

1 /// la FOrça dEl

sEcTOrL’eix de la B-30 compta

amb un nombre molt important d’empreses

farmacèutiques que des del Vallès exporten els seus medicaments

arreu del món/// CEDIDa

el seCTOR FaRMaCèUTIC es Fa vIsIBle al vallèsLES AGRupACIoNS D’EMpRESARIS DE CERDANYoLA I SANT CuGAT IMpuLSEN uNA uNIó DE LES EMpRESES fARMACÈuTIquES I CoSMÈTIquES DEL VALLÈS, quE, CoNSTITuïDES EN uN CLúSTER, pRETENEN LIDERAR AquESTA INDúSTRIA A CATALuNYA I A ESpANYA DES DEL VALLÈS oCCIDENTAL TEXT: jOan raMOn arMadàs

29Gas a FONsB30 DIVENDRES, 7 DE maIg DEL 2010

CeNTRes De ReCeRCa, aDMINIsTRaCIONs I eNTITaTs MeMBRes Del ClÚsTeRLes universitats, les associacions d’empresaris i l’administració pública s’han abocat en aquest projecte multidisciplinari

1 ///

aCC1ÓCatalunya

L’organisme oficial de suport a l’empre-nedoria i la innovació també ha donat suport al projecte.

associació d’empre-saris de sant Cugat

és un dels impulsors de la idea del clús-ter i ha treballat intensament amb les empreses per tirar-lo endavant.

UaBBellaterra

El parc de Recerca de la universitat Au-tònoma representa el sector de R+D del centre docent.

sincrotró albaCerdanyola

La instal·lació estrella de la recerca ca-talana se suma a una iniciativa que li pot generar molt de volum d’activitat.

Cerdanyola empresarial

La vinculació de l’empresariat de Cerda-nyola també va ser clau perquè la inicia-tiva acabés tenint llum verd.

UpCTerrassa

La universitat politècnica de Catalunya no ha volgut quedar-se enrere en un projecte cabdal per a la comarca.

ajuntament de sant Cugat

La implicació de Sant Cugat és significa-tiva, ja que moltes de les empreses es-tan situades en aquest municipi.

Cambra de Comerç de sabadell

El clúster farmacèutic implicarà l’em-presariat de tots els nuclis econòmics de la comarca, incloses les capitals.

IqsBarcelona

L’Institut químic de Sarrià és un dels centres de coneixement que s’ha sumat a la iniciativa.

ajuntamentde Cerdanyola

La ciutat és un pol important d’atracció de la indústria en el territori i el consisto-ri ha volgut acompanyar el projecte.

Cambra de Comerç de Terrassa

Empreses d’aquesta ciutat integren la família del clúster i la Cambra pretén també ser-ne part activa.

FIaCTerrassa

Aquest centre de formació té una opor-tunitat de col·laborar en l’àmbit docent cooperant amb l’empresa.

Maria Gil, director general dels Laboratoris Ferrer, situats a Sant Cugat del Vallès. Fins que això no sigui oficial amb la celebra-ció de l’assemblea constituent a mitjans de maig, el president de Sant Cugat Empresa-rial, Frederic Boix, ha assumit la direcció en interinatge de l’Associació d’Empreses Innovadores. Boix opina que amb el clús-ter el sector farmacèutic farà visible el seu destacat pes específic en les economies ca-talana i espanyola. “Quasi el 60% de la in-dústria farmacèutica a l’Estat espanyol es concentra a Catalunya i gran part d’aquest gruix es concentra al voltant de l’eix de la B-30. Amb el clúster volem donar una nova dimensió a aquest sector des del Vallès i per tot Catalunya amb les locomotores a Sant Cugat i Cerdanyola”.

que el Vallès Occidental concentra gran part de la indústria farmacèutica de Catalunya no és cap nove-tat. Sí que ho és el fet que aquestes empreses s’aliïn

en una associació que agrupa gran part del sector per tenir una personalitat única i fer un front comú a l’hora de dur a terme pro-jectes conjunts.

la uniÓ Fa la FOrça

En una trobada entre les patronals de Sant Cugat i Cerdanyola es va posar sobre la tau-la l’evidència del potencial, quantitatiu i qualitatiu, de l’empresa farmacèutica en aquest territori. El que va començar com una idea en un dinar de feina va continu-ar amb l’encàrrec d’una anàlisi exhaustiva de les possibilitats de constituir-se com a clúster. L’estudi de la consultoria Horwath i del despatx Jausas va constatar que la vo-luntat de les empreses farmacèutiques de la zona podia, efectivament, cristal·litzar en la creació d’un clúster. I no tan sols això, en cas de tirar-lo endavant tenia moltes possibilitats de tenir èxit si tots els agents que preveien s’abocaven en el projecte.

Els actors més interessats en el projecte són, lògicament, les empreses farmacèu-tiques i cosmètiques que integraran l’ens, però no són les úniques participants. Ar-rossegats per l’impuls de Sant Cugat i Cer-danyola, s’han sumat a la iniciativa uni-versitats, ajuntaments i altres organismes públics com la UAB, la UPC, Ascamm, el

GAIREBÉ EL 60% DE LA PRODUCCIÓ DEL SECTOR FARMACÈUTIC A L’ESTAT ESPANYOL ES CONCENTRA A CATALUNYA, SOBRETOT AL VALLÈSCENTRES DE RECERCA, ADMINISTRACIONS, PATRONALS, EMPRESES I UNIVERSITATS S’UNEIxEN PER DONAR FORÇA AL SECTOR

sincrotró, el Biocat o Acc1ó. Aquests noms i els de les empreses seran els protagonis-tes del clúster que es constituirà definiti-vament el mes de maig del 2010.

aVanTaTgEs dE sEr un clÚsTEr

Ser o no ser un clúster pot suposar per als participants un abans i un després. Per po-der presentar la candidatura al Ministe-ri d’Indústria les empreses i els organis-mes interessats van haver de constituir-se en una Associació d’Empreses Innovado-res (AEI) per plantejar la possibilitat de ser reconeguts sota aquesta denominació. De les 25 propostes que el ministeri va rebre el 2009, la del sector farmacèutic del Vallès va ser una de les sis que van acabar tenint la benedicció del govern espanyol. Aquest vistiplau ja incloïa, d’entrada, una subven-ció de 55.000 euros per assumir les despe-ses de presentació del pla estratègic que es va fer el 30 de març del 2010.

Més enllà d’aquest ajut, la qualificació de clúster implica que el ministeri té la potes-tat de subvencionar projectes que les em-preses integrants del col·lectiu impulsin de manera conjunta o fins i tot de forma particular. Per rebre aquests diners el mi-nisteri valorarà projecte a projecte si allò que es demana des del clúster és prou in-novador i econòmicament rendible.

Més Enllà dEl VallÈs

L’AEI es convertirà durant aquest mes en el Clúster de Farmàcia i Cosmètica de Cata-lunya. El nou ens estarà presidit per Josep

FIAC

30 Gas a FONs B30 DIVENDRES, 7 DE maIg DEL 2010

les eMpReses, el COR D’UN pROJeCTe COMÚTot i que encara no estan adherides a l’associació d’Empreses Innovadores que esdevindrà el futur clúster, aquestes són algunes de les empreses que han manifestat la voluntat de formar-ne part.

Clúster de Farmàcia i Cosmètica de Catalunya2 /// acOrdartur Porta i Frederic Boix signen la creació de l’aEI que esdevindrà el clúster en nom de la patronal de Cerdanyola i Sant Cugat, respectivament/// J.R. aRmaDÀS

3 /// prEsidÈnciaJosep maria gil, de Laboratoris Ferrer, ostentarà la presidència del nou clúster/// LLUíS LLEBOT

4 /// prOjEcTEsEl desenvolupament de nous materials per fer ecoenvasos, millorar la logística o l’homologació dels processos de manufactura seran alguns dels primers projectes de l’organisme/// CEDIDa

3 ///

2 ///

55.000eUROs

és la xifra que ha donat el Ministeri d’Indústria a l’Associació d’Empreses Innovadores per assumir les despeses de presentació del pla estratègic del clúster

laboratoris FerrerSant Cugat

B. Braun MedicalRubí

Fundació ascammCerdanyola

Iss Facility servicesSant Cugat

BoehringerSant Cugat

BioskinCerdanyola

lubrizol MaterialsSant Cugat

advancareCerdanyola

Natura BisséCerdanyola

DentaidCerdanyola

Kern Terrassa

Mh IndustriasCerdanyola

laboratoris esteveBarcelona

DR healthcare españa Barcelona

IpBBarcelona

CreàpolisSant Cugat

Roche DiagnosticsSant Cugat

sTe GroupCerdanyola

TrifermedSant Cugat

TelstarTerrassa

Per la seva banda, el president de Cerda-nyola Empresarial, Lluís Sisquella, asse-gura que des del territori s’espera amb àn-sia el vistiplau definitiu al projecte. “Les empreses estan engrescades i pensen que el clúster significarà un abans i un des-prés per a aquest sector. Sens dubte dona-rà molta força al Catalonia Innovation Tri-angle i situarà millor al mapa una indús-tria que no pateix la crisi i que té un futur prometedor a llarg termini”.

prOjEcTEs cOMuns

El futur president del clúster, Josep Ma-ria Gil, creu que un cop constituïda la pri-mera prioritat cal fer-ne partícip tot el sector. “Hem d’agrupar el màxim nom-bre d’empreses vinculades a aquesta ac-tivitat econòmica i automàticament des-prés començar a tirar projectes enda-vant”. Gil admet que els primers projectes seran determinants per veure el grau d’èxit del clúster. Una de les prioritats en aquest sentit serà un punt que defineixen com a mig camí entre econòmic i sosteni-ble. “Dels productes que venem, al voltant d’un 2% ens els retornen les farmàcies. Trobar una empresa que agrupi tota la de-volució i la tracti després amb criteris de sostenibilitat ens ajudaria a reduir aques-ta despesa”. La creació d’una plataforma logística comuna, el desenvolupament de nous materials per fabricar ecoenvasos, afavorir projectes destinats a la interna-cionalització o l’homologació de proces-sos de manufactura ràpida per optimit-zar la producció són alguns dels punts que tracta el pla estratègic amb què naixerà el nou ens.

Des de B. Braun Medical, una de les empreses participants, estan convençuts que la creació del clúster és força positiva. La seva cap de comunicació corporativa, Florence Roumeas, resumeix els motius pels quals la seva empresa i les altres han decidit invertir-hi recursos. “Hi hem pres part perquè és un projecte innovador que ens farà intercanviar idees i ajudar-nos mútuament. Les empreses d’aquest sector no podem girar l’esquena a un clúster que ens agruparà i ens farà anar junts en les nostres inquietuts”. 4 ///

31Gas a FONsB30 DIVENDRES, 7 DE maIg DEL 2010

El suport de Biocat, organisme que coordina el sector de la biotecnologia, la biomedicina i les tecnologies mèdiques a Catalunya, ha estat clau per a la creació d’aquest clúster farmacèutic TExT: jOan raMOn arMadàs /// foTo: cEdida

Manel Balcells /// president de Biocat

ca o industrial, que podria ser un exem-ple similar al del clúster farmacèutic que ara inicia activitats al Vallès. El mo-del que els engloba és la BioRegió Cata-lana, que en el seu moment també va re-bre ajuts del Ministeri d’Indústria.

què ens poden aportar les administracions catalana, espanyola i europea?L’administració espanyola finança la presentació del pla estratègic d’aquest clúster, amb finançament per al desen-volupament i la implementació d’aquest pla. L’administració catalana i Biocat es-tan fortament implicades en el desenvo-lupament del sector. Pel que fa a Europa, la Iniciativa dels Medicaments Innova-dors (IMI) serà sens dubte una via d’ob-tenir recursos per accelerar l’arribada de medicaments al mercat, un dels ob-jectius d’aquest clúster.

