Intel·ligències múltiples: passat, present i futur. Resum de la conferència 1 de 8

Resum de la conferència de Howard Gardner Intel·ligències múltiples: passat, present i futur

Intel·ligències múltiples: passat, present i futur. Resum de la conferència 2 de 8

Intel·ligències múltiples: passat, present i futur

Divendres, 10 de maig de 2013 Es va iniciar la trobada amb un ball introductori. Posteriorment es va procedir a la presentació de l’acte a càrrec d’un alumne de segon de batxillerat del Col·legi Montserrat que va fer la totalitat del seu discurs en anglès. El noi, cita alguns dels programes d’estudi que ha realitzat a l’escola (estimulació primerenca, intel·ligències múltiples, aprenentatge cooperatiu, etc.) i destaca els quatre pilars fonamentals que guien el desenvolupament d’aquests projectes a l’escola:

1. Gestió d'equips. Elaboració de projectes en grup. Lideratge positiu. Mentalitat oberta. Solució de problemes propis. Emprenedoria.

2. Investigació. Autonomia. Utilització d'eines per comparar fonts d'informació.

3. Educació vinculada a la realitat (Ex: desenvolupar videojocs sobre el modernisme, guia turística, exposicions, etc.)

4. Educació personal de qualitat. Vocació dels docents. Excel·lència. Ètica i fe. Desenvolupament de la pròpia identitat de l'alumne.

Finalment, agraeix a tota la comunitat educativa i especialment al Sr. Gardner el seu treball, esforç i dedicació per la difusió i integració de la teoria de les intel·ligències múltiples a l’escola.

Darrer llibre de Howard Gardner: “Veritat, bellesa i bondat”. Amazon: http://xurl.es/od17t

Esquema general de la conferència:

1) Intel·ligència i intel·ligències. 2) Teoria de les intel·ligències múltiples (MI) 3) Afirmacions i repercussions de la teoria. 4) Mites i realitats sobre les intel·ligències múltiples. 5) Intel·ligències en el futur.

Intel·ligència i intel·ligències.

- Vivim en un món molt “quantificador”. Mesurem gairebé tot el que ens envolta. També la intel·ligència de les persones a través dels tests Intel·ligència (IQ).

- Fa un breu repàs dels orígens dels tests d’intel·ligència. Segons els resultats i el tipus de preguntes que les persones contestaven d’elaboren les proves per mesurar l’IQ. Si volguéssim saber el grau d’intel·ligència d’un alumne, no caldria aplicar tests, podríem fixar-nos en les qualificacions que va obtenir l'any anterior per saber-ho.

- Als Estats Units al igual que en d’altres països occidentals la intel·ligència es considera un atribut fix, com el color dels ulls. Els guanyadors d’aquesta loteria genètica són intel·ligents, els perdedors, no. D’aquesta noció es dedueix que les persones intel·ligents no han de treballar tant per treure bones notes, atès que al cap i a la fi són intel·ligents.

Intel·ligències múltiples: passat, present i futur. Resum de la conferència 3 de 8

Sota aquest punt de vista, sembla força difícil millorar la nostra intel·ligència general (g).

- A la Xina, al Japó i en d’altres països orientals, la intel·ligència es considera una mica més modelable i flexible. Si els alumnes suspenen un examen o no comprenen un concepte, no és perquè siguin poc hàbils, sinó perquè no s’hi han esforçat gaire. Aquest enfocament és positiu per als alumnes perquè els transmet que la intel·ligència depèn d’ells, del seu esforç i està sota el seu control.

- Tots dos plantejaments són parcialment correctes. La nostra herència genètica influeix en la intel·ligència, però pel que sembla hi influeix principalment l’entorn. No hi ha dubte que la intel·ligència pot evolucionar amb esforç i treball constant.

- Howard Gardner va utilitzar 8 criteris per definir les intel·ligències.

