7/30/2019 RESUMS

1/8

2on de Batxillerat Valenci

RESUMS

1.-Explica en quina mesura el context sociopoltic dels anys posteriors a la GuerraCivil fins als anys 70 condiciona la producci narrativa de lpoca.Acabada la Guerra Civil, el nostre pas va entrar en un perode de forta repressi

ideolgica i de persecuci cultural. Molts escriptors sofriren depuracions professionals openes de pres. Un nombre considerable escolliren el cam de l'exili. La dictadura tall desoca-rel l'activitat dels escriptors.

Malgrat la manca de referents, hi hagu escriptors que conrearen la narrativa des de

distintes esttiques i gneres, tot i que responien al model del realisme del segle XIX. Finsa la fi de la dcada dels seixanta els nostres narradors conrearen sobretot la novellapsicolgica i la realista, amb algunes caracterstiques peculiars, com la refernciaconstant a la Guerra Civil, com s el cas de Merc Rodoreda.

Durant els anys 60, a causa del desenvolupament econmic i de l'agonia del rgim, vacomenar a restablir-se la normalitat, que es consolidar a la dcada dels 70. Al nostrepas, amb larribada de la democrcia, s'inici un procs de normalitzaci lingstica i deredreament de les infraestructures culturals: apareixen editorials, es convoquen diversospremis literaris (Premis Octubre...) que produren laparici de nous escriptors.

La generalitzaci de l'accs del catal a les escoles ha estat decisiu per generar noushbits lectors i afavorir la producci.

198paraules

2.-Explica les caracterstiques ms importants de l'obra literria d'Enric Valor

L'obra literria ms coneguda d'Enric Valor sn les Rondalles valencianes, on recopila idna carcter literari a trenta-sis rondalles populars. Recrea, amb un lxic molt ric, elpatrimoni de la literatura oral.

La seua primera novella va serL'ambici d'Aleix. Potser, per, la seua contribuci msimportant al gnere s el Cicle de Cassana (1980-1991), que consta de tres volums:Sense la terra promesa, Temps de batuda i Enll de l'horitz. Aquesta trilogia, amb claresressonncies biogrfiques, representa una recuperaci de la memria collectiva delscanvis i episodis esdevinguts al llarg del segle XX..

Tant en les Rondalles com en les novelles, Valor usa la tcnica del narrador omniscient isubjectiu. Escriu amb gran precisi, minuciositat i exactitud pel detall. T un gran dominide la llengua. Els recursos de llenguatge oral que empra, provenen directament de latradici popular, amb els quals el lector pot identificar-se plenament. Usa un model dellengua literria molt equilibrada, que inclou les peculiaritats valencianes.

Enric Valor ha sabut crear un riqussim registre literari amb qu ha fet actuar totes lespossibilitats expressives de la llengua. Tamb s lescriptor que millor representa lacontinutat ininterrompuda de la tradici lingstica i literria valenciana dabans i desprs

de la Guerra Civil.

197paraules

7/30/2019 RESUMS

2/8

3.-La producci literria de Merc Rodoreda incideix sobre la psicologia dels personatges.Ests d'acord amb aquesta asseveraci? Explica per qu

En efecte, la producci literria de Merc Rodoreda incideix el la psicologia delspersonatge i est profundament vinculada a la seua biografia, marcada pelsesdeveniments culturals i poltics que va viure. La seua obra travessa un dels eixos de la

literatura moderna occidental, ja que es fa contempornia a partir de l'experincia de laguerra i, molt en particular, de l'exili.Com va succeir amb tots els autors de la seua generaci, la seua obra est marcada

per la Guerra Civil. Una guerra que trenc vides, amors i famlies i que condu a lainfelicitat, la destrucci i al desarrelament de l'exili. L'experincia de l'exili amplia els lmitsdel realisme literari per a compartir la memria del mn des del que ens parlen els seusllibres, els seus personatges, encara que l'obra de Rodoreda s tamb una reflexi sobrela feminitat i l'amor.Als seus contes, i novelles apareixen un ventall extraordinari d'exiliats, soldats i gent

desprotegida que parlen en terra de ning.Malgrat que Colometa forma part de la massa annima que no es va exiliar, La Plaa

del Diamant va ser el resultat de les experincies vitals, intellectuals, poltiques id'aprenentatge literari que va fer a l'exili. Un exili que travessa tota la seua obra i li dnasentit.

