reviscola

Rafael Morlà Bonet fou un dels impulsors de la nostra Escola del Treball l’any 1923. Durant una colla d’anys exercí de conserge quan el nostre centre era ubicat encara a la plaça del Quarter.

L’any 1978 la revista Cultura publica va una entrevista que li féu Joaquim Torres. N’ex-traiem algun fragment que hi fa referència:

--Com sorgir la idea de fundar l’Escola?

-- L’Artemi Plana va fer el servei militar a Sant Sebastià. I es veu que en el cos on va servir hi havia un coronel que es va preo-cupar perquè els soldats, almenys els més eixeridets, coneguessin coses del món del treball i de l’ensenyament d’aquella ciutat. Això cridà l’atenció de l’Artemi. I, quan ha-gué acabat el servei, ens en parlà a mi i a Rafel Solé, que sortíem d’amics. En aques-tes converses intranscendents que a vega-des es tenen es concretà la pregunta “Per què a Valls no ens proposem de tenir una escola de formació professional com la que ens ha explicat l’Artemi i que ha vist a Sant Sebastià?

(...)

--Visquéreu de prop la vida de l’Escola un cop creada?

-- En fundar-se l’Escola també es creà un Patronat perquè la regentés. En aquest pri-mer Patronat el mateix Artemi Plana entrà a formar-ne part. Al cap de poc temps es creà l’Associació d’Alumnes i es dispoaà que el president formés també part del patronat (...)

Cultura, març del 1979

EQUIP DE REDACCIÓJoan FoguetJesús MorenoClaustre PallarèsM. Neus SalvatAnna SansNúria Ventura

FOTOS DE PORTADAFotos guanyadores del VIII Concurs de FotografiaMediambiental de l’InstitutCategoria A Clàudia Vidal “ A l’atac”Categoria B Judit Climent “ Mà estesa”Categoria C Teresa Alvagès “Reciclatge”Categoria D Ferran Mas “Oasi a Salou”

DISSENY I IMPRESSIÓGràfiques Moncunill, SL - Valls

D.L. T-343-2005

EDITAInstitut Jaume Huguet·Antiga Escola del TreballC/ Creu de Cames s/n · 43800 VallsTel. 977 600 938Fax. 977 612 565Correu electrònic: centre@institutjaumehuguet.catweb: www.institutjaumehuguet.catAMiPA 977 603 560ANESPRO 977 600 938

Índex

EDITORIAL .......................................................................................................................................................... 3

REPORTATGE ..................................................................................................................................................... 490è aniversari de l’Institut Jaume HuguetAntiga Escola del Treball

ENTREVISTES .............................................................................................................................................. 12Antoni Rubió GuilleumasJosep Anglès MiróMaria Dolors París Boladeras

DIÀLEG ................................................................................................................................................................ 18Quan tens moltes hores lliures(per exemple, durant les vacances), a què jugues?Practiques algun esport? Segueixes les competicions professio-nals d’aquest esport? T’agradaria practicar-ne algun altre?

OPINIÓ ................................................................................................................................................................. 24Les PAUPisos compartits o residènciaMalalties infeccioses i el Tercer Món9NEvolució dels aparells reproductors de músicaAltres temes

DES DE CASA ............................................................................................................................................... 33Carta ErasmusFP DualTeatreL’institut present al Kilimanjaro

QUADERN DE VIATGES ................................................................................................................... 39CreuerEsquiadaRuta del CisterMiravet: caminada i caiac

RECERCA ........................................................................................................................................................... 44

ET RECOMANEM ..................................................................................................................................... 50Experiències personalsEsportsRàdioGrups musicalsLlibresReceptes de cuinaPel·lículesViatges i racons per visitarSèries de televisióConsellsPàgines web

revi

scol

a

ED

UC

AC

IÓ S

EC

UN

DÀ

RIA

OB

LIG

AT

ÒR

IA (

ES

O)

BA

TX

ILL

ER

AT

M

OD

AL

ITA

T D

E C

IÈN

CIE

S I

TE

CN

OL

OG

IAM

OD

AL

ITA

T D

'HU

MA

NIT

AT

S I

CIÈ

NC

IES

SO

CIA

LS

CIC

LE

S F

OR

MA

TIU

S D

E G

RA

U M

ITJÀ

Tè

cn

ic/a

en

ac

tivi

tats

co

me

rcia

lsT

èc

nic

/a e

n g

est

ió a

dm

inis

tra

tiva

Tè

cn

ic/a

en

sis

tem

es

mic

roin

form

àti

cs

i xa

rxe

sT

èc

nic

/a e

n in

sta

l·la

cio

ns

elè

ctr

iqu

es

i au

tom

àti

qu

es

Tè

cn

ic/a

en

ma

nte

nim

en

t e

lec

tro

me

cà

nic

Tè

cn

ic/a

en

me

ca

nit

zac

ió

Tè

cn

ic/a

en

so

lda

du

ra i

ca

lde

reri

aT

èc

nic

/a e

n c

ure

s a

uxi

liars

d’i

nfe

rme

ria

CIC

LE

S F

OR

MA

TIU

S D

E G

RA

U S

UP

ER

IOR

Tè

cn

ic/a

su

pe

rio

r e

n a

dm

inis

tra

ció

i fi

na

nc

es

Tè

cn

ic/a

su

pe

rio

r e

n d

ese

nvo

lup

am

en

t d

’ap

lica

cio

ns

mu

ltip

lata

form

aT

èc

nic

/a s

up

eri

or

en

ad

min

istr

ac

ió d

e s

iste

me

s in

form

àti

cs

en

xa

rxa

Tè

cn

ic/a

su

pe

rio

r e

n a

uto

ma

titz

ac

ió i

rob

òti

ca

ind

ust

ria

lT

èc

nic

/a s

up

eri

or

en

dis

sen

y d

e fa

bri

ca

ció

me

cà

nic

aT

èc

nic

/a s

up

eri

or

en

me

ca

trò

nic

a in

du

stri

al

Tè

cn

ic/a

su

pe

rio

r e

n a

nim

ac

ió d

’ac

tivi

tats

fís

iqu

es

i esp

ort

ive

s

PF

I Au

xilia

r d

e s

err

alle

ria

i co

nst

ruc

cio

ns

me

tàl·

liqu

es

Au

xilia

r d

e m

an

ten

ime

nt

i mu

nta

tge

d’i

nst

al·

lac

ion

s e

lèc

triq

ues

, aig

ua

i g

as

H

ORA

RI D

ʼATE

NCIÓ

AL

PÚB

LIC

(oct

ubre

- m

aig)

de 1

0 h

a 13

h d

e di

lluns

a d

ivend

res

i

de 1

6 h

a 18

h d

illuns

i di

jous

(

juny

- se

tem

bre)

Car

rer C

reu

de C

ames

, s/n

de 1

0 h

a 13

h d

e di

lluns

a d

ivend

res

438

00 V

ALLS

T

EL. 9

77 6

00 9

38

FAX.

977

612

565

ww

w.in

stitu

tjaum

ehug

uet.c

at e

3004

611@

xtec

.cat

2 ci

cles

en

3 a

nys

2 ci

cles

en

3 a

nys

2 ci

cles

en

3 a

nys

3reviscola

reviscola reviscola editorial

En les pàgines d’aquest número de Reviscola s’hi nota que el curs 2014-2015, que ara just acabem, per a nosal-tres ha estat l’any del 90è aniversari. Considero que una celebració d’aquest tipus convida a evocar records que poc o molt desvetllen les emocions. Com que la nostra Setmana Cultural proposava treballar les emocions, pro-curaré enllaçar els records compartits amb les emocions més positives que ens desvetllen.

Del 90è aniversari, la primera impressió que destacaria és la de l’orgull compartit, la de sentir-nos orgullosos de pertànyer a la nostra comunitat educativa, que ja té no-ranta anys i de què nosaltres formem part. No noteu l’ad-miració que desperteu en els altres? Això és ser conscients de la grandesa de sentir-nos part del nostre Institut Jaume Huguet; i de l’Escola, en definitiva.

Els records i les emocions ens condueixen, no cal dir-ho, a allò que qualsevol celebració contempla: omplir-nos d’alegria. Quina emoció! Ens sentim confiats i ens ani-mem a compartir aquesta confiança amb tothom i d’una manera altruista. L’alegria ens minimitza les fronteres ar-tificioses i ens propicia l’acostament més sincer. Per això,

desemboquem en la sana diversió, la que ens ajuda a superar les dificultats i, per tant, ens permet construir més i millors relacions socials i d’humanitat.

Tot plegat desvetlla la curiositat entre els més joves, les ganes de sa-ber què celebrem, com devien ser els inicis de l’Escola del Treball, qui-nes il·lusions compartien aleshores els qui la inauguraren. I quines són les nostres il·lusions? Potser ja hem arribat a l’enriquidora serenor. Se’ns obren els horitzons, ens identifiquem millor amb nosaltres mateixos i gau-dim d’allò que encara som capaços d’assolir. I dins d’aquest món obert apareix la desitjada inspiració. Ara ja tot és possible. La nostra visió s’enfoca cap a l’excel·lència i cap als valors més

nobles. Finalment ens sentim bé i...Com no podia ser d’altra manera, ens endollem

subtilment a l’amor. Tot és encantador. L’amistat ens connecta a l’únic pol de magnetisme actiu en aquest moment, el de la positivitat. La por ja no ens aclapara. Anem sobrats de confiança i les relacions són enriqui-dores. I, seguint la màxima tan emprada que diu que amor amb amor es paga, assolim la gratitud. Quin nivell! Ja hem arribat a l’amor altruista. Ara és aquell moment en què fins i tot la intel·ligència emocional flueix i les nostres habilitats socials són cada vegada més enriqui-dores. Què podem desitjar més, arribats a aquest in cres-cendo d’emocions? Doncs, l’esperança. Tot plegat no pot ser efímer. No ha estat un foc d’encenalls. Són 90 anys d’esforços, d’il·lusions, de dificultats, de reconeixements, de persones amb dignitat... i desitgem que aquesta esperança en el nostre esdevenidor ens faci retrobar, plens de vitalitat, en el nostre merescut centenari.

Jordi Tuset ValletDirector

4 reviscola

reviscolareportatge

Alumnes, plans d’estudis, profes-sors, sortides, actes... Molts fets vis-cuts en un centre educatiu que, l’any 2014, va celebrar el seu 90è aniver-sari amb un seguit d’actes que van involucrar moltes persones i diver-sos espais que han format i formen part de la vida que aquest institut ha aconseguit mantenir durant noranta anys.

Com hem arribat fins on som ara?Dècada dels anys vint L’any 1923 Rafael Morlà Bonet, Artemi Plana Tondo i Rafael Solé Borràs tenen la idea d’impulsar la creació d’una Es-cola de Formació Professional. Més endavant, Francesc Ballester, Cèsar Martinell i Josep Sabaté s’interessen en el projecte i organitzen conferèn-cies per a sensibilitzar els vallencs en aquest afer. Durant el juny de 1924 se celebren diverses reunions per ani-mar els vallencs a crear una Escola de Formació Professional. S’acorda que cada treballador interessat en aquest projecte aportarà 10 cèntims per a poder-lo tirar endavant. Finalment, el 6 d’octubre de 1924 s’inaugura el pri-mer curs acadèmic. Pel desembre de 1928 el centre passa a anomenar-se Escola del Treball.Durant el primer curs (1924-1925) a l’ Escola Professional s’hi imparteixen

INSTITUT JAUME HUGUET: NORANTA ANYS D’HISTÒRIA

classes de geografia, aritmètica, geo-metria, física, gramàtica, història, es-criptura, dictat, redacció i dibuix. No hi havia tallers. Més endavant, a partir de 1925, i du-rant tota la dècada dels anys vint, s’hi van incorporant classes pràctiques, com ara les del taller de mecànica, classes teòriques de teixit, les del ta-ller de fusteria–paleta i el laboratori de física i química.

Dècada dels anys trenta L’any 1930 Benet Cases Dalmau és no-menat director del centre. Durant el curs 1930–1931 comencen a funcio-nar els tallers d’electricitat i les classes d’agricultura. L’any 1932 l’Escola del Treball té l’honor de rebre Francesc Macià, president de la Generalitat de Catalunya, el qual inaugura el curs acadèmic 1932–1933. El centre canvià de director l’any 1933. Ho fou Josep Sabaté Perelló.

Primer taller d’electricitat

L’any 1936, a causa de la Guerra Ci-vil espanyola, es crea una confusió a l’Escola i sorgeixen diversos pro-blemes. Es dissol el Patronat local de Formació Professional. Entre els anys 1938 i 1939, l’Escola es veu obligada a tancar i les aules són destruïdes. Durant la dècada dels anys trenta s’amplien els ensenyaments: dibuix industrial, dibuix artístic, modelatge, legislació obrera, comerç i classes per a dones.

Dècada dels anys quaranta Es reprenen les classes després de la Guerra Civil. Es posa en marxa la secció femenina de l’Escola del Tre-ball. Durant l’any 1940 l’Escola passa a dependre del Ministeri d’Educació Nacional i es convertirà en Escola Ele-mental del Treball. L’any 1942 es res-tableixen les antigues branques i se’n creen de noves: Serralleria i Escultura. També s’inaugura el laboratori psi-cotècnic i d’orientació professional. Aquell mateix any els alumnes ocu-pen l’edifici de la plaça del Quarter. L’any 1949 s’organitzen diversos actes per a celebrar el 25è aniversari del centre. Durant el curs 1949-1950 comencen les classes diürnes de pre-aprenen-tatge per a alumnes de 12 a 14 anys. Són classes de cultura general, dibuix i pràctiques de tallers.

Dècada dels anys cinquanta Pel desembre de 1950, el Patronat Lo-cal de Formació Professional sol·licita oficialment la creació, a Valls, d’un Institut Laboral. Durant el curs 1951-1952 el centre torna a rebre el nom d’Escola del Treball. L’any 1956 es co-mencen a impartir les branques de Metall, Electricitat, Fusteria i Paletes. L’any 1958 nomenen director Je-sús Guiral Grau, el qual introdueix molts canvis en el centre. Per exem-ple, aconsegueix implantar classes diürnes, obrir una cantina/menjador, fer funcionar línies d’autobusos per-

5reviscola

reviscola reviscola Jaume Huguet

què puguin venir al centre alumnes de tota la comarca i de la Conca de Barberà i posar en funcionament el Col·legi Menor com a residència per als alumnes de fora.

Dècada dels anys seixanta Durant aquesta dècada es matricu-len a l’Escola alumnes de la resta del país, ja que poden residir al Col·legi Menor. L’any 1965 l’Escola rep el nom d’Escola de Mestria Industrial Josep Mª Fàbregas.

Dècada dels anys setanta S’implanten les branques de Química i Delineació industrial. Torna a haver-

Laboratori de química

hi un canvi de director. Ara ho serà Jaume Aguadé Sordé. L’any 1974 es canvia l’organització dels cursos de la Formació Professional (FP), L’any 1975 torna a haver-hi un canvi de nom. De manera que passarà a ser Centre Na-cional de Formació Professional de 1r i 2n grau. Durant l’any 1974 també se celebren els actes del 50è aniversari. Durant aquesta dècada se sol·licita la construcció de nous tallers. I el curs 1978-1979 ja s’hi comencen a impar-tir les classes de taller. I en els darrers anys setanta s’hi comença a impartir el primer cicle de la branca Agrària.

Dècada dels anys vuitanta L’any 1980 comencen les obres per a traslladar el centre al c/ Creu de Ca-mes (on el podem trobar actualment). Torna a canviar de nom. Es dirà Insti-tut de Formació Professional. El se-nyor Jordi Pujol, l’any 1981, l’inaugura. Durant l’any 1983 el centre participa

en diversos programes experimen-tals. Salvador Casañas Pareta és el nou director. Més endavant, l’any 1985, Salvador Escofet Vitó serà nomenat nou direc-tor. Durant la seva etapa potencia la relació escola–empresa per tal que els alumnes puguin dur a terme les pràc-tiques a les empreses. L’any 1988 Xavier Bagés Llasera aga-farà el relleu com a nou director.

Dècada dels anys norantaDurant el curs 1990-1991 es fa el pri-mer curs transnacional de la branca Elèctrica, les pràctiques del qual els alumnes les faran a Itàlia. L’any 1993 es porta terme el projecte GLOBE (Global Learning of the Business), en què els alumnes de la branca Admi-nistrativa faran intercanvis amb alum-nes americans. Durant l’any 1996 s’inicia el primer curs transnacional d’Administració i Logística empresa-rial a França.Durant el curs 1996-1997 es comença a impartir l’ESO.L’any 1998 el centre pren el nom ac-tual, Institut Jaume Huguet·Antiga Escola del Trebal.L’any 1999 és un any de diversos canvis. S’hi comença a impartir el Batxillerat i el nou Cicle Formatiu d’Administració. S’escau de celebrar també el 75è aniversari del centre.

Primera dècada del segle XXIDurant l’any 2000 comencen els Cicles Formatius de la família professional de Manteniment i Serveis a la produc-ció. Jaume Ciurana Coll és nomenat nou director del centre. Pel juny de l’any 2000 s’implanten els Cicles For-matius de Grau mitjà i Superior.

Segona dècada del segle XXIActualment l’Institut Jaume Huguet té un centenar de professors, uns 1.100 alumnes i un ventall d’estudis considerable: Educació Secundària Obligatòria, Batxillerat i Cicles Forma-tius de Grau Mitjà i Grau Superior. Un alumne pot cursar a l’ institut, i sense

que hagi de canviar de centre, ESO, batxillerats (2 modalitats), Cicles For-matius de Grau Mitjà (7) i Cicles For-matius de Grau Superior (6), o sigui tota l’etapa obligatòria i tota la pos-tobligatòria. A banda, també s’hi im-parteixen el Curs d’Accés a Grau Mitjà, el Curs d’Accés a Grau Superior i els cursos actuals de Formació Professio-nal Bàsica. Des del curs 2001-2002 el director és Jordi Tuset Vallet.

Com vam celebrar els altres ani-versaris? 25è aniversari (1949)En escaure’s el 25è aniversari del nos-tre centre es van celebrar diversos ac-tes. Van durar des del dia 6 d’octubre de 1949 al 9. Els més destacats foren la inauguració del curs acadèmic, l’exposició de treballs escolars, en la qual col·laboraren alumnes i ex-alumnes, actes esportius, esmorzar de germanor, sardanes, conferències, globus aerostàtics, focs japonesos i un solemne acte de clausura. El 25è aniversari va servir per a ado-nar-se que valia la pena aprofitar l’experiència de tots aquells anys per a ampliar-la i millorar-la en endavant.

50è aniversari (1974)La preocupació d’aquella dècada era aconseguir un centre de nova plan-ta i, amb motiu del 50è aniversari, s’aconseguí una primera fase de l’edifici nou.Els principals actes del 50è aniversari es van celebrar durant els dies 14 de novembre de 1974 fins al 22. Els actes més rellevants van ser conferències, homenatges, concurs de castells, con-curs literari, exposicions retrospecti-ves de treballs fets a l’escola i la sessió acadèmica commemorativa.

75è aniversari (1999)El 75è aniversari representà una fita important per al nostre centre. És in-teressant de repassar els actes més importants que es programaren per a celebrar-lo. El 6 octubre hi va haver la inauguració del curs acadèmic a cà-

6 reviscola

reviscolareportatge

rrec de Salvador Casañas i es descobrí una placa commemorativa a l’edifici del Carme. Les colles castelleres aixe-caren pilars i, tot seguit, tingué lloc un dinar. També destaquem l’exposició a Sant Roc dels 75 anys del centre. El con-cert del reconegut Anton Cardó i de la mezzo-soprano Elena Gragera, el con-cert de l’Institut ofert pel grup Instru-mental de l’IES Jaume Huguet. Es van programar diverses sortides perquè els alumnes i professors poguessin fer coses junts, també van tenir un paper molt important els actes esportius, les conferències, les taules rodones, el ci-nema i, per acabar, l’acte de cloenda.

90è aniversari (2014)El primer acte es va celebrar el dia 6 d’octubre, a la seu de l’edifici del Car-me, el lloc on l’Escola del Treball va iniciar les classes, precisament el dia 6 d’octubre de 1924. Comptà amb la presència de l’escriptor Vicenç Villa-toro, que a dos quarts de 9 del ves-pre pronuncià la xerrada Entendre el present, construir el futur. Abans de la xerrada, tant el professorat actual com els antics professors, van estar convocats a l’Institut Jaume Huguet-Antiga Escola del Treball per iniciar la commemoració de l’aniversari amb una recepció per a totes les persones que han exercit la docència al cen-tre i amb la inauguració d’una placa commemorativa del 90è aniversari. Tot seguit, els assistents es van dirigir al Teatre Principal per participar en l’activitat promoguda per la comissió ‘Valls pel Sí Sí’, girar el comptador de la consulta del 9N. La consellera d’ensenyament, Irene Rigau, el dia 13 d’octubre, visità el nostre centre per fer la inauguració oficial del curs i dels actes de la com-memoració del 90è aniversari. En fina-litzar l’acte acadèmic d’inauguració, tot l’alumnat del centre es va situar al voltant de la pista esportiva coberta per participar en un espectacle lúdic d’acrobàcies a càrrec de la companyia Pessic de circ.

ACTES DEL 90è ANIVERSARI6 d’octubre del 2014: Comencen els actes L’Institut Jaume Huguet Antiga Escola de Treball ha celebrat aquest passat any 2014 el 90è aniversari del centre. Per això es programaren actes diver-sos.

El dia 6 d’octubre donà el tret de sorti-da. A mitja tarda una bona colla d’ex-professors, de professors en actiu i els ex-directors més recents (Salvador Escofet, Salvador Casañas, Xavier Ba-gès i Jaume Ciurana) s’aplegaren a l’entrada de l’institut, on els ex-direc-tors destaparen una placa comme-morativa d’aquest 90è aniversari.

Seguidament, els partici-pants a l’acte es van dirigir al Teatre Prin-cipal, on el director del centre, Jordi Tuset, va ser l’encarregat de girar el comp-tador de la

consulta del 9N, activitat organitzada per la comissió “Valls pel Sí Sí” a la qual l’institut fou convidat (cada dia, una entitat de Valls girava el full que indi-cava el nombre de dies que faltaven per a la consulta). A la mateixa porta del teatre, una alumna va recitar un poema de Salvador Espriu, el XXXVIII de La pell de brau. Coincidint amb l’hora d’inici de les classes de feia 90 anys, la gent es va dirigir a la seu de l’edifici del Con-vent del Carme, lloc on l’Escola de Treball encetà la seva trajectòria.

Allà es va celebrar un acte acadè-mic d’inauguració, al qual va assisitir l’alcalde de Valls, l’Albert Batet.

El periodista i escriptor Vicenç Villato-ro pronuncià la conferència Entendre el present, construir el futur. Es basà en la idea del perquè. Es va formular algunes preguntes i, a partir d’això, va reflexionar sobre la importància del coneixement per a poder avançar com a societat. Remarcà aquesta idea perquè va ser la que van tenir els fundadors de l’Escola de Treball, a principis del se-gle XX i és la que ha ajudat a guiar l’institut fins a haver arribat a ser el que és actualment.

L’acte el va cloure l’alcalde de la ciutat, recordant que, a part de l’aniversari del centre, aquell mateix dia feia 80 anys de la mort del vallenc Manuel González Alba. No va faltar una felici-tació per part seva dirigida al centre, agraint la gran tasca acadèmica que porta fent al llarg dels anys.

El color de la sang: testimonis de la guerra civilUn altre acte d’aquest norantè aniver-sari fou la presentació del llibre El color de la sang: testimonis de la guerra civil. Aquest llibre és un recull de diversos testimonis de la nostra comarca que van viure la guerra civil, els quals ha-

7reviscola

reviscola reviscola Jaume Huguet

vien estat entrevistats per alumnes del nostre centre al llarg dels cursos, unes entrevistes proposades com a treballs en l’assignatura d’Història. Aquestes entrevistes es van anar guardant i, al cap d’uns quants anys, uns altres alumnes les van utilitzar com a fonts orals de consulta per als seus treballs. I d’aquí van sortir els cinc capítols del llibre, basats en històries reals dels testimonis que van viure la guerra i la postguerra. Aquests ma-teixos ex-alumnes van participar en l’acte de presentació del llibre El color de la sang: testimonis de la guerra civil, presentació que va anar a càrrec de l’historiador Antoni Gavaldà, especia-lista en la guerra civil, el qual també va escriure el pròleg del llibre.

Aquest acte es va dividir en dues parts. La primera es va celebrar el dia 20 de novembre, i consistí en la pre-sentació del llibre esmentat a l’antiga Biblioteca Popular. Primer, en Jordi Tuset va fer la presentació, amb la col·laboració de la professora Marta Alonso i de Pol Montserrat, en nom dels alumnes que el van redactar. També els acompanyava la regidora de Cultura de l’Ajuntament de Valls, Bàrbara Flores, que els felicità.Seguidament es va projectar un do-

cumental, elaborat pels alumnes del centre, Testimonis d’una guerra. La segona part d’aquest acte tingué lloc l’endemà, el dia 21, també a la Bi-blioteca Popular, on la Marta Alonso i el guitarrista George Olshanetski van protagonitzar un especta-cle poètico-musical titulat No llencis les cartes d’amor, amb l’acompanyament de cançons de l’època. L’objectiu era recuperar la memòria d’uns temps difícils en què la relació entre soldats i els seus éssers estimats també fou difícil. Aquest espectacle està muntat a par-tir de cartes escrites pels soldats des del front.

Edició d’un número de “Quaderns de Vilaniu”Quaderns de Vilaniu és una publicació que surt semestralment a l’Institut d’Estudis Vallencs (IEV) de Valls. Tenint en compte que el nostre centre comp-ta amb el reconeixement de molts va-llencs que hi han estudiat, es cregué oportú de demanar que Quaderns de Vilaniu reflectís, d’una manera o altra, la celebració del nostre 90è aniversari. De bon començament, aquest projec-te era previst que fos editat pel mes de març, però no es publicarà fins a l’octubre o novembre del curs vinent. Cal recordar que, quan es va celebrar el 75è aniversari, ja es va editar un llibre sobre el nostre centre. Per això, en aquests Quaderns de Vilaniu s’ha previst d’enfocar els temes de manera que no es repeteixi el que ja s’explicà l’any 2000 amb motiu del 75è aniver-sari.El primer apartat d’aquest Quaderns de Vilaniu consisteix a analitzar i a repassar totes les lleis d’educació i d’ensenyament que han passat per aquest centre des que es va inaugu-rar.El segon apartat compara fotografies antigues amb fotografies noves de

 

Aquest espectacle està muntat a partir de cartes escrites per soldats des

del front.

les diferents ubicacions del centre, ja que ha estat ubicat en tres llocs dife-rents: la plaça del Carme, la plaça del Quarter i el carrer Creu de Cames, la seu actual.El tercer apartat analitza les publica-cions del centre. D’una banda, la re-vista Cultura, que fou el portaveu de l’Associació d’Alumnes i Ex-alumnes, de l’Escola del Treball (AAEET); altres revistes publicades al centre i que han tingut una curta durada i, finalment, la revista que publica el centre anual-ment, Reviscola.I encara un altre bloc que ha consistit a demanar l’opinió a alumnes actuals, els pares dels quals són ex-alumnes del centre. Responen, tant els uns com els altres, una sèrie de preguntes referents a la seva estada al centre. Això permet de comparar les dues generacions. Els textos van acompan-yats de les fotografies corresponents i han estat elaborats per professors del nostre institut. Visita de la consellera d’ense-nyament Irene Rigau El dia 13 d’octubre la consellera d’ensenyament Irene Rigau va venir al nostre centre a inaugurar oficialment els actes del nostre 90è aniversari. Fou rebuda per l’equip directiu i per les au-toritats locals. A l’aula d’audiovisuals signà el conveni de formació dual per al cicle d’esports, el qual promou la formació professional de les activitats esportives i de lleure i també millorar la qualificació professional del perso-nal d’aquest sector.Irene Rigau fou convidada a signar en el llibre d’honor. Visità el taller de Mecànica, que és la família pro-fessional més antiga del centre. Tot seguit, al vestíbul del centre, el Grup Instrumental va interpretar una peça musical i, al gimnàs, tingué lloc l’acte acadèmic d’inauguració del nostre 90è aniversari.La jornada acabà al pati, on tots els alumnes foren convidats a l’espectacle d’acrobàcies Sidecar, a càrrec de la companyia Pessic de circ.

8 reviscola

reviscola“Escriure, per mi, és quan conver-teixes l’escriptura en el centre i en la font de sentit de la teva vida, allò que l’aguanta.”

Vicenç Villatoro

Vicenç Villatoro i Lamolla va néixer a Terrassa el 22 de gener de 1957. És escriptor, periodista i polític cata-là. És l’actual director del Centre de Cultura Contemporània de Barcelo-na (CCCB). Conegut pel seu ofici de periodista, ha col·laborat en diversos diaris i programes de televisió. També és molt conegut per la seva carrera d’escriptor, amb la qual ha aconseguit premis i reconeixements. Ha publicat dotze novel·les. La seva carrera polí-tica el responsabilitzà de càrrecs im-portants com, per exemple, el de ser diputat a la Generalitat de Catalunya pel partit de CiU (1999-2002). El dia 6 d’octubre de l’any passat vingué a Valls amb motiu de la inauguació del nostre 90è aniversari. Aprofitàrem l’ocasió per a entrevistar-lo.

Bona tarda. És conegut com a escriptor, com a periodista i com a polític, però com es definiria vostè mateix? Com li agradaria ser recordat?Fonamentalment em considero una persona que es relaciona amb les pa-raules. Aquesta relació té molt a veure amb dos oficis, que són diferents però que d’alguna manera es relacionen: el periodisme, a què m’he dedicat tota la vida, i la literatura, a què m’he de-dicat en paral·lel. I això és el que faig constar quan signo els meus articles.

