PRESENCIADEL 25 DE FEBRER AL 3 DE MARI; DEL 2011

CARTA DEL DIRECTORJOAN VENTURAjventura@presencia.cat

Democraciadirecta

les associacions de veInsvan tenir un paper fona-

mental en el traspas deIs ajun-taments franquistes aIs demo-craties, en aquelIs anys que tútestava per fer i quan tút erapossible. Es van crear des deisbarris mal construrts j pitiar Uf-

banitzats, ¡del pols permanentque es mantenia amb I'admi-nistració de l/epoca. El movi-ment veInal va sorgir en elsbarris de la conurbació barcelo-oina i es va estendre per tút Ca-talunya. Es van fundar associa-cions de VelllS fins i tút aIs po-bies on no hi havia els proble-mes de les barriades nascudesde pressa per acollir les ana desd'immigrants deis anys cin-quanta i seixanta. Les entitatsveinals es movien entre la poli-tització i la dinamització delbarri i van tenir el seu momentde gloria durant la transició.L'any 1979, amb la constituciódeIs ajuntaments democratics,van comen~ar a perdre pisto na-da i sobretot efectius, ja quemoltes de les persones que s'hihavien implicat van fer el pascap a la política municipal. Elsanys vuitanta van ser una tra-vessia pel desert per a les AV i,als noranta, es van tornar amobilitzar a l'area metropolita-na en la campanya pel rebut del'aigua. Ara, l'increment desor-bitat de les tarifes electriquesha tomat a revifar les associa-cions de velns, que, com es re-cuU en el reportatge, han pas-sat de la protesta a la pro posta.

PRESENCIA

26 PAIsos CATALANS

150 anysEl«Calendari deIs pagesos» ésuna publicació que des de 1861s'ha mantingut fidel al seucontingut.

22 PAIsosCATALANS

Vides sonoresTenir perduaauditiva no ha delimitarnecessariament lavida de lespersones. Eldocumental1Nidas _sonoras}), dirigit ~per Wilson Osorio i lo

produ"it per AlbertSolé, ho mostra.

t

32 ART

Memoria sepultadaNi vius ni morts. Elfoto periodista CervasioSánchez rastreja el drama deIsdesapareguts.

El moviment ve"inalLa lIuita contra les mancances que existien als nous barris nascuts ambla immigració va unir els verns que hi vivien. Les arrels del movimentve"1nals'enfonsen anys enlla, als cinquanta, pero s'han allargat fins ara,quan els ciutadans poden implicar-se en mil i un tipus d'entitats.

28 CINEMA

Osear 2011Passat contra futuro C1assicismecontra nous lIenguatges.Histories reals contra ficcionsplenes d'imaginació. Tot técabuda als Osear 2011.

14 ENTREVISTA

GostaEsping-AndersenEl socioleg de la UPFexplica que elrepartiment equitatiu deles feines de la llar fa queles dones amb estudissuperiors, que fa poceren les que es casavenmenys i tenien menysfills, canvi',n d'habits.

40 LA XARXA

Elmón, amb 25Elperiodista Marc Serenapublica un lIibre sobre la volta almón que va fer als 25 anys.

Foto de portada: QUIM PUIC

ELPUNI AVU';- EL ¡¡¡ NOU [dBaIeiñS]Edila: Revista Presencia SL. Santa Eugenia, 42, 1700S. GIRONA Pre"denl: lOAN VALL I CLARA. Comell d'administració: IORDI MOlET I CATWRA, ALBERT PARís I FORTUNY, FAANCESC REBLED I SARRÁ (secretad)Director de Presencia: lOAN VENTURA. Teléfono: Redacció: 902 186470. Fax: 902 101 192 Adresa: Santa E<Jgenia, 42 1 7005·GIRONA Redacció: ANNA AGUILAR, IRENE CASElLAS, MERcE MIRAUES, $USANNA OUVEIAA, MARIAPASCUAL, ENRIC ORTS (Valé-ncia), DAVID MARIN (Ueida). XISCA BARCELÓ (Balea~), IOROI SALAZAR (Andorra). Maquetació: IOROI MOllNS, FLORENTí MORANTE. Publicitat: EVA NEGRE. Consell e{!;todal: OOLORS ALTARRIBA, MARTÍCRESPO, MANUEL CUyAS, IGNASI PLANELL, MIQUEL SERRA Impressió: ROTIMPRES. Oipó,it legal: GI-143·1965

