renou 69

3Nº 69 SUMARIRenou

AARRTTIICCUULL AAUUTTOORR PPAAGG..

PPOORRTTAADDAA Basilica Archiprestal de Morella 1

PPUUBBLLIICCIITTAATT Publicitat Diputacio de CS 2

SSUUMMAARRII Ferrando 3

PPRREESSEENNTTAACCIIOO Ferrando 4

EEDDIITTOORRIIAALL Gonzalo Romero Casaña 5

BBAASSEESS PPRREEMMII OOBBRRAA LLLLIITTEERRAARRIIAA Redaccio 6

AACCTTIIVVIITTAATTSS CC..VV.. Ferrando 7 / 9

AANNIIVVEERRSSAARRII DDEE MMOOSSSSEENN JJOOAANN BBAATTIISSTTEECCAARRDDOONNAA II VVIIVVEESS Redaccio 10

RRUUTTEESS CCIIDDIIAANNEESS PPEERR TTEERRRREESS DDEE CCAASSTTEELLLLOO II VVAALLEENNCCIIAA José Vicente Gómez Bayarri 11/12

CCOONNCCAATTEEDDRRAALL DDEE SSAANNTTAA MMAARRÍÍAA Joan Benet Rodríg. i Manzanares 13/15

GGRRAAMMAATTIICCAA VVAALLEENNCCIIAANNAA Josep Mª. Guinot i Galán 16

EENN EELL 3300 AANNIIVVEERRSSAARRII DDEE LLEESS NNOORRMMEESSDDEE LLAA RRAACCVV OO NNOORRMMEESS DD’’EELL PPUUIIGG Juli Moreno Moreno 17/18

AADDEEUU,, AAVVEE MMAARRIIAA PPUURRIISSSSIIMMAA Manuel Casaña Taroncher 19

LLEESS CCAAPPEELLLLEETTEESS Xavier Gimeno i Alonso 20

JJOOCC DDEELL TTRRUUCC.. JJOOCC PPIILLOOTTAA VVAALLEENNCCIIAANNAA Federico Bonillo Vigo 21 a 23

DDEENNUUNNCCIIAA Joan Benet Rodríg. i Manzanares 24

NNOOTTEESS DD’’EETTNNOOLLOOGGIIAA VVAALLEENNCCIIAANNAA GGEELLAATTSS II RREEFFRREESSCCSS.. ((IIII)) Agusti Galbis Cordova 25 a 27

HHUUMMOORR VVAALLEENNCCIIÀÀ// RREEFFRRAANNSS VVAALLEENNCCIIAANNSS Alberto Guallart Ramos/Carles Ros 28

TTEEOODDOORR LLLLOORREENNTTEE,, AARRAA QQUUEE FFAA CCEENNTTAANNYYSS((II ddee IIIIII)) Oscar Rueda Pitarque 29 a 31

UUNN CCOONNTTEE..EELL CCHHAAVVAALL II EELL CCAAVVAALLLL Josep Mª. Guinot i Galán 32

CCIIEENNTTIIFFIICCAAMMEENNTT CCOORRRREECCTTEE Ramón Mingarro Traver 33

HHIISSTTOORRIIAA LLLLEENNGGUUAA VVAALLEENNCCIIAANNAA Josep Boronat Gisbert 34

PPOOEESSIIAA.. EELLSS CCLLAASSSSIICCSS VVAALLEENNCCIIAANNSS Joan Benet Rodríg. i Manzanares 35

LLAASS LLEENNGGUUAASS OOFFIICCIIAALLEESS DDEE LLAA CCAANNCCIILLLLEERRIIAA Ricardo García Moya 36

PPIINNTTUURRAA VVAALLEENNCCIIAANNAA//PPAASSSSAATTEEMMPPSS Ferrando/Josep Lluís Cortés 37

GGAASSTTRROONNOOMMIIAA//SSOOLLUUCCIIOO AALLSS PPAASSSSAATTEEMMPPSS Pilar Borrull/Josep Lluís Cortés 38

PPUUBBLLIICCIITTAATT Publicitat Ajuntament de CS 39

CCOONNTTRRAAPPOORRTTAADDAA::DDeeffeennggaamm lloo nnoossttrree.. Redaccio 40

4 PRESENTACIO Renou

AAssssoocciiaacciioo CCuullttuurraall ““CCAARRDDOONNAA VVIIVVEESS”” CCaarrrreerr dd’’EEnnmmiigg,, 2233,, 99ee,, 2277ªª –– 1122000011 CCaasstteelllloo.. Regne de ValenciaTelefon (contestador) i Fax: 996644 220000 446688.. Apartat Correus: 554455 (12080, Castelló).

RREENNOOUU NNºº 6699MMAARRÇÇ 22001111

RReevviissttaa ccuullttuurraall ggrraattuuïïttaa..Publicacio quatrimestral.EEDDIITTAA::Associacio Cultural“Cardona Vives” DDiirreeccttoorr::Gonzalo Romero Casaña CCoooorrddiinnaaddoorr::Fernando Masip LorasCCoonnsseellll aasssseessoorr ii mmoonnttaaggee::José Luís CortésEliseo ForcadaDomingo GimenoJavier GimenoVicent MeneuFernando PuigEnrique SanchisDDiisssseennyy//mmaaqquueettaacciioo::Ximo Troncho DissenyIImmpprreessssiioo::“Color Impres”RReeddaacccciioo ii aaddmmiinniissttrraacciioo::Carrer d’Enmig, 23, 9e, 27ª12001 CASTELLOTfn.i Fax: 964 200 468www.cardonavives.comDDeeppoossiitt LLlleeggaall::CS-1-1987NNOOTTEESS:: *Esta revista esta escrita seguint les NNoorrmmeess dd’’EEll PPuuiigg.. *L’Associacio Cultural “Cardona Vives”, no subscriu, necessaria-ment, el contingut dels articulspublicats en RENOU.**RReevviissttaa ppaattrroocciinnaaddaa ppeerr ll’’AAjjuunnttaammeenntt ddee CCaasstteelllloo..

PPOORRTTAADDAA:: BBAASSIILLIICCAA AARRCCHHIIPPRREESSTTAALL DDEE SSAANNTTAA MMAARRIIAA LLAA MMAAJJOORR.. MMOORREELLLLAA..CCaasstteellllóó.. RReeggnnee ddee VVaalleenncciiaa..

Edifici gotic dels sigles XIII i XIV. En l’interior tenim un barroc altar major, un bellissim orgue que funciona ala perfeccio i l’unic cor d’Espanya, circular i gotic i sobreelevat en el centre de la nau principal on se puja peruna escala de caragol d’indescriptible bellea.

CCOOMMEENNTTAARRIISS::

¿¿PPEERR QQUUÉÉ EESS IIMMPPOORRTTAANNTT FFEERR--SSEE SSOOCCII DDEE““CCAARRDDOONNAA VVIIVVEESS””??

* Esta associacio preten preservar els valors culturals i historics del nos-tre poble. No nos mou atra cosa que el propi amor per les costums

valencianes, des d’Alacant fins Castello passant per Valencia, com un conjuntde pobles que formen l’actual Comunitat Valenciana, abans Regne de Valencia.* PPeerr nnoommeess 2255,,-- eeuurrooss aa ll’’aannyy ((mmeennoorrss ddee 3300 aannyyss,, 1100,,--¤¤)), pots:· Estar informat, a traves de nostra revista RENOU, de la problematica actualsocial del nostre territori, aixina com de la cultura historica valenciana.

· Assistir a les conferencies, sobre diverses materies, organisades per la nostra entitat.· Prendre part de les excursions que periodicament fem a diferents punts delRegne de Valencia.

· Participar en qualsevol acte que puntualment organice la Cardona Vives (cur-sets cultura, concursos, entrega de premis de C.V.,...).

FFEERR--SSEE SSOOCCII DDEE CCAARRDDOONNAA VVIIVVEESS EESS DDEEFFEENNDDRREEEELLSS VVAALLOORRSS VVAALLEENNCCIIAANNSS DDEE CCAASSTTEELLLLÓÓ

Destaquem l’ultima excursio a Valencia, on puguerem contemplarlesTorres de Serrans, les Roques i el Monasteri de la SantíssimaTrinitat. En est ultim recint, enorme per dimensions i historia,

habiten les monges clarices, fidels guardianes del seu recint. En total sonsis, totes octogenaries pero en una vocacio admirable i una humiltatrallant en la santitat. Tot un eixemple per als temps que corren.

FFeerrrraannddoo

Torres de Serrans Claustre Monasteri Trinitat

5EDITORIALRenou

EDITORIAL Gonzalo Romero CasañaPresident de la “A.C. Cardona Vives”

“Hi ha raons del cor…que la raó no enten”,bonica frase, senzilla, profunda, enigmàtica,certa, sincera…i profundament humana.

El ser humà en eixa llavor de vida que s’inicia des delmoment en que estem en el ventre de la nostra mare,establix en tot lo que el rodeja, una relació afectiva queens fa sentir-mos diferents i privilegiats en este mónque envolta tota la nostra existència.

I és de veres, les relacions, el contacte, el tracte, laparla, l’entorn, l’afecte i el sentiment construixen aunes persones que en eixes circunstàncies que formeni que, conforme u va creixent, fan el ser que som, i queen una base inicial no para de créixer mai.

L’amor és sense cap de dubte el sentiment humàmés magnífic que puga acoronar la naturalea humana;l’amor no enten deraons, l’amor és deveres cego, perque sino, no és amor; l’a-mor no enten demides, ni de llimits, noes pesa; i si és amorde veres ni se compra,ni se ven; no se potacabar en ell; l’amorés etern, no enten demort, perque mes allàdel cel és a on trobaper a sempre sa infini-ta llar…

Este sentiment alvoltant del que patim,gojem, reneguem, plo-rem, riem, agraïm,ensomiem, despertem, volem, naixem i morim…es lallavoreta que la gent de be porta dins i que marca laseua existència.

Pense de veres que aquell,- que també els hi ha -,que no te la capacitat d’amar, tampoc te la capacitatde ser feliç en esta vida, convertint, tal vegada, lo queés el camí vital en un ball d’interesos buits que mai ple-nen eixe sac foradat en el que se convertix tota perso-na sense capacitat de voldre.

I per això eixa raó del cor, que es l’amor, pareix tra-

duïr-se en res si no entenem que la falta de raó del corno pot convertir la busca i consecució d’este be diví enuna anarquia de fets conduents a arribar ad eixe do.L’amor requerix de sacrifici, de treball, d’estratègia, devisió de futur, de negació d’egoismes, de saber aguan-tar infàmies i desprecis, atenen a eixa raó del cor queen moltes ocassions ens obliga a anar per camins defanc i pedregossos, i temps obscurs, envoltats d’incer-tea…i anant en eixes raons de cor que l’entiment noenten, arribar al cim pel suspiren les dònes i hòmensde be…

El ser de la Cardona Vives, mantenint el seu espirit,anant des d’a on venim cap allà a on la conciència, eldeure, les raons, les raïls, i l’amor cap a lo nostre ensporta, és una lluita que tal vegada coste entendre des

de el facilitarisme en elque hui ens ventolegemmassa a sovint. El corde la nostra entitat i elseu ser, camina des delseu inici inexorablementunit en l’amor ple deraons possiblement invi -sibles e ininteligiblesper als que des d’un en -te niment carent de cor,no poden entendre comeste grup d’hòmens idó nes de esta entitatcastellonera continuenper eixe camí, treba-llant, donant mostra delo que som, sembrant lla-voretes de futur, seguint

una estrategia que ens fa créixer dia a dia, arribant aon adés no arribabem, i covencent als que de veresporten l’amor dins d’ells, que hi ha un camí de cor, plede raons i arguments que, més allà d’entenimentssense cor, vol unes raons que amparades pel cor, enspermitixca un dia vore que l’amor, per lo nostre, per lanostra terra i pel ser humà, prevalix per damunt de tot.

Ixcà! Pronte un dia ens allumene i l’amor del corpuga ser entés per l’enteniment…de tu i de mi depen...

D. Gonzalo Romero, president de C.V. Nit entrega premis Fadrins-C.V. 2010.Foto: J. J. Gómez

[1481] Luis de Fenollet publica en Barcelona la traduccion de “Historia deAlexandre de Quinto Curcio” de Plutarco ‘… fon de grec en lati, e per Petro candido delati en tosca, e per Luis de Fenollet en la present lengua valenciana transferida...’.

Renou

BBAASSEESS

1.- Els treballs que concursen al Premi haurandéstar escrits en valencià (Normes d’El Puig) oen castellà, si be se priorisarà, a igualtat de con-dicions, als escrits en Llengua Valenciana.

2.- Es condicio precisa que siguen inedits, escrits enpaper DIN A-4, a dos espais; les pagines estaranunides entre si i numerades. Els eixemplars es pre-sentaran per duplicat.

3.- Seran admesos treballs fins el 15 d’abril de 2011,a les 20 hores i hauran de ser presentats o remi-tits a la Secretaría de l’Associacio Cardona Vives,Carrer d’Enmig, nº 23, piso 9, porta 27 deCastello de la Plana (C.P.12001). Tel/Fax: 964 2004 68 (contestador) o, millor, a ll’’aappaarrttaatt ddeeccoorrrreeuuss nnºº 554455 (12080, Castello).

4.- Els treballs no aniran firmats, pero portaran unlema que es repetira en léxterior dún sobre tan-cat, dins del qual es fara constar el nom, llinages,D.N.I., telefon i domicili de l’autor.

5.- La Junta Directiva de l’Associacio Cultural“Cardona Vives”, constituira un Jurat que s’enca-rregara del desenroll del nomenat concurs. En totcas, la resolucio del Jurat, sera inapelable.

6.- El treball premiat no sera tornat, respectant la pro-pietat intelectual de láutor qui, no obstant, cediraels drets dúna primera edicio a l’Associacio CulturalCardona Vives i de la traduccio a Llengua Valencianaen el cas que estiguera escrit en castellà. Si en el

determini dún any el treball no fora publicat, láutorpodra editar-lo a les seues expenses, quedant obli-gat a comunicar-ho abans del començ de límpres-sio i, en ser publicat, fer entrega de vint eixemplarsa l’Associacio Cultural Cardona Vives. Els treballs nopremiats, podran ser retirats pels respectius autorsfins el 30 de juliol de 2011.

7.- El Premi en metalic es rebra per part del premiaten l’acte que se celebrara en juny de 2011, a les21,30 hores, en el lloc i data que oportunamentse fara saber, junt a la celebracio de l’entrega dePremis Fadrí-Cardona Vives 2011.

8.- El treball presentat anira obligadament acompan-yat pel soport informatic corresponent (CD, DVD,Disquet, etc)

9.- Els autors que presenten treballs al presentConcurs, acataran les resenyades condicions.

10.- Per a tot lo que no s´haja previst en les condi-cions abans nomenades, la Junta Directiva del’Associacio Cultural Cardona Vives podra determi-nar lo que considere oportu.

Castello de la Plana, acort de la J.D.de juliol de 2010.

La Junta Directiva de l’Associacio Cultural“Cardona Vives”.

RReeddaacccciioo

6 PREMI OBRA LLITERARIA Renou

PREMI DE LÁSSOCIACIO CULTURAL CARDONA VIVES A LAMILLOR OBRA SOBRE TEMATICA VALENCIANA (VII EDICIO) TEMA LLIURE, DOTAT EN 300 EUROS. AL MILLOR TREBALL, EN PROSA, SOBRE CULTURA,

HISTORIA, LLENGUA, COSTUMS I/O TRADICIO DEL POBLE VALENCIÀ.

Renou

7ACTIVITATSRenou

ACTIVITATS DE LA CARDONA VIVESOOrrddee ccrroonnoollooggiicc dd’’aallgguunneess aaccttiivviittaattss

oorrggaanniissaaddeess oo eenn ppaarrttiicciippaacciioo ddee ll’’AAssssoocciiaacciioo CCaarrddoonnaa VViivveess

* 27-10-2010. Presentacio en Llibreria Argot deCastelló del llibre “Poemas de Corazón y Guadaña”. Elseu autor es nostre soci i articuliste de Renou, JoanBenet Rodríguez i Manzanares. Varies poeteses donarenllectura a varis poemas del llibre citat.

* 30-10-2010. Asistencia de membres de la C.V. a l’ex-posicio de quadros del pintor castellonenc LorenzoRamírez, en la Galeria d’Art del Corte Inglés.

* 05-11-2010. Una representacio de C.V. se desplaçà aValencia on va tindre lloc el sopar de l’entrega de premisde l’associacio “Amics de la RACV”.

* 18-11-2010. Interesantísima conferencia a carrec deD. Francisco A. Roca Traver, natural de Torreblanca(Castello), doctor en historia, investigador, articuliste ipersona molt vinculada en el valencianisme que nosdeleità parlant-nos sobre “FRA GILABERT JOFRE I ELPRIMER HOSPITAL-MANICOMI DEL MON”.

* 19-11-2010. Una representacio de Cardona Vivesestigué present en el sopar de l’entrega de premis queanualment celebra l’Associacio d’Escritors en LlenguaValenciana (AELLVA) en Valencia.