Cal més implicació de l’empresa privada en la recerca mèdica? El nivell de despesa en R+D que fan les farmacèutiques és elevat. Algunes de les que impulsen el clúster del Vallès ocupen fins i tot els primers llocs en el rànquing europeu. Evidentment, sempre es pot millorar, per exemple col·laborant amb el sector públic, invertint en recerca mèdica, o aconse-guint entorns estables que potenciïn la innovació i la inversió. En això és clau tenir l’entorn que proporciona un clúster.

Manel Balcells, director de Biocat, pronostica que l’imminent Clúster de Farmàcia i Cosmèti-ca de Catalunya supo-sa una gran oportuni-

tat per a la comarca.

per què és necessari un clúster farmacèutic a Catalunya?Amb 70 empreses farmacèutiques i el 60% de la producció farmacèutica es-panyola, Catalunya és el nucli més po-tent en aquesta activitat a tot l’Estat. Els ingredients per treballar com a clús-ter existeixen i el que és necessari ara és una estratègia conjunta per promoure’l i augmentar-ne la competitivitat.

l’impuls de les empreses del vallès ha estat vital per fer-lo possible. es preveu que aquesta comarca segueixi portant la veu cantant en aquest projecte?La iniciativa que s’ha impulsat des del Vallès per aprofitar les sinergies de les grans empreses establertes en aquest territori, i augmentar-ne el potenci-al, té lògicament el seu centre neuràlgic al voltant de les entitats que han lide-rat aquesta iniciativa. No obstant això, l’efecte cooperatiu de les empreses que l’han subscrit s’estendrà a tot Catalu-nya, atès que moltes d’elles tenen di-ferents centres d’activitat en diversos llocs de Catalunya.

Com ha de ser aquest clúster perquè sigui realment un element que beneficiï la indústria farmacèutica?Ha de definir una estratègia basada en unes línies coincidents: la promoció d’infraestructures i equipaments, facili-tació de xarxes, finançament, formació específica i captació de talent, connexió amb la societat, millora i compartició de processos i coneixement, minimitza-ció de risc, entre d’altres. Però, sobre-tot, l’emprenedoria i la cooperació en-tre les empreses han de ser els motors del clúster.

Com es beneficiarà el sector, a la pràctica, de l’existència del clúster?El pla estratègic presentat ha de resol-dre les mancances i els blocatges que pateix el sector i que en frenen la com-petitivitat, la qual només pot millorar amb una acció com aquesta.

hi ha altres casos de clústers a Catalunya. poden servir d’exemple?En realitat el bioclúster de Catalunya, la BioRegió, comprèn totes les activitats en ciències de la vida que es fan a casa nostra. Perquè no s’entén l’activitat bio-tecnològica i biomèdica, i fins i tot de les tecnologies mèdiques, d’una altra ma-nera que interconnectades amb la far-macèutica. L’especialització en subsec-tors de la biotecnologia pot donar agru-pacions temàtiques com el clúster Lleida Biotech, centrat en biotecnologia blan-

EL CLúSTER hA DE SERVIR pER ApRofITAR LES SINERGIES DE LES EMpRESES ESTABLERTES AL TERRIToRI I AuGMENTAR-NE EL poTENCIALEL NIVELL D’INVERSIó DE LES fARMACÈuTIquES EN R+D éS Bo, pERò ES poT MILLoRAR CoL·LABoRANT AMB EL SECToR púBLIC

“L’emprenedoria i la cooperació entre empreses han de ser els motors del clúster”

32 ROTONDa B30 DIVENDRES, 7 DE maIg DEL 2010

la darrera reunió del Fons Monetari Inter-nacional a Washington va ser una espur-na d’esperança pel que fa al final de la cri-si. Es va presentar un informe d’expecta-tives econòmiques més favorable del que s’esperava, amb xifres de creixement eco-nòmic per a moltes economies occiden-tals, com ara, per exemple, l’economia

dels Estats Units, amb un 2,5% de creixement, o les econo-mies asiàtiques, que se situen al voltant del 7%. Esperança per a molts…, però molt poca per a les economies de la zona euro i per a Espanya, més concretament… cap. La previsió prevista a l’informe de l’FMI per a la zona euro és de l’1,8% fins a l’any 2015. La situació financera de Grècia ha fet molt mal i aquests efectes resten sobre la taula, arrossegant altres dades positives que es puguin produir.

És cert, i així ho reconeixen molts analistes, que el model pro-ductiu canvia radicalment o poca esperança resta de recu-perar antigues glòries i tornar a uns nivells d’ocupació més amplis. En aquest sentit, es parla amb molta freqüència de la necessitat d’incentivar l’economia del coneixement, com una renovació esperançadora i de futur. Sens dubte una formació més adequada a aquestes noves eines serà imprescindible i serà el que faciliti la recuperació del mercat laboral. Això òb-viament requereix una forta dosi de formació en noves tecno-logies i en totes les altres capacitats necessàries per a aquest nou tipus d’activitat econòmica.

Aquesta nova realitat fa pensar en els nombrosos i potents signes de vitalitat econòmica que comença a presentar el Va-llès. La recent inauguració del sincrotró Alba serà a la llum de la història econòmica un abans i un després per al desenvo-lupament de moltes indústries i empreses nacionals i inter-nacionals. També caldria ressaltar la vitalitat de les forces econòmiques que estenen les seves actuacions en aquest ter-ritori: les diferents agrupacions i associacions dels agents econòmics, com ara associacions empresarials, cambres de comerç, sindicats, patronals, els àmbits de promoció econò-mica dels consistoris i d’altres. Cada dia es pot apreciar la in-tensa activitat que desenvolupen i la importància de la seva aportació mitjançant estudis, conferències, jornades, cursos de formació, iniciatives per lluitar contra la crisi i moltes al-tres accions en aquesta direcció. En aquest sentit, totes i ca-dascuna mereixen un reconeixement especial donat el clima, més aviat dissuasiu, de la situació econòmica i dels missat-ges que habitualment transmeten els mitjans de comunica-ció. Aquesta és una prova més de la vitalitat econòmica del Vallès i de tots aquells que integren el seu teixit empresarial i institucional, que mereixen tot el reconeixement.

CaRMeN s. laRRaBURU DIRECToRA EDIToRIAL DE LA ‘B30’

hEM DE SA-BER DEfINIR quINES NE-CESSITATS VoLEM SATIS-fER, quIN éS EL NoSTRE GRup DE CoM-pRADoRS I AMB quINS MECANISMES ho poDREM ACoNSEGuIR

Una ciutat és un pro-ducte que es pot co-mercialitzar com qualsevol altre? Es poden dissenyar ac-cions i estratègies de màrqueting per ven-dre un municipi? És

possible adaptar les 4 pes del màrqueting mix –Producte, Preu, Distribució i Promo-ció– a una ciutat?

La iniciativa d’un grup d’hotelers d’una loca-litat de la Costa Daurada per atraure joves es-tudiants anglesos, la Saloufest, basada en una orgia etílica, musical i sexual, ha dividit els ve-ïns entre els que es freguen les mans calcu-lant beneficis econòmics i els que condemnen aquest tipus de turisme i l’impacte negatiu que pateix la ciutat. El debat se centra en si qualse-vol acció és bona sempre que aquesta repre-senti un augment de visitants i per tant de fac-turació. La resposta dependrà de moltes vari-ables, però en qualsevol cas va més enllà del binomi quantitat versus qualitat. Iniciatives com aquesta es caracteritzen per una visió a curt termini amb una manca total d’estratègia i de planificació des del punt de vista del màr-queting turístic, cosa que acaba desembocant en un “pan para hoy y hambre para mañana“.

Qualsevol municipi ha de poder definir quin turisme vol i com el vol. Aquesta obvietat se sustenta en una anàlisi per tractar de defi-nir quin és el nostre mercat de referència. Aquest mercat de referència ens dibuixa uns eixos ben definits: quines són les necessitats (què) que volem satisfer amb la nostra ofer-ta cultural, turística, d’oci; quins són els nos-tres grups de compradors (qui), i amb qui-nes tecnologies o solucions els podrem sa-tisfer (com).

El què correspon a una necessitat que relaci-onem amb una partida pressupostària. I què és això? Es tracta d’aquells espais mentals als quals destinem els nostres diners en una proporció determinada, en funció de la im-portància de cada necessitat. Com a gestors d’aquests plans de màrqueting turístic hem

de ser capaços d’identificar en primer lloc aquestes necessitats, valorant la situació en què es troba el mercat turístic en aquell mo-ment. En un escenari de crisi com l’actual i amb molta oferta turística, s’hauria de de-fugir de captar audiència amb missatges ba-sats en el preu i s’ha de començar amb una pregunta diferent: baso el meu pla de màr-queting a satisfer necessitats relacionades amb l’oci?, la cultura?, el relax? Alerta a na-vegants! La partida oci/cultura està vincula-da en el mateix espai mental, per tant és com una mena de calaix de sastre. Una tarda de compres competeix amb una sessió de cine-ma o una visita al Museu Picasso i tot i que com a consumidors ens semblen coses dife-rents, en realitat no és així. Totes surten de la mateixa partida pressupostària. Així doncs, es tractarà de crear una nova necessitat i bus-car les tecnologies per satisfer-les. Per exem-ple, vincular una necessitat a la partida salut, on a partir d’unes rutes pedestres es defi-neixi, a mode de joc, un nou entorn on es pu-guin desplegar un conjunt d’activitats salu-dables, des del punt de vista cardiovascular. També pot servir una estratègia que vinculi el municipi amb la partida educació/escola dels meus fills, de manera que les activitats esti-guin relacionades amb els continguts curri-culars dels seus estudis.

Cada necessitat s’associa a una partida pres-supostària. Serà nostra la responsabilitat d’identificar-la i dissenyar accions per sa-tisfer-la. També haurem de trobar nous mo-ments de consum. La cultura del low-cost ens obre un món de possibilitats al respec-te que hem de saber aprofitar i gestionar. Un segon eix per competir amb elements diferents al preu són els intangibles: argu-ments irracionals i difícils de crear, però en-cara més d’oblidar. Qui no recorda el t’agra-da conduir de BMW o la campanya Andalu-cía te quiere?

En definitiva, una estratègia a mitjà-llarg ter-mini que dissenyi, a mode de road map, les ac-cions per promocionar un municipi és la mi-llor garantia per consolidar l’oferta turística en un sector d’alt risc i elevada rendibilitat.

