revista annals d’urologia 2007-23

1

Annals d’Urologia 2007-3, Num. 23, desembre de 2007


Annals d’UrologiaAny 2007-3N. 23ÒRGAN OFICIAL DE DIFUSIÓ DE LA SCU

2



Societat Catalana d’Urologia

PresidentDr. Joaquim Ristol i Pont

Vice-president 1erDr. Josep Comet i Batlle

Vice-president 2onDr. Joan Areal i Calama

SecretariDr. Lluis Gausa i Gascón

TresorerDr. David Salinas i Duffo

Vocal Barcelona 1erDr. Miguel Angel López Pacios

Vocal Barcelona 2onDr. Dario García Rojo

Vocal TarragonaDr. Jaume Benages i Pámies

Vocal LleidaDr. Jesús Guajardo Guajardo

Vocal GironaDr. Ramon Domingo i Farrer+ons

Vocal d’Activitats ProfessionalsDr. Josep Pagà i Carbonell

Vocal d’Activitats CientífiquesDr. Josep Segarra i Tomás

Codirecció Annals d’UrologiaDr. Antoni Pont i SalvadóDr. Carles Pellicé i Vilalta

Disseny i PaginacióDr. Antoni Pont i SalvadóSIAM (Salut i aplicacions multimedia)

Cistectomia radical laparoscòpica. Resultats de la nostra sèrieL. Cecchini Rosell; Raventós, C; Orsola, A; Martos, R; Trilla, E; Planas, J; Morote, J.Hospital Vall d’Hebron

Complicacions en les neurobufetes tipus StuderB. Juaneda, L. Sos, JM. Gaya, R. Martínez, J. Arce, F. Rodríguez, J. Huguet, J. Palou, H. Villavicencio.Fundació Puigvert

Sustitución vesical ortópica tipo Hautmann (W) mediante sutura mecánica absorbible. Resultados funcionales y complicacionesM. Sánchez Caba; A. Garcia Larrosa; S. Capdevila Querol; E. Garcia Cruz, Ll. Peri Cusí; L. Izquierdo; P. Altés Ineva; M. Musquera; Mj. Ribal ;y A. AlcarazHospital Clínic i Provincial de Barcelona

Incidència i extensió de l’afectació d’uretra prostàtica a la cistoprostatectomia radical: la importància de la presència ’enfermetat vesical previa i carcinoma in situ

Arce J, Palou J, Gaya JM, Huguet J, Rodríguez O.,Rosales A,Algaba F,Villavicencio H.Fundació Puigvert

Recidiva uretral després de cistectomia: la selecció dels pacients a l’hora de realitzar una derivació ortotòpicaV. Monllau, J. Huguet , S. Sabaté, H. Ascaso, J. Palou, H. VillavicencioFundació Puigvert

Valoració de la biòpsia prostàtica fen 6 o 12 cilindresPinsach Elías Ll, Valero Milián J, Fernández Zuazu J.Servei d’Urologia, Hospital General de Vic

Valor diagnòstic de les biòpsies prostàtiques addicionals en l’aplicació del nomograma de viena modificatE.Trilla, C. Ramírez, CX. Raventós, J. Planas , R. Martos, E. Gómez-Lanza , J. Bestard, C. Ballesteros, C. Mir, I. De Torres*, J. MoroteServei d´Urologia i Anatomia patològica*. Hospital Universitari Vall d´Hebron. UAB. Barcelona

Valor predictiu positiu de les troballes sospitoses a PSA, ecografia i tacte en primeres biòpsies i rebiòpsiesJ. Areal Calama; J. Uria Gonzalez-T; M. Mora Durban; M. Arzoz Fábregas; R. Boix Orri; S. Bayona Areñas; L. Ibarz Servio; JMª Saladié Roig.Servei d’Urologia. Hospital Univesitari de Badalona Germans Trias i Pujol.

XII Simposi de la Societat Catalana d’Urologia. Girona, novembre de 2006 Comunicacions orals.

3



SumariXII Simposi de la Societat Catalana d’Urologia. Girona, novembre de 2006 Comunicacions orals.

Predicció del càncer de pròstata insignificant en la peça de prostatectomia radical: el paper del volum prostàtic i del nombre de cilindres positiusRaventós CX, Orsola A, Cecchini L, Gómez E, De Torres I*, Trilla E, Planas J, Morote J. Servei d’Urologia. *Servei d’Anatomia Patològica. Hospital General Vall d’Hebron. Barcelona

Estudi sobre el carcinoma prostàtic incidental. Incidència, tractament i evolució clínica i patològicaR. Boix Orri, Buisan O, Carrato C*, Arzoz M, Ruiz J, Uria J, Areal J, Ibarz l, Saladié JM.Hospital Universitari Germans Trias i Pujol Servei d’ Urologia i Trasplantament renal. Servei d’ Anatomia Patològica.*

Prostatectomia radical laparoscopica. Revisión de resultadosR. Martínez-Rodríguez; F. Rodríguez; J .Arce; B. Juaneda; A. Rosales; J. Salvador; J. Huguet; J. Palou; H.VillavicencioFundació Puigvert

Resultats funcionals de la prostatectomia radical laparoscòpicaL. Cecchini Rosell; Raventós, CX; orsola, A; Gómez, E; trilla, E; Planas, J; Mororte, J.Hospital Vall d’Hebron

Impacte a la qualitat de vida de la prostatectomia radical i la braquiterapia als pacients amb càncer de pròstata de baix risc i risc intermediJ. Suárez, F. Aguiló, A. Francés, J. Ropero, P. Fernandez*, A. Mariño**, A. Hervás***,H. Villavicencio+, I. Herruzo++, G. Sancho+++, F. Guedea++++,

M. Ferrer****, E. FrancoHospital Universitari de Bellvitge *Instituto Oncológico de Gipúzkoa **Centro Oncológico de Galicia ***Hospital Ramón y Cajal ****IMIM +

Fundació Puigvert ++Hospital Regional Carlos Haya +++Hospital de la Santa Creu i Sant Pau ++++Institut Català d’Oncologia

Avaluació dels efectes d’un programa d’exercici físic individualitzat, sobre la qualitat de vida (qdv), la fatiga i la resistència muscular amb malalts de càncer de pròstata

B. Serdà FerrerUniversitat de Girona

Anàlisi de la testosterona sèrica total, lliure i estradiol com a factors de risc de càncer de pròstata i agressivitat tumoralC. Ramírez, E. Gómez-Lanza, J.Planas, CX. Raventós, Ll. Cecchini, A.Orsola, E.Trilla, R. Catalán*, J. MoroteServeis d’ Urologia i Biologia Molecular*. Hospital Universitari Vall d´Hebron Universitat Autònoma de Barcelona

Anàlisi de la concentració sèrica de vitamina D com a factor de risc de càncer de pròstata i agresivitat tumoralE. Gómez-Lanza, C. Ramírez, J. Planas, CX. Raventós, Ll. Cecchini, A. Orsola, E. Trilla, R. Catalán, RM Segura, J. MoroteServei d’Urologia. Hospital Vall d’Hebron. Universitat Autònoma de Barcelona

Diagnòstic del cap mitjançant la glicosilació anòmala del PSAJ. Comet, R. Peracaula*, M. Ramirez^, A. Ponce, R. Domingo, N.Torrent, R. de Llorens*, G. Tabares*, V. Montserrat, C.R Valiente, M. Ordis.Servei Urologia Hospital J. Trueta. *Departament biologia i bioquímica UdG, ^Laboratori Hospital Dr. J. Trueta

Relación de causalidad entre elevaciones inesperadas de testosterona sérica y posible efecto protector de los antiandrogenos en pacientes con cáncer de próstata sometidos deprivacion androgénica

J. Planas Morin, A. Orsola, E. Trilla, C.X. Raventós, L. Cechini, R. Catalán, J. Morote.Hospital Vall d’Hebrón

Análisis de las variaciones individuales de testosterona serica en pacientes con cáncer de próstata sometidos a deprivación androgénicaJ. Planas Morin, A. Orsola, E. Trilla, C.X. Raventós, L. Cechini, R. Catalán, J. Morote.Hospital Vall d’Hebrón

Impacto clínico de las elevaciones inesperadas de testosterona sérica en pacientes con cáncer de próstata sometidos a deprivación androgénicaJ. Planas Morin, A. Orsola, E. Trilla, C.X. Raventós, L. Cechini, R. Catalán, J. Morote.Hospital Vall d’Hebrón

Análisis del radio ultradistal como zona de cuantificacion de la densidad mineral osea en pacientes con cáncer de próstataR. Martos, J. Planas Morin, J.M. Abascal, Anna Orsola, Enrique Trilla, CarlesX Raventós, Luis Cecchini, Gloria Encabo, Juan Morote.Hospital Vall d’Hebrón

