revista 132ok.qxp:revista92ctp4.qxd 15/6/09 17:07 página 2 · dels resultats de l’enquesta...

revista 132ok.qxp:Revista92CTP4.qxd 15/6/09 17:07 Página 2

Fa poc més de quatre anys escrivia el primer Observatori com a degàdel CETIB. Era el juliol de 2005 i llavors parlava de la necessitat de fer un Col·legimés àgil, efectiu i útil. Crec que durant els darrers anys, gràcies a l’esforç de tots,hem anat assolint aquestes fites. Sé que encara queda molt camí per recórrer i acada pas que fem sorgeix un nou repte per superar. Però després dels resultats deles eleccions als càrrecs de degà que vam celebrar el 3 i 4 de juny, tant jo com totala Junta de Govern tenim més energia que mai per continuar treballant per a laprofessió i el Col·legi.

Ser reelegit com a degà amb un 79% del vots m’omple de satisfacció i il·lusió percontinuar al capdavant del CETIB quatre anys més. Tenim molts fronts oberts, comara la Directiva de Serveis o l’adaptació a l’Espai Europeu d’Educació Superior, peròse’n van tancant d’altres.

Al llarg d’aquests quatre anys que ara comencen volem continuar treballantamb empenta, fent forta l’enginyeria i donant servei a tots els companys, especial-ment aquells que ara travessen més dificultats per la conjuntura econòmica quevivim. Volem ser-vos útils i propers, desplegant tot el programa que vam presentardurant el procés electoral. Volem que visqueu el Col·legi i el sentiu cada dia mésvostre. Volem que tots i cadascun dels col·legiats i col·legiades tingueu en el CETIBun suport on adreçar-vos.

Encara que la candidatura que encapçalava ha obtingut uns resultats extraordina-ris, personalment crec que com a institució tenim una assignatura pendent de difícilsolució: l’abstenció, malgrat que està més que compro-vat, és un mal endèmic i comú a la majoria d’insti-tucions d’aquest tipus i agraeixo el gest a tothom quehi ha participat. Des del CETIB i la Junta de Governhem fet tot el possible per facilitar la participació idonar a conèixer la celebració d’aquestes eleccions.Només calia esmerçar-hi de dos a tres minuts perseguir el procés de vot electrònic, des de casa, la feinao el mateix Col·legi, durant 44 hores. La plataformade vot per Internet que hem utilitzat és de les més punteres, no només del país, sinóde tot el món. A més, s’ha fet un considerable esforç de comunicació, obrint nouscanals com ara els missatges de text al mòbil. Però, tot i això, l’abstenció continuasent molt elevada.

La lectura optimista d’aquesta realitat diu que la gent, quan està satisfeta amb elfuncionament de les institucions que la representa, no es mobilitza i es manté almarge del procés. També hi ha una lectura alternativa que aniria en la línia de la nopreocupació per una institució, en aquest cas el CETIB, que es veu un xic llunya-na. En qualsevol cas, la baixa participació en aquests comicis és molt similar a lad’altres institucions de caràcter semblant.

És un orgull ser el degà del nostre Col·legi, malgrat el desgast de les hores de sonperdudes, els viatges de treball, els caps de setmana plens de feina, les reunions finsa altes hores de la nit, els problemes de tota mena... Però us puc assegurar que totplegat queda compensat per la satisfacció del treball en favor de la professió i de lasocietat. Per això, no m’agradaria acabar aquestes línies sense agrair als companys deJunta, als membres de les comissions, al personal del CETIB, als col·laboradors i atots i cadascun dels col·legiats, els grans moments que segur que em proporciona-reu durant els propers quatre anys. Per un futur prometedor i ple d’il·lusions, mol-tes gràcies a tots i totes per la vostra confiança.

Joan Ribó I Degà[email protected]

OBSERVATORI

Gràcies a tots perla vostra confiança

THEK

NO

S· N

úm. 1

32 J

UN

Y de

200

9

3


TheknosNúm. 132 JUNY de 2009

Consell editorial: Jordi Català, Miquel Darnés,Manel Gastó, Montse Grau, Santiago Montaner,Agustí Morera, Joan Ribó

Direcció: Manel Gastó

Coordinació: Patricia Serrano

Assessor de comunicació: Miquel Darnés

Col.laboracions en aquest número:Xavier Corbella, Lorena Farràs, Jordi Garriga,Jordi Goula, Tamara G. Cisneros, Josep Grau,Infonomia, Joan-Marc Passada, Nuria Peláez,Albert Punsola, David Roman, Isaías P. Santamaría(Normativa), Pilar Senpau

Correcció lingüística: L’Apòstrof

Disseny gràfic i maquetació:Estudi Freixes-El Petit Estudi

Fotografies: Associació Gràcia, BCN Digital,Xavier Corbella, Canetti Fotografia,Tamara G. Cisneros, KNX, Jordi Play,Lourdes Segade, Victor Valiente

Publicitat: Àrea comercial (Ricard Piqué)Passeig de Gràcia, 50, 5è - 08007 [email protected] Tel.: 932 72 54 30

Fotomecànica, impressió i enquadernació:Sprint Copy, SL

Edita: Col.legi d’Enginyers Tècnics Industrials de BarcelonaConsell de Cent, 365 - 08009 BarcelonaTel.: 934 96 14 20 Fax: 932 15 20 [email protected]

DL: B-35390-67

ISBN: 1137-0017

© CETIBEls criteris exposats en els articles signats sónd’exclusiva responsabilitat dels autors i no representennecessàriament l’opinió del Col.legi. Així mateix, elsanunciants són els únics responsables del compliment, dela qualitat dels serveis que presten i de la veracitat de lainformació facilitada. El CETIB no té cap responsabilitatdavant els lectors de la publicació.

Aquesta publicació utilitza paper estucat brillant ecològic de 90 g. iestucat brillant de 125 g. amb laminat

EN PORTADA_28Tecnologia domòticaLa millor aliada de l’habitatge

SUMARI

ENTREVISTA_34Rosa Maria Calaf, directora delCentre Internacional de Premsa

RETRATPROFESSIONAL_20Carles Vives

INFORMACIÓ COL·LEGIAL_08

LOUR

DES

SEGA

DEKN

XLO

URDE

S SE

GADE

CAN

ETTI

FOT

OGRA

FIA


Aquest mes el Theknos arriba més tard i ambmolt bona companyia. El retard és degut a l’endarreriment deltancament de l’edició uns dies per tal de recollir els resultats elec-torals dels comicis celebrats el 3 i 4 de juny. La companyia:l’agenda de cursos i activitats.

Sobre les eleccions, trobareu un ampli reportatge, a partir de lapàgina 8, del desenvolupament de la jornada electoral, els resultatsi la composició de la nova junta. En diversos articles, coneixereul’opinió d’usuaris del sistema de votació electrònica, experts enprocessos participatius i la satisfacció general dels 617 col·legiatsque van votar el 3 i el 4 de juny a les eleccions als càrrecs de la Jun-ta de Govern del Col·legi.

Pel que fa l’agenda, observareu un petit canvi de format. Amés, en comptes de fer una tramesa específica, s’aprofital’enviament de la revista, que també arriba a tots els col·legiats.D’aquesta manera, és pretén continuar donant tota la informacióde l’activitat formativa del Col·legi, però optimitzant els recursos.En els darrers mesos, s’ha observat un increment de l’ús del webper fer les gestions relacionades amb els cursos i les activitats queimparteix el CETIB. Cada cop més col·legiats acudeixen a Inter-net per informar-se tant dels actes que es realitzen com de la for-malització de la inscripció o el pagament. El web és, doncs, unaeina que facilita una comunicació més eficient amb els col·legiats.

Un nou ‘Theknos’. Dels resultats de l’enquesta d’opinió entre elscol·legiats que es va fer al mes de gener –i dels quals n’informàvemen la revista anterior–, se n’extreu que, en línies generals, el Thek-nos acompleix els objectius que té marcats com a publicació cor-porativa del CETIB. Els col·legiats enquestats la valoren amb un7,53 en una escala del 0 al 10.

L’actual revista del Col·legi és a punt de fer quatre anys, unperíode que ja en justifica una renovació. Per aquesta raó, i a pesarde la bona acceptació que té la publicació, el Col·legi acaba d’obrirun procés per millorar els continguts del Theknos i fer-lo més útili proper als col·legiats.

Durant els pròxims mesos, s’obrirà un procés de consultes ientrevistes amb diferents col·legiats per tal de conèixer de primeramà l’opinió del col·lectiu. Si l’enquesta d’opinió realitzada al generera eminentment quantitativa, ara es treballarà sobre paràmetresqualitatius per tal de concretar les conclusions obtingudes.

Tots aquells lectors que estiguin interessats a participar enaquestes consultes només cal que escriguin un correu electrònic [email protected] i ens posarem en contacte amb ells per escol-tar-los i recollir la seva opinió sobre la revista. Paral·lelament, labústia de correu electrònic de la revista continua ben oberta arebre suggeriments i crítiques de la publicació.

Una revistamés propera

OBSERVATORI_03Gràcies a tots per la vostra confiança

OPINIÓ_07En el fons del pou

INFORMACIÓ COL.LEGIAL_08

COMISSIÓ DEL MES_19Comissió de Vinculats a Empresa

INFORMACIÓ PROFESSIONAL_22

SOSTENIBILITAT_26Centrals en òrbitaUn símbol del seu del tempsLa dada

INNOVACIÓ_38‘La Societat de la Ignorància’

ARTICLE TÈCNIC_40Qui és el futur de les cobertes fotovoltaiques?

NORMATIVA_43

SALUT_44Les cireres. Sentint la vida

RESPONSABILITAT SOCIAL CORPORATIVA_45Associació Gràcia, per als més petits

CULTURA_46‘Arts’ plàstiques

EDITORIAL


Les esfereïdores dades del’activitat econòmica referides al primertrimestre de l’any –voldria pensar queirrepetibles– ens diuen una cosa tansenzilla com que ens estem arrossegantpel fons del pou. I no només Espanya,sinó pràcticament tot el món. Les xifresque el 15 de maig feia públiquesl’oficina estadística de la CE, Eurostat,eren les més dolentes mai publicades iper a alguns països com Alemanyasuposaven la pitjor situació des de laSegona Guerra Mundial. Penseu que, aAlemanya, la caiguda de l’activitatsobre el primer trimestre del 2008(coneguda com a interanual) ha estatdel 6,9%, però si filem més prim, veu-rem que sobre el trimestre anterior(intertrimestral) ha estat del 3,8%, laqual cosa vol dir que el ritme anualitzatque porta de davallada entre gener imarç d’enguany (és a dir, si cada tri-mestre del 2009 fos com aquest) és del15,2%. Quan s’havia vist això? Quis’ho podia imaginar? Curiosament,l’altra gran davallada al món corresponal Japó –estem parlant del països segoni tercer en termes de riquesa global–,que al quart trimestre del 2008 (no hiha dades encara del primer trimestred’enguany), tenia un ritme anualitzatde davallada trimestral del 12,8%. Quètenen en comú aquests dos països? Quesón els grans exportadors del món i,amb la crisi global que patim, elcomerç internacional també s’haenfonsat i aquests països són els quemés ho paguen en termes d’activitat...a curt termini.

La veritat és que, veient aquestesxifres, les d’Espanya no semblen tandolentes en termes relatius. De fet,Espanya és el quart país de l’eurozonaen què les coses van menys malamenten termes d’activitat, ja que la davalladatrimestral ha estat “només” de l’1,8%(un 7,2% anualitzat), la meitat que aAlemanya i molt lluny dels països bàl-

tics, per exemple, que dins de la UEregistren baixes trimestrals del voltantdel 10%, és a dir, a un ritme del 40%anual. És evident, doncs, que el presi-dent ZP té raó de negar al senyor Rajoyque estem només davant un problemaespanyol, com des de l’oposició semblaapuntar-se. Per cert, que malament queho fan uns i altres! El debat sobre l’Estatde la Nació, totalment dedicat a la crisi,va acabar essent un exercici de confusió

per als ciutadans, i la constatació queentre dirigents i oposició no hi ha el méspetit punt de coincidència, la qual cosa,en el moment de la crisi en què ens tro-bem, posa els pèls de punta. Duran iLleida va posar els punts sobre les ís i vaser l’únic que es va salvar de la cremadageneral. Però, quina pena de país! Onanem amb aquests dirigents? Ens ensortirem amb aquest personal al capda-vant, tant se val si del PSOE o del PP?

Deixeu-me tocar un parell de puntsmés. Dins aquest marasme mundial,pot sorprendre que els Estats Units,que han provocat el desastre, tinguin

unes xifres “acceptables” si les compa-rem amb les de l’eurozona o el Japó.Així, mentre l’eurozona cau al 4,6%anual i el Japó al 4,3%, els EUA ho fanal 2,6%. Curiós, no?

Un altre punt fa referència a lesconseqüències de la crisi en termesd’atur, és a dir, de patiment directe dela població. I aquí sí que hem de dirque a Espanya sortim molt mal parats.Els pitjors. No solament tenim la taxad’atur més alta de la UE-27 –17,4%–,només comparable amb els països bàl-tics (però superior) i doblant la de laUE-27, sinó que en termes d’atur juve-nil (15-24 anys) estem al 35,4%, mésenllà del que seria imaginable a Europa,on cap país no arriba al 30% i la mitja-na se situa al 18%. Sens dubte, aquí ZPté una mala peça al teler, la pitjor. Ma-lauradament, no és fàcil –com semblaen sentir-lo tan convençut– transfor-mar el país i fer que es passi de la cons-trucció a la biotecnologia. Apa, que nohi ha diferència! Tanta, com una forma-ció –on tenim el rècord europeu dedesercions– inadequada que cal canviari això vol dir dues coses: encert i, sobre-tot, temps. I no sé jo, si en tenim mas-sa, ni de l’un ni de l’altre.

Jordi Goula I [email protected]

OPINIÓ

En el fons del pou

JOAN

-MAR

C PA

SSAD

A

THEK

NO

S · N

úm. 1

32 J

UN

Y de

200

9

7


�En conèixer-se els resultats, Ribó,que revalida el seu càrrec al capdavantdel CETIB, ha volgut agrair la partici-pació de tots els col·legiats i ha assegu-rat que la propera legislatura estaràmarcada per unes línies de govern moltsimilars a les actuals: “Tot l’equip de lacandidatura està molt satisfet pelsresultats obtinguts, ja que l’entenemcom una aprovació de l’acció de governdels darrers quatre anys”.

Juan Gracia, que repeteix com avicedegà, ha assegurat que encara hi hafeina per fer i que la Junta continuaràben propera a les necessitats delscol·legiats i la societat en general.

La campanya electoral de la candi-datura guanyadora, agrupada sota elnom Equip Ribó, centrava el seu mis-satge entorn de tres pilars: l’experiència

dels darrers quatre anys, un estil propide treballar i la força d’un equip d’onzeprofessionals coneixedors del col·lectiui de la institució.

Eleccions electròniques. Les eleccionss’han celebrat, per primer cop, amb unsistema de votació totalment electrò-nic, tal com estableixen els Estatusvigents. El sistema de votació, desenvo-

lupat per Scytl, una empresa catalanalíder en solucions de vot electrònic, erasimilar a l’utilitzat en les darreres elec-cions als càrrecs de la Junta de Govern.

A partir d’uns passos molt senzills,els col·legiats podien votar des de qual-sevol ordinador amb connexió a Inter-net. Per fer-ho, però, era imprescindi-ble disposar de la credencial de vot quevan rebre per correu postal i del núme-ro de col·legiació. Un 72% dels votantsvan considerar que el sistema era moltsenzill o senzill.

El procés es va desenvolupar sotacriteris de transparència, seguretat iauditabilitat. Per tal de garantir-los, elCol·legi va sol·licitarla col·laboració del’Àrea de Processos Electorals delDepartament de Governació i Admi-nistracions Públiques de la Generalitat.

Resultats de les eleccions a la Junta de Govern del Col·legi

Ribó revalida el càrrec de degà

CAN

ETTI

FOT

OGRA

FIA

En conèixer-se els resultats, Joan Ribó, que revalida el seu càrrec al capdavant del CETIB, va voler agrair la participació i el recolzament dels col·legiats

INFORMACIÓ COL·LEGIALTH

EKN

OS

· Núm

. 132

JU

NY

de 2

009

8

La candidatura Equip Ribó, encapçalada per Joan Ribó, ha guanyat les eleccions als càrrecs de la Juntade Govern celebrades els dies 3 i 4 de juny. Ribó, que aspirava a revalidar el càrrec de degà, ha obtin-gut 490 vots (79,42%). José María Rodríguez Torres, que encapçalava la candidatura alternativa, haobtingut 112 vots (18,15%). En total han votat 617 col·legiats, una xifra similar als comicis de 2005.

