resumen apuntes legislación maritima

25
Què és el dret? Primera aproximació: és una realitat humana. Característiques generals Tipus: - Dret Positiu: escrit. - Dret intuïtiu. Factor civilitzador i cultural. L’home aïllat es troba limitat, és per això que optem per una vida col·lectiva, per tal de progressar, tot i que no sabem si ho fem d’una forma natural o per un conveni. Ja que l’home és un ser social, el dret determina el que cadascú pot fer i tolerar, establint unes normes i un ordre. Necessitat humana No existeixen raons sòlides que avalin la tesi de que el jurídic arriba també al món animal. Àmbit Jurídic Mètode de la maièutica: preguntar fins a descobrir la veritat. El dret és un element regulador d’accions humanes, ja que obliga a fer -ne algunes i en prohibeix d’altres, sempre i quan siguin voluntàries. Aquestes accions poden ser immanents, sobre tu mateix, o bé passatgeres, als altres. El dret regula les accions passatgeres. Per tant podem concloure que el dret regula les conductes de convivència que afecten o interessen a un grup. Accepcions Objectiva: norma. Subjectiva: facultat per a fer alguna cosa. El dret subjectiu s’empara amb l’objectiu, ja que el posseeix. Normes Jurídiques i morals: les primeres s’ocupen de les accions exteriors mentre les segones de les interiors. La ètica suposa un esforç intel·lectual. Jurídiques i de tracte social: pautes de conducta que generen una obligació. Mentre les normes jurídiques les promulga el legislador, tenen una sanció concreta i s’apliquen sempre; les de tracte social neixen espontàniament,tenen una sanció difusa i, tot i tenir conseqüències, no són imperatives.

Upload: beepp5

Post on 10-Nov-2015

235 views

Category:

Documents


3 download

DESCRIPTION

Legislación Maritima

TRANSCRIPT

  • Qu s el dret?

    Primera aproximaci: s una realitat humana.

    Caracterstiques generals

    Tipus:

    - Dret Positiu: escrit.

    - Dret intutiu.

    Factor civilitzador i cultural.

    Lhome allat es troba limitat, s per aix que optem per una vida collectiva, per tal de progressar, tot i que

    no sabem si ho fem duna forma natural o per un conveni. Ja que lhome s un ser social, el dret determina

    el que cadasc pot fer i tolerar, establint unes normes i un ordre.

    Necessitat humana

    No existeixen raons slides que avalin la tesi de que el jurdic arriba tamb al mn animal.

    mbit Jurdic

    Mtode de la maiutica: preguntar fins a descobrir la veritat.

    El dret s un element regulador daccions humanes, ja que obliga a fer-ne algunes i en prohibeix daltres,

    sempre i quan siguin voluntries. Aquestes accions poden ser immanents, sobre tu mateix, o b

    passatgeres, als altres. El dret regula les accions passatgeres.

    Per tant podem concloure que el dret regula les conductes de convivncia que afecten o interessen a un

    grup.

    Accepcions

    Objectiva: norma.

    Subjectiva: facultat per a fer alguna cosa.

    El dret subjectiu sempara amb lobjectiu, ja que el posseeix.

    Normes

    Jurdiques i morals: les primeres socupen de les accions exteriors mentre les segones de les interiors. La

    tica suposa un esfor intellectual.

    Jurdiques i de tracte social: pautes de conducta que generen una obligaci. Mentre les normes jurdiques

    les promulga el legislador, tenen una sanci concreta i sapliquen sempre; les de tracte social neixen

    espontniament,tenen una sanci difusa i, tot i tenir conseqncies, no sn imperatives.

  • Com s el dret?

    Introducci

    La definici noms parla del que s essencialment, mentre la descripci parla de la part existencial, diu com

    s. La doctrina parla i escriu sobre el dret.

    Descripci del dret objectiu

    Generalitat

    Es manifesta per sobre i independentment. El dret regula persones jurdiques a qui atribueix facultats i

    deures. Ha de tenir en compte lactivitat ordinria i lexperincia social.

    Imperativitat

    El dret ordena les relacions socials per les voluntats han de ser obligades per aquest. El mandat no demana

    ni aconsella, simplement mana i ordena. Un mandat s la manifestaci duna voluntat dirigida a un altre, el

    formula qui t autoritat i el dirigeix a qui lha dobeir. Es refereixen a conductes que fan referncia a

    comportaments, prohibint-los o manant-los.

    Alteritat

    El dret noms saplica a les relacions entre dos o ms subjectes, s a dir, lacci dun subjecte sobre un

    altre. Existeix una connexi entre dret i societat, ja que aquesta no existeix sense laltre, perqu la societat

    t una estructura normativa.

    Coercibilitat

    El dret sha de complir sempre encara que sigui a la fora (no fsica) mitjanant recursos eficaos. El dret

    s un element civilitzador. El dret s coactiu, es sap fins on pot arribar grcies a les normes que el regulen.

    Sha dimposar a qui es nega a complir-lo, malgrat hi ha obligacions que no es poden exigir a la fora. La

    coacci sempre simposa forosament mentre la coercibilitat s possible dimposar. El dret es dicta

    imperativament pretenent ser efectiu, si es compleix espontniament no apareix la fora, per si et reveles

    acudeix a la fora per a exigir-te la realitzaci dall o semblants. Tot aix s grcies a lestat.

    Descripci del dret subjectiu

    Elements i concepte

    Es tracta duna facultat o possibilitat. Tamb apareix el concepte de deure, obligaci, ja sigui adoptant una

    posici activa o inactiva. Es basa en una norma.

    Contingut

    Gaudir s la perspectiva interna que proporciona avantatges al dur-lo a terme, mentre que la prestaci s

    la projecci externa que exigeix dur a terme o no una determinada conducta.

    Tipus

    El dret real sexerceix sobre un subjecte indeterminat mentre que el obligacional sexerceix individualment.

    Classificaci segons el grau dintervenci de la voluntat:

    - Llibertat: facultat de realitzar actes (drets reals) on la voluntat t escassa importncia.

    - Pretensi: dret obligacional on la voluntat s decisiva.

  • - Modificaci jurdica: crear noves relacions jurdiques i modificar o extingir daltres, la voluntat ha

    de ser dins de la legalitat.

    Subjectes

    Titular (indeterminat temporalment), subjecte actiu; el que ho suporta, subjecte passiu.

    Persona com a subjecte

    Tota persona s subjecte de dret. Entenem com a persona qualsevol ens supraindividual al que

    lordenament jurdic atribueix la titularitat de dret i obligaci. Pot ser individual (fsica - naixement) o

    collectiva (moral o jurdica - actes formals). Es reconeix lexistncia duna persona si el fetus viu 24h

    independent de la mare, si el maten abans ser assassinat ja que hauran matat un home, per encara no

    ser persona jurdica. Si el pare mor durant la gestaci i el fill abans de 24h, la mare no ser lhereva

    (herncia adjacent, sense amo).

    Objecte

    Realitat sobre la que es projecta i recau (realitat material i immaterial).

    Sexclouen:

    - Drets fonamentals.

    - Realitats inapreciables.

    - Coses divines i sagrades, fora de comer.

    - Coses comuns.

    - Prescripci desclavitud.

  • De on ve el dret?

    Fonts histriques del dret

    - Fonts de producci: rgans de creaci.

    - Fonts de coneixement: llibres, documents i texts jurdics on es materialitzen les creacions.

    Drets de lantiguitat

    - En relaci al comportament i conducta, no es distingeix entre preceptes civils i religiosos, entre els

    que obliguen a lesfera externa i els que obliguen a lesfera interna. No existeix el dret independent

    de la religi i moral.

