renou 68

3Nº 68 SUMARIRenou

AARRTTIICCUULL AAUUTTOORR PPAAGG..

PPOORRTTAADDAA Cim de Penyagolosa 1

PPUUBBLLIICCIITTAATT Publicitat Diputacio CS 2

SSUUMMAARRII Ferrando 3

PPRREESSEENNTTAACCIIOO Ferrando 4

EDITORIAL Gonzalo Romero Casaña 5

BBAASSEESS PPRREEMMII OOBBRRAA LLLLIITTEERRAARRIIAA Redaccio 6

AACCTTIIVVIITTAATTSS CC..VV.. Ferrando 7 / 8

TRREESS DDIIGGNNIITTAATTSS DDEELL LLLLIINNAAGGEE BBOORRJJAA José Vicente Gómez Bayarri 9/10

CCAASSTTEELLLL DD’’AARRTTAANNAA Joan Benet Rodríg. i Manzanares 11/12

JJOOAANNOOTT MMAARRTTOORREELLLL,, EENN LLAA CCEELLEEBBRRAACCIIOO DDEELL Juli Moreno Moreno 13 a 15660000 AANNIIVVEERRSSAARRII DDEELL SSEEUU NNAAIIXXIIMMEENNTT

GGRRAAMMAATTIICCAA VVAALLEENNCCIIAANNAA Josep Mª. Guinot i Galán 16

CCAALL PPRREEGGAARR,, SSEEMMPPRREE Manuel Casaña Taroncher 17

CCHHIICCOOTTEETT EESSTTUUDDII CCOOMMPPAARRAATTIIUU DDEE LLEESS Federico Bonillo Vigo 18 a 20VVEERRIITTAATTSS IIRRRREEFFUUTTAABBLLEESS DDEE LLOO VVAALLEENNCCIIÀÀII DDEE LLEESS MMEENNTTIIRREESS DDEE LLOO CCAATTAALLÀÀ ((IIIIII))22oonnaa ppaarrtt

DDEENNUUNNCCIIAA.. EELL MMOONNUUMMEENNTT AA Xavier Gimeno i Alonso 21JJAAUUMMEE II EENN VVIILLAARRRREEAALL

EENNTTRREEVVIISSTTAA AA DD..EENNRRIIQQUUEE DDEE DDIIEEGGOO Vicent Meneu Buchón 22/23

HHIISSTTOORRIIAA DDEE LLAA LLLLEENNGGUUAA VVAALLEENNCCIIAANNAA Josep Boronat Gisbert 24

EELL MMAANNUUSSCCRRIITTOO 11332244 DDEE LLAA BBIIBBLLIIOOTT.. NNAACCIIOONNAALL Ricardo García Moya 25/26

HHUUMMOORR VVAALLEENNCCIIÀÀ Redaccio/ Alberto Guallart 26

NNOOTTEESS DD’’EETTNNOOLL..VVAALLEENNCC.. GGEELLAATTSS II RREEFFRREESSCCSS.. ((II)) Agusti Galbis Cordova 27 a 29

DDEELL ““FFII DDEE SSEEMMAANNAA”” AALL ““CCAAPP DDEE SSEETTMMAANNAA”” Manuel Gimeno Juan 30/31

LLEESS AANNTTIIGGUUEESS AARRMMEESS DDEE LLAA CCIIUUTTAATT II Pere Martí i Martínez 32/33RREEGGNNEE DDEE VVAALLEENNCCIIAA

LLLLEEGGAATT DDEELL PPAARREE GGUUIINNOOTT.. UUNN CCOONNTTEE Josep Mª. Guinot i Galán 34

LLLLEEGGAATT DDEELL PPAARREE GGUUIINNOOTT.. EENN DDEEFFEENNSSAA DDEE Josep Mª. Guinot i Galán 35LLEESS NNOORRMMEESS DDEE CCAASSTTEELLLLOO

LLAA FFOONNÈÈTTIICCAA EENN EELL TTRRIIÀÀNNGGUULL Joan Benet Rodríg. i Manzanares 36VVAALLEENNCCIIÀÀ// CCAASSTTEELLLLÀÀ// CCAATTAALLÀÀ

IIII AAPPLLEECC VVAALLEENNCCIIAANNIISSTTEE Juli Moreno Moreno 37/38

CCRROONNIICCAA DDEELL IIII AAPPLLEECC VVAALLEENNCCIIAANNIISSTTEE Xavier Gimeno i Alonso 39

MMIISSCCEELLAANNEEAA:: RREEMMEEIISS CCAASSOOLLAANNSS // RREEFFRRAANNSS C.Luis/ Carles Ros 40

PPIINNTTUURRAA VVAALLEENNCCIIAANNAA//PPAASSSSAATTEEMMPPSS Ferrando/ José Luís Cortés 41

GGAASSTTRROONNOOMMIIAA//SSOOLLUUCCIIOO AALLSS PPAASSSSAATTEEMMPPSS Mª Lidón García / J.L.C. 42

PPUUBBLLIICCIITTAATT Publicitat Ajtt. CS 43

CCOONNTTRRAAPPOORRTTAADDAA::DDeeffeennggaamm lloo nnoossttrree Redaccio 44

4 PRESENTACIO Renou

AAssssoocciiaacciioo CCuullttuurraall ““CCAARRDDOONNAA VVIIVVEESS”” CCaarrrreerr dd’’EEnnmmiigg,, 2233,, 99ee,, 2277ªª –– 1122000011 CCaasstteelllloo.. Regne de ValenciaTelefon (contestador) i Fax: 996644 220000 446688.. Apartat Correus: 554455 (12080, Castelló).

RREENNOOUU NNºº 6688NNOOVVEEMMBBRREE 22001100

RReevviissttaa ccuullttuurraall ggrraattuuïïttaa..

Publicacio quatrimestral.

EEDDIITTAA::

Associacio Cultural

“Cardona Vives”

DDiirreeccttoorr::

Gonzalo Romero Casaña

CCoooorrddiinnaaddoorr::

Fernando Masip Loras

CCoonnsseellll aasssseessoorr ii mmoonnttaaggee::

José Luís Cortés

Eliseo Forcada

Domingo Gimeno

Javier Gimeno

Vicent Meneu

Fernando Puig

Enrique Sanchis

IImmpprreessssiioo::

“Color Impres”

RReeddaacccciioo ii aaddmmiinniissttrraacciioo::

Carrer d’En Mig, 23, 9e, 27ª

12001 CASTELLO

Tfn.i Fax: 964 200 468

www.cardonavives.com

DDeeppoossiitt LLlleeggaall::

CS-1-1987

NNOOTTEESS::

*Esta revista esta escrita seguint

les NNoorrmmeess dd’’EEll PPuuiigg..

*L’Associacio Cultural “Cardona

Vives”, no subscriu, necessaria-

ment, el contingut dels articuls

publicats en RENOU.

**RReevviissttaa ppaattrroocciinnaaddaa ppeerr

ll’’AAjjuunnttaammeenntt ddee CCaasstteelllloo..

PPOORRTTAADDAA:: PPEENNYYAAGGOOLLOOSSAA,, cciimm mmaaggiicc ddee CCaasstteellllóó.. 11881133 mm.. RReeggnnee ddee VVaalleenncciiaa..El Penyagolosa es el pic mes alt de Castelló, i “cim senyera del Regne de Valencia”, segons consta en una

placa en el seu cormo. En el seu cim, vertiç geodesic important, s’ajunten els termens de Villahermosa del Río,Vistabella del Maestrat i Chodos.

CCOOMMEENNTTAARRIISS::

¿¿PPEERR QQUUÉÉ EESS IIMMPPOORRTTAANNTT FFEERR--SSEE SSOOCCII DDEE““CCAARRDDOONNAA VVIIVVEESS””??

* Esta associacio preten preservar els valors culturals i historics del nostrepoble. No nos mou atra cosa que el propi amor per les costums valencianes,des d’Alacant fins Castello passant per Valencia, com un conjunt de pobles queformen l’actual Comunitat Valenciana, abans Regne de Valencia.* PPeerr nnoommeess 2255,,-- eeuurrooss aa ll’’aannyy ((mmeennoorrss ddee 3300 aannyyss,, 1100,,--¤¤)) ,, ppoottss::· Estar informat, a traves de nostra revista RENOU, de la problematica actualsocial del nostre territori, aixina com de la cultura historica valenciana.· Assistir a les conferencies, sobre diverses materies, organisades per la nostra entitat.· Prendre part de les excursions que periodicament fem a diferents punts delRegne de Valencia.· Participar en qualsevol acte que puntualment organice la Cardona Vives (cur-sets cultura, concursos, entrega de premis de C.V.,...).

FFEERR--SSEE SSOOCCII DDEE CCAARRDDOONNAA VVIIVVEESS EESS DDEEFFEENNDDRREEEELLSS VVAALLOORRSS VVAALLEENNCCIIAANNSS DDEE CCAASSTTEELLLLÓÓ

Pocs comentaris despres d’un periodo de descans com es el vacacionalde l’estiu en el que cada u sol anar al seu aire. A pesar d’aixo, la CardonaVives en colaboracio del Rogle Constanti Llombart, organisarem per

segon any un “Aplec Valencianiste”. En esta ocasio varem pujar al pic delPenyagolosa (1.813 m). La perspectiva que se veu des d’alli es difícil d’expli-car per la grandiositat. Alli u se sent molt chicotet per lo que imposa la natu-ralea viva en unes dimensions infinites. Alli se veuen naixer els nuvols. En con-dicions especials es divisen les Illes Columbretes i la vista seguix alvançant percasi tota la provincia de Castello i bona part de la de Valencia i Terol. Se veuenserres, pics, mesetes, precipicis, valls, barrancs, pobles, masos...

Pero lo mes important es l’ambient que se viu de convivencia en una jor-nada en la que se te l’oportunitat de parlar dels nostres problemas i de con-viure en persones que sense apenes coneixer-mos, s’obrin en manifestacioespontanea de confraternitat. En este numero de Renou es parla del signifi-cat del II Aplec Valencianiste de forma molt acertada.

FFeerrrraannddoo

5EDITORIALRenou

EDITORIAL Gonzalo Romero CasañaPresident de la “A.C. Cardona Vives”

Fa uns dies celebrarem el II Aplec Valencianisteorganisat per la Cardona Vives, enguany anaremal Cim de la Llengua Valenciana, el Penyagolosa,

montanya emblemàtica de la nostra terra des de la queen dies de claror se divisa gran part del Regne deValéncia. Fon un dia festiu alegre de fraternitat i deconeiximent de companyers que militen, que senten,que volen ad este territori nostre i a lo que li dona lacategoría de ser un àmbit geogràfic sobre el cual seproduix una manifestacio cultural, històrica, econòmi-ca, llingüística, i emocional que ens fa un poble diferenti únic.Recordarem lo que fon l’any anterior, aquell dia en

Fredes, en el Tossal del Rei, el I Aplec Valencianistaorganisat per la nostra associació, com mos banyaremen la ploguda que vacaure; i que bonico vaser aquell jorn, acudi-rem gent que no ensconeixiem fins ad eixedia, atres ya teniem lasort de coneixermos;parlarem en sinceritat,dialogarem, raonarem,com aixina va passareste últim mes desetembre, i acabaremel dia en un somriure,en un cansanci sà deveres, havent consta-tat una vegada més labona gent que hi ha enel nostre moviment.No estiguerem tots...

Manolo que pujà com una fona al cim del Tossal del Rei,no va poder fer-ho de igual manera al Penyagolosa.Encara que crec que d’alguna forma ell, Agustín, Vicent,o Mariví allí es trobaven entre mosatros. Al pujar a lo mésamunt del nostre històric Regne, i poder arborar laSenyera de tots els valencians, des de Sant Rafel del Riufins al Pilar de la Horadada, la sensació era que entre elsnúvols que envoltaven la “fita senyera del poble meu”,estaven ells fruin d’eixa jornada en la que sense cap dedubte estaven presents.

Lo ben cert es que tal vegada l’aire d’estes fites sen-yeres del nostre poble com són el Tossal del Rei, i elPenyagolosa representa eixe alé que pense li fa falta alvalencianisme valencià, o simplement ad eixe movi-ment ans aludit en el que podriem englobar a unaimmensa majoria de la gent del nostre poble, que sesent valenciana, que pensa i creu en que tenim unallengua valenciana pròpia, unes raïls històriques, cultu-rals, econòmiques i humanes que ens identifiquen...iestes persones, esta gent nostra pense que es a la quetenim que donar a coneixer el nostre mensage, la nos-tra ideologia d’amor a la terra.Eixa es una de les claus de la nostra lluita arribar als

nostres, no pensar que està tot fet i que si u agarra uncamí, o parla d’una manera o atra es per convenciment

en lo que diu o tria; talvegada no haja tingut laoportunitat de descubrireixe camí pel cualmosatros caminem desde fa ya temps, i que esun camí que a pesar deles dificultats plena alsque per ell anem d’unenorme orgull, i unagran sensació de digni-tat.La descalificació per

no acceptar matissosdins de la pluralitat detot pensament, l’atacpersonal o la infamiasolen calificar a la per-fecció ad aquells que

aixina van per la vida; el parlar, el mostrar discrepàn-cies, el ensenyar a qui no sap, l’amabilitat, el escoltarraons i raonaments, el voldre entendre i compendre lavisió del que no es exactament com mosatros, son nor-mes bàsiques per a manpendre el camí cap a la victò-ria d’un poble i un ser que debem defendre i promou-re, i també actituts que califiquen ad eixa immensamajoria d’un poble que deu despertar per a conquistarun futur que és nostre, permetent-mos aixina continuarsent lo que som.