FRaNCIsCO GIl CaRMONa SoCI fuNDADoR D’INCRESCENDo CoNSuLTING

MÀRqUeTING De CIUTaTs: UNa ReCepTa D’esTíMUl TURísTIC

el vallès, UNa llIçÓ De vITalITaT eCONòMICa

33ROTONDaB30 DIVENDRES, 7 DE maIg DEL 2010

el ReTORN De la pOlíTICa INDUsTRIal

Les claus per a una economia més intensiva en coneixement i informació passen per empreses que cooperin entorn a clústers d’excel·lència

ReCOMaNaTsavui ja no es posa en dubte la impor-tància de la indús-tria i dels serveis relacionats amb la producció –el que s’ha anome-nat la nova indús-

tria– per a la productivitat i el creixement de les economies actuals. Des del punt de vista estructural, cal aconseguir una eco-nomia –i una indústria– més competiti-va, més intensiva en coneixement i infor-mació, més innovadora, més productiva i eficient, més internacionalitzada i amb empreses multinacionals de capital naci-onal, amb una dimensió òptima i una es-tructura financera sòlides, amb capacitat de cooperar i d’organitzar-se en forma de clústers d’excel·lència, més sostenible i ecoeficient. D’altra banda, aquest procés es fa necessari per establir mesures per superar la greu crisi actual, especialment les relacionades amb la recuperació de la demanda i la disponibilitat de finança-ment suficient per a les pimes.

Tal com assenyalava el Consell de la Unió Europea sobre la competitivitat en la re·unió del mes de març, això requereix: en primer lloc, l’existència d’una base indus·trial forta, moderna, diversa, competiti·va, integrada i ecoeficient; i en segon lloc, la necessitat de promoure el creixement de la indústria i dels serveis relacionats amb la producció, és a dir, la nova indús·tria. En aquest context, el Consell “reafir·ma la importància d’una política indus·trial ambiciosa”, tant a curt termini per lluitar contra la crisi, com a llarg termini per aconseguir un creixement fort, equi·librat i sostenible. Això suposa, insistia el Consell, polítiques per a la modernit·zació i la transformació industrial, per a la innovació i l’excel·lència tecnològica, per a la internacionalització, per a la co·operació interempresarial i la política de clústers, i un paper crucial per a les pi·mes amb la implementació efectiva de la Small Business Act.

aNTONI sOySecretari d’Indústria i Empresa de la Generalitat

Khadji-MuratLEV ToLSToI

passatge a l’índiaE. M. foRSTER

En aquest sentit, a finals de gener, el pro·fessor Andreu Mas·Colell, president de l’European Research Council –una perso·na de gran prestigi però més dedicada a la recerca teòrica que a les polítiques apli·cades–, ens parlava en un article que una política industrial intel·ligent pot ser be·neficiosa. Defensava una política indus·trial activa: tant per estimular l’aparició de nous sectors industrials –sent consci·ents que un país industrial com Catalunya ha d’especialitzar·se–, com per ajudar, en determinats moments de dificultats cícli·ques i anant molt en compte, empreses/clústers/sectors en dificultats, i molt es·pecialment donant suport a les empreses/clústers/sectors que ja són guanyadors in·cipients, perquè puguin esdevenir guanya·dors consolidats, la qual cosa pot passar en qualsevol tipus de clúster o sector, sigui de caràcter madur o emergent.

L’objectiu fonamental avui és sortir de la cri-si. Tanmateix, de forma simultània, s’ha d’ac-celerar el procés de transformació industri-al cap a un nou model. Un procés que ja fa temps que s’està produint, al nostre país, amb el protagonisme i el lideratge de les em-preses i els empresaris, tal com ha de ser. I amb la col·laboració d’una nova política in-dustrial: facilitadora i de suport a les empre-ses; alineada amb la de la Unió Europea; que busca ser eficaç i eficient; de caràcter proac-tiu i, per tant, anticipant-se als canvis en el model productiu; feta amb concertació i, per tant, amb consens, amb els agents econò-mics i socials del país. Una política industri-al intel·ligent, com assenyalava el professor Mas-Colell. Una política industrial ambicio-sa com remarcava el consell de ministres de la Comissió Europea. I una política industri-al que a Catalunya té com un gran actiu el seu caràcter concertat i de consens amb els agents econòmics i socials, com s’ha demos-trat en l’Acord Estratègic, en el Pacte Nacio-nal per a la Recerca i la Innovació, en la crea-ció del Consell de Política Industrial de Cata-lunya o en la col·laboració per a la consecució del primer premi a la Regió Europea Empre-nedora per a Catalunya.

S’hA D’ACCELERAR EL pRoCéS DE TRANSfoRMACIó INDuSTRIAL CAp A uN Nou MoDEL

34 Gps /// uNIVERSITATS B30 DIVENDRES, 7 DE maIg DEL 2010

el vallès rebrà 11,6 M destinats a innovació

El Departament d’Innovació de la Ge-neralitat ja ha anunciat quins projec-

tes i quines institucions podran benefici-ar-se dels fons procedents de la disposició addicional tercera de l’Estatut, que esta-bleix que Catalunya participarà de les in-versions de l’Estat en un pes equivalent a la seva aportació al PIB espanyol. Del total de 78,6 milions d’euros sorgits d’aquest fons i previstos en el Pla de Recerca i In-novació 2010-2013, 11,6 es destinaran a institucions vallesanes. En concret, el Centre d’Investigació i Ciència i Tecnolo-gia Ambiental (Cietca) de la Universitat Autònoma de Barcelona rebrà 8,69 mili-

ons, el Centre Tecnològic ICN-Leitat es be-neficiarà d’1,25 milions i la Fundació As-camm en rebrà 1,2. El conjunt d’inversi-ons a la comarca suposa gairebé el 15% del total a Catalunya. Cal destacar també que la Universitat Politècnica, que té múl-tiples seus al Vallès, també es beneficiarà del Pla amb 11 milions d’euros.

Dels recursos destinats a universitats, gairebé el 70% es dedicaran a ultimar les construccions d’edificis destinats a la re-cerca. En els casos dels centres tecnolò-gics, Ascamm i Leitat en el cas vallesà, es desprèn del conveni signat a finals del

2009 entre el conseller Huguet i la minis-tra Garmendia que les entitats hauran de dedicar aquests fons extraordinaris a la remodelació d’instal·lacions i a finançar la compra de nous equipaments.

aJUDa CONDICIONaDa. El Ministeri de Ciència i Innovació i la conselleria homò-loga de la Generalitat han condicionat la concessió de les ajudes a una execució dels projectes inferior a dos anys. De fet, per garantir-ho, es crearà una comissió mixta de seguiment entre les dues admi-nistracions.

Aquestes ajudes s’emmarquen dins els reptes fixats per la Generalitat en R+D+I fins al 2013. El govern ha assenyalat 17 fo-cus d’actuació prioritaris que Catalunya necessita reforçar per situar-se al capda-vant de la recerca i el desenvolupament en els pròxims tres anys. Els tres àmbits als quals es dirigeix l’estratègia d’impuls públic són els reptes mediambientals, es-pecialment de mitigació i adaptació al canvi climàtic; reptes científics com el de-senvolupament de materials i ecoproduc-ció innovadora, i reptes per a les perso-nes i la societat, en altres paraules, siste-mes de millora de l’alimentació de qualitat, o productes i serveis vinculats al turisme. /// XaVIER ORRI

El pla de Recerca i Innovació 2010-2013 de la Generalitat preveu ajudes per a la universitat Autònoma i els centres tecnològics Leitat i Ascamm

el Centre d’Investigació i Ciència i Tecnologia ambiental de la UaB rebrà 8,69 milions /// CEDIDa

UNIveRsITaTs /// VALLÈS

la UpC i la Mútua de Terrassa signen un conveni marc de col·laboració

la Universitat Politècnica de Catalu-nya i la Mútua de Terrassa han signat

un conveni de col·laboració on s’acorda aprofundir en les relacions científiques, tècniques i econòmiques d’ambdues ins-titucions. La finalitat de l’acord és la de sumar esforços per establir camins d’ac-tuació que afavoreixin i incrementin els contractes i les col·laboracions que ja existeixen actualment.

Un dels objectius principals és emmarcar i coordinar l’actuació de les dues instituci-ons en activitats de formació, investigació científica de desenvolupament tecnològic i en la transferència de tecnologia desen-volupada en els àmbits de la tecnologia i la salut. Sota aquesta premissa les dues enti-tats volen portar a terme projectes multi-disciplinaris conjunts, d’investigació bàsi-ca, clínica i aplicada, així com desenvolupar programes de millora en el camp assisten-cial que promoguin la qualitat de vida dels ciutadans.

El conveni també permetrà promoure la transferència de coneixements comuns, com ara publicacions o patents. L’última clàusula que estipula el document és la de la participació conjunta en programes de formació, on prendran part personal de les dues institucions. /// REDaCCIó

antoni Giró i Faust san José /// CEDIDa

UpC /// TERRASSA

E l Centre d’Empreses del Parc Tecnolò-gic del Vallès ha acollit la segona jor-

nada conjunta amb el Parc de Recerca UAB, centrat aquest cop en la nanotecnologia. El Centre d’Investigació en Nanociència i Na-notecnologia i l’Institut de Ciència de Ma-terials de Barcelona, ambdós centres de-pendents del Parc de Recerca de la UAB,

van ser-ne els protagonistes i van centrar les ponències en les solucions i aplicacions industrials de l’encapsulació.

En les xerrades dels investigadors es va par-lar de les nanocàpsules, partícules líquides, sòlides o gasoses de mida micro o nanomè-trica englobades dins d’una coberta. Els ex-

perts van explicar que l’encapsulació per-met variar les propietats fisicoquímiques de les substàncies encapsulades, ja que les separa del seu entorn.

UNa TeCNOlOGIa ÚTIl. Malgrat que sem-bla una disciplina molt tècnica, la nanoen-capsulació s’utilitza habitualment per se-parar les substàncies incompatibles, ama-gar el color i el sabor d’alguns productes o variar la biodisponibilitat. Així, la nanoen-capsulació s’utilitza en diversos sectors econòmics com ara la medicina, la farmà-cia, la cosmètica, l’alimentació, el tèxtil o les pintures. /// REDaCCIó

la nanotecnologia des de la universitat i l’empresa

assistents a una ponència /// CEDIDa

UaB /// BELLATERRA

uNA CoMISSIó MIxTA DE SEGuIMENT ESTAT-GENERALITAT CoNTRoLARà EL BoN úS DELS foNS

35B30 DIVENDRES, 7 DE maIg DEL 2010 Gps /// uNIVERSITATS

El Grup AxA és el segon grup assegura-dor de no vida a Espanya. Amb un volum de negoci total de 3.249 M€ el 2009, AxA té prop de 4 milions de clients i més de 6,5 milions de pòlisses. La companyia disposa de més de 10.000 punts d’assessorament i venda a través dels quals transmet la seva visió de la protecció financera.