    - El jutge decideix.

    - No existeix un ordre lgic, com a molt es classifica segons a qui es dirigeix.

    Dret rom

    Ordre model clssic imitat durant totes les poques. Ha donat origen a la cincia, investigaci i educaci.

    Etapes:

    - Ciutats romanes: el senat assessorava, les decisions ms importants eren sotmeses a votaci

    popular. Lescola de pontfexs custodiava les normes mesclades amb rituals religiosos i

    procediments civils. Finalment els laics substitueixen els sacerdots i publiquen la Llei de les XII

    taules per a interpretar. Els juriconsultors aconsellen sobre les accions de la llei amb iniciativa

    popular pacificada per un pretor per tal de sotmetrel a un jutge. Sidentifica la possessi i el dret

    de servir. Per tal de que el cap de famlia pugui transmetre propietats, sha de fer una cessi davant

    dun magistrat. La reclamaci de terres ocupades disposa del rgim de possessions (pot utilitzar-

    se, aprofitar-se i defensar-se). Les obligacions es comprometen a aportar una garanta de

    patrimoni. Famlia agnatcia: sotmesa a la potestat del cap de famlia. Famlia cognatcia: vincles

    de sang. Lherncia es pot transmetre mitjanant un testament o realitzant una venta simblica.

    Factors poltics, socials i econmics conformen un sistema jurdic progressiu.

    - Imperi rom i dret clssic: desprs de la crisis la repblica trenca amb lequilibri de poders.

    Sordenen i sintonitzen les decisions, normes i institucions jurdiques obrint aix un perode de pau.

    La cultura clssica diu que el dret s un valor universal. Apareixen nous procediments ms gils

    en forma de documents escrits amb dues fases on finalment el jutge dicta sentencia una vegada

    els fets sn comprovats. Es protegeix a qui t bona fe creient en la voluntat de les parts i el

    formalisme de les paraules. Culpa: falta dintenci que provoca conseqncies. Dolor: intenci de

    cometre i causar conseqncies. Es t en compte la famlia natural, el matrimoni lliure, la

    progressiva capacitat processal dels fills creant aix noms el testament o la successi intestada.

    - Crisis de limperi rom: la crisi econmica, moral, religiosa i les guerres provoquen la decadncia.

    Simplanta el cristianisme amb els seus nous valors, la monarquia absoluta (sbdits), el poder

    imperial provocant que es confonguin molts conceptes. Saccepten les costums i sensenya el dret.

    Dret medieval

    La fusi crea un dret culte i oficial, sestudia el dret malgrat saccepten comentaris per a establir principis

    jurdics que creen el dret com.

    Dret modern

    El renaixement allibera aquests comentaris i sestudia el dret natural com a dret universal. Es considera

    que el dret ha de ser espontani diferenciant-lo entre teric i prctic. Sescriu el dogma jurdic (Codi Civil)

    modificant-lo i adaptant-lo a la realitat.

  • Com es manifesta el dret?

    La norma jurdica

    Concepte, expressi i contingut

    El dret s una ordre on es demana que alg faci alguna cosa o deixi de fer-la. La norma jurdica (contingut)

    s lexpressi de lordre a travs de la qual arriba a lobligat. Sexpressa amb paraules o proposicions

    normatives (expressi verbal). Les normes poden ser preceptives o prohibitives. La necessitat del contingut

    normatiu t una excepci en les normes dorganitzaci (les que no manen ni prohibeixen), ja que noms

    concreten dades necessries per a perfilar les caracterstiques. Les altres normes sanomenen de conducta

    ja que imposen un comportament.

    Lestructura de la norma

    Si s H, ha de ser C no s aplicable a les normes dorganitzaci. On H s un fet i C la conseqncia que

    atribueix la norma. Excepte a les lleis naturals, on el que sanuncia es compleix inexorablement. Diem que

    la norma queda incomplerta quan la voluntat humana impedeix la producci de C per t una S prevista.

    Si no s C, ha de ser S. Llei s un tipus especial de norma.

    La jerarquia de les normes

    Una norma inferior no pot establir res que contradigui a quelcom que ordeni una de superior. Primer de tot

    trobem la llei, norma a la que estan sotmeses, selabora a la Cambra Legislativa i pot ser: orgnica

    (requereix majoria absoluta) o ordinria (requereix majoria simple). Un cop promulgada es desenvolupa la

    normativa mitjanant els decrets que els elaboren el Consell de Ministres. El decret-llei s una llei dictada

    pel Consell de Ministres per sha de debatre al Congrs. Finalment trobem les ordres elaborades pels

    ministeris.

    En el cas dEspanya existeixen Comunitats Autnomes amb parlament propis, estatuts i rgans

    dadministraci amb capacitat legislativa per limitats per la Constituci Espanyola. El Tribunal

    Constitucional pot invalidar qualsevol norma.

    Desenvolupament temporal de la norma jurdica

    - Naixement: El dret consuetudinari s generat per la societat de forma espontnia mitjanant

    conductes temporals que es transformen en costums (potencial). Mitjanant la promulgaci es data

    el naixement i entren en vigor generalment vint dies desprs de ser publicades al BOE per a que

    tothom sassabenti, ja que les comunicacions sn lentes. Primer es prepara un avantprojecte al

    Ministeri que lexamina la Comissi de Subsecretaris i envia al Consell de Ministres modificat.

    Aquests deliberen i ho envien a Les Corts com a Projecte de Llei. Sexamina a la Cambra i un cop

    aprovat senvia al Senat. Pot ser una iniciativa de Govern o Parlament. Els decrets nicament

    passen per la Comissi de Subsecretaris i saproven al Consell de Ministres. Les ordres sn decisi

    del ministeri.

    - Vida: Una vegada vigent els ciutadans han dobeir-la ja que els tribunals poden aplicar-la (principi

    de presumpci de coneixement - la ignorncia no eximeix el seu compliment). Principi

    dirretroactivitat efecte retroactiu si no disposen del contrari (efecte retroactiu). Principi de

    territorialitat noms sobliguen dins del territori on sn dictades, excepte les de carcter personal

    que coexisteixen, Dret Internacional Privat. Tot aix fa referncia a una vigncia tcnica i no pas

    social (modificacions).

    - Mort: Lenvelliment o la no adequaci a la realitat social evolucionada o el context del moment. Es

    pot derogar deixant sense efecte la norma anterior o b mitjanant una derogaci tctica, creant

    una nova norma que deixi sense efecte lanterior sempre i quan sigui digual o superior nivell.

    El llenguatge de la norma jurdica

    El missatge que cont una norma s un mandat, si est mal expressat no arribar a lobligat i no ho complir

    perqu ho desconeixer (presumpci de coneixement). Sha dexpressar amb claredat. Existia una comissi

    de revisi destil que revisava la redacci dels texts legals i corregia els errors sintctics. El text estava en

  • mode imperatiu, ara sutilitza el present i el futur amb un to didctic, exposici de motius abans de redactar

    o b disposicions generals.

    Tipus de normes jurdiques

    Segons la finalitat podem classificar les normes en: conducta (regular el comportament o les activitats) o

    organitzaci (carcter instrumental, estructura i funcionament, regulaci de processos per a assegurar una

    convivncia jurdica ordenada). Segons el grau de imperativitat poden ser: taxatives (actuen segons

    lestabler) o dispositives (existeix la voluntat, tenen un grau de llibertat). Segons el grau de voluntat poden

    ser: preceptives (imposen), prohibitives (impedeixen, sancionen) o permissives (autoritzen, principi de

    virtut). En una prohibitiva saps que no ho has de fer per tens altres opcions, en canvi en una preceptiva

    saps simplement que no ho pots fer.

