revisiÓ del pla general d'ordenaciÓ urbana de … general 2019/estudi... · 10.4 mesures per...

PGOU REVISIÓ DEL PLA GENERAL D'ORDENACIÓ URBANA DE CIUTADELLA DE MENORCA

ESTUDI AMBIENTAL ESTRATÈGIC | Pla General

EZQUIAGA ARQUITECTURA, SOCIEDAD Y TERRITORIO - CASTIÑEIRA-COROMINAS-SABATÉ ARQUITECTES setembre 2018

PGOU REVISIÓ DEL PLA GENERAL D'ORDENACIÓ URBANA DE CIUTADELLA DE MENORCA ESTUDI AMBIENTAL ESTRATÈGIC

EZQUIAGA ARQUITECTURA, SOCIEDAD Y TERRITORIO - CASTIÑEIRA-COROMINAS-SABATÉ ARQUITECTES

2

Contenido

1 INTRODUCCIÓ ..................................................................................................................................... 8

1.1 Localització i característiques bàsiques en l'àmbit territorial del Pla ............... 8

1.1.1 Planejament vigent ...................................................................................... 9

2 OBJECTIUS PRINCIPALS DEL PLA. ESBÓS DEL CONTINGUT………………….10

2.1 Objectius principals del Pla ........................................................................... 10

2.2 Esbós del contingut del Pla ........................................................................... 11

2.2.1 El model d'ordenació proposat en la revisió del PGOU ..................................... 11

2.2.1.1 Sistema General d'Espais Lliures: Nucli tradicional i zones Turístiques ..... 11

2.2.1.2 Conservar el sòl rústic per Valorar territori i paisatge .................................. 16

2.2.1.9 El Pla, eina de construcció de ciutadania per la participació pública activa 22

2.2.2.0 Posada en valor del patrimoni i el paisatge ................................................. 22

2.2.2.1 La millora ambiental i urbana d'àrees turístiques obsoletes ........................ 25

2.2.2.2 Millora de les condicions de qualitat de servei de les infraestructures ........ 25

3 RELACIONS AMB ALTRES PLANS I PROGRAMES

CONNEXOS………………...27

3.1 Directrius d'Ordenació del Territori de les Illes Balears ................................ 27

3.2 Planejament territorial sectorial vigent .......................................................... 27

3.2.1 Pla Hidrològic de les Illes balears ............................................................. 27

3.2.2 Pla especial d'emergències davant el risc d'incendis forestals a les Illes

Balears (INFOBAL) ................................................................................................ 31

3.2.3 Pla territorial de protecció civil de les Illa de Menorca (PLATERME) ....... 31

3.2.4 Pla Director Sectorial de Pedreres ........................................................... 32

3.2.5 Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No Perillosos de Menorca

34

3.2.6 Pla director sectorial energètic de les Illes Balears .................................. 36

3.2.7 Modificació del Pla director sectorial energètic de les Illes Balears relativa

a l'ordenació territorial de les energies renovables ................................................ 37

3.2.8 Pla Director Sectorial de Transporte ......................................................... 41

3.2.9 La revisió del PGOU assumeix com a pròpies les determinacions del

PDSTIB, especialment les relatives a intermodalitat, mitjançant propostes de

foment de la xarxa ciclista, mitjançant una ubicació de l'estació d'autobusos

accessible i que eviti el col·lape del centre urbà, i a través de les propostes de

redistribució de les línies d'autobusos i la implantació d'aparcaments dissuasius. 42

3.2.10 Pla director sectorial de telecomunicacions ......................................... 42

3.2.11 Pla Director Sectorial de Carreteres de les Illes Balears ...................... 43



3

3.2.12 El Pla director sectorial de carreteres de les Illes Balears, aprovat

mitjançant el Decret 87/1998 estableix l'ordenació de les carreteres de la comunitat

autònoma, i és desenvolupat a través de la Llei 5/1990, de 24 de maig, de

Carreteres a les Illes Balears, que estableix la regulació de la planificació i projecte

de les carreteres de les Illes Balears, així com el seu finançament, construcció,

conservació, explotació i ús. ................................................................................... 43

3.2.13 Pla d'Acció per l'Energia Sostenible de Ciutadella en el marc de la

iniciativa del Pacte de Balears ................................................................................ 43

4 ESTUDI D'ALTERNATIVES PREVISTES……………………………………………..45

4.1 Procés de formulació d'alternatives ............................................................... 45

4.1.1 Identificació dels problemes clau per a la formulació d'alternatives de

planejament ............................................................................................................ 45

4.1.2 Formulació de l'estratègia d'intervenció i ordenació urbanística ............... 46

4.2 Exposició de les alternatives previstes .......................................................... 46

4.2.1 Alternativa cero ......................................................................................... 47

4.2.2 Alternativa 1 .............................................................................................. 48

4.2.3 Alternativa 2 .............................................................................................. 51

4.3 Comparació d’alternatives ............................................................................. 54

5 ASPECTES RELLEVANTS DE LA SITUACIÓ ACTUAL DEL MEDI AMBIENT…..55

5.1 Climatologia ................................................................................................... 55

5.1.1 Precipitació ............................................................................................... 55

5.1.2 Temperatura ............................................................................................. 56

5.1.3 Diagrama ombro climàtic .......................................................................... 57

5.1.4 Règim de radiació: recursos energètics ................................................... 57

5.1.5 Règim de vents......................................................................................... 57

5.2 Qualitat de l'aire ............................................................................................ 59

5.3 Hidrologia i hidrogeologia ............................................................................. 59

5.4 Geologia ....................................................................................................... 61

5.4.1 Litologia .................................................................................................... 61

5.4.2 Llocs d'interès geològic ............................................................................ 62

5.5 Relleu............................................................................................................ 62

5.5.1 Anàlisi de pendents .................................................................................. 62

5.5.2 Erosió ....................................................................................................... 62

5.6 Edafologia ..................................................................................................... 63

5.7 Espai litoral ................................................................................................... 64

5.7.1 Les platges i cales .................................................................................... 64

5.7.2 Sistemes dunars ....................................................................................... 67



4

5.7.3 Medi marí .................................................................................................. 67

5.8 Àrees Sensibles............................................................................................. 68

5.8.1 Hàbitats i elements geomorfològics de protecció especial ........................ 68

5.9 Vegetació ...................................................................................................... 76

5.9.1 Vegetació Potencial .................................................................................. 76

5.9.2 Vegetació Actual ....................................................................................... 76

5.9.3 Inventari de flora ....................................................................................... 79

5.10 Fauna ............................................................................................................ 83

5.10.1 Inventari de fauna ................................................................................. 83

5.11 Paisatge ........................................................................................................ 84

5.11.1 Qualitat intrínseca ................................................................................. 88

5.11.2 Incidència / fragilitat visual .................................................................... 92

5.11.3 Conques visuals ................................................................................... 96

5.12 Gestió de residus........................................................................................... 98

5.13 Riscos ............................................................................................................ 98

5.13.1 Risc d'incendis forestals ....................................................................... 99

5.13.2 Risc d'inundació .................................................................................... 99

5.13.3 Risc de despreniment .......................................................................... 99

5.13.4 Risc de erosió .................................................................................... 100

5.13.5 Risc de rissaga................................................................................... 100

5.13.6 Zones vulnerables per la contaminació de nitrats .............................. 101

5.14 canvi climàtic .............................................................................................. 101

5.15 Problemes ambientals i sistemes vulnerables ............................................ 102

5.15.1 Degradació dels sistemes platja-duna ............................................... 102

5.15.2 Contaminació de Platja Gran ............................................................. 102

5.15.3 Salinització de les aigües subterrànies .............................................. 103

5.16 Patrimoni ..................................................................................................... 103

5.16.1 Patrimoni històric-artístic .................................................................... 104

5.17 Medi Socioeconòmic ................................................................................... 107

5.17.1 Demografia ........................................................................................ 107

5.17.2 Activitat econòmica ............................................................................ 110

5.18 Infraestructures ........................................................................................... 112

5.18.1 Abastament ........................................................................................ 113

5.18.2 Electricitat .......................................................................................... 119



5

5.18.3 Gas ..................................................................................................... 119

5.18.4 Parc solar de Son Salomó .................................................................. 121

5.18.5 Telefonia ............................................................................................. 121

5.18.6 Xarxa Viària interurbana ..................................................................... 121

5.18.7 Xarxa Viària urbana ............................................................................ 122

5.19.10 transport públic......................................................................................... 122

5.19 Equipaments ............................................................................................... 122

5.19.1 Educació ............................................................................................. 122

5.19.2 Cultura ................................................................................................ 123

5.19.3 Sanitari y emergències ....................................................................... 123

5.19.4 Assistencial ......................................................................................... 124

5.19.5 Esportiu............................................................................................... 124

5.19.6 Equipament comercial ........................................................................ 124

5.19.7 Altres equipaments ............................................................................. 124

6 CARACTERÍSTIQUES AMBIENTALS DE LES ZONES QUE PUGUIN VEURE'S

AFECTADES DE MANERA SIGNIFICATIVA……………………………………………...125

6.1 Característiques ambientals de SG Sa Caleta ............................................ 125

6.2 Característiques ambientals de SG Ciutadella ............................................ 126

7 PROBLEMA AMBIENTAL EXISTENT QUE SIGUI RELLEVANT PER AL PLA…126

8 OBJECTIUS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL…………………………………………126

9 EFECTES SIGNIFICATIUS EN EL MEDI AMBIENT………………………………..129

9.1 Descripció de l’avaluació ............................................................................ 129

9.2 Efectes ambientals previsibles .................................................................... 129

9.2.1 Avaluació de les afeccions a la Xarxa Natura 2000................................ 129

9.2.2 Afeccions al clima ................................................................................... 130

9.2.3 Consideració del Canvi Climàtic i avaluació de la petjada de carboni .... 130

9.2.4.1 Metodologia .............................................................................................. 131

9.2.4.2 Ús del sól .................................................................................................. 131

9.2.4 Afeccions sobre la qualitat de l'aire i els sorolls ...................................... 131

9.2.5 Afeccions a la geomorfologia i al sol ...................................................... 132

9.2.6 Afeccions a la hidrologia i hidrogeologia ................................................ 133

9.2.7 Afeccions a flora i fauna ......................................................................... 134

9.2.8 Afeccions al Paisatge ............................................................................. 135

9.2.9 Consum de recursos naturals ................................................................. 135

9.2.10 Generació de residus ......................................................................... 136



6

9.2.11 Interrelació entre els factors ambientals afectats ................................ 136

9.2.12 Afeccions ambientals en zones qualificades per APR del PTI per les

actuacions previstes ............................................................................................. 137

9.2.13 Afeccions al domini públic hidràulic i Domini Públic Marítim Terrestre137

9.3 Valoración de los efectes ............................................................................ 137

10 MESURES PREVISTES PER A PREVENIR I REDUIR QUALSEVOL EFECTE

SIGNIFICATIU NEGATIU EN EL MEDI AMBIENT PER L'APLICACIÓ DEL PLA……..140

10.1 Mesures per millorar i prevenir els impactes sobre el clima ........................ 141

10.2 Mesures per millorar i prevenir els impactes sobre la qualitat de l'aire i els

sorolls 141

10.3 Mesures per millorar i prevenir els impactes sobre la geomorfologia i el sòl

142

10.4 Mesures per millorar i prevenir els impactes sobre la hidrologia i la

hidrogeologia ............................................................................................................ 142

10.5 Mesures per millorar i prevenir els impactes sobre la flora i la fauna .......... 143

10.6 Mesures per millorar i prevenir els impactes sobre el patrimoni .................. 144

10.7 Mesures per millorar i prevenir els impactes sobre el paisatge ................... 144

11 MESURES PREVISTES PER AL SEGUIMENT……………………………………..144

11.1 Marc Normatiu i objectius del programa de vigilància ambiental (PVA) ...... 144

11.2 Fases, durada del programa de vigilància ambiental i informes ................. 145

11.2.1 Primera fase del seguiment dels nous desenvolupaments ................ 145

11.2.2 Segona fase del seguiment dels nous desenvolupaments ................ 146

11.3 Seguiment ambiental del Pla General ........................................................ 146

11.3.1 Sistema d'indicadors proposats ......................................................... 146

11.4 Seguiment de mesures correctores per a la fase d'obra dels nous

desenvolupaments ................................................................................................... 146

11.4.1 Seguiment de les afeccions sobre l'atmosfera ................................... 147

11.4.2 Seguiment d'afeccions sobre els sòls ................................................ 147

11.4.3 Seguiment de les afeccions als recursos hídrics ............................... 148

11.4.4 Seguiment de les afeccions a la flora i la fauna ................................. 148

11.5 Seguiment de mesures correctores per a la fase d'explotació dels nous

desenvolupaments ................................................................................................... 148

11.5.1 Seguiment de les afeccions sobre l'atmosfera ................................... 148

11.5.2 Seguiment d'afeccions sobre els sòls ................................................ 149

11.5.3 Seguiment de les afeccions a la flora ................................................. 149

11.6 Informes ...................................................................................................... 149

12 RESUM NO TÉCNIC……………………………………………………………………150



7

12.1 Introducció ................................................................................................... 150

12.2 Objectius principals del Pla, esbós del contingut i relació amb altres plans i

programes connexos................................................................................................. 150

12.3 Estudi d'alternatives previstes ..................................................................... 152

12.4 Aspectes rellevants de la situació actual del medi ambient ......................... 152

12.5 Característiques ambientals de la zona que es puguin veure afectades de

manera significativa .................................................................................................. 152

12.6 Problema ambiental existent que sigui rellevant per al Pla ......................... 152

12.7 Objetius de protecció ambiental .................................................................. 152

12.8 Efectes significatius en el medi ambient ...................................................... 153

12.9 Mesures previstes per prevenir i reduir qualsevol efecte significatiu negatiu en

el medi ambient per l'aplicació del Pla ...................................................................... 153

12.10 Mesures previstes per al seguiment................................................................ 154

ANNEX I. Fitxes de paisatge ..................................................................................... 155



8

1 INTRODUCCIÓ

L'objecte d'aquest document és presentar el procediment d'Avaluació

Ambiental a què se sotmet el Pla General d'Ordenació Urbana de Ciutadella de

Menorca.

La legislació d'aplicació, la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació

ambiental estratègica, és de rang estatal i resulta d'aplicació, la Llei 12/2016 de

17 d'agost, d'avaluació d'impacte ambiental i avaluacions ambientals

estratègiques a les Illes Balears; i la llei 9/2018, de 31 de juliol, per la qual es

modifica aquesta última.

En compliment de l'article 6 de la dita Llei 21/2013, l'avaluació ambiental

estratègica de la revisió del Pla General d'Ordenació Urbana de Ciutadella de

Menorca es considera de tipus ordinari al tractar-se d'un document

l'elaboració i aprovació correspon a una Administració pública (en aquest cas,

l'Ajuntament de Ciutadella de Menorca), ve exigida per una disposició legal

(Llei 2/2014, de 25 de març, d'ordenació i ús del sòl) i en el qual s'estableix el

marc per a la futura autorització de projectes legalment sotmesos a avaluació

d'impacte ambiental en matèries com agricultura, ramaderia, silvicultura,

aqüicultura, pesca, energia, mineria, indústria, transport, gestió de residus,

gestió de recursos hídrics, telecomunicacions, turisme, ordenació del territori

urbà i rural, ús del sòl; hi ha més previsiblement requerirà una avaluació per

afectar espais Xarxa Natura 2000 en els termes que preveu la Llei 42/2007, de

13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat.

El promotor de la revisió del PGOU és l'Ajuntament de Ciutadella de Menorca.

1.1 Localització i característiques bàsiques en

l'àmbit territorial del Pla

El terme municipal de Ciutadella se situa en la costa oest de l'illa de Menorca

(Illes Balears). Concretament el nucli urbà es localitza en les

coordenades:40°00’05’’N 3°50’11’’E

Constitueix un dels 8 municipis que componen l'illa de Menorca, declarada

Reserva de la Biosfera per la UNESCO l'any 1993, la més oriental i septentrional

de l'arxipèlag de les Illes Balears.

Compta amb una extensió total de 187 km2 (al voltant del 27% de la superfície

insular), i es troba a una altitud mitjana inferior a 20 metres sobre el nivell del

mar. Limita al nord i al sud amb el mar Mediterrani, i a l'est amb el municipi de

Ferreries.



9

Ciutadella se situa en l'extrem occidental de Menorca i es comunica amb la

resta de poblacions insulars mitjançant la carretera de Ciutadella a Maó (Me-

1). D'altra banda, la ronda Nord (RC-1) i Sud (RC-2) distribueixen el trànsit al

nord i sud del nucli urbà, amb nombroses rotondes que donen accés tant als

diferents àmbits urbans i industrial situats entre vies, com a diverses platges i

urbanitzacions. Com és el cas de la carretera a Cala en Blanes o la carretera a

Punta Nati (cap al nord i nord-oest), o els camins de Sant Joan de Missa, de la

Caleta o bé la carretera al cap de Artutx (Me-24). En aquest sentit, la densitat

de rotondes fa possible tractar de potenciar el tram de l'actual Me-1 entre el

límit urbà (Av. Ciutat Palma de Mallorca) i les rondes de circumval·lació,

donant-li un caràcter de trànsit més intern o especialitzat, vinculat a l'activitat

industrial i / o els equipaments existents, i procurant excloure el trànsit

passant cap a l'Eixample o el Centre Històric. De la mateixa manera succeeix

amb el camí vell de Maó, paral·lel a la carretera Me-1, que podria admetre un

carril bici, com ja s'ha iniciat, però malauradament es troba amb ocupacions

diverses en el costat sud (en SNU), que li resten atractiu per fer-ho plaent per

als eventuals ciclistes.

L'economia municipal de Ciutadella es basa, principalment, en el turisme i els

serveis relacionats. Aquest aspecte es desenvolupa amb detall en el punt

5.18.2

1.1.1 Planejament vigent

L'instrument urbanístic que classifica el sòl, fins que s'aprovi definitivament el

nou Pla d'Ordenació Municipal, és el PGOU vigent de 1988.

El Pla General vigent va ser aprovat definitivament el 23 de març de 1988 i el seu text refós va ser aprovat per la Comissió Insular d'Urbanisme de Menorca, el 16 d'abril de 1991, i publicada al BOCAIB núm. 145E del 11/20/1991. Encara que posteriorment es van fer unes esmenes al text refós, aprovades el 30

d'octubre de 1992, que van incorporar un nombre relativament elevat de modificacions sobre el document original, centrades en el nucli urbà. D'altra banda, del tres de març de 1999 s'aprova el Pla Especial de protecció del conjunt històric artístic de Ciutadella, previst en el PGOU, i que el completa en aquest aspecte tan important pel que fa a la imatge i personalitat de la vila. En el transcurs dels més de vint anys des de l'aprovació del text refós, s'han produït moltes modificacions de planejament, de caràcter puntual, de més o menys envergadura, entre els quals destaquen la creació de diversos sectors de creixement (clau B), residencial i industrial, inclòs el nou port comercial de Ciutadella. No obstant això, cal dir que el PGOU de Ciutadella ha estat adaptat parcialment al Pla Territorial Insular de Menorca (en endavant PTI) en dues ocasions: per una banda, el 28 de novembre de 2005 (BOIB núm. 187, de 13/12 / 2005), pel que fa al nucli tradicional, i de l'altra el 27 de març de 2006 (BOIB núm. 53, de l'11/4/2006), pel que fa al sòl rústic. Aquestes aprovacions es van fer amb prescripcions. No obstant això, el 25 de maig de 2009 els documents de compliment de prescripcions van ser aprovats pel Ple de l'Ajuntament de Ciutadella. El 28 de setembre de 2009, el Ple del Consell Insular de Menorca va procedir a l'aprovació definitiva del compliment de les prescripcions de l'adaptació del PGOU de Ciutadella al Pla territorial insular pel que fa al nucli tradicional i el sòl rústic. Fruit d'aquest procés, així com del document d'adaptació del Pla General

Municipal a les Directrius d'Ordenació Territorial (des d'ara DOT) i el sòl rústic

del PTI, s'ha procedit a la desclassificació de nombrosos àmbits de sòl



10

urbanitzable de tipus turístic o turístic -residencial, sobretot al sud del

municipi.

2 OBJECTIUS PRINCIPALS DEL PLA. ESBÓS DEL

CONTINGUT

2.1 Objectius principals del Pla

L'objecte del Pla és el de definir l'ordenació integral del terme municipal, la

classificació del sòl establint el règim jurídic aplicable, la definició dels

elements fonamentals de l'estructura general i orgànica, i l'establiment de les

previsions temporals o prioritats per al seu desenvolupament i execució. El

model que regeix la proposta d'ordenació de l'esborrany de la revisió del PGOU

Ciutadella de Menorca es basa en la recerca d'un urbanisme més sostenible en

moments d'incertesa, en línia amb els següents objectius:

Configura un model territorial resilient i sostenible

Garantir la conservació del medi físic, el paisatge i la biodiversitat.

Assegurar la competitivitat econòmica i turística de Ciutadella.

Recuperar i regenerar l'espai urbà amb operacions ajustades a escala

local.

Limita el creixement, prioritzant el completat de les trames existents.

Millorar la funcionalitat de l'ús quotidià de l'espai urbà.

Mantenir i revitalitzar les activitats agropecuàries.

Resoldre els dèficits d'infraestructures.

Prevenir l'impacte dels riscos.

El conjunt de propostes s'estructura en dotze qüestions, 6 relatives al nucli

urbà i a l'entorn de Ciutadella i sis al conjunt del territori. Els seus enunciats

emfatitzen les idees fonamentals de les línies d'actuació proposades:

1. 1. Una ciutat accessible i 1 mobilitat diversificada. Cal emprendre una

gestió integral de la mobilitat, amb urgència en el cas del nucli antic i el

seu primer eixample pels conflictes d'ús. Les propostes inclouen

aparcaments dissuasius, millores del sistema d'autobusos i la seva

estació, i la recuperació d'espais per al vianant. L’estructuració d'una

xarxa viable d'espais lliures.

2. L'estructuració d'una xarxa viable d'espais lliures. La xarxa d'espais

lliures permet tant millorar la qualitat de vida com contribuir a

afrontar el repte del canvi climàtic. Es proposa una corona d'espais

públics, amb un cinturó verd i blau complementat amb eixos radials

que relacionen el centre amb els camins rurals.

3. Operacions modestes i Mesures de reforma urbana. Es proposen 12

operacions estratègiques, cinc d'elles al centre històric, reactivant

unitats no executades del PGOU vigent que són d’interès i noves àrees

d'oportunitat.

4. Refer desajustos normatius. L'experiència dels serveis tècnics

municipals en l'aplicació del planejament general vigent ha permès

detectar desajustos de la norma amb canvis legals posteriors,

imprecisions en definicions i regulacions, contradiccions, absència de

criteris estètics...

5. El tractament de les vores de la ciutat. de les corones a les falques: Es

proposa un tractament acurat d'aquests vores per garantir una

transició adequada entre ciutat i territori, protegir la qualitat del

paisatge agrari, buscar complementarietats amb l'espai urbà, i reforçar

les transversalitats de set eixos territorials.



11

6. " Urbanitzar "les grans peces especialitzades. La proposta millora la

integració amb la trama urbana del nou port i del polígon industrial,

facilitant les connexions de vianants, diversificant usos i combinant

tipologies.

I pel que fa al conjunt del territori:

7. Consolidar l'activitat productiva a Ciutadella i la seva perifèria. Es

proposa tant atendre la reorganització del sistema logístic que implica

el nou port a les zones de perifèria pròxima com a la de les activitats

compatibles a les zones d'ús predominant residencial.

8. Conservar el sòl rústic per posar en valor territori i paisatge. Es




9. El Pla, eina de construcció de ciutadania per la participació pública

activa. S'ha desenvolupat un programa de participació amb una pàgina

web amb la documentació informativa i de proposta de model de

ciutat. L'enquesta web i els suggeriments s'han produït aportacions

d'interès, especialment sobre la percepció dels ciutadans del seu ús

quotidià de la ciutat i els seus equipaments i serveis.

10. El paisatge com a patrimoni. En la línia del Conveni europeu del

paisatge, aquest s'entén com una qualitat de tot el territori, que a

Ciutadella està marcada per un valuós patrimoni cultural i etnogràfic

que marca la seva identitat. Es delimiten una zona de protecció i

ordenació de l'espai periurbà al voltant del casc de Ciutadella, la figura

de protecció de paisatge cultural de Punta Nati, o una integració de

xarxes de vianants i ciclables amb la xarxa d'espais lliures i espais

protegits com a mesura d'accés al paisatge.

11. La millora mediambiental i urbana d'àrees turístiques obsoletes. La

reactivació d'àrees turístiques obsoletes té en compte les implicacions

negatives del seu mal estat de conservació tant per la qualitat de vida

dels seus habitants com per a la imatge exterior de Ciutadella como

destinació. Cal millorar la seva oferta complementària per qualificar la

destinació.

12. Millores en les condicions de qualitat de les infraestructures. Es

prioritza l'atenció als problemes de Proveïment dels que alerta la

planificació hidrològica, integrar la producció d'energies renovables i

atendre a la prevista connexió a la xarxa de gas.

2.2 Esbós del contingut del Pla

En aquest model territorial es plantegen diverses actuacions, propostes de

creixement i transformació urbana, comuns a totes les alternatives estudiades,

que es detallen a continuació.

2.2.1 El model d'ordenació proposat en la revisió

del PGOU

2.2.1.1 Sistema General d'Espais Lliures: Nucli tradicional i

zones Turístiques

La superfície total dels espais lliures que formin part del sistema general del

present Pla General (Nucli de Ciutadella i el seu entorn) és de 545.071 m2,

Superant a els 366.900 m2 del PGOU de 1991. En AQUEST càlcul s'inclou la

ZMT, ha que es considera que forma part del sistema general d'espais lliures,

tal com és mostra al plànol d'Estructura general i orgànica d’este PGO. Però,

encara que no es té en compte aquesta superfície de la ZMT, i la total queda



12

reduïda a un total de 386.302 m2, ja se supera el proposat en el PGOU de

1991.

Classificació del sòl

Superfície (m2)

Tipus de nucli

Sòl adjacent al PE Sa Vinyeta

SR 9.567 Nucli tradicional

PE Sa Vinyeta SR 52.177 Nucli tradicional

Canal dels Horts SR 22.195 Nucli tradicional

Sa Coma SR 14.645 Nucli tradicional

Es Pinaret SR 78.369 Santandria (ZT)

Plaça d'es Born i plaça dels Pins

SU 17.603 Nucli tradicional

Pla de Sant Joan SU 10.547 Nucli tradicional

Litoral SU 66.719 Nucli tradicional

ZMT SU 93.145 Nucli tradicional

Canal Salat SU 52.711 Nucli tradicional

Santandria SU 17.439 Santandria (ZT)

Litoral SU 44.328 Sa Caleta (ZT)

ZMT SU 65.624 Sa Caleta (ZT)

Total

545.071

Total sense ZMT 386.302

Així mateix, considerant la població potencial en l'horitzó del PG (detallat a la

memòria informativa i justificativa) de 39.465 habitants per al municipi de

Ciutadella (o 44.061 en 2036), es necessitarien 197.325 m2 d’espais libres.

Tenint en compte el càlcul d'aquest PG, 386.302 m2 sense incloure l'espai

lliure de la ZMT, es compleix el que estableix l'article 37.f) de la LUIB.

A l'escenari més desfavorable, tenint en compte que el sòl adjacent al Pla

Especial de Sa Vinyeta no es troba consolidat (9.567 m2), així com l'àmbit d'Es

Pinaret (78.369 m2), i els dos àmbits de sòl rústic que es troben adscrits a

sectors de sòl urbanitzable, part de la cadena dels Horts (22.195 m2) i Sa Coma

(14.645 m2), l'àmbit del racó de ses Gallines i part de l'àmbit de la cala de

Santandria (10.090 m2), s'obté un total de 244.441 m2 d'espais lliures del

sistema general consolidats, superant els mínims de la LUIB.



13

Sistema General d'espais lliures i equipaments del nucli de Ciutadella i el seu entorn en aquest

PG

Pel que fa al sistema general d'espais lliures, el sòl urbà i urbanitzable al nucli

tradicional de Ciutadella compta amb un total de 243.645 m2.

Encara falten per adquirir 7.716 m2 de sòl destinat al SG-EL, al costat d'altres petits àmbits. Aquest s'ha inclòs en la Unitat d'Actuació de sa Farola per facilitar la gestió, a més aquesta inclou àmbits de la ZMT que també cal adquirir.

Sistema General d'espais lliures que falta per adquirir a la UA Sa Farola

Consolidats Previstos

(m ²) (m ²)

Parc Urbà de la Cala des Frares 1 General SUNC PU 1.235 - SI

Parc Urbà de la Cala des Frares 2 General SUC PU - 807 NO UA Sa Farola

Parc Urbà de sa Punta des Bancal General SUNC PU - 6.909 NO UA Sa Farola

Parc Urbà de la Cala en Busquets General SUC PU 10.608 - SI / NO SUDO Es Port Vell

Parc Urbà Via Mestre Vives General SUC PU 11.717 - SI / NO

Parc Urbà des Canal Salat 1 General SUC PU 9.767 - SI / NO Parcel·la adscrita al SUDO Sa Coma

Parc Urbà des Canal Salat 2 General SUC PU 39.955 - SI / NO Parcel·la adscrita al SUDO Sa Coma

Parc Urbà ZMT Camí de Sa Farola General SUC PU-ZMT 27.531 - SI / NO

Parc Urbà ZMT Cala des Frares i Busquets General SUC PU-ZMT 9.315 - SI / NO

Es Pla de Sant Joan General SUC PU 10.423 - SI

Plaça des Born - Plaça dels Pins General SUC EL 17.603 - SI

Plaça Far de sa Farola General SUC PU 415 - SI

Parc Urbà de sa Platja Gran General SUC PU 3.238 - SI

Parc Urbà des Passeig General SUC PU 28.421 - SI

Parc Urbà des Canal Salat 3 General SUC PU 2.990 - SI

Aparcament placeta passeig es Moll General SUC EL-Ap 3.042 - SI

Parc Urbà ZMT Passeig Marítim General SUC PU-ZMT 56.461 - SI

Parc Urbà Passeig Marítim Sa Farola General SUC PU 3.208 - SI

NomTipus

sistemaClass. sòl Categ. Adquirits Adquisició



14

En total, amb la UA de Sa Farola s'adquireixen 9.093 m2 de sòl de què 1.447

m2 es troben dins de la ZMT.

A més, hi ha un àmbit de 2.674 m2 a la Cala en Busquets que queda per

adquirir, mitjançant l'adscripció del mateix al suar Es Port Vell.

Pel que fa al cinturó verd i blau, al marge sud de sa Platja Gran o Parc Urbà de

la Via Mestre Vives, queden per adquirir petites parts que sumen un total de

2.299 m2 de sòl destinat a SG-EL.

Sistema General d'espais lliures que cal adquirir al marge sud de sa Platja Gran

A Canal Salat hi ha 5 parcel·les que formen part del SG-EL i no poden adquirir-se. Per això, aquest Pla les inclou com SG en sòl urbà adscrit al sector de sòl urbanitzable del Canal Salat.

Sistema General d'espais lliures que cal adquirir el Canal Salat

Així, al nucli tradicional de Ciutadella queden per adquirir 16.920 m2 de sòl lligat al sistema general d'espais lliures.

Cala es Frares y cala en Busquets

SG Espais Lliures 7.646 UA Sa Farola

SG Espais Lliures - ZMT

1.447 UA Sa Farola

Cala a Busquets SG Espais Lliures 2.674 SUDO Es Port Vell

PU Costaner - Sa Platja Gran

SG Espais Lliures 2.299 Expropiació

Canal Salat SG Espais Lliures 2.853 SUDO Canal Salat

16.920

Resum del Sistema General d'espais lliures que cal adquirir el nucli tradicional de Ciutadella

A la zona turística de Son Blanc (sòl urbà), hi ha 21.978 m2 d'espais lliures del sistema general, dels quals 19.308 m2 (87,85%) formen part de la ZMT i els 2.670 m2 restants es consideren Parc Urbà. Tots aquests sòls són públics. I a Sa Caleta (sòl urbà), formen part del sistema general d'espais lliures un total de 79.039 m2, dels quals 40.674 m2 (51,46%) es troben dins de la ZMT.

Al costat de la caleta d'En Gorrias, es troben més de 5.000 m2 afectats pel

corredor blau inclòs en aquest PG, i ja definit en el PGOU 1991. A més dels

6.621 m2 (6.365 m2 són parc urbà i la resta parc urbà dins de la ZMT), al costat

de Santandria.



15

Sistema General d'espais lliures que cal adquirir a la cala Santandria

A la zona turística de Sa Caleta queden per adquirir 8.691 m2 de sòl lligat al SG-EL, on gairebé el 6% està lligat a la ZMT. Pel que fa a la zona turística de Santandria, es compta amb 26.375 m2 d'espais lliures dins el SG, on 5.642 m2 (21,39%) estan dins de la ZMT. També queden per adquirir un total de 19.357m2 (expropiació).

Parc Urbà caleta d'en Gorrias 1.807 Expropiació

ZMT PU Caleta d'en Gorrias 263 Expropiació

Cala Santandria Parc Urbà 6.365 Expropiació

ZMT PU Cala Santandria 256 Expropiació

8.691

Resum del Sistema General d'espais lliures que cal adquirir a Sa Caleta

Pel que fa als equipaments, aquest PG destina 278.777 m2 a sistema general

d'equipaments comunitaris.



16

2.2.1.2 Conservar el sòl rústic per Valorar territori i paisatge

A. La concreció de les categories d'ordenació del sòl rústic

La Revisió del PGOU estableix una ordenació del sòl rústic que reflecteix

l'establerta pel PTI de Menorca, en aplicació de la legislació vigent.

o SÒL RÚSTIC PROTEGIT

1. Àrees Naturals d'Especial Interès (ANEI)

Es distingeixen les ANEI amb pla especial aprovat, en les que la seua regulació

es remet directament a aquests plans (cas de les ANEI 2, 13 i 14), i aquelles

sense Pla Especial.

2. Àrees naturals d'especial interès d'Alt Nivell de Protecció (AANP)

Constitueixen les AANP en el terme municipal de Ciutadella definides en la LEN:

Zona de protecció costanera (franja de 100 metres de línia de costa).

sistemes dunars.

Illots.

Zones Humides.

Barrancs.

Vegetació rupícola.

Alzinars.

Ullastrars.

3. Àrees Naturals d’interès Territorial (ANIT)

Les ANIT constitueixen una categoria d'ordenació del sòl rústic creada al PTI

que alberga àrees amb valors ambientals i de biodiversitat similars o superiors

als de les ANEI.

Igual que succeeix a les AANP, el PTI també remet a plans especials

d'ordenació l'ordenació de les ANIT. Com que no estar encara aquests plans

especials aprovats, la revisió de PGOU estableix una ordenació d'aquests espais

d'acord amb les determinacions de les matrius d'usos de sòl rústic del PTI, a

costa de l'aprovació d’aquest.

4. Àrees d’Interès Paisatgístic (AIP)

Les Àrees d'Interès Paisatgístic alberguen àrees amb trames rurals de singular i

elevat valor, que en el municipi de Ciutadella de Menorca està conformada per

les planes ramaders del nord-oest del municipi.

5. Àrees d’Interès Natural i Ambiental del Pla General (AINAPG)

Constitueixen una categoria d'ordenació creada en aquest Pla General, que

atén un detall d'estudi de les característiques d'aquests espais que

constitueixen corredors i elements de continuïtat dels espais de valor, i que

complementen els inicialment recollits en el PTI. Es qualifiquen de sòl rústic

d'especial protecció a causa de la flora i fauna que hi ha a aquestes àrees, les

relacions entre subsistemes i / o el valor paisatgístic del seu conjunt.

Existeixen, per altra banda, categories de tipus superposat:

6. Àrees de Prevenció de Riscos (APR)

Integra els riscos d'inundació, incendi, erosió, vulnerabilitat d'aqüífers i

despreniment.



17

Es tracta d'una categoria de tipus superposat que afecta de manera

complementària a l'ordenació dels sòls afectats per risc que estableixi la seva

respectiva categoria d'ordenació.

7. Àrees de Protecció Territorial (APT)

Les àrees de protecció territorial inclouen els terrenys compresos en la franja

de 500 metres de costa mesurada des del límit interior de la ribera de la mar,

així com els terrenys compresos en les franges definides per dues línies

longitudinals paral·leles a les carreteres.

Igualment constitueix una categoria de tipus superposat.

8. Àrees de la Xarxa Natura 2000 (RN2000)

Tal com estableix la NTT, les àrees que integren la Xarxa Natura 2000 en el

municipi de Ciutadella formaran part del sòl rústic protegit municipal.

La revisió del PGOU assumeix aquesta categoria d'ordenació com una categoria

de tipus superposada, complementària a l'ordenació dels sòls inclosos en

aquesta

En tractar d'Àrees Protegides, el PGOU remet la seua ordenació a l'establerta

en els respectius plans de gestió de cada espai de la Xarxa, estant tan sols

aprovats fins ara els plans dels dos LIC marins del municipi, que no afecten la

regulació del sòl rústic.

o SÒL RÚSTIC COMÚ

9. Àrees d'Interès Agrari (AIA)

Tot i estar adscrita al sòl rústic comú, aquesta categoria, que resulta

majoritària al municipi, presenta elevats valors ambientals, tal com demostra

la seua inclusió en diversos espais de la Xarxa Natura 2000 o la important

presència d'hàbitats d’interès comunitari amb la que compta.

Per tal d'harmonitzar les diferents determinacions reguladores, s'estableix la

divisió d'aquesta categoria d'ordenació entre les AIA incloses a la Xarxa Natura

2000 (que passa a formar part del sòl rústic protegit), i la resta dels àmbits AIA,

inclosos en el sòl rústic comú.

10. Àrees de Transició (AT)

Categoria de sòl rústic que conforma una franja de 100 metres a partir del sòl

urbà i urbanitzable dels nuclis tradicionals i zones turístiques que no afronten

amb sòl rústic protegit i de 400 metres entorn del nucli de Ciutadella, destinats

a albergar les previsions del futur creixement urbà.

11. Sòl Rústic de règim general (SRG)

El sòl rústic de règim general conforma la resta del sòl rústic. Es tracta de

l'àmbit confinat entre les AT i les AIA i que alberga als nuclis rurals, i que es

conforma com un espai agrari en el qual es desenvolupen importants

dinàmiques periurbanes, que la revisió del PGOU pretén contenir i ordenar.

o NUCLIS RURALS (NR)

Constituïda per parcel·lacions reconegudes pel PTI.

B. Protecció dels hàbitats d’interès

Es proposen mesures de preservació per interès territorial dels àmbits de sòl

rústic amb presència dels hàbitats forestals d’interès comunitari segons la

cartografia de "Biòtops Corine" de l'CIME- no inclosos en AANP i ANEI amb pla

especial aprovat (que ja consideren directament seua protecció), el que

permet promoure la connexió territorial i ecològica de les àrees protegides de



18

més valor, i garantir la base territorial de les activitats agropecuàries i forestals

vocacionals d'aquests sòls, amb les millores tècniques que es requereixin per a

la seva viabilitat econòmica i l’oferta d'externalitats positives, ambientals i

paisatgístiques, pròpies d'aquests espais.

C. L'adaptació als Plans Directors Sectorials

L'ordenació de les diferents infraestructures i dels equipaments és duta a

terme mitjançant els corresponents plans directors sectorials. La revisió del

PGOU s'adapta la regulació del sòl rústic a les determinacions previstes en

aquests PDS.

1. Àrees d'activitat extractiva i noves àrees canterells

La revisió del PGOU incorpora com a Àrees d'Activitat Extractiva aquelles

quadrícules que compten amb autorització minera vigent segons el Cadastre

Miner i que estan incorporades al catàleg de pedreres que estableix el Pla

Director Sectorial de Pedreres.

D'altra banda, en el cas de les noves àrees canterells proposades pel PDS, el

criteri triat per la revisió del PGOU per a la seva aplicació és l'ampliació de

pedreres existents i autoritzades, i el descart d'aquelles coincidents amb àrees

Xarxa Natura 2000 o molt properes a un àmbit urbà, indicant el sentit del

creixement.

2. Instal·lacions de residus

El PDS de residus no perillosos de Menorca, estableix la construcció d'una sèrie

d'instal·lacions en sòl rústic destinades a la gestió dels residus que ja es troben

executades:

1) La planta de compostatge de fangs d'estació depuradora de Ciutadella.

2) Les dues plantes de tractament de residus de la construcció i demolició

(RCD).

La Revisió del PGOU reconeix aquests àmbits com a "Àrees amb ús d'interès

social", juntament amb altres dotacions localitzades en sòl rústic: instal·lacions

de generació energètica, basses o hipòdrom.

3. Instal·lacions de producció d'energia a través de fonts renovables

La modificació del Pla director sectorial energètic de les Illes Balears incorpora

l'ordenació territorial de les energies renovables, establint una zonificació del

territori en funció de la seva aptitud per a la seva implantació. La revisió del

PGOU Assumeix les determinacions que incorpora DIT document, amb les

Següents especificacions:

Es prohibeix la implantació d'ambdós tipus d'instal·lacions en les zones

d'exclusió.

S'incorporen les zones d'aptitud identificades en el PDS per a la regulació de

les instal·lacions de producció d'energia eòlica i solar fotovoltaica, comunitari i

amb la zona de protecció del paisatge cultural de Punta Nati proposat en el

present PGOU. També s'exclouen les zones d'aptitud mitjana i baixa

coincidents amb les categories d'ordenació AIP, per tal de salvaguardar els

valors paisatgístics i ambientals més destacats. A les zones d'alta aptitud

coincidents amb aquestes categories tan sols seran autoritzables les



19

instal·lacions de tipus A, que en el cas de les instal·lacions fotovoltaiques no es

corresponen amb cap àmbit. Per a la resta de categories d'ordenació, la

regulació de les instal·lacions es regirà pel que estableix el PDS:

a) En el cas de les instal·lacions eòliques:

• Les instal·lacions eòliques de tipus A (menors o igual a 10 kW)

tenen la consideració d'ús admès, i es permet el seu

desenvolupament amb els condicionants o mesures generals i

específics per reduir els probables efectes negatius significatius i

les limitacions que estableix la normativa sectorial d' aplicació.

• Les instal·lacions eòliques de tipus B (potència total entre 10 i 100

kW i no més de 2 aerogeneradors) tenen la consideració d'ús

admès a les zones d'alta i mitja aptitud, permetent-se el seu

desenvolupament amb els condicionants o mesures generals i

específics per reduir els probables efectes negatius significatius i

les limitacions que estableix la normativa sectorial d'aplicació. A

les zones de baixa aptitud seu desenvolupament queda

condicionat a l'obtenció de la declaració d'interès general o

d'utilitat pública d'acord amb els procediments establerts per a

cada cas per la normativa sectorial d'aplicació Les instal·lacions

eòliques més grans (de tipus C i D, que suposen la resta

d'instal·lacions), el seu desenvolupament queda condicionat a

l'obtenció de la declaració d'interès general o d'utilitat pública

d'acord amb els procediments establerts per a cada cas per la

normativa sectorial d'aplicació.

b) En el cas de les instal·lacions fotovoltaiques:

• Les instal·lacions més petites (de tipus A: menys de 0'3 Ha i

potència no superior a 100 kW) tenen la consideració d'ús admès

a les zones d'aptitud alta i mitjana en sòl rústic (llevat de AIP) i es

permet el seu desenvolupament amb mesures per a la prevenció

o reducció, o dels probables efectes negatius significatius i les

limitacions que estableix la normativa sectorial d'aplicació. Per a

les instal·lacions de tipus A majors de 10 kW s'estableix una

separació mínima de 300 metres respecte a qualsevol altra

instal·lació fotovoltaica sobre el terreny existent o en tramitació

de més de 10 kW.

• La resta d'instal·lacions més grans i de major potència (tipus B, C i

D) a les zones d'aptitud alta i mitjana en sòl rústic (llevat de AIP)

queden condicionades a l'obtenció de la declaració d'interès

general o d'utilitat pública d'acord amb els procediments

establerts per a cada cas i d'acord amb mesures per a la prevenció

o reducció o els probables efectes negatius significatius i les

limitacions que estableix la normativa sectorial d'aplicació. Les

instal·lacions fotovoltaiques a situar en zones d'aptitud alta

tindran la consideració de prioritàries. A les zones d'aptitud baixa

en sòl rústic, el desenvolupament de qualsevol mena d'instal·lació

fotovoltaica sobre el terreny queda condicionat a l'obtenció de la

declaració d'interès general o d'utilitat pública d'acord amb els

procediments establerts per a cada cas i d'acord amb mesures per

a la prevenció o reducció o els probables efectes negatius

significatius i les limitacions que estableix la normativa sectorial

d'aplicació.

En sòl urbà i urbanitzable es fomentarà la implantació d'instal·lacions

microeólicas, i les fotovoltaiques en cobertes i teulades per afavorir

l'autosuficiència de les edificacions.



20

4. Gestió dels recursos hídrics

En adaptació al Pla Hidrològic de les Illes Balears (PHIB), la revisió del PGOU, en

compliment d'aquestes determinacions, ha d'incorporar la protecció de les

masses d'aigua indicades en el PHIB, específicament:

- La massa d'aigua de continental del Barranc de Algendar.

- Les masses d'aigua de transició: Aigüamolls de Cala Galdana, Prat de

Bellavista- Son Saura y Gola del Torrent d’Algaiarens.

- Les masses d'aigua costanera.

- Les masses d'aigua subterrània.

