Resolució del PSC sobre la tragèdia del Mediterrani

Europa viu avui la pitjor crisi de refugiats des de la Segona Guerra Mundial. Durant el 2014, 283 000

emigrants van entrar a la Unió Europea de forma irregular, un 155% més que l'any anterior. La

majoria d'aquestes 283 000 persones ho han fet des de Líbia, en embarcacions precàries que no

estan preparades per fer aquesta travessia.

Segons la Organització Internacional per a les Migracions (OIM) el nombre de persones mortes al

Mediterrani va ser de 700 al 2013 i més de 3000 al 2014. La tràgica mort de més de 700 persones el

18 d'abril davant la costa de Sicília eleva a 1800 el número de persones que haurien pogut perdre la

vida en el que va d'any, més del doble que el la xifra total de l'any anterior. Per això des de fa anys la

OIM considera el Mediterrani la frontera més mortífera de tot el planeta.

Líders europeus, encapçalats per l'Alta Representant per a la Política Exterior i de Seguretat de la

Unió Europea Federica Mogherini i el Primer Ministre italià Matteo Renzi, han expressat la seva

consternació i demanat que s'actuï amb contundència per tal d'evitar successos similars. El

Comissari Europeu per a la Immigració ja ha presentat un pla d'acció de 10 punts com a resposta, i

el passat 23 d'abril es va celebrar un Consell Europeu extraordinari monogràfic sobre la tragèdia al

Mediterrani. A més, s'espera que la Comissió presenti aviat una nova Agenda Europea de Migració.

Tenint en compte el caràcter extraordinari de la situació per la qual travessa avui el Mediterrani, les

arrels de fons del problema i la necessitat de trobar polítiques adequades que adrecin el problema a

curt i llarg termini sota els principis de solidaritat i de humanitat, els i les socialistes:

Expressem la nostra profunda consternació, vergonya i indignació per les continues morts en el

Mediterrani i demanem dels governs de la UE i a les institucions comunitàries actuacions

concretes i immediates per tal d'aturar aquesta tragèdia humanitària.

Donem la benvinguda a la decisió del Consell Europeu i de la Comissió Europea d’ampliació

dels recursos a l’operatiu gestionat per Frontex però les mesures anunciades són insuficients i

no aborden els problemes de fons de la tragèdia al Mediterrani: l’actual crisi de refugiats i els

problemes en els països d’origen. Igualment és vital que les accions acordades, especialment

les relacionades amb les operacions de rescat marítim, es posin en pràctica immediatament ja

que amb l'arribada de l’estiu els viatges per mar des de la ribera sud de la Mediterrània

augmentaran.

Demanem que la Unió Europea reforci i modifiqui amb urgència l’Operació Tritó per tal que

estigui en condicions de salvar vides i que no es limiti a una funció passiva de control de

fronteres. La triplicació del pressupost pel 2015 i 2016 fins els 9 milions d'euros anunciada pel

Consell Europeu és un pas positiu però insuficient per adreçar un problema d'aquestes

dimensions. L´ampliació de l´àrea d'actuació i el seu mandat més enllà de les aigües territorials

italianes per incloure aigües internacionals i incloure el rescat naval dins dels seus objectius és

fonamental. Denunciem que el Govern espanyol ha estat dels membres del Consell que s’ha

oposat a questa mesura.

Condemnem les xarxes de tràfic humà que es troben darrera els naufragis, recordant que

qualsevol acció que es prengui per a combatre-les ha d'estar coordinada amb els governs dels

països des d'on operen els traficants i basada en un respecte estricte del dret internacional.

Subratllem que la crisi actual està protagonitzada per refugiats que es veuen forçats a

abandonar els seus països d'origen fugint de la mort, per culpa de guerres, persecució i fam.

Actualment, Síria i Eritrea són els països d'origen de la gran majoria de persones que travessa el

Mediterrani central cap a les costes italianes. Donada aquesta realitat, la UE ha de facilitar els

canals d'immigració legal i revisar el sistema d'asil de Dublín III de tal manera que aquest obri la

possibilitat de demanar asil a països altres que al país d'arribada. Denunciem que Espanya te

una de les polítiques d’asil més restrictives de la UE i l’any 2013 (darrer amb dades anuals) va

acceptar només 1605 casos sota aquesta categoria sent el 12è país de la UE en volum

d’acollida.

Els països del sud d'Europa estan suportant la gran part del pes migratori actual; en especial

Itàlia i Malta, seguides de Grècia i Espanya. Per tant, cal que els estats membres de la UE

adoptin un sistema de quotes ampli i solidari a nivell europeu, basat en criteris econòmics i

demogràfics, que serveixi per compartir responsabilitats amb els països receptors. Aquest

sistema de quotes hauria d'estar supervisat i coordinat per l'Oficina Europea de Suport a l'Asil

(EASO, en les seves sigles en anglès).

Així mateix, és urgent que els Estats membres agilitzin el processament de les demandes d'asil

sota el marc d'una normativa comunitària; ja que segons les darreres informacions hi ha més de

450,000 demandes d'asil pendents de resposta, i el nombre de peticions acceptades varia

radicalment entre uns Estats i uns altres.

Pensem que la UE té un deure especial envers Líbia, un Estat a punt de ser considerat fallit des

del qual salpen la majoria de les embarcacions. La UE ha de continuar recolzant els esforços de

Nacions Unides per tal d'estabilitzar Líbia i formar un govern de unitat nacional que posi fi a la

violència. La UE també hauria de continuar reforçant les capacitats de control de fronteres en

tota la ribera sud de la Mediterrània, com a part de la Política Europea de Veïnatge.

Recordem que la majoria de immigrants procedeix de països en conflicte o en vies de

desenvolupament i que, per tant, una política d'immigració adequada hauria d'incloure un

increment de l'assistència de caràcter humanitari i de desenvolupament en els països d'origen,

bàsicament Síria, Eritrea, Somàlia, Mali, Nigèria i Iraq.

Amb més de 3 milions de refugiats als països veïns i 6,5 de desplaçats a l'interior del país,

Nacions Unides considera la crisi Síria com la major catàstrofe humanitària de la nostra era. En

aquest context, demanem que el Govern Espanyol i els governs dels altres estats membres

compleixin el compromís de destinar el 0,7% del PIB a l'ajuda al desenvolupament i a

l'assistència humanitària.

Barcelona, 27 d’abril de 2015