211 paraules

4.-Qu destacaries de la narrativa dels anys 70 fins l'actualitat? Reflexiona, sobretot, entornde les novetats en la tcnica literria i del context sociocultural.

A la dcada dels 70, la creaci de noves editorials i de premis que esperonen l'escripturai la introducci de la llengua a l'ensenyament sn factors que afavoreixen la producci

narrativa que presenta un panorama ric i variat amb diversitat de tendncies i corrents.Durant els 70, alguns narradors van optar per aprofundir en el llegat del realisme

psicolgic. S novelles en que l'anlisi dels personatges i la descripci dels seus monsinteriors sn els ingredients principals. Tamb podem incloure en aquesta tendncia lesanomenades novelles del canvi. Un corrent transgressor que ataca la moral burgesa ique proposa la ruptura amb els valors de la tradici cultural, familiar i social.

Potser, per, un dels majors smptomes de normalitat s el conreu de la novella degnere. Aix cal destacar, des dels 70 fins l'actualitat, la novella negra, l'ertica i la juvenil.La novella histrica ha estat un dels gneres ms reeixits perqu en molts casos va msenll dels esquemes genrics i encara les grans preocupacions universals.

Finalment tenim les obres que construeixen universos mtics relacionats amb la biografia

dels autors. Sn sobretot narracions nostlgiques, que situen l'argument en els records dela infantesa perduda. La recuperaci de la infantesa i de la societat desaparegudaprovoca un exercici de memria que t tamb com a objectiu recuperar lidioma.

220paraules

5.- Explica en quina mesura la narrativa de Quim Monz reflecteix la societat contemporniai amb quins recursos literaris ho fa.

La seua faceta de periodista li dna un profund coneixement de la condici humana que traspuaen les seues obres.

Monz s un mestre del conte literari modern. Als seus relats els referents urbans esdevenen

metfores dels valors actuals, tot amanit amb lhumor i la ironia que fa servir per fer una disseccidel comportament de les persones, amb una ambientaci urbana (una ciutat annima) i unspersonatges esquemtics i, sobretot, tamb annims.

7/30/2019 RESUMS

3/8

L'evoluci esttica de l'obra de Quim Monz tendeix cap a la mxima simplicitat, cap al'elisi dels elements superflus, tant en l'argument com en l'elecci lingstica, i cada coppreval ms la reflexi sobre el llenguatge i sobre l'acte d'escriure.

Retrata tan encertadament la conducta humana que el lector s capa de sentir empatia amb elsseus personatges de... ficci? Els seus motius principals sn la solitud existencial i lareflexi irnica sobre l'escriptura. Els seus personatges exemplifiquen l'estil de vida

urbana contemporani. Per l'ambient en qu viuen i per les seues formes de relacionar-seesdevenen prototipus de l'urbanita actual.Quim Monz un virtus en el maneig de les paraules i els seus contes sn una llana amb qu

critica la nostra vida quotidiana.

197paraules

6.- Descriu les tendncies ms rellevants de la poesia del perode que va des de lapostguerra fins a finals dels anys 70.

Malgrat la precria situaci de postguerra, la producci potica no va aturar-se. D'unabanda, autors com Riba, Foix o Casp conrearen una poesia que es pot classificar dins el

corrent simbolista. De l'altra, hi ha autors com Espriu, Mart i Pol o Estells que, a partirdels 50, escrivien un tipus de poesia compromesa amb la realitat del moment, l'anomenatrealisme histric.

