BUTLLETÍ INFORMATIUNúmero 26 - Agost 2012

Edició Bimestral

DIPSALUT I EL FÒRUMDIPSALUT I EL FÒRUMCONTINUEN COL·LABORANTCONTINUEN COL·LABORANT

C/ Albereda, 3-5 17004 Girona

ÍndexOPINIÓ. Professionals que han marxat a treballar a l’estranger.

INFORMACIÓ. Recomanacions culturals, informació d’interès i notícies rellevants de cadascún dels col·legis

sanitaris.

CONTRAPORTADA. Josefina Patiño i Masó, degana de la Facultat d'Infermeria de la UdG.

Nova secció “Cartes del col·legiat”, espai perquè pugueu fer-nos arribar els vostresarticles i opinions. L’extensió màxima ha de ser de mig full. Podeu dirigir els vostresescrits a cada col·legi.

Revista 26:NÚM 4 - REVISTA FÒRUM.qxd 14/08/2012 13:20 Página 1

2

L’experiència a Austràlia com a infermera

Quan es decideix marxar a viure i a treballara l’estranger, un ha de fer un cop de cap iorganitzar-se de la millor manera possibleper tal que els tràmits burocràtics no es facinmassa carregats; perquè ho són un trosllarg. En el meu cas, la meva motivació va

ser el que és ara el meu marit. Un home de Nova Zelanda,que ja ens vam conèixer viatjant anteriorment. És moltimportant estar motivat, llegir, preguntar, informar-se delfuncionament del país i també del gremi professional.Personalment recomano als infermers/es que volen marxara l’estranger a treballar com a tal, que tinguin 1 o 2 anysd’experiència laboral a les seves terres i que estalviïndiners. A partir d’aquí serà més còmode iniciar la sortida al’estranger. El procés burocràtic és llarg i costós. En el meucas, que em vaig enregistrar al Australian HealthPractitioner Regulation Agency (AHPRA),www.ahpra.gov.au , vaig fer-ho des de Girona i en total vaser un temps aproximat de 10 mesos i aproximadamentuns 2000€. La documentació que demanen és aquesta:antecedents penals, examen d’anglès o el IELTS o el OET,assegurança, registració d’infermeria del lloc de procedèn-cia, identificació, programa d’assignatures i crèdits cursatsa la universitat, carta de recomanació, experiència laboral.Amb tot, ells no accepten documentació original, doncss’ha de fer la certificació i la traducció jurada de tots elsdocuments. És recomanable que l’examen d’anglès es faciun cop la registració s’està processant. En el meu cas, hovaig fer quan ja estava a Australia, ja que l’examen té cadu-citat. Amb tot, la registració d’infermeria no és l’únic tràmitburocràtic que es necessita per treballar com a tal aAustràlia, ja que és necessari un visat. La meva visa era defacto amb el noi de Nova Zelanda, però recomano que esfaci una ullada a la pàgina web www.autralia.gov.au perassabentar-se de les possibilitats, per exemple: skillmigrant visa o working visa. A més a més, existeix la pos-sibilitat de posar-se en contacte amb un hospital i queaquest et pugui fer d’espònsor a través del contracte de tre-ball que ofereixin. Val la pena tot plegat? Sí, i ho dic ambexclamació. Val molt la pena els diners i temps empleat,perquè l’experiència que t’emportes és única. Tant a nivellpersonal com professional fas un pas de gegant i et donauna força brutal. La meva experiència ha estat molt enri-quidora i he après diferents maneres de treballar en lainfermeria, de veure la vida i de valorar-la. A Austràlia sónmolt anglosaxons i el treball hospitalari és impecable. Elsprotocols els segueixen al peu de la lletra i la responsabili-tat professional està a flor de pell constantment; a més amés l’equip interdisciplinari està unit per totes bandes. Aixòm’ha trasbalsat, no pas quan vaig arribar allà (perquè esta-va oberta a conèixer i experimentar) sinó ara que estic tre-ballant al Trueta. No sé si és perquè arrosseguem la famo-sa “cultura llatina” o perquè hi ha crisi, però haig de dir queen quan a professionalitat i organització del món hospitala-ri, ens passen la mà per la cara. Em refereixo que la orga-nització, prevenció, educació laboral és quelcom que formapart del dia a dia professional. Així doncs, us animo a tirarendavant qualsevol projecte de marxar a l’estranger quetingueu en ment. L’experiència és inoblidable i molt enriqui-dora.