    Lordenament jurdic

    Concepte

    Les normes jurdiques tenen les seves prpies estructures i es troben integrades en un conjunt, ordenament

    jurdic. Territorialment un ordenament jurdic s un conjunt de normes vigents en un territori. Histricament

    i sectorialment, tipus de relacions.

    Ordenament jurdic com a sistema

    Lordenament jurdic s un sistema on les seves parts (normes) estan relacionades entre si harmnicament

    i amb una lgica interna. Cada nova incorporaci sopera des de lactivitat legislativa (legislador).

    Parallelisme sistema jurdic i cientfic (agrupaci de noves propietats). Lemergncia de novetat,

    incorporaci sistemtica de normes (seguretat jurdica).

    Coherncia de lordenament jurdic

    La coherncia hauria de ser absoluta, per existeixen tantes normes que poden arribar a ser contradictries

    i podem arribar a no saber quina aplicar. Principi de temporalitat: val la ms nova. Principi de jerarquia: val

    la superior. Principi despecialitat: si existeix una norma especial, val aquesta abans que la general. No hi

    ha normes de soluci, sha datendre a les circumstncies en cada cas.

    La plenitud de lordenament jurdic

    Es creia que era perfecte i que aix es solucionaria tot, per no s aix ja que el dret t llacunes. Aquest

    principi encara perdura ja que el sistema ofereix solucions i el jutge decideix, sin no es compliria la

    seguretat jurdica i aix s un delicte.

  • Com saplica el dret?

    Introducci

    Neix com a conseqncia dun acte dautoritat de qui el pot dictaminar. Els jutges lapliquen, per potser la

    llei no inclou totes les resolucions possibles, aleshores s quan el jutge ha dutilitzar altres normes. Segons

    si s un sistema jurdic obert o tancat el jutge pot aplicar les seves sentncies o noms la legislaci

    preexistent.

    Dret i juristes prctics

    Els juristes estudien (cientfics, doctrina) i practiquen (advocat) el dret (jurisprudncia). Aquests han de

    donar resposta, aconsellar i proporcionar esquemes i/o models. Ladvocat assessora, redacta documents,

    interv i defensa.

    Sistemes oberts i tancats

    Els sistemes jurdics oberts es troben en contnua creaci i evoluci, mentre que els tancats consisteixen

    en el dret escrit. Per tamb poden dividir-se en sistemes problemtics, decisions concretes, o b sistemes

    axiomtics, sentncies construdes amb normes generals aplicades als nous casos.

    - Dret angls i americ: tcnica del precedent. En el dret dels juristes hi actuen els principis

    inspiradors, ja que contnuament estan elaborant decisions. La sentncia no sutilitza de precedent

    fins que no laccepta un jutge successiu, ja que les decisions dels tribunals superiors sn

    vinculants.

    - Codi Civil: jurats populars.

    Fonts del dret espanyol

    Les fonts de lordre jurdic espanyol sn: llei, costum i principis generals del dret. En el dret pblic

    administratiu o penal la llei no es considera nica per a resoldre. La costum noms saplicar en defecte de

    la llei sempre i quan no sigui contraria a la moral i ordre pblic, i que resulti provada. Una costum no pot

    anar en contra duna llei. Les lleis noms es deroguen per daltres posteriors. La costum es considera de

    primer grau i els principis generals de segon. El jutge o tribunal sentencia segons la llei o en el seu defecte

    o falta, costum o principis generals.

    - Llei: norma estatal i escrita que prov de Les Corts. Es contraposa a la costum que no es troba

    escrita. T un origen concret i cert, no pas incert. s genrica i universal, no pas territorial.

    - Costum: s o hbit de la vida social. Font de decisions i normes jurdiques amb el consentiment

    del poble. Al post classicisme es separa el dret oficial de la prctica judicial i se li dna una major

    importncia a la costum (dret no escrit). Les costums poden ser, segons la relaci amb la llei:

    segons llei, fora llei o contra llei. I tamb poden ser de dret popular o elaborades pels jutges.

    Sadmet en labsncia duna llei aplicable, sempre que no sigui contraria a la moral i ordre pblic i

    estigui provada.

    - Principis generals del dret: sapliquen en defecte de la llei o costum. Poden ser del dret natural,

    tradicionals o nacionals, o poltics. Han destar reconeguts a la llei. Els principals sn: ning pot

    anar en contra dels seus propis actes, ning pot ser condemnat sense ser sentit i ning pot invocar

    el compliment dun pacte que ha incomplert.

    - Jurisprudncia: coneixement del dret, criteri seguit en les sentncies dels tribunals o jutges. En

    un sistema obert els jutges decideixen creant normes i principis jurdics segons els precedents. En

    el dret codificat el jutge interpreta la llei. Complementa lordenament jurdic i els jutges o tribunals

    sempre estan obligats a resoldre mitjanant aquest sistema. El Codi Civil s la doctrina que

    estableix reiteradament el Tribunal Suprem, es poden apellar les sentncies o fins i tot anullar-

    les (cassaci). Tempara quan es tracta de drets fonamentals.

  • Interpretaci del dret

    Conixer les lleis no consisteix noms en entendre les seves paraules sin comprendre els seus efectes.

    Una cosa s indagar i laltra s interpretar (aclarir). La llei saplica igual a tots els ciutadans i els jutges ho

    han de fer de manera literal. El dret positiu s la llei. Teoria subjectiva: voluntat del legislador. Teoria

    objectiva: indagar. Les normes sinterpreten segons el sentit propi de les seves paraules, en relaci amb el

    context i els antecedents tant histrics com legislatius i la realitat social del moment. Interpretaci autntica:

    un legislador rectifica els errors duna llei. Interpretaci usual: els jutges i tribunals fixen la doctrina legal

    com a precedent. Interpretaci doctrinal: no s acollida per la jurisprudncia per s efica, la realitzen els

    autors. Aquestes interpretacions poden ser: literals (text clar, les paraules responen al contingut) o

    declaratives (les paraules tenen diversos sentits i el seu significat s segons la llei. Lata: amplia. Estricta o

    Crtica: corregeix segons el contingut, essent extensiva, molt restringida; restrictiva, amplia; o derogativa,

    que no es pot aplicar). El criteris dinterpretaci poden ser: gramatical (sense interpretaci), lgic

    (arguments), el que pot el mxim pot el mnim, el que no pot el mnim no pot el mxim, on la llei no distingeix

    nosaltres tampoc, no es poden entendre contradictries, teolgic (administraci justa) o histric-sociolgic

    (protegeix als dbils econmicament parlant de forma imperativa i extensiva).

  • Sobre qu actua el dret? Classificaci del dret.

    Dret pblic i privat

    El dret pblic respecta lestat de la repblica mentre que el privat respecta la utilitat dels particulars. Els

    deures de la llei sn els de jerarquia, els de igual o els de subordinaci. El dret es divideix en dret de gent

    (relaci dels pobles), dret privat (relaci de particulars i comer) i dret pblic. Els drets innats de lhome

    garanteixen un ordre i cuiden els interessos collectius. El dret pblic s el conjunt de normes, mentre que

    el dret privat s el sistema de llibertats i drets individuals. El dret privat inclou el mercantil, el civil i el que

    relaciona els particulars en un pla digualtat malgrat estiguin sotmesos a normes publiques de control. El

    dret pblic inclou el poltic, ladministratiu, el fiscal i el penal. El dret agrari, martim i notarial sn una mescla

    dels dos.

