resum de la jornada aaa
DESCRIPTION
Resum de la Jornada Aprenentatge-Aula-AcompanyamentTRANSCRIPT
Aprenentatge, Aula i Acompanyament. Resum de la jornada 21/10/12 1 de 16
Sala Teatre CCBB
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona
Barcelona 15 i 16 de novembre de 2012
Resum de la jornada
Aprenentatge, Aula i Acompanyament. Resum de la jornada 21/10/12 2 de 16
Eix temàtic: Eix de les neurociències aplicades a l’aprenentatge.
Aspectes a tenir en compte de l’aprenentatge i el comportament dels infants i adolescents;
com ensenyar perquè tothom aprengui; límits i possibilitats dels coneixements neurocientífics
sobre l’aprenentatge, la memòria, l’oblit, etc.
10.00 h Conferència Aprenentatge: L'aprenentatge vist des de la neurociència. David Bueno (UB)
- El doctor David Bueno explica com algunes dades obtingudes a través de la genètica i
la neurociència ens ajuden a entendre millor el procés d’aprenentatge dels alumnes.
- Destaca tres finalitats de l’educació: utilitària, cultural i democràtica.
- Comenta a partir d’un article del diari ARA: “La meitat d’alumnes d’ESO no es veuen
fent una carrera científica” la manca d’interès dels joves pels ensenyaments de
caràcter científic. Assegura que com a docents alguna cosa no estem fent bé. Opina
que ens cal transmetre als alumnes motivació, entusiasme i ambició. Es pregunta: com
podem fer-ho?
- Afirma que tenim un cos relativament antic ja que no ha sofert grans canvis durant els
darrers anys, des del punt de vista biològic, però que vivim en un entorn modern i
sempre canviant. Afirma que l’educació s’ha d’adaptar també a les necessitats de
l’entorn social de l’època. Es pregunta què és el que hem d'ensenyar ara? Em
d’ensenyar als alumnes a memoritzar grans llistes? o els hem d’ensenyar a gestionar-
les?
- Fa una distinció entre cervell i ment
CERVELL MENT
- Sistema nerviós
- Gens
- Regulació genètica
- Neurones mirall
- Evolució
- Presa de decisions
- Cervell racional (mètode científic)
- Cervell emocional (motivació, risc,
optimisme, cerca de novetats,
plaer)
- Afirma que quan els infants estan manipulant objectes també s'activen certes àrees del
cervell relacionades amb el llenguatge, encara que no estiguin parlant.
- Destaca la importància dels neurotransmissors en l’activitat cerebral.
- Defineix la creativitat com una habilitat que tenim els humans per qüestionar
assumpcions, trencar límits intel·lectuals, conèixer patrons ocults, observar l'entorn de
manera critica i analítica i establir relacions noves entre elements no vinculats. Forma
part de l'espectre des dels seus orígens.
- Ha estat crucial per a la supervivència de la nostra espècie.
- La creativitat té una base genètica i neural: cadascú té els seus propis al·lels o formes
alternatives per aquests gens.
- Estan implicades:
1. Xarxes neuronals
Aprenentatge, Aula i Acompanyament. Resum de la jornada 21/10/12 3 de 16
2. Gens concrets:
• Gen DRD2: relacionat amb creativitat verbal (receptor d'un
neurotransmissor)
• Gen TPH1: relacionat amb la creativitat numèrica i figurativa (enzim).
• Gen AVPR1: relacionat amb creativitat musical.
• Gen de la Serotonina- relacionat amb la creativitat global.
- La creativitat ha estat afavorida per la selecció natural.
- Reflexiona al voltant del paper de l'entorn i/o ambient en l'activació o expressió de
determinats tipus de gens. Certs estímuls externs ajuden en la motivació dels
aprenentatges. Destaca la funció dels activadors i inhibidors genètics en aquest procés. - Els canvis epigenètics impliquen expressió genètica a llarg termini. També estan
influenciats per l'ambient.
Plasticitat neural. Xarxes neuronals.
- La creació de xarxes neuronals les compara amb la recerca d'aliment per part de les
formigues. Aquestes deixen un rastre químic quan cerquen aliment que varia en funció
de la qualitat i quantitat de l'aliment que hi troben. Amb les neurones es produeix un
fenomen similar. Les neurotrofines són les biomolècules que afavoreixen la connexió
d’unes neurones amb unes altres i l’establiment d’aquestes xarxes neuronals.