Afra Masià Plana. Infermera Hospital Dr. Josep Trueta

Desplegament d’un sistema de gestió de qualitatcol·legial i certificació ISO al col·legi d’infermers/eres

de Girona

L’any 2011 la Junta de govern, i responen al seu programaelectoral, va iniciar un procés de treball intern per adoptarun sistema de gestió de qualitat (SGQ) amb l’objectiu dedur a terme els processos de gestió col·legial el més efica-ços i eficients possibles, millorant la nostra organització ialhora cercar una certificació externa per tal d’afegir valoral nostre sistema. Així hem definit i desenvolupat el nostreSGQ basant-nos en la gestió per processos i la milloracontínua com a eixos principals. Fruit d’aquest treball haestat l’obtenció, el proppassat mes d’abril, de la certificacióISO 9009:2008 en els processos clau col·legials: gestiócol·legial, gestió borsa de treball, formació, representacióinstitucional i gestió de les comissions, assessorament pro-fessional i atenció als clients.

La meva experiència a l’estranger

L’any 1995 la situació que vivíem els met-ges aquí era semblant a la què s’està pro-duint. Potser la crisi econòmica és mésforta ara, però pels metges la situaciólaboral és comparable a la de llavors.Vaig marxar el febrer de 1995. La decisió

la vaig prendre per diversos motius. El primer, i més impor-tant, és perquè el que era la meva parella, actualment elmeu marit, volia marxar d’Espanya ja que tenia diversoscompanys que ho havien fet i que estaven treballant aAnglaterra. La veritat és que jo no en tenia tantes ganescom ell, però com he comentat la situació laboral era dolen-ta. Ell havia aprovat unes oposicions i jo m’estava prepa-rant per fer el MIR. Així i tot, vam decidir marxar.El sistema d’allà és una mica diferent al d’aquí; no has defer-ho tot en un hospital. Nosaltres vam estar a dos hospi-tals de la zona de Manchester (Blackpool i Preston) i vamdecidir quedar-nos a fer l’especialitat allà, entre Devon iLondres.Van ser 4 anys i mig molt bons. Ens van rebre molt bé i desdel primer moment ens van tractar molt bé, tot i que el nos-tre nivell d’anglès era molt just. Allà es valora molt la capa-citat de treball de la gent i és aquesta capacitat que fa quea uns els vagin millor les coses que als altres. Crec que ésjust dir-ho ja que en aquella època vam ser molts els quèvam marxar i, com a tot arreu, hi ha gent que va aconse-guir treure’s l’especialitat i gent que no. A vegades escoltocomentaris negatius respecte a Anglaterra i no crec quesigui real. Nosaltres continuem tenint contacte amb gentd’allà i recordem el tracte bo que ens van donar.La tornada a Espanya la vam fer a finals de l’any 1999. Vaser complicada.Si ens haguéssim quedat allà segurament no haguéssimtornat cap aquí, perquè allà un metge una vegada acabadal’especialitat té una renta molt alta, i tot i que ens va sorgirla oportunitat de quedar-nos, vam decidir que volíem tornarper temes familiars. Com deia la tornada va ser difícil. Vamdonar-nos un any per buscar feina i sinó en tornàvem tor-nar cap allà. Primer vam decidir preparar-nos una oposició,que encara avui estem esperant que surti, i quan vamveure que la cosa s’allargava ens vam posar a buscar feinaactivament. De manera casual, vam trobar-ne a l’Escala;d’allà vam anar a treballar a Figueres; i finalment a Girona.El procés va ser dur i complicat.La situació econòmica actual que vivim és pitjor, però pelsmetges és comparable a la de quan jo vaig marxar.Recordo carreres com infermeria o enginyeria que abansd’acabar-les els estudiants ja tenien feina. Amb medicinaaixò no passava. Els meus fills són petits encara, però si tinguessin l’edat elsdiria que marxessin, igual que el meu marit li ha comentatal seu nebot que ha acabat els estudis. Aquí no hi ha futur.La pregunta és si a fora n’hi ha.