“Les eleccions s’han cele-brat, per primer cop, ambun sistema de votació total-ment electrònic”


La responsable d’aquesta àrea, PilarPérez, destaca que el procés es va des-envolupar correctament. “Em va sor-prendre la familiaritat amb què actua-ven els membres de la mesa electoral.Feia la sensació que es sentien còmodesamb el sistema”, afirma Pérez, que téexperiència en l’observació d’altres pro-cessos electorals telemàtics.

El Col·legi també va demanar lacol·laboració de Miquel Soriano, cate-dràtic d’Enginyeria Telemàtica de laUPC. Soriano, coneixedor dels proces-sos d’encriptament del vot, destaca quela tecnologia utilitzada pel CETIB ésde les més punteres a tot el món.

A instàncies de la candidaturaencapçalada per José María RodríguezTorres, també va actuar d’observadordel procés el professor titular d’En-ginyeria Telemàtica de la UPC, JosepPegueroles.

Dos dies de votació. L’urna digital es vaobrir el 3 de juny a les 10 h. Desd’aquell moment, tots els col·legiatspodien exercir el seu dret de vot a unade les dues candidatures que concor-rien a les eleccions. Les llistes electoralsdel Col·legi són obertes, de manera quehi ha la possibilitat de votar diferentspersones de les diverses candidatures.Per aquesta raó, cada candidat té unnúmero de vots diferent.

El dia 4 de juny, el CETIB va habi-litar la sala d’actes de la seu col·legialperquè els col·legiats que ho desitgessinpoguessin exercir el seu dret a vot desd’un dels quatre ordinadors instal·latsamb aquesta finalitat. El mateix dia,

tots aquells col·legiats que haguessinextraviat la credencial de vot podiendemanar-ne un duplicat a la mesa.

A les 20 h del dia 4 es va tancarl’urna i es va procedir al recompte devots. El procés, que va durar poc mésde 30 minuts, va culminar amb unllarg aplaudiment de tots els assistents ala nova Junta. Joan Ribó va dirigir-se alcandidat opositor per intercanviar lesprimeres paraules després d’un procéselectoral marcat per la cordialitat.

La mesa electoral estava constituïdaper set persones, entre elles un inter-ventor de cada candidatura. Entre lesseves funcions hi figura el control del’acte de les votacions i vetllar per “lamàxima puresa del procés”.

THEK

NO

S· N

úm. 1

32 J

UN

Y de

200

9

9

CAN

ETTI

FOT

OGRA

FIA

La mesa electoral estava constituïda per set persones,entre elles un interventor de cada candidatura

“Perfecte. He pogut votar des del meudespatx amb rapidesa, fins i tot ho vaigintentar un dia abans. No tinc prousconeixements sobre el sistema però si tots’ha fet correctament, crec que és fiable.”

“M’ha semblat un sistema fàcil i quealhora em dóna molta confiança. A més,la informació sobre el procés que ha faci-litat el Col·legi en els dies previs ha estatforça clara.”

“Era la primera vegada que votava perInternet i m’ha semblat una mica com-plex, però el personal de suport m’ha aju-dat molt bé. Em sembla que és un siste-ma molt fiable.”

Els col·legiats opinen

Sergi Bolea Col·legiat 9.531

Montserrat Elías Col·legiat 14.846

José Irazusta Col·legiat 7.846

Equip Joan Ribó

Joan Ribó i Casaus 490Juan José Gracia Agís 481Jordi Català i Morell 483 Manuel Nicolás Barba 486 Lluís Latorre Cabrerizo 476Andreu Martinez López 485 Maria Cinta Pastor Redondo 486Ramon Gasch Pou 484 Josep M. Segarra Barriga 480Marta Recolons Viñas 488Francesc Amer Novau 475

Equip José Mª Rodríguez

José Mª Rodríguez Torres 112José Ramón Romeo Ramírez 116Lluís Anglada Alumá 118Antonio Gracia Calderón 115Jaume Bonet Trabal 125Jordi Serrano Semi 115Juan Jiménez Conde 111David Rodilla Ruiz 116José Mª Portabella Bosch 117Daniel Silveira Fernández 110José Antonio Beneded Navarro 122

Total de vots en blanc

Per al càrrec de degà 15Per al càrrec de vicedegà 20Per al càrrec de secretari 16Per al càrrec de vicesecretari 16Per al càrrec de tresorer 16Per al càrrec d’interventor 17Per al càrrec de vocal 1 20Per al càrrec de vocal 2 17Per al càrrec de vocal 3 20Per al càrrec de vocal 4 19Per al càrrec de vocal 5 20

Els col·legiats que vulguin comprovarque el seu vot ha estat comptabilitzatpoden consultar el llistat de rebutspublicat a www.cetib.cat/eleccions2009.

Resultat per nombre de vots dels candidats


THEK

NO

S· N

úm. 1

32 J

UN

Y de

200

9

10

INFORMACIÓ COL·LEGIAL

DEGÀ�Des de fa més de 15 anys té una oficina d’enginyeria de projectes, fet que l’haobligat a formar-se contínuament i a treballar en projectes i assessoria d’ins-tal·lacions, reglaments de seguretat, medi ambient i energies alternatives, entred’altres. El 2008 finalitza el seu càrrec com a conseller de “La Caixa”.

Durant força anys va exercir de director gerent d’empresa, des de 1996 i fins aser escollit degà va ser president de la Comissió de Medi Ambient, Energia i Segu-retat del CETIB. De 2001 fins a la seva elecció va ocupar el càrrec de vocal de laJunta de Govern.Joan Ribó [email protected]

VICEDEGÀ

Juan J. Gracia [email protected]

�Fa 30 anys que es dedica a l’exercici lliure de la professió de forma continuada iininterrompuda. A més d’enginyer tècnic industrial, també és advocat i assessord’empreses. Ha treballat com a assessor jurídic del Col·legi. Té experiència en elmón empresarial a través de la creació de societats en les quals ha participat.

Actualment és vicedegà del CETIB i continua en exercici professional com aenginyer tècnic industrial i advocat.

SECRETARI

�La trajectòria professional d’aquestenginyer tècnic industrial ha estatorientada cap al medi ambient i laseguretat. Des de l’any 1996 fins al2004 va ser secretari de la Comissióde Medi Ambient, Energia i Seguretatdel CETIB, un càrrec que des de2001 i fins a la seva elecció com asecretari va combinar amb la tasca devocal de la Junta de Govern.

Jordi Català i [email protected]

VICESECRETARI

�La seva vida professional ha estatvinculada a empreses de produccióelèctrica. Des del 1971 fins al 2005 aTérmicas del Besòs, SA i Endesa. Haorganitzat i participat com a ponenten nombroses jornades de caire ener-gètic i medi ambiental. Actualment éspresident d’honor del Grup de Ges-tors Energètics i vocal de la subcomis-sió d’instal·lacions elèctriques SC64d’Aenor.

Manuel Nicolá[email protected]

TRESORER

�Professionalment està vinculat desde 1962 a la multinacional Siemens, ala fàbrica de Cornellà, actualment éssupervisor del Departament de Gestióde la Qualitat i forma part de les jun-tes directives de diverses entitats, totesamb força implicació en la societat civil.Sempre ha tingut inquietuds participa-tives dins el Col·legi, actualment ésvicepresident de les comissions de Vin-culats a Empresa i de Cultura i Esports.

Lluís [email protected]

La Junta de Govern que dirigirà el Col·legi durant els propers quatre anys està formada majoritàriamentper membres de l’anterior equip de treball, liderat per Joan Ribó. L’única incorporació és la d’AndreuMartínez en el càrrec d’interventor i la baixa de Carles Vives després de catorze anys en diverses juntes.Entre els membres de la Junta hi ha professionals de l’exercici lliure, assalariats, funcionaris i jubilats.

Equip Ribó

Una Junta amb experiència


THEK

NO

S· N

úm. 1

32 J

UN

Y de

200

9

11

INTERVENTOR

�És enginyer tècnic industrial,diplomat en Alta Direcció d’Empresesper ESADE i president de la Comis-sió de Medi Ambient, Energia iSeguretat del CETIB. La seva anteriortrajectòria professional ha estat sem-pre lligada al sector de l’energia, actu-alment és el director d’Operacions delCentre de Negocis World Trade Cen-ter de Barcelona i és membre delComité de Edificios de la AsociaciónEspañola de Mantenimiento.

Andreu Martí[email protected]

VOCAL 1

�És enginyera tècnica i llicenciada enQuímica. Ha desenvolupat la seva acti-vitat professional a la indústria alimen-tària, principalment en el camp del’aigua i el medi ambient.

Des de 1974 és directora tècnicadel Laboratori Dr. Oliver-Rodés,especialitzat en l’anàlisi i assessora-ment d’aigües. Forma part de la Juntade Govern des de l’any 1995, és vice-presidenta d’Aqua España, membrede la Comissió segona de l’AssociacióEspanyola d’Abastidors d’Aigua i Sa-nejament i acaba de rebre el premiDona Tech XXI.

Maria Cinta [email protected]

VOCAL 2

�Dedica la seva vida professional a lapresidència i la direcció tècnica d’unacorporació industrial i és, a més, mem-bre de diferents associacions empresa-rials. És president de la Comissió deVinculats a Empresa, des de la qual haimpulsat diversos projectes del Projectede Projectes (pdp).

Es planteja la necessitat ineludiblede potenciar la vocació dels joves cap ales carreres d’enginyeria. Escriptor afec-cionat, és autor de quatre llibres.

Ramon [email protected]

VOCAL 3

�Ha estat vinculat al món industrial,especialment en el camp del manteni-ment en la indústria química. Actual-ment està jubilat i ocupa el càrrec depresident de la Comissió d’EnginyersJubilats del CETIB.

El seu propòsit és reforçar l’entitat icontribuir, amb l’experiència que apor-ta el col·lectiu d’enginyers jubilats, al’enriquiment del Col·legi.

Josep M. [email protected]

VOCAL 4

�Treballa en una oficina tècnicad’enginyeria i arquitectura a Rubí iforma part de diverses comissions detreball del CETIB.

Durant els darrers anys ha estatvocal de la Junta de Govern delCol·legi amb l’objectiu d’involucrarels joves en la vida col·legial.

Marta [email protected]

VOCAL 5

�Es dedica a l’exercici lliure de la pro-fessió i té una oficina d’enginyeria deprojectes molt orientada a l’assessoria,fet que l’obliga a estar al dia en tot elque respecta a la innovació.

És membre de la Comissió d’Exer-cici Lliure des de desembre de 2004.Representa el COGITI com a vocal delCTN157 i el CTN197 d’Aenor i elCETIB en les taules consultives d’orde-nances municipals de Barcelona i Terrassa.

Francesc [email protected]


THEK

NO

S· N

úm. 1

32 J

UN

Y de

200

9

12

Unes eleccions segures i auditables

El CETIB usa la millor tecnologiade vot electrònic del mónPer poder votar per Internet amb totes les garanties jurídiques i de seguretat, el Col·legi va contrac-tar els serveis de Scytl, una multinacional catalana líder en el desenvolupament de solucions de votelectrònic segur. La tecnologia de Scytl incorpora complexos protocols criptogràfics que permetendesenvolupar qualsevol tipus de consulta de forma totalment segura i auditable.

� Scytl ha estat la primera empresa devot per Internet en registrar-se a laComissió d’Assistència Electoral delsEstats Units. Aquesta comissió és unòrgan públic independent que depèndel Senat americà. Es va crear l’any2002 arran dels problemes sorgits ambel vot analògic durant les eleccionspresidencials de l’any 2000. Desd’aleshores, els Estats Units han fetgrans esforços per desenvolupar sis-temes de votació electrònica –tant pres-encials com a distància–. Aquestreconeixement posiciona l’empresacatalana com a líder al sector, ja queequivaldria a l’obtenció del vistiplau dela seva tecnologia per part del Governamericà. Dels vuit concursos públicsinternacionals oberts durant el 2008,Scytl en va guanyar set, fet quedemostra la seva solvència contrastada.

Garanties tecnològiques. La tecnologiaque s’ha utilitzat en la votació permetmantenir la privacitat dels votantsrespecte al vot emès, de manera queningú no pot saber quina opció havotat un col·legiat. A més, els votantshan pogut comprovar mitjançant unrebut de votació que el seu vot ha arri-bat a la mesa electoral i s’ha tingut encompte en els resultats finals. El votantimprimia aquest rebut en emetre el voti el podia verificar a la llista publicadapel sistema un cop finalitzat l’escrutini.

L’aplicació que s’ha fet servir es basaen un sistema de mescla que separa elvotant del vot. Així, la llista d’electorsqueda enregistrada separadament de lallista de vots amb la impossibilitat dedeterminar què ha votat cadascú, fent

del vot un acte secret.Tot el procés està intervingut per la

mesa electoral, únic òrgan de controldel procés que disposava de les clauscriptogràfiques per iniciar, finalitzar itancar el sistema tecnològic i per pro-cedir a l’escrutini.

Amb la finalitat d’evitar possiblesincidències tècniques, l’urna electròni-ca, que és un fitxer que emmagatzemaels vots xifrats, estava instal·lada ambcondicions de seguretat equivalents a lesde grans centres de càlcul i de serveisbancaris i financers. Disposava de pro-tecció contra caigudes d’energia id’informació, com també de tallafocscontra atacs d’intrusisme i interferèn-cies. A més, el CETIB va contractarlínies d’ADSL addicionals i un gener-ador autònom per si hi havia una falla-da del subministrament elèctric. Cal

destacar que el sistema utilitzat pelCol·legi ha estat auditat i usat enprocessos electorals de diversos governsinternacionals com ara els Estatus Unitsen les seves eleccions presidencials del2008, França en les eleccions al senat oel Regne Unit en les municipals.

Scytl es va formar a partir d’unaspin-off d’un grup d’investigació de laUniversitat Autònoma de Barcelona. Elgrup, amb el suport del Ministeri deCiència i Tecnologia, va ser pioner enla investigació sobre seguretat per a votelectrònic des de 1994. Aquest és undels elements que l’erigeixen com unade les empreses més solvents del sector,ja que acumula un bagatge de més dedotze anys d’experiència. Entre elspremis que ha rebut destaquen l’ICTPrize, de la Comissió Europea, el Red-Herring 100 i el Global Innovator.


El procés de votació electrònica permet mantenir la privacitat dels votants respecte al vot emès

VICT

OR V

ALIE

NTE


�Francesc Amer, vocal de la Juntade Govern del Col·legi, ha assumit,en nom del CETIB i del ConsejoGeneral de Colegios Oficiales dePeritos e Ingenieros Técnicos Indus-triales (COGITI), la secretaria delnou comitè tècnic de normalitzaciód’Aenor CTN 197.

En una reunió celebrada el passat27 d’abril a Madrid a la seu delCOGITI, es va decidir crear aquestnou comitè de referència en presènciad’una seixantena de professionals dediversos sectors i àmbits (col·legisprofessionals, estaments administra-tius, associacions...).

Amer va manifestar els motiusque l’havien dut a proposar i assumiraquesta nova tasca, va exposar elsobjectius del nou comitè tècnic denormalització, la planificació previs-ta, la forma de treball en grups redu-ïts per tal de poder recopilar i filtrar

les diferents propostes, etcètera. Aixímateix, va presentar un document departida sobre el qual ja es pot comen-çar treballar.

Finalment cal destacar que, a pro-

posta de la secretaria, Jordi Pedret iGrenzner, advocat i diputat del Con-grés, va estar elegit per assumir la tas-ca de president d’aquest nou comitètècnic de normalització.

El CETIB assumeix la secretaria del nou comitè de normalització d’Aenor

Francesc Amer, vocal del CETIB i secretari del CTN 197; Jordi Pedret, diputat del Congrés i president del CTN 19; PalomaGarcía, cap del servei de TI de la divisió de Normalització d’Aenor; i Gonzalo Sotorrío, director de Normalització d’Aenor

ARXI

U


THEK

NO

S· N

úm. 1

32 J

UN

Y de

200

9

14


www.cetib.cat

El web del CETIB gestiona lesinscripcions a cursos i activitatsUna de les principals novetats que incorpora el web del CETIB, inaugurat al gener, és una major facili-tat en la inscripció als cursos i activitats que organitza el Col·legi, així com la possibilitat d’abonar perinternet els cursos que són de pagament. En els sis primers mesos de l’any, més de 5.000 inscripcionss’han fet per mitjà del web i més de 2.400 persones han assistit a les activitat programades pel Col·legi.

�El Col·legi publica trimestralmentl’agenda de cursos i activitats –queaquest mes s’ha encartat en el Thek-nos– en la qual es detalla la formacióque es farà al Col·legi durant els tresmesos següents. Si un col·legiat estàinteressat en una conferència o en uncurs, pot accedir a la pàgina webwww.cetib.cat/agenda i localitzar l’ac-tivitat en qüestió a través del calendarisituat a la dreta de la plana.