- Aquestes es van creant i destruint al llarg de la vida, i se sap que presenten més
activitat durant els primers anys de vida. Com més petit és l’alumne més s’ha de
treballar la motivació i l’estimulació per poder activar aquestes xarxes neuronals.
Neurones mirall
- Permeten que nosaltres puguem reproduir mentalment el que veiem fer a d'altres
persones.
- Constitueixen la base biològica del procés d’imitació.
- Moltes d’elles estan distribuïdes en els zones del cervell que controlen habilitats socials
de les persones.
- Les actuacions a l’aula i l’estat d’ànim dels mestres provoquen reaccions similars en
els alumnes durant el procés d’aprenentatge
- El cervell va canviant amb l’edat. Els circuits neuronals implicats en la percepció, la
imaginació, el pensament abstracte, el judici i la presa de decisions es desregulen
durant l’adolescència. Però aquests mateixos circuïts també estan lligats a moments de
màxima creativitat.
- Introdueix el concepte de cultura acumulativa.
La neuroeconomia i la presa de decisions
- Son els alumnes els qui decideixen el que volen aprendre. Què? Quan?
- Totes les decisions que prenem tenen un component emocional. Les emocions sempre
intervenen en la presa de decisions. Exemple: demora en l’obtenció de guanys.
- L’edat també condiciona les nostres decisions.
- L'aprenentatge es realitza sobre l'experiència prèvia, per això qualsevol
aprenentatge és important. Els infants d’educació infantil apliquen des de petits el
mètode científic: observen, experimenten, repeteixen les accions, canvien els
Aprenentatge, Aula i Acompanyament. Resum de la jornada 21/10/12 4 de 16
paràmetres, etc. Exemple: donar cops o llançar una joguina. Cal evitar desaprendre
aquest mètode d’experimentació amb el pas dels anys.
Article relacionat : "Children's imitation of causal action sequences is influenced by
statistical and pedagogical evidence”
- Ens explica una experiència amb alumnes de primària: a un grup d’alumnes se’ls va
demanar que classifiquessin en dos grups els següents objectes: LLAPIS, PANTALONS,
GOMA D’ESBORRAR, CAMISA, FULL i SABATA.
La majoria dels alumnes van organitzar els objectes en:
Objectes que utilitzo a l’escola: LLAPIS, GOMA D’ESBORAR i FULL
Objectes que utilitzo per vestir-me: PANTALONS, CAMISA i SABATA.
Només un alumne va organitzar d’aquesta altre manera:
Objectes que es gasten: LLAPIS, SABATA i GOMA
Objectes que s’embruten: CAMISA, PANTALONS i FULL.
- El sistema que utilitza aquest altre alumne per classificar els objectes, és totalment
vàlid. No hem d’acceptar només com a vàlides respostes predefinides.
El cervell emocional
- És molt important emocionar als alumnes per motivar-los per aprendre i continuar
aprenent al llarg de la vida. Destaca tres conceptes:
- OPTIMISME: voluntat de continuar vivint i procreant malgrat saber que la mort es
inevitable.
- NEOFILIA: aquells que són cercadors de novetats.
- CREATIVITAT: un cervell optimista és més creatiu.
- Per acabar un proverbi:
<< Escolto i oblido.
Veig, llegeixo i recordo.
Faig, practico i entenc.>>
Lao-Tsé
Articles relacionats del mateix autor
- Límits en l'adolescència: http://www.edu21.cat/ca/continguts/830
- Conductes arriscades: http://www.edu21.cat/ca/continguts/831
Altres materials
- Neuroscience: implications for education and lifelong learning.
Informe que destaca avenços en la neurociència que tenen implicacions potencials per l'educació. Els autors de l'estudi, entre els que hi ha neurocientífics, psicòlegs i especialistes en educació, consideren que si s'apliquen de manera adequada, els impactes de la neurociència poden ser molt beneficiosos per a les escoles. L'informe argumenta que el creixent coneixement sobre com s'aprèn hauria de tenir un rol molt més important en la política educativa i en la formació docent. També planteja els reptes i limitacions de l'aplicació de la neurociència a les aules.
Aprenentatge, Aula i Acompanyament. Resum de la jornada 21/10/12 5 de 16
11.45 h Taula rodona Aprenentatge: Aprenentatge escolar: de la neurociència a l’aula.