Molt bé, començaríem parlant sobre la feina d’escriptor. Felicitats per la novel·la Un home que se’n va, que

reportatge

està inspirada en la vida del seu avi. Com és que va decidir escriure sobre aquest tema?Això sempre es por preguntar del dret i del revés. Per què fer-ho o per què no fer-ho. Els llibres neixen quan hi ha coses a les quals els has estat donant voltes i s’ajunten. En el meu cas, hi havia preguntes meves sobre marxar, quedar-se, viure diverses vides en una sola vida (que té molt a veure amb la literatura) o per què la gent marxa del lloc on ha nascut (és nomes un problema de butxaca o d’economia o dels somnis o de les pors?) Com a es-criptor, trobo que un dels temes més importants de les maneres d’escriure contemporànies és veure com ens re-lacionem amb la ficció i amb la reali-tat, fins a quin punt ens inventem les històries; quan expliquem històries certes, si podem escriure-les com si fossin novel·les; quan expliquem his-tòries inventades, si les podem ex-plicar com si fossin reportatges, etc. La suma de tot això va concentrar-se en la possibilitat de fer una mena de novel·la. També he volgut parlar del meu avi perquè, en el temps de la guerra i de la postguerra, sobretot en la família dels vençuts, hi havia un considera-ble silenci, coses que no s’explicaven, com l’experiència personal. La bio-grafia del meu avi no és una biogra-fia excepcional, és a dir que no vaig escriure sobre el meu avi pel fet que tingués una vida única i estranya. Si la comparéssim amb la nostra gene-ració, sí; però, en la seva generació, la seva vida era com la de molts altres. No era tan trobar coses excepcionals com trobar una historia sencera, tro-bar uns vincles personals que expli-quessin una experiència de vida que implica la decisió de migrar.

Què creu que fa atractiva la seva novel·la?No ho sé. Si l’hagués de vendre, potser diria que el que la fa atractiva és la minuciositat i una certa preci-sió, que explica una història concreta,

l’aplicació de les tècniques narratives i la construcció d’una narració molt precisa, que pot ser una mica el mirall de tothom, perquè tothom ha mirat el seu pare o l’avi o fins i tot el besavi. És una experiència molt generalitzada, fins i tot per part de gent que no ha migrat, però que s’ha plantejat alguna vegada a la vida de fer-ho. És una his-tòria molt detallada que pot servir de mirall a molta gent.

Què va fer que comencés a escriure?No ho sé. Són aquelles preguntes que tenen la virtut de no ser contestades. Jo crec que passo, d’una manera im-perceptible, dels exercicis escolars d’escriure per a mi mateix a adonar-me que estic disposat a relacionar-me amb la meva vida escrivint. Escriure allò que passa a la vida. M’hi enten-dré o m’hi desentendré a través de l’escriptura, amb tot el que passa. Es-criure i viure serà la meva manera de trobar sentit a saber què faig aquí. Però això és una cosa que es va cons-truint amb el pas del temps.

Com a persona, què li ha aportat l’escriptura?Torno a la primera pregunta. No puc comparar com hauria estat la meva vida sense escriure, és a dir, escriure, per mi, és central, és constitutiu. Què sóc? Algú que escriu, no algú que es guanya la vida escrivint. Escriure, per mi, és quan converteixes l’escriptura en el centre i la font de sentit de la teva vida, allò que l’aguanta.

Els premis que ha guanyat què han significat per a vostè ? Home, han significat --els de molt jove sobretot (a Valls, concretament, uns Jocs Florals -- una certa confir-mació de la pròpia confirmació. És una activitat tan rara, la d’escriure, que sovint tens dubtes sobre si ser-virà per a alguna cosa, si agradarà, si realment val la pena de dedicar-t’hi, si en sabràs prou... A vegades, doncs, els premis són una mena de confirmació externa de l’educació interna. I tenen encara una altra funció material: ens

9reviscola

reviscola reviscola Jaume Huguet

ajuden a vendre llibres. Un premi és un sistema perquè un llibre no passi desapercebut.

Quin és el llibre seu que s’ha venut més? En té alguna idea de per què? No, no ho sé. Algunes de les meves primeres novel·les, de quan tenia vint-i-tres o vint-i-quatre anys, van guanyar premis que comportaven una edició de seixanta mil còpies. Una entitat bancària regalava el meu llibre premiat als seus impositors d’estalvis. No és que se’n venguessin molts, sinó que se’n repartien molts. Per tant, els llibres meus més difosos són els que van lligats als premis. Altres potser han tingut èxit pel tema que tracten. No he comptat mai quin és el més ve-nut, ni els tinc endreçats per aquest ordre. Les vendes tenen un punt d’atzar molt considerable. Una bona portada, un títol atractiu, un moment oportú fan vendre, però això no està en l’ADN més central del llibre.

Si passem a la política, com definiria vostè la situació actual provocada per la suspensió de la consulta del 9N ?És una situació complicada i complexa. Jo crec que una de les característiques de la contemporaneïtat és que les coses són complicades, no són senzilles. Una situació que demostra uns dèficits importants de l’estat a l’hora d’entendre què signifiquen les decisions democràtiques és una dificultat afegida per a la població catalana. M’agradaria que poguéssim comptar amb un procés a l’escocesa, net i clar. Esperava aquesta resposta?Del Constitucional?Sí.Sí, jo crec que l’esperava tothom. De fet, de la resposta constitucional en-cara no en tenim cap indici. Del que tenim indici és del que la resposta del govern espanyol comporta al cons-titucional. El constitucional el que hauria d’haver fet fóra admetre-ho a tràmit i suspendre-ho amb cautela, que és gairebé automàtic quan ho

admets a tràmit. Per tant, el Constitu-cional encara no és fiable, perquè en-cara no ha mogut peça. Jo crec que era d’esperar. El que no era d’esperar, fa quatre o cinc anys, és que el procés públic que es produïa a Catalunya fos observat des de Madrid amb aques-ta mena d’hostilitat i sobretot amb aquesta mena de immobilisme.

Què creu que n’opinaria el vostre avi, de la situació actual?No en tinc ni idea. S’ha de tenir una informació precisa per a poder opinar i un cert grau de context. Si algú apa-regués ara i veiés el que passa, no sé si se sorprendria més de les estelades que dels mòbils. Les coses es produei-xen en un moment complex i costa molt imaginar algú fora del seu con-text. Tots els instruments que tenim d’anàlisi tenen a veure amb el que hem vist, el que hem viscut, el que ha semblat possible o impossible. Per tant, no ho sé.

Quin consell de futur donaria als jo-ves?És molt difícil donar consells. Jo el que els diria, als estudiants, és que intentin casar una especialització, cada vegada més imprescindible per a la vida laboral, amb una curiositat universal, cada vegada més impres-cindible per a viure. Jo crec que la nos-tra societat, per entendre’ns, tempta els estudiants amb dues coses con-tradictòries. Una és: “Tu especialitza’t”, i l’altra és dir: “Tu no sàpigues fer res, tu vés fent”. Jo crec que el consell és la curiositat universal i la capacitat de focalitzar sobre el propi interès. Només la curiositat universal dóna vilatans. I l’especialització no dóna persones. Dóna extraordinaris robots orals per a fer una feina encara que si-gui qualificada. El millor és jugar amb les dues coses. Si hi ha un valor o si hi ha una qualitat que a mi em sembla exigible a l’ésser humà, no tan sols a l’estudiant, és la curiositat, tenir ganes de saber coses.

‘’Un institut és una comunitat edu-cativa i la seva essència són les per-sones com vosaltres.’’

Jordi Tuset ValletÉs professor i actualment director de l’Institut Jau-me Huguet.Per què vàreu trobar s i g n i f i c a t i u celebrar el 90è aniversari, en comptes de celebrar directament el centenari?A mesura que vas complint anys, tro-bes més significatiu celebrar els teus petits, però entranyables, moments de recordatori de vivències comparti-des. Penseu que cada vegada trobem a faltar més persones d’aquelles que formaren part dels inicis del nostre centre.Quina reputació té l’Institut Jaume Huguet a la comarca?Això caldria que ens ho diguessin les persones del nostre entorn comarcal, però puc dir que, fins ara, els comen-taris que ens arriben són molt posi-tius. També pot corroborar això que dic el fet que el nostre nivell de pre-inscripcions d’alumnes de la comarca, en tots i cadascun dels ensenyaments que ofereix el nostre institut, és molt alta.Quina vinculació té amb la ciutat?Si celebrem el 90è aniversari, podeu comprendre que la vinculació amb la ciutat ha estat sempre molt impor-tant. Nosaltres acostumem a partici-par en tots aquells actes que organit-za l’Ajuntament i ens en fa partícips. Al mateix temps, quan organitzem nosaltres les activitats obertes a la ciutat, sempre convidem el consistori. I la participació dels vallencs sempre és prou bona. A tall d’exemple, no-més cal que penseu en la quantitat de nois i noies que desenvolupen la seva formació en centres de treball a les empreses, comerços i institucions de la ciutat.

10 reviscola

reviscolaQuina relació té l’Institut amb l’ANESPRO?La nostra Fundació ANESPRO neix amb l’acord compartit de la Cam-bra de Comerç i Indústria de Valls i l’Institut. És l’instrument que ens ha ajudat a conèixer millor el teixit em-presarial de la ciutat i de la comarca a participar-hi. L’Institut és a la vegada el proveïdor de la formació que ofe-reix la Fundació ANESPRO a les em-preses i als seu treballadors.Què creu que té el nostre centre que després de tots aquests anys encara es mantingui en peu?Les seves pedres vives són les perso-nes. Un institut és una comunitat edu-cativa i la seva essència són les perso-nes com vosaltres.Quina relació té l’AAEET amb el cen-tre?Suposo que ho sabeu, però us puc re-cordar que tres anys després de la fun-dació de l’Escola es crea l’Associació d’Alumnes i Ex-alumnes de l’Escola de Mestria Industrial. D’aquí a tres anys també podran celebrar el seu 90è aniversari. Pel que jo recordo, la relació d’ambdues entitats sempre ha estat molt bona. Hi ha moltes perso-nes vinculades a l’Institut i a l’AAEET.Com definiria les persones que formen l’Institut Jaume Huguet?És quelcom molt complex poder generalitzar aquestes definicions. Jo només m’atreviria a definir quin és l’ambient que generem les persones de la nostra comunitat educativa. I voldria destacar dos aspectes, en aquest sentit. D’una banda, el nivell altíssim de cohesió social que l’institut demostra i, per l’altra, el grau de par-ticipació notable en molts dels àm-bits que l’institut participa, ja siguin acadèmics, amb els seus projectes, ja siguin lúdics i culturals, amb les seves jornades culturals.Quins han estat els actes més remarcables d’aquest aniversari?Han estat diversos, però els més re-marcables diria que han estat aquells que les persones se’ls han fet seus. Per exemple, la conferència inaugural de Vicenç Villatoro, la inauguració insti-

tucional amb la presència de la conse-llera Rigau, les jornades de joves i em-presa, la diada de Sant Joan Bosco, la setmana cultural per Sant Jordi, etc...Què podem esperar per al següent aniversari?El meu principal desig és que hi pu-guem ser tots. Plens d’il·lusió, amb ga-nes de participar i que l’Institut Jaume Huguet, l’Escola, pugui ser recordada sempre per les persones que l’han fet possible.Com creu que el centre ha aconseguit la repercussió que té, en relació a la formació professional en les empreses?Per l’actitud i l’aptitud de tothom. Tots i cadascun de nosaltres, des d’aquell 6 d’octubre de 1924, equipats amb les nostres motxilles --petites o grans-- de valors, però amb moltes ganes de tirar endavant, hem fet possible que el benefici compartit entre formació i producció hagi estat una realitat. Confiem que amb la nova FP Dual en-cara sigui una realitat més excel·lent, de manera que aquells pioners de fa 90 anys es poguessin sentir orgullo-sos de la seva Escola.

L’AAEETL’Associació d’Alumnes i Ex-alumnes de l’Escola del Treball de Valls és la mes antiga de les AAEET que foren creades a la província de Tarragona. La seva fundació, el 1927, té lloc uns anys abans que es constitueixin les escoles del Treball de la província i les seves associacions, a les quals es va avançar, igual que ho havia fet l’Escola Professional de Valls, creada per ini-ciativa ciutadana l’any 1924, gràcies a l’esforç conjunt dels industrials i dels obrers vallencs, amb l’objectiu de for-mar bons professionals per a les in-dústries de la ciutat.Va néixer dins del context de l’esmentada Escola, fruit de l’entu-siasme dels alumnes, que els porta a unir-se en una associació que tindria com a objectiu millorar, en la mesura que fos possible, l’obra formativa de l’Escola i la cultura dels obrers, i al ma-teix temps, continuar mantenint ben forts els llaços que havien establert els alumnes entre ells i amb l’Escola,

una vegada deixessin d’estudiar-hi. D’aquesta manera sorgia l’Associació d’Alumnes i Ex-alumnes de l’Escola Professional, que en produir-se la conversió del centre en Escola del Treball, l’any 1929, va adoptar el nom d’AAEET.Al llarg de les primeres dècades d’existència de l’entitat, aquesta es mantenia estretament lligada a l’Escola; col·laborava activament amb el seu òrgan rector, el Patronat Local de Formació Professional —el qual la veia com una aliada a tenir molt en compte en el treball per a millorar l’ensenyament del centre—, fins al punt que sovint se’ns fa difícil poder destriar el límit que separa les actua-cions d’ambdós organismes. Eren uns anys en que, a la pràctica, moltes ve-gades la tasca realitzada per l’entitat es fusionava amb la pròpia de l’Escola. L’Associació presentava esmenes als plans d’estudis, recollia les queixes i peticions de l’alumnat, participava en l’organització d’excursions i exposi-cions de fi de curs, creava una biblio-teca i un butlletí —Cultura, portaveu de l’entitat i a la pràctica de l’Escola—, etc.; i, a mes, des de començaments dels anys trenta ja desenvolupava una important quantitat d’activitats culturals i esportives que oferien als alumnes i associats complements de l’ensenyament que rebien a les aules i tallers. Si bé inicialment la junta direc-tiva s’ocupava de preparar i supervi-sar els diferents tipus d’actes realit-zats pels associats, a començaments dels anys trenta va optar per posar en marxaa la fórmula utilitzada fins als nostres dies, que consistia a crear seccions que organitzessin i gestio-nessin tot allò referent a cadascuna de les activitats importants que es duien a terme dins l’Associació. D’a-questa manera, l’any 1931, apareixien les seccions d’Esports, la de Cultura i l’Excursionista, a les quals s’afegiren, l’any 1936, la d’Escacs i la de Fotogra-fia, amb el seu laboratori.L’Associació també jugà el seu paper en el moviment federatiu de les as-sociacions d’alumnes de Catalunya i l’Estat durant aquella dècada, atès que presidí la Federació Provincial tar-ragonina mentre aquesta va existir.

reportatge

11reviscola

reviscola reviscolaPosteriorment, la dissolució del Patro-nat a l’inici de la Guerra Civil, que fou substituït per un comissari de la Ge-neralitat, va permetre que en aquells anys difícils l’Associació, a la pràctica, dirigís l’Escola juntament amb el di-rector i el comissari. Al mateix temps es produïa una progressiva reduc-ció de les activitats de les seccions, que s’anaren apagant una per una, a mesura que els seus components s’incorporaven a files, fins al punt que, malgrat els esforços, l’AAEET i el seu butlletí deixaren de funcionar a finals de l’any 1938.El parèntesi d’inactivitat de l’Associa-ció i de la mateixa Escola, marcat pel final de la Guerra Civil i el comença-ment de la postguerra, juntament amb l’anatema de centre esquerrà que li atorgaven, fou superat gràcies al fet que seguia viu l’entusiasme i la voluntat de posar-les en funciona-ment entre els antics alumnes i asso-ciats, i sobretot, al suport i protecció que van rebre per part de Josep M. Fá-bregas, el qual féu possible que, l’any 1940, l’Escola i l’AAEET reprenguessin les activitats.Aquells primers anys quaranta repre-sentaren un període de recuperació i consolidació de l’entitat, que va conti-nuar actuant envers la consecució dels seus objectius. Posà de nou en funcionament la biblioteca i les di-verses seccions, amb major o menor fortuna, entre les quals sobresortia clarament pel seu volum d’activitat la Secció de Muntanya, seguida per la d’Esports. També aconseguí publi-car de nou la revista Cultura a partir del 1945, la qual cosa significà l’iniciï d’una segona etapa encara vigent.L’Associació continuava fortament lligada a l’Escola amb la seva unió d’interessos i en els objectius que volien assolir. Així es mantingué quan l’any1956 es convertí en un autèntic centre oficial, l’Escola de Maestria In-dustrial, i desapareixia la iniciativa pri-vada amb la dissolució del Patronat Local.Finalment, respecte a l’estructura in-terna, no trobem gaires difèrencies amb relació a les juntes de la dècada anterior, excepte en el cas de la des-aparició del càrrec de vicesecretari, a

banda de les normals pròpies de l’augment o reducció del nombre variable de vocals i la lògica desaparició de les sec-cions que estaven absoluta-ment inactives. Actualment, l’AAEET compta amb un total d’uns 700 asso-ciats.A la nostra entitat sempre te-nen cabuda tantes seccions com es vulguin crear i aques-tes siguin de caire cultural o esportiu, sempre està obert a tothom i a noves propostes.

Elena Valera Itziar Clofent

Júlia ColdwellLaia Valverde

1r BAT B - Periodisme

Jaume Huguet

Mai no ens han regalat resL’origen de l’actual Institut Jaume Huguet és una bona metàfora del que ha estat i del que és Valls. Aquí mai no ens han regalat res, i quan hem necessitat alguna cosa ens ho hem hagut de fer nosaltres mateixos. El naixement de l’Antiga Escola del Treball també va anar així, quan tres vallencs van decidir crear una escola professional davant la necessitat del moment i la manca d’iniciativa del sector públic.L’any 1923 va sorgir la idea de fer una Escola del Treball i l’any 1924, ara fa exactament 90 anys, un 6 d’octubre de 1924, s’inaugurava oficialment el primer curs de l’Escola del Treball, gràcies a la iniciativa de tres vallencs, Rafael Morlà Bonet, Artemi Plana Tondo i Rafael Solé Borràs, i del suport de molts altres vallencs com Cèsar Martinell, arquitecte, i Francesc Ballesté, farmacèutic, o també Ramon Barbat i Miracle, inspector de formació professional, entre molts d’altres.L’Escola naixia gràcies a l’impuls de la societat civil que, malgrat la desaparició de la Mancomunitat de Catalunya, mantenia l’esperit de modernitat i de renovació pedagògica que impulsaren Prat de la Riba i Puig i Cadafalch durant el breu període d’autogovern que Primo de Rivera suprimí.La història passada i recent de la Ciutat de Valls és plena d’exemple com el de l’Escola de Treball. La ciutat, i més concretament la societat civil vallenca, ha estat sempre molt emprenedora i ha estat en l’origen de la majoria de les iniciatives cíviques, econòmiques, socials i culturals dels darrers dos segles.Els exemples del passat, tots els coneixem: la creació de la Cooperativa Agrícola, la creació de la Creu Roja i de la Cambra de Comerç, o la construcció de la línia de ferrocarril de Valls-Vilanova-Barcelona.Avui, Valls segueix sent una ciutat amb un gran esperit emprenedor, acostumada a haver de fer pinya per poder enfrontar i superar els grans reptes que se li plantegen. Junts, sumant, fent pinya, hem estats capaços i seguirem sent capaços de tirar endavant els grans projectes que necessita la nostra ciutat.Com en el cas del naixement de l’Antiga Escola del Treball, la societat civil vallenca és i ha estat clau perquè els grans projectes actuals i del passat tiressin endavant. La implicació, la dedicació i l’estima que els vallencs i vallenques posem en tot el que fem, és el fet diferencial i l’element essencial que assegura la pervivència en el temps de totes aquestes iniciatives.Tenim la gran sort de ser una ciutat amb empenta i amb molta força, i per això, sempre serem capaços de fer el que ens proposem fer.

Albert Batet i CanadellAlcalde de Valls

12 reviscola

reviscolaentrevistes

El teu pare va ser un gran intel·lectual del segle XX. A quin tema dedicava el seu estudi? El tema de la seva investigació va ser la literatura catalana i va continuar els estudis del seu pare per donar forma a la història de la literatura catalana antiga i moderna. A part d’això, tam-bé va estudiar personalitats rellevants d’aquesta història, com per exemple Ramon Llull i el seu avi Joaquim Ru-bió i OrsLa Mancomunitat li va encarregar la direcció de la Biblioteca Nacional de Catalunya. Quina feina hi va fer? Això va passar l’any 1914, que li va atribuir la direcció de la Biblioteca Nacional. Aleshores, pel que fa a la Biblioteca de Catalunya, la feina que va fer va ser convertir la biblioteca de l’Institut d’Estudis Catalans en una biblioteca pública que, com a gran novetat, oferia als seus lectors llibres a l’abast de la mà, el que en deien una biblioteca de mà, que era un fet que no es produïa en cap altra biblioteca de l’Estat espanyol. Jordi Rubió va obrir al públic la Biblio-teca de Catalunya i, al llarg dels anys, la va ubicar en un local adequat, que és l’actual emplaçament a l’antic Hos-pital de la Santa Creu.Això pel que fa a la biblioteca, però a més a més se li va atribuir la direcció de la Xarxa de Biblioteques Populars, que depenia de la Biblioteca Nacional, biblioteques que eren en qualsevol punt de Catalunya i que apropaven la lectura a tothom, la democratitzaven.

ANTONI RUBIÓ GUILLEUMAS(bibliotecari)

“La donació és per a posar en mans del país una documentació importan-tíssima per al coneixement de la història cultural de la Catalunya moderna, i això, Jordi Rubió, el meu pare, ho sabia molt bé, i ho va dur a terme amb la voluntat de fer gran el país.”

Antoni Rubió Guilleumas va néixer a Barcelona fa cinquanta-quatre anys, és professor de català i bibliotecari. Ha dedicat molta part del seu temps lliure a conèixer la biblioteca i l’arxiu del seu pare, Jordi Rubió i Balaguer.

També li van atribuir la direcció de l’Escola de Bibliotecàries, la institució que formava el personal que treballa-va tant a la Biblioteca de Catalunya com a les biblioteques populars que en depenien. Es deia Escola de Biblio-tecàries perquè, en aquell moment, es considerava una professió molt adequada per a la dona. Els homes no van poder incorporar-se com a alum-nes de l’escola fins als anys setanta, em fa l’efecte.Quan l’any 1936 esclata la guerra civil es posa en funcionament el bi-bliobús. En què consistia? Durant el transcurs de la guerra es va obrir un front de la guerra a Catalun-ya amb la batalla de l’Ebre i hi havia soldats que combatien dintre del ter-ritori català. Mentre això no va passar, aquesta necessitat no va existir, però, en el moment que hi havia un front de la guerra a Catalunya, el Consell de Cultura de la Generalitat va tenir la pensada de crear un servei de bi-blioteques al front, és a dir un servei que portés la lectura als soldats que combatien. Però per a traslladar una biblioteca al front feia falta un vehi-cle i va ser l’ anomenat bibliobús, un autocar adaptat per al transport de llibres, en el qual anaven el xofer, un mosso i la bibliotecària. Aquest biblio-bús tenia una ruta establerta per totes les zones de guerra i facilitava llibres als soldats que lluitaven.La nit que van entrar les tropes franquistes a Barcelona, el teu pare era a la Biblioteca Nacional de Ca-

talunya. Quines conseqüències va tenir aquest fet? Sí, el meu pare, el dia 26 de gener, quan les tropes van entrar a Barcelo-na, es va voler fer present a la Biblio-teca de Catalunya. N’era el director. Temia que la Biblioteca pogués ser saquejada i destruïda, com va passar amb tantes altres institucions de cul-tura, com per exemple el Servei Me-teorològic de la Generalitat. De mo-ment, el van reconèixer com a director de la institució, però no pensava que el poguessin destituir d’aquest càrrec, perquè era un bibliotecari i, per tant, semblava que no havia de témer res de les noves autoritats franquistes. Però, passat un temps, el van apartar de la direcció de la Biblioteca i el van obligar a passar un procés de depu-ració per veure si tenia responsabi-litats que meresquessin algun tipus de càstig. Aquest procés, però, no va arribar a tancar-se mai i la realitat és que el van destituir sense dir-li clara-ment que el destituïen. Passats deu anys desprès d’aquest moment ja es va adonar que no podria tornar a diri-gir mai més la biblioteca. Però al ma-teix 1939 ja li van dir que no calia que tornés... El que va passar va ser que, formalment, no el van destituir mai Simplement el van apartar.Per què no es va exiliar com van fer altres intel·lectuals? El meu pare havia estat un home de cultura, un bibliotecari que va aixecar la Biblioteca Nacional de Catalunya, que va convertir aquella biblioteca

13reviscola

reviscola reviscola entrevistes

de l’Institut d’Estudis Catalans en una biblioteca nacional de cultura. Li semblava que no havia de témer represàlies per part de les autoritats franquistes. Per aquesta raó no va con-siderar que hagués d’exiliar-se A més a més tenia família i, per tant, no es va plantejar aquesta possibilitat. Tot i això, a l’exili, aquell mateix any 1939, va córrer la veu que l’havien afusellat. Per tant, per la seva condició de cata-là i d’home que havia treballat per la cultura catalana i per les institucions de cultura del país, ara ens adonem que va córrer un risc, perquè hagués pogut ser perfectament represaliat amb la mort. Però ell, d’entrada, no entenia que pel sol fet d’haver estat investigador i bibliotecari se’l pogués reprimir.

A què es va dedicar després de per-dre la feina? L’any 1939 es va quedar sense el seu sou, avui en diríem estar a l’atur. No tenia ingressos de cap tipus i va arri-bar a pensar que per sobreviure hau-ria d’anar venent-se els llibres de la bi-blioteca familiar. A finals de l’any 39 va demanar feina, veient que la direcció de la biblioteca no li seria retornada, i va trobar-ne en una editorial impor-tant l’Editorial Salvat. Aquesta va ser una editorial que, a més d’ell, va aco-llir molts altres intel·lectuals que du-rant la postguerra es van trobar com ell. Gràcies a l’Editorial Salvat va tenir un sou que li va permetre sobreviure i alimentar els seus fills. Va treballar fins que va tenir vuitanta anys, molts anys, va fer grans amics i va deixar grans records. Per altra banda, també va dedicar-se a fer classe, no pas a la universitat oficial, perquè no ho te-nia permès, sinó que feia classes de literatura catalana clandestines al seu

domicili, que organitzava una institu-ció universitària, també clandestina, que es deia “Estudis Universitaris Ca-talans”. Era una universitat que havia sorgit a principis de segle (1903) i que tenia com a característica una univer-sitat de llengua i continguts catalans. Però aquesta universitat no li podia donar cap sou.L’any 1969 li concedeixen el Primer Premi d’Honor de les Lletres Cata-lanes. Com va viure aquest reconei-xement? Era una circumstancia que no preveia.Era una persona molt poc amant de reconeixements públics i no imagi-nava que pogués ser distingit amb aquest honor. La concessió del premi la va viure amb sorpresa i potser tam-bé amb un punt de disgust perquè, com t’he dit, era una persona no gaire amiga dels honors. Però va entendre que l’havia d’acceptar i que el país li feia un honor que ell no podia rebu-tjar. Jo crec que el va acceptar també amb la idea que complia un deure.Jordi Rubió, en morir, dóna la seva biblioteca i l’arxiu a la BNC i al de-sembre es va iniciar el trasllat dels llibres de la seva biblioteca a la Bi-blioteca de Catalunya. Per què es fa aquesta donació?Ell havia reunit a casa seva una gran biblioteca, que, de fet, venia del seu avi i del seu pare i que ell havia con-tribuït a enriquir, i també tenia a casa seva un arxiu extens amb documen-tació del seu avi, del seu pare i d’ell mateix i, aleshores, va decidir que la seva biblioteca i el seu arxiu havien de posar-se a l’abast del públic que hi poguès estar interesat. Aquesta decisió la va prendre l’any 1977. En aquell moment la situació política al país ja estava força normalitzada, ja hi havia una democràcia, les insti-tucions funcionaven, la Generalitat ja estava recuperada i la situació era molt millor que uns anys enrere, en ple franquisme. Aleshores va pensar: “Posaré a mans del país aquesta bi-blioteca i aquest arxiu perquè sé que les seves institucions estimaran el que dono.” Sobretot crec que ho va fer en homenatge al seu pare, que va ser his-

toriador, i al seu avi, que va ser poeta. Aquestes són les raons per les quals penso que ell va fer la donació. L’any 1977 va decidir que es donés després de la seva mort i aquest any passat, el 2014, s’ha fet efectiva la seva vo-luntat. Jordi Rubió i Balaguer va mo-rir l’any 1982. Durant aquests anys la seva biblioteca i el seu arxiu han estat en mans de la seva esposa, que n’ha tingut cura durant aquest temps. En morir ella, s’ha considerat que era el moment de donar aquests llibres i arxius a la Biblioteca de Catalunya. Ja s’ha fet el trasllat de la primera part de la biblioteca. La donació és per posar a mans del país una documentació importantíssima per al coneixement de la història cultural de la Catalunya moderna, i això, Jordi Rubió, el meu pare, ho sabia molt bé, i ho va dur a terme amb la voluntat de fer gran el país.De quina mena de llibres està for-mada la biblioteca? La biblioteca és una eina d’estudi i, per tant, no és una biblioteca en què hi hagi una col·lecció de llibres rars, sinó que és el fruit del treball de Jordi Rubió i Balaguer, el seu pare, d’Antoni Rubió i Lluch, i del seu avi, Joaquim Rubió i Ors. Esta formada pels llibres que tots tres necessitaven per a tre-ballar d’investigadors, professors i bibliotecaris. Com que Jordi Rubió i el seu pare, Antoni Rubió, es van dedicar a l’estudi de la literatura hi ha molts llibres de literatura -De quants llibres està formada la biblioteca? En total té uns 22.200 llibres. La biblio-teca d’Antoni Rubió en tenia aproxi-madament uns 11.000.-N’hi ha algun que sigui especial-ment rellevant?N’hi ha un al qual tots tres donaven un valor especial, les obres del rector

“Va obrir al públic la Bi-blioteca de Catalunya i, al llarg dels anys, la va ubicar en un local adequat, que és l’actual emplaçament a l’antic Hospital de la Santa Creu.”