Sonia Vázquez Mendoza. Metgessa de Família

Club de Mecenatge Teatral de Temporada Alta 2012

Un any més, el Col·legi Oficial de Metges de Girona forma-rà part del Club de Mecenatge Teatral de Temporada Alta2012. Com a col·legiat podràs gaudir, si és del teu interès,de l’avantatge de poder adquirir les entrades amb un des-compte del 15% amb un màxim de 6 entrades per especta-cle (excepte pels espectacles familiars, el II Torneig deDramatúrgia Catalana i Heroïnes i Herois de W.Shakespeare). Les entrades es podran adquirir i seleccionar la teva locali-tat mitjançant el web del Festival: www.temporada-alta.net. Per poder accedir al descompte us haureud’identificar amb el vostre número de DNI. A més, si gau-deixes d’alguna assegurança mitjançant Fòrum Corredoriad’Assegurances, participaràs en el sorteig d’entrades per adiferents espectacles durant tota la programació deTemporada Alta 2012. L’inici de vendes és a partir del dia18 de setembre a les 10h. Esperem que la iniciativa sigui del teu interès i que gaudei-xis dels espectacles!

Professionals a l’estranger

Quantes vegades hem pensat encontinuar la nostra professió al’estranger? Moltes!

I quantes vegades us heu tirat enre-re? També, moltes

Fa uns mesos, vaig assistir a un Congrés. Allà ens vàremtrobar una colla de veterinaris, tots de diferents llocs. Lamajoria no ens coneixíem, però va durar poc! Ja sabeuque en aquests llocs s’ha de trencar el gel. Interessa, quanmés ràpid intercanviar informació, conèixer.

Alguns d’ells, residien i treballaven a l’estranger i la pregun-ta més comú, et va suposar gaire esforç? La majoria va dirque no. Ningú negava que els principis no resultaren fàcils.Canvies tot un seguit de coses i entre les dues més impor-tants trobàvem l'idioma i els costums del lloc. A la pregun-ta: us tornaríeu enrere? Varen contestar: NO!!

El motiu del canvi en alguns d’ells, era realitzar una espe-cialitat que aquí no podien desenvolupar. D’altres, notenien feina i varen decidir invertir el seu temps en apren-dre un idioma “in situ” i aprofitar per trobar feina. Uns vanpoder marxar. Tenien mitjans. Els altres, ho van haver detreballar més i fer alguns sacrificis per poder marxar.

Tots han après i consideren que l’experiència ha estat duraperò profitosa. S’han obert horitzons i han conegut d’altresprofessionals amb els quals han pogut col·laborar i com-partir experiències.

Marxar fora, allà on sigui, pot suposar només conèixermón? No! Amb el temps aquesta experiència que pot resul-tar en un principi tan feixuga, ens enriquirà i ens aportaràuna gran quantitat de valors. Però sobretot a ser respectuo-sos.

Amb això, coincideixo.

Margarita ZurutuzarSecretària Colvetgi

Fundació Enric Coris Gruart

El 15 de maig de 1966 va morir el veterinari titular de Cassàde la Selva Enric Coris Gruart. Va llegar en el seu testa-ment, una part de la seva fortuna a la facultat de Veterinàriade la Universitat de Zaragoza, donat que al 1966 no hihavia facultat de Veterinària a Catalunya, o bé al’organisme cultural que el substituís.L’objectiu era la creació d’un premi anual per al millor tre-ball en tema lliure sobre Patologia, Cirurgia o ObstetríciaVeterinària. Posteriorment es crearia un altre premi per tre-balls relacionats amb la Zootècnia, la Inspecció de Carns iles seves Ciències Bàsiques i relacionades.Entre algunes de les clàusules que el testament estableix

es diu que: els treballs podrien ser inèdits o publicats enalguna revista professional en el transcurs dels 12 mesosanteriors i seria competència del Claustre de Professors, ladesignació del tribunal que hauria que jutjar els treballs, ladata de concessió del premi, el seu import i tot el relatiu alrègim de concessió; va nombrar marmessor al seu nebot,veterinari, Josep Mª Coris Martinell, que gestionava tambéles inversions del capital.El llibre de Registre d’Actes del Patronat Enric Coris es vaobrir el 12 de gener de 1970 i es va fer la primera convoca-tòria del Premi Coris. Amb la desaparició del senyor JosepMª Coris Martinell el juny del 2001, les seves atribucions oprerrogatives van passar a la presidència del Patronat.Després de més de 40 anys de la seva constitució el PremiEnric Coris segueix viu, amb bona salut econòmica i essegueix convocant amb regularitat, adaptant als noustemps algunes de les seves bases com la valoració de tre-balls, etc.El President del Col·legi Bernat Serdà assisteix a les ses-sions de la junta del Patronat, lamentant no obstant que perdiferents motius aquest premi no tingui més ressò i vincu-lació dintre de la veterinària catalana.