D. Gonzalo Romero, president de C.V. Nit entrega premis Fadrins-C.V..Foto: J. J. Gómez

LLOOTTEERRIIAA DDEE NNAADDAALLRecordem que, per al Sorteig de Nadal, laCardona Vives té el numeroNNºº:: 8844..779944 ficat a la venta en elssegüents establiments:* IBERCAJA. Banc. Avinguda Rei En Jaume, 3.

* SNELA. Centre d’estetica i salud.Carrer Major, 35, 1er.* ZPTS. Venda de sabates. Carrer RuizZorrilla, 31. * Encarrecs: Podeu tocar al nostre tele-fon 964 200 468 i deixar el mensage.

Renou

BBAASSEESS

1.- Els treballs que concursen al Premi haurandéstar escrits en valencià (Normes d’El Puig) oen castellà, si be se priorisarà, a igualtat de con-dicions, als escrits en Llengua Valenciana.

2.- Es condicio precisa que siguen inedits, escrits enpaper DIN A-4, a dos espais; les pagines estaranunides entre si i numerades. Els eixemplars es pre-sentaran per duplicat.

3.- Seran admesos treballs fins el 15 d’abril de 2011,a les 20 hores i hauran de ser presentats o remi-tits a la Secretaría de l’Associacio Cardona Vives,Carrer d’En Mig, nº 23, piso 9, porta 27 de Castellode la Plana (C.P.12001). Tel/Fax: 964 20 04 68 (con-testador) o, millor, a ll’’aappaarrttaatt ddee ccoorrrreeuuss nnºº 554455(12080, Castello).

4.- Els treballs no aniran firmats, pero portaran unlema que es repetira en léxterior dún sobre tan-cat, dins del qual es fara constar el nom, llinages,D.N.I., telefon i domicili de l’autor.

5.- La Junta Directiva de l’Associacio Cultural“Cardona Vives”, constituira un Jurat que s’enca-rregara del desenroll del nomenat concurs. En totcas, la resolucio del Jurat, sera inapelable.

6.- El treball premiat no sera tornat, respectant lapropietat intelectual de láutor qui, no obstant,cedira els drets dúna primera edicio al’Associacio Cultural Cardona Vives i de la traduc-

cio a Llengua Valenciana en el cas que estigueraescrit en castellà. Si en el determini dún any eltreball no fora publicat, láutor podra editar-lo ales seues expenses, quedant obligat a comunicar-ho abans del començ de límpressio i, en serpublicat, fer entrega de vint eixemplars al’Associacio Cultural Cardona Vives. Els treballs nopremiats, podran ser retirats pels respectius autorsfins el 30 de juliol de 2011.

7.- El Premi en metalic es rebra per part del premiaten l’acte que se celebrara en juny de 2011, a les21,30 hores, en el lloc i data que oportunamentse fara saber, junt a la celebracio de l’entrega dePremis Fadrí-Cardona Vives 2011.

8.- El treball presentat anira obligadament acompa -nyat pel soport informatic corresponent (CD, DVD,Disquet, etc)

9.- Els autors que presenten treballs al presentConcurs, acataran les resenyades condicions.

10.- Per a tot lo que no s´haja previst en les condi-cions abans nomenades, la Junta Directiva del’Associacio Cultural Cardona Vives podra determi-nar lo que considere oportu.

Castello de la Plana,Acort de la J.D. Set de juny de 2010.

La Junta Directiva de l’Associacio Cultural“Cardona Vives”.

RReeddaacccciioo

6 PREMI OBRA LLITERARIA Renou

PREMI DE LÁSSOCIACIO CULTURAL CARDONA VIVES A LAMILLOR OBRA SOBRE TEMATICA VALENCIANA (VII EDICIO)

Renou

TEMA LLIURE, DOTAT EN 300 EUROS. AL MILLOR TREBALL, EN PROSA, SOBRE CULTURA,

HISTORIA, LLENGUA, COSTUMS I/O TRADICIO DEL POBLE VALENCIÀ.

7ACTIVITATSRenou

ACTIVITATS DE LA CARDONA VIVESOOrrddee ccrroonnoollooggiicc dd’’aallgguunneess aaccttiivviittaattss

oorrggaanniissaaddeess oo eenn ppaarrttiicciippaacciioo ddee ll’’AAssssoocciiaacciioo CCaarrddoonnaa VViivveess

* 11-06. Despedirem el curs en la celebracio del XIIISopar/Entrega de Premis Fadrins C.V. que resultà moltimportant sobretot pel nivell dels premiats i de les per-sones que nos acompanyaren.* 18-09. Celebracio del II Aplec Valencianiste. En estany pujarem a l’emblematic pic de Penyagolosa, si be,abans d’aixo, tinguerem un primer contacte en Adzenetaper a una practica molt comuna en el Regne deValencia: almorzar. Assistiren persones diverses en plaparticular pero tambe algunes perteneixents a entitatsculturals d’importancia com ARV, Plataforma Jovenil,

Valencia Universitaria, Patronat de la RACV, Rat Penat,Rogle, Cardona Vives i pot ser em deixe alguna per loque li demane disculpes.* 01-10. Presentacio del cartell del 9 d’octubre en LaLlar (Alfafar), organisat per Accio Regne de Valencia(ARV) per a promocionar el dia gran dels valencians i setitularà “La festa dels valencians” que sera usat per laCoordinadora a partir de la data anunciada.* 08-10. El nostre President, Gonzalo Romero, en elprograma local “Pueblo a Pueblo” (abans del programade César Vidal ‘Es la Noche’), de 19 a 20 h., va ser

II Aplec Valencianiste. Penyagolosa. Coronacio del pic. Foto: Dom.Gimeno

(continua a la pagina següent...)

II Aplec Valencianiste.Penyagolosa.Almorzar en Adzeneta.Foto: Dom.Gimeno

II Aplec Valencianiste. Penyagolosa. Ascênsio al pic. Foto: Dom.Gimeno

II Aplec Valencianiste. Penyagolosa. Coronacio del pic. Foto: Dom.Gimeno

II Aplec Valencianiste.Penyagolosa.Almorzar em Adzeneta. Foto: Dom.Gimeno

IIAplec Valencianiste.Charla comunitaria despres de dinar. Foto:Dom.Gimeno

8 ACTIVITATS Renou

ACTIVITATS DE LA CARDONA VIVESentrevistat per Paco Bellido i Joan Giner de EsRadio(92.5 FM Castello). Dita enrevista se desenrollà parlant,sobretot, de la Cardona Vives.* 08-10. Assistencia de membres de la Cardona Vivesa la celebracio del Te Deum, presidit per la Senyera deLo Rat Penat, en el Monasteri de Sta. Maria dÉl Puig,on la Regina dels Jocs Florals, acompanyada per laseua Cort d’Amor realisà una ofrena floral a la Mare deDeu d’El Puig, Patrona del Regne de Valencia. A conti-nuacio, va tindre lloc el tradicional Sopar de Sant Donísen el Restaurant Huerto de Santa Maria. En el transcursdel sopar el President de Lo Rat Penat, Enric Esteve iMollà, donà la tradicional cridà del 9 d’Octubre. Com yaes costum, en el Sopar va tindre lloc el sorteig dóbresdárt i numerosos regals i les dones foren obsequiadesen la tradicional Mocadorà.

* 24-10. Excursio a un dels llocs mes emblematics delRegne de Valencia: el Real Monasteri de Santa María dela Valldigna. Joya historica del patrimoni arquitectonicvalencià, es un dels monuments religiosos de major inte-rés historic-artistic del Regne de Valencia. Está sent reha-bilitat per la Generalitat Valenciana, havent-se transfor-mat ya en un element cultural de primera magnitud.* Com es normal en principi de curs, hem establit ya elcorresponent calendari d’actes per a la temporada2010-2011 que seran, si Deu vol, en les datessegüents:Conferencies: 18-11-10; 27-01-11; 24-02-11; 28-04-11.Excursions: 24-10-10; 30-01-11; 10-04-11.Assamblea General: 13-01-11.Curset Cultura Valenciana: Els 4 divendres de maig.Entrega Premis Fadri-C.V. 03-06-11.

(...de la pag. anterior)

Cartell "9 d'Octubre. Dia Nacional Valencià"

Membres de C.V. en el sopar de Sant Donis.“Huerto de Sta.Mª d’El Puig. Foto: Salomé Pradas

Excursio C.V. a Valldigna.Detall de l'ornamentacio en l'entrada a l'Iglesia.

Membres de C.V. en el Te Deum del Monasteri de Sta. Mª d’ElPuig junt a la Regina Roseta Esteve. Foto: Salomé Pradas

Excursio C.V. a Valldigna.El grup en l'entrada al Monasteri.

Excursio C.V. a Valldigna.Profusio de bells arcs en l'interior del Monasteri.

9HISTORIARenou

TRES DIGNITATS DEL José Vicente Gómez BayarriLLINAGE BORJA Academic de Numero de la RACV

De tots els llinages valencians el dels Borja ocupa unlloc preeminent dins del Regne de Valencia per lainfluencia que eixerciren en la Historia de la

Humanitat i especialment en la Historia de l’Esglesia enels segles XV i XVI i pels juis de valor sobre les controver-tides personalitats d’alguns dels membres de la dita fami-lia. Esta dinastia valenciana donà a la Cristiandat dospapes- Calixt III i Aleixandre VI-, un sant – Sant Francescde Borja-, al voltant d’una dotzena de cardenals i nume-rosos nomenaments politics. Enguay celebrem el 500Aniversari del naiximent en 1510 del sant valencià.Alguns personages historics han segut maltractats

injustament per la Historia a lo llarc dels segles. Un eixem-ple es la familia dels Borja. Les modernes investigacions iles opinions de grans amics contemporanis i admiradorsdels papes Calixt III i Aleixandre VI, - aixicom de Cesar i de Lucrecia Borja, - quevan ser figures eminents delRenaiximent poden servir-nos per avalorar en major rigor el paper que vaneixercir els Borja valencians. Entre lespersonalitats que opinaren sobre lalabor que van desenrollar menciona-rem als humanistes Lorenzo Valla,Eneas Silvio i Maquiavelo, als pintorsPinturicchio i Leonardo da Vinci, elscardenals Bessarione i Farnese, - futurPau III - o el mateix rei de França LluisXII. El Diplomatarium dels Borja, i atres estudis recents,sense dubte, poden ajudar-nos a coneixer millor els ava-tars religiosos, politics, diplomatics i culturals d’este ilus-trissim llinage.A l’analisar la genealogia de la familia dels Borja tres

son els membres que han conseguit major popularitat inotorietat dins de la historia de la Cristiandat: Alfons deBorja -Calixt III- Roderic de Borja -Aleixandre VI- i SantFrancesc de Borja. Dins del mon de la cultura, Alfons de Borja fon consi-

derat per Eneas Silvio com “un lletrat excelentissim”. DeRoderic de Borja es destaca la gran labor de gran mece-nes del Renaiximent italià i els seus enamoriscamentsamorosos, i de Francesc de Borja la seua santitat i la seualabor d’expansio de la Companyia de Jesus.El 28 d’octubre de 1510 va naixer en Gandia Francesc

de Borja i Arago, hereu directe del ducat, bisnet d’un papa

de Roma i d’un rei d’Espanya. Els seus pares foren Joande Borja, III Duc de Gandia i sa mare Joana d’Arago iGurrea. El llinage va fer que el jove cavaller Borja fora unpersonage de ranc en la Cort i en l’eixercit imperial deCarles I. Quan nomes tenia 10 anys va morir sa mare. Les

Guerres de les Germanies valencianes feren que es des-plaçara a Denia i des del seu port es va embarcar en sonpare, el virrei de Valencia i atres nobles valencians cap ala poblacio de Peniscola i prosseguir cami de Saragossa,on fon acollit per l’arquebisbe de la ciutat, germa de samare, i conseqüentment tio seu.La seua acurada i completa formacio li va facultar per

a eixercitar-se com a poeta -fon amic del toledà Garcilasode la Vega- i va compondre obres musicals -Una missa

polifonica i el gran drama o Misteri de laResurreccio del Senyor-.En 1539 moria l’emperatriu Isabel i

fon nomenats Francesc i Eleonor, mar-quesos de Llombay, per a presidir lacomitiva de cavallers, dames, clergues iservidors que portarien el cadaver de laReina des de la ciutat imperial deToledo a la Capilla Real de la catedralde Granada on reposaven els ReisCatolics. Este fet luctuos marcarà laseua vida religiosa, encara que ya erahome de profunds sentiments espiri-

tuals.Als 19 anys Francesc de Borja es casà en la portugue-

sa Eleonor de Castro. Als 29 va morir la Reina i eixe mateixany fon designat virrei de Catalunya, desenrollant unafecunda labor durant els quatre anys que va ocupar elcarrec. Entre uns atres motius, fon la mort de son pareen 1542 en la ciutat de Gandia lo que va influir en queabandonara el carrec de virrei de Catalunya i tornara a laciutat ducal. En 1546 moria la seua esposa, la duquessa de

Gandia. Francesc de Borja contava en 36 anys i se troba-va en plena madurea humana, intelectual, politica i espi-ritual.Ya abandonat el carrec de virrei va decidir viure en

Gandia. En esta ciutat va incrementar les seues inquietutsreligioses i complia en els deures que lligaven a un llinagea uns subdits i a una terra.

