resumen apuntes legislación maritima
DESCRIPTION
Legislación MaritimaTRANSCRIPT
-
Qu s el dret?
Primera aproximaci: s una realitat humana.
Caracterstiques generals
Tipus:
- Dret Positiu: escrit.
- Dret intutiu.
Factor civilitzador i cultural.
Lhome allat es troba limitat, s per aix que optem per una vida collectiva, per tal de progressar, tot i que
no sabem si ho fem duna forma natural o per un conveni. Ja que lhome s un ser social, el dret determina
el que cadasc pot fer i tolerar, establint unes normes i un ordre.
Necessitat humana
No existeixen raons slides que avalin la tesi de que el jurdic arriba tamb al mn animal.
mbit Jurdic
Mtode de la maiutica: preguntar fins a descobrir la veritat.
El dret s un element regulador daccions humanes, ja que obliga a fer-ne algunes i en prohibeix daltres,
sempre i quan siguin voluntries. Aquestes accions poden ser immanents, sobre tu mateix, o b
passatgeres, als altres. El dret regula les accions passatgeres.
Per tant podem concloure que el dret regula les conductes de convivncia que afecten o interessen a un
grup.
Accepcions
Objectiva: norma.
Subjectiva: facultat per a fer alguna cosa.
El dret subjectiu sempara amb lobjectiu, ja que el posseeix.
Normes
Jurdiques i morals: les primeres socupen de les accions exteriors mentre les segones de les interiors. La
tica suposa un esfor intellectual.
Jurdiques i de tracte social: pautes de conducta que generen una obligaci. Mentre les normes jurdiques
les promulga el legislador, tenen una sanci concreta i sapliquen sempre; les de tracte social neixen
espontniament,tenen una sanci difusa i, tot i tenir conseqncies, no sn imperatives.
-
Com s el dret?
Introducci
La definici noms parla del que s essencialment, mentre la descripci parla de la part existencial, diu com
s. La doctrina parla i escriu sobre el dret.
Descripci del dret objectiu
Generalitat
Es manifesta per sobre i independentment. El dret regula persones jurdiques a qui atribueix facultats i
deures. Ha de tenir en compte lactivitat ordinria i lexperincia social.
Imperativitat
El dret ordena les relacions socials per les voluntats han de ser obligades per aquest. El mandat no demana
ni aconsella, simplement mana i ordena. Un mandat s la manifestaci duna voluntat dirigida a un altre, el
formula qui t autoritat i el dirigeix a qui lha dobeir. Es refereixen a conductes que fan referncia a
comportaments, prohibint-los o manant-los.
Alteritat
El dret noms saplica a les relacions entre dos o ms subjectes, s a dir, lacci dun subjecte sobre un
altre. Existeix una connexi entre dret i societat, ja que aquesta no existeix sense laltre, perqu la societat
t una estructura normativa.
Coercibilitat
El dret sha de complir sempre encara que sigui a la fora (no fsica) mitjanant recursos eficaos. El dret
s un element civilitzador. El dret s coactiu, es sap fins on pot arribar grcies a les normes que el regulen.
Sha dimposar a qui es nega a complir-lo, malgrat hi ha obligacions que no es poden exigir a la fora. La
coacci sempre simposa forosament mentre la coercibilitat s possible dimposar. El dret es dicta
imperativament pretenent ser efectiu, si es compleix espontniament no apareix la fora, per si et reveles
acudeix a la fora per a exigir-te la realitzaci dall o semblants. Tot aix s grcies a lestat.
Descripci del dret subjectiu
Elements i concepte
Es tracta duna facultat o possibilitat. Tamb apareix el concepte de deure, obligaci, ja sigui adoptant una
posici activa o inactiva. Es basa en una norma.
Contingut
Gaudir s la perspectiva interna que proporciona avantatges al dur-lo a terme, mentre que la prestaci s
la projecci externa que exigeix dur a terme o no una determinada conducta.
Tipus
El dret real sexerceix sobre un subjecte indeterminat mentre que el obligacional sexerceix individualment.
Classificaci segons el grau dintervenci de la voluntat:
- Llibertat: facultat de realitzar actes (drets reals) on la voluntat t escassa importncia.
- Pretensi: dret obligacional on la voluntat s decisiva.
-
- Modificaci jurdica: crear noves relacions jurdiques i modificar o extingir daltres, la voluntat ha
de ser dins de la legalitat.
Subjectes
Titular (indeterminat temporalment), subjecte actiu; el que ho suporta, subjecte passiu.
Persona com a subjecte
Tota persona s subjecte de dret. Entenem com a persona qualsevol ens supraindividual al que
lordenament jurdic atribueix la titularitat de dret i obligaci. Pot ser individual (fsica - naixement) o
collectiva (moral o jurdica - actes formals). Es reconeix lexistncia duna persona si el fetus viu 24h
independent de la mare, si el maten abans ser assassinat ja que hauran matat un home, per encara no
ser persona jurdica. Si el pare mor durant la gestaci i el fill abans de 24h, la mare no ser lhereva
(herncia adjacent, sense amo).
Objecte
Realitat sobre la que es projecta i recau (realitat material i immaterial).
Sexclouen:
- Drets fonamentals.
- Realitats inapreciables.
- Coses divines i sagrades, fora de comer.
- Coses comuns.
- Prescripci desclavitud.
-
De on ve el dret?
Fonts histriques del dret
- Fonts de producci: rgans de creaci.
- Fonts de coneixement: llibres, documents i texts jurdics on es materialitzen les creacions.
Drets de lantiguitat
- En relaci al comportament i conducta, no es distingeix entre preceptes civils i religiosos, entre els
que obliguen a lesfera externa i els que obliguen a lesfera interna. No existeix el dret independent
de la religi i moral.
- El jutge decideix.
- No existeix un ordre lgic, com a molt es classifica segons a qui es dirigeix.
Dret rom
Ordre model clssic imitat durant totes les poques. Ha donat origen a la cincia, investigaci i educaci.
Etapes:
- Ciutats romanes: el senat assessorava, les decisions ms importants eren sotmeses a votaci
popular. Lescola de pontfexs custodiava les normes mesclades amb rituals religiosos i
procediments civils. Finalment els laics substitueixen els sacerdots i publiquen la Llei de les XII
taules per a interpretar. Els juriconsultors aconsellen sobre les accions de la llei amb iniciativa
popular pacificada per un pretor per tal de sotmetrel a un jutge. Sidentifica la possessi i el dret
de servir. Per tal de que el cap de famlia pugui transmetre propietats, sha de fer una cessi davant
dun magistrat. La reclamaci de terres ocupades disposa del rgim de possessions (pot utilitzar-
se, aprofitar-se i defensar-se). Les obligacions es comprometen a aportar una garanta de
patrimoni. Famlia agnatcia: sotmesa a la potestat del cap de famlia. Famlia cognatcia: vincles
de sang. Lherncia es pot transmetre mitjanant un testament o realitzant una venta simblica.
Factors poltics, socials i econmics conformen un sistema jurdic progressiu.
- Imperi rom i dret clssic: desprs de la crisis la repblica trenca amb lequilibri de poders.