Margarita Zurutuzar. Secretària Colvetgi

Revista 26:NÚM 4 - REVISTA FÒRUM.qxd 14/08/2012 13:20 Página 2

3

Notícies d’interès

Dipsalut i el Fòrum continuen col·laborant perpromoure la salut a la demarcacióEl dimarts 26 de juny, representants dels col·legisprofessionals que formen el Fòrum Sanitari i el vice-president primer de Dipsalut han mantingut una reu-nió de treball per valorar les accions que els dosorganismes estan duent a terme de manera conjuntades del 2008, quan es va signar el primer conveni decol·laboració entre Dipsalut i el Fòrum per a la promo-ció de la salut a les comarques gironines. Entre lesaccions que es deriven d'aquesta col·laboració hi hael pla de formació dissenyat pel Fòrum que cada anyes posa a disposició dels ajuntaments gironins.Enguany es realitzaran un total de 132 cursos a 46municipis de les comarques gironines. La formacióestà dissenyada pel Fòrum i impartida per professio-nals de la salut especialitzats en cada matèria.(Imatge de portada: el vicepresident primer de Dipsalut,Josep M. Corominas, reunit amb el president del COMG,Benjamí Pallarès, la secretària de la junta del Colvetgi,Margarita Zurutuzar, la presidenta del COIGI, CarmePuigvert, i la vicesecretària del Col·legi de Fisioterapeutesde Catalunya, Marta Romera).

Nova Junta al Consell de Col·legis de Veterinarisde CatalunyaPresidenta: Carme López BurilloVicepresident: Bernat Serdà BertranSecretària: Cori Escoda MestreTresorer: Josep Gomez MuroVocals per Barcelona:Maria Pifarré Valero, JosepLlupià MasVocals per Girona: Jose Luis Martínez Fernández,Joaquim Gratacós PratVocals per Lleida:Dolors Corredera Alcover, GemmaRodríguez TorrasVocals per Tarragona: Gregori Dolz Mestre, JoanProus Lloses

Recomanacions culturals

Temporada Alta 2012. Festival de tardor deCatalunya Girona -Salthttp://www.temporada-alta.net/ca/edicio-2012.html

V Festa de la Girona Napoleònica. El 21, 22 i 23 deSetembre es celebra la V Festa de la GironaNapoleònica en diversos espais de la ciutat, del BarriVell, Eixample i Castell de Montjuïc. Recreacions his-tòriques, xerrades i activitats per tota la familia.Coneix la ciutat de Girona mitjanaçant la seva histò-ria.www.girona18081809.com

Llibre Verano en el Lago, d’Alberto Vigevani

Nits Clàssica: Amor, passió, gelosia i fúria del segleXVII. Philippe Jaroussky (contratenor) i Marie-NicoleLemieux (contralt).

Formació psicològica dels socorristesde creu roja

Diuen que els inicis professionals no sónfàcils, però quan es tracta de temps decrisi, aquesta dificultat s’incrementa expo-nencialment. Actualment, si volem acon-seguir l’especialitat en Psicologia Clínica,

la via d’accés és a través de la Formació de Psicòleg InternResident (PIR). Això implica obtenir un resultat excel·lent al’Examen d’Oposició per tal d’aconseguir una de les placesque ofereix el Ministeri. Si tenim en compte l’elevada com-petència i l’ambigüitat de la prova que any rere any es posade manifest, aquesta tasca no és gens senzilla. Davant lafrustració de no saber com aconseguir una formació dequalitat, una de les opcions que es plantegen és la de mar-xar a l’estranger. Malgrat que pot ser una experiència moltengrescadora, si considerem diversos factors, ben aviatens adonem que com a psicòlegs, desenvolupar la carreraprofessional fora del nostre país tampoc és fàcil. En primer lloc, tenim la dificultat de l’idioma. Donat quel’eina fonamental és la qualitat de la comunicació entre psi-còleg i pacient, ens fa falta un nivell molt elevat. Adquiriraquesta precisió requereix un procés d’immersió lingüísticad’uns quants anys. Per altra banda, aconseguir el reconeixement del títol uni-versitari, en general, suposa obtenir cursos d’homologaciói/o estudis de postgrau i entrar en un procés de formaciócom a Resident, semblant al que tenim actualment al nos-tre país. Per exemple, al Regne Unit no es fa un examend’oposició, sinó que cal presentar la candidatura per acon-seguir una entrevista personal on es decidirà qui obté laplaça de Resident. Així doncs, s’ha de presentarl’expedient acadèmic, el currículum i, el més important, lesreferències que demostrin i qualifiquin que el candidat haestat treballant com Assistant de Psicòleg clínic durant coma mínim dos anys. Si creuen que la candidatura compleixels requisits, es cita a l’entrevista personal. Si l’entrevistaacaba amb èxit, s’entra al procés de formació com aResident durant tres anys, equivalent al nostre programaPIR. Poder aconseguir la plaça és una tasca que sovintimplica diversos intents, ja que el nivell d’exigència és moltelevat i la competència encara més. És per aquest motiuque per els qui no tenen l’anglès com a llengua materna, totaquest procés encara els pot ser molt més lent i costós. Així doncs, des del meu punt de vista, com a recent llicen-ciats podem plantejar-nos anar a un país de parla anglesaper tal de guanyar fluïdesa en l’idioma i així millorar la nos-tra formació, però caldrà invertir molt temps per poder tenirpossibilitats de formar-te com a psicòleg clínic fora del’Estat Espanyol.