Seleccionant el dia en què es realit-za una activitat es desplegaran tots elsactes que tenen lloc el mateix dia. Cli-cant a sobre de cada activitat es podràaccedir a més informació sobre aques-ta: el programa, els horaris, el lloc ons’imparteix, els professors, el nombrede places disponibles, etc. Per inscriu-re-s’hi, els col·legiats únicament hand’introduir el seu número de col·le-giació i la contrasenya. En fer-ho, elsistema els reconeixerà i bolcarà totesles dades a la fitxa d’inscripció. Ésimportant mantenir les dades actualit-zades, ja que el web avisa de possiblescanvis per mitjà de correu electrònic oper missatge de text al mòbil. A més, sies sol·licita una factura, les dades seranles mateixes que té emmagatzemades elsistema, tot i que el web permet can-viar-les en cas de necessitat.

Un cop sol·licitada la inscripció auna jornada, en pocs segons s’enviaràun correu electrònic per confirmar laplaça. Aquest correu conté un enllaçque, quan es clica, bloqueja la plaça.Fins aquell moment la reserva no ésefectiva.

En cas que el curs sigui de paga-ment, hi ha l’opció d’abonar-lo per tar-

geta de crèdit o dèbit en aquell mateixmoment o bé esperar fins a deu diesabans de l’inici del curs. Aquelles per-sones que no hagin fet efectiu el paga-ment d’un curs deu dies abans quecomenci, perdran la reserva. Tambés’ofereix la possibilitat de pagar pertransferència bancària o bé directamenta la seu del Col·legi, sigui amb targetade crèdit o amb un xec.

En cas que sigui necessària una fac-tura, es pot sol·licitar al sistema, quegenerarà un document PDF. També espot demanar una còpia de la factura obé anul·lar la reserva a una activitat.

Totes aquestes gestions es poden fer desde l’apartat Serveis per a col·legiats /Formació i activitats / Administrar lesinscripcions. Per accedir-hi, cal dispo-sar del número de col·legiació i de laclau d’accés.

Accés a documentació. Els ponentsd’algunes conferències cedeixen ladocumentació que han exposat durantla seva xerrada perquè el Col·legi ladifongui. Per poder-hi accedir cal anaral calendari d’activitats i cercar la confe-rència sobre la qual es vol obtenir ladocumentació. En cas que el ponentl’hagi facilitat al Col·legi, la documenta-ció estarà publicada a la mateixa pàginaon hi ha la informació de la conferència.

El departament de Formació iActivitats és l’encarregat d’organitzari gestionar els actes del Col·legi. Perfer-los arribar qualsevol suggerimento incidència hi podeu contactar a tra-vés de l’adreça de correu electrò[email protected].

Actualització de dades en línia

El web del CETIB, a més de facilitar les inscripcions i el pagament per Internet de cursosi activitats, facilita l’actualització en temps real de les dades de contacte dels col·legiats.Des de l’apartat El Col·legi virtual hi ha la possibilitat de modificar, a més de les dadesde contacte, el número de compte, l’adreça electrònica o si es vol aparèixer o no al Direc-tori de Col·legiats. S’hi pot accedir directament a través de la drecerawww.cetib.cat/actualitzacio.

Des del web www.cetib.cat/guia es poden modificar les dades de la Guia de profes-sionals del web. La Guia és l’únic sistema que té el Col·legi per facilitar a empreses i par-ticulars les dades de contacte professionals dels col·legiats. El nou web permet afegirinformació complementària, com ara el logotip d’una empresa, la pàgina web o bé unadescripció de l’organització.

“Un cop sol·licitada la ins-cripció a una jornada, s’en-viarà un correu electrònicper confirmar la plaça”


�El CETIB ha alimentant durant elsdarrers mesos un canal propi a YouTu-be, la principal plataforma d’intercanvide vídeos d’Internet. Aquest canal s’haanat desenvolupant paral·lelament alnaixement del nou web del CETIB, algener d’aquest any. Es pot visitar elcanal des de la portada del web o awww.youtube.com/enginyersbcn.

Actualment hi ha onze vídeos, eldarrer dels quals és un resum de la par-ticipació del Col·legi en l’última edicióde Construmat. El més antic, EnginyersTècnics Industrials al servei de la societat,es va editar el 2005 i explica el paperclau d’aquests professionals en el desen-volupament de la societat tal com avuila coneixem. El vídeo que comptabilit-za més reproduccions és Professionalsversàtils, l’espot que el Col·legi va eme-tre per televisió el 2008 i 2009. Perestar al dia de tots els vídeos que es pen-gen, us podeu subscriure al canal.

El Col·legi potencia el seu canal de vídeo a YouTube

YOUT

UBE

Al canal del CETIB al YouTube s’hi poden veure els vídeos de les últimes edicions de la Diada de la Professió



�El Col·legi va presentar el 7 de maig,a la sala d’actes, la segona fitxa delManual d’enllumenat exterior, “Manuald’enllumenat exterior. Segona part,ampliació i consideracions de caràcterartístic”, a càrrec de l’enginyer tècnicindustrial Alfred Sa Lago. La fitxa estàpatrocinada per l’empresa Erco Ilumi-nación, SA. Aquesta iniciativa formapart de la política del CETIB de poten-ciar la formació de professionals del’enginyeria tècnica, publicant diversosmanuals dins de la sèrie “Els manualstècnics del CETIB”.

Si la primera fitxa d’aquest manual,del mateix autor, versava sobre les con-sideracions tècniques, aquesta segonaentrega analitza d’altres punts d’interès:el tipus d’il·luminació (dinàmica,espectacular i media façade), la tipolo-gia dels edificis, les referències i foto-grafies d’altres edificis, el dissenyd’il·luminació exterior de façanes, ellighting design, les fonts de llum con-vencionals i els sistemes d’il·luminacióespecials, el control dinàmic de lail·luminació, la presentació del projectemitjançant renders, exemples d’il·lu-minació, els festivals d’il·luminacióarreu del món, així com conclusions ibibliografia. S’inclouen també tresannexos: instal·lacions elèctriques, làm-pades utilitzades en enllumenat orna-

mental i fitxes pràctiques de lail·luminació (Erco).

El passat mes d’abril també es vanpresentar nous manuals tècnics. D’unabanda, les dues primeres fitxes delManual de manteniment d’edificis“Degradació del formigó armat enestructures i paviments aplicat en nausindustrials” i “Reparació del formigóen estructures i paviments, aplicat ennaus industrials”, obra de l’enginyertècnic industrial Enric Torres. El

manual compta amb la participació deBASF Constructions Chemicals Espa-ña, SA, com a empresa patrocinadora.D’altra banda, la primera fitxa delManual d’enllumenat exterior “Manuald’enllumenat de façanes. Primera part,consideracions tècniques”, a càrrecd’Alfred Sai amb el patrocini de PhilipsIberica, SAU.

Tots els manuals es poden adquirira la caixa del Col·legi a un preu especialper als col·legiats.

El CETIB presenta la segona fitxa del manual d’enllumenat exterior

CAN

ETTI

FOT

OGRA

FIA

Al mes de maig es va presentar la segona fitxa del ‘Manual d’enllumenat exterior’, a càrrec del col·legiat Alfred Sa

�Una vuitantena de persones va assis-tir a la conferència que organitzava elCETIB en el marc del Saló Ecocity, elpassat 28 de maig, en què es va presen-tar la Llei de prevenció i controlambiental d’activitats (LPCA). La po-nència va anar a càrrec de Lluís Lagu-na, subdirector general d’Intervenció iQualificació Ambiental del Departa-ment de Medi Ambient de la Genera-litat, que va avançar que aquesta lleis’està tramitant segons el procedimentd’urgència i, si tot va bé, s’aprovarà afinals d’aquest any.

Laguna va explica que és voluntatdel Departament que el reglamentinclogui un annex que especifiqui deforma general quin contingut i parà-metres mediambientals haurien detenir els projectes d’activitats.

El subdirector general va comentarque la Llei 4/2004 i el Decret 50/2005encara segueixen vigents i que les acti-vitats de l’annex II.2 s’han adequat a laLIIAA aproximadament en un 80%,tot tenint en compte la Llei 17/2007(article 24 que modifica la Llei4/2004). També va afirmar que les

Unitats Tècniques de VerificacióAmbiental hauran de desaparèixerquan totes les activitats estiguin adap-tades a la normativa aplicable. Simultà-niament s’aniran aprovant altres lleisrelacionades amb les activitats (incen-dis, seguretat industrial, sanitat...).

En el torn de preguntes es va plante-jar si la LPCA definiria el concepte detècnic competent. Laguna va indicarque es tracta d’una llei procedimental i,per tant, no es preveu aquesta definició.

La documentació de la jornada es potdescarregar a www.cetib.cat/agenda.

La nova Llei d’activitats (LPCA) s’aprovarà a finals d’aquest any

THEK

NO

S· N

úm. 1

32 J

UN

Y de

200

9

16


DESCOMPTES I AVANTATGES

Convenis CETIB

�Gràcies a l’acord de col·laboració alqual han arribat el Col·legi i Horacat,els col·legiats, familiars directes, pre-col·legiats i empleats tenen una ofertapermanent del 20% sobre el preu habi-tual per a la compra dels rellotges de lafirma al web www.horacat.cat. Puntu-alment es faran promocions especials.

Els membres del col·lectiu que esti-guin interessats a adquirir un rellotgedigital en català han d’introduir el codide descompte que trobaran al web delCETIB (www.cetib.cat/descomptes) al’apartat “val de descompte aplicat” enel moment de fer la compra.

Vanguard Rent a Car ofereix descomptes del 25% en el lloguer de vehicles

Els col·legiats tindran un 20% de descompteaddicional en els rellotges d’Horacat

�Els col·legiats, familiars directes,precol·legiats i empleats poden gau-dir d’un 25% de descompte en el llo-guer de vehicles sense conductor dequè disposa la companyia VanguardRent a Car.

Aquest avantatge és possible grà-cies al conveni de col·laboració que ha

signat el CETIB amb aquesta empre-sa. Per gaudir d’aquest descompte, calque els membres del col·lectius’acreditin per mitjà del carnetcol·legial.

Trobareu més informació al webwww.vanguardrent.com, o bé al telè-fon de reserves: 93 439 38 80.

Els col·legiats podenassistir gratis als cursos de Circutor

�El Col·legi ha subscrit un conveni decol·laboració amb Circutor, unaempresa catalana de disseny, fabricaciói comercialització d’equips de protec-ció elèctrica industrial, control i mesu-ra de l’energia elèctrica i compensacióde l’energia reactiva.

Gràcies a aquest acord, els col·le-giats gaudiran de gratuïtat en els cursosde formació que organitzi i imparteixiCircutor a les seves instal·lacions. Aixímateix, se’ls aplicarà un 5% de des-compte addicional en la compra delsproductes de l’empresa.

Finalment, els membres del col·lec-tiu del CETIB poden demanar assesso-rament tècnic gratuït a través del telè-fon 902 565 230 o de l’adreça electrò-nica [email protected], i rebre revistes,catàlegs i newsletters.HO

RACA

T

El degà i el president de Circutor tanquen l’acord

CAN

ETTI

FOT

OGRA

FIA


18

THEK

NO

S· N

úm. 1

32 J

UN

Y de

200

9INFORMACIÓ COL·LEGIAL

WWW.CETIB.CAT

Més de 9 de cada 10 usuaris del web suprimiria l’impost de successions

La pregunta de juny:

Les possibilitats de resposta són:

- Ajudaran al sector a remuntarles vendes

- Seran poc útils perquè no s’hanconsensuat entre Administra-cions i agents implicats

- No serviran de res perquè el sec-tor necessita una profunda re-conversió

- La crisi econòmica fa impossibleuna remuntada de les vendes

Què n’opines del pla d’aju-des a la compra de vehicles?

179 vots

92%

6%

No, perquè és una fontd’ingressos molt importantper a la Generalitat2%

Dóna la teva opinió a www.cetib.cat

Visita al pantà de Susqueda de la Comissió d’Enginyers Jubilats

COM

ISSI

Ó D’

ENGI

NYE

RS J

UBIL

ATS

Més de quaranta membres de la Comissió d’Enginyers Jubilats acompanyats de les seves parelles van visitar la presa de Susqueda i van passar un dia envoltats de natura

Catalunya hauriad’eliminar l’impostde successions?

Sí, perquè és una discriminació respecte a altres comunitatsautònomes i implicauna doble tributació

Només s’hauria de reduir, però no eliminar

�42 companys de la Comissiód’Enginyers Jubilats del Col·legi vanvisitar el passat 14 de maig la presa delpantà de Susqueda, a la comarca de laSelva. Aquest pantà pertany al riu Ter i,juntament amb el de Sau i el del Paster-

al, forma part d’un sistema de tres pan-tans que uneix la comarca d’Osonaamb la de la Selva. En la visita es vandetallar aspectes tècnics i de disseny dela presa. D’aquí es van traslladar a lacentral hidroelèctrica del pantà, a qua-

tre quilòmetres. Van finalitzar la rutadinant a Can Co, a La Cellera de Ter.Els companys de la Comissió vanpoder gaudir d’un paratge amb granatractiu paisatgístic, ja que es trobaenmig d’una zona muntanyenca.


19

COMISSIÓ DEL MES

Lluís Latorre, vicepresident de la Comissió de Vinculats a Empresa; Ramon Gasch, president; i Carles Calvet, secretari; al Tecnoespai del CETIB, el nou lloc de reunió del grup

Comissió de Vinculats a Empresa

“Volem que el col·lectiu participi”

CETI

B

THEK

NO

S· N

úm. 1

32 J

UN

Y de

200

9

�Al començament del mes de maig, la Comissió de Vin-culats a Empresa es reunia extraordinàriament al Tecnoes-pai per repassar la situació del pdp (Projecte de projectes),l’estat actual del projecte 4atre, les sinergies entre lescomissions i sobre el Grup permanent de Treball deComissions, gptc. Treballant sempre en diversos projectesparal·lels, la Comissió continua encapçalada per l’equip deRamon Gasch, en el càrrec de president, Lluís Latorre,vicepresident, i Carles Calvet com a secretari.

La Comissió segueix apostant pel pdp, el macroprojec-te que engloba diverses branques de treball de la Comissió.Els quatre grups de treball que el vertebraven l’any passat(emprenedors, mentoring, fira d’empreses i relacions pro-fessionals i comercials) han evolucionat en l’anomenatprojecte 4atre: publi, innova, fira i ment. “Publi” perquès’ha encetat una col·lecció de pràctics manuals tècnics,“innova” amb un innovador “Taller de la imaginació” queté per objectiu potenciar la vocació dels joves enginyersmitjançant diverses activitats, “Fira” pel que fa a la Firad’empreses de mostres empresarials i accions formativesque encara està pendent d’emplaçament, i “ment”, la con-tinuació del mentoring, projecte que vol mostrar la profes-sió als estudiants d’enginyeria tècnica industrial i, mésendavant, també als alumnes d’institut. Cada un dels pro-jectes disposa d’un grup de treball. En la reunió de maig,cada grup exposava a la resta de membres de la Comissióels seus avenços. 4atre és, doncs, “un projecte que implica

més el col·lectiu a ser participatiu”, puntualitza Gasch. Elprojecte 4atre s’ha lliurat als responsables d’EnginyCAT, elprograma d’impuls a la innovació tecnològica des de laformació científica i tècnica, els quals estan analitzant lespropostes per mirar de col·laborar en les diferents accions.L’objectiu és donar a conèixer la professió a la societat.

Amb la situació canviant actual, marcada per la presentcrisi econòmica, des de la Comissió reivindiquen la inno-vació i la creativitat. En aquesta línia, han col·laborat enl’acord de col·laboració subscrit amb l’associació SèniorsEspanyols per a la Cooperació Tècnica (Secot) un conve-ni gràcies al qual els col·legiats poden gaudir del programa“Emprenedors”. Aquest projecte consisteix en la prestaciód’assessorament empresarial per als enginyers tècnicsindustrials que vulguin emprendre el seu negoci o activitatdins aquest àmbit. El passat 27 de maig, la Secot va pre-sentar aquest programa a la sala d’actes del Col·legi.

També aposten per fer incidència a oferir formació iinformació per afrontar possibles transformacions alcol·lectiu. La Comissió ha proposat, fidel al seu impuls perla formació continua, diverses conferències tècniques i psi-cosocials en els darrers mesos. El Grup permanent de Tre-ball de Comissions, gptc, vetlla per establir sinergies entreles diverses comissions i crear activitats conjuntes per alcol·legiat.

Tamara Gutiérrez I [email protected]


RETRAT PROFESSIONALTH

EKN

OS

· Núm

. 132

JU

NY

de 2

009

Qualitat indispensable d’un ETI: serversàtil, servir igual per a qualsevol cosa. Elsenginyers tècnics estem sempre tocant depeus a terra i hem contribuït a crear granpart del teixit industrial de Catalunya alcapdavant de petites i mitjanes empreses.