Sordenen i sintonitzen les decisions, normes i institucions jurdiques obrint aix un perode de pau.
La cultura clssica diu que el dret s un valor universal. Apareixen nous procediments ms gils
en forma de documents escrits amb dues fases on finalment el jutge dicta sentencia una vegada
els fets sn comprovats. Es protegeix a qui t bona fe creient en la voluntat de les parts i el
formalisme de les paraules. Culpa: falta dintenci que provoca conseqncies. Dolor: intenci de
cometre i causar conseqncies. Es t en compte la famlia natural, el matrimoni lliure, la
progressiva capacitat processal dels fills creant aix noms el testament o la successi intestada.
- Crisis de limperi rom: la crisi econmica, moral, religiosa i les guerres provoquen la decadncia.
Simplanta el cristianisme amb els seus nous valors, la monarquia absoluta (sbdits), el poder
imperial provocant que es confonguin molts conceptes. Saccepten les costums i sensenya el dret.
Dret medieval
La fusi crea un dret culte i oficial, sestudia el dret malgrat saccepten comentaris per a establir principis
jurdics que creen el dret com.
Dret modern
El renaixement allibera aquests comentaris i sestudia el dret natural com a dret universal. Es considera
que el dret ha de ser espontani diferenciant-lo entre teric i prctic. Sescriu el dogma jurdic (Codi Civil)
modificant-lo i adaptant-lo a la realitat.
-
Com es manifesta el dret?
La norma jurdica
Concepte, expressi i contingut
El dret s una ordre on es demana que alg faci alguna cosa o deixi de fer-la. La norma jurdica (contingut)
s lexpressi de lordre a travs de la qual arriba a lobligat. Sexpressa amb paraules o proposicions
normatives (expressi verbal). Les normes poden ser preceptives o prohibitives. La necessitat del contingut
normatiu t una excepci en les normes dorganitzaci (les que no manen ni prohibeixen), ja que noms
concreten dades necessries per a perfilar les caracterstiques. Les altres normes sanomenen de conducta
ja que imposen un comportament.
Lestructura de la norma
Si s H, ha de ser C no s aplicable a les normes dorganitzaci. On H s un fet i C la conseqncia que
atribueix la norma. Excepte a les lleis naturals, on el que sanuncia es compleix inexorablement. Diem que
la norma queda incomplerta quan la voluntat humana impedeix la producci de C per t una S prevista.
Si no s C, ha de ser S. Llei s un tipus especial de norma.
La jerarquia de les normes
Una norma inferior no pot establir res que contradigui a quelcom que ordeni una de superior. Primer de tot
trobem la llei, norma a la que estan sotmeses, selabora a la Cambra Legislativa i pot ser: orgnica
(requereix majoria absoluta) o ordinria (requereix majoria simple). Un cop promulgada es desenvolupa la
normativa mitjanant els decrets que els elaboren el Consell de Ministres. El decret-llei s una llei dictada
pel Consell de Ministres per sha de debatre al Congrs. Finalment trobem les ordres elaborades pels
ministeris.
En el cas dEspanya existeixen Comunitats Autnomes amb parlament propis, estatuts i rgans
dadministraci amb capacitat legislativa per limitats per la Constituci Espanyola. El Tribunal
Constitucional pot invalidar qualsevol norma.
Desenvolupament temporal de la norma jurdica
- Naixement: El dret consuetudinari s generat per la societat de forma espontnia mitjanant
conductes temporals que es transformen en costums (potencial). Mitjanant la promulgaci es data
el naixement i entren en vigor generalment vint dies desprs de ser publicades al BOE per a que
tothom sassabenti, ja que les comunicacions sn lentes. Primer es prepara un avantprojecte al
Ministeri que lexamina la Comissi de Subsecretaris i envia al Consell de Ministres modificat.
Aquests deliberen i ho envien a Les Corts com a Projecte de Llei. Sexamina a la Cambra i un cop
aprovat senvia al Senat. Pot ser una iniciativa de Govern o Parlament. Els decrets nicament
passen per la Comissi de Subsecretaris i saproven al Consell de Ministres. Les ordres sn decisi
del ministeri.
- Vida: Una vegada vigent els ciutadans han dobeir-la ja que els tribunals poden aplicar-la (principi
de presumpci de coneixement - la ignorncia no eximeix el seu compliment). Principi
dirretroactivitat efecte retroactiu si no disposen del contrari (efecte retroactiu). Principi de
territorialitat noms sobliguen dins del territori on sn dictades, excepte les de carcter personal
que coexisteixen, Dret Internacional Privat. Tot aix fa referncia a una vigncia tcnica i no pas
social (modificacions).
- Mort: Lenvelliment o la no adequaci a la realitat social evolucionada o el context del moment. Es
pot derogar deixant sense efecte la norma anterior o b mitjanant una derogaci tctica, creant
una nova norma que deixi sense efecte lanterior sempre i quan sigui digual o superior nivell.
El llenguatge de la norma jurdica
El missatge que cont una norma s un mandat, si est mal expressat no arribar a lobligat i no ho complir
perqu ho desconeixer (presumpci de coneixement). Sha dexpressar amb claredat. Existia una comissi
de revisi destil que revisava la redacci dels texts legals i corregia els errors sintctics. El text estava en
-
mode imperatiu, ara sutilitza el present i el futur amb un to didctic, exposici de motius abans de redactar
o b disposicions generals.
Tipus de normes jurdiques
Segons la finalitat podem classificar les normes en: conducta (regular el comportament o les activitats) o
organitzaci (carcter instrumental, estructura i funcionament, regulaci de processos per a assegurar una
convivncia jurdica ordenada). Segons el grau de imperativitat poden ser: taxatives (actuen segons
lestabler) o dispositives (existeix la voluntat, tenen un grau de llibertat). Segons el grau de voluntat poden
ser: preceptives (imposen), prohibitives (impedeixen, sancionen) o permissives (autoritzen, principi de
virtut). En una prohibitiva saps que no ho has de fer per tens altres opcions, en canvi en una preceptiva
saps simplement que no ho pots fer.
Lordenament jurdic
Concepte
Les normes jurdiques tenen les seves prpies estructures i es troben integrades en un conjunt, ordenament
jurdic. Territorialment un ordenament jurdic s un conjunt de normes vigents en un territori. Histricament
i sectorialment, tipus de relacions.
Ordenament jurdic com a sistema
Lordenament jurdic s un sistema on les seves parts (normes) estan relacionades entre si harmnicament
i amb una lgica interna. Cada nova incorporaci sopera des de lactivitat legislativa (legislador).
Parallelisme sistema jurdic i cientfic (agrupaci de noves propietats). Lemergncia de novetat,
incorporaci sistemtica de normes (seguretat jurdica).
Coherncia de lordenament jurdic
La coherncia hauria de ser absoluta, per existeixen tantes normes que poden arribar a ser contradictries
i podem arribar a no saber quina aplicar. Principi de temporalitat: val la ms nova. Principi de jerarquia: val
la superior. Principi despecialitat: si existeix una norma especial, val aquesta abans que la general. No hi
ha normes de soluci, sha datendre a les circumstncies en cada cas.