Eva Manzano Vila, 25 anys. Llicenciada en Psicologiaper la Universitat de GironaS’ha presentat a l’Examen d’oposició PIR en les duesdarreres convocatòries, sense obtenir plaça. Durant elsúltims sis mesos ha estat treballant al Regne Unit per tal demillorar l’anglès. Guanyadora del XXIIIè Premi Literari delCol·legi de Psicòlegs de Catalunya en la categoria decol·legiats. Actualment a l’atur.

Festa Anual de Psicologia

El 15 de juny es va celebrar la Festa de la Psicologia alRestaurant Maràngels de Sant Gregori amb un èxit de par-ticipació comptant amb 270 assistents. A l’acabar el sopares va fer l’acte de lliurament dels premis del XXIIIè ConcursLiterari d’Articles de Psicologia. El premi per la categoria de col·legiats va ser per l’article“AMAGAR O DONAR A CONÈIXER EL SUÏCIDI. Unaanàlisi de les estratègies actuals de prevenció” d’EvaManzano Vila (Figueres). El premi per a la categoria d’estudiants de psicologia va serper l’article: “MÚSICA, MEMÒRIA I MENT. Efectes bene-ficiosos de la música en la memòria humana” de JosepGallego Colomer (Olot) estudiant 5è de psicologia de laUdG. La persona guanyadora del concurs en l’apartatd’estudiants obté un premi de 500 euros i la col·legiació alCOPC durant un any. EI premi per als col·legiats és de1000 euros. El COPC farà difusió dels articles guanyadors.Per finalitzar la vetllada vam comptar amb l’actuació d’unsactors que van oferir una lectura representada de contesper adults.

Feina a l’estranger

Fa uns anys, quan un començava unacarrera universitària sanitària tothom quil'envoltava li deia: "D'això sempre tindràsfeina!!!". I ben mirat no ha estat mai així.Contractes deplorables, ofertes de treballescasses, retallades... i, quan ja n'estàs

tip d'haver estat maltractat professionalment, optes pel llargcamí burocràtic de la possibilitat de treballar a l'estranger.Itàlia, Anglaterra, Portugal, França... són països amb grandemanda de sanitaris i on es valora la professió qualitativa-ment i econòmicament, a l'alçada d'allò que creiem quemereix un Fisioterapeuta diplomat, amb cursos, postgraus,i sobretot experiència al darrera.Cal dir que ningú et posa res fàcil, però en el meu cas haestat una odissea. Llevat la preparació de traduccions jura-des, certificat d'atestats, documentació universitària, viat-ges amunt i avall, trucades i molts diners....com ho ha fettothom qui ha anat a treballar a l'estranger; m'he trobat ambl'afegit de l'espera eterna per a l'autorització pelDepartament francès, dels canvis de legislació francesosen quan a l'acceptació de sol•licituds i després de dos anysi mig d'espera i d'haver demanat socors al meu Col•legiprofessional, i de moltes gestions i viatges a Perpignan,s'ha decidit que si vull aconseguir l'autorització per a podertreballar a França, o almenys per la regió determinada, emcaldran uns mesos d'estatge de pràctiques, a compte meuo un examen de capacitats.Una odissea professional per poder aconseguir millorar lameva vida i, el pitjor de tot, amb una oferta de treball esta-ble aconseguida i a l'espera dels papers d'autorització a lacosta francesa... i que, per molta paciència amable que hantingut, ja l'he perduda.Hi ha mil casos que surten bé, el meu no ha estat així. Sortals nous diplomats, i molta paciència en la recerca de feinaaquí o en altres contrades.