- Les zones de captació per a consum humà, encara que, en aquest cas,

la delimitació dels perímetres de protecció de captacions de

proveïment a poblacions ho fa l'Administració Hidràulica de les Illes

Balears.

- Platges i altres zones recreatives.

- Zones vulnerables a la contaminació per nitrats.

- Espais Xarxa Natura 2000.

- Zones humides, incloses les basses temporals d'interès científic i

destacant el Prat de Macarella.

A més, en relació a la gestió del risc d'inundació, s'adaptarà la regulació

d'usos vinculada a aquest segons de les determinacions incloses en el PHIB

referent a això en funció del tipus de risc d'inundació (baix, mitjà o alt).

5. Gestió del risc d'incendi

El Pla especial d'emergències davant el risc d'incendis forestals a les Illes

Balears (INFOBAL) estableix diferents tipus de perillositat d'incendis forestals,

organitzats en nivells, per als quals s'estableixen diferents tipus d'actuacions.

La revisió del PGOU les té en compte en l'ordenació i regulació d'usos com una

categoria superposada a l'ordenació.

6. Noves iniciatives en matèria de transport

En compliment de les determinacions del PDS de Transport de les Illes Balears

la revisió del PGOU assumeix com a pròpies les determinacions del PDSTIB,

especialment les relatives a intermodalitat, mitjançant propostes de foment de

la xarxa ciclista, mitjançant una ubicació de l'estació d'autobusos accessible i

que eviti el col·lapse del centre urbà, i a través de les propostes de

redistribució de les línies d'autobusos i la implantació d'aparcaments

dissuasius.

7. Regulació i millora de les infraestructures de telecomunicacions

La revisió del PGOU, en coherència amb el Pla director sectorial de

telecomunicacions de les Illes Balears contindrà les previsions per a la

realització, com a part del procés urbanitzador, de les canalitzacions i galeries

necessàries per a xarxes de telecomunicacions, i que aquestes canalitzacions

s'han d'integrar en el domini públic municipal.



21



22

2.2.1.9 El Pla, eina de construcció de ciutadania per la

participació pública activa

La participació pública es concreta com una de les principals vies d'actuació de

la revisió del PGOU. En aquest sentit, el programa de participació proposat per

al Pla General de Ciutadella inclou com a elements de suport:

- Presentació dels treballs d'informació i model de ciutat a la ciutadania i

als grups polítics en el moment d'obertura de la pàgina web

- Posada en línia d'una pàgina web que permet als ciutadans:

o Consultar un primer Document d'Informació Urbanística, la

proposta d'una sintètica definició de Model de Ciutat i plànols

que acompanyen tots dos.

o Participar mitjançant el completat d'una enquesta i la remissió

de suggeriments, bé per via telemàtica des de la mateixa

pàgina web o mitjançant el seu lliurament en dependències

municipals.

2.2.2.0 Posada en valor del patrimoni i el paisatge

La integració de paisatge i patrimoni constitueix un dels elements centrals en

el model d'ordenació del nou PGOU de Ciutadella de Menorca, que és

abordada a través de la integració de les polítiques del Conveni europeu del

paisatge sobre la consideració del concepte de "Paisatge Cultural "creat per la

UNESCO i en la línia de polítiques actives i de les determinacions que preveu el

PTI al respecte. Es tracta de constituir una estratègia de governança

paisatgística compartida, integrada i coordinada, per donar una major

coherència i complementarietat a les accions que es proposen en matèria de

paisatge; preservar i valorar el paisatge com a capital territorial important per

al desenvolupament de Ciutadella, canalitzar la millor solució per afrontar amb

èxit el repte ambiental i socioeconòmic plantejat per les tendències evolutives

i transformacions recents, moltes d'elles pròpies del procés de suburbanització

rural de la ciutat, sobre l'espai caracteritzat com a àrea d'agricultura

periurbana.

D'acord amb els plantejaments i objectius del Conveni Europeu del Paisatge

(CEP), i els compromisos que en aquesta matèria conté i a la legislació i el PTI,

la revisió del PGOU incorpora la consideració del paisatge com a patrimoni,

recurs i senyal d'identitat a través de:

o Accions de protecció del paisatge, encaminades a conservar i mantenir

els aspectes significatius o característics d'un paisatge, justificats pel

seu valor patrimonial derivat de la seva configuració natural i / o l'acció

de l'home. Les accions proposades són:

La creació d'un àmbit de protecció com a paisatge cultural a la

zona de Tramuntana, el sector nord-occidental del municipi

conegut com Punta Nati.

La protecció dels elements del paisatge tradicional com les

parets seques, els tancaments d'ullastre, les infraestructures

tradicionals de drenatge, pous, aljubs, que s'incorporaran al

Catàleg de Patrimoni Històric de Ciutadella.

o Accions de gestió del paisatge, encaminades a garantir el manteniment

regular d'un paisatge, per tal de guiar i harmonitzar les

transformacions induïdes pels processos socials, econòmics i

ambientals, a través de:



23

Una regulació dels usos en sòl rústic que protegeixi davant

possibles impactes paisatgístics en les àrees de major fragilitat.

Una regulació més restrictiva que la proposta en el PDS

Energètic per a les instal·lacions de producció d'energia

mitjançant fonts renovables.

La incorporació dels Estudis d'Integració Paisatgística en el

planejament de desenvolupament.

La creació de criteris d'integració paisatgística per a les

edificacions en sòl rústic.

o Accions de requalificació i recuperació del paisatge enteses com

intervencions per a la millora, regeneració o creació de paisatges.

Aquest grup d'accions s'integren en la proposta de requalificació de

l'espai periurbà a través d'una "zona d'ordenació i protecció de l'espai

periurbà" establerta per corones i sustentat sota la figura de Parc

Agrari com a eina de gestió.

o Accions de foment i d'accés al paisatge i de la seva interpretació, a

través de l'articulació d'elements paisatgístics rurals i urbans amb la

xarxa d'espais lliures. L'estratègia a seguir per la revisió del PGOU és la

de potenciar les rutes existents i la seva connexió dels espais lliures, i

establir les bases per a la redacció d'un Pla Especial de Camins que

fomenti la mobilitat no motoritzada i redueixi el trànsit rodat.

.



24



25

2.2.2.1 La millora ambiental i urbana d'àrees turístiques

obsoletes

Es proposa el desenvolupament de plans de millora ambiental i urbana de les

àrees turístiques per tal de millorar la seva qualitat ambiental i la seva manca

en equipaments turístics i serveis.

S'estableixen una sèrie de criteris per a la intervenció de totes elles:

1. Reinvenció de les àrees turístiques com a destinació de

màxima qualitat ambiental i urbana.

2. Ampliació de la compatibilitat d'usos en àrees turístiques

perquè sigui possible l'execució d'equipaments turístics

complementaris, d'oci, salut o esportius, i instal·lacions

tècniques per a això.

3. Combatre el deteriorament físic de la urbanització, zones

d'equipaments i zones verdes, i millora de la imatge de conjunt

de les àrees turístiques.

4. Millorar l'accessibilitat concretant-se en elements puntuals al

litoral, i la làmina d'aigua, i evitar l'ocupació massiva d'àrees

valuoses en aquest mateix espai.

5. Actuar en els límits de l'àrea turística i la seva relació amb el

sòl rústic de l'entorn: ordenació d'aparcaments dissuasius en

moments de màxima ocupació, regulació dels abocaments i

control de la recollida de residus, manteniment dels camins,

donant-los preferència de vianants, protecció de la vegetació i

àrees de valor com a hàbitats, cursos d'aigua, etc.

2.2.2.2 Millora de les condicions de qualitat de servei de les

infraestructures

Les propostes en matèria d'infraestructures son:

1. Abastament:

a) Establiment de zones de protecció al voltant de les captacions

subterrànies per evitar la contaminació de l'aqüífer.

b) Plantes de tractament i emmagatzematge dels residus ramaders.

c) La reutilització d'aigües residuals urbanes, en usos com: reg

agrícola, reg de zones verdes (parcs i jardins), lluita contra incendis,

reg de carrers, refrigeració industrial …

d) Recàrrega d'aqüífers, limitant així els efectes nocius de la

sobreexplotació, relacionats amb un augment en la intrusió

marina.

e) Campanyes de conscienciació a la ciutadania sobre l'ús

responsable de l'aigua.

f) Execució de planta potabilitzadora per reduir el nivell de nitrats i

clorurs de l'aigua captada.

g) Realització de pous de sequera executats en zones de baixa

contaminació.

h) Interconnexió de les diferents xarxes i dipòsits per augmentar la

garantia de subministrament i l'assegurament de la qualitat de les

aigües.

i) Millora de l'eficiència de conducció en xarxes de canonades

mitjançant la correcció i detecció de fuites, l'anàlisi de l'aigua no

registrada i la localització i eliminació de preses il·legals.



26

2. Sanejament:

a) Tractament de totes les aigües residuals urbanes de tal manera

que es generalitzi el procés mitjançant la promoció de la

instal·lació de sistemes de depuració - reutilització també en el

sector privat.

b) Adaptació dels tractaments existents per a eliminació de nutrients

mitjançant tractaments terciaris.

c) Tractament d'abocaments industrials limitant les concentracions

màximes de substàncies perilloses, en cas de connectar-se a les

xarxes de sanejament municipals.

d) Gestió dels fangs de les depuradores en l'àmbit de l'agricultura. La

utilització dels fangs de depuradora no ha de perjudicar la qualitat

dels sòls ni la de les aigües superficials i subterrànies.

e) Construcció de més tancs de tempesta per prevenir contingències

meteorològiques i per optimitzar el rendiment de les EDAR, així

com per pal·liar la contaminació de Platja Gran.

f) Establiment de Xarxes separatives per a pluvials per disminuir a els

costos de la Depuració. Aquestes aigües pluvials Posteriorment

podrien aprofitar-se per Neteja de Carrers, reg de parcs i jardins,

usos recreatius, etc..

3. Energia:

Potenciar la generació mitjançant fonts renovables per a una major

sostenibilitat del sistema energètic insular, regulant la seva implantació tal com

es detalla en l'apartat d'adaptació de les determinacions del PDS d'Energia. A

més, s'haurà d'ajustar la normativa d'urbanització a la disponibilitat de gas

natural en funció de la implementació dels projectes d'implantació d'aquest

tipus d'energia que preveu el Govern Balear.



27

3 RELACIONS AMB ALTRES PLANS I

PROGRAMES CONNEXOS

3.1 Directrius d'Ordenació del Territori de les Illes

Balears

Les Directrius d'Ordenació del Territori (DOT) de les Illes Balears, aprovades

mitjançant la Llei 6/1999, de 3 d'abril, de les Directrius d'Ordenació del

Territori de les Illes Balears i de Mesures Tributàries, constitueixen l'instrument

per a l'ordenació conjunta de la totalitat del territori de les Illes Balears i de les

seves aigües interiors.

Segons estableixen les DOT, el planejament general ha de ser adaptat a

l'aprovació definitiva dels instruments d'ordenació territorial, plans territorials

parcials, plans directors sectorials, plans d'ordenació del medi natural i del Pla

Hidrològic de les Illes Balears.

D'altra banda, en el seu annex I, les DOT estableixen una matriu de sòl rústic, a

la qual s'han d'adaptar els instruments d'ordenació territorial i planejament

general; així com a la Llei 6/1997, de 8 de juliol, del Sòl Rústic de les Illes

Balears, hi ha la Llei 19/1995, de 4 de juliol, de Modernització de les

Explotacions Agràries; així mateix, han d'establir les normes urbanístiques i

d'integració paisatgística i ambiental d'àmbit supramunicipal, d'acord amb els

següents criteris:

1. Per a les àrees naturals d'especial interès d'alt nivell de protecció

(AANP), promoure la conservació, la investigació i la millora dels

recursos naturals.

2. 2. Per a les àrees naturals d'especial interès (ANEI), promoure les

activitats tradicionals i aquelles altres que generin els recursos

necessaris per a la conservació, i que siguin compatibles amb les del

punt anterior.

3. Per a les àrees rurals d'interès paisatgístic (ARIP), promoure la

conservació i la millora dels recursos paisatgístics.

4. Per a les àrees de prevenció de riscos (APR) de despreniments,

d'erosió, d'incendis o d'inundacions, establir les condicions i

limitacions de desenvolupament dels usos i de les activitats en funció

del nivell de risc; determinar les accions de protecció i de previsions de

les infraestructures, seguint els criteris de l'Administració pública

competent, així com promoure les accions que evitin aquests riscs.

En el seu article 25, les DOT estableixen que correspon al planejament general

la delimitació precisa de les categories d'ordenació del sòl rústic delimitades

pel planejament territorial; per la qual cosa, segons aquesta determinació, cal,

per part del document de Revisió del PGOU de Ciutadella de Menorca, una

delimitació més precisa i detallada en l'ordenació del sòl rústic municipal que

l'actualment vigent, com ja es recull en l'apartat 2.2. 1.2 del present document.

3.2 Planejament territorial sectorial vigent

3.2.1 Pla Hidrològic de les Illes balears

El Pla Hidrològic de les Illes Balears (PHIB) previst en les DOT i el qual constitueix l'instrument bàsic per a la consecució dels objectius de qualitat de les aigües establerts per la Directiva Marc de l'Aigua (DMA), va ser aprovat mitjançant el Reial Decret 701 / 2015, de 17 de juliol, pel qual s'aprova el Pla Hidrològic de la Demarcació Hidrogràfica de les Illes Balears.



28

El PHIB estableix una sèrie d'objectius generals a assolir per aconseguir una adequada protecció de les aigües.

- Prevenir el deteriorament de l'estat de les aigües subterrànies i superficials.

- Protegir, millorar i regenerar totes les masses d'aigua superficial, per tal d'assolir el bon estat d’aquestes.

- Reduir i evitar la contaminació de les aigües superficials procedent de les substàncies prioritàries i eliminar o suprimir gradualment els abocaments, emissions i pèrdues de substàncies perilloses prioritàries.

- Protegir, millorar i regenerar totes les masses d'aigua subterrània i garantir l'equilibri entre l'extracció i la recàrrega a fi d'aconseguir el bon estat de aquestes.

- Invertir les tendències significatives i sostingudes en l'augment de la concentració de qualsevol contaminant derivada de l'activitat humana amb la finalitat de reduir progressivament la contaminació de les aigües subterrànies.

- A les zones protegides pel pla, complir amb les exigències establertes en les normes de protecció que resultin aplicables i assolir els objectius ambientals particulars que en elles es determinin.

- Conservar la biodiversitat mitjançant una gestió més adequada dels hàbitats i les espècies dels mitjans aquàtics i aiguamolls.

- Garantir el subministrament suficient d'aigua, tal com requereix un ús del recurs sostenible, equilibrat, equitatiu i racional.

- Mitigar els efectes de les inundacions i sequeres. - Incrementar l'eficiència i efectivitat de les polítiques d'aigües, gràcies a

una millora en l'elecció dels objectius i en la reducció de costos. - Aconseguir i mantenir el bon estat de les aigües durant la vigència del

Pla.

Així com uns objectius específics:

- Definir els recursos disponibles per a una explotació sostenible.

- Assegurar la quantitat i qualitat de l'aigua subministrada com a aigua de consum humà

- Assegurar l'harmonització del desenvolupament regional i sectorial, incrementant la disponibilitat del recurs i protegint la seva qualitat.

- Fomentar l'estalvi en els consums d'aigua promovent mesures tècniques i polítiques que ho incentivin i penalitzin l'ús desmesurat.

- Assegurar la protecció dels recursos hídrics naturals de bona qualitat, reservant zones específiques per al proveïment a poblacions.

- Reutilitzar al màxim les aigües residuals regenerades dins dels límits derivats de la racionalitat econòmica i de gestió, i dels seus requeriments sanitaris.

- Ordenar i racionalitzar l'explotació dels sistemes hidràulics i, en particular, definir les normes a complir en l'explotació de les masses d'aigua.

- Millorar la garantia dels subministraments d'aigua incrementant els recursos disponibles dins d'una gestió adequada de la demanda.

- Definir les normes d'actuació i les obres necessàries per prevenir i minorar els danys causats en situacions de sequera i d'inundacions.

- Definir les normes d'actuació necessàries per a la conservació o recuperació del medi ambient en tot el relacionat amb les aigües, tant superficials com subterrànies.

El PHIB classifica les masses d'aigua en:

1. Masses d'aigua superficial:

a. Masses d'aigua de continental, per rius, torrents, llacs i zones humides interiors, que en el cas de Ciutadella Menorca inclou el Barranc d'Algendar.

b. Masses d'aigua de transició, definides en funció de la presència de vegetació hidròfila i de sòls hidromorfs. En Ciutadella de Menorca són: Aigüamolls de Cala Galdana, Prat de Bellavista- Son Saura i Gola del Torrent d'Algaiarens.



29

c. Masses d'aigua costanera, corresponen al Mar Mediterrani i dins d'aquest al Tipus III W referit a zones sense influència continental de la mediterrània occidental, amb salinitat superior a 37.50 ‰ i densitat superior a 27 ‰. En Ciutadella de Menorca són: Cap de Bajolí a Punta Prima, Punta Prima a Punta de Na Bruna i Punta de Na Bruna a Cap de Bajolí.

d. Masses d'aigua superficial molt modificades, sense coincidir cap al municipi de Ciutadella.

2. Masses d'aigua subterrània.

Les determinacions més destacades del PHIB, en relació a la seva incidència en la revisió del PGOU de Ciutadella de Menorca són:

- Estableix unes dotacions màximes per:

Abastament urbà, definides per a l'horitzó 2027 en 270 L / hab al dia

Ús agrari:

Ús ramader.

- Defineix uns cabals ecològics a respectar:



30

- Estableix un ordre de prioritat entre usos: 1º Usos de la població, incloses les indústries de baix consum,

situades en nuclis de població i connectades a les xarxes municipals.

2º Regadius i altres usos agraris existents. 3º Usos industrials no inclosos en els apartats anteriors. 4º Aqüicultura 5º Usos recreatius 6º Usos ambientals, diferents als volums i cabals exigibles per raons

ambientals previstos en l'article 30. 7º Altres aprofitaments. El PGOU ha de justificar els recursos disponibles i el creixement en funció de la capacitat del recurs hídric, segons els criteris fixats per la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears per a les avaluacions ambientals estratègiques.

- Defineix xifres d'assignació i reserva de recursos, tant per als convencionals (superficials i subterranis) com no convencionals (aigües

regenerades, dessalinitzades i de drenatge de les infraestructures urbanes).

- Estableix mesures d'integració ambiental per a la gestió d'aigües pluvials, infraestructures d'abastament i de sanejament, reg, d'aigües regenerades, de recàrrega artificial d'aqüífers i del tractament de les aigües residuals

- Estableix que els instruments de planejament urbanístic han de contenir mesures per a la utilització de recursos hídrics alternatius, establint sistemes de captació, emmagatzematge i tractament de les aigües pluvials en els edificis, vies urbanes, aparcaments, usos agrícoles, camps i pistes esportius, especialment els de caràcter públic.

- Inclou una relació de masses d'aigua objecte de protecció, que són incorporades al PGOU:

Zones amb una captació d'aigua de consum humà sempre que el volum mitjà d'extracció sigui de 10 m3 / dia o proveeixi més de 50 persones, així com els perímetres de protecció delimitats.

Perímetres de protecció de les aigües minerals o termals, d'acord amb la legislació específica.

Zones que d'acord amb el Pla es destinin, en el futur, a la captació d'aigua per a consum humà.

Zones de protecció d'espècies aquàtiques significatives des del punt de vista econòmic (peixos, mol·luscs).

Zones d'ús recreatiu de les aigües i zones de bany (incloses zones sensibles per ser aigües de bany).

Zones vulnerables a la contaminació per nitrats.



31

Zones sensibles per eutrofització en aplicació de les normes del tractament d'aigües residuals urbanes.

Espais naturals protegits declarats a les Illes Balears i zones incloses a la Xarxa Natura 2000 per raons hídriques i fonts de capçalera, en què el manteniment o millora de l'estat de l'aigua constitueixi un factor essencial en la seva protecció.

Zones humides d'importància internacional incloses en la llista del Conveni Ramsar.

- Inclou la protecció de zones humides, classificades en:

Les extensions d'aiguamolls, pantans, i torberes, o superfícies cobertes d'aigües, siguin aquestes de règim natural o artificial, permanents o temporals, estancades o corrents, dolces, salobres o salades, incloses les extensions d'aigua marina la profunditat en marea baixa no excedeixi de sis metres.

Les basses temporals d'interès científic són les petites basses ocupades per aigües molt somes, només durant una part de l'any, però que desenvolupen processos biològics i fauna i flora molt singular d'alt valor científic i estan associades a petites conques endorreiques, aïllades de la influència de lleres o d'aigües subterrànies, i amb una superfície inferior a 0,5 Ha.

Les masses d'aigua càrstiques són les cavitats o sistemes càrstics inundats totalment o parcialment per aigua dolça, salobre o salada, en què es desenvolupen processos morfogenètics i fauna específica d'alt interès científic.

Les zones humides artificials són les constituïdes per pedreres abandonades i basses excavades o construïdes que contenen aigua de forma permanent o temporal, desconnectades de lleres o aqüífers.

Específica dins de les zones humides del Prat de Macarella.

- Estableix una regulació d'usos del sòl en funció del tipus de risc

d'inundació (baix, mitjà o alt).

- Mesures de protecció de les masses d'aigua.

3.2.2 Pla especial d'emergències davant el risc d'incendis

forestals a les Illes Balears (INFOBAL)

El Pla especial d'emergències davant el risc d'incendis forestals a les Illes

Balears (INFOBAL), aprovat mitjançant el Decret 41/2005, de 22 d'abril, té com

a objecte regular la utilització, coordinació i mobilització dels mitjans i recursos

dels organismes públics i privats que existeixen en l'àmbit de la Comunitat

Autònoma de les Illes Balears en les situacions d'emergències derivades de

riscos per incendis forestals.

El Pla estableix diferents tipus de perillositat d'incendis forestals, organitzats

en nivells, per als quals s'estableixen diferents tipus d'actuacions.

Les diferents zones amb risc d'incendi, organitzades en els seus diferents

nivells de perillositat són considerades al PTI, així com en el planejament

vigent, i són igualment tingudes en consideració en l'ordenació i regulació

d'usos d'aquesta revisió.

3.2.3 Pla territorial de protecció civil de les Illa de Menorca

(PLATERME)

El Pla Territorial de Protecció Civil de l'illa de Menorca (PLATERME), publicat al

BOIB núm. 158, de 9 de novembre de 2004, constitueix l'instrument insular de



32

referència per abordar les situacions de riscos. Inclou els riscos d'incendi

forestal, risc d'incendi industrial i risc d'incendi urbà; contenint la descripció

del tipus de risc, l'anàlisi del risc a l'illa, la localització geogràfica, l'anàlisi de les

conseqüències, la delimitació de les àrees, les mesures preventives i la

ponderació del risc.

El PLATERME inclou una sèrie de precaucions davant d'incendis forestals i la

seva afecció sobre urbanitzacions, identificant al terme municipal de Ciutadella

de Menorca: Caleta, Santandria, Son Carrió, Son Cabrisses, Calespiques, Els

Delfins, Torre del Ram, Cala en Blanes, Cap d’Artrutx, Cala en Bosch, Son

Xoriguer, Cala Morell, Serpentona i part de Cala Santa Galdana. Els més

vulnerables davant d'un incendi urbà d'origen forestal serien Cala Santa

Galdana, Serpentona, i Cala Morell.

3.2.4 Pla Director Sectorial de Pedreres

El Pla Director Sectorial de Pedreres vigent, aprovat mitjançant el Decret

61/1999, de 28 de maig, té per objecte regular el planejament, la gestió i la

restauració de les pedreres en l'àmbit territorial de la Comunitat Autònoma de

les Illes Balears, de manera que ocasionin el menor impacte ambiental

possible.

El PDS estableix la següent classificació de pedreres:

- Pedreres actives, que no hi hauria cap al TM de Ciutadella en el moment

de redacció del PDS.

- Pedreres incorporades al Pla director sectorial, que al TM de Ciutadella

de Menorca serien les pedreres de Arisalber i Son Sites.

- Pedreres en tramitació per a la seva adaptació al Pla, que al TM de

Ciutadella de Menorca serien les pedreres d'Algaiarens, Ametler II, Ses

Arenes de Dalt, Ses Arenetes, Son Angel, Son Planes i Son Salord.

- Pedreres que no han tramitat la seva adaptació al Pla, que al TM de

Ciutadella de Menorca serien les pedreres de Alputze Vell, Curniola Vila,

Els Quatre, Rafal Amagat, Sant Esteve i Son Alzina.

- Pedreres inactives, que al TM de Ciutadella de Menorca serien les

pedreres d'Arenas, Areneta, Beltrana, Cala Blanes, Coll Roig, Constància,

Font Santa, Hostal 1, Hostal 2, Joana, La Torre, Maria, Moll, Muntanya Fi,

Montefé, Rafal Nou, Sant Agustí gener, Sant Agustí 2, Sant Agustí 3, Sant

Agustí 4, Sant Agustí 5, Sant Agustí 6, Santa Rita, Valent i Voluntat.

- Pedreres d'interès etnològic, que al TM de Ciutadella de Menorca serien

les pedreres de Son Catlar, Montefí-S’Hostal y S’Hectàrea.

El PDS estableix que els ajuntaments afectats per les autoritzacions

d'aprofitament i incorporades al Catàleg de Pedreres del Govern Balear,

hauran d'iniciar la tramitació per adaptar la classificació del sòl a les

determinacions previstes amb una qualificació, en l'àmbit del sòl delimitat en

l'autorització minera , que només admeti l'ús extractiu i els relacionats amb

aquest, així com els derivats del Pla de Restauració o del projecte de

reutilització. En aquest sentit, les autoritzacions mineres segons el Castro

Miner del Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme, presents al municipi de

Ciutadella, són les següents:

Nombre Estado

Algaiarens Caducat

Son Angel Autoritzat

Son Planas Autoritzat

Al Putze Vell Autoritzat

Ciutanova Tràmit Atorgament



33

Son Sintes Autoritzat

Els Aljubs Tràmit Atorgament

Son Sivineta Autoritzat

Ses Arenetes Autoritzat

Son Salord Autoritzat

San Esteban Autoritzat

Rafal Amagat Autoritzat

Son Alzina Autoritzat

És per això que el PGOU incorpora aquelles pedreres amb autorització vigent.

Cal destacar que algunes d'aquestes pedreres autoritzades resulten

coincidents amb ANEI amb pla especial aprovat (el cas les de pedreres de

Alputze Vell i Son Alzina), de manera que el PGOU no té competència en

l'ordenació d'aquests àmbits. A més, altres coincideixen amb àrees Xarxa

Natura 2000 (les pedreres de Son Àngel, Ses Arenetes i Son Planes), situació

que haurà de considerar-se en els seus respectius plans de gestió.

Igualment, podran ser autoritzades noves pedreres tan sols en els àmbits

delimitats per a això en el PDS, exceptuant-se els casos d'ampliació d'una

pedrera activa com els d'autorització en altres zones, en casos excepcionals,

prèvia declaració d'interès públic o d'interès general per el Consell de Govern

de les Balears; estant prohibit en qualsevol cas sempre a les Àrees Naturals

d'Especial Interès (ANEI). Tampoc es permetran extraccions d'arena, ni el

manteniment de les existents en l'àmbit de les ANEI ni en els sistemes dunars

litorals.

En aquests casos, el criteri triat per la revisió del PGOU és l'ampliació de

pedreres existents i autoritzades i coincidents amb les noves àrees canterables,

i el descart d'aquelles coincidents amb àrees de la Xarxa Natura 2000 o molt

pròximes a un àmbit urbà, indicant en ocasions el sentit del creixement del

planter.



34

D'altra banda, per a les pedreres inactives, el PDS preveu que la Direcció

General d'Indústria pot autoritzar, a sol·licitud de la persona interessada i

prèvia autorització del titular del terreny, que l'espai ocupat per una pedrera

inactiva sigui aprofitat per a altres activitats diferents de les extractives. A la

sol·licitud d'autorització minera s'haurà d'acompanyar un Projecte de

reutilització, que contindrà una avaluació d'impacte ambiental, així com les

mesures de seguretat necessàries exigides per la normativa aplicable.

3.2.5 Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No

Perillosos de Menorca

Les Directrius d'Ordenació del Territori de les Illes Balears estableixen que la

planificació i l'ordenació en matèria de residus seran remeses als plans

directors sectorials corresponents. És per això, que aquesta revisió, assumirà

les determinacions contingudes en este.

El PDS per a la Gestió de Residus No Perillosos de Menorca, aprovat

definitivament pel Ple del Consell Insular al juny de 2006, inclou totes les

etapes de la gestió integral dels residus, des de la prevenció i minimització de

la seva producció, passant per la recollida i tractament, fins a la seva disposició

final en un abocador controlat; és aplicable a la gestió dels següents tipus de

residus:

a) Residus urbans produïts com a conseqüència de les activitats i les

situacions següents: domiciliàries; comercials i de serveis; sanitàries i

clíniques, hospitals i ambulatoris; neteja viària, zones verdes i

recreatives.

b) Residus d'envasos, que són una fracció dels residus definits a l'epígraf

a) els quals estan inclosos en el present Pla director sectorial sense

perjudici del que estableix la disposició addicional segona d'aquesta

norma.

c) Fangs de les estacions depuradores d'aigües residuals urbanes, sempre

que no tinguin cap component perillós.

d) Residus sanitaris de grup II.

e) Animals morts, restes d'origen animal i materials específics de risc

(MER).

f) Residus de construcció i demolició.

g) Residus voluminosos (inclosos els palets).

h) Pneumàtics usats.

i) Plàstics agrícoles.

El PDS estableix que totes les zones d'ubicació d'instal·lacions i la resta de

determinacions previstes en aquest són vinculants per als plans urbanístics,

regulats en la legislació vigent en aquesta matèria, per sobrepassar l'interès

estrictament municipal.

Al municipi de Ciutadella, preveu la construcció d'una sèrie d'instal·lacions que

ja estarien executades:

- L'actual planta de compostatge de fangs de l'estació depuradora de

Ciutadella, convenientment equipada i adequada als requisits tècnics

mínims especificats.



35

- El Centre de Recuperació i Reciclatge (deixalleria) de Ciutadella.

- Les dues plantes de tractament de RCD de Ciutadella.

- La Planta de Gestió de Residus Voluminosos de Ciutadella.

- L'estació de transferència d'envasos de Ciutadella.



36

La revisió del PGOU reconeix aquests àmbits, localitzats en sòl rústic, com

"Àrees amb ús d'interès social".

3.2.6 Pla director sectorial energètic de les Illes Balears

El Pla director sectorial energètic de les Illes Balears, aprovat mitjançant el

Decret 96/2005, de 23 de setembre, té com a finalitat establir les condicions

d'índole territorial i ambiental que permetin assegurar el proveïment energètic

futur de les Illes Balears en les condicions ambientals i econòmiques més

avantatjoses possibles, tenint en compte les següents consideracions:

a. La implantació de mesures conduents a la millora de

l'eficiència energètica.

b. La potenciació de recursos energètics autòctons, de les

energies renovables i l'estalvi energètic.

c. La diversificació de les fonts de proveïment energètic.

d. La compatibilització del desenvolupament econòmic i social

amb la preservació del medi ambient.

e. La planificació de les instal·lacions de producció i de recepció

d'energia.

f. La planificació de les interconnexions energètiques amb les

xarxes peninsulars, i de les interconnexions Inter insulars.

g. La planificació de les xarxes insulars de transport d'energia.

Estableix previsions com:

- El proveïment gasístic a les illes, amb la construcció d'un gasoducte

procedent de Mallorca i amb entrada a través de Ciutadella, travessant

l'illa fins Maó. En tant no sigui efectiva la connexió des de Mallorca, es

possibilita la introducció de gas natural a Menorca mitjançant plantes

satèl·lit transportant el gas natural liquat en vaixells des de la península, i

la distribució mitjançant xarxes a tots els municipis de Menorca.

- La repotenciació o, si escau, la substitució de l'actual interconnexió de

Mallorca i Menorca per adaptar-la a les necessitats de garantia i qualitat

de proveïment elèctric adequades a l'illa de Menorca. Els emplaçaments

afectats per la infraestructura en qüestió són els definits com a Cala

Mesquida a Mallorca i Cala En Bosch a Menorca.

- S'exclou la possibilitat de generació d'electricitat d'origen nuclear a

l'àmbit territorial de les Illes Balears.

Aquestes determinacions es tenen en consideració en el disseny de les xarxes

d'infraestructures associades a aquesta revisió.



37

3.2.7 Modificació del Pla director sectorial energètic de les

Illes Balears relativa a l'ordenació territorial de les

energies renovables

La modificació del Pla director sectorial energètic de les Illes Balears quant a

l'ordenació territorial de les energies renovables, té com a Objectius:

1) Analitzar les variables socioeconòmiques, energètiques, territorials,

ambientals i normatives implicades en l'ordenació de les energies

renovables a les Illes Balears.

2) Zonificar el territori insular en funció de la seva aptitud per acollir les

instal·lacions d'energia eòlica terrestre o fotovoltaica.

3) Disposar d'una planificació territorial que reguli l'aptitud del territori

per acollir instal·lacions d'energies eòlica terrestre i solar fotovoltaica i

d'una normativa d'acord amb aquesta aptitud que estableixi els

requeriments i condicionants per a la implantació d'aquestes

instal·lacions en les diferents zones establertes.

4) Facilitar l'increment de la producció d'energia elèctrica procedent de

fonts renovables a les Illes Balears per tal de complir amb les

previsions autonòmiques, estatals i europees pel que fa a energies

renovables i de reducció d'emissions de CO2 contribuint, així, a la

mitigació del canvi climàtic.

La Modificació del PDS Energètic, inclou mapes d'aptitud del territori per a les

instal·lacions de producció d'energia eòlica terrestre i energia solar

fotovoltaica. Els àmbits específics d'ordenació que recull la normativa són els

següents:

Zona d'aptitud alta: està formada per aquells sòls de major aptitud

ambiental i territorial per acollir les instal·lacions i, per tant, prioritaris

per a la implantació d'aquestes.

Zona d'aptitud mitjana: està formada per sòls amb menys aptitud que

els de la zona anterior atès que s'identifiquen característiques

ambientals o territorials que suposen alguna limitació, no crítica, per a

la implantació d'aquestes instal·lacions.

Zona d'aptitud baixa: està formada per sòls de menor aptitud que les

dues zones anteriors en confluir un major nombre de característiques

ambientals o territorials que suposen alguna limitació, no crítica, per a

la implantació d'aquestes instal·lacions. També queda inclosa en

aquesta zona la franja de 500 metres al voltant dels espais de

rellevància ambiental.

Zona d'exclusió, està formada per:

o Les Àrees d'Alt nivell de protecció establertes per PTI.

o El nucli de la Reserva de la Biosfera de Menorca.

o Xarxa Natura 2000 (LIC / ZEC i ZEPA).

o Les Zones humides i Ramsar.

o Els alzinars protegits.

També queden incloses en aquesta zona les Àrees Naturals d'Especial Interès

(ANEI) i les Àrees Rurals d'Interès Paisatgístic (ARIP) definides per la Llei

1/1991.

En el cas de l'aptitud per a instal·lacions eòliques també queden inclosos en

aquesta zona:

o Una franja d'1 km al voltant de les zones humides i Ramsar.

o Les Àrees de Transició definides i delimitades per PTI.



38

o Els terrenys situats a una distància igual o inferior a 1 km al

voltant d'assentaments i nuclis urbans.

o Els sòls urbans i urbanitzables.

Els béns d'interès cultural (BIC) i béns catalogats i els seus entorns de

protecció, i els arbres singulars declarats com a tals per la normativa vigent

estan inclosos a la zona d'exclusió amb caràcter general.

Estableix, així mateix, una classificació de les instal·lacions:

a) Classificació de les instal·lacions d'energia eòlica terrestre. D'acord

amb la combinació de la potència màxima de la instal·lació i en el

nombre d'aerogeneradors:

Instal·lacions de tipus A: aquelles amb una potència total no

superior a 10 kW.

Instal·lacions de tipus B: aquelles amb una potència total inferior a

100 kW, nombre total d'aerogeneradors no superior a 2 i que no

siguin de tipus A.

Instal·lacions de tipus C: aquelles amb una potència total no

superior a 4 MW, nombre total d'aerogeneradors no superior a 4 i

que no siguin de tipus B.

Instal·lacions de tipus D: les que no pertanyen a cap de les

categories anteriors.

b) Classificació de les instal·lacions d'energia solar fotovoltaica. Als

efectes de les regulacions d'aquest pla es distingeix entre

instal·lacions fotovoltaiques sobre coberta o integrades en

l'edificació, i instal·lacions sobre el terreny. Per a les

instal·lacions de producció d'energia elèctrica s'utilitza com a

criteri de classificació l'ocupació territorial de la instal·lació

entesa com la superfície de terreny ocupada per aquesta i

definida per la poligonal que la circumscriu, amb exclusió de les

esteses i els possibles elements d'emmagatzematge i de

distribució de l'energia elèctrica produïda. S'estableix la següent

classificació:

Instal·lacions de tipus A: aquelles amb una ocupació

territorial inferior a 0'3 ha i potència no superior a 100 kW.

Instal·lacions de tipus B: aquelles amb una ocupació

territorial inferior a 1 ha i potència no superior a 500 kW, i

que no són del tipus A.

Instal·lacions de tipus C: aquelles amb una ocupació

territorial inferior o igual a 4 ha, i que no són del tipus A ni

tipus B.

Instal·lacions de tipus D: aquelles amb una ocupació territorial

superior a 4 ha.

Basant-se aquestes determinacions, estableix una regulació d'usos per a cada

zona i per a cada tipus d'instal·lació:

a) Instal·lacions fotovoltaiques

La implantació d'instal·lacions

fotovoltaiques sobre el terreny en sòl

urbà i urbanitzable es regirà per la

normativa urbanística d'aplicació en

cada cas.

Las instal·lacions més petites (de tipus A: menys de 0'3 Ha i

potència no superior a 100 kW) tenen la consideració d'ús

admès a les zones d'aptitud alta i mitjana en sòl rústic i es

permet el seu desenvolupament amb mesures per a la prevenció



39

o reducció o dels probables efectes negatius significatius i les

limitacions que estableix la normativa sectorial d'aplicació. Per a

les instal·lacions de tipus A majors de 10 kW s'estableix una

separació mínima de 300 metres respecte a qualsevol altra

instal·lació fotovoltaica sobre el terreny existent o en tramitació

de més de 10 kW.

La resta d'instal·lacions més grans i de major potència (tipus B, C

i D) a les zones d'aptitud alta i mitjana en sòl rústic queden

condicionades a l'obtenció de la declaració d'interès general o


cada cas i d'acord amb mesures per a la prevenció o reducció o

els probables efectes negatius significatius i les limitacions que

estableix la normativa sectorial d'aplicació. Les instal·lacions

fotovoltaiques ubicar en zones d'aptitud alta tindran la

consideració de prioritàries.

A les zones d'aptitud baixa en sòl rústic, el desenvolupament de

qualsevol tipus d'instal·lació fotovoltaica sobre el terreny queda

condicionat a l'obtenció de la declaració d'interès general o


cada cas i d'acord amb mesures per a la prevenció o reducció o

els probables efectes negatius significatius i les limitacions que

estableix la normativa sectorial d'aplicació.

Les instal·lacions de tipus D s'han de tramitar en qualsevol cas

per via de la declaració d'interès general. Aquestes instal·lacions

s'hauran de situar o bé en espais degradats (espais denudats,

pedreres abandonades, abocadors per restaurar i espais no

agrícoles ja transformats per activitats antròpiques en desús) o

en terrenys de baixa productivitat agrícola o bé integrats de

manera efectiva en l'activitat agrària, d'acord amb la legislació

agrària vigent.

A les zones d'exclusió, el desenvolupament d'instal·lacions

fotovoltaiques tipus A i B exclusió, sempre que no ho impedeixin

els instruments d'ordenació vigents en aquests d'acord amb la

normativa sectorial d'aplicació, queda restringit exclusivament a la

possible implantació en sòls degradats (sòls denudats, pedreres

abandonades, abocadors restaurar etc.) o en terrenys de baixa

productivitat agrícola, així com en altres llocs quan es tracti

d'instal·lacions per autoconsum promogudes per les diferents

administracions públiques en desenvolupament o exercici

d'actuacions lligades a l'ús o servei públic. Les instal·lacions de

tipus C i D no s'admeten en zones d'exclusió, excepte que

aquestes instal·lacions formen part d'un projecte de rehabilitació

mediambiental i, en qualsevol cas, s'han de tramitar per via de la

declaració d'interès general ...

S'estableixen determinacions per al foment i la implantació de les

instal·lacions fotovoltaiques sobre coberta o integrades en les

edificacions en el planejament urbanístic, així com la seva

periodització en els programes d'ajuts i subvencions.

b) Instal·lacions eòliques

A les zones d'aptitud alta i mitjana en sòl rústic:

Les instal·lacions eòliques de tipus A (menors o igual a 10 kW) tenen la

consideració d'ús admès, i es permet el seu desenvolupament amb els

condicionants o mesures generals i específics per reduir els probables

efectes negatius significatius i les limitacions que estableix la normativa

sectorial d' aplicació.



40

El desenvolupament de les instal·lacions eòliques de tipus B (potència

total entre 10 i 100 kW i no més de 2 aerogeneradors) resta condicionat

a les determinacions que estableixin els instruments de planejament

municipal. En absència d'aquestes determinacions, el seu

desenvolupament queda condicionat a l'obtenció de la declaració

d'interès general o d'utilitat pública d'acord amb els procediments

establerts per a cada cas.

El desenvolupament de les instal·lacions eòliques més grans (de tipus C i

D) resta condicionat a l'obtenció de la declaració d'interès general o

d'utilitat pública d'acord amb els procediments establerts per a cada cas.

S'estableixen la periodització de les instal·lacions a situar en les zones

d'aptitud alta en els programes d'ajuts i subvencions.

A les zones d'aptitud baixa en sòl rústic:

Les instal·lacions de tipus A tenen la mateixa regulació que a les

zones d'aptitud alta i mitjana.

El desenvolupament de les instal·lacions eòliques de tipus B i C queda

condicionat a l'obtenció de la declaració d'interès general o d'utilitat

pública d'acord amb els procediments establerts per a cada cas.

Les instal·lacions de tipus D s'han de tramitar en qualsevol cas per la

via de la declaració de interès general.

A les zones d'exclusió en sòl rústic:

En aquest cas, la normativa remet directament al que estableixin

els instruments i normativa d'ordenació territorial, sectorial i

urbanística vigents en aquests espais per a les instal·lacions de

tipus A i B; estant prohibides les de tipus C i D.

A les zones d'aptitud baixa que no són espais naturals protegits o

àrees de protecció ambiental establertes per PTI sinó que s'han

definit com a tals per ser zones en una distància igual o inferior a 1

km en assentaments i nuclis urbans o àrees de transició

establertes per PTI, es permet la implantació de les instal·lacions

més petites (de tipus A) i es consideren ús admès amb els

condicionants o mesures per reduir els impactes i les limitacions

que estableix la normativa sectorial d'aplicació. En aquestes zones

també s'admet la implantació de les instal·lacions eòliques de

tipus B si bé condicionades a les determinacions que s'estableixin

els instruments de planejament municipal o, en absència

d'aquestes determinacions, l'obtenció de la declaració d'interès

general o d'utilitat pública d’acord amb els procediments

establerts per a cada cas. El desenvolupament de les instal·lacions

eòliques de tipus C i D es pot autoritzar excepcionalment a la

franja entre 500 mi 1 km dels assentaments i nuclis urbans

sempre condicionat a la realització d'un estudi específic que avaluï

que no es produeix una afectació significativa a la població

pròxima en termes de soroll, ombres o altres variables

ambientals. Les instal·lacions eòliques de tipus C i D no s'admeten

a una distància inferior als 500 m al voltant dels assentaments i

nuclis urbans.

Finalment, s'estableix en la normativa que les administracions

públiques han de procurar fomentar i permetre les instal·lacions

microeólicas (entre 10 i 100 kW) en els espais urbans que per les

seves característiques presentin una menor dificultat d'integració,

així com en les construccions dedicades a dotacions, sistemes



41

generals i equipament i les vinculades a activitats turístiques,

industrials i comercials en sòl rústic.

S'incorporen les zones d'aptitud identificades en el PDS per a la regulació de

les instal·lacions de producció d'energia eòlica i solar fotovoltaica, a excepció

dels espais catalogats com a hàbitats d'interès comunitari i amb la zona de

protecció del paisatge cultural de Punta Nati proposat en el present PGOU.

També s'exclouen les zones d'aptitud mitjana i baixa coincidents amb les

categories d'ordenació AIP per tal de salvaguardar els valors paisatgístics i

ambientals més destacats. A les zones d'alta aptitud coincidents amb aquestes

categories tan sols seran autoritzables les instal·lacions de tipus A, que en el

cas de les instal·lacions fotovoltaiques no es corresponen amb cap àmbit.

Per a la resta de categories d'ordenació, la regulació de les instal·lacions es

regirà pel que estableix el PDS.

3.2.8 Pla Director Sectorial de Transporte

El Pla Director Sectorial de Transport de les Illes Balears, aprovat mitjançant el

Decret 41/2006 estableix l'ordenació coordinada de les diferents

infraestructures del transport a fi de garantir la mobilitat de tots els ciutadans,

així com fomentar l'ús del transport públic, per aconseguir una utilització més

racional del vehicle privat. Afecta els següents modes de transport:

- Transport per carretera.

- Transport ferroviari.

- Transport Inter insular.

- Transport no motoritzat

- Coordinació i integració Inter modal.