Tel.: 902 40 40 84 / www.axa.es

aXa

pUBlIRepORTaTGe /// AxA pENSIoNS

Les pensions d’AXA tenen bonificacions i regalsL’asseguradora posa en marxa una campanya fins al 30 de juny, coincidint amb la declaració de la renda

Els plans Més dEsTacaTs

L’oferta d’AXA en plans de pensions indi-viduals per al 2010 està concebuda per a diferents perfils de partícips, amb dife-rents estratègies d’inversió; per a inver-sors amb més o menys aversió al risc i que aspirin a més o menys rendiments. En-tre ells, destaquen pel seu comportament l’any anterior:

MPP Renda Fixa: • Risc baix. Inverteix en renda fixa a llarg termini (a partir de 2 anys) nacional i internacional. És un pla perfecte per a aquells a qui encara els faltin entre 5 i 10 anys per jubilar-se. Per a partícips que no volen invertir en ren-da variable i desitgen obtenir la màxima rendibilitat dels seus diners. Rendibilitat 2009: 6,71%. MPP Moderat: • Risc moderat. Inverteix la major part del patrimoni en renda fixa i fins a un 15% en renda variable nacional i internacional. Per a partícips amb ob-jectiu de jubilació a més de deu anys que volen beneficiar-se del creixement dels mercats de renda fixa i variable a llarg termini. Rendibilitat 2009: 9,31%. MPP Dinàmic:• Risc mitjà-alt. Inverteix en renda variable mixta. Fins a un 75% de la cartera en actius d e renda variable. Adreçat a aquell perfil d’inversor que de-sitja obtenir la màxima rendibilitat en el mitjà-llarg termini i busca incrementar la seva rendibilitat assumint més risc. Rendibilitat 2009: 15,56%. MPP Audaç Espanya:• Risc alt. Inver-teix fins al 100% del patrimoni en renda variable nacional. Un fons idoni per als partícips que volen obtenir la màxima rendibilitat en el llarg termini aprofitant les pujades de la borsa espanyola. Rendi-bilitat 2009: 33,55%.

ció. A més, a Espanya els treballadors es preparen poc i tard. S’espera que els tre-balladors que encara no han preparat la jubilació ho facin en arribar als 48 anys, encara que no és fins als 54 quan el nom-bre de persones que estalvia per a la ju-bilació és superior al que no ho fa.

A través d’aquesta nova campanya de pensions, els clients que optin per pla-nificar la seva futura jubilació a AXA es podran beneficiar de comptar amb el su-port d’un gran grup multinacional asse-gurador amb més de 65 milions de cli-ents a tot el món (gairebé 4 milions d’ells, a Espanya), una xarxa de distri-bució professional i uns productes alta-ment competitius.

Estalviar per al futur i be-neficiar-se dels avantat-ges fiscals i de les pro-mocions en el present és possible a través dels plans de pensions d’AXA.

Coincidint amb el període de declara-ció de la renda, l’asseguradora ha enge-gat una campanya de pensions que pre-mia els traspassos amb bonificacions de fins al 12% en plans de pensions de l’1 de maig al 30 de juny.

Per Luis María Sáez de Jaúregui, respon-sable de Vida, Estalvi i Serveis Financers d’AXA, “és un bon moment per estalvi-ar amb la mirada posada en la jubilació, aprofitant els avantatges fiscals d’aquest tipus de productes”.

Durant els dos mesos vinents, i a través de qualsevol dels 10.000 punts d’asses-sorament i venda de què AXA disposa a l’Estat espanyol, les persones que ho de-sitgin podran fer les aportacions o els traspassos i gaudir dels beneficis de la campanya.

EsTalViar pEr a la jubilaciÓ?

Estalviar amb vista a la jubilació s’ha convertit en una necessitat cada vega-da més incipient davant l’envelliment de la població i la reforma del sistema pú-blic de prestacions. Malgrat això, enca-ra la gran majoria dels espanyols en edat laboral no dedica recursos financers per a la seva jubilació. De fet, segons un es-tudi del Grup AXA, el 70% dels espanyols que treballen encara no ha començat a preparar la seva jubilació i no ho farà, al-menys, fins a acostar-se a la cinquante-na.

La falta de previsió contrasta, no obstant això, amb la creença que el nivell d’in-gressos després de deixar de treballar serà inferior al salari actual i que la Segu-retat Social té problemes i serà reforma-da en els pròxims anys.

La situació d’Espanya contrasta amb la d’altres països com els Estats Units, la Xina o el Canadà, on més de la meitat de la població ja estalvia per a la seva jubila-

“És el moment per estalviar amb la mirada posada en la jubilació”

36 ÀRea De DesCaNs B30 DIVENDRES, 7 DE maIg DEL 2010

ÀRea De DesCaNs

Oci /// Can Coll, Centre d’Educació Ambiental

Es tracta de la visita a una granja? A una masia tradicional? A una casa burgesa? Entrar als vastos terrenys de Can Coll, a tocar de Cerdanyola, és una bona alternativa d’oci TExT: XaViEr aMaT foToS: lluís llEbOT

un viatge en el temps a Collserola

cinc-cents anys d’història donen per a molt, i la ma-sia de Can Coll els ha con-templat des del seu indret privilegiat. La sort que te-nim l’any 2010 és que

aquest espai ha arribat als nostres dies, i així podem conèixer una part del que ha succeït en el decurs dels segles als bos-cos de Collserola, sobretot des del punt de vista de la vida quotidiana: com s’ho feien per tenir aigua? Eren autosufici-ents, les masies aïllades? Com eren les cuines segles enrere? I les habitacions?

Can Coll és avui un centre d’educació am-biental, que depèn del Consorci del Parc de Collserola, i obert al públic des de fa 21 anys, quan es va portar a terme una pro-funda i necessària reforma de tot el con-junt. De dilluns a divendres, les escoles prenen la casa, mentre que els diumen-ges, de 10 del matí a 3 de la tarda, les por-

tes són obertes a tothom, sense neces-sitat de reserva prèvia, i amb possibili-tat d’apuntar-se a les visites guiades que munten informadors i grups de volunta-ris. Si no hi heu estat mai, la primera gran sorpresa que tindreu és que a tants pocs metres del centre de Cerdanyola del Vallès hi hagi un espai com aquest, és com si de cop canviés tot el decorat, i enmig del verd hi regna una tranquil·litat absoluta.

aniMals dE granja

El que més costa és saber per on co-mençar. Les 260 hectàrees de terreny donen per a molt i estan ben aprofita-des. Hi ha jardins, basses, fonts, fei-xes de conreu, i la granja, amb gallines, ovelles i dos dels grans símbols de Can Coll: una truja immensa i la somera ba-tejada com a Muguera, simpàtica amb tothom –sempre que se la tracti amb respecte–. “Els més petits queden en-tusiasmats amb els animals, i a la tar-

dels educadors de Can Coll. “Els educa-dors viuen molt la feina, ja que ells ma-teixos pensen els programes educatius i els apliquen”, informa Armendares. A uns 200 metres, en Miquel, un altre dels educadors, mostra com es fa la fa-rina a l’embadalida, i ara ja emblanqui-nada, quitxalla.

una casa MusEu

Si els entorns són plàcids i exquisits, l’interior de la casa no té pas menys in-terès, ja que es tracta pràcticament d’un museu etnològic que explica als visitants diferents aspectes de la vida de segles passats. Entre grans sales, a la planta baixa es pot veure com eren les masies al segle XVII, amb la cuina, el graner o el cup i premsa de vi com a al-guns dels espais més destacables. La primera planta transporta el visitant a finals del segle XIX i principis del XX, i en aquest cas la presentació és plena-

da els deixem tocar els pollets”, expli-ca Roser Armendares, coordinadora del centre. Avui passen el dia a Can Coll els nens i les nenes de P3 de l’escola cer-danyolenca Carles Buïgas i, efectiva-ment, els menuts gaudeixen de l’esta-da i del contacte amb el bestiar, fins i tot quan els fan netejar els corrals. “La idea és ensenyar-los a respectar els animals, i que no tot és acariciar-los, sinó que també necessiten un manteni-ment i neteja, donar-los menjar, vigilar que no s’escapin...”, explica en Joan, un

Les portes de Can Coll són obertes a tothom els diumenges al matí, i per a les escoles, de dilluns a divendres

37ÀRea De DesCaNsB30 DIVENDRES, 7 DE maIg DEL 2010

1495 és l’any que la finca passa a denominar-se can coll, segons el registre de la propietat de cerdanyola del Vallès, però ja abans existia com a mas portell. Els canvis, i sobretot les ampliacions, de la masia han estat constants al llarg dels segles.

ment senyorial, burgesa, amb cambres luxoses i una sala per al piano. No en va, la família Coll tenia altres negocis, a més de les explotacions al camp. Con-nectant les dues plantes, a un extrem de Can Coll, s’hi troba la capella, on es projecten audiovisuals sobre la història de la masia i sobre el Parc de Collsero-la, mentre que el segon pis, el que es va haver de remodelar més a fons per l’es-tat del sostre, acull la biblioteca, el cen-tre de recursos, una sala gran per a di-ferents activitats i el laboratori. Sortint a la terrassa, la vista és esplèndida.

No cal oblidar, però, que ens trobem en un centre d’educació ambiental, i a Can Coll aquesta tasca es veu per tot. En-mig del mobiliari, burgès o pagès, i de les espaioses sales, la informació sobre el Parc de Collserola, en una de les se-ves portes d’entrada, és constant. Les maquetes ajuden a entendre les dimen-sions del parc, però també com n’està de poblat el voltant. Les exposicions ex-pliquen la vida rural passada a les ma-sies de Collserola, i com l’home ha anat transformant l’espai, mentre que les mostres temporals van en funció del que es pot veure, escoltar o olorar als boscos en cada estació de l’any.Un bon dia per fer la visita a la casa és

el diumenge 9 de maig, quan s’hi celebra la Festa de la Primavera. Hi ha un programa especial amb passejades guiades, tallers –els més petits cons-trueixen un espantaocells i pals de pluja–, gimcanes, exposicions i parades amb els productors agrícoles de la zona de Collserola.

un bon dia per fer la visita a la casa és el 9 de maig, quan s’hi celebra la festa de la primavera

1 /// Façana dE can cOll. La CaSa Va aNaR amPLIaNT DEPENDèNCIES amB EL PaS DELS SEgLES

2/// inTEriOr sEnyOrial. S’hI POT CONèIXER L’ESTIL DE VIDa D’UNa FamíLIa BENESTaNT DE FINaLS DEL XIX

3 /// la granja. éS UNa DE LES VISITES méS SOL·LICITaDES, PER L’aTRaCCIó qUE SUPOSEN ELS aNImaLS

4 /// pOrTa dE cOllsErOla. La CaSa DISPOSa DE 260 hECTÀREES DE TERRENy

3///

2///

1 ///

4 ///

CaN COll CeNTRe D’eDUCaCIÓ aMBIeNTal

CONsORCI Del paRC De COllseROla

Ctra. de Cerdanyola a horta, km 2, Cerdanyola del Vallès.Tel. 93 692 03 96www.parccollserola.net

FITXa


itinerari de la casanova de l’Obac a la font de la portella

Ruta a peu senyalitzada i adaptada, fins a la Casa Vella de l’obac, per a persones amb mobilitat reduïda. Km 10 de la B-122, entre Terrassa i Rellinars.