Nieves Maya (Colegio Carmelitas S.C. Vitoria); Ignacio Morgado (UAB); Carme Timoneda (UdG)
Ignacio Morgado (UAB)
- Una anècdota: he ensenyat a parlar al meu gos. Jo li he ensenyat, però ningú sap el que
ell ha après.
- Ens explica el paper dels astròcits - cèl·lules suport - en el subministrament d'energia
per a les neurones. A través de la glucosa emmagatzemada en el cos humà en forma
de glicogen i àcid làctic. Es creu que aquests dipòsits també estan relacionats amb la
memòria.
- Hi ha dos grans tipus de memòria relacionats amb els aprenentatges: la memòria
implícita i la memòria explícita.
o Memòria explícita: permet comparar, relacionar, crear, etc.
o Memòria implícita: relacionada amb les rutines i els hàbits, les repeticions.
Present des de la infància i els aprenentatges que se’n deriven queden arrelats
durant molt de temps.
- Defensa els aprenentatges que s’assoleixen a través de la memòria implícita.
L’aprenentatge requereix activitat per part dels estudiants, no passivitat.
- Considera que un bon ensenyament fa disminuir les diferències entre els alumnes bons
i els alumnes dolents. No hi ha estudiants dolents, sinó mals educadors.
Articles relacionats del mateix autor - Claves científicas para una enseñanza de calidad.
http://xurl.es/yk5in
Carme Timoneda (UdG)
- Considera que aprendre implica apoderar-se. Un cervell que s'apodera estableix
connexions, es comunica, construeix estructures, treballa en xarxa.
- Apel·la a la neuroplasticitat del cervell dels alumnes d’educació infantil.
- Reafirma la relació entre cognició i emoció. La neurociència diu que primer sentim i
després pensem. Si hi ha bloqueig emocional difícilment podrem aprendre res.
- Ens diu que aprendre depèn dels alumnes. El paper de l'educador és ESTIMULAR i
MEDIAR.
- Cita alguns expert en el tema: Jagannath Prasad Das.
- Cal estimular en els alumnes els processos cognitius. Utilitza alguns vídeos per treballar
amb alumnes de P5. Col·lecció: “El Fundi i el cervell”: cervell, llanterna, televisió, lloro i
director orquestra.
En Fundi i el Cervell (Educació Infantil / P5) - Vídeo 1 - El cervell
En Fundi i el Cervell (Educació Infantil / P5) - Vídeo 2 - La llanterna
En Fundi i el Cervell (Educació Infantil / P5) - Vídeo 3 - La Tele
En Fundi i el Cervell (Educació Infantil / P5) - Vídeo 4 - El lloro
En Fundi i el Cervell (Educació Infantil / P5) - Vídeo 5 - El director d’orquestra
- Cal deixar pensar als alumnes. No hem de donar sempre la resposta o les premisses
per fer una feina. D’aquesta manera anul·lem l’activitat de la zona prefrontal del cervell.
- Estratègies que cal potenciar a les escoles:
o Aprenentatge indicatiu. Potenciar el paper de director d’orquestra.
o Paper de l’educador com a mediador en els aprenentatges.
o Simbolitzacions, metàfores.
o Vivències
Aprenentatge, Aula i Acompanyament. Resum de la jornada 21/10/12 6 de 16
o Comunicació indirecta: empatia, llenguatge corporal, gesticulació, etc.
- Comenta els programes que duen a terme a la Fundació Carme Vidal:
o Programa PASS d'Intervenció Cognitiva: Programa informatitzat d´intervenció
cognitiva en lectoescriptura
o Programa d'estimulació cognitiva COGEST: programa dissenyat per estimular els
processos cognitius en edat infantil a fi i efecte de prevenir futures dificultats
d´aprenentatge
Per a més informació: - Fundació Carme Vidal: http://www.fcarmevidal.com/plantilla.php
Nieves Maya (Colegio Carmelitas S.C. Vitoria)
- A l'edat de 5 anys estan dissenyades gairebé totes les estructures bàsiques del cervell.
- La maduració del cervell depèn de la mielinització de les neurones.
- Destaca la relació del cervell amb supervivència. Quan estan cobertes les necessitats
bàsiques podem dedicar-nos a aprendre.
- Qüestiona l’aprenentatge fragmentat per matèries o disciplines que es dóna a les
escoles. Potser caldria enfocar els aprenentatges d’una manera més interdisciplinar.
També proposa incorporar temes relacionats amb l’economia i la política per l’impacte
que tenen en la nostra societat.