La plenitud de lordenament jurdic
Es creia que era perfecte i que aix es solucionaria tot, per no s aix ja que el dret t llacunes. Aquest
principi encara perdura ja que el sistema ofereix solucions i el jutge decideix, sin no es compliria la
seguretat jurdica i aix s un delicte.
-
Com saplica el dret?
Introducci
Neix com a conseqncia dun acte dautoritat de qui el pot dictaminar. Els jutges lapliquen, per potser la
llei no inclou totes les resolucions possibles, aleshores s quan el jutge ha dutilitzar altres normes. Segons
si s un sistema jurdic obert o tancat el jutge pot aplicar les seves sentncies o noms la legislaci
preexistent.
Dret i juristes prctics
Els juristes estudien (cientfics, doctrina) i practiquen (advocat) el dret (jurisprudncia). Aquests han de
donar resposta, aconsellar i proporcionar esquemes i/o models. Ladvocat assessora, redacta documents,
interv i defensa.
Sistemes oberts i tancats
Els sistemes jurdics oberts es troben en contnua creaci i evoluci, mentre que els tancats consisteixen
en el dret escrit. Per tamb poden dividir-se en sistemes problemtics, decisions concretes, o b sistemes
axiomtics, sentncies construdes amb normes generals aplicades als nous casos.
- Dret angls i americ: tcnica del precedent. En el dret dels juristes hi actuen els principis
inspiradors, ja que contnuament estan elaborant decisions. La sentncia no sutilitza de precedent
fins que no laccepta un jutge successiu, ja que les decisions dels tribunals superiors sn
vinculants.
- Codi Civil: jurats populars.
Fonts del dret espanyol
Les fonts de lordre jurdic espanyol sn: llei, costum i principis generals del dret. En el dret pblic
administratiu o penal la llei no es considera nica per a resoldre. La costum noms saplicar en defecte de
la llei sempre i quan no sigui contraria a la moral i ordre pblic, i que resulti provada. Una costum no pot
anar en contra duna llei. Les lleis noms es deroguen per daltres posteriors. La costum es considera de
primer grau i els principis generals de segon. El jutge o tribunal sentencia segons la llei o en el seu defecte
o falta, costum o principis generals.
- Llei: norma estatal i escrita que prov de Les Corts. Es contraposa a la costum que no es troba
escrita. T un origen concret i cert, no pas incert. s genrica i universal, no pas territorial.
- Costum: s o hbit de la vida social. Font de decisions i normes jurdiques amb el consentiment
del poble. Al post classicisme es separa el dret oficial de la prctica judicial i se li dna una major
importncia a la costum (dret no escrit). Les costums poden ser, segons la relaci amb la llei:
segons llei, fora llei o contra llei. I tamb poden ser de dret popular o elaborades pels jutges.
Sadmet en labsncia duna llei aplicable, sempre que no sigui contraria a la moral i ordre pblic i
estigui provada.
- Principis generals del dret: sapliquen en defecte de la llei o costum. Poden ser del dret natural,
tradicionals o nacionals, o poltics. Han destar reconeguts a la llei. Els principals sn: ning pot
anar en contra dels seus propis actes, ning pot ser condemnat sense ser sentit i ning pot invocar
el compliment dun pacte que ha incomplert.
- Jurisprudncia: coneixement del dret, criteri seguit en les sentncies dels tribunals o jutges. En
un sistema obert els jutges decideixen creant normes i principis jurdics segons els precedents. En
el dret codificat el jutge interpreta la llei. Complementa lordenament jurdic i els jutges o tribunals
sempre estan obligats a resoldre mitjanant aquest sistema. El Codi Civil s la doctrina que
estableix reiteradament el Tribunal Suprem, es poden apellar les sentncies o fins i tot anullar-
les (cassaci). Tempara quan es tracta de drets fonamentals.
-
Interpretaci del dret
Conixer les lleis no consisteix noms en entendre les seves paraules sin comprendre els seus efectes.
Una cosa s indagar i laltra s interpretar (aclarir). La llei saplica igual a tots els ciutadans i els jutges ho
han de fer de manera literal. El dret positiu s la llei. Teoria subjectiva: voluntat del legislador. Teoria
objectiva: indagar. Les normes sinterpreten segons el sentit propi de les seves paraules, en relaci amb el
context i els antecedents tant histrics com legislatius i la realitat social del moment. Interpretaci autntica:
un legislador rectifica els errors duna llei. Interpretaci usual: els jutges i tribunals fixen la doctrina legal
com a precedent. Interpretaci doctrinal: no s acollida per la jurisprudncia per s efica, la realitzen els
autors. Aquestes interpretacions poden ser: literals (text clar, les paraules responen al contingut) o
declaratives (les paraules tenen diversos sentits i el seu significat s segons la llei. Lata: amplia. Estricta o
Crtica: corregeix segons el contingut, essent extensiva, molt restringida; restrictiva, amplia; o derogativa,
que no es pot aplicar). El criteris dinterpretaci poden ser: gramatical (sense interpretaci), lgic
(arguments), el que pot el mxim pot el mnim, el que no pot el mnim no pot el mxim, on la llei no distingeix
nosaltres tampoc, no es poden entendre contradictries, teolgic (administraci justa) o histric-sociolgic
(protegeix als dbils econmicament parlant de forma imperativa i extensiva).
-
Sobre qu actua el dret? Classificaci del dret.
Dret pblic i privat
El dret pblic respecta lestat de la repblica mentre que el privat respecta la utilitat dels particulars. Els
deures de la llei sn els de jerarquia, els de igual o els de subordinaci. El dret es divideix en dret de gent
(relaci dels pobles), dret privat (relaci de particulars i comer) i dret pblic. Els drets innats de lhome
garanteixen un ordre i cuiden els interessos collectius. El dret pblic s el conjunt de normes, mentre que
el dret privat s el sistema de llibertats i drets individuals. El dret privat inclou el mercantil, el civil i el que
relaciona els particulars en un pla digualtat malgrat estiguin sotmesos a normes publiques de control. El
dret pblic inclou el poltic, ladministratiu, el fiscal i el penal. El dret agrari, martim i notarial sn una mescla
dels dos.
Matries del dret pblic
Dret poltic i dret constitucional
El dret poltic socupa de les lleis que regulen el govern que organitza una poltica unitria i representativa.
Els elements de lestat sn: territori, poblaci i sobirania. El dret constitucional estudia la constituci com a
estructura de govern. El poder es divideix en: legislatiu (parlament elabora), executiu i judicial. Es controlen
recprocament: el judicial i legislatiu controlen lexecutiu. Espanya s un estat social i democrtic amb
llibertat, justcia, igualtat i pluralisme poltic; la sobirania s del poble.
Dret administratiu
Regula la relaci jurdica entre poder pblic i ciutadans. El poder executiu realitza serveis en benefici dun
collectiu. El govern dirigeix la poltica i ladministraci i t una funci representativa i organitzadora.