M. del Carme CasellasFisioterapeuta

La secció territorial de Girona del CFC, promociona lafisioteràpia en l'esport

Un any més la secció territorial de Girona del CFC, va volerque la fisioteràpia fos present en alguns dels esdeveni-ments esportius de la província. El cap de setmana del 16i 17 de juny, a la Copa d’Europa Premium de Triatló aBanyoles (Girona), hi van participar els millors triatletes delmón. Un total de cinc proves que tenen com a objectiuapropar la triatló als esportistes aficionats i professionals.Des de la secció de Girona del CFC hem fet present elfisioterapeuta com a figura imprescindible en proves espor-tives de cert nivell i per extensió, per la cura de qualsevolesportista.

Cicle de conferències en motiu delDia Internacional de la Fisioteràpia

(DIFT)

En motiu dels actes especials queestà organitzant el CFC vinculats alDIFT, que fins ara s’ha celebrat cada 8 de setembre, lasecció de Girona ha programat un cicle de conferènciesgratuïtes obertes a tota la població. Es portaran a terme ala Seu de la Secció Territorial de Girona del CFC (c/Albereda 3-5 3ª planta) a les 19:00h.Per inaugurar aquest cicle, el 22 de setembre, comptaremamb la presència del mediàtic Fisioterapeuta Gironí LluísPuig, autor de dos llibres i col·laborador habitual en el pro-grama de TV3 “Els Matins”. El 6 d’octubre la fisioterapeuta Alba Resplandis Segoviapresentarà “l'exercici físic fisoterapeutic, una gran einade prevenció i tractament” on parlarà sobre com utilitzarl’exercici físic pel benestar físic i la prevenció de patologies.El 20 d’octubre en Xevi Sala Garcia ens presentarà“conèixer i enfrontar-se al dolor crònic”, amb recursosper comprendre i fer front a aquest problema.La cloenda dels actes especials que du a terme aquest anyel CFC, amb el lema AFISIONAT! tindrà lloc el dia 27d'octubre a l’Arc de Triomf de Barcelona de les 11h a 17hon es celebrarà una gran festa oberta a tothom amb actes,activitats i actuacions per a tots els públics. Hi esteu tots convidats!

Revista 26:NÚM 4 - REVISTA FÒRUM.qxd 14/08/2012 13:20 Página 3

JOSEFINA PATIÑO I MASÓJOSEFINA PATIÑO I MASÓ

Com veus el Grau? Com afronta la Universitat tots els canvis de titulació?Explica’n la primera titulació de graduats, de juliol de 2013.Des del meu punt de vista el Grau en Infermeria ha representat per als nostres estu-dis una forta sacsejada, una altra manera de fer. Ens hem hagut de plantejar la pla-nificació docent a partir de la formulació de les competències que l’estudiant had’adquirir paulatinament al llarg dels seus estudis. S’han treballat de forma moltacurada les competències transversals (entre les que se’n destaquen el treball enequip, les habilitats comunicatives, l’anàlisi i resolució de situacions complexes, laselecció i ús adequat de les tecnologies de la informació i la comunicació,l’avaluació de la pròpia activitat i aprenentatge i l’anàlisi de les característiquessocioculturals del propi àmbit d’actuació). També s’ha profunditzat en les competèn-cies específiques del Grau en Infermeria que fan referència al corpus de coneixe-ment de la disciplina infermera i a més ens hem fixat en algunes de les competèn-cies singulars de la Universitat de Girona, amb la intenció de que els nostres estu-diants puguin conèixer en acabar els seus estudis la presència que té a les comar-ques gironines la professió infermera i analitzar-ne les seves necessitats. Totaaquesta feina ha portat implícita la reestructuració i/o el disseny i la posada enmarxa de les activitats d’aprenentatge, l’ús de diferents metodologies docents,l’aplicació de diversos mètodes d’avaluació i la coordinació entre el professorat.Aquest darrer fet, ha incrementat la necessitat d’interrelació, treball conjunt icol•laboració entre nosaltres. No ha estat fàcil i et puc assegurar que tots ens hihem esforçat, hem tingut moments de tot, però si vols que et digui la veritat mirantenrere penso que hem reconduït alguns aspectes que feia falta modificar i n’hemmillorat molts d’altres. De totes maneres ens queda, encara, feina per fer.