Conferencia de Francisco A. Roca“Fra Gilabert Jofre i primer hospital-manicomi del mon”

Entrega premis 2010 de “Associaciod’Escritors en Llengua Valenciana”

Presentacio llibre de Joan Benet enLlibreria Argot de Castelló

Entrega premis 2010 de"Associacio d'Escritors en Llengua Valenciana"

[1133] Abadia Ben Soliman, escritor universal valenciano, nos dejo en romanc“Anals Valencians”.

Renou

(continua a la pagina següent...)

8 ACTIVITATS Renou

ACTIVITATS DE LA CARDONA VIVES

* 02-12-2010. 1ª part dels actes en commemoracio del120 aniversari de la mort de l’archipestre En Joan BatisteCardona i Vives. Per primer any, la C.V. ha pres part de l’or-ganisacio. Solemne Eucaristía en la Trinitat, on esta ubi-cat el sepulcre del que fora fill predilecte de Castelló, priorde Lledó, archipreste de Santa Maria i u dels personagesmes importants en el Castello del sigle XIX. Tambe li se vaoferir una corona de llorer i un Respons.

* 05-12-2010. Continuacio dels actes en memoriad’En Joan Batiste Cardona i Vives. Presidit pel Prior dela Basilica de Lledó, celebracio de Solemne Eucaristíaen accio de gracies per la seua vida i obres. La missafon cantada en gregorià pel Cor “Schola Jubilemos”.

Ofrena corona llorer. Lapida deMossen Joan Batiste Cardona Vives

Solemne Eucaristía en la Trinitat.120 aniversari Mossen Joan Batiste Cardona Vives

OOrrddee ccrroonnoollooggiicc dd’’aallgguunneess aaccttiivviittaattssoorrggaanniissaaddeess oo eenn ppaarrttiicciippaacciioo ddee ll’’AAssssoocciiaacciioo CCaarrddoonnaa VViivveess

CCXXXX AAnniivveerrssaarrii ddee ll´́AArrcchhiipprreesstt ii FFiillll PPrreeddiilleecctteeddee llaa cciiuuttaatt ddee CCaasstteelllloo,, MMoosssseenn JJooaann CCaarrddoonnaa ii VViivveess

((11881144--11889900))

La ciutat de Castello commemorarà els proxims diesel 120 aniversari de la mort de lárchiprest mossenJoan Batiste Cardona i Vives. Els actes estan orga-

nisats pel Prior de la Basilica de Lledó, la Real Confrariade la Patrona, la Parroquia de la Santissima Trinitat, elsPares Escolapis, les Germanes dels AnciansDesamparats i lÁssociacio Cultural “Cardona Vives”.

El dijous, 2 de decembre, aniversari de sa mort en elSenyor, a les huit de la vesprada es celebrarà unaSolemne Eucaristia en la parroquia de la SantissimaTrinitat, a on es conserva el sepulcre dúna de les maxi-mes figures del sigle XIX en Castello. Al finalisar es pre-garà un Respons i es depositarà una corona de llorer.

El dumenge, 5 de decembre, a les once del mati elPrior de Lledó presidirà una Solemne Eucaristia en laBasilica, en accio de gracies per la vida i obra déstebenemerit retor. La missa sera cantada en gregorià pelCor “Schola Jubilemus”.

Cardona Vives fon archiprest de Santa Maria, prior deLledó i fill predilecte de la Ciutat, nomenat per lÁ jun -tament en 1855 per sa caritativa i delicada atencio alsmalalts, pobres i desvalguts ab motiu de la passera decolera dáquell any. Baix el seu priorat es celebrà el Vcentenari de la Santa Troballa de límage de la Verge deLledó i gracies ad ell la devocio per la nostra patrona esmillorà notablement. Sent archiprest de Santa Maria,lárquitecte Manuel Montesinos retirà els revestimentsbarrocs que amagaven els murs gotics de lÍglesia Majorde la ciutat. Cardona Vives, ab el seu prestigi contribui aalluntar de Castello a la columna “Dabán”, estalviantaixina que tinguera lloc en Castello el pronunciament perAlfons XII, de greus conseqüencies per a la societat cas-tellonenca.

Ab el seu testament es construïren les iglesies de laTrinitat i la Sagrada Familia, les Escoles Pies, léstatua delRei don Jaume, lÁsil dÁncians del carrer Governador,sent tambe fundador de la Caixa dÁforros i Mont dePietat de Castello per a evitar lúsura ab els pobres.

Traduccio feta del castellà a Llengua Valenciana perXavier Gimeno

(...de la pag. anterior)

(continua en pag. següent...)

9ACTIVITATS Renou



* 13.12.2010. Est any no puguerem asistir, com sol sercostum en la C.V., als Jocs Florals de Lo Rat Penat, alcoincidir en la Junta Directiva de la C.V. i posterior soparnadalenc.

* 13-01-2011. Celebracio de l’Assamblea GeneralOrdinaria en l’Edifici “Hucha” de la Caixa d’Aforros iMont de Pietat, Bancaixa de Castelló que, com se sap,es anual.

* 23-01-2011. El nostre president, Gonzalo Romero, vaactuar de mantenedor en els actes de la Casa Valenciaen Barcelona, on hi ha un gran ambient valencianiste iuna singular corrent de simpatia dels seus dirigents capa nostra associacio.

* 27-01-2011. Interessantissima conferencia a carrecde Joan Ignaci Culla i Hernández, en els salons deCastalia Iuris, que nos deleità parlant-nos del “JoanotMartorell: cavaller i escritor de la Nacio Valenciana”.

Gayatera de la Casa Valencia en Barcelona, Srta. Monica Ortí López.

Assamblea General Ordinaria 2011Associacio Cultural “Cardona Vives”

Conferencia de Joan Ignaci Culla.“Joanot Martorell:cavaller i escritor de la Nacio Valenciana”

Casa Valencia en Barcelona. Actuà de mantenedor Gonzalo Romero

[1149] Documento firmado por Ibn Mardanis, (el famoso Rey Lobo, de origen moza-rabe, nacido en Peniscola en 1.124 que llego a ser rey de toda la zona oriental del al-Andalus),en el que firma un tratado en romanc pla con las republicas de Pisa y Genova en el que ofre-cia a los ciudadanos de dichas republicas bano gratuito y una alhondiga para el comercio.

Renou



10 ACTIVITATS Renou



* 30-01-2011. Excursio a Valencia. Tinguerem l’oportu-nitat de visitar les Torres de Serrans, una de les antiguesdotze portes que guardaven les muralles de la Ciudad deValencia. La construccio es el sigle XIV i l’estat actual esimpecable despres de les restauracions fetes en poste-rioritat. Durant la Guerra Civil s’habilità per a custodiarobres del “Museo del Prado”, construint-se una revoltade formigo armat de 90 cm de gros i la previssio dereomplir en un metro de terra i un metro de corfa d’a-rros per a amortiguar els posibles bombardejos.

A continuacio visitarem “La Casa de les Roques”, alcostat mateixa de les Torres de Serrans, construida enel sigle XV i, hui en dia, Museu de Les Roques o carrostriunfals que ixen en la provesso del Corpus Cristi i quetambe guarde diversos objectes i vestimenta usada enla celebracio de la festa citada.

Per la vesprada, tinguerem el plaer de vore el real

monasteri de les monges clarices de la SantíssimaTrinitat de Valencia, de gran importancia histórica.Fundat per la reina María de Castilla, esposa de AlfonsV el Magnanim i regent del reine durant la llarga ausen-cia del seu marit. La reina manà construir en el claustresa sepultura i alli está enterrada. Fon abadesa del con-vent la celebre escritora sor Isabel de Villena i mege dela comunitat el gran poeta Jaume Roig,

* 01-03-2011. Tenim prevista una visita a Les CortsValencianes de la que donarém testimoni en la proximarevista ya que l’actual estarà en imprenta abans de produir-se la citada visita. Per cert, hem detectat, en la carta envia-da als socis, un fallo de transcripcio en les “Notes sobre l’ex-cursio”. On diu “…dins de la confederacio aragonesa-cata-lana…” deuria dir “…ddiinnss ddee llaa CCoorroonnaa dd’’AArraaggoo…”

FFeerrrraannddoo

Excursio de C.V. Les Roques. Detall d’un carro que porta l’escut de Castelló

Excursio de l’Associacio Cultural “Cardona Vives”. Torres de Serrans

Escursio de C.V. Claustre del Monasteri de la Santissima Trinitat

Excursio de l’Associacio Cultural “Cardona Vives”. Torres de Serrans

[1494] Miquel Perez en la seu obra "Vida de la Sacratissima Verge Maria" diu:’...que puix les vides de innumerables sanctes en vulgar prosa se troben escrites que lagloriosa vida de aquesta alta reyna de parays que es sancta sobre totes les sanctes nodeu esser en la nostra valenciana lengua …’.

Renou


RUTES CIDIANES PER TERRES Dr. José Vicente Gómez DE CASTELLO I VALENCIA Academic de la R.A.C.V.

11HISTORIARenou

Castell d’Olocau. Lloc per on passà El Cidabans de la conquista de Valencia

Les gestes de Rodrigo Díaz deVivar foren arreplegades en diver-ses fonts lliteraries, histories

migevals i croniques arabigues i cris-tianes. L’esperit del cavaller de l’edatmijana animà a joglars anonims aevocar les seues gestes. Els relatsciten poblacions per a on van transitarel “Campeador” i les seues mainades.El Poema de Mío Cid confon, de vega-des, lo epic en lo historic. No obstantaixo, aço no es obstacul, per a que elsllocs i camins del Cid tinguen, en l’ac-tualitat, presencia viva en la nostrageografia. Un ampli repertori de locali-

tats conquistades i de fortalees quedefenien el territori son registrades enla documentacio al relatar acontenyi-ments historics.

L’itinerari del “Cami del Cid” es pottraçar, basicament, seguint els topo-nims constatats; ara be, hem derecordar que el Cantar de Mío Cid esuna obra lliteraria, en aspectes nove-lats, on se descriuen passages ficticisrecreats per l’autor per a fer mes sug-geridora i poetica la narracio.

Els camins seguits pel “Campe a -dor” i les seues hosts no con figurenuna via llineal, sino que les necessi-tats d’abastiment, l’alçament de cam-paments en llocs apropiats i atres as -pectes de caracter militar o de nego-ciacions politiques li van portar a ca -minar i retrocedir en diverses direc-cions, traçant una ruta tortuosa que avegades s’entrecreua. Estos condicio-nants originaren un eix o arteria prin-cipal del cami i ramals i bucles en elstrajectes.

Les rutes o itineraris des de queintervingueren en terres valencianesson diverses. La Historia Roderici, laPrimera Crónica General, el Cantar deMío Cid, o les fonts arabigues men-cionen poblacions de les actuals pro-vincies de Castello i Valencia.

Castello es una de les provinciesque fon transitada per la host del Ciden les cavalcades cidianas per terresdel Llevant Peninsular o Šharq al-Andalus com testimonien la HistoriaRoderici i el II Cantar del Poema deMío Cid entre una atra documentaciohistorica.

Una de les rutes del cami queseguiren les mainades del “Campea -dor” i que discorre per territori caste-llonenc va formar el denominat “Anellde Morella”. Tenint com a punt departida el castell d’Olocau del Rei esdirigix per les poblacions de Todolellai Forcall a Morella, centre neuralgic dela comarca dels Ports, i prosseguixtravessant les abruptes terres de l’AltMaestrat per la Iglesuela del Cid iVilafranca. L’atre itinerari del “Anell deMorella” que part d’Olocau del Reiseguix el cami de Mirambell i Canta -vieja per a confluir en Vilafranca. Desd’esta poblacio el cami del Cid passa-rà per Benasal, Culla, Adzaneta, ElsUseres, l’Alcora per a arribar a laimportant plaça i castell d’Onda.

Una atra ruta de penetracio pro-cediria de les terres turolenses i pas-saria per les localitats de Mora iRubielos de Mora per a entrar en l’ac-tual provincia de Castello per Montán,i descendia per Jérica, Segorbe iTorres Torres i arribava a Morvedre.Des d’esta ultima poblacio el cami esbifurcaria en direccio cap al nort perAlmenara, Borriana, Castello, Beni -cassim i Orpesa; i cap al sur perYubayla -actual Puig de Santa Maria-i Alboraya per a dirigir-se a Valencia,capital del regne de la taifa del seunom.

Diverses poblacions de les men-cionades en els recorreguts de la hostde Rodrigo Díaz de Vivar son regis-trades en el Poema de Mío Cid: Portd’Alucat o Olokab -Olocau del Rei-,


Jérica, Almenara, Borriana, Castejón, Onda. En el periodo dels regnes de taifes el castell o fortifi-

cacio es va convertir en el centre de domini o de defen-sa del territori valencià. El control de la zona s’aconseguiaen la instalacio d’un conjunt de torres sentinella i de chi-cotetes fortalees que depenien d’atres mes importants.Estes construccions castra’ls ubicades en llocs estrate-gics els permetia dominar les vies de comunicacio.

Les fonts cronistiques araps que ens proporcioneninformacio sobre el territori castellonenc durant els tresprimers segles de la domina-cio sarraïna son escassissimesi breus. Lleugerament s’incre-menten en l’aparicio dels reg-nes de taifes, encara que en lamajoria dels casos es llimitena mencionar el nom de lapoblacio o fortificacio, sensealudir a l’estructura, finalitat,materials del castell, etc. Hemde recorrer als cronistes i iti-neraris de geografs àraps comal-´Udr�, al-Bakr�, al-Idris� pera vore citats alguns nuclispoblacionals que tenien enti-tat de ciutat: Borriana i Onda;i certes fortificacions o castells: Almenara, Vall d’Uxó,Bechí, Borriol, Chivert, Culla, Castell de Montornés (enBenicàssim), Peníscola, Morella, Segorbe, Jérica, Bejís,etc.

Concretament, el cronista al-Bakr� cita Onda en elsegle XI. Al-Idris� en el s. XII menciona les ciutats deBorriana i Onda i els castells d’Almenara i Morella. �aq�t(segle XII-XIII) tambe registra les ciutats d’Onda i Borriana,i entre els castells el de Jérica. El mateix autor concebix laciutat com un centre en funcio administrativa i militar.

En l’actual provincia de Valencia hem d’indicar quetransitaren per Morvedre, Yubayla i Valencia, i assentà elcampament en els ravals de l’Alcúdia i la Vilanova abans

de prendre la ciutat. Cap al sur de la capital del Regne,el Cid i les seues hosts travessarien Quart, Alzira, Xàtiva,Penya Cadiella -El Benicadell,-, Ontinyent i Bocairent.Des de la fortificacio de Penya Cadiella va poder acudira frenar les incursions almoravits i dirigir-se a Bayrén,Tavernes de Valldigna, Cullera, Corbera per a tornar aValencia. La sublevacio islamica en la ciutat de Valenciacontra el rei al-Qadir portà a este monarca a desplaçarels seus tresors i efectes als castells d’Olocau i Serra. ElCampeador es va dirigir a estes localitats per a recupe-

rar part del boti alli depositatper al-Qadir; llocs que conta-ven en estrategics castellsalçats en els contraforts de laSerra de la Calderona. Des -pres, per la localitat i castellde Torres Torres va poder diri-gir-se a Morvedre. Tambe ha -gue de cavalcar fins a Alpuen -te capital de la taifa del seunom, governada per l’estirpdels Ben�-Cassim, al rei de laqual li cobrava paries. Per adirigir-se al castell d’Alpuenteva haver de passar per lapoblacio de Lliria. En una de

les seues eixides o cavalcades el Cid, partint des deValencia, es va encaminar a Quart, Torrent, Picassent iAlmussafes. Finalment, la ruta cap a Castella li portariafins als confins de les terres de Valencia; travessaria leslocalitats de Buñol, Siete Aguas, Requena, fins a arribarals dominis del monarca castellà Alfons VI.

Les mainades i el “Campeador”, personage historic,cavaller llegendari i heroi mitic, travessaren territori mon-tanyos, paisages en notables contrastos, assentà cam-paments en diversos llocs, ocuparen castells i van creuarpoblacions que ens servixen per a delimitar el cami delCid.

12 HISTORIA Renou

Castell d’Onda. Lloc de pas en la Ruta Cidiana

RUTES CIDIANES PER TERRES DE CASTELLO I VALENCIA (...de la pag. anterior)

Renou

Restaurant ~ Salons per a convits“Fem inoblidables els seus grans moments”

Reserves Tel. 964280302-637568604C/ Juan Pablo II, 33 • 12003 CASTELLÓ

C/ Juan Pablo II, 33 - 12003 CastellóTel.964 280302-637568604e-mail:[email protected]

www.celebritylledo.com

13COLABORACIORenou

CONCATEDRAL DE SANTA MARIA Joan Benet Rodríguez i Manzanares

Coneguda en un principi com, Iglésia de SantaMaria la Major.I més en avant com, Iglésia Archiprestal de Santa

Maria de l’Assunció.Esta Concatedral és una de les 11 que n’hi ha en

Espanya, és de titularitateclesial i fon l’última que esconsagrà en el sigle XX. Estàsituada en la Plaça Major dela ciutat de Castelló de laPlana, junt a l’Ajuntament ila torre campanar indepen-dent coneguda com, ElFadrí (Al qual ya li dedicà-rem un artícul), i que li ser-vix com a mig per a fer elstocs ordinaris i extraordina-ris de campanes, puix enca-ra que en l’actualitat la con-catedral dispon de tres chi-cotetes campanes, estesestan almagasenades endependències de la mateixai no formen part dels usoshabituals, pero encara aixi-na, conta en dos quadrantssolars de nova factura.