Ladministraci pblica t personalitat jurdica prpia regulada pel dret administratiu. Lestat s una persona
jurdica independent. Ladministraci passa per davant dels interessos privats, per el ciutad t garanties
econmiques (indemnitzaci per expropiaci) i jurdiques (procediment amb audincia). Dins de les
garanties jurdiques trobem el recurs de reposici, dalada, de revisi i el contencis-administratiu. Tamb
nhi ha despecials com el de suplica i reclamaci economicoadministrativa.
Dret financer, tributari i fiscal
Socupa de leconomia de lestat.
Dret penal
Castiga els actes dignes de ser sancionats amb pena. Conjunt de normes publiques que tipifiquen delictes
atribuint penes i regulant altres mesures de seguretat. Seguretat jurdica i moderaci daquesta. Principis
de rigorosa aplicaci: no es pot imposar una pena si no est prevista per llei, aquestes sn retroactives,
shan de respectar estrictament. Les penes poden ser: privatives de llibertat, restrictives de dret o
pecaminoses.
Dret processal
Regula el procs, actes regulats jurdicament i desenvolupats davant de ladministraci que comporten la
sentencia. Sacaten les sentncies encara que sigui mitjanant forces coactives en les mesures dexecuci.
Tipus de jurisdicci: civil, penal, contenciosa-administrativa, laboral, militar i cannica (matrimonial). Els
judicis poden ser ordinaris o especials segons les normes que utilitzen.
Dret internacional pblic
Dret extern: internacional. Dret intern: ciutadans. Un conflicte es pot resoldre mitjanant relacions
diplomtiques o tribunals. Els pactes es fan perqu es volen i shan de respectar.
Dret internacional privat
-
Sutilitzen normes de dret pblic i intern excepte per a les relacions entre particulars que sn dret privat.
Noms saplica la legislaci nacional excepte si existeix el dret interregional amb pluralitat de legislacions
regionals.
Dret del treball
Prestacions de treball productiu i lliure. Contracte de treball amb bones condicions. Soluciona els conflictes
entre treballadors i empresaris. Existeix un conveni collectiu inferior a la llei.
Dret cannic
Dret de la esglsia catlica. Importncia i transcendncia histrica, dret eclesistic o legislatiu de lestat que
regula les relacions, dret matrimonial.
Matries del dret privat
Dret civil
Relacions entre ciutadans i les circumstncies jurdiques. El codi civil t diverses parts: normes judicials i
eficcia, persones, propietat, bens Existeix un especial: el dret floral.
Dret mercantil
Creixement del comer i lactivitat empresarial. Codi de comer amb disposicions sobre el Dret Martim
reformat i complementat amb lleis que fan referncia als contractes segons la realitat social. Estructura:
empresari, activitat i establiment mercantil. Societat Annima: societat capitalista per accions i de
responsabilitat limitada.
Dret Martim Diferncies i caracterstiques
T part de dret pblic i de privat. Equivalncia amb dret anglosax. Maritime Law: legislaci martima
derivada del dret mercantil i entitats de dret privat de trfic martim i activitats realitzades en el transport
daquest. The Law of the Sea: normes de dret internacional que regulen les relacions jurdiques entre
estats (branca del dret internacional) i que no inclouen normes i procediments administratius, constituci del
mar.
-
La IMO com a organisme de la ONU
Qu s la IMO?
Naturalesa i objectius
Responsibility for the safety and security of shipping and the prevention of marine pollution by ships. Promou
la cooperaci entre estats i la indstria de transport per a millorar la seguretat martima i prevenir la
contaminaci marina.
Caracterstiques
Safety: seguretat fsica, humana. Security: seguretat humana entesa com agressions o atacs.
Composici
- Assemblea: highest Governing Body of the Organization. It consists of all Member States and it
meets once every two years in regular sessions, but may also meet in an extraordinary session if
necessary. Responsible for: approving the work programme, voting the budget, determining the
financial arrangements of the Organization and electing the Council.
- Consell: Elected by the Assembly for two-year terms beginning after each regular session of the
Assembly. Executive Organ, is responsible for supervising the work of the Organization. Performs
all the functions of the Assembly, except the function of making recommendations to Governments
on maritime safety and pollution prevention which is reserved for the Assembly of the Convention.
Other functions: co-ordinate the activities of the organs of the Organization, consider the draft work
programme and budget estimates of the Organization and submit them to the Assembly, receive
reports and proposals of the Committees and other organs and submit them to the Assembly and
Member States with comments and recommendations as appropriate, appoint the Secretary-
General subject to the approval of the Assembly, enter into agreements or arrangements
concerning the relationship of the Organization with other organizations subject to approval by the
Assembly. Membres actuals: providing international shipping services, international seaborne
trade, maritime transport or navigation and whose election to the Council will ensure the
representation of all major geographic areas of the world. Les banderes de convivncia allotgen
les flotes mercants amb ms bucs.
- Secretaria General.
- Comits:
o Maritime Safety Committee: highest technical body. Consider any matter within the
scope of the Organization concerned with aids to navigation, construction and equipment
of vessels, manning from a safety standpoint, rules for the prevention of collisions,
handling of dangerous cargoes, maritime safety procedures and requirements,
hydrographic information, log-books and navigational records, marine casualty
investigations, salvage and rescue and any other matters directly affecting maritime
safety. Provide machinery for performing any duties assigned to it by the IMO Convention
or any duty within its scope of work which may be assigned to it by or under any
international instrument and accepted by the Organization. Considering and submitting
recommendations and guidelines on safety for possible adoption by the Assembly.
o Marine Environment Protection Committee: consider any matter within the scope of
the Organization concerned with prevention and control of pollution from ships. Concerned
with the adoption and amendment of conventions and other regulations and measures to
ensure their enforcement.
o Legal Committee: deal with any legal matters within the scope of the Organization. To
perform any duties within its scope this may be assigned by or under any other
international instrument and accepted by the Organization.
o Technical Co-operation Committee: consider any matter within the scope of the
Organization concerned with the matters related to the Organizations activities in the
technical co-operation field.
-
o Facilitation Committee: eliminating unnecessary formalities and implementing all
respects of the Convention on Facilitation of International Maritime any matter within
scope concerned with the facilitation of the international maritime traffic. Ensure that the
right balance is struck between maritime security and the facilitation of international
maritime trade.
- Subcomits: bulk liquids and gases, carriage of dangerous goods solid cargoes and containers,
fire protection, radio-communications and search and rescue, safety of navigation, ship design and
equipment, stability and load lines and fishing vessels safety, standards of training and watch
keeping, flag state implementation.
Convenis
- Safety of Life at Sea.
- MARPOL, prevention of pollution from ships.
- Standards of Training Certification and Watch keeping for Seafarers, regula les certificacions i
estudis de nutica.
Pautes del Dret Internacional sobre els Tractats
Enforcement, vetllar pel seu compliment, s difcil de dur a terme ja que manca duna fora martima
internacional. Els estats que signen sn els responsables del compliment en la mesura del possible.