Distància: 3.500 m

Durada: 2 hores

Dificultat: fàcil

FITXa

A la recerca del cor de la serra de l’obac

una caminada senzilla porta a la masia de la família que va donar nom a la serra de l’obac. El passeig descobreix també un pou de glaç i la curiosa forma del turó Roig TExT: XaViEr aMaT foToS: lluís llEbOT

tament les estances del que va ser un gran mas amb vida durant prop de mil anys. El seu origen va ser la construcció d’una tor-re defensiva que vigilava els límits de la Catalunya Vella, al segle IX, i més enda-vant, amb l’establiment d’un pagès del Be-sòs a la casa, s’inicia pròpiament la fun-ció de mas. Aquestes parets, per tant, han vist passar tota la història del país, en un racó, això sí, força atapeït pel mateix bosc. Es coneixen força bé esdeveniments que hi van anar succeint, com el pas de l’epi-dèmia de la pesta negra, l’ennobliment i enriquiment de la família i l’obertura de nous negocis.

Un d’aquests negocis va ser el de la venda de glaç, i l’espai en què es generava aquest comerç el trobem tot seguint el camí. Un pou de glaç molt ben conservat, un dels quatre localitzats al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, i que servia per conservar el gel produït al llarg de l’hi-vern fins ben entrat l’estiu, quan es porta-va a vendre. La proximitat a grans ciutats va fer d’aquest un pou de glaç molt actiu, ja que permetia arribar als punts de ven-da sense que s’hagués desfet en excés. En aquells temps, quan l’electricitat i els fri-gorífics eren elements ben lluny de ser in-ventats, el glaç per conservar els aliments era un bé molt preuat, i per tant una bona entrada d’ingressos per als Ubach, que a més també tenien interessos en d’altres fronts, com el de la producció de carbó ve-getal. Al mateix punt on hi ha el pou de glaç s’hi observa un sòl ben fosc, i és que aquí s’hi produïa un combustible, el car-bó, més valuós que la mateixa fusta.

un TurÓ QuE Es dEsFà

En el que sí que sembla que no van tenir res a veure els Ubach va ser en la curiosa morfologia del turó Roig. Sense ser un element geològic d’especial espectacula-ritat, sí que és un element original dins d’aquesta ruta, pel seu to vermellós, perquè sembla desfer-se com un terròs de sucre, i per elevar-se ben sol fins als 681 metres. S’hi pot jugar a fer una petita escalada, i la visibilitat de l’entorn des del turó val la pena. Tornant a prendre el camí del qual per un moment ens havíem desviat, acabarem l’itinerari a la font de la Portella, on podrem prendre un bon glop d’aigua amb el segell de l’Obac.

durant segles i segles la nissaga dels Ubach va habitar un extens terri-tori del qual en va treu-re el màxim profit. Grà-cies a les seves iniciati-

ves i transformacions endegades, ens han quedat mostres històriques d’oficis i d’elements arquitectònics. Avui podem fer una ruta planera i ben senyalitzada per descobrir aquest món dels Ubach, la importància dels quals fins i tot va aca-bar donant nom a tota la serra.

La Casanova de l’Obac dóna la benvingu-da al visitant. Es troba prenent un desvia-ment proper al quilòmetre 10 de la carrete-ra B-122 que va de Terrassa a Rellinars. Es tracta del gran i modern mas que la famí-lia Ubach va alçar a principis del segle XIX, i que porta la signatura de Domenico Ba-gutti, conegut per ser l’arquitecte del La-berint d’Horta de Barcelona. Amb la nova casa els Ubach van poder ampliar els seus negocis de vins i aiguardents, mentre que al costat mateix hi tenien el forn de vidre,

amb un casalot per als treballadors, i actiu fins a la segona meitat del XIX. Al forn s’hi elaboraven gots, garrafes, setrilleres o por-rons, que es venien als pobles dels voltants. El mas, avui, és propietat de la Diputació de Barcelona, convertit en punt d’informació i centre cultural, amb exposicions perma-nents sobre la serra i la projecció d’un au-diovisual. Pel que fa al forn de vidre, des-prés d’haver estat usat com a corral i casa de pastors, el 1969 el seu estat va fer que es procedís a l’enderroc. Ara hi trobem un res-taurant, ideal per dinar-hi abans o després d’emprendre l’excursió que tot seguit ens endinsa a la serra.

la casa VElla

Els poc més de 600 metres que separen la Casanova de la Casa Vella són ben pla-ners i el camí està adaptat per a persones amb mobilitat reduïda. La històrica resi-dència dels Ubach, la que realment dóna el nom a l’indret, es troba avui en estat se-miruïnós, després d’haver-se incendiat l’any 1836 en el transcurs de les guerres carlines. Però es poden desxifrar perfec-

El gran i modern mas que la família ubach va alçar a principis del segle xIx porta la signatura de Domenico Bagutti, conegut pel Laberint d’horta de Barcelona

1 ///

2 ///

3 ///

1 ///DES DEL CURIóS TURó ROIg S’OBSERVa UNa BONa PaNORÀmICa DE La COmaRCa2 ///

La CaSa VELLa CON-SERVa PaRT DE La SEVa ESPLENDOR. hI RESIDI-EN ELS UBaCh3 ///

PODEm aCaBaR L’EX-CURSIó REFRESCaNT-NOS a La FONT DE La PORTELLa

Rutes /// una excursió per l’obac

Per estar al dia de les darreres novetats i de promocions exclusives per a la seva empresa, subscrigui’s al butlletí + empresa a:

www.caixasabadell.es/empresa

Conegui tots els avantatges de l’assegurança Zurich PIMES. Caixa Sabadell li ofereix una cobertura bàsica ampliable a les cobertures més interessants per al seu negoci:

Línia ICO Inversió Nacional

Línia ICO Inversió Internacional

Línia ICO Emprenedors

Línia ICO Liquiditat

Per molts pocs diners garanteixi la seva tranquil·litat econòmica i la de la seva família, i gaudeixi de grans cobertures i avantatges:

Ara, Caixa Sabadell posa a la seva disposició les noves Línies ICO 2010. Amb elles, podrà aconseguir el finançament que la seva empresa necessita en condicions preferents.

No esperi més per gaudir de la màxima tranquil·litat!

Tot el que la seva empresa necessita per estar segura, amb l’assegurança Zurich PIMES

Impulsi el seu negoci! Informi-se’n a la seva oficina o entri a www.caixasabadell.com

Protecció Accidents: màximes cobertures amb tota la tranquil·litat

Finançament en condicions preferencials per al seu negoci

-

L’OSV, els Mossos d’Esquadra i el Museu de la Xocolata, primers clients de la nova bugaderia de CIPO

Zurich PIMES, la resposta a les seves necessitats

mesempresa_abril_b30_265x330.indd 1 23/04/2010 9:44:25


ResTaURaNTs De NeGOCIs

‘Business’ i plaer en un sol espaiA la piedra reuneix un tracte exquisit, un ambient exclusiu i una cuina de primer nivell

El restaurant A la Piedra de Sant Cu-gat combina gastronomia de primer

nivell amb una atmosfera exclusiva que reuneix les cares més conegudes de l’es-port i la societat catalana. L’actual ge-rent, Carlos Trigo, la seva dona, Miche-lle Pons, Ricardo Piñeiro i el tenista Àlex Corretja van fundar aquest restaurant l’octubre del 2008 amb la idea de portar l’esperit d’El Caminito, el restaurant de Trigo a Formentera, a la ciutat vallesana.

El secret de l’èxit combina els ingredi-ents essencials: un servei impecable i familiar, una decoració elegant pinze-

llada amb quadres de Joan Martí, la cura quotidiana del detall i una cuina elabo-rada amb els millors productes. El xef Jaume Grau proposa una car-ta basada a mitges en plats argentins, amb la provoleta o el ojo de bife com a obres mestres, amb plats de cuina-fu-sió com el milfulls d’albergínia amb foie. Pel que fa als detalls, A la Piedra ofereix aperitiu tan bon punt arribes, disposa d’una selecció de vins argen-tins i nacionals de primer ordre i pro-met un cafè a prova dels paladars més puristes i exigents. Tot plegat, un plaer per als sentits. /// REDaCCIó

/// 1

2 ///

a la pIeDRa

ubicació: carrer Sant Bonaventura, 3 i Sant Antoni, 4 Sant Cugat reserves: 93 675 10 11 www.alapiedra.com [email protected]

Horari: de 13 a 15.30 h i de 21 a 23.30 h. obert cada dia

preu carta: 35-45 € Especialitat: cuina

argentina i fusió

1 /// l’inTEriOr dEl rEsTauranT. a La PIEDRa DISPOSa D’UN RESERVaT PER a gRUPS D’EmPRESa/// aRTUR RIBERa

2 /// plànOl dE siTuaciÓ EL RESTaURaNT ESTÀ SITUaT aL CENTRE DE SaNT CUgaT

Directori gastronòmic de la ‘B30’

saBaDell

FOrrEllaT

El restaurant Forrellat té 25 anys d’història a Sa-badell. El xef, Josep Forrellat, ofereix una cuina d’autor en un ambient tranquil i minimalista.

ubicació: carrer horta Novella, 27, Sabadell reserves: 93 725 71 51 / restaurantforrellat@

gmail.com Horari: de 13 a 16.30 h i de 20.30 a 23.30 h. Tancat dilluns i diumenges nit preu carta: 45-50 € Especialitat: de mercat amb toc d’autor

35 €5

25 €6-22

La revista B30 inaugura amb aquesta secció el seu directori gastronòmic. amb l’objectiu d’oferir una guia de restaurants vallesans de qualitat per a reunions d’executius, la B30 posa a disposició dels seus lectors els indrets més exclusius i curiosos de la comarca. La cuina de qualitat, en totes les seves especialitats, és requisit indispensable. Les condicions per treballar a gust a taula, també.

93 590 86 00 [email protected]

l’aMeTlla Del vallès

la Masia dE l’aMETlla

La Masia de l’Ametlla va ser fundada l’any 1957. Vi-cenç Zoyo, el xef, ofereix una cuina tradicional i l’especialitat és el filet de vedella a l’estil Roca.

ubicació: avinguda Torregassa, 77, Ametlla del Vallès reserves: 93 843 00 02 / www.lamasiadelametlla.com / [email protected] Horari: de 9 a 24 h. Tan-cat diumenges nit preu carta: 50-55 €

Especialitat: cuina de mercat

19,30 €20

l’a

MeTlla

Del v

allès

CalDes De MONTBUI

MirKO carTuran

Restaurant urbà al Vallès Occidental, disposa de set taules i una decoració minimalista. Nascut l’any 2005, el dirigeix el jove xef italià que li dóna nom.

ubicació: carrer pi i Margall, 75, Caldes de Montbui reserves: 93 865 41 60 / www.mirkocarturan.com / [email protected] Horari: de 13 a 15.30 h i de 21 a 22.30 h. Tancat dissabtes al migdia i diumenges preu carta: 35-40 € Especialitat: cuina d’autor

25 €4-15

CasTellaR Del vallès

rEsTauranT garbí

Restaurant familiar amb més de 35 anys de ser-vei a Castellar. Fundat l’any 1976, ofereix una cui-na tradicional de qualitat i un ambient sobri.

ubicació: carrer Barcelona, 52, Castellar del Vallès reserves: 93 714 65 57 / www.restaurantgarbi.com / [email protected]

Horari: de 13 a 15.30 h i de 21 a 22.30 h. Diumenges i festius, tancat preu carta: 35-40 €