En el sur fica, ademés deles corresponents indica-cions numèriques, en labanda superior, “SOLI DEOHONOR / ET GLORIA”, i enl’inferior, “MM / M. GVIA · E.CASADO · FECIT”.

En el quadrant est fica dalt, “AVE MARIA / DOMINIMEI MATER” i davall igual que el quadrant sur, “MM /M. GVIA · E. CASADO · FECIT”.

El temple conta en una roda de campanes de novafabricació, molt a prop a la porta de la sacristia. La

descripció i localisació de les campanes es pot voreen la tabla al final de la pagina.

Els orígens de la concatedral nos porten a 1288,any en que comença a construir-se una iglésia en unestil gòtic renaixentiste, pero en 1337 estant encara

en construcció, un incendiprovocat per Mossén Fran -cesc Olivares, la destruí,sent este obligat sufragar lareconstrucció. Pero volguéel destí que un terratrémolpocs anys després tambédestruïra el temple encaratambé estant en construc-ció.

Fon en 1383, durant lesobres de reconstrucció,quan es construí la portadadel migdia, la més antiga deles que encara es conser-ven, recaent esta en locarrer de l’Archipreste Bala -guer, apareixent documenta-da ya en 1382 com obra deGuillem Coll. En 1403 s‘ini-cien una atra volta les obresde construcció i reconstruc-ció de la nova iglésia, queseria ampliada pel mestred’obres Miguel García deSogorp. Estant encara enconstrucció, Sant VicentFerrer en 1414 ya predicàen ella.

Allà cap al 1420 ya s’havia construït la porta norten la plaça de l’Herba, front a l’antic Palau Municipal,colocant-se llavors en el tímpan una image de laVerge en Jesús de chiquet en el braç i presentant unadecoració vegetal en els capitells. La gran portada de

Frontera principal Concatedral de Santa Maria. Castellóde la Plana


CCaammppaanneess ddeessaappaarreegguuddeessLLooccaalliissaacciióó CCaammppaannaa FFoonneeddoorr AAnnyy DDiiààmmeettrroo PPeess//qquuiillooss(No localisada) Maria Roses, Germans (Silla) 1941 40 37

CCaammppaanneess aaccttuuaallssLLooccaalliissaacciióó CCaammppaannaa FFoonneeddoorr AAnnyy DDiiààmmeettrroo PPeess//qquuiilloossSala fonda de la concatedral Senyalera (0) Desconegut 1900ca 25 9Sala fonda de la concatedral Magdalena (1) Roses, Germans (Valéncia) 1939 65 159Sala fonda de la concatedral Sant Roc (2) Roses, Germans (Valéncia) 1939 73 225

14 COLABORACIO Renou

la frontera principal, en la Plaça Major, també conser-vada de l’iglésia original, s’erigí en 1435, és d’ungòtic més alvançat que les anteriors i els capitellsestan decorats en escenes del Nou Testament, santsi motius florals. L’Iglésia de Santa Maria la Major, seriaconsagrada pel bisbe de Tortosa el 3 de març de1549.

En 1662, de la mà de Juan Ibáñez, es construí laCapella de la Comunió, en planta de creu grega icoberta en una cúpula en el centre i voltes de migcanó en braços, la qual obria el tram dels peus delcostat de l’Epístola.

L’Iglésia de Santa Mariala Major fon elevada a ladignitat de ‘Archiprestal’ enles primeries del sigle XX,passant a denominar-se,Iglésia Archiprestal de San -ta Maria de l’Assunció. Senten maig de 1924 quan esferen els actes de la coro-nació de la Patrona de laMare de Deu del Lledó.

En 1931 Iglésia Archi -pres tal de Santa Maria del’Assunció fon declarada Mo -nument Històric Artístic.

En 1936 l’Iglésia Archi -prestal patix un saqueig ifinalment en el primers diesde la Guerra Civil Espanyo -la, el 24 de juliol de 1936patix un incendi provocat.Raonaren la possibilitat deconvertir-la en l’Archiu Pro -vin cial, pero al remat, el17 de novembre de 1936,l’Ajuntament acorda en unple, derrocar-la pedra apedra, aludint raons higiè-niques i urbanístiques. Elderrocament de l’iglésia obtingué les protestes de laDirecció General de Belles Arts, que pocs anys arrerel’havien declarada, Monu ment Històric Artístic. Lespedres serviren per a la construcció d’un matador.

En 1939, de nou es coloca la Primera Pedra per ala nova reconstrucció de l’iglésia sent Evaristo deVicente, el president de Patronat que s’encarregà dela reconstrucció i acondicionament de la mateixa, i unfidel treballador en pos de conseguir-ho.

Des de la seua fundació allà pel sigle XIII, Castellópertanygué a la diòcesis de Tortosa, Pero fon en 1960i gràcies a una Bula del Papa Juan XXIII del 31 de

maig de 1960, realisada en estos térmens, “...per laNostra potestat apostòlica decretem i manem lo queseguix: Afegir a la diòcesis de Sogorp el títul deCastelló de tal manera que tant la diòcesis com el seubisbe es denomine en lo successiu en la doble deno-minació conjunta de Sogorp-Castelló. Conservadaademés, la dignitat de la Catedral de Sogorp, elevemal grau de Concatedral al temple consagrat a Deu enhonor de la Santíssima Verge Maria que està en laciutat de Castelló... Igualment concedim al Bisbe deSogorp la facultat d’habitar, segons el seu prudent juí,en la mateixa ciutat”, es creà aixina la diòcesis de

Sogorp-Castelló, establintque abdós ciutats fruiriend’una igual dignitat episco-pal. En això l’Iglésia Archi -prestal de Santa Maria del’Assunció, fon elevada ala condició de Concatedralen el nom de Concatedralde Santa Maria. El primerbisbe d’esta nova diòcesisen fon, Monsenyor JosepPont i Gol. L’alcalde deCastelló era Josep FerrerForns, el president de la Di -pu tació Carles Fabra An -drés i l’archipreste de l’Iglé-sia Archiprestal de SantaMaria de l’Assunció JoaquimBalaguer Martinavarro.

En 1968 es construí laCapella de la Comunió iposteriorment el restant deles dependències.

Fon consagrada de nousolemnement el 4 de maigde 1999 pel Llegat Pon -tifici, cardenal Dario Cas -trillón aprofitant la celebra-ció del 75 aniversari de la

Coronació de la Verge del Lledó. I com des del sigleXIV i durant tres sigles, cada 15 d’agost s’havia esce-nificat el “Misteri” de la “Assunció de la NostraSenyora als Cels”, es recuperà el “Misteri” per a lanova consagració, en partitura composta per MatildeSalvador, ya que l’original es pergué.

En els anys noranta, en el lema, “Santa Maria,obra de tots”, es conseguí coronar el cimbori i finali-sar l’encreuament i l’àbsit, sent l’actual concatedralde Santa Maria de l’Assunció un temple neogòtic

Ábsit Concatedral de Santa Maria Castelló de la Plana

CONCATEDRAL DE SANTA MARIA (...de la pag. anterior)


reconstruït per l’arquitecte Vicent Traver Tomàs i tresgeneracions d’arquitectes de sa família durant setan-ta anys que acabà en 2009 sent el seu net JuanIgnacio Traver seguint el proyecte original qui acabà laconstrucció que ocupa una illa de cases sancera, junta les dependències parroquials, vivendes del clero idependències catedralícies.

L’any 2008 fon declarat en la concatedral de SantaMaria, Any Marià de la Verge del Lledó en la capital,participaren el bisbe, l’alcalde i el prior de Lledó,Vicent Agut. Minuts abans de fer-ho la campanaÀngel, del Campanar El Fadrí, la que més representala ciutat de Castelló, i lamés gran de tot el litoralmediterràneu, doblà per aanunciar este magne event.Vullc fer notar que la cam-pana Àngel de tres tonella-des de pes, a soles es vol-teja en els més grans acon-tenyiments.

L’orfeó Valencià NavarroReverter, el 3 de maig de2008 realisà un concert enla concatedral. I també en2008, els dies 10 i 12 denovembre la concatedralacollí l’Exposició, La Llumde les Imàgens, junts alstemples d’El Salvador en Bo-rriana, i l’Archiprestal SantJaume de Vila Real.

Segons l’historiador VicentMonsonis, l’Iglésia de San -ta Maria, contava en unanau i diverses capelles, peroa mida que passà el tempses relisaren millores en ellaadaptant-la als gusts decada época, tenint tracesde barroc, i neogòtiques.Conta en una planta de creu llatina en tres naus envoltes de creueria. El creuer es remata en un cimborii la capçalera en un àbsit pentagonal. Quan s’acaba-ren les obres en 2009 contava ademés en un nouclaustre, una sala capitular, un archiu i un museu. El26 de maig de 2010 la concatedral estrenà novesvidrieres que substituïren als finestrals del cimbori,l’obra estigué a càrrec l’artesà segovià Carlos Núñez,i pagada per sancer pel govern de Castelló, el qualtambé finançà la restauració de l’orgue i l’ornamenta-ció de la capella de la Comunió.

Dels murs interiors al voltant del Crist Crucificat,

que presidix el temple, pengen llenços dels sigles XVIIIi XIX dels pintors Joaquim Oliet i José Camarón. Junta la sacristia hi ha una pintura sobre taula del sigleXVI atribuïda a Rodrigo d’Osona, “El naiximent deJesucrist”, obra que en un principi pertanygué alPalau Municipal. En l’Altar Major, en marbre de Borriolde més de dos mil trescents quilos, hi ha una imagede l’Immaculada Concepció del sigle XVIII, tallada perJosé Esteve Bonet, i baix l’Altar Major estan soterra-des les relíquies de Sant Pasqual Baylón, Sant VicentFerrer, Sant Blai, Beata Genoveva Torres Miralles,Sant Enric d’Ossó, Beat Manuel Domingo i Sol, Santa

Maria Magdalena, BeataIsabel Calduch i SantaMaria Rosa Molas entreuns atres, sent una de lesconstruccions eclesiàsti-ques en contindre mésrelíquies. També és deremarcar la creu de pro-vessó de plata dorada iesmalts de 1577, aixinacom una talla de SantAntoni de Padua, del sigleXIX, i un llenç anònim delsigle XVII que representa aSant Miquel i Sant Roc.Baix el cor hi ha una imagedel patró de la ciutat SantCristòfol, del sigle XVII,una de Sant Roc del sigleXVII i una atra de SantJosep del sigle XVIII.

En la cripta està expostpermanentment el SantíssimSacrament, i es venera l’an-tiga image gòtica de SantaMaria, del sigle XIV. En l’Altardels Sants Patrons, tallat enalabastre en 1943, trobemuna image de la Mare de

Deu del Lledó, i la venerada image del Sagrat Cor deJesús. La pica batismal és del sigle XV i encara està en us.

El dia 4 de maig es commemora la patrona de laciutat, La Mare de Deu del Lledó. I el dia 15 d’agostes celebra la Solemnitat de l’Ascensió de la NostraSenyora de l’Assunció, titular de l’Iglésia Major. Tambéexistix una tradició d’Adoració Nocturna.

Per darrer el Museu de la concatedral és moltimportant, destacant obres de l’art sacre de diferentsépoques i estils d’autors com Joan de Reixach,Nicalau Falcó o Lluís Montoliu.

15COLABORACIORenou

Orgue Concatedral de Santa Maria. Castelló de la Plana

CONCATEDRAL DE SANTA MARIA (...de la pag. anterior)

16 LLENGUA VALENCIANA Renou

EEllss ccoommpplleemmeennttss

El complements. Les paraulesque modifiquen o completen la sig-nificacio del subjecte o del predicatnominal o verbal es diuen comple-ments.

Poden ser complements del sub-jecte un adjectiu, un substantiu enaposicio i un nom ab preposicio.

Els adjectius, per naturalea, sonels complements mes freqüents del nom, al que califiqueno determinen en sa extensio o comprensio: carrer estret,herba verda, cinc homens, aquella qüestio, mon pare.

Un nom, complementa a un atre nom, en aposicio oregit per una preposicio, generalment DE. En aposicio, unnom completa a un atre concordant en ell en els acci-dents comuns: Roma capital de l’Orbe; la droga, principide destruccio; la superficie de la terra. Pot tambe ser apo-sicio tota una locucio substantiva: el conte del rei querabià.

Si el subjecte es un infinitiu (cas en que fa de subs-tantiu) pot portar articul, adjectius i noms ab preposicio:el saber massa, t’ha perjudicat; el parlar lent, dona pena;acabar d’una, es millor.

El subjecte pronom sol anar acompanyat d’aposicions:ells, els millors amics; algu dels homens que estan aci...

Complements del predicat. El predicat nominal potanar calificat o determinat per un substantiu, adjectiu ofrase equivalent, a l’igual que el subjecte.

Si es tracta d’un adjectiu, pot anar acompanyat desubstantius ab preposicio, o d’adverbis: Pere es fava denaiximent; Maria està mol trista.

Una oracio de relatiu, com direm en son lloc, equival aun adjectiu.

El predicat verbal pot portar diferents complements,que solen agruparse en tres classes: complement directe(antic acusatiu), complement indirecte (antic datiu) icomplement circumstancial (antic ablatiu, locatiu, etc).

Complement directe es aquell sobre el que s’eixercixsense intermediaris l’accio del verp: maten “una gallina”;estudiem “la lliço”. Les paraules que recebixen l’accio delverp, es diuen objecte directe.

Complement indirecte es el que expressa la persona ocosa en qui repercutix, en be o en mal, l’accio del verpeixercida sobre el seu propi objecte directe: matem unagallina “per a la meua germana”; Ricart escriu una carta“a son pare”. L’accio de matar la recebix la gallina, la d’es-criure, la carta: els beneficiaris son la germana i el pare.

(continuarà en el numero següent...)

APUNTS DE GRAMATICA D. Josep Mª Guinot i GalánVALENCIANA (...continuacio) Academic de numero de la RACV

Fundador de “Cardona Vives”

Renou

17OPINIORenou

EN EL 30 ANIVERSARI DE LES NORMES Juli Moreno MorenoDE LA RACV O NORMES D’EL PUIG

En març de 2011 es compliran trenta anys del’acte d’adhesio a la normativa ortografica que,uns anys abans, havia fet publica la Seccio de

Llengua i Lliteratura de l’Academia de CulturaValenciana (ACV), ara Real. Mes de mil intelectuals iun gran numero d’entitats i associacions feren costata la proposta ortografica per a la llengua valencianaen aquell acte, celebrat en el simbolic Real Monasteride Sant Maria d’El Puig.

El proces de gestacio d’estes Normes respon,sense dubte, a la necessitat d’apartar-se d’quellesBases del 32 (intencionadamentpopularisades com Normes deCastello) que nomes havien aprofi-tat per a catalanisar l’idioma valen-cià, relegant lo propi per a acceptar,sense mes, lo alie. I, ademes,havien aprofitat per a separar-se dela llengua viva, la qual i en moltasort encara es conservava en pureaen tants i tants pobles valencians.

La necessitat de posar un fre adaquell desembarc de lexic quecomençava a distinguir a la “pro-gressia” valenciana (en general for-mada i educada en castella, i queara es retrobava en la llengua delsseus ancestres “manipulada clar”en els ambits universitaris copatspel “nacionalcatalanisme”) del res-tant dels valencians; la necessitattambe de donar solucio a un pro-yecte de normativisacio valencianaque frustaren els mateixos promo-tors de les Bases del 32, en ser els primers en noseguir-les i adoptar les propostes del IEC sense capcondicio, “el retorn a la fidelitat a la Patria” comescriuria Adlert, la recuperacio de treballs tan inte-ressants com els de Nebot i Pérez, pero especialmentFullana, feren que la Seccio de Llengua i Lliteraturade la ACV, presidida llavors per Xavier Casp i CarolaReig1, es plantejara la proposta d’elaborar una nor-mativa ortografica adequada i propia per a la llenguavalenciana.

Miquel Adlert escrivi al respecte: “El moment tanansiàt pels valencians des de que, com el Palletérllanci el crit d’indepèndencia del català per a la llen-gua valenciana. Crit que, com el del Palletér el PareRico, replegà Xaviér Casp que fon impulsor per a queyo publicara “En defensa de la llengua valenciana”,

on yo propugnava una total valencianitàt per a l’idio-ma valencià, al que correspòn una gramàtica sensedepèndencies catalanes. Per a lo que exposava unesinstruccions i unes sugerències, les quals, dutes perXavier Casp a l’Acadèmia de Cultura Valenciana,foren la llavor per als estudis, rigorósament científics,que han fruitàt en l’ortografia, com a primera part del’aludida Gramàtica”.2

La Normativa era ya una realitat i es publicava3 perla propia ACV, encapçalada per una nota preliminarde la Seccio de Llengua i Lliteratura en els següents

termes:“La Secció e Llengua i Literatura

de l’Acadèmia de Cultura Valen -ciana, conscient del seu comés enestos instants que poden ser trans-cendents per a l’afirmació de tanautèntica com indiscutible culturavalenciana, presenta ací un nou pasregulador que te com a meta lallengua valenciana culta i digna,tant de ser parlada com escrita. Ihem dit “un nou pas” perqué lallengua, com a fet sociàl viu que es,està en constant evolució que calseguir sense travar, respectant totlo respectable mentres se propòn elrebúig de lo que, per corrupció, nomereixca respecte.