Una virtut: està malament que ho digui jo,són els altres els qui m’han de jutjar... Sóctreballador; sempre he estat peu del canó.

Un defecte: som humans, tots en tenim, dedefectes, però els hem de saber perdonar.

Un lloc per viure: Barcelona, no en tinccap dubte. Sempre he viscut a Barcelona iels meus pares, els meus avis, els meusfills... sóc un urbanita total!

Un viatge: de tots els països que he visi-tat el que més m’ha impactat és l’Índia, perles persones. El que menys m’ha agradat,també per la gent, és la Xina.

Un llibre: només llegeixo el diari. Cada dia.

Un desig: salut, és el millor que es potdesitjar.

A qui admira: les persones honrades.

Etigrafia

20


THEK

NO

S· N

úm. 1

32 J

UN

Y de

200

9

L’enginyer tècnic que sempre té pressa

Carles Vives, membre de la Junta de Govern del CETIB durant 14 anys

21

LOUR

DES

SEGA

DE

�És un home que va per feina. Tot i que ja fa uns anys que està jubilat,encara té un munt de compromisos per atendre i per això sempre va ambpresses. Carles Vives ha estat membre de la Junta de Govern del CETIBdurant 14 anys i ha ocupat els càrrecs de vicedegà i tresorer. Enguany, imalgrat la insistència dels seus companys, ha renunciat a continuar for-mant part de la Junta: “En 14 anys crec que ja he contribuït al Col·legi entot el que podia i romandre en els càrrecs agafat a la cadira fins que deixesd’aportar valor no va amb la meva manera de ser”, assegura.

Vives explica que la seva relació amb l’electricitat va començar de for-ma accidental quan, amb set anys, va experimentar el que passava en intro-duir un filferro en un endoll de corrent continu: “L’esclat va ser brutal!”,recorda divertit. Fins a l’adolescència, la seva diversió preferida era muntari desmuntar el seu tren elèctric i provar automatismes que encenien i apa-gaven llums amb el pas del ferrocarril. Amb 15 ja estava estudiant per apèrit elèctric a l’Escola Industrial de Barcelona: “Tenia molta pressa!”, diu.També va fer un curs a la mítica escola Ràdio Maymó, que li va servir peraprendre a construir aparells de ràdio que després venia als veïns: “Aquestva ser el meu primer negoci”, comenta orgullós.

Amb 20 anys i “el títol sota el braç”, se’n va anar a París a estudiar com-putadores a la maîson Bull, en una època en què encara eren grans màqui-nes amb centenars de vàlvules i relés que emmagatzemaven les dades encintes i targetes perforades. Va fer les milícies universitàries a Berga, on eraconegut com “l’alferes de la pipa”, ja que a París havia après a fumar tabacolorós. En tornar a Barcelona va deixar l’empresa Bull, es va casar, va tenirun fill –després en vindrien dos més– i va entrar a Cetrisa, un laboratorid’electrònica on desenvolupava variadors de velocitat de motors elèctrics ipurgadors per a la indústria tèxtil, després va passar dos anys més a la com-panyia Parsi, que fabricava centrals d’incendis. En aquella època va estarpluriocupat durant nou anys: fabricava i venia radiadors per a semicon-ductors i als vespres impartia classes i escrivia llibres d’electrònica.

L’any 1970 estableix el seu propi negoci junt amb un altre pèrit i laseva esposa –“la meva dona sempre ha treballat amb mi”, afirma–.D’aquesta empresa surt el primer regulador d’energia reactivad’Espanya. Tretze anys més tard funda Afeisa, fabricant de sistemes iautomatització, que avui dirigeix un dels seus fills. A l’any 2000 acaba“pràcticament” la seva trajectòria en el món de l’electrònica després dequatre dècades d’intensa activitat.

Ara que té més temps lliure intenta passar més estona amb els seus nétsi dedicar-se a les seves grans aficions, les plantes –el terrat de casa seva ésun jardí– i la radiofreqüència. Encara que ja no forma part de la Junta deGovern del Col·legi, assegura que no vol desvincular-se del col·lectiu i quecontinuarà estretament lligat a la vida col·legial.

Patricia Serrano I [email protected]


THEK

NO

S· N

úm. 1

32 J

UN

Y de

200

9

22

INFORMACIÓ PROFESSIONAL

Nuria Pelá[email protected]

�Tal com vam explicar a l’anteriornúmero de Theknos, un d’ells és el cur-rículum vitae (CV); l’altre, molt menysconegut, és la carta de presentació. Atèsque acostuma a ser la primera presa decontacte que tindrà l’empresa amb elcandidat, aquest escrit ha de resultarprou interessant per aconseguir que lapersona que se’l llegeixi vulgui conèixerpersonalment el candidat i, per tant,decideixi convidar-lo a mantenir unaentrevista.

“La carta de presentació no ésimprescindible i, de fet, algunesempreses ni tan sols se la miren, peròconvé fer-la per si la companyia vol lle-gir algun escrit més personal que elcurrículum vitae”, explica Anna Mas-vidal, responsable del Servei de Selec-ció Professional (SSP) Borsa de Treballdel CETIB.

Blanca Roig, consultora de la divi-sió d’enginyers de Michael Page a Bar-celona, explica que “la carta de presen-tació és opcional perquè és un comple-ment al currículum”. Roig recorda,però, que “si el currículum es pot con-siderar la teva targeta de visita per aaquell que no et coneix, podríem dirque la carta de presentació seria com lasalutació que fas a la persona que ha devalorar la teva candidatura”.

Vendre’ns en tres paràgrafs. “La cartade presentació pot arribar a ser el docu-ment que elevi les possibilitats de pre-selecció i incorporació d’un candidaten un procés de selecció específic

–adverteix Ernesto Poveda, soci direc-tor d’Icsa Recursos Humanos–. Unacarta de presentació ben plantejada potresumir aquells aspectes que fan que lacandidatura es pugui ajustar de maneramés fidel als requisits de l’oferta de fei-na”. Això és un tret especialment valo-rat pels consultors de selecció i departa-ments de Recursos Humans en unaconjuntura com l’actual, on l’augmentde l’atur fa que es rebin molts currícu-lums per a cada oferta de treball. “Lacarta de presentació pot ajudar a foca-litzar la nostra feina de preselecció–subratlla Poveda–, sempre que emfa-sitzi i ressalti els valors addicionals queaporti la candidatura”. Aquests valors,però, han de quedar plasmats també al

currículum vitae, perquè aquest últimsegueix sent el document més valoratper les empreses.

La carta de presentació ha de serdirecta, original, breu i personal. S’hiha d’utilitzar un llenguatge clar i con-cís, però alhora cordial i respectuós. Elformat ha de ser igual que l’utilitzat enel currículum (Din A4) i ha d’ocuparnomés un full. Mai no s’han d’enviarfotocòpies, sinó un document originali de qualitat, i mai no s’ha de grapar alcurrículum.

No cal que el text de la carta de pre-sentació sigui massa llarg i s’had’estructurar en paràgrafs per facilitar-ne la lectura. En el primer paràgrafs’han d’explicar els motius, indicant si

La millor presentació

La partida de buscar feina es pot guanyar amb una cartaLa carta de presentació és un dels documents que, junt amb el currículum, pot obrir-nos o tancar-nos les por-tes d’un procés de selecció. Els experts adverteixen que la majoria de candidats no en fan un bon ús, però sis’utilitza correctament és una bona eina de diferenciació. No sempre una imatge val més que mil paraules: al’hora de buscar feina hi ha dos documents escrits que poden determinar l’èxit o el fracàs d’un candidat.

TAM

ARA

G.CI

SNER

OS

La carta de presentació és opcional, ha de tenir el mateix format que el currículum i només ha d’ocupar un full


es tracta d’una candidatura espontàniao d’una resposta a una oferta determi-nada; en aquest cas es pot fer referènciaa la informació o el lloc on s’ha publi-cat l’oferta.

En el segon paràgraf de la carta, elcandidat ha d’explicar per què li inte-ressa treballar en aquella empresa i quèpot aportar-hi, destacant uns quantspunts forts i aspectes rellevants del seuCV que s’adeqüin a l’oferta. En tot cas,mai no s’ha de resumir tot el currícu-lum, ja que interessa que l’empresa se’lmiri. Blanca Roig, consultora de Mic-hael Page, recomana explicar “en quinasituació professional es troba actual-ment el candidat, per què li interessacanviar de feina i destacar molt espe-cialment aquelles experiències profes-sionals que té que resultin més repre-sentatives en relació amb l’oferta a laqual aspira”.

El tercer i últim paràgraf de la cartade presentació serveix de tancament icomiat. En aquest el candidat potsol·licitar que es tingui en compte laseva candidatura per al procés de selec-ció, tot mostrant la seva disponibilitatper fer una entrevista personal.

Autocandidatures ben plantejades. Unelevat percentatge de les vacants labo-rals no apareixen mai publicadesenlloc. És una mena de mercat ocult alqual costa accedir-hi: per això ésimportant tenir iniciativa i enviar cur-rículums a totes aquelles empreses onens interessaria treballar, malgrat queno tinguin cap oferta de treball anun-ciada en aquest moment.

“Quan t’arriba una candidaturaespontània s’agraeix que t’enviïn unacarta de presentació, tan breu comsigui possible. En una setmana qualse-vol podem rebre uns 25 currículumsespontanis, en total uns 100 al mes, ino els podem convidar a tots a unaentrevista”, explica Jordi Vilà, socidirector de la firma de selecció HumanManagement Systems, a Barcelona.

Quan es tracta d’una autocandida-tura espontània, Roig recomana optarper “una carta genèrica que evitil’encasellament, ja que no sabem qui-nes vacants pot tenir l’empresa”. És adir, convé no destacar excessivament

una part determinada de la nostraexperiència, ja que potser l’empresa potpensar que el nostre perfil resulta inte-ressant per a un altre tipus de lloc detreball que també s’adequa al nostrecurrículum.

El més important és que la carta, dela mateixa manera que el currículum alqual acompanya, no sigui estàndardper a totes les ofertes a què ens presen-tem. El candidat ha de fer l’esforç depersonalitzar-la per a cadascuna de lesvacants a què aspira, fins i tot quan elcurrículum s’envia per correu electrò-nic o mitjançant un web de feina. Aixòdemostrarà a l’empresa que el candidats’ha interessat per conèixer la compa-nyia i que té un veritable interès aaconseguir el lloc de treball.

Segons Jordi Vilà, soci director de lafirma de selecció Human ManagementSystems, “no pots enviar un currícu-lum i una carta de presentació a qual-

sevol persona: el candidat s’ho ha detreballar una mica i buscar la informa-ció de contacte per poder-la enviar a undestinatari concret, amb noms icognoms”. Per exemple, el candidatpot buscar qui són els responsables delDepartament de Recursos Humans del’empresa on vol treballar, i enviar uncorreu electrònic a cadascú amb el CVi la carta de presentació personalitzada.

“Molta gent no fa això i ho envia amoltes empreses alhora, amb còpiaoculta i posant com a títol A l’atenció dela direcció de Recursos Humans –criticaVilà–. Personalment, quan m’arriba uncorreu d’aquest tipus, el típic mailingque t’han enviat a tu i a desenesd’empreses més, l’esborro directament.Si aquesta persona està tan ocupada queno ha estat capaç de buscar el nom de lapersona a la qual vol demanar feina,millor oblidar-nos del tema. Vull quedemostrin que realment volen treballaramb mi i no amb qualsevol altre”.

A més del títol del correu, s’ha depersonalitzar el seu contingut, és a dir,la carta de presentació en si mateixa.“Sovint rebem currículums per e-mailon l’únic text de correu és “Benvolgut,li envio adjunt el meu CV” –explicaVilà–. El meu pensament és: mel’envies a mi, i a quantes persones més?Fer això és com si entressis a casa d’undesconegut... sense saludar”.

“La carta ha de ser directa,original, breu i personal. S’hiha d’utilitzar un llenguatgeconcís però respectuós”

THEK

NO

S· N

úm. 1

32 J

UN

Y de

200

9

23

Les claus

- Tot i no ser imprescindible i que no totes les empreses la llegeixen, convé acompa-nyar sempre el currículum amb una carta de presentació

- Per a les autocandidatures espontànies, és imprescindible- La carta ha d’utilitzar un llenguatge clar i concís, però sempre cordial i respectuós- El format ha de ser igual a l’utilitzat en el currículum (Din A4) i ha d’ocupar sola-

ment un full- Mai no s’han d’enviar fotocòpies, sinó un document original i de qualitat, i no s’ha

de grapar al currículum- La carta ha de ser breu i estructurar-se en paràgrafs - Ha de ressaltar els aspectes del currículum que tenen relació amb el lloc de treball

(punts més importants que hauria de tenir en compte el seleccionador per conside-rar la nostra candidatura)

- Mai no ha de resumir tot el contingut de currículum vitae, ja que interessa quel’empresa se’l miri

- El text s’ha de personalitzar per a cadascuna de les ofertes per a les quals ens pos-tulem


THEK

NO

S· N

úm. 1

32 J

UN

Y de

200

9

24

INFORMACIÓ PROFESSIONAL

Exemple de carta de presentació

3,7 cm 2,8 cm


�El Col·legi va efectuar una consulta a la Direcció Gene-ral de Relacions Laborals del Departament de Treball, al’octubre de 2008, relativa a la no obligació d’inscripció alRegistre d’Empreses Acreditades de Catalunya dels engi-nyers tècnics industrials o enginyeries tècniques industrialspel que fa als seus serveis professionals. La resposta facili-tada a l’abril de 2009 ratifica la posició del Col·legi, que jaes va manifestar a la revista Theknos número 122.

En aquest sentit, la Direcció General de RelacionsLaborals contesta el següent: “Entenem que els professio-nals que actuïn com a persona física a l’obra únicamentcom a projectistes, tècnics assessors o coordinadors, queno tenen la condició d’empresa, estan exempts del procésde subcontractació i, per tant, no obligades a estar inscri-tes al Registre d’Empreses”. Tanmateix, indica que “aques-tes entitats no estan exemptes de coordinar les activitatspreventives amb la resta de les empreses i treballadorsautònoms presents a l’obra, conforme al previst a l’article24 de la Llei de prevenció de riscos laborals i al Reialdecret 171/2004, de 3 de gener, que el desenvolupa”.

La inscripció al Registre d’Empreses Acreditades

�La Cambra de Comerç de Barcelona ha estimat un recursde reposició, redactat pel Servei d’Assessorament Jurídicdel Col·legi, mitjançant el qual ha anul·lat la liquidació delrecurs cameral permanent a una enginyeria que va acreditarser societat professional i que complia els requisits exigits perla Llei 2/2007, de 15 de març, de societats professionals.

El recurs cameral permanent és una font de finança-ment de les Cambres que es liquiden als seus electors. Enaquest sentit, són electors d’aquestes “les persones naturalso jurídiques, nacionals o estrangeres, que exerceixen acti-vitats comercials, industrials o navilieres en territori nacio-nal”. Tanmateix, estan excloses, per a la determinació delselectors, entre d’altres, les activitats corresponents a profes-sions liberals (article 6.2 de la Llei 3/1993, de 23 de març,de les cambres oficials de comerç, indústria i navegació).

La resolució de la Cambra disposa que “d’acord amb lanova Llei 2/2007 esmentada, solament les societats queadaptin els estatuts i que sol·licitin la inscripció en el regis-tre que a tal efecte dugui a terme el col·legi professionalcorresponent, així com també efectuï la inscripció en elRegistre Mercantil, pot gaudir de la qualificació de profes-sional i, en conseqüència, estar exempta del pagament delrecurs cameral permanent per entrar en la definició deprofessional liberal”.

El recurs cameral permanent i les societats professionals


THEK

NO

S· N

úm. 1

32 J

UN

Y de

200

9

Albert [email protected]

�Es tractaria de situar els panells a35.000 km damunt de l’equadorgirant alhora que el planeta. Aixípodrien recollir el màxim possible deradiació solar sense cap dels problemesde fer-ho a la superfície terrestre: elcicle del dia i la nit, les estacions del’any i l’atmosfera, factors que dismi-nueixen les possibilitats dels panells.L’energia s’enviaria a la Terra a travésde microones que serien captades perunes antenes a les estacions receptoresi des d’allà l’energia seria introduïda ala xarxa.

La idea va aparèixer en un relat deciència-ficció d’Isaac Asimov a la dèca-da dels 40 però no va entrar als labora-toris fins a finals dels anys 60. Per quèno s’ha implantat en tot aquest temps?Les raons no han estat tècniques sinóeconòmiques. La tecnologia per trans-

metre electricitat en un feix de microo-nes ja es va desenvolupar a principisdels 70, però el cost d’enviar, muntar imantenir les infraestructures a l’espaiexterior ha estat definitiu per frenar eldesenvolupament de les centrals solarsfora de la Terra. El preu del kWhd’electricitat d’origen solar recollida al’espai multiplicaria per entre 5 i 10 eldel KWh generat per altres mitjans.

