resum jacob xalabin

2
Història de Jacob Xalabín Característiques de les obres narratives del segle 14 i 15. Tema principal, temes secundaris Personatges, Tractament de la dona. No es una novel-la religiosa en sí, no destaca el deu dels cristians, sino que fa fererencia a déu en sentit general (no al déus dels cristians enfrentat a la religió musulmana; de fet les referències a déu es refereixen al dels musulmans, ja que l´obra està ambientada a turquia). Novel-la amorosa : tractament eròtic de l´amor. Tractament de l ´amor amb influencies dels contes de les 1000 i una Nit: la dona que fuig amb el jacob, amor impulsiu, Novel-la històrica: es situa en una epoca i espai històrica: cuitats de turquia, l´any 1359, fa referència a personatges reals com Murat, Alí, la batalla de Kossovo també va ser real, Técnica narrativa Per exemple, trencament del fil narratiu amb excursos narratius i recuperació mes tard de la historia que va interrompre abans,; manté l´atenció del públic . Rasgos de la literarura oral: captar l´atenció del public que escoltaria la lectura de l´obra cridant-li directament en primera persona. Els bons. els moros; Bulgar el cap de l´exercit cristià és el dolent o és musulmá l autor o un catalá renegat que vivia a Turquia. Camvi de persoectiva en el tractament dels moros: en d ´altres novel-les els cristians son el bons i els moros els dolents; aquí el bons són els moros. Es un dels primers llibres de l´epoca que trenca amb el tòpic dels llibres de cavalleries del segle XIII: defuig d´lements fantastics (dracs, fades, mags, llocs imposibles, com boscos encantats i misteriosos, molt habituals en la lit anterior). És una novella caballeresca (apareixen a partir del s. XIV) no un llibre de cavalleries (caracteritzat per la fantasia). Marca la transició entre la fantasia dels llibres de cavalleries y les novelles de cavalleries: els llocs són físics y reals, els personatges no tenen poders especials, guanyen per la seua força. Gran realisme. Llibres cavalleries (s xiii) (Blandín de C.): escrit en vers perque estan destinat a ser recitats davant un public, espai indefinit y amb elementos fantàstics; temps indefinit (època nomes fa referencia a que el tems es antic)

Upload: victor-fernandez-molina

Post on 12-Apr-2015

45 views

Category:

Documents


1 download

TRANSCRIPT

Page 1: Resum Jacob Xalabin

Història de Jacob Xalabín

Característiques de les obres narratives del segle 14 i 15. Tema principal, temes secundarisPersonatges, Tractament de la dona. No es una novel-la religiosa en sí, no destaca el deu dels cristians, sino que fa fererencia a déu en sentit general (no al déus dels cristians enfrentat a la religió musulmana; de fet les referències a déu es refereixen al dels musulmans, ja que l´obra està ambientada a turquia).Novel-la amorosa : tractament eròtic de l´amor. Tractament de l´amor amb influencies dels contes de les 1000 i una Nit: la dona que fuig amb el jacob, amor impulsiu, Novel-la històrica: es situa en una epoca i espai històrica: cuitats de turquia, l´any 1359, fa referència a personatges reals com Murat, Alí, la batalla de Kossovo també va ser real, Técnica narrativaPer exemple, trencament del fil narratiu amb excursos narratius i recuperació mes tard de la historia que va interrompre abans,; manté l´atenció del públic . Rasgos de la literarura oral: captar l´atenció del public que escoltaria la lectura de l´obra cridant-li directament en primera persona. Els bons. els moros; Bulgar el cap de l´exercit cristià és el dolent o és musulmá l autor o un catalá renegat que vivia a Turquia. Camvi de persoectiva en el tractament dels moros: en d´altres novel-les els cristians son el bons i els moros els dolents; aquí el bons són els moros. Es un dels primers llibres de l´epoca que trenca amb el tòpic dels llibres de cavalleries del segle XIII: defuig d´lements fantastics (dracs, fades, mags, llocs imposibles, com boscos encantats i misteriosos, molt habituals en la lit anterior). És una novella caballeresca (apareixen a partir del s. XIV) no un llibre de cavalleries (caracteritzat per la fantasia). Marca la transició entre la fantasia dels llibres de cavalleries y les novelles de cavalleries: els llocs són físics y reals, els personatges no tenen poders especials, guanyen per la seua força. Gran realisme.

Llibres cavalleries (s xiii) (Blandín de C.): escrit en vers perque estan destinat a ser recitats davant un public, espai indefinit y amb elementos fantàstics; temps indefinit (època nomes fa referencia a que el tems es antic)Novel-la de cavalleries (a partir del s. XIV) (jacob, tirant): escrita en prosa, espai definit i real; temps concret (un any concret);