- El cervell s’activa quan realitzen accions determinades (destaca el paper de les
neurones mirall)
- Cita el programa d’estimulació primerenca de Glenn Doman.
Aprenentatge
- És el que millor fa el cervell. L’aprenentatge necessita temps per gravar-se.
- Amb períodes de descans, on no hi ha aprenentatge. Per tal d’evitar interferències o
pseudo-aprenentatges.
- L’avaluació és el punt de partida per a la millora.
Emocions
- Tots els processos cognitius tenen una base emocional.
- Treballant les emocions s’avança en els aprenentatges: reconeixements, recompenses,
no penalitzar els errors, etc.
- No és convenient associar els errors o el fracàs amb emocions negatives
- Un estrès excessiu disminueix la capacitat dels individus per aprendre. Se sap que el
cortisol bloqueja l’activitat de l’hipocamp i influeix negativament en la memòria i la
gènesi de noves neurones.
- Tot i així un cert nivell d’ansietat ens fa ser una mica més productius.
Atenció
- L’atenció és limitada i selectiva.
- L’atenció també és cíclica: forma d’ensenyar activa, dinàmica.
Memòria
- Memòria explícita: episòdica, natural, coneixements.
Aprenentatge, Aula i Acompanyament. Resum de la jornada 21/10/12 7 de 16
- Memòria implícita: motora, hàbits i habilitats.
- Memòria a curt termini: és la memòria de treball.
Alguns consells per millorar l’aprenentatge dels alumnes:
- Garantir certes hores de descans (permet consolidar els aprenentatges, mantenir
les sinapsis neuronals, regenerar neurones, etc.)
- Assegurar nombre mínim d’hores de son:
o Infantil: 11 hores
o Primària: 10 hores
o Secundària: 9 hores.
- Respectar els cicles circadians.
- Realitzar exercici físic regularment.
- Alimentació equilibrada.
- Ambient enriquit a casa i a l’escola.
- Aprenentatge actiu.
- Aprenentatge significatiu.
- Treball cooperatiu.
Per a més informació: - http://www.innobasque.com/
Aprenentatge, Aula i Acompanyament. Resum de la jornada 21/10/12 8 de 16
Eix temàtic: Eix de la gestió de l’aula diversa. Espais, temps, currículum, agrupaments, docències, metodologies didàctiques, digitalització...
al servei d’una aula polifuncional, diversa i flexible.
16.00 h Exposició - reflexió Aula: Avenços TIC al servei de la gestió de l’aula. Jordi Jubany (expert TIC a l'educació); Miquel Àngel Prats (Edu21)
“No existe algo llamado aula de classe, porque el aprendizaje ocurre en una variedad de
escenarios” Seymour Papert pioner en l’estudi de l’intel·ligència artificial.
- On som ara? Estem en una societat líquida, complexa i globalitzada
- El procés de digitalització fa que les persones siguin prossumidors (produeixen i
consumeixen a la vegada) tant si és en positiu com en negatiu.
- Veiem una pàgina web on apareix un comptador de productes i serveis web que es
generen o es consumeixen a Internet en temps real.
Social media counts. http://www.natinnova.net/2012/01/social-media-count.html
- Els humans generem cada dos dies tantes dades com des del principi dels temps fins al
2003.
- La funció de l’escola actualment ja no és ensenyar coses. Això ho fa millor la televisió o
Internet.
“Debe ser el lugar donde los chicos aprendan a manejar y usar bien las nuevas
tecnologias, donde se transmita un método de trabajo e investigación científica, se
fomente el conocimiento crítico y se aprenda a cooperar y trabajar en equipo”
Francesco Tonucci
Aules d'arreu del món: http://www.slideshare.net/esltechnology/school-design-be-the-
change#btnPrevious
- La tecnologia ha vingut per quedar-se.
- La tecnologia la volem utilitzar per a construir coneixement, debatre, compartir, no com
a objectiu o finalitat en si mateixa.
- Perquè val la pena que els nens vinguin a classe? Cita les “Flipped clasroom” com
a model de treball a l’aula.
- No hem de confondre ser hàbil amb la tecnologia (configurar el programari, encendre i
posar en marxa un dispositiu electrònic, connectar un cable, etc.) amb tenir bon criteri a
l’hora d’utilitzar les tecnologies. Els nadius digitals no qüestionen tot allò que veuen,
sinó que ho consumeixen directament.
- Per canviar, és necessari fer coses diferents. Cal abandonar la zona de confort.