El poeta simbolista tractava de suggerir la realitat mitjanant l'evocaci simblica,potenciant la paraula potica com a base d'un discurs distanciat de la realitat, en qupredominava la metfora, el smbol, l'hermetisme expressiu i el rigor formal.Amb la consolidaci del realisme, el poeta deix de sentir-se una espcie d'elegit i es

considera una persona corrent ms. Per a ell, l'acte d'escriure deix de ser una tascaintimista, per a ser una experincia compartida. En la poesia realista el llenguatge adquirun to directe i fins i tot colloquial. Amb aix qualsevol lector es convert en destinatari dela poesia i els receptors deixaren de ser persones cultes amb formaci literria.

Durant els 60 i 70, la poesia assol una funci social, amb l'objectiu d'enriquir la personahumana i alliberar-la de tota mena d'alienacions i d'opressions.

198paraules

7. Explica les aportacions de Vicent Andrs Estells al gnere potic .

Estells aporta, a la poesia catalana de postguerra, una personalitat amb veu prpiabastida en un llenguatge ms senzill i directe, basat en el registre colloquial, molt properal pblic i ms entenedor. A ms, va afegir la realitat quotidiana personal i compartida dela postguerra. Sempre des dun punt de vista testimonial i crtic, serigeix en la veu

collectiva.Una de les seues originalitats fou el contrast. Combin el lirisme exquisit amb la

narrativa ms quotidiana; el realisme ms cru i desolador amb lidealisme.Pel que fa als temes, cal destacar lamor. Des del sexe directament expressat fins les

manifestacions ms sofisticades del desig. La forma crua com va tractar lexperincia delsexe era inslita en la nostra literatura. Cal destacar els encertes expressius plensdintensitat. Un altre tema que fascina Estells s la mort, per no com a recurs metafric,sin de manera directa.

Estells forja es seu llenguatge sobre la llengua potica dels clssics, sobre la llenguade les obres contempornies i sobre el parlar colloquial de lhorta, fent un s intelligentde la frmula colloquial i dialectal. Intencionadament barrej estils, registres, tradicions i

tamb esttiques.

189 paraules

7/30/2019 RESUMS

4/8

8.- Explica les caracterstiques ms importants de la producci potica de SalvadorEspriu

L'obra d'Espriu, caracteritzada per la mescla d'un intellectualisme extrem i d'undescriptivisme sovint custic, t una gran singularitat. La riquesa idiomtica, la complexitattemtica i de fonts, la capacitat per a descriure en termes transcendents la histria

collectiva, han fet que siga considerada com una de les ms importants de la literaturacatalana del segle XX.Amb el seu primer llibre de poesia, Cementiri de Sinera, una evocaci del mn destrut

per la guerra, Espriu traa un cam d'interioritzaci que culmina amb Final del laberint, onsegueix els principis lligats a la teologia negativa, segons la qual Du es comporta comun cec respecte a la humanitat.La posici mstica de Final del laberintcanvi en La pell de brau, que s el seu llibre de

ms ressonncia. Des d'aleshores, la seva poesia, considerada metafsica fins llavors, vaser qualificada com a realista. El to pic o didctic de lobra va semblar extremadamentmodern a pesar de la vaguetat social del discurs del poeta, que noms es va limitar aparlar en general de la llibertat, la justcia i la tolerncia. En La pell de brau, Espriu

abocava reflexions sobre la diversitat i la tolerncia i tcniques antigues (s personal delssmbols i mescla de stira, pica i elegia).