    Matries del dret pblic

    Dret poltic i dret constitucional

    El dret poltic socupa de les lleis que regulen el govern que organitza una poltica unitria i representativa.

    Els elements de lestat sn: territori, poblaci i sobirania. El dret constitucional estudia la constituci com a

    estructura de govern. El poder es divideix en: legislatiu (parlament elabora), executiu i judicial. Es controlen

    recprocament: el judicial i legislatiu controlen lexecutiu. Espanya s un estat social i democrtic amb

    llibertat, justcia, igualtat i pluralisme poltic; la sobirania s del poble.

    Dret administratiu

    Regula la relaci jurdica entre poder pblic i ciutadans. El poder executiu realitza serveis en benefici dun

    collectiu. El govern dirigeix la poltica i ladministraci i t una funci representativa i organitzadora.

    Ladministraci pblica t personalitat jurdica prpia regulada pel dret administratiu. Lestat s una persona

    jurdica independent. Ladministraci passa per davant dels interessos privats, per el ciutad t garanties

    econmiques (indemnitzaci per expropiaci) i jurdiques (procediment amb audincia). Dins de les

    garanties jurdiques trobem el recurs de reposici, dalada, de revisi i el contencis-administratiu. Tamb

    nhi ha despecials com el de suplica i reclamaci economicoadministrativa.

    Dret financer, tributari i fiscal

    Socupa de leconomia de lestat.

    Dret penal

    Castiga els actes dignes de ser sancionats amb pena. Conjunt de normes publiques que tipifiquen delictes

    atribuint penes i regulant altres mesures de seguretat. Seguretat jurdica i moderaci daquesta. Principis

    de rigorosa aplicaci: no es pot imposar una pena si no est prevista per llei, aquestes sn retroactives,

    shan de respectar estrictament. Les penes poden ser: privatives de llibertat, restrictives de dret o

    pecaminoses.

    Dret processal

    Regula el procs, actes regulats jurdicament i desenvolupats davant de ladministraci que comporten la

    sentencia. Sacaten les sentncies encara que sigui mitjanant forces coactives en les mesures dexecuci.

    Tipus de jurisdicci: civil, penal, contenciosa-administrativa, laboral, militar i cannica (matrimonial). Els

    judicis poden ser ordinaris o especials segons les normes que utilitzen.

    Dret internacional pblic

    Dret extern: internacional. Dret intern: ciutadans. Un conflicte es pot resoldre mitjanant relacions

    diplomtiques o tribunals. Els pactes es fan perqu es volen i shan de respectar.

    Dret internacional privat

  • Sutilitzen normes de dret pblic i intern excepte per a les relacions entre particulars que sn dret privat.

    Noms saplica la legislaci nacional excepte si existeix el dret interregional amb pluralitat de legislacions

    regionals.

    Dret del treball

    Prestacions de treball productiu i lliure. Contracte de treball amb bones condicions. Soluciona els conflictes

    entre treballadors i empresaris. Existeix un conveni collectiu inferior a la llei.

    Dret cannic

    Dret de la esglsia catlica. Importncia i transcendncia histrica, dret eclesistic o legislatiu de lestat que

    regula les relacions, dret matrimonial.

    Matries del dret privat

    Dret civil

    Relacions entre ciutadans i les circumstncies jurdiques. El codi civil t diverses parts: normes judicials i

    eficcia, persones, propietat, bens Existeix un especial: el dret floral.

    Dret mercantil

    Creixement del comer i lactivitat empresarial. Codi de comer amb disposicions sobre el Dret Martim

    reformat i complementat amb lleis que fan referncia als contractes segons la realitat social. Estructura:

    empresari, activitat i establiment mercantil. Societat Annima: societat capitalista per accions i de

    responsabilitat limitada.

    Dret Martim Diferncies i caracterstiques

    T part de dret pblic i de privat. Equivalncia amb dret anglosax. Maritime Law: legislaci martima

    derivada del dret mercantil i entitats de dret privat de trfic martim i activitats realitzades en el transport

    daquest. The Law of the Sea: normes de dret internacional que regulen les relacions jurdiques entre

    estats (branca del dret internacional) i que no inclouen normes i procediments administratius, constituci del

    mar.

  • La IMO com a organisme de la ONU

    Qu s la IMO?

    Naturalesa i objectius

    Responsibility for the safety and security of shipping and the prevention of marine pollution by ships. Promou

    la cooperaci entre estats i la indstria de transport per a millorar la seguretat martima i prevenir la

    contaminaci marina.

    Caracterstiques

    Safety: seguretat fsica, humana. Security: seguretat humana entesa com agressions o atacs.

    Composici

    - Assemblea: highest Governing Body of the Organization. It consists of all Member States and it

    meets once every two years in regular sessions, but may also meet in an extraordinary session if

    necessary. Responsible for: approving the work programme, voting the budget, determining the

    financial arrangements of the Organization and electing the Council.

    - Consell: Elected by the Assembly for two-year terms beginning after each regular session of the

    Assembly. Executive Organ, is responsible for supervising the work of the Organization. Performs

    all the functions of the Assembly, except the function of making recommendations to Governments

    on maritime safety and pollution prevention which is reserved for the Assembly of the Convention.

    Other functions: co-ordinate the activities of the organs of the Organization, consider the draft work

    programme and budget estimates of the Organization and submit them to the Assembly, receive

    reports and proposals of the Committees and other organs and submit them to the Assembly and

    Member States with comments and recommendations as appropriate, appoint the Secretary-

    General subject to the approval of the Assembly, enter into agreements or arrangements

    concerning the relationship of the Organization with other organizations subject to approval by the

    Assembly. Membres actuals: providing international shipping services, international seaborne

    trade, maritime transport or navigation and whose election to the Council will ensure the

    representation of all major geographic areas of the world. Les banderes de convivncia allotgen

    les flotes mercants amb ms bucs.

    - Secretaria General.

    - Comits:

    o Maritime Safety Committee: highest technical body. Consider any matter within the

    scope of the Organization concerned with aids to navigation, construction and equipment

    of vessels, manning from a safety standpoint, rules for the prevention of collisions,

    handling of dangerous cargoes, maritime safety procedures and requirements,

    hydrographic information, log-books and navigational records, marine casualty

    investigations, salvage and rescue and any other matters directly affecting maritime

    safety. Provide machinery for performing any duties assigned to it by the IMO Convention

    or any duty within its scope of work which may be assigned to it by or under any

    international instrument and accepted by the Organization. Considering and submitting

    recommendations and guidelines on safety for possible adoption by the Assembly.

    o Marine Environment Protection Committee: consider any matter within the scope of

    the Organization concerned with prevention and control of pollution from ships. Concerned

    with the adoption and amendment of conventions and other regulations and measures to

    ensure their enforcement.

    o Legal Committee: deal with any legal matters within the scope of the Organization. To

    perform any duties within its scope this may be assigned by or under any other

    international instrument and accepted by the Organization.

    o Technical Co-operation Committee: consider any matter within the scope of the

    Organization concerned with the matters related to the Organizations activities in the

    technical co-operation field.

  • o Facilitation Committee: eliminating unnecessary formalities and implementing all

    respects of the Convention on Facilitation of International Maritime any matter within

    scope concerned with the facilitation of the international maritime traffic. Ensure that the

    right balance is struck between maritime security and the facilitation of international

    maritime trade.

    - Subcomits: bulk liquids and gases, carriage of dangerous goods solid cargoes and containers,

    fire protection, radio-communications and search and rescue, safety of navigation, ship design and

    equipment, stability and load lines and fishing vessels safety, standards of training and watch

    keeping, flag state implementation.