Però aquestes consideracions vancomençar a canviar quan l’octubre del2007 va veure la llum un informe fetper un grup independent que es va

lliurar a la National Security SpaceOffice dels EUA. En síntesi, l’informediu que el desenvolupament a granescala de l’energia solar a l’espai és via-ble i que s’ha de portar endavant. Duesraons sostenen aquesta conclusió: lanecessitat d’assegurar el subministra-ment per a la demanda futura ambenergia renovable i l’aposta per evitarconflictes per l’apropiació de recursosdel planeta. En aquest sentit, enl’informe es posa en relleu que els EUAhan de portar a terme el seu propi plasense descartar la col·laboració ambpotències com la Unió Europea, Japó,Canadà, Índia, Xina i Rússia, entred’altres. L’estudi reconeix que encarano estan resoltes qüestions com la via-bilitat de mercat.

Iniciativa privada. Ara fa un any es vadur a terme un experiment esponsorit-zat pel Discovery Channel en què es vatransmetre electricitat a través demicroones entre dues illes hawaianessituades a una distància similar a la queestarien els panells solars espacials de laTerra. D’altra banda, l’empresa califor-niana Solaren va anunciar fa dos mesosque construirà la primera planta solarde l’espai. El president de la firma,Gary Spirnak, ha dit que s’aprofitaranels sistemes de llançament de satèl·litsexistents actualment i que el 2016l’empresa estarà en condicions de ven-dre electricitat a preus competitius.

Molts analistes han assenyalat quela clau per donar un gir definitiu enl’àmbit econòmic es troba en la impor-tància que està adquirint la preparacióde vols comercials a l’espai amb inicia-tives com la de Virgin Galactic. Aques-tes companyies probablement no esdedicaran a produir energia, peròpoden ajudar a obrir el camí perquèd’altres ho facin. En qualsevol cas,l’impuls a les renovables de què tant haparlat el president Obama podria ser-vir per reactivar la indústria de l’espai iviceversa. Dos ocells d’un sol tret.

SOSTENIBILITAT

De la ciència-ficció a la sostenibilitat

Centrals en òrbita

26

El desenvolupament a gran escala de l’energia solar a l’espai és viable segons la National Security Space Office

ARXI

U

Recollir l’energia del Sol a l’espai i enviar-la a la Terra ha estat unaidea guardada al calaix durant quatre dècades, però ara les circum-stàncies són més favorables que mai perquè pugui convertir-se enrealitat: els panells fotovoltaics en òrbita en són una solució.

“Es tractaria de situar panellssolars en òrbita a 35.000 kmdamunt de l’equador girantalhora que el planeta”


THEK

NO

S· N

úm. 1

32 J

UN

Y de

200

9

27

�L’Empire State Building es va inau-gurar el 1931 en plena depressió eco-nòmica. Ara, el 2009 i en una etapasimilar, la construcció icònica de la ciu-tat de Nova York s’acosta als 80 anysamb un futur més brillant que mai. Sialeshores va representar l’esperança enla capacitat de recuperació del país, enple segle XXI, se sotmetrà a una remo-delació a gran escala per convertir-se enun dels edificis de la ciutat més efi-cients energèticament i comptarà ambels darrers avenços en aquest camp.

Els treballs ja han començat i estàprevist que s’allarguin fins a l’any 2013–curiosament la construcció del grata-cels va durar només un any i 45 dies–.La inversió és de 20 milions de dòlars ipermetrà substituir les més de sis milfinestres de l’edifici per unes altres ambun tipus de vidre que és capaç de redu-ir l’escalfor a l’estiu i la pèrdua de calora l’hivern, de manera que incidirà en ladespesa d’aire condicionat.

A banda d’aquesta actuació, se’nfaran de complementàries en la matei-xa línia, centrades en la il·luminació i laventilació. Igualment s’habilitarà unsistema d’informació accessible per atots els usuaris de l’edifici que permetrà

monitoritzar en temps real la quantitatd’energia que s’està consumint i aquins indrets. S’espera que aquests can-vis permetin estalviar un 38%d’energia cada any, un percentatge ques’ha valorat en gairebé 4 milions i migde dòlars. També és cert que ambaquesta remodelació s’espera atraurecompanyies més importants que pugu-in pagar uns lloguers més elevats no japer la localització sinó pel prestigiambiental del renovat edifici.

Un dels grans contribuents al’operació ha estat la Fundació BillClinton, amb la complicitat explícitade l’alcalde de Nova York, MichaelBloomberg. La màxima autoritat locals’ha fixat com a objectiu reduir lesemissions de CO2 en una ciutat en quèels edificis contribueixen a aquest factoren un 80%. En aquest sentit, l’operacióde l’Empire State es podria convertir enun referent per ser imitat a la resta demetròpolis nord-americanes.

L’Empire State serà una icona de l’eficiència energètica

TAM

ARA

G. C

ISN

EROS

La dada. 100.000 persones es troben a llistes d’espera a laGran Bretanya per optar al conreu de petites porcions de terreny dis-ponibles. En els darrers anys, els ajuntaments, normalment propieta-ris d’aquests terrenys, havien iniciat un procés de venda davant la cai-guda de la demanda. Tot i ser un país industrialitzat, aquesta moda-litat d’horts populars havia estat molt estesa al Regne Unit durant elsegle XX. Als anys 40 n’hi havia un milió i mig, als anys 70 s’havienreduït a la meitat i actualment en queden només uns 300.000. Lapopularitat de l’agricultura biològica, combinada amb la crisi econò-

mica, està fent reviure entre la ciutadania les ganes de tenir un hor-tet. Segons els experts, no és un fenomen estrictament econòmic orelacionat amb la consciència sobre la salut, sinó també d’un canvide formes de vida on cada cop més les persones busquen activitatsmenys estressants que compensin les d’una vida atrafegada.

El fenomen no només implica l’administració pública; el Natio-nal Trust, la institució privada que posseeix més terra al país, tambéposarà a disposició d’aquells que ho desitgin una part del seuimmens patrimoni perquè s’hi puguin desenvolupar conreus.

100.000

L’Empire State Building serà un referent en eficiència energètica

Un símbol del seu temps

Patrocinadors de l’Any de les energies renovables

��


SALA

BCN

DIG

ITAL


Lorena Farràs Pé[email protected]

�Poder gestionar tots els aparellselectrònics de l’habitatge a través d’uncomandament a distància o, fins i tot,mitjançant el mateix mòbil és, des defa anys, una realitat més que constata-da. La llar digital o domòtica no és enabsolut un producte extravagant o eli-tista, tot i que és cert que, ara comara, són pocs els habitatges que gau-deixen dels grans beneficis que com-porta aplicar la tecnologia a la llar.

A què es deu aquesta pocaimplantació de la domòtica? Segonsels experts, el principal motiu és elboom del sector de la construcció vis-cut en els darrers anys en què tot s’hivalia. Els habitatges es venien solssense necessitat que els promotors oconstructors s’haguessin d’esforçar afer promocions de qualitat. La màxi-ma era construir amb els mínims cos-tos per treure’n el màxim rendimentpossible.

Mentre la febre constructora esta-va en el seu màxim apogeu, va serimpossible convèncer els constructorsde la necessitat de fer habitatges queestiguessin més d’acord amb els tempsactuals, en els quals la tecnologia haguanyat un gran protagonisme. Peròl’explosió de la bombolla immobilià-ria (amb el consegüent gran estocd’habitatges en espera d’un compra-dor que això ha comportat) ha obligatels constructors i promotors a replan-tejar-se el negoci. S’ha acabat el tots’hi val. Les vendes han caigut dràsti-cament i ara més que mai es fa neces-sari donar un valor afegit als habitat-ges, i una bona manera de fer-ho és

aplicant-hi solucions tecnològiques. Darrerament no és estrany veure

promocions d’habitatges que usen ladomòtica com a reclam, tot i que Car-les Busquets, coordinador del Projec-te Brasília, que té com a objectiu pro-moure la tecnologia aplicada al’habitatge, adverteix que “moltesvegades aquests habitatges només dis-posen de les aplicacions més bàsiquesde la domòtica com control de lail·luminació, clima, persianes o segu-retat tècnica”. Fins i tot, molts pro-motors decideixen aplicar solucionsdomòtiques a costa del seu marge debenefici. Es tracta de donar més atrac-tiu al seu producte, en definitiva, devendre.

Així doncs, amb la fi de la febreimmobiliària, el sector de la domòticatorna a ressorgir, si bé ara li ha sortitun nou enemic, l’actual crisi econò-mica, que està dificultant les inver-sions i el creixement del sector.

En què consisteix exactament la do-mòtica? El terme domòtica precedeixdel llatí domus, que significa habitat-ge, i del grec tica, que significa quefunciona per si sola. La domòtica espot definir com l’adopció, integració iaplicació de les noves tecnologiesinformàtiques i comunicatives a la llar

amb l’objectiu de gestionar l’habitatged’una manera energèticament efi-cient, segura i confortable per al’usuari. Inclou principalment l’úsd’electricitat, dispositius electrònics,sistemes informàtics i diferents dispo-sitius de telecomunicacions, incorpo-rant la telefonia mòbil i internet.Algunes de les seves principals carac-terístiques són: interacció, interrela-ció, facilitat d’ús, teleoperació omaneig a distància, fiabilitat, i capaci-tat de programació i actualització.

La domòtica permet, entre altrescoses, engegar la calefacció des delmateix mòbil una hora abans d’anar acasa perquè, en arribar-hi, aquesta jatingui una temperatura de confort.Però les possibilitats de la domòticavan molt més enllà. El control deparàmetres com el clima, la il·lumi-nació o les persianes són només algu-nes de les aplicacions més senzilles.Els últims avenços tecnològics perme-ten també gestionar cada un dels elec-trodomèstics de la llar, detectar fugu-es d’aigua o de gas i tallar automàtica-ment el subministrament, o bé la ins-tal·lació de simuladors de presència.Útil, no?

Simplificant es podria definirdomòtica com la integració de la tec-nologia en el disseny intel·ligentd’un edifici o habitatge amb la fina-litat de facilitar la vida quotidiana deles persones, tot adaptant-la a lanova societat del coneixement. D’al-tra banda, gràcies a la domòtica nosols s’acon-segueix fer més amenesles activitats quotidianes, sinó tambéfer més eficients els edificis i facilitarla vida a les persones amb discapaci-tats físiques.

EN PORTADA

Tecnologia domòtica

La millor aliada de l’habitatgeDesprés d’una dècada de creixement del sector de la construcció, en què s’ha edificat abundantment peròde vegades amb uns criteris de qualitat poc rigorosos, ha arribat l’hora de construir amb seny i d’acordamb les necessitats del segle XXI. Aplicar tecnologia a l’habitatge és una bona manera de fer-ho. És el quees coneix com a domòtica, un àmbit en què els enginyers tècnics industrials hi tenen molt a dir i a fer.

“Ara com ara, són pocs elshabitatges que gaudeixendels grans beneficis d’apli-car la tecnologia a la llar”

THEK

NO

S· N

úm. 1

32 J

UN

Y de

200

9

29

SALA

BCN

DIG

ITAL


El mercat a Espanya. Molta oferta ipoca demanda. Així és com es podriadefinir l’actual situació del mercatespanyol de la domòtica. Dins de laUnió Europea, Espanya és dels païsosen què té una menor implantació,mentre que al cantó oposat hi hauriaSuïssa, Alemanya, Itàlia, França oAnglaterra. Contràriament, existeixun gran nombre d’empreses que s’hidediquen, sobretot a la ComunitatValenciana. Però, a causa del pocnegoci existent, són moltes les petitesempreses de domòtica que s’han vistobligades a declarar-se insolvents enels últims anys.

Jordi Muñoz, fundador de la com-panyia del sector Domodity, defineixla situació amb aquestes paraules: “Ladomòtica fa anys que va arribar aEspanya, però el mercat no acabad’enlairar-se. Fa uns anys, possible-ment la culpa va ser del boom immo-

biliari. Els promotors ho venien tot i,per tant, no buscaven valors afegits.Ara sí que es comença a notar unarecerca d’aquest valor afegit a causa dela manca de vendes i de la crisi delsector, però realment ja no s’hauriad’entendre la domòtica com un valorafegit sinó com una necessitat de lamateixa societat i també com a partde l’estalvi energètic”.

Un dels problemes més impor-tants que existeixen al mercat espa-nyol per a la implantació de la domò-

tica és que “en el sector residencial, elpromotor construeix l’habitatge i uncop finalitzat se’n renta les mans i ésl’usuari qui es queda amb l’habitatge”,explica Busquets, del Projecte Brasília.Busquets es refereix al fet que al pro-motor tant li fa si l’habitatge és més omenys eficient perquè un cop l’havenut o llogat, això ja no és de la sevaincumbència. És per aquest motiuque el promotor no es molesta a ins-tal·lar sistemes domòtics que impli-quen grans estalvis energètics id’aigua.

Segons el coordinador del ProjecteBrasília, la solució a aquest problemapodria passar per implantar “el modelque darrerament s’està donant alspaïsos del nord d’Europa i als EstatsUnits en què el promotor es fa càrrecdels costos operatius de l’edifici. És adir, al mateix preu del lloguer ja hivan inclosos els rebuts de la llum,

EN PORTADATH

EKN

OS

· Núm

. 132

JU

NY

de 2

009

30

“No s’hauria d’entendre ladomòtica com un valor afe-git sinó com a part del’estalvi energètic”

KNX

Els experts consideren que no s’hauria d’entendre la domòtica com un valor afegit sinó com una necessitat de la societat i com a part de l’estalvi energètic


l’aigua o el gas. Així és el mateix pro-motor el que es preocupa que l’edificisigui eficient. L’únic problema és lamentalitat o cultura espanyola, mésdonada a la compra que al lloguer”.

El sector terciari. Mentre que l’èxit dela domòtica al sector residencial és

més aviat escàs, la situació del sectorterciari és ben diferent. Cada cop ésmenys estrany veure aplicacionsdomòtiques en hotels o edificisd’oficines. Qui no s’ha allotjat mai enun hotel en què els llums dels lavabosde les zones comunes s’encenen mit-jançant detectors de presència? Petitessolucions com aquesta representenper a l’hoteler un gran estalvi energè-tic i, per descomptat, menys diners apagar a final de mes. “Els hotelersrealment valoren el retorn de la inver-sió que els proporciona la domòtica,que és real”, explica Muñoz.

L’estalvi energètic que suposa laimplantació de tecnologia a l’habitatgeés, sens dubte, una de les bases mésimportants de la domòtica. “En unfutur, sense aquests sistemes no tindràsentit un edifici eficient”, asseguraBusquets. D’altra banda, les novesnormatives que van sorgint en l’àmbitde la construcció, com el Codi Tècnicde l’Edificació (CTE), no fan més queinsistir en la necessitat d’unir habitat-ge i tecnologia.

Més promoció. Muñoz proposa la pro-moció com a principal mesura perdinamitzar el sector: “La domòtica

sempre s’ha vist com un producte eli-tista, per a gent rica, i no és així. Ladomòtica és un producte útil per atothom: persones grans, persones dis-capacitades, nens i adults, i que, amés, ajuda a l’eficiència energètica deles construccions. L’administració hafet bé en promoure mesures per cons-truir millor, però s’ha oblidat del totde la domòtica”. Segons el propietaride Domodity, “la domòtica ja hauriade formar part de les llars, és a dir,hauria de ser una instal·lació més, igu-al que l’elèctrica o la del gas”.

El desconeixement és seguramentun dels obstacles més importants con-tra els quals ha de fer front el sector. Adiferència del pensament majoritari,la domòtica ni és cara ni complexa,just al contrari. “En un habitatge nou,la domòtica representa només un 1%del cost de la construcció, una xifraque fins i tot s’està abaratint, i a partirdels 2.000 euros d’inversió ja espoden aconseguir instal·lacions moltcompetents”, afirma Muñoz. En unhabitatge ja construït, la implantacióde tecnologia sol ser més cara, però elgerent de Domodity explica que “arahi ha noves tecnologies, com la radio-freqüència, que pel mateix cost per-meten domotitzar tant habitatgesnous com habitatges que s’estan reha-bilitant o reformant”.

Cal tenir en compte que l’estalvienergètic que comporta la domòticacompensa notablement el seu sobre-cost inicial. Muñoz explica que alshotels “es calcula que el controld’il·luminació i clima de les habita-cions, així com de les zones comunes,

“En el sector residencial, elpromotor construeix l’habi-tatge i un cop finalitzat se’nrenta les mans”


s’amortitza en menys de quatre anysgràcies a un estalvi energètic del 20%”.