Sintetitza els continguts dels diferents plans, i defineix els objectius estratègics

i les línies d'actuació que articularan la política de Transports del Govern de les

Illes Balears durant el seu període de vigència.

1. Pla de Transport regular de viatgers per carretera, que preveu:

i. Reordenació de serveis

ii. Modernització del material mòbil

iii. Imatge, senyalització de parades i informació als usuaris

iv. Millora de la velocitat comercial

2. Pla de Transport ferroviari. El Pla ha de promoure les millores

necessàries per a garantir la qualitat i la seguretat del servei ferroviari,

prioritzant les següents actuacions:

i. Supressió de passos a nivell.

ii. Ampliació i millora de les instal·lacions existents.

iii. Desdoblament de la via.

iv. Electrificació de la xarxa.

Pla de Transport Inter insular. Es tracta d'estimular el desenvolupament de les

activitats aeronàutiques i associades, mitjançant l'aplicació de mesures

públiques i privades de caràcter social, institucional i microeconòmic que

augmentin les possibilitats d'assentament empresarial i sostenibilitat a llarg

termini d'aquestes activitats.

3. Pla d'intermodalitat, les claus són:

i. La integració dels itineraris multimodals en serveis unificats.

ii. La ubicació i funcionalitat de les infraestructures de transbord.

iii. La coordinació i fiabilitat dels horaris dels diferents modes de

transport.



42

iv. La integració tarifària.

v. La informació als usuaris.

vi. La integració de la bicicleta a la xarxa Inter modal.

3.2.9 La revisió del PGOU assumeix com a pròpies les determinacions del

PDSTIB, especialment les relatives a intermodalitat, mitjançant

propostes de foment de la xarxa ciclista, mitjançant una ubicació de

l'estació d'autobusos accessible i que eviti el col·lapse del centre urbà, i

a través de les propostes de redistribució de les línies d'autobusos i la

implantació d'aparcaments dissuasius.

3.2.10 Pla director sectorial de telecomunicacions

El Pla director sectorial de telecomunicacions de les Illes Balears, aprovat

mitjançant el Decret 22/2006, té per objecte l'ordenació de les diferents

infraestructures i dels equipaments de telecomunicacions en l'àmbit territorial

de les Illes Balears i la promoció de l'ús de les tecnologies de la informació i de

les comunicacions pels ciutadans en ella residents.

Pel que fa a el planejament urbanístic, el PDS estableix que, per garantir

l'efectivitat del dret dels operadors a ocupar el domini públic, els instruments

de planejament relatius a tota mena d'actuacions urbanístiques han de

contenir previsions per a la realització, com a part del procés urbanitzador, de

les canalitzacions i galeries necessàries per a xarxes de telecomunicacions, i

que aquestes canalitzacions s'han d'integrar en el domini públic municipal.

En el procediment d'elaboració dels esmentats instruments de planejament,

els Ajuntaments hauran de consultar amb la Conselleria competent en matèria

de telecomunicacions, sense perjudici de la seva obligació de demanar de

l'Administració de l'Estat l'oportú informe sobre les necessitats de xarxes

públiques de comunicacions electròniques en l'àmbit territorial corresponent,

de conformitat amb el que disposa l'article 26.2 de la Llei 32/2003, de 3 de

novembre, general de telecomunicacions. Així mateix, els ajuntaments han de

convocar, mitjançant anunci públic, als operadors perquè informin sobre les

seves necessitats en matèria d'infraestructures de telecomunicacions dins el

terme municipal.

Sempre que sigui possible, l'obra civil corresponent a les referides

canalitzacions o galeries de domini públic s'ha de planificar de manera que

pugui utilitzar-se també per als restants serveis urbanístics que s'hagin de

proveir, així com, si és el cas, per al soterrament d'esteses aèries de cables que

poguessin existir a la zona corresponent a l'actuació urbanística de què es

tracti.

La revisió incorpora les determinacions del PDS mitjançant la regulació d'usos

de les diferents categories d'ordenació i classificació del sòl.



43

3.2.11 Pla Director Sectorial de Carreteres de les Illes Balears

3.2.12 El Pla director sectorial de carreteres de les Illes Balears, aprovat

mitjançant el Decret 87/1998 estableix l'ordenació de les carreteres de

la comunitat autònoma, i és desenvolupat a través de la Llei 5/1990,

de 24 de maig, de Carreteres a les Illes Balears, que estableix la

regulació de la planificació i projecte de les carreteres de les Illes

Balears, així com el seu finançament, construcció, conservació,

explotació i ús.

3.2.13 Pla d'Acció per l'Energia Sostenible de Ciutadella en

el marc de la iniciativa del Pacte de Balears

El Pla d'Acció per a l'Energia Sostenible (PAES) és una iniciativa sorgida el 2008

per part de la Direcció General d'Energia de la Comissió Europea (DGTREN) i

que l'Ajuntament de Ciutadella adopta en l'any 2011 en el marc del Pacte

d'Alcaldes per l'Energia Sostenible de 2009.

L'objectiu del PAES a assolir l'any 2020 és la reducció de les emissions de CO2

en un 20% respecte les dades de 2005. Per a això, s'estableix un seguit de

mesures que per la seva elecció s'ha valorat tant al seu aspecte energètic, com

el benefici econòmic:

- Substitució de fluorescents convencionals per fluorescents d'alta

eficiència o LEDs.

- Substitució de làmpades incandescents per fluorescents compactes de

primera generació.

- Substitució del balast convencional dels tubs fluorescents per balast

electrònic.

- Millorar l'eficiència dels sistemes de calefacció i / o climatització dels

equipaments.

- Millora del rendiment de combustió de les calderes.

- Regular la temperatura dels edificis municipals en 21ºC a l'hivern i 25ºC a

l'estiu.

- Millora de l'eficiència energètica de l'envoltant dels edificis.

- Instal·lació de sistemes d'energia solar per a l'obtenció d'aigua calenta

sanitària.

- Reducció del nom de torres d'ordinador a través de torres compartides.

- Instal·lació de sistemes de gestió energètica en el parc d'equips

informàtics.

- Contractació d'empreses de serveis energètics per al manteniment dels

equipaments municipals i de l'enllumenat públic.

- Creació de la figura del gestor energètic municipal.

- Implantació d'un sistema de telegestió i monitorització en continu dels

consums energètics dels edificis municipals.

- Realització d'auditories periòdiques als equipaments municipals.

- Elaboració de manual de bones pràctiques ambientals en els

equipaments municipals.

- Substitució de làmpades actuals per altres làmpades de major rendiment.

- Implantar sistemes de telegestió de l'enllumenat.

- Instal·lació de reguladors de flux i reactàncies de doble nivell.

- Promoure la millora de l'eficiència energètica en el sector domèstic

mitjançant sistemes actius: substitució del 100% de les bombetes

d'incandescència.



44


mitjançant sistemes actius: Substitució d'electrodomèstics i equips de

climatització per altres energèticament més eficients.


mitjançant sistemes passius.

- Promoure la instal·lació de sistemes d'aprofitament de l'energia solar

tèrmica a edificis d'habitatges..

- Promoure mesures d'eficiència energètica en el sector comercial i pimes.

- Renovació de la flota de vehicles municipals.

- Adquisició d'una flota de bicicletes per a desplaçaments del personal.

- Promoure l'adquisició de vehicles de baixes emissions, híbrids o elèctrics

en les empreses concessionàries de serveis municipals.

- Compensació de les emissions generades en la flota municipal.

- Promoure la substitució dels vehicles del transport públic per a vehicles

de baixes emissions, híbrids o elèctrics.

- Compensació de les emissions generades en el transport públic.

- Renovació eficient del parc mòbil del municipi i diversificació energètica

del sector.

- Generació elèctrica a partir de la llum solar amb la instal·lació d'una

central fotovoltaica sobre coberta.

- Treure a concurs la concessió de diversos teulades d'edificis municipals

per a instal·lacions solars fotovoltaiques connectades a xarxa.

- Incloure instal·lacions solars fotovoltaiques en tots els nous edificis

municipals que es projectin.

- Promoure les instal·lacions solars fotovoltaiques connectades a xarxa en

el sector privat.

- Adopció de mesures de mitigació del canvi climàtic en la revisió del PGOU

de Ciutadella.

- Elaboració d'un pla de mobilitat urbana i campanya de difusió.

- Crear una xarxa de camins escolars.

- Instal·lació de punts de subministrament elèctric de fonts renovables al

municipi.

- Promoure la mobilitat sostenible entre els ciutadans.

- Elaboració d'un manual de compra verda.

- Implantació de criteris de sostenibilitat en els plecs de condicions de les

obres, serveis i subministraments municipals.

- Establir un sistema progressiu per a l'Impost sobre Vehicles de Tracció

Mecànica.

- Bonificar l'ICIO per a instal·lacions eficients i d'energies renovables.

- Difusió dels estalvis energètics associats a la implantació d'energies

renovables en equipaments municipals.

- Desenvolupar una campanya de comunicació del PAES.

- Realitzar una campanya específica per al sector hoteler i de restauració.

- Realitzar una campanya de sensibilització per minimitzar el consum

d'energia en el sector domèstic i petites activitats econòmiques.

- Establir un servei d'assessorament energètic municipal per als ciutadans.

- Definir un programa d'educació energètica i de mobilitat a les escoles.

- Establir mesures per augmentar la recollida selectiva de les diferents

fraccions i minimització del rebuig.

- Realitzar una campanya de sensibilització per minimitzar el consum

d'aigua a les llars i distribuir dispositius d'estalvi d'aigua.

En aquest sentit, les aportacions del PGOU passen per l'adopció de mesures de

mitigació del canvi climàtic i l'establiment del compliment dels estàndards

energètics determinats en el PAES perquè siguin aplicables en les noves

edificacions i espais urbanitzats que es construeixin al municipi.



45

4 ESTUDI D'ALTERNATIVES PREVISTES

Durant la revisió del planejament urbanístic de Ciutadella, han estat valorades

diferents alternatives al model territorial plantejat per al compliment de les

diferents línies estratègiques establertes. Les alternatives plantejades són:

a) Alternativa 0

Es tracta de la no modificació de l'actual Pla General d'Ordenació Urbana,

mantenint la regulació urbanística del terme municipal com es troba en

l'actualitat- tal com es detalla en el PGOU de 1988.

b) Alternativa 1 (o elegida)

Contempla un total de 125,6 ha de sòl urbanitzable, majoritàriament

contemplat en el planejament vigent. Els sectors de nova classificació afecten

3,68 ha de sòl rústic comú. Es tractaria de sòl residencial, sòl dedicat a

l'activitat econòmica industrial, terra d’activitat econòmica-logística", o

"dotacional".

Pel que fa a l'ordenació del sòl rústic, s'inclou la protecció d'hàbitats d'interès

comunitari. En cada categoria d'ordenació s'inclou una sèrie de subcategories

basades en els usos del sòl. I es proposa una nova figura dins el sòl rústic

protegit, les Àrees d'Interès Natural i Ambiental.

Pel que fa a la regulació de les instal·lacions d'energia renovable,

s'introdueixen restriccions respecte al PDS energètic. Incorporarien les zones

d'aptitud identificades en el PDS a excepció dels espais catalogats com a

hàbitats d'interès comunitari i zona de protecció cultural de Punta Nati.

S'exclouen les zones d'aptitud mitjana-baixa en les categories AIP. A les zones

d'aptitud alta en aquestes zones no s'autoritzaran instal·lacions de tipus A.

c) Alternativa 2

Contempla una superfície total de 109,3 ha de sòl urbanitzable, bàsicament

prevista en el planejament actual. Els sectors de nova classificació afecten

zones AT en sòl rústic comú de 19,5 ha. Es desclassificaria el sector

urbanitzable A3 que afecti un hàbitat d'interès comunitari.

En relació a les instal·lacions d'energia renovable, no s'estableixen prohibicions

en zones amb aptitud mitjana-baixa coincidents amb AIP.

4.1 Procés de formulació d'alternatives

4.1.1 Identificació dels problemes clau per a la formulació

d'alternatives de planejament

El pas necessari per a la formulació de les diferents alternatives d'ordenació

consisteix a identificar els problemes clau i formular un diagnòstic coherent de

la situació de partida. Aquesta primera fase correspon a l'anàlisi de la situació

actual concebuda amb la vocació de considerar tots els aspectes que puguin

condicionar o determinar l'ús del territori, entre ells:

a. Instruments de planejament vigents.

b. Incidència de les legislacions sectorials.

c. Resultat dels actes de participació pública.

d. Característiques naturals del territori.

e. Aprofitaments agrícoles, forestals, ramaders, cinegètics, miners, etc..

f. Valors paisatgístics, ecològics, urbans i historicoartístics.

g. Característiques de la població.

h. Edificacions i infraestructures.

i. Obres programades i inversions públiques derivades del planejament

superior.



46

4.1.2 Formulació de l'estratègia d'intervenció i ordenació

urbanística

L'establiment d'uns criteris i objectius d'intervenció, dialècticament relacionats

amb el diagnòstic dels problemes clau identificats, constitueix el pas previ

necessari per a la formulació de les opcions concretes d'ordenació. Aquestes

han de respondre als següents criteris:

1. Les alternatives d'ordenació han de ser conegudes i assumides pel major

nombre possible de ciutadans, al mateix temps la formulació de

l'instrument d'ordenació ha de ser sensible i permeable als suggeriments

procedents de la societat civil. En efecte, una peça decisiva perquè

l'estratègia proposada des de l'instrument d'ordenació tingui la

potencialitat de transformar-se en un projecte col·lectivament assumit

de ciutat és el procés de participació ciutadana.

2. L'instrument d'ordenació ha d'adoptar una perspectiva selectiva i

integradora de les diverses opcions proposades al llarg del procés de

planificació en les seves propostes.

En qualsevol cas, les alternatives es formulen al voltant dels objectius

establerts per a la revisió, abordant cadascuna d'elles diferents estratègies per

assolir-los.

4.2 Exposició de les alternatives previstes

De cara a la valoració de les alternatives es tenen en consideració els següents

factors més significatius:

- Afecció ambiental: Atenent l'afecció ambiental, les propostes que es

plantegen en les alternatives han de tenir en compte aquells àmbits i

elements naturals de major valor agroecològic, ambiental i paisatgístic,

tenint en especial consideració els principals actius naturals del

municipi. Els nous desenvolupaments es plantegen sempre en

continuïtat amb els desenvolupaments existents de tal manera que

s’omplin aquells espais intersticials que romanen buits en l'actualitat,

contribuint a tancar el mallat de la xarxa viària i preservant els espais

de major valor ecològic.

- Afecció paisatgística: Un dels objectius generals a tenir en compte en

l'elecció d'alternatives és la de minimitzar l'impacte paisatgístic del pla

en un entorn valuós i fràgil pel que fa al paisatge. El gran potencial

visual existent des de les principals vies de comunicació que envolten a

l'àmbit i l'elevat nombre d'observadors potencials del mateix

juntament amb la configuració eminentment plana de l'àmbit i la seva

afecció costanera exigeixen que l'afecció paisatgística sigui un de les

majors limitacions a l'hora de desenvolupar el pla.

- Viabilitat econòmica: L'ordenació d'usos a la proposta, possibilita la

continuïtat del procés d'urbanització contribuint a satisfer les

demandes potencials de creixement residencial i econòmic

reestructurant els desequilibris detectats. Els desenvolupaments del

PGOU s'estimen viables, ja que aquest porta associada una

programació gradual de tal manera que els diferents sectors es vagin

executant de manera seqüencial atenent a una lògica de creixement

sostenible.

- Viabilitat tècnica i de gestió: Per a l'Elecció de les alternatives

s'incorporen CRITERIS D'índole tècnica limitant la Urbanització ALS

Terrenys més favorables dins de de l'Àmbit, RESPECTANT aquelles



47

zones de major valor ambiental i paisatgístic. La programació de la

planificació permetrà la viabilitat tècnica i de gestió del pla

desenvolupant aquells aspectes del pla que siguin oportuns en funció

de les necessitats socioeconòmiques i funcionals de cada moment.

S'analitzen les alternatives plantejades en funció dels diferents tipus de

propostes i abast de l'ordenació, plantejant les alternatives estudiades

diferències en relació a la classificació de nous sòls urbanitzables, l'ordenació

del sòl rústic o la regulació a desenvolupar en relació a la implantació

d’instal·lacions de producció energètica a través de fonts renovables.

L'alternativa 1 constitueix l'alternativa escollida, representant l'alternativa 2

altra opció estudiada.

En relació a la classificació de nous sòls a desenvolupar, s'han manejat dues

propostes. Cal destacar que totes elles s'estableixen com a sectors de sòl

urbanitzable a àmbits prèviament classificats com a tals pel planejament vigent

o bé sobre Àrees de Transició del Sòl Rústic Comú, i en tots els casos, en

continuïtat amb el nucli urbà existent.

4.2.1 Alternativa cero

L'alternativa zero suposa la no modificació del PGOU vigent. El Pla General

d'Ordenació Urbana de Ciutadella de Menorca va ser aprovat definitivament el

1988 i ha tingut una vigència dilatada. Durant ella s'han succeït tres lleis

estatals en matèria d'urbanisme (1992, 1997 i 2008), es compleix ja més d'una

dècada de vigència del Pla territorial insular de 2003, i s'ha derogat la Llei

2/2014, de 25 de març , d'ordenació i ús del sòl de les Illes Balears; i aprovat la

Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears (LUIB). La

vertebració del vigent Pla General amb els instruments de rang superior s'ha

produït de manera parcial, com per exemple amb les dues adaptacions parcials

al PTI en 2005 i 2006, però no s'ha arribat a una completa actualització, pel que

en molts casos han de formular-interpretacions respecte a l'aplicació de les

seves normes.

També s'ha produït durant la mateixa, l'aprovació del Pla Especial de Protecció

del Conjunt Històric Artístic de Ciutadella, en desenvolupament de les

previsions del Pla General, múltiples modificacions de planejament i

l'aprovació d'instruments d'ordenació en àmbits de creixement. S'ha construït

igualment el nou port, una infraestructura molt rellevant en termes territorials.

Aquesta posada al dia ha de fer front a un conjunt de problemàtiques que cal

inscriure en la formulació d'un model de desenvolupament sostenible per al

municipi: regulació de la mobilitat, configuració amb caràcter estratègic de la

xarxa de dotacions, resolució de problemàtiques de normativa, plena

integració de noves infraestructures al sistema urbà, tractament dels sòls

turístics, regulació del sòl rústic i tractament paisatgístic d’aquest. S'entén, per

tant, convenient i justificable emprendre una revisió del Pla que permeti, a

partir d'una lectura global de les dinàmiques del territori i del seu marc

regulador, la posada al dia del model territorial i de les seves determinacions.

Sector / denominació Superfície Usos previstos Estat de

desenvolupament

B-1 (SUNP) 34.168 m2 A desenvolupar Pendent

B-2. (SUNP) (derivat de la segregació del PP Santa Rita)

64.159 m2 A desenvolupar Pendent

B-3 (SUNP) 66.142 m2 A desenvolupar Pendent

B-4. Son Oleo (SUP) 54.000 m2 Residencial Pendent

B-5 (SUP) 113.355 m2 Residencial Modificació PTI

21/12/2009. Pendent



48

B-9 383.843 m2 Industrial Aprovat 31/01/2005.

modificat el 09/07/2009 y

el 24/11/2009. Pendent

d'urbanitzar.

C-3 (SUNP) (resultat de la segregació en 2 àmbits)

34.160 m2 A desenvolupar Pendent

Classificació dels Sols i Àmbits de Planejament

4.2.2 Alternativa 1




49

L'alternativa 1 contempla una superfície total de 125,6 ha de sòl urbanitzable,

procedent fonamentalment de sòl ja classificat com a tal pel planejament

vigent. Els sectors de nova classificació, que afecten a superfícies

categoritzades com a Àrees de Transició de Sòl Rústic Comú, afecten 3,68 ha.

SECTORES Nom Superfície (m2) Classe

Canal Salat 87.721 SUDO

Ciutat de Palma 86.086 SUDO

Es Port Nou 101.065 SUNOD

Es Port Vell + SG-EL en sòl urbà adscrit al sector

40.750 (38.076+2.674)

SUDO

General Morera + SG-EL en sòl rústic adscrit al sector

92.616 (70.467+22.195)

SUDO

Melitón Pérez 85.045 SUDO

Sa Coma + SG-EL en sòl urbà adscrit al sector + SG-EL en sòl urbà adscrit al sector

57.439 (37.819+19.620)

SUDO

Son Eloi 180.526 SUNOD

Son Marçal 92.817 SUDO

Son Óleo 50.280 SUNOD

Criteris

Densitat bruta màxima

Edificabilitat bruta



50

habitatges / hectàrea

m2/m2

Canal Salat 40 0,5

Son Marçal 40 0,5

Ciutat de Palma 40 0,5

General Morera 35 0,5

Es Port Vell 40 0,5

Melitón Pérez 40 0,5

Sa Coma 40 0,5

Es Port nou 11,3 0,4

Son Eloi 20 0,4

Son Oleo 20 0,4

Son Carrió * 0,35

* 42 places d'allotjament en habitatge unifamiliar aïllat (sense incloure en aquest màxim les 12 places ja construïdes) i 180 places d'ús hoteler.

Ordenació del sòl rústic

Constitueix la proposta relacionada en el punt 3.8.1 del present document, que

reflecteix l'establerta per la Norma Territorial Transitòria.

A més, aquesta alternativa inclou la protecció dels hàbitats d'interès

comunitari com a categoria superposada a l'ordenació.

Regulació de les instal·lacions de producció d'energia renovables

L'alternativa 1 preveu la incorporació de les zones d'aptitud identificades en el PDS per a la regulació de les instal·lacions de producció d'energia eòlica i solar fotovoltaica, a excepció dels espais catalogats com a hàbitats d'interès comunitari i amb la zona de protecció del paisatge cultural de Punta Nati proposat en el present PGOU. També s'exclouen les zones d'aptitud mitjana i baixa, coincidents amb les categories d'ordenació AIP, ANIT i AINAPG, per tal de salvaguardar els valors paisatgístics i ambientals més destacats. A més, a les



51

zones d'alta aptitud coincidents amb les esmentades categories, tan sols seran autoritzables les instal·lacions de tipus A.

4.2.3 Alternativa 2


L'alternativa 2 preveu una superfície total de 109,3 Ha de sòl urbanitzable,

procedent fonamentalment de sòl ja classificat com a tal pel planejament

vigent. Els sectors de nova classificació, que afecten superfícies categoritzades

com a Àrees de Transició de Sòl Rústic Comú, afecten 19,5 Ha. A més,

l'alternativa 2 desclassifica el sector urbanitzable A3, de 4,3 Ha a Es Pinaret,

que afecta una àrea catalogada com a hàbitat d'interès comunitari.

Sector Tipus Superfície (m2) Classificació

planejament vigent

Sector B3 No programat 69.157 Urbanitzable

Campo de Fútbol Programat 70.700 Urbanitzable

Sector B2 No programat 80.843 Urbanitzable

Sector B1 No programat 85.414,5 Urbanitzable

Sector C3 Programat 35.633,5 Urbanitzable

Sa Coma Programat 42.699 Rústic comú-Àrea de

Transició

Port Nou Programat 117.391 Urbanitzable

Son Óleo Programat 54.226 Urbanitzable

Ampliació Es Polígon Programat 384.403 Urbanitzable

Sa Morera Programat 50.859 Rústic comú-Àrea de

Transició

Canal Salat Programat 101.049 Rústic comú-Àrea de

Transició



52

Criteris

Edificabilitat bruta

m2/m2

Canal Salat 0,6

Campo de futbol 0,6

Sector B2 0,6

Sector B3 0,6

Sector C3 0,6

Sector B1 0,6

Sa Coma 0,6

Es Port Nou 0,5

Son Oleo 0,6

Sa Morera 0,6

Ordenació del sòl rústic Aquesta alternativa es va considerar adaptant-se a l'ordenació inclosa en la Norma Territorial Transitòria, sobre la qual, d’acord amb l’article 25 de les DOT, s'estableix una delimitació més detallada de les categories d’ordenació del sòl rústic delimitades pel planejament territorial. Així, per a cada categoria d'ordenació s'inclouen diferents subcategories basades en una anàlisi detallada dels usos del sòl: - Agrari 1. Es correspon amb les zones més purament agrícoles. - Agrari 2. Es correspon amb zones que si bé poden tenir algunes parcel·les conreades, constitueixen fonamentalment sistemes agroforestals, amb pastures per al bestiar i amb alguna presència de

vegetació autòctona. - Hàbitat. Serien les zones amb presència d'hàbitats i que han de presentar una alta protecció dins de cadascuna de les seves categories. - Pineda. Inclou les masses de pineda. - Pedreres - Infraestructures.



53

Regulació de les instal·lacions de producció d'energies renovables En el cas de l'alternativa 2, es consideren igualment excloents les zones amb presència d'hàbitats d'interès comunitari ni de la zona del paisatge cultural de Punta Nati, però no estableix una prohibició directa de les zones d'aptitud mitjana i baixa coincidents amb les categories d'ordenació AIP i ANIT.



54

4.3 Comparació d’alternatives

Alternativa 1

Alternativa 2

La superfície edificable varia lleugerament entre les dues alternatives.

L'alternativa 1 té 414.091 m2 edificables, respecte a una superfície total de

874.344 m2. Mentre que l'alternativa 2, amb una superfície total de 707.972

m2, té 424.783 m2 edificables. Això correspon amb un 47% i amb un 60% de la

superfície total, respectivament.

Una major superfície edificable ve lligada a un major consum de recursos, tant

hídrics com energètics. Pel que, pel que fa a aquest factor, l'alternativa

escollida es mostra més favorable.

Abastament

Tal com assenyalen les normes del Pla Hidrològic de les Illes Balears en el seu

article 30, les dotacions màximes per a proveïment urbà a l'illa de Menorca són

de 283 litres per habitant al dia, amb una previsió de reduir-la a 270 en l'any

2027. Prenent aquesta última dada com a referent inicial, l'alternativa 1

necessitaria 1.443.960 litres al dia, tenint en compte la seva població potencial.

Mentre que l'alternativa 2, requereix d'1.463.275,8 litres al dia. Això suposa un

increment de la segona respecte de l'elegida d'un 1,3%.

SECTORSUPERFICIE

(m2)

SUPERFICIE

EDIFICABLE (m2)Techo comercial (m2) Techo residencial (m2)

Número de

viviendas

Población

potencial

Canal Salat 87.721 43.860,50 12.071,00 31.653,00 317,00 823,00

Ciutat de Palma 86.086 43.043 13.917,00 28.954,00 290,00 753,00

Es Port Nou 101.064 50.532 26.630,00 13.249,00 280,00 728,00

Es Port Vell 40.750 20.375 4.419,00 10.443,00 300,00 780,00

General Morera 92.616 46.308 16.222,00 30.008,00 104,00 272,00

Melitón Pérez 85.045 42.522,50 15.952,00 25.316,00 253,00 658,00

Sa Coma 57.439 28.719,50 7.128,00 16.280,00 163,00 423,00

Son Eloi 180.526 72.210,40 0,00 69.634,00 114,00 296,00

Son Marçal 92.817 46.408,50 14.083,00 28.004,00 173,00 450,00

Sol Óleo 50.280 20.112 0,00 2.970,00 50,00 130,00

Son Carrió 43.620 0,00 2.970,00 10,00 36,00

TOTAL 917.964 414.091 110.422,00 259.481,00 2.054,00 5.349,00

SECTORSUPERFICIE

(m2)

SUPERFICIE

EDIFICABLE (m2)

Techo

comercial

(m2)

Techo

residencial

(m2)

Número

de

viviendas

Población

potencial

Sector B3 69.157 41.494,20 11.065,12 23.236,75 232 604,16

Campo de Fútbol 70.700 42.420 10.746,40 21.351,40 214 555,14

Sector B2 80.843 48.506 12.934,80 27.163,20 272 706,24

Sector B1 85.415 51.249 15.972,60 25.453,60 255 661,79

Sector C3 35.634 21.380 3.848,40 9.122,30 91 237,18

Sa Coma 42.699 25.619,40 5.294,60 12.083,80 121 314,18

Port Nou 117.391 70.434,60 30.873,80 15.378,20 154 399,83

Son Óleo 54.226 32.535,60 0,00 21.798,80 218 566,77

Sa Morera 50.859 30.515,40 8.900,30 16.478,30 165 428,44

Canal Salat 101.049 60.629 13.843,70 36.377,60 364 945,82

TOTAL 707.972 424.783 113.479,72 208.443,95 2.084 5.419,54



55

5 ASPECTES RELLEVANTS DE LA SITUACIÓ

ACTUAL DEL MEDI AMBIENT

5.1 Climatologia

El clima de Ciutadella és, en termes generals, mediterrani, caracteritzat com a

clima temperat amb estius secs. Els actors que el conformen es detallen a

continuació.

5.1.1 Precipitació

L'estudi de la precipitació inclou tota l'aigua que cau a terra de l'atmosfera, sense importar el seu estat físic (pluja, neu o calamarsa). Aquestes són molt irregulars al llarg de l'any, presentant llargs períodes de sequera. Les precipitacions mitjanes són inferiors a 600 mm anuals, repartits fonamentalment entre les estacions de primavera i tardor. Les dades de l'estació meteorològica més propera, localitzada a l'Aeroport de Maó, indiquen que la humitat relativa mitjana és entorn al 70% i la nuvolositat és relativament alta, comptant amb una mitjana d'uns 250 dies ennuvolats a l'any.



56

Font: AEMET (Agència Estatal de Meteorologia)

5.1.2 Temperatura

En tractar-se d'un clima típicament mediterrani, amb estius càlids i secs i hiverns suaus, la temperatura mitjana anual se situa al voltant dels 16 ° C (AEMET).

T

Temperatura mitjana mensual/anual (ºC)

TM Mitjana mensual / anual de les temperatures màximes diàries (ºC)

Tm Mitjana mensual / anual de les temperatures mínimes diàries (ºC)

R Precipitació mensual / anual mitjana (mm)

H Humitat relativa mitjana (%)

DR Nombre mitjà mensual / anual de dies de precipitació superior o igual a 1 mm

DN Nombre mitjà mensual / anual de dies de neu

DT Nombre mitjà mensual / anual de dies de tempesta

DF Nombre mitjà mensual / anual de dies de boira

DH Nombre mitjà mensual / anual de dies de gelada

DD Nombre mitjà mensual / anual de dies buidats

I Nombre mitjà mensual / anual d'hores de sol

Mes T TM Tm R H DR DN DT DF DH DD I

Enero 10.8 14.1 7.5 52 77 7.1 0.2 1.5 2.1 0.3 2.8 144

Febrero 10.8 14.2 7.4 54 76 6.9 0.4 1.8 2.2 0.2 2.2 146

Marzo 12.3 15.9 8.6 38 73 5.8 0.1 1.3 3.6 0.0 3.8 202

Abril 14.3 18.0 10.6 45 72 6.0 0.0 2.0 2.4 0.0 3.5 222

Mayo 17.8 21.6 13.9 37 70 4.4 0.0 1.6 2.5 0.0 5.0 270

Junio 21.8 25.8 17.8 14 64 2.0 0.0 1.3 1.2 0.0 8.3 311

Julio 24.9 28.9 20.8 3 63 0.6 0.0 0.7 0.7 0.0 15.3 347

Agosto 25.4 29.2 21.5 20 65 2.0 0.0 2.2 0.4 0.0 11.4 312

Septiembre 22.6 26.2 18.9 61 70 5.4 0.0 4.7 0.2 0.0 4.1 225

Octubre 19.4 22.7 16.1 78 75 7.4 0.0 4.3 1.1 0.0 2.0 183

Noviembre 14.9 18.1 11.6 88 75 8.1 0.0 3.8 0.9 0.0 1.6 142

Diciembre 12.1 15.2 9.0 61 77 8.8 0.1 2.2 1.1 0.0 2.1 130

Año 17.2 20.8 13.6 546 72 63.6 0.9 27.3 19.2 - 63.3 2632

E F M A M J J A S O N D Anual

Tª media 11,1 10,8 12,4 14,5 18,0 22,0 24,9 25,6 22,8 19,7 15,0 12,2 17,4

Tª máxima

media14,4 14,2 16,1 18,3 22,0 26,2 29,0 29,6 26,5 23,0 18,2 15,4 21,1

Tª mínima

media7,7 7,4 8,7 10,7 14,0 17,8 20,8 21,6 19,1 16,3 11,8 9,0 13,7



57

5.1.3 Diagrama ombro climàtic

El diagrama ombro climàtic reflecteix de forma gràfica les dades anteriorment

exposats. El bioclima és xerotípic, de tipus marítim amb un període sec estival

als mesos d'estiu i màxims pluviomètrics a la primavera i tardor.

Un fenomen meteorològic destacat en el municipi és el de la rissaga, que

consisteix en oscil·lacions molt brusques del nivell del mar que poden arribar

fins als dos metres d'altitud en pocs minuts. Són especialment destacades les

rissagues que es produeixen al port, ocasionant importants destrosses.

5.1.4 Règim de radiació: recursos energètics

La insolació a Ciutadella és relativament alta, amb una mitjana anual de 2.600

hores de sol, el que suposa més d'un 58% de la insolació teòrica.

Atesa la quantitat d'energia solar que rep el municipi i el nombre d'hores de sol

que presenta al llarg de l'any, sobretot en els mesos estivals, es pot inferir que

la zona resulta potencialment apta per a l'aprofitament de l'energia solar

(generació d'electricitat, escalfament d'aigua i calefacció d'habitatges). No

obstant això, aquesta possible explotació es troba limitada per la gran extensió

de terreny requerit per les centrals solars, el que comporta un impacte

ecològic i paisatgístic negatiu.

5.1.5 Règim de vents

L'estudi de la direcció i velocitat dels vents en l'àmbit d'estudi té gran interès, ja que posa de manifest alguns problemes de contaminació atmosfèrica, riscos d'erosió eòlica i determina l'evapotranspiració. Aquests factors limiten el tipus d'ús o aprofitament que es pugui fer en el context municipal. Per a l'elaboració d'aquest apartat s'ha consultat la informació disponible en l'Atles Eòlic d'Espanya de l'Institut per a la Diversificació i l'Estalvi de l'Energia (IDAE), del Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme. Els resultats són:



58

Direcció Freqüència (%)

Velocitat (m/s)

Potència (%)

Weibull C (m/s)

Weibull K

N 12.85 8.805 28.88 9.952 1.896

NNE 11.87 8.14 19.92 9.187 1.989

NE 8.4 6.163 6 6.909 1.985

ENE 5.55 6.053 3.91 6.8 1.926

ENE 4.85 5.472 2.55 6.042 1.833

ESE 3.42 5.252 1.64 5.926 1.876

SE 3.27 4.974 1.39 5.511 1.743

SSE 4.23 4.528 1.33 5.205 1.939

S 6.04 5.304 2.57 5.984 2.168

SSW 6.61 5.543 3.51 6.275 1.998

SW 6.2 6.299 5.32 7.098 1.82

WSW 4.94 5.885 3.36 6.53 1.792

WSW 5.37 6.964 7.13 7.746 1.612

WNW 6.19 6.492 5.62 7.244 1.826

NW 4.92 5.304 2.7 6.101 1.809

NNW 5.31 5.749 4.16 6.676 1.698

Per tractar-se de l'illa més meridional de l'arxipèlag, i causa de l'absència d'una cadena orogràfica protectora, es troba molt exposada a la força del vent; resultant especialment rellevant el vent de tramuntana, de component nord, propi dels mesos de tardor i hivern i que es caracteritza per la seva gran intensitat (pot arribar a superar en ocasions els 100 km / h) i les seves baixes temperatures.



59

5.2 Qualitat de l'aire

La qualitat de l'aire local presenta, a nivell general, valors bons segons les dades recollides per l'estació fixa que la Xarxa Balear de vigilància i control de la qualitat de l'aire de la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient i Territori del Govern Balear té en el Polígon Industrial localitzat a l'est del nucli urbà, en la qual s'estableix un control dels contaminants atmosfèrics més rellevants: òxids de nitrogen (NO2), ozó troposfèric (O3) i partícules en suspensió (PM10). Els valors de referència per determinar la qualitat de l'aire, són els continguts al RD 102/2011, de 28 de gener, relatiu a la millora de la qualitat de l'aire, que estableix els valors límit i nivells crítics per a la protecció de la salut en relació als diferents contaminants atmosfèrics i en aplicació de les determinacions previstes en la Llei 34/2007, de 25 de novembre, de qualitat de l'aire i protecció de l'atmosfera. Com a referència, les dades registrades per aquests contaminants en les diferents estacions, durant l'any 2017, i en relació amb els valors límit establerts en el RD 102/2011 han estat:

Valores límit partícules en suspensió (PM10)

Nº superacions dels valors límit partícules en suspensió

(PM10)

Període de mitjana

Valor (μg/m3)

Diari

24 hores. No podrà superar-se més de 35 vegades per any civil

50 13

Anual Any civil 40 No supera (17)

Valors límit de diòxid de sofre (SO2) Nº superacions dels valors límit de diòxid de nitrogen

(NO2)

Període de mitjana

Valor (μg/m3)

Horari

1 hora. No podrà superar-se més de 18 vegades per any civil

200 No supera

Anual 1 any civil 40 No supera

Tan sols presenta valors deficients d'ozó troposfèric durant els mesos d'estiu,

en què les elevades temperatures juntament amb les emissions precedents de

la combustió dels carburants procedents dels automòbils, augmenten la

concentració d'aquest contaminant troposfèric.

5.3 Hidrologia i hidrogeologia

La xarxa hidrogràfica de Ciutadella de Menorca és reduïda i escassa en relació al seu cabal, presentant la major part dels cursos d'aigua un caràcter temporal a causa de l’estiatge, conformant principalment com barrancs i torrents. S'organitza en dos vessants, nord i sud, com a conseqüència de la presència muntanyosa en l'àmbit central: el vessant de la Tramuntana al nord, i el vessant del Migjorn, al sud. Els principals cursos d'aigua del municipi es localitzen en la seva meitat occidental i són: el Torrent de la Vall, el Barranc del Macarella i el Barranc d'Algendar que constitueix el límit del terme municipal de Ciutadella amb el municipi de Ferreries.



60

A causa d'aquestes característiques d'escassetat hídrica superficial, les aigües subterrànies constitueixen el principal recurs hídric de l'illa de Menorca. Al municipi de Ciutadella de Menorca es troben presents dues unitats hidrogeològiques: la unitat 19.01 Migjorn, que compta amb la presència de les masses d'aigua subterrània M2 "Es Migjorn Gran" i M3 "Ciutadella"; i la unitat 19.03, nomenada com "Fornells" o "Algaiarens", que no conté cap massa d'aigua subterrània. Segons la informació continguda en el Pla Hidrològic de les Illes Balears de 2015, les dades corresponents a les masses d'aigua subterrànies són els següents: - El balanç hídric (entrades-sortides) de la massa M2 és bo, ja que el percentatge d'explotació és del 52,71%; mentre que a la massa M3 s'arriba a un 198,37%.

- La principal font d'entrada al sistema de les aigües subterrànies als aqüífers és per infiltració de l'aigua de pluja. Hi ha entrades de molta menor rellevància per: retorn de l'aigua de reg, pèrdues en les xarxes de proveïment, pèrdues en les xarxes de clavegueram i intrusió salina.

- Les extraccions de l'aigua subterrània es destinen a una major proporció (65% en el cas de l'M3 i 76% en el cas de la M2) a proveïment humà, seguit en ordre de major a menor consum, dels usos per a regadiu, consum dispers, indústria i ramaderia.

- Les dues masses presenten contaminació de tipus difús causa de l'agricultura.

- Les fonts puntuals de contaminació són majoritàriament les granges d'animals, per permeabilització sobre el substrat porós.

MAS Superfície en el Municipi (Ha)

Càrrega de fertilitzants (N, P2O5, K2O) (kg).

contaminació difusa

19.01M2-Es Migjorn Gran

801,29 20.638

19.01M3- Ciutadella

15.705,13 104.916

Actualment l'activitat de regadiu es proveeix de l'extracció d'aigua

subterrània, però està previst per part del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i

Medi Ambient la posada en reg de 380 Ha de regadiu al sector sud-occidental

del terme municipal que es proveeixin a partir d'aigua depurada.



61

5.4 Geologia

5.4.1 Litologia

L'illa de Menorca presenta una geologia molt variada, amb una litologia majoritàriament d'origen sedimentari, organitzada en dues grans unitats ben diferenciades: nord i sud, dividides per una línia que va des del Port de Maó a Cala Morell. - La unitat septentrional es caracteritza per presentar una major varietat litològica, formada pels materials més antics de l'arxipèlag balear, amb representació de litologies silícies i calcàries del Quaternari, Paleozoic, Triàsic i Juràssic. Contempla una topografia accidentada, que dóna lloc a la unitat de relleu de la Tramuntana.

- La unitat meridional, es conforma per materials terciaris del Miocè, fonamentalment esculls coral·lins, i presenta una superfície més uniforme i plana, i que integra el Migjorn i les planes de l'oest. La geomorfologia de l'illa, en resultar majoritàriament un territori carbonatat, està condicionada per la incidència dels processos càrstics.

Al terme municipal de Ciutadella resulten majoritàries les litologies del Miocè que conformen la gran unitat geològica meridional menorquina amb materials dels pisos Messinià i Tortonià, que suposen al voltant d'un 70% de la superfície municipal, ocupant el sud, oest i nord-oest del municipi , i dels quals procedeix la característica pedra de "marès". El quadrant nord-oriental de Ciutadella l'integren els materials del Triàsic, Juràssic i Paleozoic, així com alguns afloraments d'origen volcànic, sobre els quals s'assenten els materials del Quaternari que conformen els sistemes dunars i els dipòsits al·luvials en el llit dels principals cursos d' aigua. El municipi de Ciutadella és eminentment pla, amb pendents mitjanes d'un 5%

de desnivell, a excepció del quadrant nord-oriental, coincident amb la

Tramuntana, en la qual s'assoleixen pendents de fins a entre el 80 i 100%; i

dels barrancs del Migjorn, a l'àmbit sud-oriental del municipi. En qualsevol cas,



62

igual que la resta de l'illa, Ciutadella no presenta altes cotes, sent el seu punt

altitudinal més elevat el pic Falconera amb 206 metres sobre el nivell del mar.

5.4.2 Llocs d'interès geològic

Els llocs d'interès geològic, tal com defineix l'article 9 de la Llei 42/2007 de patrimoni natural i de la biodiversitat formen part de l'Inventari Espanyol del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat. Es troben catalogats:

- La Cala a Blanes-Port de Ciutadella, des del 31/12/1987. Es considera un dels millors punts per observar la Unitat Arrecifal Inferior, pertanyent al Miocè, sent la unitat més important i potent d'aquest període i la unitat essencial del Migjorn menorquí.

- La Cala a Blanes-Port de Ciutadella, des del 31/12/1987. Es considera un dels millors punts per observar la Unitat Arrecifal Inferior, pertanyent al Miocè, sent la unitat més important i potent d'aquest període i la unitat essencial del Migjorn menorquí.

5.5 Relleu

5.5.1 Anàlisi de pendents

Pel que fa a les pendents, el municipi presenta en el seu domini central

pendents que no superen el 10%, llevat d'excepcions, en els límits costaners on

poden arribar fins al 40%.

Fuente: IDE Menorca. Elaboració pròpia

5.5.2 Erosió

Pel que fa a l'erosió i la pèrdua de sòl, cal destacar que Ciutadella no presenta

risc alt d'erosió, tal com apareix reflectit en el Pla territorial insular vigent.

Només es trobarien algunes zones aïllades amb risc d'erosió molt alta.



63

Fuente: IDE Menorca.

5.6 Edafologia

Els tipus de sòls presents al municipi de Ciutadella de Menorca i la superfície

relativa a cada un d'ells, segons el Mapa de Sòls de Menorca tipificats segons la

Classificació FAO-UNESCO (1988), elaborat per l'Observatori Socioambiental de

Menorca (OBASM) i l'Institut Menorquí d'Estudis (IME) a escala 1: 5.000 en

l'any 2008, són:

El sòl majoritari en el municipi és el cambisol cròmic seguit pel leptsol eútrico.

El cambisol cròmic s'estén per tot el terme municipal, a excepció del sector

més nord-occidental, on predominen els leptosoles lítics i éutricos. A la meitat

oriental del municipi és comú la presència conjunta de cambisoles cròmics

amb leptosoles eútricos.

Els terres de Ciutadella de Menorca presenten una moderada capacitat

agrològica, resultant a priori una mica més favorables per a l'agricultura els

cambisoles que, sens dubte, els leptosoles, els quals es caracteritzen per

l'absència d'un horitzó intermedi, donant lloc a sòls molt prims.

En general, a causa de la naturalesa càrstica de la major part del substrat, els

sòls de Ciutadella de Menorca presenten una elevada concentració de bases i

una alta porositat.



64

5.7 Espai litoral

El litoral, que constitueix la interfície entre els espais marí i terrestre, presenta una gran riquesa i biodiversitat i concentra un gran nombre d'activitats (econòmiques i d'oci). Conforma una de les zones més fràgils de l'illa, a més de constituir-se com un dels principals valors turístics, ecològics i econòmics de la mateixa. Les característiques del litoral menorquí estan condicionades per la litologia i geomorfologia. És per això que els àmbits litorals del nord i nord-est del municipi, presenten una major diversitat paisatgística, amb major varietat de formes i colors i amb més presència rocosa que la costa del Migjorn, més homogènia i caracteritzada pel color clar de les seves platges i roques. En general es tracta d'una costa escarpada, que al sector nord-oriental del municipi arriba als 50 metres de desnivell. Cal esmentar que el terme municipal de Ciutadella, comptava amb la

delimitació incoat del DPMT determinat per la Direcció General de la

Sostenibilitat de la Costa i del Mar del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i

Medi Ambient, que va resultar caducat en l'any 2012, per la qual que

actualment, no té el mateix.