    Convenis

    - Safety of Life at Sea.

    - MARPOL, prevention of pollution from ships.

    - Standards of Training Certification and Watch keeping for Seafarers, regula les certificacions i

    estudis de nutica.

    Pautes del Dret Internacional sobre els Tractats

    Enforcement, vetllar pel seu compliment, s difcil de dur a terme ja que manca duna fora martima

    internacional. Els estats que signen sn els responsables del compliment en la mesura del possible.

    Convention - Tractat

    Agreement - Conveni

  • European Maritime Safety Agency

    Introducci

    Refora el sistema general de seguretat martima. Redueix el risc daccidents martims, la contaminaci

    marina procedent dels bucs i la prdua de vides humanes al mar. Assessora tcnica i cientficament sobre

    la seguretat i prevenci de la contaminaci per bucs durant lactualitzaci i desenvolupament de la legislaci,

    supervisa de la posada en prctica i avalua leficcia. Consolida el rgim de control als ports, ajuda a

    supervisar les societats de classificaci, desenvolupa una metodologia per a investigar els accidents

    martims i estableix un sistema de trfic dinformaci sobre bucs. Aplica la legislaci, fa activitats de formaci

    sobre control portuari i problemes amb els pasos abanderats. Coopera en ampliar i consolidar aplicant la

    legislaci de seguretat martima i prevenci de contaminaci. Avalua leficcia de la legislaci informant

    objectiva, fiable i comparablement dades de seguretat martima i contaminaci.

    Uni Europea

    27 pasos europeus democrtics que treballen junts per a la pau i prosperitat. Creen institucions a les que

    deleguen sobirania i prenen decisions dinters com democrticament (integraci europea).

    Estructura Uni Europea

    - Institucions fonamentals

    o Parlament, escollit pels ciutadans.

    o Consell, els representants que decideixen i coordinen, poder legislatiu i aprobament de

    pressupostos juntament amb el Parlament. Quan es reuneixen els caps noms fixen

    objectius. Hi ha un que noms defensa els drets humans i principis democrtics ( comit

    de ministres, assemblea parlamentria per a deliberar, congrs de poders locals i

    regionals, tribunal europeu de drets humans i secretari general).

    o Comissi, rgan executiu.

    o Tribunal de Justcia, compliment de la llei.

    o Tribunal de comptes, control de legalitat i regularitat en pressupostos.

    - rgans importants

    o Comit econmic i social.

    o Comit de regions.

    o Banc central.

    o Defensor del poble.

    o Banc dinversions

    - Agncies i organismes: seguretat martima i prevenci de la contaminaci, Agncia Europea de

    Seguretat Martima.

    Naturalesa Jurdica

    Sistema poltic original en constant evoluci que delega sobirania n benefici dinstitucions comunitries

    representatives dinteressos nacionals i comunitaris. Tractats (dret primari) que provenen dactes jurdics

    (dret derivat) i incideixen directament en la vida quotidiana dels ciutadans (normes, decisions i

    recomanacions). Resultat de decisions del consell, parlament i comissi independent, cooperants. Protecci

    del medi ambient mar, acci conjunta (dret derivat). Prev la contaminaci de laigua i aire i fomenta

    leliminaci de residus. Protegeix la natura, supervisa els processos industrials perillosos, organitza el

    transport, navegaci, industria, agricultura, pesca, energia i turisme desenvolupant sosteniblement.

    Legislaci

    - Dret primari.

    - Dret derivat.

    - Dret subsidiari.

  • Naturalesa EMSA

    Dret derivat amb membres escollits per un procs intern. T personalitat legal i independncia de criteri i

    actuaci. Organisme descentralitzat. Objectiu: quality shipping, safer seas, cleaner oceans. No legisla, no

    produeix legislaci prpia, assessora i emet informes tcnics i recomanacions, font de soft law.

    Estructura EMSA

    - Director i consell.

    - Secretaries:

    o General Affairs (Human Resources and Communication / Legal and financial affairs /

    operations support.)

    o Safety assessment and inspections.

    o Marine environment, training and statistics.

    o Vessel traffic and reporting services.

    o Pollution preparedness and response.

    o Satellite based monitoring services.

    - Consell:

    o Supervises the work undertaken by the Agency and the Executive Director.

    o Adopts de Agencys Work Program, budget and establishment plan, within its competence

    in the framework of the budgetary procedure, Multi Annual Staff Policy Plan, covering a 3-

    year period, as requested by the Financial Regulation budgetary Authority and the Annual

    Report with details on achievement of objectives and performance output relating to the

    principles of cost-effectiveness, efficiency and sound financial management.

    - Representants del consell: within the Administrative Board there are representatives of all

    members and commission and non-voting representatives from different sectors of the maritime

    industry.

    Tasques de la EMSA

    Investigaci daccidents martims, medi ambient mar, informaci estadstica, equips marins, port state

    control, estndards de seguretat martima, entrenament i cooperaci i inspeccions.

    Paper tcnic i assessor

    Polluci daire causada per bucs, inspiradora i assessora.

  • INTRODUCCI AL DRET ADMINISTRATIU MARTIM

    Ladministraci martima espanyola s un conjunt drgans destat amb competncia sobre el mar i les

    activitats martimes. s molt dispersa: administraci central (ministeri de foment i direcci general de marina

    mercant), autonmica i institucional.

    MINISTERI DE FOMENT FUNCIONS, ESTRUCTURA I ORGANITZACI

    Funcions: Proposta i execuci de la poltica de govern en infraestructures de transport terrestres, aries i

    martimes a nivell estatal. Control, ordenaci, regulaci administrativa de serveis de transport. Accessos a

    vivenda, edificaci, urbanisme, sol i arquitectura. Ordenaci normativa de serveis postals i telegrfics.

    Impuls i direcci de cartografia, etc. Planificaci i programaci dinversions infraestructurals. rgans

    dependents: secretaria destat dinfraestructures, transport i vivenda; subsecretria de foment. rgan de

    recolzament i assistncia amb un director general. Entitats publiques empresarials adscrites: ADIF, RENFE,

    AENA i Ports dEstat i Autoritats Porturies.

    Estructura:

    - Secretaria dEstat dInfraestructures, transport i vivenda.

    - Secretaria general dinfraestructura.

    - Secretaria general de transports.

    - Direcci general darquitectura, vivenda i sou.

    - Subsecretria de foment.

    - Secretaria general tcnica.

    - Direcci general de programaci econmica i pressupostos.

    - Inspecci general de foment.

    - Direcci general del institut geogrfic nacional.

    DIRECCI GENERAL DE LA MARINA MERCANT DINS LA SECRETRIA GENERAL DE TRANSPORTS

    Secretria General de Transports Funcions i Organigrama

    - Gabinet tcnic.

    - Direcci general daviaci civil.

    - Direcci general de marina mercant.

    - Direcci general de transport terrestre.

    - Divisi prospectiva i tecnologia del transport.

    - Comissi per a la coordinaci del transport de mercaderies perilloses / peribles.

    - Agncia estatal de seguretat aria.

    - Societat de salvament i seguretat martima.

    - Comissi nacional de salvament martim.

    Direcci general de la marina mercant

    - Subdirecci general de seguretat, contaminaci i inspecci martima.

    - Subdirecci general de normativa martima i cooperaci internacional.

    - Subdirecci general de coordinaci i gesti administrativa.