Per açò, hem partít de l’atenciódirecta de la llengua actuàl de qual-sevòl lloc valenciaparlant del nostrepoble i tambe, naturalment, delmaterial literari i del peculiar sobre

la llengua valenciana del que la llarga història nos hafet hereus.

Ací oferím el treball, després de ser acordada laseua publicació per l’Acadèmia de Cultura Valen -ciana, al que seguiràn els atres necessaris per acompletar la Gramàtica, el Vocabulari i el Diccionarique tan indispensables considerém.

Per a tot açò, demaném la comprensió, l’ajuda i laconfiança d’este poble nostre, perqué estém conven-çuts que sap que, per a ser, no pot renunciar a resde lo que’l fa ser i de lo que’l pot fer ser qui es volser.”

Estes Normes anaren acompanyades d’una segonapublicacio, esta de 1981, en el titul de II Documentacio

Acte d’adhesio Normes d’El Puig,7 de març de 1981


Formal, editada tambe per la ACV, en la que se justifica-ven les normes ortografiques i es documentava l’us deles grafies fonamentalment en els escritors classicsvalencians. Es diu en la part introductoria: “En el següenttrebàll, s’explica, en cada u dels apartats, el perqué i elcóm -a mes d’una constatació sincrònica i diacrònica-dels canvis efectuats i que es concreten en l’Ortografiapublicada.

No pretenem, ni ara ni mai, ser dogmà-tics; perqué sabem que no ho es cap detreball cientific. El nostre es el resultàtd’uns estudis i observacions sobre la llen-gua valenciana, a la qual volem servir”.

Tot no foren roses en el cami, mes be,i a banda dels atacs furibunts del serrilcatalanisme4, tambe “dins de casa” hihague els seus mes i els seus menys.Aço ho relata perfectament resumit A.Vila Moreno, en el seu treball Normesd’ortografia valenciana, en els capitulsque titula “Les Normes de Murta” i “LesNormes de l’Academia”.

Les Normes, com ya s’ha dit, tinguerenel seu recolzament visible en l’entrega delsplecs de firmes d’adhesio d’intelectuals ientitats civiques i culturals valencianistes,en l’acte que es celebrà en el Monasterid’El Puig, el 7 de març de 1981, el qualarreplega detalladament la revista Murta,nº 33. pp. 4 a 8. L’entrega de firmes fon depart de la Coordinadora d’Entitats Culturalsdel Regne de Valencia, que presidiaFrancesc R. Nieto Edo, al llavors DirectorDeca de l’Academia, Ilm. Sr. Julià SanValero Aparisi.

La tasca no havia fet mes que co men-çar, i la Gramatica i el Vocabulari eren lesgrans prioritats de la Seccio. L’elabo raciode la gramatica vingue de mans de tres agregatscolaboradors de la Seccio de Llengua i Literatura dela ACV, dos filolecs (Chimo Lanuza i Laura García) i unmestre (Toni Fontelles), llavors director dels Cursosde Llengua i Cultura Valencianes de Lo Rat Penat. Laprimera edicio, a carrec de PARAVAL S.L, veya la llum

en 1980 i era reeditada “actualisada i ampliada” en1982, en este cas incloïa un document de laSecretaria General Tecnica de la Conselleriad’Educacio, declarant per resolucio de les DireccionsGenerals de la dita Conselleria (14 de setembre de1982) el text gramatical apte per a l’ensenyança dela llengua valenciana: “…deberá llevar impreso en

lugar visible lo siguiente: ‘Texto autoriza-do provisionalmente por la Consellería deEducación para la enseñanza del IdiomaValenciano”.5

Despres vindria el diccionari i el treballde fer presents estes Normes en els ambitsno controlats pel dogmatisme i uniformisa-dor catalanisme. Els cursos del GAV i,especialment els de Lo Rat Penat serien elsencarregats de la seua pedagogia i didacti-ca, i per elles mateixa constituiren un refe-rent d’unio per al valencianisme.

Ara fa ya huit anys que eixe icon i refe-rent que unia, per circumtancies internes almoviment i especialment externes, hadevingut en un element generador de con-flites, pero aço es ya una atra historia; lad’un proces que es necessari coneixer, tantcom la bondat d’una normativa ortograficaque era la mes llogica per a la transcripciode la llengua valenciana.

NNOOTTEESS1. “Academia de Cultura Valenciana”.

Entrevista a Francesc d’Assís Carreres deCalatayud, per Francesc Ruiz López. Revista Murtanº 2, p. 11.

2. D’esta manera saludava Adlert, en el“Raconet de la llengua valenciana” del nº 13 deMurta, corresponent a maig de 1979, l’aparicio dela Normativa de la ACV, i cedia la seua seccio pera la publicacio de la mateixa.

3. I Ortografia. Acadèmia de CulturaValenciana. Secció de Llengua i Lliteratura.

Valencia, 1979. 4. Perez Moragón, Francesc. L’Acadèmia de Cultura

Valenciana. Història d’una aberració. Quaderns 3i4. EliseuCliment Editor, Valencia, 1982.

5. Fontelles, A. García, L. i Lanuza, J. Gramatica de la LlenguaValenciana. Nivell elemental. Ed. PARAVAL, S.A. 2ª edicio.Valencia, 1982

18 OPINIO Renou

En defensa de la llenguavalenciana, de Miquel Adlert. Una obra que marcà un abans i un

despres en el valencianisme.

Ortografia . Publicacio de lanormativa ortografica elabo-

rada per la Seccio deLlengua i Lliteratura de l'ACV.

EN EL 30 ANIVERSARI DE LES NORMES DE LA RACV O NORMES D’EL PUIG (...de la pag. anterior)

“Alerta, fills de Valentinia, fills del Regne Valencià, alerta! Alerta que’l moderninstrument de conquista es la llengua. A defendre els drets de preeminencia que sus lesdemés llengües te dins de nostra Patria la nostra llengua valenciana, la llengua de lesnostres mares. A repelir la invasió, la odiosa invasió de qualsevol llengua forastera…”.

(“De regionalisme i Valentinicultura”. Fausti Barberà.)

Renou

19COLABORACIORenou

Ya no escolte dir, ni per ensomi, aquell “Ave MariaPuríssima” en la mateixa porta d’una casa –quanésta s’encontrava oberta o entrebadallada- i des

de dins se contestava:“Sin pecado concebida”. I, tot seguit, s’entrava, puix

u endevinava que anava a ser ben rebut. Com he dit,eixa salutació se fea en castellà i en el mateix idioma seli donava resposta. El cas és que eixes eren les poque-tes paraules que s’oïen en castellà pels pobles. O lesúniques que s’escoltaven –i se repetien- al llarc de tot lodia. Pero, segur, que ningú pensava que si ho hagueradit en valencià, per tal motiu seria portat a la presó.Simplement es dia en espanyol per costum. Costum queni enterbolia la claretat de la llum de la lluna per la nitni la del sol pel dia. Era, puix, una resposta afectiva quedemostrava una creença religiosa compartida. I, inclús,m’allargue més dient, que també,contestada tant pel qui creïa com pelqui no. Clar que açò succedia pels anys40, fins prou ans de que arribara lademocràcia, donant-nos la llibertat,pero poc més de lo demés, si acàsmanco. Pero parlant de llibertat:¿Existix, en veritat, llibertat religiosa? Siés aixina, ¿per qué volen prohibir lescreus en tots els coleges?

Yo crec que, per a desgràcia delpoble catòlic d’Espanya lo mateix quecasi tenim perdut l’adeu com a saluta-ció se perdrà alguna cosa més –el normal concepte dela família i del matrimoni, el respecte als vells, l’inocèn-cia dels chiquets…- puix no atra cosa adoctrina l’assig-natura de l’Educació per a la Ciudadania- i atres ideesdestarifades inventades per la ministra Aïdo –a Deu grà-cies ya ida- a la que per a fer una tortilla pot ser que lipareguera possible conseguir-la batent ous de gallinescom de pollastres. Açò i atres barbaritats com la permi-sitivitat de l’abort a mansalva i el « matrimoni » homo-sexual, la benedicció a la promiscuïtat prematura, faque me preocupe molt pels jòvens, ya que als vells nimicoteta nos va a canviar el cervell.

Aixina que yo espere vore si dins d’est any -quepronte anem a encetar- si els governants se deixen d’i-

diotes igualtats i que, a la fi tinga trellat tot lo que lle-gislen; els mestres ensenyen el valencià i no el català ique, també, tot lo món puga treballar. Com desijaria unmontó que el “risetes” del nostre president, quan visitel’estranger, no faça com fins ara el ridícul solemnement.Mentrimentres, en Espanya, parats i més parats; lesautonomies, arrapant-se unes en atres i qui tenia quedir prou i acabar en amenaces separatistes només seposa entre cella i cella la seua obsessió de fer laica estanostra històrica i catòlica Espanya. Esta en la que, gene-ralment, al despedir-se solia dir “adiós” –el nostre adeu-i ara te diuen fins després (o hasta luego) tant el que atu te vol com el que no volgueres mai vore’l més.

També me dol que desaparega eixa expressió tantmariana de “Ave Maria Puríssima”, per això yo encara ladic quan entre en ma casa, per molt que els meus nets

estranyen tal salutació.No debem els creents catòlics

borrar –per negligència nostra- estacostum cristiana. Ni deixar de posar unbelem per Nadal ni fer desaparéixer labonica festa dels Reis, que també açòpoquet a poquet ho van logrant, en l’es-cusa de que està més de moda l’abet iel pare Noël.

Llarga és l’història marianad’Espanya de la concepció puríssima dela mare de Jesucrist. Eixa que va defen-dre en el segle VI Sant Fulgenci i que en

el VII, Sant Ildefons creà el seu dia per a la veneració entotes les esglésies catòliques.

Fon el rei Joan I –el nomenat Caçador i Amadorde la Gentilea, fill de Pere el Cerimoniós –qui en 1384manà que se celebrara la festa de la Puríssima en totesles províncies lliberades ya del domini musulmà. Felip IIimposà la defensa del Misteri de la Concepció el 24 deginer de 1604 i este jurament el refrendaren tant elsestaments espanyols civils com els militars. També el vajurar el rei Catòlic, Ferrando V, i, anys més tart, tots elsdiputats regionals de la totalitat dels regnes d’Espanyaen les Corts celebrades en 1621.

I, res més. Que tinguen Bons Nadals i millor anynou.

[1383] “Regiment de la Cosa Publica” llibre presentat als Jurats de la ciutatde Valencia diu de la llengua dels valencians : ‘La trenta dues es que aquesta terraha lenguatge compost de diverses lengues que li son entorn, e de cascunsa a retengutco que millor li es, i ha lexats los pus durs, e los pus mals sonants vocables dels atres,he ha presos los millors’

Renou

ADEU, AVE MARIA PURISSIMA Manuel Casaña Taroncher

20COLABORACIORenou

La ciutat de Castello, per sahistoria cristiana, a partir dela reconquista per Jaume I

lány 1233, encara que entemps dels moros ya existiencomunitats cristianes descen-dents dels gots o els romans,manté tradicions i costums reli-gioses com les festes de carrer,el Corpus o la mateixa Magda -lena en son orige religios.

Les festes de carrer, durantanys s´havien quedat oblidades,per diferents raons, i hui en dia

séstan recuperant, poc a poc, en nostra ciutat. Es fan tottipo dáctes tan ludics com religiosos, es trau límage delSant (Sant Blay, Sant Roc, Sant Francesc, Sant Vicent,Sant Cristofol, Sant Pere,…) en provesso, es fa una missaen honor al Sant i despres un dinar de germanor de totsels veïns del carrer. En quant al Corpus n´hi han docu-ments ben antics que parlen del mateix (jagants, nanos ocabuts, cavallets, carros engalanats, el ball dels arets,…).

Igual passa quan parlem de la romeria a la Magdalena.Una de les tradicions, tambe religiosa, que encara es

manté en Castello, es la de lleess ccaappeelllleetteess..La capelleta es un moble menut de fusta que conté una

image religiosa (el Nostre Senyor Jesus, la Verge Maria oalgun Sant) del qual es te devocio en nostra ciutat. Lacapelleta porta un ansa, dalt de tot, per a poder-la traslla-dar, unes portetes o finestretes que sóbrin tipo mallorqui-na per a poder vore límage que està darrere dún cristali un deposit per a deixar diners.

La capelleta passa de familia en familia, tenint-lacadascuna uns dies (depenent de la gent) en sa casa,anotant-se en una chicoteta llista la tanda. La familia pottindre al Sant en sa casa i pregar-li, aixina com donar algu-na almoina.

Hui en dia, n´hi ha un cert rebuig, per part dálgunsdels nostres governants, a tot allo que faça olor a religios iconcretament a religio catolica. Esta tradicio valencianaencara la mantenen algunes persones de major edat i esde desijar que no es perga com moltes coses nostres quedurant el temps s´han deixat abandonades.

Renou

LES CAPELLETES Xavier Gimeno i Alonso

“EL JOC DEL TRUC” forma part de la nostracultura popular, encara que reis, gent noblei de realenc tambe han jugat al tan nostre

Joc del Truc. Lo seu orige, es pert en temps preterits,alla quan la nostra terra era una prolongacio del monarap, que junt ab lo califat de Cordova, erem la flori nata de “Al-Andalus” L’orige puix del Truc es arap omusulmà, aixina com les regles de joc, que estan tre-tes dels originals musulmans.

El Joc del Truc, es per tant, tant nostre i exclusiucom les cebes, les taronges, la chufa i l’Orchata, lesfalles i les cares boniques de les dones valencianes.

La paraula Truc, deriva del arap“Truch o Truk”, que es com hoescriuen ells, de qui l’heretarem.Lo seu significat es: martingalesper a encobrir l’engany o fallanca,sorpresa o guilopada. Es nacosaque mos sorpren de moment iinesperadament, i que quan sabenel secret, no te res de particular.

Diuen els llibres musulmans,que tenien els moros una barallasansera. Pero en un moment denocura, l’agarraren els chiquets per a jugar a guerresi retallaren els reis, caballs i sotes, designant l’as d’orcom a simbol de poder i al de copes com a premidels campeonats. En fi, queda clar, que quedarennomes que l’as d’espasa, l’as de bastos i les blan-ques. Disgustats els moros al vore que no podien ferpartides de brisca, idearen atre joc i d’alli naixque elTruc, expresio pareguda com si diguerem en l’epocaactual: ”Ara, t’agarrare gorreta”. Sense despreciar alsatres jocs de cartes, en el Truc ab quatre cartes quetenen valor i nomes 26 en total, es poden fer cente-nars de combinacions que no tenen els demes jocsde cartes. Diu un antic refrà que “per a passar la

gumena i jugar al Truc, s’ha de tindre molta sereni-tat”

Les veus que s’utilisen basicament per a jugar altruc son: Per a l’Envit: envide, torne a envidar i lafalta envide i pel Truc: truque, retruque i joc fora.

Les cartes que mes manen i valor tenen, son peltruc: l’as d’espases, l’as de bastos, els tresos -enalguns llocs de la nostra terra, els dosos tambejuguen- i per l’envit: els sets, sis, cinc i quatres, pera poder envidar 33, 32, 31 i 30 sempre que siguendel mateix palo, aixina com tambe son les cartes demanco valor pel truc. Les normes i regles del truc son

facils i molt complicades a la vegà(per les fullanques o mentires quees poden dir a lo larc d’una parti-da, per uns i atres jugadors). Pernorma general -si conve- al quefa de ma o si no conve i ho deixapassar per als atres, s’envida i “avore’ls vindre” o be, ixes trucant(encara que es tinga envit) i hodeixes passar a vore si els contra-ris ho fan i aixina els tornes aenvidar o els tires la falta o be,

tambe (fullanca o no) ixes trucan i envidant.En el truc, se junten els amics en dos parelles per

a jugar, hui en dia es demana per a beure cervesa ies pinta en armeles (ans era vi, cacao i tramusos).En el truc els jugadors, es changlejen, es fan burla,es diuen coses (sense ofendre’s) i al final de la par-tida es donen la ma… i tan amics com abans, potser, fins i tot “per por a la revancha”. De fet ¡els queperden tenen dret a tot!, puix el principal merit delbon jugador de truc es, encara perdent, tindre parau-les i romançades per a burlar-se dels que han guan-

21OPINIORenou

“EL JOC DEL TRUC”. “EL JOC DE LA PILOTA VALENCIANA”.CHICOTET ESTUDI COMPARATIU DE LES VERITATS IRREFUTABLES DE LO VALENCIÀ I DE LES MENTIRES DE LO CATALÀ (...continuacio)

Joc del Truc

Joc del Truc

Continuant eixe repas entre les diferencies a tots els nivells quen’hi ha entre el poble Valencià i el català, parlare en ad esta ocasio–i continuant en les tradicions tipiques valencianes- de dos tradicionsludic-deportives, que be mereixen parlar d’elles, perque son ances-trals en lo seu orige i han segut i son, tot un testimoni patrimonial iviu del nostre bagage cultural. Vejam puix, l’historia del Truc i de laPilota Valenciana.