- El problema no són només els ordinadors i la connectivitat. El problema és com ens
enfrontem a la gestió del canvi. Estem davant un repte clarament adaptatiu.
- Actualment tenim aules del segle XIX, mestres i professors del segle XX i alumnes del
segle XXI.
- Considera important la construcció de la identitat digital dels alumnes.
- La tecnologia ha d’estar al servei de la pedagogia.
- Destaquen la importància dels entorns personals d’aprenentatge. Ens parla de la
Aprenentatge, Aula i Acompanyament. Resum de la jornada 21/10/12 9 de 16
multitud d’eines que existeixen a Internet per cercar, llegir, organitzar, arxivar, compartir
i col·laborar.
- Els mestres han d’utilitzar noves estratègies metodològiques amb suport TIC. En relació
a l’avaluació destaquen el paper dels portfolis digitals (e-portfolis) o dossiers personals
d’aprenentatge.
- Destaquen la presència dels docents a les xarxes socials. Cal tenir actitud 2.0.
Vídeo
- A Day Made of Glass 2: http://youtu.be/jZkHpNnXLB0
Presentació de la ponència
- http://www.slideshare.net/jjubany/avenos-tic-al-servei-de-la-gesti-de-laula
Articles relacionats - El futur de l’escola continua sent digital. Miquel Àngel Prats.
http://www.edu21.cat/ca/continguts/838
Aprenentatge, Aula i Acompanyament. Resum de la jornada 21/10/12 10 de 16
19.00 h Taula rodona Aula: Com implementar, gestionar i optimitzar l’aula polivalent Jordi Carmona (Escola Garbí); Blai Sotos (Escola Roser Capdevila); Teresa Terrades (Escola
Inter-municipal del Penedès)
Cal imaginar l'aula del s. XXI dins de l'escola?
- Podem considerar l'aula com qualsevol lloc on es produeix un aprenentatge. Cal
aprofitar tots els moments.
- Voldríem una aula expansiva, projectada més enllà de les parets de la pròpia escola.
- Les aules són espais de vida: creixement, angoixes, aprenentatge, etc.
- Calen entorns de confiança per mobilitzar al professorat de secundària per tirar
endavant projectes interdisciplinaris i projectes internivells.
Aprenentatge, Aula i Acompanyament. Resum de la jornada 21/10/12 11 de 16
Eix temàtic: Eix de l’orientació educativa. L’orientació educativa per a construir i reconstruir el centre orientador; l’acció tutorial i
orientadora com a tasca de coresponsabilitat de tot l’equip docent; acompanyament
sistemàtic, integral i personalitzat de l’alumne, acompanyament del grup classe...
09.00 h Conferència Acompanyament: Acompanyar en educació. Ignacio Calderón (UMA)
- Hi ha diferència entre educar i acompanyar? Quins alumnes hem d'acompanyar?
Només hem d’acompanyar a l'escola? I quan estiguin fora del centre?
Preguntes formulades:
1. Quan orientem a un alumne conscientment o inconscientment li tanquem portes. És
inevitable?
2. Podem acompanyar sense dirigir? Escoltem? Respectem? Motivem suficientment?
3. Es bo fomentar la resiliència dels alumnes?
- Considera la tasca d'orientar com a perillosa. És una feina molt gran, interessant i que
permet fer moltes coses, però també pot tancar algunes portes.
- Quan orientem a un alumne el dirigim, li diem per on ha d'anar i inconscientment
projectem el que nosaltres volem, en certa manera el limitem nosaltres mateixos.
- Destaca dues de les funcions de l’escola: FUNCIÓ SOCIALITZADORA i la FUNCIÓ
EDUCATIVA
- Ara per ara les escoles estan assumint més un paper socialitzador que un paper
educatiu o instructiu. A les escoles es reprodueixen els models social i cultural que
actualment estan presents a la societat.
- De forma inconscient nosaltres imposen els límits als quals poden arribar els alumnes
amb barreres d'aprenentatge.
- Orientar significa també crear les condicions necessàries perquè aquell alumne pugui
progressar per si mateix.
- A les escoles continuen havent encara molts prejudicis. Estem condicionats fortament
per la història prèvia que arrosseguen els nostres alumnes. A més determinades
persones i col·lectius semblen estar condemnats a la exclusió per sempre (nacionalitat,
nivell socioeconòmic, capacitats, etc.)