Sant Francesc de Borja Duc de Gandia

“Se puede afirmar sin posibilidad de error, que los idiomas hablados en el Reino deValencia actualmente, no son producto de un fenómeno de reconquista de Jaime I”.

(A. Ubieto) (D. de V. 6-2-05)

Renou


Sent ya el IV Duc de Gandia a la mort de son pareassegurà la continuitat de tots els membres que havienservit al seu progenitor; va reedificar l’Hospital dels pobresi pelegrins; es preocupà per la situacio dels moriscs i pelsperills que suponien les incursions barbaresques; va erigira Llombay un convent de dominics, i fundà en Gandia elColege de la Companyia en 1546, sent el primer del monque va obtindre la denominacio d’Universitat per privilegidel papa Pau III i de l’emperador Carles I d’Espanya.Despres d’assistir a les Corts celebrades en Monzon

convocades per l’Emperador, a on va acudir com un delsgrans consellers de l’hereu, el futur Felip II, al tornar vaescriure una íntima missiva a Ignasi deLoyola en la que li comunicava la deci-sio mes transcendental de la seua vida:la intencio d’ingressar en la Companyiade Jesus (1547). La resposta no es vafer esperar i el fundador de laCompanyia en una bellissima carta lirecomanava, entre atres assunts, querealisara el doctorat en teologia. En 1550 deixà el palau ducal i la

seua ciutat i es va dirigir a Roma acom-panyat del seu segon fill, don Joan deBorja, nou jesuites del colege deGandia i un grup de cavallers i servi-dors. La partida ha segut immortalisada per Goya en ungran llenç que es pot contemplar en la catedral deValencia.Abraçada la professio religiosa, despres dels estudis per-

tinents, va a celebrar la primera missa cantada. El pontifexJulio III va concedir jubileu plenari als fidels assistents.Posteriorment començarà un llarc cami de predica-

cions, de catequesis i d’estendre i consolidar laCompanyia per tot el territori peninsular, part d’Europa iper les terres d’Ultramar. Ignasi de Loyola li nomenaràcomissari General de la Companyia per a Espanya i lesIndies, en la funcio de vigilar i acreixer l’espiritualitat indi-vidual i colectiva dels jesuites i potenciar la fundacio decoleges i les missions.

Francesc de Borja i Aragó havia passat de virrei a jesui-ta i s’havia doctorat en Teologia.En 1571 l’ambaixada papal entrava en Catalunya. En

nom de Felip II li va rebre el llegat don Ferran de Borja,sext fill del III General de l’Orde dels jesuites que porta-va una carta personal del Monarca, datada en l’Escorial.De Barcelona es va dirigir a Valencia. Ací li esperava unaimpressionant comitiva de cavallers del Regne al capda-vant de la qual cavalcava don Carles de Borja, V Duc deGandia, que va baixar del cavall, se va agenollar en terrai besà la ma de son pare. Despres va descansar en elcolege de la Companyia. Posteriorment vingue a visitar-

lo don Juan de Ribera, Patriarca,arquebisbe i virrei de Valencia que li vapregar que predicara en la catedralValentina.

Les negociacions per a formar laLliga Santa, constituida per Espanya,Estats Pontificis i la Republica deVenecia derrotaren als turcs en la bata-lla naval de Lepanto l’any 1571.El 30 de setembre de 1572 va expi-

rar. Estava a punt de complir els 62anys d’edat. Va ser soterrat en “IlGesú”, esglesia mare de la Companyiade Jesus, al costat del fundador i pri-

mer General de l’Orde, Sant Ignasi de Loyola i del segonGeneral el teolec pare Laínez. Fon beatificat en 1624 pelpapa Urbà VIII i canonisat en 1671 per Clemente X. Sorpren als estudiosos de la figura de Francesc de

Borja la prolifica i preclara descendencia de personalitatsilustres del Sant Duc.

La Historia guarda memoria de l’universal e ilustre lli-nage dels Borja valencians que proporcionaren a laHumanitat numeroses personalitats de la vida religiosa,social i nobiliaria, ostentaren dignitats i eixerciren altscarrecs de ranc politic, diplomatic o militar i algunes d’e-lles foren distinguides figures del mon de la cultura omecenes renaixentistes.

10 HISTORIA Renou

TRES DIGNITATS DEL LLINAGE BORJA (...de la pag. anterior)

Renou

Patriarca Juan de Ribera.“Expulsio del moriscs”

CASTELL D’ARTANA Joan Benet Rodríguez i Manzanares

El castell d’Artana es troba en la Plana Baixa deCastelló, en el Regne de Valéncia (hui comunitatValenciana). El municipi d’Artana es troba en les estri-

bacions de la Serra d’Espadà i conta en uns escassos 2.000habitants.

El Castell està ubicat en mitat de la jurisdicció dels cas-tells d’Onda i d’Eslida, alçant-se en el Vall d’Artana, a la dretade la Rambla del mateix nom, en la conca mija del riu Ahíno Eslida en ple Parc Natural de la Serra d’Espadà, la qualestà poblada pel pi blanc, carrasques, surers, oliveres, garro-feres...

El poblat d’Artana fon fundat ‘oficialment’ pels romans enel nom primigeni de “Arctàlia”, encara que existixen numero-sos antecedents confirmats d’assentaments humans ya enel Mesolític. En l’época romana Artana fon una importantvilla d’Edetània, baix la seua denominació romana de‘Arctàlia”. Durant l’época de dominació musulmana fon unlloc pràcticament despoblat, constituint a soles un chicotetnúcleu de població.

El castell d’Artana, té als seus peus el caixco urbà delpoble d’Artana, com sol ocórrer en multitut de castells. Estàubicat sobre un assentament iber-romà, en un lloc privilegiaten lo alt d’una lloma d’una altura de 341 metros, situada alnort de la població. La seua construcció està en una situa-ció estratègic-militar com porta d’accés a la Serra d’Espadà.

És un castell que posseïx una arquitectura Migeval, sentdel tipo montano en una planta rectangular, del qual en l’ac-tualitat a soles queden unes ruïnes, puix fon dinamitatdurant les Guerres Carlistes. Entre les seues ruïnes trobemalguns indicis de diferents basaments de numeroses cons-truccions i les més diverses hipòtesis sobre construccions

auxiliars. El seu interior alberga un aljup envoltonat de formatoctogonal.

El castell d’Artana té un orige controvertit, puix uns histo-riadors afirmen que té un orige romà, uns atres pel contrariaposten per atribuir-li un orige islàmic i uns atres prenen unapostura que fa a dos bandes, dient que fon construït pelsàraps, pero sobre unes ruïnes d’una fortificació romana. Detotes maneres, a on tots pareixen coincidir sense cap dis-cussió, és en que independentment de quí fora el construc-tor original, en posterioritat ad eixe dubte, fon ampliat pelsàraps.

El castell d’Artana, no obstant i a pesar del seu estat deruïna, conte en numerosos elements arquitectònics desta-cables. A saber.

La Torre de l’Homenage, també nomenada Torre delsEscipions.

Existix certa controvèrsia sobre el nom que fon utilisatprimer per a designar-la, puix dependrà de qué teoria deconstrucció decidixques admetre. Esta torre es d’origeromà, té planta octogonal i molt possiblement posseïra unremat mudéixar, puix es coneix que fon transformada pelsmusulmans, encara que de tota ella a soles queda en peula seua mitat inferior.

LLaa TToorrrree ddeell PPrriinncciippaallEs troba en la part central del castell pero en la seua

banda nort. La seua composició es sòlida, sent ademés undels elements més antics del castell.

EEllss sseeuuss llllaannççoollss aammuurraallllaattssEl de la seua banda nort presenta part del seu almenat i

mostra les troneres en les almenes situades a ras de l’adarve.

11COLABORACIORenou

Ausias March: en el segle XVI se feren tres edicions (1543, 1545, 1560) de lesseues obres en Barcelona, les tres duen un gros llistat de "mots obscurs", ademes en1555 se va imprentar una edicio en castella per Joan de Resa en la que inclou un"Diccionario Valenciano-Castellano".

Renou

Vestigis del Castell d’Artana Arc de ferradura


El de la seua banda sur presenta un greu deteriorament.Este llançol estava relacionat en l’aljup exterior del castell ien l’accés a la fortificació.

Sobre el llançol de la seua banda est, Forcada nos diu,“Esta muralla disponia de gran altura i quedava emmarcadaentre les torres cantoneres i una central degudament rees-tructurades en altura”

LL’’AAlljjuupp ddeell ppaattii dd’’AArrmmeessEste aljup és soterràneu i presenta dos sales adossades

en cobertes apuntades.Es pensa que el castell contà en torres auxiliars en diferents

punts de la Serra, i com es pot observar in situ, ademés d’al-guns llançols almenats, també conserva alguns restos detorres i una gran torre en un dels extrems.

El castell tingué en orige un us defensiu, encara que enel pas dels anys, fon convertint-se en morada de famíliesd’alt ranc social. Açò es coneix gràcies als diversos restostrobats en el seu interior, com, finestres germinades en elsarmes del senyoriu, atauriques àraps, restos de perfectesentaulellats com un pis realisat en paviment en cresoleteshexagonals o uns alicers en estreles, hexàgons regulars,estreles de huit puntes, rectànguls i hexàgons allargats enquadros, etc. Els restos de ceràmica es conserven en elMuseu Nacional de Ceràmica Valenciana.

La Torre de l’Homenage, del Principal, aljups i dependèn-cies de tot tipo pregonen el poder dels seus senyors, sent apartir de la Quaresma de 1238 en la conquista cristiana perpart de Jaume I d’esta plaça, i posteriorment en 1241 quanel monarca estigué personalment en el castell, quan fondotat de noblea i el mateix fon adquirint gran potència, lux ialt nivell d’importància, indicant el lux del periodo en que elssenyors regentaven el castell.

Posteriorment seria propietat dels Moncada i desprésdonat a Guillem Romeu, posteriorment pertanygué també a

les famílies de Boïl, Vilanova i Xérica, per a acabar incre-mentant les possessions dels ducs de Vilafermosa.

Com tota la Serra d’Espadà, Artana sofrí les revoltesmorisques del sigle XVI i en l’expulsió d’estos en 1609quedà pràcticament despoblada, i en allò també el cas-tell. La repoblació en cristians es realisà a partir de l’any1611.

La fortalea arribà en prou bon estat d’habitabilitat fins ales Guerres Carlistes, quan el general Borso di Carminati,ordenà la seua voladura, dinamitant el castell i convertint-loen les ruïnes que han aplegat fins als nostres dies.

En l’actualitat es troba baix la protecció de laDeclaració Genèrica del Decret de 22 d’abril de 1949, i laLlei 16/1985 sobre el Patrimoni Històric Espanyol i deProtecció dels Castells Espanyols, estant en l’Inventari deProtecció del Patrimoni Cultural Europeu, en la Secció deMonuments d’Arquitectura Militar de 1968, com edifici detipologia de castell migeval. El castell d’Artana fon decla-rat Ben d’Interés Cultural per la Conselleria de Cultura,Educació i Deport en categoria de Monument, la qual hoinscrigué en el Registre de Bens d’Interés Cultural (BIC)del Patrimoni Històric Espanyol.

Per als amants del senderisme, el camí nomenat PR-CV-137 que va des d’Artana a Eslida, en un recorregut de 11,2quilómetros, passa junt al Castell d’Artana, podent combi-nar aixina, vida sana i cultura en una mateixa activitat.

Com última apreciació, convidar a tots els que lligeneste artícul a visitar el Castell d’Artana, el qual és visibledes de molta distància abans d’aplegar ad ell, i encaraque en l’actualitat a soles siguen unes ruïnes, estant juntad elles, es pot u fer una idea aproximada de la grandeade la seua época d’esplendor. Ademés, les vistes a laSerra d’Espadà i al poble d’Artana són tot un lux, aixinacom també ho és l’aire net i pur que es pot respirar desde les immediacions del castell.

12 COLABORACIO Renou

CASTELL D’ARTANA (...de la pag. anterior)

En el 1094 El Cid conquistaría Valencia aunque tras su muerte los árabes la recon-quistarían hasta que el 9 de Octubre de 1238, Jaime I la incorporaría a la Corona deAragón.D. de V. (Cartas al director)

Renou

Arcada del Castell d’Artana Antonera en l’arc de ferradura

13OPINIORenou

JOANOT MARTORELL, EN LA CELEBRACIO DEL 600ANIVERSARI DEL SEU NAIXIMENT Juli Moreno Moreno

El present any, fon declarat per les institucionsvalencianes com any Joanot Martorell, un home-nage al nostre noveliste mes universal que es

celebra en motiu del 600 aniversari del seu natalici idels 550 anys de l’edicio del Tirant lo Blanch, la seuanovela. Congressos, exposicions i alguna mostra, mesludica i festiva, intentaran no sols recordar la figura il’obra del nostre cavaller, tambe permetran coneixermes i millor la societat en la que va viure i que, senseningun dubte, reflexà en la seua novela, aquellaValencia, empori del Mediterraneu, la del segle d’Or deles nostres lletres, la Valencia quepossibilità l’expansio i l’esplendor delregnat del Magnanim...