5.7.1 Les platges i cales

Les platges i cales presents al municipi sumen un total de 25. Les més rellevants i les seves principals característiques, apareixen contemplades en el Catàleg- Guia de Platges elaborat pel Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient. Cala del Pilar Cala de sorra fina daurada i aigües tranquil·les situada en una finca pertanyent

a Parcs Nacionals de gran valor natural i paisatgístic.

Cala Carbó Cala molt rústica situada a la zona nord de l'illa, que es caracteritza pel color

fosc de la seva sorra i el seu baix grau d'ocupació.

Algaiarens/ La Vall Cala situada al nord de Ciutadella famosa entre els aficionats al surf. Sorra fina

i aigües tranquil·les quan no bufa el vent de Tramuntana.

Cala Morell Cala situada a la urbanització homònima, molt freqüentada per embarcacions

que busquen resguard. Posseeix plataformes de bany artificials i ruïnes

talaiòtiques molt pròximes a la platja.



65

Cales Piques Cala de mida reduïda, amb grans tallats als dos costats, que presenta un elevat

grau d'ocupació.

Cala En Forcat Aquesta cala és típica per l'estretor de la seva riba, per la qual cosa encara que

acull a un reduït nombre de visitants, el seu grau d'ocupació és elevat.

Cala’n Blanes Cala amb gran nombre d'infraestructures i serveis, molt propera al nucli de

Ciutadella de Menorca.

Degollador/ Platja Gran Cala situada en ple nucli urbà de Ciutadella. És la més freqüentada pels veïns

de Ciutadella i està perfectament adaptada.

Sa Caleta d’en Gorries/ Sa Caleta Cala estreta però amb abundant sorra. Aigües molt tranquil·les i de poca

profunditat.

Cala Santandria Cala de caràcter semiurbà, molt ben equipada i que presenta un elevat grau

d'ocupació.



66

Cala Blanca Cala molt turística que disposa d'un bon equipament i que pren el seu nom de

la urbanització propera, així com del color blanc de la seva excel·lent sorra.

Cala’n Bosch

Cala molt propera a la urbanització del mateix nom i molt freqüentada pels

seus residents, que disposen de lloguer de para-sols, hamaques i una excel·lent

qualitat de sorra.

Son Xoriger Aquesta cala és coneguda amb el nom de la urbanització propera de Son

Xoriguer, i presenta un alt grau d'ocupació i una gran oferta de serveis.

Son Saura/ Bellavista Cala verge situada al sud-oest de Menorca. De gran longitud i protegida per un

gran sistema dunar.

Cala Turqueta

Cala verge de gran valor i bellesa natural. Famosa pel color turquesa i

tranquil·litat de les seves aigües.

Cala Macarella Cala àmplia i molt coneguda per la blancor de la seva sorra i les seves aigües

cristal·lines.



67

Cala Macarelleta Petita cala verge a la qual s'accedeix a peu des de Cala Macarella, d'aigües

cristal·lines.

5.7.2 Sistemes dunars

Vinculades a les cales, es troben els sistemes dunars, sistemes complexos caracteritzats per la interacció de dos àmbits diferenciats; l'àmbit submergit, controlat per la hidrodinàmica marina, i l'àmbit emergit, controlat per dinàmica eòlica. Representen un sistema fràgil, en què petites modificacions poden trencar l'equilibri natural. Menorca és l'illa de les Balears que compta amb major nombre de sistemes dunars. En el cas de Ciutadella, s'identifiquen un total de 6: Sistema dunar de Cala del Pilar. Es tracta d'un sistema dunar ascendent o remuntant, que arriba fins a 1 km de longitud en un desenvolupament nord-sud. La part de duna estabilitzada es troba coberta per pineda i en el seu àmbit més meridional per alzinar. Es troba molt ben conservat.

- Sistema dunar d'Algaiarens. Igual que el sistema dunar de Cala del Pilar, compta amb un important desenvolupament nord-sud. Es tracta d'un sistema de dunes remuntants, que és travessat pel Torrent de la Vall en la seva desembocadura. La seva part estabilitzada està coberta majoritàriament d'alzinar i de bosc mixt alzinar- pineda. Sistema ben conservat al front dunar, però alterat a la zona interior.

- Sistema dunar de Cala en Bosch. Constituït per dos petits sistemes dunars situats respectivament a Cala'n Bosch i a les platges de Son Xoriger. La seva extensió és molt reduïda ja que s'ha vist molt afectada per la urbanització dels nuclis turístics, l'ocupació ha destruït la major part de la superfície original.

- Arenal de Son Saura. El sistema dunar de Son Saura, es troba al voltant de les dues platges que conformen la Cala de Son Saura: Banyul i Bellavista. El de la platja de Banyul es tracta d'un sistema dunar relicte,

de reduïdes dimensions. El de Bellavista constitueix un cordó litoral de baixa altura, la massa forestal es constitueix de pineda. L'estat de conservació és bo.

- Sistema dunar de Cala Macarelleta. Sistema dunar remuntant cobert de pineda des de la línia de costa. Presenta fragmentació i erosió per l'intens ús públic i pas de vehicles.

- Sistema dunar de Cala Macarella. De molt reduïda grandària i d'escassa alçada. Es troba molt afectat per la pressió turística. Les dunes constitueixen efectius sistemes naturals de defensa de les costes i la

vegetació associada a les mateixes acull al seu torn a una interessant diversitat

faunística, pel que la seva protecció resulta de vital importància.

5.7.3 Medi marí

El municipi de Ciutadella, de la mateixa manera que la resta de l'illa de Menorca, compta amb una valuosa biodiversitat marina. Segons l'Estudi d’Ecocartografía de les illes de Menorca, Eivissa i Formentera, de l'any 2008,



68

publicat pel MAGRAMA, el medi marí proper a Ciutadella compta amb la presència de les següents comunitats biològiques, entre els quals destaquen les praderies de Posidònia oceànica, ecosistema clau de la biodiversitat marina: - Comunitats de Posidònia oceànica

- Comunitats de sorres fines

- Comunitats de sorres fines amb Cymodocea nodosa

- Comunitat de sorres gruixudes

- Comunitat de sorres mitjanes

- Detrític costaner amb enclavaments de maërl

- Detrític costaner amb enclavaments de maërl i Vidalia volubilis

- Fons rocosos amb algues esciàfiles i hemi esciàfiles, fàcies de pre coral·ligen

- Fons rocosos amb algues esciàfiles i hemi esciàfiles, fàcies de precoralígeno amb Eunicella singularis

- Fons rocosos amb algues fotófilas La conservació de les comunitats marines resulta fonamental per la seva gran productivitat en biomassa i oxigen, la seva funció com a importants embornals de CO2, sumada a la seva tasca de subjecció dels processos d'erosió de la costa i per albergar i donar aixopluc a una gran diversitat de espècies.

5.8 Àrees Sensibles

5.8.1 Hàbitats i elements geomorfològics de protecció

especial

5.8.1.1 Reserva de la Biosfera de Menorca

L'illa de Menorca va ser declarada Reserva de la Biosfera de la UNESCO el 8 d'octubre de 1993, gràcies a l'alt grau de compatibilitat aconseguit entre el desenvolupament de les activitats econòmiques, el consum de recursos i la conservació d'un patrimoni i d'un paisatge de una qualitat excepcional. Les reserves de la biosfera presenten una zonificació tipus, que, en el cas de Menorca, s'estableix de la següent manera: - Zona nucli: en la qual resulta primordial la conservació dels valors del patrimoni, com la riquesa natural d'ecosistemes i d'espècies. Coincideix amb el Parc Natural de s'Albufera des Grau.

- Zona d'amortiment: es fan compatibles la utilització del territori amb la conservació dels atributs naturals i culturals més significatius. Coincideix amb les Àrees Naturals d'Especial Interès (ANEI), amb els alzinars protegits i amb altres elements de protecció establerts pel PTI.

- Zona de transició: que comprèn els espais més transformats, de menys interès de conservació i en els quals desenvolupa la major part de l'activitat humana. Són els nuclis urbans i alguns espais agrícoles.

5.8.1.2 Àrees d'especial protecció d'Interès per a la Comunitat

Autònoma

Les àrees d'especial protecció d'Interès per a la Comunitat Autònoma definides per la Llei 1/1991, de 30 de gener, d'espais naturals i de règim urbanístic de les



69

àrees d'especial protecció de les Illes Balears, presents al municipi de Ciutadella són les àrees Naturals d'Especial Interès (ANEI): - ANEI Me-1: Costa Nord de Ciutadella

- ANEI Me-2: La Vall

- ANEI Me-13: De Binigaus a cala Mitjana

- ANEI Me-14: Costa Sud de Ciutadella

- ANEI Me-15: Son Oliveret

- ANEI Me-16: Camí de Baix La Llei 1/91 d'espais naturals de les Illes Balears, preveu la creació dels Plans de Gestió de les ANEI, l'objectiu és establir les mesures i condicions necessàries per a la protecció, conservació, gestió i millora dels valors naturals, paisatgístics i historicoartístics de les Àrees Naturals d'Especial Interès (ANEI) de l'illa per garantir un desenvolupament adequat dins el context de la Reserva de Biosfera. Fins al moment han estat aprovats els plans especials de les ANEI presents al terme municipal: Em-2 "La Vall", Me-13 "De Binigaus a cala Mitjana" i Me-14 "Costa Sud de Ciutadella". A més, el Decret 130/2001, de 23 de novembre, estableix la protecció de les

àrees d'alzinar, incloses pel planejament insular en les Àrees d'alt nivell de

protecció que defineix la Llei 1/1991, de 30 de gener, d'espais naturals i de

règim urbanístic de les àrees d'especial protecció de les Illes Balears.

5.8.1.3 Xarxa Natura 2000

La Directiva 92/43 / CEE del Consell, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres (Directiva d'Hàbitats), determina la necessitat d'establir la Xarxa Natura 2000 en l'àmbit de la Unió Europea. Aquesta xarxa d'espais naturals protegits està integrada pels llocs d'importància comunitària (LIC), fins a la seva transformació en zones

especials de conservació (ZEC), i per les Zones d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), que estableix la Directiva 2009 / 147 / CE o Directiva Aus. La Directiva d'Hàbitats ha estat transposada a l'ordenament jurídic espanyol

per mitjà del Reial Decret 1997/1995, de 7 de desembre, pel qual s'estableixen

mesures per contribuir a garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels

hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres i, posteriorment, per la Llei

42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat.

L'article 41.2 de la mateixa estableix que els llocs d'importància comunitària,

les zones especials de conservació i les Zones d'Especial Protecció per a les Aus

tindran la consideració d'Espai Protegit, mitjançant la designació d'espai

protegit Xarxa Natura 2000. A més, en l'article 45.1 s'estableix l'obligació que

els espais de Natura 2000 compten amb adequats plans o instruments de

gestió com a part de les mesures de conservació necessàries per a contribuir al

manteniment o, si escau, al restabliment de l'estat de conservació favorable

dels tipus d'hàbitats naturals i dels hàbitats d'espècies.

La Xarxa Natura 2000, es troba reconeguda al seu torn en la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació d'espais de rellevància ambiental (LECO) de caràcter regional. El Terme Municipal de Ciutadella compta amb un total de 14 Llocs

d'Importància Comunitària (LIC) i 7 Zones d'Especial Conservació per a les Aus

(ZEPA), alguns d'ells coincident, sent els seus codis i denominació els que

s'adjunten a la taula següent:



70

El Govern de les Illes Balears va a procedir a la designació dels LIC com a Zones

Especials de Conservació (ZEC), per la qual cosa s'estan redactant els seus

corresponents plans o instruments de gestió:

- El Pla de Gestió Basses Temporals, que inclou els LIC Binigafull, Torre Llafuda i Mal Lloc i que es troba actualment en tramitació.

- Els plans de gestió aprovats del:

o LIC de l'Àrea marina del Sud de Menorca (Decret 26/2007, de 30 de març).

o LIC de l'Àrea marina del Nord de Menorca (Decreto 29/2007, de 30 de març). A continuació s'inclou una breu descripció de cada un dels espais de la Xarxa

Natura 2000 presents al municipi de Ciutadella, corresponent a les fitxes de

caracterització d'aquests espais del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi

Ambient.

A. LIC i ZEPA de la Costa Nord de Ciutadella

Inclòs en la seva totalitat en el Terme municipal de Ciutadella i a la ANEI- ME1, AQUEST espai és caracteritza per la seva exposició ALS intensos vents del nord, que modelin el paisatge i afavoreixen l'erosió dels materials rocosos que el constitueixen, aportant 1 elevat gradient de salinitat a l'ambient. Tot AQUEST tram costaner és una plataforma horitzontal uniformement elevada sobre el nivell del mar, que queda tallada a l'arribar al mar formant-se espectaculars penya-segats en una costa Poc retallada en AQUEST tram. Les calcàries miocèniques que majoritàriament componen la litologia del Lloc, es troben superficialment carstificades, donant lloc a nombroses crestes de lapiaz. Es conforma com un paisatge d'aparença semi desèrtica, pràcticament únic a Menorca. Al costat del litoral s'erigeix una impressionant xarxa de quilòmetres de paret

seca que divideixen les finques ramaderes entre els quals troben les

característiques construccions agràries terrassades, de planta circular.

Resulta un lloc molt interessant per a les rapinyaires, trobant a més una

important colònia de baldriga cendrosa (Calonectris diomedea) o altres

espècies com el torlit (Burhinus oedicnemus).

B. LIC i ZEPA Dels Alocs a Fornells

La presència d'aquest espai en el terme municipal de Ciutadella és testimonial,

ocupant tan sols 12 Ha en el límit nord-oriental del municipi. Es tracta d'un

àmbit costaner suaument ondulat en el qual s'alternen els cultius de secà amb

àrees de garriga i boscos.



71

C. LIC i ZEPA de Binigaus a Cala Mitjana

Al municipi de Ciutadella, tan sols es troba una part d'aquest espai, vinculada

al Barranc d'Algendar que forma part també (no en la seva totalitat) de l'ANEI-

EM13. En aquests barrancs es troben pràcticament els únics penya-segats de

l'interior de l'illa, per la qual cosa tenen una gran importància per a algunes

espècies d'aus i plantes rupícoles, destacant: Teucrium asiaticum, Hypericum

balearicum, Paeonia cambesedesii, Cymbalaria aequitriloba, Viola stolonifera,

etc.

D. LIC i ZEPA Costa Sud de Ciutadella

Inclòs en la seva totalitat en el terme municipal de Ciutadella i en la ANEI-

Me14, aquest espai es constitueix per roques calcàries del Terciari que formen

una costa escarpada d'escassa altura interrompuda per diverses cales. La

major part està ocupada per cultius de secà i garrigues, presentant un molt

bon estat de conservació i grans valors paisatgístics. Nidifiquen importants

poblacions d'algunes espècies prioritàries de l'Annex I de la Directiva Aus com

el torlit (Burhinus oedicnemus).

E. LIC Àrea Marina del Nord de Menorca

El sector occidental d'aquest espai Natura 2000 constitueix els fons marins del

nord-est municipal. Es troben en bon estat de conservació, especialment les

praderies de Posidonia.

F. LIC Àrea Marina del Sud de Menorca

La meitat occidental d'aquests espais Natura 2000 constitueix els fons marins

del sud-est municipal. Inclou fons d'escassa profunditat, a més de petites cales

i cales. La gran extensió de les praderies de Posidònia, que ocupen la major

part de l'àrea, juntament amb altres comunitats bentòniques ben conservades,

justifica la importància de l'àrea.

G. LIC Cap Negre

Localitzat a la costa occidental que inclou en el seu interior l'ANEI-Me15, tot i

que es tracta d'un espai principalment marí, que compta amb la presència

majoritària de l'hàbitat 1120 de praderies de Posidonia.

H. LIC Cala d´Algaiarens

Localitzat a la costa occidental que inclou en el seu interior l'ANEI-Me15, tot i

que es tracta d'un espai principalment marí, que compta amb la presència

majoritària de l'hàbitat 1120 de prats de Posidonia.

I. LIC Arenal de Son Saura

Conforma l'àmbit marí adjacent amb l'espai costaner de l'arenal de Son Saura,

localitzat en la costa sud de Ciutadella, en el seu extrem oest. La importància

d'aquesta zona es basa en la presència de l'hàbitat 1120 de prades de

Posidonia.

J. LIC y ZEPA La Vall

Inclòs pràcticament íntegrament en el terme municipal de Ciutadella i en la ANEI- Me2, aquest espai, localitzat en el sector nord-oriental del municipi, inclou una àmplia franja costanera, així com una important àrea d'interior. És una zona de relleus suaus, excepte a la costa, on hi ha el promontori de la muntanya Mala, pròxim a la Cala d'Algaiarens, que són els accidents més destacats. Tota l'àrea es troba en molt bon estat de conservació amb poques carreteres que permetin l'accés a la costa, que es troba restringit. Hi ha importants extensions de bosc i la vegetació arbustiva és notable pel seu bon desenvolupament i diversitat d'espècies. L'agricultura i ramaderia tradicionals que es mantenen a la zona han creat un paisatge en mosaic molt fragmentat que alterna gran varietat d'hàbitats.



72

Destaca la nidificació de l'àguila peixatera (Pandion haliaetus), així com altres

espècies, i la singularitat, extensió i bon estat de conservació dels hàbitats que

acull.

K. LIC Binigafull

El lloc coincideix amb una parcel·la de cultiu de cereal que inclou una bassa

temporal mediterrani i la seva conca de recepció. La seva ubicació al centre

d'una extensa depressió fa pensar que antigament va haver de tenir una

extensió molt més gran que la que té actualment. Actualment es tracta d'una

bassa temporal d'uns 100 m2 sobre sòls calcaris sorrencs. L'estany temporal es

troba en un estat pobre de conservació a causa de la inexistència de separació

entre el cultiu i l'estany. Per tant, la seva biodiversitat és baixa, tot i que

destaca la presència de: Hyla meridionalis, Triops cancriformis, L'estany és

utilitzat com a zona de repòs i abeurador per nombroses espècies d'aus. En els

seus voltants campegen rapinyaires com Milvus milvus, Neophron

percnopterus o Hieraetus pennatus, en coincidir l'àmbit també amb la ZEPA de

La Vall.

L. LIC Torre Llafuda

Inclòs en la seva totalitat al municipi de Ciutadella, es tracta d'un terreny eminentment agrícola, amb conreus extensius de cereal separats per murs de pedra que s'alternen amb petits ullastres configurant el paisatge agrícola en mosaic típic menorquí. El lloc inclou dos estanys temporals amb la seva conca de recepció i un poblat talaiòtic catalogat com a bé d'interès cultural (BIC). El lloc coincideix amb la conca de recepció de l'hàbitat prioritari 3170 (estanys

temporals mediterranis). En ell crien Bufo viridis i Hyla meridionalis, destacant

Triops cancriformis, espècie del Triàsic que és exclusiu de les basses temporals

i Brachinepta ferox

M. LIC Mal Lloc

Igual que el LIC esmentat anteriorment, es tracta d'un terreny eminentment

agrícola amb conreus extensius de cereal separats per murs de pedra que

s'alternen amb petits boscos d'ullastres, configurant el paisatge agrícola en

mosaic. Coincideix igualment amb la conca de recepció de l'hàbitat prioritari

3170 (estanys temporals mediterranis).

N. LIC Canal de Menorca

El Canal de Menorca es troba entre les illes de Mallorca i Menorca i està

format per una plataforma continental subhoritzontal amb profunditats

Mitjanes de 80 m i 1 Profunditat màxima de 130 m. Presenta un pendent suau

cap al nord-oest, estant limitada a nord i al sud per talussos pronunciats. Els

fons d'aquesta plataforma presenten una alternança de fons sedimentaris

detrítics calcaris d'origen biogènic, formats per sorres, cascalls i graves. A la

plataforma també es donen en grans extensions dels fons de rodolits o fons de

maërl, formats pel creixement d'algues calcàries de vida lliure, i en ocasions

amb espècies similars a les que formen el coral·ligen, que constitueixen un dels

hàbitats de major biodiversitat del Canal. A les àrees confrontants amb la costa

del pis infralitoral, es donen praderies de la fanerògama marina Posidonia

oceànica sobre fons sorrencs i afloraments rocosos.

Ñ. ZEPA Barranc de Santa Ana

Vinculat al Barranc de Santa Anna, al sud-oest del municipi, de gran

importància per a algunes espècies d'aus, destacant: Teucrium asiaticum,

Burhinus oedicnemus, Caprimulgus europaeaus, Neophron percnopterus, Falco

peregrinus, Així com espècies de ratpenats (Miniopterus schreibersii, Myotis

capaccinii), entre altres grups faunístics.

O. ZEPA Sud de Ciutadella



73

Constitueix un àmbit ampli i heterogeni del sud del municipi, localitzat en

contigüitat en el seu límit nord amb l'espai LIC i ZEPA de la Costa Sud de

Ciutadella, que es caracteritza per constituir una zona important de nidificació i

campeig del milà reial (Milvus milvus).

5.8.1.4 Hàbitats d'Interès Comunitari

La Directiva 92/43 / CE o Directiva Hàbitats defineix com a tipus d'hàbitat naturals d'interès comunitari a aquelles àrees naturals i seminaturals, terrestres o aquàtiques, que, al territori europeu dels Estats membres de la UE:

- es troben amenaçats de desaparició en la seva àrea de distribució natural, o bé

- presenten una àrea de distribució natural reduïda a causa de la seva regressió o a causa de que és intrínsecament restringida, o bé

- constitueixen exemples representatius d'una o de diverses de les regions biogeogràfiques de la Unió Europea.

D'entre ells, la Directiva considera tipus d'hàbitat naturals prioritaris a aquells que estan amenaçats de desaparició en el territori de la Unió Europea i la conservació suposa una responsabilitat especial per a la UE. Els hàbitats d'interès comunitari presents al terme municipal de Ciutadella són els que es relacionen a continuació. Resulta important significar que no tots els hàbitats relacionats es troben actualment continguts en els espais de la Xarxa Natura 2000, tot i que és cert que dins dels perímetres d'aquests es troben la majoria de les taques. Segons la cartografia de lloa hàbitats forestals d'interès comunitari de

Menorca, elaborat pel Consell Insular de Menorca a través de la cartografia

d'usos del sòl "Biòtops Corine" elaborat també pel Consell Insular amb una

escala de detall 1: 5.000 en l'any 2007, els hàbitats presents són:



74

D'altra banda, segons la cartografia a escala 1: 50.000 corresponent a l'Atles

dels hàbitats naturals i seminaturals d'Espanya de 2005 elaborada per

l'Inventari Nacional de Biodiversitat del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i

Medi Ambient i que va utilitzar com a base la informació de l'Inventari

d'Hàbitats d'Interès Comunitari de l'any 1997 actualitzant.



75

5.8.1.5 Àrees Protegides pel PTI de Menorca

A més, a més dels espais protegits anteriorment citats (ANEI o Espais de la Xarxa), el PTI incorpora altres sòls rústics que requereixen un règim especial de protecció distint del general, que en el cas del municipi de Ciutadella de Menorca són: les Àrees Naturals d'Interès Territorial (ANIT) i les Àrees d'Interès Paisatgístic (AIP).

Les ANIT tenen un paper essencial de connexió ecològica i territorial entre les ANEI existents i són, per això, una de les peces fonamentals del model territorial del PTI. Les AIP les conformen els espais amb trames rurals valuoses, així com les visions més habituals de l'illa, concretament les que s'obtenen des de les carreteres i talaies més freqüentades. En l'àmbit de Ciutadella, les ANIT es conforma per espais de l'entorn de les

ANEI Me2, me3, Me14 i Me15. L'espai declarat com AIP, es correspon amb

gran part de la unitat de paisatge dels "Plans ramaders del nord de Ciutadella".

5.8.1.6 Aiguamolls

Les basses, maresmes i llacunes conformen aiguamolls litorals de gran interès: - Basses de Son Saura

- Son Saura del Sud

- Prat de Macarella - Aiguamolls de Cala Galdana

- Gola del torrent d’Algaiarens

- Bassa de Son Morell

5.8.1.7 Punts d'interès geològic

Els punts d'interès geològic presents en el Terme Municipal de Ciutadella de l'Inventari Nacional de punts d'Interès Geològic de l'IGME són: - PM-06. Cala de Santa Galdana

- PM-07. Cala de Macarella

- PM-08. Cala en Turqueta

- PM-10. Acantilats de Punta Nati

- PM-11. Playa fòssil de S’Encletxa de S’Ull de Sol



76

- PM-12. Conglomerats de Cala Morell

- PM-09. Cap Bajoli-Pont d’en Gil

5.8.1.8 Coves

La naturalesa càrstica de gran part de la litologia del municipi, propicia la formació de cavitats subterrànies, moltes de les quals es conformen en la pròpia línia de costa, ja que és una zona d'especial dissolució de les calcàries, on la barreja d'aigua dolça i aigua salada afavoreix la seva formació. Moltes de les coves es troben vinculades al patrimoni arqueològic talaiòtic, ja que eren utilitzades com sepultures. Suposen a més un interessant recurs turístic com és el cas de les coves de Cala

Blanca, que tenen prevista la seva ràpida obertura al públic, segons el que

preveu el Pla de Dinamització del Producte Turístic de Menorca.

5.8.1.9 Reserva Marina del Nord de Menorca

La reserva marina del Nord de Menorca, creada el juny de 1999 (BOIB núm. 81, de 24 de juny) en el marc de la política de gestió pesquera de la Conselleria d'Agricultura i Pesca del Govern de les Illes Balears, es troba situada al litoral de la tramuntana de Menorca i té una extensió 5.119 ha marines compreses des de la badia de Fornells (límit oriental) fins al cap Gros (límit occidental), de manera que afecta part de la costa septentrional del municipi de Ciutadella. Va ser declarada per tal de regular els usos i l'explotació del medi marí, amb

l'objectiu d'incrementar la regeneració natural dels recursos i conservar els

ecosistemes més representatius..

5.9 Vegetació

5.9.1 Vegetació Potencial

La vegetació potencial del municipi de Ciutadella de Menorca, segons el contemplat en el Mapa de sèries de vegetació de Rivas-Martínez, de 1987, es correspon amb els pisos termo i mesomediterrani, i específicament amb les següents sèries de vegetació: - Ullastrars de la sèrie termomediterrània menorquina d'Olea sylvestris o ullastre (Prasio maloris-Oleeto sylvestris sigmetum). Es correspondria amb gran part de l'oest municipal, així com els àmbits costaners nord i sud-oest.

- Alzinars de la fasciació típica basòfila de la sèrie meso-termomediterrània balear de Quercus ilex o alzina (Cydamini balearici-Querceto ilicis sigmetum). Es correspondria amb tot l'àmbit central i oriental i la costa sud-oriental del municipi.

- Geomacroserie de las dunes y arenals costaners, en l’àmbit actualment ocupat per Cala n’Bosch i Son Xoriger.

- Alzinars de la faciación silicícola minoricense amb Erica arbòria de la sèrie meso-termomediterrània balear de Quercus ilex o azina (Cydamini balearici-Querceto ilicis sigmetum).

5.9.2 Vegetació Actual

Pel que fa a la vegetació actual del municipi, en relació a les principals espècies i els ecosistemes que es conformen, es pot parlar d'una gran varietat, en la qual la mà de l'home té una importància fonamental, resultant predominant el mosaic agroforestal. Els principals ecosistemes, i per correspondència, biòtops, que es conformen en el municipi són els següents:



77

Alzinars Els alzinars de Quercus ilex presents a Ciutadella, constitueixen boscos densos i ombrívols que és localitzen fonamentalment en el quadrant nord-oriental del municipi, a l'orografia accidentada de la Tramuntana, i a els zones d'ombria dels barrancs del Migjorn. Constitueixen uns boscos Molt rics en nutrients i amb una gran biodiversitat. Les espècies de muntanya baixa ASSOCIADES ALS alzinars són l'arboç (Arbutus unedo), l'aladern (Rhamnus alaternus) i l'aladern (Phillyrea latifolia media). Ullastrars Els ullastrars d'Olea europea var. silvestris constitueixen el bosc Autòcton més

Abundant del municipi. És localitzen en zones més assolellades que als

alzinars, amb una distribució Molt més àmplia que aquests, ocupant a més els

vessants de solana dels barrancs.

Poden aparèixer en forma de bosc madur, amb una important densitat, resultant també molt comú els ullastrars en regeneració en terres agrícoles abandonades. Les espècies de flora associades als ullastrars més comuns són: l'arítjol (Smilax aspera), el llentiscle (Pistacia lentiscus) i l'aladern (Phillyrea latifolia). Quant a la fauna destaquen els tallarols (Sylvia sp.) I els tords (Turdus philomelos). És comú la presència d'ullastres en boscos mixtes amb alzines i / o pins. Pinedes i boscos mixtes Les pinedes de Pinus halepensis constitueixen un ecosistema molt estès en el quadrant nord-oriental del municipi en el qual apareix com a espècie dominant o conformant boscos mixtes juntament amb l'alzinar. També resulta rellevant la seva presència a les proximitats de la costa sud-oriental, on és comú la seva aparició en boscos mixtes juntament amb l'ullastre. Es tracta d'una espècie amb una gran capacitat de regeneració i molt resistents a la sequera.

ecosistemes riberencs Conformats al Voltant dels espais amb Certes cotes d'Humitat, almenys periòdicament, com a els torrents, canals o petites fondalades; es constitueixen petits bosquets de ribera amb Espècies com als oms (Ulmus minor), pollancres (Populus nigra), Àlbers (Populus alba), Llorers (Larus nobilis) o aranyoners (Prunus spinosa). Màquies

Les màquies constitueixen un dels ecosistemes més característics de Menorca.

Es tracta d'ecosistemes desarborats, conformats per comunitats arbustives

d'alta densitat, adaptades a la sequedat, alta salinitat i forts vents, de manera

que es troben localitzades a la costa, on la gran incidència del vent impedeix el

desenvolupament d'arbrat. El seu major distribució es localitza en l'àmbit

costaner nord-occidental, en el qual la incidència dels vents és més gran.

Les espècies més característiques que conformen les màquies són els socarrells (Femeniasia baleàrica), l'aladern (Philyrea mitjana) o brucs (Erica sp.), Entre d'altres. ecosistemes rupícoles Els ecosistemes rupícoles són aquells que es desenvolupen en àrees muntanyoses, penya-segats i barrancs, en els quals la verticalitat condiciona de manera rotunda aquest biòtop en què la presència rocosa determina les formes de vida de la biocenosi que els conforma. S'inclouen les coves com a part d'aquests ecosistemes, les quals es troben formades en les parets dels barrancs i dels penya-segats. L'interès per a la biodiversitat amb què compten aquests espais és molt elevat,

amb una elevada presència d'endemismes gimnésics d'espècies de flora.

Aiguamolls S'inclouen dins del grup de les zones humides les basses temporals de l'interior, formats de manera natural en depressions del terreny o en



78

concavitats de roques, i les zones humides del litoral (generalment maresmes), en què es produeix el contacte entre les aigües dolces procedents dels torrents amb l'aigua salada del mar. Aquests espais cobren una gran rellevància, per la seva escassa representació a l'illa, la seva gran biodiversitat i el seu elevat grau d'amenaça. Compten amb una important diversitat d'algues, espècies de flora com Callitriche sp., Juncus sp., Thypa sp. Arenals costaners Els arenals costaners els conformen fonamentalment els sistemes dunars i els savinars (Juniperus phoenicia), que es localitzen al nord i sud-oest del municipi. En els sistemes dunars es distingeixen les dunes mòbils, localitzades en primera línia de costa, i conformades per espècies com Cakile maritima, Ammophila arenaria o Pancratium maritimum; i les dunes estabilitzades, per espècies com l'alzina (Quercus ilex), l'ullastre (Olea europea subsp. silvestris) o el pi blanc (Pinus halepensis). Herbassars i pastures Els herbassars i pastures constitueixen ecosistemes de relativa extensió i notable diversitat de gran interès, com demostra que la majoria dels mateixos es consideren hàbitats d'interès comunitari de tipus prioritari per la Directiva Hàbitats 92/43 / CE. Les pastures es troben molt vinculats a l'ús ramader característic de l'illa, tot i que, a dia d'avui, alguns són el resultat de l'abandonament de les pràctiques agrícoles tradicionals. No obstant això, també s'inclouen herbassars humits. Les principals espècies de flora que conformen les pastures menorquins són dels gèneres Lotus sp., Vicia sp., Medicago sp.o Trifolium sp. Cultius Els ecosistemes vinculats a l'agricultura, resulten d'una important extensió al municipi, diferenciant els següents tipus:

- Cultius extensius de secà, que constitueixen un ecosistema majoritari a l'illa, destinats fonamentalment al cultiu de cereals (civada, ordi i blat) i al cultiu de farratge. S'estenen per tot el terme municipal.

- Cultius llenyosos, d'olivar, vinya i altres fruiters, amb molt poca extensió al municipi.

- Cultius de regadiu, la implantació és creixent a l'illa en detriment dels conreus extensius en secà, resultant una intensificació dels mateixos. Estan destinats fonamentalment al cultiu d'hortalisses, farratge i gra. Arbres singulars La Llei 6/1991, de 20 de març, de protecció d'arbres singulars de les Illes Balears, crea el Catàleg d'Arbres Singulars de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. Segons l'article 3 de l'esmentada Llei, els arbres inclosos en el Catàleg no poden ser talats ni perjudicats en cap via; ni es podrà alterar el seu entorn immediat, excepte per motius de conservació del propi arbre. El Catàleg inclou un arbre singular en el terme municipal de Ciutadella, l'Alzina d'Alfurí de Dalt, catalogada el 17 de febrer de 2003 i situada a l'alzinar d'Alfurí, terrenys propietat del Ministeri de Medi Ambient. D'altra banda, l'Ajuntament compta amb la proposta de Catàleg d'Arbres singulars de la periodista Laura Bañón en el qual s'inclouen un total d'11 arbres sobre els quals es proposa la seva protecció i conservació, i que seran incorporats com a tals pel PGOU.



79

5.9.3 Inventari de flora

A més de conèixer les característiques generals i distribució en el terme de

Ciutadella dels paisatges vegetals de major significació territorial (màquies,

sorrals costaners, boscos mixtes ...) és necessari incorporar un inventari de la

flora vascular i considerar la possible presència d'espècies la conservació es

trobi compromesa.

Assumint la impossibilitat de realitzar un inventari botànic específic per a

aquesta caracterització ambiental, el treball s'ha abordat mitjançant consulta

de la informació inclosa en el Projecte Anthos, programa desenvolupat a

l'empara d'un conveni específic entre la Fundació Biodiversitat, el Ministeri de

Medi Ambient i el CSIC.

La consulta d'aquesta font permet comptar amb una informació relativament

completa sobre la presència de plantes vasculars en el terme municipal de

Ciutadella, dividit en quadrícules UTM de 10 x 10 quilòmetres. Els mapes de

distribució de plantes consultats s'elaboren a partir de la informació corològica

publicada en revistes i llibres científics, juntament amb les dades de

col·leccions d'herbari revisades críticament per autors especialitzats.



80

D'aquesta manera, amb aquesta informació juntament amb l'analitzada

prèviament com a vegetació real de l'àmbit, s'ha pogut obtenir un llistat de les

espècies de flora (plantes vasculars) catalogades, presents en l'àmbit, no

presentant cap d'elles amenaces a escala europea, estatal ni regional.

NOMBRE CIENTÍFICO NOMBRE COMÚN

ANEXO II y IV

DIRECTIVA

HÁBITATS

CATÁLOGO

NACIONAL DE

ESPECIES

AMENAZADAS Y

LESRPE

CATÁLOGO REGIONAL

DE ESPECIES

AMENAZADAS

Adiamtum capillus-veneris Culantrillo de pozo No presente No presente No presente

Aizoon hispanicum No presente No presente No presente

Alisma plantago-aquatica Llantén acuático No presente No presente No presente

Allium ampeloprasum Ajetes silvestres No presente No presente No presente

Allium cupani No presente No presente No presente

Allium nigrum Ajo negro No presente No presente No presente

Amaranthus viridis No presente No presente No presente

Ampelodesmos mauritanica Carrizo No presente No presente No presente

Anagallis arvensisPimpinela escarlata,

murajes o amurajesNo presente No presente No presente

Anthemis cotula Manzanilla hedionda No presente No presente No presente

Anthemis maritima subsp

maritimaNo presente No presente No presente

Anthemis maritima No presente No presente No presente

Anthyllis hystrix Socarrel gros Presente Casi amenazada No presente

Arbutus unedo Madroño No presente No presente No presente

Arenaria leptoclados No presente No presente No presente

Aristolochia bianorii Aristoloquia redonda No presente No presente No presente

Aristolochia clematitis No presente No presente No presente

Aristolochia paucinervis Pistoloquia No presente No presente No presente

Artemisia caerulescens subsp

gallicaNo presente No presente No presente

Artemisia caerulescens No presente No presente No presente

Arum pictum subsp No presente No presente No presente

Asparagus horridus Esparraguera No presente No presente No presente

Asphodelus aestivus Gamón común No presente No presente No presente

Asplenium balearicum No presente No presente No presente

Asplenium marinum No presente No presente No presente

Asplenium trichomanes subsp

inexpectansNo presente No presente No presente

Asplenium trichomanes subsp

quadrivalensNo presente No presente No presente

Asterolinon linum-stellatum Lino de lagartija No presente No presente No presente

Atriplex prostrata Arnuelle silvestre No presente No presente No presente

Avellinia festucoides No presente No presente No presente

Bellium bellidioides No presente No presente No presente

Beta maritima Acelga silvestre No presente No presente No presente

Blackstonia acuminata subsp

acuminataNo presente No presente No presente

Bolboschoenus maritimus No presente No presente No presente

Brachypodium phoenicoides Lastón No presente No presente No presente

Brimeura fastigiata Jacinto de Pouzolz No presente Vulnerable No presente

Briza maxima

Lágrimas,

pendientes,

tembladera o bolitas

de toro

No presente No presente No presente

Bromus fasciculatus No presente No presente No presente

Bromus madritensis Bromo No presente No presente No presente

Bupleurum baldense No presente No presente No presente

Bupleurum semicompositum No presente No presente No presente

Cakile maritima Oruga de mar No presente No presente No presente

Calystegia seplum Correhuela mayor No presente No presente No presente

Campanula erinus No presente No presente No presente

Capparis spinosa subsp

rupestrisAlcaparro No presente No presente No presente

Carduncellus balearicus No presente No presente No presente

Carex cuprina Cárice cuprina No presente No presente No presente

Carex distachya No presente No presente No presente

Carex flacca Mansiega No presente No presente No presente

Carlina corymbosa subsp

corymbosaNo presente No presente No presente

Carlina corymbosa Cardo cuco No presente No presente No presente

Carlina lanata No presente No presente No presente

Centaurium erythraea subsp

rhodenseNo presente No presente No presente


ANEXO II y IV

DIRECTIVA

HÁBITATS

CATÁLOGO

NACIONAL DE

ESPECIES

AMENAZADAS Y

LESRPE

CATÁLOGO REGIONAL

DE ESPECIES

AMENAZADAS



81

Centaurium grandiflorum subsp

majusNo presente No presente No presente

Centrathus calcitrapae Valeriana española No presente No presente No presente

Cerastium semidecandrum Oreja de ratón No presente No presente No presente

Ceratophyllum demersum Cola de zorro No presente No presente No presente

Chamaesyce peplis No presente Vulnerable No presente

Cicendia filiformis No presente No presente No presente

Cistus monspellensisEstepa llimonenca,

estepa negraNo presente No presente No presente

Cladanthus mixtus Camomila marroquí No presente No presente No presente

Clematis flammula Clemátide flámula No presente No presente No presente

Coris monspellensis subsp

fontqueriNo presente No presente No presente

Coronilla junceaCoronilla de hojas

finasNo presente No presente No presente

Crepis triasii Panconia de penyal No presente No presente No presente

Cressa cretica No presente No presente No presente

Crithmum maritimum Hinojo marino No presente No presente Especial protección (*)

Crocus cambessedesii Safrà bord No presente No presente No presente

Cyclamen balearicum

Engreixaporcs, Viola

de sant Pere, Viola

morenera


Cynara cardunculus Cardo comestible No presente No presente No presente

Cynodon dactylonGrama común,

céspedNo presente No presente No presente

Cyperus distachyos No presente No presente No presente

Dactylis glomerata subsp

hispanicaNo presente No presente No presente

Dactylis glomerata Dáctilo, Pasto ovillo No presente No presente No presente

Daphne rodriguezii Presente Vulnerable No presente

Daucus carota subsp carota Zanahoria silvestre No presente No presente No presente

Desmazeria marina No presente No presente No presente

Desmazeria rigida subsp

hemipoaNo presente No presente No presente

Digitalis minor Dedalera No presente No presente Especial protección

Dittrichia viscosa subsp viscosa Olivarda No presente No presente No presente

Dorycnium hirsutum Bocha peluda No presente No presente No presente

Dorycnium pentaphyllum Bocha No presente No presente No presente

Dorycnium rectum Carretón bravo No presente No presente No presente

Echinophora spinosa Zanahoria marítima No presente No presente No presente

Eleocharis palustris Junco palustre No presente No presente No presente

Elymus farctus No presente No presente No presente

Ephedra fragilis No presente No presente No presente

Erica multifloraBrezo de invierno,

BrugueraNo presente No presente No presente

Erica scoparia

Berozo, Brezo

blanquillo, brezo de

escobas, grecina


Eryngium maritimum Cardo de mar No presente No presente No presente

Euphorbia dendroides No presente No presente No presente

Euphorbia maresii subsp No presente No presente No presente

Euphorbia peplus No presente No presente No presente

Euphorbia pithyusa subsp

pithyusaNo presente No presente No presente

Euphorbia pithyusa No presente No presente No presente

Exaculum pusillum Caruel No presente No presente No presente

Ficus carica Higuera No presente No presente No presente

Filago gallica No presente No presente No presente

Filago germanica No presente No presente No presente

Filago pygmaea No presente No presente No presente

Frankenia hirsuta No presente No presente No presente

Frankenia pulverulenta Albohol No presente No presente No presente

Fumana laevipes No presente No presente No presente

Galactites tomentosus Cardota No presente No presente No presente

Galium aparineAmor de hortelano,

Azotalenguas o LapaNo presente No presente No presente

Galium parisiense subsp

divaricatumReboleta No presente No presente No presente

Gladiolus communis Gladiolo No presente No presente No presente

Glaucium flavumGlaucio, Adormidera

marina, Amapola locaNo presente No presente No presente

Hedypnois rhagadioloidesBrujilla, Lechugilla

salvajeNo presente No presente No presente

Hedysarum coronarium Zulla No presente No presente No presente

Helichrysum stoechasPerpetua,

SiemprevivaNo presente No presente No presente

Helicodiceros muscivorusEscandalosa, Orella

de porcNo presente No presente No presente

Heliotropium curassavicum Heliotropio No presente No presente No presente

Heliotropium europaeum Verrucaria No presente No presente No presente

Hippocrepis balearica Violeta de penyal No presente No presente No presente

Hippocrepis multisiliquosa Quebrantaherraduras No presente No presente No presente

Hyoseris radiata No presente No presente No presente

Hyoseris scabra No presente No presente No presente

Hyparrhenia hirta Cerrillo No presente No presente No presente

Hypochaeris achyrophorus No presente No presente No presente

Isoetes durieul No presente No presente No presente

Juncus bulbosus No presente No presente No presente

Juncus capitatus No presente No presente No presente

Juncus striatus No presente No presente No presente

Juniperus phoenicea subsp

turbinataSabina marítima No presente No presente No presente

Kickxia cirrhosa No presente No presente No presente

Kosteletzkya pentacarpa Presente Presente Presente

Lagurus ovatusLágrimas de la

Virgen, Cola de liebreNo presente No presente No presente

Lathyrus sphaericus No presente No presente No presente



82

Launaea cervicornis Gatell No presente No presente No presente

Lavatera maritima Malvarisco marino No presente No presente No presente

Lavatera punctata No presente No presente No presente

Lavatera triloba subsp

pallescensNo presente En peligro crítico Vulnerable

Limonium companyonis No presente No presente No presente

Limonium echloides No presente No presente No presente

Limonium fontqueriCoca marina,

Ensopegall, SaladinaNo presente Vulnerable

Sensible a la alteración

de su hábitat

Limonium minoricense No presente No presente No presente

Limonium virgatum No presente No presente No presente

Linum strictum Linillo No presente No presente No presente

Linum trigynumLino amarillo, Lino de

MadridNo presente No presente No presente

Lobularia maritima Aliso de mar No presente No presente No presente

Lotus cytisoides Cuernecillo de mar No presente No presente No presente

Lotus parviflorus No presente No presente No presente

Lotus tetraphyllus No presente No presente No presente

Lythrum hyssopifolia Hierba del toro No presente No presente No presente

Malcolmia ramosissima No presente No presente No presente

Matthiola incana Alhelí de invierno No presente No presente No presente

Medicago littoralis No presente No presente No presente

Medicago marina Carretón de playa No presente No presente No presente

Medicago minima Cadillo No presente No presente No presente

Mentha pulegium Poleo, Menta poleo No presente No presente No presente

Micromeria filiformis No presente No presente No presente

Myosotis ramosissima subsp

ramosissima

Nomeolvides

tempranoNo presente No presente No presente

Ononis minutissima Gavó menut No presente No presente No presente

Ononis reclinata subsp reclinata No presente No presente No presente

Ononis viscosa subsp breviflora No presente No presente No presente

Ophrys bertoloniiOrquídea abeja de

BertoloniNo presente No presente No presente

Opuntia stricta Nopal tunero costero No presente No presente No presente

Opuntia tuna No presente No presente No presente

Orchis coriophora No presente No presente No presente

Orobanche artemisiae-

campestrisNo presente No presente No presente

Paeonia cambessedesii Palònia, Peònia Presente No presente No presente

Pancratium maritimum Azucena marina No presente No presente Especial protección

Papaver hybridum Amapola triste No presente No presente No presente

Parapholis incurva Balliquillo No presente No presente No presente

Parentucellia viscoa Algaravía pegajosa No presente No presente No presente

Parietaria judaica No presente No presente No presente

Phagnalon rupestre subsp

graecumNo presente No presente No presente

Phagnalon rupestre Yesquera No presente No presente No presente

Phagnalon saxatile Manzanilla yesquera No presente No presente No presente

Pinus halepensisPino de Alepo, Pino

carrascoNo presente No presente No presente

Pinus pinaster Pino resinero No presente No presente Peligro de extinción

Piptatherum millaceum Ripoll No presente No presente No presente

Pistacia lestiscusLentisco, entina,

mata charnecaNo presente No presente No presente

Plantago bellardii No presente No presente No presente

Plantago coronopus Hierba estrella No presente No presente No presente

Plantago lanceolata Llantén menor No presente No presente No presente

Poa bulbosa Grama cebollera No presente No presente No presente

Polycarpon alsinifolium No presente No presente No presente

Polycarpon dunense No presente No presente No presente

Polycarpon polycarpoides

subsp colomenseNo presente No presente No presente

Polygala monspellaca No presente No presente No presente

Polygala rupestris Polígola de roca No presente No presente No presente

Polygonum maritimum No presente No presente No presente

Polygonum salicifolium No presente No presente No presente

Polypogon maritimus subsp

subspathaceusNo presente No presente No presente

Prunus spinosa Endrino No presente No presente No presente

Pulicaria vulgaris No presente No presente No presente

Radiola linoides No presente No presente No presente

Rapistrum rugosum subsp

linnaeanumNo presente No presente No presente

Reichardia picroides Lechuguilla dulce No presente No presente No presente

Reichardia tingitana Roth No presente No presente No presente

Romulea columnae Azafrán del Guadiana No presente No presente No presente

Rubia peregrina Rubia No presente No presente No presente

Rubus ulmifolius Zarzamora No presente No presente No presente

Rumex bucephalophorus subsp

gallicusNo presente No presente No presente

Ruscus aculeatus Brusco No presente No presente Especial protección (*)

Ruta angustifolia Ruda No presente No presente No presente

Sagina maritima No presente No presente No presente

Salsola kaliBarrilla borde,

Almajo de jabonerosNo presente No presente No presente

Samolus valerandi Pamplina de agua No presente No presente No presente

Santolina magonica Abrótano hembra No presente No presente No presente

Scabiosa atropurpurea Escobilla morisca No presente No presente No presente

Schoenoplectus lacustris subsp

glaucusNo presente No presente No presente

Schoenus nigricans No presente No presente No presente


ANEXO II y IV

DIRECTIVA

HÁBITATS

CATÁLOGO

NACIONAL DE

ESPECIES

AMENAZADAS Y

LESRPE

CATÁLOGO REGIONAL

DE ESPECIES

AMENAZADAS



83

5.10 Fauna

5.10.1 Inventari de fauna

El planejament ha de considerar els valors faunístics del territori objecte

d'ordenació, per tal de poder establir les bases per a la protecció indirecta de

les espècies mitjançant la conservació dels biòtops als quals s'associen.