DEL 2S O~: FEBRER AL 3 DE MAR<;: DEL 2011 • PRESENCIA. 3

•

PA"iSOS CATALANS

VidessonaresTenir perdua auditiva no ha de limitarnecessariament la vida de les persones.Un documental ens ho mostra

MARIA PASCUAL

Vidas sonoras. Aguest és el tí-tol del documental dirigit

per Wilson Osorio i produYt perAlbert Solé -guanyador d'unGoya i un Gaudí rany 2009 peldocumental Bucarest, la memoriaperduda- que té per objectiu sen-sibilitzar la societat respecte elsproblemes auctitius i, sobretot,en paraules de Solé, clonar elmissatge que «la tecnologia avuidia pefmet enfrontar-s'hi ambexit». Iniciativa de la FundaciónWictex Audífonos, que ha elabo-rat un estudi social sobre la per-clua auditiva ¡les seves solu-ciaos, el documental, «aportauna visió nova, optimista ialleu-geridora per a les persones queporten audiófon el'arreu delmóo. 'No passa res, em va bé ienporto un' podria serel missatge, isobretot, 'no em fa vergonya'»,diu Juan Ignacio Martínez, di-rector de Widex Audífonos.

El documental, que es va ges-tar alllargde gairebé un any, estaprotagonitzat per cinc persones:Ignasi Ortuño-un nen de 7 anysque té perdua auditiva des queva néixer-, Ángela Pérez -unaavia amb problemes d'oYda acausa de I'edat-, Rosee Figueras-una dona de mitjana edat ambperdua auditiva (vegeu pe\a)-,J.Tomás Martínez Franrois -unmúsic a qui la seva professió haafeetat j'audició- iJavier Herrera

-col·leccionista de son s (vegeupe\a)-. El fet d'explicar historiesde gent anonima amb perduaauditiva greu que representa di-verses franges generacionalspermet, diu Solé, «veure una mi-ca eom s'hi enfronten des de laseva genera ció i des del seu propicas». El director del documental,Wilson Osorio, afirma que al'hora d'escollir les persones queel protagonitzarien han seguitdos criteris: «Per una banda, desdel punt de vista medic, perso-nes amb una perdua auditivaque fossin representatives de lapoblació afectada pel mateixproblema. 1, per una altra, desdel punt de vista cinematogra-fie, que fossin xerraires, tingues-sin una historia interessant perexplicar, simpatiques, actives,dinamiques, etcétera». Osorio,que té sordesa d'una olda, expli-ca que es reconeix en les dificul-tats diaries deis protagonistesdel documental i en la desdra-matització de la problematica:«Una limitació auditiva no t'hade limitar necessariament la vi-da~~,afirma.

Gran acollidaVidas sonoras es va presentar el21 d'octubre passat a Barcelona iactualment esta de gira percine-mes de Catalunya i l'Estat espa-nyol 'amb l'objectiu de fer «unadifusió molt localitzada i poder

22 • PR[SENClA • DEL, 25 OE FElHI.ER ,\1.:> DE MM!(- DEL 201!

ROSERFIGUERAS.Té perdua auditivaGaudint de nou de la músicaRoser Figueras és una de lesquatre persones que pateixenperdua auditiva que protago-nitzen el documental Vidas so-noras, Explica que el procésd'acceptació de la seva defi-ciencia auditiva va ser capid:«5empre he tingut dificultatd'o'ida i qua n es va aguditzarvaig buscar solucions rapida-ment~>, Afirma que el mateixdia que el metge Ii va dir quehauria de portar audiofons, tan

bon punt va sortir de la consul-ta ja va comen<;ar a buscar unlIoc on n'hi poguessin adaptaruns, i al documental recordaamb especial emoció el dia queels va provar per primer cap iva poder sentir com giraven elfull d'un lIibre, un so que finslIavors no havia sentit mai. Pera ella els audiofons, que defi-neix com «un regal del ceb>,són com un membre més delseu cos que li permet fer vida

arribar a una franja més ampliade població abans de fer l'estre-na al Circuit de Cinemes Digi-taL~, segons explica el directordel documental. Per a més infor-madó sobre les dates ¡les locaJi-tats en les quals es projectara i e1spassos que cal seguir per aconse-guir les invitacions necessariesper poder veure'l, consulte uwww.vidassonoraselducunlental-widex.es i http://l.vww.face-book,com/pages/Vidas-Sono-ras/159943197366964.