Pel que fa a la complexitat, ladomòtica és un sistema pensat perfacilitar la vida als habitants del’habitatge, per tant, el seu funciona-ment sempre és tan senzill com siguipossible. De fet, la seva dificultat noés superior a la d’un aparell televisor ola d’un mòbil. L’única peculiaritat ésque, en cas d’avaria, els tècnics han deser especialitzats.

El cas de Domodity. Domodity és unaempresa familiar catalana que es dedi-ca a projectes de domòtica i de llardigital, des de la concepció del projec-te fins a la instal·lació i el su-port. Creada l’any 2005, la compa-nyia (www.domodity.com) té la seucentral a Molins de Rei.

El cas de Domodity no és diferentdel de moltes altres empreses del sec-tor que van néixer amb la il·lusió de

dedicar-se a un mercat emergent queno acaba d’enlairar-se. Mentre moltesd’aquestes companyies s’han vist obli-gades a tancar portes, Domodity s’hallançat a la conquesta de nous mercatsa l’espera que l’economia espanyola esrecuperi. “A causa de les dificultats delmercat espanyol, hem decidit centrarels esforços en mercats emergents onla domòtica és una novetat i on s’estàvalorant molt positivament la sevaimplantació –explica Muñoz–. És peraquesta raó que hem obert DomodityMèxic, on ja comptem amb una plan-

tilla de 15 persones i on s’estan execu-tant projectes interessants, tant al sec-tor residencial com al comercial.Concretament, participem en projec-tes relacionats amb centres comercialsi camps de golf, entre d’altres. A mésa més, estem rebent moltes peticionsde països propers, com Costa Rica iGuatemala. La importància d’aquestmercat fins i tot ha obligat a traslladarla direcció tècnica de l’empresa aMèxic. Personalment, estic meravellatde les possibilitats del mercat mexicài, tot i que és realment difícil treballaraquí, estic convençut que l’esforç val-drà la pena”.

El Projecte Brasília. El Projecte Brasí-lia és un projecte impulsat des del’Àrea d’Innovació Tecnològica enl’Edificació de la Facultat d’Enginye-ria i Arquitectura La Salle (UniversitatRamon Llull). En paraules del coordi-nador del projecte, Busquets, el seuprincipal objectiu és “dinamitzar elsector”. Per complir amb aquest fita,el projecte compta amb la participa-ció i col·laboració dels diferentsagents implicats en el sector com sónempreses i entitats, institucions, uni-versitats i usuaris finals. Segons Bus-quets, més de cinquanta empreses iorganitzacions estan adherides al pro-jecte, i el CETIB és una de les entitatspatrocinadores.

Segons els impulsors del projecte,Brasília “va néixer amb la idea de pro-vocar un canvi en la realitat construc-tiva actual dins de l’àmbit espanyol, jaque és un camp que, malgrat ser undels motors econòmics del país, no hasofert cap evolució tangible des de famés de cinquanta anys”. Amb aquestobjectiu en ment, des del Projecte Bra-sília s’han organitzat jornades, efectuatestudis i creat una sala showroom,denominada Sala BCNdigital. Però,sens dubte, la fita més important delprojecte és la creació d’una marca dequalitat en l’edificació sobre la base dedos pilars: tecnologia i eficiència ener-gètica. Segons Busquets, es pretén“crear un distintiu o segell de qualitatque estableixi uns estàndards perpoder classificar els edificis segons lamajor o menor implantació de tecno-

EN PORTADATH

EKN

OS

· Núm

. 132

JU

NY

de 2

009

32

DILA

RTEC

“En un habitatge nou la do-mòtica representa només un1% del cost de la construc-ció i ara s’està abaratint”

És possible controlar la il·luminació, l’aire condicionat o les persianes desde un únic punt de la llar


logia i la seva eficiència energètica”.El projecte deu el nom a la capital

del Brasil (Brasília), una ciutat creadafa poc més de cinquanta anys –es trac-ta d’una de les ciutats capitals de mésrecent creació en el món– i que té unapoblació de 2,5 milions d’habitants.Busquets explica que “el projecte, igu-al que la capital brasilera, va néixer delno res amb la voluntat d’enregistrarun ràpid creixement i un gran èxit”.Aquest és, sens dubte, un bonicparal·lelisme per a un projecte ambtantes aspiracions com el Brasília.

La domòtica i el medi ambient. L’efi-ciència és un dels punts més forts de ladomòtica. Mitjançant la incorporacióde sistemes domòtics a la llar es podengestionar intel·ligentment paràmetrescom la il·luminació, la climatització,l’aigua calenta sanitària, el rec o elselectrodomèstics, tot aprofitant millorels recursos naturals, utilitzant les tari-fes horàries de menor cost i perme-tent, d’aquesta manera, reduir la fac-tura energètica mentre es guanya enconfort i seguretat. Per explicar totsaquests avantatges, l’Associació Espa-nyola de Domòtica (Cedom), encol·laboració amb l’Institut per a laDiversificació i Estalvi de l’Energia(Idae), han elaborat la guia “Cómoahorrar energía instalando domóticaen su vivienda. Gane en confort yseguridad”. Aquesta guia està disponi-ble al web de l’Idae (www.idae.es) i técom a objectiu “donar a conèixer lacontribució de la domòtica a l’estalvid’energia i fomentar el consum res-ponsable entre els ciutadans”.

La Sala Barcelona Digital (BCNdigital) vaser creada amb la voluntat de convertir-seen un espai de debat on els agents com-promesos en el Projecte Brasília poguessinexperimentar i debatre sobre les tecnolo-gies, aplicacions i serveis aplicats al’edificació. La sala, de 90 metres quadrats,es troba al Parc d’Innovació Tecnològica iEmpresarial de la Facultat La Salle i es trac-ta d’un espai per demostrar, exposar, teste-jar, provar, formar, etc. En definitiva, d’unshowroom, en paraules de Carles Bus-quets, coordinador del projecte.

“A la sala es reprodueixen entornsreals i s’hi implanten diferents tecnologies,aplicacions i serveis tecnològics amb eldoble objectiu d’usar-la com a espai deproves de productes nous i com a espaiexpositiu de les diferents possibilitats exis-tents al mercat”, explica Busquets. Estàdirigida tant a arquitectes, com a promo-tors, constructors, estudiants de FormacióProfessional o, fins i tot, usuaris finals.

Dins la Sala BCNdigital es troben diver-ses tecnologies implantades. Es tracta de

tecnologies basades en aplicacions de dife-rents sistemes de seguretat, comunica-cions, oci i entreteniment digital i automa-tització i control, així com de tecnologiesd’accés a Internet (ADSL, WiFi, PLC), segu-retat, tant tècnica com perimetral mitjan-çant càmeres IP, videovigilància, sensors depresència, barreres anti-intrusió, telemedi-cina i teleasistència, confort tèrmic, acústici visual, telefonia IP i aplicacions de VoD,entre altres.

La sala disposa d’una aplicació de con-trol domòtic mitjançant la qual es pot inter-actuar amb l’habitatge obrint i tancantllums, pujant i baixant finestres, canviant elcolor de les llums, accionant els diferentselectrodomèstics de la cuina o veient dife-rents paràmetres relacionats amb la tem-peratura, la humitat i, fins i tot, el nivell deCO2. També destaca la possibilitat de con-trolar la majoria dels elements de la llar,des d’un telèfon mòbil convencional o finsi tot des del televisor, amb els avantatgesque això pot comportar en seguretat,comoditat i accessibilitat.

Domòtica quotidiana a la sala BCN Digital

BCN

DIG

ITAL


LOUR

DES

SEGA

DE


ENTREVISTA

Després de 37 anys recorrent el món com a corresponsal de TVE, Rosa Maria Calaf ha vist com l’expedientde regulació d’ocupació (ERO) de la televisió pública espanyola acabava amb la seva trajectòria professio-nal. Des de gener de 2009 hem deixat de veure els seus cabells vermell, però ella és una dona d’acció, iper això no para, encara que ara sigui des de l’altra banda de la notícia. Actualment dirigeix el Centre Inter-nacional de Premsa de Barcelona i la seva agenda continua molt plena: passa bona part de la setmanarecorrent la península explicant les seves vicissituds a Moscou, Buenos Aires, Nova York, Canadà, Roma...

THEK

NO

S· N

úm. 1

32 J

UN

Y de

200

9

35

LOUR

DES

SEGA

DE

“Una societat que no està beninformada no pot ser lliure”

Rosa Maria Calaf, periodista, directora del Centre Internacional de Premsa de Barcelona

Jordi [email protected]

�Després de tant de temps al peu delcanó, de quina manera viu la seva jubi-lació com a corresponsal de televisió?De moment continuo bellugant-memolt. Tinc la sort de gaudir de moltesinvitacions per fer conferències i xerra-des arreu del país. La veritat és que tincuna acollida que no m’esperava. Des-prés de tant de temps de professió, pucdonar una informació que crec que ésvaluosa, tant perquè la dono amb visióde gènere, és a dir com a dona, com pertot el que fa a la interculturalitat, la cri-si de la informació, els meus últimstemps a la Xina… La veritat és que demoment no trobo a faltar el fet d’estaral peu de la informació. Però tot haanat molt de pressa i encara em faltauna mica de temps per poder analitzar-ho tot amb una certa profunditat.

Fins fa poc ha estat la corresponsal mésveterana de TVE, i això vol dir experièn-cia. Com veu que, en virtut de l’ERO deTVE s’hagi prescindit de l’experiència?Doncs no m’agrada, perquè no s’estàbuscant l’excel·lència informativa, iaixò és un dret que té el ciutadà. Manala llei de l’audiència, i això condueix ainformatius descafeïnats, cosa que ésmolt perillosa. Una societat que no estàben informada no pot ser lliure. El fetque no importi l’experiència i el conei-xement afecta la qualitat. Però, actual-

ment, importen més l’emoció i les aler-tes que el coneixement.

Precisament, amb la nova grip i la sevapropagació pel món estem vivint unmoment d’alerta informativa…Sí, és així. Una alerta que, d’altra ban-da, té molt poc sentit. Però això ven.Com també ha venut la fotografia de laLetícia i la Carla Bruni com a imatgede la cimera Espanya-França. És unproblema del periodisme al món.

Un altre problema que pateix el perio-disme, sobretot quan informa de qües-tions tècniques o científiques, és el pocrigor. Com veu aquest aspecte?Sí, és cert, això de vegades passa, i elsperiodistes hem d’estar preparats, peròen realitat l’important per al professio-nal de la informació és saber amb quiparlar per tal d’informar amb rigor. Elproblema és quan es vol relativitzar. Perexemple, quan essent corresponsal a laXina hi va haver el problema de la sín-drome respiratòria aguda, pretenienque jo fes les connexions amb mascare-

ta, quan era totalment innecessari iexagerat. I això que jo treballava per aTelevisió Espanyola on, amb tot, sem-pre s’ha buscat un cert rigor.

Per tant, el problema està en la direcciódels mitjans o en els professionals?Depèn una mica de cada. La direcciódels mitjans vol audiència i a vegadesaixò es tradueix en espectacle, peròcada professional sap fins on vol arri-bar. El que és clar és que barrejarl’entreteniment amb la informació,cosa que està passant, provoca que esti-guem construint una societat amb elsvalors equivocats. Malauradament,l’èxit no té a veure per força ambl’excel·lència. I aquest és un problemano només del periodisme o dels mit-jans de comunicació, sinó de la societaten general, on l’únic que compta és elque tenim, i no el que som.

Hi ha qui creu que la crisi actual ajuda-rà a corregir aquesta crisi de valors.Potser sí, jo sóc optimista en aquestsentit. En qualsevol cas, és clar que elsmitjans hi tenen una responsabilitatextraordinària. El periodista ha de saberque la seva no és una feina qualsevol.

Se sent més lliure per parlar d’aquestesqüestions ara que ja no està a la televisió?No. Aquesta tesi jo ja fa temps quel’exposo. Ja fa més de quatre anys quetinc el mateix discurs. Però els que jaestem fora, estem més obligats a expli-

“Mana la llei de l’audiènciai això condueix a informati-us descafeïnats, cosa queés molt perillosa”


THEK

NO

S· N

úm. 1

32 J

UN

Y de

200

9

36

ENTREVISTA

car-ho. La gent jove que comença hade saber on es posa i tenir un criteri deprofessionalitat amb responsabilitat.

Amb tot això que explica, què li diria aun jove que vulgui ser periodista?Que ho té molt difícil, sobretot si es voldedicar a la informació, ja que el perio-disme té altres vessants, com la comu-nicació corporativa o d’altres. El perio-disme és més que una professió. Si volsfer informació, has de saber que tens ales teves mans un bé molt important.S’ha de lluitar per aturar el deteriora-ment, però és difícil, ja que les empre-ses no estan gaire per a això.

Què li sembla la televisió que s’ha tro-bat a Espanya després de tant detemps voltant pel món?No m’agrada gaire. De fet, estic bas-tant horroritzada. Existeixen moltpoques opcions de programes amb

contingut. Fem espectacle amb perso-nes que no tenen res a explicar ni hanfet res de bo a la seva vida, però ques’estan convertint en model. I veureexcol·legues que s’han tirat a aquestamena d’informatius-espectacle emsorprèn, m’angoixa i em preocupa.Com dic, la informació, la informacióveraç, és un dret dels ciutadans, i ésl’única forma de tenir llibertat i podergaudir d’una democràcia sana.

Parla de la barreja de l’espectacle ambla informació. El mateix està passantamb l’humor i el paper de determinatsreporters…Jo no estic en contra del periodismeamb humor. Per a molta gent jove ésel principal contacte amb la informa-ció. La sàtira, si és seriosa, està moltbé. El problema és on hi ha la líniaentre sàtira i banalització. L’opció éspersonal.

Tot sovint les seves cròniques tenienuna bona dosi d’ironia, és així?Oh i tant, i era perfectament buscada.A vegades és la millor manera de ferentendre les coses, sobretot quan hohas de fer amb un minut i mig. Tambéfeia coses, en un moment en què lesconnexions eren molt estàtiques, comenfilar-me en els llocs. És com unaconnexió amb l’espectador. Però sem-pre amb la informació com a finalitat,mai pensant que el periodista sigui mésimportant que la notícia. El periodistanomés és un intermediari entre allòque passa i l’espectador.

Un altre tret característic de la sevatasca professional ha estat informardes de països amb dictadures, com laXina, l’Afganistan o el Pakistan. Com estreballa en aquestes condicions?Treballar on no hi ha llibertat de prem-sa té una dificultat afegida. T’envoltenpermanentment, sobretot a les televi-sions. Però, per a mi, el més angoixantno ha estat el que em pogués passar a mio als meus equips, que en definitiva somprofessionals, sinó el que li podia passara la gent amb qui enraonés, ja que elspots posar en problemes. A la Xina araaixò és molt complicat, ja que la situa-ció és ambigua. El xinès es pot deixaranar davant de la càmera i després tenirproblemes amb les autoritats. Per exem-ple, amb el terratrèmol de Sichuan,mentre va ser una catàstrofe natural hiva haver molta llibertat, però quan vapassar de catàstrofe natural a catàstrofepolítica, es van acabar les llibertats.

Parlant de desastres naturals, tambén’ha cobert informativament molts.Com s’ha plantejat el seu paper en llocson el primer que es necessita és ajuda?Doncs, precisament, has de tenir clarque el primer ha de ser l’ajuda. Per

LOUR

DES

SEGA

DE

“Barrejar l’entreteniment i lainformació provoca que esti-guem construint una societatamb els valors equivocats”


això, quan convé, has de deixard’agafar un helicòpter i fer un viatge demés de 24 hores. Jo mai no he ocupatl’espai que es necessiti per traslladarajut humanitari urgent. Però, com aperiodista, has d’arribar. Quan se sapquè ha passat, és quan arriba la solida-ritat i l’ajut humanitari. La qüestió ésno crear més problemes dels que ja hiha i que no t’hagin de venir a rescatar atu. I, a més, tenir un extraordinari res-pecte per les víctimes. Per què podemtreure els nens d’Indonèsia i no elsd’aquí? Com a periodista, has de fer elteu paper, però també t’has de posar enla pell de l’altre. També cal intentar evi-tar les emocions i afegir coneixement.Per exemple, en el cas del tsunami i elsguerrillers tamils. Ningú no en parlava,però tenia una gran afectació, perexemple, a l’hora de distribuir l’ajuthumanitari. Per últim, quan parlem dedesastres humanitaris, encara resta laqüestió del seguiment, els mitjans mar-xen, però els problemes queden...

Després de cobrir tantes i tantes notí-cies, què li ha impressionat més?Segurament el tsunami, per la magni-tud de la devastació. Era increïble.Però em costa triar. També em vaimpressionar molt l’arribada a la zonadel terratrèmol de Sichuan. Era unaciutat sencera totalment abandonada.Només hi havia socorristes i militars.La sensació d’una ciutat buida i ambtots els edificis enfonsats era esfereïdo-

ra. Al llarg de la meva carrera profes-sional he vist imatges molt dures.