Convention - Tractat
Agreement - Conveni
-
European Maritime Safety Agency
Introducci
Refora el sistema general de seguretat martima. Redueix el risc daccidents martims, la contaminaci
marina procedent dels bucs i la prdua de vides humanes al mar. Assessora tcnica i cientficament sobre
la seguretat i prevenci de la contaminaci per bucs durant lactualitzaci i desenvolupament de la legislaci,
supervisa de la posada en prctica i avalua leficcia. Consolida el rgim de control als ports, ajuda a
supervisar les societats de classificaci, desenvolupa una metodologia per a investigar els accidents
martims i estableix un sistema de trfic dinformaci sobre bucs. Aplica la legislaci, fa activitats de formaci
sobre control portuari i problemes amb els pasos abanderats. Coopera en ampliar i consolidar aplicant la
legislaci de seguretat martima i prevenci de contaminaci. Avalua leficcia de la legislaci informant
objectiva, fiable i comparablement dades de seguretat martima i contaminaci.
Uni Europea
27 pasos europeus democrtics que treballen junts per a la pau i prosperitat. Creen institucions a les que
deleguen sobirania i prenen decisions dinters com democrticament (integraci europea).
Estructura Uni Europea
- Institucions fonamentals
o Parlament, escollit pels ciutadans.
o Consell, els representants que decideixen i coordinen, poder legislatiu i aprobament de
pressupostos juntament amb el Parlament. Quan es reuneixen els caps noms fixen
objectius. Hi ha un que noms defensa els drets humans i principis democrtics ( comit
de ministres, assemblea parlamentria per a deliberar, congrs de poders locals i
regionals, tribunal europeu de drets humans i secretari general).
o Comissi, rgan executiu.
o Tribunal de Justcia, compliment de la llei.
o Tribunal de comptes, control de legalitat i regularitat en pressupostos.
- rgans importants
o Comit econmic i social.
o Comit de regions.
o Banc central.
o Defensor del poble.
o Banc dinversions
- Agncies i organismes: seguretat martima i prevenci de la contaminaci, Agncia Europea de
Seguretat Martima.
Naturalesa Jurdica
Sistema poltic original en constant evoluci que delega sobirania n benefici dinstitucions comunitries
representatives dinteressos nacionals i comunitaris. Tractats (dret primari) que provenen dactes jurdics
(dret derivat) i incideixen directament en la vida quotidiana dels ciutadans (normes, decisions i
recomanacions). Resultat de decisions del consell, parlament i comissi independent, cooperants. Protecci
del medi ambient mar, acci conjunta (dret derivat). Prev la contaminaci de laigua i aire i fomenta
leliminaci de residus. Protegeix la natura, supervisa els processos industrials perillosos, organitza el
transport, navegaci, industria, agricultura, pesca, energia i turisme desenvolupant sosteniblement.
Legislaci
- Dret primari.
- Dret derivat.
- Dret subsidiari.
-
Naturalesa EMSA
Dret derivat amb membres escollits per un procs intern. T personalitat legal i independncia de criteri i
actuaci. Organisme descentralitzat. Objectiu: quality shipping, safer seas, cleaner oceans. No legisla, no
produeix legislaci prpia, assessora i emet informes tcnics i recomanacions, font de soft law.
Estructura EMSA
- Director i consell.
- Secretaries:
o General Affairs (Human Resources and Communication / Legal and financial affairs /
operations support.)
o Safety assessment and inspections.
o Marine environment, training and statistics.
o Vessel traffic and reporting services.
o Pollution preparedness and response.
o Satellite based monitoring services.
- Consell:
o Supervises the work undertaken by the Agency and the Executive Director.
o Adopts de Agencys Work Program, budget and establishment plan, within its competence
in the framework of the budgetary procedure, Multi Annual Staff Policy Plan, covering a 3-
year period, as requested by the Financial Regulation budgetary Authority and the Annual
Report with details on achievement of objectives and performance output relating to the
principles of cost-effectiveness, efficiency and sound financial management.
- Representants del consell: within the Administrative Board there are representatives of all
members and commission and non-voting representatives from different sectors of the maritime
industry.
Tasques de la EMSA
Investigaci daccidents martims, medi ambient mar, informaci estadstica, equips marins, port state
control, estndards de seguretat martima, entrenament i cooperaci i inspeccions.
Paper tcnic i assessor
Polluci daire causada per bucs, inspiradora i assessora.
-
INTRODUCCI AL DRET ADMINISTRATIU MARTIM
Ladministraci martima espanyola s un conjunt drgans destat amb competncia sobre el mar i les
activitats martimes. s molt dispersa: administraci central (ministeri de foment i direcci general de marina
mercant), autonmica i institucional.
MINISTERI DE FOMENT FUNCIONS, ESTRUCTURA I ORGANITZACI
Funcions: Proposta i execuci de la poltica de govern en infraestructures de transport terrestres, aries i
martimes a nivell estatal. Control, ordenaci, regulaci administrativa de serveis de transport. Accessos a
vivenda, edificaci, urbanisme, sol i arquitectura. Ordenaci normativa de serveis postals i telegrfics.
Impuls i direcci de cartografia, etc. Planificaci i programaci dinversions infraestructurals. rgans
dependents: secretaria destat dinfraestructures, transport i vivenda; subsecretria de foment. rgan de
recolzament i assistncia amb un director general. Entitats publiques empresarials adscrites: ADIF, RENFE,
AENA i Ports dEstat i Autoritats Porturies.
Estructura:
- Secretaria dEstat dInfraestructures, transport i vivenda.
- Secretaria general dinfraestructura.
- Secretaria general de transports.
- Direcci general darquitectura, vivenda i sou.
- Subsecretria de foment.
- Secretaria general tcnica.
- Direcci general de programaci econmica i pressupostos.
- Inspecci general de foment.
- Direcci general del institut geogrfic nacional.
DIRECCI GENERAL DE LA MARINA MERCANT DINS LA SECRETRIA GENERAL DE TRANSPORTS
Secretria General de Transports Funcions i Organigrama
- Gabinet tcnic.
- Direcci general daviaci civil.
- Direcci general de marina mercant.
- Direcci general de transport terrestre.
- Divisi prospectiva i tecnologia del transport.
- Comissi per a la coordinaci del transport de mercaderies perilloses / peribles.
- Agncia estatal de seguretat aria.
- Societat de salvament i seguretat martima.
- Comissi nacional de salvament martim.
Direcci general de la marina mercant
- Subdirecci general de seguretat, contaminaci i inspecci martima.
- Subdirecci general de normativa martima i cooperaci internacional.
- Subdirecci general de coordinaci i gesti administrativa.
TEXT REFS DE LA LLEI DE PORTS DESTAT I MARINA MERCANT
Tipologia legislativa: Real decret legislatiu. Modalitat legislativa on es refonen altres de mateix rang
dictades de manera allada i successiva i regulen una mateixa matria. Facilita el coneixement de la
regulaci ja que laprovaci suposa la derogaci de les normes refoses. Quan el refs afecta a una llei, les
Corts deleguen una llei ordinria que determina lmbit normatiu formulant un text nic i regularitzar, aclarir
i amortitzar texts legals refusos aprovats per decret legislatiu.
Sentit jurdic de la norma: el sector martim no pot ser una excepci al sistema constitucional de llibertat
dempresa. La legislaci espanyola ha de complir amb lActa nica Europea que realitza un mercat nic
europeu. La supressi de traves administratives al trfic martim. La fixaci del principi de residncia del
titular per a registrar els bucs, matricular-los i abanderar-los. Laplicaci del principi de lliure circulaci de
-
treballadors comunitaris del mar, abandonant lexigncia de la naci espanyola per a la dotaci dels bucs.