“Feia classes de literatura catalana clandestines al seu propi domicili”

14 reviscola

reviscolaentrevistes

de Vallfogona, Francesc Vicens García, que va ser un poeta barroc català im-portantíssim. Aquest llibre en concret, a més a més, va ser imprès pel besavi de Jordi Rubió, que tenia una petita impremta al carrer de la Llibreteria de Barcelona. Aquest llibre, que havia es-tat imprès per Josep Rubió, va ser a la biblioteca de tots tres.També s’ha donat una part de l’arxiu. De quines parts consta?Hi ha un arxiu important que recull la informació generada per Jordi Rubió i Balaguer, per Antoni Rubió i Lluch i per Joaquim Rubió i Ors, tant en la seva activitat professional com en la seva vida personal. Per exemple, els epistolaris. A banda de la documen-tació professional, és molt notable la correspondència conservada de Joaquim Rubió i Ors, d’Antoni Rubió i Lluch i, sobretot, la de Jordi Rubió i Balaguer, amb moltíssim gent. Pensa que fins no fa gaire la gent es comu-nicava per carta, no hi havia internet, es feia un ús més limitat del telèfon. La gent s’escrivia i aquesta correspon-dència personal és el testimoni de la relació que aquestes tres persones van tenir amb molta gent que van conèixer i que van tenir un paper no-table en la vida del país.

Quina part de l’arxiu s’ha donat? La part que s’ha donat és el material de treball de Jordi Rubió. L’any vinent donarem la part del seu avi, Joaquim Rubió i Ors, i l’altra, el del seu pare Antoni Rubió i Lluch, i en una quarta tongada donarem la correspondència de Jordi Rubió.Quina importància té aquest arxiu per a la història de la literatura ca-talana?Més que per a la història de la litera-tura catalana, que també, sobretot per a la història de la literatura cata-lana moderna d’aquests últims 150 anys. Té importància perquè son tres persones que hi han tingut un paper molt rellevant. Joaquim Rubió i Ors va ser poeta en el segle XIX i va ser una de les persones que van contribuir que el català es tornés a usar com a llengua literària. Antoni Rubió i Lluch va ser l’investigador que va rebuscar en arxius i biblioteques i va escriure la història de la literatura catalana, que no existia, i després va escriure i documentar la història d’un dels epi-sodis més extraordinaris de la història de Catalunya: la presència catalana a Grècia en els segles XIV-XV. Jordi Ru-bió i Balaguer va ser la persona res-ponsable que unes dècades més en-

davant el país disposés d’institucions de cultura modernes, com ara la Bi-blioteca de Catalunya. És clar, aquesta activitat que cadascun d’ells ha tingut en aquests tres àmbits, com són la literatura, la investigació i la creació d’institucions de cultura, és una acti-vitat que ha quedat reflectida en els seus arxius i els fa molt valuosos. És a dir, a través d’aquests arxius podem conèixer com Catalunya ha anat recu-perant la seva llengua, la seva història literària i la seva cultura.Qui hi podrà tenir accés, a aquest arxiu?El fet que aquest arxiu i aquesta bi-blioteca siguin a la Biblioteca de Ca-talunya permet donar continuïtat a aquest llegat i, per tant, ja no són Jor-di Rubió i Balaguer ni Antoni Rubió i Lluch ni Joaquim Rubió i Ors els que podran servir-se’n, sinó que ara els usuaris dels seus llibres serem tots nosaltres. Les persones que hi tinguin interès hauran d’anar a la Biblioteca de Catalunya i podran accedir-hi. Ara nosaltres prenem el relleu d’ aquestes tres persones per continuar treballant pel nostre país. És una responsabilitat que han posat a les nostres mans.

Bernat Rubió1r BAT A- Periodisme

Josep Anglès Miró, el Pla de Santa Maria (1914-2015), durant tota la seva vida va ser pagès, i, després de la seva jubilació, es va dedicar a gaudir dels bons moments que li va donar la vida.Aquesta entrevista té un significat molt especial, perquè és un homenatge a títol pòstum, ja que es va realitzar el dia 4 de gener i ell va morir el dia 8 de ge-ner, després de noranta-nou anys i 5 mesos d’una llarga vida molt interessant i plena de moltes vivències. Va viure la Guerra Civil, va estar a la presó, va viure tota l’època de la dictadura i la transició de la dictadura a la democràcia.

“La política mai no m’ha preocupat. Tots van pel mateix camí, poder manar i cobrar, als altres que se’ls emporti el vent.”

JOSEP ANGLÈS MIRÓ (pagès)

Què se sent en ser l’home més gran del Pla de Santa Maria?Doncs... dóna una gran satisfacció... trobar-me bé com em trobo, poder valer-me per mi mateix i tenir molt bé la memòria, encara que em recordo

més del que va passar fa setanta anys que del que passa diàriament.Com recorda la seva joventut? Té alguna semblança amb la d’avui en dia?La meva joventut va ser molt bona

perquè vaig ser fill únic. Em van por-tar molt bé i em van faltar molt po-ques coses. Amb la d’avui en dia no hi ha cap semblança. Abans al poble hi havia molta feina i la gent guanyava el seu sou, no hi havia aturats i tots vi-

15reviscola

reviscola reviscola entrevistes

“El primer combat en què jo vaig estar, havíem d’anar ajupits perquè de dalt ens tirotejaven.”

vien molt bé de la fàbrica que hi havia al poble.Avui en dia també es viu bé. El més diferent és que abans la gent parlava molt i ara estan sempre amb el mòbil.Com hi va participar en la Guerra Civil? Què recorda?La meva lleva, que era la que s’havia de presentar aquell any, no la van de-manar fins al cap d’un any, així que de moment tots eren voluntaris. Al poble s’encarregaven de recollir carretades de bens i carretades de menjar per a la gent que anava al front.Al cap d’un any van demanar la lleva i em van enviar al front d’Aragó durant uns mesos, després dels quals, i amb un grup d’unes vuitanta persones i amb un capità, ens van enviar a An-dalusia, a formar una brigada de xoc. Arribem allà i ens estem un parell de mesos fent instrucció. Quan vam estar preparats ens van portar cap a Terol i, encara que la nostra brigada no esta-va a primera línia, vam participar en l’agafada de Terol. Des d’un local que hi havia a la carretera sortien els sol-dats per atacar. Al matí següent, quan ens van tornar a replegar, resulta que érem una quarta part de la gent. Lla-vors ens van portar a una trinxera on vam passar vuit o deu dies. Allà ens van rescatar i ens van portar cap a València, on ens van rebre com a he-rois i ens van fer una paella. Des d’allà ens van portar a Torralba de Calatrava (Ciudad Real). Allí van donar uns per-misos de quinze dies, però a mi no em va tocar i em van tornar a enviar cap a Terol..., però Franco ja ho havia tornat a agafar, i des d’allà ens atacaven i no-saltres anàvem tirant enrere. Ja cansat de ser-hi i de córrer entre tirs, un dia em vaig escapar.M’havien dit que per allà hi havia un lloc on no hi havia ningú. Així que

vaig començar a caminar i vaig arribar on hi havia un grup de soldats. Quan es van adonar que m’escapava vaig veure un soldat que agafava el fusell i va començar a disparar-me mentre jo corria. Així corrent vaig arribar fins on hi havia uns soldats... com que no sabia de quin bàndol eren els vaig preguntar que de quina brigada eren, per saber si eren rojos o nacionals, i, en dir-me que era una brigada, em vaig passar.Com que encara no havia menjat en tot el dia em van portar un plat del que els havia quedat.Ens podria explicar alguna anècdo-ta de la guerra civil?El primer combat en què jo vaig estar, que era en una muntanya, havíem d’anar ajupits perquè de dalt ens ti-rotejaven. Havia d’anar a recollir un ferit, ja que jo era portalliteres, i calia portar-lo fora de la zona de combat, jugant-te la vida, però resulta que quan vam arribar fora de perill ja era mort. Així que vam tornar al front i, com que anaven avançant, vam trigar molt a arribar-hi... Ja havien sopat i estaven dormint. En despertar, al dia següent, vaig veure un amic meu, que també era del poble, que I’havien ferit i vam haver de tornar a portar-lo on havíem estat el dia anterior. No sé si al final va morir, ja que no vaig tornar a saber res més d’ell.Per quina raó va estar tancat a la presó, durant la guerra?Al costat de casa meva hi havia un se-cretari del Comitè Central de Milícies Antifeixistes, que es deia Josep An-glès, com jo, però el segon cognom no era el mateix.Davant de casa meva hi havia la filla gran de “Cal Bord”, que s’havia casat a Barcelona i el seu home va denunciar aquest Secretari del Comitè, que era Josep Anglès de “Cal Robat”, però no sabia quin dels dos era i llavors em van detenir a mi.Com es vivia i quines sensacions sentia estant en una presó?De moment no vaig estar en una pre-só, sinó en un camp de concentració a la plaça de toros de Logronyo. En-

cara que la denúncia estava feta, no els lIigava gaire el fet que canviés de bàndol i em van respectar sempre, no em van molestar gaire, encara que em vigilaven, em tenien assenyalat i co-rria molt de perill. Recordo un dia que anava en tren quan ens van canviar de Logronyo a Saragossa, que anava molt vigilat perquè creien que jo era el secretari del Comitè. Ens portaven lligats de dos en dos.Allí a Saragossa em van tenir dos o tres mesos fins que em van traslladar a Tarragona, a la presó de la Punxa.Com se’n va sortir d’aquesta?Quan era a la Punxa, I’ajuntament del Pla va enviar un aval dient que jo no era el Josep Anglès del Comitè. Tot ha-via estat una confusió en coincidir els noms i va quedar tot aclarit.Van detenir el que pertanyia al Comi-tè i el van afusellar.A mi em van donar un paper on em donaven la llibertat sense cap causa.Com es vivia durant la postguerra?Hi havia molta misèria, la gent tenia molts pocs diners i gairebé no en te-nien ni per a menjar. Nosaltres teníem la terra i amb això anàvem tirant... Mai no ens va faltar de res, sempre hi ha-via alguna cosa per menjar.Què recorda de la dictadura?Va ser una època molt dolenta i amb molta repressió... Recordo que a mitja pel·lícula del cine, entraven els falan-gistes i ens feien cantar el “Cara al sol”. A més, als catalans ens van perseguir molt i només es podia estudiar en cas-tellà.Com recorda la mort de Franco?A mi no em preocupava gaire..., la meva preocupació era poder treballar i menjar. Els polítics... deien que li ha-vien allargat la vida.Quan va entrar el rei, què va sentir?No vaig sentir res especial. La política mai m’ha preocupat. Tots van pel ma-teix camí, poder manar i cobrar. Als altres que se’ls emporti el vent.El canvi de la dictadura a la demo-cràcia, què va significar per a vostè?Quan hi ha hagut democràcia? Ara hi ha democràcia? No n’hi ha hagut mai, de democràcia... Tots aquests que

16 reviscola

reviscolaentrevistes

Quina era la teva situació familiar quan eres petita?Els meus pares eren pagesos, cuida-ven la terra i bé, anàvem vivint relati-vament bé, sense que ens sobrés res. Però, un any, va pedregar molt i no-saltres, que vivíem del camp, ens vam quedar sense res, perquè no vam po-der fer cap collita. Llavors jo era molt joveneta, però vaig decidir de deixar d’anar a col·legi i posar-me a treballar.Quants anys tenies quan vas deixar d’anar a col·legi?Devia tenir tretze o catorze anys. Em vaig apuntar a l’acadèmia Almi, per-què podia anar-hi al vespre, un parell d’hores, a aprendre el que en dèiem comerç, I, durant el dia, podia anar

Ma. DOLORS PARÍS BOLADERAS (jubilada)

‘’Treballar ha sigut la passió de la meva vida.’’

Maria Dolors París Boladeras va néixer a Valls el dia 6 d’octubre de l’any 1940. Els seus pares eren pagesos i ella va ser la filla petita del matrimoni. L’any 1966 es va casar amb Rafel Serra Miró, amb qui va crear l’empresa constructora Co-somar S.L. Va tenir tres fills: Rafel, Gemma i Judit. Actualment està jubilada i viu a Torredembarra.

a treballar. Quan ens vam examinar érem uns setanta o vuitanta. I vaig treure Premi d’Honor.Quina va ser la teva primera feina?Vaig entrar de dependenta en una botiga que es deia Ca Pascual. L’amo buscava una persona que hi portés els comptes, ja que ell era viatjant. I jo m’hi vaig presentar per fer aques-ta feina. Recordo que era una botiga molt petita i jo m’encarregava també de les comandes. Al cap de pocs dies de treballar-hi, l’amo em va dir: ‘’Mira, al meu germà, que té una botiga, se li ha mort el fill, que només tenia un any i mig. Com que la seva dona és de França volen anar a viure a França, ara. A tu, Maria Dolors, que t’agradaria

portar la botiga del meu germà? Ho arreglaríem tot per tenir més espai.” De seguida vaig dir que sí. Van venir els paletes i ho anaven arreglant tot mentre jo ja començava a despatxar. A mi m’agradava molt el tracte amb la gent, però allà no hi venia ningú a comprar. L’amo em va explicar que era perquè, quan la portava el seu germà, molts dies no obrien i van anar per-

parlen de la democràcia el que volen és buscar un lloc només per cobrar i res més... i el dia que tenen I’ocasió encara es queden amb els diners dels pobres treballadors...Tots pensen en ells, no pensen a arre-glar les coses, només pensen a estar bé ells, vinga festes, vinga tiberis...! I la gent, si no treballa i no pot menjar, ja s’apanyarà...Quan Tejero va entrar al Congrés, què va pensar?Que tornaria a veure una altra dicta-dura a Espanya. Si hagués guanyat, segur que hagués tornat a posar una dictadura. Però de la dictadura que

hauria posat a la democràcia que hi ha ara no hi hauria gaire diferència...En aquell moment no vaig tenir por que hi hagués hagut una altra guerra civil... Ara és quan tinc una mica de por que torni a venir, ja que actualment hi ha una situació molt semblant a la que hi havia durant la República.Veia venir vostè la crisis actual?Això és una cosa que no entenc. Els pagesos sempre ens hem cuidat de treballar i poder menjar i pensar a te-nir diners per a I’any següent, per po-der sembrar i tenir una bona collita, cosa que no han sabut fer els que ens han governat.

Es viu millor ara amb totes les tecnologies actuals o abans amb menys aparells?Ara hi ha moltes comoditats, però també es vivia bé abans. La gent s’hi ha anat acostumant i des que neixen es van adaptant al que hi ha. El pro-blema seria haver de tornar al que hi havia abans.De totes maneres el que és feliç esta-va bé abans i està bé ara i el que és desgraciat ho serà sempre.

Bernat Rubió1r BAT A- Periodisme

“Fer el millor que pu-guis la teva feina, ser simpàtica, agradable, però a la vegada cons-tant i ràpida en la feina.”

17reviscola

reviscola reviscoladent clientela. Jo li vaig dir que esti-gués tranquil, que ja en faria, de clien-tela (riu). Al cap de quatre dies, ja hi venia una gentada i, la botiga del cos-tat, on abans sempre anava molt gent, va perdre la clientela. L’explicació era la meva vitalitat. Jo anava per feina, no m’entretenia gens. Tenia catorze anys acabats de fer llavors, moltes ga-nes de treballar i no em cansava gens. Que si això, que si allò, que si el cafè... La gent venia pel cafè, però, com que allí hi havia de tot, compraven més coses. La primera setmana vaig cobrar 50 pessetes. Jo amb aquests diners... “Ai, si em tocava el cul amb les cames anant cap a casa!” Allò era un no parar, però la botiga es va fer petita. Va cal-dre fer-hi obres una altra vegada per a engrandir-la. I la veritat és que va quedar una botiga maca. I bé, si abans ja hi havia gent, després de les obres, moltíssima. Hi vaig treballar fins que un oncle i un cosí meu, que mai no havien contractat ningú de la família, em van demanar que treballés per a ells.Quina és la teva anècdota preferida de quan eres petita?A mi m’agradava molt ajudar a casa. Em recordo que, quan arribava a casa tornant de col·legi, anava directament cap a dalt, on teníem les gallines, a plegar els ous. Deia: ‘’Mama, ara dona-ré menjar a les lloques’’, ja que en te-níem unes quantes. Anava cap allà, els obria el bec, els posava aigua i moresc i feien cloc, cloc, cloc, cloc, cloc, totes estarrufades que es posaven. Llavors venia la gent a casa a buscar ous i, bé, fèiem molts centimets amb això. Jo era feliç. Una anècdota divertida és que, durant un temps, quan devia tenir tretze o catorze anys, jo anava dient als meus pares que sentia uns sorolls estranys al sostre de la meva habitació, però ells deien que eren manies meves. Un dia, a la nit, barrim, batabum, van baixar un munt de ra-tolins. Tota l’habitació n’era plena. Ara ric, però llavors quin ensurt! Ni me’n recordo, de com vam treure aquelles bestioles de l’habitació!

Quan vas conèixer el qui fou el teu marit?Abans es ballaven sardanes al Pati molt sovint. Tots dos hi anàvem, a ballar-ne. I ens anàvem trobant. Tam-bé ens trobàvem pel carrer de la Cort, quan ell anava amb els seus amics i jo amb les meves amigues. Quan vaig conèixer el Rafel jo tenia dinou anys. Vam festejar durant cinc anys i llavors ja ens vam casar.Per què vau decidir crear una em-presa constructora?El pare del meu marit era constructor i es volia jubilar. Quan ens vam casar, el meu marit era paleta i treballava per al seu pare i jo, des de joveneta, ha-via estat en un despatx fent coses re-lacionades amb els números. Llavors ens vam quedar amb el seu negoci, amb el del pare del meu marit. Va co-mençar com un negoci petit, però

a mida que hi havia més feina, teníem més treballadors. En vam arribar a tenir 150. Recordo que, quan venien per cobrar, s’havien d’esperar al carrer, perquè no hi havia lloc! I el meu on-cle, que mai no trobava res bé, ens va dir: ‘’Tu i el Rafel arribareu molt lluny, perquè tu tens cap per als números, però al Rafel amb la paleta no hi ha qui l’atrapi!’’Diries que la feina ha sigut la teva vida?Sí, treballar ha sigut la passió de la meva vida. M’agradava que la gent i els clients estiguessin contents, m’agradava el que feia, en gaudia. El tracte amb la gent es basava en el ne-guit d’anar de pressa a despatxar-los, que mai ningú no s’hagués d’esperar massa estona. Però els números sem-pre han sigut i seran la passió de la meva vida.

Quines creus que son les claus de l’èxit?Primer de tot, el treball ben fet, fer el millor que puguis la teva feina, ser simpàtica, agradable, però a la vegada constant i ràpida en la feina. No té cap secret, però sempre al peu del canó. La feina ben feta sempre té futur. Has de transmetre a la gent que fas feina de qualitat, que no enganyes a ningú. Abans de vendre res, has d’estar tu convençut del que estàs venent. Per exemple, quan anava a ensenyar pi-sos, els deia, als clients, que el pis els agradaria molt. Tan sols dient això ja els venien més ganes de veure’l. A ve-gades encara em trobo amb gent pel carrer que em diu ‘’Ai, nena, el dia que vam comprar el pis, ens va tocar la lo-teria.’’ Això satisfà. Veure que la gent està contenta agrada.Canviaries alguna cosa del teu pas-sat?(Pensa) No, crec que no canviaria res del que he fet. M’agradava el nego-ci, m’agradava veure que l’empresa anava cap amunt, ensenyar els pisos a qui vingués a comprar-los... També m’agradava cuidar la meva família, la mare del meu marit, els meus pares...Com et definiries?Com una persona molt lluitadora, amb ganes de tirar sempre endavant, de no quedar-me mai estancada. No m’han regalat res, sinó que he lluitat per aconseguir el que volia. Tota la vida ho he fet.Quines diferències hi ha entre un adolescent de quan tu eres jove amb un adolescent d’ara?Hi ha moltes diferències. Potser no-saltres, quan érem petits, no teníem el que teniu vosaltres. Quan anava al col·legi a vegades li deia, a la meva mare: ‘‘Per què no em compres un vestit?’’, perquè sempre anava amb l’uniforme. Això, sí, amb l’uniforme net i curiós i ben planxat. Per no tenia cap altra roba. No demanàvem res. Gràcies que no faltés el plat a ltaula i menjar. I ja està.

Júlia Coldwell1r BAT B- Periodisme

entrevistes

“Has de transmetre a la gent que fas feina de qualitat, que no enganyes a ningú.”

18 reviscola

reviscola

Quan tinc mol-tes hores lliures jugo a la play, whatsapp, tuenti, etc. Quan vaig al carrer jugo a fut-bol amb el amics i anem a comprar unes Coca-coles i unes patates...

De vegades em quedo a casa ajudant el meu pare. També surto a passe-jar el gos durant una mitja hora, i a casa jugo a bàsquet o faig natació a la piscina –així almenys faig una mica d’esport. Després de dutxar-me, jugo una mica amb el gosset.

JUAN LUIS SILVA, 1r ESO A

Quan tinc molt de temps lliure vaig al cinema amb les amigues i amb la meva fa-mília, escolto mú-sica a l’ordinador o al mòbil... Tam-bé m’agrada fer fotos de tot per recordar els mo-ments divertits i ballar funky i hip-hop. I m’agrada molt passar l’estona amb la meva neboda –d’aquí dos mesos en naixerà una altra!-. Ah!, i barallar-me amb el meu germà!

LOLI CHAMIZO, 1r ESO A

Quan tinc

temps lliure vaig a jugar a tenis amb els meus amics. Hi vaig cada dissabte. A mi m’agrada el tenis perquè et pots moure molt.

També m’agrada llançar pilotes enlai-re. De vegades també jugo a futbol. M’encanta el futbol! Cada dissabte fem jocs diferents.

EBTISAME BOUAOUDA, 1r ESO A

Jugo a bàsquet perquè m’agrada molt i és divertit, però també jugo amb el mòbil... o amb el meu hàm-ster, quan està trist... Algun dia també ve alguna amiga a casa, o

jo vaig a casa seva, i fem coses com jugar a l’ordinador o xerrar sobre les nostres coses. Si algun dia ve una nena més petita a casa meva, juguem amb les figuretes que tinc, perquè es diverteixi. Algun dia vaig a la piscina amb les amigues i juguem.

EVA BAUDÉS, 1r ESO A

Sempre surto pel carrer amb els meus amics. Vaig on hi ha les pistes de fut-bol o al costat del parc. Amb la meva família anem a la platja, al cine, de bo-tigues o a dinar en algun lloc a l’aire lliure. Cada divendres em quedo a dinar al Telepizza amb la meva millor amiga. A la tarda em quedo per Valls o Tarragona.

AINOHA GARCÍA, 1r ESO B

Normalment, quan tinc temps lliure m’agrada anar a fer voltes amb els patins, jugar una mica a fet i amagar... Algunes vega-des, poques, vaig

a la piscina amb els meus germans i la meva mare. També, quan la mare no té res a fer, juguem a fer pastis-sos petits de xocolata blanca i negra. M’agrada sortir de compres i anar a prendre un granissat fresc.

AHLEM FATINI, 1r ESO B

Quan tinc temps lliure surto amb els amics a fer escalada a la Penya Roja de la Riba. També fem excursions de trial per Farena, que és el meu poble de muntanya. El paisatge de muntanya que veiem és molt bonic i relaxant.

JAUME GISTAU, 1r ESO B

Quan tinc temps lliure jugo al parxís amb la meva àvia o, tam-bé, vaig a passe-jar. De vegades m’agrada practi-car tae kwondo.

GISELA GONZÀLEZ, 1r ESO B

diàleg

(1r d’ESO)QUAN TENS MOLTES HORES LLIURES(PER EXEMPLE, DURANT LES VACANCES), A QUÈ JUGUES?

19reviscola

reviscola reviscola diàleg

Durant el temps lliure jugo a pilota amb els meus amics. També, quan sóc a casa, jugo als videojocs de l’ordinador. De vegades surto amb bicicleta

amb el meu pare pel camí i el més guai és quan obren la piscina i hi vaig amb els meus amics a passar-ho pipa nedant i jugant.

YONES EL HASNAOUI, 1r ESO B

A l’estiu jugo a futbol al po-liesportiu de Capafonts, un poble molt pe-tit al costat de Prades, amb els meus amics: Mi-quel, Ema, Àlex, Marc, Hermán,

Raimon... També anem amb bicicleta de muntanya. Ens ho passem molt bé! A la nit juguem a polis i a cacos: és molt divertit, perquè és a la nit! Amb el meu pare anem a fer pics o cami-nades. Amb els pares anem a un càm-ping i ens ho passem molt bé!

ARNAU SÁNCHEZ, 1r ESO C

Jo jugo a mol-tes coses, per exemple a fet i amagar, amb les meves amigues del poble de la meva àvia. Ju-guem a la plaça. També juguem a cartes, a casa de l’àvia o de la meva cosina. De vegades juguem al pilla-pilla. M’ho passo molt bé amb elles!

ELENA MARTÍNEZ, 1r ESO C

Per les vacan-ces d’estiu, un any anem de va-cances i un altre anem al poble: Vilaverd. Aquest any ha tocat Vila-verd. Allà ens ho passem pipa!. A les tardes juguem

al carrer: a pilota, a corda, amb els cotxes teledirigits... A la nit sortim a prendre la fresca amb els veïns. Algu-nes tardes truquem al veí del davant i quedem per anar a fer un partidet de futbol a la pista. Cada tarda de cinc a set hi ha nens jugant i els diem si volen jugar. Llavors fem equips i juguem un partit amistós. De vegades guanyem, d’altres perdem..., però l’important és divertir-se!

ROSA INVERNON, 1r ESO C

Quan tinc molt de temps lliure jugo a mol-tes coses. Quan és estiu, una de les principals és la piscina. A la piscina quedem tots els amics i ju-guem al pilla-pilla

o a llançar-nos de diverses formes. Una altra cosa a què jugo molt és a futbol perquè és un esport d’equip molt divertit. I per últim, quan estic avorrit, o no jugo a res, vaig a ajudar el meu pare a treballar.

JOAN TOUS, 1r ESO C

Quan tinc moltes hores i estar-me a casa és molt avorrit, surto a jugar amb les ami-gues. Al princi-pi ens quedem parlant una es-toneta, després

juguem a matar conills o a jocs així de pilota. Quan ja estem cansades de có-rrer i de saltar quedem a casa d’alguna amiga que tingui ordinador. Llavors sempre juguem a l mateix joc “Niño fuego y niña agua”. És molt divertit. L’endemà juguem a altres coses, com ficar-nos al llit amb el llum apagat i jugar a la Nintendo, anar a la platja, festes de pijama... M’ho passo molt bé amb totes les meves amigues!

ILHAM BELHADJ, 1r ESO C

Normalment, quan tinc algunes ho-res lliures acos-tumo a cantar, ballar i escoltar música. Sobre-tot, però, el que més m’agrada és jugar a un joc de la wii que es diu “Sing it 2014”, amb alguna ami-

ga que m’acompanyi per poder can-tar juntes, ballar, xerrar, riure i passar-m’ho bé.

MARINA VIDAL, 1r ESO D

Quan tinc temps lliure jugo a clicks amb la meva ger-mana. Primer munto l’aeroport, el supermer-cat, les cases i la granja. Després poso els clicks que treballen al supermercat, els que estan a casa, els clicks i els animals que viuen a la granja... i després comencem a jugar!

MARIONA SOLANES, 1r ESO D

20 reviscola

reviscoladiàleg

A l’estiu, quan tinc temps lliu-re, si no estic a l’ordinador, jugo amb la meva cosina petita a Playmobils, o, si no, ens banyem a la piscina. Tam-bé fem guerres

d’aigua amb els meus cosins grans i el meu germà.

JUDIT MATAS, 1r ESO D

Quan tinc temps lliure al cap de setmana jugo a la Play Sta-tion 3 a un joc de matar. Els dies de la setmana jugo a futbol i entreno per als partits.

ALBERT HERREROS, 1r ESO D

Jo, quan es-tic avorrida i no sé què fer, a les vacances, dema-no al meu avi que m’ajudi a fer una cabanya. De fet, en tinc una de molt bo-nica a casa dels

meus avis. També em poso a pintar o m’invento coreografies amb les cançons que més m’agraden.

LUCÍA ZAMORA, 1r ESO D

Quan tinc temps m’agrada anar a escalar. Quan puc, tam-bé m’agrada ajudar el meu pare. Altres coses que faig... anar a caminar per la muntanya amb

el meu germà i els meus pares, anar amb bicicleta, anar a donar un tomb amb els amics i, si no tinc res més a fer, miro la televisió.

ANDREU MONTSERRAT, 1r ESO D

A les vacan-ces d’estiu jugo a bàsquet. Al jardí tinc una cistella i a vegades jugo amb els amics o amb la meva germana. Amb els amics juguem un partidet: és una mica perillós, perquè la cistella està clavada a la paret i quan anem a fer una entrada i anem molt ràpid podem xocar contra la paret. Amb la meva germana juguem un 21, perquè és més petita.