4



IntroduccióLa cistectomia radical laparoscòpica és una tècni-ca que permet una cirurgia d’exèresi equivalent a la cirurgia oberta amb els avantatges d’un menor sagnat, una millor visió del fons pèlvic i una me-nor mobilització del intestins. Presenta com a in-convenients el gran tamany de la peça quirúrgica i la complexa reconstrucció de la via urinària.Les cistectomies laparoscòpiques realitzades des del setembre de 2004 s’han recopilat mitjançant una base de dades (Access) i analitzat amb un pa-quet estadístic (SPSS). El seguiment mig és de 19 mesos (màx 24,5m).S’han practicat 31 cistectomies, d’elles 24 en ho-mes i 7 en dones. La mediana del temps quirúrgic ha estat de 280 minuts. L’índex de trasfusió ha es-tat del 19% (6/31). En tots els casos s’ha practicat limfadenectomia, amb una mediana de 17 gan-glis per cas. La distribució de les característiques tumorals es mostren en les taules següents:

Patologia:Carcinoma cel. Transicionals 13 (56%)Carcinoma escamós 2 (9%)Adenocarcinoma 3 (13%)CCT + diferenciació escamosa 3 (13%)Altres patologies 2 (9%)

Estadi:pT0 1 (4%)pTis 1 (4%)pT2 10 (42%)pT3 9 (37%)pT4 2 (8%)cistitis intersticial 1 (5%)

Les derivacions urinàries usades han estat urete-roileal (Bricker) en 18 (58%) casos, ortotòpiques en 10 (32%), heterotòpica continent en un cas (3%) i ureterostomia cutània en 2 (6%).

La supervivència a un any és del 67% dels casos, no havent-se assolit la mediana de supervivència.La cistectomia radical laparoscòpica és un tècnica estandaritzada amb avantatges en la pèrdua san-guínia, l’ili postoperatori i la recuperació posterior. No suposa un avantatge pel que fa a la derivació urinària. És una bona tècnica per l’assaig de la prostatectomia radical laparoscòpica.

CISTECTOMIA RADICAL LAPAROSCÒPICA.RESULTATS DE LA NOSTRA SÈRIE

L. Cecchini Rosell; Raventós, C; Orsola, A; Martos, R; Trilla, E; Planas, J; Morote, J.Hospital Vall d’Hebron


5



L. Cecchini Rosell; Raventós, C; Orsola, A; Martos, R; Trilla, E; Planas, J; Morote, J.Hospital Vall d’Hebron

IntroduccióDesprés de cistoprostatectomia radical, la neobufeta ortotòpica és la derivació urinària que ofereix menys modificacions en la imatge corporal i en el patró miccio-nal. La millora en la qualitat de vida impli-ca un major temps quirúrgic i assumir un índex de complicacions quirúrgiques més alt.

ObjectiuAnalitzar les complicacions en les neobufetes ti-pus Studer.

Material i mètodesEntre 1988 i 2005 hem realitzat 1149 cistopros-tatectomies radicals per tumor vesical en homes. Presentem léstudi retrospectiu dels 242 casos de neobufeta Studer. La indicació de cistectomia fou per tumor infiltrant (86.7%), tumor superficial dált grau després de BCG (11.9%), i altres tumors (1.2%). L’ estadiatge patològic fou: pT0 19.4%, tu-mor superficial (pTis, Pta, pT1) 26.8%, pT2 14.8%, pT3 35.1% y pT4 a 3.7%. S´han analitzat les com-plicacions , el tractament i lévolució.

ResultatsMitjana de seguiment : 24 mesos.Complicacions inmediates: Mèdiques 5.7%, Infecció de ferida 8.2%, ili paralític perllongat 9.9%, necessitat de nutrició parenteral 7.8%, fuita urinària 12.4%, fístula intestinal 0.8%, evisceració 2%, Oclusió intestinal 0.4%, infeccions urinàries 5,8%, sepsis urinària 0.8%.Complicacions tardanes: Estenosis anastomo-sis uretero-ileal 6.2%, estenosis anastomosis vé-sico-uretral 4.9%, pèrdua d’ unitats renals 2.9%, fístula intestinal 2%, ruptura neobufeta 0.4%, litiasis neobufeta 5.3%, autocateterismes 7.4%, infeccions urinàries 33.5% i sepsis urinària 0.4%

ConclusionsMitjana de seguiment : 24 mesos.Complicacions inmediates: Mèdiques 5.7%, Infecció de ferida 8.2%, ili paralític perllongat 9.9%, necessitat de nutrició parenteral 7.8%, fuita urinària 12.4%, fístula intestinal 0.8%, evisceració 2%, Oclusió intestinal 0.4%, infeccions urinàries 5,8%, sepsis urinària 0.8%.

COMPLICACIONS EN LES NEUROBUFETES TIPUS STUDER

B. Juaneda, L. Sos, JM. Gaya, R. Martínez, J. Arce, F. Rodríguez, J. Huguet, J. Palou, H. Villavicencio.Fundació Puigvert


Complicacions tardanes: Estenosis anasto-mosis uretero-ileal 6.2%, estenosis anasto-mosisvésico-uretral 4.9%, pèrdua d’ unitats renals 2.9%, fístula intestinal 2%, ruptura neobufeta 0.4%, litiasis neobufeta 5.3%, autocateteris-mes 7.4%, infeccions urinàries 33.5% i sepsisurinària 0.4%

6



IntroducciónLa neovejiga ileal aporta ventajas sobre otros tipos de derivaciones urinarias, siendo la descrita por Hautmann una de las más utilizadas. Es considerada una técnica compleja. La realización del reser-vorio ileal mediante sutura mecánica fue inicialmente propuesta por Montie y col. quienes consideraron dos grandes venta-jas: facilidad y rapidez en la reconstrucción del reservorio. El objetivo del presente es-tudio es presentar nuestra experiencia en la neovejiga tipo “W” realizada con sutura mecánica absorbible, analizando los resul-tados funcionales y complicaciones que hemos observado en estos pacientes.

Material i métodosEstudio retrospectivo de los pacientes a los que se practicó cistectomía radical y reconstrucción del tracto urinario inferior con neovejiga tipo Haut-mann mediante sutura mecánica absorbible (Auto Suture™ POLY GIA™ 75-.060) entre diciembre de1991 y octubre de 2001 en nuestro servicio. Un total de 40 casos que corresponden al 38% de las neovejigas realizadas durante ese periodo. To-dos los pacientes, excepto uno, eran varones y su edad media era de 59,76 años (44-74). Se practicó cuestionario cuantitativo sobre continencia a 32 de los 40 pacientes. En 7 de estos pacientes se rea-lizó urodinamia y se compararon con resultados de urodinamia en igual número de pacientes con neovejigas tipo Padovana.

ResultadosDe los 40 pacientes analizados el estadio patoló-gico correspondió a CCT con estadio pT0 (3), dis-plasia + Cis postBCG (3), pT1 + CIS (4), y PT2 o superior (30). El seguimiento medio fue 44 meses (3-130). El tiempo quirúrgico medio fue de 287,74 minutos.Durante los primeros 20 casos el tiempo quirúrgi-co medio fue de 305,25 minutos, mientras que en los últimos casos el tiempo quirúrgico medio fue de 244,73 minutos. Las complicaciones tempra-nas incluyeron: Infección de la herida quirúrgica (2,5%), fístula urinaria (5%), fístula intestinal ( 2,5%), acidosis metabólica (5%), hematoma pél-vico (2,5%), íleo paralítico (7,5%), pielonefritis aguda (15%), evisceración (7,5%) y sólo 4 (10%) de estos pacientes necesitaron intervención qui-rúrgica para resolver su complicación.Las complicaciones tardías incluyeron:Oclusión intestinal(2.5%), pielonefritis de repe-tición (20%) estenosis de uretra (5%), estenosis ureteral (7,5%), acidosis metabólica (10%), litia-sis vesical (2,5%), perdida de unidad renal (5%).La continencia diurna total fue del 64,9% de los paciente incontinentes sólo 22,7% requerían más de dos compresas /día. La continencia total

SUSTITUCIÓN VESICAL ORTÓPICA TIPO HAUTMANN (W) MEDIAN-TE SUTURA MECÁNICA ABSORBIBLE. RESULTADOS FUNCIONALES Y COMPLICACIONES

M. Sánchez Caba; A. Garcia Larrosa; S. Capdevila Querol; E. Garcia Cruz, Ll. Peri Cusí; L. Izquierdo; P. Altés Ineva; M. Musquera; Mj. Ribal ;y A. Alcaraz,Hospital Clínic I Provincial De Barcelona

nocturna fue de 18,9%. De los pacientes sin con-tinencia total tan sólo el 21% requería más de 2 compresas / noche. Se realizó estudio urodinámi-co entre pacientes portadores de neovejiga ileal “W” mediante sutura mecánica absorbible y 7 Pa-dovanas. En término de capacidad, acomodación, flujo máximo y RPM no se encontraron diferencias significativas entre ambas técnicas. Los resultados urodinámicos demostraron una capacidad correc-ta para ambas derivaciones (485 Vs. 547) y RPM aceptables (108,57 Vs. 224,57 ). La supervivencia global a 5 años fue de 55%

ConclusionesEl tiempo quirúrgico mejora tras la curva de aprendizaje de la técnica. La neovejiga tipo Hau-tmann o W mediante sutura mecánica presenta un número aceptable de complicaciones a corto y largo plazo comparable con el resto de neovejigas ileales publicadas en la literatura, incluyendo la de litiasis vesical. El estudio urodinámico entre las vejigas acontráctiles analizadas en este estudio demuestra buena capacidad y Qmax, además de acomodación y residuo posmiccional aceptables.