    TEXT REFS DE LA LLEI DE PORTS DESTAT I MARINA MERCANT

    Tipologia legislativa: Real decret legislatiu. Modalitat legislativa on es refonen altres de mateix rang

    dictades de manera allada i successiva i regulen una mateixa matria. Facilita el coneixement de la

    regulaci ja que laprovaci suposa la derogaci de les normes refoses. Quan el refs afecta a una llei, les

    Corts deleguen una llei ordinria que determina lmbit normatiu formulant un text nic i regularitzar, aclarir

    i amortitzar texts legals refusos aprovats per decret legislatiu.

    Sentit jurdic de la norma: el sector martim no pot ser una excepci al sistema constitucional de llibertat

    dempresa. La legislaci espanyola ha de complir amb lActa nica Europea que realitza un mercat nic

    europeu. La supressi de traves administratives al trfic martim. La fixaci del principi de residncia del

    titular per a registrar els bucs, matricular-los i abanderar-los. Laplicaci del principi de lliure circulaci de

  • treballadors comunitaris del mar, abandonant lexigncia de la naci espanyola per a la dotaci dels bucs.

    La proclamaci de la llibertat de comer exterior, derogant prohibicions i restriccions a lexportaci i

    importaci de bucs.

    Visi sinptica: els nous esdeveniments, la mundialitzaci de leconomia i comer, la consolidaci del

    mercat interior comunitari, el desenvolupament duna poltica com de transports i una legislaci porturia

    estable que garanteix la competitivitat del sistema portuari dinters general i la contribuci al

    desenvolupament econmic i social ha refs les normes porturies, Ports de lEstat i de la Marina Mercant,

    homogenetzant y classificant el contingut. Determina i classifica els ports de lAdministraci General de

    lEstat. Regula la planificaci, construcci, organitzaci, gesti, rgim econmic, financer i policia. Regula

    prestaci de serveis i la seva utilitzaci. Determina lorganitzaci porturia estatal i regula la designaci dels

    rgans de govern dAutoritats porturies de les Comunitats Autnomes. Estableixen el marc normatiu de la

    Marina Mercant i estableix el rgim dinfraccions i sancions daplicaci en lmbit de la Marina Mercant i

    portuari estatal.

    - Ttol preliminar (disposicions generals).

    - Llibre I: ports de responsabilitat de lAdministraci General de lEstat. Sistema Portuari de

    Responsabilitat Estatal, aspectes relatius a lorganitzaci responsable de la gesti i al rgim

    pressupostari, tributari, patrimoni, funcionament i control de lorganitzaci, al rgim de planificaci

    i construcci de ports i pre-inscripcions al medi ambient i seguretat i domini pblic estatal. Gesti,

    composici i utilitzaci (concessions dobres pbliques que contenen condicions de protecci del

    medi ambient i mesures correctores. Prestaci de serveis generals portuaris de rgim del personal

    dedicat a la prestaci del servei portuari de manipulaci de mercaderies. Rgim econmic del

    sistema portuari: organitzaci gestora, utilitzaci domini pblic i prestaci de serveis.)

    o Ttol I: organitzaci i gesti.

    o Ttol II: rgim pressupostari, tributari, patrimonial, de funcionament i control.

    o Ttol III: rgim de planificaci i construcci de ports dinters general.

    o Ttol IV: medi ambient i seguretat.

    o Ttol V: domini pblic portuari estatal.

    o Ttol VI: prestaci de serveis.

    o Ttol VII: rgim econmic.

    - Llibre II: marina mercant. Explotaci naviliera i rgim de navegacions, administraci martima,

    servei de practicatge i taxes.

    - Llibre III: rgim de policia. Complementari. Ordenaci dexplotaci porturia, mesures de lactivitat

    porturia i navegaci i dret sancionador.

    - Normes finals, addicionals...: 33 disposicions addicionals, 8 disposicions transitries, 4

    disposicions finals i 3 annexos (reserva daplicaci de la legislaci sobre hidrocarburs, l imitacions

    de la propietat per raons de protecci del domini pblic i responsabilitat medi ambiental).

    Repercussions mediambientals: competncia de la marina mercant, prevenci de la contaminaci

    produda pels bucs, plataformes fixes i altres installacions aqutiques situades on Espanya t sobirania.

    Protecci del medi ambient martim i promoci de lautopista del mar com a alternativa del transport de

    mercaderies. Projectes de construcci de nous ports segons el procediment de declaraci dimpacte

    ambiental. Medi ambient i seguretat regula la prevenci i lluita contra la contaminaci al domini pblic

    portuari, recepci de residus dels bucs com a servei portuari, obres de degradaci i plans demergncia i

    seguretat. Es prohibeix emetre contaminants al domini portuari pblic procedents de bucs o medis flotants

    de qualsevol tipus, tot el que vagi del terra al mar necessita lautoritzaci de lAdministraci competent. Les

    autoritats porturies elaboren i aproven cada tres anys un pla de recepci de residus. Les indstries amb

    terminals de crrega i descrrega dhidrocarburs en zones porturies han de disposar dun servei de

    recepci de residus dels bucs que hi arriben. Les drassanes i empreses de reparaci naval on es desballesta

    han de tenir un tractament de substncies que esgoten la capa doz. Els abocaments dobres de dragatge

    shan danalitzar i valorar els efectes de la seva actuaci sobre la sedimentaci litoral i biosfera submarina,

    la capacitat contaminant; es far un informe per part de les Administracions de medi ambient i pesca.

    Lautoritat porturia controlar el compliment de la normativa dadmissi, manipulaci i emmagatzematge

    de mercaderies perilloses. Llicncies que fan referncia a les obligacions de protecci del medi ambient. El

    rgim econmic dutilitzaci de domini pblic i prestaci de serveix portuaris es preveu dexempci de

    pagament de taxes i bonificaci daquestes dactivitat i utilitzaci per incentivar les millors prctiques

    ambientals, quan els bucs acrediten el compliment de condicions respecte al medi ambient millorant normes

    i convenis.

  • Normes afectades: derogades les disposicions digual o inferior rang que soposen al Real Decret Legislatiu

    i al Text Refs (Ports de lEstat i Marina Mercant i modificacions, rgim econmic i de prestaci de serveis

    dels ports dinters general i modificacions).

  • Introducci

    El dret del mar ve regulat des de la Convenci de les Nacions Unides de 1982 i es tracta del text

    de codificaci sobre dret internacional ms ambicis tant per les novetats com pels detalls.

    Evoluci histrica

    - Inici Societat Internacional Segona Guerra Mundial: espais martims utilitzats per

    les potncies. Lliure navegaci i prohibici dapropiaci despais martims. Mar territorial

    (sobirania dEstat riberenc) fins a tres milles excepte el pas innocent. A alta mar es

    compleix la jurisdicci de lestat sobre els bucs. Apareix la zona contigua.

    - Segona Guerra Mundial final dcada dels seixanta: Conveni sobre el Mar Territorial

    i la Zona Contigua, Conveni sobre Alta Mar, Conveni sobre Pesca i conservaci dels

    recursos vius dAlta Mar i Conveni sobre la Plataforma Continental.

    - Final dcada dels seixanta III Conferncia de les Nacions Unides sobre el Dret

    del Mar: dret de pas en trnsit, zona econmica exclusiva i zona de fons marins i

    ocenics.

    - Convenci de les Nacions Unides sobre el Dret del Mar: Constituci dels oceans,

    tribunal internacional del dret del mar. Regulaci despais martims: mar territorial i zona

    contigua, estrets de navegaci internacional, estats arxipelgics, zona econmica

    exclusiva (ceba), plataforma continental, alta mar, rgim dilles, mars tancats, fons marins

    i ocenics fora de jurisdicci nacional, protecci del medi mar i investigaci cientfica

    marina. Assemblea General de les Nacions Unides 1994 modifica la zona de fons marins

    i ocenics.