Joanot Martorell hui es ya un per-sonage prou ben conegut, son moltsels estudis realisats tant biograficscom sobre la seua produccio llitera-ria1, i si fins a ben poc encara esmantenia que havia naixcut enGandia, hui s’afirma, sense massapossibilitat d’error, que ho va fer enValencia ciutat en 1410. Aixo si, laseu familia, que pertanyia a la mijananoblea, estava totalment lligada a laciutat Ducal des de l’epoca de laconquista cristiana. Alguns investiga-dors, com sempre, sense parar-semassa a profundisar en el tema lliguen el llinage enCatalunya, com si en aquella epoca existira eixa entitatpolitica i social; mes be es possible que procediren d’al-gun comtat situat al nort del riu de la Senia i que, des-pres de quatre generacions valencianes documenta-des, aparega el nostre Martorell. La seua familia la tro-bem eixercint els maxims carrecs en Gandia i la seuacomarca entre 1342 i 1399, i especialment vinculats ala cort d’Alfons el Vell, lo que li valgue a Guillem

Martorell, yayo de Joanot, que fora elevat a ranc denoble, sent armat cavaller en 1374, alhora que mem-bre de les Corts. Pareix que en decaure el poderd’Alfons el Vell, Guillem i Francesc Martorell -yayo i parede Joanot- es traslladen al Cap i Casal (sería sobre1399 i domiciliats segurament en l’ambit jurisdiccionalde la parroquia de St. Bertomeu) a on es posen al ser-vici de Marti l’Huma, coincidint el seu regnat en elmoment de major esplendor dels Martorell, que inclusseran prestamistes del propi rei. Esta situacio acabaràen la mort de Francesc, i Joanot haura de posar-se al

cap de la familia –nou germans- i ferfront a molts deutes, no sent unadministrador massa bo de la propiafacenda, la qual cosa li comportaràgran numero de problemes a lo llarcde la seua intensa vida. Duels, “car-tes de batalla”2, reptes, desafius...,inclus en el seu cunyat Ausias Marchtingue problemes al no poder fer fronta la dot que la seua germana Isabelhavia d’aportar al matrimoni, tot loqual marcarà la seua biografia.

Joanot Martorell gojà d’una solidaformacio, la propia d’un cavaller enqüestions d’armes, equitacio... perotambe en la part mes cortesana, isense dubte en l’intelectual, puix es

de supondre que tenía a l’abast la famosa bibliotecadels Mercader, familia de la que era membre sa mareDamiata Abelló. Tot aço anira perfilant la seua perso-nalitat, que es complementarà en l’esperit d’aventura ien els grans viages i tambe litigis en que participarà, ien els quals fara amistats ben importants i es curtiràcom a cavaller –acompanya al Magnanim en la segona

Ilustracio alegoricade Tirant lo Blanch

Sàpien tots com yo, Felip Bricet, pellicer... per pacte special me aferme ab vós, EnJohan Sànxez, ... a apendre de legir e scriure de letra e scriptura de lengua valenciana enpla o al romans, en tal forma e manera que yo sàpia scriure e legir libres... Et yo, En JoanSànxez,… promet a vòs, En Felip Bricet, et al notari dessús scrit, stipulant e reebent, que

yo us ensenyaré de legir e scriure lengua plana valenciana en tal forma que vós, per vós mateix,porets legir e scriure vostres libres...

1414, Octubre, 26(“Nom Històric de la Llengua Valenciana”.) (Testimonis arreplegats per A. Vila Francés i A. Vila Moreno.)

Renou


14 OPINIO Renou

campanya belica italiana, en la que com a conseqüen-cia perdria a son pare, que el feu hereu universal, enca-ra que en detriment del primogenit, Galcera, en qui arri-bà a un pacte sobre l’herencia. El caracter del nostrebiografiat era vigoros i belicos, aixina ho demostra laseua actutut puix la major part dels problemes de rela-cio, familiars, les accions que entenia eren ofensives...tot ho volia solucionar per mig del duel, a traves de lesdenominades “cartes de batalla”. D’estes, ne va escriu-re moltes, entre elles destaquen les que dirigi a quianava per a cunyat seu,Joan de Montpalau, perdeshonrar a sa germanaDamiata i no casar-se enella, o a Perot Mercader...estos litigis i alguns viagesmotivats per estes obses-sions l’obligaren a quedemanara emprestits i queposara en perill ya no elsbens personals sino la pro-pia posicio de la familia,que arribarà practicament ala ruïna en haver-se de des-prendre de totes les pos-sessions que tenien. Esta circumstancia, el feu ingres-sar com assalariat en l’eixercit, pero les penuires no s’a-cabarien –arribà a estar en preso per diferents pleits ipunibles accions3- i la seu sort no canviaria fins a queviajà a la cort napolitana del Magnanim a on obtindrà elcarrec de cambrer real, lo qual implicava ser el respon-sable de missions diplomatiques d’alta responsabilitat.Sera una epoca en la que viajarà inclus a Cons -tantinopla, de nou a Anglaterra, etc.; temps en queconviura en una cort, l’ambient de la qual favoria el des-enroll cultural i especialment lliterari. No hem d’oblidarals seus contemporaneus Ausias March, Jordi de SantJordi, Andreu Febrer ... ya que sera aci, en est ambient,

a on començarà a donar forma al seu Tirant, i a onconeixerà a personages com l’infant Ferran de Portugal-a qui cita en el prolec i li dedica el Tirant- o el principde Viana, Carles d’Arago; l’amistat que li brindaran, o laseguritat de la cort, en el segon cas, li proporcionaranla tranquilitat per a afrontar l’escritura de la seua grannovela.

L’ultima etapa de la vida de Joanot està es centra endiferents missions diplomatiques en favor del seu seny-

or el princip de Viana que elportaren a posicionar-seenfront de Joan II, monarcaque contava en el recolza-ment del Regne de Valen -cia. A la mort prematura deCarles de Viana pergue elfavor en la cort i, segura-ment, tornà a Valen cia. Este noticia de que ya en elCap i Casal, de nou lapenuria protagonisarà elsseus ultims anys d’existen-cia, i nomes gracies a MartíJoan De Galba, que actuà

com a benefactor i prestamiste, no moriria en la mesabsoluta miseria. De fet en 1464, poc abans de morir,entregà la seua novela, practicament acabada, enpenyora per un prestec que Galba li havia fet. Joanotmoriria, en casi tota seguritat, en la ciutat de Valenciaen 1465, als 55 anys.

Tirant lo Blanch, l’obra de Martorell, es una novelauniversal i la primera narracio lliteraria realista conce-buda de manera moderna, en una mentalitat que s’ins-pira en fets vixcuts pel propi autor. El passat mes desetembre l’estudi d’esta novela ha segut el centre d’uncongrés internacional organisat per l’Institucio Alfons El

Campament Cavallers

JOANOT MARTORELL, EN LA CELEBRACIO DEL 600 ANIVERSARI DEL... (...de la pag. anterior)

Renou


Magnanim, depenent de la Diputacio de Valencia, enmotiu de complir-se els 520 anys de la seua edicio.Com diu el mateix programa del congrés “La novela deJoanot Martorell i l’Europa del segle XV”, el 20 denovembre de 1490, l’editor Nicolau Spindeler va con-cloure, en la ciutat de Valencia, l’impressio de la pri-mera edició de la novela Tirant lo Blanch,novela que Joanot començà a redactaren giner de 1460 i va concloure sobre1465. Molts experts son els qui conside-ren que l’ordenacio en capituls i la pre-paracio per a donar-la a l’estampa fonobra de Martí Joan de Galba, podentinclus haver reelaborat algun capitul.

Esta novela cavalleresca trenca en elmon fantastic que suponien els llibres decavalleria, perque des dels protagonistesfins als païsages, passant pels mateixosfets que se relaten resulten proxims alllector, quan no reals i creïbles. El Tirantlo Blanch s’ha convertit en un classic uni-versal que conta en lloances de granspersonalitats de la lliteratura universal, idels que nomes citarém a Cervantes (queel salva en la seua obra El Quixot, en elcapitul en que li cremen els llibres decavalleries al “ingenioso hidalgo de laMancha”), Damaso Alonso, o tambeVargas Llosa, que no dubtà en calificarl’obra de Martorell de “novela de caballe-ría, fantástica, histórica, militar, social,erótica, psicológica: todas esas cosas ala vez i ninguna de ellas exclusivamente,ni más ni menos que la realidad...”, a lo que cabria afe-gir que es, a mes, un relat casi autobiografic i una nove-la d’amor.

El relat comença en Anglaterra, es un passeig pelMediterraneu, passant pel Nort d’Africa fins arribar aConstantinopla i regres a la Bretanya a on seran soter-rats els cossos del protagoniste Tirant i de la seuaamada Carmesina. Viages, noves terres i cultures, intri-

gues, espirit de creuada, batalles, amor, amistat, valorcavalleresc, ingenis, noblea, vassallage, llibertat, honra-da paraula, intrigues de palau, “celestines” de l’amor...tot aixo es pot trobar en la llectura del Tirant.

El Tirant lo Blanch es ademes el gran monument a laLlengua Valenciana, eixa que alguns s’obstinen en

negar -just els mateixos que des de laseua condicio manipuladora alteren eltitul de l’obra com si els assistira el dret acanviar l’historia, l’ortografia o la voluntatde l’autor-. La llengua valenciana estàben present, no sols en el lexic, sino en elprolec i en el colofo a on es vol fer cons-tancia de quína es la llengua amprada perl’autor. Pero aço pot ser motiu d’una novacita en els llectors de Renou, que espe-rem abordar en un futur numero de larevista.

Notes1. Aixina ho afirma un dels seus biografs i

estudiosos. “En estos ultimos años la biografiade Joanot se ha visto enriquecida de maneraextraordinaria con nuevas aportaciones y hapasado de ser casi un desconocido [a ser el] alescritor europeo más documentado”. JoanotMartorell. Villalmanzo, Jesús. Ed. Ajuntament deValencia, 2009. p.9

2. Es tracta d’escrits -lletres, cartes- que selliuraven mutuament dos cavallers rivals en el fide posar solucio a un agravi, el qual tenía com apossible causa l’intent d’homicidi o la seua con-

sumacio, la difamacio, litigis i apropiacio de bens, promesa dematrimoni trencada, el rapte, l’adulteri, etc. Estes cartes quecomminaven a “una batalla a ultrança”, aço es a un enfronta-ment a mort, solien tindre sempre una estructura similar i usavenun to solemne, notarial, producte del seu caracter juridic. Joanotes autor d’un bon grapat d’elles i per diferents motius, lo qual hagenerat mes d’un estudi tant del contingut com de l’estil.

3. Villalmanzo, J. o.cit. pp. 35, 36.

15OPINIORenou

Alegoria Cavallers

VOCABULARI VALENCIÀ-CASTELLÀ any 1555 (impresio de l’actual segle),prologat per l’escritor i politic Salvador Guinot i Vilar (Castello, 1866-1944), l’autor del’edicio original fon Joan de Resa –pseudonim de l’Honorat Joan- (Regne de Valencia,

segle XVI) el qual feu este VOCABULARIO VALENCIANO-CASTELLANO, per a la millorcomprensio dels castellans de les obres d’Ausias March, que varen ser publicades en Valladolidl’any 1555, en Llengua Valenciana, de les quals este “Vocabulario” formà part.

Renou

JOANOT MARTORELL, EN LA CELEBRACIO DEL 600 ANIVERSARI DEL... (...de la pag. anterior)

16 LLENGUA VALENCIANA Renou

EEll pprreeddiiccaatt vveerrbbaall

Està format per un verp (nocopulatiu) en modo personal(indicatiu, subjuntiu imperatiu,condicional).Per a indicar que el subjecte

existix, es pot usar el verp “ser”,pero es preferible usar els verpsexistir o estar per a indicar exis-tencia: Actualment en conte de

dir “abans d’Abraham yo hi era:, es diu “ans d’Abrahamyo ya estava o yo existia”.El verp predicat expressa una activitat o modo de

ser: tu cantaves, ell creixia. Sempre que es presenta elverp en modo personal hi ha una oracio, en la queentren les paraules que se relacionen ab ell.Les dos parts essencials de l’oracio son: el subjecte

i el predicat. Oracio simple es la que consta d’un solsubjecte i d’un sol predicat; quan l’oracio te dos sub-jectes o dos predicats es diu composta.

OOmmiissssiioo ddeell ssuubbjjeeccttee

El subjecte s’omet facilment en els casos següents:Quan es tracta d’un pronom personal de primera o

segona persona, el qual facilment se sobreenten, per ladesinencia del verp: vullc descansar; tens que vindre;anem a casa; vingau tots els dies.Quan el subjecte es conegut, perque ya s’ha expres-

sat en oracions anteriors: Vicenta ya ha vingut, haalmorzat i està estudiant.En els verps impersonals i unipersonals: es diu, plou,

trona.L’omissio del predicat verbal te lloc en oracions com-

postes si està ya expressat en una oracio simple, i enla composta s’enten facilment: Miquel va al café i alcine.L’omissio del verp copulatiu es possible per a donar

rapidea i energia al llenguage, com en adagis o sen-tencies i en interrogacions i exclamacions:tu fora, i yodins!; ¿tu absolt?