L'acollida que esta tenint és«espectacular», en paraules d' AI-

bert Solé, «perque molta gents'ha sentit reivindicada de cap ivolta en una situació quees viviacom una especie de drama d€portes endins»,Wilson Osorioper la seva banda, és de I'opiniéque el documental «era una neoeessitat a nivell social. Hi havi.un buitd'un documental que reflectís el tema de les perdues auditives i les persones afectades»El productor de Vidas sonora-que ha viscut els problemes auditiusde prop, ja queel seu par€el desaparegut polític]ordi Sol,Tura, en patia-, afegeix: «Jo diri.

--------------------------------------------------------------------

normal i gaudir de la seva granafieió, la música, ja sigui anant aveure una ópera al liceu o aclasses de country, Abans deportar-ne, peró, quan ja era sor-da d'una o'ida, recorda que hihavia moments que se sentia di-ferent de la resta de la gent ique «havia de demanar a lespersones que es posessin al can-tó de I'orella bona ¡ moltes ve-gades havia de dir que repetissinles paraules», Actualment la si-

Ala fotografia de I'esquerra, Roser Figueras durant una revisióauditiva; a la del mig, a la feina, treballant en el disseny d'una cuina

i, a la de la dreta, durant una classe de country. / WIDEX

tuació ha canviat totalment: «Sino ho die, ningú sap que tincdeficiencia auditiva}}, afirma,Respecte al grau d'acceptacióde les deficiencies auditives perpart de la societat, diu: «No crecque estiguin menys acceptadesque d'altres deticiencies, el quepassa és que t'acostumes a nosentir-hi i a ter la teya vida a'illa-da, Com que la perdua a vega-des s'aguditza molt a poc a poc,és difícil adonar-se'n i penses

que és normal. Sobretot la gentgran té la idea molt arrelada quela perdua d'audició 'és cosa devells' i s'acostuma que els cridin,no els facin cas o els tacin els tí-pics comentaris de: 'La iaia no hisent, crida que no et sent' o 'nos'hi pot parlar, amb la iaia, hasde repetir-li les coses mil vega-des!'». Roser Figueras creu quecal «estendre la idea que ambun audiófon pots oblidar-te dela teya sordesa, fer entendre que

acabi sent tan normal portarulleres com portar un audió-fon)},

Pel que fa a la seva participa-ció en el documental, diu que vaacceptar la proposta per curiosi-tat i perque era una experienciadiferent i que la va viure «primercom un repte, després amb por iquan va arribar el moment, molttranquil·la i gaudint del rodatge,ja que mai ho havia fet i em vasemblar molt interessanb.

que la gent que té problemesd'audició té una necessitat dedonar molta visibilitat imolt se-guiment aIs seus probIemes ialeshores tenen ganes de com-partir i de buscar solucions con-juntes perque se senten una mi-ca mal compresos per la societati ten en ganes de reivindicar-se iami aixo em sembla molt legítim iels hem intentat ajudar en la me-sura del possible».

Encaraestlgmatltzats1 és que, segons Juan IgnacioMartínez, «encara hi ha certa es-

tigmatització de la sordesa i deles solucions auditives, com araels audiófons». Precisament perposar sobre la taula I'opinió queté la societat sobre la perdua au-ditiva ¡les seves solucions, Wi-dexAudífonos ha elaboratun es-tudi que posa de manifest que,tot i que s'ha avan<;at, actual-ment encara hi ha signes de di5-criminació cap a les personesque pateixen problernes audi-tius i que persisteixen algunesidees equivocades sobre aques-tes deficiencies.

AixÍ, un 42,5% deis enques-

tats creuen que les persones ambperdua auditiva tenen rnenys ca-pacitats perdesenvolupar activi-tats professionals que les que notenen cap problema auditiu i el80% deis enquestats afirma nohaver sentit mai cap broma so-bre audiófons ni sobre la neces-sitat de portar-ne, una dada que)'estudi contrasta amb el 43,9%de les persones entrevistades perla Encuesta INE sobre discapaci-dad, autonomía personal y situa-ciones de dependencia de l'any2008 que afirmaven que s'ha-vien sentit discriminats per la se-

va deficiencia auditiva en les se-ves relacions socials.