7



IntroduccióL’afectació de l’uretra prostàtica ja sigui primària o secundària és freqüent en peces de cistoprostatectomia radical per tumor vesical. La multifocalitat, la presència de carcinoma in situ i altres factors han estat descrits com a factors pronòstics en un in-tent de identificar grups de risc de pacients amb afectació prostàtica.

ObjectiusDeterminar la incidència i l’extensió de l’afectació d’uretra prostàtica (invasió estromal o no es-tromal) i avaluar les característiques tumorals preoperatories en peces de cistoprostatectomia

Material i MètodesDesde 1978 al 2002, es va realitzar una cisto-prostatectomia radical per tumor vesical a 717 homes. Les indicacions per la cistoprostatectomia radical (CR) foren la recurrència o progressió d’un tumor vesical superficial a infiltrant o per tumor infiltrant primari. A tots el pacients es va realitzar una resecció transuretral (RTU) del tumor vesical y una biòpsia múltiple randomitzada abans de la CR. Els pacients van ser classificats d’acord amb la indicació de CR. Foren analitzades la presència de carcinoma in situ, recurrència o multifocalitat en RTU prèvies.L’afectació de la uretra prostàtica (UP) fou classi-ficada com invasió estromal o no estromal. Es va realizat un anàlisi univariant i multivariant.

ResultatsL’UP es va veure afectada al 19.5% de les peces i en un 59.3% l’afectació va ser estromal. A l’anàlisi univariant no es van trobar cap diferència a la in-

cidència d’afectació de UP respecte la indicació de cirurgia radical per tumor infiltrant o per recurrèn-cia o progressió de tumor superficial (del 18.7% al 23.8%). Les CR per tumor superficial van tenir menys afectació estromal prostàtica sent casi esta-tísticament significant (p=0.0053). La recurrència no es va relacionar amb l’afectació d’UP. Respecte a la multifocalitat, no es van trobar diferències a la incidència però sí a la extensió de la enferme-tat (p=0.02). El carcinoma in situ va ser un factor de risc clarament associat amb l’afectació d’UP a l’anàlisi univariant i multivariant (p=0.001,OR 1.78 IC 95% 1.27-2.5)

INCIDÈNCIA I EXTENSIÓ DE L’AFECTACIÓ D’URETRA PROSTÀTICA A LA CISTOPROSTATECTOMIA RADICAL: LA IMPORTÀNCIA DE LAPRESÈNCIA D’ENFERMETAT VESICAL PREVIA I CARCINOMA IN SITU

R. Martínez- Rodríguez; F. Rodríguez Escovar; J. Arce Gil; B. Juaneda Castell; J. Huguet; R.Parada; A. Rosales; J. Palou; H. Villavicencio.Fundació Puigvert


ConclusionsLa incidència d’afectació d’UP és similar a les cistoprostatectomies per tumor vesical superficial o infiltrant però trobant-se una menor afectació estromal als tumors superfi-cials. Només la presència de carcinoma in situ en RTU prèvies és un factor independent per l’afectació d’uretra prostàtica

8



IntroduccióEstà descrit en la literatura que després de cistectomia per tumor urotelial els pa-cients amb derivació urinària ortotòpica (DO) presenten un menor risc de recidiva uretral (RU) enfront els pacients amb de-rivació cutània (DC). Se suggereix que la derivació ortotòpica podria esdevenir un efecte protector.

ObjectiuAvaluem la incidència i els factors de risc de RU després de cistectomia per tumor urotelial en ho-mes i si existeixen diferències segons el tipus de derivació urinària.

Material i mètodesEntre 1978 i 2002 es van realitzar al nostre centre 729 cistectomies en homes per tumor urotelial. L’edat mitja dels pacients i la mitjana de segui-ment foren de 64 anys (rang 61-75) i 32 mesos (rang 8-121) respectivament. Es van realitzar 219 DO (30%) i 510 CI (70%). Varem comparar ambdós grups demogràfica i clínicament. Els pacients amb DC eren més grans (p < 0,00001), presentaven major percentatge d’afectació d’uretra prostàtica en la peça de cistectomia (p < 0,0026) i d’història prèvia de tumor vesical superficial (p < 0,009). Varem avaluar els factors de risc des del punt de vista anatomo-patològic (peça de cistectomia) i clínic.Anatomia patològica cistectomia: presència de Carcinoma in situ (Cis), grau, estadi tumoral i afec-tació d’uretra prostàtica. Clínica: història prèvia de tumor superficial i tipus de derivació urinària. Es va realitzar un anàlisi bivariant utilitzant la prova de la Chi quadrada i un estudi multivariant amb les corbes de regressió. Essent significativesp < 0,05.

ResultatsUn total de 34 pacients (4.66%) presentaren RU a una mitjana de 13 mesos de la cistectomia.En l’anàlisi multivariant només l’afectació d’uretra prostàtica i la història prèvia de tumor superficial foren factors predictius independents de RU. Dels 121 pacients amb afectació d’uretra prostàtica, 18 (14,8%) presentaren RU, enfront els 16 dels 608 (2,6%) sense afectació d’uretra prostàtica. 27 (8,7%) dels 309 casos amb història prèvia de tumor superficial presentaren RU, comparant amb els 7 (1,6%) dels 415 tumors infiltrants d’entrada. El tipus de derivació urinària no es va demostrar com un factor de risc de RU. 5 (2,2%) dels 219 pacients amb DO i 29 (5,6%) dels 510 amb DC pre-sentaren RU (p = 0,072). Podem atribuir aquestes diferències a una millor selecció dels pacient a l’hora de realitzar una DO. Aquells pacients als qui es realitzà una DC eren pacients de més risc, amb major percentatge d’afectació d’uretra prostàtica i d’història prèvia de tumor vesical superficial.

RECIDIVA URETRAL DESPRÉS DE CISTECTOMIA: LA SELECCIÓ DELSPACIENTS A L’HORA DE REALITZAR UNA DERIVACIÓ ORTOTÒPICA

V. Monllau, J. Huguet , S. Sabaté, H. Ascaso, J. Palou, H. VillavicencioFundacio Puigvert

ConclusionsL’afectació d’uretra prostàtica i la història prèvia de tumor vesical superficial es con-sideren factors de risc independents de RU. En la nostra sèrie, la baixa incidència de RU després de cistectomia en pacients amb DO pot ser conseqüència d’una millor selecció dels pacients.vésico-uretral 4.9%, pèrdua d’ unitats renals 2.9%, fístula intestinal 2%, rup-tura neobufeta 0.4%, litiasis neobufeta 5.3%, autocateterismes 7.4%, infeccions urinàries 33.5% i sepsisurinària 0.4%


9



ObjectiuComparació de les biòpsies prostàtiques (BP) fen 6 o 12 cilindres en relació al diag-nòstic de càncer de pròstata.

Material i MètodesADes de juny de 2001 s’han fet 1091 biòpsies prostàtiques (BP). Hem separat les BP segons sis’han fet 6 (6c) o 12 cilindres (12c). Els pacients s’han dividit, en: PSA1, BP fetes a pacients amb PSAt entre 4 i 10 ng/ml, relació PSAl/PSAt < 0,15 i TR negatiu; PSA2: BP fetes si PSAt> 10 ng/ml i qualsevol TR; i PSA3: BP si PSAt < 10 ng/ml i TR positiu, PSAt entre 4 i 10 ng/ml i relació PSAl/PSAt > 0,15 i TR negatiu. Hem valorat la incidència de CaP tant a la primera BP com a les repetides, i la possible influència del tacte rectal i del volum prostàtic en el seu diagnòstic.