(continuarà en el numero següent...)

APUNTS DE GRAMATICA D. Josep Mª Guinot i GalánVALENCIANA (...continuacio) Academic de numero de la RACV

Fundador de “Cardona Vives”

Renou

17COLABORACIORenou

CAL PREGAR, SEMPRE Manuel Casaña Taroncher

Pregar, prega u si té costum, quan va a dormir,quan se desperta o quan li abellix, és dir: abansde mamprendre un viage, de passar un examen o

per a demanar qualsevol favor a Deu o a un sant, a fique intercedixquen per ell. I, generalment, els precs sefan en l’idioma que se li han ensenyat. Si li varenensenyar el “parenostre” en castellà resarà el “padre-nuestro” sense per això deixar de parlar com sempre hofa en valencià. No perque se li va ensenyar la doctrinacristiana en l’idioma espanyol deixarà de ser mancovalencià que si li l’hagueren ensenyat –com calia- enson idioma natiu.Aixina també els cants litúrgics. Els salms que se

canten en l’esglèsia per a tindre contents a Jesucrist, ala Verge i a tots els sants secantaven adés, en llatí i en cas-tellà, pero poquetes voltes envalencià puix pareixia que si hofeya algú podria ser denunciat.Pero el cas és que tot precnaixcut del cor no reivindicamés que el sentiment i l’espe-rança en la seua fe. No dema-na ni vol abanderar atra cosamés. Pero d’un temps cap ací,note que els càntics de l’esglè-sia valenciana i les misses quese diuen en “valencià” s’estancatalanisant, imposant-los alschiquets i majors un llenguageque no és el d’ells ni manco els dels seus pares niyayos. I això sí que està mal fet. I, clar la gent que açòsent o somriu o s’indigna o se queda muda, per no par-ticipar en l’engany en el que cada dia més tant els polí-tics com l’esglèsia nos estan embolicant -per ignoràn-cia o pel seu propi interés. Per això, és per lo que m’heposat content: escoltant, fa uns dumenges en Les(Lleida), cantar en aranés. I és que, alguns capellansaranesos, refusant la lletra dels missals que els donenque estan editats en català, publiquen fullets en ara-nés idioma de la vall d’Aran.Tinc en les meues mans un d’ells i escolte en delí-

cia cóm canta en la missa este poble aranés –quetambé és català- en son propi idioma sense fer cas a

cap imposició de president ni de arquebisbe d’aquellacomunitat demostrant que el gall aranés no és mancovalent que el pollastre català. I aixina –rient-se de lesimposicions separatistes i imperialistes- cantaven encastellà eixe conegut “Saber que vendrás”. “En estemundo que Cristo nos da, hacemos la ofrenda del pan/ El pan de nuestro trabajo sin fin /el vino de nuestrocantar. / Traigo ente Ti nuestra justa inquietud, / amarla justicia y la paz. /Saber que vendrás, / saber queestarás, / partiendo a los pobres tu pan.” I, després,d’este cant mesclaven en la seua pròpia llengua un iatre càntic com éste de “Només Deu és gran” (SonqueDiu ei gran)- Jo pensaua qu’er òme /ere gran peth sònpoder / gran peth sòn saber / gran per son valor. / Jo

pensaua qu’eth mond / eregran e m’enganhè, donc gransonque n’ei Diu.” Per això afe-gien: “Puja enquià eth Cèu / eatau veiràs / com ei petit ethnòste mond / puja enquià ethCèu e atau veiras / com unjoguet que es pòt trencar…”Per tot açò que els dic me

resulten més simpàtics estosaranesos. Cada volta que elsescoltava parlar est estiu sen-tia com si una traca d’esclafitsen la cara s’en duyen els inde-pendentistes catalans. Per lamateixa raó que Catalunya vol

tindre llibertat per a parlar en català, la Vall d’Aranproclama el seu dret per a expressar-se en aranés. Iaixina ho fa i en les seues escoles s’ensenya sa llen-gua nativa i no l’invent fabrià. En canvi, mentrimen-tres, ací en Valéncia, l’escola adoctrina el català. Sónmolts els que callen, i, per lo tant, cada dia, per eixemotiu el valencià anirà desapareguent. Per a evitar-ho hi hauria que tindre present sempre que enValéncia només caldria ensenyar el castellà per serl’idioma d’Espanya i el valencià per ser la llenguavalenciana, eixa que, com va dir el notari Carlos Ros,és “entre les Lengues, la més dolça, emphàtica, sen-tenciosa, aguda, graciosa, breu i significativa.” Aixinasiga.

Celebracio d’una missa dominical enassistència de números public

Es la Lengua Valenciana la primera lengua romance literaria de europa, decuyos clásicos no sólo aprendieron catalanes sino incluso castellanos.

Ramón Menéndez Pidal (1869-1968)

Renou

18 OPINIO Renou

CHICOTET ESTUDI COMPARATIU Federico Bonillo VigoDE LES VERITATS IRREFUTABLES DE LO VALENCIÀI DE LES MENTIRES DE LO CATALÀ (III) 2ona part

““LLeess FFeesstteess ddeell CCoorrppuuss””

D’estes festes no vaig a referir-me al seu aspecte teo-logic-dogmatic, ni tampoc al lliturgic de la festivitatdel Corpus Christi. Vullc arreplegar açi nacosa que no

es principal, sino mes be accesori en ad esta data en quel’adage popular ya diu “Que relluix mes que el sol”, comataüllant els arcans profunts de sa realitat ontologica sobre-natural. A banda l’aspecte religios, generacions i genera-cions de valencians hem vixcut, potser des de els mateixosanys de la nostra chiquea, acompanyats de sos pares oyayos, l’emocio d’esta sense par festa del Corpus en la nos-tra terra, en lo nostre Regne de Valencia. Ad este aspectehuma, material, multicolor i sorollos de la festa -a voltesbullanguer-, mes mai, irreverent, es on radica la transcen-dencia res despreciable, puix es tracta d’una tradicio que esprecis conservar “per fe i valencianisme”, tant pel valor divide les coses humanes, aixina com per una ben entesavalenciania. Historicament ha segut i es considerada una“Festa Gran” des de l’ultim terç del sigle XIV hasda finals delsigle XIX, puix grans foren els reis i regines, papes i eclesias-tics i personages ilustres que estigueren açi i mes gransforen i son les dones i homens -el poble valencià- que omplide vida i grandea ad esta festa. Durant este peirodo, la famai el renom de les nostres Roques i la festa del Corpus s’es-tengue tant dins com fora de les nostres fronteres.

Fon en l’any 1263 quan el Papa Urba IV institui la festa

del Corpus, per mig de la bula “Transiturus hoc mundo”,estenent-la per tota la cristiandat. La seua celebracio quedafixada en lo primer dijous raerre l’octava de Pentecostes,motiu per lo qual no te una data fixa i la seua celebracio variaentre el 21 de maig i el 24 de juny (en l’actualitat es cele-bra el dumenge següent) celebrant-se des d’eixos momentsuna provesso, pero de les nomenades claustrals per fer-hodins de les iglesies. Dita bula va ser confirmada posterior-ment pel Papa Clement V en lo Concili General de Vienne en1311 i pel Papa Joan XXII en 1317. En tot allo, la festivitatdel Corpus es converti junt ab la Pascua i la Nativitat en eltercer dels grans acontenyiments lliturgics de l’any. Per aenaltir dita festa el llavors bisbe de Valencia entre els anys(1348-1355) Hugo de Fenollet, es qui el 4 de Juny de 1355promou d’acort ab el capitul catedralici, los jurats de la ciu-tat, el justicia i els prohomens de Valencia, la creacio d’unaprovesso que recorregueraels carrers de la ciutat. Manà queen la festa del Corpus Christi una “general e solemnial pro-cesso sia feta, en la cual sien e vajen tots los clergues e reli-giosos e encara totes les gents de la dita ciutat”

La crida i anunci d’esta primera provesso, consta en loManual del Consell, dispost pels jurats el 8 d’agost de 1416.En dit prego s’establia tambe el recorregut de la mateixa,aixina com que debia iniciar-se en la catedral. Ad esta pri-

DV,, 29-2-04,,p.4María Consuelo denunciaba “la manipulaciones desvergonzadas de la histo-

ria” tras mencionar pasajes de libros históricos, citas e investigaciones realizada quecertifican el origen de la Lengua Valenciana y el dialecto posterior, el catalán.

Renou

Continuant en ad este repas de veritats i metires, hui parlare de tradicions tipiques valencianes: folclor, danses,balls, musica, festes i jocs. Primer… vorem lo valencià.

Festivitat del Corpus. Cavallets Festivitat del Corpus. Jagants

(continua en pag. següent...)

19OPINIORenou

mera provesso com a tal durà un any, ya que en 1356 faltàel bisbe Hugo de Fenollet i davant l’amenaça belica ab el reicastellà Pere el Cruel, es va decidir suspendre-la, acordant-se que la festivitat es celebrara alternativament en unaparroquia de la ciutat

En l’any 1372 sent bisbe de la diocesis el CardenalJaume d’Arago, net del Rei Jaume-II i cosi germà de Pere ElCerimonios, es quan de nou resorgix i escomença a pendreauge i solemnitat, afegint-se la musica ab instruments del’epoca, aixina com balls o danses de les quals hui encaraperduren algunes. Tambe s’afegixen els gremis que existienab les seues banderes i portant una bujia de huit onçes cadapersona pertanyent a cada gremi.

Tal fon l’esplendor de les provessons del Corpus que estenen noticies que en l’any 1401 Blanca d’Arago fa que esrepetixca. El Rei Marti l’Humà i la Regina Joana de Siciliaacudixen a presenciar-la, posteriorment en 1414 durant lacoronacio del Rei d’Arago Ferran d’Antequera, desija que adesta es represente en Saragossa, en 1415 es el Papa Lunaqui assistix a la mateixa, en 1427 es solicitada pel ReiAlfons El Magnanim, en 1466 la presencia el Rei Joan-IId’Arago, els Reis Catolics en 1481, posteriorment en 1501la Regina Joana de Napols, novament en 1528 l’EmperadorCarles-V, en giner de 1585 per Felip-II, en 1612 pel ReiFelip-III ab motiu de les seues bodes reals, el Principd’Angulema heu fa en 1815, Ferran-VII en 1827, la ReginaIsabel-II ab lo seu fill el futur Alfons-XII en 1858, en 1888 lapresencià Alfons-XIII i de nou finalment en l’any 1893 abmotiu del primer Congres Eucaristic Nacional. Ab la procla-macio de la II Republica, “l’esquerra” obliga a que la festa esllimite novament a celebracio dins de les iglesies, fent-seaixina des de 1931 a 1935, pero acabada la guerra civil, elsajuntaments de “la victoriosa dreta” la centraren nomes enla seua part religiosa, estant represetada per les Banderoles,

els Jagants, els Nanos, els Cirialots, els Apostols i elsEvangelistes i algun que atre personage mes. Finalment esa partir de la decada dels 50 i 60, quan un grup de valen-cians que se resistien a la perdua de la tradicio de la pro-vesso, encarnen els personages ans nomenats, formant elGrup de Mecha i a continuacio l’Associacio d’Amics delCorpus de la ciutat de Valencia, reprenguent l’esplendor quela Provesso del Corpus tingue en los seus inicis.

“LLeess RRooqquueess”Lligat a la festivitat del Corpus, pero no des d’el seu inici,

puix n’hi ha historiadors com M. Carbonares, que les datenalla per l’any 1373, ab motiu de l’entrada en Valencia del’Infanta Na Marta d’Armagnac, muller de l’Infant En Joan -primer duc de Girona- on ixqueren ya algunes roques. Atreshistoriadors les daten en 1392, puix en eixe any vingueren ala nostra ciutat de Valencia els reis Joan-I el Caçador i NaViolante, i es sap que per a tal ocasio, ficaren alguns“Entremesos”, aixina com tambe consta que traguerenvarios d’ells a l’entrada del Rei Marti l’Humà (tan volgut pelsvalencians) en l’any 1409 i que per tal circumstancia setigueren que eixamplar alguns carrers, com el conegut hasdaara de Caballers, segons conta el ilustre cronista de la ciu-tat, En Carreres Zacares, representant l’Historia de Tristan.Entre totes ad estes dates, podriem fixar, d’una maneracerta, l’any 1413 com la data de l’invencio de les Roques,en la qual la ciutat volgue afalagar al seu nou rei -elegit enCasp-, Ferran-I d’Antequera, en sa primera visita a Valencia.Per a obsequiar-lo determinà el Consell que es construirentres carros triunfants, grans i majestuosos, simbolisant,<<…l’u, la divisa del Rei, l’atre, les Set Cadires i el tercerLes Set Edats. Varen ser construides per En Joan Oliver,

....la nostra llengua, la qual des de lo sigle XIII ha vingut anomenantse ab lonom generich de llemosina y mes tart de valenciana; sens que may los escriptors clas-sichs valencians l’haguen baptejada ab lo nom de catalana.