    Aiges Interiors

    Situades a linterior de la lnea de base del mar territorial. Relaci

    aiges interiors i lnea de base per a mesurar el mar territorial. La

    lnea de base mesura lamplada, lnea de baixamar escorada, la

    ms baixa (criteri I). Si existeixen accidents geogrfics queden

    espais daiges marines entre la costa i la lnea de base per a

    mesurar el mar territorial (criteri II), la lnea de base s una lnea

    recta que uneix punts de la carta nutica. Lestat riberenc t

    sobirania sobre les aiges interiors per no existeix el dret de pas

    innocent excepte en les lnies de base rectes que tanquen aiges

    interiors que abans no ho eren. Els ports formes part de les aiges

    interiors. Referent a laccs de bucs estrangers, la Convenci de

    rgim internacional de ports martims diu que lestat contractant

    sha de comprometre a assegurar als bucs dun altra estat

    contractant que tractar els bucs com si fossin seus. La sobirania de lestat espanyol sestn a

    les aiges interiors entre les lnies de base i la costa. Laccs de bucs mercants sha de realitzar

    conforme al Text Refs de la Llei de Ports de lEstat i de la Marina Mercant (zones i tipus de

    navegaci), competncia de la Capitania de Marina. Els bucs dinvestigaci cientfica poden fer

    escala amb autoritzaci. Els bucs de guerra poden fer escala accidental (fora major), no oficial

    (petici dun govern estranger per motius logstics o de descans) o oficial (petici dun govern

    estranger que fa que lespanyol convidi a fer escala per un motiu especial). Sha de tramitar

    lautoritzaci diplomticament des de el mateix dia a un mes abans.

  • Mar territorial

    La Convenci de 1982 (article 2) diu que la sobirania de lestat riberenc sestn a la franja

    adjacent (mar territorial o aiges jurisdiccionals) i a tota la seva profunditat. Lamplada del mar

    territorial no pot excedir les 12 milles nutiques mesurades des de la lnea de base. La sobirania

    de lestat riberenc sobre el mar territorial reglamenta laprofitament de recursos i limita el dret de

    pas innocent pel mar territorial (Dret Internacional General). Pas Innocent: travessia pel mar

    territorial i penetraci a les aiges interiors i sortida rpida i ininterrompuda malgrat sadmet la

    detenci i fondeig justificat. No ha de perjudicar la pau, ordre i seguretat de lestat riberenc. La

    navegaci en immersi no es considera pas innocent, al mar territorial els vehicles submergibles

    han de navegar per la superfcie. Lestat riberenc pot prendre mesures al seu mar territorial per

    a impedir el pas no innocent per no pot posar dificultats al pas innocent ni imposar taxes i ha de

    fer conixer els perills. No hi ha un reglament que impedeixi el pas de bucs de guerra per han

    de complir les lleis de dret internacional o hauran de sortir immediatament. A Espanya es segueix

    el criteri dequidistncia amb estats limtrofes amb costes davant.

    Zona Contigua

    Espai martim que sestn ms enll del lmit exterior del mar territorial fins a 24 milles des de la

    lnea de base. Lestat riberenc t algunes competncies fiscals per a prevenir i sancionar. Es

    crea la zona arqueolgica.

    Estrets utilitzats per a la navegaci internacional

    - Dret de pas en trnsit i sobirania sobre la columna daire.

    - El rgim de pas en trnsit saplica a estrets de navegaci internacional entre parts dalta

    mar o zona econmica exclusiva. Lliure navegaci i sobrevol sempre i quan sigui rpid i

    ininterromput. No podran amenaar ni utilitzar la fora. De totes formes han de tenir lleis

    per a la seguretat de la navegaci i reglamentaci del trfic martim.

    - El pas innocent saplica a estrets formats per una illa de lestat i el territori continental

    quan a laltra costat de lilla trobem alta mar o b estrets entre alta mar/zona econmica

    exclusiva i mar territorial.

    HASTA AQUI EL EXAMEN PARCIAL

  • Diferncies entre pas innocent i pas en trnsit

    - Pas en trnsit: saplica als estrets utilitzats per la navegaci internacional entre parts

    dalta mar i zona econmica exclusiva (excepte entre illa i continent i a laltra banda alta

    mar/zona econmica exclusiva), sentn per llibertat de navegaci i sobrevol rpid i

    ininterromput (els submarins poden circular submergits). No es veur obstaculitzat. Es

    pot entrar i sortir de lestat atenent les condicions i els perills. Lestat t menys control.

    - Pas innocent: saplica al mar territorial. Navegaci rpida i sense parades, no pot

    perjudicar a la pau, bon ordre ni seguretat de lestat. Tamb saplicar als estrets

    exclosos anteriorment i als que estan entre alta mar/zona econmica exclusiva i mar

    territorial.

    Estats arxipelgics

    Constitut per un o ms arxiplags. Grup dilles o parts daquestes, aiges i elements naturals

    relacionats que formin una entitat geogrfica, econmica i poltica. Lnies de base arxipelgiques

    rectes seguint el contorn no poden excedir 100milles de longitud. Les aiges arxipelgiques estan

    sotmeses a la sobirania de lestat duna forma menys rigorosa ja que han de respectar el dret de

    pesca, fixar vies martimes i dispositius de separaci del trfic i es pot exercir pas en trnsit.

    Rgim destats sense litoral

    Accs al mar i des de el mar a travs dels estats que el separen, llibertat de trnsit (dret

    consuetudinari) a la PART X es fixa que no es pot exercir reciprocitat, ni cobrar impostos, per

    es poden establir zones franques als ports dentrada i sortida dels estats de trnsit mitjanant

    acords i tamb ha dexistir igualtat en el tracte als ports entre els diferents bucs.

  • Introducci

    Separarem els espais en sota jurisdicci grcies al dret internacional com la plataforma

    continental i la zona econmica exclusiva i la exploraci i explotaci de recursos naturals. Sota

    sobirania com les aiges internacionals, el mar territorial i els estrets. I les que sescapen com

    lalta mar o la zona de fons marins i ocenics.

    Plataforma continental

    Superfcie i subsl drees submarines ms enll del mar territorial fins a 200milles des de la

    lnea de base i on lestat t drets suberans limitats a lexplotaci i exploraci de recursos

    naturals. Els estats amb plataformes amplies han de pagar a lAutoritat Internacional de Fons

    Marins. En estats un davant laltra sha darribar a un acord equitatiu.

    Zona econmica exclusiva

    Continuaci del mar territorial fins a 200milles a partir de la lnea de base on lestat t drets de

    sobirania limitats. Als arxiplags el lmit exterior es mesura a partir de les lnies de base rectes

    que uneixen els punts extrems i aix el permetre segueix una configuraci general. Llibertat de

    navegaci, sobrevol i cablejat condicionat per lestat en seguretat i protecci del medi ambient.

    Els drets de sobirania sn per a lexploraci i explotaci, conservaci i administraci dels recursos

    naturals vius i no vius i els jurisdiccionals a la investigaci, protecci i preservaci del medi.

    Laccs daltres estat a la pesca ve determinat per lestat i la seva capacitat de captura.

    Diferncies entre zona econmica exclusiva i plataforma continental

    La plataforma continental es pot estendre fins a 350milles amb el dret dexploraci i explotaci

    pagant. Els fons marins de la zona econmica exclusiva segueixen un criteri de distancia mentre

    els de la plataforma continental segueixen criteris geogrfics i geolgics.