<< Una intel·ligència és un mecanisme de processament de la informació que s’utilitza per solucionar problemes o crear coses amb valor per al menys una cultura determinada.>>

Howard Gardner

Teoria de les intel·ligències múltiples (MI)

- Intel·ligència singular: cervell-ordinador

- Intel·ligència múltiple: cervell-música-matemàtiques-llenguatge

- Totes les persones tenen totes les intel·ligències. Però cap persona té el mateix perfil d’intel·ligència. Tenim perfils irregulars, que es poden canviar.

- Les vuit intel·ligències descrites per Gardner:

Intel·ligència Descripció Professió per a la qual es requereix els nivells d’aquesta intel·ligència

concreta

Lingüística Facilitat per a les paraules i el llenguatge

Poeta, escriptor, dramaturg, advocacia, literatura.

Logicomatemàtica Facilitat per a la lògica, el raonament inductiu i deductiu i els nombres

Programació informàtica, ciència.

Corporal-kinestèsica Facilitat per a el moviment corporal, com en l’esport i la dansa

Atletisme, dansa, mim.

Interpersonal Facilitat per a comprendre la motivació i les emocions alienes.

Líders religiosos, polítics, venedors

Intrapersonal Facilitat per a comprendre la motivació i les emocions pròpies

Literatura.

Musical Facilitat per crear, tocar i apreciar la música

Interpretació i composició musical

(Pau Casals, Josep Carreres)

Naturalista Facilitat per a identificar i classificar la flora i la fauna.

Biologia, cuina.

Espacial Facilitat per utilitzar i manipular l’espai

Jugadors d’escacs, pintors, arquitectes, escultors.

(Picasso, Miró)

Intel·ligències múltiples: passat, present i futur. Resum de la conferència 4 de 8

- La intel·ligència naturalista va ser molt important en el passat per sobreviure. Ara també sobreviure torna a prendre més importància perquè ens ajuda a sobreviure en un món digital.

- Hi poden haver d’altres intel·ligències com per exemple la intel·ligència existencial, dedicada a les grans qüestions; o la intel·ligència pedagògica, relacionada amb el saber ensenyar, pròpia d’alguns docents. No han estat estudiades.

Afirmacions i repercussions de la teoria de les IM

- Tots els éssers humans tenen totes les intel·ligències. - No hi han dues persones que tinguin el mateix perfil d'intel·ligència, inclús en bessons

idèntics (univitel·lins). Encara que sigui a nivell molecular han estat sotmesos a condicions diferents.

Afirmacions:

1) Cal individualitzar l'educació el màxim possible, afavorint el desenvolupament de les capacitats de cadascun dels infants.

2) Cal pluralitzar les metodologies. Cal ensenyar les coses de diferents maneres i amb diferents mitjans. Cal poder ensenyar coses importants als nostres alumnes utilitzant diferents tècniques i suports. Si diversifiquem les nostres maneres d’ensenyar arribarem a més nens, a aquells que són bons escoltant, parlant, fent vídeos, diagrames, etc. Els dispositius mòbils de que disposem actualment, també ens ajuden a personalitzar la nostra pròpia educació.

3) Les IM no són el final, el destí en si mateixes. Cal centrar-se i mirar els objectius educatius que volem que aconsegueixin els nostres alumnes. Les intel·ligències múltiples han d’estar al servei dels objectius educatius que pretén assolir l’escola amb els seus alumnes.

4) Cal decidir el que volem dels nostres alumnes i incorporar les IM quan es necessitin i siguin útils. No es tracta de fer les coses de set maneres diferents. Una troballa científica no pot condicionar la nostra manera d'ensenyar.

Mites i realitats sobre les IM Alguns mites:

1) Una intel·ligència és el mateix que un sentit sensorial.

La intel·ligència no depèn del sistema sensorial que utilitzem per captar els estímuls.

2) Les intel·ligències no estan relacionades amb els estils d’aprenentatge.

4) No hi ha cap escola oficial d’intel·ligències múltiples.