- Cal pensar abans de res en les repercussions que poden tenir les decisions o les coses
que els hi diem als nostres alumnes. Arriba un moment en que l’alumne trenca amb el
sistema i decideix que serà ell qui prendrà les decisions sobre el seu futur.
- Exemples:
- Manolo Tomàs: El seu professor de guitarra es posava una vena a la mà per
ensenyar-lo a tocar la guitarra.
- Hellen Keller: Va ser la primera persona sordcega a obtenir una llicenciatura universitària.
- Rafael Calderón: Trompetista malagueny amb síndrome de Down que ha aconseguit
Aprenentatge, Aula i Acompanyament. Resum de la jornada 21/10/12 12 de 16
salvar les barreres d’una escola excloent.
Per a més informació: http://www.cinesin.net/calderon.htm
- Cal que siguin els primers en la seva professió perquè algú els tingui en consideració?
- Les famílies volen una educació igual per el seu fill. Volen que tingui les mateixes
oportunitats. Destaca la importància del....I jo perquè no?
- Defineix el concepte d’acompanyar des de diferents accepcions:
o Acció de menjar d’un mateix pa.
o Estar o anar en companyia d’una o moltes persones.
o Anar amb algú per escortar-lo, custodiar-lo, fer-li costat, guiar-lo.
o En música: fer l’acompanyament musical (de la veu, d’un cant, etc.).
Acompanyar un cant amb el piano.
Què és l'acompanyament?
- No m’expliquis el que faràs, sinó posem-nos a fer...ara!, ja!
o És fer amb...
o Des del compromís.
o En la realitat.
o Aprendre en acció (els dos).
o És un procés.
- No només implica conèixer a la persona que has d’acompanyar, sinó reconèixer-la.
- L’important és qui i no el què.
- Tenim un nen (persona), i té algun tipus de discapacitat. La discapacitat en si mateixa
és quelcom secundari.
- Cal ajudar a l’alumne a tenir veu pròpia. No podem negar-li la possibilitat de participar
en qualsevol esdeveniment o activitat escolar. Per això cal trobar a la persona.
- Acompanyar és transcendir.
- Cal que nosaltres com a mestres canviem el xip. El canvi cal fer-lo a nivell personal,
sobretot a l'hora d'interpretar qui és l'altra persona.
- Sovint pensem com ens els podem treure de sobre. Habitualment, a les escoles,
s’afavoreix l'individualisme, es posen exàmens que no poden superar, se’ls exclou
d’una manera o d’un altre, etc.
- Cal fer un canvi interpretatiu. Això implica acceptar incondicionalment a l’altre i fer-se
còmplices.
De la etiqueta a l'acció?
- Ens cal reaccionar davant d’allò que és bo i el que és dolent.
- Un alumne explica: Jo se unes coses (bo) també hi ha coses que no se (dolent).
- Zona de desenvolupament proper (Lev Vygotski) - Acompanyar és mediar entre el que un alumne sap i el que no sap. Destaca el paper de
l’avaluació formativa en tot el procés d’aprenentatge.
- Acompanyar és resistir. Sentit d'aguantar. Lluitar contra l'opressió, cal que els docents,
qüestionin constantment les estructures i els sistemes avaluació.
Aprenentatge, Aula i Acompanyament. Resum de la jornada 21/10/12 13 de 16
El paper de les famílies
- Cal implicar-les en tot el fa referència a l’educació dels seus fills. La família coneix més i
millor a l'alumne que el professorat.
- Potser a vegades podem pensar que no accepten les dificultats dels seus fills, però
realment per a ells no tenen cap tipus de limitació. Volen que tinguin les mateixes
oportunitats que la resta.
- Les famílies no estan cegues però poden equivocar-se.
- Les escoles necessiten la participació real de les famílies, com a motors que impulsen
els mecanismes de justícia social.
Per acabar...
- Val la pena deixar-se sorprendre pels alumnes.
- Educar no és classificar. La qualificació final és l’element distorsionador. Cal tenir
present que el desenvolupament dels infants no és lineal.
- L'acompanyament és recíproc. És una tasca molt humana. Ningú educa a ningú, ningú
s’educa sol, els homes s’eduquen entre ells.
- Acompanyar és l'habilitat de fonamentar els somnis. Somiar en el que es pot
aconseguir.
- Quin acompanyament més bonic: estar en la ment d'altres persones.
- Els professors m'ajudaven a ser lliure. Quan em sentia acompanyat em sentia més
lliure.