209 paraules

9.-Descriu les caracterstiques bsiques de la poesia actual

A partir dels anys setanta, la poesia no-realista, que molt prompte esdev hegemnicapresent uns nous parmetres del codi textual que introdua el lector dins el discurs queconformava l'escriptura mateixa, la qual no necessriament contenia una ancdota o un

argument. El fet potic esdev una prctica rebel que connecta amb prctiquesd'escriptura prpies del simbolisme, l'avantguardisme i el surrealisme, i es considera l'obrapotica com un discurs autnom, contrari a la lgica del realisme i com una einad'investigaci de la subjectivitat del poeta. La paraula potica deix de ser utilitzada per anarrar i pass a suggerir, a evocar, a ser imaginativa i ambigua.A partir dels 80 i 90 es consolida la tendncia i els poetes elaboraren una visi de la

realitat des del jo, a travs de la suma de vivncies personals, abandonaren la idead'actuar com a memria collectiva o com a impulsors de la transformaci social, tendirena l'autobiografia i a la intimitat i sovint manifestaren un acusat escepticisme. Cal destacaruna tendncia al recolliment del discurs, amb poemes ms breus i menys emftics, msntims, ms allusius i menys rotunds.188paraules

Informaci prescindible per interessant

Amb el nou segle, la proliferaci de premis ha suposat un revulsiu per a la poesia. Undels camins que ha pres la nostra poesia ha estat l'aposta per recuperar la tradici oral enl'exercici potic. Aquest corrent "neotrovadoresc" entn la poesia des de l'escenari msque no des del llibre i sembla buscar ms pblic que no pas lectors. Es caracteritza pel joclingstic i fontic.

67paraules

7/30/2019 RESUMS

5/8

10.-La poesia de Miquel Mart i Pol ha aconseguit un gran ress social. Explica-ho iraona-ho.

Miquel Mart i Pol s el poeta ms llegit i popular de les darreres dcades a Catalunya.El seu to popular el feien accessible a tots els pblics sense perdre el favor de la crtica.A causa de la seua constant referncia a la situaci social i nacional catalana, molts dels

seus poemes foren sistemticament citats per poltics i dirigents i algunes de les seuescreacions han estat musicades, cosa que contribu, encara ms a la seua popularitzaci.Cal destacar la seua collaboraci amb Llus Llach

Poesia i vida sn dos elements que van absolutament lligats en la seua obra. Els seuspoemes reflecteixen totes les etapes del poeta: la reflexi, la poesia realista, la malaltia-una esclerosi mltiple- i la seua superaci, el comproms nacional i el pas del temps.

La seua poesia fon un temps interior, personal i subjectiu, amb un temps obert, exterior isocial. La suma d'aquestes dues veus configuren en un tot la seua poesia, que haevolucionat i ha oscillat segons les vicissituds de la seua biografia personal i els canvis iles transformacions de la societat catalana.

Miquel Mart i Pol, poeta comproms amb la vida, ha construt la seua experincia

biogrfica i potica sobre tres grans valors humans: la sinceritat, l'autenticitat i lasolidaritat.

212paraules

11.-Descriu la renovaci teatral del perode que va des de la postguerra fins als anys70.

La guerra civil i la postguerra impliquen un colp molt dur per al teare perqu la prohibicide la llengua s un obstacle enorme per a l'escena. El teatre necessita el suport del pblici inversions econmiques que eren impossibles en aquella conjuntura. Aquest fet, ams,va provocar la desconnexi dels corrent innovadors del teatre europeu i nord-americ.

La represa fou molt lenta, i ms encara a Valncia on noms es representaven obrescmiques del tipus sainet.

El 1946 s l'any d'inflexi. S'autoritzaren algunes obres de Sagarra i un grup d'autorsvalencians reclamaren que l'escena valenciana s'obrira a nous plantejaments escnics ique tocara arguments inspirats en els conflictes de la societat.

L'any 1955 es fund l'Agrupaci Dramtica de Barcelona, que aconsegu dur endavantuna programaci i uns mtodes de treball rigorosos. Programaren clssics, editarentraduccions i posaren en escena obres d'autors com Oliver, Brossa i Pedrolo. El 1960 esfunda l'Escola d'Art Dramtic Adri Gual, oberta als nous corrents teatrals, que foudecisiva en la creaci del teatre independent de la dcada segent.