Especialitat: cuina catalana

20 €5

Ca

sTella

R D

el v

allès

CasTellaR Del vallès

can FOnT

Restaurant per a grans esdeveniments en un emplaçament immillorable. Can Font presumeix de carta de temporada de cuina tradicional.

ubicació: carretera de Terrassa a Castellar del Vallès, km 22,5 reserves: 93 714 53 77 / www.boda-font.com / [email protected] Horari: de 13 a 16 h i de 20.30 a 22.30 h. Diumenges, dilluns i dimecres, només dinar. Dijous, divendres i dissabtes, tot el dia. Tancat dimarts preu carta: 40-50 € Especialitat: cuina catalana

25 €20

CeRDaNyOla

TasT & gusT

El Tast & Gust és un racó imperdible de Cerda-nyola. Fundat l’any 2004 pel Joan Ramon Fafila, destaca la seva carta de peixos i l’steak tartare.

ubicació: carrer Sant Martí, 92, Cerdanyola reserves: 93 591 00 00 / www.tastandgust.com / [email protected] Horari: de 13 a 16 h i de 21 a 23.30 h. Tancat diumenges nit i dilluns preu carta: 45-57 € Especialitat: cuina de mercat

25 €4-12

CeR

Da

Ny

Ola

MaTaDepeRa

El cEllEr dE MaTadEpEra

El Celler recull la tercera generació d’una famí-lia que va obrir el restaurant l’any 1968. Promet gastronomia catalana adaptada als nous temps.

ubicació: carrer Gaudí, 2, Matadepera reserves: 93 787 08 57 / www.elcellerdematade-pera.com / [email protected] Horari: de 13 a 15.15 h i de 20.30 a 22.45 h. Tancat les nits de dilluns, dimarts i diumenge i dimecres tot el dia preu carta: 45 € Especialitat: cuina catalana moderna

38€4-12

MaTa

DepeR

a

sa

Ba

Dell

ZONA FUMADORS

PÀRQUING

MENÚ

25 €RESERVAT

5

TERRASSA

WIFI

CENTRE CIUTAT

RECOMANAT MICHELIN

Ca

lD

es D

e M

ON

TB

UI

41ÀRea De DesCaNsB30 DIVENDRES, 7 DE maIg DEL 2010

vIlaDeCavalls

risTOl

El Ristol és un emblema gastronòmic per a la co-marca, on és des del 1905. Destaca la seva carta única de gintònics i l’agradable ambient.

ubicació: carrer Antoni Soler hospital, 1, Viladecavalls reserves: 93 788 29 98 / www.ristol.com / [email protected] Horari: de 13 a 16 h i de 21 a 23 h. Tancat dimarts preu carta: 40-45 € Especialitat: cuina catalana moderna

19 €8-20

vIl

aD

eCava

lls

TeRRassa

l’HOsTal dEl FuM

Refundat per la família Burrul l’any 1927, l’Hostal del Fum promet una gastronomia tradicional en un ambient selecte.

ubicació: carretera de Montcada, 19, Terrassa reserves: 93 788 83 37 / www.hostaldelfum.

com / [email protected] Horari: de 13 a 16 h i de 20 a 23 h. Tancat diumenges a la nit i dilluns preu carta: 30-35 € Especialitat: cuina tradicional

25 €6-8

TeRRassa

Tapiñas

Marisqueria nascuda fa vuit anys amb franquíci-es a Terrassa i Sant Cugat. Assegura peix fresc de primera qualitat i un ambient distès.

ubicació: passeig Lluís Muncunill, 19, Terrassa reserves: 93 735 73 89 / www.tapinas.com /

[email protected] Horari: de 13 a 16 h i de 20 a 24 h. Tancat diumenges nit i dilluns preu carta: 30-40 € Especialitat: mediterránea i marisc

29 €6-10

saBaDell

can FEu

Can Feu és un dels indrets de referència a Saba-dell. Restaurant familiar, dedica la seva cuina a la marisqueria i als plats de temporada.

ubicació: pintor Borrassà, 43-47, Sabadell. reserves: 93 726 27 91 / www.restaurantcanfeu.com / [email protected] Horari: de 13 a 16 h i de 20.45 h a 23 h. Tancat dissabtes nit i festius preu carta: 40 €

Especialitat: cuina de mercat/marisqueria

23 €12-30

saNT CUGaT

la Masia dE sanT cugaT

La Masia de Sant Cugat, en una finca restaurada de principis del XIX, proposa una oferta gastro-nòmica de qualitat en un context idíl·lic.

ubicació: av. de les Corts Catalanes, s/n, Sant Cugat reserves: 93 589 34 45 / www.masiasantcugat.com / [email protected] Horari: de 13 a 16 h i de 21 a 23 h. Tancat nits de diumenge i dilluns. preu carta: 30-35 €

Especialitat: cuina catalana

26 €8-45

saNT CUGaT

can aMETllEr

Ubicat en una masia del segle XV, Can Ametller ofereix una cuina tradicional amb tocs d’avant-guarda en un entorn únic.

ubicació: camí de Ca n’Ametller, s/n, Sant Cugat reserves: 93 674 91 51 / www.canametller.com /

[email protected] Horari: de 13 a 15.45 h i de 20.30 a 23.15 h. Tancat nits de diumenge i dilluns preu carta: 36-40 €

Especialitat: cuina de mercat elaborada

19,5 €2-32

sa

NT C

UG

aT

saNT qUIRZe

Masia can FErran

Restaurant familiar fundat l’any 1946, la Masia Can Ferran ofereix un entorn únic al mig del bosc i una cuina tradicional catalana.

ubicació: carretera de Molins de Rei, km 14, Sant quirze reserves: 93 699 17 63 / www.masiacanferran.com / [email protected]

Horari: de 13 a 16 h i de 20.30 a 23 h. Tancat dissabtes a la nit i diumenges preu carta: 25-30 € Especialitat: cuina catalana

25 €20-30

saNT qUIRZe

lluErnari

En una antiga casa del poble, el Lluernari pre-senta des del 1995 una cuina basada en produc-tes de la terra en un ambient rústic i acollidor.

ubicació: carrer pintor Vila puig, 73, Sant quirze reserves: 93 721 01 63 / www.lluernari.com / [email protected] Horari: de 13 a 15 h i de 20.30 a 22.30 h. Tancat diumenges i dilluns a la nit preu carta: 30-35 € Especialitat: cuina de temporada

34,25€5-18

saNT qUIRZe

lOssuM

Cuina d’autor amb reserva prèvia. Una taula ocupa el petit restaurant dirigit pel xef Joan Sala, dedicat a paladars sibarites per a trobades especials.

ubicació: carrer Barcelona, 94, Sant quirze reserves: 93 721 12 76 / www.lossum.com / [email protected] Horari: segons la petició de les reserves preus menús degustació: 45/65/85 € Especialitat: cuina d’autor tradicional catalana

45 €15

sa

NT q

UIR

Ze

TeRRassa

capriTX

Capritx ofereix cuina de nivell des del 1952. Pro-met gastronomia de proximitat, dins el movi-ment Slow Food, en un espai per 6 taules.

ubicació: carrer padre Millán, 140, Terrassa reserves: 93 735 80 39 / www.capritx.com / [email protected] Horari: de 13 a 16 h i de 20.30 a 23.30 h. Tancat diumenges i dilluns. preu carta: 35-40 € Especialitat: cuina de mercat

30 € 5

TeR

Ra

ssa

saNT CUGaT

la pinya dE plaTa

La Pinya de Plata és un restaurant de referència fundat l’any 2002 per Pere Pérez. Ofereix una cuina de mercat cuidada i elaborada.

ubicació: carrer Sant Tomàs, 5, Sant Cugat reserves: 93 583 65 28 / www.lapinyadeplata.com / [email protected] Horari: de 13.30 a 16 h i de 21 a 23 h. Tanca diumenges al vespre i dilluns (amb encàrrec previ obre dilluns)

preu carta: 50-55 € Especialitat: alta cuina tradicional

25 €5

saNT CUGaT

in rEsTau-ranT & lOungE

Un espai excepcional per a 50 comensals. Mo-dern i cosmopolita. Els millors xefs converteixen IN en un espai confortable i innovador.

ubicació: ctra. Sant Cugat a Cerdanyola, km 4,6 reserves: 93 675 66 11 / www.in-restaurant.es /

info@ in-restaurant.es Horari: de dilluns a divendres, de 13 a 16 h, i nits de dijous a dissabte, de 21 a 24 h. Tancat diumenges preu carta: 35 €

Especialitat: refinada cuina de mercat innovadora

19,5 €12

42 esTaCIÓ De seRveI B30 DIVENDRES, 7 DE maIg DEL 2010

esTaCIÓ De seRveI

problemes. Així es resu-meix la rutina professi-onal d’un director gene-ral. Resoldre petites coses, inconvenients, conflic-tes, que només el gestor

en cap té legitimitat, i eines, per solucio-nar. Marta Bombardó, directora del Barce-lona Moda Centre a Sant Quirze del Vallès, explica aquesta superació del minut a mi-nut com un procés quotidià: “Dirigir una empresa és gestionar tots els problemes, grans i petits, que no es resolen al mo-ment, aleshores passen a ser urgents i en poques hores et comença a sobrepassar la feina i arriba l’estrès”. Una concatenació de trucades, correus, gent que requereix la teva atenció i que acaba fent confondre

el que és urgent del que és important. Xa-vier Saltó, director d’Àbac Enginyers, co-incideix plenament en aquesta sensació de fer-ho tot i no fer res: “El sentiment de haver estat improductiu és quotidià, però en realitat has aconseguit que la resta de l’equip funcioni”. Sempre hi ha algú que demana assistència, explica Saltó, que de-fineix la seva tasca directiva com “endre-çar el caos”. “L’important és ser-hi, que et puguin venir a trobar i puguis dedicar-te a les necessitats dels altres”, resumeix Sal-tó, que dirigeix un equip de 17 enginyers.