No existeix una marca.

5) No podem fer res per canviar el nostre talent al llarg de la vida.

Hi ha un component hereditari que no podem obviar però la intel·ligència és molt flexible i al llarg de la vida es pot millorar i cultivar.

Com es podrien mesurar les intel·ligències?

- Cal crear i potenciar entorns d’aprenentatge rics on les intel·ligències dels alumnes

Intel·ligències múltiples: passat, present i futur. Resum de la conferència 5 de 8

s'alimentin. Un exemple d’això són les escoles de Reggio Emilia. En aquestes escoles s’utilitzen diversos materials, estímuls, instruments, modelatge, etc., per a que els alumnes puguin desenvolupar les seves intel·ligències.

- En les bones escoles els professors es reuneixen molt. Parlen sovint sobre el que ha passat a l’aula amb la intenció de millorar-ho.

- Projecte Spectrum (Gardner, Feldman i Krechevsky, 1998)

Es treballa amb nens i nenes d’educació infantil (4 anys), recolzat en una bateria de 15 activitats de diferents especialitats (racó naturalista, racó de construccions, explicació de contes, etc.). Es mesura el perfil d’intel·ligència i l’estil del treball dels nens i de les nenes. Hi ha diverses categories àrees d’habilitat cognitiva que avalua el Projecte Spectrum: moviment, llenguatge, ciències, matemàtiques, arts visuals, música, social, estils d’aprenentatge, etc.. Matemàtiques

- Joc del dinosaure: dissenyat com una mesura dels conceptes numèrics, de l’habilitat per comptar i seguir unes regles i l’ús d’estratègies.

- Joc de l’autobús: avalua l’habilitat de l’infant per crear un sistema de notació útil, per realitzar càlculs mentals i per organitzar la informació numèrica per a una o més variables.

Música:

- Activitat de producció musical: dissenyada amb la intenció d’avaluar l’habilitat de l’infant per portar el ritme i el to adequat quan canta i per recordar les característiques musicals d’una cançó (cançons d’aniversari, noves cançons)

- Mesures de percepció musical: jocs d’ajustament de tons, reconeixement de cançons.

Social: es demana que situïn en una maqueta tridimensional de la classe els nens i nenes del seu grup.

- Model d’aula: avalua l’activitat de l’infant per observar i analitzar esdeveniments socials i experiències a l’aula.

- Mesures funcions socials: llista de comprovació d’interacció entre companys. S’utilitza una llista de conducta per avaluar els comportaments que té el nen quan interactua amb els seus companys. Diferents patrons de comportament condueixen a rols socials diferents, com elements conciliadors o líders.

Un exemple d’activitat d’avaluació és la “mesura mecànica” de “l’activitat de muntatge”. En primer lloc el mestre permet als alumnes que juguin amb materials de muntatge senzills (cargols, claus, etc.) durant diverses setmanes abans de l’avaluació. Els hi llegien també llibres sobre màquines i eines. Unes dies després els investigadors portaven a l’aula objectes domèstics quotidians i els manipulaven i explicaven el funcionament als infants (15 a 20 minuts), perquè més endavant ells mateixos els desmuntessin i els tornessin a muntar. A partir d’aquest moment cada infant realitzava l’activitat de forma diferent, mostrant estratègies i nivells de capacitat diversos. Els investigadors observaven i enregistraven les seves conductes i els nivells d’ajuda que necessitaven.

Per saber-ne més: http://www.spectrum-project.org/intro.html

Intel·ligències múltiples: passat, present i futur. Resum de la conferència 6 de 8

- Explorama

Situat a Dinamarca és un espai per entrenar i explorar les intel·ligències dels infants i joves a través del joc. Aproximadament, hi ha un total de 50 activitats, unes 4-5 activitats per a cadascuna de les vuit intel·ligències proposades per Gardner.

Alguns exemples:

Pista d’obstacles: travessar una pista plena d’obstacles.