Aquest tres autors exemplifiquen la varietat temtica i d'estils del moment. Mentre J.Oliver va escriure comdies en que criticava la burgesia, J. Brossa era partidari de lesformes surrealistes i de la investigaci teatral. Manuel de Pedrolo, en canvi, es centra enel tema de la llibertat, amb coincidncies amb l'anomenat teatre de l'absurd.

229 paraules

12.-Descriu els aspectes ms importants de I'obra teatral de Manuel dePedrolo.

Durant la segona meitat de la dcada deIs anys 50, Manuel de Pedrolo planteja unareflexi rigorosa i complexa sobre alguns punts fonamentals de l'existncia humana i

formula preguntes inquietants sobre alguns interrogants absurds. Aix, s'interroga sobre lasolidaritat, el conformisme davant la realitat, l'afany de revolta i les seues dificultats, larecerca del coneixement, la incomunicaci i la mort.

7/30/2019 RESUMS

6/8

EIs personatges de Pedrolo habiten un mn tancat que els separa de l'espai exterior,empresonats. Els ms decidits lluiten per enderrocar els murs, si b els altres acaben peradmetre'ls i acostumar-s'hi a causa de la por que desperta en ells l'espai exterior.Escnicament, aquests conflictes suporten unes situacions angoixants i claustrofbiques,en que els personatges es troben sotmesos a accions rutinries i intils.

Preocupat per la condici de la persona humana en un sentit transcendent, per

comproms amb un pas i un moment molt concrets, Pedrolo hereta la temticaexistencial i se serveix de les formes de l'absurd.El teatre de Pedrolo s pessimista quan pren en consideraci els problemes collectius i

planteja una rigorosa transposici de la realitat, feta per mitja d'uns trets representatiusque la sintetitzen i la defineixen. EIs personatges viuen abocats cap al seu mn interior.Molt sovint viuen presoners del present, intentant aclarir el seu origen, ja que tan soIstenen un record imprecs del passat, que els confon.

225paraules

13.-Descriu les caractrstiques bsiques de l'escriptura teatral actual .A comenaments deIs setanta aparegueren nombrosos grups de teatre independent que

solien crear els muntatges de forma collectiva, distanciant-se de la pea teatral plantejadasegons la tradici occidental. Ja no era l'escriptor qui elaborava un text literari quedesprs s'escenificava, sin que el conjunt del grup s'involucrava en la creaci del'espectacle.Actualment podem observar diverses tendncies. Hi ha una dramatrgia que analitza la

realitat a travs de la ironia i l'humor, que combina l'experimentaci amb una estticadeliberadament deslligada de la tradici. Una altra dramatrgia, en canvi, empraestratgies de discurs en que el dileg es fragmenta, es repeteix i esta ple de dubtes,

silencis i interrogants, en que la comunicaci entre els personatges es converteix en unalluita tctica. s una teatralitat centrada en els conflictes individuals ms que en elscollectius. Pel contrari, hi ha autors dramtics que s'aproximen a la realitat i s'interessenpels problemes del nostre temps des d'una ptica reflexiva. Tamb tenim la via comercialque es decanta per una comdia fcil, lleugera i ben construda, i que revisa els generestradicionals amb la finalitat que el producte escnic arribe a un major nombred'espectadors.

En l'mbit valenci, a partir de l'ltim quart del segle XX s'ha consolidat una novageneraci d'autors teatrals, entre els quals, sn excepcionals els casos de Manuel Molins iRodolf Sirera que han estat una pea clau en la renovaci del teatre valencicontemporani.

235parau

14.-Explica l'obra teatral de Josep Maria Benet i Jornet i la seua relaci ambel mn audiovisuaI.

Benet i Jornet, format al caliu de I'EADAG (Escola d'Art Dramtic Adri Gual), on vaentrar en contacte amb les persones que feien el millor del teatre catal d'aleshores, haesdevingut prcticament l'nic autor de la seua generaci que ha aconseguit estrenar ambregularitat, sobretot perqu ha sabut evolucionar i ha mantingut una certa complicitat

esttica i ideolgica amb un pblic que l'entn. La relaci del teatre de Benet amb elsplantejaments deIs joves directors tamb ha contribut a fer que els ms joves elreconeguen com un referent.

