Cayo Juliol Cèsar, en llatí Gaius Iulius Caesar1 (Roma, 13 de juliol, 101 adC - 15 de març, 44 adC), va ser un líder militar i polític de l’etapa final de la República de Roma.

Les seves conquestes en la Galia van estendre el domini romà fins a l’oceà Atlàntic: un fet les conseqüències directes del qual són visibles encara avui dia.

En el 55 adC Cèsar es va llançar a la primera invasió de Britania per part dels romans.

Cèsar va lluitar i va guanyar una guerra civil contra la facció conservadora del senat romà, el líder del qual era Pompeu. Després de la derrota dels seguidors de Pompeu, es va convertir en dictador vitalici (en el concepte romà del terme) i va iniciar una sèrie de reformes administratives i econòmiques a Roma.

A més dels seus assoliments polítics i militars, també va destacar en oratòria i escriptura. Va realitzar un tractat sobre astronomia, un altre sobri auguris i auspicis i un estudi sobre la llengua llatina, que no han arribat als nostres dies. Les úniques obres d'ell que es conserven són els seus comentaris sobre la guerra de les Galias i sobre la guerra civil.

El seu dramàtic assassinat en els idus de març per un grup de senadors, entre els quals estava el seu amic Brut (el seu fill adoptiu), tenia la intenció de salvar la República davant el temor que els conspiradores tenien que Cèsar es convertís en rei.