Dorm bé?… Sí, però a vegades reprodueixes allòque has vist. De totes maneres, quanvaig tenir molts malsons va ser desprésde la guerra de Iugoslàvia. Recordoamb especial duresa una família derefugiats que ens ensenyaven les foto-grafies de les seves últimes vacancesabans del conflicte. Podíem ser nosal-tres mateixos; però ells, de sobte, notenien cap esperança ni eren capaços deveure cap futur. Vivien en una desespe-rança majúscula. També hi ha hagutmoments bons, com quan vaig anar al’Antàrtida. Ara fa poc temps, en anar arebre el premi José Couso a El Ferrol,casualment em vaig retrobar ambl’home que conduïa la zòdiac amb quèens movíem per la zona. Va ser emocio-nant. Han estat moltes coses, moltesexperiències, bones i dolentes, i la llàs-tima és no haver escrit un diari…

LOUR

DES

SEGA

DE


THEK

NO

S· N

úm. 1

32 J

UN

Y de

200

9

38

[email protected]

�La conclusió és que la gran despro-porció entre la capacitat col·lectiva percrear saber i la individual per digerir itransformar en coneixement ens portacap a una “societat de la ignorància”,segons Antoni Brey, “del desconeixe-ment” per Daniel Innerarity, i “de laincultura” en paraules de Gonçal Mayos.

Aquest llibre és un toc d’atenció a lanostra societat, perquè reaccioni ireconsideri l’escala de valors actuals,des del sistema educatiu fins a la gestiódels recursos humans o la valoració dela productivitat de les empreses, pas-sant per les relacions socials i econòmi-ques entre individus i col·lectius.

L’enginyer Antoni Brey critica que elsistema educatiu actual tingui una enor-me pressió per afavorir les matèries demés recorregut en el món laboral i, encanvi, hagi deixat de banda l’estudid’altres que requereixen una superiorcapacitat d’abstracció, com ara la físicateòrica quan, en realitat, aquestes sónara més útils per comprendre la comple-xitat del món actual i tornar a valorar elconeixement com a fi en si mateix.

L’expert en management empresarialPeter Drucker, va establir fa quarantaanys la rellevància del saber com a fac-tor econòmic de primer ordre, prenenten consideració no tant la quantitat oqualitat del coneixement, com la capa-citat per generar riquesa. Brey diu que“la Societat del Coneixement ha esde-vingut una nova utopia, gairebé l’únicaexpectativa col·lectiva que ens permetmirar cap al futur amb certa il·lusió; elnom que millor descriuria la nostrarealitat actual seria el d’una Societat

dels Sabers Productius. La distribució iel grau en què els seus integrants haginassimilat aquests sabers determi naranfins a quin punt es tracta també d’unaSocietat del Coneixement”.

Aquí arriba una advertència fona-mental: està disminuint el coneixe-ment a través de la raó, que hauria deproporcionar una millor comprensióde la realitat que ens envolta. Brey hoargumenta dient que “les mateixes tec-nologies que avui arti culen el nostremón i permeten acumular saber ensestan convertint en individus cadavegada més ignorants. Tard o d’horas’esvanirà el miratge actual i descobri-rem que, en realitat, ens encaminemcap a una Societat de la Ignorància.Estem desconnectats de determinadesàrees del saber, de tal manera que quanens arribi la notícia de la seva existència

ja hauran evolucionat. Desconeixem siel fet crucial està succeint ja, i se’ns facada vegada més difícil identificar elmain stream entre el soroll ensordidor”.

Paral·lelament a la impossibilitat dediscriminar la informació més relle-vant, està sorgint una actitud de renún-cia al coneixement per desmotivació iuna tendència a acceptar de forma tàci-ta la comoditat que pro porcionen lesvisions tòpiques prefabricades, fet queduu a una manca de capacitat críti ca.

Aquesta ignorància consubstancialno és tan absoluta com ho era en el pas-sat. Ha crescut el nivell cultural de lapoblació, però un cop assolit cert graude funcionalitat tot indica que en elsdarrers anys no s’han produït granscanvis culturals de la massa malgratl’acumulació exponen cial d’informaciói les potencialitats de les noves einestecnològiques que ens havien de situara la Societat del Coneixement. La dura-da mitjana de l’etapa educativa s’haestabilitzat al voltant dels 17 anys en elspaïsos més avançats, i una tònica sem-blant han seguit, en el millor dels casos,altres in dicadors com ara els nivells desuperació de l’ensenyament secundari oels índexs de fracàs escolar. Mentres-tant, l’esperança de vida segueix crei-xent i, per tant, disminueix el pes rela-tiu de l’etapa de formació inicial.

En la mateixa mesura amb què laignorància s’ha norma litzat i s’ha pres-tigiat, el coneixement no productius’ha desacreditat, ha perdut qualsevolindici de ser referent social i s’ha carre-gat de connotaci ons negatives.

El filòsof Daniel Innerarity afegeixen el seu assaig que “la societat delconeixement ha produït una transfor-mació radical de la idea de saber, fins al

INNOVACIÓ

INFO

NOM

IA

L’altra cara de la Societat del Coneixement

‘La Societat de la Ignorància’S’acaba de presentar el llibre La Societat de la Ignorància, un recull d’assajos sobre l’altra cara de laSocietat del Coneixement, a càrrec de l’enginyer Antoni Brey i els filòsofs Daniel Innerarity i Gonçal Mayo.Els tres autors repassen els valors i els reptes d’una societat on els ciutadans, inundats d’informació,s’enfronten a una dificultat creixent per interpretar la realitat d’un món que esdevé cada dia més complex.


punt que es podria denominar ambpropietat la societat del desconeixe-ment, és a dir, una societat que és cadavegada més conscient del seu no-saberi que progressa, més que augmentantels seus coneixements, aprenent a ges-tionar el desconeixement en les sevesdiverses manifestaci ons: inseguretat,versemblança, risc i incertesa”.

Sobre aquest fet, Gonçal Mayos diuque “continuarà el coneixement es -pecialitzat i expert, però augmentaranles dificultats de la gent (fora del pro picamp d’especialització) per disposard’una “cultura” general o “capacitat defer-se càrrec” reflexivament de les pro-blemàtiques humanes en conjunt. Aixòno és accessori, ja que si la majoria dela població no pot interioritzar aquestconeixement general, les seves deci-sions polítiques mitjançant el vot i laparticipació democràtica resultaranaltament problemàtiques. Segons Ma-yos, és imprescindible preguntar-nos siuna humanitat organitzada democràti-

cament pot prescindir d’aquesta cultu-ra general en els seus ciutadans. Una“societat de la incultura” pot conti nuarsent democràtica i/o fer-se càrrec delsseus problemes cada cop més comple-xos? Pot continuar l’actual construccióde la “societat del coneixe ment” senseque paral·lelament estiguem llauranttambé una “societat de la incultura?

Cada vegada hi ha més saber a lesorganitzacions, però menys coneixe-ment en els individus, més informacióa les memòries de silici i menys en elscervells humans. Potser ens hauríemd’aturar a pensar si, mentre seguim cre-ient que avan cem per l’humanisme capa una Societat del Coneixement, noens estem encaminant, en realitat, capa una Societat de la Ignorància queplanteja, en última instància, una dis-solució de l’individu i la fi de la partmés singular del somni occidental.

L’antropòleg Eudald Carbonell diuen el pròleg del llibre: “No s’ha produïtuna soci alització efectiva del coneixe-

ment i això impedeix que caminem capa la societat del pensament, tal comhauríem de fer. L’individualisme ha dedeixar pas a la in dividualitat, és a dir, lespersones hem d’actuar no com a espèci-mens sinó com a constructors socials,aportant de forma crítica els nostresconeixe ments a l’organització de l’espè-cie. Només amb una evolució responsa-ble, construïda a través del progrés cons-cient, podrem convertir coneixementen pensament i allunyar-nos, d’aquestamanera, de la societat de la ignorància”.

El llibre, editat per Infonomia, ésuna nova iniciativa de l’Associació ProThe Second Modern Times, integradapel grup de professionals vinculats alsector TIC que aquest any ja van posaren marxa els Fiasco Awards.

La Societat de la Ignorància es pot des-carregar gratuïtament en català, castellà ianglès al www.theignorancesociety.com


Josep Grau RiveraEfener Enginyeria, SLL

�L’energia solar fotovoltaica és un sec-tor jove on encara hi ha molt marge pera l’evolució i la millora. En tractar-sed’una tecnologia encara poc competiti-va econòmicament, comparada ambenergies convencionals (centrals tèrmi-ques de carbó, de gas, nuclears, granshidràuliques...), ha de fer un granesforç per augmentar la seva producti-vitat i abaixar els costos d’inversió pertal d’aconseguir un kWh tan econòmiccom sigui possible. Aquest és el clarobjectiu que marca la normativavigent, amb un sistema de primes queestableix baixades progressives del preude retribució de l’energia fotovoltaica, a

mesura que la potència instal·lada al’Estat espanyol augmenti. Aquestreglament aposta fortament per les ins-tal·lacions en cobertes a causa del seucaràcter de generació distribuïda, pro-pera al consum i minimitzadora del’ocupació de terrenys rurals.

Actualment hi ha moltes tecnolo-gies i tipus de sistemes diferents quecoexisteixen, cada un amb els seusavantatges i inconvenients. Però quinés el millor, i encara més important,quin d’ells té més marge de millora i,per tant, quines tecnologies s’impo-saran en un futur proper?

Què vol dir ser el millor? Primer calanalitzar què vol dir ser el millor. Hi hados paràmetres que poden considerar-

se determinants en una comparativad’instal·lacions fotovoltaiques:- Rendibilitat energètica: Atesa l’evi-

dent limitació d’espai d’una cober-ta fotovoltaica és molt importantaconseguir la màxima producció enreferència a l’espai ocupat; expressa-rem aquesta rendibilitat enkWh/(m² per any).

- Rendibilitat econòmica: Com totainversió, es busca sempre maximit-zar la rendibilitat econòmica de lainstal·lació, aquesta es pot avaluarrelacionant la inversió en funciódels kWh que generarà. Partintd’un període de recuperació de lainversió d’aproximadament 12anys, la rendibilitat econòmica esmesurarà com el cost de generar 1

ARTICLE TÈCNIC

Amb l’aparició del decret RD 1578-2008, que regula el règim econòmic i administratiu de noves ins-tal·lacions solars fotovoltaiques, va quedar clar que el govern vol que aquestes instal·lacions se situïn a lescobertes d’edificis existents. Existeixen molts tipus de tecnologies per a aquestes aplicacions, però quinapresenta millor rendiment energètic? Quina aprofita millor l’espai? Quina és més rendible econòmicament?

Sistemes de capa fina, plaques cristal·lines, concentració i seguidors

Quin és el futur de les cobertes fotovoltaiques?

��


kWh; per tant, l’expressarem en€/kWh, comptant el cost totald’inversió respecte de la produccióprevista en 12 anys (és un càlculaproximat en què no es tenen encompte aspectes com el finança-ment, l’IPC...).

Abans d’entrar en les tecnologies, caldefinir el concepte d’eficiència delmòdul que apareixerà al llarg del’article. L’eficiència del mòdul és lapotència capaç de subministrar a partirde la potència radiant que incideix perunitat de superfície. Per tant, reflecteixla quantitat de superfície per a unadeterminada potència. En termes gene-rals, un mòdul de 200 Wp, per exem-ple, produirà el mateix amb les dife-

rents tecnologies, però ocuparà més omenys, i es veurà més o menys afectatper condicions ambientals com la tem-peratura, la radiació difusa...

Tecnologies. Les tecnologies existents al’actualitat són diverses, les més repre-sentatives són:

- Instal·lació solar fixa amb mòdulscristal·lins convencionals: són les mésesteses. En elles s’instal·len plaquessolars de tipus cristal·lí (eficiènciesd’un 12-14%) en estructures fixes(generalment d’alumini), orienta-des al sud i inclinades 30 º.

- Instal·lació solar fixa amb mòduls decapa fina: és un sistema igual quel’anterior però amb l’ús de mòduls

de capa fina. Aquests mòduls sónmés econòmics que els cristal·lins,però amb una eficiència menor(entre el 6 i el 10%), i ocupen, pertant, més espai amb el conseqüentaugment d’estructura i de despeses.

- Instal·lació amb seguiment solar a uneix amb mòduls d’alta eficiència: l’úsdels sistemes de seguiment solars ésuna tecnologia molt estesa en els“horts solars” però poc aplicada ales cobertes per la dificultat de fersistemes que no afectin l’estètica del’edifici, no provoquin sobrecàrre-gues en les estructures de les cober-tes... El seu avantatge és que perme-ten augments de producció de finsa un 30% amb la mateixa potènciainstal·lada. El seu cost sol ser supe-

Gràfic 2. Instal·lació seguidor solarGràfic 1. Instal·lació fixa


rior a les instal·lacions fixes. S’acos-tumen a utilitzar mòduls d’alta efi-ciència (18%) per aprofitar almàxim els seguidors solars.

- Instal·lació amb seguiment solar imòduls de concentració: són mòdulsen què la radiació solar es concentramitjançant lents o miralls en petitesplaques solars d’alta eficiència.Aconsegueixen alts rendiments (alvoltant del 25%) i s’espera una bai-xada important en els preus ja querequereixen menys silici en la sevafabricació. Necessiten ser muntatsen seguidors solars de dos eixos inomés funcionen amb radiaciódirecta, no amb radiació difusa.

Comparativa. Per poder comparar lesdiferents tecnologies s’ha suposat el casd’una coberta plana, sense ombres,d’una superfície de 2.500 m². S’haconsiderat una radiació corresponent ala ciutat de Barcelona (es troba en unnivell mitjà en l’àmbit de Catalunya).

En aquest sentit s’han dut a termeestudis de producció de les diferentstecnologies suposant una implantacióaproximada en una coberta plana de50x50 m (gràfics 1 i 2).

A partir dels resultats de les simula-cions i considerant inversions amb pre-us actuals de mercat, s’obtenen lesdades indicades a la taula 1.

Les conclusions que es podenextreure són les següents:- Les instal·lacions amb capa fina

tenen una rendibilitat energèticamolt baixa, malgrat que, en ser elsmòduls més econòmics, la rendibi-litat econòmica és la segona de lacomparativa. Aquest tipus de tecno-logia és més atractiva per a coberteson l’espai no sigui un fet determi-nant. Actualment el seu ús se centrasobretot en instal·lacions a terra.

- Les instal·lacions fixes amb mòdulscristal·lins tenen un resultat mitjà

tant en rendibilitat energètica comeconòmica. El major atractiu estàen el fet que són els sistemes mésprovats. En el futur se’ls preveu pocmarge de millora.

- Les instal·lacions amb seguiment aun eix i mòduls d’alta eficiènciasón, ara com ara, els sistemes mésatractius tant per la seva elevadarendibilitat energètica com econò-mica. El principal desavantatge ésque hi ha pocs productes de segui-ment solar sobre cobertes en el mer-cat actual. Tenen més marge demillora, sobretot amb l’aparició demòduls de més eficiència, que jun-tament amb el sistema de segui-ment poden assolir grans nivells deproducció. Tenen l’avantatge res-pecte del sistema fix de no depen-dre de l’orientació de la coberta, enpoder-se orientar en tots els sentits,no com les fixes que cal orientar-lescap al sud per assolir una produccióòptima. Per contra, en incorporarelements mòbils requereixen l’ús

d’elements molt robustos i de mésmanteniment que les fixes.

- Les instal·lacions amb seguiment ados eixos i mòduls de concentraciósón poc atractives econòmicament,ja que es troben encara en una fasepre-comercial. Es preveu una fortaevolució tecnològica (eficiències defins al 33%) i una baixada de preusquan els mòduls es fabriquin ensèrie. Requereixen sofisticats siste-mes de seguiment solar, ja que hande treballar amb toleràncies demenys d’1º constantment, si no elrendiment baixa en picat. Aquestfet es veu dificultat en dies de vent.A més, només treballen amb laradiació directa, la qual cosa fa que,malgrat tenir un seguiment a doseixos, la seva producció sigui infe-rior a seguidors solars d’un eix ambmòduls cristal·lins d’alta eficiència.La seva evolució futura és encarauna incògnita, però hi ha fortesesperances dipositades en aquestatecnologia.