No hi ha planificació que serveixi. “El nos-tre dia a dia no pot ser agendat perquè aca-bes no complint res”, segueix Saltó. L’úni-ca possibilitat per endreçar mínimament

les vuit, deu o dotze hores laborals del dia passa per unes rutines mínimes o, els més afortunats, amb uns espais de soledat, en què l’oficina s’ha buidat i ningú no reclama ajut. Bombardó aconsegueix aquestes ruti-nes mitjançant reunions periòdiques amb els responsables d’àrea. “L’objectiu és veu-re l’evolució del que hem planificat anteri-orment”, explica la responsable del centre de negocis com a recepta per aconseguir una visió global de l’empresa que diri-geix. Un sistema semblant ocupa els ma-tins de Saltó: “A les 8 fem revisió de projec-tes, però a partir d’aquí és bastant disbau-xat. L’altra rutina relativament inamovible són les visites d’obra, quan entra en esce-na el vessant comercial que exigeix qual-sevol càrrec directiu”. L’excepció a aquest caos com a norma la il·lustra José Antonio Lavado, director de la consultoria de sos-tenibilitat i responsabilitat social Bidea: “Jo sí que necessito agenda i, de fet, els mo-ments apagafocs ja estan previstos: sem-pre procuro deixar un marge per atendre els problemes dels altres”.

pErFil MulTiFunciOnal

Explica el professor de recursos humans d’Esade, Ceferí Soler, que el director gene-ral té un repte molt clar: “Fer que l’equip de treball aconsegueixi els objectius mar-cats”. El camí per fer-ho, tanmateix, no és tan nítid. Exigeix un conjunt de facultats difícils de reunir i que serveixen per ata-car la multiplicitat de tasques que demana el càrrec. I és que en paraules de Saltó, ser director general “demana tractar molts temes, des de negociar pagarés, gestionar el personal, preparar entregues, tractar amb el client, fins a negociar que ens abai-xin la tarifa de telèfon”. És infinit. Per això, el requisit indispensable, apunta Saltó, és la “polivalència”. L’acompanya Soler en aquesta valoració fent una llista de les vir-

La direcció exigeix rigor, tenacitat, ordre i molta responsabilitat. Les rutines no existeixen, les agendes serveixen per no respectar-les i els equips de treball es revelen com el gran repte quotidià en la gestió

Com dirigir una empresa i no morir en l’intent

El vessant apagafocs acostuma a presidir el dia a dia d’un director general. Tothom el demana en tot moment

Gestió empresarial /// Departament de direcció

1 ///

43B30 DIVENDRES, 7 DE maIg DEL 2010 esTaCIÓ De seRveI

“El meu objectiu és deixar de ser imprescindible“, demana Saltó, director d’àbac Enginyers

able i responsabilitzar el treballador. “Do-nar protagonisme i delegar és cabdal, si no fa l’efecte que un pensa i els altres exe-cuten, la qual cosa no és gaire gratificant per a ells”, explica el director de Bidea.

FiscaliTzar la FEina aliEna

Un dels reptes més importants del direc-tor, un cop la gestió i motivació de l’equip queden resoltes, és fiscalitzar la tasca que fan els treballadors. La teoria apunta al bastó i la pastanaga refiant-se dels resul-tats del full d’Excel i els intangibles que llista Soler: “La puntualitat, que la gent s’entengui treballant o la motivació són indicadors que t’ajuden a fiscalitzar la tas-ca i veure com funciona el teu equip de treball”. Per Lavado, l’examen quotidià del treballador és cosa de “sensacions del dia a dia”, una mena de feeling guardiolià del qual el director no sap mai si refiar-se. En termes més prosaics explica Soler que cada director té una manera de fer molt lligada al seu caràcter. “Hi ha qui controla des del pàrquing, vigilant que tothom hagi aparcat correctament, i altres no contro-len absolutament res”, explica el profes-sor, que recepta un punt intermedi.

gEsTiOnar la rEspOnsabiliTaT

“El meu objectiu és deixar de ser impres-cindible”, demana Saltó. Quan això s’aconsegueix, quan el director treballa no com a flotador de l’empresa o apagafocs, sinó com a agent que es dedica estricta-ment a aportar valor afegit, la llosa de la responsabilitat es reparteix més equitati-vament. I no és poca cosa: tots coincideixen que aquest és un dels factors més difícils de gestionar i, de fet, el que en bona mesura justifica el sou. La sensació és de mirada al clatell. “En el meu cas, tinc 17 persones que es fixen en el que faig, i si hi ha qualsevol problema has de carregar la culpa. En aquest sentit, pesa el sentiment que no els pots fallar. Tothom es fixa en tu, en el que fas i el que no fas”, resumeix Saltó. Finalment, hi ha 17 nòmines que s’han de pagar a final de mes, que es podran assumir a llarg termini si tot funciona. I aquest “si tot funciona” dependrà en última instància de qui ocupa la cúspide de la piràmide. Com explica Lavado, “la respon-sabilitat pesa molt, especialment en una empresa petita, per això prefereixo tenir socis que empleats”. La solució, novament, passa per implicar-hi la plantilla, fer-la partícip dels èxits i els fracassos perquè les espatlles que suportin l’empresa s’eixam-plin de mica en mica. I és que, com clama Bombardó, “la responsabilitat és important, però ho ha de ser encara més la il·lusió i la implicació en el projecte”. /// XaVIER ORRI

tuts exigibles al director general: “Si algú sap organitzar la feina, sap motivar, ser equitatiu en els premis i controlar de ma-nera positiva, segurament serà un bon di-rector”. Si no reuneix totes aquestes com-petències ja no serveix? Soler és prou in-dulgent en aquest punt: “Cada persona té unes competències diferents, hi ha qui no sap motivar, hi ha directors que no diuen ni bon dia, hi ha qui no sap fer més d’una cosa a la vegada, però si són en el càrrec deu ser que se’n surten”.

Per Saltó, aquestes qualitats han de tradu-ir-se en la gestió de l’equip: la clau, apun-ta el director d’Àbac Enginyers, és “ajustar les càrregues de feina dels treballadors”. Reconeix Lavado que la gestió de persones

és la tasca més difícil: “Això no s’ensenya a la facultat i cal aprendre’n a base de de-dicar-hi temps. Procuro guardar-me una estona per diagnosticar l’equip, veure què falla i com solucionar-ho”.

El segon eix, en què tots coincideixen, és transmetre la idea de projecte comú. La recepta per aconseguir-ho té diferents in-gredients: d’una banda, una bona remu-neració, lleugerament per sobre del preu de mercat, i de l’altra, “que si s’ha d’es-combrar, escombres el primer”, expli-ca Saltó. Bombardó tradueix aquestes pa-raules en tres valors que considera claus per aconseguir aquesta complicitat: “Ri-gor, tenacitat i optimisme”. I per Lavado, la motivació passa per una retribució vari-

1/// EnTOrn dE TrEball.EL DESPaTX D’ÀBaC EN-gINyERS qUE DIRIgEIX XaVIER SaLTó

2 /// dirigir dEs dE l’aula.EL PROFESSOR DE RE-CURSOS hUmaNS D’ESaDE CEFERí SOLER

3-4-5/// El ciM dE la piràMidE.XaVIER SaLTó, DIREC-TOR D’ÀBaC ENgI-NyERS; JOSé aNTO-NIO LaVaDO, DIRECTOR DE La CONSULTORIa BIDEa, I maRTa BOm-BaRDó, DIRECTORa DEL BaRCELONa mODa CENTRE DE SaNT qUIR-zE /// CEDIDES / J.R. aR-maDÀS

3 ///2 ///

5///4 ///


esade-Creàpolis acollirà el segon Fòrum de l’energia Geotèrmica impulsat per Geotics

Esade-Creàpolis acollirà el 25 de maig la segona edició del Fòrum de l’Ener-

gia Geotèrmica, impulsat per la companyia catalana Geotics Innova. La jornada dedi-cada a aquesta incipient energia renova-ble comptarà amb l’assistència d’empre-ses de referència del sector d’arreu d’Es-panya i rep el suport de l’Institut Català de l’Energia i l’Institut Geològic de Catalu-nya. En aquesta edició, l’objectiu no és al-tre que consolidar l’espai de debat inici-at fa un any i donar a conèixer la situació i les potencialitats d’un sector en creixe-ment. En concret, es posaran sobre la tau-la temes com la reglamentació, es presen-taran casos pràctics d’instal·lació d’aques-ta energia i es definirà el desconegut mapa geotèrmic de Catalunya, intentant en defi-nitiva oferir una visió a vista d’ocell de l’ac-tivitat. La jornada busca apropar al públic les experiències a escala europea en aquest camp, tant des del vessant tècnic com em-presarial, així com les polítiques i legisla-cions continentals que afecten la matèria. En concret, la jornada arrencarà a les 9 h amb una presentació que donarà peu a una primera conferència: Visió de la geotèrmia el 2030, seguida d’una ponència sobre re-glamentació, fins després de dinar, en què s’explicaran les possibilitats de negoci que ofereix aquesta tecnologia. GeOTèRMIa peR a NO INICIaTs L’energia geotèrmica, desconeguda per al gran públic, respon a una tecnologia innovadora que va aterrar al nostre país

fa menys d’una dècada. L’energia geotèr·mica es pot definir com aquella que es pot obtenir mitjançant l’aprofitament de l’escalfor del subsòl generada per l’im·pacte dels rajos solars. Les aplicacions pràctiques, que s’exposaran en el fò·rum, van des del seu aprofitament per generar calefacció fins a escalfar l’aigua de la dutxa. Per a aquestes aplicacions més prosaiques, l’escalfor que s’aprofi·ta es troba a pocs metres de profunditat, tot just per sota de l’escorça terrestre. La segona aplicació d’aquesta nova tec·nologia, coneguda com d’alta entalpia, serveix per a la generació global d’elec·tricitat d’edificis, i s’extreu de grans pro·funditats. Entre els avantatges amb què compta aquesta energia sostenible i renovable, s’aprecia que no són necessaris conductes d’evacuació de gasos o xemeneies, i opti·mitza el funcionament de la bomba de ca·lor amb temperatures exteriors extremes. Per no parlar de l’estalvi econòmic, que oscil·la entre el 80% si parlem d’escalfar aigua i el 50% per a l’aire condicionat, per comparació amb els sistemes de climatit·zació tradicionals com el gas o el gasoil. Per a més informació i inscripcions, cal adreçar·se a www.forumgeotermia.com o al telèfon 902 15 31 00. La inscripció a la jor·nada és gratuïta, tot i que s’han de pagar amb antelació 58 euros en concepte de di·nar. /// XaVIER ORRI

Les claus de l’incipient negoci energètic i el context global a escala europea seran objecte d’anàlisi

FORMaCIÓ /// NouS hoRITzoNS DE NEGoCI

assistents a la conferència celebrada en la primera edició del Fòrum de l’energia Geotèrmica // CEDIDa

DEL 18 DE MAIG AL 10 DE juNYnOciOns bàsiQuEs dE MàrQuETing inTErnaciOnalLa Cambra de Terrassa ofereix aquest curs dedicat a donar eines bàsiques per entendre i saber valorar els principals conceptes del màrqueting internacional que faran possible analitzar tot el procés d’internacionalització a l’empresa, les raons i els obstacles, conceptualitzar el màrqueting internacional com una eina de gestió de les operacions comercials realitzades en l’àmbit internacional, a més de formular les estratègies de màrqueting internacional, passant per la realització d’una anàlisi interna i externa i un diagnòstic de la situació comercial. El curs se celebra els dimarts i dijous, de 16 a 20 h, des del 18 de maig fins al 10 de juny, i té un preu de 375 euros. LLoC: Cambra de Comerç de Terrassa C/ Blasco de Garay, 29-49, TerrassaMéS INfo: www.cambraterrassa.es

DEL 4 DE MAIG A L’1 DE juNYEinEs pEr aprOFiTar al MàXiM lEs VisiTEs cOMErcialsLa Cambra de Terrassa proposa quatre sessions al maig i una al juny per a la formació de comercials. En total, 20 hores dedicades a l’objec-tiu d’oferir eines i tècniques efecti-ves per a la concertació, preparació i desenvolupament de les visites co-mercials, així com conèixer les fases d’una visita comercial i aprendre les tècniques perquè es desenvolupi de manera efectiva. El curs està adre-çat a personal dels departaments comercials que habitualment man-tenen contacte amb els clients i de-sitgin millorar el procés de concer-tació i desenvolupament de les visi-tes comercials. L’horari és de 17 a 21 h i el preu és de 205 euros. LLoC: Cambra de Comerç de Terrassa C/ Blasco de Garay, 29-49, TerrassaMéS INfo: www.cambraterrassa.es