La proclamaci de la llibertat de comer exterior, derogant prohibicions i restriccions a lexportaci i
importaci de bucs.
Visi sinptica: els nous esdeveniments, la mundialitzaci de leconomia i comer, la consolidaci del
mercat interior comunitari, el desenvolupament duna poltica com de transports i una legislaci porturia
estable que garanteix la competitivitat del sistema portuari dinters general i la contribuci al
desenvolupament econmic i social ha refs les normes porturies, Ports de lEstat i de la Marina Mercant,
homogenetzant y classificant el contingut. Determina i classifica els ports de lAdministraci General de
lEstat. Regula la planificaci, construcci, organitzaci, gesti, rgim econmic, financer i policia. Regula
prestaci de serveis i la seva utilitzaci. Determina lorganitzaci porturia estatal i regula la designaci dels
rgans de govern dAutoritats porturies de les Comunitats Autnomes. Estableixen el marc normatiu de la
Marina Mercant i estableix el rgim dinfraccions i sancions daplicaci en lmbit de la Marina Mercant i
portuari estatal.
- Ttol preliminar (disposicions generals).
- Llibre I: ports de responsabilitat de lAdministraci General de lEstat. Sistema Portuari de
Responsabilitat Estatal, aspectes relatius a lorganitzaci responsable de la gesti i al rgim
pressupostari, tributari, patrimoni, funcionament i control de lorganitzaci, al rgim de planificaci
i construcci de ports i pre-inscripcions al medi ambient i seguretat i domini pblic estatal. Gesti,
composici i utilitzaci (concessions dobres pbliques que contenen condicions de protecci del
medi ambient i mesures correctores. Prestaci de serveis generals portuaris de rgim del personal
dedicat a la prestaci del servei portuari de manipulaci de mercaderies. Rgim econmic del
sistema portuari: organitzaci gestora, utilitzaci domini pblic i prestaci de serveis.)
o Ttol I: organitzaci i gesti.
o Ttol II: rgim pressupostari, tributari, patrimonial, de funcionament i control.
o Ttol III: rgim de planificaci i construcci de ports dinters general.
o Ttol IV: medi ambient i seguretat.
o Ttol V: domini pblic portuari estatal.
o Ttol VI: prestaci de serveis.
o Ttol VII: rgim econmic.
- Llibre II: marina mercant. Explotaci naviliera i rgim de navegacions, administraci martima,
servei de practicatge i taxes.
- Llibre III: rgim de policia. Complementari. Ordenaci dexplotaci porturia, mesures de lactivitat
porturia i navegaci i dret sancionador.
- Normes finals, addicionals...: 33 disposicions addicionals, 8 disposicions transitries, 4
disposicions finals i 3 annexos (reserva daplicaci de la legislaci sobre hidrocarburs, l imitacions
de la propietat per raons de protecci del domini pblic i responsabilitat medi ambiental).
Repercussions mediambientals: competncia de la marina mercant, prevenci de la contaminaci
produda pels bucs, plataformes fixes i altres installacions aqutiques situades on Espanya t sobirania.
Protecci del medi ambient martim i promoci de lautopista del mar com a alternativa del transport de
mercaderies. Projectes de construcci de nous ports segons el procediment de declaraci dimpacte
ambiental. Medi ambient i seguretat regula la prevenci i lluita contra la contaminaci al domini pblic
portuari, recepci de residus dels bucs com a servei portuari, obres de degradaci i plans demergncia i
seguretat. Es prohibeix emetre contaminants al domini portuari pblic procedents de bucs o medis flotants
de qualsevol tipus, tot el que vagi del terra al mar necessita lautoritzaci de lAdministraci competent. Les
autoritats porturies elaboren i aproven cada tres anys un pla de recepci de residus. Les indstries amb
terminals de crrega i descrrega dhidrocarburs en zones porturies han de disposar dun servei de
recepci de residus dels bucs que hi arriben. Les drassanes i empreses de reparaci naval on es desballesta
han de tenir un tractament de substncies que esgoten la capa doz. Els abocaments dobres de dragatge
shan danalitzar i valorar els efectes de la seva actuaci sobre la sedimentaci litoral i biosfera submarina,
la capacitat contaminant; es far un informe per part de les Administracions de medi ambient i pesca.
Lautoritat porturia controlar el compliment de la normativa dadmissi, manipulaci i emmagatzematge
de mercaderies perilloses. Llicncies que fan referncia a les obligacions de protecci del medi ambient. El
rgim econmic dutilitzaci de domini pblic i prestaci de serveix portuaris es preveu dexempci de
pagament de taxes i bonificaci daquestes dactivitat i utilitzaci per incentivar les millors prctiques
ambientals, quan els bucs acrediten el compliment de condicions respecte al medi ambient millorant normes
i convenis.
-
Normes afectades: derogades les disposicions digual o inferior rang que soposen al Real Decret Legislatiu
i al Text Refs (Ports de lEstat i Marina Mercant i modificacions, rgim econmic i de prestaci de serveis
dels ports dinters general i modificacions).
-
Introducci
El dret del mar ve regulat des de la Convenci de les Nacions Unides de 1982 i es tracta del text
de codificaci sobre dret internacional ms ambicis tant per les novetats com pels detalls.
Evoluci histrica
- Inici Societat Internacional Segona Guerra Mundial: espais martims utilitzats per
les potncies. Lliure navegaci i prohibici dapropiaci despais martims. Mar territorial
(sobirania dEstat riberenc) fins a tres milles excepte el pas innocent. A alta mar es
compleix la jurisdicci de lestat sobre els bucs. Apareix la zona contigua.
- Segona Guerra Mundial final dcada dels seixanta: Conveni sobre el Mar Territorial
i la Zona Contigua, Conveni sobre Alta Mar, Conveni sobre Pesca i conservaci dels
recursos vius dAlta Mar i Conveni sobre la Plataforma Continental.
- Final dcada dels seixanta III Conferncia de les Nacions Unides sobre el Dret
del Mar: dret de pas en trnsit, zona econmica exclusiva i zona de fons marins i
ocenics.
- Convenci de les Nacions Unides sobre el Dret del Mar: Constituci dels oceans,
tribunal internacional del dret del mar. Regulaci despais martims: mar territorial i zona
contigua, estrets de navegaci internacional, estats arxipelgics, zona econmica
exclusiva (ceba), plataforma continental, alta mar, rgim dilles, mars tancats, fons marins
i ocenics fora de jurisdicci nacional, protecci del medi mar i investigaci cientfica
marina. Assemblea General de les Nacions Unides 1994 modifica la zona de fons marins
i ocenics.