Una discriminació que Wil-son Osario, com a persona ambdeficiencia auditiva, afirma queno ha patit mai: "La gent, quansap que tens una dificultat audi-tiva acaben adaptant-se a tu.Tinc amics que ja es posen auto-maticament al costat per 00 mi-liar hi sento, I'esquerre, Creeque cal dir-ho perque a vegadesno és que la gent sigui poc sensi-ble, és que ni tan 5015ha saben ono tenen informa ció de comconviure amb una persona amb

DFl, 25 DE n:nREII AL 3 DE MAllO; DEL 20! ( • PRESENCIA· 23

PAisos CATALANS VIDES SONaRES

JAVIER HERRERA. Grava tot tipus de sons des de fa sis anys

Enregistrant els sons del mónJavier Herrera és professor uni-versitari a Sevilla i des de fa sisanys grava tot tipus de sonso Ésper aixo que, tot i no patir defi-ciencia auditiva, participa en eldocumental (om a fjl conduc-tor. «El descobríment personal decada so que escolte m és irrepeti-ble. Per descomptat que el ma-teix es podria dir de les imatges,pero per alguna raó la idea quem'inquietava a mi és la de per-dre un so. Reconec que hi ha

bastant de melancólic i d'inútilen aquest afany de retenir unpresent que s'esvaeix», diu so-bre el que el va portar a comen-r;ar a gravar sonso No esta segursi el primer que va gravar va serun esbart d'ocells que el sobre-volava o la veu de la seva mare,ja anciana, pero explica queambdós sons els associa mental~ment «al que perdem, al quedesapareix». Des de lIavors cal~cula que ha gravat al voltant de

4.000 sons -no els ha comptat-,que no acumula sinó que com~parteix, ja que gairebé tots estanpenjats a Freesound -www.free~

sound.org-, una base de dadesde sons Iliure que actualmentdisposa de més de 107.000 ar-xius sonors. «Qualsevol pot des~carregar~se'ls des d'alia i moltagent els utilitza en els seus tre~balls de vídeo, de música, deteatre, etc)), explica. Respecte aI'acceptació de les deficiencies

,1,",

auditives per part de la societat,afirma: «Se'ls dóna menys im-portancia que a d'altres. Potserés logic, ja que la nostra és unacultura d'imatge i és obvi quedonem menys importancia also. Per exemple, la majoria de lagent gastara sense dubtar unaquantitat important de dinersen un televisor, pero no tindrainconvenient a escoltar la músi-ca que li agrada, sigui quina si-gui, en un altaveu barat o en un

perdua auditiva». Segons el son-deig de Widex Audífonos, gaire-bé la meitat de les persones en-questades va declarar que teniaalgun familiar o amie amb pro-blemes auditius.

Una altra de les dades destaca-des de l'estudi és que més del80% deIs enquestats considerenque els audiofons només servei-xen per sentir-hi una mica mi-llar, mentre que, tal com es potveure al documental, les perso-nes que tenen perdua auditiva-un problema que afecta unnombre cada cop més gran de

24 • PRESEN(IA • DEL 25 DE FJ>IlR~1l,\1. 3 DE MI\IV; DJiL 20 I I

gent i d'edats cada vegada mésjoves- i utilitzen aquest tipusd'aparells els consideren fona-mentals per a ells perque els per-meten seguir fent la seva vidaamb normalitat.

També cal destacar que, tot ique el 78% deis enquestats afir-men que no retardarien el mo-ment d'adaptar-se un audiófon,la realitatés que tres decada qua-tre persones amb perdua auditi-va esperen anys abans de buscaruna solució al seu problema au-ditiu. Juan Ignacio Martínez ex-plica els possibles motius

d'aquesta retard: "El rendiment iestetica anterior deis audiófonspodrien estar en els fonamentsde les reticencies a portar-ne, ai-xÍ com que un tant per cent deles perdues auditives són pres-biacúsia, que vol dir perdua au-ditiva relacionada amb el dete-riorament de I'aparell auditiuper l'edat.