Federico Bonillo Vigo


22 OPINIO Renou

yat.“EL JOC DE LA PILOTA VALENCIANA” Jugat des de

temps immemorial per pobles tan diversos com elsMaies, els Egipcis o els Japonesos, arribà a les nos-tres terres per la tradicio grecoromana, com tantsatres dels nostres referents culturals. De fet, en l’an-tiga Grecia, direm que Aleixandre el Gran es va dis-tingir com a molt bon jugador. En Roma es practica-va universalment i era recomanat pels meges com un“eixercici saludable” per a totes les edats i condi-cions, i el practicaven el poble, els senadors i fins itot els mateixos Cesars, com Vespasià i AleixandreSeveri, que fundaren associacions i federacions decompeticio, apareixent els jugadors professionals,que eren molt estimats pels aficionats.

Expandit pels legionaris en les terres de l’ImperiRomà, es va practicar en territori frances, enBelgica, en tota Italia i en la Peninsula Iberica, hasdamens o manco l’edat mija abmodalitats que equivalien a lesnostres llargues, escala i corda,segons el lloc fora obert o tan-cat.

El joc de la Pilota, es vaescampar per casi tota la penin-sula Iberica. En Castella, reis,nobles i el poble el practicarendes del s-XV fins mes o manco els-XVIII, sent el joc mes practicaten ad estes terres, destacantFelip-I en la modalitat de pala.Calderón de la Barca escriu alrespecte la Farsa Famosa del Juego de Pelota i Goyapinta el conegut Juego de la Pelota a pala, i en Aragoel joc de pilota va ser molt popular, fruint fins i tot deproteccio real.

En lo nostre Regne, com tot allo que es tracta decultura, tradicions, etc, etc i a pesar de lo que diucatalunya i els catalanistes, ¡No apareix ab l’arribadadels cavallers de la conquista!, puix ya es practicavaen lo s-XIII i quan aplega el rei En Jaume-I a Valencia,el rei moro Zaid ya ho fea, puix n’hi ha testimonis deque en lo que hui en dia es l’Albereda, es feen parti-des al carrer de joc obert o descobert (en la modali-tat de llargues o joc lliure), fen-se apostes entre elsaficionants i espectadors.

En l’any 1229, n’hi ha constancia documental(Ms. 9706 de l’Archiu Municpal del regne deValencia) en el que consta que el rei moro Zaid, par-ticipà com a jugador en una partida, provocant unavalot en els aficionats, encara que no se sap per-que. La seua practica i popularitat s’estengueren enmes aficio en acabant de la conquista i des del propi

rei En Jaume-II (al que el mege valencià Arnau deVilanova emulant als galens classics, li ho recomenàen l’any 1305, per a estar en forma fisicament) lanoblea, la curia, el poble i els chiquets de cadacarrer, practicaren el Joc de Pilota.

Ad esta aficio desmesurada va provocar l’apariciod’un famos bando el 14 de juny de 1391, quan elConsell General de la Ciutat de Valencia va prohibir eljoc per blasfem, ya que a lo llarc de les partides, esdien tota classe de blasfemies (ya podeu imaginar-sequines eren): “car per occasió del joch deius escrit seseguien diverses blasfemies en offensa de nostresenyor Deu e dels sants e diverses inyuries de parau-la e fet a les gents anants e stants per los carrers eplaces de la Ciutat ha novellament establit e vedatque alcuna persona privada o estranya de qualsevolestament condició o ley sia de edat de X anys aensus no gos ne presumesca jugar dyns los murs de

la dita Ciutat a joch de pilotaarruladiça sots pena de XXmorabatins dor per cascunavegada que contrafara. E sesera algu que la dita penapagar no puxa sera mes enpresó e correra la Ciutat abaçot sens tota gracia eremey” (sic)

Esta prohibicio fon motiude greus avalots en la ciutat,on es feren un bon grapatd’elles, encara que, tamben’hi ha documentades prohi-

bicions en Castello, Gandia i Alcoy. Les prohibicionses fan practicament en tot el territori peninsular itambe en territori frances (on en el s-XV, es un jocreservat als reis i a la noblea). Les llimitacions, mul-tes i prohibicions, fan quel Joc de Pilota, vajadecaent poc a poc hasda desapareixer en catalunya,Castella, Arago i les illes Balears a lo llarc dels s-XVIIIi XIX.

En canvi en lo nostre Regne es molt diferent, puixles prohibicions del joc al carrer no afecten al joc delTrinquet, que mante el seu vigor des de lo seu inici.Es practicat, per lo mes florit de la noblea valencianaen el trinquet del Milacre, trinquet de Cavallers (pro-pietat dels Montagut) o be en los seus trinquets par-ticulars. Esta documentat, que en lo s-XVI, tenim enValencia els trinquets ans nomenats, junt als deCentelles, Ciurana, Masco, i que junt en els de titu-laritat municipal, fan un total de 13 trinquets en laciutat de Valencia.

Joc Pilota Valenciana. Modalidad “Raspall”


“EL JOC DEL TRUC”. “EL JOC DE LA PILOTA VALENCIANA” (...de la pag. anterior)

23OPINIORenou

Es tal l’auge que te el nostre deport per excelen-cia, que el 30 de setembre de 1633, es concedix elmonopoli sobre els beneficis dels trinquets a l’hospi-tal de la ciutat, cosa que sera motiu de pleits en l’any1740 ab les monges de l’Encarnacio, que n’havienconstruit i explotat el trinquet de l’Encarnacio enfrontdel convent.

Es a mitat del s-XIX, quan els anglesos inventen el“tenis” a partir del nostre joc de pilota, pero incorpo-rant la “raqueta”, derivada de la pala o cistella.Tambe els bascos deixen de jugar cara a cara per afer rebotar la pilota contra un fronto i abandonen elstradicionals i homologables “rebot i joc llarc” per apracticar la cistella i pala. En totes les circunstanciesans nomenades, el nostre deport de la pilota, passaa ser conegut com “Joc dePilota Valenciana”, sent l’u-nic poble de tot el continenton perdura la genuïna tradi-cio.

Es un moment de maximesplendor i lluentor del nos-tre deport, que enorgullix alspracticants i a l’aficio, que sesenten depositaris d’una tra-dicio milenaria: les llargues iel raspall. Al contrari que enEuskadi, el nostre joc passaa ser del poble i la noblea il’aristocracia es separen del mateix, per una fortatendencia a castellanisar-se, que deserten com ajugadors i com espectadors. No obstant aixo, es unmoment de grans jugadors, com Roquet dePenaguila, Bandera, Melero, Bota, el Nene, el Paler,el Pilotero i ademes es contruixen nous trinquets enValencia, com Santa Teresa en 1843, el nou del Realen 1853, el de Pelayo en 1868, el de Juan de Menaen 1877, aixina com la transcendencia del joc, queveu com s’elabora lo seu reglament en 1857 perSalvador Cerdà, trinqueter del trinquet del’Encarnacio de les monges.

L’euforia s’estenia per tot l’antic Regne deValencia i Almela i Vives, fea una resenya d’una par-tida celebrada en Benifayo en decembre de 1849 ique enfrontà una vora del riu Xuquer ab l’atra. Unabanda estava representà per: Roquet de Penaguila,Cremades, de Bellreguard, i Sagal, de Petrer, contraMiquelet, de Ribarroja, el Paler, de Torrent, i elCaragol, de Benimamet. Benifayo tenia uns mil habi-tants i les croniques parlen de quatre mil especta-dors. Una atra partida memorable fon jugada enOndara el 26 de novembre del 1880 entre jugadorsde la Marina i de la Safor, en la qual es varen fer

apostes de hasda xixanta mil reals.Ademes, tenim totlo sigle ple de partides als carrers i als trinquets, pelpur plaer de jugar, de fer deport, fins i tot en lacomarca dels Serrans i en la Foya de Bunyol.

Els inicis del s-XX continuen en la mateixa tonica.N’hi ha testimonis en periodics i llibrets satirics del’epoca. Els pintors, pinten sobre el Joc de la Pilota iJoan Ignaci Pinazo esculpix “El Saque”. De fet, enqualsevol cronica d’una partida, es pot llegir: No esestrany en una partida, vore al retor asentat en com-panyia del mege y atres carrechs oficials, com pereixemple l’alcalde, el mestre i el escolá, tots espe-rant la partida que ya tarda en escomençar.

L’ultima innovacio produida de posar “ corda ” enel trinquet, atrubuida a Nelo de Murla, es frut de la

modernitat del canvi desigle.

Les modalitats en la pilo-ta es poden dividir en dosgrans grups:

Joc Directe: Es aquell enque s’enfronten 2 equipsd’un o diversos componentsque ocupen camps oposts,tots llançant la pilota direc-tament i alternativament elsuns contra els atres, inten-tant que la falta es pro-duixca en el camp contrari

per obtindre els punts.Ad este grup es dividix en tres modalitats:

JOC EN LO CARRER (Natural o Artificial)Joc per baix EL RASPALLJoc per dalt LA GALOCHAJoc lliure LES LLARGUES

JOC AL TRINQUETJoc per baix EL RASPALLJoc per dalt ESCALA I CORDA

EL REBOTJOC A LA GALOCHETA

Joc per dalt GALOCHETES DE MONOVER

Joc Indirecte: Es aquell en que s’enfronten 2equips, d’un o diversos components i que ocupentots, el mateix camp, llancen la pilota contra un ele-ment (un mur) nomenat frontó, que retorna la pilotaper rebot per tal que la jugue l’equip contrari al quel’ha llançada. Est apartat te una sola modalitat,nomenada Frontó Valencià, que es juga en el frontó(ad este pot ser obert, tancat, cobert o descobert).

…/… continuara

“EL JOC DEL TRUC”. “EL JOC DE LA PILOTA VALENCIANA” (...de la pag. anterior)

Joc Pilota Valenciana. Modalitat Escala i corda

24 DENUNCIA Renou

Hi ha moltes voltes que lo millor del món és via-jar i vore noves terres i noves coses que en lateua terra de naiximent no pots vore. Aixina és

un goig vore la Torre Eiffel, les piràmides de Guiza o ACosta da Morte, per dir a soles uns eixemples. Perono és manco cert que també a voltes quan fas unviage te trobes en coses que no hagueres imaginatmai vore, com un arbre en mig de la carretera, unaccident de coche o una placa en una llegenda quedanya la vista a soles en vore-la, i és este últim cas elque m’ha ocorregut fa molt poquet de temps.

Aní en uns bons amics i amigues a Simat de laValldigna a vore el Monasteri,pegar una volteta pel merca-det que fiquen en front d’ell idinar fins a que no poguéremmés i deguérem de desabo-tonar-mos les faldes o panta-lons. El dia començà demaravella, pegàrem la voltetaal mercat i passàrem a la visi-ta guiada a on les personesencarregades de dur-nos perdins del Monasteri, parlavend’una manera molt estranya,puix no era castellà pero tam-poc reconegué que foravalencià, era com eixa barre-ja immunda que parlen mésallà de les fronteres del nort de Castelló, és dir perallà a on la nostra bella terra valenciana pert el seunom de Regne de Valéncia per a convertir-se en unaatra comunitat espanyola de la qual no vullc acordar-me del seu nom, pero be, eixa és una atra història.

En acabar la visita eixirem del Monasteri charrant icomentant lo bonico que era tot lo que hi havíem vist,quan de sobte aparegué davant de mosatros unapedra en marbre rosa de forma rectangular que notindria una alçaria de més de setanta o huitanta cen-tímetros i un pam d’amplària, fins ahí no haguera pa -ssat res, pero la llegenda que portava gravada en ella,era d’eixes llegendes que a tot bon valencià que amala seua terra, li fa mal a la vista i li puncha el cor comsi li clavaren una freda dalla. La llegenda dia.

“XXXIII Aplec Excursionista dels Països Catalans a

Simat i Benifairó 8-12-2009”Lo primer que me passà pel cap en eixe moment,

fon que en la nostra terra hi ha més catalanistes queen la pròpia Catalunya, i casi plorí de pena. Pero des-prés em vingueren al cap més pensaments. Els PaïsosCatalans no existixen, és dir, el territori que ficava eneixa pedra, era com si hagueren ficat, ‘del Mons deYupi’ o ‘ de Kakalandia’, per dir alguna cosa ¿Cóm pothaver cap aplec excursioniste o qualsevol atra cosad’eixos imaginaris països, si no existixen? A no serque hi haja gent tan panoli que naixca en un lloc irealment apleguen a complir 50 anys i no sàpien d’a

on són o cóm li diuen al lloc aon han naixcut.

Pero lo que és més greuencara que eixe pensamentun tant en to jocós, és la rea-litat d’eixa pedra en un lloctan emblemàtic com la portad’entrada al Monasteri deSimat de la Valldigna, ¿Coml’Ajuntament i les correspo-nents regidories han deixat iconsentit que cap persona oassociació que diu que ésd’un lloc que no existix, queestà en contra de tots elsinteressos valencians i queademés serien inconstitucio-

nals, fiquen qualsevol llegenda en els térmens quecitats adés?

La veritat és que se me fiquen els pèls de puntapensant a on hem aplegat, ya no a soles en deixar queels del nort-est espanyol catalanisen el Regne deValéncia, sino en com els mateixos d’ací de la terraamparen i recolzen la catalanisació de la nostra terra...¡Ells sabran per qué! (I segurament tots també.) Comsempre, lo pijor és lluitar contra els de dins de casa ino contra els que venen de fòra.

¿Vos imagineu qué passaria si una entitat qualse-vol demanara ficar en mig de la Rambla catalana unapedra d’iguals característiques que ficara, “El grup‘Valéncia en dos collons’ no reconeix els inconstitu-cionals països catalans”?

Detall de la pedra

DELS PAÏSOS CATALANS Joan Benet Rodríguez i ManzanaresAhir estiguerem de viage a Simat de la Valldigna per a vore el Monasteri de Santa Maria de la Valldigna, per migdúna excursio organisada per la Cardona Vives, i una volta acabada la visita al Monasteri que fon molt interes-sant (deixem a una banda el llenguage amprat pels monitors de la generalitat, valencià normalisat), a léixidadel Monasteri verem en un jardi una pedra que mos cridà látencio. El nostre amic i companyer Joan Benet nosenvia un articul referent a dita pedra.

XXaavviieerr GGiimmeennoo

25COLABORACIORenou

Previament a comprovar que l’aficio dels valen-cians a begudes fresques i gelats i per tant elconeiximent de la tecnica del manteniment i us

de la neu, es una caracteristica del poble valenciàprejaumi, i per tant no importada pels “conquista-dors” de Jaume I, crec interessant fer un chicotetrecorregut per l’historia de l’us de la neu o gel tantper a us terapeutic com gastronomic.

L’orige oriental de la tecnica no es posat hui endubte. Manuel Zamora Carranza, en “La frontera delfrío”, parla de “referencias mesopotámicas al usodoméstico de la nieve desde 2.000 años antes denuestra era”, fent-nos saberque en les ciutats de Ur yMari es parla de “cases deneu” en les que s’almagace-nava neu duta desde lesmontanyes d’Anatolia, a 200km. Que en l’antiga Greciaera una tecnica coneguda,ho sabem perque CharesMitileno nos conta queAleixandre Magne manàconstruir 30 pous per a con-servar la neu durant el siti dePetra (327 a.C). Que elsromans gastaven la neu pera refrescar aliments i begu-des, ho deduim perque pereixemple, Plini, en la seua“Historia Natural” asigna “l’invent” a Neró, quanescriu que “Neronis principis inventum est, decoque-re aquam, vitroque demissam iinn nniivveess rreeffrriiggeerraarree”, iSeneca en “Questiones Naturales” nos parla de que“nives ad tempus aestatis lloocciiss ssuubbtteerrrraanneeiiss ccuussttooddii--rree” volent dir que en estiu, la neu es guardava enllocs soterrats, es dir en pous de neu o caves. L’hispàPaulus Orosius (c.383-c.420) en la seua “HistoriaeAdversus Paganos” parla de “…la grant secura et setles es dado vn muyt cchhiiccoo ttrraaggoo ddee aagguuaa ggeellaaddaa…”,segons traduccio de l’aragones Johan Ferrándezd’Heredia (c.1310-1396).

Pero en epoca medieval, el colapse dels centres

urbans de la zona cristiana, dugue a un “olvido i rein-troducción” de l’us del fret, segons titulen CruzOrozco i Segura Marti, un apartat del seu llibre “Elcomercio de la nieve”, senyalant que contrariament,“en el mundo musulman se mantuvo un activocomercio”. Al respecte, Joaquín Lomba Fuentes, en“La raíz semítica de lo europeo: Islam y judaísmomedievales”, cita “la conservación de alimentos ybebidas con nieve” entre “las aportaciones científicasy tecnológicas más importantes que ponen musul-manes y judíos en Europa”.