ROGER POBLET, 1r ESO E

Quan tinc temps lliure faig moltes co-ses, però nor-malment passo aquest temps amb els amics. Una de les coses que m’agrada

més és anar amb els amics pel poble amb bicicleta. Després d’una estona fent curses, salts i de caure, deixem les bicis amagades sota un arbre i anem a fer rucades i alguna malesa pel poble. Un bon exemple seria trucar als tim-bres de les cases i sortir corrents a la màxima velocitat possible perquè no ens enxampin.

HANS FAIREY , 1r ESO E

Quan tinc temps lliure jugo amb els amics i fem moltes co-ses esbojarrades. Juguem a fut-bol a la nit, tots junts fem festes d ’a n i v e r s a r i . . .

Però no tan sols jugo amb els amics, m’agrada jugar a jocs de rol i a la Play Station.

NEUS RIERA, 1r ESO E

M’agrada molt jugar amb el millor regal que m’han fet mai, la Play Sta-tion 3. Jugo sol, amb amics o amb la meva germana. Tam-bé m’agrada jugar amb l’ordinador i quedar amb els amics del barri. Quan estic sol lle-geixo i jugo amb el mòbil. Quasi mai m’avorreixo perquè tinc moltes coses per jugar.

CELS MONTES, 1r ESO E

Quan tinc temps lliure... surto la meitat del dia i l’altra meitat la pas-so davant de diferents pan-talles. Fora de casa, pugem a la muntanya i fem

fotos a guineus, perquè hi ha caus. Amb els amics correm pel camp de futbol i a casa jugo a la Play Station, a l’ordinador i miro la televisió –allò que deia de les pantalles...

ANASS EL IDRIS, 1r ESO E

21reviscola

reviscola reviscola diàleg

Jo practico uns quants esports: escalada, atletis-me, córrer, esquí i alpinisme. Ara, però, em centra-ré en l’escalada. Escalo bastant: els caps de set-mana, els diven-

dres i, de vegades, també els dimarts i els dilluns. M’agrada molt, però no retransmeten escalada per la televisió. Competeixo a tots els campionats que puc i els segueixo bastant.

ALBERT PÉREZ, 2n ESO C

Jo jugo a fut-bol al CD Morell en un equip fe-mení. Abans feia atletisme, però vaig preferir el futbol perquè estava molt bé amb les compan-yes. M’agrada molt mirar futbol per la televisió, so-bretot els equips femenins i el futbol base. No practico cap altre esport, però m’hauria agradat continuar fent atletisme, encara que, per falta de temps, no puc.

ABRIL NOGUÉS, 2n ESO C

PRACTIQUES ALGUN ESPORT? SEGUEIXESLES COMPETICIONS PROFESSIONALS D’AQUEST ESPORT? T’AGRADARIAPRACTICAR-NE ALGUN ALTRE?

(2n d’ESO)

Jo no practico cap esport per-què, simplement, no m’agrada. Tampoc no se-gueixo cap es-port per la tele, em sembla avor-rit. M’agradaria practicar bàs-quet, sempre m’ha agradat, o patinatge artístic, sempre m’ha agradat patinar. No en practico cap perquè em fa molta mandra i perdo molt de temps amb els estudis. El fet d’entrenar dos o tres dies a la setmana em trauria el temps que po-dria estar fent deures o estudiant.

ANNA ÁVILA, 2n ESO C

Jo practico l’skate perquè m’agrada moltíssim això d’anar damunt d’un

tros de fusta i quatre rodes. Sempre miro ví-deos per Youtu-be per aprendre trucs nous. Tam-bé practicava futbol i kung-fu: feia competicions a Barcelona i a

Andorra. Estava federat. M’agradaria tornar a fer futbol perquè és un esport que el coneix quasi tot el món.

RAÜL GALERA, 2n ESO C

No practico cap esport: no tinc temps. Però m ’ a g r a d a r i a practicar nata-ció i ball. Na-tació perquè m’agrada estar a l’aigua nedant i bussejant, i ball perquè m’encanta veure la gent com balla i ami també m’agradaria ballar.

LUCÍA YIN, 2n ESO C

Jo practico fut-bol perquè és el meu esport pre-ferit. M’agrada seguir la com-petició de futbol professional per la tele. Compe-teixo en una lliga de setze equips.

Un altre esport que voldria practicar és el rugby perquè m’agrada molt.

LEANDRO GABRIEL PÉREZ, 2n ESO C

Jo faig dan-sa des de petita. Sempre m’ha agradat i en prac-tico des dels cinc anys. Mai, però, no la miro per la televisió. De ve-gades penso que també m’hauria agradat continuar fent bàsquet; però vaja, tampoc tinc temps, així que no en faré.

ANDREA MARTÍNEZ, 2n ESO C

WWW.INSTITUTJAUMEHUGUET.CAT

22 reviscola

reviscolaJo faig nata-

ció dos dies a la setmana, enca-ra que algunes setmanes en faig tres dies. No participo en cap competició, però si algun dia per la tele fan algu-

na cosa de natació sí que m’ho miro. No practico cap altre esport, però si n’hagués de practicar algun més faria patinatge.

AINA ANGLÈS, 2n ESO C

Faig castells a la colla Joves de Valls. Assajo tres dies a la setmana i els diumenges actuem. Tot i que requereix forma física, jo no ho considero un es-port, sinó una cultura i una tradició. Intento seguir les altres colles per Twiter, televisió o diari i, quan puc, vaig a les diades com a espectadora. Sempre he pensat que m’agradaria fer atletisme, però per diferents motius mai no m’acabo de decidir a apuntar-m’hi.

NEUS TONDO, 2n ESO C

Jo practico ci-clisme. Normal-ment segueixo per la tele quasi totes les com-peticions pro-fessionals per-què les trobo emocionants i gaudeixo mirant

l’esport que m’agrada. Un altre esport que m’agradaria practicar és el cruiser amb un penny, que és com una espè-cie de monopatí, i està considerat un esport de risc.

ADRIANA ESTALLO, 2n ESO D

Jo practico futbol. És el meu esport prefe-rit. M’encanta jugar a futbol! Segueixo les compet ic ions professionals, de primera divi-sió, perquè els

equips que hi competeixen són molt bons. No en practico cap més, excep-te el ciclisme de muntanya.

ROGER AIS, 2n ESO D

L’esport que practico és el de ballar. Hi vaig dos dies a la setmana. M’encanta ballar! Quan ballo sento que estic en un altre món. Miro molt les compe-ticions que fan. A part del ball també m’agrada molt el futbol: vaig estar un any jugant-hi, però em vaig decidir més pel ball, per-què des de ben petita que ja ballava.Sonava una cançó i em posava a ba-llar...

CARLA PERICHE, 2n ESO D

Faig un es-port que es diu patinatge ar-tístic. M’agrada seguir les com-peticions pro-fessionals, com per exemple el mundial de Reus, que se

celebra durant les dues primeres set-manes d’octubre. Per la tele, però, no el puc seguir gaire perquè no s’emet. Segurament que m’agradaria prac-ticar algun altre esport, però no sé quin. M’agrada molt l’exercici físic i tot el que hi està relacionat.

ÀLEX MEDINA, 2n ESO D

Practico fut-bol, i m’agraden altres esports i en segueixo les compet ic ions professionals. Jugo a futbol a la Bisbal. A més del futbol, no

crec que practiqui cap altre esport. El meu jugador preferit és el Messi.

JOSEP COLL, 2n ESO D

L’esport que practico és la natació. Normal-ment segueixo les competicions p r o f e s s i o n a l s sempre que puc. El meu ídol és Mi-chael Phelps. De moment, no m’agradaria practicar cap altre esport perquè, a més a més, faig dansa i ballo hip-hop en una acadèmia.

ANDREA SEGOVIA, 2n ESO D

Jo jugo a bàs-quet des de fa tres anys. Quan puc miro per la tele els partits de bàsquet de les competicions professionals. Un altre esport que

sempre m’ha agradat molt és el volei-bol, així que si pogués el practicaria.

MAR ÁLVAREZ, 2n ESO D

Jo no practico cap esport. Tam-poc no acostumo a seguir les com-peticions profes-sionals, tot i que alguna vegada he anat a veure algun partit e futbol o de

bàsquet. Per la tele segueixo el futbol. L’esport que m’agradaria fer és el voleibol.

FÀTIMA CHIKAR, 2n ESO D

diàleg

23reviscola

reviscola reviscolaLES PAU

opinió

Les PAU s’han convertit, sens dub-te, en l’angoixa i en el temor de la majoria d’estudiants de segon de batxillerat. La incertesa de no saber si podràs entrar en la carrera que en el futur t’hauria de permetre trobar

una feina en l’àmbit que t’agrada és la principal preocupació entre els joves.

Primerament cal remarcar que 2n de batxillerat no és un curs fàcil, sinó que exigeix treballar de valent, amb constància i esforç perquè, de fet, la nota mitjana de batxillerat comptarà un seixanta per cent de la nota final de les PAU. A més a més, és evident

Comparteixo pis amb algú o bus-co una residència per a estudiants? Aquesta és la primera pregunta que et passa pel cap a l’hora d’anar a es-tudiar en una universitat que és lluny d’on vius, si ets d’una ciutat petita o, en el meu cas, d’un poble petit. Anar a estudiar lluny del teu entorn et pot proporcionar molts avantatges: més portes obertes, més oportunitats, més ofertes de treball, canvi d’aires, gent nova, experiències noves, inde-penditzar-te... Però... estàs preparada per a tot això?

Primer de tot, cal saber què vols. Preguntes clau: Què vull fer?, On vull

PISOS COMPARTITS O RESIDÈNCIES

que no es pot deixar de banda la pre-paració que cal fer a casa per a poder afrontar aquestes proves al mes de juny, ja que no n’hi ha prou amb as-sistir a classe. Cal dedicar temps extra a ampliar el temari que s’explica o al-

menys a repassar-lo.En alguna ocasió

he pogut parlar de les PAU amb alumnes que ja les han passades. La majoria ho han fet amb una nota alta. Però això no significa pas que a tothom li vagi de la ma-teixa manera. Depèn, és clar, de la capacitat que té cadascú per a estu-diar i per a saber man-tenir-se tranquil durant els tres dies que duren

les PAU. Els nervis poden ser el pitjor enemic, fins al punt que facin anar en orris la dedicació de llargues hores d’estudi. Posem per cas que hagis tin-gut un mal dia, que estiguis motl ner-viós o que no hagis pogut dormir a la nit. D’aquesta manera és evident que no seràs capaç de fer gran cosa.

La gent em diu molt sovint que

no he de preocupar-me per les PAU. Fins i tot em diuen que són més fà-cils que els exàmens de batxillerat. Com que no me n’he de preocupar? Cada dia tenim més pressió a les clas-ses: els professors ens exigeixen més que abans, la matèria es complica, el temari cada vegada resulta ser més extens... Les PAU concentren sis o set exàmens en tres dies. Em pregunto com ens ho farem per mantenir clars tants conceptes, essent tan diferents els uns dels altres.

Sincerament, em sembla que no hi ha hagut ni un sol dia, en aquest curs de 2n de batxillerat, en què un profes-sor o un alumne no hagi dit la paraula PAU o la paraula selectivitat. I això m’angoixa. Malgrat tot, els consells d’anteriors estudiants em fan pensar que potser, d’alguna manera, tenen raó. Tothom ha passat pel peatge de les PAU i ara s’ho miren de lluny.

En definitiva, en tres dies ens juga-rem la constància i el treball de dos anys. És el preu que hem de pagar per poder ser algú en un futur no gaire llunyà.

Ona Mallafré2n A BAT

anar?, Quins són els meus objectius? I un cop resoltes aquestes preguntes, cal fer la pregunta definitiva: On po-dré establir-me? Depenent del lloc on sigui la universitat en la qual vols entrar, et serà més fàcil o més difícl trobar un lloc on viure. A les capitals hi solen haver força ofertes, tant de pisos de lloguer com de residències per a estudiants. Ara bé, d’aquestes dues opcions cal descartar-ne una. Però quina? Cadascú tria al seu gust.

En una residència d’estudiants –depèn de com, és clar— pots tenir una habitació individual, un lavabo i poca cosa més. Normalment els àpats

es fan en un menjador comú i així tens l’oportunitat de conèixer més gent i de saber què estudien i potser, amb sort, pots fer un grup d’amics amb el qual compartiràs el temps de sortir, el temps de lleure. Sortir fins a una hora determinada, perquè la residència té uns horaris que cal respectar.

L’altra opció és buscar gent que vulgui compartir un pis de lloguer o bé posar-te d’acord amb aquell amic de la infància amb el qual sempre somiàveu que viuríeu junts i tindríeu experiències inoblidables. Ara és el moment de complir somnis! A qui no li agrada sentir-se lliure i indepen-

24 reviscola

reviscola

LA GRAN DECISIÓ: PISOS COMPARTITS O RESIDÈNCIES

opinió

ditzar-se? Ara bé, és clar, cal tenir en compte la qüestió dels diners. Tant si llogues un pis com si el compres, et vindran factures. Per tant, a buscar feina s’ha dit! Axò sí, no caldrà que et preocupis si arribes tard a casa o si et saltes algun àpat, perquè ningú no et controlarà. Tans sols t’hauràs de posar d’acord amb els teus companys de pis.

Tens ganes de marxar de casa? Vols independitzar-te? Vols estudiar el que realment t’agrada i anar a la universitat? Vols conèixer gent amb qui podràs ser tu mateix perquè

saps que ells seran com tu? Vols co-mençar el que serà, a partir d’ara, una nova vida? Doncs què esperes? Deixa d’estar-te estirat al sofà mirant la tele i posa’t a estudiar per treure bones notes, ja que així tindràs moltes més portes obertes oferint-te coses in-creïbles! Creu-me! Jo també pensava “no tinc ganes d’estudiar”, però vaig trobar la reposta que em va animar a esforçar-me i a treure el millor de mi. I és aquesta: “Si t’esforces al màxim, la teva recompensa serà fer el que a tu t’agrada i, que carai! hem de lluitar pel que ens agrada i importa!” És igual

que proposar-te ser feliç. Per a ser felic què s’ha de fer? Esforçar-te, lluitar pel que t’agrada, aconseguir els objectius proposats, seguir endavant, indepen-dentment del que et puguin dir. Ets tu qui decideix. Tan sols tu. El teu fu-tur és a les teves mans. No l’espatllis i tira sempre cap endavant amb un somriure i amb positivitat. Tan sols així aconseguiràs el que et proposis.

Helena Alsina1r B BAT

L’últim any de batxillerat supo-sa una constant presa de decisions per a molts de nosaltres. No tan sols hem d’escollir la carrera universitària que volem fer o la universitat on es-tudiarem, sinó que, a més a més, cal enfocar la nostra vida segons el camí que hem escollit. La majoria hau-rem d’abandonar el domicili familiar. Hem de prendre, doncs, una decisió important: escollir on viurem. Tant si estudiem a Barcelona com si es-tudiem en alguna altra ciutat gran, haurem d’optar entre compartir pis o instal·lar-nos en una residència. A pa-rer meu, la millor alternativa és la de compartir pis.

Primerament, l’opció de compartir pis resulta molt més econòmica que no pas la de la residència. El preu és un al·licient important a l’hora de de-cidir el tipus d’habitatge. La matrícula a la universitat suposa una gran des-pesa i compartir pis és una bona ma-nera d’estalviar una mica.

En segon lloc, crec que un pis com-partit ens pot oferir la tranquil·litat i el relaxament que en una residèn-cia seria difícil de trobar. Malgrat les instal·lacions de què disposen les resi-dències, com ara gimnàs o biblioteca, manquen de privacitat. La multitud de gent que hi viu, encara que tam-bé fomenta fer noves amistats, em

sembla que, amb el temps, m’aclapararia. En canvi, compar-tir pis amb els teus amics, et proporcio-na l’ambient de con-fiança i de familiaritat ideal per a una bona convivència.

En tercer lloc, en una residència queda-ria limitada la nostra llibertat per causa dels horaris per a les hores de menjar i a causa de les necessàries regles

de convivència. M’estimo més decidir què menjar i quan, i fer-ho lliurement, sense haver de dependre d’un horari concret. Per exemple, si visqués en un pis compartit i un dia em vingués de gust dinar abans o més tard de l’hora habitual, només em caldria cuinar el menjar. De la mateixa manera, el fet de tenir una cuina pròpia ens ofereix la possibilitat de planificar una die-ta. Així, doncs, l’elecció de llogar un pis en companyia ens permetria més autonomia. Amb tot, també caldria establir unes mínimes normes de con-vivència.

En conclusió, a l’hora de decidir en-tre un pis compartit i una residència, cal reflexionar i decidir quina de les dues opcions s’adequa més a les nos-tres necessitats. A parer meu, l’elecció parteix principalment de valorar què pesa més, si els serveis que ofereix una residència o bé la tranquil·litat d’un pis de lloguer. Jo considero el pis de lloguer com a millor opció, ja que ofereix tranquil·litat i autonomia a un preu molt econòmic. Sens dubte, allò que escollim, encara que sembli una decisió poc important, traçarà el nos-tre futur camí.

Jacob Espejo2n A BAT

25reviscola

reviscola reviscola opinió

Les malalties infeccioses són un problema que afecta tot el món i potser hi ha molta gent que no és conscient de l’abast que pot arribar a tenir aquest problema. Avui en dia ja hi ha en tractament persones de països desenvolupats que pateixen malalties provinents del Tercer Món.

Opino que les malalties infeccioses i el món desenvolupat es donen la mà, a causa de la mala higiene, de la mala alimentació i de la falta de recur-sos sanitaris en què es troben. Aques-tes malalties es caracteritzen per l’aparició de símptomes com ara la fe-bre, el malestar general i el desmenja-ment. Són malalties que s’encomanen molt fàcilment, ja que es propaguen directament, de l’individu afectat a l’individu sa, a través de la pell o de les membranes mucoses per mitjà d’un objecte, d’un aliment o fins i tot amb l’aire. El contagi a persones que viuen en altres països s’explica per-què hi ha persones que emigren que estan infectades per alguna malaltia; i altres vegades són els insectes els qui les transmeten.

En els països del Tercer Món cada any moren aproximadament 12 mi-lions de persones a causa de malalties infeccioses, és a dir que de cada 1.000 persones, 11,8 no sobreviuen. Per aquesta causa han sorgit moltes ONG, que intenten recaptar diners per fer-los arribar a aquests països afectats. També organitzen voluntariat per a fer tasques més complexes. Per exem-ple: metges que puguin adminsitrar vacunes, cuiners que puguin garantir una bona alimentaió, professors per-què instrueixin els nens...

En conclusió, si no ajudem aquests països subdesenvolupats a desenvo-lupar-se, tan tecnològicament com sanitàriament, totes les persones del planeta estarem en perill d’agafar malalties infeccioses.

Òscar Periche2n A BAT

LES MALALTIES INFECCIOSES I EL TERCER MÓNL’alarma social que creà fa uns

quants mesos la noia malalta d’ebola em fa pensar que hi ha altres malaties infeccioses que també fan que mori molta gent, cada dia, al continent afri-cà.

La societat desenvolupada en què vivim no és prou conscient que cada dia, a Àfrica i a altres països del Tercer Món, mor moltíssima gent de malal-ties que aquí es curen amb una recep-ta del metge, com, per exemple, una diarrea.

Sembla que als països del Primer Món els interessa, en-cara que soni malament, que hi hagi cert tipus de malal-ties actives, perquè la potent indústria farmacèutica, que mou milions d’euros cada any, pugui anar investigant i creant medicaments segons els seus interessos. Aquesta és una realitat que no surt gaire a la llum pública.

El que passa als països del Tercer Món és que la majoria estan governats per dictadu-res militars que es preocupen més de comprar armament i de fabricar guerres que no pas pel benestar, en tots els sentits, dels seus habitants, i això que la majoria no te-nen les necessitats bàsiques cobertes (menjar, aigua potable) i ja no diguem l’educació, la sanitat...

En països on l’índex d’alfabetització és molt baix i el nombre de metges d’hospitals també, l’esperança de vida és evidentment curta i la mortalitat infantil és alta, ja que la mala nutrició i les malalties com la sida sacsegen for-tament les famílies, en moltes de les quals els nens queden orfes i molts pares veuen morir els seus fills.

Probablement, en les grans ciutats i en les capitals d’aquests països és on hi ha més metges, més escoles, més advocats a les zones riques, però, a les perifèries i al camp, la realitat és

la que he explicat abans. Un nen que neix en el no-res, quines possibilitats té d’accedir a la sanitat i a l’escola? Molt poques. Llavors són els que aga-fen aquestes malalties com la malària, la sida, el tifus i no poden anar enlloc a curar-se. Per sort, hi ha moltes ONG com, per exemple, Metges Sense Fronteres, Creu Roja... que hi van de manera voluntària i hi ofereixen aju-da: creen escoles i hospitals i els en-senyen a treure profit de la terra.

Quan hi ha una catàstrofe natural, com ara una secada o quan hi ha ha-gut un episodi de guerra, els governs poderosos envien menjar i medica-ments per evitar alguna probable epi-dèmia.

Només cal veure que aquí les malalties com la sida són controlades i malalties com la malària pràctica-ment eradicades. En canvi, allí estan a l’ordre del dia. Però com que les patei-xen a Àfrica, aquí no hi donem impor-tància. Quan es torni a donar un cas com el de l’ebola i s’encenguin totes les alarmes en tornaran a parlar.

I els que es moren allí? La seva vida és menys valuosa?

Quina societat més hipòcrita.Núria Onieva

1r B BAT

26 reviscola

reviscolaopinió

Desigualtats i malaltiesEl món està ple de desigualtats,

cosa que es pot veure en molts paï-sos del planeta, sobretot als situats a l’hemisferi sud. Aquests països po-bres, que anomenem conjuntament Tercer Món, es troben en una situació de subdesenvolupament econòmic i pateixen els problemes més greus, entre els quals moltes malalties que, a la llarga, provoquen la mort d’una gran quantitat de persones.

La informació que ens arriba és un mètode de conèixer les condicions de vida d’aquests territoris. Els països desenvolupats, que tenen diners per a investigar científicament com com-batre les malalties del Tercer Món, no ho han fet fins ara. Un exemple d’una d’aquestes malalties infeccioses pro-vocada per un microorganisme és l’ebola. Aquest virus es troba a l’Àfrica i, a causa de les males condicions de

vida, mata moltes persones. Tenim, també, altres exemples. Un cas molt famós és el de la sida que, tot i que un 95% de persones que la pateixen viuen en països del Tercer Món, es va investigar molt, encara que no s’ha descobert del tot com combatre-la, quan es va estendre als països pode-rosos, econòmicament parlant. Un al-tre cas conegut és el de la malària, un paràsit que es transmet a través d’un mosquit.

Una mostra del subdesenvolupa-ment i de la pobresa dels països del Tercer Món la trobem comparant la sanitat d’aquests llocs amb la dels països desenvolupats. Al Tercer Món la sanitat és escassa, no té recursos per a curar malalts, les instal·lacions són molt pobres i hi falten estris, apa-rells, higiene i personal. Les malalties s’escampen, per les condicions de vida i per la falta de coneixements de la gent, ja que no saben com evitar-ne

la transmissió.Actualment, gràcies a la solidaritat

de metges, infermers, ajudants socials i moltes altres persones, s’han format moltes organitzacions per a recollir diners i altres recursos que s’envien als països pobres. L’objectiu és evitar que pateixin malalties incurables.

El problema de les desigualtats és molt elevat, encara que no ens n’adonem perquè és una realitat que ens cau una mica lluny. Tot i així, cal pensar que a la vida tothom ha de tenir les mateixes oportunitats i, so-bretot, ser conscients que tots estem al mateix planeta. Per tant, mitjançant l’educació als països pobres i con-tribuint econòmicament podem fer possible augmentar el nivell de vida del Tercer Món.

Jana Olivé2n BAT B

Els aparells reproductors de música han evolucionat en un temps rècord, millorant cada cop el seu antecessor.

Uns anys enrere, escoltàvem mú-sica amb el discman, el primer repro-ductor de música portàtil que repro-duïa cedés. En aquella època, tothom podia gaudir d’escoltar en qualsevol lloc la música que més li agradava.

Al cap dels anys, la tecnologia ens ha portat a una revolució en aquest camp. Han sortit al mercat nous reproductors digitals: en primer

EVOLUCIÓ I INNOVACIÓDELS APARELLS REPRODUCTORS DE MÚSICA

lloc l’mp3, amb una gran capacitat d’emmagatzematge d’arxius mu-sicals, i, poc després, l’mp4, que ja guardava i reproduïa imatges i vídeos.

Els nous reproductors compten amb una capacitat de memòria molt àmplia, han reduït les seves dimen-sions de manera molt considerable i són tan lleugers que pots penjar-te’ls en una butxaca, i, a més, estan dispo-nibles en una gran varietat de colors i dissenys. El més important, però, és que amb aquests aparells ara la mú-sica s’escolta amb una gran qualitat de so.

A més a més, l’ evolució dels repro-ductors i de la telefonia mòbil ens ha permès que tinguem una gran varie-tat de reproductors amb multitud de funcions, entre les quals visualitzar fo-tografies, mirar vídeos de les teves va-cances –per exemple- o gaudir d’una

agradable lectura en un llarg viatge.Els reproductors que abans eren

privilegi de pocs en aquest moment són privilegi de tots. En l’actualitat, qualsevol té o pot tenir un reproduc-tor al seu abast per realitzar multitud de funcions.

Èric MonsalveCAS B

27reviscola

reviscola reviscola opinió

9N CATALUNYATal com m’han ensenyat des de

petit els llibres d’història, Espanya té una constitució democràtica i, com bé diu el diccionari, democràcia signi-fica dret de presentar al poble qual-sevol consulta mitjançant les famo-ses urnes i el vot anònim de tots els ciutadans i ciutadanes. Avui dia ens trobem en una d’aquestes situacions en què el poble vol realitzar una con-sulta, però curiosament el partit que governa l’Estat espanyol (actualment el Partit Popular), intenta impedir-ho. Així doncs, ens trobem en una situació con-tradictòria que ha ocasionat molta polèmica en l’àmbit territorial i fins i tot internacional.

Personalment, trobo que és molt antidemo-cràtic que no ens per-metin fer el referèndum sobre la consulta del 9N, la qual consisteix que els ciutadans de la comunitat autònoma de Catalunya votin si estan a favor de la in-dependència, si volen la ter-cera via o si volen seguir amb la unió espanyola. En el meu cas, vaig co-mençar a informar-me sobre la con-sulta en veure que molts ciutadans que fins ara no s’havien pronunciat

ni a favor ni en contra de la indepen-dència de Catalunya han començat a mobilitzar-se. És a dir, el grup inde-pendentista català, que abans estava compost per una minoria, ara ha pas-sat a ser una gran majoria.

Probablement això ha suc-ceït, d’una banda, perquè els ciuta-dans de Catalunya han considerat

que la situa-ció actual és insostenible i,

d’altra banda, per l’actitud del govern espanyol davant del cas català que ha fet que molts catalans s’ho hagin pres com un acte de rebel·lia. Així doncs, en veure que aquesta majoria volia la independència em vaig fer la típi-

ca pregunta: “I jo, vull la consulta? En què m’afavoreix i en què em pot per-judicar la independència?”. Aleshores, vaig recórrer a una regidora del par-tit polític de Convergència i Unió per resoldre totes aquestes incògnites

que em plantejava. A partir de la resposta que em va donar, vaig decidir postular-me a favor de la consulta, ja que vaig pensar que els catalans tenim dret a dir la nostra opinió. D’altra banda, tam-bé considero que el 9N no té res a veure amb les arrels de cada persona, ja que persones que no són nascudes a Cata-lunya, però que actual-ment hi viuen, també poden opinar sobre la consulta perquè, de fet, també afecte el seu futur.

E s p e r o , doncs, que final-ment els catalans

i catalanes puguem tenir veu i vot en aquest cas que

ens toca tant de prop. En altres parau-les, que la democràcia es compleixi. Sóc conscient que no tothom com-partirà la meva opinió, però he inten-tat ser fidel als meus ideals i principis, tant polítics com personals.

Ignasi Oliva Barberà2n DE GESTIÓ ADMINISTRATIVA

WWW.INSTITUTJAUMEHUGUET.CATVISITA LA NOSTRA WEB

28 reviscola

reviscolaopinió

Els desnonamentsLa crisi que patim actualment ha

fet que el tema dels desnonaments hagi passat a ser un assumpte priori-tari en la nostra societat. Quan enge-gem la televisió o la ràdio, és gairebé inevitable sentir alguna notícia rela-cionada amb els milers de famílies que han hagut de ser desnonades del seu habitatge, ja que s’han trobat en una situació tan precària econòmica-ment que no han pogut fer front a les condicions hipotecàries imposades per la banca.

Els processos de desnonament són llargs. Trucades, citacions, ju-dicis, cartes i intents de negociació que, com a conseqüència, provo-quen molt d’estrés als afectats i un greu sentiment de vergonya i de culpabiiltat. Tot sovint llegim o escol-tem notícies que refereixen el suïcidi d’alguna persona que no és capaç d’afrontar un desnonament. La pres-sió i l’assetjament que es rep per part de les entitats finaceres és tan humi-liant que hi ha qui no troba cap altra solució que suïcidar-se. La meva pre-gunta és si cal arribar a aquest ex-trem. És evident que les mesures que s’han pres fins ara en aquest sentit no han estat prou respectuoses amb les persones afectades. Tan sols cal con-sultar les dades de diversos estudis, les quals evidencien que, a Espanya, es duen a terme 516 desnonaments cada dia, que des que va començar la crisi (2008) n’hi ha hagut més de 350.000 i, segons l’AFES (Asociación de Afectados por Embargos y Subas-tas), l’any 2015 se n’hauran fet més de 700.000. Són unes dades esgarrifoses. Però el que sap més greu és que tots aquests desnonaments s’haurien po-gut evitar si, en el seu moment, els polítics i els responsables de les en-titats financeres haguessin pensat amb seny i no amb l’exclusivitat del benefici econòmic. Únicament van

ALTRES TEMESpensar en els seus interessos i, en cap moment, en les conseqüències que tot plegat comportaria a moltes famí-lies. A tot això s’hi ha d’afegir que les administracions no fan altra cosa que girar la cara a aquest greu problema i continuen el mateix camí. Els resulta més fàcil perseguir l’indefens que no pas el poderós.