L'anàlisi de la fauna s'escomet mitjançant l'anàlisi en gabinet dels diferents

Atles, Llibres Vermells, Catàlegs i projectes d'investigació específics que

permetin determinar la presència probable d'espècies en l'àmbit d'estudi. Els

graus d'amenaça de les mateixes s'analitzen mitjançant la consideració de la

legislació sectorial i els Catàlegs d'Espècies Amenaçades.

La informació aportada per l'Inventari Nacional de Biodiversitat del Ministeri

d'Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient, publicat el 2007, permet

determinar amb un grau de precisió relativament important la presència

d'espècies faunístiques al terme de Ciutadella mitjançant l'anàlisi dels mapes

de distribució.

Segons aquesta font, es pot documentar la presència probable de 8 espècies

diferents de vertebrats, entre les quals hi ha el Phalacrocorax aristotelis

desmarestii (Corb marí de la Mediterrània) catalogat com a Vulnerable en el

Scirpoides holoschoenus Junco de churrero No presente No presente No presente

Scolymus hispanicus subsp

occentalisNo presente No presente No presente

Scorpiurus subvillosus No presente No presente No presente

Scrophularia canina subsp

ramosissimaNo presente No presente No presente

Sedum rubens No presente No presente No presente

Senecio rodriguezii Margalideta de la mar No presente No presente No presente

Senecio vulgaris Senecio común No presente No presente No presente

Serapias cordigera Serapias en corazón No presente No presente No presente

Serapias nurrica "Galls Sards" No presente Vulnerable Vulnerable

Silene muscipula No presente No presente No presente

Silene sclerocarpa No presente No presente No presente

Silene secundiflora No presente No presente No presente

Silene sedoides No presente No presente No presente

Silene vulgaris subsp vulgaris No presente No presente No presente

Solanum nigrum Hierba mora No presente No presente No presente

Solenopsis laurentia No presente No presente No presente

Sonchus oleraceus Cerraja No presente No presente No presente

Sonchus tenerrimus Cerraja menuda No presente No presente No presente

Spergularia herdreichii No presente No presente No presente

Sporobolus pungens Pasto niño No presente No presente No presente

Succowia balearica No presente No presente No presente

Tamarix africana Tamarices No presente No presente Especial protección

Tamus communis Nueza negra No presente No presente No presente

Teline linifolia subsp linifoliaEscobón blanco,

Romero retamaNo presente No presente No presente

Teline linifoliaEscobón blanco,

Romero retamaNo presente No presente No presente

Teline monspessulana Retamilla No presente No presente No presente

Teucrium capitatum subsp

majoricumNo presente No presente No presente

Teucrium polium Zamarilla No presente No presente No presente

Theligonum cynocrambe No presente No presente No presente

Thymelaea gussonel No presente No presente No presente

Thymelaea hirsuta Boalaga No presente No presente No presente

Thymelaea velutina No presente No presente No presente

Trifolium fragiferum Trébol fresa No presente No presente No presente

Trifolium scabrum Trébol áspero No presente No presente No presente

Trifolium spumosum No presente No presente No presente

Triplachne nitens No presente No presente No presente

Urginea maritina Cebolla silvestre No presente No presente No presente

Urospermum dalechampii No presente No presente No presente

Valantia muralis No presente No presente No presente

Vicia angustifolia Alverja No presente No presente No presente

Vicia parviflora No presente No presente No presente

Vicia peregrina No presente No presente No presente

Vincetoxicum nigrum Vencetósigo negro No presente No presente No presente

Viola arborescens No presente No presente No presente

Vitex agnus-castus Gatillo casto No presente No presente Especial protección

Vulpia ciliata subsp ciliata No presente No presente No presente

Vulpia ciliata No presente No presente No presente

Xanthium orientale subsp

italicumNo presente No presente No presente


ANEXO II y IV

DIRECTIVA

HÁBITATS

CATÁLOGO

NACIONAL DE

ESPECIES

AMENAZADAS Y

LESRPE

CATÁLOGO REGIONAL

DE ESPECIES

AMENAZADAS



84

Llibre Vermell Nacional o el Rhinechis scalaris (Serp blanca), classificada sota

un nivell de protecció especial pel Catàleg Regional d'Espècies Amenaçades.

Mitjançant el RD 139/2011, de 4 de febrer, es desenvolupa la Llista d'espècies

en règim de protecció especial i del Catàleg Espanyol d'Espècies Amenaçades,

establint-se en el seu Annex I la relació d'espècies incloses en la Llista

d'espècies silvestres en règim de protecció Especial (PE) i, si escau, en el

Catàleg Espanyol d'Espècies Amenaçades (EX o VU). Del total de les espècies

contemplades,

Aquesta distribució perifèrica de la fauna, juntament amb els criteris de

sostenibilitat incorporats en el Pla, contribueix al fet que l'afecció generada

sobre les espècies faunístiques per la proposta d'ordenació sigui mínima.

5.11 Paisatge

El Pla Territorial Insular de Menorca conté un estudi de paisatge elaborat des d'una posició metodològica integradora de les trames natural, rural i

construïda en la forma del territori, que posa de manifest els alts valors paisatgístics de l'illa, i la diversitat dels mateixos, expressada en un total de 24 unitats de paisatge. Les unitats de paisatge identificades en el PTI presents en el Terme Municipal

de Ciutadella són:


ANEXO II y IV

DIRECTIVA

HÁBITATS

UICN CNEA y LESRPELIBRO ROJO

NACIONAL

CATÁLOGO REGIONAL

DE ESPECIES

AMENAZADAS

Phalacrocorax aristotelis

desmarestii

Corb marí/Cormorán

Moñudo del

Mediterráneo

No presente No catalogada No presente Vulnerable Vulnerable

Bubulcus ibis Esplugabous No presente No catalogada No presente No presente Protección Especial

Monachus monachus Vellmarí Presente En peligro críticoEn peligro de extinción En peligro En peligro de extinción

Hyla meridionalisReineta/Ranita

meridionalNo presente No catalogada Casi amenazada Presente Protección Especial

Bufo balearicus Calàpet No presente No catalogada No presente No presente Protección Especial

Rhinechis scalaris Serp blanca No presente No catalogada No presente No presente Protección Especial

Testudo hermanni

Tortuga

mediterrània/Tortura

mediterránea

Presente

Preocupación

menor, Casi

amenazado

En peligro de

extinciónNo presente Protección Especial

Macroprotodon

mauritanicusSerp de garriga No presente No catalogada No presente No presente Protección Especial

AVES

MAMÍFEROS

ANFIBIOS

REPTILES



85

A. Tramuntana muntanyosa sobre penyals paleozoics [UNIDAD 8]

Localitzada al nord-est del municipi, entre els paratges de S'Almudaina i es Pujols, constitueix un conjunt intricat de turons de pendents forts i formes arrodonides en què predominen els matolls silicícoles, de diversa densitat, relacionada amb la major o menor antiguitat del procés d'abandonament agropecuari que té lloc a la zona. A les zones de menors pendents i en el fons de les valls més oberts, es manté un mosaic de terres de cultiu i pastures, al qual s'associen tanques vegetals de disposició clarament transversal al pendent, per contrarestar l'erosió i defensar sòls. B. Tramuntana muntanyosa sobre el Triàsic [UNIDAD 9]

En continuïtat amb l'anterior unitat de paisatge, i localitzada just a l'extrem nord-oriental del municipi, aquesta unitat constitueix un conjunt d'alts turons de gresos, de caràcter massiu, cims aplanades, i pronunciats talussos que cauen directament sobre el litoral o sobre àmplies valls de torrents, en aquest cas el de la Vall, on el torrent més important és el d'Algaiarens, que en la seva desembocadura a la platja d'es Bo forma una llacuna interessant ecològicament. Apareixen restes d'aiguamolls, que van haver d’ocupar major extensió en el passat, abans de la dessecació del tram baix de la Vall per al seu aprofitament agrícola. La coberta vegetal és predominantment forestal, amb notables masses de

pineda i mixtes de pinar i alzinar, juntament amb els matolls majoritàriament

silicícoles més degradades. A la franja costanera apareixen comunitats halòfiles

i aerohalinas de penyals litorals, i en les dunes de la Vall apareix una comunitat

psamòfila característica, amb successió de diferents associacions adaptades a

l'ecologia de les diferents parts de la duna (classe Ammophylletea).

S'estableix un contrast entre el sòl muntanyós forestal, i el fons pla o suaument ondulat de la Vall, ocupat completament per la tasca i el pasturatge, entre el

qual només destaquen les parets seques amb una mica de vegetació associada i petits bosquets sobre afloraments rocosos més durs. Les tanques mixtes de pedra i vegetació estan adaptades a l'organització del drenatge i al pendent, contribuint a la regulació del vessament i la defensa del sòl. Els Grans llocs, ubicats a l'interior de la Vall, Compta amb la presencia de grans cases que tendeixen a estar ubicades a peu de vessant. C. Plana Calcària i forestal de Nord-est de Ciutadella [UNIDAD 10]

La unitat presenta un Relleu pla o suaument ondulat, per sobre de la cota dels 100 m, i en el qual, cap al nord i l'est, s'encaixen petits torrents que aboquin cap a la Vall i s'accidentin alguna cosa els formes. Conjunt està modelat sobre un aflorament de calcàries i dolomies juràssiques, que treuen el cap a la costa entre Codolar de Beniatram i la Punta Llevant de Cala Morell, amb un front penya-segat massiu i escassament retallat. A l'interior de la plana calcari s'observen SUAUS fondalades que puguin Respondre a processos càrstics de dissolució. El drenatge superficial estigui escassament Desenvolupat, amb uns quants sectors arreicos. La Xarxa és redueix a uns Quants rierols que mosseguen la taula Calcària paper nord-est i corren cap al torrent de la Vall. La major part del portal aquesta unitat està coberta per una formació de pi blanc (Pinus halepensis) que s'associa a l'alzina en algunes taques, i que presenta diversos graus de coberta. Al sotabosc, especialment a les zones més obertes, es desenvolupa una interessant garriga calcícola (Loto-Ericetum multiflorae), que és la comunitat que fitosociològicament defineix bona part del portal vegetació actual de la zona. Enmig de la coberta forestal dominant s'obren rasos de reduïdes proporcions ocupats per cultius i pastures. Aquests són més abundants en el contacte o transició d'aquest paisatge amb el de la Unitat 11 i coincidint amb la presència de dipòsits d'argiles de descalcificació. Els masos dels llocs de la zona s'ubiquen majoritàriament a les vores de la unitat i fora de la massa forestal (Els Aljubets, Santa Victòria, Són Angel o S'Almudaina). Singular per la seva ubicació és Son Planas, en un pla agrícola ubicat al centre de la massa de la coberta forestal.



86

D. Plans ramaders del Nord de Ciutadella [UNIDAD 11]

La unitat 11 es constitueix per un relleu pla amb suaus bombaments, d'entre els quals el més important és el de S'Angladó (112 m). El pla calcari està lleugerament basculat cap a Ciutadella com a cap a la costa es desploma en un penya-segat de notable altura fins als voltants de Punta Nati, passant a ser un penya-segat mitjà i fins baix al sud de Ses Truqueries. Des del punt de vista de la hidrologia presenta un caràcter arreico, amb torrents molt curts que aprofiten les diàclasis i fractures del penya-segat litoral per desplomar-cap al mar (So'n Escudero), en tant que, cap al sud, alguns cursos que amb prou feines esgarrapen la plana calcària, es dirigeixen cap a Ciutadella, per exemple, el Canal des Horts. Es tracta d'una àrea relativament extensa de pastures amb matoll

(predominantment mata o Llentrisca) sobre pastures abandonats o poc

pasturats. A la franja més pròxima al litoral, el matoll es fa més dens, amb una

formació de garriga calcícola i ullastrar amb llentiscle) i algunes taques més o

menys pures d'ullastres. Entre Punta Nati i Cap Bajolí apareixen comunitats de

tàperes o tapereres (associació Capparietum inermis). A l'extrem nord-oriental

es troba un dels sivinars (Juniperetum liciae) més importants de Menorca, amb

gran quantitat de margallons o margallons (Chamaerops humilis).

La ramaderia ovina, que és en part la causa, juntament amb la naturalesa calcària del substrat i la intensitat del vent, de l'aridesa dominant i l'escàs desenvolupament de la coberta forestal. Al sector interior i oriental (entre la carretera de la Vall i la de Maó-Ciutadella) el seu caràcter més protegit pel que fa al vent, la presència de millors terres, i l'explotació d'aigües subterrànies permeten un aprofitament agropecuari més intensiu, amb nombroses parcel·les de regadiu farratger. Des del punt de vista de l'anàlisi del poblament del territori, aquest paisatge resulta exclusivament rural amb la sola excepció de la urbanització turística de

Cala Morell. Abunden les explotacions de mida mitjana i gran, amb masos que tendeixen a situar-se sobre lleugers bombaments de la taula calcària, de manera que destaquen bastant en l'horitzontalitat del relleu. A la part nord-occidental, es concentren els barraques més importants i nombroses de Menorca, especialment a Ses Truqueries. Algunes tenen caràcter monumental i, en tot cas, constitueixen un dels elements patrimonials més rellevant del paisatge d'aquests aspres plans calcaris. E. Rururbà de Ciutadella [UNIDAD 12]

La unitat paisatgística que conforma el rururbà de Ciutadella contempla una

superfície gairebé perfectament plana, suaument basculada cap al Port de

Ciutadella, modelada sobre calcàries i gresos del miocè superior. La línia de

costa alterna profundes i estretes cales amb platges de molt reduïdes

dimensions, a manera d'estrets esquerdes que mosseguen la plana calcari amb

trams rectes i massius.

Malgrat el caràcter eminentment arreico del sector, petits curts torrents incideixen de manera prou feines perceptible a la plana i desemboquen en les profundes entalladures de la costa, com passa amb el Canal des Horts al Port de Ciutadella, o amb els torrents que moren en Cala'n Blanes, Cala Degollador i Cala Santandria. La vegetació natural amb prou feines té significat paisatgístic al suburbà de Ciutadella, tant pel desenvolupament de la urbanització residencial i turística, com pel predomini de l'aprofitament agrícola del sòl. Fora del sòl urbanitzat i industrial, el paisatge es caracteritza pel mosaic de conreus de secà, petites parcel·les de regadiu, de vegades de caràcter hortícola, i finques abandonades o en procés d'abandonament. La urbanització, en les seves diferents formes, marca l'entitat morfològica i funcional d'aquesta unitat de paisatge. Destaca el nucli de Ciutadella, la façana urbana més visible cap a l'est i sud-oest es troba en bona mesura oculta



87

després del polígon industrial situat sobre la carretera de Mao i altres edificacions de dotacions i serveis que voregen la ciutat per aquest sector. Al costat del nucli de Ciutadella, apareixen urbanitzacions turístiques d'habitatges unifamiliars adossats o exemptes. En la resta del sòl rústic abunden les edificacions de caràcter agrari i residencial. Al costat d'elles, i dins d'una trama parcel·lària i de parets seques clarament minifundista, proliferen centenars de construccions de funció residencial i agrícola de lleure. F. Plans agrícoles del Sud de Ciutadella [UNIDAD 13]

Constituïda per un pla calcari sobre calcàries i calcarenites del miocè superior. La costa, a la façana occidental, és relativament rectilínia, de penya-segats baixos o mitjans i sense cales arenoses, mentre que en el seu sector meridional resulta una mica més sinuosa, amb algunes platges com les de Cala en Bosc i Son Xoriguer, que s'allotgen en cales relativament obertes, sobre un front costaner de penya-segats mitjans i baixos. La planitud gairebé perfecta i la naturalesa molt permeable del substrat calcari, fan que la major part d'aquesta unitat presenti un caràcter arreico. Quant a la vegetació, marca la seva empremta tan sols en algunes àrees pròximes immediates a la costa, especialment a Olivaret i l'est de Son Xoriguer. Després de l'àrea immediata a la costa en què es conserven zones ocupades per les comunitats típiques dels penyals litorals (subalianzes Crithmo-Limonienion i Launaeenion-Cerviconix), apareix un matoll de ullastrar que, en molts casos sense solució de continuïtat, entra en contacte directe amb camps en procés d'abandonament. Localment, es desenvolupa un savinar (Juniperetum-lyciae), en el qual, al costat de la savina, apareix la mata o llentiscle, el romaní i la murta. Cap a l'interior de la unitat predominen els cultius agrícoles, amb presència destacada a escala insular del regadiu i les pastures. En les proximitats de la costa occidental i l'est del complex turístic de Son Xoriguer, així com en el paratge comprès entre Binipati Vell i Es Pujol de Son Tica, abunden les parcel·les en procés d'abandonament més o menys accentuat.

El sòl rústic de la unitat està esquitxat pel caseriu dels llocs, en nombre

relativament abundant, en ser aquí la mida dels mateixos reduït a escala

insular.

G. Passadís de les conques des Mercadal, Ferreries i Santa Bàrbara [UNIDAD 14]

Aquesta unitat es constitueix com un conjunt de tres petites conques

topogràfiques i visuals, encara que el terme municipal de Ciutadella tan sols es

correspon amb la conca de Santa Bàrbara, la qual es conforma entre el coll al

peu de S'Enclusa i Coll Roig, i presenta uns clars vores. Aquests es

desenvolupen sobre gresos permotriásicas, mentre que el fons pla cobert de

dipòsits quaternaris.

Les conques estan capturades i drenades per la capçalera dels torrents que es dirigeixen cap al sud i corren pels barrancs del Migjorn. S'estableix un marcat contrast entre els fons ocupats principalment per la praderia l'ocupen tot gairebé sense presència d'elements de vegetació natural al sòl conreat, i els vessants que les voregen, que presenten caràcter forestal en el qual apareixen pinedes i alzinars amb càrritx i brucs. Els únics assentaments són els llocs, única forma d'hàbitat a la conca de Santa Bàrbara, introduint en el paisatge un interessant element de ruralitat construïda. No falten grans llocs localitzats en el contacte dels plans amb els turons circumdants o en el fons de les conques. H. Barrancs i plataformes del Migjorn occidental [UNIDAD 18]

La unitat de paisatge de barrancs i plataformes del Migjorn occidental es

configura com a contrast entre la taula calcària suaument basculada cap a la

costa meridional i les profundes esquerdes dels barrancs pels quals circulen els

torrents. Els interfluvis plans entre els barrancs deuen la seva fisiografia a

l'existència de potents gruixos de bioconstruccions i calcarenites de l'antic

sistema d'esculls.



88

Els torrents, de clar rumb nord-sud i de curs sinuós, s'encaixen en barrancs de talussos que arriben a ser verticals en alguns trams, i que compten en els seus fons amb dipòsits quaternaris. La sortida dels barrancs dóna lloc a cales relativament profundes i de contorns arrodonits, amb formació de platges i de petits sistemes dunars, com passa a Cala Macarella. Com a contrapunt, els interfluvis rocosos cauen sobre el mar a penya-segats massius i alts, de fins a 40 m, i poc retallats. El barranc d'Algendar, neix al turó de Santa Magdalena i constitueix el límit del terme municipal de Ciutadella amb el municipi de Ferreries. Aquest barranc, compta amb cabal durant tot l'any, ja que s'alimenta en part de les aigües subterrànies de l'aqüífer del Migjorn. La vegetació natural domina en un front litoral d'aproximadament 2 km cap a l'interior, apareixent pinedes amb garrigues calcícoles de bruc i romaní i algunes taques d'alzinar. A les zones edàficament més pobres i seques, el ullastrar. Les savines apareixen també freqüentment barrejades amb les formacions anteriors, especialment en l'àrea més propera al mar, amb bons exemples de pinedes i savinars en els voltants de Macarella i Macarelleta. L'aprofitament agropecuari dels interfluvis presenta de nord a sud un gradient

pel que fa a la intensitat de l'ús del sòl. Al nord dominen els conreus farratgers

i pastures sobre una trama parcel·lària de parets seques bastant densa i

explotacions agràries de mida mitjana i gran i certa presència del regadiu. Cap

al sud, sobre sòls més pobres i pedregosos, es detecten processos

d'abandonament parcial.

No hi ha més nucli concentrat, de naturalesa turística en aquest cas, que el de Serpentona, a la sortida del barranc d'Algendar. Fora d'aquest nucli, l'àrea es caracteritza per l'existència de nombrosos masos de llocs, alguns dels quals són la capçalera de grans explotacions que es disposen entre l'interior i la costal.

5.11.1 Qualitat intrínseca

La metodologia emprada per a valorar lassa Unitats paisatgístiques, és una de les exposades a la ciutat i el medi natural (Fariña, 2001). En AQUEST esquema es desagrega la qualitat visual del paisatge en tres components Principals: la qualitat visual intrínseca, la qualitat visual de l'entorn IMMEDIAT i la qualitat visual del fons escènic. El paisatge no Només és valora des d'aquest punt de vista, qualitat visual, sinó que també hauríem de TENIR EN COMPTE la qualitat acústica, la qualitat olfactiva i la qualitat tàctil; Però la visual corresponent amb el 90% del pes de la Valoració. Per a l'assignació numèrica de valors, s'ha aplicat la següent fórmula (Otero et al., 2009):

𝑽=𝟎,𝟑𝟓𝑭𝒄𝒐𝒔+𝟎,𝟑𝟔𝑩𝒄𝒐𝒔+𝟎,𝟏𝟖𝑽𝒊𝒔+𝟎,𝟏𝟏𝑹𝑪−𝟎,𝟏𝟏𝑬𝑨 On: Fcos: Elements físics

Bcos: Elements biològics

Vis: Vistes

RC: Recursos culturals

EA: Elements que alteren

El valor total (V), se situa entre 0 i 1.



89

Com a resultat d'aquestes dues fonts, s'ha definit la següent metodologia:

Font: elaboració pròpia, La ciutat i el medi natural (Fariña, 2001) i Metodologia de valoració de

paisatge des d'estructures lineals (Otero et al., 2009).

Valoració

Per a la valoració quantitativa (i subjectiva), s'han donat valors, basats en les fonts anteriors, als possibles elements que apareixen en les unitats previstes. Els elements a valorar es divideixen en 5 grups: elements físics, elements biològics, vistes, recursos culturals i elements que alteren. - Elements físics: es podria dir que es valora el relleu i la presència d'aigua. A major varietat geomorfològica i / o presència d'aigua, major puntuació. - Elements biològics: es redueixen a la presència i abundància, o no, de fauna i flora. Si la concentració és més gran, la qualitat del paisatge també ho serà. - Vistes: fa referència a la perspectiva que es té del paisatge. Si la visió és plena (panoràmica), el valor és el més alt. - Recursos culturals: poden proporcionar un atractiu especial a la zona.

- Elements que alteren: es refereix sobretot a infraestructures com la línia elèctrica o els edificis. A la següent taula es mostren les puntuacions assignades:

Fuente: (Otero et al., 2009)

Les fitxes corresponents a cada unitat del paisatge es troben en l'Annex al final del document. A continuació, es mostren els resultats de cadascuna d'elles: a. Tramuntana muntanyosa sobre penyals paleozoics (Unitat 8):



90

𝑉=0,35∗0,5+0,36∗0,5+0,18∗0,5+0,11∗0,5−0,11∗0 = 0,50

Malgrat les modestes altituds, la trencada organització del relleu amb

pendents forts (vinculades a importants processos d'erosió i pèrdua de sòl) i

valls estrets i encaixats donen a aquest paisatge un caràcter típicament

muntanyenc, constituint un bon exemple de muntanya mitjana mediterrània

sobre sòcol , que a més permet bones panoràmiques.

Atenent la fórmula proposada, el resultat de la valoració d'aquesta unitat seria 0,50. Tenint en compte que el rang de valors situa el seu màxim en 1, es tractaria d'una qualitat visual mitjana. b. Tramuntana muntanyosa sobre el Triàsic (Unitat 9):

𝑉=0,35∗1+0,36∗1+0,18∗0,5+0,11∗0,5−0,11∗0,5 = 0,80

En relació al caràcter i organització del paisatge, destaca l'aspecte massiu dels turons i el contrast a través de pronunciats talussos i tallats amb els amplis plans que els circumden, de colors vermellosos. Marcada dualitat de conreus en fons de vall i arrencada de vessants, i marines de matoll i arbrat en els alts. En aquest cas, el nivell de qualitat és alta, el que pot ser degut a un pendent més pronunciat i a una riquesa biològica significativa.

c. Plana calcària i forestal del nord-est de Ciutadella (Unitat 10):

𝑉=0,35∗1+0,36∗0,5+0,18∗0,5+0,11∗0,5−0,11∗1 = 0,56

En relació al caràcter i l'organització del paisatge, s'estableix una àmplia difusió d'una massa boscosa contínua i relativament ben conservada sobre un relleu pla, no muntanyós, i que respon al patró dels erms calcàries pinariegas. La identitat forestal del paisatge concorda amb l'escassetat d'assentaments i amb la imatge d'un paisatge solitari i poc humanitzat.

La presència d'aigua és valorada positivament pel que fa a qualitat del paisatge, però en aquest cas també es compta amb elements que alteren la seva percepció, de manera que es trobaria amb un resultat mitjà. d. Plans ramaders del nord de Ciutadella (Unitat 11):

𝑉=0,35∗1+0,36∗0,5+0,18∗0,5+0,11∗1−0,11∗0,5 = 0,67

La configuració més característica d'aquest paisatge té lloc en tota la seva franja nord; allà, la manca de vegetació forestal, el descarnat dels sòls, l'horitzontalitat gairebé perfecta i el domini de les parets seques, armen un dels paisatges rurals més cridaners i singulars de l'illa. L'aspror i fragilitat d'aquests plans té el seu correlat en el front penya-segat marcat per la seva horitzontalitat culminant i pel seu traçat rectilini, i desproveït també de vegetació. En aquest cas un dels elements que es presenta com a clau són els recursos

culturals associats a la tradició ramadera del nord de Ciutadella.

e. Rururbà de Ciutadella (Unitat 12):

𝑉=0,35∗0+0,36∗0,5+0,18∗0,5+0,11∗0,5−0,11∗1 = 0,21

El caràcter d'aquest paisatge resideix en l'empremta de les trames urbanes residencials i turístiques a les que, en aquest cas, s'afegeixen les edificacions rústiques de caràcter suburbà i altres implantacions industrials i de serveis. L'horitzontalitat del relleu, unida a una estructura agrària i caminera parcel·lada, han contribuït decisivament a la densificació de construccions rústiques, que introdueixen en el paisatge un element de desordre, de pèrdua dels seus valors patrimonials tradicionals, així com deteriorament de la façana del nucli urbà de Ciutadella. El caràcter no consolidat d'algunes de les urbanitzacions turístiques afegeix també un element de desordre i d'indefinició en el front i en la rasa costanera.



91

En tractar-se d'un ambient urbà, la degradació del paisatge, que ve

acompanyada de la antropització, és patent. Per aquest motiu la valoració de

la seva qualitat sigui baixa.

f. Plans agrícoles del sud de Ciutadella (Unitat 13):

𝑉=0,35∗0,5+0,36∗0,5+0,18∗0,5+0,11∗1−0,11∗1 = 0,44

La ruralitat, definida per l'articulació de les explotacions de mida mitjana o petita, la profusió de masos i la densa xarxa de reixes i de camins vorejats de paret seca, constitueix el senyal d'identitat del Migjorn de Ciutadella. El regadiu introdueix un element de funcionalitat, al marge dels problemes ambientals associats. La ruralitat de l'interior està íntimament relacionada amb l'escassa urbanització de la costa, que s'acantona al complex de Cap d'Artrutx i Son Xoriguer. A la resta de la façana marítima alternen harmònicament les parcel·les de cultiu amb les de matoll, associat o no amb pineda. Al sud del municipi es troben els plans agrícoles, on una vegada més derivats

de la seva activitat tradicional, valorar els recursos culturals que alberga

aquesta àrea. Però també compta amb elements antròpics que alteren el

paisatge.

g. Passadís de les conques des Mercadal, Ferreries, Santa Bàrbara (Unitat 14):

𝑉=0,35∗0,5+0,36∗0+0,18∗0,5+0,11∗0−0,11∗0,5 = 0,21

Les petites conques marquen la transició entre el nord i el sud de l'illa i amb el

seient de dues capçaleres municipals interiors i del traçat de l'eix Maó-

Ciutadella. El contrast entre les planes i vores muntanyosos constitueix

l'argument principal d'organització paisatgística.

Aquesta zona compta amb baixos recursos biològics i culturals, pel que la seva

valoració és baixa; ja que els elements que enriqueixen el paisatge no es

mostren de forma significativa.

h. Barrancs i plataformes del Migjorn occidental (Unitat 18):

𝑉=0,35∗0,5+0,36∗0,5+0,18∗0,5+0,11∗0,5−0,11∗0,5 = 0,44

Quant al caràcter i l'organització del paisatge, l'homogeneïtat i continuïtat de

la taula calcària del Migjorn, trencada pels profunds barrancs i el contrast que

aquesta trama geomorfològica introdueix a la coberta vegetal i usos del sòl a

l'interior. Es produeix una alternança de penya-segats i cales al litoral i un

manteniment d'alts nivells de naturalitat i ruralitat, en no existir més

assentament turístic que el de Serpentona, i en mantenir-la explotació

agropecuària i la coberta forestal a tot aquest sector.

La qualitat d'aquesta unitat seria mitjana a causa de que entre tots els

elements que conformen el paisatge, no destaca significativament cap.

En forma de síntesi es presenta el següent mapa:



92

5.11.2 Incidència / fragilitat visual

La fragilitat d'un paisatge és definida, en paraules de Pere Cifuentes, com "la susceptibilitat d'un paisatge al canvi quan es desenvolupa un ús sobre ell" Incidència / fragilitat (Cifuentes, P., 1979, citat a Martínez de Aguita, P., 2006). Per valorar la fragilitat, -aquesta vegada, intrínsecament s'ha emprat el

mètode descrit en L'avaluació del paisatge: una eina de gestió ambiental (Muñoz-Pedreros, A., 2004). Per a això, s'ha determinat un valor nominal i numèric a les característiques de cada unitat del paisatge. A més, s'han adaptat els factors a valorar l'àmbit d'estudi. Aquests factors es poden dividir en dos grups: components biofísics (densitat de la vegetació i pendent) i components històric-culturals. A continuació, es mostra una taula amb les característiques i els valors definits.

Font: elaboració pròpia a partir de L'avaluació del paisatge: una eina de gestió ambiental (Muñoz-Pedreros, A., 2004).

Per poder obtenir un valor quantitatiu, hem aplicat la fórmula de "Valoració de la Fragilitat Visual" (VFV):

𝑽𝑭𝑽=Σ𝒇𝒏𝒇 On, f: factors biofísics n: nombre de factors considerats El rang d'aquesta valoració se situa entre l'1 i el 3. Valoració

I aquestes són les taules de valoració de cada unitat de paisatge:



93

a. Tramuntana muntanyosa sobre penyals paleozoics (Unitat 8):

Tramuntana muntanyosa sobre penyals paleozoics

Factor Característiques Valors

Nominal Numèric

Densitat de la vegetació

0-34% sòl cobert sp llenyoses

Alt 1

Pendent >10% Alt 1

Valor històric i cultural

Mitjana unicitat, singularitat i / o valor

Medi 0,5

𝑉𝐹𝑉=Σ(𝑓/𝑛𝑓) = 1/3∗1 + 1/3∗1+0,5/3∗0,5= 1

El creixent abandonament de l'ús agropecuari coincideix amb (i sembla

afavorir) els processos d'erosió i de pèrdua de sòl. Aquest fet afecta el

potencial d'alguns sectors de l'illa com Sa Marineta, Serra des Brau o Costar

donis Pastor.

b. Tramuntana muntanyosa sobre el Triàsic (Unitat 9):

Tramuntana muntanyosa sobre el Triàsic

Factor Característiques Valores

Nominal Numèric



Bajo 0

Pendent 5-10% Medi 0,5


Alta unicitat, singularitat i / o valor

Alt 1

𝑉𝐹𝑉=Σ(𝑓/𝑛𝑓)= 0/3∗0 + 0,5/3∗0,5+1/3∗1= 0,66

El marcat contrast que caracteritza aquest paisatge entre marines i conreus

transmet la imatge d'estabilitat en els usos del sòl i en l'hàbitat, amb activitat

agropecuària relativament intensiva al fons de la vall de la Vall, i la coberta

forestal a les zones muntanyoses.


Plana calcària i forestal del nord-est de Ciutadella


Nominal Numèric



Sota 0




94



Medi 0,5

𝑉𝐹𝑉=Σ(𝑓/𝑛𝑓)= 0/3∗0 + 0,5/3∗0,5+0,5/3∗0,5= 0,66

Quant a la seva dinàmica, no sembla que s'observen Canvis significatius en la

distribució de Sòls forestals i agropecuaris. Hi almenys una pedrera activa de

Calcària i restes d'Altres abandonades la Vora sud-occidental de la unitat.

d. Plans ramaders del nord de Ciutadella (Unitat 11):

Plans ramaders del nord de Ciutadella


Nominal Numèric



Alto 1

Pendent 0-5% Bajo 0


Alta unicitat, singularitat i / o valor

Alto 1

𝑉𝐹𝑉=Σ(𝑓/𝑛𝑓)= 1/3∗1 + 0/3∗0+1/3∗1= 0,66

Alta unicitat, singularitat i / o valor.


Rururbà de Ciutadella


Nominal Numèric



Alt 1

Pendent 0-5% Baix 0


Baixa unicitat, singularitat i / o valor

Baix 0

𝑉𝐹𝑉=Σ(𝑓/𝑛𝑓)= 1/3∗1 + 0/3∗0 + 0/3∗0= 0,33

Cal destacar amb èmfasi en aquesta unitat, la proliferació desordenada de

construccions i nous viaris en el sòl rústic.


Plans agrícoles del sud de Ciutadella


Nominal Numèric



Alt 1

Pendent 0-5% Baxi 0



95



Medi 0,5

𝑉𝐹𝑉=Σ(𝑓/𝑛𝑓)= 1/3∗1 + 0/3∗0+0,5/3∗0,5= 0,66

Es detecten dinàmiques contraposades de cert abandó, sobre els sòls més

pedregosos en zones suaument bombades i intensificació de l'explotació

agropecuària mitjançant la posada en regadiu. Així mateix, s'observa, de

manera encara incipient, certa urbanització del rústic des de la aurèola

rururbana de Ciutadella.

g. Passadís de les conques d’Es Mercadal, Ferreries i Santa Bàrbara (Unitat 14):

Passadís de les conques d’Es Mercadal, Ferreries i Santa Bàrbara


Nominal Numèric


0-34% sòl cobertes sp llenyoses

Alt 1

Pendent 5-10% Mig 0,5


Baixa unicitat, singularitat i/o valor

Baix 0

𝑉𝐹𝑉=Σ(𝑓/𝑛𝑓)= 1/3∗1 + 0,5/3∗0,5+0/3∗0= 0,66

L'estabilitat i funcionalitat de les explotacions agropecuàries són les que

marquen les dinàmiques d'aquest paisatge. Al costat dels processos

d'abandonament en l'arrencada dels vessants sud-orientals de S'Enclusa i Es

Tripol. Incidència evident dels nuclis des de Mercadal i Ferreries, a causa del

desenvolupament de sòl industrial i de la proliferació d'edificacions

residencials i agràries que condueix a la banalització i el deteriorament

paisatgístic.


Barrancs i plataformes del Migjorn occidental


Nominal Numèric



Medi 0,5



Baixa unicitat, singularitat i / o valor

Baix 0

𝑉𝐹𝑉=Σ(𝑓/𝑛𝑓)= 0,5/3∗0,5 + 0,5/3∗0,5+0/3∗0= 0,66

Sota l'aparença de relativa estabilitat en la dinàmica del paisatge, s'oculten processos d'important pressió. L'abandonament juntament amb la intensificació, mitjançant reg de l'àrea rural, pot contribuir a la banalització del paisatge agrari dels interfluvis, i a deteriorar encara més el fràgil equilibri hidrogeològic de l'ecosistema i el paisatge dels barrancs.



96

El litoral i les trucades platges verges pateixen la pressió de l'ús turístic intens,

que incideix negativament en els ecosistemes.

El fondeig massiu a les cales durant l'estació estiuenca, constitueix l'expressió

merament visual del notable deteriorament de l'ecosistema marí.

Una incidència evident té l'acampada lliure, tant en els voltants de les platges com en alguns trams dels barrancs.

El següent mapa representa les unitats de paisatge i el seu grau de fragilitat:

5.11.3 Conques visuals

Pel que fa a les conques visuals s'ha optat per fer una valoració eminentment

qualitativa, basant-se en treball de camp.



97

a. Tramuntana muntanyosa sobre penyals paleozoics (Unitat8)

El caràcter muntanyós de la unitat permet bones panoràmiques. Excel·lent és

la visió que s'obté des del replà elevat del lloc de Son Rubí. Constitueix un

interessant mirador d'aquesta muntanya paleozoica cap al sud dels plans d'Es

Martinell cap a l'oest i de les marines de Sant'Águeda i de Son Bruc. Una altra

ruta recomanable i d'àmplies panoràmiques és la dels camins de Ruma Vell,

Ruma Nou i Sant Josep.

b. Tramuntana muntanyosa sobre el Triàsic (Unitat 9):

Les panoràmiques són àmplies i clares, tant des del fons de la vall que recorre

el Camí dels Alocs, com des d'algun dels LLOCS situats a mig vessant (molt

expressives les que s'obtenen de Binidalfa o Santa Elisabet). Talaies de primer

nivell per a aquest paisatge i per als circumdants són els cims dels turons de

S'Enclusa o Santa Àgueda, entre d'altres.


Es tracta d'un paisatge sense panoràmiques. Els elements i aspectes de major

significat visual en aquesta unitat es concreten en la façana perimetral del

dosser arbori, així com, i dins ja del bosc, en els primers plans que ofereix

l'estructura de la pròpia massa i en el mosaic de cultius i pinedes.

d. Plans ramaders del nord de Ciutadella (Unitat 11):

El caràcter molt obert d'aquest paisatge, amb una superfície suaument

basculada cap al sud, sense vegetació arbòria i amb lleugers bombaments,

permet excel·lents visions al llarg dels camins, superant el límit visual que

imposa l'alçat de les tanques.


No existeixen visions "netes" del paisatge, tant urbà com rural. El rústic

tradicional d'horts i petites explotacions dels Horts de Ciutadella pot observar-

se, encara que bastant transformat, des dels camins de Son Bou i Son Vivó. La

millor façana de Ciutadella s'obté des de l'alto dels talussos del marge dret del

Canal des Horts. Una interessant visió de la costa és la que ofereix la carretera

entre el Port de Ciutadella i Cala n'Blanes.


Dominen els primers plans, els plans mitjans i els seus elements constitutius,

de manera que la visió s'obté a través de la ben estructurada xarxa de camins

rurals a què s'ha fet referència. El Camí de Cavalls constitueix la ruta

paisatgística més recomanable.

g. Passadís de les conques des Mercadal, Ferreries i Santa Bàrbara (Unitat 14):

Hi ha bones panoràmiques de cadascuna de les seves conques integrants. Una

bona visió, de relativa proximitat, de la conca des Mercadal, s'obté des de la

Muntanya Toro, sobretot, des d'alguns punts de l'ascens per la seva vessant

oriental. Un punt estratègic, amb panoràmiques molt llegibles de la conca de

Ferreries i sobretot de la de Santa Bàrbara, s'obté de s'Enclusa. Es requereix un

tractament molt acurat de les fràgils vessants i cordills muntanyosos que

tanquen els conjunts, i que són, al mateix temps, àrees importants d'emissió i

recepció de vistes. L'alta freqüentació de l'eix viari reforça l'elevat "consum

visual" amb què compta aquesta unitat.


Dominen, els plànols de proximitat i plans mitjans a través dels camins que ja

s'han assenyalat, especialment des dels que condueixen a Macarella i Torralba

i el que porta fins a Sant Francesc. Als singulars barrancs s'accedeix, bé des dels



98

seus desembocadures cap a l'interior, o a través de camins rurals d'accés a

LLOCS pròxims o abocats als talussos dels barrancs, el que no sempre és

factible. Una panoràmica del litoral penya-segat i d'una cala interessant, però

radicalment transformada per la urbanització, s'obté des del Morro Llevant. La

visió del front litoral més natural de la resta de la unitat només s'aconsegueix a

través de camins privats de les explotacions.

5.12 Gestió de residus

El Consorci de Residus Urbans i Energia de Menorca s'encarrega de vigilar que

els principis bàsics sobre els quals se sosté el model de gestió de residus (Pla

director sectorial per a la gestió de residus no perillosos, BOIB núm. 108 de

2006.08.03) es compleixin. A saber:

- La prevenció i minimització dels residus en la seva generació

constitueixen la màxima prioritat.

- Els residus la producció sigui inevitable hauran de ser valoritzats, el

que implica la seva reutilització o el seu reciclatge, segons aquest ordre

de preferència i importància

- Com a última opció de tractament per a aquells residus de producció

inevitable que no puguin ser valoritzats s'estableix que es dipositin en

abocadors controlats.

L'evolució de la quantitat de residus generats es mostra en la següent taula:

Actualment hi ha 190 Contenidors per a la Recollida de la Fracció resta, 125 per

a paper i cartró, 125 per a vidre, i 5 de Recollida d'oli.

També es troben un punt net, una planta de residus de construcció, 2 centres

de tractament de residus perillosos i 5 centres de reutilització.

Durant la vigència del Pla, es mantindran les pràctiques en matèria de residus

vigents, aplicant en qualsevol cas les determinacions emanades del Pla de

Residus insular.

5.13 Riscos

L'anàlisi dels riscos i la seva consideració en l'ordenació urbanística del municipi, resulta fonamental per garantir la sostenibilitat i la seguretat del model urbanístic. Els riscos naturals ja es contemplen en el PTI i en la Norma Territorial Transitòria, en la qual s'actualitza la seva informació cartogràfica, sent inclosos en el model d'ordenació com a Àrees de Prevenció de Riscos. La consideració dels riscos resulta un objectiu fonamental del Pla General

d'Ordenació Urbana de Ciutadella de Menorca, sent aquests: risc d'incendi, risc

d'erosió, risc de despreniment, risc d'inundació i risc de contaminació

d'aqüífers.