ResultatsGrup 6c: 607 BP a 505 pacients amb una edat de 67,73±7,56; grup 12c: 332 BP a 301 pacients, edat 68,72±8,36. PSA1 representa el 52% i 47% si fem 6c o 12c; PSA2 el 38 i 43%; i el PSA3 el 9% en els dos grups. A PSA1 les BP es repeteixen en el 21,51% i 8,8% dels pacients quan es fan 6 o 12 cilindres respectivament (pLa majoria de càncers es diagnostiquen a la pri-mera biòpsia (pEn el grup PSA1 la taxa de detecció de CaP amb 6 o 12c és d’un 23,1 i 39,62% respectivament (pValoració en relació al valor del PSAt i del TR: a PSA2 si el TR és positiu el 96,77% de les BP amb 12c són CaP en front del 86,2% si fem 6c (p>0,05); a PSA3 la taxa de CaP per 12c i 6c és de 61,11% i 57,14% respectivament (p>0,05). Si el TR és ne-gatiu la taxa de detecció de CaP a PSA2 és d’un 35% amb 6 o 12c; i a PSA3 només es detecten 3 CaP (25%) si fem 12c.La taxa de detecció de CaP en funció del vo-lum prostàtic disminueix a mesura que aquest augmenta: en el grup 6c és de 45,72%, 22,3% i 17,70% per volums 60cc respectivament; al grup 12c és del 64,6%, 36,3% i 19,79% pels mateixos volums (p>0,05).

ConclusionsLes BP de 12 cilindres diagnostiquen un major número de CaP; Si fem 12c hi ha una disminució del número de repeticions de les BP; la BP de 12c

té més rendiment en el grup PSA1; en relació al volum no hi ha significació entre 6 i 12c, encara que la diferència més marcada està en pròstates de 40-60cc.

Valoració de la biòpsia prostàtica fen 6 o 12 cilindres


Pinsach Elías Ll, Valero Milián J, Fernández Zuazu J.Servei d’Urologia, Hospital General de Vic

10



IntroduccióLa biòpsia de pròstata ecodirigida per-met el diagnòstic del càncer de pròstata. Des de finals dels anys 80 s´ han introduït nombroses variacions tècniques i metodo-lògiques amb l´ objectiu d´ incrementar la taxa de detecció de càncer i disminuir els falsos negatius. L´ edat del pacient així com el volum prostàtic semblen variables importants per tal de decidir el nombre total de cores a realitzar.

ObjectiuAvaluar l´ utilitat de les biòpsies prostàtiques addicionals després de l´ aplicació d´ un algorit-me de biòpsia prostàtica segons l´ edat i el volum prostàtic mesurat per via transrrectal.

Material i mètodesS´han avaluat un total de 280 biòpsies prostàti-ques consecutives en un total de 251 pacients durant els darrers 18 mesos. Hem inclòs tant les primeres biòpsies com les rebiopsies. Hem utilit-zat un ecògraf BK-medical amb transductor trans-rrectal biplanar de 7,5 MHz . Lésquema aplicat ha estat el descrit per Djavan i cols. on el nombre de biòpsies a realitzar ve determinat per lédat de pacient i el volum prostàtic en cc mesurat prèvia-ment a la biòpsia. Com a variació pròpia hem partit dún mínim de 10 cores. Les biòpsies addi-cionals s´ han dirigit principalment a les porcions més laterals de la glàndula, zones apico-dorsals i zona de transició en aquest ordre.

ResultatsLédat mitja dels pacients ha estat de 53,6 anys (rang 48-85). Un 71,3% de biòpsies eren primeres biòpsies realitzades principalment per elevació de les xifres de PSA o bé per tacte rectal sospitós. La resta van ser rebiopsies. En el 47,9 % de pacients

es practicaren 10 cores (5 per cada lòbul prostà-tic), en el 13,3% 12 cores, en el 17,1 % 14 cores, en el 12,6% 16 cores i finalment en el 1% es varen obtenir un total de 18 mostres La taxa global de detecció de CaP ha estat de 21,9% (55 pacients). Del total de pacients diagnosticats de CaP un 34,5% varen ser diagnosticats de CaP tant en les biòpsies estàndards com en les addicionals i un 5,4% (n=3) solament en les biòpsies addicionals no essent estadísticament significatiu (p =0.13).

VALOR DIAGNÒSTIC DE LES BIÒPSIES PROSTÀTIQUES ADDICIONALS EN L’APLICACIÓ DEL NOMOGRAMA DE VIENA MODIFICAT

E.Trilla, C. Ramírez, CX. Raventós, J. Planas , R. Martos, E. Gómez-Lanza , J. Bestard,C. Ballesteros, C. Mir, I. De Torres*, J. MoroteServei dÚrologia i Anatomia patològica*. Hospital Universitari Vall d´Hebron. UAB. Barcelona

Lánàlisi multivariant en relació al volum prostàtic (>50 cc) i edat tampoc varen mostrar significacióestadística (p=0,09 i 0,4 respectivament).

ConclusionsIndependentment de lédat i el volum prostàtic, la realització de biòpsies addicionals a la biòpsia de 10 cores no sembla incrementar de forma sig-nificativa a la nostra sèrie la taxa de detecció de CaP.


11



IntroduccióPretenem comparar el valor predictiu de les diferents combinacions de troballes sospitoses al PSA, ecografia transrectal (ECO) i tacte rectal (TR) entre els pacients biopsiats per primera vegada i pacients rebiopsiats.

Material i mètodesAnalitzem la nostra sèrie de 3660 biòpsies trans-rectals ecodirigides realitzades des del 1992.Entre les quals ens consten 2688 primeres biòp-sies i 915 rebiòpsies: 618 segones, 204 terceres, 64 quartes, 23 cinquenes, 5 sisenes i una setena biòpsia. La tècnica de biòpsia ha estat majoritària-ment per sextants modificada, desplaçant les pre-ses lateralment de cara a encarar principalment l’aspecte posterolateral de la glàndula perifèrica. Es van utilitzar un ecògraf Aloka de primera gene-ració i recentment un Siemens Antares.

ResultatsEl valor predictiu + per 3 troballes patològiques (PSA>4, Tacte i ECO sospitoses) a les primeres biòpsies és del 79% respecte al 21% a les re-biòpsies; per les combinacions de 2 troballes va del 33,8% al 45% a primeres biòpsies en front al 12,8%-50% de les rebiòpsies; i per una sola tro-balla patològica va de 22,2%-66% en front a un 11% a rebiòpsies.

ConclusionsEl valor predictiu positiu a les biòpsies augmenta com és lògic paral•lelament a la concurrència de troballes sospitoses de neoplàsia. El tacte patolò-gic incrementa aquest valor més que una ecogra-fia sospitosa per neoplàsia. A le primeres biòpsies el valor predictiu positiu amb tres troballes pato-lògiques puja fins quasi el 80% en front d’un sor-prenent 26% a les rebiòpsies.

VALOR PREDICTIU POSITIU DE LES TROBALLES SOSPITOSES A PSA, ECOGRAFIA I TACTE EN PRIMERES BIÒPSIES I REBIÒPSIES.

J. Areal Calama; J. Uria Gonzalez-T; M. Mora Durban; M. Arzoz Fábregas; R. Boix Orri; S.Bayona Areñas; L. Ibarz Servio; JMª Saladié Roig.Servei d’Urologia. Hospital Univesitari de Badalona Germans Trias i Pujol.


12



IntroduccióS’ha definit com a càncer de pròstata clíni-cament no significatiu aquell que té menys de 0,5 ml i un Gleason igual o menor a 6. Actualment, no obstant, la biòpsia prostà-tica no ens aporta la suficient informació per poder discriminar entre els tumors clínicament insignificants d’aquells que tenen un potencial més agressiu. Poder-los identificar ens ajudaria tant en la infor-mació al pacient com en el seu maneig. Per reconèixer els paràmetres que ens poden ajudar en procés de decisió en els malats amb càncer de pròstata, s’han estudiat va-riables clíniques i patològiques en funció de les característiques de la peça de pros-tatectomia radical.

Material i mètodesD’un total de 240 espècimens de prostatectomies radicals practicades entre Gener del 2004 i Agost del 2006, 29 (11,1%) han presentat des del punt de vista patològic càncer de pròstata insignificant (CPI). Es defineix com aquell amb un volum £ 0,5 i amb un Gleason £ 6. S’han estudiat les variables clíniques i les basades amb la biòpsia així com la seva capacitat predictiva mitjançant un estudi multivariant. Posteriorment s’han aplicat aquests paràmetres en el grup de 96 pacients amb càncer de baix risc segons els criteris: T1c amb Gleason de la biòpsia £ 6 i PSA total < 10.