No obstant, en l'actualitat, eIsaudiófons han aconseguit seraparells altament tecnológics,deIs quals l'estetica i el disseny jaformen part i que poden ser unelement de moda i tot». 1hi afe-

geix: «Desde la introduccióde latecnologia digital en el món deIsaudiofons, aquests s'han con-vertit en petits ordinadors quepoden rehabilitar fins i tot peT-dues profundes, integrant en elmón deIs sons i de la parla mol-tes persones que abans no hau-rien tingut aquesta oportuni-tat». MartÍnez també afirma que«la perdua de sociabilitat o unrendiment laboral o escolar mésbaix pot estar al darrere d'unadisminució de !'audició. Aixídoncs, sense arribar a casos ex-trems en que I'assoliment de la

transistor. És bastant significatiuque tenir un equip Hi-Fide so esconsideri cosa d'audiófils exqui-sits o fins i tot esnobs». Iafegeix:«Avalorar el so i tot el que apor-ta a les nostres vides se'n potaprendre a I'escola o a la família,pero també depen de la sensibi-litat individual de cadascú. I nocree que sigui qüestió de contra-posar imatge contra so, com siun fas millar que I'altre. L'impor-tant seria que la gent passés de

parla esta en ¡oc, la nostra vidapot millorar si trobem una solu-ció a lanostradisminució auditi-va».

Perdre la porExisteixencara, pero, pard'assu-mir un problema d'audició i,quan apareix, la gent té tenden-cia avaler -lo amagar idissimularfent veure que hi sent bé. 1així esva amant progressivament «Lagent que s'hi enfronta se sentmolt alleugerida», diu Albert So-lé, que apunta també que calprendre consciencia que vivim

Ala imatge de I'esquerra, Javier Herrera col·locant-se un micrOfon;a la del mig, gravant el so d'unes elaus picant en una escultura de

ferro i, a la de la dreta, captant el so deis passos de la gent. / WIDEX

simplement mirar a contemplar¡ de sentir a escoltar. Ésen la in-tensitat i en I'atenció amb quefem les coses en el que hauríemde millorar tots».

Respecte a la seva participacióa Vidas sonoras, Javier Herrerarecorda que la gravació de la se-va part va tenir 1I0cen els diesmés plujosos i freds de tot I'hi-vern del 2009 a la capital anda-lusa i que es va sentir bastant es-trany: «Sóc molt discret en gra-

en una situació de mala higieneauditiva i d'una gran contami-nació acústica ihem d'aprendrea protegir-nos i que la unió de lapresa de consciencia i d'una mi-liar higiene «realment tara quela gent s'enfronti al problema,que se'1miri de cara».

Wilson Osario i Juan IgnacioMartínez coincideixen a dir quecal donar més visibilitat als pro-blemes auditius i que documen-tals com Vidas sonoras i els mit-jans de comunicació tenen unpaper molt important en la nor-malització de la perdua auditiva.

var i procuro no cridar I'atenció.Encanvi, durant aquells tres diesdel mes de desembre em vaigveure bastant exposat amb di-verses persones al meu voltant,la camera, el microfonista, etc. Amés, no vaig parar de trabar-megent coneguda aquells dies. Di-verses vegades vaig haver dedonar explicacions». Afegeixque el va atreure poder assistirdes de dins a una activitat total-ment estranya a ell, tot i que va

Preguntats per si la gravaciódel documental ha canviat la se-va visió sobre lesdeficiencies au-ditives, tant Solé com Osorioafirmen que sí. Elproductor afe-geix: «Si abans vaig patir el pro-blema a casa, amb el cas del meupare, i ens va (ostar anys assu-mir-lo, ara mateix sento una em-patia ¡una solidaritat absolutaamb la gent que el pateix i I'ani-mo a que en parli obertament».Eldirector, per la seva banda, ex-plica que el que l'ha sorpres mésés el fet que l'Ignasi, un deis pro-tagonistes del documental, pu-

rebutjar la proposta un parell decops i el director del documen-tal, Wilson Osorio, va haver d'in-sistir: «la rebutjava perque jo noestava d'humor i, sobretot, per-que no m'agradava donar la ca-ra en públic amb una activitatque per a mi és molt íntima. Fi-nalment diversos amics em vanempenyer i vaig acceptar. Elfetque ens entenguéssim bé amben Wilson també hi va influirmoli».

gui sentir-hi i fer una vida gaire-bé normal com la deis seu s com-panys malgrat ser sord profunddenaixement: «El seu caséscadavegada menys excepcional gra-cies a la detecció preco¡;:,a l'esti-mulació primerenca i aIs ajutstecnologics», afirma.

Vidas sonoras, és un documen-tal que mostra que actualmentles deficiencies auditives no hande limitar necessariament la vi-da de les persones. Pero el primerpas per aconseguir-ho és accep-tar el problema i buscar l'ajudanecessaria per posar-hi remei.

DEL 2S DE FEBRER AL 3 DE MAR<; DEL 20 I I • PRESENCIA. 2S