DE L’11 AL 13 DE MAIGcOM rEduir i cOnTrOlar Els cOsTOs d’una piMEEls objectius del curs passen per ad-quirir consciència del fet que una bona gestió professional ajuda a re-duir de forma important els cos-tos d’una pime, desenvolupar una vi-sió estratègica i obtenir un control mitjançant el quadre de comanda-ment. S’ha d’entendre el negoci, de-tectar els canvis i prendre decisions d’una forma creativa. I conèixer, en-

tendre, millorar i implementar les ei-nes de treball més adients per a una bona gestió, que es tradueix en una reducció de costos i una major com-petitivitat. El curs tindrà una durada de 10 hores i un cost de 144 euros per a participants d’empreses del Vallès occidental i del Bages i 240 euros per a la resta de participants.LLoC: Cambra de Comerç de Saba-dell Av. de francesc Macià, 35MéS INfo: www.cambrasabadell.org 2 I 3 DE juNYgEsTiÓ dEl risc FinancEr i la sEVa uTiliTaT En l’àMbiT EMprEsarialLa Cambra de Sabadell proposa aquest curs de dos dies destinat a aquells empresaris que vulguin ad-quirir una visió panoràmica i de de-tall de la gestió de riscos financers i del seu ús en l’àmbit empresarial. L’objectiu és comprendre el funcio-nament per mesurar els riscos em-presarials i entendre el paper del risc en el sistema financer actual. El curs té una durada de 13 hores, i co-mença a les 9 h i acaba a les 18.30 h. Està dirigit per Alejandro Alca-raz, director de Spinnaker Consul-ting, i té un cost de 275 euros per als socis i 305 euros per a la resta d’as-sistents. LLoC: Cambra de Comerç de Sabadell Av. de francesc Macià, 35MéS INfo: www.cambrasabadell.org DEL 4 DE MAIG AL 8 DE juNYgEsTiÓ dE cObraMEnTs i iMpagaTsDonada la situació econòmica actu-al i l’afectació directa a les empre-ses i als cobraments dels seus ser-veis, l’objectiu que es pretén assolir amb aquest curs és el de facilitar a les empreses les eines per a la dismi-nució de la morositat. El programa s’adreça a professionals i directius d’empreses implicats en la gestió fi-nancera de l’empresa directament o indirectament, que desitgin apro-fundir en la problemàtica de la ges-tió d’impagaments i la morositat, i que vulguin obtenir eines per a la minimització de l’impacte d’aquesta problemàtica en la gestió econòmi-ca i financera de la seva empresa. El curs té una durada de 30 hores i se celebra els dies 4, 11, 18, 25 de maig i 1 i 8 de juny del 2010, amb un hora-ri de 9 a 14 h. El cost d’assistència és de 405 euros. LLoC: Cambra de Comerç de Terrassa C/ Blasco de Garay, 29-49, Terrassa

CURsOs I seMINaRIs

45B30 DIVENDRES, 7 DE maIg DEL 2010 esTaCIÓ De seRveI

leONORGaRCía MONTOlIU aSSESSORa COmERCIaL

peR qUè NO es qUeIXeN els ClIeNTs?

les empreses que consideren que ho tenen tot sota control i funci-onant a la perfecció, no avancen en la cerca de nivells de quali-

tat més alts, tant del servei com dels seus productes, i aquesta ceguera les porta a caigudes en nivells de fidelitat, vendes, percepció en la ment del client. I és que…”el millor indici d’una mala o declinant re-lació és l’absència de queixes. Ningú no està sempre satisfet”, signa Levitt. Alguns estudis fets a l’Amèrica del Nord indiquen que malgrat que només el 4% dels clients insatisfets es queixa, el 25% dels clients està prou insatisfet per canviar d’empre-sa. Però, per què no ens queixem? Aquí se n’exposen alguns dels motius: 1. Perquè es pensa que no serveix de res. És comú que els clients pensin que en moltes em-preses, en rebre una queixa o un suggeri-ment per part del client, no s’hi actua per-què no es torni a repetir. 2. Perquè se sent que és una situació desagradable. El client tem la confrontació personal amb l’em-pleat en plantejar la seva queixa. Sent que la situació generarà tensió i que no serà fàcil fer entendre a l’empleat que no està rebent el que necessita. 3. Perquè troba dificultats per fer-ho. Quan el client no troba com, amb qui o on queixar-se serà difícil que ho faci. A més, quan ho ha fet i troba que el tràmit és lent i no condueix a solucions en un temps concret, segu-rament no tornarà a queixar-se i busca-rà en una altra banda el que no ha trobat amb nosaltres. 4. Perquè sent que l’em-presa no es preocupa per ell. Com eme-trà una queixa o un suggeriment si mai no li han preguntat si està satisfet, si mai no ha sentit que el seu benestar interessa a la firma. Una empresa ha de transme-tre la seva preocupació per la satisfacció i el benestar dels seus clients. 5. Perquè pensen: per què he de fer jo la seva feina? La seva feina és fer que jo em senti el mi-llor possible. Molts dels clients no expres-sen el seu malestar perquè pensen que no han de perdre el temps dient a l’em-presa com podria millorar, ja que no és la seva feina sinó la de l’empresa, i tenen tota la raó. A més, si senten això és per-què l’empresa no ha entès i no ha fet en-tendre als seus clients que la retroalimen-tació és prioritària per a ella. Per tant, no es queixen, però se’n van: pensen que no val la pena queixar-se, perquè sempre hi ha algú disposat a oferir-li aquest mateix producte o servei.

[email protected]

Màrqueting internacional

guia bàsica pEr FEr nEgOci a l’EsTrangEr

La Cambra de Comerç de Terrassa obre les portes de la teva empresa a la internacionalització amb un curs dedicat al màrqueting internacional. programat a partir del 18 de maig i fins al 10 de juny, les classes seran els dimarts i dijous, de 16 a 20 h. La vocació del curs, destinats a tots els públics, no és altra que oferir les eines bàsiques per entendre i saber valorar els principals conceptes i eines del màrqueting internacional, analitzar tot el procés d’internacionalització a l’empresa, les raons i els obstacles, conceptualitzar el màrqueting internacional com una eina de gestió de les operacions comercials realitzades en l’àmbit internacional i ser capaç de formular les estratègies de màrqueting internacional més adients per a la teva companyia, passant per la realització d’una anàlisi interna i externa i un diagnòstic de la situació comercial. El curs també incideix en l’anàlisi de l’estandardització o l’adaptació de les estratègies de màrqueting internacional i les estratègies del màrqueting mix internacional, centrant l’atenció en les quatres variables que formen part del mix: producte, preu, distribució i comunicació. Evidentment, cada una d’elles, afectada per les circumstàncies internacionals que caracteritzen el procés. El curs té una durada total de 32 hores i un preu de 325 euros, i va adreçat a directors i comandaments intermedis de l’àrea d’exportació i importació que vulguin aprendre a desenvolupar un pla de màrqueting a escala internacional. El professor que impartirà les classes és Eladi ferrer, llicenciat en ciències econòmiques, tècnic especialista en comerç internacional per la Generalitat de Catalunya i director de comerç internacional de l’empresa Conservas ferrer. per formalitzar la inscripció o aconseguir informació addicional cal adreçar-se a [email protected] o al telèfon 93 733 98 32.

D’INTeRès

rosaura alastrueyEL NETwORkINGEl llibre signat per Rosaura Alastruey explica de manera didàctica les claus del networking. per als no iniciats, aquest concepte fa referència a treballar per aconseguir una xarxa de contactes professionals, generant nous vincles amb persones del nostre context laboral com a eina per cercar coneixement i informació rellevant o, fins i tot, trobar una nova feina. L’autora, llicenciada en ciències de la informació i especialitzada en màrqueting digital, obre les portes a aquesta disciplina estratègica per teixir una bona xarxa de contactes.///EDIToRIAL uoC

seth godin¿ERES IMPRESCINDIBLE?Aquest gran guru del màrqueting modern en-senya els mecanismes per convertir el nostre coneixement en el epi-centre de l’empresa i fer-nos indispensables en qualsevol organització. /// GESTIóN 2000

david allenSé MáS EFICAZL’inventor del mèto-de GTD (Geting Things Done), David Allen, ens presenta 52 claus, una per cada setmana de l’any, per millorar la nos-tra eficàcia personal i professional en la vida diària./// ALIENTA

llIBRes


1. un complement de mà petit i manejable, el model Erika de fur-la és el complement ideal per a aque-lles ocasions informals en què vulguem donar un toc de color i coqueteria al nos-tre look. per això, la col·lecció disposa d’una gamma de colors variada i un ele-gant acabat brillant. Disponible en dues versions, amb nansa i sense, Erika es pot adquirir per un preu que oscil·la entre els 450 i els 540 euros.

2. D’una bellesa irregular Breil Milano presenta Schegge, la seva última col·lecció de joies, de formes modernes, que combinen els acabats artesanals amb la sofisticació de l’or rosat de 18 quirats. Aquestes arracades, de tall irregular, es caracteritzen per les seves aplicacions de quars, amb un aca-bat que preserva l’aspresa de la pedra natural. Tenen un preu de 1.100 euros.

3. per gaudir de cada segon per a una dona activa i actual, folli follie ha dissenyat la nova col·lecció de rellot-ges ACE, basada en peces d’artesania, que acompanyen la dona des del matí fins a la nit. En resum, són rellotges èpics i dinàmics, tot i que absolutament feme-nins. Disponibles en blanc i negre per 170 euros la unitat.

4. Glamur sota el sol Aques-tes ulleres de sol formen part de la nova col·lecció dels dissenyadors Gitte Dyr-berg i hennin Kern (Dyrberg/Kern) per a aquesta temporada d’estiu. De fron-tal ample i amb les branques acabades amb esferes daurades, aquestes ulleres protegiran la mirada d’una dona actual que no vol passar desapercebuda. Cos-ten 133 euros.

5. una aliada tot terreny furla t’ofereix l’aliada perfecta per tenir-ho tot a mà aquestes vacances: la bos-sa Magnolia. és còmoda i espaiosa, i es presenta en diferents varietats –xarol de colors forts, ràfia beix o una mescla de pells de color cru– per poder-la dur en qualsevol ocasió. El preu oscil·la entre els 300 i els 400 euros.

6. un mòbil-joia Rabat presenta

en exclusiva el primer telèfon

mòbil de TAG heuer. La mítica casa

de rellotgeria ha creat el Meridiist, un

mòbil-joia que combina tecnologia, dis-

seny i avantguarda donant com a resul-

tat una peça d’enginyeria única i origi-

nal. una proposta que es caracteritza

per l’acabat d’acer, la pantalla de cristall

de safir i 1.232 diamants encastats. Dis-

ponible des de 3.400 euros.

6

1

3

2

4

5

Todo lo que queda por compartir incluidoUna casa es mucho más que 4 paredes. Una casa son las personas queviven en ella, son sus historias y todos sus recuerdos. Una casa son lassiestas en el sofá y más tiempo para ti. Y todo eso, con Catalana Occidenteestá incluido.

Seguro Familia - Hogar

revista b30 nº26, maig 2010

Documents