Tota aquesta situació em crea un gran sentiment de ràbia, de preocu-pació i d’impotència, ja que em qües-tiono en qui hem de confiar quan ens trobem que no ens respecten els nos-tres drets bàsics ni la nostra dignitat com a persones. El dret a l’habitatge no és un caprici. És una necessitat i un dret humà.

Finalment voldria remarcar que tots els ajuts destinats a les víctimes d’aquesta bombolla immobiliària no han vingut ni dels polítics ni dels bancs (els causants d’aquesta catàstrofe), sinó que han vingut dels mateixos ciutadans que s’han vist afectats de manera personal amb les reduccions de serveis socials bàsics i amb incre-ments d’impostos o amb impostos nous. Les Plataformes d’Afectats per la Hipoteca (PAH), mitjançant les se-ves mobilitzacions, donen una mica d’esperança i ens fan creure que la so-lidaritat i la humanitat de les persones no s’ha acabat d’extingir del tot.

Aina Mestre2n A BAT

Només volem 160 $ al mesFa un temps vaig tenir ocasió de

veure un documental produït per un dels diaris més importants de Norue-ga (Afterposten): Sweatshop. Aquest terme es fa servir per a referir-se a les fàbriques tèxtils que ofereixen uns sa-laris molt baixos als seus treballadors i unes pèssimes condicions de treball. Acostumen a ser en països que con-tracten mà d’obra barata i que es de-diquen a confeccionar roba tirada de

preu per a botigues de moda d’aquí. En el documental, tres joves noruecs d’un alt estatus econòmic passen uns dies a Phnom Phenh (Cambotja) amb l’objectiu de veure com funcionen les fàbriques tèxtils, perquè tots tres s’interessen per la moda. Els presen-ten una treballadora del tèxtil que

viu en una habitació més petita que la majoria de lavabos que tenim no-saltres a casa. Per viure-hi paga 30$, però hi ha de sumar l’aigua i el llum. En total, 50$. Aquesta noia tan sols co-bra 130& al mes, incloent-hi les hores extres, malgrat que treballa set dies a la setmana, en jornades que van de les set del matí a les sis o a les vuit del vespre. I encara diu, contenta, que el diumenge tan sols treballa vuit hores! Vol dir que aquestes treballadores no descansen, no tenen vacances, fan la mateixa feina cada dia i sense parar. Cada dia, cada mes i cada any... Surten al carrer a manifestar-se pacíficament per demanar 160& al mes, una quan-titat de diners que aquí no arriba per a mantenir una família. La policia els agredeix fins a tirar-los a terra.

Preguntem-nos: cal posar en perill la vida de les persones per a aconse-guir una peça de roba barata? És just que els treballadors no es puguin per-metre comprar els productes que ells mateixos han fet?

És molt trist que grans empreses de roba com Nike, Burberry, Mango, Adidas, Inditex, H&M (entre moltes altres)... hagin de recórrer a aquest ti-pus de producció per a aconseguir el

29reviscola

reviscola reviscola opinió

màxim de benefici. Potser el que hau-rien de fer fóra introduir algun canvi perquè la vida dels treballadors no fos tan injusta. Una camisa que aquí paguem a 80€, allà tan sols ha costat uns quants cèntims de fer-la. Això no és just ni per als treballadors ni per als clients. En el documental es destaca aquest raonament: “Ells són pobres perquè nosaltres som rics.” Malaura-dament no ens adonem del rics que som. Ni donem cap importància a te-nir un lavabo o a tenir la nevera plena.

Aquest documental m’ha fet re-flexionar molt sobre aquest tema. Trobo que se n’hauria de parlar més perquè, a poc a poc, tothom s’anés sensibilitzant fins a aconseguir algun canvi rellevant davant d’aquesta si-tuació. Aquestes persones explotades tambévan ser petites, van tenir som-nis i il·lusions, però han acabat havent de fer sempre el mateix, fins que es morin i sense poder comptar amb la compensació que es mereixen.

Així que encara vols aquell jersei?Júlia Coldwell

1r B BAT

La corrupció en la políticaEncara que sembli cosa d’aquests

darrers anys, la corrupció sempre ha estat present en el nostre entorn. Sembla que les persones que pugen al poder com a “legals” i per a ser els nostres representants, la nostra veu, no es recorden que la funció que han d’exercir no és la de ser corruptes i omplir-se la butxaca de diners, sinó la de treballar amb el poble i per al po-ble per a tirar endavant el país.

És possible que hi hagi una relació entre el poder i la corrupció? Des del meu punt de vista, sí. Quan algú puja al poder, en principi, hem de creure que ho fa per ajudar el poble, amb bones intencions i amb empatia. No obstant això, veiem que, a mesura que el polític es va enriquint gràcies a sous generosos, a comissions il·legals... , es va tornant una persona egocèntrica i egoista, que sembla que deixi de pen-

sar en el poble i en les funcions que ha d’exercir.

Altrament, un altre motiu pel qual es donen tants casos de corrupció és que la justícia no penalitza sufi-cientment les accions corruptes. No s’entén que algunes d’aquestes ac-cions quedin impunes. No són iguals tots els lladres? Per què algú que roba per poder menjar va a la presó i aquell qui roba grans quantitats de diners als ciutadans, només per avarícia, no hi va?

Personalment també vull pensar que no tots els polítics es tornen cor-ruptes, sinó que n’hi ha que, en assu-mir aquesta responsabilitat, no es dei-xen portar pel que ara mou el món, és a dir pels diners.

Dúnia Queralt2n A BAT

Arribes?Tant costa arribar a l’hora quan has

quedat amb algú? Es veu que sí. Una qualitat que tenim les persones és la puntualitat. Més ben dit, n’hi ha que la tenen i n’hi ha que no saben ni què és. La puntuali-tat és la capaci-tat d’arribar just a l’hora que has pactat amb algu-na altra persona per trobar-te. Doncs bé, poca gent fa l’esforç de complir.

La majoria acostuma a arri-bar tard. Sobre-passar els cinc mi-nuts de retard és el més habitual. Ara bé, fer quinze o vint minuts tard, per segons qui, no és gens important. És clar que no ho és per qui fa tard, però sí pel pobre que s’està esperant (si és que s’està esperant i no fa tard també), que pot adoptar diverses actituds davant la situació. Una és esperar tranquil i no

preocupar-se, pensar que la persona en qüestió ha de tenir els seus motius per a arribar tard. Una altra, que és el contrari de la primera, és la de des-esperar-se i posar-se nerviós, pensar que l’altra persona no té excusa per a fer tard.

I és que la majoria de casos d’impuntualitat són per una mala organització del temps. El temps passa molt ràpid i és veritat que costa molt trobar l’espai adequat per a fer qualsevol cosa. Però arriba un punt que no és normal. El pitjor cas d’una persona impuntual és quan aquesta es despreocupa de la seva falta i no li importa que t’estiguis esperant, cosa que demostra poca consideració pel teu acompanyant. En una sola parau-la: caradura.

Si quan t’esperes veus que la per-sona arriba esbufegant, i que real-ment li sap greu perquè sap que no està fent el correcte, la cosa canvia i la teva actitud també.

Una altra possibilitat de no arribar puntual és arribar més aviat del que toca. Aquells que arriben deu o quinze

minuts abans. Ò b v i a m e n t també és una mala organitza-ció del temps. Quan la persona puntual arriba a l’hora i sap que l’altre ja fa estona que és allà, no se sent bé, tot i que el puntual és el co-rrecte.

En aquesta vida tots els ex-trems fan mal,

però trobar el punt d’equilibri és una de les qüestions més complicades que hi ha. Per això, tenir la qualitat de la puntualitat no és fàcil, i poques per-sones poden presumir-ne.

Èlia Fargas2n BAT B

30 reviscola

reviscolaopinió

Tranquils, ja hi ha espai per al museu casteller

Sí. Si senyors, ho han llegit bé! Des-prés d’aquesta llarga odissea ja tenim, com a mínim, espai per al museu. Des-prés de molts anys de voltar (ara aquí, ara allà, que si a la plaça dels Quarters, que potser ens cap a Ruanes..., vaja, que hi ha primeres pedres repartides per tot arreu), hem trobat el lloc idoni on finalment descansarà pels segles dels segles el Museu Casteller.

Quina sort que tenim, no? Vam ser els primers a fer castells i ara també els primers a tenir un museu dedicat integrament al món casteller. Però ep, espereu, que això no és tot... Es veu que tenint el museu ja està tot solucionat. Valls remuntarà posicions en el rànquing de poblacions turísti-ques. Prepareu-vos perquè quan el tinguem construït hi haurà marees de turistes russos que vindran de la costa a veure el nostre “buc insígnia” com si de la Sagrada Família o del Museu Dalí es tractés., sense tenir ni la més remo-ta idea ni haver sentit mai cap mot so-bre els castells. Ai, no, però què dic...!, si hem sortit a la portada del New York Times! De què ens queixem si ja som internacionals?

Això, però, no és tot. Imaginem-nos que per anar a veure la Sagrada Famí-lia haguéssim d traspassar carrers mal asfaltats, amb olor de pixum, humits i amb edificis rònecs... A mi, em tira-ria endarrere. Doncs això és el que es trobaran aquests turistes que abans he anomenat. I, pel que sembla, no hi ha massa ganes d’arreglar-ho (de moment). I això és un gran problema.

Malgrat els intents, quasi inútils, malauradament, però absolutament respectables i lloables de la societat vallenca, no s’ha pogut fer retrocedir el procés de degradació constant en què es troba immers el barri antic. De totes maneres, aquets intents han sigut millors que els que surten del consistori.

Ja hi ha el forat. Ara només falta que hi comencin a construir (si ens

queden diners després de tots els “arreglus” preelectorals que sorgeixen com a bolets per tota la ciutat. Faro-les tortes o trencades de fa anys i que ningú no s’havia preocupat d’arreglar ara ens trobem que són reemplaça-des per unes de noves. El mateix pas-sa amb les rajoles trencades, que són un perill públic, i que des de fa uns mesos han estat arreglades per un microexèrcit de treballadors de man-teniment.

Però bé. Per avui ja n’hi ha prou. I si d’alguna cosa no m’he queixat, tran-quils, que de les coses més greus no en vull parlar.

Miquel París2n BAT B

Una nova moda urbana: El Swag

Avui en dia s’ha posat de moda un nou estil de vestir: el swag. Es tracta d’una moda que ve molt forta en-tre els adolescents que es vesteixen a l’estil swagi es fan dir swaggers o swagy.

L’estil swag es va començar a fer fa-mós quan Justin Bieber va començar

a tenir fama, ja que el seu tutor, Puff-Diddy, va ensenyar-li a vestir-se, ca-minar, pensar... en swag. La seva po-pularitat es va estendre gràcies a les xarxes socials.

El swag és un estil totalment re-lacionat amb el hip-hop, el rap i els excessos en l’etil de viure o de vestir. Aquest estil consisteix a vestir-se de manera que la roba nova i moder-na ressalti. Els adolescents que trien aquesta moda es preocupen molt pels detalls i per ressaltar la seva originali-tat. Llençar la roba vella, comprar-ne de nova i conservar peces clàssiques, portar els pantalons molt ajustats, sabates molt cuidades i, sobretot, fer servir gorres i lluir un bon pentinat.

Cada vegada hi ha més adoles-cents que adopten aquest estil per intentar demostrar que són diferents a la resta; però, segons la meva opinió, el que aconsegueixen és uniformar-se perquè, al final, tots caminen, es ves-teixen i es pentinen igual.

Gema CostaCAS B

Els jocs de rol en l’entorn educatiu

Primer cal distingir entre “rol” i “joc de rol”. Poden semblar el mateix, però realment hi ha una gran diferència.

Segons el Diccionari de la Llengua Catalana, el rol és “un model de com-portament que, en una societat de-terminada, s’espera d’una persona en relació amb el seu estatus”. Ja us puc assegurar que és una definició molt curta i insuficient. Cal, doncs, fer una recerca una mica més llarga: a veure què diu el Diccionario de la Real Aca-demia Española. Segons ells, rol “de l’anglès role, paper d’un actor i origi-nari del francès rôle”. Però ens deriven a una variació de la paraula, que ens porta a la definició de joc, concre-tament joc de rol: “Aquell en què els participants actuen com a personat-ges d’una aventura de caràcter miste-riós o fantàstic”. Quasi ho tenim!

Els jocs de rol van aparèixer fa temps immemorials. Tu que em lle-geixes també hi has jugat, si més no a un aspecte concret d’aquests tipus de jocs, el que diem rol en viu. Ara et pre-guntaràs: “Quan he fet jo alguna cosa

31reviscola

reviscola reviscola opinió

així?” Fes memòria..., de petit, jugant a policies i lladres, pirates, o a inter-pretar qualsevol personatge que no fossis tu. Exacte. Sense saber-ho eres un jugador d’un tipus de rol. En un es-tat molt bàsic, però tot té un principi. De totes maneres, en aquest article tractaré els jocs de rol que es juguen al voltant d’una taula, amb uns daus específics, paper, llapis, goma i molta imaginació.

Aquesta manera de jugar va agafar molta fama als anys setanta, sobretot amb la revifada de l’aparició de la tri-logia d’ El Senyor dels Anells i amb la creació, per part d’un senyor que es deia GaryGygax, dels sistemes amb més renom, el conegut Dungeons& Dragons o D&D.

Aquests jocs es basen en la des-cripció d’una situació física en un entorn fictici, on els jugadors inter-preten personatges de diferents tipus que poden interactuar amb l’entorn que es descriu i canviar els esdeveni-ments que són narrats per la persona que dirigeix el joc. Normalment es ne-cessiten un mínim de dues persones per jugar, tot i que el nombre perfec-te és de cinc, i un sisè que dirigeix la partida, interpretant el món als juga-dors (descriu què passa al seu voltant, planteja reptes, interpreta la situació als no jugadors...).

Els jocs de rol, però, no són només una varietat d’oci. Poden ser molt més

que això. De fet, la meva opinió és que poden ser una eina molt important dins del sistema educatiu. I com pot ser possible si estem parlant d’un joc?

S’han fet estudis per respondre la pregunta si els jocs de rol poden ser una eina educativa, i en molts centres ja s’utilitzen com a tal. Els seus bene-ficis són molt variats i nombrosos: au-tomotivació; col·laboració i treball en equip; potenciació del diàleg i de les habilitats socials; empatia, tolerància i presa de decisions; motivació de la lectura i de la memorització; càlcul mental...

Tots aquests beneficis, i molts al-tres, s’assoleixen en un entorn lúdic i distès, que millora l’aprenentatge i, sobretot, el fan significatiu per a l’alumne. També permet al professor o educador conèixer l’alumnat d’una altra manera i detectar les seves ne-cessitats específiques i, per tant, tre-ballar-les des de la dinàmica del joc.

En el joc de rol es pot potenciar l’interès per les matemàtiques, la llen-gua -pròpia o estrangera-, la història, etc. Fent ús de les situacions narrades en les partides es poden treballar les competències de l’escola tradicional.

No vull entrar en detalls que farien allargar molt l’article. Només voldria dir que, si he despertat la teva curiosi-tat, no perdis l’oportunitat de provar-ho un cop com a mínim. Faràs nous amics, coneixeràs altres maneres

d’oci, amb la teva imaginació viatjaràs a llocs impossibles i, creu-me, és molt fàcil.

I ja per acabar, m’agradaria aclarir que la definició de joc de rol no la tro-baràs en un diccionari ni en aquest article. Per saber la resposta, només cl conèixer la pregunta: com es juga? I jugar és la manera de baixar directa-ment pel cau del conill i descobrir el País de les Meravelles. T’hi atreveixes?

Josep Ramon BalcellsCAS B

Què és realment la nostra vida?Des del moment que naixem que

estem predestinats a fer alguna cosa o a ser alguna cosa en la nostra vida. Però, quin és el motiu pel qual vivim? Aquesta pregunta pot tenir respostes diferents segons la persona que se la plantegi. Podem no saber-ne el mo-tiu, pot ser pel simple fet de néixer, o per les persones del teu voltant a qui estimes, o, pot ser, pel simple fet de viure.

Quina és la nostra motivació per viure? La raó per viure és la que tenim per fer el nostre dia a dia: aixecar-os del llit i començar un nou dia per as-solir els nostres objectius.

La vida és una història, una història que, com tantes, té final. Una història en la qual neixes, creixes, et repro-dueixes i mores. El que fa la vida més bonica són els petits detalls que la fan diferent. Mai no saps el que et pot do-nar la vida, el que et pot passar en un futur pròxim o llunyà, com seràs de gran, de què treballaràs...

I la felicitat? Què és? Com es tro-ba? Cadascú pot trobar la felicitat de diferents maneres: anant de compres, al costat d’una persona especial, etc. Però som feliços de veritat? Aquesta és la verdadera felicitat? Val la pena viure? Val la pena haver nascut?

Si es vol saber la resposta a totes aquestes preguntes l’única cosa que es pot fer és una cosa: viure!

Judith GalofréCAS A

32 reviscola

reviscolaopinió

Realment “PODEMOS”?És un fet que fins ara l’Estat

espanyol havia sigut un país biparti-dista i que des del retorn de la demo-cràcia PP i PSOE s’han anat repartint el poder.

No ha estat fins ara que ha sorgit una tercera força que clarament pot competir amb les dues esmentades. Parlo de Podemos, un partit polític espanyol fundat el gener de 2014, el secretari del qual és Pablo Iglesias Turrión. La seva ideologia parteix de la idea de la defensa d’igualtat d’oportunitats i del repartiment de la riquesa com a solució als problemes derivats del sistema capitalista i a la crisi econòmica. El comunisme, la de-mocràcia participativa o el republica-nisme són altres característiques del partit.

Al llarg del temps hem vist múlti-ples partits que tenien unes caracte-rístiques similars quant a ideologia, però que sempre acabaven esdeven-int una força minoritària. Per què Po-demos ha aconseguit posicionar- se com a tercera força i com a primera

en intenció de vot només en un any?

En la meva opinió, els prin-cipals factors que han influït en el seu apo-geu han sigut la situació actual, la crisi econòmica tan terriblement forta i que ha provocat el malestar de la població, i el desencant en les for-ces polítiques tradicionals, que han demostrat ser incompetents a l’hora d’abordar les problemàtiques reals de la gent; juntament amb un líder caris-màtic i intel·ligent amb un gran domi-ni de la dialèctica que ha sabut trobar què volia el poble.

Ara bé, és veritat que Podemos ha ideat un programa electoral que promet eradicar tots els problemes socials, però és cert que el podrà acatar? Mesures tals com una ren-da bàsica de 600 €, la jubilació als seixanta anys, no pagar el deute pú-blic (1.040.927.956.840,52 €), i moltes

d’altres, semblen, des del meu punt de vista, mesures més properes a una utopia que a les mesures econòmi-ques d’un país de la zona euro. D’on trauria el govern els diners per pagar els 600 € mensuals?, com mantin-dríem la jubilació de tanta gent quan cada vegada hi ha més gent gran i menys gent jove...?

En definitiva, l’auge de Pode-mos és fruit de la imperiosa necessitat d’un canvi polític a Espanya. Tot i que el que proposen no em sembli el més factible, almenys podrà ser una sacse-jada per trencar amb les regles esta-blertes en la política espanyola.

Aaron Aracil2 BAT B

Araceli García2n ESO C

33reviscola

reviscola reviscola

La Carta Erasmus d’Educació Su-perior (Erasmus Charter for Higher Education-ECHE) estableix el marc general de qualitat per les activitats europees i internacionals de coope-ració que una institució educativa, en aquest cas l’Institut Jaume Hu-guet, pot dur a terme en el marc del Programa Erasmus+. La concessió de la Carta Erasmus és un requisit previ per a tots aquells centres educatius que vulguin participar en programes i projectes de mobilitat d’estudiants i professorat a diferents països. Aquest reconeixement permetrà, a l’Institut Jaume Huguet, participar cooperati-vament amb altres centres acreditats en projectes d’innovació i intercanvi de bones pràctiques. La Carta Eras-mus és concedida des de Brussel·les i té validesa per tota la durada del Pro-grama Erasmus+, fins a l’any 2020.

D’aquesta manera l’Institut Jau-me Huguet cerca la modernització i internacionalització de la seva oferta educativa mitjançant la participació en les activitats de mobilitat del Pro-grama Erasmus, amb la finalitat de mi-llorar la qualitat de la formació profes-sional, que ofereix les competències lingüístiques i interculturals del seu alumnat i del seu professorat i la inser-ció laboral, en la mesura que tot ple-gat afavoreix la cohesió social. Amb

des de casa

L’INSTITUT JAUME HUGUET: PRIMER CENTRE EDUCATIU A L’ALT CAMP QUE ACONSEGUEIX LA CARTA ERASMUS+ PEL PERÍODE 2014-2020

aquest triple objectiu, va néixer a l’Institut Jaume Huguet el Pro-jecte d’Internacionalització de la Formació Professional que, a través del Programa Erasmus+, podrà anar prenent cos i mate-rialitzant-se ja des d’ara i també en els propers anys. Així l’Institut fomenta al màxim la mobilitat dels seus estudiants de forma-ció professional per a la realitza-ció de pràctiques en empreses

de països europeus. A finals del curs passat ja varen ser cinc els alumnes dels CFGM de Mecanització i Solda-dura que varen completar durant un mes la seva Formació en Centres de Treball en una empresa italiana. En-guany, i després de l’obtenció de la Carta Erasmus+, en el marc d’aquest programa, hi haurà almenys sis estu-diants més de la formació professio-nal del Jaume Huguet −en concret de les branques de Comerç, Sanitat, Informàtica i Fabricació Mecànica− que faran una bona part de les pràc-tiques curriculars obligatòries dels cicles formatius que estan cursant, CFGM Comerç, Sistemes Microinfor-màtics i Xarxes, Mecanització, Solda-dura i Cures Auxiliars d’Infermeria a empreses estrangeres. Serà entre el juny i el juliol. D’aquesta ma-nera, l’Institut Jaume Huguet aporta valor i bagatge al currícu-lum formatiu del seu alumnat de la forma-ció professional mit-jançant el seu Projecte d’Internacionalització i el Programa Erasmus+.

Juntament amb la mobilitat de l’alumnat de la formació profes-

sional, l’Institut Jaume Huguet està endegant programes de mobilitat per a professorat que participarà en projectes d’innovació, intercanvis i cooperació amb els altres centres de formació professional o empre-ses europees, adreçats a la millora d’aspectes curriculars, organitzatius, pedagògics i de metodologia docent.

Una altra vessant que porta implí-cita la Carta Erasmus+ és que possibi-lita, a l’Institut Jaume Huguet, accedir a fons europeus distribuïts pel Servei Espanyol per a la Internacionalització de l’Educació a través de les diferents convocatòries que s’aniran publicant fins l’any 2020, totes elles destinades a complir els diferents objectius del Projecte d’Internacionalització de l’Institut.

Aquest reconeixement Erasmus+ s’afegeix als altres segells de qualitat i excel·lència que acrediten l’Institut Jaume Huguet·Antiga Escola del Tre-ball de Valls, com a centre capdavan-ter en diferents àmbits, esdevenint centre de referència en relació amb Catalunya en els ensenyaments pro-fessionals que imparteix.

Equip directiu

34 reviscola

reviscolaFP DUAL A L’INSTITUT

des de casa

Aquest curs ha finalitzat la prime-ra promoció d’FP dual a l’Institut. Concretament catorze alumnes dels cicles formatius de grau superior d’Automatització i Robòtica Industrial, Disseny en Fabricació Mecànica i Me-catrònica Industrial han finalitzat els seus estudis d’FP dual a l’Institut. Això ha estat possible gràcies a la partici-pació de les empreses col·laboradores que s’han implicat en la formació dels alumnes, oferint-los estades forma-tives amb retribució. SCA, KELLOGS, SIMO, GOMA-CAMPS, EMDEP, MECO i IMOSIP han estat les empreses que

han obert el camí de la formació pro-fessional dual a l’Institut.

“Aprendre treballant”“Aprendre treballant”, i a més amb

una beca retributiva. Són múltiples els avantatges que té la Formació Professional Dual. D’una banda, per-met a l’empresa   recuperar el model d’aprenent garantint una formació professional que millori la qualificació i el desenvolupament personal dels joves, i disposar de personal qualifi-

cat adaptat a les seves necessitats i format en el seus processos i cultura empresarial. D’altra banda permet a l’alumne compaginar la formació pro-fessional a l’Institut i en una empresa del sector amb un contracte o beca, desenvolupar el potencial professio-nal, aprendre en situacions reals de treball, adquirir experiència profes-sional i millorar l›ocupabilitat.

El compromís de lesempreses

Actualment hi ha una vintena d’empreses i entitats que col·laboren

oferint posicions de treball amb beca formativa retributiva als nostres alumnes. SCA Hygiene Products va ser la primera empresa que va signar el conveni de col·laboració.

SCA Valls aposta fermament per l’FP DUAL. Ja fa molts anys que SCA inverteix molts esforços en la forma-ció professional dual en països com Holanda, Alemanya, Anglaterra, entre d’altres. Ara però a SCA Valls, conjun-tament amb l’Institut Jaume Huguet, s’ha pres el compromís d’ engegar i

impulsar l’FP DUAL de Mecatrònica Industrial. En opinió del Sr. Pere Marc Franquet, com a responsable de Des-envolupament i Millora Contínua de la planta, “l’FP dual és una aposta estra-tègica, recolzada per tota la compan-yia i amb l’objectiu clar d’incorporar els nostres futurs treballadors amb les competències tècniques que reque-reixen els nostres processos”. Fran-quet afegeix que “com a responsable directe dels alumnes de la primera promoció de l’FP Dual a SCA, us puc garantir que l’experiència ha estat molt profitosa per a ambdues parts, i que desitgem i treballem perquè aquesta primera promoció sigui l’inici d’una llarga i exitosa col·laboració entre SCA Valls i l’Institut Jaume Hu-guet”.

L’opinió dels alumnes que han cursat l’FP dualIvan Asensio, alumne d’FP dual 2n CFGS Mecatrònica Industrial:

Què ha suposat per a tu fer l’FP dual a SCA?

Una oportunitat d’ aprendre el funcionament d’un equip de mante-niment i també una oportunitat per aprofundir en els coneixements me-cànics, elèctrics i electrònics.

Consideres positiu aprendre en l’entorn real d’una empresa?

Sí, molt, ja que he tingut l’oportunitat de veure la feina d’un mecànic de primera mà i aprendre a treballar en equip durant totes les ho-res.

Ho recomanaries a algun altre alumne?

Sí, a tots, ja que és una bona expe-riència de treball i una oportunitat de donar-te entrada en el món laboral.

Creus que l’FP dual t’ha facilitat l’entrada al món del treball?

Sí, perquè ens ha servit per guan-yar experiència en el nostre àmbit la-boral.

35reviscola

reviscola reviscola des de casa

Albert Magrané,alumne d’FP dual 2n CFGS Mecatrònica Industrial:

Què ha suposat per tu fer l’FP dual a SCA?

Una manera d’introduir-me en el món del treball per la porta gran, aprendre noves tecnologies i agafar confiança i agilitat a l’hora de co-mençar a fer tasques en solitari amb la supervisió d’un tutor.

Consideres positiu aprendre en l’entorn real d’una empresa?

Sí, és la forma més ràpida i eficaç per veure com funciona una empresa i el món laboral en general. Surts re-forçat i a l’hora de començar a treba-llar no et trobes tantes sorpreses com per exemple en el cas de no haver participat en un projecte d’FP dual per veure l’entorn real d’una empresa.

Ho recomanaries a algun altre alumne?

Per suposat, considero que és la millor manera de posar en pràctica tots els aspectes formatius que hem après a l’institut i és recomanable cent per cent.

Creus que l’FP dual t’ha facilitat l’entrada al món del treball?

Ben bé no ho sé, però crec que ens ha servit per guanyar experiència en el nostre àmbit laboral.

Lideratge de la Formació Professional a Valls

L’Institut Jaume Huguet aposta decididament per les aliances amb les empreses per l’impuls i la conso-lidació de la seva oferta de formació professional dual a Valls, fent-la més propera a les empreses, adaptant-la

a les seves necessitats i col·laborant així en la millora de l’ocupabilitat dels seus alumnes. D’aquesta mane-ra, l’Institut Jaume Huguet, reafirma el seu compromís de proximitat amb el món empresarial i el seu lideratge com a centre a la ciutat. Podeu trobar més informació a: http://www.institutjaumehuguet.cat/web/index.php/ofertaeducativa/pro-grames/fd-dual

Equip docent d’FP dual

Pel juliol de l’any passat, el nostre centre va ser present al cim més alt d’Àfrica perquè l’Albert Plana hi va pujar acompanyat dels seus pares i de dos guies tanzans.

L’ascensió, a banda de la part al-pinística, tenia com a finalitat poder fer el treball de camp corresponent al Treball de Recerca sobre els efectes de l’altura en el cos humà, que l’Albert Plana va presentar el mes de gener d’enguany.