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Vidrio 580,5 641,2 688,3 759,4 756,7 723,5 732,0 769,1 753,7 778,4 793,3

Papel/cartón 1.537,2 1.617,9 1.693,8 1.779,0 1.416,4 1.439,7 1.507,1 1.367,9 1.287,7 1.210,1 1.259,8

Envases 363,1 420,5 468,5 519,1 554,8 555,7 534,2 525,0 507,9 518,3 541,7

Orgánico 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0

Total seleccionada 2.480,8 2.679,6 2.850,6 3.057,5 2.727,9 2.718,9 2.773,2 2.662,1 2.549,3 2.506,7 2.594,7

Resto 19.300,9 18.065,3 17.794,5 16.578,4 15.723,4 15.891,8 16.365,8 15.760,4 15.336,6 15.960,7 16.780,9

TOTAL 21.781,7 20.744,9 20.645,1 19.635,9 18.451,3 18.610,7 19.139,0 18.422,5 17.885,9 18.467,4 19.375,6



99

5.13.1 Risc d'incendis forestals

En general, l'illa de Menorca, i més concretament el municipi de Ciutadella, no presenten un elevat risc d'incendi, probablement a causa de l'heterogeneïtat en els usos del sòl que configuren el característic mosaic agroforestal i que suposa una discontinuïtat de les masses forestals, per la presència d'una extensa xarxa de "paret seca" que actua com a pantalla; així com per bones pràctiques de residents i turistes. El PTI de Menorca incloïa dins de les Àrees de Prevenció de Riscos la detecció d'àrees amb risc d'incendi que, després de la publicació del Pla especial d'emergències davant el risc d'incendis forestals a les Illes Balears (INFOBAL) l'any 2005 i la seva posterior consideració en la Norma Territorial Transitòria (2014), han vist modificades seva delimitació. En l'anàlisi de risc d'incendi considerat en la NTT, s'identifiquen els següents

nivells en funció del grau de risc, la distribució en el municipi és la següent:

Les zones amb risc alt i molt alt d'incendi forestal, es correspon amb aquelles

que es componen bàsicament de pinedes, alzinars i boscos mixtos amb matoll,

així com màquia de ullastrar.

5.13.2 Risc d'inundació

El risc d'inundació de tota l'illa es considera baix respecte a la resta de les conques mediterrànies davant l'escassetat de curosos permanents d'aigua i per l'alta porositat del substrat hidrogeològic, que filtra ràpidament les aigües al subsòl. El PTI inclou una delimitació dels riscos d'inundació que són posteriorment

considerats com a sòl rústic protegit APR, que es basa en el que estableix el Pla

Hidrològic de les Illes Balears, el Pla de Prevenció de Riscos del Govern Balear,

el Pla d'Emergències de Menorca i la informació de terreny recollida en les

fases d'anàlisi i diagnòstic.

L'Estudi d'Avaluació preliminar del risc d'inundació a la Demarcació de les Balears, així com el document de NTT, inclouen les mateixes àrees amb risc d'inundació del PTI, amb alguns petits ajustos. Presenten risc d'inundació dels nuclis (i el seu entorn): Ciutadella, Cales Piques,

Santandria, Calablanca, Cala'n Bosch i Serpentona; així com altres àmbits del

sòl rústic.

5.13.3 Risc de despreniment

En relació al risc de despreniment, el PTI inclou una anàlisi del mateix identificant com a zona de risc aquelles amb geoformes de penya-segats verticals o subverticals sobre litologies massives calcàries i de gresos, habitualment molt diaclasadas i fracturades; fonamentalment en penya-segats costaners i parets de barrancs de litologies de calcàries miocèniques, com sobre penya-segats i vessants rocosos molt pronunciades sobre afloraments calcaris i dolomítics (juràssics i cretacis).



100

El PTI destaca l'especial sensibilitat a aquest risc que presenten els

desenvolupaments urbanístics immediats als sòls rústics amb susceptibilitat de

risc de despreniment (Cala Morell i Serpentona) sobre els que estableix la

necessitat de desenvolupament d'estudis detallats de perillositat. És per això

pel que les actuacions que es troben en zones d'influència han de ser

informades prèviament.

Els APR d'esllavissament apareixen principalment en 4 zones:

- -Al llarg de la costa nord, des Busquets de Dins fins a la Cala de la Pineda a l'oest, així com per la zona nord-est interior (Bassa Verda, Sa Falconera i Serra Seca)

- Per part de la costa sud, des de la Cala en Turqueta fins Racó des Mart..

- Pels barrancs de Santa Anna i D'Algendar, situats al sud del Terme - I de forma puntual a la zona urbanitzada de Serpentona

També es localitzen en zones ocupades per explotacions mineres actives (Són Plana i Alputze Vell). En aquests casos, el risc de despreniment depèn de la fase d'explotació o restauració en què es trobi, els tipus de talussos excavats o la naturalesa dels materials. En aquest cas, les explotacions mineres han de tenir un estudi d'estabilitat de talussos.

5.13.4 Risc de erosió

El PTI de Menorca inclou l'anàlisi dels riscos d'erosió a l'illa, considerant, a nivell global, un nivell baix de risc a causa de l'abundància de terrenys de baixa pendent i litologies consolidades, juntament amb la presència d'importants masses forestals arbòries i de matoll a les zones més trencades, que frenen aquests processos. El risc d'erosió considerat al PTI s'organitza al voltant de 3 nivells de risc:

- Nivell baix, que suposa una pèrdua de substrat menor de les 5 tones per hectàrea i any (<5 Tn / ha / any).

- Nivell mitjà, que suposa una pèrdua de substrat que abasta de les 5 a les 25 Tn / ha / any.

- Nivell alt, que es relaciona amb unes pèrdues superiors a les 25 Tn / ha / any. La seva distribució en el municipi és la següent:

Les zones que resulten amb nivells erosius més alts, per sobre de 25 Tn / ha /

any, es corresponen amb les majors pendents i les litofàcies menys consolidats

dels sectors devònic-carbonífers de la Tramuntana.

5.13.5 Risc de rissaga

El risc de rissaga o també conegut com "meteotsunamis", es tracta d'un fenomen amb característiques de tsunami generat per pertorbacions meteorològiques o atmosfèriques que presenta una important afecció al port de Ciutadella. Aquestes pertorbacions poden ser produïdes per ones atmosfèriques de gravetat, brusques variacions de pressió, sistemes frontals, ratxes de vent, tifons, huracans i altres orígens atmosfèrics. En el cas de Ciutadella, es tracta d'un risc que es vincula a una sèrie de condicions atmosfèriques relacionades amb la generació d'ones gravitatòries en el si d'un corrent de vents forts en nivells mitjans i alts de la troposfera (pròpies dels mesos càlids de l'any), que es produeixen amb una freqüència



101

similar a l'oscil·lació normal del port, i que a més s'estableix una ressonància entre les dues oscil·lacions. El port de Ciutadella es troba afectat per aquest fenomen d'una manera

característic: primerament l'ona negativa genera la retirada de l'aigua al port i,

posteriorment, l'ona positiva, en forma d'onada de considerable grandària,

s'endinsa amb virulència, causant importants destrosses.

El nou dic exterior de Son Blanc, inaugurat el 2011, s'esperava que protegís al

port de les rissagues, encara que els resultats no han estat els esperats.

5.13.6 Zones vulnerables per la contaminació de nitrats

L'alta porositat que presenta el substrat insular, així com el creixent ús de fertilitzants nitrogenats lligats a la intensificació agrícola, es relacionen amb una alta vulnerabilitat a la contaminació de les sensibles masses aqüíferes per nitrats. La NTT incorpora les zones amb risc de contaminació per nitrats, no contemplades com a risc pel PTI. Aquests àmbits es distribueixen fonamentalment per la meitat sud del municipi, i arriben a una superfície d'unes 6.951 Ha, que suposen prop d'un 40% de la superfície municipal. A més, el Decret 116/2010, de 19 de novembre, de determinació i delimitació

de zones vulnerables per la contaminació de nitrats procedents de fonts

agràries i el seu programa de seguiment i control del domini públic hidràulic,

designa com a zones vulnerables per la contaminació per nitrats procedents de

fonts agràries a les Illes Balears les masses d'aigua subterrània M2 "Es Migjorn

Gran" i M3 "Ciutadella", presents al terme municipal. Mitjançant el Decret

s'aprova el Programa de Seguiment i control del domini públic hidràulic de les

Illes Balears a les zones vulnerables per la contaminació per nitrats procedents

de fonts Agràries, que és comprin de quatre tipus de Mesures: Mesures de

Mostreig i anàlisi, Mesures de prevenció, Mesures de CORRECCIÓ i Mesures

coordinació i vigilància.

5.14 canvi climàtic

El canvi climàtic es presenta com un dels principals reptes als quals s'enfronta la societat, i el planeta en el seu conjunt, en les pròximes dècades, per la qual cosa la regió balear ha començat a donar els primers passos enfront del mateix, elaborant la estratègia Balear de Canvi Climàtic 2013-2020. Segons l'estudi elaborat pel Ministeri de Medi Ambient en l'any 2005, Avaluació preliminar General dels Impactes a Espanya per Efecte del Canvi Climàtic, es preveu que els principals efectes derivats del canvi climàtic estiguin relacionats amb una alteració del règim pluviomètric, d'un increment del nivell del mar i d'un augment de la temperatura mitjana de les aigües. En el cas específic de Menorca, és probable un increment de l'aridesa, que tindrà al seu torn efectes sobre la biota insular. Al seu torn, l'increment del nivell del mar afectarà principalment als espais urbans localitzats al litoral, a les platges i als àmbits litorals de costa baixa, sent molt menors les afeccions a les zones de penya-segats. En aquest sentit, algunes investigacions preveuen un increment de la virulència dels fenòmens de rissaga. D'altra banda, els ecosistemes marins, altament vulnerables i amenaçats en

l'actualitat, van experimentar, previsiblement, variacions en la productivitat i

en la distribució d'espècies. Relacionat amb els canvis en la temperatura de

l'aigua del mar i dels seus processos associats, és esperable el canvi de

distribució de moltes espècies, tant d'espècies pelàgiques com bentòniques i

l'aparició d'altres espècies exòtiques. Els Canvis que olla causar el canvi

climàtic sobre la dinàmica litoral, a els processos d'estratificació, Corrents, etc.



102

podin modificar la Capacitat productiva dels oceans, disminuint o

incrementant la producció primària.

5.15 Problemes ambientals i sistemes vulnerables

5.15.1 Degradació dels sistemes platja-duna

Els sistemes platja-duna, que constitueixen els principals espais naturals sobre els quals se sustenta l'activitat econòmica de l'illa, representen un sistema fràgil en el seu conjunt. Aquesta fragilitat ha comportat que en determinades zones hagin sofert processos de modificació, regressió, i en alguns casos fins a la seva desaparició, com a conseqüència de la urbanització i per no tenir una adequada gestió. Tradicionalment, les cales i platges han estat enteses com a part dels sistemes urbans i turístics, sense considerar la seva naturalesa com a espai natural, la seva funció com a reserva sedimentològica de les morfologies dunars associades, o la seva condició de biòtop de nombroses espècies. Els processos de degradació que afecten els sistemes dunars es relacionen amb

l'alteració i eliminació de les morfologies platja- duna i la seva vegetació

associada, la destrucció de processos de formació de dunes, l'alteració i

desestabilització de perfils naturals de platja i increment del transport eòlic per

erosió de fronts dunars i mitjançant la reactivació de sistemes dunars semi

estabilitzats, les pèrdues de diversitat biològica, les pèrdues de superfícies i

volums de platja, així com les seves morfologies associades, morfologies

erosives en primera i segona línia, l'avanç de lòbuls dunars , o el soterrament

de vegetació arbòria, entre d'altres.

En aquest sentit, l'Ajuntament de Ciutadella, està implementant des de l'any

2008 un Sistema de Gestió Ambiental a les platges de: Cala en Blanes, Sa

Caleta, Cala Santandria, Cala Blanca, Cala en Bosch, Son Xoriguer, la Vall

d'Algaiarens (és Tancats i és Bot) i Son Saura (és Banyul i Bellavista); per tal

d'assegurar que les activitats desenvolupades per establiments annexos a

aquestes platges i amb possible incidència ambiental sobre la mateixa, es

desenvolupen en condicions controlades, tant des de punt de vista legal,

especialment pel que fa a competències municipals (Llicència d'Activitats

municipal, o compliment d'ordenances municipals de Sanejament i Soroll),

com del punt de vista de comunicar l'adequat control operacional dels

aspectes ambientals que poden generar un impacte significatiu sobre les

platges. L'abast d'aquest Sistema de Gestió Ambiental inclou, a més de les

pròpies platges, aquells àmbits que alberguen activitats o serveis vinculats a

l'ús de les mateixes, com pàrquings, passejos marítims, etc. En el medi marí, es

considera que l'àmbit del SGA arriba fins on arriba l'abalisament de la zona de

bany, i / o fins a la zona ocupada per amarratges previstos en les autoritzacions

de DPMT. L'abast d'aquest Sistema de Gestió Ambiental inclou, a més de les

pròpies platges, aquells àmbits que alberguen activitats o serveis vinculats a

l'ús de les mateixes, com pàrquings, passejos marítims, etc. En el medi marí, es

considera que l'àmbit del SGA arriba fins on arriba l'abalisament de la zona de

bany, i / o fins a la zona ocupada per amarratges previstos en les autoritzacions

de DPMT.

5.15.2 Contaminació de Platja Gran

Platja Gran, la platja urbana del Nucli tradicional de Ciutadella, presenta

importants problemes de salubritat. Aquesta situació és produeix a els

moments a Què tinença lloc els Principals Pluges ja que, en costat de la

mateixa, és localitza una estació de bombament que recull Totes els aigües

pluvials urbanes del municipi que són bombades des d'allà Fins a la

depuradora. En circumstancies d'intenses Pluges, l'estació de bombament és

desborda, con los conseqüents abocaments sobre la platja.



103

Cal destacar que les aigües pluvials arrosseguen amb si contaminants de divers

tipus que afecten, en aquest cas, a aquest espai litoral amb un intens ús públic,

lligats a: contaminació associada a la intensitat del trànsit rodat, deposicions

d'animals, erosió del paviment, parcs i àrees verdes; sediments procedents

d'obres, sediments dipositats a la xarxa de clavegueram, etc.

5.15.3 Salinització de les aigües subterrànies

Els nivells de salinitat de les aigües subterrànies menorquines resulten molt elevats, arribant a aconseguir valors de conductivitat propers als 5000 μS / cm. Aquests valors es relacionen amb processos d'intrusió marina, situació que s'agreuja amb el pas dels anys, especialment a l'entorn del nucli de Ciutadella. La salinització de les aigües subterrànies ocasiona importants inconvenients i

nombroses restriccions en els aprofitaments agrícoles, i produeixen problemes

de salinització dels sòls, la qual cosa suposa una reducció de la seva fertilitat i

de la seva activitat biològica.

5.16 Patrimoni

Ciutadella té un important patrimoni cultural i paisatgístic vinculat al seu nucli

urbà i àrea d'influència, en el qual sobresurt de manera destacada el Centre

Històric, amb la seva base medieval, retocada, però amb límits encara ben

definits per la Contramurada i plena de petites places , esglésies, cases

senyorials i construccions d'interès, bàsicament entre els segles XVI-XIX.

Quant a l'Eixample, trobem cases unifamiliars amb pati i façana amb balustrades (es boinders) bolcades al carrer, que són l'estil més genuí i valuós, juntament amb algunes construccions singulars, com l'antic molí del Comte, just a la porta de la ciutat antiga. Aquest estil arquitectònic més típic o singular tendeix a perdre tant amb els nous edificis unifamiliars amb aparcament annex

i balustrades tancades amb alumini o PVC, com amb els edificis plurifamiliars que es van construint, en els quals també perd la planta baixa com jardí comunitari i parcialment obert o visible des del carrer. Un altre element destacat és el Pla de Sant Joan i les franges contigües, amb un interès tant de tipus simbòlic, associat a les festes o "jaleos" de Sant Joan, i també a altres activitats d'oci, sobretot nocturn. El valor d'aquest espai és múltiple: com a fita referencial, de separació entre el centre històric i l'Eixample Nord, incrementat per la presència de murets i horts, parcialment en desús, que donen un valor de complexitat i diversitat paisatgística notable; com a mirador, amb terrasses i balcons que improvisen enfront de Sant Joan, etc. No obstant això, assenyalem una certa infrautilització i també deixadesa d'algunes parcel·les, que desmereixen el gran potencial que tenen, com a zones enjardinades, horts o amb altres activitats compatibles (per ex. Terrasses de bars / restaurants de qualitat). No obstant això, assenyalem una certa infrautilització i també deixadesa

d'algunes parcel·les, que desmereixen el gran potencial que tenen, com a

zones enjardinades, horts o amb altres activitats compatibles (per ex. Terrasses

de bars / restaurants de qualitat), etc. Ambientalment són rellevants també i

tenen un potencial considerable, els dos canals perimetrals al nucli urbà (canal

dels Horts i canal Salat), així com l'espai rural proper, tot i que es troba

parcialment ocupat per construccions alienes a les tasques agrícoles i / o, en

qualsevol cas, desfiguradora del paisatge.

Molt a prop del nucli urbà, i per tant amb un important potencial de cara al

turisme cultural, tenim la presència de poblats megalítics, talaiots, i altres

restes arqueològiques, així com pedreres de marès, les quals estan ja

actualment en bona mesura vinculades a la ciutat mitjançant les rutes

turístiques municipals, publicitats al web de l'ajuntament de Ciutadella. D'altra

banda, encara que la seva omnipresència li resta importància, mereix destacar-



104

se, com a element molt rellevant i que també juga un paper paisatgístic doble

(presència i potencial ocultador), els murs de pedra, de valor cultural i també

ambiental, en la mesura que la pedra seca permet el refugi de nombrosa fauna

vertebrada i invertebrada, frena el vent i permet el manteniment de la humitat

de les parcel·les que delimita, a més d'introduir un patró nítid d'elevat valor.

L'espai rural té un elevat interès, amb els cultius herbacis, vinya, horts, basses i

construccions, vinculades a les activitats tradicionals que l'han fet possible. En

aquest cas, i atesa la seva importància en la conformació del paisatge

menorquí i de Ciutadella i també a la negativa evolució de les activitats

agroramaderes tradicionals que l'han conformat, caldrà estudiar la manera de

fer possible l'obtenció de rendes addicionals en el camp provinents d'activitats

complementàries, associades al turisme, sense que es desvirtuï l'essència del

paisatge rural, especialment pel que fa al manteniment dels murs de pedra

seca i el parcel·lari característic que conformen.

5.16.1 Patrimoni històric-artístic

D'acord amb la Llei 16/1985, de 25 de juny, del Patrimoni Històric Espanyol, i la

Llei 12/1998, de 21 de desembre, del Patrimoni Històric de les Illes Balears;

Ciutadella compta amb els següents béns patrimonials:

Arquitectònic

N. Inventari Denominació Codi

14 Bastió de Sa Font CIU-A16

15 Casa Vivo CIU-A17

16 Casa Vivo CIU-A18

1 Casa Squella CIU-A3

2 Casa Saura CIU-A4

3 Casa Martorell CIU-A5

4 Casa Lluriach CIU-A6

5 Casa Rama Saura CIU-A7

6 Casa Torresaura CIU-A8

7 CIU-A9

8 Casa Olivar CIU-A10

9 Casa Salort CJIU-A11

10 Casa Sintas CJIU-A12

11 Casa Vivo-Salort CJIU-A13

12 Cases Consistorials CJIU-A14

13 Murada Damunt El Port

CJIU-A15

14 Palau Episcopal CJIU-A16

15 Teatre dés Born CJIU-A17

16 Casino dés Born CJIU-A18

17 Plaça dés Born CJIU-A19

18 Cases Devant cál Bisbe

CJIU-A20

19 Forn de cál Bisbe CJIU-A21

23 CIU-A25

24 Banc Central CIU-A26

25 Hospital municipal CIU-A27

26 CIU-A28

27 Antiga Farmàcia Llabres

CIU-A29

28 Plaça del Mercat (o del Peix)

CIU-A30

29 Obelisc del Born CIU-A31

30 Plaça del Born CIU-A32



105

31 CIU-A33

32 CIU-A34

33 CIU-A35

34 CIU-A36

35 C´al Bisbe CIU-A37

36 CIU-A38

37 Casa Mayans CIU-A39

38 CIU-A40

39 CIU-A41

40 CIU-A42

41 Banc de Crèdit Balear

CIU-A43

42 CIU-A44

43 CIU-A45

44 Casa de Cultura CIU-A46

45 Cementeri Vell CIU-A47

46 CIU-A48

47 CIU-A49

48 La Millonaria CIU-A50

49 CIU-A51

50 Casa Mercadal CIU-A52

51 CIU-A53

52 Catedral de Menorca

CIU-A2

53 Església del Roser CIU-A55

54 Sant Crist dels Peraires

CIU-A56

55 Església del socors CIU-A57

56 Seminari CIU-A58

57 Antiga Església de Sant Josep

CIU-A59

58 Església de Sant Francesc

CIU-A60

59 Església de les Carmelites

CIU-A61

60 Església de Sant Miquel

CIU-A62

61 Església de Mª Auxiliadora

CIU-A63

62 Ses Voites CIU-A64

63 Cases amb planta baixa porticada

CIU-A65

64 Baixamar CIU-A66

65 Pla de Sant Joan CIU-A68

66 Trama de Carrers antics

CIU-A64

67 Església de Sant Joan de Missa

SJG-A1

68 Macarella API-A1

69 Curniola CUR-A1

70 Son Vell SVE_A1

71 La Bonanova BON-A1

72 S´Hort d´en Peita (o s´hort del Cairo)

HPE-A1

73 Ses Truqueries TRU-A1

74 Torre Saura Vell SSV-A2



106

75 S´hort dén Squella HDS-A1

76 La Trinitat TRI-A1

77 Sa Vinyeta VIN-A1

78 Beniatram BIA-A2

79 Son Sanes SCP-A1

80 Son Anglado SGL-A1

81 Rafal Amagat RFA-A1

82 Torre Nova TNL-A1

83 Cavalleria Vella CVV-A1

84 Mallaut MJV-A2

85 Son Vecete SVC-A1

86 Sant Llorens SLO-A1

87 Sant Francesc SFR-A1

88 Sa Font Santa FOS-A1

89 Santa Rosa SRS-A1

90 Algaiarens AGA-A1

91 Son Fomar SPM-A1

92 Binipati Pons BPP-A1

93 Montefi MTF-A1

94 Son Marc SMC-A1

95 Son Sarparets SSR-A1

96 Son Sans SSS-A1

97 Son Macia SMA-A1

98 Es Caragoli CRG-A1

99 Son Aparets Torres SPT-A1

100 Sant Nicolau SIN-A1

101 Son Font SFO-A1

102 Clariana CLA-A1

123 Vil·la Jamma COA-A3

124 Vil·la El Cairo COA-A4

125 Torre de Defensa de Torresaura

SSV-A1

126 Torre dén Quart TQU-A1

127 Caseta del Conte CIU-A54

128 Castell de Sant Nicolau

CIU-A1

129 Sa Talaia dÁrtruig o de Calań Turqueta

MJV-A1

130 Es Castellar, Torre de Sa Caleta

SBL-A1

131 Talaia de Bajolí TDR-A1

132 Ses Cases TDR-A2

133 Bateries i Semàfor de Bajoli

TDR-A3

134 Torre Vila TVI-A1

103 Rafal dés Morer RMO-A1

104 Lloch Nou LLN-A1

105 S´Hostal HOS-A1

106 Cavalleria Nova CVN-A1

107 Son Morro SMR-A1

108 Son Pebre SPB-A1

109 Rafalet dés Faro RFF-A1

110 Sant Jaume SJA-A1

111 Son Clec SOL-A1

112 Son Cabrisses SCB-A1



107

113 Son Carrio SCI-A1

114 Tuxens TUD-A1

115 Ses Tavernes TAV-A1

116 Son Toni Marti STR-A1

117 Ses Arenetes ART-A1

118 Ses Arenes de Dalt ARD-A1

119 S´hort d´en Vigo HVI_A1

120 Sa Vinya de Na Barrinada

VBA-A1

121 Vil·la Miramar COA-A1

122 Claveles COA-A2 Fuente: Catàleg de Protecció del Patrimoni Històric Arquitectònic del Ajuntament de Ciutadella

5.17 Medi Socioeconòmic

5.17.1 Demografia

La població de Ciutadella era de 29.098 habitants al gener de 2015; des de 2009 la població municipal es mou per sobre dels 29.000 habitants sense haver aconseguit el 2013, el punt més alt, els 30.000. La baixada dels empadronats de 2013 a 2015 deu a les sortides de ciutadans estrangers, força repartides; el 17% dels que es van donar de baixa eren britànics, el 14% alemanys, 12% equatorians, 10% francesos, 8% italians, 7% marroquins i 7% mauritans. Aquestes xifres contrasten amb els creixements d'entre els 500 i 600 habitants per any del període 2005-2009 i els 700-1000 habitants del període 2001-2005. En total, el creixement net en els últims 10 anys ha estat de 4.839 ànimes, el 19,56% més en relació a la població del moment de partida. El creixement demogràfic ha estat fruit de la immigració, cada vegada més

estrangera, que ha suposat en el període 2002-2012 un total de 4.892 efectius,

o, el que és el mateix, més del 100% de l'augment de població registrat durant

aquest mateix període. Vist en una perspectiva més llarga, el 1998 el 80% de la

població de l'illa era nascuda a les Balears; el 2014 aquesta proporció ha baixat

al 65%.

L'increment demogràfic a Ciutadella entre 2011 i 2012 té més rellevància si es

té en compte que suposa el 87% del total experimentat per l'illa de Menorca

en el mateix període (303), i amb la crisi encara aguda, i cal atribuir-lo a

elements de qualitat, que donen un major atractiu per venir a residir a

Ciutadella, davant d'altres destinacions de l'illa o de l'arxipèlag. No obstant

això, el declivi de la població en 2014 i 2015, sense marcar encara una

tendència de fons, si indica la dificultat de mantenir el patró de creixement

mantingut fins a la data.

Quant a l'origen o lloc de naixement dels ciutadans residents a Ciutadella, com

s'aprecia en la imatge inferior amb dades de 1998 a 2015, el creixement de la

població nascuda a l'estranger ha estat més alt per a homes que per a dones,

tot i que aquestes són més nombroses.



108

Per la seva banda, l'estructura d'edats ha evolucionat en paral·lel amb la del

conjunt de l'illa, augmentant l'envelliment. La comparació de les piràmides de

població del municipi de Ciutadella entre 1998 i 2014 (imatge següent) mostra

que el grup d'edats més nombrós ha passat de ser el de 25 a 29 anys d'edat en

1998 al de 40 a 44 per a homes i el de 35 a 39 per a dones en 2014. l'augment

de la taxa de vellesa (habitants de 65 i més anys sobre el total) ha coincidit

amb una reducció de l'índex d'infància (població de 0 a 14 anys sobre el total),

de tal manera que l'índex de dependència (població dels dos grups anteriors

respecte a la població de 15 a 64 anys) s'ha reduït. L'índex d'estructura de la

població potencialment activa (població de 15 a 39 sobre població de 55 a 64)

ha baixat durant aquest període del 148% al 96% (no s'arriba a reemplaçar

totalment a la població adulta madura per la població adulta jove ), i l'índex de

reemplaçament de població en edat potencialment activa (població de 15 a 24

sobre població de 55 a 64) s'ha reduït de 167% al 92%. Per tant, la

sostenibilitat demogràfica del municipi s'ha vist minvada en els darrers anys.



109

L'INE ha publicat projeccions de llars 2014-2029 a nivell de províncies. D'acord

amb les mateixes, el nombre total de llars a l'arxipèlag passaria de 447.111 a

2.014-477.360 en 2029; creixeria el nombre de totes les categories de llar per

grandària, excepte els de 4 persones, que patirien un retrocés de menys del 2%

respecte al valor de 2014.

La mateixa font ha publicat resultats, també a nivell de províncies, per a

l'evolució de la població entre 2014 i 2029. Per al cas de les Illes Balears es

preveu una evolució des de 1.115.374 habitants en 2.014-1.169.361 en 2029,

una progressió del 4,8%. Aquest procés va acompanyat d'una gradual reducció

del nombre d'efectius més joves i un envelliment general de l'estructura, de

manera que el grup d'edat més nombrós passa dels 40 als 50 anys.

Pel que fa al nivell d'estudis, en general predominen les persones amb estudis elementals o obligatoris i titulacions inferiors al grau d'escolaritat, mentre que diplomats, llicenciats i altres titulacions superiors són relativament escasses. D'altra banda, s'observa un major percentatge de titulats universitaris i menor pel que fa a titulació inferior al grau d'escolaritat en les urbanitzacions que al nucli antic i en l'Eixample, si bé el nombre de residents permanents en els assentaments turístics no permet extreure moltes conclusions al respecte.



110

Com a conclusió provisional, podem dir que Ciutadella és un dels municipis

amb estructura més jove de la població menorquina i balear, gràcies al seu

caràcter atraient de població immigrant, cada vegada més estrangera, que

suposa una renovació i / o manteniment d'un important contingent de

població en edat laboral o activa. No obstant això, la crisi experimentada en els

darrers anys s'està reduint bastant els fluxos migratoris i també la dinàmica

demogràfica, el que es tradueix en un increment de l'envelliment, molt

notable, i en un clar empitjorament de l'índex de recanvi de població. Val a dir,

però, que el caràcter discontinu o temporal de l'activitat econòmica de

Ciutadella, com veurem més endavant, amorteix de manera notable els

problemes que podria suposar aquest fet per a l'activitat econòmica. Pel que fa

al nivell d'estudis de la població, amb un predomini de qualificacions

equivalents o inferiors a la de graduat escolar i un baix percentatge de titulats

superiors, reflecteix també la demanda laboral existent al municipi, molt

encarada cap als serveis turístics.

5.17.2 Activitat econòmica

A Ciutadella de Menorca havia donades d'alta, el 2011, un total de 2.188

empreses, distribuïdes de la següent manera en Els Diferents sectors:

Les diverses activitats econòmiques es distribueixen de forma molt diversa però gairebé totes en el casc urbà, llevat d'algunes de caràcter hoteler i de serveis al turisme, que es desenvolupen en les urbanitzacions. Així si ens fixem en els plànols adjunts veurem com: - Les activitats hoteleres i de serveis tenen una distribució més o menys homogènia, encara que amb una major concentració en el centre històric, i particularment en la façana al port, que va disminuint cap a les vores del nucli. - La indústria, tallers i magatzems es localitzen fonamentalment a la primera

corona d'Eixample, i, com és lògic, en es polígon.

- Les oficines mostren una distribució força homogènia; en tant que el comerç

diari es concentra força al centre històric, i el diari tendeix més cap a les vores

del nucli i es Polígon.

D'acord amb les dades de desembre de 2013, a Ciutadella de Menorca havia

6.870 afiliats a la Seguretat Social, distribuïts, d'acord amb el codi CNAE 09,

amb les següents activitats econòmiques:



111

Val a dir que aquestes xifres varien substancialment, no tant entre els diferents anys de què disposem dades, en el qual les oscil·lacions generalment no superen el 5%, sinó, i, sobretot, en funció dels mesos de l'any, a causa del fort component estacional de l'activitat econòmica de Ciutadella, a causa del gran pes que té el turisme. Així entre els 10.821 afiliats a la Seguretat Social del mes de juliol de 2013 i els 6.870 que hi havia al desembre d'aquest mateix any, la diferència és molt notable, de l'ordre del 55% entre el mes de màxima activitat

y el de mínima (per només un 23% en el conjunt de Menorca, el 2011). De fet, és en els inscrits com a treballadors del sector de l'hostaleria on es dóna la major part de la variació observada, atès que el nombre d'inscrits oscil·la entre els 3.297 (juliol 2013) i 688 (Febrer 2013), que representen el 30 , 5% i el 10%, respectivament, del total de població activa ocupada. Si analitzem les dades de afiliació a la Seguretat Social per règim, podem veure

també que l'oscil·lació mensual és molt elevada, i que afecta especialment el

règim general, al qual s'adscriuen la immensa majoria de treballadors del

sector turístic, seguit els autònoms.

Una anàlisi a més llarg termini mostra que aquesta és una característica

estructural de l'economia del municipi, de la mateixa manera que del conjunt

de l'illa de Menorca.



112

Dins de este context d'estacionalitat que és Manté, s'aprecia que hi ha hagut a

partir del 2010 una recuperació de l'ocupació hostaler (que oscil·la entre el 8%

i el 31% del total entre temporades Baixes i altes ) i comercial, que s’ha alentit

alguna cosa en 2015 (dades encara provisionals). Cal apreciar igualment 1

pèrdua lenta però constant de rellevància de la indústria manufacturera, i 1

Caiguda més clara a la indústria de la construcció. L'agricultura, ramaderia i

pesca és mantenen de manera més o Menys constant, sense Grans

estacionalitats, i el transport Manté valors similars.

L'evolució de l'atur per sectors (imatge superior) mostra la rellevància dels

serveis, que marquen la tònica general, i l'impacte cíclic de la temporada baixa

turística.

L'evolució històrica dels indicadors globals sobre l'economia del municipi

mostra una trajectòria complexa. L'Anuari Econòmic de La Caixa en la seva

edició de 2013 inclouen els índexs d'activitat econòmica i d'activitat turística,

indicadors sintètics que reflecteixen la participació del municipi en el total de

quotes d'IAE en el total de la recaptació espanyola, en tants per 100.000. De

2006 a 2013 l'índex d'activitat econòmica del municipi ha baixat de 50 a 42, i

l'índex d'activitat turística baixa de 696-531.

5.18 Infraestructures

La informació del present apartat respon a les dades del sistema d'informació

sobre infraestructures i equipaments municipals disponible a la Infraestructura

de Dades Espacials del Consell Insular (IDE), així com la recopilació de dades

des d'altres fonts.



113

5.18.1 Abastament

Inicialment, Ciutadella es proveïa d'un antic pou excavat a mà, situat a la zona denominada "Tres Alqueries". L'increment de la demanda a partir dels anys 70 va portar com a conseqüència la perforació dels primers pous de proveïment a la ciutat, que es construeixen en el sector d'Es Caragolí (a l'est de Ciutadella). Es van equipar un total de 9 pous. La connexió hidràulica d'aquest aqüífer amb el mar, i la seva explotació excessiva ha condicionat un procés d'intrusió marina a l'aqüífer, amb una notable pèrdua de la seva qualitat per salinització, i ha determinat la recerca de nous recursos, perforant-en l'any 2000 dues pous a la zona de Ses Arenetes, situats més cap a l'interior que els de Caragolí. En l'actualitat el nucli principal s'abasteix mitjançant una sèrie de 17 pous

situats en diverses zones a la perifèria dels nuclis. Les majors concentracions

dels mateixos, i dels corresponents dipòsits reguladors, s'hagin al nord de Cales

Piques, a l'est del polígon industrial, a l'Est de Cala Blanca i al nord de Cap

d'Artrux. A més existeixen una altra gran quantitat de pous que abasteixen a la

resta de la xarxa urbana. El catàleg complet de pous reflectit en el Pla

Hidrològic 2015-2021 és el següent:



114

La demanda d'aigua a Ciutadella és de l'ordre dels 2,2 hm3 / any. La zona

turística costanera (Cala Blanca, Cap d'Artruix, la Serpentona i altres), té una

demanda d'aigua addicional de l'ordre de 1,8 hm3 / any. Tots aquests pous es

troben dins del gran aqüífer càrstic de Migjorn, localitzat en roques

sedimentàries consolidades i cimentades, com són les calcàries i calcarenites

del Miocè. En aquest aqüífer l'aigua s'acumula en les esquerdes i fissures que

hi ha a aquestes roques així com en les cavitats creades pel procés de

carstificació de les mateixes. Dins d'aquest, el terme de Ciutadella es troba dins

de la massa d'aigua amb codi 19.01-M3.

El mapa superior mostra les masses d'aigua subterrànies de Menorca segons el pla especial d'actuació en situacions d'alerta i eventual sequera.



115

El principal problema d'aquest aqüífer és la seva vulnerabilitat a la contaminació, ja que amb prou feines tenen capacitat autodepuradora. Quan un possible agent contaminant penetra per una esquerda o buit de la roca, entra directament a l'aqüífer i a formar part de les aigües subterrànies. Actualment aquesta vulnerabilitat es fa patent amb tres fenòmens diferents dins el terme municipal de Ciutadella.

- D'una banda, està per la contaminació per excés de nitrats de les activitats agropecuàries. L'abonat que s'utilitza comunament en l'agricultura pot ser de tipus mineral o orgànic. En tots dos casos pot produir una contaminació de l'aqüífer a causa d'una aportació elevada de nitrats. L'aplicació excessiva i incorrecta d'abonaments, així com les pràctiques de reg poc eficients, afavoreixen el rentat de nitrats i la seva incorporació a l'aqüífer.

- De l'altra, la mala gestió dels residus ramaders pot generar una contaminació orgànica a l'aqüífer molt concentrada i intensa. Aquest tipus de contaminació és freqüent a l'aqüífer de Migjorn, on hi ha nombroses explotacions de bestiar boví.

- I finalment, la contaminació per intrusió marina, que genera alts índexs de concentració en ió clorur en l'aigua.

S'haurien d'aplicar mesures perquè aquests fenòmens no minorin la qualitat

de les aigües extretes de les captacions.



116

El Pla Hidrològic de les Illes Balears 2015-2021, estableix els recursos hídrics naturals disponibles, entenent com a recurs la quantitat d'aigua que és possible subministrar a la demanda, tenint en compte les limitacions imposades per les infraestructures existents, pels objectius de qualitat, els recursos no convencionals previstos que permetin alliberar l'ús de recursos naturals en mal estat, objectius mediambientals i de sostenibilitat establerts en el Pla i per les regles o normes d'explotació que es deriven de la normativa vigent. Segons aquest Pla, el 2012 Ciutadella va utilitzar 7,607 Hm3 d'aigua, i s'estima

que el 2021 estaran disponibles 3,460 causa de la situació de sobreexplotació,

dèficit de qualitat o explotació delicada. Aquesta és una situació comuna a tota

l'illa, que entrarà en dèficit.

Els recursos subterranis disponibles el 2021, en el sistema d'explotació de Menorca, que s'assignen per Ciutadella serien de 1,948 hm3 / any per a proveïment, 0,047 per a consum dispers (agrojardineria i venda camions), 1,008 per a indústria, 0,319 per a regadiu, i 0,139 per a ramaderia. Els recursos subterranis disponibles el 2021, en el sistema d'explotació de

Menorca, que s'assignen per Ciutadella serien de 1,948 hm3 / any per a

proveïment, 0,047 per a consum dispers (agrojardineria i venda camions),

1,008 per a indústria, 0,319 per a regadiu, i 0,139 per a ramaderia.”

5.18.1.1 Dessalinitzadora

A causa de la manca de recursos i davant la mala qualitat de l'aigua dels aqüífers, afectats per intrusió marina, el 2010 va finalitzar la construcció de la planta dessalinitzadora d'aigua de mar que proveirà amb una producció diària de fins a 15.000 metres cúbics, no només la ciutat de Ciutadella, sinó també la costa sud del seu terme municipal, on s'assenta la principal zona turística de l'illa. La dessalació es durà a terme mitjançant un procés d'osmosi inversa. La

producció de la planta serà d'uns 10.000 metres cúbics diaris donats per dues

línies de procés de 5.000 metres cúbics per dia cadascuna, considerant en el

projecte una possible ampliació futura a 15.000 metres cúbics per dia. Parlant

en termes anuals, la planta dessalinitzadora tindrà una producció inicial de

3,65 hm3 / a, ampliable fins a 5,47 hm3 / a, de manera que cobriria

pràcticament tota la demanda actual i dels pròxims anys. Amb aquesta mesura

s'aconseguirà el bon estat químic de la massa d'aigua 19.01-M3 - Ciutadella

exigit per la Directiva Marc de l'Aigua.

La planta dessaladora alberga els bastidors d'osmosi inversa, la zona de filtres de cartutxos, la zona de quadres elèctrics i els transformadors. Annexos se situen l'edifici de remineralització (dosificació de calç i sistemes hidropneumàtics), l'edifici de control i els tallers. La presa d'aigua de mar es realitza mitjançant quatre pous (dos en funcionament i dos en reserva) de 600 mil·límetres de diàmetre i 60 metres de profunditat, en uns terrenys situats a la punta compresa entre Cala Santandria i el Clot de sa Ceral. En cada un dels dos pous en funcionament i en un dels de reserva s'instal·larà una bomba llapis amb variador de freqüència. Les canonades d'impulsió dels pous descarreguen en un col·lector comú encarregat de transportar l'aigua de mar fins a una cambra intermèdia de 340 metres cúbics de capacitat. La impulsió d'aigua produïda es realitza des de la planta (dipòsit d'aigua tractada de 10.000 metres cúbics) fins al dipòsit municipal existent. Tots dos dipòsits queden units per gravetat, de manera que no cal fer cap bombament entre ells. El rebuig hipersalí consta d'un tram terrestre i d'un emissari submarí de 150 metres de longitud. Actualment, la dessaladora no es troba en servei tot i que el passat desembre

de 2015 es va aprovar per Consell de Ministres la resolució dels contractes de

concessió d'obra pública per a la redacció dels projectes, la construcció i

explotació de la dessaladora, pas previ al lliurament al Govern de les Illes

Balears d'aquesta dessaladora per a la seva explotació i posada en servei.



117

5.18.1.2 Emmagatzematge

El llistat complet de dipòsits ubicats en el terme municipal de Ciutadella és el

següent:

5.18.1.3 Distribució

La xarxa en alta connecta els pous situats a l'est del polígon amb Ciutadella i, des d'aquesta, amb Santandria, Cala Blanca i Cala en Bosc passant per Son Marc. Les xarxes de Cales Piques i Cala en Blanes no estan connectades a la de Ciutadella; la xarxa de Cala Morell és independent comptant amb els seus propis pous, mentre que Serpentona compta amb una xarxa compartida amb

el veí nucli de Cala Galdana, ja en Ferreries. Aquest fraccionament de les xarxes implica també l'existència de dipòsits i potabilitzadores independents. Les xarxes de les urbanitzacions són gestionades per empreses privades nascudes com a entitats de conservació de la urbanització. La gestió de l'aigua és particularment complexa en aquest municipi ja que gairebé cada nucli té la seva pròpia empresa subministradora. En total, segons les dades de la Conselleria de Salut del Govern de les Illes Balears, hi ha 9 zones d'abastament, tres de les quals són gestionades directament per

l'Ajuntament de Ciutadella, i hi ha unes altres 6 entitats privades de gestió.

5.18.1.4 Dotació d'aigua per a proveïment urbà

Segons el Pla especial d'actuació en situacions d'alerta i eventual sequera, la dotació mitjana per a proveïment urbà de Menorca per a l'any 2006 va ser de 277 l / hab / dia. Les dotacions d'aigua màximes previstes pel Pla hidrològic de les Illes Balears 2015-2021 per a proveïment urbà, en l'actualitat i per a l'horitzó 2027, a



118

l'efecte d'avaluació de la demanda per a l'assignació i reserva de recursos, són de 270 litres per habitant i dia, davant dels 283 actuals. Les dotacions indicades inclouen les pèrdues en conduccions, dipòsits i xarxes de distribució, referint-se a volums subministrats en el punt de captació. El terme proveïment urbà inclou els aprofitaments municipals, domèstics, comercials, industrials, de serveis i, en general, tots els connectats a les xarxes municipals. Excepcionalment, i amb caràcter temporal es poden admetre, prèvia sol·licitud

municipal, dotacions majors per a proveïments urbans existents, prèvia

acreditació documental que en els últims anys la dotació subministrada ha

estat superior als màxims fixats i que, com a mínim, el volum facturat és el 70%

del volum extret.

5.18.1.5 Dotacions para uso industrial

Las dotacions màximes d'aigua previstes per Pla hidrològic de les Illes Balears

2015-2021 per a ús i demanda d'indústries no connectades a la xarxa urbana,

s'han de determinar d'acord amb la documentació aportada, encara que en cas

de no ser possible determinar la dotació, es tindran en compte, segons el tipus

d'activitat industrial, les dotacions en m3 / empleat / any i m3 / 1000 euros de

valor afegit brut (VAB) indicades en la taula 40 de la Instrucció de Planificació

Hidrològica de la Demarcació.

5.18.1.6 Cursos d’aigua

El règim de pluges, la permeabilitat dels terrenys càrstics i l'escassa magnitud

de les conques fa que pràcticament no hi hagi cursos superficials permanents.

La xarxa superficial de drenatge, representada a la imatge següent d'acord

amb dades del Pla Hidrològic de les Illes Balears 2015-2021, està formada per

torrents de cursos molt curts i conques de petita extensió. Porten aigua

esporàdicament, encara que la irregularitat de les pluges i la seva concentració

en curts períodes de temps pot donar lloc a cabals punta molt elevats, que

poden ocasionar avingudes de certa importància.

5.18.1.7 Xarxa de sanejament

La xarxa de sanejament compta amb una estructura similar a la d'abastament;

no obstant això, en aquest cas les xarxes de Cales Piques i Cala en Blanes estan

connectades a la de Menorca i, a través d'aquesta, a les de Santandria, Cala

Blanca i Cap d'Artrux; en aquest sistema hi ha dues depuradores, una al nord

de Cales Piques i una altra al nord de l'esmentada bassa situada al Camí des

Lloc de Monges. Cala Morell compta amb la seva pròpia depuradora, i

Serpentona la comparteix amb Cala Galdana.