Aiges Interiors
Situades a linterior de la lnea de base del mar territorial. Relaci
aiges interiors i lnea de base per a mesurar el mar territorial. La
lnea de base mesura lamplada, lnea de baixamar escorada, la
ms baixa (criteri I). Si existeixen accidents geogrfics queden
espais daiges marines entre la costa i la lnea de base per a
mesurar el mar territorial (criteri II), la lnea de base s una lnea
recta que uneix punts de la carta nutica. Lestat riberenc t
sobirania sobre les aiges interiors per no existeix el dret de pas
innocent excepte en les lnies de base rectes que tanquen aiges
interiors que abans no ho eren. Els ports formes part de les aiges
interiors. Referent a laccs de bucs estrangers, la Convenci de
rgim internacional de ports martims diu que lestat contractant
sha de comprometre a assegurar als bucs dun altra estat
contractant que tractar els bucs com si fossin seus. La sobirania de lestat espanyol sestn a
les aiges interiors entre les lnies de base i la costa. Laccs de bucs mercants sha de realitzar
conforme al Text Refs de la Llei de Ports de lEstat i de la Marina Mercant (zones i tipus de
navegaci), competncia de la Capitania de Marina. Els bucs dinvestigaci cientfica poden fer
escala amb autoritzaci. Els bucs de guerra poden fer escala accidental (fora major), no oficial
(petici dun govern estranger per motius logstics o de descans) o oficial (petici dun govern
estranger que fa que lespanyol convidi a fer escala per un motiu especial). Sha de tramitar
lautoritzaci diplomticament des de el mateix dia a un mes abans.
-
Mar territorial
La Convenci de 1982 (article 2) diu que la sobirania de lestat riberenc sestn a la franja
adjacent (mar territorial o aiges jurisdiccionals) i a tota la seva profunditat. Lamplada del mar
territorial no pot excedir les 12 milles nutiques mesurades des de la lnea de base. La sobirania
de lestat riberenc sobre el mar territorial reglamenta laprofitament de recursos i limita el dret de
pas innocent pel mar territorial (Dret Internacional General). Pas Innocent: travessia pel mar
territorial i penetraci a les aiges interiors i sortida rpida i ininterrompuda malgrat sadmet la
detenci i fondeig justificat. No ha de perjudicar la pau, ordre i seguretat de lestat riberenc. La
navegaci en immersi no es considera pas innocent, al mar territorial els vehicles submergibles
han de navegar per la superfcie. Lestat riberenc pot prendre mesures al seu mar territorial per
a impedir el pas no innocent per no pot posar dificultats al pas innocent ni imposar taxes i ha de
fer conixer els perills. No hi ha un reglament que impedeixi el pas de bucs de guerra per han
de complir les lleis de dret internacional o hauran de sortir immediatament. A Espanya es segueix
el criteri dequidistncia amb estats limtrofes amb costes davant.
Zona Contigua
Espai martim que sestn ms enll del lmit exterior del mar territorial fins a 24 milles des de la
lnea de base. Lestat riberenc t algunes competncies fiscals per a prevenir i sancionar. Es
crea la zona arqueolgica.
Estrets utilitzats per a la navegaci internacional
- Dret de pas en trnsit i sobirania sobre la columna daire.
- El rgim de pas en trnsit saplica a estrets de navegaci internacional entre parts dalta
mar o zona econmica exclusiva. Lliure navegaci i sobrevol sempre i quan sigui rpid i
ininterromput. No podran amenaar ni utilitzar la fora. De totes formes han de tenir lleis
per a la seguretat de la navegaci i reglamentaci del trfic martim.
- El pas innocent saplica a estrets formats per una illa de lestat i el territori continental
quan a laltra costat de lilla trobem alta mar o b estrets entre alta mar/zona econmica
exclusiva i mar territorial.
HASTA AQUI EL EXAMEN PARCIAL
-
Diferncies entre pas innocent i pas en trnsit
- Pas en trnsit: saplica als estrets utilitzats per la navegaci internacional entre parts
dalta mar i zona econmica exclusiva (excepte entre illa i continent i a laltra banda alta
mar/zona econmica exclusiva), sentn per llibertat de navegaci i sobrevol rpid i
ininterromput (els submarins poden circular submergits). No es veur obstaculitzat. Es
pot entrar i sortir de lestat atenent les condicions i els perills. Lestat t menys control.
- Pas innocent: saplica al mar territorial. Navegaci rpida i sense parades, no pot
perjudicar a la pau, bon ordre ni seguretat de lestat. Tamb saplicar als estrets
exclosos anteriorment i als que estan entre alta mar/zona econmica exclusiva i mar
territorial.
Estats arxipelgics
Constitut per un o ms arxiplags. Grup dilles o parts daquestes, aiges i elements naturals
relacionats que formin una entitat geogrfica, econmica i poltica. Lnies de base arxipelgiques
rectes seguint el contorn no poden excedir 100milles de longitud. Les aiges arxipelgiques estan
sotmeses a la sobirania de lestat duna forma menys rigorosa ja que han de respectar el dret de
pesca, fixar vies martimes i dispositius de separaci del trfic i es pot exercir pas en trnsit.
Rgim destats sense litoral
Accs al mar i des de el mar a travs dels estats que el separen, llibertat de trnsit (dret
consuetudinari) a la PART X es fixa que no es pot exercir reciprocitat, ni cobrar impostos, per
es poden establir zones franques als ports dentrada i sortida dels estats de trnsit mitjanant
acords i tamb ha dexistir igualtat en el tracte als ports entre els diferents bucs.
-
Introducci
Separarem els espais en sota jurisdicci grcies al dret internacional com la plataforma
continental i la zona econmica exclusiva i la exploraci i explotaci de recursos naturals. Sota
sobirania com les aiges internacionals, el mar territorial i els estrets. I les que sescapen com
lalta mar o la zona de fons marins i ocenics.
Plataforma continental
Superfcie i subsl drees submarines ms enll del mar territorial fins a 200milles des de la
lnea de base i on lestat t drets suberans limitats a lexplotaci i exploraci de recursos
naturals. Els estats amb plataformes amplies han de pagar a lAutoritat Internacional de Fons
Marins. En estats un davant laltra sha darribar a un acord equitatiu.
Zona econmica exclusiva
Continuaci del mar territorial fins a 200milles a partir de la lnea de base on lestat t drets de
sobirania limitats. Als arxiplags el lmit exterior es mesura a partir de les lnies de base rectes
que uneixen els punts extrems i aix el permetre segueix una configuraci general. Llibertat de
navegaci, sobrevol i cablejat condicionat per lestat en seguretat i protecci del medi ambient.
Els drets de sobirania sn per a lexploraci i explotaci, conservaci i administraci dels recursos
naturals vius i no vius i els jurisdiccionals a la investigaci, protecci i preservaci del medi.
Laccs daltres estat a la pesca ve determinat per lestat i la seva capacitat de captura.
Diferncies entre zona econmica exclusiva i plataforma continental
La plataforma continental es pot estendre fins a 350milles amb el dret dexploraci i explotaci
pagant. Els fons marins de la zona econmica exclusiva segueixen un criteri de distancia mentre
els de la plataforma continental segueixen criteris geogrfics i geolgics.