L’ascensió es va fer per la ruta anomenada Machame, que recorre la cara sud de la muntanya. Durant els set dies que va durar, l’Albert va recollir totes les dades necessàries (mesurament de saturació d’oxigen

L’INSTITUT AL CIM DEL KILIMANJARO

36 reviscola

reviscolades de casa

en sang, ritme cardíac, autoavalua-ció de símptomes i senyals clínics, etc. ) en diferents altures i referents a tots els membres del grup. A partir d’aquestes dades va extreure les con-clusions del seu treball, en particular pel que fa al procés d’aclimatació del cos a les grans altures.

El Kilimajaro, amb 5.895 metres, no és tan sols la muntanya més alta d’Àfrica, sinó que també és la muntan-ya aïllada més gran del món, ja que no forma part de cap serralada. El que anomenem Kilimanjaro és el massís format per tres volcans extingits (Shi-ra, Kibo i Mawenzi). La muntanya més alta i destacada d’aquest grup és el Kibo; i el punt més alt d’aquesta mun-tanya és l’anomenat Uhuru peak o pic de la llibertat. Políticament es troba dins els límits de Tanzània, a pocs qui-lòmetres de la frontera amb Kenya.

La pujada per la ruta Machame arrenca des dels 1.750 metres d’alçada i travessa un frondós bosc tropical, que travessàrem durant el primer dia de la marxa. Els dies següents la ve-getació va desaparèixer progressiva-ment, a mesura que guanyàvem alça-da, i els paisatges es transformaren en un desert volcànic. El cràter i la zona del cim, com també alguns punts dels vessants sud i oest, són parcialment coberts amb geleres que es troben en un accelerat retrocés: les famoses “neus del Kilimanjaro”, que potser desapareixeran del tot amb el canvi climàtic durant els pròxims cinquanta anys.

Alpinísticament es tracta d’una ascensió sense grans dificultats tèc-niques, però requereix una important exigència física i psicològica, ja que cal superar més de 5.000 metres de desnivell positiu acumulat i recórrer uns setanta quilòmetres de distan-cia en total, amb una dura pujada de 1.300 metres de desnivell el dia que es fa el cim, amb temperatures extre-mes de fins a -20º.

Plana-Armengol

Al principi la idea d’haver de fer  una obra de  teatre i haver de cantar no em va agradar gens, però he anat canviant d’opinió al llarg del curs i ara ja puc dir que fer aquesta obra de teatre se m’ha fet una expe-riència única, i que m’he adonat que quan estàs dalt l’escenari ho veus tot diferent i, per això, si pogués repetir-ho, ho tornaria a repetir.

Laia Graell

Jo de bon principi vaig tenir bones sensacions, però vaig patir una mica

de nervis tot i que em sabia el meu paper. Però el sol fet d’actuar davant de tanta gent em va fer posar nerviós, però quan vaig sortir al escenari i vaig veure que tot el que deia quedava bé em vaig posar molt content.

Xavier Rodríguez

Ha estat molt divertit ja que he po-gut compartir moments inoblidables. M’ha agradat l’experiència de fer tea-tre amb tots els del grup teatral. Ho tornaria a repetir.

Lorena B. Sanabria

TEATRET’estimo, ets perfecte... ja et canviaré

Els alumnes de l’optativa de Teatre, Cant Coral i l’Orquestra del nostre institut, amb la col·laboració de tres companys de 4t d’ESO, enguany han portat a l’escenari l’obra musical T’estimo, ets perfecte... ja et canviaré, de Joe Dipietro i Jimmy Roberts. Van ser tres representacions al Teatre Principal, durant les Jor-nades Culturals de l’Institut, del 13 al 17 d’abril, amb el resultat d’un públic satisfet i moltes ganes de tornar-hi.

T’estimo, ets perfecte, ja et canviaré va de relacions de parella. Qualificat per la premsa de Nova York com una de les comèdies de Broadway més divertides dels darrers anys, es tracta d’una visió irònica, divertida, gamberra, fresca i ten-dra, d’experiències que tothom ha viscut o viurà en algun moment de la seva vida: la primera cita, el nuviatge, el matrimoni, l’arribada dels fills, la rutina, etc. És, en definitiva, l’oportunitat de reviure, amb humor, les relacions sentimentals.

37reviscola

reviscola reviscola des de casa

La meva experiència ha estat molt bona, la sensació que es té quan estàs a l’escenari és d’emoció i nervis, quan menys t’ho esperes ja s’ha acabat. Això ha fet que perdi la vergonya i si-gui més segura de mi mateixa. Sem-pre s’ha de ser positiva una vegada que estàs a punt de començar.

Tot va sortir molt bé i estic molt contenta de l’esforç que vam fer tots perquè sortís perfecte. Aquell mo-ment serà inoblidable.

Maria Aguilar

Ha sigut una oportunitat única. He aprofitat i gaudit cada moment: als assajos, amb els amics, damunt l’escenari, he tret el millor de mi. Grà-cies a aquesta obra, he perdut la ver-gonya. Quan vaig pujar a l’escenari per primer cop em vaig sentir enor-mement tranquil·la, com si només estigués jo sola i ningú més. Estic contenta pel resultat. Si pogués tor-

nar-ho a fer, ho faria amb molt de gust perquè una experiència com aquesta m’encantaria repetir-la milers i milers de cops i veure l’alegria del públic, ja que això em fa sentir una gran satis-facció.

Lina Salguero

M’ha encantat compartir moments d’assaig amb totes les persones del grup de teatre. M’ho he passat molt bé, encara que a vegades semblava que no acabéssim fent la represen-tació. Els moments abans de sortir al teatre estàvem molt nerviosos, però per sort va sortir tot perfecte. Sense dubte, repetiria l’experiència.

Marina Santos

Desde petita, a l’escola, havia fet al-gunes obres. Cap ha estat com aques-ta, cap. Aquesta m’ha canviat, passar per aquesta experiència per la qual no tinc paraules ha fet que m’adonés que

el teatre és un món que ens ha unit moltíssim al llarg dels assajos i ens ha fet passar-ho bé dalt de l’escenari. Tam-bé hem vist gaudir de l’obra al públic, això et fa sentir una gran satisfacció. He perdut la vergonya i donaria el que fos per repetir-ho l’any que ve. M’hi vull dedicar.

Elisabet Martínez

La meva experiència en el teatre de bon principi em va fer sentir un pes de nervis i de pressió molt gran ja que era la meva primera experièn-cia dalt d›un escenari. El primer cop va ser una manera de treure nervis, apartir de llavors tot va ser diferent. Es podia apreciar l’alegria a la meva cara. Els nervis van desaparèixer del tot i em vaig poder sentir còmode. Since-rament m’agradaria tornar a fer l’obra perquè penso que és una molt bona manera de perdre nervis i saber el que m›agrada.

Eloi Esteve

38 reviscola

reviscolades de casa

Em va agradar molt fer aquesta obra de teatre i, per molts nervis que hàgim passat tots, jo crec que ens ho hem passat molt bé tant als assajos com a les actuacions davant dels companys i familiars. I també ha ser-vit per conèixer-nos més tots i fer-nos amics. Va ser una experiència molt bona i divertidai tots ens vam quedar amb ganes de fer-la més cops!

Irene Busquets

Els dies 16 i 17 d’abril, al Teatre Prin-cipal de Valls, els alumnes de 3r d’ESO i tres de 4t vam representar l›obra: T’estimo, ets perfecte, ja et canviaré. La veritat és que va ser una experièn-cia molt maca ja que la majoria no ha-víem tingut l’oportunitat de pujar en un escenari i demostrar de quina fusta estem fets. Pel que ens han dit, l’obra va estar molt bé, pero jo no ho diria del cert, ja que estava bastant ner-viós. En principi, estava molt tranquil, peròa l’obrir les cortines de l’escenari, en veure tanta gent allà dins com a públic, em vaig posar nerviós i no em va sortir gaire rodó.

Voldria donar les gràcies als profes-sors d’aquesta optativa per haver-nos aguantat tot aquest curs i haver-nos donat l’oportunitat d’actuar. Ha estat una bona experiència i ens agradaria molt poder-la tornar a representar.

Said El Hamdaoui

Per mi va ser una experiència molt agradable, era una obra divertida i entretinguda. Encara que vaig passar bastants nervis al principi, després de la primera actuació davant del pú-blic ja va ser diferent i vaig gaudir-ne molt. Tots ens vam quedar amb ganes de més i jo, sense cap dubte, la tor-naria a repetir. Crec que tots hem fet bona feina i, si l’any que ve hi hagués l’optativa, la tornaria a triar.

Clàudia Salvat

L’experiència fent l›obra de tea-tre va ser molt divertida i m’ho vaig passar molt bé. Han estat moments únics, de nervis i de molta emoció; tot i així m’ha agradat molt participar-hi i ho tornaria a repetir. Quan pujava a l’escenari tenia molts nervis perquè volia fer-ho molt bé i quan per fi ho feia em sentia bé amb mi mateixa. El primer dia va ser un dia de moltíssims nervis i l’últim de molta emoció, vaig passar-ho molt bé. Va ser increïble poder participar-hi i gaudir d›aquesta obra de teatre.

Paula Aguilar

Per a mi fer teatre ha estat un rep-te, un repte que m’ha ensenyat molt. Estava molt nerviosa, em sentia a gust perquè estava amb els meus com-panys i això em feia estar més segura de mi mateixa. En començar l’obra,  la

por i els nervis que tenia,  s’anaven perdent. Va ser una experiència in-oblidable que repetiria moltes ve-gades més. Gràcies a aquesta obra, ens hem conegut una mica més tots. Hem treballat molt i el resultat de tot aquest esforç, ha estat impressionant. Gràcies als profes i als companys per aquesta gran experiència!

Camila Villafañe

Aquest any representant l’obra de T’estimo, ets perfecte, ja et canviaré, he pogut gaudir més de l’experiència ja que he estat capaç de portar el paper aquest any. He passat moments divertits, molts nervis, eufòria, he ri-gut molt... Sobretot perquè el més bonic és que ens trobem persones que potser no teníem tracte entre no-saltres i ara som un grup dins i fora de l’escola. A l’hora de treballar va costar, però tot i així va sortir com volíem i molt millor del que esperàvem. He quedat molt contenta esperant que puguem representar molts més cops aquesta obra ja que va ser molt inte-ressant. Gràcies als companys i pro-fessors de teatre, treballar en equip i fer teatre cada cop m’apassiona més.

Lucia Rodríguez

Ha sigut una experiència molt agradable i m’ha agradat molt. 

Sens dubte, amb aquesta expe-riència coneixes moltes persones i comparteixes moments inoblidables. Sense pensar-m’ho dos cops, ho repe-tiria!

Alexandra Rua

Aquesta obra de teatre m’ha agra-dat molt, crec que ha estat una gran experiència. Un dels moments més agradables és quan reps els aplaudi-ments del públic, encara que abans d’entrar en acció hi ha un moment de tensió.

Kamal El Boukhari

39reviscola

reviscola reviscola quadern de viatges

Els alumnes de 4t d’ESO esperàvem que el dissabte 14 de juny arribés amb impaciència. Aquell dia marxa-ríem de Valls durant una setmana per anar de creuer pel mediterrani com a viatge de final de curs. Així doncs, el 14 de juny tots vam ser molt puntuals a les nou del matí per agafar el bus que des de Valls ens portaria a Barce-lona per agafar el creuer Pullmantur Sovereign.

Després d’esperar una estona vam poder entrar al vaixell. Estàvem molt il·lusionats. Vam passar la resta de dia descobrint el vaixell, un espai grandiós on podies trobar diversos restaurants, un casino, un teatre, bo-tigues, un gimnàs, dues piscines i dos jacuzzis, discoteques... A més a més, ens trobaríem que cada nit estaria ambientada en una temàtica diferent: dels anys 70 i 80, de rock, tropical, de

CREUER JUNY 2014

gala (o del capità), de blanc... L’endemà vam poder continuar

gaudint plenament del vaixell, ja que era un dia de navegació. El dilluns 16 ens vam aixecar ben d’hora per anar a visitar Sidi-Bou-Said (una ciutat de Tunísia). Vam poder comprovar la di-ferència que hi ha entre aquest país i el nostre (els carrers, el tren, la gent, les botigues, la cultura...). Després de donar un tomb per la ciutat i comprar alguns detalls (tot regatejant) vam tornar al vaixell. Com la resta de dies, dinàvem al bufet, teníem la tarda lliu-re, sopàvem al restaurant a dos quarts de vuit i després podíem anar a la dis-coteca.

El dimarts 17 era un dels dies més esperats perquè anàvem a Roma. Vam baixar a Civitavecchia i vam agafar un tren cap a Roma on vam visitar la ba-sílica de Sant Pere i vam poder gau-

dir de les obres d’art del seu interior. Després, quan ens dirigíem cap a d’altres punts de Roma, de sobte va començar una forta pluja. Va ploure molt intensament, però nosaltres vam continuar caminant per Roma sense poder veure del tot els diversos llocs per on passàvem. Tot i portar im-permeables i paraigües vam quedar tots xops. Després d’una bona estona caminant sota la forta pluja ens vam dirigir cap al tren per tornar cap al vaixell. Estàvem molt cansats i amb un gust agredolç perquè no havíem pogut acabar de gaudir de Roma. Al tren, vam recuperar bastanta ener-gia ja que el dia havia causat que en perdéssim molta. En arribar al vaixell, vam intentar relaxar-nos una mica ja que teníem els ànims força baixos, però ens vam arreglar i vam intentar sortir una a donar un tomb. Després

40 reviscola

reviscolaquadern de viatges

d’anar a sopar, vam anar una estona a la discoteca i entre parlar amb gent i fer amistats, vam anar a dormir força tard.

L’endemà, dimecres dia 18, ens vam aixecar perfectament, tot i haver allargat la nit, per anar a Olbia (a l’ illa de Sardenya). Era molt bonic i estava ple de petites paradetes i botigues. Va fer molt bon temps i vam aprofitar al màxim el matí. Vam comprar diferents coses que necessitàvem i vam retor-nar al vaixell. Després de dinar, vam aprofitar el bon temps que feia i vam anar a prendre el sol tota la tarda ja que no havíem de fer res. A la nit vam seguir fent la mateixa rutina. Després d’anar a sopar, una estona a la disco-teca o a donar tombs fins que dèiem que ja era hora d’anar a dormir.

El següent dia, dijous 19, vam arri-bar a La Spezia i des d’allí vam agafar un tren que ens va portar a Riomag-giore, una petita població pintoresca que és l’entrada a l’anomenada “cin-que terre”, regió de la Ligúria que comprèn, a més, les poblacions de

Monterosso, Vernazza, Corniglia i Manarola. Riomaggiore era un poble molt i molt bonic, ja que estava ple de casetes de colors. El millor va ser que després de visitar-lo una estona vam descobril el “carrer principal”, tot ple de botigues i de petits restaurants. Allà vam trobar tot el que buscàvem i, fins i tot, vam provar menjar italià. En tornar al vaixell vam seguir amb la mateixa rutina de cada dia, però cada vegada més cansades.

Divendres 20 vam arribar a Ville-franche. Anàvem del vaixell a port amb unes barques més petites. És una població molt bonica, de costa, amb una platja amb sorra rocosa. Feia molt bon dia, així que vam aprofitar per acabar de comprar tot allò que ens feia falta i acabar de visitar les diferents paradetes i botigues que hi havia. Per sort, també ens va fer molt bon temps. En tornar al vaixell vam aprofitar la tarda per arreglar les ma-letes i les habitacions. A la nit, vam anar als restaurants on ens vam aco-miadar dels cambrers, amb els quals

ens hi portàvem la mar de bé. Com que ja era l’última nit que passàvem al vaixell, la vam aprofitar al màxim i molta gent no va anar a dormir.

A les set del matí de dissabte 21 vam veure com sortia el sol, i segui-dament vam anar al bufet a esmorzar. Unes horetes més tard arribàvem a Barcelona. Amb molta i molta pena, vam acomiadar-nos del creuer, i vam agafar l’autobús al port de Barcelo-na que ens va portar fins a Valls, on ens esperaven els nostres pares. Vam arribar cansats, afònics, amb la panxa bastant revolta, i amb mal de cap, però crec que, gràcies a tots, coinci-dim que ha sigut una de les millors experiències de la nostra vida i que, sense dubte, estaríem encantats de repetir. Tot i així, ens quedem amb els records que ens ha deixat aquest viatge, que en són molts i molt i molt bons.

Itziar Clofent i Isaura Montull4t ESO

Neus Tondo2n ESO C

41reviscola

reviscola reviscola quadern de viatges

ESQUIADA 2015: BREU DIETARI ITESTIMONIS D’UNA EXPERIÈNCIA Breu dietari

Aquest curs 2014–2015, el Departament d’Educació Física del nostre Institut va organitzar l’esquiada adreçada a tots els alumnes del centre a l’estació cata-lana de Port del Comte (Solsonès).

Ben d’hora, per aprofitar el dia, stanta-cinc nois i noies de diferents cursos d’ ESO, Batxillerat i Cicles Formatius vam començar una estada de tres dies amb la finalitat d’iniciar-nos o millorar la pràctica de l’esquí alpí o de l’snowboard.

Aquesta activitat va estar en tot moment dirigida i supervisada per monitors experts que van distribuir els alumnes en grupets d’entre vuit a deu nois i noies, en funció del seu nivell d’esquí.

Els participants, un cop acabada la jornada d’esquí vam participar en d’altres activitats, com ara tubbies, trineus, xocolatada...

Després de sopar, i amb els monitors de lleure, vam gaudir de dues vespra-des musicals, una de karaoke i una de disco, al mateix hotel on ens allotjàvem.

Cal esmentar també que a l’esquiada hi van participar els alumnes del nou Cicle Formatiu de Grau Superior d’Animació d’Activitats Fisicoesportives (AAFE) que, a part d’esquiar, també van realitzar algunes hores teòriques amb els seus respectius professors.

Així doncs van ser tres dies intensos d’esquí, activitats diverses i, sobretot, de convivència entre joves de diferents edats, disposats, per damunt de tot, a aprendre, a gaudir, a col·laborar i a ajudar-nos entre nosaltres.

“Va ser molt divertit, els monitors feien activitats molt xules com els tub-bies i els trineus. Jo no ho havia fet mai i em va agradar molt. Ho vull repetir el proper any. Esquiar amb la meva ami-ga em va encantar. El monitor, l’Enric, era molt divertit i amb ell vaig apren-dre molt.”

XÈNIA CARDIEL1 ESO E

“M’ho vaig passar molt bé a l’esquiada. No era el meu primer cop que hi anava, però vaig aprendre molt amb el monitor, que es deia Enric. Em va agradar molt l’activitat dels tubbies i la dels trineus. També em va agradar el Just Dance: vam ballar amb gent de batxillerat...; el nostre grup es deia les “Maricarmens”. L’hotel estava molt bé. Recomano a tothom que hi vagi.”

ESTER FARRÉ1 ESO E

“A mi em va agradar molt anar a esquiar, era la meva primera vegada. El primer dia potser vaig caure més de trenta vegades; el segon dia només vaig caure una vegada, i perquè em van tirar; l’últim dia... no vaig caure cap vegada! A les tarda i a la nit ens ho passàvem molt bé amb el Just Dan-ce. El primer dia vaig caure tantes ve-gades que me’n volia anar, i el dia que marxàvem em va agafar una mica de pena. Jo vaig dormir amb l’Ester i la Xènia i dues nenes de segon que no coneixia, però que em van caure molt bé, la Mar i l’Anna. El meu cosí gran també va venir a l’esquiada i em vaig enfadar amb ell perquè, com que jo no en sabia i queia, ell se’n reia de mi, i jo no podia riure’m d’ell perquè no queia, però tindrà venjança! En defini-tiva m’ho vaig passar molt bé.”

LUCIA M. POZO1 ESO E

Testimonis d’una experiència

42 reviscola

reviscolaquadern de viatges

El passat divendres 15 de maig els alumnes de tercer d’ESO van sor-tir des de Valls amb autocar i es van desplaçar fins a Miravet per practicar el piragüisme, remant amb caiacs des de Miravet fins a Benifallet per les tranquil-ls i calmades aigües del riu Ebre, que donen acollida a una rica di-versitat de flora i fauna, i per la tarda, caminar fent una ruta de senderisme fins arribar a la Creu de Santos per la Serra de Cardó.

Des de la Creu de Santos hi ha es-pectaculars vistes i podem contem-plar els Ports, el Delta de l’Ebre, la Se-rra de Pàndols i Llaveria.

L’objectiu és potenciar la interre-lació amb el medi natural mitjançant una pràctica física, amb un equilibri entre la vessant lúdica i pedagògica.

Malauradament el temps que ens vam trobar el dia 15 de maig no ens feia ser massa optimistes i, a mesu-ra que va anar passant el dia, vam haver d’ anar variant els diferents re-

SORTIDA CULTURAL DE MIRAVET A BENIFALLET

correguts. Primer, per culpa d’ una forta ventada, vam haver de variar el recorregut amb caiacs, ja que les tranquil·les aigües del riu Ebre, es van transformar en aigües braves per mo-ments, i llavors amb els monitors vam optar per buscar illes interiors on el corrent del riu no era tan fort com al mig del riu.

Un cop acabada l’activitat de pira-güisme, vam parar a dinar a Benifallet, on ens van assabentar que s’havia originat un foc molt a prop del poble, i que no era recomanable que pugés-sim a la Vall de Cardó, la qual cosa va fer que un altre cop haguéssim de variar l’activitat i, enlloc de pujar a la Creu de Santos, ens vam dirigir cap a l’Ametlla de Mar per iniciar un recorre-gut vorejant la costa, des de l’Ametlla fins a la platja de les tres Cales, pel GR 92. Un cop acabada la ruta de sende-risme els alumnes van poder banyar-se i gaudir del mar.

DEPARTAMENTD’EDUCACIÓ FÍSICA

43reviscola

reviscola reviscola quadern de viatges

Els dia 7 i 8 de maig es va realitzar l’excursió de la Ruta del Cister amb tots els alumnes de 1r de Batxillerat. La ruta consisteix a recórrer a peu di-ferents monestirs de l’orde del Cister, gaudir de l’activitat a la natura i de la convivència entre companys. Tot i així, nosaltres vam fer una variant d’aquesta ruta, ja que dos dies no eren suficients per realitzar-la sencera.

Els alumnes vam sortir del centre a les 8:00 del matí en un bus que ens portaria a Vallbona de les Monges, on iniciaríem la caminada. Ens vam tro-bar amb un temps molt favorable, sol i un aire suau, idoni per poder gaudir millor de la nostra excursió.

El primer dia vam caminar vint-iquatre quilòmetres, de Vallbona de les Monges fins a l’alberg Jaume I, situat a prop del monestir de Poblet. Vam passar per Montblanquet i vam pujar al santuari del Tallat. Pels vol-tants de quarts de dues del migdia paràvem a dinar i, un cop vam haver reprès forces, vam seguir amb el nos-tre pas fins a l’Espluga de Francolí, on vam reposar una estona a les Disset Fonts, des d’on ens quedava un últim tram fins arribar al nostre alberg a Po-blet.

Des que vam arribar fins a l’hora de sopar vam tenir temps lliure, en què

RUTA CISTER 2015

els alumnes vam aprofitar per dutxar-nos, recuperar l’alè i reposar. Vam sopar a base d’un petit bufet lliure al menjador de l’alberg. Tots vam agrair aquell àpat després d’un gran dia d’excursió.

L’endemà, un sol radiant ens des-pertà i, després d’esmorzar i preparar les motxilles, els nostres peus es po-saven en marxa cap allà a les nou del matí. Ens esperava un dia una mica més dur, menys quilòmetres però un relleu més accidentat. Aquest dia,

però, no podíem perdre temps, ja que a les 16:30 s’havia d’agafar un tren de Montblanc a Valls, on tots els alumnes retornarien a casa. Vam pujar al mira-dor de la Pena i vam passar per Ro-jals, on vam parar a dinar. A partir de Rojals, caminant amb bon ritme, ens quedaven dotze quilòmetres, ara de baixada, per finalitzar amb èxit la nos-tra excursió. Una excursió molt profi-tosa, en ple contacte amb la natura i amb el nostre patrimoni, realitzant activitat física i gaudint dels nostres

companys en tots els sentits.

Tan sols ens que-dava un últim esforç, un últim afany per sentir-nos satisfets del nostre treball i orgullosos dels quilò-metres recorreguts, i una última empenta que ens portaria al nostre destí desitjat: Montblanc.Anna Queraltó Vivas

1r BAT A

44 reviscola

reviscolaTREBALLS DE RECERCA DELS ALUMNES DE BATXILLERATCurs 2013-2014

recerca

GUILLEM ARTÍSEl comerç electrònicEl meu treball de recerca presenta un tema molt actual, el del comerç electrònic. M’he centrat, donada l’amplitud que el mateix tema ofe-reix, en dos aspectes, que considero principals i importants. En primer lloc, he investigat la situació que viuen les empreses que venen a través d’Internet. En aquest àmbit, he fet un estudi de cinc empreses, com ara Pri-valia, Zara, Caprabo, etc. Però també he recollit informació d’una empresa anomenada Land Cat a partir d’una entrevista. En segon lloc, he passat un qüestionari amb preguntes sim-ples sobre l’ús del comerç electrònic per conèixer l’opinió i el comporta-ment d’una mostra representativa de la població. Aquesta enquesta cons-tava de 7 preguntes que han respost 412 persones, homes i dones de 16 a 100 anys. Gràcies a tot aquest treball de camp he pogut arribar a unes molt bones conclusions sobre el comerç electrònic.

EULÀLIA BALAGUERÓ Procés de creació de “Let’s Ba-throom”El meu treball de recerca explica tots els passos que el grup de teatre del meu poble, del qual formo part, va fer per dur a terme el muntatge d’un musical.Em vaig decidir per aquest tema perquè m’agrada molt el món de l’espectacle i em venia molt de gust parlar de la nostra experiència. En aquest sentit, he explicat des de la creació del guió fins a l’elaboració dels decorats, passant pels llums, el so i la creació de les lletres de les cançons. També he fet referència a les tècni-ques que fem servir per a actuar i a alguns exercicis d’improvisació. Em va agradar fer aquest treball, ja

que el feia sobre una cosa que real-ment m’apassiona, que és el teatre.

TERESA BARBERÀLa compra compulsiva entre els ado-lescentsEl meu treball de recerca ha consistit en una investigació sobre la compra compulsiva entre els adolescents, exactament en una franja d’edat de 16 a 18 anys. He aprofundit en el tema de la compra compulsiva i en com aquesta pot derivar en relacions pro-blemàtiques, tan personals com fami-liars, per a l’adolescent.Tot això ha estat constatat mitjançant unes enquestes que he fet respondre als mateixos adolescents i que m’han servit per a arribar a les conclusions que transcric en el treball.

JÉSSICA CAZORLAEl desenvolupament del llenguatge en l’infantEn el meu treball parlo de quatre punts importants en el procés del desenvolupament del llenguatge en l’infant, que són: el desenvolupament cognitiu; el desenvolupament motriu i perceptiu; el desenvolupament so-cial i el més important i el que més he tractat, el desenvolupament del llen-guatge.La part més agradable i la que més m’ha agradat de fer ha estat la part pràctica. Vaig estar dos dies al col·legi Sant Ramon del Pla de Santa Maria, en el qual vaig fer una sèrie d’activitats amb els alumnes de P4 i m’ho vaig passar d’allò més bé.El treball m’ha ajudat a decidir cap a on vull encaminar el meu futur, el de l’educació infantil.

GENÍS CEBALLOSLes telecomunicacions a Catalunya i a l’Alt CampEl meu treball de recerca ha consistit

a analitzar l’actual sistema de teleco-municacions de la comarca de l’Alt Camp, tant en la recerca del seu pro-grés de desenvolupament com en la seva situació respecte de la capital de Catalunya: Barcelona. En el treball hi consta també l’estudi de l’ús de les telecomunicacions per part dels ha-bitants de l’Alt Camp.

ZODAIRA CHIKARL’AnorèxiaEl meu treball de recerca estudia l’anorèxia, un trastorn de la conducta alimentària. El meu objectiu principal era, d’una banda, aconseguir més co-neixements sobre aquest trastorn i, d’altra banda, poder arribar a enten-dre i a posar-me en la pell de les per-sones que la pateixen. Aquest treball l’he dividit en dues parts. La primera, el marc teòricUI, en què m’he centrat a adquirir conei-xements, d’una manera especifica, sobre la malaltia. La segona, el marc pràctic, en què he analitzat tres ca-sos des de dos punts de vista, el del malalt i el de la família del malalt.

JUDIT CLIMENTDe la Nova a la JovesEl que he pretès amb aquest treball ha estat explicar les diferències essen-cials entre les Colles dels Xiquets de Valls actuals i les seves predecessores. Amb aquest objectiu vaig fixar-me en les Colles que van donar origen a l’actual Colla Joves Xiquets de Valls. Com tots sabeu, els castells a Valls tenen una antiguitat de dos segles. Jo no pretenia estudiar l’origen dels castells, per això em vaig fixar en un període concret: des de comença-ments del s. XX fins pràcticament al final d’aquest mateix segle. Malgrat la dificultat de la poca documentació existent i la manca de testimonis vius en algun d’aquests períodes he pogut

45reviscola

reviscola reviscola recerca

constatar el següent:Les Colles no tenien, en aquell mo-ment, una estructura tan complexa com avui dia.El Cap de Colla era, pràcticament, el responsable de tot.Les Colles no tenien locals propis i es reunien en cafès de la ciutat per pre-parar les sortides de la temporada.Pel mateix motiu, les Colles no tenien un lloc d’assaig concret ni propi, sinó que aprofitaven descampats de la ciu-tat, com ara horts, antigues fàbriques, etc. per a assajar.Els assajos tampoc no eren tan metò-dics ni tenien una periodicitat concre-ta, sinó que es feien en funció de les sortides que hi havia.Malgrat la dificultat que ha he esmen-tat anteriorment, he pogut esbrinar els diferents cafès i els diferents llocs i locals on la Colla Nova, la Muixerra i la Colla Joves Xiquets de Valls havien assajat abans de tenir en propietat un local estable.