7/30/2019 RESUMS

7/8

En el seu teatre l'entorn pesa d'una manera aclaparadora sobre els ssers humans, elscondiciona, els configura i els deforma.

Benet ha adaptat com a guions cinematogrfics diversos textos teatrals i s un deIsreferents fonamentals en el camp del gui televisiu de ficci, especialment per les seuesaportacions en la professionalitzaci de la figura del guionista, en la creaci d'un modelautcton de series de ficci populars i de qualitat, i en la difusi televisiva d'adaptacions

de textos de referncia de la literatura catalana.Va crear la primera serie diria de tot el territori espanyol (TV3: Poble Nou, 180 captols).Tamb ha sigut director argumental de les series i televovelles

Ha obtingut diversos premis importants, entre els quals el Premi Blanquerna deComunicaci 2010 i el Max d'Honor 2010.

219 paraules

15.- Valora la repercusi de l'assaig de Joan Fuster en el context de l'poca.

Joan Fuster, amb lassaig, que ell dota dun estil atraient i personal i duna voluntataclaridora, interpreta la nostra histria com ning fins aleshores. Amb els seusplantejaments Fuster reflexiona i fa reflexionar els lectors sobre els problemes acutal ambuna visi universalista.

La publicaci d'El descrdit de la realitatinicia una brillant trajectria assagista de vastaamplitud temtica , amb un estil incisiu i amb adjectius hbils i precisos. Amb la publicacide Nosaltres els valencians Fuster enceta la reflexi identitria dels valencians, destrueixel mite de les suposades arrels prehistriques o rabs dels valencians, per recordar-nos lanostra data de naixement (1238) i el nostre referent nacional. Amb els seus escrits, sentales bases del nacionalisme modern al PV i esdev mestre indiscutible dels valencianistesactuals. La seua repercussi sobre els moviments poltics i socials fou tanta que el

fusterianisme va comenar a considerar-se un nou corrent de pensament que va influirsobre tot el ventall poltic de l'esquerra valenciana.En la darrera poca, des la Universitat, va contribuir a la modernitzaci ideolgica de la

instituci que avui dia se'n considera herevaJoan Fuster est considerat un dels grans intellectuals del segle XX.

196paraules

16.-Joan Francesc Mira ha reflexionat en els seus assajos sobre la nostra realitatcontempornia. Explica-ho.

Joan Francesc Mira ha tractat els seus assajos amb una frescor singular. L'articled'opini s, en les seues mans, un assaig en miniatura. Mira ha aprs de Fuster elsrecursos del gnere. Suggereix i argumenta amb grcia, maneja molt b la ironia i s unveritable mestre de l'adjectiu.

EIs seus coneixements antropolgics li resulten molt tils per analitzar qestionsfonamentals all on altres noms veurien aspectes superficials. Quan observa un poble,un territori o un costum, Mira compara all que descriu amb all que passa al nostre pas.Si observa coses que no tenen comparaci amb els costums locals ho constata ambenveja, sorpresa, o curiositat.

Temes com el nacionalisme, la relaci entre la cultura i el poder, la creaci i l'evoluci de

les identitats i deIs smbols, la importncia de les llenges per tal de crear conscienciacollectiva, i la possibilitat de manipular tots aquests elements en benefici d'interessosconcrets, ocupen una part considerable deIs seus treballs. L'eix genric d'aquestes

7/30/2019 RESUMS

8/8

reflexions s la complicada qesti de la identitat i totes les conseqncies que se'nderiven.

s un escriptor plenament arrelat al pas que observa la societat valenciana amb unamirada madura, enriquida per l'experincia vital, per la lectura i per la seua dedicaci al'escriptura. EIs clssics i l'humanisme, la democrcia i la ra, sustenten la seua formaanaltica i reflexiva d'examinar la vida.

226paraules