Resultatsprostàtic, PPSAlliure, Gleason de la biòpsia, el Nº de cilindres biopsiats, nº de cilindres positius (NCP), percentatge dels cilindres positius, percen-tatge d’afectació del cilindre major afectat, bila-teralitat de la biòpsia positiva. L’edat, PSA total i l’afectació perineural han estat similars. Al reali-tzar l’estudi multivariant, són les variables volum prostàtic (0,006), Gleason de la biòpsia (0,029), i el NCP (0,05) les que han mostrat capacitat pre-dictiva independent. En el 23% dels pacients de baix risc amb CPI (22/96), observem diferències en quant al volum (0,003), el NCP (0,035) i el per-centatge del cilindre més afectat (0,05). Tenen ca-pacitat predictiva independent el volum prostàtic

PREDICCIÓ DEL CÀNCER DE PRÒSTATA INSIGNIFICANT EN LA PEÇA DE PROSTATECTOMIA RADICAL: EL PAPER DEL VOLUM PROSTÀTIC I DEL NOMBRE DE CILINDRES POSITIUS

Raventós CX, Orsola A, Cecchini L, Gómez E, De Torres I*, Trilla E, Planas J, Morote J.Servei d’Urologia. *Servei d’Anatomia Patològica. Hospital General Vall d’Hebron. Barcelona

ConclusionsFins a un 11% de les peces de prostatectomia radical poden presentar CPI. En els tumorsclínicament de baix risc, el volum prostàtic i el NTC són variables predictives independents significatius del CPI, sent favorable un gran volum prostàtic i l’afectació d’un sol cilindre. Per altra banda, els tumors de baix risc amb pròstates petites i amb més d’un cilindre afectat s’aconsellaria un tractament definitiu. Contràriament, en malalts amb grans pròsta-tes i un sol cilindre afectat, se’ls podria oferir un seguiment expectant l’esquema del qual resta per definir.


13




IntroduccióEl càncer de pròstata estadi T1a-T1b és una troballa histològica en l’anàl.lisis anato-mopatològic del material fruït de ressec-cions transuretrals de pròstata (RTUP) o bé d’adenomectomies. Aquestes es realit-zen en subjectes que presenten patologia prostàtica benigna; en els que s’ha descar-tat malaltia neoplàsica mitjançant estudis de PSA, imatge i tacte rectal. La incidènciad’aquesta troballa es presenta en un tant per cent baix dels pacients intervinguts. No estan clars els factors pronòstics, de progressió i quin és el millor tractament en cada cas.

Material i mètodesAnalitzem els estudis anatomopatològics dels pacients intervinguts de patologia prostàtica be-nigna en el nostre servei en el període comprés entre 2002 i 2006, bé sigui amb RTUP o Adeno-mectomia retropúbica. Dels casos diagnosticats de carcinoma incidental calculem la prevalença de la nostra mostra, realitzem un estudi descriptiu de l’escala de Gleason , del PSA al diagnòstic, del PSA de seguiment (considerant recidiva bioquímica el doblement del 50% del PSA en dues mesures con-secutives) l’edat mitja, el seguiment mitjà, el tipus de tractament instaurat (observació, tractament hormonal, radioteràpia, prostatectomia radical), supervivència global i càncer específica.

ResultatsD’un total de 511 RTUP es van diagnosticar 14 ca-sos de adenocarcinoma prostàtic (ADK) (2’73%). Tambè es van diagnosticar 2 ASAP. De 202 Adeno-mectomies retropúbiques 8 es van diagnosticard’ adenocarcinoma de próstata (3’96%). Preva-lença total 24/713= 3’6%. La distribució segons

ESTUDI SOBRE EL CARCINOMA PROSTÀTIC INCIDENTAL. INCIDÈN-CIA, TRACTAMENT I EVOLUCIÓ CLÍNICA I PATOLÒGICA

R. Boix Orri, Buisan O, Carrato C*, Arzoz M, Ruiz J, Uria J, Areal J, Ibarz l, Saladié JM.Hospital Universitari Germans Trias i Pujol Servei d’ Urologia i Trasplantament renal. Servei d’ Anatomia Patològica.*

l’escala de Gleason va ser la següent: 15 (2+2), 1 (3+2) 6 (3+3). Segons els estadis de la UICC es van diagnosticar 13 pT1a i 9 pT1b. La mitjana de PSA al diagnòstic va ser de 2’81 ng/ml(rang 1’1-4ng/ml). L’edat mitja al diagnòstic fou de 71’2 anys i una mediana de 71 anys ( 59-87). El seguiment mig de 30’41 mesos. Es van practicar 4 prostatectomies radicals. 3 pacients es van sot-metre a radioteràpia en règim de monoteràpia, i un quart a radioteràpia més bloqueig androgènic complert. La resta (16) s’ha sotmés a observació. En aquest darrer grup només s’ha detectat un cas de recidiva bioquímica i es va decidir instaurar tractament hormonal. Només hi ha un cas d’éxitus als 36 mesos del diagnòstic sense relació amb el càncer prostàtic.

ConclusionspT1b de 37’5%. La incidència, progressió i morta-litat cáncer específica del carcinoma incidentalva ser baixa. La diferència entre pacients en segui-ment i tractats va ser poc significativa. Cap dels pacient tractats amb mesures agressives (cirurgia o radioteràpia) ha presentat recidiva de la malal-tia.Actualment noves tècniques per tractar quirúrgi-cament la HBP no permeten obtenir mostra sus-ceptible d’anàl.lisis. Noves estratègies diagnòsti-ques s’hauran d’establir per solucionar aquest buit diagnòstic.

14



IntroducciónDesde la introducción de la laparoscopia en la cirugía urooncologica, la prostatec-tomia radical se ha convertido en una de las principales intervenciones realizadas.Como ventajas teóricas presenta: Mejor vi-sión anatómica; menor pérdida sanguínea y una disminución de la morbilidad asocia-da a la incisión.Por el contrario presenta una curva de aprendizaje larga y requiere cierta pericia en la sutura intracorpórea.

Material i métodosSe presenta una revisión de las primeras 170 prostatectomías laparoscópicas realizadas desde febrero 2002 hasta Junio 2006, en pacientes con rango de edad 47-73 años, con PSA al diagnóstico entre 1,25 y 24,7 ng/ml.El peso ecografico de la glándula se estimaba entre 18 y 89 gramos. El es-tadio clínico agrupaba a los pacientes en T1c en el 66%; T2a en 32%; T2b en un 2%.El estudio histo-patológico de la biopsia preoperatorio demostró Gleason 4 en el 8%; 5 en el 7%; 6 en el 30%; 7 en el 50%;8 en el 4%;9 en el 1%. Se realiza abordaje transperitoneal con disección previa de vesículas seminales y una técnica anterógrada utilizando corriente bipolar, monopolar, ligasure y clips me-tálicos de 5 mm. Se indica la linfadenectomia en casos de gleason superior a 7 sumatorio.

ResultadosEl tiempo medio operatorio fue 240 minutos (120-555) con un sangrado de 300(100-900).El peso de la pieza quirúrgica osciló entre 18 y 89 gramos. El estudio histopatológico mostró un adenocarcino-ma gleason 4 en el 1%;6 en el 10%;7 en el 65%;8 en el 15%;9 en el 4%.Se encontraron márgenes positivos en el 28%,fundamentalmente en ápex y cara posterior. La continencia evaluada a los 6 me-

ses agrupó al 74% de pacientes como continentes totales y un 24% con incontinencia leve-modera-da (uso de)

PROSTATECTOMIA RADICAL LAPAROSCOPICA. REVISIÓN DERESULTADOS.

R. Martínez-Rodríguez; F. Rodríguez; J .Arce; B. Juaneda; A. Rosales; J. Salvador; J. Huguet;J. Palou; H.VillavicencioFundació Puigvert

ConclusionesLa introducción de esta técnica quirúrgica, de conocida complejidad y larga curva de apren-dizaje, obliga a revisiones periódicas con el objeto de identificar aquellos puntos suscep-tibles de mejora.


15



IntroduccióLa prostatectomia radical laparoscòpica és una tècnica equivalent a la cirurgia tradicional pel control oncològic del càncer de pròstata. Hi ha pocs treballs que analitzin els resultats funcionals d’aquesta tècnica.Per l’estudi de la funció erèctil s’han seleccionat els pacients amb un seguiment superior al 12 mesos mentre que per l’anàlisi de la continència s’han avaluat tots els casos.Hi ha 40 pacients amb un seguiment superior a 12 mesos (mitjana seguiment 18,2 m; min 12,3- màx 29). Als 12m un 6% presentaven ereccions correctes (2/36), un 28% dèbils (10/36) i un 67% (24/36) disfunció erèctil. Als 18m un 47% (9/19) presenten ereccions correctes, 37% parcial (7/19) i 16% (3/19)impotents.Als dos anys de seguiment, hi ha un 91% (10/11) de pacients continents i un 9% (1/11) amb in-continència a mitjans esforços. Als 12m un 85% (23/27) presenten bona continència, un 11% (3/27) i. a grans esforços i un 4% (1/27) a mitjans esforços. Als 9m el 66% (29/44) presenten bona continència, el 27% (12/44) i. a grans esforços i un 7% (3/44) altres graus. Als 3m un 56% (43/77) presenten bona continència, un 32% (25/77) i. a grans esforços i 12% (9/77) graus superiors.Els resultats funcionals de la prostatectomia radi-cal laparoscòpica són similars als de les sèriespublicades en cirurgia oberta. La recuperació de la continència és més precoç i més del 90% de casos presenten bons resultats. Pel que fa a la funció sexual aquesta és més tardana i no s’aprecien mi-llores fins després del 12 mesos de seguiment.