5.18.1.8 Estacions depuradores

A les Ciutadella es depuren gairebé el 100% de les aigües residuals procedents

de nuclis de població. A la taula següent s'especifiquen, segons dades del Pla

Hidrològic de les Illes Balears 2015-2021 cadascun d'aquests nuclis, el volum



119

d'aigua tractada, el tipus de tractament que es realitza a l'estació depuradora i

el punt d'abocament de l'efluent.

5.18.2 Electricitat

La xarxa elèctrica del municipi permet la connexió entre les dues línies d'alta

tensió provinents de Maó i el cable de connexió submarina amb Mallorca; la

posada en servei el 2012 de l'enllaç elèctric de Mallorca amb la xarxa

peninsular garanteix una major estabilitat i qualitat de servei. Dos subestacions

són peces clau: la situada a l'est de Ciutadella, veïna a l'escorxador, i la

subestació de Cala en Bosc, al nord de la urbanització, amb la que connecta

l'enllaç submarí. La xarxa, representada en el següent esquema segons el

document "Bases per al Planejament i gestió de la mobilitat a l'Illa de

Menorca", es ramifica per tot el medi rural del municipi.

5.18.3 Gas

A l'illa de Menorca no hi ha, actualment, instal·lacions de distribució de gas natural, i per atendre els principis d'igualtat de mercat, de monopoli natural de xarxa de distribució i xarxa única, així com detall cost per al sistema gasista es fa necessari l'obertura d'un procediment d'informació pública i concurrència per a la distribució de gas natural en aquesta illa. Segons l'article 3 de la Llei 34/1998 d'hidrocarburs, modificada per la Llei 12/2007 de 2 de juliol, correspon a la comunitat autònoma de les Illes Balears l'autorització administrativa d'instal·lacions de distribució de gas natural a l'illa de Menorca, per estar inclosa en l'àmbit territorial balear la direcció general d'Energia i Canvi Climàtic del Govern balear va posar el passat mes de desembre de 2015 a informació pública el projecte de Gas Natural per declarar d'utilitat pública la distribució d'aquest combustible a Menorca amb la instal·lació d'una planta satèl·lit a Ciutadella. L'objectiu del projecte, consisteix en el subministrament de gas natural al municipi de Ciutadella, constant de les següents instal·lacions:



120

- Xarxa de distribució de gas natural amb pressió màxima d'operació a 5 o 0,4 bar (en funció dels punts de subministrament) amb conduccions de polietilè i d'acer a les cruïlles aeris i les vàlvules de línia necessàries per al subministrament en el T.M. de Ciutadella. La xarxa de distribució comença a la planta de GNL i des d'allà es transportarà el gas fins al nucli urbà, passant per Santandria i ho farà arribar fins a Cala en Blanes. Aquest projecte no contempla la gasificació de la urbanització de Cala Morell ni altres zones situades més al nord. Cap al sud, en canvi, el gas natural arribarà a les urbanitzacions de Cala Blanca, Cala en Bosc i Son Xoriguer, per la Me-14. En total proveirà 21.790 habitatges. - Canonada de fibra òptica: Mitjançant conduccions de polietilè i conjuntament amb les canonades de gas natural de diàmetre major de 110 mm. - Planta satèl·lit modular de GNL amb 6 dipòsits horitzontals

d'emmagatzematge de GNL, amb una capacitat total de 644,4 m3, unitat per a

descàrrega de cisternes, mòduls de regasificació, regulació, mesura,

odorització i sistemes auxiliars; amb sortida del gas natural a 5 o 0,4 bar de

pressió. L'emplaçament escollit a Ciutadella és una parcel·la de 10.000 metres

quadrats contigua a l'actual depuradora sud i la dessaladora, a la zona de Son

Carrió. El projecte contempla que la planta quedi totalment integrada en el

paisatge, de manera que no causi cap tipus de contaminació visual al seu

entorn. Això serà possible gràcies a l'ús de parets vegetals, amb arbres al

voltant, i la construcció en semi-trinxera, és a dir, amb la planta per sota el

nivell del sòl.



121

Per tant, es preveu que durant l'any 2016 el subministrament de gas sigui una

realitat a Ciutadella. Aquest gas que arribarà en camió cisterna a través de

vaixell de Trasmediterrània que cobreix la línia Barcelona-Maó. Les

instal·lacions s'han dimensionat perquè proporcionin una autonomia de 14

dies de proveïment de l'illa, període que s'ha establert tenint en compte la

freqüència del transport marítim.

Aquesta solució es planteja com a provisional i específica per al

subministrament de gas natural, basada en plantes satèl·lit de gas natural

liquat (GNL), que es subministraran des de les terminals de regasificació de la

península, ja que la Planificació estatal dels sectors d'electricitat i gas per al

període 2008-2016 preveu la construcció d'un gasoducte submarí

d'interconnexió entre les illes de Mallorca i Menorca, a més de la construcció

d'un gasoducte entre Cala en Bosch i Maó. Les dues infraestructures figuren

com a categoria B, pendents de l'estudi de la seva justificació, i condicionant el

gasoducte terrestre a la interconnexió entre les illes, és a dir, sense concretar

la data de posada en servei i amb una previsió a llarg termini. A més, d'acord

amb el RDL 13/2012, de 30 de març, s'haurà de justificar la viabilitat

econòmica de la inversió a realitzar.

5.18.4 Parc solar de Son Salomó

El parc solar de Son Salomó és un parc d'energia solar fotovoltaica de 3 MW

situat a la finca de Son Salomó, al nord de Ciutadella, en el camí de Punta Nati;

va ser el primer a tota l'illa pel que fa a energia solar fotovoltaica, i el segon

d'energies renovables, després del parc eòlic des Milà. El parc va entrar en

funcionament a l'abril de 2008 juntament amb una línia soterrada de 15 kV per

connectar amb la xarxa general. La superfície ocupada per les instal·lacions és

de 10 hectàrees, on es van instal·lar un total de 15.000 plaques solars.

5.18.5 Telefonia

Pel que fa a AQUESTA infraestructura, la de menors condicionants urbanístics, calç destacar que Tots els processos de nova Urbanització comportin canalitzacions telefòniques Subterrànies, el qual complementat amb Tasques de renovació fa que aquestes Xarxes, sense ser majoritàries, Vagin acostant progressivament Fins a la perifèria urbana. Per tant, les possibles constriccions derivades de xarxes no massa actualitzades s'estima no han de condicionar els possibles desenvolupaments que proposi el present Pla General.

5.18.6 Xarxa Viària interurbana

El municipi de Ciutadella compta amb una xarxa primària i secundària de

carreteres, que envolten l'àmbit. Les vies que connecten el municipi amb la

resta de poblacions són les següents:

- Carretera de Ciutadella a Maó

- Carretera de Ciutadella a Sa Caleta

- Carretera de Ciutadella a Cap d´Artrutx

- Camí de Sant Joan de Missa

- Ronda Nord

Aquestes faciliten les connexions entre els municipis pròxims, i amb la resta de

l'illa. Especialment important és la xarxa que connecta Ciutadella amb l'extrem

est de l'illa, concretament amb el municipi de Maó.



122

5.18.7 Xarxa Viària urbana

L'entramat urbà es completa amb una xarxa viària composta per:

Circumval·lació Casc Antic

- Eix Av. Constitució – Av. Jaume I El Conqueridor – Av. Contramurada

- Av. Capità Negrete

- C. Francesc de Borja Moll

Eixos Nord-Sud

- C. Àngel Ruiz y Pablo

- Av. República Argentina

- C. Mallorca

- C. Degollador

- C. Sud

- C. Salord i Farnés

- C. Sant Antoni Mª Claret

- Camí de Son Salomó

- Camí de ses tres Algueries

- C. Muradeta

Eixos Est-Oest

- C. Alfons Vè – C. de la Pau

- Camí de Sant Nicolau

- C. Santa Bàrbara

5.19.10 transport públic

Pel que fa al transport públic, a Ciutadella hi 8 línies d'autobusos que uneixen,

amb una periodicitat variable, el nucli urbà amb les urbanitzacions. Una única

línia recorre el nucli urbà, posant en contacte els àmbits més perifèrics de

l'Eixample Nord i Oest amb les portes del centre històric i també amb la zona

industrial.

5.19 Equipaments

Les dades sobre equipaments ubicats al municipi de Ciutadella són les

obtingudes de la infraestructura de dades espacials de Menorca, basats en

l'enquesta d'infraestructures i equipaments locals. Aquestes dades s'han

complementat si és el cas amb informació municipal.

5.19.1 Educació

El municipi compta amb els següents centres educatius: 8 centres d'ensenyament infantil, de 0 a 3 o a 6 anys d'edat, que sumen 473 places per a una població de 0 a 4 anys d'uns 1.300 nens. o CEI Sa Galera

o CEI Municipal Es Musol

o CEI es Fabiol



123

o CEI Francesc de Borja Moll

o CEI Roser Gener

o CEI Joguina

o CEI es Poriol

o CEI Xipel 5 centres d'ensenyament de 3 a 12 anys

o CP Margarita Florit

o CP Pintor Torrent

o CP Joan Benejam

o CP Mare de Deu del Toro

o CP Pere Casanovas 2 centres d'ensenyament de 6 a 16 anys

o C Sant Francesc de Sales

o C Nostra Sra. de la Consolació Dos instituts d'ensenyament secundari, amb abast supramunicipal:

o IES Josep M. Quadrado

o IES M. Angels Cardona El centre d'educació d'adults "Ciutadella"

5.19.2 Cultura

Existeixen a més els següents equipaments culturals: 5 centres culturales:

o Casa de cultura

o Sa Nostra Obra Social y Cultural

o Sala Exposiciones "El Roser"

o Cercle Artistic Ciutadella

o Casino 17 de Gener 3 museus: o Museu "Bastió de Sa Font"

o Museu diocesà

o Casa Museu Pintor Torrent 3 centres de espectacles

o Cine/ Teatre "Es Born"

o Cine/ Teatre "Es Casino"

o Cines "Canal Salat" Tres elements amb característiques específiques

o Observatori astronòmic

o Castillo de San Nicolás

o Arxiu diocesà

5.19.3 Sanitari y emergències

Els equipaments sanitaris existents al municipi són: - Centre de Salud Canal Salat, públic

- Centre de Salud Santa Rita, públic (compta amb 10 llits)

- Clínica Salus, privada (compta amb 24 llits)



124

- Asepeyo, privat

Existeix a més un centre d'emergències al parc de bombers Parc-2.

5.19.4 Assistencial

Els equipaments existents inclouen la casa d'acollida de Càritas, la residència

geriàtrica assistida (66 places) i la microresidencia geriàtrica assistida (10

places).

5.19.5 Esportiu

Existeixen en el municipi més de 30 instal·lacions esportives, de les quals

gairebé la meitat són esportives. Diverses estan associades a equipaments

educatius. Destaquen per grandària dels camps de futbol municipals de Sant

Antoni i U. Sami, el poliesportiu municipal i el circuit de Cross Es Pinaret. Hi ha

una piscina exterior municipal

5.19.6 Equipament comercial

El municipi compta amb un escorxador i mercats municipals de carns i peixos;

més enllà d'aquestes dotacions públiques, el comerç es desenvolupa com a

activitat privada. L'anàlisi de les dades cadastrals mostra 607 locals comercials

(sense especificar si estan en ús o no), amb una superfície total de 201.902 m2,

el que implica uns 6,8 m2 / habitant. El major establiment per superfície

(cadastral, diferent de la comercial segons es computa en la legislació sectorial)

és, segons aquesta font, el Mercadona del polígon industrial, seguit per

mitjanes superfícies de zones turístiques i la perifèria del nucli principal de

Ciutadella. El següent plànol mostra la distribució dels locals comercials en el

municipi.

5.19.7 Altres equipaments

L'ajuntament compta amb diversos edificis municipals que alberguen la seva

seu i dependències diverses; existeixen dos edificis de titularitat municipal

destinats a habitatges.

Hi ha dos cementiris: el Catòlic, sobre una parcel·la de 9.900 m2, i el de Camí

Vell, amb una superfície de 20.823 m2. A aquest últim s'associa un tanatori, i hi

ha un segon tanatori de menor grandària.



125

6 CARACTERÍSTIQUES AMBIENTALS DE LES

ZONES QUE PUGUIN VEURE'S AFECTADES DE

MANERA SIGNIFICATIVA

S'han de determinar els elements del medi, i les seves característiques

concretes, d'aquelles zones que previsiblement patiran les alteracions de

major gravetat. En aquest sentit, es procedeix a l'anàlisi dels àmbits sobre els

quals podran produir alteracions significatives, afectats per riscos.

I els sectors són els següents:

6.1 Característiques ambientals de SG Sa Caleta

Sa Caleta

Relieve y pendiente Inferior a 15%

Geología Dunas, material coluvial y calcarenitas

Edafología Leptosoles eútricos y cambisoles crómicos

HidrologíaAcuífero poco profundo (1901M3) con presencia de cloruros

y nitratos. Se encuentra en mal estado, aunque el deterioro

es reversible. El volumen anual alcanza los 400 litros.

Usos del suelo Cultivos, ullastrar y zonas en construcción

Áreas protegidas y otros ámbitos de

interés para la conservación No se encuentran afectadas

Vegetación y fauna Ullastrar

Paisaje Se enmarca en la unidad del paisaje Rururbano de Ciudadela

Afección por riesgos Inundación e incendio



126

6.2 Característiques ambientals de SG Ciutadella

7 PROBLEMA AMBIENTAL EXISTENT QUE SIGUI

RELLEVANT PER AL PLA

En aquest apartat s'estudien els elements relacionats amb zones amb

particular importància ambiental en què es donen característiques o situacions

en què la incidència ambiental del Pla pugui comportar l'agreujament de

problemàtiques en punts no immediats a l'àmbit d'estudi.

En aquest cas, la problemàtica ambiental més notable està relacionada amb el

sòl i l'aigua. Els sòls són un dels principals receptors dels processos

contaminants, ja sigui per deposició de partícules emeses a l'atmosfera, per

l'abocament directe o per infiltració de lixiviats. És on van a parar gran part de

les deixalles de l'activitat humana en general, i de l'activitat industrial en

particular, i des d'on són traspassats a les aigües.

La pressió urbanística i turística, íntimament relacionades, són agents

potencials de contaminació de sòls i aigües superficials i subterrànies.

Actualment hi ha un problema d'abocaments de fecals a Port Vell i d'inundació

en algunes zones com a conseqüència del ineficient sistema de drenatge i el

segellat del sòl.

8 OBJECTIUS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL

Els objectius que defineixen el marc conceptual del Pla, establerts sota criteris

de sostenibilitat són:

- Configura un model territorial resilient i sostenible

- Garantir la conservació del medi físic, el paisatge i la biodiversitat

- Assegurar la competitivitat econòmica y turística de Ciutadella

- Recuperar i regenerar l'espai urbà amb operacions ajustades a escala

local

- Limita el creixement, prioritzant el completat de les trames existents.

- Millorar la funcionalitat de l'Ús quotidià de l'espai urbà.

Ciutadella (parque

urbano)

Relieve y pendiente Inferior a 15%

Geología Talús d´escull. Calcarenites (Mioceno)

Edafología Cambisol crómico

HidrologíaAcuífero poco profundo (1901M3) con presencia de cloruros

y nitratos. Se encuentra en mal estado, aunque el deterioro

es reversible. El volumen anual alcanza los 400 litros.

Usos del suelo Zonas verdes urbanas

Áreas protegidas y otros ámbitos de

interés para la conservación No se encuentran afectadas

Vegetación y fauna Arbustos

Paisaje Se enmarca en la unidad del paisaje Rururbano de Ciudadela

Afección por riesgos Inundación



127

- Mantenir i revitalitzar les activitats agropecuàries

- Resoldre els dèficits de infraestructures

- Prevenir l'impacte dels riscos

A continuació, s'inclou una referència a la manera en què aquests objectius

s'han considerat en la redacció del Pla:

1. Configuració d'un model resilient i sostenible d'ordenació del territori i ús

del sòl: suposa la síntesi del conjunt de les mesures adoptades, amb especial

rellevància en el model urbà basat en operacions modestes i mesurades de

reforma urbana i de creixement i en la protecció del sòl rústic.

2. Refer desajustos normatius: la revisió del Pla preveu flexibilitzar la

normativa per facilitar la seva adaptació a noves eventualitats.

3. Estructuració d'una xarxa viable d'espais lliures: es proponent la creació d'un

cinturó verd que funcioni com un sistema continu que uneixi les àrees de lleure

amb els espais d'activitat econòmica.

4. Gestió integral de la mobilitat: establint un model de mobilitat de vianants i

de foment del transport públic.

5. Urbanitzar en àrees adjacents als nuclis urbans consolidats, buscant la

connexió entre teixits antics i nous: es tracta de garantir una adequada

transició entre el nucli urbà i el territori que l'envolta. Respectant la màxima de

protegir el paisatge.

6. Conservació del sòl rústic: seguint amb el que estableix el PTI vigent, es persegueix la protecció del sòl rústic.

Lligat a aquest objectiu, es proposen mesures de preservació per interès territorial dels àmbits de sòl rústic amb presència dels hàbitats forestals d'interès comunitari. I l'adaptació als plans directors sectorials (PDS) relatius a:

- PDS Pedreres - PDS Residus - PDS Energétic - Pla Hidrològic - Pla especial d'emergències davant el risc d'incendis forestals (INFOBAL) - PDS de Transport - PDS de Telecomunicacions

7. Paisatge com a valor patrimonial: es defineixen accions de protecció del paisatge, relacionades amb la conservació dels seus valors característics. Així com intervencions de millora, integrades en la proposta de requalificació de l'espai periurbà a través d'una zona d'ordenació i protecció. 8. Millora de les àrees turístiques obsoletes des d'una perspectiva mediambiental: alguns dels criteris que guien les intervencions, i que hauran de ser desenvolupats en plans especials adaptats a les condicions d'aquests àmbits, són:

- Ampliació de la compatibilitat d'usos - Combatre el deteriorament de les zones verdes - Evitar l'ocupació d'àrees valuoses - - Actuar en els límits de l'àrea turística i la seva relació amb el sòl rústic

del entorn 9. Millora de les condicions de qualitat de les infraestructures: queden definides propostes respecte a l'abastament, la xarxa de sanejament i l'energia.



128

Per avaluar el compliment dels objectius de protecció ambiental, s'estableixen una sèrie d'indicadors d'estat, com: a. Superfície d'ocupació per la urbanització o edificació en àrees sensibles

b. Superfície afectada de manera indirecta en Àrees Protegides

c. Superfície ocupada per hàbitats naturals valuosos destruïts per ocupació o

degradats per contaminació o altres efectes, per cada actuació

d. Nombre de peus d'arbres o arbustos afectats pel Pla

e. Afecció a la naturalitat, representativitat i caràcter de paisatges naturals,

agraris o urbans valuosos

f. Volum anual de producció de residus

g. Taxa de pèrdua de sòl per erosió

h. Volum anual d'extracció d'aigua per a proveïment de la població

i. Estimació de pèrdues d'aigua per deficiències en les infraestructures

j. Superfície d'unitats hidrogeològiques considerades sobreexplotades, amb

risc de sobreexplotació o amb problemes de contaminació per nitrats

k. Índexs d'ocurrència històrica d'inundacions, volum de vessament i superfície

afectada

l. Nombre d'edificis rehabilitats

m. Densitats d'edificació

n. Percentatge d'aigües residuals urbanes que són depurades

ñ. Nombre d'abocaments accidentals a la xarxa de clavegueram

o. Percentatge de residus recuperats en contenidors, separant per fraccions

pàg. Augment o disminució del valor dels terrenys afectats pel Pla

q. Densitat de població i la seva distribució espacial

r. Emissions anuals de GEH en l'àmbit d'aplicació del Pla

s. Variació de les emissions de CO2 produït o induït per les actuacions

t. Estimació del nombre de desplaçaments diaris

u. Percentatge de persones que utilitza el transport públic

v. Estimació del percentatge d'edificis bioclimàtics

w. Nivells sonors de les diferents àrees socials

x. Percentatge de parcel·les abandonades en relació al total de la zona

d'actuació

i. Superfície ocupada per les infraestructures associades al Pla

z. Disponibilitat de centres docents / centres hospitalaris per a la població de

Ciutadella

Algunes de les fonts per a l'elaboració i el seguiment d'aquests indicadors són:

- Institut d'Estadístiques de les Illes Balears (IBESTAT) - Banc Públic d'Indicadors Ambientals del Ministeri de Medi Ambient - Llibre Verd del Medi Ambient Urbà (Ministeri de Medi Ambient i Agència d'Ecologia Urbana de Barcelona) - Guia de bones pràctiques de Planejament Urbanístic Sostenible, 2004. Diversos autors. - Guia de bones pràctiques d'eficiència energètica en edificació, 2004. Diversos autors. - Informe sobre els Indicadors Locals de Sostenibilitat utilitzats pels municipis espanyols signants de la Carta de Aalborg



129

- Avaluació Ambiental Estratègica, 2002. Diversos autors - Legislació ambiental i sectorial corresponent

9 EFECTES SIGNIFICATIUS EN EL MEDI AMBIENT

9.1 Descripció de l’avaluació

Una de les comeses essencials de l'EAE és l'estimació de les possibles

conseqüències que la implementació de la modificació de l'instrument de

planejament tindrà sobre els diferents factors del medi, així com aportar les

mesures correctores tendents a minimitzar els efectes de signe negatiu.

Seguint la metodologia proposada per D. Gómez Oreja, la identificació dels

efectes ambientals s'analitza des de dues perspectives:

- Des del punt de vista de l'assignació d'usos del sòl. S'analitza com afecta el canvi d'ús a les zones ambientalment més valuoses o amb més risc. En aquest sentit, es tracta d'un espai urbà consolidat, ja es troba transformat, de manera que no hi ha impactes ambientals de rellevància.

- Des del punt de vista de l'assignació d'usos del Sòl. S'identifiquen i valoren els efectes ambientals derivats de la fase d'obres i de la fase de desenvolupament o explotació de les activitats associades als nous usos del territori. Les principals accions en què finalment es materialitza el planejament urbanístic potencialment generadores d'efectes són:

Fase d'urbanització:

- Ocupació del sòl

- Moviment de terres

- Circulació i presència de maquinària

- Activitat de l'obra i generació de residus

Fase d’explotació:

- - Presència de noves edificacions, infraestructures i usos del sòl

- Increment de la circulació de vehicles

- Incremento del consumo de recursos (agua, gas, electricitat, etc.)

- Increment en la producció de residus i de volum d'aigües residuals

9.2 Efectes ambientals previsibles

9.2.1 Avaluació de les afeccions a la Xarxa Natura 2000

Un altre dels aspectes a avaluar de manera detallada és la importància de les

repercussions ambientals de les propostes emanades de la revisió del PGOU

sobre la Xarxa Natura.

Les determinacions contemplades es vinculen al reconeixement de les àrees de

la Xarxa Natura 2000, remetent la seva regulació als Plans de Gestió específics,

i establint mesures cautelars de protecció mentre aquests són aprovats, com la

prohibició de la implantació d'instal·lacions de producció d'energia. A més, es

reconeixen com a categoria superposada a l'ordenació que comporti a la

protecció d'aquests àmbits.

De forma preliminar s'estima que la revisió del Pla General no comporta

afeccions sobre els espais de la Xarxa Natura 2000.



130

9.2.2 Afeccions al clima

a) canvis microclima tics

Es produiran en l'àmbit d'actuació i els seus voltants, a causa dels treballs de la

maquinària, els moviments de terra i l'eliminació de la vegetació; durant la fase

d'obres.

b) Canvis meso climàtics

Es produiran fonamentalment durant la fase d'explotació per la possible variació dels vents locals causa de l'efecte barrera provocat per la presència de nous cossos edificats o el moviment de terres.

9.2.3 Consideració del Canvi Climàtic i avaluació de la

petjada de carboni

La Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, incorpora la

consideració dels factors canvi climàtic i empremta de carboni en el procés

d'avaluació, la qual cosa resulta determinant en la consideració d'aquests

factors en els documents de planejament.

La consideració del canvi climàtic s'estableix des del punt de vista de la

mitigació i l'adaptació.

Atès que els gasos d'efecte hivernacle (GEH) antropogènics estan capitanejats

pel diòxid de carboni (CO2), resulta convenient calcular les emissions derivades

de les diferents actuacions implicades en aquest Pla.

Tenint en compte la mitigació, la reducció d'aquest desequilibri entre

concentracions a l'atmosfera és necessari reduir les emissions directament a la

font, però també augmentar l'absorció a través de la fotosíntesi de la massa

vegetal del municipi.

En un primer moment cal conèixer quin és el punt de partida pel que fa a

emissions globals de Ciutadella. Per això, una de les fonts disponible és el

"Sistema Espanyol d'Inventari (SEI)" del Ministeri d'Agricultura, Pesca i

Alimentació; i els indicadors d'emissions de l'OBSAM. També resulten d'interès

les guies publicades per l'IPCC (Intergovermental Panell on Climat Change) i

per l'Agència Europea de Medi Ambient.

La petjada de carboni és el concepte que es mou darrere del càlcul de les

emissions alliberades a l'atmosfera com a conseqüència d'una activitat

determinada. D'aquesta manera es tradueix en grau d'impacte les

conseqüències d'unes activitats i altres.

No s'han trobat dades específiques del municipi de Ciutadella, però sí de tota

l'illa de Menorca. Els últims càlculs són de l'any 2016 i expressen el següent:

- Les emissions directes de CO2 per la crema de gasos i combustibles arriben

les 249.304,1 tones, de les quals un 87,3%, són degudes a la mobilitat (incloent

l'aviació) i la resta degudes a la crema de gasoil per a calefacció, el butà i el

propà.

- Les Emissions Directes de CO2 per generació d'energia elèctrica ascendeixen

a les 358.582,1 tones.

- El total, més de 600.000 tones, suposa un increment del 53,8% de les

emissions respecte al 1990, que és l'any de referència.

- Les emissions per càpita de la població de dret són 6,6 tones de CO2 /

habitant / any; i de la població de fet, 5,6.



131

9.2.4.1 Metodologia

En un primer moment cal organitzar el càlcul tenint en compte als 3 abast de

les fonts emissores, sobre la base del grau d'incidència que l'entitat pot tenir.

aquests són:

- Emissions d'abast I: són directes i procedents de les activitats que l'organització controla, com el consum de combustible dels vehicles emprats durant les fases de construcció o els residus generats per l'activitat.

- Emissions d'abast II: són indirectes i les generen les centrals de producció d'electricitat com a conseqüència del propi consum de l'entitat.

- Emissions d'abast III: són la resta d'emissions indirectes, conseqüència de les activitats que ocorren en fonts allunyades de la pròpia activitat.

El següent pas és la recollida de dades necessàries com el consum de

combustible, el consum elèctric o la generació de residus.

I, finalment, el càlcul, on es tenen en compte els factors d'emissió que cal

multiplicar per la quantitat de CO2. La Guia Pràctica per al càlcul d'emissions

de gasos d'efecte hivernacle (GEH) de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic

ofereix aquesta informació.

9.2.4.2 Ús del sól

La superfície total de sòl urbà i urbanitzable del nucli tradicional de Ciutadella

té un total de 243.645 m2, dels quals 16.920 m2 falten per adquirir i la resta

estaria ja consolidat. Aquest últim no afectaria en quant a pèrdua de superfície

disponible per absorbir CO2, atès que ja estaria "perdut" de manera inicial. A

més, es tracten majoritàriament de parcs urbans, paper que representin un

element positiu en el comput global.

Atès que la superfície que falta per adquirir té com a fi ser parc urbà, en aquest

cas es realitza en càlcul en positiu, és a dir, quantes tones absorbirà el sòl:

1,69 ha*5,94 t CO2/ha/any1 = 10,04 t CO2/any

En total es compensa l'emissió de 10,04 tones de diòxid de carboni a l'any.

9.2.4 Afeccions sobre la qualitat de l'aire i els sorolls

a) Increment dels nivells sonors

Els nivells de soroll elevats poden causar molèsties i, en casos extrems, lesions en el sistema auditiu. Durant la fase d'obres, l'increment dels nivells sonors fins a valors per sobre dels límits permesos té un caràcter temporal i poden ser minimitzats mitjançant l'aplicació de les mesures correctores oportunes. El trànsit de maquinària pesat, el trànsit rodat de camions per a transport, càrrega i descàrrega de materials, les caigudes d'enderrocs en l'enderrocament o les voladures podrien produir un increment generalitzat dels valors actuals. La posada en funcionament dels futurs desenvolupaments suposa l'aparició de noves fonts sonores, principalment per la circulació dels vehicles i les noves activitats desenvolupades.

b) Contaminació atmosfèrica

L'augment del nivell d'emissió de partícules i gasos resulta perjudicial no només per als éssers humans, sinó també per a animals i plantes.

1 Guía per al càlcul de la petjada de carbono en l'avaluació ambiental estratègica del planejament

urbanístic de la comunitat autònoma de la Rioja - Govern de la Rioja (2017).



132

Durant la fase d'obres seran producte d'algunes accions com el moviment de terres, el transport de materials o el trànsit de maquinària pesat, la qual cosa genera un increment en la concentració de partícules sòlides en suspensió a la zona (aerosols), incrementant els nivells de partida. L'efecte tindrà incidència directa sobre les poblacions properes i treballadors de l'obra i pot arribar a provocar, en casos extrems i sense aplicació de les mesures correctores (EPI), malalties respiratòries. Es poden produir també danys a la vegetació per deposició de partícules en la superfície foliar i per afeccions a l'aparell vegetatiu. Durant la fase d'explotació, la combustió dels motors dels vehicles i calefaccions incrementarà la concentració en l'àmbit de monòxid de carboni (CO), plom, compostos orgànics volàtils i òxids de nitrogen (NOx) (situació que potencia l'increment de la concentració d'ozó troposfèric). A més, l'increment de l'activitat industrial provocarà un augment de les emissions de partícules en suspensió, òxids de nitrogen, òxids de sofre, compostos orgànics volàtils, òxids de carboni i ozó ja existents.

c) Contaminació lumínica

L'enllumenat dels vials, espais públics i edificis, o la circulació de vehicles, suposa un increment de la contaminació lumínica si no es prenen les mesures oportunes. Els elements d'il·luminació que es fan servir habitualment, sense projectors que dirigeixin el feix, suposen un malbaratament de potència lumínica, que es perd en direccions zenitals i laterals amb un excés de llum durant les hores nocturnes.

9.2.5 Afeccions a la geomorfologia i al sol

El model territorial proposat no sembla presentar incidència sobre els sòls i la geomorfologia local, en proposar actuacions sobre àmbits que no compten amb alts pendents (>15%).

a) Pèrdua de valors naturals

El probable canvi d'ús redundarà en una artificialització dels terrenys actuals derivada de la pròpia urbanització, el que porta amb si la pèrdua de valors naturals existents en l'actualitat.

b) Ocupació i destrucció directa del sòl En la fase d'obres l'impacte es produeix per l'ocupació del substrat, l'asfaltat, enllosat o formigonat de les superfícies, així com per les pèrdues de sòl per part de totes les estructures vinculades a l'obra: vials, traçats per al pas de maquinària, zona de deposició de materials, instal·lacions provisionals, desmunts,etc.

c) Alteració de la geomorfologia local Els moviments de terres i explanacions necessàries per al desenvolupament urbanístic produiran, durant la fase d'obres, una alteració definitiva de la geomorfologia actual de l'àmbit. La localització dels sectors en terrenys de topografia plana no comporta un augment del risc per moviments de terra.

d) Compactació del sòl L'impacte s'identifica durant la fase d'obres i degut, fonamentalment, a la circulació de vehicles i maquinària pesat. Les instal·lacions provisionals també solen contribuir a la compactació del substrat edàfic. La compactació del sòl produeix un augment en la seva densitat aparent, augmenta la seva resistència mecànica, destrueix i debilita la seva estructuració. Tot això fa disminuir la porositat total i la macroporositat (porositat de ventilació) del sòl.

e) Increment de la taxa de erosió



133

En la fase d'obres, la retirada de material o el moviment de la maquinària provoquen un furgat i solta del sòl donant lloc a una descomposició de la seva estructura, convertint-lo en material fàcilment meteorizable i incrementant, en conseqüència, la taxa d'erosió. En la fase d'explotació, es poden veure afectades zones enjardinades de certa pendent, sempre que el substrat no es trobi convenientment fitoestabilizado. En aquest cas, es podrien produir cicatrius en el terreny i iniciar-processos de acarcavament, dinàmica que un cop iniciada resulta complicat revertir.

f) Contaminació del sòl

Durant l'execució de les obres es pot generar una sèrie de residus que s'hauran de gestionar correctament per tal d'evitar la contaminació del sòl, entre els quals es podrien citar: - Residus sòlids de tipus RSU. - Pintures, bateries i residus d'alt poder contaminant. - Efluents líquids. - Residus de neteja de les formigoneres. - Olis i residus del manteniment de la maquinària. Durant la fase d'explotació, la contaminació pot procedir de productes emprats en les tasques de conservació i manteniment de les zones enjardinades (utilització d'herbicides, pesticides, sals, etc.), o de qualsevol abocament accidental que es produeixi. De la mateixa manera, un incorrecte tractament dels residus sòlids domèstics o dels generats en centres d'activitat econòmica podria arribar a afectar l'estat de conservació dels sòls.

9.2.6 Afeccions a la hidrologia i hidrogeologia

a) Contaminació de les aigües superficials i subterrànies

- En la fase d'obres, la contaminació de les aigües superficials i subterrànies pot produir-se pel desbrossament del terreny i per abocaments accidentals (lubricants de la pròpia maquinària, pèrdues de combustible, materials asfàltics, ...). Considerant l'estudi de la vulnerabilitat a la contaminació dels aqüífers, realitzat pel Govern, ha d'estimar com moderada-alta. - En la fase d'explotació, els principals contaminants són els derivats de la deposició de les emissions atmosfèriques, així com els productes emprats en conservació i jardineria (herbicides, pesticides, sals, ...). Aquests elements passen a la solució del sòl i posteriorment a les aigües freàtiques mitjançant els processos d'infiltració, podent arribar a afectar els aqüífers.

b) Alteració del vessament i dels processos erosió-sedimentació

- En la fase d'urbanització, el moviment de maquinària, del personal i les activitats que tenen a veure amb la pròpia construcció (com a moviment de terres, transport de materials i un altre tipus d'activitats), poden incidir en l'alteració del vessament, a més d'augmentar les possibilitats d'erosió laminar o compactació, reduint les condicions d'infiltració i provocant l'estancament d'aigües. - La denudació dels sòls en les etapes de preparació del terreny per a la construcció, redueix la intercepció i retenció de la pluja provocant major tendència a l'escorrentia.

c) Disminució de la taxa de recàrrega dels acuífers

La impermeabilització del sòl o la compactació de terreny, per exemple, poden afectar en fase d'obra als processos de recàrrega dels aqüífers. En fase d'explotació, l'edificació i el segellat del sòl serveixen d'obstacle al drenatge de les aigües de pluja i escorrentia, modificant la taxa de recàrrega dels aqüífers.



134

9.2.7 Afeccions a flora i fauna

Els desenvolupaments urbanístics poden arribar a resultar molt perjudicials per a la vegetació, produint la seva destrucció o afecció temporal o permanent, el que de manera indirecta perjudica les espècies de fauna que veuen alterat el seu hàbitat. Els projectes urbanitzadors solen tenir una incidència molt negativa sobre la fauna, en afectar els biòtops i hàbitats que constitueixen el suport per a la seva activitat vital. No obstant això, la capacitat de desplaçament dels éssers vius permet, generalment, la seva migració i supervivència excepte en casos molt específics (espècies d'alta especialització o d'hàbitat molt restringit). La delimitació dels sectors en continuïtat amb la urbanització existent fa que els efectes negatius sobre la fauna siguin menors.

a) Destrucció directa de la vegetació Un dels primers treballs preparatoris en fase d'obra és el desbrossament de la vegetació, tot i que la magnitud de l'impacte, que depèn de les superfícies ocupades i del valor de les comunitats vegetals, en l'àmbit d'estudi es vegi reduït. L'impacte es podria produir a curt termini (quant comencin els treballs d'urbanització) i tindrà un efecte gairebé permanent, sense bé, de forma natural, la vegetació podria arribar a recolonitzar aquelles zones on no s'hagi produït un segellat definitiu del sòl.

b) Afeccions a la vegetació freatófila La intercepció dels cursos fluvials pot arribar a tenir conseqüències en la vegetació freatófila, en produir una pèrdua d'humitat en el substrat. En el cas d'estudi, algun llit superficial amb vegetació d'interès podria veure afectat. No obstant això, el planejament de desenvolupament haurà d'incorporar el seu corresponent estudi d'impacte ambiental per a determinar la possible afecció a aquests.

c) Pèrdua d'hàbitats Aquest efecte es deu a la destrucció dels sòls i de la vegetació, veient-se la fauna obligada a migrar a les zones pròximes, on concorren condicions similars a les del seu hàbitat original. Aquest impacte és especialment notable durant la fase d'obres.

d) Pertorbació d'hàbitats i ecosistemes Els efectes més rellevants sobre fauna i flora, tant en la fase d'obra com d'explotació, són les següents: - L'increment dels nivells de contaminants afecten negativament en la salut de les espècies vegetals i animals. - Es poden produir canvis en l'estructura vegetal (les variacions en les comunitats vegetals comporten canvis en la fauna que les colonitza) - Pel que fa al soroll, poden ser especialment nocives les voladures (durant la fase de construcció), sobretot si es produeixen prop de punts de nidificació. - La il·luminació altera i pertorba a les espècies, produint el seu allunyament d'aquestes zones o l'efecte contrari (atracció), incrementant el risc d'atropellament o desorientació. - Els marges de carreteres i camins, els drenatges, els jardins, els edificis, etc., poden constituir nous hàbitats per a la fauna. Les afeccions, com a conseqüència de la transformació de nous sòls, presenten major incidència en els àmbits coincidents amb els hàbitats de protecció especial i amb llits fluvials ja analitzats en epígrafs anteriors, produint-se en aquests casos els efectes més significatius. No obstant això, la major part dels



135

sòls destinats a la seva transformació exclouen els àmbits forestals, devesa i els rius, sent majoritària la localització sobre sòls degradats, erms o àmbits agrícoles. Aquest criteri, encara que resulta globalment positiu, afecta negativament les espècies de fauna associades a biòtops esteparis i agraris.

9.2.8 Afeccions al Paisatge

a) Canvis en els paisatges de la vora urbana El desenvolupament futur dels sectors urbanitzables suposa un canvi en la configuració paisatgística de la vora de la ciutat. En els espais de transició amb l'àmbit rural tradicional s'han d'incorporar dissenys d'integració paisatgística en el planejament de desenvolupament a fi d'aconseguir una integració adequada de l'edificació i les zones verdes en les quals ha de procurar-seva màxima naturalització. b) Alteració de les conques visuals actuals

La futura edificació del sòl urbanitzable suposa un canvi en la imatge de la ciutat pel que el tractament de la urbanització ha de fer-se des de criteris paisatgístics a fi de minimitzar els impactes sobre les conques visuals actuals, especialment en aquells terrenys amb orografies favorables per a un major camp de visió. Tot i els impactes esmentats, el component paisatgístic cobra una gran rellevància entre els objectius que defineixen el model territorial, orientat cap a la protecció i valoració del paisatge com a actiu territorial de primer ordre, així com element d'identitat.

9.2.9 Consum de recursos naturals

L'augment de la població i les noves necessitats que pretén cobrir aquest Pla,

tenen com a conseqüència directa un augment en el consum de recursos

naturals.

a. Aigua

S'espera que el consum d'aigua augmenti en gairebé un 30% al final del marc

temporal en què es troba l'exercici de prospecció que s'ha realitzat per a

aquesta revisió del PGOU. És a dir, es passaria de 4,3 hm3 / any (en l'actualitat)

a 5,5 en el 2030.

També es depuraran més de 5 milions m3 d'aigua a l'any, en comparació amb

els gairebé 4 de l'actualitat.

b. Energia

El consum d'energia, derivat no només pel consum domèstic i industrial, sinó

que també va lligat a la necessitat de depurar i distribuir major volum d'aigua

que en el moment present.

Segons el document "Estadístiques energètiques de les Illes Balears" (2006),

realitzat per la Direcció General d'Energia de la Conselleria de Comerç,

Indústria i Energia del Govern de les Illes Balears, el consum elèctric per

habitant a Ciutadella era superior a 5.000 kWh per habitant en dit any. Mentre

que el domèstic superava els 2.000 kWh. La factura total ascendia a 153.681

MW per hora.

Si s'estima que la població en 2030 arribarà als 33.750 habitants al municipi,

els valors actuals es transformaran en:

- Consum elèctric per habitant:



136

[(5.000 KWh/hab)/27.468 hab en 2006]*33.750 hab en 2030 = 6.143,5

KWh/hab

- Consum elèctric domèstic por habitante:

[(2.000 KWh/hab)/27.468 hab en 2006]*33.750 hab en 2030 = 2.457,4

KWh/hab

9.2.10 Generació de residus

El desenvolupament dels nous sòls suposa un increment en la generació de residus de tota mena, especialment els RSU. Com més gran consum de sòl, és esperable una major generació de residus. El 2015, les últimes dades disponibles per l'OBSAM, es van generar un total de 19.375,6 tones de residus a Ciutadella. Cada habitant (població de dret) és responsable de 1,82 kg al dia. Basant-nos en l'exercici de prospecció que s'ha realitzat en aquest Pla, i assumint un creixement de tipus mitjà, l'any 2030 hauria 33.750 habitants al municipi, fet que suposa un increment de 4.652 persones (ja que la població en l'any 2015 era de 29.098, segons l'IBESTAT). Això es tradueix en un augment dels residus, en total més de 3.000 tones. I per a l'any 2035, on s'esperen 35.000 habitants, el total de residus generats ascendiria a 23.296,28 tones a l'any.

9.2.11 Interrelació entre els factors ambientals afectats

Les diferents actuacions i propostes que emanen d'un Pla es relacionen amb

una sèrie d'impactes sobre el medi que no són exclusius d'uns factors

específics. En aquest sentit, una mateixa actuació pot comportar efectes sobre

diversos factors del medi, i al seu torn, els efectes sobre un factor ocasionen

efectes sobre altres de forma secundària (efectes indirectes). També pot

donar-se la circumstància que els efectes sobre un factor incrementi els

efectes sobre un altre i aquests repercuteixin de nou sobre el primer. Això és el

que es coneix com sinergisme.

En el cas del Pla General de Ciutadella, les interrelacions entre els factors

ambientals afectats són moltes i variades. A continuació, s'enumeren les

principals relacions entre efectes:

- Els efectes vinculats als diferents tipus de contaminació que comporta el desenvolupament de noves activitats urbanitzadores. Els efectes detectats sobre el clima a escala local (canvis micró i mesoclimáticos) es relacionen amb els efectes sobre la qualitat de l'aire, que al seu torn es relacionen amb els efectes sobre la flora i fauna relacionats amb la pertorbació d'hàbitats i ecosistemes com a conseqüència de la contaminació. També es relacionen directament amb la pertorbació d'hàbitats, biòtops i ecosistemes, els efectes d'increment dels nivells sonors i de contaminació lumínica.

- L’artificialització dels terrenys actuals derivada de la pròpia urbanització suposa un canvi d'ús en els sòls que es relaciona amb la pèrdua dels valors naturals del sòl, la compactació, un increment de la taxa d'erosió, alteració del vessament i dels processos erosió-sedimentació, disminució de la taxa de recàrrega dels aqüífers, així com les afeccions a la vegetació freatófila, tots ells relacionats entre si mitjançant dinàmiques sinèrgies.

- Un altre grup d'efectes interrelacionats són els vinculats a la destrucció dels elements naturals existents que comporta la urbanització de nous sòls. D'aquesta manera, s'interrelacionen els efectes d'ocupació i destrucció directa del sòl, alteració de la geomorfologia local, alteració del vessament, destrucció directa de la



137

vegetació, pèrdua d'hàbitats o alteració de les conques visuals i canvis en la vora urbà.

- Com a conseqüència de les activitats antròpiques a desenvolupar en els sòls urbanitzats, es pot produir un increment de la contaminació del sòl, vinculada directament amb la contaminació de les aigües superficials i subterrànies de manera directa, i aquesta amb l'alteració de la vegetació freatófila i pertorbació d'ecosistemes.

9.2.12 Afeccions ambientals en zones qualificades per APR

del PTI per les actuacions previstes

Tal com s'assenyala en els quadres del punt 6, hi ha alguns àmbits on les actuacions es desenvolupen sobre zones amb risc. Aquestes són Sa Caleta, on hi ha risc baix d'inundació (retorn de 500 anys) però extremadament alt d'incendi (ZAR 5); i l'àmbit de parc urbà de Ciutadella, on es limita al risc d'inundació.

La resta d'actuacions no es desenvolupen en sectors que es trobin afectats per algun dels riscos avaluats: despreniment, erosió, inundació, incendi o contaminació d'aqüífers.

9.2.13 Afeccions al domini públic hidràulic i Domini Públic

Marítim Terrestre

Un total de 158.769 m2 de la superfície dels espais lliures que formen part del sistema general del present PG es corresponen amb ZMT, és a dir, gairebé un 30% del total.

A la imatge, sistema general d'espais lliures que falta per adquirir a la UA Sa Farola i l'espai pertanyent a la ZMT.

9.3 Valoración de los efectes

Els efectes poden ser caracteritzats amb els següents atributs:

Signe o naturalesa: caràcter beneficiós, perjudicial o neutre que les accions de projecte tenen sobre el factor afectat.

Intensitat: grau d'alteració de l'element del medi en l'àrea en què es produeix l'afecció.

Efecte: relació directa o indirecta que existeix entre l'acció de projecte

i el seu efecte.

Extensió: àrea d'influència de l'impacte en relació amb l'entorn del projecte.