Web personal:
- http://www.the.uma.es/personal/ver/id/6
10.00 h. Taula rodona Acompanyament: Orientació, tutoria i acompanyament al servei d’un
projecte de vida
Joana Ferrer (Departament d’ensenyament)
- Les escoles han d’aconseguir l’adhesió dels alumnes al centre.
- Existeix connexió i permeabilitat entre els tres compartiments: Aprenentatge- Aula –
Acompanyament. No els podem considerar com a compartiments estancs.
- Projecte de vida
- Defineix el concepte educar com a: nodrir, alimentar, fer créixer, ajudar a projectar la
llum, mostrar el camí, donar sortida.
- Destaca com elements a tenir en compte en un model didàctic orientador:
Cervell emocional.
Pràctica continuada (hàbits).
El bon estil docent.
El valor de l'ambient, el context, la interacció.
- Cal posar a l'alumne en situació de comunicació – acció.
- La tasca orientadora com a centre cal fer-la de forma holística. Cal tenir en compte
diversos factors. Consisteix adquirir la capacitat d’anar construint i reconstruint sobre
Aprenentatge, Aula i Acompanyament. Resum de la jornada 21/10/12 14 de 16
la pràctica.
- Cal definir en el PEC el model orientador de centre que volem. Això implicarà duu a
terme accions a nivell de centre, aula i individual.
- Destaca com a important definir uns criteris i uns indicadors de l'orientació en els
centres.
- Cal aconseguir acompanyar als alumnes perquè decideixin aprendre i continuar
aprenent.
Jordi Longàs (URL)
- Considera l’orientació com a feina de resistents.
- Ens explica algunes dades en relació a l’orientació en els centres catalans:
o Ens diu que durant força temps s'ha enfocat el treball dels departaments
orientació des d'un punt de vista clínic.
o Reflexiona sobre el nombre mínim de tutories que caldria realitzar per fer una
bona orientació.
o Les hores de tutoria sovint s'atorguen a professorat novell en les escoles
públiques.
o Els professors es queixen de les famílies, però realment tenen poca informació
sobre les mateixes.
o Tampoc recorden els alumnes que han tingut amb dificultats.
o Es pregunta pel paper dels EAP's com a suport a l’orientació en els centres.
o Els centres no saben que és el que fan, on van els alumnes que suspenen i
marxen de l'escola.
- Acompanyar és personalitzar l'aprenentatge
- Cal afavorir un entorn acollidor en les escoles.
- El repte és aconseguir que els alumnes pensin de l’escola on han anat que és el millor
lloc on han viscut.
- S’ha de garantir reequilibri social dins del propi centre.
- Ens parla de la tutoria difosa: tothom és tutor d’un grup d’alumnes. Cal aconseguir que
cada nen/a tingui un adult de referència en el centre.
- I si preguntem uns anys després als nostres alumnes: de qui t’enrecordes de l’escola?
- Destaca la importància del coaching per a tutors i alumnes.
- Lligams de confiança entre els docents d'un mateix grup.
- Cal que els departaments d’orientació no donin tanta importància a la diagnosi i
avancin cap el: aprendre a interpretar les dificultats dels alumnes amb els que
treballen.
Antonio Medina (Salesians de Badalona)
- Estant elaborant un document sobre acompanyament a les seves escoles.
- Cal pensar molt bé en els acompanyants (professors) que poden fer els reforços o les
orientacions als alumnes, no tothom pot fer aquesta feina de forma adequada.
- Els docents també carreguen amb la seva motxilla personal.
Montserrat Oliveras (Educaweb)
- Interpel·la a l’audiència dient que en alguns casos els “muds” són els professors.
- Manifesta la preocupació dels alumnes alhora d'escollir itineraris de formació. En
Aprenentatge, Aula i Acompanyament. Resum de la jornada 21/10/12 15 de 16
aquests moments els orientadors han d’ajudar-los a que prenguin decisions.
- Cal preocupar-se per com els alumnes s'informen, el que veuen, el que senten, etc.
- És important refermar la confiança dels alumnes perquè tinguin aspiracions
professionals.
Propostes concretes per l’acompanyament als centres
- Capacitació de l'acció docent des de la pràctica. Incorporar l’acompanyament i
l’orientació en els programes de màster i els estudis de magisteri.
- Repartiment equilibrat de les tutories en tots els nivells.
- Tenir el Pla d’Acció Tutorial (PAT) elaborat.
