Al següent estudi de Cristina Masvidal es tracta d'explicar que al llarg de tota la història de l'art la representació de la dona ha sigutprou significativa. A l'art occidental existeix una tradició propera que relaciona la dona amb diferents estereotips: familia, maternitat, religió... No obstant això, les representacions d'aquestes figures femenines s'han estudiat des d'un punt de vista masculí que restringia el paper social de les dones.

La imatge de la dona es la primera representació artística d'un ésser humà i s'ha associat a divinitats. Comunment se li ha anomenat Venus però n'hi ha que rebutjar-ho perquè s'associa a la diosa romana de l'amor i la bellesa i això és una suposició que s'ha fet des d'una mirada actual.

Nous estudis més parcials postulen que la situació de la dona és determinada per la societat en la que conviu, a més del marc històric. També rebutjen que la dona no tinguera un paper important en la organització social, tot al contrari probablement el pes el dugueren elles.

L'estudi es trifurca en paleolític, neolític i art llevantí.

Respecte al paleolític totes les figures a Europa segueixen un canon i un model que podem anomenar esquema mil·lenari. Els materials emprats per l'elaboració són majoritariameent pedra i ivori. Quant a l'estil de les representaions, les dones apareixen obeses i ornamentades, sense cara, braços pimets, mamelles voluminoses, cuixes grans. Altres teories realitzades per i per a homens amb finalitat pornogràfica. Però aquestes teories han sigut refutades per altres que postulen que erenautoretrats realitzades per elles mateixes. Aquestes representacions es localitzaven a les zones visibles de la llar perquè tenien una funció comunicativa, rituals i mai tenien un sentit funerari.

Dins del paleolític podem diferenciar una altra etapa mes posterior on les femines deixen de ser representades grosses amb els trets sexuals molt marcats. A més són d'un estil més realista i estàn més esquematitzades i estilitzades. Els materials emprats són la pedra, l'ivori, els òssos, etc, depenent també de la zona on estigueren els assentaments.

Per altra banda, al neolític no podem generalitzar l'estudi de les figures femenines posat que n'hi ha molta diversitat segons la zona. Però, si que podem bifurcar dos corrents; naturalistes i esquemàtiques. L'argila és el material més utilitzat, encara que també es va usar pedra, ós i petxines.Les dimensions eren entre 5 i 15 cm d'altura. Apareixien vestides i ornamentades.

A partir del 4 mmil·leni, l'art neolitic evolucionarà. Ara la loclització no serà prop de la llar sinò quees troben als soterraments de manera litúrgica. La seua funcionalitat era doble; marcaven la fertilitatde la terra per la simbologia de la figura i la passada estança d'avantpassat en eixes terres. N'hi ha una clara voluntat per part de que els ancestres estigueren més prop dels vius. Els materials predominants eren l'argila i la terra.

L'art llevantí te els seus origens en el paleolitic. Les figures tenen mes representacions masculines que femenines, a diferencia de la resta del mon. Aquestes s'ubiquen en panells formant escenes en movimient: recoleccio, produccio, y creacio de la vida. La majoria de les representacions son d'escenes quotidianes i tenen una interrelacio, i no preten representar motius transcendents. La dona d'aquest art està estilitzada, remarcant els atributs sexuals, com les sins i malucs. Altra manera d'identificar les figueres femenines es per la seua vestimenta, el pentinat i que estàn prenyades.