138

Reversibilitat: possibilitat que té la pròpia naturalesa de reconstruir les condicions inicials de l'element del medi afectat, un cop finalitzada l'acció.

Sinergia: reforçament de dues o més efectes simples, de manera que

en actuar conjuntament l'efecte és més gran que el de cada un per separat.

Acumulació: increment de la manifestació de l'efecte amb el temps,

quan l'acció continua actuant. A l'efecte causat en el moment inicial se li va sumant el produït per l'acció amb posterioritat.

Recuperabilitat: possibilitat de reconstrucció total o parcial de

l'element afectat mitjançant la intervenció de l'home.

La valoració dels atributs es realitza d'acord amb les puntuacions que es

mostren a la taula següent, per a posteriorment procedir a valorar el grau

d'importància de cada impacte identificat (en fase d'obra i explotació sense

aplicació de mesures correctores) d'acord algoritme definit per aquest mateix

autor. La importància així estimada, s'entén com la gravetat de l'efecte sobre

un factor del medi.

Signe o naturalesa (S) Intensitat (I)

Impacte beneficiós + Baixa 1

Impacte perjudicial - Mitjana 2

Alt 4

Molt alt 8

Extensión (EX) Moment (MO)

Puntual 1 Llarg termini 1

Parcial 2 Mitjà termini 2

Extens 4 Immediat 4

Total 8 Crític (+4)

crítica (+4)

Persistència (P) Reversibilitat (RV)

Fugaç 1 Curt termini 1

Temporal 2 Mitjà termini 2

Permanentment 4 Irreversible 4

Sinergia (SI) Acumulació (AC)

Sense sinergisme (simple) 1 Simple 1

Sinèrgic 2 Acumulatiu 4

Molt sinèrgic 4

Efecte (EF) Periodicitat (PR)

Indirecte (secundari) 1 Irregular i discontinu 1

Directe 4 Diari 2

Continu 4

Recuperabilitat

Recuperable de forma 1

Recuperable a mig termini 2



139

Mitigable 4

Irrecuperable 8

L'expressió algebraica de la qual s'obté la importància és la següent:

I=+ (3I+2EX+MO+PE+RV+SI+AC+EF+PR+MC)

D'acord amb els valors que s'obtenen els efectes queden classificats com:

Poc significatius 13-38

Significatius 39-63

Molt significatius 64-88

Impacte poc significatiu: són aquelles afeccions ambientals l'efecte és capaç

d'assumir el factor del medi afectat sense alterar les seves característiques

inicials ni el seu funcionament, sense la necessitat d'adoptar mesures

protectores correctores o compensatòries.

Impacte significatiu: aquelles afeccions la recuperació no requereix pràctiques

correctores o protectores intensives ni requereix un llarg interval de temps.

Impacte molt significatiu: afeccions tals que la recuperació de les

característiques i funcionament inicial del recurs afectat exigeixi l'adopció de

mesures i, encara amb aquestes, la recuperació de la qualitat ambiental

requereix un dilatat període de temps.



140

L'ordenació de sòl urbanitzable comporta la possibilitat d'urbanitzar, de

manera que d'una manera o altra dels factors que es veuen afectats per un

major espai temporal són els relatius a la hidrologia i el sòl. La compactació

d'aquest va lligada a l'alteració del vessament i aquesta a la disminució de la

taxa de recàrrega dels aqüífers. És per això que resulta difícil (i ineficaç) aïllar

els factors i efectes, ja que les complexes dinàmiques que relacionen aquesta

línia imaginària que separa la causa de l'efecte no es poden delimitar. Com

culminació de tota activitat apareix la contribució al canvi climàtic, que no és

més que el resultat de totes les afeccions a la resta de factors.

També cal remarcar que també hi ha efectes positius com les categories de

protecció del sòl rústic, que contribueixen al manteniment dels corredors

ecològics existents al municipi (i la seva connexió amb la resta de l'illa), i les

zones verdes urbanes.

10 MESURES PREVISTES PER A PREVENIR I

REDUIR QUALSEVOL EFECTE SIGNIFICATIU

NEGATIU EN EL MEDI AMBIENT PER

L'APLICACIÓ DEL PLA

Aquest apartat té com a finalitat establir les mesures necessàries per mitigar,

eliminar o compensar els impactes negatius més significatius sobre el medi

ambient per l'aplicació del Pla. Es parteix de la consideració que la incidència

negativa d'una gran part dels impactes ambientals pot reduir notablement

amb un disseny adequat del projecte urbanístic, però també mitjançant

l'adopció de certes cauteles i incorporació de criteris de sostenibilitat

ambiental durant la fase prèvia de definició del model territorial, així com

FACTORES

AMBIENTALES

EF

EC

TO

S

SIG

NO

O N

AT

UR

ALE

ZA

INT

EN

SID

AD

EX

TE

NS

IÓN

MO

ME

NT

O

PE

RS

IST

EN

CIA

RE

VE

RS

IBIL

IDA

D

SIN

ER

GIA

AC

UM

ULA

CIÓ

N

EF

EC

TO

PE

RIO

DIC

IDA

D

RE

CU

PE

RA

BIL

IDA

D

IMP

OR

TA

NC

IA

CAMBIO CLIMÁTICOContribución al

cambio climático- 2 2 2 2 2 4 4 1 1 4 30

CALIDAD DEL AIREContaminación

atmosférica- 4 2 2 2 2 2 4 1 1 4 34

RUIDOIncremento de los

niveles sonoros2 2 4 2 1 1 1 1 1 4 25

Contaminación de

las aguas

subterráneas

- 4 1 2 4 2 4 4 1 1 4 36

Alteración de la

escorrentía- 4 4 2 4 4 4 4 4 1 4 47

Disminución de la

tasa de recarga de

los acuíferos

- 4 4 2 4 4 4 4 4 1 4 47

Disminución del

nivel freático- 4 4 2 2 4 4 4 4 1 4 45

Alteración de la

geomorfología local- 1 2 1 4 4 1 1 1 1 4 24

Compactación del

suelo- 2 2 2 4 4 4 4 4 1 8 41

Contaminación del

suelo- 2 1 1 2 2 4 4 1 1 4 27

Reducción de la

superficie de

biotopos

Incremento de la

diversidad de

biotopos

2 4 2 4 2 4 4 4 4 2 40

Perturbación de la

fauna- 1 2 4 2 2 4 4 1 1 2 27

PAISAJEAlteración de las

cuencas visuales

RECURSOS

Incremento en el

consumo de

recursos

- 2 2 2 2 2 2 4 4 1 2 29

VALORACIÓN DE EFECTOS ATRIBUTOS DE CARACTERIZACIÓN

HIDROLOGÍA

SUELO

FAUNA



141

mitjançant l'aplicació de mesures correctores en les fases posteriors d'obra i

explotació.

Resulta més convenient aplicar mesures preventives o correctores de forma

simultània amb l'execució de l'obra, o immediatament a la finalització

d'aquesta, ja que d'aquesta manera es pot evitar l'aparició d'impactes

secundaris imprevistos.

En general, els tipus de mesures correctores poden classificar de la manera:

- Mesures que redueixen l'impacte. Aquest tipus de mesures correctores generalment s'aconsegueixen amb un disseny adequat del projecte o limitant la intensitat o agressivitat de les accions que els provoquen (CARÀCTER PREVENTIU)

- Mesures que canvien la condició de l'impacte, mitjançant actuacions que afavoreixin els processos de regeneració natural o permetin restaurar l'entorn afectat (CARÀCTER CORRECTOR)

- Mesures que compensen l'impacte, en aquells casos en que l'impacte

sigui irrecuperable (CARÀCTER COMPENSATORIO)

10.1 Mesures per millorar i prevenir els impactes

sobre el clima

Els impactes sobre el clima es relacionen més directament amb les fases d'obres i explotació dels futurs desenvolupaments, els quals es minimitzaran implementant les corresponents mesures correctores que s'estimin oportunes en el planejament de desenvolupament de cada pla.

En qualsevol cas, es persegueix la consecució d'objectius a través d'operacions modestes i mesurades, seguint un full de ruta sostenible i canviant el registre d'urbanisme tradicional que ha vingut donant-se a l'illa i a la resta del país. Pel que no vindria acompanyat d'impactes significatius sobre el clima.


sobre la qualitat de l'aire i els sorolls

Les mesures recomanades per implementar durant la fase d'obra són:

a) Reg periòdic dels vials i camins d'obra per minimitzar l'emissió a l'atmosfera

d'aerosols i evitar els perjudicis a cultius i poblacions properes

b) Instal·lació de pantalles protectores contra el vent, en el cas que es consideri

necessari

c) Establiment de limitacions de velocitat per als camions

d) S'ha de dur a terme un control de l'emissió de gasos i contaminants dels

vehicles i maquinària utilitzada durant l'obra. Per a això, es supervisarà la

posada a punt de motors i el correcte funcionament de les fuites

e) Es limitarà l'impacte acústic limitant l'horari dels treballs sorollosos al

període considerat com diürn i intentant que no se superin els 65 dB (A). En

cas de ser necessari treballar en horari nocturn (22.00 a 8.00) no es

sobrepassaran els 55 dB (A)

f) Per reduir el soroll en les operacions de càrrega, descàrrega, transport i

perforacions, es faran servir motors de baix nivell sonor, als quals es

realitzaran revisions periòdiques per tal de comprovar les seves silenciadors i

revestiments elàstics en caixes de bolquets, evitant així que el soroll sobrepassi

els valors legals permesos.



142

g) Per tal de reduir el soroll a les voladures, especialment en zones sensibles,

s'haurà de fer un estudi de la voladura minimitzant la quantitat i distribuint les

barrinades de forma adequada.

h) Es subministraran protectors auditius a tots els treballadors exposats. En els

llocs de treball en els quals el nivell diari equivalent o nivell de pic que superin

els 90 dB (A) o 140 dB (A), respectivament, s'analitzaran els motius pels quals

se superen aquests límits i es desenvoluparà un programa d' mesures

tècniques tendent a disminuir l'exposició dels treballadors al soroll.

S'informarà als treballadors afectats, així com als òrgans interns competents en

seguretat.


sobre la geomorfologia i el sòl

El Pla General estableix un model territorial en què la consideració de les

mesures per millorar i prevenir els impactes sobre la geomorfologia i el sòl es

considera important.

Inclou una sèrie de mesures per millorar i prevenir els efectes sobre el sòl i la

geomorfologia a implementar a la fase d'obra dels diferents

desenvolupaments:

a) Es tractarà que l'apilament de materials i la maquinària ocupin la menor superfície de sòl possible per minimitzar la degradació i la compactació del sòl.

b) Durant la fase d'obres és necessària l'excavació substrat, havent de procedir al seu aplec per a la seva posterior reutilització en tasques de revegetació de zones verdes i enjardinades. També poden ser usats

com a àrids de formigó, es poden reutilitzar per compensar desnivell o per a la creació de cordons antisoroll.

c) El contractista haurà d'assegurar que els inerts siguin transportats a un abocador controlat. En cap cas es crearan enderrocs o s'abandonaran materials de construcció.

d) S'habilitarà un punt net per a l'emmagatzematge de combustibles, que haurà d'estar proveït de pis impermeable per evitar la infiltració de contaminants i d'un sostre que protegeixi de l'acció de la pluja i el sol. A més, s'haurà prohibir el pas a personal no autoritzat a aquestes instal·lacions, per la qual cosa haurà de designar personal capacitat com a responsable de l'emmagatzematge, maneig i subministrament de combustibles, i en cas que es requereixi, d'altres substàncies identificades com a perilloses.


sobre la hidrologia i la hidrogeologia

El Pla General estableix la consideració de les mesures per millorar i prevenir

els impactes sobre la hidrologia i la hidrogeologia, en la fase de disseny del

model territorial:

a) No estableix transformacions urbanístiques en les lleres dels cursos

d'aigua ni a les seves zones de servitud, així com tampoc activitats

extractives, en incloure aquests àmbits com a sòl rústic no urbanitzable

de protecció ambiental - Domini Públic Hidràulic.



143

b) En el disseny dels diferents planejaments de desenvolupament, s'ha

d'evitar la implantació d'activitats potencialment contaminants sobre

els sòls amb alta permeabilitat.

c) S'estableix un seguit de mesures relacionades amb l'estalvi i l'ús

eficient del recurs hídric vinculades al disseny més adequat de les

zones verdes, el desenvolupament de xarxes de risc que suposin un

augment de l'estalvi hídric o l'ús de paviments porosos.

Per millorar i prevenir els efectes sobre la hidrologia i la hidrogeologia durant

la fase d'obres, el Pla General inclou les següents determinacions:

a) No s'ubicaran parcs de maquinària, instal·lacions auxiliars d'obra, ni es

realitzaran abocaments, en aquelles zones que puguin afectar el

sistema fluvial o a àrees d'afecció a aqüífers, ja sigui directament o per

vessament. Els llocs on s'ubiquen aquestes instal·lacions disposaran de

canalitzacions de les aigües contaminades cap a les basses de

decantació.

b) No s'utilitzaran zones properes a cursos d'aigua per a la ubicació

d'abocadors permanents o temporals de runes procedents de

l'excavació, i han de tenir un adequat sistema de control de lixiviats.

c) S'evitaran tot tipus d'abocaments, fuites, canvis d'olis, etc. de la

maquinària i vehicles utilitzats durant les obres. Els residus generats

durant la construcció (olis, ciments, etc.) es gestionaran segons la

normativa corresponent.

d) Es procedirà a la restauració i revegetació d'aquells llits que resultin

degradats per l'execució de les obres, tractant-se de restaurar les

condicions de vessament, així com els processos locals d'erosió-

sedimentació.


sobre la flora i la fauna

Algunes de les mesures que milloren i / o prevenen els impactes del

desenvolupament d'aquest Pla són: l'aplicació de criteris de sostenibilitat en el

disseny de zones verdes, enjardinament amb espècies autòctones de baix

consum hídric i baix manteniment, zones enjardinades, espais verds; reduir el

consum d'aigua per a reg i naturalitzar les zones verdes urbanes.

L'ordenació resulta positiva sobre la flora i fauna en considerar que el model

territorial garanteix la preservació dels valors naturals, i propicia la continuïtat

ecològica a través de corredors verds integrant zones naturals i artificials.

La diferenciació dins el SRNUP entre els hàbitats de protecció especial permet

establir un règim diferenciat d'usos respecte al contingut pel que fa a les

activitats silvícoles a desenvolupar (més intensives) i les seves edificacions i

infraestructures associades, i en el desenvolupament d'usos adscrits al sector

primari.

A més, s'inclouen criteris a tenir en compte durant la fase d'obra, relatiu al

control de l'impacte ambiental resultant com a conseqüència de les obres

d'urbanització:



144

a) Durant la fase d'obres es procedirà al jalonament de les taques de vegetació

valuosa i peus aïllats per evitar que la maquinària d'obra transiti en aquest

àmbit i provoqui danys en la vegetació

b) Les mesures correctores de major transcendència per a la fauna són les

relacionades amb el soroll, la vegetació i l'augment de nivells d'immissió, que

apareixen tractades en els seus corresponents apartats.

c) Durant la construcció és fonamental evitar la realització de voladures o

intenses molèsties en llocs propers a zones de nidificació

d) És aconsellable planificar bé la localització de les instal·lacions d'obra,

prioritzant les zones més degradades (menor riquesa biològica)


sobre el patrimoni

Es preservarà el patrimoni (arqueològic, arquitectònic, etnogràfic i natural)

mitjançant la no afecció per ubicació d'elements de gran impacte. El foment de

la documentació dels béns i la seva difusió és clau en aquest aspecte.


sobre el paisatge

La conservació del paisatge és una de les peces clau d'aquesta revisió. Algunes

de les mesures de prevenció que es proposen van en consonància amb les

limitacions disposades en la matriu de regulació d'usos en sòl rústic. aquestes

són:

- L'enllumenat públic haurà d'estar disposat de manera que no contribueixi a la contaminació lumínica i en harmonia amb les edificacions de l'àrea.

- Es recomana optar per una arquitectura senzilla i en línia amb l'estil tradicional.

- Establir una continuïtat funcional i ecològica a l'entorn - La col·locació de cartells publicitaris no haurà de representar un

impacte paisatgístic

11 MESURES PREVISTES PER AL SEGUIMENT

A fi de prevenir, mitigar i compensar les repercussions ambientals negatives derivades de la revisió del Pla General de Ciutadella de Menorca, es planteja un programa de vigilància ambiental seguint els criteris establerts per la legislació estatal d'Avaluació d'Impacte Ambiental, en el qual es defineixen els paràmetres que permetin el seguiment i la comprovació del seu compliment, la detecció dels impactes produïts i proposta de revisió en cas que sigui necessari.

11.1 Marc Normatiu i objectius del programa de

vigilància ambiental (PVA)

L'abast i els objectius dels Programes de vigilància ambiental queden establerts en la legislació estatal d'Avaluació d'Impacte Ambiental (Annex VI de la Llei 21/2013), en la qual s'indica com aquests programes hauran d'establir un sistema que garanteixi de manera eficaç el compliment de les mesures preventives, protectores i correctores contingudes en el mateix document. En tot cas, el programa de vigilància ambiental haurà de vetllar pel compliment de la legislació ambiental i per la correcta aplicació de les mesures preventives, correctores i compensatòries exposades anteriorment. De manera



145

complementària, el PVA ha de servir per advertir canvis sobtats en les tendències d'impacte. Els seus objectius específics són els següents:

a. Realitzar un seguiment adequat dels impactes identificats en aquest document, determinant si s'adeqüen a les previsions del mateix

b. Detectar els impactes no previstos, articulant les necessàries mesures de prevenció i correcció

c. Verificar el compliment de les possibles limitacions o restriccions establertes

d. Supervisar la posada en pràctica de les mesures preventives i correctores dissenyades en aquest Estudi Ambiental Estratègic, determinant la seva efectivitat. Coneixent això, es poden acotar els impactes residuals i plantejar possibles solucions (mesures de prevenció i correcció)

e. Realitzar un seguiment a curt i mig termini per determinar amb exactitud els efectes de la fase de construcció sobre els recursos, així com per conèixer l'evolució i eficàcia de les mesures preventives i correctores implementades

11.2 Fases, durada del programa de vigilància

ambiental i informes

L'Ajuntament durà a terme un seguiment del compliment dels objectius de

qualitat ambiental a nivell global i de la incorporació de les mesures pels

promotors dels futurs desenvolupaments, que serà realitzat anualment i els

resultats es plasmaran en un informe que serà d'accés públic en la pròpia web

del mateix.

D'altra banda, el PVA ha de ser també aplicat durant l'execució dels

corresponents plans parcials i estendre a la fase d'explotació del mateix, pel

que la seva formulació es pot distingir en dues fases:

FASES EN EL PROGRAMA DE VIGILÀNCIA AMBIENTAL (PVA)

Fases extensió temporal Visites i informes objectius

Fase 1 Començament d'obres

fins recepció d'obra Visites i informes mensuals

Supervisió de

mesures correctores

Fase 2 2 anys, després d'Acta de

recepció

1 visita amb els seus respectius

informes

Supervisió de les

tasques de

conservació i

manteniment

11.2.1 Primera fase del seguiment dels nous

desenvolupaments

Comprèn tota l'execució del projecte i s'estén fins que es materialitza oficialment la recepció de l'obra. En aquest cas, la principal comesa del PVA és supervisar que les mesures preventives i correctores dissenyades s'apliquen amb normalitat i resultin eficaços. Durant aquesta fase s'emetran informes mensuals, en els quals s'analitzaran, des del punt de vista de les possibles afeccions ambientals, el desenvolupament dels diferents treballs que comprenen les obres.



146

11.2.2 Segona fase del seguiment dels nous

desenvolupaments

S'inicia després de la finalització de les obres i es perllonga durant els primers anys de funcionament del desenvolupament. Se centra especialment en el monitoratge de determinats factors del medi mitjançant l'anàlisi d'indicadors. Durant el primer any d'aquesta segona fase, és a dir, els dotze mesos posteriors a la signatura de l'Acta de Recepció, hauran de realitzar-se, almenys, quatre visites a l'àmbit coincidint amb les diferents estacions i amb l'execució de les tasques de conservació i manteniment projectades, emetent els corresponents informes. A partir d'aquest moment i fins al final d'aquesta segona fase, els informes s'emetran semestralment. En tot cas, l'ajust del calendari de treball i de les tasques d'inspecció estarà determinat pel propi desenvolupament de l'obra, adequant i reestructurant segons el seu desenvolupament. Els tècnics vinculats al Pla de Vigilància hauran de treballar, per tant, en coordinació amb el personal tècnic de les obres per estar informats del progrés de les mateixes, la situació dels talls i el període previst de durada dels treballs, per garantir que les mesures preventives s'apliquen, reduint les repercussions ambientals. De la mateixa manera, durant la fase d'explotació s'hauran de planificar de manera racional les tasques i inspeccions, d'acord amb els indicadors o paràmetres a controlar, sol·licitant la presència d'experts si cal.

11.3 Seguiment ambiental del Pla General

Els objectius del programa de vigilància ambiental s'assoleixen mitjançant les tasques de supervisió i inspecció directa però també gràcies a un sistema d'indicadors ambientals. Aquests indicadors han d'aportar, a priori, informació sobre els aspectes ambientals més determinants de l'àmbit d'actuació, és a dir,

qualitat atmosfèrica, nivells sonors, estat de la vegetació, els sòls, la fauna, el paisatge, les lleres fluvials o els aqüífers, la salut humana etc. També s'han de tractar de seleccionar indicadors que permetin establir valoracions relatives a la qualitat de vida de la població: estat de zones verdes comuns, neteges de les vies públiques, gestió dels residus sòlids, etc.

11.3.1 Sistema d'indicadors proposats

Els indicadors constitueixen un sistema d'informació simplificada i fàcilment quantificable que ofereix informació sobre l'evolució de l'ambient modificat com a conseqüència de la revisió del Pla General de Ciutadella de Menorca al llarg del temps i / o de l'espai. Els indicadors han de ser per tant mesurables i possibles d'analitzar en sèries temporals, de manera que puguin analitzar-se per prevenir o corregir tendències negatives. El nombre d'indicadors ha de ser reduït. Els usuaris han de familiaritzar-se amb la seva presentació i significat, per aconseguir que siguin fàcilment comprensibles per tots els agents implicats. Els indicadors han d'estar directament relacionats amb els objectius de manera que constitueixin eines de gestió que permetin fixar responsabilitats als agents que intervenen en la formulació i aplicació de polítiques i / o promotors de l'actuació. La sèrie d'indicadors proposats són els previstos en l'apartat d'Objectius de Protecció Ambiental d'aquest document.

11.4 Seguiment de mesures correctores per a la

fase d'obra dels nous desenvolupaments

Les tasques de vigilància establertes i els indicadors seleccionats per a les fases

d'obra seran els següents:



147

11.4.1 Seguiment de les afeccions sobre l'atmosfera

En relació amb l'emissió de pols, fums i gasos, un dels impactes més

importants en aquesta fase, es realitzaran visites periòdiques d'obra per

comprovar que les mesures es compleixen:

a) Que s'estigui procedint al regat amb aigua polvoritzada de tots els

focus d'emissió (excavació, transport i descàrrega)

b) Que els camions estiguin circulant a velocitat reduïda per les pistes

c) Que s'estigui efectuant un control adequat de les operacions de

càrrega, descàrrega i transport del material

d) Que s'hagi procedit a la instal·lació de les pantalles protectores contra

el vent

e) Que l'emissió de fums i gasos per part dels vehicles i la maquinària es

situï dins dels rangs permesos

f) Que els vehicles comptin amb les ITVs en regla

L'indicador que pot emprar-se en aquest seguiment és el mesurament de

partícules en suspensió i gasos, per al que es requereix d'una unitat mòbil de

presa de dades.

En relació amb l'impacte acústic, les visites d'obra hauran de servir per

constatar que les següents mesures s'estan complint:

a) Que els treballadors de l'obra que ocupen llocs de treball en els quals

el nivell diari equivalent o nivell de pic superin 90 dB (A) o 140 dB (A)

comptin amb les proteccions adequades (protectors auditius)

b) Que els motors dels vehicles que operen a l'obra comptin amb

silenciadors i revestiments elàstics en caixes de bolquets, per tal

d'evitar que el soroll sobrepassi els valors legals permesos (inspeccions

tècniques de vehicles-ITVs-en regla)

L'indicador que es poden utilitzar en aquest seguiment és el mesurament dels nivells de soroll mitjançant sonòmetres mòbils que poden instal·lar-se a diferents ubicacions de l'àmbit d'intervenció. Es registraran valors dB (A), per jornades senceres de treball, a fi d'obtenir valors mitjans i pics de soroll.

11.4.2 Seguiment d'afeccions sobre els sòls

En relació amb l'afecció directa als sòls es realitzarà una primera visita per a la vigilància de:

a) a) Les tasques de desbrossament inicial, desmunts i qualsevol altre moviment de terres, amb l'objectiu de minimitzar l'erosió i evitar la possible inestabilitat dels terrenys.

Amb posterioritat, serà necessari realitzar visites periòdiques amb l'objecte de supervisar que:

b) Els aplecs de terra s'estiguin efectuant correctament

c) Els inerts s'estiguin dipositant en contenidors específics (ferralla fèrrica, fusta i cartró) per al seu posterior trasllat a abocadors especialitzats en la recepció d'aquest tipus de residus.

d) S'hagin instal·lat bidons amb tancament de ballesta per a la recollida de draps impregnats, aerosols, terres contaminades i altres residus.

e) Els materials i la maquinària estiguin ocupant la superfície de sòl estrictament necessària.



148

f) Es hagi habilitat un punt net i que no es realitzen maniobres perilloses fora del mateix.

g) El manteniment de la maquinària no s'està efectuant dins de l'àmbit.

11.4.3 Seguiment de les afeccions als recursos hídrics

Les visites d'obra hauran de servir per constatar que, en cas de presència de cursos fluvials en l'àmbit d'intervenció, no pateix danys ni alteracions i per verificar que no s'han produït abocaments que hagin pogut afectar els aqüífers locals.

11.4.4 Seguiment de les afeccions a la flora i la fauna

En aquest cas, la primera visita d'obra haurà de servir per constatar que s'ha procedit correctament al jalonament de les taques de vegetació i peus aïllats, mesura de protecció essencial contra el trànsit de la maquinària. Amb posterioritat, serà necessari realitzar visites periòdiques a l'obra amb l'objecte de supervisar que:

a) No existeixen exemplars de fauna ferits o morts. En cas contrari, s'han d'anotar les següents dades: espècie, lloc exacte de la localització del cos, data i moment del dia.

b) Que no s'estiguin realitzant voladures que afectin la fauna, especialment a zones de nidificació d'aus.

11.5 Seguiment de mesures correctores per a la

fase d'explotació dels nous

desenvolupaments

11.5.1 Seguiment de les afeccions sobre l'atmosfera

Els sistemes o activitats que en la fase d'explotació poden produir impacte sobre l'atmosfera han de ser objecte de seguiment específic. D'aquesta manera, es realitzaran les següents comprovacions in situ: a) S'exigiran els certificats d'eficiència energètica de les noves edificacions a fi de comprovar que els sistemes climatització (refrigeració i calefacció) compleixen amb els requisits establerts en la legislació específica. b) Es realitzaran comprovacions nocturnes del funcionament dels sistemes d'enllumenat urbà per verificar que les solucions tècniques adoptades per a l'enllumenat públic han estat les correctes. Els indicadors que poden utilitzar-se en aquest seguiment són:

- Els mesuraments de partícules en suspensió i gasos, que hauran de determinar la qualitat de l'atmosfera i ponderar l'afecció que provoquen les extraccions a cel obert situades a les proximitats de l'àmbit. En aquest últim cas, la presa de dades s'haurà de realitzar de manera intencionada en dies en què la dinàmica de vents afavoreixi la conducció dels aerosols cap Ciutadella, amb l'objectiu de poder estimar el grau d'afecció màxima. - Els mesuraments dels nivells de soroll en diferents franges horàries, dies de la setmana i sectors de l'àmbit que serviran per obtenir un mapa de soroll i



149

verificar que els impactes vinculats als principals focus emissors (infraestructures de comunicació i indústria) no estiguin sobrepassant els nivells i comprometent el confort acústic dels habitants de Ciutadella.

11.5.2 Seguiment d'afeccions sobre els sòls

La comprovació ambiental se centrarà a verificar in situ que els sòls que no han estat urbanitzats o segellats, no estiguin sent afectats per processos erosius, presentin indicis de contaminació, degradació o es troben compactats amb l'objectiu que segueixin desenvolupant la seva funció ecològica (filtració d'aigües de pluja als aqüífers, suport per a la flora, etc.).

11.5.3 Seguiment de les afeccions a la flora

La comprovació ambiental se centrarà, en aquest cas, en el control de la situació de les àrees verdes i zones enjardinades de l'àmbit. Concretament s'haurà de comprovar mitjançant inspecció ocular que:

a) Les zones proveïdes de vegetació natural (preexistent) no s'hagin vist alterades significativament durant l'execució de les obres. En cas d'afecció, s'haurà de realitzar un informe en el qual es detalli la naturalesa i intensitat de l'impacte o danys soferts.

b) Es comprovarà que a les zones enjardinades s'estan realitzant els treballs culturals de conservació i manteniment correctament. Les tasques de manteniment inclouen el reg i les cures de les espècies vegetals introduïdes.

c) S'ha de verificar que les espècies introduïdes en els espais enjardinats són les que s'havien considerat en el projecte urbanístic, en base a criteris de compatibilitat biològica i disseny compatible.

11.6 Informes

Els informes emesos per l'equip del PVA en ambdues fases hauran de ser supervisats i signats pel tècnic responsable, el qual els ha de trametre a la Direcció Ambiental d'Obres (DAO), qui al seu torn serà qui els remeti a l'òrgan ambiental competent, a fi que siguin supervisats per aquest. a) Informe preliminar: en aquest informe es recolliran els resultats i incidències de la fase de replanteig. Així mateix, s'ha d'incloure aquella documentació (informes, estudis, mostrejos o anàlisi) que pogués exigir l'organisme ambiental competent. b) Informes ordinaris: es realitzaran per reflectir el desenvolupament de les tasques de vigilància i seguiment ambiental. La periodicitat pot ser setmanal, mensual, bimensual, trimestral o semestral, especificant en cada programa concret. c) Informes extraordinaris: s'emetran de manera conjuntural sempre que hi hagi alguna afecció no prevista o qualsevol aspecte que necessiti d'una actuació immediata. d) Informes específics: aquells informes referits a alguna variable concreta que són requerits específicament per l'organisme ambiental competent. e) Informe final: ha de recollir d'una manera resumida totes les incidències documentades durant el període de vigència del PVA, amb referència a tots aquells aspectes que hagin estat objecte de control o seguiment efectiu.



150

L'informe final s'ha de plantejar, en tot cas, com un resum de tots els informes ordinaris i extraordinaris. Així mateix, ha d'incloure també una conclusió general sobre el desenvolupament de les obres i grau de compliment de les determinacions urbanístiques i ambientals.

12 RESUM NO TÉCNIC

12.1 Introducció

El terme municipal de Ciutadella s'ubica a l'illa de Menorca, envoltada pel mar

Mediterrani. Compta amb una extensió de més de 185 km2 i es troba a una

altitud mitjana de 20 metres sobre el nivell del mar. L'economia municipal s'ha

basat tradicionalment en el turisme.

L'instrument urbanístic que classifica el sòl, fins que s'aprovi definitivament el

nou Pla General, és el PGOU de 1988.

12.2 Objectius principals del Pla, esbós del

contingut i relació amb altres plans i

programes connexos

El model proposat per a l'ordenació del territori municipal es fonamenta en les

següents línies:

Garantir la conservació del medi físic, el paisatge i la biodiversitat.

Assegurar la competitivitat econòmica i turística de Ciutadella.

Recuperar i regenerar l'espai urbà amb operacions ajustades a escala

local.

Limita el creixement, prioritzant el completat de les trames existents.

Millorar la funcionalitat de l'ús quotidià de l'espai urbà.

Mantenir i revitalitzar les activitats agropecuàries.

Resoldre els dèficits d'infraestructures.

Prevenir l'impacte dels riscos.

Les propostes són:

1. Una ciutat accessible i una mobilitat diversificada. Cal emprendre

una gestió integral de la mobilitat, amb urgència en el cas del nucli

antic i el seu primer eixample pels conflictes d'ús. Les propostes

inclouen aparcaments dissuasius, millores del sistema d'autobusos i la

seva estació, i la recuperació d'espais per al vianant.

2. L'estructuració d'una xarxa viable d'espais lliures. La xarxa d'espais

lliures permet tant millorar la qualitat de vida com contribuir a

afrontar el repte del canvi climàtic. Es proposa una corona d'espais

públics, amb un cinturó verd i blau complementat amb eixos radials

que relacionen el centre amb els camins rurals.

3. Operacions modestes i mesurades de reforma urbana. Es proposen

12 operacions estratègiques, cinc d'elles al centre històric, reactivant

unitats no executades del PGOU vigent que són d'interès i noves àrees

d'oportunitat.

4. Refer desajustos normatius. L'experiència dels serveis tècnics

municipals en l'aplicació del planejament general vigent ha permès

detectar desajustos de la norma amb canvis legals posteriors,

imprecisions en definicions i regulacions, contradiccions, absència de

criteris estètics...

5. El tractament de les vores de la ciutat. De les corones a les falques: Es

proposa un tractament acurat d'aquests vores per garantir una



151

transició adequada entre ciutat i territori, protegir la qualitat del

paisatge agrari, buscar complementarietats amb l'espai urbà, i reforçar

les transversalitats de set eixos territorials.

6. "Urbanitzar" les grans peces especialitzades. La proposta millora la

integració amb la trama urbana del nou port i del polígon industrial,

facilitant les connexions de vianants, diversificant usos i combinant

tipologies.

I pel que fa al conjunt del territori:

7. Consolidar l'activitat productiva a Ciutadella i la seva perifèria. Es




8. Conservar el sòl rústic per posar en valor territori i paisatge. La

proposta delimita categories d'ordenació del sòl rústic tenint en

compte el Pla territorial insular, la Norma Territorial Transitòria, els

plans directors sectorials, la integració de la Xarxa Natura 2000 i la

protecció dels hàbitats d'interès.

9. El Pla, eina de construcció de ciutadania per la participació pública

activa. S'ha desenvolupat un programa de participació amb una pàgina

web amb la documentació informativa i de proposta de model de

ciutat. L'enquesta web i els suggeriments s'han produït aportacions

d'interès, especialment sobre la percepció dels ciutadans del seu ús

quotidià de la ciutat i els seus equipaments i serveis.

10. El paisatge com a patrimoni. En la línia del Conveni europeu del

paisatge, aquest s'entén com una qualitat de tot el territori, que a

Ciutadella està marcada per un valuós patrimoni cultural i etnogràfic

que marca la seva identitat. Es delimiten una zona de protecció i

ordenació de l'espai periurbà al voltant del casc de Ciutadella, la figura

de protecció de paisatge cultural de Punta Nati, o una integració de

xarxes de vianants i ciclables amb la xarxa d'espais lliures i espais

protegits com a mesura d'accés al paisatge.

11. La millora mediambiental i urbana d'àrees turístiques obsoletes. La

reactivació d'àrees turístiques obsoletes té en compte les implicacions

negatives del seu mal estat de conservació tant per la qualitat de vida

dels seus habitants com per a la imatge exterior de Ciutadella com a

destinació. Cal millorar la seva oferta complementària per qualificar la

destinació.

12. Millores en les condicions de qualitat de les infraestructures. Es

prioritza l'atenció als problemes de proveïment dels que alerta la

planificació hidrològica, integrar la producció d'energies renovables i

atendre a la prevista connexió a la xarxa de gas.

En el present informe s'ha valorat el grau de coherència existent entre el Pla i

altres documents amb incidència territorial que afecten el seu àmbit, arribant

a la conclusió que el model territorial proposat pel Pla General no resulta en

absolut contradictori amb la resta de plans ambientals i territorials de rang

superior.

El grau de coherència ha estat analitzat respecte a:

- - Directrius d'Ordenació del Territori de les Illes Balears

- - Pla Hidrològic de les Illes Balears

- - Pla especial d'emergències davant el risc d'incendis forestals a les Illes

Balears (INFOBAL)

- - Pla Territorial de Protecció Civil de l'illa de Menorca (PLATERME)



152

- - Pla Director Sectorial de Pedreres

- - Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No Perillosos de

Menorca

- - Pla director sectorial energètic de les Illes Balears

- - Modificació del Pla director sectorial energètic de les Illes Balears

relativa a l'ordenació territorial de les energies renovables

- - Pla Director Sectorial de Transport

- - Pla director sectorial de telecomunicacions

- - Pla Director Sectorial de Carreteres de les Illes Balears

- - Pla d'Acció per l'Energia Sostenible de Ciutadella en el marc de la

iniciativa del Pacte de Balears

12.3 Estudi d'alternatives previstes

En fase de disseny es van estudiar diverses alternatives d'ordenació, totes elles ambiental i econòmicament viables, tal com s'assenyala en el present informe on s'analitzen els condicionants propis de cadascuna de les alternatives.

12.4 Aspectes rellevants de la situació actual del

medi ambient

En el present document, s'incorpora un resum de les principals característiques

ambientals, així com les possibles afeccions i característiques

socioeconòmiques del terme municipal.

12.5 Característiques ambientals de la zona que

es puguin veure afectades de manera

significativa

S'estableix la identificació dels elements del medi i les seves característiques concretes d'aquelles zones que previsiblement patiran les alteracions de major gravetat. En aquest sentit, es procedeix a l'anàlisi dels àmbits sobre els quals podran produir alteracions significatives, per les seves condicions primigènies marcades per la presència d'hàbitats d'interès comunitari.

12.6 Problema ambiental existent que sigui

rellevant per al Pla

En aquest apartat s'estudien els elements relacionats amb zones amb particular importància ambiental en què es donen característiques especials o situacions en què la incidència ambiental del Pla pugui comportar l'agreujament de problemàtica en punts no immediats a l'àmbit del mateix. Són tractats específicament: • Problemes de contaminació del sòl i aigua subterrània, al costat de abocaments a platges urbanes.

12.7 Objetius de protecció ambiental

Es determinen els objectius, basats en els ja fixats en l'àmbit internacional, comunitari i nacional que s'han tingut en compte durant l'elaboració del Pla General. S'incorporen a més una sèrie d'indicadors que permetin establir el compliment d'aquests objectius de protecció ambiental.



153

12.8 Efectes significatius en el medi ambient

S'analitzen els efectes ambientals originats pel desenvolupament del Pla General: Efectes ambientals previsibles sobre els recursos naturals la eliminació, transformació o consum es considera necessària per a l'execució del planejament, apreciant els següents impactes: • Canvi microclimàtics

• Canvi microclimàtics

• Canvis climàtics

• Increment dels nivells sonors

• Contaminació atmosfèrica

• Contaminació lumínica

• Afecció a elements geomorfològics

• Alteració de la geomorfologia local

• Pèrdua de valors naturals

• Ocupació del sòl

• Destrucció directa del sòl

• Compactació del sòl

• Increment de la taxa d'erosió

• Contaminació del sòl

• Afecció a cursos d'aigua

• Afecció a substrats amb alta permeabilitat

• Contaminació de les aigües superficials i subterrànies

• Alteració del vessament i dels processos de erosió- sedimentació

• Disminució de la taxa de recàrrega dels aqüífers

• Afecció als hàbitats de protecció especial

• Destrucció directa de la vegetació

• Pèrdua d'hàbitats

• Pertorbació d'hàbitats i condicions prèvies

• Afecció a jaciments

• Alteració de les conques visuals actuals

• Increment en el consum dels recursos

• Increment en la generació de residus

12.9 Mesures previstes per prevenir i reduir

qualsevol efecte significatiu negatiu en el

medi ambient per l'aplicació del Pla

La introducció de mesures correctores en la fase de disseny és un factor determinant a l'hora de reduir de forma global la incidència ambiental del projecte. Així mateix, l'aplicació de les mesures correctores establertes per a les fases d'obra, i en menor mesura en la d'explotació, hauria de contribuir activament a millorar la sostenibilitat global dels futurs desenvolupaments. S'inclouen una sèrie de mesures, fent referència al contingut del Pla General que les desenvolupa: • Mesures per millorar i prevenir els impactes sobre el clima

• Mesures per millorar i prevenir els impactes sobre la qualitat de l'aire i els

sorolls

• Mesures per millorar i prevenir els impactes sobre la geomorfologia i el sòl

• Mesures per millorar i prevenir els impactes sobre la hidrologia i la

hidrogeologia

• Mesures per millorar i prevenir els impactes sobre els hàbitats i elements

geomorfològics de protecció especial



154

• Mesures per millorar i prevenir els impactes sobre la flora i la fauna

• Mesures per millorar i prevenir els impactes sobre el patrimoni

• Mesures per millorar i prevenir els impactes sobre el paisatge

12.10 Mesures previstes per al seguiment

S'incorpora la necessitat de redacció i els continguts bàsics d'un programa de vigilància ambiental, en el qual es descriguin les mesures previstes per al seguiment dels efectes en el medi ambient de l'aplicació o execució del Pla General, per a identificar els efectes adversos no previstos i permetre dur a terme les mesures adequades per evitar-los. Estarà basat en la comprovació que els futurs desenvolupaments compleixin amb la normativa establerta al respecte, i es recomana realitzar visites a terreny per a la supervisió (inspecció ocular), presa de dades (mesurament d'indicadors) i posterior elaboració dels informes.



155

ANNEX I. Fitxes de paisatge



156

a. Tramuntana muntanyosa sobre penyals paleozoics

b. Tramuntana muntanyosa sobre el Triàsic

8

Valor

Agrícolas poco vistosos 0

Colinas 0,5

Montañas/Presencia de agua 1

No presentes 0

Presencia media 0,5

Abundantes 1

No presentes 0

Más de 90º 0,5

Panorámica 1

No presentes 0

Presencia media 0,5

Abundantes 1

No presentes 0

Presencia media 0,5

Abundantes 1

VISTAS

RECURSOS CULTURALES

ELEMENTOS QUE ALTERAN

Tramontana montañosa sobre roquedos

paleozoicos

Elementos del paisaje

FÍSICOS

BIOLÓGICOS

9

Valor


Colinas 0,5


No presentes 0

Presencia media 0,5

Abundantes 1

No presentes 0

Más de 90º 0,5

Panorámica 1

No presentes 0

Presencia media 0,5

Abundantes 1

No presentes 0

Presencia media 0,5

Abundantes 1

Tramontana montañosa sobre el Triásico


FÍSICOS

BIOLÓGICOS

VISTAS

RECURSOS CULTURALES




157

c. Plana calcària i forestal del nord-est de Ciutadella

d. Plans ramaders del nord de Ciutadella

10

Valor


Colinas 0,5


No presentes 0

Presencia media 0,5

Abundantes 1

No presentes 0

Más de 90º 0,5

Panorámica 1

No presentes 0

Presencia media 0,5

Abundantes 1

No presentes 0

Presencia media 0,5

Abundantes 1

VISTAS

RECURSOS CULTURALES


Plana caliza y forestal del noreste de

Ciutadella


FÍSICOS

BIOLÓGICOS

11

Valor


Colinas 0,5


No presentes 0

Presencia media 0,5

Abundantes 1

No presentes 0

Más de 90º 0,5

Panorámica 1

No presentes 0

Presencia media 0,5

Abundantes 1

No presentes 0

Presencia media 0,5

Abundantes 1

Llanos ganaderos del norte de Ciutadella


FÍSICOS

BIOLÓGICOS

VISTAS

RECURSOS CULTURALES




158

e. Rururbà de Ciutadella

f. Plans agrícoles del sud de Ciutadella

12

Valor


Colinas 0,5


No presentes 0

Presencia media 0,5

Abundantes 1

No presentes 0

Más de 90º 0,5

Panorámica 1

No presentes 0

Presencia media 0,5

Abundantes 1

No presentes 0

Presencia media 0,5

Abundantes 1

VISTAS

RECURSOS CULTURALES


Rururbano de Ciutadella


FÍSICOS

BIOLÓGICOS

13

Valor


Colinas 0,5


No presentes 0

Presencia media 0,5

Abundantes 1

No presentes 0

Más de 90º 0,5

Panorámica 1

No presentes 0

Presencia media 0,5

Abundantes 1

No presentes 0

Presencia media 0,5

Abundantes 1

RECURSOS CULTURALES


Llanos agrícolas del sur de Ciutadella


FÍSICOS

BIOLÓGICOS

VISTAS



159

g. Passadís de les conques des Mercadal, Ferreries i Santa Bàrbara

h. Barrancs i plataformes del Migjorn occidental

14

Valor


Colinas 0,5


No presentes 0

Presencia media 0,5

Abundantes 1

No presentes 0

Más de 90º 0,5

Panorámica 1

No presentes 0

Presencia media 0,5

Abundantes 1

No presentes 0

Presencia media 0,5

Abundantes 1

Pasillo de las cuencas de Es Mercadal,

Ferrerías y Santa Bárbara


FÍSICOS

BIOLÓGICOS

VISTAS

RECURSOS CULTURALES


18

Valor


Colinas 0,5


No presentes 0

Presencia media 0,5

Abundantes 1

No presentes 0

Más de 90º 0,5

Panorámica 1

No presentes 0

Presencia media 0,5

Abundantes 1

No presentes 0

Presencia media 0,5

Abundantes 1

RECURSOS CULTURALES


Barrancos y plataformas del Migjorn

occidental


FÍSICOS

BIOLÓGICOS

VISTAS

revisiÓ del pla general d'ordenaciÓ urbana de … general 2019/estudi... · 10.4 mesures per...

Documents