Que la tradicio de gastar la neu per a refrescarbegudes i aliments, o com aelement medicinal, era pro-pia de territoris d’Espanya enmandataris musulmans, hosabem perque per eixemple,en l’Almeria del sigle XV, en el“Tractat sobre aliments” o“Kalorn ala l-agdiya” de BakrAbd al-Aziz -Arbuli, (d´Arbo -leas), trobem que en relacioa la pruna escriu que “…esbuena para los jóvenes, si lascomen eennffrriiaaddaass ccoonn nniieevveeen un día de intenso calor”.Josepho Ben MohamadAlthamigi, en el seu llibre “Defiebres y de las pandectas deRasis”, escrit en caracters

cufics en Toledo l’any 1265, recomanava l’us de l’ai-gua gelada i de l’aigua de neu, encara que uns atresmeges musulmans preferien sucs de llimes o detaronges. Benjamín Rush, en “Relación de la calen-tura biliosa…” (1804) diu que “Los Médicos Árabescomo Rhasis, Averroes y Avicenna prescribían el aagguuaaffrriiaa ddee nniieevvee para precaverse de la peste”. No debades, la paraula “sorbet”, ve de l’arap “sharbat”. Enel vol. 2 del “Journal of the Asiatic Society ofPakistan” (1957) llegim que “Spanish Muslims gen-

Interior d’un pou de neu o nevera natural

[1412] Acta notarial del 6 de Juny sobre el Compromis de Casp, constan comorepresentantes del Reino de Valencia Sant Vicent Ferrer y Fra Bonifaci Ferrer y leemossobre la lengua de los habitantes del Reino : ‘Consimilem literam idem domini depura-ti expedire mandrunt, in ydiomate valentino, parlamento generali Regni Valentiae...’.

Renou

NOTA D’ETNOLOGIA VALENCIANA.GELATS I REFRESCS. (II) Agustí Galbis Cordova


26 COLABORACIO Renou

erally used soft drinks like juice of fruits and sharbat”,es dir que els musulmans espanyols es feen begudesde sucs de fruita i sorbets. Segurament, no es casua-litat que quan s’institui en Madrit la “Casa arbitrio dela Nieve y hielos del Reino”, per Real Cedula de 21d’agost de 1607, el beneficiat fora un conversmusulma a qui li dien Xarquies.

Centrant-nos en el regne de Valencia, un vers d’unpoema d’al-Russafi (1141-1177) traduit per JuliánRibera, que consta en la p 75 de “La puerta cerrada”de Juan Perucho, que diu que “Transcurrirá el tiempobebiéndonos el vviinnoo hheellaaddoo”, podria ser una prova deque en epoca de dominacio mu -sulmana, els valencians conei-xiem i disfrutavem de la tecnicade gelar begudes. Tirant avant, lademostracio de que l’us de la neuper a gelar begudes era conegutpels valencians de l’epoca de lareconquista, nos la aporta elvalencià Arnau de Vilanova, qui enel seu llibre “Regimen ad regemAragonum”, li diu al tambe valen-cià, Jaume II, que l’aigua de neues roïn, igual que gelar-la en neuper molt que l’aigua siga bona:“Aqua nivis est valde mala ymmo eciam assuescue-rent aaqquuaamm bboonnaamm sseedd iinn nniivvee iinnffrriiggiiddaattaamm…”. Espossible que Arnau, que havia ascendit a lo mes altde la classe privilegiada, renegara d’una costum de la“amma” o poble pla, de la mateixa manera que quanli desaconsellava al rei el joc de pilota. (vore “Notesd´etnologia valenciana: la Pilota Valenciana”). Comhem vist, esta actitut “negativa” cap a l’us del fret enbegudes, es mantingue fins a ben entrat el s. XVI,jugant segurament els valencians un important paper,

tant en el canvi d’opinio al respecte, com en la popu-larisacio de la tecnica.

Per tant, sent que l’us del fret natural havia segutabandonat en els territoris en mandataris cristians,dificilment es pot mantindre que la caracteristicaetnológica del poble valencià que l’ha dut a fruir delsgelats i extendre-l’s per tota Espanya, siga productede la reconquista de Jaume I. Pot ser indicatiu lo queafirma Denis Fontaine, en “Marti de Parutxania…”(“El comerç del fred”), quan diu referint-se aCatalunya que “Ce n’est qu’à partir des années1615-1616 que furent construits les premiers bas-

sins de gel pour alimenter…”, esdir que no es construiren els pri-mers pous de neu fins a XVII,quan en Valencia, com hem vist,ya havien entrat en el traficcomercial.

Tambe podria ser que es trac-tara d’una caracteristica del poblevalencià anterior a l’invasio mu -sulmana, sent que segons afirmael Dr. Francesc Llop, en les ruinesromanes de l’Almoina de la ciutatde Valencia hi han indicis d’undeposit per a neu (“Magatzems

de no res: l’arquitectura del comerç del fred” de CruzOrozco). Inclus podria haver format part de la culturadels ibers valencians, si López Megías i Ortiz Lópezestan en lo cert quan en el seu llibre “Pozos denieve”, mantenen que alguns dels aljups del poblatiberic de Castellar de Meca, en Ayora, podrien trac-tar-se de deposits de neu.

Per a fer un chicotet repas de la tecnica dels pous

NOTES D’ETNOLOGIA VALENCIANA. GELATS I REFRESCS (II) (...de la pag. anterior)

Part exterior d’un pou de neu o nevera natural

Renou


27COLABORACIORenou

de neu i del seu vocabulari especific, hem d’esco-mençar per situar-los. I hem de saber, que fonamen-talment, es troben en les estribacions dels sistemesIberic i Betic que penetren en el regne de Valencia.Del nort al sur, les zones de major concentració depous de neu serien La Tinença de Benifacà, lesserres de Penyagolosa i Espadà, la Bellida, Beni -ganim-Rugat-Salem, Benicadell, Mariola, el Carras -cal, Maigmó, Aitana i la Serrella. N’hi han mes detres centenars.

En relacio als noms generics, hem de saber que enllengua valenciana tenim “pous de neu”, “pous de gel”i “ventisquers” o “ventixclers” i no“pous de glaç” ni “congestes”. Se -gons Corominas, “ventisquer”, deven tisca, com nevisca o plovisca, essent “…a les muntanyes valencia-nes…en aquest sentit registra elD.Ag, ventixcler en en fonts dels Ss.XVI-XVII”. Tambe tenim “Clots de neu”i no “sots”. Hem de saber que enrelació a la paraula “clot”, BadiaMargarit en “Les regles d´esquivarvocables...” diu que “...sabem queclot era propi de terres valencianes altombant dels s. XV i XVI, i que sot(paraula catalana), es trobava alnord-est del territori. La documenta-ció de clot que ha recollit el DCVB rebla el clau, per talque tots els exemples antics que hi cita son de fontsvalencianes...”

Si parlem del funcionament de cada un dels“pous”, hem de coneixer que la “contornada” que no“rodalia” del pou, que es dia “raso”, es netejava d’ar-bres, matolls, brosses i pedres, per a que les “volves”de neu, no els “flocs” ni els “cops” de neu, caigue-ren sobre una superficie neta que facilitara la seuaarreplegada. Pareix ser que “volva” es paraula prerro-mana. La neu es fea en montons, “agabellant-la” o

“rebalsant-la” en pales, sempre que no hi hagueravent que l’alçara o “torbisques de neu”. En acabantes carregava en “saries”, que no en “sarries”, i esduia al pou, a on previament aillat en material vege-tal com podia ser la palla d’arroç, anava depositant-se la neu a “tongades” d’una vara aproximadament.Cada tongada s’havia de compactar, existint incluscançons de “chafar neu” i no “aixafar-la”, aillant-lade la següent. Per a “chafar neu”, es gastaven elspeus, “pilons” i “pijons”, i no “picons” ni “maçons”,i d’ahi la dita de “peu i pijó”. Per a evacuar l’aigua dela neu que anava desfent-se, hi havia un conducte de

“desaigüe”, no un “desguàs”, queanava per baix terra i que es dia“alcavó”, de l’arap “al-qabó” i no“mina”, denominacio en que coin-cidixen catalans i castellans. L’ai -gua podia arreplegar-se en un“aljup”, tambe de l’arap “al-jubb”.Quan la neu fea falta, es tallava en“pans” o blocs, previament a sertransportada per una recua demules. Si era transportada encarros, es posava en “estibes” i noen “senalles” catalanes. La neu,ben acondicionada, podia mantin-dre’s en els pous mes d’una tem-porada, i ben transportada, es va

aplegar a exportar a Orà en Alger.Com a conclusio, pot afirmar-se clarament, que la

costum valenciana d’aprofitar la neu per a gelarbegudes, entre uns atres usos, no nos la dugue ninguen l’epoca que es reoficialisà la religio catolica,poguent ser inclus anterior a l’epoca de dominaciomusulmana, formant part per tant, de la culturavalenciana ancestral. En un tercer articul, repasarémla rica varietat de begudes fresques i gelats valen-cians.

“En l’esmentat Llibre de Visites.... f. 306 vº figura un certificat adreçat al bisbe,en els termes següents: Certifico, y hago fe Yo el infrascrito en nombre del Archiverodel Clero de la Iglesia Parrochial de la Villa de Villareal, como en el Libro donde secontinuan las Determinaciones Capitulares de dicho Clero, se enquentra uno a losveinte y dos de octubre del presente Año 1716 el qual traducido fielmente de

Valenciano, en Castellano, es como se sigue...”(“Nom Històric de la Llengua Valenciana”.) (Testimonis arreplegats per A. Vila Francés i A. Vila Moreno.)

Renou

NOTES D’ETNOLOGIA VALENCIANA. GELATS I REFRESCS (II) (...de la pag. anterior)

Nevera de Castro. Sigle XVIII.Alfondeguilla (Castello)

28 HUMOR VALENCIÀ Renou

IIlluussttrraacciioo dd’’AAllbbeerrtt GGuuaallllaarrtt

Els estudiants d’ingenieria solenpreguntar-se per que les dones

en les curves mes aerodinamiquesson les que oposen major resistencia

No crègues de ton amich, lo que diu sòn enemich.No deixes la carretera, per anar per travesera.No vulles may pletejar, lo que bè no pots probar.No amostres may lo forat, del diner que has ama-gat.No tindràs parènt millor, que un amich quet tingaamor.No vulles pà florit, ni taca de pegunta en lo vestit.

Ni polls en la greñilla, ni corral sense llenya.Ni casa feta de fanch, ni vinya en barranco.Ni camp en costèra, ni muller forastèra.Ni gat en caixcabèll, ni casar dona Jove en home vèll.Ni manso sens esquèlla, ni casar home Jove en donavellaNi omplir barral sens ambùt, ni en tèmps de plutjacorral brùt

REFRANS VALENCIANS Carlos Ros

Renou

Renou

EEss ppee cc ii aa ll ii tt aa tt eenn ccaarrnn aa ll aa bb rraass aaTToommbbee tt ddee cc oorr ddee rr ““ ll ee cc hhaa ll ””

TTaa ppee ss vvaarr ii aa ddee ssSSoopp aarr ss dd’’ eemmpprr ee ssaaDDiinnaa rr ss dd ee nneeggoo cc ii ss

((EEss rreessppeeccttaa ll’’oorrttooggrraaffiiaa oorriiggiinnaall))

29OPINIORenou

[1500] En el proleg a les “Notes ordenades per lo reverent mestre Bernat Vilanova,alias Navarro”, destinades a l’ensenyament del llati, el seu autor, per be que s’autopro-clama navarres, declara tanmateix que els exemples que hi donara els posara en el seu‘valentino idiomate’, tot dient que ignora el que s’esdeve en altres llengues.

Renou

El 2 de juliol de 2011 se compliran cent anys dela mort del poeta, periodiste i polític valenciàTTeeooddoorr LLlloorreennttee ii OOlliivvaarreess. Resumir en unes

poques llínees la biografia del més importantcomponent de la generació lliterària de la Renaixençavalenciana resulta complicat; no ya per la personalitatfecunda i polièdrica d’un home que conseguí elreconeiximent sincer de tot el poble valencià –sensedistincions ideològiques ni generacionals–, sino tambépel cert –i a mon parer, injust– estranyament que,despuix del dramàtic paréntesis de la Guerra Civil, iespecialment a partir dels anysxixanta del sigle XX, ha patit laseua obra i la seua figura. Unafigura, la de Llorente, trac tadamassa a sovint des del pre juíideològic i estètic, a partir d’u nescoordenades i uns suposts que,potser, hui entenem com anormals, llògics i socialment ac -cep tats, pero que en la Valénciaculturalment castellanisada ipolí ticament anulada de mitansigle XIX no ho eren tant...

Teodor Llorente vingué al mónen una casa del valentí carrerdels Serrans, el 7 de giner de18361. De família benestant, pertanyent a la burguesiadel Cap i Casal, pronte destacà com a estudiant aplicat.La seua carrera acadèmica culminaria en lallicenciatura en Dret, si be no va eixercir pràcticamentcom a juriste, puix pronte unes atres activitats –per lesquals ya havia demostrat notable afició durant la seuaetapa estudiantil– acabarien omplint sa vida laboral ipersonal: la lliteratura, el periodisme i, en menor mida,la política activa.

La flama del periodisme naixeria en Llorente benpronte: des de l’oferiment per part del Marqués deCampo, que ell acceptà, de la direcció del periòdic La

Opinión, en 1861. Com és sabut, als pocs anysLlorente acabaria comprant el diari a Campo i, canviantla denominació pero aprofitant els tallers d’impressió,que continuaven sent propietat de Campo, donaria lloca la fundació, en 1866, del diari Las Provincias,considerat el decà de la prensa valenciana actual.

Políticament (i per tant, periodísticament) Llorentemantingué unes posicions conservadores, coherents enla seua extracció social burguesa, pero en algunsmatisos. Recolzà la Revolució lliberal de 1868 contra

Isabel II i, encara que despuixdels experiments fallits del regnatd’Amadeu de Savoya i la PrimeraRepública feu costat a la res -tauració monàrquica en la figurad’Alfons XII (IV de Valéncia), aca -baria enfrontant-se al cap tradi -cional del partit conservador, Cá -novas del Castillo, en prendre par -tit actiu pel seu rival Francisco Sil -vela.

La bona veritat és queLlorente, des de les pàgines delseu diari, gojà d’una posició no -ta blement influent sobre la po -lítica i la so cietat valencianes del’época, d’u na forma només com -

parable a la de Blasco Ibáñez des del diari El Pueblo,pero en acabant sempre fon refractari a participardirec tament com a cap visible en les batalles elec -torals; encara que la seua respectabilitat i el seu as -cendent farien que acceptara ser el cap provincial delpartit conservador en Valéncia (1895-1898) i es pre -sentara a diverses votades, en èxit variable, encara quenormalment favorable. Llorente seria triat diputat isenador diverses voltes entre 1891 i 1899, peroacabaria abandonant definitivament la política, de la

TEODOR LLORENTE, ARA QUE FACENT ANYS Oscar Rueda i Pitarque

Retrat de Teodor Llorente i Olivares


30 OPINIO Renou

mà del fracàs generalisat de les candidatures silvelistesfront a les canovistes.

Llorente, sempre de forma prudent i contempori -sadora (actituts que marcaren tota la seua activitatperiodística i política, i que provablement conseguirenfer-li guanyar el respecte i l’admiració de tota la societatvalenciana del moment, per damunt de prejuïnsideològics), se declarà, per eixemple, partidari delsufragi universal i, tímidament,d’una certa des centralisacióadministrativa que tinguera enconte les necessitats i lesaspiracions de “les províncies”va len cianes front al centralis memadrileny (a l’hora que deixavaclar el rebuig a qualsevol veleïtat“separatis ta”).

D’esta manera s’enfrontavade forma evident (encara quetambé, escassament belige -rant2) a les coordenades políti -ques tradicionals del conserva -durisme espanyol. La lluita in -terna entre sentiment i raó, en -tre amor a una llengua-màtria(la valenciana) o a una pàtria superior intocable (l’es pa -nyola) que en aquella época, sent francs, no volia nisentir parlar de qualsevol llen gua o dialecto que no forala llengua nacional castellana o espa nyola3, podendetectar-se en tota l’obra de Llorente.

Una timidea de Llorente (com la de Querol, Ferrer iBigné o Labaila, colegues renaixentistes i de la mateixaclasse social) en lo que respecta a les aspiracions delvalencianisme polític4 que molts han criticat i identificat

com a causa principal del fracàs de la Renaixençavalenciana, més allà de la seua caent lliterària...

Per a ser justs, alguns autors també han observat,ben raonadament al meu entendre5, que tenint enconte la situació política i cultural de Valéncia enaquella época, i les pròpies coordenades sociològiquesde l’estament social i polític al que pertanyia Llorente6,este degué plantejar-se pragmàticament més d’una

volta que lo primer –que no erapoc– era trencar en eixaperniciosa visió del fet culturalvalencià que es trobava ferma -ment arraïlada en la seua prò -pia classe social, bastint lesbases per a que foren les novesgeneracions les que, una voltadesijablement redirigits els pen -saments i les actituts de formacoherent cap a la recuperacióllingüística, feren lo propi en lacaent política.