RESULTATS FUNCIONALS DE LA PROSTATECTOMIA RADICALLAPAROSCÒPICA

L. Cecchini Rosell; Raventós, CX; orsola, A; Gómez, E; trilla, E; Planas, J; Mororte, J.Hospital Vall d’Hebrón


16



Introducció

El càncer de pròstata és a l’actualitat la tercera causa de mort entre els homes a l’Estat Espanyol. L’àmplia utilització del PSA a la clínica ha permès diagnosticar un gran número de càncers de pròstata asimptomàtics i clínicament localitzats, essent diagnosticats actualment aproxi-madament un 58% dels càncers en forma localitzada. La prostatectomia radical con-tinua sent la opció terapèutica més estesa amb els ja coneguts efectes secundarisd’impotència i incontinència. A la dècada dels 90 es comencen a tractar pacients amb braquiteràpia ecodirigida amb menys efectes secundaris a curt plaç. Els primers estudis amb 7 anys de seguiment comuni-caven uns resultats oncològics similars a la cirurgia radical1, 2.L’objectiu d’aquest estudi es comparar la efectivitat, en termes de qualitat de vida (QdV), a la prostatectomia radical i la bra-quiterapia prostàtica en pacients amb càn-cer de pròstata clínicament localitzat de baix risc i risc intermedi.

Material i MétodesEs tracta d’un estudi longitudinal, observacional i prospectiu. Els pacients es van incloure conse-cutivament a 8 centres participants de tot l’Estat. La decisió terapèutica es va pendre conjuntament entre pacient i facultatiu. Com a criteri d’inclusió: 1. Càncer de pròstata clínicament localitzat de baix risc o risc intermedi y 2. Absència de cirurgia prostàtica desobstructiva prèvia.Es van fer avaluacions pre-tractament, i als 1, 3, 6 i 12 messos.Variables clíniques: TNM, PSA al diagnòstic i Glea-son.

Impacte a la qualitat de vida de la prostatectomia radical i la braquiterapia als pacients amb càncer de pròstata de baix risc i risc intermedi J. Suárez, F. Aguiló, A. Francés, J. Ropero, P. Fernandez*, A. Mariño**, A. Hervás***,H.

Villavicencio+, I. Herruzo++, G. Sancho+++, F. Guedea++++, M. Ferrer****, E. FrancoHospital Universitari de Bellvitge *Instituto Oncológico de Gipúzkoa **Centro Oncológico deGalicia ***Hospital Ramón y Cajal ****IMIM +Fundació Puigvert ++Hospital Regional CarlosHaya +++Hospital de la Santa Creu i Sant Pau ++++Institut Català d\’Oncologia


L’avaluació de la QdV es va fer utilitzant qüestio-naris informatitzats administrats telefònicament:SF-36 generic questinnaire.Expanded Prostate Cancer Index Composite (EPIC).Functional Assessment of Cancer Therapy (FACT-G i FACT-P).International Prostate Symptom Score (IPSS).International Index of Erectile Function (IIEF).

ResultatsEs van incloure un total de 514 pacients a l’estudi. 56 pacients refusaren continuar-lo i 64 es van perdre per problemes tècnics. Van restar 394 útils per l’analisi, 139 al grup de prostatectomia i 255 al grup de braquiteràpia. Es van trobar diferències estadísticament significatives al PSA al diagnòstic i Gleason. S’apreciaven diferències depenent del grup de tractament al SF-36 al Funcionament Fí-sic, Rol Físic, Rol Emocional i Urinari, i a més alscamps Sexual i Urinari de l’EPIC; peró als 12 mes-sos, només existien diferències entre els dosgrups als camps Sexual i Urinai de l’EPIC.

ConclusionsComparat amb la cirurgia, la braquiteràpia demos-tra uns efectes negatius menors en quant a funció sexual i clínica urinària a l’any del tractament. El curt seguiment i el fet de no ser un estudi rando-mitzat limiten, en certa forma, les conclusions a extreure actualment de les nostres dades.1. D’Amico AV et al. JAMA 1998;280:969-74.2. Stokes SH. Int J Radiat Oncol Biol Phys 2000;47:129-36

17



IntroduccióLa American College Sports Medicine re-comana alternar l’exercici aeròbic amb un treball muscular de força-resistència en un marc psicosocial saludable. Aquesta prescripció general es pot fer extensiu a pacients amb càncer. En aquest treball es presenta el projecte PEFARC (Hospital de Figueres), que correspon un programa d’ exercici físic de força resistència adaptada al càncer de pròstata. S’inclouen les carac-terístiques i contraindicacions de l’exercicide força permetent la seva adaptació en els casos de fatiga, nàusees, citopènies, metàstasis i depressió. Els elements bàsics d’estudi són la força muscular, la composi-ció corporal. la fatiga i la Qualitat de Vida. Es consideren també factors varis relacio-nats amb l’adherència al programa. Els resultats preliminars de l’aplicació del pro-grama, mostren la millora de la forçamuscular, la millora general de la Quali-tat de vida (QdV) mediada indirectament per la disminució de la fatiga. Es conside-ren també, factors varis relacionats amb l’adherència al programaParaules clau. Exercici, càncer de pròstata, fatiga, Qualitat de Vida (CdV), adherència

AVALUACIÓ DELS EFECTES D’UN PROGRAMA D’EXERCICI FÍSICINDIVIDUALITZAT, SOBRE LA QUALITAT DE VIDA (QDV), LA FATIGA I LA RESISTÈNCIA MUSCULAR AMB MALALTS DE CÀNCER DEPRÒSTATAB. SERDÀ FERRERUNIVERSITAT DE GIRONA


18



Introducció i ObjectiusExisteix controvèrsia en relació a l’hipòtesi de que una baixa taxa de testosterona sèri-ca (TST) es relaciona amb un increment del risc de càncer de pròstata i de l’agressivitat tumoral.L’objectiu d’aquest estudi ha estat relacio-nar els nivells sèrics de TST total, TST lliure i estradiol amb el risc de càncer de pròstata i l’agresivitat tumoral.

Material i MètodesS’analitza la concentració sèrica de TST total, TST lliure i estradiol en 259 pacients consecutius, amb sospita de càncer, sotmesos a biòpsia pros-tàtica (ecodirigida, aleatoritzada i amb nombre de puncions segons el nomograma de Viena). El diagnòstic fou càncer en 108 pacients (41.7%). Els pacients amb càncer de pròstata es van subdivi-dir en funció de l’agressivitat tumoral, segons els criteris establerts per D´Amico, en baix risc en 33 pacients (30.5%), risc intermig en 42 (38.9%) i alt risc en 33 (30.5%).

ResultatsLa concentració mitja de TST total en pacients amb càncer de pròstata fou 480.2 ng/dL i 502.8 ng/dL en pacients amb biòpsia negativa (NS). La concentració de TST lliure fou respectivament11.5 pg/dL i 11.9 pg/mL (NS). La concentració d’estradiol fou 29.9 pg/mL als dos grups (NS). LaTST sèrica total mitja fou 430.2 ng/dL en tumors de baix risc, 511.2 ng/dL en tumors de risc inter-mig i 488.3 ng/dL en tumors d’alt risc (NS). La TST lliure mitja fou respectivament 11.4 pg/mL, 11.6 pg/mL i 11.3 pg/mL (NS) i l’estradiol mig 30.1 pg/mL, 29.6 pg/mL y 29.7 pg/mL respectivament (NS).

ANÀLISI DE LA TESTOSTERONA SÈRICA TOTAL, LLIURE I ESTRADIOLCOM A FACTORS DE RISC DE CÀNCER DE PRÒSTATA I AGRESSIVITATTUMORAL C. Ramírez, E. Gómez-Lanza, J.Planas, CX. Raventós, Ll. Cecchini, A.Orsola, E.Trilla,

R. Catalán*, J. MoroteServeis d’ Urologia i Biologia Molecular*. Hospital Universitari Vall d´HebronUniversitat Autònoma de Barcelona

ConclusióEls nostres resultats no confirmen l’hipòtesi de que menors taxes de testosterona sèrica esrelacionan amb major risc de càncer de pròstata i major agressivitat tumoral. Els nivells de testoste-rona lliure i estradiol tampoc van tenir relació amb aquestes variables.