Des de la UdG com es viurà el pas de Diplomat a Grau amb les infermeres queestan exercint? Quin itinerari hi ha pensat?D’acord al que està descrit en la modificació de la memòria de programació delsestudis del Grau en Infermeria de la UdG de 6 d’octubre de 2008, es té previst queaquells Diplomats en Infermeria que vulguin obtenir el títol de Grau a partir del títolcursat com a Diplomat Universitari d’Infermeria a la Universitat de Girona, haurande realitzar les activitats formatives que no hagin portat a terme durant el seu plad’estudis. Per a la resta de titulats d’altres centres universitaris, s’haurà de procedira la proposta d’adaptació a partir de l’anàlisi del pla d’estudis pertinent, tal i comestableix la normativa universitària. La valoració de la primera promoció deGraduats en Infermeria que finalitzarà al juliol de 2013 ens donarà més elementsde reflexió sobre aquesta qüestió. L’equip de deganat actual té la intenció de treba-llar sobre aquest tema al llarg del proper curs acadèmic 12/13 i fer les propostesoportunes pel que fa al procés de retitulació/adaptació de Diplomat a Grau, sempresota les directrius del Consell Interuniversitari de Catalunya que és qui determinaels mínims requisits de la formació per accedir al Grau i que demana un total de 60ECTS. Val a dir que segons els acords de la Junta del Consell Interuniversitari deCatalunya (CIC), totes les diplomatures equivalen a 180 ECTS i el Grau té un totalde 240 ECTS. Ens caldrà elaborar una proposta de formació i determinar les assig-natures que es convaliden, les que s’han de fer, especificar el pla de formació pre-vist, el nombre de places, determinar el professorat, el procés de matrícula, etc.,mitjançant una memòria justificativa adreçada a la Direcció General d’Universitats iper suposat passar l’acreditació corresponent. Un cop tot això estigui fet, podreminiciar la formació tenint clar el reconeixement i l’acreditació de la mateixa. S’ha detenir present que els crèdits necessaris requerits per a l’adaptació al grau podenobtenir-se per dues vies i correspon a cada universitat decidir l’opció que es tria perdur a terme la seva oferta: a) Reconeixement de crèdits. En aquest cas es poden

reconèixer fins a un màxim de 36 ECTS per l’experiència professional i la resta decrèdits fins arribar als què cada universitat hagi verificat contemplar el treball finalde grau, el nivell de llengua exigida per la Universitat a tots els graduats i afegiralguna assignatura obligatòria si és el cas. b) Curs d’adaptació específic d’entre 25-30/ 60 ECTS en funció del que cada universitat hagi verificat a l’agència de qualitatcorresponent.

El Consejo General de Enfermería de Madrid, amb tot el seu desplegament, ia través de les organitzacions col·legials està portant a terme els seus cursosde formació de prescripció infermera per tal d’acreditar els seus professio-nals. Com ho viviu? Em consta que el Consejo General de Enfermería de España a través de la Escuelade Ciencias de la Salud de la Organización Colegial de Enfermería de España, ambla col·laboració de Banesto, ofereix el projecte Gradua2 als professionals que hanfet el curs de prescripció. I per altra banda també és veritat que cada professionalés lliure de triar el camí que millor respon a la seva situació i necessitats individualsen totes les accions que empren. No obstant i ja que m’ho preguntes exposaréalguns dels punts que a mi em semblen claus i a tenir en compte a l’hora d’escollirla manera de fer la retitulació/adaptació del Grau en Infermeria. Per una banda calrecordar que l’adaptació dels estudis universitaris a l’Espai Europeu d’EducacióSuperior, suposa que els països europeus han adoptat un sistema de titulacionscomprensible i comparable que es basa en dos nivells i tres cicles: grau i postgrau(màster i doctorat). El pas de la Diplomatura al Grau suposa l’assoliment d’unacategoria acadèmica universitària que no teníem amb la Diplomatura. D’acord ambel Reial Decret 1393/200, de 29 d’octubre, pel qual s’estableix l’ordenació delsensenyaments universitaris oficials i el Reial Decret 861/2010, de 2 de juliol, quemodifica l’anterior, les directrius per al disseny de títols de graduat i els plansd’estudis que permeten l’obtenció d’aquest, han de ser elaborats per les universi-tats i verificats a través de la Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad yAcreditación (ANECA) o de l’Agència de Qualitat Universitària (AQU) a Catalunya.Des de 2009, han sorgit a l’Estat Espanyol diferents models per cursar la retitula-ció/adaptació (reconeixement de crèdits per una banda i cursos d’adaptació espe-cífics per l’altra), per aquest motiu la Conferencia Nacional de Directores deCentros Universitarios de Enfermería l’any 2011 va elaborar un document anome-nat “Declaración de Madrid” en el que recull una sèrie de punts a tenir en compte al’hora de planificar l’obtenció del títol de graduat i que són els següents: - Les uni-versitats són les úniques que poden expedir el títol acadèmic de Grau enInfermeria; - Els cursos orientats a obtenir l’adaptació, hauran d’haver estat verifi-cats per part de les agències d’acreditació universitària corresponents i aprovats perel Consell d’Universitats per tal de poder-se impartir; - En l’actualitat, el títol de Graui el de Diplomat en Infermeria atorguen les mateixes atribucions professionals pera l’exercici de la professió. A més a més, i per tot el que acabo de dir, voldria remar-car que ens cal ser prudents en aquest tema ja que el marc normatiu relacionat ambla retitulació encara va canviant i a les universitats públiques catalanes ens calpoder valorar els resultats de la primera promoció de graduats abans de fer efectiul’oferiment de l’adaptació del diplomat al grau. Junta COIGI