GISELA DEL VALLEComunicació verbal i no verbalEl meu treball tracta sobre la comu-nicació no verbal. Em vaig decidir per aquest tema perquè sempre he estat interessada en aquest tipus de comu-nicació i per estudiar la importància dels gestos. La primera part del treball l’he destinada al marc teòric, on ex-plico en què consisteix la comunica-ció verbal i no verbal. Aquesta recerca teòrica m’ha ajudat a fer la segona part del treball, la part pràctica, que consisteix en l’anàlisi de vídeos. En concret he analitzat anuncis de la te-levisió, els quals m’han servit per a in-formar-me àmpliament sobre aquest tipus de comunicació.

KAOUTAR EL BOUKHARIEl casament marroquíEl meu treball de recerca consisteix en l’explicació detallada de com se celebren els casaments al Marroc, quins són els rituals i les festes que s’organitzen al voltant del casament. A més a més, i de manera pràctica, he

volgut remarcar unes pinzellades so-bre el simbolisme que tenen per a la població marroquina. Per dur a terme els dos objectius esmentats anteriorment, a part d’assistir personalment a casaments durant aquet estiu i d’haver tingut l’oportunitat de fer un recull d’imatges i de videos, he passat enquestes a per-sones de diferents edats i de diferent sexe, cosa que m’han permès de tenir una visió particular sobre el casament marroquí. Finalment, i sense tenir en compte les hores que li he dedicat, m’ agradaria comentar que ha estat un treball de què he gaudit molt elaborant-lo.

ÈLIA FARGASIntroducció a la borsa i simulació d’inversióQuè és la borsa? Una pregunta sim-ple, però amb una resposta descone-guda per a molta gent. Saber de què tracta, com funciona, d’on ve… Això és el que volia aconseguir amb aquest treball de recerca, és a dir proporcio-nar una visió ràpida, clara i senzilla del que representa la Borsa de Valors per a aquells que, com jo, parteixen de zero. Un cop realitzada la part teòrica i amb els conceptes apresos, no em po-dia pas estar de posar-los en pràctica i fer una inversió en borsa (òbviament simulada, ja que el treball no m’ha convertit en una experta professio-nal i les probabilitats de fallida eren presents). Per altra banda, mitjançant enquestes, vaig poder esbrinar què en sap la gent, sobre el tema, i quin nivell d’implicació hi té depenent de les edats.

GUIU FONTSPuig Antich, un procés anòmalEn el meu treball de recerca explico la biografia de Salvador Puig Antich, faig un estudi del Moviment Ibèric d’Alliberament (MIL), aprofundeixo l’anàlisi sobre l’accidentada detenció de Puig Antich i explico les anomalies del procés.Després faig una anàlisi externa del

procés, on em fixo en la visió que en tingué la societat, la premsa i l’àmbit internacional.

FERRAN GARCÍAEl Tour de França, una anàlisi perio-dísticaEn aquest treball volia analitzar el tractament que rep aquesta cursa ciclista en els nostres mitjans de co-municació. Per això he analitzats tots els diaris esportius i generalistes, per tal de veure quina importància té el Tour de França en les seves pàgines principals. També he analitzat les te-levisions catalanes, per tal de veure el resultat de la meva recerca. És un tre-ball, amb una gran part pràctica, amb l’anàlisi de tots els elements indicats.

FRANCISCO GONZÁLEZCom funciona una franquícia?Amb el meu treball de recerca tinc la intenció d’informar sobre com es por-ta una franquícia, com funciona i quin tipus de contracte empresarial fa ser-vir. El meu treball es divideix en dues parts: part pràctica i part teòrica. En la part teòrica explico tot el que s’hauria de saber sobre una franquícia abans d’obrir-la. En la part pràctica he creat fictíciament la franquícia d’una em-presa, Mc Donalds. Hi poso en pràc-tica tot el coneixement adquirit amb la informació explicada en l’apartat anterior. He escollit aquest tema per al meu tre-ball de recerca perquè tenia curiositat per saber com funciona aquest tipus de negocis per si, en un futur, em pot servir per tal d’obrir un negoci sense necessitat d’invertir gaires diners.

GUILLEM GUINOVARTBandes sonores en els videojocsPer a fer aquest treball de recerca he escollit dos temes que m’interessen des de fa temps i que són la música i les noves tecnologies, i especialment els videojocs. En el treball detallo l’evolució d’aquestes composicions musicals, les característiques i els principals compositors per tal de res-

46 reviscola

reviscolarecerca

pondre la següent hipòtesi: Les ban-des sonores de videojocs es poden considerar un estil musical propi?

IKRAM LAMSAIFEl creacionismeEl meu treball de recerca tracta sobre el creacionisme. L’objectiu principal d’aquest treball és argumentar que, malgrat que la teoria de l’evolució és una teoria que ha estat demostrada, la teoria del creacionisme no és falsa. Per dur a terme aquest treball, era in-evitable parlar del passat, dels filòso-fs que van començar a pensar d’una manera més racional. Antigament tothom creia que el món era obra de Déu. La fe estava per damunt de la raó. Actualment és al revés. La raó està pel damunt de la fe. En conclusió, en fina-litzar aquest treball, puc argumentar que tant la teoria de l’evolució com la de l’evolucionisme tenen seguidors. Pot ser que el món l’hagi creat Déu i que Ell hagi deixat que tot s’hagi anat produint tal com explica la teoria de l’evolució.

NATÀLIA LORENTEEls nens-soldatCom a tema del treball de recerca vaig escollir el tema dels nens-soldat. En aquest treball explico de manera de-tallada tota la problemàtica d’aquest fenomen, des del reclutament dels nens fins a la posterior desmobilit-zació i la reintegració a la societat dels que aconsegueixen escapar-se. Aquest treball m’ha permès tractar un tema pel qual sento molta curio-sitat i que és molt actual, encara que molta gent no en sàpiga pràctica-ment res.

YADELY ANYERI MARTÍNEZL’evolució de la dona durant el Fran-quisme i la TransicióHe volgut analitzar, en el meu treball de recerca, l’evolució de la dona du-rant el franquisme i la transició. Em vaig decidir per aquest tema perquè m’agrada la història. I també m’agrada

defensar els drets de la dona. Vaig desenvolupar aquets dos períodes, perquè són dos períodes molt impor-tants en la història d’Espanya.Primer, abans de començar amb el cos de la memòria, he esbossat una breu introducció sobre el feminisme i les diferències del gènere. També he desenvolupat un context històric d’aquests dos períodes que he trac-tat, per poder veure com estava la situació en aquell moment, i si influïa en la situació de la dona. Després vaig redactar el cos de memòria, on presento la dona durant el franquis-me (segle XX), els aspectes més im-portants (la dona en l’educació, en la política, en el treball, en la família i els drets de la dona en aquells moments). El segon període és el de la transició, és a dir el pas de la dictadura de Fran-co a la democràcia (des de 1975 fins a 1978), en què els canvis en la societat són importants. També he tractat els mateixos aspectes que en el període del franquisme. Per fer la part pràcti-ca, vaig entrevistar persones dels dos períodes, perquè me’n parlessin àm-pliament.

ELISENDA MOLNÉLa intel·ligència emocionalEn el meu treball de recerca he in-vestigat dues de les teories de la intel·ligència més destacades i que han tingut més ressò en els darrers anys. Em refereixo a la teoria de les intel·ligències múltiples de Howard Gardner i a la teoria de la intel·ligència emocional de Daniel Goleman. També he pogut comprovar quina importàn-cia té dominar totes les intel·ligències per al nostre dia a dia, perquè, si no, no ens podrem adaptar ni comunicar amb la societat que ens envolta.En la meva part pràctica he analitzat una escola on s’ha implantat un mo-del d’educació basat en la teoria de les intel·ligències múltiples. I he fet un estudi del domini d’intel·ligències i del coneixement que en té la societat, de les teories que he estudiat.

GEMMA MORAGUESEls somnis i les seves interpretacionsEn el meu treball de recerca explico tot el que té a veure amb els somnis, ja que sempre he tingut la curiositat de saber quin significat tenen. Per tant, en la meva part pràctica vaig analitzar els somnis de persones que havien tingut una vida complicada. I això em va permetre descobrir la rela-ció que hi ha entre els somnis i les ex-periències viscudes de cada persona.

JANA OLIVÉManifestacions religioses als carrers de VallsEl treball de recerca que he fet descriu les capelletes adossades a les parets, les façanes dels edificis religiosos, els campanars i altres símbols religiosos que es poden veure pels carrers de Valls. M’he basat concretament en el segle XXI. Per tant, en l’actualitat. Passejant pels carrers de Valls he po-gut fotografiar-los, els he classificat i, de cada un n’he explicat breument la història o el significat que tenen; i he descrit en quin estat es troben. A més del de l’art religiós, també he fet un segon apartat, on he classificat totes aquelles manifestacions religioses al carrers de Valls, com ara les proces-sons que es fan al llarg de l’any, les festes de sants, les festes parareligio-ses i altres actes festius que contenen un origen religiós, encara que al llarg del temps s’hagi perdut.

ESTEL·LA MARTÍNEZManifestacions magmàtiques a l’Alt CampInvestigo, en el meu treball de recerca, les roques magmàtiques trobades a la comarca de l’Alt Camp. Vaig anar con-cretament als pobles de Masmolets i Figuerola per agafar-les. En el meu treball, doncs, explico detalladament els colors que presenten aquestes ro-ques, l’època en què van aparèixer i, el més interessant, com van sorgir.

47reviscola

reviscola reviscola recerca

MERITXELL RIBÉConflicte de CrimeaEn el meu treball de recerca he volgut investigar el que va passar a Crimea, durant els mesos de febrer i març de l’any 2014, amb el bàndol rus i amb el bàndol ucraïnès, per així entendre els interessos que té cada país per que-dar-se Crimea i saber quines accions han dut a terme perquè, al final, Cri-mea, de ser una república indepen-dent, hagi acabat federada a Rússia

DANIELA VILARDELLLes pors, com ens afecten?En aquest treball es barregen dos te-mes. D’una banda, el psicològic (amb l’anàlisi de les reaccions que els nens tenen davant de diferents tipus de pors i per què les pateixen) i, de l’altra, el tema educatiu (explicant les dife-rents reaccions i els tractaments que han de rebre els nens que pateixen alguna por).

MARCEL ESTEVEDisseny i producció d’una marcaL’elecció d’un treball de recerca no és una tasca fàcil. I el que jo tenia clar des d’un bon principi era que aquest treball no m’havia d’avorrir, ja que re-quereix temps i esforç. En segon lloc, el que també tenia clar és que tot aquest esforç m’havia de servir més enllà de 2n de BAT, és a dir que no havia d’interessar-m’hi tan sols per A obtenir una nota i prou.Vaig optar per fer un treball de dis-seny i de producció. En termes gene-rals es tracta del procés de producció d’una samarreta. I, en concret, de la manera d’estampar, de digitalitzar dissenys propis, de triar el tipus de samarreta, etc. I com a últim punt també m’interessava fer les samarre-tes físicament, com a part pràctica, juntament amb una sèrie d’enquestes i una observació per tal de conèixer els gustos del meu públic.

ÀLEX ARIASEl procés d’elaboració del pa artesa-nalPer a mi el treball de recerca ha sigut molt amè, ja que l’he portat bastant al dia. Hi he treballat durant tot l’estiu. Vaig triar aquest tema perquè el meu

pare és forner i coneix molta gent del gremi, cosa que m’ha facilitat molt la feina, malgrat que tampoc no ha sigut gaire complicada. La part més labo-riosa ha resultat ser la de cercar infor-mació i contrastar idees i receptes, ja que l’elaboració del pa té moltes va-riants i cada forner ho fa al seu gust o. més ben dit, al gust del consumidor.Realment ha sigut un treball divertit i didàctic.

ROGER VIVESEls nitrats a les aigües de l’Alt CampEls nitrats són el tema del meu treball de recerca. Per a elaborar la part teòri-ca del treball, vaig haver de buscar molta informació a través d’Internet I posteriorment seleccionar-la en el sentit de decidir quins aspectes vo-lia ressaltar dels nitrats (propietats, orígens, efectes en l’aigua i la salut, tractaments…). També vaig tractar el tema de les plantes de cogeneració, les quals ens permeten obtenir ener-gia elèctrica mitjançant la biodigestió dels purins, els principals culpables de l’excés de nitrats en les aigües de cer-tes zones. En la part pràctica vaig ana-litzar les aigües de sis poblacions de l’Alt Camp. Per a realitzar les anàlisis, vaig comptar amb l’ajuda del Labora-tori Analític Valls, on em van explicar tot el procediment a seguir i em van deixar fer la pràctica al seu laboratori.

GABRIEL MOORELes malalties TEAEl meu treball de recerca consisteix en la investigació sobre la població infantil que pateix un dels Trastorns de l’Espectre Autista a Espanya. Inclou gràfics que mostren la incidèn-cia global per tipus de trastorn, per sexe i per anys.El tema principal és el trastorn més conegut, l’autisme.Comença amb una comparació de la perspectiva històrica que han tingut aquests trastorns amb les definicions actuals de psicòlegs. Segueix amb els mètodes de diagnosi, els tracta-ments i la incidència en la població

infantil espanyola. I, finalment, expli-ca la transcendència que han tingut aquests trastorns en la cultura popu-lar, reflectida en la literatura i en el cinema.

SANDRA SANSCreació d’un blog de modaLa creació d’un blog de moda va ser la meva opció en plantejar-me el tema del meu treball de recerca. La hipòtesi del treball era comprovar si es podia crear un blog de moda, inspirant-se en altres blogs de moda i investigant en la història de la moda i dels blogs. Ha sigut un treball que realment m’ha agradat, ja que sempre m’han interes-sat els temes relacionats amb la moda. I això de crear un blog era una cosa que tenia pendent de feia temps. Ha sigut una manera d’aprofitar l’ocasió per a fer-ho.

JUANJO SALAZARLa pubalgiaEl meu treball consistia a cercar in-formació sobre una lesió poc cone-guda, la pubalgia. L’objectiu del meu treball era, en part, trobar informació sobre aquesta lesió, realitzar una en-questa i veure si aquesta lesió l’han patida gaire els equips catalans que trobem a prop de Valls. He volgut rea-litzar aquest treball perquè la carre-ra que vull fer està relacionada amb l’activitat física i les lesions.

ESTER GARCIALa resistència dels bacteris als anti-biòticsDe cada vegada els bacteris són més resistents, ja sigui perquè evolucio-nen o perquè en fem un abús, dels antibiòtics. Això provoca que se’n fa-briquin de nous, més potents i nocius per a la salut. Com que, amb la finalitat de produir-ne, poques vegades es te-nen en compte la quantitat de remeis naturals que podríem utilitzar per a substituir-los o almenys com a ajuda complementaria, he decidit investi-gar i treballar amb diferents mètodes naturals per comprovar si són igual

48 reviscola

reviscolarecerca

d’eficaços. Per dur-ho a terme, he anat al laboratori i he fet un cultiu en dos medis diferents. En cada placa hi he ficat antibiòtics i remeis naturals. Un cop aparegut l’halo d’inhibició, he po-gut comparar l’eficàcia de cada una de les substàncies. El resultat obtin-gut és que l’eficàcia dels remeis natu-rals és menor a la dels antibiòtics.

MARIA FONTSProducció de tomàquets ecològics He orientat el meu treball de recerca a l’estudi de la producció i del creixe-ment dels tomàquets tractats amb so-fre, un producte acceptat en agricul-tura ecològica. Vaig decidir fer aquest treball motivada pel creixent interès que hi ha a la societat, en els darrers anys, per consumir aliments ecolò-gics. Vaig plantar llavors de tomacó i vaig estudiar el creixement i la pro-ducció de les tomaqueres plantades en diferents sòls i observant si el sofre influïa en el seu desenvolupament.

AINA MESTRESEntitats socialsLa dura realitat que pateixen diària-ment milers de famílies a causa de la crisi que encara vivim actualment m’ha portat a centrar el meu treball de recerca en les entitats socials, que ara, més que mai, són el tronc on agafar-se per a totes aquelles perso-nes que s’han trobat en una situació límit, i conseqüentment, privades de drets bàsics. El meu treball consta de tres parts. En la primera explico la his-tòria de les entitats socials que tracto i els serveis que ofereixen. La segona part és pràctica. Parlo de la meva ex-periència personal després d’haver fet un voluntariat en cada una de les entitats tractades i analitzo i adjunto el seguit d’entrevistes que he dut a terme, tant en usuaris com en respon-sables, treballadors i voluntaris. La finalitat real d’aquest treball ha estat analitzar el nombre d’usuaris ajudats per les entitats socials, abans de la cri-si i durant aquesta. Per tant, l’última part del treball es basa en la compa-ració de dades durant el llarg període

de la crisi, per així fer una reflexió so-bre les diferents realitats que tenim al costat de casa.

ALBERT PLANAEfectes de l’altura en el cos humàEl meu treball de recerca estudia la resposta del cos a l’altura i el procés d’aclimatació a les grans altures.El treball ha inclòs l’estudi de diver-ses patologies associades a l’altura (edemes pulmonars i cerebrals, malal-ties tromboembòliques, mal agut de muntanya, hemorràgies retinianes) i s’ha centrat amb més concreció en el mal agut de muntanya (MAM), com a manifestació més comuna del mal d’altura. La part experimental de la recerca s’ha basat en un treball de camp en altura, durant l’ascensió al Kilimanjaro (Tanzània), la muntanya més alta d’Àfrica, de 5.895 m, durant l’estiu passat. En el curs de l’ascensió, que va durar set dies, es van prendre diversos mesuraments sobre la reac-ció del cos en condicions d’hipòxia (poc oxigen) en diferents altures i a tots els membres del grup, d’edats i sexes diferents i també amb diferent nivell d’experiència prèvia a la mun-tanya. Es va mesurar comparativa-ment la saturació d’oxigen en sang, com a principal indicador de l’estat d’aclimatació, dades sobre esforç car-díac, autoavaluacions de símptomes i senyals clínics, entre d’altres obser-vacions (factors ambientals, alimenta-ció, hidratació, son, descans…) De les dades obtingudes s’han extret conclusions relatives a la predisposi-ció del cos a una millor adaptació a l’altura en funció de diversos condi-cionants previs. També s’han obtin-gut conclusions en relació a la forma d’optimitzar el procés d’aclimatació necessari en tota activitat de llarga durada a grans altures, específica-ment en la pràctica de l’alpinisme.

LAURA GILReaccions emocionals en els pa-cients de càncerVaig escollir fer aquest treball perquè he viscut de prop aquesta malaltia, ja que cinc oncles meus van patir

càncer i el van superar, un amic de 18 anys va tenir càncer i el va supe-rar, el meu primer entrenador de bàsquet va tenir leucèmia i no la va superar i actualment un oncle meu té càncer i ha decidit no tractar-se’l. Després de parlar amb ells vaig veure que cadascú tenia una manera dife-rent d’encaixar el fet d’haver tingut la malaltia, però que durant el procés quasi tots passaven per les mateixes fases emocionals. I això és el que jo volia plasmar en el meu treball.Per fer-ho, primer de tot vaig expli-car el càncer i més específicament els quatre càncers en què em vaig basar (càncer de mama, càncer de pulmó, càncer de còlon i càncer de pròstata) i seguidament els concep-tes d’oncologia (ciència que estudia el càncer) i psicooncologia (psicologia basada en els afectes durant i després del càncer en pacients i familiars). Més endavant vaig parlar sobre les etapes que passen quasi tots els pacients de càncer i en quin ordre les solen passar (negació, ira, ne-gociació, depressió i acceptació). Finalment vaig fer vuit entrevistes, dues per a cada càncer i vaig veure que la meva hipòtesi es confirmava (el càncer afecta més aquelles perso-nes que, a l’hora de diagnosticar-los-el, tenen el tumor més desenvolupat). I els objectius del treball d’aconseguir entendre les emocions per les quals passen els malalts de càncer també els vaig assolir.

ÒSCAR PERICHEExplotació d’una pedrera de l’Alt CampEl meu treball de recerca l’he titulat Ex-plotació d’una pedrera de l’Alt Camp. És un treball bàsic, que parla sobre el lloc i el mètode d’obtenció dels àrids, els tractaments i processos i les apli-cacions. He escollit aquest tema com a treball de recerca perquè és un tema que m’atrau des de petit, ja que he vis-cut molt de temps al camp. La natura, des de sempre, m’ha fascinat i sem-pre m’ha plantejat moltes curiositats que, al llarg de la meva vida, he anat

49reviscola

reviscola reviscola recerca

descobrint, tot i que encara, en con-tinuo tenint. El treball està dividit en dos parts notablement diferenciades. La primera part consta d’informació trobada a Internet ( fòrums, pàgines de pedreres, altres treballs ... ). Serveix per a situar-nos una mica en aquest tema I la segona part és un treball de camp personal sobre el funcionament d’una pedrera. Els objectius que tenia presents en el treball s’han complert a mesura que he anat fent el treball, i això em fa sentir satisfet.

XÈNIA AGUSTENCHCèl·lules mare i teràpia cel·lular: un futur per endavant El meu treball de recerca és sobre les cèl·lules mare, un tipus de cèl·lula que pot esdevenir qualsevol tipus de cèl·lula del cos. La raó per la qual vaig triar aquest tema, és que aquestes cèl·lules tenen un gran potencial i, en un futur, podrien curar malalties que fins ara resulten incurables, com ara l’Alzheimer o el Parkingson. En el treball s’estudien els diferents tipus de cèl·lules que es coneixen actual-ment, les seves característiques i les seves aplicacions, Més concretament, la teràpia cel·lular, ja que es una de les aplicacions que aporta més re-percussió social. Encara queda molt de camp per investigar, però el que sÍ que se sap és que les cèl·lules mare aportaran molts beneficis a la nostra salut.

JACOB ESPEJOEl racisme actual a la Conca de Bar-beràEl racisme és un dels fantasmes més persistents a la nostra societat. Ens envolta i, sovint, es mostra ocult da-vant els nostres ulls. En el meu treball de recerca he realitzat una part teòri-ca i una altra de pràctica. Quant a la recerca teòrica, m’agradaria destacar el concepte de racisme inconscient –una mena de racisme ocult, que podem manifestar a través d’actes o d’opinions racistes sense gairebé ado-nar-nos-en. Pel que fa a la part pràcti-ca, he realitzat dos estudis. El primer

tracta sobre la segregació espacial a la meva comarca –la Conca de Barberà–. El segon estudi l’he realitzat a la meva població natal –Barberà de la Con-ca– i té com a objectiu esbrinar si el racisme és present entre els habitants d’aquesta població.

SARA RUBIÓCastells a Valls durant la Guerra CivilEl meu treball de recerca tracta de la situació dels castells durant la Guerra Civil Espanyola. El treball està dividit en tres parts. En la primera hi explico una mica la guerra civil; en la segona, el fet casteller just quan va esclatar la guerra; i en la tercera faig un estudi comparatiu entre abans i després de la guerra. He escollit aquest tema per al treball perquè m’agrada la història i també perquè sóc castellera de la Co-lla Vella dels Xiquets de Valls.

DÍDAC DOMINGOImpacte ambiental de les activitats físiques a la naturaAmb aquest treball he pretès inves-tigar i conèixer el dany que provoca a la natura cada una de les activitats esportives que s’hi practiquen. Molta gent relaciona fer esport a la natura amb quelcom saludable per al cos humà, però desconeixen que algunes d’aquestes activitats perjudiquen el medi natural i també que algunes de les infraestructures necessàries per a practicar algun determinat tipus d’esport hi causen un fort impacte ambiental. En la part pràctica he es-tudiat el cas d’una pista d’esquí, que ara roman abandonada, malgrat que les instal·lacions encara les podem trobar a la muntanya on és ubicada. Ara mateix tota la infraestructura cau-sa un fort impacte visual, ja que s’ha anat deteriorant amb el pas del temps i ofereix un aspecte lamentable. Mal-grat això, les entitats on es troba l’esmentada pista no tenen gaire in-terès a posar-hi cap solució i/o a treu-re-les. Després de fer una entrevista a una de les persones responsable de la zona, m’ha quedat clar que estan farts que la gent en parli, que els cri-

tiqui i que es qüestioni el fet que no treguin els remuntadors, les telecadi-res, etc.

ONA MALLAFRÉEstudi dels manlleus en la llengua ca-talana. Adaptació dels gal·licismesEl meu treball de recerca és un es-tudi dels manlleus en la llengua ca-talana. Com que és un tema molt ampli, m’he centrat en l’adaptació dels gal·licismes. Al llarg del treball he estudiat com s’adapten aquests manlleus, el tractament que en fan els mitjans de comunicació i he com-parat com els tracta el castellà, entre d’altres coses. El tema que ha destacat en el treball ha estat la gastronomia: li he donat molta importància, ja que la majoria de mots que utilitzem per designar conceptes culinaris són d’origen francès i, per tant, propis de la cuina francesa. Després de realitzar aquesta recer-ca, he pogut extreure els criteris que segueix cada mot per adaptar-se a la nostra llengua. Gràcies a aquest treball he enriquit força el meu lèxic, tant en francès com en català.

NÚRIA GIRONÉSLa Societat Agrícola de Cabra del Camp i la seva Festa MajorEn el meu treball de recerca parlo de l’edifici de la Societat Agrícola de Ca-bra, tant de les seves funcions com de la seva importància en el poble de Ca-bra; i també de l’arquitectònica. L’altra part del meu treball, i la més rellevant, és la reconstrucció d’una Festa Major dels anys cinquanta. La unió entre la Societat i la Festa Major es troba en el fet que antigament se celebrava la Festa Major a l’edifici de la Societat.El meu objectiu era estudiar el paper que ha tingut la Societat Agrícola en la vida del meu poble i veure com es vivia una Festa Major als anys cin-quanta. Per fer la part pràctica vaig comptar amb l’ajuda de tot el poble, amb el qual vam enregistrar un vídeo en què simulàvem una Festa Major dels anys cinquanta. Va ser una expe-riència molt emotiva.

50 reviscola

reviscolaEXPERIÈNCIES PERSONALS

et recomanem…

FER FOTOGRAFIESRecomano la pràctica de fer fotografies. És una activitat

que m’apassiona. Sobretot m’agrada fotografiar paisatges. És clar que cal comptar amb una bona il·luminació i amb una bona càmera. Val a dir que amb les noves tecnologies,

de vegades, encara que les fotogra-fies surtin fosques, fent ús d’alguna aplicació, els pots donar llum. Els mi-llors paisatges per fotografiar, a parer meu, són aquells

en què hi ha aigua i bona il·luminació. Els colors queden molt vius i la fotografia, preciosa.

Ànnia Rubio 3r A ESO

CONVIURE I VIUREEm sembla que tots plegats hauríem de deixar una

mica de banda les tecnologies. Els adolescents estem molt vi-ciats, en aquest sentit. Per això, recomano que sortim més amb els amics, que ens proposem de conèixer gent nova, que experi-mentem coses noves, que no ens tanquem a casa, lligats al món de la tecnologia, que ens relacio-nem amb els amics, que no ens tornem antisocials. Actualment hi ha discoteques per a menors per a aquells a qui els agra-di la música, per exemple.

Camila Beatriz Villafañe 3r A ESO

NO SEGUIR LES MODESConsidero que és una bestiesa que tots anem vestits de

la mateixa manera i que tinguem la mania de seguir estrictament les modes. Això discrimina les per-sones que tenen una personalitat prou madura i que els permet de ser diferents dels altres. Em sem-bla que cadascú ha de ser lliure a l’hora de vestir-se i que no s’ha de sentit jutjat per ningú.

Tània Martínez 3r A ESO

FER CASTELLSRecomano que us

apunteu a fer cas-tells. És una activitat col·lectiva i gratuïta. I és també una bona manera d’ocupar el temps de lleure i de fer moltes amistats. Fer castells és molt gratificant, sobretot un cop s’ha pogut enlairar el castell i descarregar-lo, per-què al darrera hi ha molt d’esforç. Ani-meu-vos a apuntar-vos a fer castells en alguna colla!Eloi Esteve 3r C ESO

EL DECOUPAGEM’agradaria recomanar el decoupage. Ve d’una parau-

la francesa, decouper, que vol dir retallar. Aquest art ja ve de l’edat mitjana i es mantingué durant el Renaixement. Es tracta d’un treball manual artístic que consisteix a en-ganxar papers retallats, normalment tovallons (perquè és

un material que s’enganxa bé) sobre un objecte que des-prés es pinta amb diverses capes de vernís. Es una forma divertida i fàcil de decorar objectes. Si, per exemple, tens un objecte vell que no t’agrada o que no fas servir, amb el decoupage semblarà que sigui nou. L’objectiu d’aquesta tècnica és reciclar i decorar. Es pot aplicar a ampolles, safa-tes, caixetes, penjadors, mobles grans... o a qualsevol altre objecte. El millor del decoupage és que és un art molt fàcil i que pot practicar tothom.

Elisabet Rubí 3r A ESO

51reviscola

reviscola reviscola et recomanem…

LONGBOARDEl longboard és un esport que es va posar de moda fa uns

quants anys. Consisteix a lliscar per un pendent amb una taula de skate, però més llarga que l’habitual. La majoria tenen entre 90 cm i 150 cm. N’hi ha de diferents tipus o modalitats: carving, down-hill, sliding, cruising, slalom, ppl, dancing... Jo surto ocasionalment amb longboard, algun cap de setmana, amb algun amic i m’agrada molt, perquè és un mitjà de transport fàcil, ràpid i divertit.