(Gaetà Huguet i Breva)

Renou

Festivitat del Corpus. Nabnos o Cabuts Provesso Corpus. La Moma

CHICOTET ESTUDI COMPARATIU DE LES VERITATS IRREFUTABLES... (...de la pag. anterior)


20OPINIORenou

autor tambe de les Roques de L’Hort o del Verger, de la Rodao Torres i de la Visio, que veeren sent Domingo i sentFrancesch>> (sic).

Des de 1417, ya es parla de les Roques per a la festa delCorpus en els Manuals del Consell i d’eixa manera coneixemels noms de moltes d’elles, com: “Parais Terrenal, Sant VicentMartir, Sant Jordi, Maria del Zebedeo, La Salutacio de l’Angel,L’Adoracio dels Reis, Sant Jeroni, L’Infern, Lo sepulcre delRedentor, L’Apocalipsis, El Descendiment dela Creu, Lo Juï Final, Lo Sacrifici d’Isaac,Sant Sebastia, Sant Joan Batiste, SantaSusana, Santa Elena i atres mes….

Dir, que en lo desenroll de la provessodel Corpus i les Roques, n’hi han aspectesmolt significatius i representatius de lanostra particularitat diferenciadora d’a-quells que diuen que som: si no germans,si cosins germans, i es que en ad eixe des-enroll ans nomenat, n’hi ha unes diferen-cies molt importants, tant per lo nom queprenen els actes, aixina com per les arraïls.M’explique: Dins de tota la distribucio de ladesfilada de la provesso i les Roques, estael nomenat Ball dels NNaannooss i Els JJaaggaannttss,aixina com la dansa de La MMoommaa i losMomos, que per a escomençar en catalàes nomenen “Cap Grosos i Gegants i loatre no te traduccio equivalenten català” i perque tant laddaannssaa com lo ball, estan con-siderats, junt ab la Muixe ran -ga, uns dels balls i dansa mesantics del nostre folclore.L’aparicio d’ells es remonataal igual que la constatacio del’oficialitat de la provesso delCorpus com de les Roques,entre l’any 1372 i la primeradecada del 1400. Dir tambe,que els jagants foren fets oconstruits a image o semblan-

ça dels de Toledo -que curios, no a image i semblança delsde catalunya-. El significat dels Nanos i Jagants, es que totesles persones (alts i baixos, grans i chicotets) adoren a NostreSenyor (en particular els Jagants, 4 parelles que representenals quatre continents coneguts hasda eixe moment -Europa,Asia, America i Africa-, adherint-se tots a l’Eucaristia; afegint-se en l’actualitat una parella mes -per l’atre continent- vestitsen l’indumentaria tipica valenciana i que han segut donats

per la falla Na Jordana) i la Moma era larepresentacio de la Virtut, front a els Momos,que eren els Set Pecats Capitals.Reminiscencies de la Moma la troben encançons tipiques nostres, puix era una donavestida de blanc, la cara tapada per unacareta i un tul blanc, guants blancs i en locap portava una corona de llauto i de florsblanques. Be, es de supondre que de ploureno es banyaria molt, pero tots sabeu quelcarácter valencià que li trau sorna i com sesol dir -punta a casi tot- , li fica a una cançovalenciana el nom de “Es chopa hasda laMoma” en clara alusio ad aquella. Dir quetots eixos balls anaven acompanyats musi-calment per Dolçaines i Tabalets. Perarrematar este chicotet i breu repàs, undetall mes de l’importancia i transcendenciacom a una difrencia mes entre lo Valencià i

lo català. La provesso esco -men ça ab el repic especial pera tal acte de les campanesdes d’El Micalet i la mateixapropiament dita ho fa ab “LLaaSSeennyyeerraa ddee lloo RReeggnnee ddeeVVaalleenncciiaa”, flanquejada per“Les Banderoles o Estan -darts” de la ciutat i son por-tades per tres Reis d’Armesvestits ab cotes de seda igorgueres de tela al coll,peluques i barbes blanques iels seus caps van coronats.

Provesso Corpus. Roca de Sant Vicent Ferrer

Provesso Corpus. La Custodia

CHICOTET ESTUDI COMPARATIU DE LES VERITATS IRREFUTABLES... (...de la pag. anterior)

Renou

Restaurant ~ Salons per a convits“Fem inoblidables els seus grans moments”

Reserves Tel. 964280302-637568604C/ Juan Pablo II, 33 • 12003 CASTELLÓ

C/ Juan Pablo II, 33 - 12003 CastellóTel.964 280302-637568604e-mail:[email protected]

www.celebritylledo.com

21DENUNCIARenou

EL MONUMENT A JAUME I EN VILARREAL Xavier Gimeno i Alonso

Durant léstiu passat vaig llegir una opinio publi-cada en la seccio de “Cartas al Director” delperiodic “Mediterráneo” (19.7.2010), titulada

“Jaime I ha sido abandonado a su suerte en Villarreal”,a on láutor, un tal “Vilarrealenc”, es queixava del tras-llat del monument a Jaume I del centre de la ciutat(plaça Major) a un atre emplaçament.

Despres dánar a Vilarreal i vore´l, vaig estar parlanten un regidor de lájuntament de Vilarreal, comentant-li que allo em pareixia molt malament, diguent-me queen láctual lloc, despres dárreglar-lo tot, quedarà moltbe.

Lájuntament de Vilarreal decidi fer unes obres en lamateixa plaça Major per a un aparcament soterrani illevà el monument, guardant-lo en un almagasen.Despres dácabades les obres es donaren conter queel monument no podia estar en el seu lloc pel pes, cosaque s´havera pogut previndre abans de les obres.

El monument en qüestio es obra de léscultor vila-rrealenc, Vicent Llorens Poy, i ha estat durant mes detrentacins anys presidint la plaça Major de Vilarreal. Unmonument majestuos i impressionant, i en lletres dóres podia llegir “Jaume I. Fundador de Vila-real”, com a

reconeiximent del poble de Vilarreal al seu rei i funda-dor. Lássociacio Cardona Vives concedi lány 2008 aVicent Llorens Poy un premi “Fadrí”, concretament el“Vinatea”, com a reconeiximent a tota la seua llavor.Parlant en léscultor sobre el monument nos digué queestava prou disgustat per tot lo que havia ocorregut.Tinc que dir, que durant un temps, es pensà, per partde lájuntament, retallar-lo, cosa que era una barbari-tat i que gracies a Deu no es portà a terme.

Fa pocs dies, vaig tornar a Vilarreal per a vore unaatra volta el monument i fer unes fotos del mateix, iveent tot allo em vaig quedar de pedra, com léscultu-ra. Pareix que a Jaume I l´han deixat abandonat en undescampat (podeu vore les fotos), les lletres dór handesaparegut, tinc entes que furtades, i el puny de lés -pa sa està trencat.

Vallgue el meu articul per a denunciar tal desgavell.¿Com es possible que s´hage fet eixa barbaritat? ¿Comes possible eixa falta de respecte al seu fundador i al´historia de Vilarreal?

Tinc que dir que no soc de Vilarreal, pero qualsevolacte en contra de nostra cultura i historia valencianamáfecta, siga a on siga.

Ya antes de la Era Cristiana cartagineses y romanos enzarzados estaban en susGuerras Púnicas y Sagunto que aliada era de Roma sitiada fue por los cartaginesesy abandonada por Roma. Tras ocho meses de asedio los seguntinos dieron la primeralección histórica de morir matando antes que rendirse a sus invasores.

D. de V. (Cartas al director

Renou

Antic emplaçament monumental rei Jaume I en el centro de Vilarreal

Actual emplaçament monumental rei Jaume I en les afores de Vilarreal

“Valencia ha tenido siempre una propia personalidad histórica y un movi-miento literario y artístico peculiar. Y tiene el derecho a conservarlo...Vayan con estalíneas mis férvidos deseos de que mantengan sus derechos”.

Claudio Sánchez Albornoz (30.8.1987, Las Provincias)

Renou

22 ENTREVISTA Renou

ENTREVISTA A D. ENRIQUE DE DIEGO VILLAGRÁN Vicent Meneu Buchón

P- Como periodista. Los periodistas tuvieron muchorespaldo social a raíz del 23F cuando dijeron quegracias a ellos se había difundido lo que pasaba enel Congreso y la gente se enteró de lo que era ungolpe de estado en directo, pero hoy en día notamosque ahora a los periodistas les faltagarra, vemos unas respuestas en lasruedas de prensa y unas contestacionesque nos dejan a los ciudadanos aboba-dos. ¿Dónde están los primeros espa-das del periodismo en esas ruedas deprensa?R- Bueno, demostraré en un libro quetiene que salir pronto, que los periodis-tas no informaron bien del 23F, el perio-dismo en España se ha degradado com-pletamente no sólo como una cuestiónde responsabilidad personal sino por-que el periodismo depende del poderpolítico y ha dejado de ser un contrapo-der, las televisiones y las radios son porconcesión administrativa y se renuevancada cierto tiempo y por lo tanto formanparte de una francachela de poder político, podermediático, poder económico,… entonces los perio-distas son como una coartada más, la publicidad ins-titucional que es una de las fuentes de financiaciónfundamentales de los medios ahora mismo también

se da sin criterios objetivos mediante el favor o no, osea, que el periodismo en España ha muerto, lagente tiene que recuperar en ámbitos de sociedadcivil su capacidad de comunicación, esa es la situa-ción en la que estamos.

P- ¿Es difícil llegar o incluso convencercomo periodista a la mayoría de la socie-dad?R- No, la mayoría de la sociedad ahoramismo tiene un consenso general, sabeque las cosas van mal, sabe que hayproblemas en el sistema y está muy dis-puesta a sumarse a esa línea, que esuna línea que puede ver cualquiera, osea que el periodista no es nadie distin-to al resto de gente común ni yo tengonada más interesante que decir quecomo nos enseñaba mi abuela Sergia,que en gloria esté, que era el puro senti-do común, la única cuestión es que sededica a entretener y a manipular a lagente, entonces eso genera una incomu-nicación.

P- ¿Considera Vd. que la sociedad está suficiente for-mada y es consciente de la responsabilidad que tienea la hora de emitir su voto o de elegir a los dirigen-

D. Enrique De Diego


Buenas tardes, estamos con D. Enrique de Diego, persona muy apreciada por la Asociación Cultural CardonaVives de Castellón, que le concedió el año 2009 el premio “Fadri-Cardona Vives” a la “Prensa Independent”. D. Enrique de Diego es licenciado en Ciencias de la Información por la Universidad Complutense de Madrid,

nacido en Segovia en 1956. Es articulista, ensayista y escritor. Ha estado ocupando diversos cargos en mediosde prensa, como el periódico ABC, el desaparecido Diario Ya, ha sido subdirector de la Revista Época. En laactualidad es columnista en prensa escrita y digital, y dirige un programa de actualidad y debate en RadioIntereconomía. Es presidente de la Plataforma de las Clases Medias, que intenta cambiar el actual sistema polí-tico y el ineficiente sistema económico considerado como “Estado del bienestar”. Ha escrito diversos libroscomo: “Islam, visión crítica”, “El último rabino” o “ZP en el país de las maravillas”. Primero de todo gracias poratendernos.

23ENTREVISTARenou

Crit.,, pag. 20.“Llengua polida (la Llengua Valenciana), dolça i bonica” de la que diu

Menéndez i Pidal: “Ya fue clásica antes de que entrara el Renacimiento en España”,i a la que li dedicà un dia estes paraules el mateixissim Cervantes: “Graciosa len-gua con quien solo la portuguesa puede competir en ser dulce y agradable.”

(“El Crit de la Llengua”. Josep Alminyana i Vallés.)

Renou

tes que la van a conducir?R- En contra de lo que aquí el papanatismo demo-crático ha establecido, la democracia no se basa enque el pueblo siempre acierta sino que el pueblosiempre se equivoca, por eso hay elecciones cadacuatro años porque si acertara ya sería para toda lavida. La participación de la gente ha sido cercenadaen buena medida y la representatividad, no tenemosrepresentantes, tenemos unos personajes a los quevotamos y con los que luego no podemos tener rela-ción porque su puesto depende mucho más de supopulocracia, de sus jerarcas, que de la decisión dela gente, todo esto ha llevado auna eliminación, en buena medi-da, que también la gente hainteriorizado, de pérdida de laresponsabilidad personal, lapalabra más proscrita en nuestrasociedad es responsabilidad, lagente no es responsable, no seconsidera responsable, vea Vd.por ejemplo el hecho de queesta nación ha producido un pre-sidente del gobierno tan incapazy tan incompetente comoZapatero y no ha venido deMarte, le han votado once millo-nes de personas dentro de unas siglas históricamen-te nefastas, pero bueno, al menos con una trayecto-ria como el PSOE, es decir, que, probablemente elPSOE desaparezca después de ese gesto de irres-ponsabilidad colectiva de la nación española.P- ¿Como forma de medio de comunicación demasas, las televisiones, sobre todo las públicas, con-sidera Vd. que son instrumentos de manipulación afavor del poder?R. Sí, llevas toda la razón en la pregunta, son merosinstrumentos de propaganda del poder político, delcacique y por supuesto se establecen tiempos pasa-dos para la mayor gloria del líder que es el que lespaga. La otra cuestión de fondo, que también tiene

que empezar a plantearse la gente, es que no pode-mos sostener estos aparatos de propaganda que nosarruinan, que no funcionan mediante la competenciasino mediante el expolio.P- ¿Deben los poderes públicos contribuir a la infor-mación de la sociedad o sólo a su distracción?R- Los poderes públicos, en el sentido democrático,deben ser siempre limitados ahora mismo se dedicana distraer a la gente y a engañarla, ha llegado elmomento de que los restos de la sociedad civil, queson muy escasos en España, tomen el liderazgo, esdifícil pero hay que intentarlo aunque sea por instin-

to de supervivencia, por nuestroshijos y por nuestros nietos.Castellón es de los pocos sitiosen España en los que quedasociedad civil y me gustaría queen un momento dado diera el dode pecho.P- ¿Es dócil la sociedad a lamanipulación del poder?R- Sí, es dócil. La manipulaciónse interpreta a través del siste-ma educativo, de los medios decomunicación, también del cine,del arte, porque todo está sub-vencionado y por tanto está con-

trolado por el poder político de tal manera que quiénse opone, a veces, al despilfarro, las satrapías, loscacicatos,… pues queda en una posición de margi-nado, y si siente, aparentemente, como la inmensamayoría y está a favor del sentido común se abrirápaso.Muchas gracias D. Enrique de Diego por habernosatendido y deseamos que la situación mejore.Yo, por la Cardona Vives siempre lo que sea, primeroporque es muy loable en su labor en defensa de lacultura valenciana y porque es la única que me hadado un premio en toda mi vida y además fue por laindependencia en la función periodística con lo cualestoy muy orgulloso y muy agradecido.