Consell de redacció: Sílvia Bardalet, Cristina Montero, JoanProfitós, Joaquim Barceló, Francisco Bastida, MargaritaZurutuzar, Alba Resplandis, Mª del Carme Casellas i PilarMateos.

Coordinació i maquetació: Meritxell Bonet.

Foto portada: Dipsalut.

Col·legi Oficial d’Infermers/eres de Girona (COIGI)C/ Albereda 3-5, 3r. - 17004 Girona Tel. 972 20 40 61 / 972 20 15 04

Col·legi Oficial de Metges de Girona (COMG) C/ Albereda 3-5, Àtic - 17004 Girona Tel. 972 20 88 00

Col·legi Oficial de Veterinaris de Girona (COVG) C/ Cor de Maria 10 - 17002 Girona Tel. 972 20 00 62

Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya - Secció Territorial de GironaC/ Albereda 3-5, 3r. - 17004 Girona Tel. 663 26 79 92 / 902 10 65 32

Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya - Delegació de Girona (COPC)C/ Plaça Marquès de Camps 17, 4t. 2a. - 17001 Girona Tel. 972 22 27 10

Impressió: NEXE IMPRESSIONS, SL

DIPÒSIT LEGAL: GI-60-2007

Edició: Agost 2012

Casada. Tinc 2 fills. Nascuda a Girona. Actualment visc a Vulpellac

Para volar hay que crear el espacio de aire libre necesario para quelas alas se desplieguen... para volar hay que empezar asumiendo

riesgos. Si no quieres, lo mejor quizá sea resignarse y seguir cami-nando para siempre (Bucay, 2005)

Una afició: ViatjarUn llibre: L’ombra del vent, de Carlos Ruiz ZafónUna cançó: Somebody that I used to know, GoyteFeat KimbraUna imatge: El Gran Canyón, Estats UnitsUna pel·lícula: Intocable. Directors: Eric Toledano iOliver NakachéUn record: Una tarda de desembre de 2010, aFinlàndia, pescant en un llac glaçat a -20 ºC amb 4amics finlandesos jubilats. Va ser increïble!

Un moment: El naixement dels meus fillsUn color: El blau, en tota la seva gammaUn plat de cuina: L’arròs negre, els de casa diuenque em surt molt bo!A què dediques el temps lliure: A passejar amb elmeu marit, veure als amics, llegir, caminar, nedar,anar al cinema, escoltar música...Prefereixes que et tracti de vostè o de tu? De tu

Sóc Infermera i Psicòloga. Màster en Infermeria Pediàtrica per la Universitat de Barcelona des de 1995 i Diplomad’Estudis Avançats per la Universitat de Girona des de 2008. Em fa molta il·lusió dir que, si no sorgeix cap entre-banc, abans d’acabar el 2012 tinc intenció de llegir la meva tesi doctoral que tracta sobre els patrons de consum decocaïna en els joves. En l’actualitat exerceixo la meva activitat docent al Grau en Infermeria i al Màster en Promocióde la Salut. El càrrec de degana de la facultat d'infermeria de la UdG l'exerceixo des del 31 de maig de 2012.

Una frase per recordar:

Revista 26:NÚM 4 - REVISTA FÒRUM.qxd 14/08/2012 13:20 Página 4