- Cuidar els traspassos d'informació entre els tutors/es en els canvis d’etapa.
- Cuidar les transicions dels alumnes d’un nivell a un altre, evitant que es vagin perdent
pel camí.
- Calcular la càrrega horària necessària per fer una bona orientació en el centre.
- Cal que sigui una política de centre.
Millores concretes per l’acompanyament als centres
- Cal reflexionar com a centre sobre el model orientació que existeix a l'escola. Formació
conjunta com a claustre.
- Cal orientar el projecte de vida dels alumnes com a centre.
- El moll de l'os es l'orientació en la millora dels aprenentatges.
12.00 Contrast d'idees sobre l’Acompanyament Pepe Menéndez (Jesuïtes Educació); Jordi Riera (URL)
En quins aspectes hem d'acompanyar als nostres alumnes?
- Cal que acompanyem a la persona, no a l'estudiant. Sovint depenent de l'etapa
educativa posem més èmfasi en un aspecte que en l’altre. Durant els primers anys
d’escolarització s’acompanya més a l’infant com a persona i en etapes posteriors (ESO i
batxillerat) s’insisteix més en aspectes més acadèmics.
- En relació als alumnes amb moltes matèries suspeses, ens cal primer recuperar
l'autoestima de la persona. Després ja podrem treballar els aspectes més acadèmics.
Hem d'acompanyar en les mancances d'aprenentatge?
- Hem d’anar acompanyant en la vida. Cal estar disposat a veure que em passarà a mi
mateix durat l'acompanyament.
- Destaquen la importància del coaching per als tutors. Conèixer les pròpies emocions,
ens permetrà gestionar a les persones d’una millor manera.
- Les respostes cal que les trobin els acompanyats. El model serveix per alumnes i per
professors.
On ens posicionen els tutors com acompanyants?
- Com en un acompanyament en jazz: la creativitat del solista és sostinguda i
acompanyada amb els altres instruments.
- Ens cal esbrinar perquè un alumne no estudia o no treballa. A vegades som poc
Aprenentatge, Aula i Acompanyament. Resum de la jornada 21/10/12 16 de 16
exigents durant les juntes d'avaluació.
- Els educadors han de servir com a exemple d'esforç. Difícilment ho faran ells si no ho
veuen en nosaltres.
Com acompanyen als alumnes que no tenen dificultats d'aprenentatge? Però qui son aquests?
Els que no tenen dubtes? Són els que estan callats i no donen problemes? Són els que treuen
bones notes?
- Qui no té actualment dificultats d'aprenentatge? Tothom en té. El repte és anar
superant-les.
Quines preguntes els mobilitzen?
- Podem dotar-nos d'estructures en els centres per atendre la diversitat però cal que
primerament entenguem quin tipus de model o filosofia educativa tenen els propis
educadors (la riquesa de l'aprendre, de compartir, de créixer conjuntament, etc.)
- No és convenient tecnificar l'acompanyament.
- A vegades fer la diagnosi, ens permet accedir a determinats recursos (EAP, CSMIJ,
Aules d’acollida, beques, etc.)
Com ho reflectim en el PEC?
- Totes les escoles que tenen “ganes” en la personalització, en fer l’acompanyament ja
ho tenen definit en el PEC. Primer de tot cal tenir gana! Cal definir el model
d'acompanyament, però no ens hem de limitar a deixar-ho només per escrit.
- Autenticitat de l'experiència entre educant i educador. Potser caldrà trencar algunes
estructures.
- No som organitzacions que anem aprenent amb el temps, dedicant-nos a l'educació
com ens dediquem.
- Alinear emocionalment als claustres abans de començar una jornada. Després ells ho
haurien de fer amb els alumnes.
- Aprofitem la interdisciplinarietat.
- Qui acompanya als qui acompanyen? Un altre acompanyant.
13.30 Clausura del Congrès AAA
- Millora de les competències professionals dels docents.
- Detecció precoç de les necessitats d'aprenentatge.
- Lectura com a eix vertebrador en totes les àrees
- Didàctica a les aules.
- Simplificació del currículum.
- Avaluació formativa.
- Impuls i organització de gestió autònoma dels centres.
- Lideratge dels equips directius.
- Seguiment de l'evolució acadèmica de l'alumne.
- Donar respostes ajustades a les necessitats dels alumnes i dels centres.
- Reincorporació al sistema educatiu dels alumnes que marxen.