Julián Aceña 3r A ESO

RUTA AMB BICICLETARecomano una ruta amb bicicleta de muntanya, la del Pas del Bou,

que connecta Fontscaldes amb Picamoixons, passant per la Serra de les Guixeres i la Serra Alta. La ruta és bastant dura, ja que hi ha un bon tros de pujada. Recomano de fer-la des de Fontscaldes cap a Pica-moixons i no a la inversa, ja que a Picamoixons la pujada és molt més pronunciada i més tècnica, perquè hi ha molta pedra. Un cop has arri-bat al punt més alt (des de Fontscaldes), pràcticament tot ja és baixa-da. Hi ha unes vistes esplèndides del Camp de Tarragona. A la baixada hi ha un tram força tècnic, amb molts tombs i molta pedra. Un cop arri-bes a Picamoixons, tens dues opcions: tornar per la carretera o passar per una espècie de camí asfaltat que torna a Fontscaldes, però aquest camí és molt dur, ja que Picamoixons està situat a uns 200 metres so-bre el nivell del mar; i Fontscaldes, a 400 m sobre el nivell del mar.

Enric París 3r B ESOEQUITACIÓ

L’equitació és l’art de mantenir el control precís dalt d’un ca-vall i dominar les maneres de fer-lo caminar, córrer, etc. És un esport que requereix molta concentració i ganes d’aprendre. És també un esport terapèutic i va molt bé per a aquelles persones que tenen alguna discapacitat. Els cavalls ens transmeten con-fiança i tranquil·litat. Us el recomano, aquest esport, perquè és una bona manera d’alliberar-te dels problemes i d’estar bé amb tu mateix.

Júlia Freixas 3r C ESO

Europa FM és una cadena de ràdio bastant entretinguda. Per això us la recomano. A l’hora d’escoltar músi-ca sempre hi trobaràs alguna cançó que et farà el pes. I, si en vols sol·licitar alguna, la pots demanar trucant o

enviant un missatge per facebook, twiteer... També pots dedicar la cançó a un amic o amiga, a un fami-liar, al xicot o a la xicota...

Júlia Vallvé 3r C ESO

ESPORTS

RADIO

52 reviscola

reviscolaet recomanem…

ANTÍLOPEZAntílopez és un grup andalús que integren Félix López

i Miguel Ángel Márquez, els quals han estat valents i han creat www.an-tilopez.tv, un canal de tele-visió a la carta per internet,

en què el públic pot gaudir de la seva música, vídeos, ac-tuacions, entrevistes i programes propis. Han guanyat uns quants premis, com ara el XX Certamen de la Canción de au-tor, el Concurs Pop-rock “Jóvenes en la onda”, Jack Daniel’s Backstage, Rábida Rock 2012, Circuito Café Teatro San Mi-guel de València... Amb una mescla perfecta de música i vo-devil, aquesta estranya parella de músics va omplint totes les sales on actuen per tota la geografia espanyola. Han ac-tuat, per exemple, en les mítiques sales Galileo Galilei o Luz de Gas. Recomano escoltar aquest grup que jo vaig desco-brir gràcies a un vídeo. M’agrada pel seu toc de comèdia i per la magnífica música que interpreten. Les seves cançons tenen un missatge que podem sentit molt proper. D’altra banda, l’èxit no els ha fet pujar els fums al cap. Fa poc van treure un disc, Por desamor al arte, que inclou cançons com Analfanauta, Prefiero, Cantautores suicidas, que segur que us agradaran.

Pau Rebollar 3r E ESO

ZOOUs recomano el pro-

jecte musical Zoo, de Gandia. És un projecte de Panxo, ex-cantant d’OrxataSound System. Amb el single Estiu ha aconseguit milers de vi-sites al youtobe. La res-posta del públic li va do-nar l’empenta final per a plantejar-se de treure un altre disc, cosa que féu pel novembre passat, amb la col·laboració de La gossa sorda, La Raíz, AT Versaris, Los chicos del maiz... En fi, que Zoo esdevingué grup revelació de l’any al País Valencià.

Marc Aguadé 4t C ESOSKA-P

Ska-p és un grup espan-yol de ska-punk format a Vallecas (barri de Ma-drid), l’any 1994. Les seves cançons es caracteritzen per l’incorformisme amb el món i amb la societat. És

un grup de música antitaurí, està a favor de la legalització del cànnabis i amb les seves cançons critica el capitalisme i el racisme.

Marc Arroyo 4t C ESO

FOOL BRAINSFool Brains és un grup musical vallenc, que integren

Guillem Muñoz, Albert Ibarra, Francesc Ibarra, Marc Pu-yuelo i Jordi Busquets. Pertany a l’estil pop-punk i fa ver-

sions de Blink-182, Radiohead, Red Hot Chili Peppers.. També té cançons pròpies, amb una de les quals preci-sament ha fet un videoclip. Interpreta cançons en català i en anglès, i alguna en castellà. Recomano aquest grup sobretot a la gent a qui agradi aquest estil de música. No és un grup gaire conegut, però val la pena de veure’l ac-tuar.

Irene Busquets 3r B ESO

GREEN DAYGreen Day és un grup nord-americà de punk-roch, que

sortí l’any 1989. Té tres components: Billie Joe Amstrong, Mike Dirnt i Tré Cool. Ja ha tret al mercat més de vint dis-cos i encara està en actiu. De tota la seva música, a pa-rer meu, el millor àlbum és Dookie, un dels seus primers

treballs i que fou reconegut com a disc de diamant per les més de deu milions de descàrregues. Aquest àlbum conté la cançó She. Recomano especialment aquest grup perquè les seves cançons tenen un ritme molt interes-sant i a mi em serveix per a tocar la bateria.

Ferran Martí 3r B ESO

GRUPS MUSICALS

53reviscola

reviscola reviscola et recomanem…

Totes les cançons parlen de tu, de Xavi Sarrià

Aquest lli-bre va sortir a la venda pel març del 2014. Xavi Sa-rrià és de Bar-celona, mal-grat que, des de molt jove, viu a València. Ha estat lle-trista i cantant

del grup Obrint Pas durant vint anys i Totes les cançons parlen de tu és el seu segon llibre. Explica la història de l’Ivan, un noi que viu a Horta, un barri de València. L’Ivan explica les seves vi-vències com a adolescent que va viu-re en un barri on tothom tenia la seva banda, els problemes que tingué amb la família, els conflictes amb els amics i l’experiència de formar part d’una banda musical.... Recomano que us el llegiu. És un llibre que des del primer moment enganxa i, quan l’acabes, et sap greu.

Pierina Aguadé 3r B ESO

LLIBRESEl presoner del cel, de Carlos Ruiz Zafón

El presoner del cel és un llibre que na-rra el passat i el present dels p e r s o n a t g e s principals. El present està ambientat en la postguerra i, quan explica el passat, es

refereix a la guerra civil. Connecta el passat amb el futur mitjançant una colla de personatges que influeixen molt en la vida dels dos personatges protagonistes, el Daniel i el Fermín. L’estil de narrar de l’autor és molt de-tallat i això fa que coneguis més bé la situació i els mateixos personatges i que puguis, en definitiva, endinsar-te en el món que ens explica. Aquesta novel·la forma part d’una petita saga anomenada El cementiri dels llibres oblidats.

Adriana Romeo 4t B ESO

L’ombra del vent, de Carlos Ruiz Zafón

L’ombra del vent és una novel·la am-bientada a mitjan segle XX a Barcelo-na. Tota la tra-ma comença el dia que el protagonista descobreix un llibre al ce-

mentiri dels llibres oblidats. A partir d’aquest fet es veu submergit en la vida de l’autor de l’obra descoberta i a descobrir tot el que va passar uns anys abans. El personatge va creixent a mesura que el llibre avança. El re-comano perquè barreja escenes de terror i drames. Considero que està molt ben escrit i t’enganxa tant que no pots deixar de llegir. Aquest llibre pertany a la saga de El cementiri dels llibres oblidats i ha guanyat molts pre-mis literaris en diversos països.

Joana López 4t B ESO

Brownie a la tassaQuan tens una tarda d’aquelles de tranquil·litat en què

t’estires al sofà i mires una pel·lícula i et vénen unes ganes im-menses de menjar una cosa calenta i amb xocolata... us reco-mano que, en dos minuts, us prepareu un brownie d’allò més bo.

Ingredients: un ou, quatre cullerades de sucre, farina, llet, quatre cullerades d’oli de gira-sol, dues cullerades de cacau en pols i dues de nocilla o nutella i una cullerada petita de llevat.

Tots aquests ingredients s’han de barrejar en una tassa gran. Un cop feta la barreja, es posa la tassa al microones. Al cap d’un minut tindreu el brownie llest per menjar. Espero que us agradi!

Gemma Ferré 4t D ESO

RECEPTES DE CUINA

54 reviscola

reviscolaet recomanem…

PEL·LÍCULES

Paranormal ActivityUs recomano de veure

la pel·lícula Paranormal Activity, a aquells a qui us agradin les pel·lícules de por. És de terror i fou estrenada al Screamfest Film Festival el dia 14 d’octubre del 2007 i es passà al Slamdance Film Festival el dia 18 de gener del 2008. Finalment el film s’estrenà mundialment el dia 16 d’octubre del 2009. La dirigí Oren Peli. Pel que fa a l’argument, Katie i Micah van a viure en una

casa de San Diego, a Califòrnia. És l’any 2006 i Micahha comprat una càmera per a captar els fenòmens paranor-mals que envolten Katie. Passen dues nits i la parella opta per demanar ajuda psicològica al dr. Fredrichs, el qual els explica que és possible que un dimoni, no pas un fantas-ma, els estigui vigilant i perseguint. Katie s’adona, mit-jançant les gravacions, que les amenaces van pujant de to i decideix de parar trampes al dimoni, però tot es complica encara més.

Ivonne Sanagustín 4t C ESO

Fènix 11*23La meva pel·lícula pre-

ferida és Fènix 11*23, una pel·lícula catalana dirigi-da per Joel Joan. Tracta d’un noi, que es diu Èric i que té una pàgina web inspirada en el llibre Ha-rry Potter i l’Ordre del Fènix. En aquesta pàgina defensa Catalunya i la llengua catalana. D’aquí ve el nom: Fènix, per Ha-rry Potter; 11, per l’onze de setembre; i 23, pel 23

d’abril, que és Sant Jordi, patró de Catalunya. La mare de l’Èric, un dia, li demana, a ell, que l’ajudi a desar el que ha

Todos los días de mi vidaTodos los días de mi vida

és una pel·lícula america-na d’amor, que s’estrenà l’any 2012. Es basa en un fet real i això encara la fa més interessant i impac-tant. Paige i Leo són una parella molt enamorada. Arran d’un accident de trànsit els canvia comple-tament la vida. El noi surt il·lès de l’accident, però la noia pateix un traumatis-me cranial que fa que tan sols recordi una part de la seva vida. Quan surt del coma, el seu marit és per a ella un desconegut, ja que

no el recorda. La noia no entén com és que no es parla amb els seus pares, com és que ja no estudia Dret... i es creu que encara està amb el seu antic xicot. Leo fa de tot per intentar que Paige recuperi la memòria.

Maria Miranda 4t C ESO

comprat. L’Èric s’adona que hi ha pocs productes etique-tats en català. Llavors envia un correu al supermercat, en què demana que els productes siguin etiquetats en cata-là. Al cap d’uns quants dies, es van presentar a casa seva uns guàrdies civils de la brigada antiterrorista. Acusaven l’Èric de terrorista informàtic perquè, segons ells, havia amenaçat el supermercat. Us recomano de veure aques-ta pel·lícula que és basada en fets reals. És una pel·lícula, a més a més, que defensa els drets de la llengua catalana.

Jordina Balagueró 3r B ESO

WWW.INSTITUTJAUMEHUGUET.CAT

55reviscola

reviscola reviscola et recomanem…

VIATGES I RACONS PER VISITAR

Roda de Barà

La meva recomanació és que visiteu un poble que es diu Roda de Barà, on hi ha un barri molt interessant, Roc de Sant Gaietà. És un indret molt bonic, on hi ha cases fantàs-tiques, molt de turisme, una gran quantitat de restaurants, bars i hotels. A més a més té l’al·licient d’estar situat a la costa, cosa que fa que hi hagi molt de turisme. Les platges són precioses i, arran de mar, hi ha una muntanyeta amb un passeig d’uns dos o tres quilòmetres.

Gemma Espejo 3r E ESO

Llacs de Cañada del HoyoRecomano un lloc per visitar que no és gaire lluny. Con-

cretament és a Cuenca. Em refereixo als llacs de Cañada

del Hoyo. Són set llacs de mides diverses i repartits per un lloc no gaire gran. El curiós d’aquests llacs és que cada un té un color diferent per causa dels microorganismes que hi viuen i de la llum que els arriba. Són uns llacs molt bonics. A mi em va agradar molt de veure’ls. Els tenim relativament a prop i són una meravella. Val la pena de visitar-los.

Alexis Ballesté 3r E ESO

RosesP a s s a r

un cap de s e t m a n a o tota una s e t m a n a a Roses és molt reco-m a n a b l e . Roses és un poblet de la Costa Brava. El millor temps per a anar-hi és l’estiu, perquè hi ha platja. A la vora del mar i en aquesta platja hi ha uns apartaments des de la terrassa dels quals es veu tot el mar, les muntanyes, etc. Cal vigilar, perquè al mar hi solen haver meduses. A part d’estar-se a la platja es po-den fer també moltes excursions per la muntanya i visitar llocs tan interessants com el cap de Creus, on es pot anar caminant i veure un far magnífic. S’hi poden fer moltes ru-tes. També es poden visitar uns monuments megalítics i dòlmens que queden una mica lluny del centre de Roses. Un lloc ben bonic és la Punta Falconera, que és a prop del cap de Creus.

Sara Tous 3r E ESO

Casa rural al BerguedàHi ha ve-

gades que tens ganes de sortir el cap de set-mana, però no saps on anar. Propo-so una sorti-da: tres dies en una casa rural del Ber-

guedà, l’Esglaiola. És situada, aquesta casa rural, al costat de l’antiga rectoria i ofereix allotjament per a unes vint persones. Està envoltada de bosc i de muntanya. Hi ha piscina, sala de jocs, un menjador molt gran i una fantàs-tica vista de les muntanyes. Els propietaris de la casa te-nen unes granges on la gent pot anar a veure els animals, alimentar-los i fins i tot agafar-los. El terreny on és situada la casa ofereix la possibilitat de fer moltes activitats a l’aire lliure. Pots decidir quedar-te a la casa o pots fer diverses excursions pels camins d’aquella zona. Una de les activi-tats més interessants que pots fer a la casa rural és banyar-te a la piscina tant si és hivern com si és estiu, perquè la piscina és interior.

Mireia Vallvey 3r ESO

56 reviscola

reviscolaMoscou

Anar a Mos-cou és molt recomanable. És una ciutat totalment di-ferent a les d’aquí. És plena de cultura. Hi ha moltíssims edificis his-tòrics, teatres...

També hi ha molts parcs per visitar, infantils i de frondosa vegetació. El metro és impressionant i molt ben cuidat. Hi ha molta decoració (estàtues, pintures...). Val a dir que el metro és un mitjà de transport que s’utilitza molt a Moscou, ja que hi sol haver molts embussos per la ciutat. Sota terra hi ha molts passadissos, els quals són plens de botigues.

Aitana Iturgoyen 4t B ESO

Karting AltafullaSi teniu ganes de passar una bona estona amb la vostra

família o amb els vostres amics, aneu al Karting Altafulla.

Us ho passareu d’allò més bé. Si us agraden la velocitat i els karts, podeu agafar els cotxes professionals. De tant en tant, també s’organitzen curses en què qualsevol pilot s’hi pot inscriure. Hi ha trofeus per a cada prova.

Josep Calavera 4t D ESO

El CracRecomano la sèrie El crac que aquesta temporada ha emès TV3. És interessant el to humorístic amb què s’expressa

l’actor. Algú l’ha criticada en aquest sentit. Potser caldria que comencés i acabés una mica més aviat. En les sèries Plats bruts i Porca misèria, Joel Joan ja havia fet de protagonista, de guionista i de director, com fa en El Crac. Però en aquest

nou projecte televisiu hi ha afegit un element nou, la del per-sonatge de ficció. L’actor va començar a rodar a finals d’abril de l’any passat i, per la tardor, es començà a emetre la sèrie de què parlem i en què s’interpreta a ell mateix. El seu personat-ge es diu Joel Joan i la trajectòria que interpreta sobre l’actor és precisament la seva. El Crac és el personatge que irònica-ment dóna nom a la producció. L’objectiu del personatge és convertir-se en el protagonista de la producció catalana Mo-ragues, el gran general. L’equip tècnic de la pel·lícula es troba amb el problema que s’ha quedat sense protagonista. Ho ha-via de ser Daniel Brülh, com en totes les pel·lícules catalanes. No troben a ningú que pugui interpretar aquest paper i han de recórrer a Joel Joan...

Arnau Fonts 3r E ESO

SÈRIES DE TELEVISIÓ

One pieceOne piece és un magna d’Eichiro Oda, que es va

passar per la televisió, al Japó, l’any 1999. A Catalunya s’emet pel canal Su-per 3. La sèrie parla d’un noi que té el poder d’una fruita del diable, que li per-met estirar-se com si fos de goma. Té un somni, el d’arribar a ser el rei dels pirates, però per a complir-lo haurà de superar nombrosos perills. Actualment la sèrie ja s’ha emès durant disset temporades al Japó. I, a Catalunya, durant catorze. Con-sidero que és una de les millors sèries d’anime.

Òscar Fort 4t C ESO

et recomanem…

57reviscola

reviscola reviscolaParlar la llengua de casa nostra

Aquesta és una recomanació per a aquells nois i noies que arriben a Catalunya procedents d’un altre país. Jo els recomano que, encara que no entenguin tot

el que es diu, s’acostumin a mirar la tele-visió en cata-là, que vegin pel·lícules en català i que s’atreveixin a llegir revistes i diaris en català.

Aquesta és la manera d’habituar-se a sentir una llen-gua desconeguda per a ells, d’acostumar-se als sons, a la musicalitat i a la pronúncia. Els recomanaria que no es cansin, perquè, de mica en mica, sense adonar-se’n, veuran que van entenent algunes coses. A més a més, els recomanaria que demanessin als seus nous amics i amigues que els parlessin en català, perquè així avançarien molt més ràpidament l’aprenentatge. Aquesta, per a mi, és una de les millors maneres d’aprendre una llengua que facilitarà la seva adaptació al nou país d’acollida.

Xènia Climent 3r E ESO

Adoptar gossosRecomano a les persones que tinguin intenció de

tenir un animal a casa que no el comprin, que vagin a una protectora d’animals i l’adoptin. A les protectores hi fan cap animals bons i bonics. No cal que els animals

siguin de raça per a estimar-nos-els o per-què ens facin companyia. De fet, també hi ha animals de raça a les protecto-res, perquè els seus amos els han abando-nat irresponsa-

blement. Hi ha qui, per exemple, compra un gos de raça quan és un cadell i, quan se li fa gran, ja li fa nosa i l’abandona. Els gossos abandonats necessiten poder comptar novament amb una família i són molt agraïts quan els adopten. Sé per pròpia experiència que és molt gratificant adoptar un gos que ha estat abando-nat.

Nerea González 3r E ESO

CONSELLSPracticar la dansa

Practicar la dansa, sigui del tipus que sigui, és una ac-tivitat molt gratificant. Serveix per a expressar emocions,

per a relaxar-se i, moltes vegades, per a descansar. Hi ha molts tipus de dansa: zumba, hip-hop, ballet, jazz, etc. El ball serveix per a moltes co-ses, com ara mantenir-se en forma o arribar a ser un bon ballarí. Jo fa molt de temps que practico el ball. M’encanta. Recomano que proveu de ballar. Hi ha escoles i centres per a aprendre a ballar en molts llocs. I a casa us podeu mirar coreografies pel yotube i seguir els passos que us proposin. Ja ho sabeu: a practicar!

Mireia Cano 4t B ESO Acampada jove

Us recomano que, aquest estiu, aproximadament cap al mes de juliol, assistiu a l’acampada jove, un festival polític i musical que organitzen les Joven-tuts d’Esquerra Repu-blicana de Catalunya (JERC), que dura tres dies. És un punt de trobada en què es pot sentir música en català i música internacional reivindicativa. Hi trobareu molt bon ambient. Hi assistei-xen persones de tot Catalunya. El darrer any hi van anar més de 35.000 persones.

Oriol Balañà 4t C ESOFer maquetes

Fer maquetes és una bona recomanació per a aquells que se saben concentrar i que tenen paciència. Quan estàs enfadat, nerviós, irritat, fer maquetes tranquil·litza molt. N’hi ha de fàcils i de més difícils. No t’has de marcar

un límit de temps. La gràcia és anar al teu ritme. En les més fàcils tot és qüestió d’anar encaixant peces. En les més difícils, el material que has d’encaixar ja és més compli-cat. Un cop fetes,

les maquetes es poden pintar. Fer maquetes és una bona manera d’ocupar el temps lliure.

Ivan Cano 4t D ESO

et recomanem…

58 reviscola

reviscolawattpad.com

wattpad.com és una pàgina web en què la gent escriu històries i les hi penja. Els qui lle-geixen aquestes històries són convidats a escriure comentaris i a compartir-los a les xarxes socials. Tan sols es necessita obrir un compte a wattpad.com. Jo ja hi he penjat textos es-crits per mi i n’he llegit molts d’altra gent. També existeix l’aplicació per a mòbils i tablets. No podria viure sense wattpad! Segur que us hi enganxareu!

Laura Barranco 4t B ESOadolescents.cat

adolescents.cat és una pàgina web en català, que va ser creada pel juny de l’any 2010 per Roger Carandell i Ernest Codina. L’any 2011 va entrar a formar part del grup naciódigi-tal. En aquesta pàgina cada dia es publiquen moltes notícies interessants. Hi ha apartats sobre famosos, sobre música, consells per als adolescents, com ara sobre sexualitat, sobre bellesa... i, de tant en tant, s’hi publica algun test. Jo hi entro molt sovint i la recomano a tots els adolescents, ja que és entretinguda i pot ajudar davant d’algun dubte en concret.

Andrea Sanagustín 4t C ESOseries.ly

series.ly és una pàgina web on pots trobar enllaços per a veure sèries, pel·lícules o programes on-line de forma gra-tuïta. És una de les millors pàgines per a veure vídeos, ja que es carreguen molt bé i hi ha una gran quantitat de sèries i de pel·lícules, de manera que gairebé sempre trobes la que busques.

Marina Belinchón 4t C ESO

PÀGINES WEB

Danio Torres2n C

et recomanem…

EQUIP DE REDACCIÓJoan FoguetJesús MorenoClaustre PallarèsM. Neus SalvatAnna SansNúria Ventura

FOTOS DE PORTADAFotos guanyadores del VIII Concurs de FotografiaMediambiental de l’InstitutCategoria A Clàudia Vidal “ A l’atac”Categoria B Judit Climent “ Mà estesa”Categoria C Teresa Alvagès “Reciclatge”Categoria D Ferran Mas “Oasi a Salou”

DISSENY I IMPRESSIÓGràfiques Moncunill, SL - Valls

D.L. T-343-2005

EDITAInstitut Jaume Huguet·Antiga Escola del TreballC/ Creu de Cames s/n · 43800 VallsTel. 977 600 938Fax. 977 612 565Correu electrònic: centre@institutjaumehuguet.catweb: www.institutjaumehuguet.catAMiPA 977 603 560ANESPRO 977 600 938

Índex

EDITORIAL .......................................................................................................................................................... 3

REPORTATGE ..................................................................................................................................................... 490è aniversari de l’Institut Jaume HuguetAntiga Escola del Treball

ENTREVISTES .............................................................................................................................................. 12Antoni Rubió GuilleumasJosep Anglès MiróMaria Dolors París Boladeras

DIÀLEG ................................................................................................................................................................ 18Quan tens moltes hores lliures(per exemple, durant les vacances), a què jugues?Practiques algun esport? Segueixes les competicions professio-nals d’aquest esport? T’agradaria practicar-ne algun altre?

OPINIÓ ................................................................................................................................................................. 24Les PAUPisos compartits o residènciaMalalties infeccioses i el Tercer Món9NEvolució dels aparells reproductors de músicaAltres temes

DES DE CASA ............................................................................................................................................... 33Carta ErasmusFP DualTeatreL’institut present al Kilimanjaro

QUADERN DE VIATGES ................................................................................................................... 39CreuerEsquiadaRuta del CisterMiravet: caminada i caiac

RECERCA ........................................................................................................................................................... 44

ET RECOMANEM ..................................................................................................................................... 50Experiències personalsEsportsRàdioGrups musicalsLlibresReceptes de cuinaPel·lículesViatges i racons per visitarSèries de televisióConsellsPàgines web

revi

scol

a

ED

UC

AC

IÓ S

EC

UN

DÀ

RIA

OB

LIG

AT

ÒR

IA (

ES

O)

BA

TX

ILL

ER

AT

M

OD

AL

ITA

T D

E C

IÈN

CIE

S I

TE

CN

OL

OG

IAM

OD

AL

ITA

T D

'HU

MA

NIT

AT

S I

CIÈ

NC

IES

SO

CIA

LS

CIC

LE

S F

OR

MA

TIU

S D

E G

RA

U M

ITJÀ

Tè

cn

ic/a

en

ac

tivi

tats

co

me

rcia

lsT

èc

nic

/a e

n g

est

ió a

dm

inis

tra

tiva

Tè

cn

ic/a

en

sis

tem

es

mic

roin

form

àti

cs

i xa

rxe

sT

èc

nic

/a e

n in

sta

l·la

cio

ns

elè

ctr

iqu

es

i au

tom

àti

qu

es

Tè

cn

ic/a

en

ma

nte

nim

en

t e

lec

tro

me

cà

nic

Tè

cn

ic/a

en

me

ca

nit

zac

ió

Tè

cn

ic/a

en

so

lda

du

ra i

ca

lde

reri

aT

èc

nic

/a e

n c

ure

s a

uxi

liars

d’i

nfe

rme

ria

CIC

LE

S F

OR

MA

TIU

S D

E G

RA

U S

UP

ER

IOR

Tè

cn

ic/a

su

pe

rio

r e

n a

dm

inis

tra

ció

i fi

na

nc

es

Tè

cn

ic/a

su

pe

rio

r e

n d

ese

nvo

lup

am

en

t d

’ap

lica

cio

ns

mu

ltip

lata

form

aT

èc

nic

/a s

up

eri

or

en

ad

min

istr

ac

ió d

e s

iste

me

s in

form

àti

cs

en

xa

rxa

Tè

cn

ic/a

su

pe

rio

r e

n a

uto

ma

titz

ac

ió i

rob

òti

ca

ind

ust

ria

lT

èc

nic

/a s

up

eri

or

en

dis

sen

y d

e fa

bri

ca

ció

me

cà

nic

aT

èc

nic

/a s

up

eri

or

en

me

ca

trò

nic

a in

du

stri

al

Tè

cn

ic/a

su

pe

rio

r e

n a

nim

ac

ió d

’ac

tivi

tats

fís

iqu

es

i esp

ort

ive

s

PF

I Au

xilia

r d

e s

err

alle

ria

i co

nst

ruc

cio

ns

me

tàl·

liqu

es

Au

xilia

r d

e m

an

ten

ime

nt

i mu

nta

tge

d’i

nst

al·

lac

ion

s e

lèc

triq

ues

, aig

ua

i g

as

H

ORA

RI D

ʼATE

NCIÓ

AL

PÚB

LIC

(oct

ubre

- m

aig)

de 1

0 h

a 13

h d

e di

lluns

a d

ivend

res

i

de 1

6 h

a 18

h d

illuns

i di

jous

(

juny

- se

tem

bre)

Car

rer C

reu

de C

ames

, s/n

de 1

0 h

a 13

h d

e di

lluns

a d

ivend

res

438

00 V

ALLS

T

EL. 9

77 6

00 9

38

FAX.

977

612

565

ww

w.in

stitu

tjaum

ehug

uet.c

at e

3004

611@

xtec

.cat

2 ci

cles

en

3 a

nys

2 ci

cles

en

3 a

nys

2 ci

cles

en

3 a

nys

reviscola

Rafael Morlà Bonet fou un dels impulsors de la nostra Escola del Treball l’any 1923. Durant una colla d’anys exercí de conserge quan el nostre centre era ubicat encara a la plaça del Quarter.

L’any 1978 la revista Cultura publica va una entrevista que li féu Joaquim Torres. N’ex-traiem algun fragment que hi fa referència:

--Com sorgir la idea de fundar l’Escola?

-- L’Artemi Plana va fer el servei militar a Sant Sebastià. I es veu que en el cos on va servir hi havia un coronel que es va preo-cupar perquè els soldats, almenys els més eixeridets, coneguessin coses del món del treball i de l’ensenyament d’aquella ciutat. Això cridà l’atenció de l’Artemi. I, quan ha-gué acabat el servei, ens en parlà a mi i a Rafel Solé, que sortíem d’amics. En aques-tes converses intranscendents que a vega-des es tenen es concretà la pregunta “Per què a Valls no ens proposem de tenir una escola de formació professional com la que ens ha explicat l’Artemi i que ha vist a Sant Sebastià?

(...)

--Visquéreu de prop la vida de l’Escola un cop creada?

-- En fundar-se l’Escola també es creà un Patronat perquè la regentés. En aquest pri-mer Patronat el mateix Artemi Plana entrà a formar-ne part. Al cap de poc temps es creà l’Associació d’Alumnes i es dispoaà que el president formés també part del patronat (...)

Cultura, març del 1979