ENTREVISTA A D. ENRIQUE DE DIEGO VILLAGRÁN (...de la pag. anterior)

D. Enrique De Diego.Fadri 2009 a la Prensa Independent


MMAANNIIOOBBRREESS FFRRAAUUDDUULLEENNTTEESS““IInntteelllleeccttuuaallss””...... ssii aaffaavvoorriixxeenn llaa ccaattaallaanniittaatt

El segon testimoni d’intelectuals valencians que pre-senta es el d’un català, el tortosí Cristòfol Despuig.D’ell sí que transcriu un bon tros de dialec novelesc

de 1557, replegant la llegenda de les don-zelles. Sent català, ¿qué tenia que dir?Aixina i tot, reconeix que es una llegenda,una invenció. Pero la amolla. Seguim com-provant el solit fonament d’este retorci-ment d’idees.

Del tercer, fra Gaspar Antist (1550),que escriu en castellà la Vida de SanVicente Ferrer, i en ella diu que SantVicent predicava en català, no podemcreure lo que està en contradicció en els escrits contem-poraneus del sant, que afirmen clarissimament que en“sua valentina ac materna lingua fuerit semper locutus”,que va parlar sempre la seua materna llengua valencia-na, cosa que assegura el mateix S.G. (pp. 147-148).

¿On estan eixos “intelectuals” valencians? Yo no els veig.¿Per qué a estos tres, casi desconeguts, els calificà

com a “intelectuals”?Es molt facil posar adjectius, encara que vinguen

amples, molt amples, si son de la corda propia. Es moltfacil dir “tots” admeten, “tots” expliquen tal cosa, enca-ra que tal cosa ni la nomenen, ni son tots.

Ni son tots. Perque oblida a alguns que ell mateixcita en atre lloc: que el catala tortosiAmiguet, en este sigle (1502) traduix aFlisco “ex italico sermone in valentinum”(p.35); que el catala gironi Eiximenis editaen Barcelona en 1507 i en 1523 dos tra-duccions “en lengua valenciana” i “en nos-tra lengua vulgar valenciana” (p. 37); i queel catala Bonllavi edita en Valencia (1521)el “Blanquerna” de Ramon Llull, “traduit” i“estampat en llengua valenciana” (p. 37).

Pensant-ho be, lo unic que s’aprecia clarament de totaço, es lo desmanyotat de la seua afirmacio, tan a con-trapel de l’evidencia.

Els que, sense forçar les coses, podem calificar d’in-telectuals, en el sigle XVI, com en el XV, donen un noma la nostra llengua: “llengua valenciana”.

HISTORIA DE LA LLENGUA VALENCIANA. Josep Boronat Gisbert(DEL SEU LLIBRE “POMELL DE VALENCIANITAT”) (...continuació)

Renou

(Continuarà en el numero següent...)

25OPINIORenou

El manuscrito 1324 de la Biblioteca Nacional deMadrid (desconocido, creo, por el Constitucional yel Congreso) fue inìciado en mayo de 1693 por

Juan de Ayala, un gramático experto en lenguas sagra-das y romances. Con caligrafia barroca, Ayala cita el idio-ma del Reino, recordando que “la lengua valencianatiene muchísimos vocablos moriscos, de que hago largosíndices en obra aparte” (BNM. Ms.1324, f. 227, r).Constituye otro de los innumerables reconocimientos delidioma valenciano y su riqueza léxica por parte de cientí-ficos del lenguaje -no políticos ni jueces- antes de 1861cuando Milá i Fontanals ideó la argucia de llamar dialec-to catalán al idioma valenciano.Los largos indices de léxico valenciano han desapare-

cido y el manuscrito estáinconcluso (sólo hasta la dic-ción coracina), pero basta paraconstatar que muchas palabrasbrotaron entre el Cenia y elSegura antes de ser prestadasal castellano, o capturadas porel catalán. Una de las querecoge es la relativa al “con-ducto de aguas llovedizas, voz“albelló” en lengua valencia-na”. De procedencia árabegeneró variables humildescomo arbelló y arbellonets(juego que se practicaba en las calles de Valencia).Lamentablemente, pese a que arbelló figuraba en dic-cionarios como el de Escrig (1887) Y Fullana (1921), lainmersión lo suprimió -como a tantos otros- para forzarla política unidad de la lengua.Ayala respetaba el origen valenciano de vocablos; por

el contrario, el Institut d’Estudis Catalans los captura ocensura. La praxis del IEC consiste, grosso modo, en dic-taminar que un sustantivo como baladre es murciano,aragonés, almeriense y catalán (Corominas: DiccionarioEtimológico, 1987), es decir, no existe en valenciano. Noobstante, uno de los primeros documentos donde surgebaladre no fue escrito en Murcia, Zaragoza, Almería oBarcelona, sino en la Valencia del siglo XV y por unJaume Roig amante de la lengua valenciana de los de

Paterna, Torrent y Soterna. Ayala también recurre aJaume Roig como fuente léxica en su ensayo etimológi-co (que no otra cosa es el manuscrito 1324). Al analizarbrete, dice: “Jaume Roig, poeta valenciano, usa la pala-bra brell por lo mismo que laço o trampa en que cae lacaça.” Y reproduce versos de Roig en valenciano delSiglo de Oro: “En lo filat/laços e brell” (f. 126 r) Losmiembros de/ Congreso podrian comprobar que el clási-co articulo lo -usado por Roig y vivo en lengua valencia-na- también lo liquidó la cientifica inmersión en pro de launidad de la lengua.Ayala aborda la homonimia de léxico peninsular:

“Cadira, lo mismo que silla. Voz antigua en el castellanoy así Juan de Mena dixo: “En gran cadira de ver, le die-

ron asentamiento”. De dondequedó en la lengua velenciana,que conserva muchisimosvocablos que fueron antigua-mente nuestros de que hicerecopilación en obrilla especialdeste asunto” (f.142). La koinélingüística medieval permitía aJuan de Ayala atribuir origencastellano a cadira (curiosacorrupción de cathedra) y deser un Milá i Fontanals. hubierareivindicado la unidad de laslenguas castellana y valencia-

na, pues infinidad de palabras (conquesta, finestra,nafrar, dues, flama, ome, farina, dona, altre, ferida, pre-sent, fusta, tot, ferro princep, aquest. fora, etc.) apare-cen en documentos toledanos, sorianos y leoneses ante-riores a 1238.EI filólogo narra pormenores: “Çandia, voz arábiga que

significa melón de agua. En Valencia hay observancia deque no se vendan hasta que entra el mes de octubre, alliles llaman melones de Argel” (f. 196). Efectivamente,meló de Argel (sin apóstrofo) equivalía en idioma valen-ciano a la corrupción catalana sindria que ahora imponencomo cultismo. En el manuscrito, Ayala nos devuelvevocablos: “Cencerrada, aunque en su sonido es castella-

Biblioteca Nacional de madrid

El nombre de nuestra lengua es Llengua Valenciana y no hay otra definición cien-tífica. (Luis Aracil. 1997)

Renou

EL MANUSCRITO 1324 DE LA BIBLIOTECANACIONAL DE MADRID Ricardo García Moya


26 HUMOR VALENCIÀ Renou

no, no lo es porque neció en el Reyno de Valencia” (f.153). Cuenta que entre los valencianos, “cuando unamujer se casa por tercera o cuarta vez, la gente acos-tumbra darles chasco la noche de boda, haciendo ruidopor las calles con sartenes y cencerros, de donde tomóeI nombre de cencerrada”.Actualmente constituye un enigma el origen de cen-

cerro, aunque documentos valencianos del XV muestranla variable con vocal abierta sancerro. Pero lo interesan-te es que el sonar cencerros (tintinnabulorum) a viudascasadas en segundas o terceras nupcias fue costumbreen los siglos III y IV, entre el Edicto de Milán y el hundi-miento del Imperio. Quizá los mozárabes valencianos, o

los valencianos que habian aceptado el islamismo, con-servaron una jocosa tradición que no contravenía dog-mas coránicos.El manuscrito también incluye nombres botánicos:

“Albornios o madroños del latino arbutum, y en valencia-no se Ilaman por el mismo origen alborsos” (f. 43). EIerudito Ayala derivaba la lengua valenciana del latin yárabe (no del catalán, claro); así, al enumerar viviendascomo hacienda. heredad, granja, cortijo y cigarral, men-ciona la raíz arábiga de la alquería del Reino de Valencia(f. 184). Lamentablemente, ahora es tal la manipulación(como denunció LAS PROVINCIAS), que hasta las alque-rías que rodean Alicante, Orihuela y Valencia son llama-das masías por los inmersores.

EL MANUSCRITO 1324 DE LA BIBLIOTECA...Renou


IIlluussttrraacciioo dd’’AAllbbeerrtt GGuuaallllaarrtt

Voste té 44 anys.

Perque tinc un cosi que té 22 i esla mitat de “gilipolles” que voste

Si al rei li diuen Joan Carles,a la reina li diuen Sofia

i té tres fills.¿Quans anys tinc yo?

Molt be. ¿Com ho saps?

“Pero es el caso que Valencia no quiere ser otra cosa que Valencia. Su lengua,la valenciana, difiere lo bastante de la catalana para poder permitirse gramática yvocabulario propios”

Salvador de Madariaga

Renou

27COLABORACIORenou

Els gelats i refrescs o begudes gelades, hansegut i son caracteristics de l’etnologia valen-ciana. Per aixo, Rafael Espantaleón y Manuel

de Juana, en “Bar y cafetería: Manual profesional”escriuen que “En España fueron los valencianos losque introdujeron el consumo de helado en todo elpaís, junto a sus tradicionales preparaciones de hor-chata, agua de cebada y limón granizado”.Considere interessant, vore a traves de cites o fiteshistoriques, el protagonisme dels valencians en eltema de que tractem. Anirem des d’epoques recentsa epoques anteriors.I es interessant saber que la primera fabrica de

gel artificial d’Espanya, es montàen el nº 113 del carrer de la Marde la ciutat de Valencia. AntonioAucejo, en “La física y la químicaaplicadas en la Universitat deValencia” nos conta que fonFrancisco de Paula Rojas qui “en11886633 diseña y monta la primerafábrica de hielo de Valencia que,por cierto, fue también la primerade España”. Pero les fabriques de gel subs-

tituiren i foren la principal causade mort d’una activitat anteriorconsistent en arreplegar, conser-var i distribuir gel i neu naturals.En relacio ad esta activitat, Horacio Capel Saez, en“Una actividad desaparecida de las montañas medi-terráneas: el comercio de la nieve” afirma que “En laregión valenciana la nieve gozó de una extraordina-ria popularidad. Posiblemente sólo en las regionesdel sur de Italia -en estrecha relación, por otra parte,con Valencia- se conoció una popularidad tan gran-de…Fue en la ciudad de Valencia donde posible-mente se alcanzó el más elevado consumo por habi-tante de toda España”.Orellana, en “Valencia antigua y moderna” (1780

o 1781), havia escrit que ““ssoommooss ppaarrttiiccuullaarrmmeennttee

llooss vvaalleenncciiaannooss mmuuyy aappaassiioonnaaddooss aall ffrrííoo, ccoommoo qquueessee ccoonnssuummeenn rreegguullaarrmmeennttee aall aaññoo 1166 mmiill ccaarrggaass ddeenniieevvee””. L’extensio i popularisacio de les begudesgelades en Valencia, sorprenia als forasters. JeanFrançois Peyron en “Nouveau voyage en Espagne faiten 1777 & 1778”, parlava de l’excelent us que esfea en Valencia del gel, estranyant-se de que l’ultimdels treballadors valencians, prenguera tots els diesel seu got d’aigua gelada: “On fait à Valence un très-grand usage de la glace, le dernier des laboureursboit presque tous les jours de l’année son vveerrrreedd’’eeaauu ggllaaccééee”. I no era d’estranyar perque PereJacint Morlà, (ca. 1605 – ca. 1656), fea sigle i mig

ya havia escrit en “Dècimes a lafesta que feren los 41 cavallersde Montesa en lo temple a laPurissima Concepció”, que “…eneste temps que corre, totés…aaiigguuaa ddee nneeuu y confits,comedies, bous y porrats”.L’activitat relacionada en el

fret natural, aplegà a una impor-tancia tal, que fon objecte d’im-posicio d’imposts. L’any 1620,s’estipulà en relacio al gel que “siaixi com fins ara se ha usat eacostumat portar neu per a refre-dar, se volgues introduir ppoorrttaarr ggeellpera el dit efecte, se haja de

pagar lo mateix o consemblant dret que per cadacarrega de neu”. Les Corts de 1604 havien acordat“que cada ccaarrrreeggaa ddee nneeuu que entrara en la presentCiutat y demes ciutats, viles y llochs del presentRegne, y arrabals de aquelles y de aquells se hajende pagar vint sous”. Est impost fon conegut com a“gabellot de la neu”.Si continuem arrere, a l’any 1597, resulta que

“Hieronymo Cortes, natural de la Ciudad deValencia”, nos posa en coneiximent en el seu “Libro

Interior d’un pou de neu o nevera natural

Rafael Espantaleón y Manuel de Juana, en “Bar y cafetería: Manual profesio-nal” escriuen que “En España fueron los valencianos los que introdujeron el consu-mo de helado en todo el país, junto a sus tradicionales preparaciones de horchata, aguade cebada y limón granizado”.