    Alta mar

    Mar lliure, tot el mar excepte: zona econmica exclusiva, mar territorial, aiges interiors i

    arxipelgiques. Concepte negatiu. Cap estat pot exercir-hi sobirania per tots el poden utilitzar

    amb uns lmits de llibertat ja que sha de respectar la llibertat de tothom. Sha dutilitzar

    pacficament amb un desenvolupament sostenible i respectant el medi ambient. Comena on

    acaba la zona econmica exclusiva de 200milles. Es proclama un rgim jurdic especial ja que

    els fons minerals sn patrimoni com de la humanitat. Cada estat a dexercir jurisdicci

    administrativa, tcnica i social. Els bucs oficials tenen dret de visita si sospiten de pirateria

    (empresonat i cap al port a jutjar als tripulants), transport desclaus o transmissions no

    autoritzades (esclaus lliures i detenci dels tripulants i medis de comunicaci) aix com si no es

    disposa de nacionalitat, i tamb tenen dret de persecuci (hot pursuit) sempre i quan sinici en

    aiges interiors, arxipelgiques, mar territorial o zona contigua amb motius per a creure que sha

    coms alguna infracci; ho han de fer bucs autoritzats i de forma continuada excepte si entra al

    mar territorial dun altra estat. Labordatge comporta responsabilitats penals.

    Reglamentaci internacional de pesca

    Tots els estats tenen dret a pescar en alta mar lliurement. Per s una llibertat sotmesa a

    obligacions i normes especifiques per tal de conservar els recursos vius. Creeping jurisdiction

    (jurisdicci rampant) conserva espcies que es troben entre la zona econmica exclusiva i lalta

    mar o b migratries. Acord sobre la conservaci i ordre de les poblacions de peixos transzonals

    i les poblacions de peixos migratries.

  • Zona Internacional de fons marins i ocenics

    Fons marins i ocenics, subsl i recursos minerals excls de la jurisdicci, comena on acaba el

    lmit exterior de la plataforma continental, fons no vius ms enll de 200milles. No es tracta dun

    volum daigua sin de la superfcie, subsl i recursos no vius dalta mar.

    Autoritat internacional de fons marins

    Personalitat jurdica internacional amb assemblea, consell i secretaria que exerceixen facultats i

    funcions. Per a realitzar activitat sha dobtenir un contracte i complir els requisits. Es reservaran

    rees sempre que es realitzi un pla de treball.

    Acord 1994 relatiu a laplicaci de la Part XI

    Simplifica i limita les funcions de lestructura internacional. Guanyen els estats industrialitzats i

    perden els que es troben en vies de desenvolupament.

    Protecci mediambiental del oceans

    El dret internacional del medi ambient estableix principis i normes dactuaci per a protegir i

    conservar el medi natural i lluita contra la contaminaci i per a la conservaci de la flora i fauna.

    Part XII norma bsica de dret internacional del medi ambient. Sentn per contaminaci del medi

    mar a la introducci de lhome de forma directa o indirecta de substncies o energia al medi mar

    que produeix efectes nocius com malmetre els recursos vius i la vida marina, perillosos per a la

    salut humana i obstaculitzadors dactivitats martimes com la pesca, deteriorament de la qualitat

    de laigua. Per a prevenir, reduir i controlar tenim la Part XII : protecci i preservaci del medi

    mar.

    Part XII

    Marc normatiu general pel desenvolupament de la cooperaci internacional en la conservaci del

    medi mar. Sexclouen bucs i aeronaus de lestat. La obligaci de lestat s de protegir i preservar

    el medi mar; prevenir, reduir i controlar la contaminaci mitjanant regles i legislaci internacional

    i determinar la responsabilitat internacional pel incompliment dobligacions relatives a la protecci

    aix com oferir recursos dindemnitzaci i cooperar en el desenvolupament del dret internacional.

    Protecci jurdica i dret del mar

    Desenvolupament sostenible, protecci i conservaci dels espais marins. Segons la convenci

    del 1982 el dret del mar s la constituci dels oceans. Es complica degut a lexistncia de rgims

    sectorials ( OILPOL/MARPOL: contaminaci de bucs i moviments de frontera) i regionals

    (PNUMA: desenvolupament normatiu dun rgim de protecci de mars semitancats) de protecci

    del medi mar. Sha superat la perspectiva contaminant del medi mar i shan incls normes de

    conservaci despcies marines per a protegir la biodiversitat i gestionar els recursos pesquers.

    Ens trobem en una dimensi ecolgica regulada pel dret del mar i el dret internacional del medi

    ambient.

    Part XII : Protecci i Preservaci del medi mar (11 seccions).

    Domini pblic martim i portuari

    Dret i rgim portuari.

    Llei de Ports de lEstat i de la Marina Mercant:

    Llibre I: Sistema portuari.

  • Ttol I: Organitzaci i gesti.

    Ttol II: Rgim pressupostari.

    Ttol III: Rgim de planificaci.

    Ttol VI: Prestaci de serveis.

    Ttol VII: Rgim econmic.

    Llei de Ports Catalans:

    Llibre I: Organitzaci.

    Ttol I: Organitzaci.

    Ttol II: Entitat.

    Llibre II: Ports.

    Ttol I: Zona.

    Ttol II: Planificaci.

    Ttol III: Construcci.

    Ttol IV: Gesti.

    Llibre III: Interiors.

    Llibre IV: Rgim de policia.

  • Dret administratiu martim

    Formalitats dinformaci

    Real decret 1334/ 2012, 21 de Desembre que transposa.

    - Article 1: Aplicacions: facilitat en els processos informatius i formalitats informatives.

    - Article 2: Definicions.

    - Article 3: Notificaci prvia: 24h abans.

    Inspecci martima

    - Flag State Control: OMI, Real Decret 1737/2012, 23 de Desembre regula inspeccions i control.

    La subdirecci general de seguretat contaminaci i inspecci martima ordena i executa

    investigacions, i aprova o homologa els bucs investigats. Real Decret 1837/2000, 10 de

    Novembre: principis generals i organitzaci, activitat inspectora i rgim sancionador sobre bucs

    de passatge, de crrega, serveis portuaris, pesquers i desbarjo. Capitanies Martimes. Inspecci

    dembarcacions desbarjo: Decret 297/1998 (garanteix navegaci) i Real Decret 1434/1999

    (garanteix la vida humana).

    Llei de Ports de lEstat i la Marina Mercant (inspecci de bucs):

    Llibre III: Rgim de policia.

    Ttol I: Explotaci.

    295: Reglament.

    Ttol II: Funcions.

    296: Policia porturia.

    Ttol III: mesures que garanteixen lactivitat porturia i la navegaci.

    297: mesures que garanteixen la navegaci.

    298: protecci.

    299: assistncia.

    300: situaci.

    301: prevenci.

    302: bucs abandonats.

    303: desballestament.

    304: enfonsament.

    - Inspeccions P&I: requisits estndard.

    - Port State Control: Memorandum of Understanding. Inspecci de bucs estrangers en ports

    nacionals. SOLAS i MARPOL.

    - Inspeccions Thetis: tipus de Port State Control.

    - Inspeccions Vetting: inspecci comercial sobre fletat.

    - Inspeccions de classe: societats de classificaci.

    Rgim sancionador

    Llibre III: Rgim policia

    Ttol IV: Rgim sancionador

    Captol I: Infraccions.

    305. Concepte.

    306. Lleus.

    307. Greus.

    308. Molt greus.

    309. Prescripci.

    310. Responsables.

  • Captol II: Sancions.

    Secci I: Disposicions generals.

    311. Principis.

    Secci II: Sancions.

    312. Multes.

    Secci III: indemnitzaci.

    Secci IV: procediment.