Hora punta: acomodació de tots els cotxes i solucionar un trencaclosques.

És vostè valent? On són els límits? t’atreveixes a posar-te a sota d’una pedra molt pesada?

Sacsejar i tremolar: fer passar la bola d’un recipient a un altre.

Equip-bot: es requereix treball en equip per fer moure un robot en una direcció determinada.

Mind reading: un ordinador que pot llegir la ment.

Telepatia: joc telepàtic per parelles per intercanviar pensaments i imatges.

Gairebé totes les intel·ligències es poden mesurar d’una manera o d’una altra. Només la intel·ligència intrapersonal no se sap encara com mesurar-la.

Intel·ligències múltiples: passat, present i futur. Resum de la conferència 7 de 8

Per saber-ne més: http://xurl.es/nderu

Intel·ligències en el futur

- Cal donar-li més amplitud a la definició de les intel·ligències. Tot i així, es necessiten certs criteris o límits per concretar-les. No val qualsevol cosa.

- Segons les persones, ens parla de dos tipus d’intel·ligència:

o Hi ha persones que tenen el que ell anomena intel·ligència reflector: són aquelles persones que tenen i desenvolupen totes intel·ligències una mica.

o Hi ha persones que tenen intel·ligència làser: són persones que desenvolupen una única intel·ligència fins l'extrem, deixant de banda les altres.

- Què passarà amb les intel·ligències en l'era digital? Si volem mesurar les intel·ligències en

el futur, caldrà tenir en compte el que està passant i el que utilitzem actualment. Exemples: o qui té memoritzada actualment una llista llarga de números de telèfon? o qui s’ha perdut en un bosc?

Recomanat:

SMALLabs: http://smallablearning.com/

Scratch: http://scratch.mit.edu/

Què és el que passa amb les intel·ligències a mesura que envellim?

- Les intel·ligències estan ocultes en els adults. Amb el pas del temps es van diferenciant, fem més sovint les mateixes coses.

Les intel·ligències per a què?

- Les intel·ligències son amorals, no són ni bones ni dolentes, depèn de l’ús que els hi donem. La intel·ligència es pot fer servir de formes molt diferents, en alguns casos s’utilitzaran per un bé comú (Nelson Mandela) o en d’altres casos per a la guerra (Slobodan Milošević)

Quines són les característiques d’un bon treball?

- Excel·lència i qualitat, tècnicament. - Compromís personal. - De forma ètica.

<< El món el salvaran les persones que mobilitzen les seves intel·ligències de forma ètica.>>

Howard Gardner OASIS: lloc web oficial de Howard Gardner on recollirà les millors bones pràctiques per al desenvolupament de les IM. http://multipleintelligencesoasis.wordpress.com/

Altres enllaços d’interès:

- howardgardner.com

- pzweb.harvard.edu

- thegoodproject.org

Intel·ligències múltiples: passat, present i futur. Resum de la conferència 8 de 8

<< Els nens mai t'escolten però sempre saben el que estàs fent!.>> Howard Gardner

Torn obert de preguntes

En relació a les intel·ligències múltiples i els sistemes d’avaluació.

- Cal avaluar als alumnes durant tot el temps. Els joves han de conèixer els objectius que han d’assolir. És raonable plantejar als alumnes alguns exàmens formals, però no gaires. El més aconsellable és plantejar diversos exàmens informals i acompanyar-los en el procés d’avaluació que ha de ser contínua.

En quins altres àmbits es pot aplicar la teoria de les IM?

- S’ha utilitzat molt els darrers anys en els departaments de recursos humans de les empreses.

Quin paper té el joc en el desenvolupament de les intel·ligències?

- El joc és la forma natural que tenen les persones per aprendre alguna cosa nova. Sovint quan deixem de jugar, es deixa d'aprendre.

- D’altra banda el joc també crea frustracions, desafiaments, que cal aprendre a gestionar, però també permet obtenir moltes satisfaccions.