El sentit homenage de lareivindicativa Joventut Valen cia -nista a Llorente en les cele -bracions unànims de la coro -

nació d’En Teodor com a Poeta de Valéncia, en 19097,només dos anys abans de la seua mort –en unsignificatiu intercanvi de proclames durant els actesd’homenage en els carrers de Valéncia8–, i les ob -servacions posteriors del poeta respecte a que haviasegut el dels jóvens “el verdader home nage, el méssincer i entu siasta, el més conscient, el que mésm’estime”, vindrien a confirmar lo dit9.

Capçal semanari Lo Rat Penat, dirigit per Teodor Llorente


TEODOR LLORENTE, ARA QUE FA CENT ANYS (...de la pag. anterior)

Renou

Paseo Buena vista, 31 - Tel.s 964 06 43 56 - 654 41 45 7412100 GRAO - CASTELLÓN

DEL GRAO DE CASTELLÓN

Vicente y Juani

31OPINIORenou

S’ha de destacar també que els principals autorsque en la segona mitat del sigle XIX usaven la llenguavalenciana de forma escrita, continuadors de la secularescola satírica valenciana i sempre en gran èxit depúblic –com Bernat i Baldoví, Josep Maria Bonilla oEduart Escalante–, usaven una ortografia totalmentcastellanisada i carien d’aspiracions estètiques en lacreació lliterària (aspectes que Llorente, per cert, criticàdurant tota sa vida), i ademés eren d’extracció populari tendències polítiques lliberals, quan no directamentrepublicanes. Est últim fet devia de provocar, a ulls dela classe conservadora del’época (minoritària numèri -ca ment, pero que detentavael poder polític i econòmic deforma pràcticament absoluta)una identificació perniciosade l’us normal de la llenguavalenciana ab posicions políti -ques o socials que horrorisa -ven a certes “forces vives” delmoment.

NNootteess::

1. Per a la tria de senyesbiogràfiques de Llorente he seguitessencialment les obres TeodorLlorente i la Renaixença valencia -na, de Rafael Roca Ricart (Inst i -tu ció Alfons el Magnànim, Valéncia C., 2007) i Teodor Llo rente.Poesia, a càrrec de Vicent Simbor Roig (Edicions Alfons elMagnànim, Valéncia C., 1996).

2. Les seues abundants manifestacions de espanyo lismeconvençut intentaven deixar clar que la Renaixença valencianaera totalment apolítica, en contra de lo que succeïa en lacoetànea cata la na. Si be és just recordar que podem trobarafir macions de destacats renai xentistes catalans de l’época,

com Víctor Balaguer, en una llínea pacificadora totalmentanàloga a la de Llorente.

3. Simbor, op. cit., p. 17, i Roca, op. cit., p.156.

4. Un concepte, per cert, inexistent fins a la primeradécada del sigle XX tal i com hui el podem entendre.

5. De fet, tota la citada obra de Rafael Roca gira entornd’esta visió de l’ideologia llorentiniana.

6. Cap recordar que l’alta burguesia valenciana era unestament ya molt castellanisat culturalment, que es trobava enplena efervescència d’un fenomen sociològic conegutpopularment com la coentor, tan criticada per les classes

populars; i gens procliu per tant,llevat d’algunes excepcions, a larecuperació d’unes tradicionsancestrals i d’un idioma, el valen -cià, que consideraven clínicamentmort o, en el millor dels casos,només vàlit per a la sàtira popularde baja estofa.

7. Promogut pel diari ElCorreo de Valencia i verificat el14 de novembre de 1909 enl’estadi de l’Exposició RegionalValen ciana. L’homenage trobàrecolzament unànim: en diariscom Las Provincias, La Corres -pondencia de Valen cia, el repu -blicà blasquiste El Pueblo i enles principals institucions valen -cianes, in clo ent els ajuntaments idiputacions de Valéncia, Cas telló

i Alacant, aixina com també els ajuntaments de Madrit, Barce -lona i Palma de Mallorca.

8. Als crits de la Joventut Valencianista de “¡Vixca Llorente!¡Vixca la llengua valenciana! ¡Vixca Valéncia lliure!” algunsassistents a l’acte, segurament tan llorentinistes com ells(encara que cadascú a la seua manera), se veren en lanecessitat de respondre: “¡Viva Valencia española!”...

9. Roca, op. cit, pp 118-128.

Sagell commemoratiu 140 aniversari eixida periodic “LasProvincias”, fundat per Teodor Llorente

TEODOR LLORENTE, ARA QUE FA CENT ANYS (...de la pag. anterior)

Fray Bonifaci Ferrer, germa de Sant Vicent Ferrer, en març de 1478, en elColofó de la “Biblia Valenciana”: “Acaba la Biblia molt vera e catholica, treta de unabiblia del noble mossen Berenguer Vives de Boïl, cavaller, la qual fon trellada deaquella propia que fon arromançada en lo monestir de Portacoeli, de llengua latinaen la nostra valenciana...”

(“Nom Històric de la Llengua Valenciana”.) (Testimonis arreplegats per A. Vila Francés i A. Vila Moreno.)

Renou

32 LLEGAT DEL PARE GUINOT Renou

Era un chaval de quinze anys, que vivia en companyiadel seu padrastre.Son pare va morir quan ell era chicotet, i sa mare

tornà a casar-se, i mes avant es morí d’una pulmonia.Les relacions entre padrastre i fillastre no eren moltbones, perque el padrastre es dedicava a la captura,doma i venta de cavalls, i al fillastre no li pareixia be comes comportava en est ofici.

Aço va succeir en territori americà, en un punt aon hihavia cavalls silvestres. El fillastre, Jordi, estava semprerebotat contra son padrastre perque no tractava be als ani-mal no els prenia voluntat i els desocupava prontament.

Jordi, fisicament, era un jovenet prou alt per a la seuaedat, fornit, de cabells rossos, ulls blau-palit, cara son-rosada: moralment, de bons sentiments, de caracterretret, un poc brofec, pero amant dels animalets.Tenia un gos, i alguns pardalets en gabietes, als que cui-dava esmeradament. Ademes a Jordi li agrada va estaren contacte en la Naturalea.

En la montanya s’havia arreglat unacova natural, engrandint-la per a fer d’e-lla la seua cabanya, i tots els dies fea lavida alli, llegint llibres d’aventures i devaquers.

Un dia, al arribar a la cova, Jordi es vatrotar un intrus: un cavall silvetre, quesegurament va fer cap alli desorientat, ial vore’s tancat en aquell recint estavames manset que una malva.

Jordi, al primer moment, tingue pord’aproximar-se ad ell, per si el cavall el mamprenia amossos o a coces, pero va anar acostant-se ad ell, li vadonar un carrocet de sucre i li va pasar la ma pel llomacariciant-lo, i es va fer en ell.

L’animal olorà el sucre i se’l traga. El jove acarona alcavall, este se deixa tocar, i cavall i chaval se ferenamics, una amistat que es va continuar els diessegüents, per que totes les vesprades Jordi anava a lacova i alli encontrava al cavall.

Este cavall era jove, de molt bona planta, de pelnegre, en uns rodalins blancs en el front i en les proxi-mitats de les potes.

Quan mamprenia el trot donava gust vorel correr, llau-ger, pel camp. Jordi ademes de carrocets de sucre, liportava herba tendra, garrofes i algun rosego de pa.Tan amics se feren, que el cavall li permetia a Jordi queel montara i fera alguna carrereta pels alrededors de lacova.

Al final, quan li pareixia, el cavall picava sola. Pero undia el padrastre es va enterar pels veíns de que el seuchic passejava pel camp en un cavall precios, i li va dir

a Jordi: ¿ D’a on t’has tret eixe cavall en que’t pasegespel camp?.

Jordi, fent-se l’ignorant, contesta ¿ quin cavall? i esva posar de carn de gallina, pensant en el final que se liesperava al seu cavall si caia en mans del padrastre.

“ El domarà, pensava Jordi a força de colps, i el ven-dra sense cap consideracio, i yo me quedare sensecavall.

El padrastre insistí: El cavall que montaves l’atre dia.¿Que’t penses que no ho se?, T’ha vist massa gent pera que vullgues negar-ho, Saps molt be a on esta.

Per fi no va tindre mes remei que explicar-li-ho tot alpadrastre. Si que ho se, digue Jordi, pero no vullc dir-liho perque si cau en les seus mans, el maltractarà i des-pres el vendra i yo me quedare sense un cavall que ha,volgut ser amic meu.

Ya podia voste deixar-se eixe ofici tan dur de doma-dor de potros, i dedicar-se a un atre ofici mes noble.

El padrastre al oir aquella contestacio,va agarrar a Jordi de les orelles i a pegar-li espentes, hasta que este prometre queel duria al punt en que tenia cada dia laseua cita en el cavall.

Anaren a la cova els dos i el cavallacodi com sempre i com estava presentJordi, es va portar la mar de be, deixantque el pujara tambe el padrastre, qui vadonar unes voltes a cavall d’ell.

Pero va escomençiar a pegar-li, comsolia fer en els animals que domava, i el

cavall, fent una cabriola el va tirar a terra, el patejàvaries vegades i el deixa com un drap.

A continuacio el cavall va tornar a la cova, a on l’es-pera Jordi.

Este va suposar que en avant seria dificil la conviven-cia en el padrastre i va decirdir anarse’n pel mon.

Jordi parlava en el cavall com si este l’entenguera: “Cavall, no m’abandones , que eres l’unic amic que tinc.Dema comprarém tot lo que faça falta i nos en aniremfora d’aci “.

El cavall menejant el cap, de dalt a baix, pareixiaassentir a tot lo que li dia Jordi, qui va passar la nit lar-guestes en terra en la cova.

Al dia següent se, despertà volgue anàr a casa, adespedir-se del padrastre, i al vore’l en el llit, tot machu-cat, li va donar llastima, se’n ana a la cova, montà acavall i se dirigi al poble del costat, en busca del mege.

El cavall corria que volava, tant a l’ana com al retorn,portant al doctor a la grupa.

Cavall silvestre

UN CONTE. D. Josep Mª Guinot i GalánEL CHAVAL I EL CAVALL Academic de numero de la RACV

Fundador de “Cardona Vives”


33OPINIORenou

Els catalans quan no tenen mes arguments per adefendre les seues tesis, sentencien simplement abla frase “lo cientificament correcte es… tal paraula”

i ya se creuen com el Papa, o siga infalibles. Voler defen-dre una tesis ab les paraules “cientificament correcte” mesbe vol dir tot lo contrari. Si es pot assegurar alguna cosaen l´historia de la ciencia, el significat cientific es intrinse-cament imperfecte; les paraules “cientificament correcte”,es, puix quasi sempre, provisional, perque pot ser incom-pleta, incorrecta, rebujable o millorable. I mai es unaparaula com ells pretenen, com que ya està tot clar, resolti acceptat. En ciencia cada nova teoría desdiu o supera alánterior.

Quan yo estudiava existia el bachiller, i en el meu tempsera mes facil tot, o estudiaves ciencies o lletres. Lletreseren idiomas, filosofia, sicologia, etc… ; i ciencies erenmatematiques, química, arquitectura,etc… Per lo tant voler defendre lletres abla paraula ciencia, en principi fins fa moltpoc de temps no era asociable, no es diamai “cientificament la paraula es…”; sinoque es dia, segon el diccionari tal, o elllingüista qual, pero mai es dia “cientifica-ment”. Per cert ara els meus fills, n´hihan tantes varietats en els estudis, que laveritat es que no se lo que estudien; totalper a ser uns incults i acabar sense saberel riu que passa per Londres, la capitaldÁrgentina, el pic mes alt dÉuropa o quiera el gran capità, o els carlistes.

Yo soc un simple bachiller, i se poc; loque mápena molt, massa; es que noexistisca una Academia de la Llengua Valenciana o unaUniversitat de filologia en Valencia que tinga la llibertatdéstudiar, desenrollar, investigar i aplegar a punts mesoberts, i finalitats mes universals (dáhi ve la paraulaUniversitat), i simplement siguen uns porritos en mans delnacionalisme-capitalisme catala.

Vejam en l´historia de la ciencia, lo que en el seu tempsera lo “cientificament correcte”, a on n´hi han casosdígnorancia, atres de mala fe, o per llegendes quesácceptaven:

Quan construiren els primers ferrocarrils, estos no

devien de passar de 30 Q/h., perque “cientificament” amajors velocitats podien danyar-se alguns orgens del cos.Per lo tant segons aquells cientifics, Armstrong, Collins iAldrin, encara estarien de viage cap a la Lluna.

Durant mes de dos sigles, els cientifics atribuien aVenus un satelit que no existix, començà en 1672, ablástronom Gian Domenico Cassini; prestigiosos astro-noms publicaren les seues teories durant cent anys, finsque en 1884, M. Hozean del real observatori de Bruseles,digué que en realitat Venus era un planeta independent.

Durant 1.200 anys Italia fon gobernada per lÍglesia,gracies a un document de Constanti I, el primer empera-dor cristia de Roma; agrait per haver segut curat de lleprapel Papa Silvestre I. Lo cert es que eixe document delsanys 750-800 es fals.

Un dit popular i que sabem tots, fins fa quatre dies, lasardina “cientificament”, per als quetenim colesterol era veri i ara resulta quees miraculosa.

Una atra llegenda, les quatre barres.Quan els normandos atacaren al rei francLudovico Pío, demanà ajuda al comte deBarcelona Wifredo (Catalunya no existíaen aquella epoca) que despres de la bata-lla, Wifredo quedà ferit de mort; el rei tocàab els seus dits la sanc del comte i feu lesquatre ralles roges sobre léscut doratdáquell. Puix resulta que quan Wifredoera comte de Barcelona (878-897),Ludovico ya havia mort, i eixa batalla maiha existit, i per ultim en Espanya no haviaheráldica fins al sigle XII. O siga que la

bandera del Comtat de Barcelona i de la Corona dÁrago,es dórige desconegut (Bandera que ara els catalans hanfurtat, lo mateix que als valencians els nostres classics).

No ho se si els integristes, quan ampren la paraula“cientificament”, saben exactament lo que estan dient, enquan a mi respecta no mácomplexen, puix queda benexplicat, que eixa paraula no sentencia res, mes be tot locontrari, convida a la discusio.

Traduït del castellà a Llengua Valenciana perXavier Gimeno

Representació falsaria de la mort deWifredo el Velloso. Ludovico va morirabans del naiximent de Wifredo. Nopugué embrutar en els seus dits l’es-

cut d’aquell. (Redaccio)

CIENTIFICAMENTE CORRECTE Ramón Mingarro Traver

Gracies a eixa rapidea arribaren a temps per a salvarla vida del malferit tractant de cavalleries.

Quan estigue bo el padastre, va dir a Jordi: el cavallm’ha donat una bona lliço, perque yo el maltractavasense mereixer-se-ho, d’ara per avant tractare be alsanimals: estic repenedit.

Ya que vols tant al cavall, que siga per a tu. Jordi totsels dies montava un rato el cavall i despres li donava lli-bertat.

El cavall acodia sempre a la cita de la cova, Jordi lildonava, carrocets de sucre, rosegons de pa, garrofes iherba tendra i, cavall, padrastre i fillastre, cada u a laseua manera, tots eren feliços.

UN CONTE. EL CHAVAL I EL CAVALLRenou


34 LLENGUA VALENCIANA Renou

AArrtteerreess oommiissiioonnss ssoobbrree llaa lllleenngguuaa vvaalleenncciiaannaa

“Poc després, el dominicà valencià fra Lluís Galiana(1763), panegirista de l’idioma, escrivia al notari CarlesRos, apòstol de la llengua i les lletres valencianes enaquella centúria, dient-li que vendria molts exemplars delseu llibre, a més de Valencia, a Catalunya ia Mallorca, per ser la llengua d’aquestsregnes “una en la sustncia y aun casi en elmodo de hablarla si nos remontamos afecha más antigua” (p. 33).

Hi ha moltes maneres d’escriure coses,falsejant-les. Una d’elles es dir veritats amiges. Una atra es afirmar coses lleugera-ment, callant, silenciant fets i motivacionsque capgiren el sentit de les afirmacions.De tot se troba en els escrits catalanisadors, i concreta-ment en els de S.G., volent fer creure quimeres.

Al dir que intelectuals valencians admeten l’unitat llin-güística, calla -sabent-ho- que, si es referixen a una certaunitat, ho es referint-se a temps antics; i que de cap demanera accepten la denominacio de llengua catalana.

Els valencians tenim el deure d’obrir els ulls.

Vejam un eixemple que presenta del sigle XVIII, el deldominica Lluis Galiana, ades citat.

Diu lo que diu. Pero no diu S.G., s’ho calla, que eixallengua a la que es referix Galiana, seguidor de Carles Ros,a l’escriure-li, es la que els dos califiquen sempre de“Llengua Valenciana”.

Respecte a l’unitat de l’idioma enValencia, Catalunya i Mallorca, notem quea fra Lluis Galiana, li pareix “una en la sus-tancia... si nos remontamos a fecha másantigua”.

Referent a la denominacio de l’idioma,S.G. no diu res de Carles Ros, perque lidesfaria lo que vol fer passar per bo.