ARTICLE TÈCNICTH

EKN

OS

· Núm

. 132

JU

NY

de 2

009

42

EFEN

ER

La radiació solar de la ciutat de Barcelona es troba en un nivell mitjà dins l’àmbit de tota Catalunya

Fixa - cristal·lina 2.500 m2 149 kW 194.050 kWh 78 kWh/m2 581.256,00 euros 0,25 euros/kWhFixa - capa fina 2.500 m2 93 kW 121.281 kWh 49 kWh/m2 353.970,00 euros 0,24 euros/kWhSeguidor 1 eix - alt rendiment 2.500 m2 150 kW 244.500 kWh 98 kWh/m2 660.000,00 euros 0,22 euros/kWhSeguidor 2 eixos - concentració 2.500 m2 158 kW 240.160 kWh 96 kWh/m2 821.600,00 euros 0,29 euros/kWh

Tecnologia Ocupació Potència Producció Rendibilitat Inversió Rendibilitatcoberta instal·lada anual energètica aproximada econòmica

Taula 1. Comparació dels resultats de la simulació amb els preus actuals del mercat


THEK

NO

S· N

úm. 1

32 J

UN

Y de

200

9

43

LEGISLACIÓ ESTATAL

2336/132BOE núm. 99 (23.04.2009)Ordre VIV/984/2009, de 15 d’abril,del Ministeri d’Habitatge, per la qual esmodifiquen determinats documentsbàsics del Codi Tècnic de l’Edificacióaprovats pel Reial Decret 314/2006, de17 de març, i el Reial Decret 1371/2007, de 19 d’octubre.

2337/132BOE núm. 108 (04.05.2009)Reial Decret 715/2009, de 24 d’abril,del Ministeri de la Presidència, pel quales deroga el Reial Decret 65/1994, de21 de gener, relatiu a les exigències deseguretat dels aparells elèctrics utilitzatsen medicina i veterinària.

2338/132BOE núm. 114 (11.05.2009)Resolució de 14 d’abril de 2009, de laDirecció General d’Indústria del Minis-teri d’Indústria, Turisme i Comerç, perla qual es publica la relació de normeseuropees que han estat ratificadesdurant el mes de març de 2009 com anormes espanyoles.

2339/132BOE núm. 114 (11.05.2009)Resolució de 14 d’abril de 2009, de laDirecció General d’Indústria del Minis-teri d’Indústria, Turisme i Comerç, perla que es publica la relació de normesUNE anul·lades durant el mes de marçde 2009.

2340/132BOE núm. 114 (11.05.2009)Resolució de 14 d’abril de 2009, de laDirecció General d’Indústria del Minis-teri d’Indústria, Turisme i Comerç, perla que es publica la relació de normesUNE aprovades per AENOR durant elmes de març de 2009.

2341/132BOE núm. 114 (11.05.2009)

Resolució de 14 d’abril de 2009, de laDirecció General d’Indústria del Minis-teri d’Indústria, Turisme i Comerç, perla que es publiquen els projectes de nor-mes europees i internacionals que hanestat tramitats com a projectes de nor-ma UNE, corresponents al mes de marçde 2009.

2342/132BOE núm. 114 (11.05.2009)Resolució de 14 d’abril de 2009, de laDirecció General d’Indústria del Minis-teri d’Indústria, Turisme i Comerç, per laque es publiquen, els projectes de normaUNE que AENOR té en tramitació, cor-responents al mes de març de 2009.

LEGISLACIÓ AUTONÒMICA

2343/132DOGC núm. 5370 (30.04.2009)Decret 69/2009, de 28 d’abril, delDepartament de Medi Ambient i Habi-tatge, pel qual s’estableixen els criteris iels procediments d’admissió de residusen els dipòsits controlats.

2344/132DOGC núm. 5372 (05.05.2009)Ordre ECF/218/2009, de 16 d’abril,del Departament d’Economia i Finan-ces, per la qual s’aproven els honorarisdels/de les perits/es tercers/es en lestaxacions pericials contradictòries.

2345/132DOGC núm. 5372 (05.05.2009)Resolució PTO/1213/2009, de 29d’abril, del Departament de PolíticaTerritorial i Obres Públiques, per laqual es fan públiques les proves per al’obtenció i la renovació del certificat decapacitació professional per a l’exercicide l’activitat de conseller de seguretatdel transport de mercaderies perillosesper carretera o per ferrocarril.

2346/132DOGC núm. 5374 (07.05.2009)Llei 6/2009, del 28 d’abril, del Depar-

tament de la Presidència, d’avaluacióambiental de plans i programes.

LEGISLACIÓ LOCAL

2347/132BOPB núm. 96 (22.04.2009)Ajuntament de Gurb. Anunci d’apro-vació definitiva de l’Ordenança munici-pal tipus sobre la incorporació de siste-mes de captació d’energia solar fotovol-taica i de l’ordenança municipal tipussobre la incorporació de sistemes decaptació d’energia solar tèrmica ques’instal·lin al terme de Gurb.

2348/132BOPB núm. 108 (06.05.2009)Ajuntament de Santa Maria de Mira-lles. Anunci d’aprovació definitiva del’Ordenança reguladora de la interven-ció integral de l’Administració munici-pal en les activitats i instal·lacions.

2349/132BOPB núm. 112 (11.05.2009)Ajuntament de Mollet del Vallès.Anunci d’aprovació definitiva de lamodificació de l’Ordenança municipalreguladora de la intervenció integral del’Administració municipal en les activi-tats i instal·lacions.

2350/132BOPB núm. 113, annex I(12.05.2009)Ajuntament de Balenyà. Edicte d’apro-vació definitiva de l’Ordenança munici-pal sobre la incorporació de sistemes decaptació d’energia solar fotovoltaica alterme municipal de Balenyà.

2351/132BOPB núm. 113, annex I(12.05.2009)Ajuntament de Balenyà. Edicte d’apro-vació definitiva de l’Ordenança munici-pal sobre la incorporació de sistemes decaptació d’energia solar tèrmica als edi-ficis i construccions situats al termemunicipal de Balenyà.

NORMATIVA I LEGISLACIÓ

Totes les referències publicades en aquesta secció es poden consultar o descarregar en format PDFal Servei de Documentació Tècnica del web del Col·legi (www.cetib.cat). Les normes UNE les podeu sol·licitar presencialment al Servei de Documentació Tècnica del CETIB.


�A poc a poc vas avaluant tot allòque t’envolta per saber si has aconse-guit passar per la vida de l’únicamanera possible: sentint-la. Només téamics el qui ha fet inversions enaquest valor, i temps qui l’utilitza noesquivant la vida, és a dir, fent front atot allò que et vas trobant.

Viure la vida no és fàcil, qui ha ditel contrari?

La majoria estem d’acord que lavida és un camí en el qual de tant entant, o molt sovint, et vas trobantobstacles i cadascú els salta com sap ocom pot. També a la natura hi ha ali-ments que s’adapten als canvis de cli-ma lluitant per arribar al final del seucicle de creixement. Una de les cosesque els ajuda a madurar és l’arbre oncreix el fruit, ja que sol ser fort i gene-rós, una qualitat imprescindible perdonar bons fruits. Així neix i creix, a

pesar de totes les inclemències que hahagut de patir durant l’hivern, una deles fruites més alegres de l’estació enquè entrem: les cireres!

Les cireres tenen moltes propie-tats, però ens centrarem en dues deprou importants:- És un aliment antienvelliment per

a la nostra pell, ja que té en la sevacomposició un pigment que actuaa dues bandes. L’una, intervé en laformació del col·lagen cutani

imprescindible per obtenir unapell elàstica. L’altra, lluita contraels radicals lliures responsables deldeteriorament prematur de lapell, intervenint en el procés derenovació.

- La segona qualitat de les cireres, imolt important, és la seva capaci-tat depurativa sobretot per a lesarticulacions, i és un bon medica-ment antiinflamatori per comba-tre l’artritis o qualsevol malaltiareumàtica; també en casos d’àcidúric ens ajudarà a rebaixar-ne elsnivells a la sang.Aprofiteu la temporada fent una

cura preventiva per als vostres ossos iaixí quan arribi la tardor no notareutant les molèsties reumàtiques queacompanyen l’estació. Ah!, no obli-deu que la pell hi sortirà guanyant acurt termini.

SALUT

Les cireres

Sentint la vidaAvui he fet anys. A partir de certa edat un ho viu com una data que et situa, senzillament i inevitable, enquin moment cronològic de la vida estàs, i normalment quan reflexiones sobre l’edat ja ets dins la segonameitat. És l’època en què els projectes que vas introduint són interiors, comences a pensar en el valor deltemps com una joia, els amics com la millor inversió, la família com la possessió més important...

“Les cireres són un bonmedicament antiinflamatoriper combatre l’artritis o qual-sevol malaltia reumàtica”

THEK

NO

S· N

úm. 1

32 J

UN

Y de

200

9

44

‘Fruits de la vida’Pilar Senpau

www.proa.catwww.grup62.cat


�L’Associació Gràcia va començarquan l’Elías, el director de l’associació,que acompanyava les dones de la presóde Wad-Ras a Barcelona, va decidirajudar una dona que es trobava al car-rer sense cap mena de recurs i una altranoia amb un bebè de pocs dies quenomés tenia com a possibilitat compar-tir una llitera amb dues persones més.Així va sorgir Associació Gràcia, que ésuna organització sense ànim de lucre,duta per un grup de persones emprene-dores i de joves en actiu, totes ambganes de lluitar contra la pobresa queexisteix al seu voltant.

Va ser així com un grup d’amics,professionals liberals, a partir de dife-rents experiències amb la marginació iels més necessitats, es van reunir percrear aquest nou projecte i es van con-vertir en els fundadors de l’associació.

Amb el temps, van formar un equipde persones que col·laboren en tots elsaspectes del projecte: donar suport a lacura dels infants, facilitar l’aprenentat-ge d’idiomes i puericultura, ajudar iorientar en la reinserció social i laboral,organitzar esdeveniments i projectes,etc. Aquests voluntaris són professio-nals de diverses àrees que brinden elseu treball en allò que saben fer millor,des del dret i la medicina fins a la inser-ció laboral i la psicologia.

En una primera etapa –que s’iniciafa poc més de tres anys i que continuafins avui–, tracten de conèixer la marei el seu fill o fills, entendre la situacióen què es troben i definir les sevesnecessitats. Després els acullen durantun temps a la casa, en un ambientd’estabilitat i seguretat. Tractend’ajudar-los utilitzant les competèncieshumanes i professionals, en la realitza-ció d’un projecte personal i familiar

que els permeti accedir a una vida dig-na. Per a tot això compten amb elsuport de professionals de l’assistènciasocial, de l’educació i de la salut.

Per tirar endavant aquesta tasca,treballen amb diferents organitzacionsque es dediquen a tasques similars ocomplementàries a la seva, fet que enri-queix mútuament les possibilitats iprojectes de cada part. Així comença lasegona i molt important etapa d’Asso-ciació Gràcia: convertir-se en el mem-bre espanyol d’Eurochips, la xarxaeuropea que acompanya els nens quetenen un pare o una mare a la presó. Estracta d’una organització amb volunta-ris a llarg termini, que són un suportper als infants que visiten els seus paresen privació de llibertat. A més, tenendiversos projectes per enfortir la relaciópare-fill, que cerquen el reconeixementd’aquest vincle fonamental per a qual-sevol infant, més enllà de les circum-stàncies dels seus progenitors.

Amb Eurochips treballen des de2008, participant localment i interna-cionalment en els projectes, conferèn-cies i assemblees de l’organització. Amés del programa immediat de suporta les visites dels infants a les presons (enun ambient adequat per a aquesta fina-litat, un espai lúdic, tranquil i agrada-ble, que estan creant dintre de la pre-só), hi ha moltes idees que s’aniranposant a la pràctica amb el temps, comper exemple la creació d’una “escola depaternitat”, perquè els pares i les maresen privació de llibertat reforcin el vin-cle amb els seus fills de la millor mane-ra possible.

THEK

NO

S· N

úm. 1

32 J

UN

Y de

200

9

45

RESPONSABILITAT SOCIAL CORPORATIVA

Una mica d’història sobre l’Associació Gràcia

Associació Gràcia, per als més petitsL’Associació Gràcia sorgeix fa uns quants anys com una resposta a les necessitats que ens envolten a la ciu-tat, en la vida quotidiana, per tal que les persones vulnerables puguin reprendre amb una mica d’ajuda laseva vida d’una manera digna i feliç. El Col·legi, dins la seva política de destinar el 0,7% del pressupost anuala projectes d’acció social al tercer i quart món, ha contribuït aportant 6.250 euros a l’Associació Gràcia.

ASSO

CIAC

IÓ G

RÀCI

A

L’Associació Gràcia treballa perquè les persones més vulnerables, com ara els nens, duguin una vida digna i feliç

Més informacióAssociació GràciaTel. 625 541 [email protected]


David Roman i Xavier CorbellaEnginyers tècnics industrials

�Agustí Carner, enginyer nascut aManlleu i autèntic self-made man, diri-geix Teqser (Tecnologia, Qualitat i Ser-vei), una empresa que el 1982 s’engegàen uns baixos del carrer dels Jocs Flo-rals. Des de 1985 ocupa dues espaiosesnaus del Bloque Ocho: una acull el des-patx i el magatzem, i l’altra, està dedi-cada a la fabricació. Per motius obvis, elsegon local és el més interessant: allíunes veteranes màquines injecten ABS,controlades per un sistema informàticque en el seu dia va ser pioner a l’Estat.Desenvolupat conjuntament amb l’em-presa fabricant de la maquinària, fa 25anys el control informàtic de la pro-ducció significà una costosa inversió,ara amortitzada amb escreix. Tot plegatfou una operació complexa, perquè esrealitzà a Àustria i les comunicacionsals anys vuitanta no eren ni de bon trostan fàcils i ràpides com ho són avui endia. Ara les pantalles de fòsfor verdes iles botoneres que permeten controlar elsistema ens semblen anacròniques,però en el seu moment el control infor-matitzat dels paràmetres d’injecció i latria automàtica de les peces defectuoseseren gairebé ciència-ficció.

Actualment Teqser funciona comuna màquina ben greixada, tot i quearribar fins aquí no ha estat una tascafàcil. Carner és dels qui creu que “sivols estar ben servit, fes-te tu mateix elllit”, i l’aplicació d’aquesta filosofia liha comportat moltes jornades laboralsinacabables, però també grans satisfac-cions. Asseguts en un atapeït despatx(els despatxos són com els rebedors deles cases: no serveixen per a res, sen-tencia Carner), i acompanyats de la

seva secretària Rosa, l’industrial des-grana orgullós la història de l’empresa,l’evolució de la feina, el difícil present,i les decepcions continuades derivadesdel tracte amb l’administració. Elfutur? Un cop negociada la indemnit-zació amb la propietat, potser passi pertancar l’empresa definitivament i des-cansar una mica després de més de 30anys de tecnologia, qualitat, servei... itreball.

A un centenar escàs de metres deTeqser, una persiana metàl·lica migbaixada permet entreveure els baixosd’una vella màquina d’injecció. Afi-nant l’oïda la sentim treballar amb elrespirar asmàtic d’un sistema hidràu-lico-pneumàtic amb milions d’injec-cions en els conductes. Cada minut,de les entranyes metàl·liques de lamàquina en surt un casc en brut. Unaoperària el recull, en poleix les reba-ves hàbilment i hi col·loca la protec-

ció interior donant forma a un cascYelmo acabat made in Can Batlló,llest per embalar i servir. Aquesta és laproducció principal de Victextron:cascs de protecció per a la construc-ció. Diàriament es fabriquen entre500 i 1000 cascs injectats en deucolors diferents, sota la direcció deFrancesc Ayala, enginyer i propietaride l’empresa, que dirigeix aquestnegoci familiar, dedicat de fa dècadesal material de protecció. L’activitatoriginalment incloïa tèxtil (fabrica-ven impermeables i derivats), peròdes de fa deu anys s’ha centrat exclu-sivament en els cascs a causa de la for-ta competència asiàtica, que fa invia-ble seguir lluitant en d’altres fronts.Els productes Victextron s’exporten atot Europa, i si ara es fabriquen a CanBatlló aviat sortiran, també lluents iacuradament embalats, dels nouslocals de la Zona Franca.

CULTURA

Can Batlló: Adéu a la ciutat dels oficis (V)

‘Arts’ plàstiques

XAVI

ER C

ORBE

LLA

Agustí Carner, un ‘self-made man’ autèntic, dirigeix l’empresa Teqser des de l’any 1982

En els solitaris carrers de Can Batlló hi ha dos punts on l’olfacte reconeix la flaire sintètica i lleuge-rament dolça que exhala el procés d’injecció de plàstics. Dues empreses dedicades a aquesta tascaresisteixen emmotllant peces a diari: Teqser, que produeix peces per a línia marró i automoció, iVictextron, dedicada a la producció de cascs de protecció per a la construcció.

46

THEK

NO

S· N

úm. 1

32 J

UN

Y de

200

9


INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUESINSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUESDE BAIXA TENSIÓ

ENLLUMENAT EXTERIOR

Manuals en venda al Col·legi

MANTENIMENT D’EDIFICIS

Els Manuals Tècnics del CETIBLa millor informació tècnica per al professional versàtil


revista 132ok.qxp:revista92ctp4.qxd 15/6/09 17:07 página 2 · dels resultats de l’enquesta...

Documents