Alta mar
Mar lliure, tot el mar excepte: zona econmica exclusiva, mar territorial, aiges interiors i
arxipelgiques. Concepte negatiu. Cap estat pot exercir-hi sobirania per tots el poden utilitzar
amb uns lmits de llibertat ja que sha de respectar la llibertat de tothom. Sha dutilitzar
pacficament amb un desenvolupament sostenible i respectant el medi ambient. Comena on
acaba la zona econmica exclusiva de 200milles. Es proclama un rgim jurdic especial ja que
els fons minerals sn patrimoni com de la humanitat. Cada estat a dexercir jurisdicci
administrativa, tcnica i social. Els bucs oficials tenen dret de visita si sospiten de pirateria
(empresonat i cap al port a jutjar als tripulants), transport desclaus o transmissions no
autoritzades (esclaus lliures i detenci dels tripulants i medis de comunicaci) aix com si no es
disposa de nacionalitat, i tamb tenen dret de persecuci (hot pursuit) sempre i quan sinici en
aiges interiors, arxipelgiques, mar territorial o zona contigua amb motius per a creure que sha
coms alguna infracci; ho han de fer bucs autoritzats i de forma continuada excepte si entra al
mar territorial dun altra estat. Labordatge comporta responsabilitats penals.
Reglamentaci internacional de pesca
Tots els estats tenen dret a pescar en alta mar lliurement. Per s una llibertat sotmesa a
obligacions i normes especifiques per tal de conservar els recursos vius. Creeping jurisdiction
(jurisdicci rampant) conserva espcies que es troben entre la zona econmica exclusiva i lalta
mar o b migratries. Acord sobre la conservaci i ordre de les poblacions de peixos transzonals
i les poblacions de peixos migratries.
-
Zona Internacional de fons marins i ocenics
Fons marins i ocenics, subsl i recursos minerals excls de la jurisdicci, comena on acaba el
lmit exterior de la plataforma continental, fons no vius ms enll de 200milles. No es tracta dun
volum daigua sin de la superfcie, subsl i recursos no vius dalta mar.
Autoritat internacional de fons marins
Personalitat jurdica internacional amb assemblea, consell i secretaria que exerceixen facultats i
funcions. Per a realitzar activitat sha dobtenir un contracte i complir els requisits. Es reservaran
rees sempre que es realitzi un pla de treball.
Acord 1994 relatiu a laplicaci de la Part XI
Simplifica i limita les funcions de lestructura internacional. Guanyen els estats industrialitzats i
perden els que es troben en vies de desenvolupament.
Protecci mediambiental del oceans
El dret internacional del medi ambient estableix principis i normes dactuaci per a protegir i
conservar el medi natural i lluita contra la contaminaci i per a la conservaci de la flora i fauna.
Part XII norma bsica de dret internacional del medi ambient. Sentn per contaminaci del medi
mar a la introducci de lhome de forma directa o indirecta de substncies o energia al medi mar
que produeix efectes nocius com malmetre els recursos vius i la vida marina, perillosos per a la
salut humana i obstaculitzadors dactivitats martimes com la pesca, deteriorament de la qualitat
de laigua. Per a prevenir, reduir i controlar tenim la Part XII : protecci i preservaci del medi
mar.
Part XII
Marc normatiu general pel desenvolupament de la cooperaci internacional en la conservaci del
medi mar. Sexclouen bucs i aeronaus de lestat. La obligaci de lestat s de protegir i preservar
el medi mar; prevenir, reduir i controlar la contaminaci mitjanant regles i legislaci internacional
i determinar la responsabilitat internacional pel incompliment dobligacions relatives a la protecci
aix com oferir recursos dindemnitzaci i cooperar en el desenvolupament del dret internacional.
Protecci jurdica i dret del mar
Desenvolupament sostenible, protecci i conservaci dels espais marins. Segons la convenci
del 1982 el dret del mar s la constituci dels oceans. Es complica degut a lexistncia de rgims
sectorials ( OILPOL/MARPOL: contaminaci de bucs i moviments de frontera) i regionals
(PNUMA: desenvolupament normatiu dun rgim de protecci de mars semitancats) de protecci
del medi mar. Sha superat la perspectiva contaminant del medi mar i shan incls normes de
conservaci despcies marines per a protegir la biodiversitat i gestionar els recursos pesquers.
Ens trobem en una dimensi ecolgica regulada pel dret del mar i el dret internacional del medi
ambient.
Part XII : Protecci i Preservaci del medi mar (11 seccions).
Domini pblic martim i portuari
Dret i rgim portuari.
Llei de Ports de lEstat i de la Marina Mercant:
Llibre I: Sistema portuari.
-
Ttol I: Organitzaci i gesti.
Ttol II: Rgim pressupostari.
Ttol III: Rgim de planificaci.
Ttol VI: Prestaci de serveis.
Ttol VII: Rgim econmic.
Llei de Ports Catalans:
Llibre I: Organitzaci.
Ttol I: Organitzaci.
Ttol II: Entitat.
Llibre II: Ports.
Ttol I: Zona.
Ttol II: Planificaci.
Ttol III: Construcci.
Ttol IV: Gesti.
Llibre III: Interiors.
Llibre IV: Rgim de policia.
-
Dret administratiu martim
Formalitats dinformaci
Real decret 1334/ 2012, 21 de Desembre que transposa.
- Article 1: Aplicacions: facilitat en els processos informatius i formalitats informatives.
- Article 2: Definicions.
- Article 3: Notificaci prvia: 24h abans.
Inspecci martima
- Flag State Control: OMI, Real Decret 1737/2012, 23 de Desembre regula inspeccions i control.
La subdirecci general de seguretat contaminaci i inspecci martima ordena i executa
investigacions, i aprova o homologa els bucs investigats. Real Decret 1837/2000, 10 de
Novembre: principis generals i organitzaci, activitat inspectora i rgim sancionador sobre bucs
de passatge, de crrega, serveis portuaris, pesquers i desbarjo. Capitanies Martimes. Inspecci
dembarcacions desbarjo: Decret 297/1998 (garanteix navegaci) i Real Decret 1434/1999
(garanteix la vida humana).
Llei de Ports de lEstat i la Marina Mercant (inspecci de bucs):
Llibre III: Rgim de policia.
Ttol I: Explotaci.
295: Reglament.
Ttol II: Funcions.
296: Policia porturia.
Ttol III: mesures que garanteixen lactivitat porturia i la navegaci.
297: mesures que garanteixen la navegaci.
298: protecci.
299: assistncia.
300: situaci.
301: prevenci.
302: bucs abandonats.
303: desballestament.
304: enfonsament.
- Inspeccions P&I: requisits estndard.
- Port State Control: Memorandum of Understanding. Inspecci de bucs estrangers en ports
nacionals. SOLAS i MARPOL.
- Inspeccions Thetis: tipus de Port State Control.
- Inspeccions Vetting: inspecci comercial sobre fletat.
- Inspeccions de classe: societats de classificaci.
Rgim sancionador
Llibre III: Rgim policia
Ttol IV: Rgim sancionador
Captol I: Infraccions.
305. Concepte.
306. Lleus.
307. Greus.
308. Molt greus.
309. Prescripci.
310. Responsables.
-
Captol II: Sancions.
Secci I: Disposicions generals.
311. Principis.
Secci II: Sancions.
312. Multes.
Secci III: indemnitzaci.
Secci IV: procediment.