19



ANÀLISI DE LA CONCENTRACIÓ SÈRICA DE VITAMINA D COM AFACTOR DE RISC DE CÀNCER DE PRÒSTATA I AGRESIVITAT TUMORAL E. Gómez-Lanza, C. Ramírez, J. Planas, CX. Raventós, Ll. Cecchini, A. Orsola, E. Trilla, R.

Catalán, RM Segura, J. MoroteServei d’Urologia. Hospital Vall d’Hebron. Universitat Autònoma de Barcelona


Introducció i ObjectiusAlguns estudis observacionals han sug-gerit que el dèficit de vitamina D podria relacionar-se amb un major risc de càncer de pròstata i amb una major incidència en àrees geogràfiques de menor insolació. L’objectiu d’aquest estudi ha sigut relacio-nar els nivells sèrics de vitamina D iparathormona amb el risc de càncer de pròstata i amb la agressivitat tumoral.

Material i MètodesS’analitzen les concentracions sèriques de vitami-na D i parathormona (PTH) en 259 pacientsconsecutius, amb sospita de càncer de pròstata, sotmesos a biòpsia prostàtica (ecodirigida, aleato-ritzada i amb número de puncions segons nomo-grama de Viena). El diagnòstic va ésser de càncer en 108 pacients (41.7%). Aquests van ser catego-ritzats en funció de l’agressivitat tumoral, segons els criteris establerts por D’Amico: baix risc en 33 pacients (30.5%), risc intermig en 42 pacients (38.9%) i alt risc en 33 pacients (30.5%).

ResultatsLa concentració mitja de vitamina D en pacients amb càncer de pròstata va ésser de 21.2 ng/mli en pacients amb biòpsia negativa de 21.7 ng/ml (p>0.05). La concentració de PTH va ésser respec-tivament de 75.5 ng/ml i 80.4 ng/ml (p>0.05). La vitamina D sèrica mitja de 19.6 ng/ml en tumors de baix risc, de 19.7 ng/ml en tumors de risc inter-mig i de 25.1 ng/ml en tumors d’alt risc. La PTH sèrica mitja va ésser de 74.9 ng/ml, 82.2 ng/ml i 84.4 ng/ml (p>0.05).

ConclusiónsEls nostres resultats no confirmen la hipòtesi que menors nivells de vitamina D es relacionenamb un major risc de càncer de pròstata i amb una major agressivitat tumoral. Els nivells sèricsde PTH tampoc es relacionen amb aquestes va-riables.

20



Introduccio i objectiusDegut a la baixa especificitat del PSA s’han utilitzat diferents mètodes per millorar la detecció del CaP, entre altres diferents ti-pus de marcadors sèrics, tals com lesisoformes del PSA. El PSA és una glicopro-teïna secretada bàsicament per la prósta-ta.Mitjançant seqüenciació, s’ha determinat que les estructures glicosilades del PSA procedent del plasma seminal i les del PSA procedent d’un cultiu cel•lular de CaP (LN-CaP) eren diferents. Els glicans presents en el PSA de LNCaP eren neutrals i fucosilats, mentre que els presents en el plasma semi-nal portaven àcid siàlic. L’objectiu d’aquest estudi és determinar la glicosilació delPSA procedent del sèrum de pacients amb CaP i BPH i comparar-los amb el PSA pro-cedent de la línia cel•lular i del plasma seminal.

Materials i mètodeEs va realitzar una caracterització glucídica del PSA de diferents líquids biològics establint dife-rents assajos inmunològics combinats amb de-tecció de lecitina, i analitzant el grau de sialització amb un assaig sialiltransferasa. Les isoformes del PSA van ser caracteritzades mitjançant electrofo-resi bidimensional.

ResultatsEs possible diferenciar els glicans de PSA proce-dents de sèrum de pacients amb CaP i de plasma seminal mitjançant els assajos anteriorment ci-tats. El PSA de pacients amb CaP conté menys àcid siàlic que el PSA procedent de plasma seminal normal. Mitjançant electroforesi bidimensional, el PSA del sèrum de pacients amb CaP mostrava

DIAGNÒSTIC DEL CAP MITJANÇANT LA GLICOSILACIÓ ANÒMALA DEL PSA

J. Comet, R. Peracaula*, M. Ramirez^, A. Ponce, R. Domingo, N.Torrent, R. de Llorens*, G. Tabares*, V. Montserrat, C.R Valiente, M. Ordis.Servei Urologia Hospital J. Trueta. *Departament biologia i bioquímica UdG, ^Labora-tori Hospital Dr. J. Trueta


formes sialitzades i neutres, que també apareixien en el PSA del plasma seminal però en diferentproporció.

ConclusionsCal determinar fins a quin punt la glicosilació anòmala del PSA es podrà utilitzar a nivell clínic pel diagnòstic del CaP. Aquestes troballes cons-titueixen un primer pas en el desenvolupament d’aquestes noves isoformes.

21



Introducció i ObjectiusSe han reportado elevaciones inesperadas de testosterona sérica en pacientes con cáncer de próstata sometidos a depriva-ción androgénica (ADT) por encima de 50 ng/dL entre el 2% y 13% y por encima de 20 ng/dL entre el 13% y 37%. Sin embar-go, recientemente se ha establecido que el nivel de castración de testosterona sérica con relevancia clínica es 50 ng/dL.El objetivo de este estudio ha sido analizar si el tratamiento con bicalutamida es cau-sa de elevaciones inesperadas de testoste-rona sérica y su posible efecto beneficioso sobre la supervivencia libre de andrógeno-independencia (SLAIP) en pacientes que experimentan elevaciones puntuales por encima de 50 ng/dL.

Material y MetodosSe analizan 219 determinaciones séricas de tes-tosterona realizadas consecutivamente conperiodicidad semestral a 73 pacientes con cáncer de próstata no metastático sometidos a ADT,en 28 (38%) mediante agonistas 3M depot de la LHRH y en 45 (62%) en asociación con bicaluta-mida 50 mg/d. La indicación de bloqueo andro-génico máximo (BAM) no obedeció a un criterio preestablecido. El seguimiento medio desde el inicio de la ADT fue 51 meses (12-240).Se estudió la relación entre las elevaciones ines-peradas de testosterona superiores 50 ng/dL yel tratamiento con bicalutamida mediante un análisis de contingencia y el posible efectobeneficioso sobre SLAIP mediante un análisis de supervivencia. La SLAIP se definió a partir de

RELACION DE CAUSALIDAD ENTRE ELEVACIONES INESPERADAS DETESTOSTERONA SERICA Y POSIBLE EFECTO PROTECTOR DE LOSANTIANDROGENOS EN PACIENTES CON CANCER DE PROSTATASOMETIDOS DEPRIVACION ANDROGENICA

la primera de tres elevaciones consecutivas de PSA después del PSA nadir. Se utilizó un ensayo quimioluminiscente (DPC, Inc) en un sistema au-tomatizado Inmulite 2000 cuyo límite inferior de sensibilidad fue de 20 ng/dL.

ResultadosSe observaron niveles de testosterona sérica su-periores a 50 ng/dL en 11 de 45 pacientes(24.4%) sometidos a BAM y en 7 de 28 pacientes (25%) tratados con análogos de la LHRH, p0.957. En el grupo de 55 pacientes con niveles testosterona sérica inferiores a 50 ng/dL, laSLAIP media en los 34 pacientes sometidos a BAM fue 113 meses (97% IC 93-194) y 97 meses (95% IC 91-113) en los 21 pacientes tratados sólo con análogos de la LHRH, p 0.872.En el grupo de 18 pacientes con alguna elevación puntual de testosterona por encima de 50

ng/dL, la SLAIP media en los 7 pacientes someti-dos a BAM fue 115 meses (96% IC 53-172) yen los 11 pacientes tratados sólo con análogos de la LHRH fue 32 meses (95% IC 19-54), p 0.025.

ConclusionesEn pacientes con cáncer de próstata sometidos a ADT, la utilización de bicalutamida no se relacionó con la detección de elevaciones inesperadas de testosterona sérica superiores a 50 ng/dL. En el grupo de pacientes que experimentaron elevacio-nes puntuales de testosterona sérica por encima de 50 ng/dL, la utilización de bicalutamida en forma de BAM produjo un incrementó de la SLAIP, mientras que este efecto no se observó en el gru-po de pacientes sin elevaciones puntuales de tes-tosterona superiores a 50 ng/dL. Estos hallazgos permiten establecer una hipótesis para la indica-ción racional del BAM que debería ser confirmada en un estudio prospectivo y aleatorizado diseñado para tal efecto.