Afegim, per tant, lo silenciat per ell, iomplim alguns buits:

Carles Ros i Herrera, precursor de la Renaixençavalenciana, naixque en Valencia en 1703. Les seues ideesllingüístiques estan entingues en: “Epítome del origen ygrandezas del idioma valenciano” (1734) i “Qualidades yblasones de la lengua valenciana” (1752), dos de lesdiverses publicacions que té. Notem: llengua valenciana,idioma valencià.

HISTORIA DE LA LLENGUA VALENCIANA. Josep Boronat Gisbert(DEL SEU LLIBRE “POMELL DE VALENCIANITAT”) (...continuació)

Renou

(Continuarà en el numero següent...)

Transcrit al valencià modern per Joan Benet Rodriguez i Manzanares

35POESIARenou

AAUUSSIIAASS MMAARRCCHH.. CHICOTETA RESENYALLoo tteemmppss ééss ttaall qquuee ttoott aanniimmaall bbrruutt

Lo temps és tal que tot animal brut, és la rima o cançó LXIV delnostre més insigne poeta clàssic de tots els temps, AusiasMarch (Beniarjó 1397 – Valéncia 1459), el qual, junt a escri-

tors de reconeiximent mundial com Sor Isabel de Villena o Joan Roïçde Corella, establiren i marcaren el nostre Sigle d’Or, el Sigle d’Or deles Lletres Valencianes.

Lo temps és tal que tot animal brut, és una de les composicions més breus del cançoner d’Ausias Marchque consta de tres coples creuades unisonants i una tornada que es troba en l’estrofa que comença per “Llirientre carts,” sent este poema un cant més que d’amor, de desamor i lamentació.

Vullc fer notar, que en la traducció realisada, no he canviat frases com “han melodia tanta”, per “tenentanta melodia”, per eixemple, perque “han melodia tanta” seguix sent d’un correcte valencià actual, peroexpressant-se en un llenguage poètic que busca fer la rima com toca, i que si estiguera escrit eixe poema enel dia d’ahir, per a fer eixa rima la frase en concret podria escriure’s de la mateixa manera.

VVaalleenncciiàà aannttiicc

Lo temps es tal que tot animal brut

Lo temps es tal que tot animal brutrequer amor, cascú trobant son par.Lo cervo brau sent en lo bosch bramar,e son ferm bram per dolç cant es tengutAgrons e corps han melodia tantaque llur semblant delitant enamora.Lo rossinyol de tal cas s’entrenyora,si lo seu cant sa ‘namorada ‘spanta.

E donchs, si ‘m dolch, lo dolrre m’es degutcom veig amats menys de poder amar;e lo grosser per apte veig passar:Amor lo fa esser conegut.

E d’açò ‘m ve piadosa complantacom Desamor exorba ma senyora,no conexent lo servent qui l’adora,ne vol penssar qual es s’amor ne quanta.

No com aquell, qui son be ha perdut,metent a risch si podria guanyar,é, vos amant, que ‘m volguesseu amardelliberat: no sso’n amor vengut.Tot nuu me trob vestit de grossa manta.Ma Voluntat Amor la te’n penyora,e ço de que mon Cor se adoloraes com no veu ma fretura qu’es tanta.

Lir entre carts, ab milans caç la ganta,y ab lo branxet la lebre corredora.Assats al mon cascuna’s vividora,e mon pits flach lo Passi de Rams canta!

VVaalleenncciiàà mmooddeerrnn

Lo temps és tal que tot animal brut

Lo temps és tal que tot animal brutrequerix amor, cascú trobant son par.El cervo brau s’escolta en el bosc bramar,i son ferm bram per dolç cant és tengut.Garses reals i corps han melodia tantaque el seu semblant delectant enamora.El rossinyol de tal cas s’entrenyora,si el seu cant sa enamorada espanta.

I llavors, si em dol, el dolor me és degutcom veig amants menys de poder amar;i lo grosser per apte veig passar:Amor ho fa ser no conegut.

I d’açò em ve piadosa lamentaciócom Desamor cega ma senyora,no coneixent el servent qui l’adora,vol pensar qual es son amor ne quanta.

No com aquell, qui son be ha perdut,ficant a risc si podria guanyar,i, vosté amant, que em volguéreu amardelliberat: no són amor vengut.Tot nu me trobe vestit de grossa manta,Ma Voluntat Amor la té en penyorai açò de que mon Cor s’entrenyoraés com no veu ma necessitat que és tanta.

Lliri entre carts, en milans caça la cigonyai en el falder la llebre corredora.Dominen al món cascuna és vividorai mon pit flac ¡el Dumenge de Rams canta!

Joan Benet Rodríguez i Manzanares

AUSIAS MARCHLXIV

36 OPINIO Renou

CCaannttaarr ddeell CCiidd “AArreess eenn lloo MMaaeessttrraatt ddee MMoonntteessaa“

Una de las consignas que más ha calado entre lasvíctimas de la inmersión -estudiantes, funciona-rios y emigrantes- es la que propaga que sólo

eran lenguas oficiales de la Cancillería de la Corona deAragón el aragonés y el catalán. En textos inmersoresde BUP leemos: “Jaime I decidió rreeddaaccttaarr eenn ccaattaalláánn, yno en latín, toda la documentación referente al Reinode Valencia” (Llengua COU, Ed. ECIR, p.107), pero eloriginal en que se basa la cita anterior dice: “In curiacivitatis Valencie... omnes actus et sentencie iinn rroommaann--cciioo“. Estamos ante una variedad de gglloossoollaalliiaa, en la queel afectado inventa palabras o las dota de significadoque place a su extravío.

Entre los gramáticos del IEC hay casos célebres deacromegalia y aerofagia, pero la gglloossoollaalliiaa es endémicaen filólogos y siguen la gglloottoossooffííaa o filosofía del lengua-je del Instituto d’Estudis Catalans. EI síntoma másespectacular es que leen la palabra “catalán” en textosdonde no figura tal vocablo. En unlibro editado por la Generalidad deCataluña, los filólogos Bastons yEstruch -afectados de glotolalia-creen operar con bisturí semánticosobre frases confusas, restaurándo-las al concepto original. Del “CCaannttaarrddeell CCiidd“ escogen la voz franco,explicando que el autor aludía aldoble sentido de “noble y ccaattaalláánn“.Según los autores, debiéramoscorregir mentalmente cada vez queleamos ffrraannccoo en el “Poema del Cid”, substituyéndolopor catalán. Lo mismo sucede con la prosa alfonsina(1221-1248). Su glosolalia les hace creer que dondeen el original figura ffrraanncceesseess debe decir ccaattaallaanneess(Estruch: “Cataluña en la literatura”. Barcelona 1997).

La glosolalia afecta a los paleógrafos del IEC, no alos manuscritos originales, por lo que hay que recordarque jamás ordenó Jaime I que la documentación valen-ciana se escribiera en catalán. En ocasiones, aunqueno era habitual, el funcionario citaba el idioma. En ladocumentación remitida a la Cancillería, en 1586, elconsell desea que se entregue en mano a Felipe II; eneste caso puntualizan que, aunque “eessccrriittaa eenn lleenngguuaavvaalleenncciiaannaa“ (ACA. L.1350), sea traducida por un noblevalenciano residente en la corte. Los afectados de glo-solalia cuando observan “iinn iiddiioommaattee vvaalleennttiinnoo“ en lasactas del Compromiso de Caspe dicen que pone “cata-là”. Y quizá sea éste el documento oficial más solemnede todo el XV, al reflejar el cambio de dinastía del rey deValencia y conde de Cataluña.

Ejemplo de prosa valenciana usada por la Cancillería

son las autorizaciones reales para la impresión delibros. La otorgada a JJaauummee PPrraaddeess, firmada por el con-seller real Jaume Ferrer, está fechada “a XXI de ggiinneerr1595”. La Cancillería usaba léxico valenciano como elsustantivo ggiinneerr, prohibido ahora por la inmersión y sus-tituido por el catalán ggeenneerr. Este impreso otorgaba lalicencia real a Jaume Prades, rector de “AArreess eenn llooMMaaeessttrraatt ddee MMoonntteessaa“, frase que un afectado de gloso-lalia ve con alterada morfosintaxis, convirtiendo el textode la Cancilleria en algo así como “AArreess aall MMeessttrraatt ddeeMMuunntteessaa“.

En el permiso real hay plurales como “cofrennss“ -documento en el s. XIII- y la fórmula de apro- baciónvalenciana “aa nnooss bbeenn vviisstt“, ahora sustituida por la bar-celonesa “vviissttiippllaauu“. EI libro de Prades se titulaba“Historia de la adoración” y abordaba tangencialmenteel problema derivado de la confusión babélica y la for-mación de múltiples lenguas: “EEnnttrree llaass qquuaalleess hhaavviiaa((ssiicc)) mmuucchhaass qquuee,, aauunnqquuee ddiissttiinnttaass,, ssee eenntteennddííaann uunnaass

aa oottrraass,, ccoommoo ssoonn aaggoorraa llaaVVaalleenncciiaannaa yy CCaattaallaannaa“ (p. 350). EIdoctor Prades puntualiza que,“aauunnqquuee ddiissttiinnttaass“, se entendían;pero en el mismo párrafo añadeotras comprensibles: la toscana,francesa y castellana. EI autor alu-día a las neolatinas del sudoeste deEuropa, más o menos comprensi-bles en relación a semíticas, esla-vas y germánicas.

La Cancillería se castellanizóbajo los Austrias, pero la Generalidad del Reino siguióremitiendo memoriales y cartas en el idioma valencianovivo, distinto al catalán coetáneo. Como ejemplo deléxico oficial tenemos el utilizado por Jusep Orti, secre-tario de la Generalidad, en una misiva oficial del año1704: “YYa contribbuuiixxen, eessttee any, servicis, lloo deeposit,aatteennddrree, inglesos, forteleeeess, Ileeaaltat, allaauugerarlloo...”(8P0, R. 2035, 10 octubre 1704). Traducido al catalánsería: jja contribueeixen, aaqquueesstt, diposit, ateenniirr, aannglesos,fortalessaass, serveeiis, Ileeiiaaltat, alleeuuggeerriirr-llo, etc.

EI escrito de la Generalidad contenía frases envalenciano moderno: “YY eenn ttoottss eessttooss nnuummeerroossooss eeiixxeerr--cciittss“, que la inmersión traduciría en: “II aammbb ttoottss aaqquueettssnnoommbbrroossooss eexxèèrrcciittss“. En fin, lo dijo fray Antoni Canalsen 11339955 y lo repitió el rector JJaauummee PPrraaddeess dos siglosdespués, en 11559955, desde su atalaya en Ares delMaestrat: aunque se entienden por su común origen,las lenguas valenciana y catalana son distintas. Ahora,en 1999, serían acusados de sececionistas por losafectados de glosolalia.

Ares en lo Maestrat de Montesa

LAS LENGUAS OFICIALES DE LA Ricardo García MoyaCANCILLERÍA

EEMMIILLIIOO AALLIIAAGGAA RROOMMAAGGOOSSAACastelló 1876- Valencia 1944

Va ser discipul de Mundina. Començà el seu pelegrinage artisticestudiant Belles Arts en Valencia i despres en Madrit. Obtingué peroposicio la catedra d’Institut, eixercint com professor en Castelló,Valencia, Girona, Palma, Soria i Almeria.

Medalla en l’Exposicio Regional de Valencia en 1909. Medallade plata en l’Exposicio Nacional de l’Ateneu Mercantil valencià.Diploma commemoratiu en la mostra del primer centenari del’Independencia de Mexic.

Varies exposicions en Valencia i, en 1911 exposa en Castelló enl’Exposicio d’Arts i Industries.

Reconegut Academic corresponent de Sant Ferrando i Directordel Museu Provincial de Castelló.

EENNRREEDDRRAALLLLEENNGGÜÜEESS

Ordena les lletres d’estesparaules per a trobar toponimsde pobles del Regne deValencia.

NATRAA _ _ _ _ _ _

CORALA _ _ _ _ _ _

FARFALA _ _ _ _ _ _ _

LASCAN _ _ _ _ _ _

DIELUCA _ _ _ _ _ _ _

LASITAM _ _ _ _ _ _ _

AACCRROOSSTTIICC

Utilisant la primera lletra corresponent a ladefinicio donada, se podra llegir el nom d’unmestre i music que va compondre l’HimneRegional.

DEFINICIONS

1. Descans religios dels Judeus.2. Primera vivenda d’Adan i Eva3. Conjunt de flors.4. Ple hasta d’alt5. Trescents xixanta cinq dies.6. Flor del taronger.7. Vegetacio en ple desert.

37PINTURA VALENCIANA/PASSATEMPSRenou

PASSATEMPS ENCREUATRenou

PASSATEMPS ENREDRALLENGÜES/ACROSTICRenou

HHOORRIISSOONNTTAALLSS1. Que se pot congelar. 2. El animal teset i s’arrima a l’aigua. Famosa ciutat aon va naixer Abraham. 3. Segon lletradel abecedari. Punt cardinal.Exclamacions taurines. 4. Metal precios.Falta el principi de llevar sal. 5. Televisioterrestre. Vibrant. Nom familiar d’unaartista de cine molt coneguda. La vocaldel puntet. 6. Resplandor luminos darre-re d’imagens de sants. Aliment basic feten farina de blat. 7. Al drago li ha caigutla coa. Contracció. El pare ha perdut lanota musical. 8. Riu de Suissa. Lo quese du al peu per a caminar. 9.Perteneixent a la poesia heroica. Doblevibrant. 10. Trenta dies. Punt cardinal.Gas utilisat per a iluminacio.

VVEERRTTIICCAALLSS1. Afirmacio feta en el cap. Mil romans.2. L’inici musical d’una Opera. Punt car-dinal. 3. Al reves, preoposició de lloc. Enfemeni, que son poc comuns en la seuaespecie. 4. Principi de guerra. Notamusical. Li falta la i per a ser un numeromatematic. 5. Al reves, segon notamusical. Punt cardinal. Zona de vegeta-cio en el desert. 6. Estat d’Asia en lapeninsula d’Indochina. Extensio d’aiguadolça. 7. Primera vocal. T’agarres comuna... Simbol quimic del Boro. Punt car-dinal. 8. Atra vegada simbol quimic delBoro. Nom de lletra. Primera persona dela Santissima Trinitat. 9. Natural dePortugal, en femeni. El que conduix l’em-barcacio. 10. Al reves, segona notamusical. Part del riu proxim a la desem-bocadura. 1ª vocal.

José Luís Cortés Lloréns

Ferrando“Mercat”. Oli de Emilio Aliaga

PINTURA VALENCIANA

SOLUCIO ALS PASSATEMPS Renou

[1310] Arnau de Vilanova, el mege valencia, escriu “Rahonament d’Avinyo” en romancvalencia.

SOLUCIO A

L’ENREDRALLENGÜES

AARRTTAANNAA

AALLCCOORRAA

AALLFFAAFFAARR

CCAANNAALLSS

CCAAUUDDIIEELL

MMIISSLLAATTAA

SOLUCIO A L’ENCREUAT SOLUCIO A L’ACROSTIC

Renou

38 RenouGASTRONOMIA VALENCIANA

En una reuniod’amics, quesolien en algu-na freqüenciafer alguns dinars,hi havia u quese les donavad’entés en vins.Els amics li

feren una bro-ma. Van can-viar el vi d’una botella de marca molt coneguda, demolt de prestigi, per un vi fluixet i de poca calitat.En el dinar el “sabut” provant el vi dia: ¡che! ¡que bo

es!, se nota que es d’una bodega de calitat, esta clarque val la pena gastarse uns diners i beure vi comeste”.Els amics no el van desenganyar i dins d’ells pensa-

ven “quin fantasma”.La conclusio es que alguns sabuts, com este, miren

la marca nomes. Si el vi t’agrada quan el beus, inde-pendentment de la denominacio per a tu es un bon vi.Eixa es la meua opinio, encara que tambe hi ha que

tindre en conter allo de que “quan mes sucre mesdolç”, es dir preu i elaboracio van agarrats de la ma.

Per a quatre ocinc persones:

IInnggrreeddiieennttss::20 carchofes dela D.O. “Carchofade Benicarló”, 2alls, Oli, Carnpicada, 200 grde ceba, ½decalitro de

brandy, Sal, farina i ou per a reboçar i salsa de tomataEEllaabboorraacciióó::Netejar les carchofes buidant el centre. Coure-les en

aigua, suc de llima, sal i una culleradeta de farina.Reservar despres de cuites. A banda, solsir en l’oli,ceba i all. Afegir la carn picada i cuinar. Flamejar en elbrandy. Afegir la tomata i assaonar.Reomplir en esta mescla les carchofes. Reboçar a

soles per a tancar i fregir.Se servix damunt de la salsa de tomata.

Pilar BorrullLA CUINAVALENCIANA

CCAARRCCHHOOFFEESS DDEE BBEENNIICCAARRLLÓÓ,, RREEOOMMPPLLIIDDEESS

José Luís CortésRACO DEL VI

C O N G E L A B L EA B E U R A U RB E E O L E S O R E S A L A RT T R P E IA U R E O L A P AD R A A L P AA A R S A B A T A

E P I C R RM E S S N E O

S A B A T

E D E N

R A M

R A S

A N Y

N A F A

O A S I S

renou 69

Documents