22



ANALISIS DE LAS VARIACIONES INDIVIDUALES DE TESTOSTERONASERICA EN PACIENTES CON CANCER DE PROSTATA SOMETIDOS ADEPRIVACION ANDROGENICA



Introducció i ObjectiusSe han reportado elevaciones inesperadas de testosterona sérica en pacientes con cáncer de próstata sometidos a depriva-ción androgénica (ADT) por encima de 50 ng/dL entre el 2% y 13% y por encima de 50 ng/dL entre el 13% y 37%. El objetivo de este estudio ha sido analizar las varia-ciones individuales de testosterona sérica en pacientes con cáncer de próstatasometidos a ADT y evaluar si se puede pre-decir su comportamiento para determinar si es o no necesaria su determinación sis-temática.

Material y MetodosSe analizan 284 determinaciones de testostero-na sérica realizadas a 73 pacientes con cáncer de próstata no metastático sometidos a ADT median-te agonistas 3M depot de la LHRH (en 45 más bi-calutamida). Las determinaciones se realizaron en intervalos de seis meses coincidiendo con los con-troles de PSA. Se realizaron 3 determinaciones en 73 pacientes, 4 en 34 pacientes, 5 en 26 pacientes y 6 en 5 pacientes. Se utilizó un ensayo quimiolu-miniscente (DPC, Inc) en un sistema automatizado Inmulite 2000 cuyo límite inferior de sensibilidad fue de 20 ng/dL. El seguimiento medio desde el inicio de la ADT fue 51 meses (12-240).

ResultadosLas variación individual media respecto a la pri-mera determinación de testosterona osciló entre-11.3% y + 16% y un rango entre -75.6% y +330%. En el 75% de los pacientes no se detec-taron variaciones al ser los niveles inferiores a 20 ng/dL. Los índices de correlación de Spearman oscilaron entre 0.621 y 0.243. La tasa de pacientes

con testosterona sérica inferior a 20 ng/dL en la primera determinación fue 60.3% y la tasa acu-mulada en la 2ª determinación 47.9%, en la 3ª determinación 43.8% y 42.5% a partir de la 4ª determinación. Se detectaron niveles entre 20 y 50 ng/dL en el 27.4% de los pacientes en la 1ª de-terminación, y la tasa acumulada a partir de la 2ª determinación fue 31.5%. Niveles superiores a 50 ng/dL se detectaron en el 12.3% de los pacientes en la 1ª determinación, siendo la tasa acumulada en la 2ª determinación 19.2% y 24.7% a partir de la 3ª determinación. La probabilidad de encontrar un nivel superior a 50 ng/dL cuando la 1ª determi-nación fue inferior a 20 ng/dL fue 13.6%, si la1ª y 2ª determinaciones fueron inferiores a 20 ng/dL fue 2.9% y cero cuando las tres primerasdeterminaciones fueron inferiores a 20 ng/dL.

ConclusionesLas variaciones individuales de testosterona sérica son importantes y por ello parecería recomenda-ble realizar determinaciones sistemáticas durante el seguimiento de los pacientes sometidos a ADT. Sin embargo, nuestros resultados sugieren que la probabilidad de detectar elevaciones puntuales superiores a 50 ng/dL es inferior al 3% cuando dos determinaciones consecutivas han sido inferiores a 20 ng/dL y nula cuando lo han sido tres determi-naciones consecutivas.

23



IMPACTO CLINICO DE LAS ELEVACIONES INESPERADAS DETESTOSTERONA SERICA EN PACIENTES CON CANCER DE PROSTATASOMETIDOS A DEPRIVACION ANDROGENICA



Introducció i ObjectiusEl nivel de castración de testosterona sérica con relevancia clínica no ha sido definido (20 ng/dL vs 50 ng/dL) y tampoco el signifi-cado clínico de las elevaciones inesperadas de testosterona en pacientes sometidos a deprivación androgénica (ADT). El objetivo de este trabajo ha sido conocer la tasa de pacientes con elevaciones puntuales de testosterona sérica para los niveles de cor-te establecidos en 20 ng/dL y 50 ng/dL y su significado clínico referido a la superviven-cia libre de de andrógeno-independencia (SLAIP).

Material y MetodosSe determinaron los niveles séricos de testostero-na con un ensayo quimioluminiscente (DPC, Inc) en un sistema automatizado Inmulite 2000 cuyo límite inferior de sensibilidad fue de 20 ng/dL, en tres determinaciones consecutivas realizadas en intervalos de seis meses coincidiendo con los controles de PSA, a 73 pacientes con cáncer de próstata no metastático sometidos a ADT me-diante agonistas 3M depot de la LHRH (en 45 más bicalutamida). El seguimiento medio desde el ini-cio de la ADT fue 51 meses (12-240). La SLAIP se definió a partir de la primera de tres elevaciones consecutivas de PSA después del PSA nadir.

ResultadosLa testosterona sérica fue siempre inferior a 20 ng/dL (grupo 1) en 32 pacientes (43.6%). Sedetectaron elevaciones puntuales entre 20 y 50 ng/dL (grupo 2) en 23 pacientes (31.5%) y porencima de 50 ng/dL (grupo 3) en 18 pacientes (24.7%). La SLAIP fue respectivamente de 106meses (95% IC 97-115), 101 meses (95% IC 45-

123) y 72 meses (95% IC 33-111),detectándose diferencias significativas sólo entre el grupo 3 y los dos anteriores p

ConclusionesEl nivel de castración de testosterona sérica con significación clínica fue en esta serie de 50 ng/dL

y no el propuesto de 20 ng/dL. En el 24.7% de los pacientes se detectaron elevaciones puntuales por encima de 50 ng/dL. En este grupo se observó una SLAIP significativamente inferior al resto de pacientes. Este es el primer estudio en la literatura mundial que evalúa el significado clínico del nivel de castración de testosterona sérica en pacientes con cáncer de próstata sometidos a ADT.

24



ANALISIS DEL RADIO ULTRADISTAL COMO ZONA DE CUANTIFICA-CION DE LA DENSIDAD MINERAL OSEA EN PACIENTES CON CANCER DE PROSTATA


R. Martos, J. Planas Morin, J.M. Abascal, Anna Orsola, Enrique Trilla, CarlesX Raventós, Luis Cecchini, Gloria Encabo, Juan Morote.Hospital Vall d’Hebrón

Introducció i ObjectiusDiversos estudios avalan la necesidad de cuantificar la densidad mineral ósea (DMO) en pacientes con cáncer de próstata que van a ser sometidos a deprivación an-drogénica (ADT).La absorciometría dual por RX (DXA) es el método aprobado por la OMS y las deter-minaciones en vertebras lumbares L2-L4 y cadera las habitualmente utilizadas. La cuantificación de la DMO en el esqueleto distal es posible y en pacientes con cáncer de próstata sería especialmente atractiva porque es un asiento muy infrecuente de metástasis óseas. El radio ultradistal se ha utilizado previamente; sin embargo, no existen estudios que comparen esta zona de medición a las del esqueleto axial en pacientes con cáncer de próstata. El obje-tivo de este estudio ha sido comparar la DMO del radio ultradistal con las zonas del esqueleto axial habitualmente utilizadas para su evaluación.

Material y MetodosSe determinó la DMO, mediante DXA con un equi-po detector LUNAR DXP IQ-4977, a 106 pacientes con cáncer de próstata en el radio ultradistal y en el esqueleto axial (L2-L4, cuello femoral, tro-canter, cadera completa y triángulo de Ward). El diagnóstico de osteoporosis y osteopenia, según criterios de la OMS, se estableció cuando la dismi-nución del ST fue superior a -2.5 y entre -1 y -2.5 respectivamente. La edad media fue 69.5 años (54-88). 21 pacientes (19.8%) tenían enfermedad diseminada. 87 pacientes (82.1%) estaban bajo ADT durante un tiempo medio de 54.1 meses (12-238). La estimación del riesgo relativo de fractura

respecto a la población con misma edad y etnia se realizó en base la formula propuesta por Cum-mings en 1994.

ResultadosLa tasa de osteoporosis fue 6.6% en cadera com-pleta, 10.5% en trocanter, 18.9% en columnalumbar, 20.8% en cuello femoral, 27.4% en radio ultradistal y 29.2% en triángulo de Ward. Latasa de pacientes con osteopenia fue 38.7%, 34.3%, 30.2%, 53.8%, 35.8% y 50%respectivamente. El riesgo relativo de fractura medio fue 2.3 cuello femoral, 2.1 en trocanter,1.9 en columna lumbar, 2.0 en cuello femoral, 2.4 en radio ultradistal, y 2.1 en trángulo deWard.

ConclusionesLa detección de osteoporosis en la zona del radio ultradistal se sitúa entre las dos zonas más sensibles del esqueleto axial, triángulo de Ward y cuello femoral. Además es la zona que másmagnifica el riesgo de fractura. Estas cualidades, asociadas a la su improbable afectación metas-tásica y la probabilidad de utilizar equipos de detección más económicos y con menor tiempo de exploración, la hacen una zona idónea para la cuantificación de la DMO pacientes con cáncer de próstata.

revista annals d’urologia 2007-23

Health & Medicine