Renou

(...continua a la pagina següent)

NOTES D’ETNOLOGIA VALENCIANAGELATS I REFRESCS. (I) Agustí Galbis Cordova


NOTES D’ETNOLOGIA VALENCIANA. GELATS I REFRESCS (I) (...de la pag. anterior)de phisonomia natural y varios secretos de naturale-za”, que en la Valencia del XVI, no a soles es gele-ven les begudes sino que es coneixia ¡com congelar-les! Nos ho descobrix en la part del llibre sobre el“Secreto de vna redoma que estando llena de aguay puesta boca abaxo no se derrame”. En acabantd’explicar com fer-ho en neu i sal, nos conta que el“Duque de Gandia, Don Francisco de Borja que esteen el cielo, pues embio vna redoma llena de aagguuaaeellaaddaa por el verano al señor Patriarcha don Iuan deRibera Arçobispo de Valencia: el qual en recompen-sa de tan curioso secreto, le embio otra redomallena de vviinnoo eellaaddoo, que fue mayor marauilla”. Estefet tingue que succeir entre l’any1569, en que Joan de Ribera fonnomenat arquebisbe de Valencia, il’any 1595, en que muigueFrancesc de Borja, VI duc deGandia.Dificilment sera casualitat, que

la primera monografía europeasobre l’us de la neu titulada“Tractado de la nieue y del vsodella”, fora escrita en 1569 pelmege valencià, Francisco Franco,naixcut en Xativa cap a l’any 1515i provablement descendent dejudeus conversos (“Los conversos y la inquisiciónsevillana” de Juan Gil). L’obra la publicà quan residiaen Sevilla i en ella, el valencià s’estranya de que eneixa ciutat no es conega l’us de la neu: “Es cosaestraña ver en Sevilla como se tracta entre todaspersonas de la nieve como cosa tan nueva para estaciudad porque los naturales no solo no han gozadodel beneficio de la nieve…”. En relacio als beneficisque es podien obtindre de l’us de la neu, Franco esreferix tant a l’us curatiu del fret, com al plaer quepodia donar en moments de calor: “No ay que dub-dar sino que la beuida fria agrada mucho…No aycosa que se yguale al consuelo que da un vaso deagua fria al que tiene sed. E quando no es fria no labeuemos…”. Sense dubte, en Xativa, ciutat nataldel nostre valencià, l’us de la neu en estiu, havia deser popular.

La data de 1546 o 1549 es tambe important pera entendre la relacio dels valencians en l’historia del’us del fret natural. Diverses fonts nos parlen d’un“invent” del valencià Lluis de Castellvi. Ho vorem encites dels s. XVIII i del XVII.En el s. XVIII, Sir John Talbot Dillon, en “Travels

through Spain…” (1781) nos diu que “The methodof cooling water, and preserving in the celers orcaves, was first introduced into Spain at Valencia, byDon Lewis Castelvi...”, es dir que el metodo de gelaraigua i mantindre la neu en caves fon introduit pelvalencià Lluis de Castellvi des de Valencia a totaEspanya. El valencià Pasqual Esclapers, en

“Resumen historial de la funda-cion i antiguedad de la ciudadde Valencia…” (1738), escriuper a l’any 1549 que “InventaDon Luis Castelví el modo deguardar la nieve, i resfriar elagua”. El franciscà de Madrit,Álvarez de la Fuente publicàl’any 1729 el llibre “Successionpontificia: epitome historial delas vidas, hechos”, a on refe-rint-se a l’any 1549 escriu que“Y también en este año, DDoonnLLuuiiss ddee CCaasstteellvvii,, VVaalleenncciiaannoo,

inventó el enfriar bebidas con la Nieve, discurriendoel artificio de los Pozos, para conservarla desde elInvierno hasta el Verano”. Si parlem de cites del s.XVII, Rodrigo Méndez

Silva, (ca.1600-1670), en “Población General deEspaña”, escriu que “En el mismo año 1546 se viòen España el primer coche y DD.. LLuuiiss ddee CCaasstteellvvii,,VVaalleenncciiaannoo, inventò enfriar las bebidas con nieves ylos poços para conservarla”. El valencià GasparEscolano, l’any 1610-1611, nos conta en el llib.8cap. 28 de la seua “Historia de Valencia, que fon elvalencià Lluis de Castellvi, qui l’any 1549, ideà laforma sistemàtica de guardar la neu per a traure-lipartit. Nos diu: “A este caballero le debe España eluso de guardar la nieve en ccaassaass eenn llaass ssiieerrrraass

Es interessant saber que la primera fabrica de gel artificial d’Espanya, es montàen el nº 113 del carrer de la Mar de la ciutat de Valencia. Antonio Aucejo, en “La físi-ca y la química aplicadas en la Universitat de Valencia” nos conta que fon Franciscode Paula Rojas qui “en 1863 diseña y monta la primera fábrica de hielo de Valenciaque, por cierto, fue también la primera de España”.

Renou

Part exterior d’un pou de neu o nevera natural


NOTES D’ETNOLOGIA VALENCIANA. GELATS I REFRESCS (I) (...de la pag. anterior)

29COLABORACIORenou

Si continuem arrere, a l’any 1597, resulta que “Hieronymo Cortes, natural dela Ciudad de Valencia”, nos posa en coneiximent en el seu “Libro de phisonomianatural y varios secretos de naturaleza”, que en la Valencia del XVI, no a soles esgeleven les begudes sino que es coneixia ¡com congelar-les!

Renou

donde cae, y el modo de enfriar el agua con ella.Porque no conociendo generalmente otro mediopara eso que el del salitre, fue el primero que pusoen plática en la ciudad de Valencia el manejo de lanieve: que ha sido (demás de único regalo) singularahorro de modorrias, tabardillos, calenturas pesti-lentes…de donde nos quedó a los Valencianos lla-marle a este caballero D. Luis de la Nieve”.Pero es segur que el “invent” de Lluis de Castellvi

consistí en perfeccionar i donar a coneixer en unsatres llocs una técnica preexistent. Si be es cert,que l’immensa majoria de les construccions relacio-nades en pous de neu que nos han aplegat son pos-teriors a mitant del XVI, algunes deles actuacions d’eixe momentpodrien haver consistit en fer“casas en las sierras” o “cases”sobre pous preexistents. La deno-minacio de “casa de neu”, la tro-bem en el “Llibre de memoriesd’en Miquel Aznar”, demostrant-selo pronte que entraren estes cons-truccions en el trafic comercial.Llegim: “Item, en lo any 1582comprí huna ccaassaa ddee nneeuu en termede Cosentayna…Item en lo any1583 a 25 de abril comprí tresccaasseess ddee nneeuu plenes…en lo termede Agres…”. Sent que les denomi-nacions populars que ha sobrevixcut son “clot deneu”, “pou de neu”, “cava de neu”, “nevera”, o“nevero”, es dificil dubtar de que es tracta de deno-minacions anteriors a “ccaassaass eenn llaass ssiieerrrraass””, o“ccaasseess ddee nneeuu””.Que previament a “l’invent” de Lluis de Castellvi ya

era conegut tant el sistema de conservar la neu com elde gelar begudes, es un fet facilment demostrable.Pero fruir del fret de gelats i begudes era consideradauna costum no adecuada, extremada i viciosa. PedroMexía, (1497-1551), l’any 1547, en “Diálogos o colo-quios”, referint-se a temps passats diu que “no habíalos eexxttrreemmooss ddee aaggoorraa, ni las invenciones de los sali-tres, nnii nniieevveess,, nnii llooss ppoozzooss nnii ssóóttaannooss buscados en losinfiernos…”. L’eclesiastic Antonio de Guevara, (1480-

1545) en el “Libro primero de las epistolas familiares”(1539), el considera un vici quan diu que els romansforen vençuts “con vviicciiooss uu ddeelleeyytteess dellos” citant entreeixos vicis “eennffrriiaarr ccoonn nniieeuuee eell bbeebbeerr”. Podria ser quehaguera vist eixe “vici” entre els valencians, sent quehavia estat en Valencia d’inquisidor l’any 1525. En1530, Luis Lobera de Ávila (1480?-1551), en“Vanquete de nobles caballeros” (1530) no consideraadequat gelar la beguda, lo que comprovem perqueescriu que la beguda que es servix en taula “…ha deser fría e no eennffrriiaaddaa aa llaa nniieevvee, ni agua de nieve…”.Per lo vist, no seria estrany que els valencians jugaremen eixa epoca un important paper en el canvi de men-

talitat en quant a que el beure frescpassara a ser considerat d’un vici aun plaer. Hem de tindre en conte queen el XVIII, els meges de l’epocaencara estaven pegant-li voltes a sibeure fresc era bo o roin per a lasalut. Per aixo Félix Fermín Eguía yArrieta, en “Escrito phisico politico:las utilidades y daños que trae laagua fria…” (1752), escriu que diuenque “Fulana y fulano ha practicado ybebido Orchata helada, Agua delimón y todas las demas bebidas y noles ha hecho novedad…”Tornant a l’ambit valencià, en el

s XV, Jaume Roig en “Lo Spill”, nosparla de que “FFffeeyyaa fer ffrreesscchh / molt çitronat”,poguent-se referir a l’us medicinal del fret quan diuque “moltes madrines / mil medeçines / menescha-lies / he burleries / unten he faxen / sovint desfaxen/ rreeffrreeddeenn, guasten”. Sanchis Sivera en “Vida íntimade los valencianos en la época foral” sospita que“…el uso de los helados fue en Valencia muy gene-ral y de variadas clases, según la materia que servíapara su confección”.Hem comprovat que els valencians hem destacat

historicament en relacio a l’us del fret. En el proxim arti-cul estudiarem si es tracta d’una caracteristica etnolo-gica importada pels “conquistadors” de Jaume I o beera part de la cultura dels descendents dels iberorro-mans valencians en que es trobà Jaume I.

Nevera de Castro. Sigle XVIII.Alfondeguilla (Castello)


Del proces de substitucio de llengua s’ha parlatmoltes vegades, pero no sera mai prou si el poblevalencià no pren consciencia de fins a quin punt

estem davant d’una situacio realment greu. Des de famolts anys nos trobem immersos en un proces quepodria supondre la desaparicio de la llengua autoctona amans de dos forces antagoniques, que be per desplaça-ment (el castellà), en un cas, o be per absorcio-assimi-lacio, acabant en substitucio (el català), en l’atre,podrien arribar a conseguir-ho. S’ha vengut actuant desde plataformes politiques, culturals (escoles, universi-tat…), mass media (prensa, radio, televisio, etc), favori-des per la politica cultural claramentantivalenciana d’aquelles institucionsque haurien d’estar lluitant per la recu-peracio del nostre patrimoni cultural ifan, precisament, tot lo contrari. Ara,com yo tambe pense que val mes uneixemple que mil paraules, entrare enl’analisis de l’expressio “cap de setma-na”, perque considere que estemdavant d’una expressio que servix per-fectament d’eixemple per a explicar elproces de substitucio al que he fetreferencia abans. I tambe perque hepogut constatar que hi ha prou valen-cians que venen usant este “neologisme” en els ultimsanys, sense saber massa be com i per qué l’han adop-tat. En este cas, com en molts atres, tiren ma d’unaexpressio borda, absolutament desconeguda en terresvalencianes i que no te cabuda en un corpus llingüisticque tinga com a objectiu la recuperacio del valencià mesgenuï, d’aquell valencià que trobem en la tradicio classi-

ca i que encara podem escoltar vivissim en moltescomarques valencianes. Si analisem un poc la qüestiovorem com en valencià el substantiu “cap” vol dir, entreatres coses, principi d’un periodo de temps : “Cap d’Any” (= primer dia de l’any, començament de l’any). Perovejam que diu tambe el Diccionari Català-Valencià-Balear(vol. 2, pag. 945), quan fa referencia al “Cap de setma-na”: “el dissabte, el dia que acaba la setmana de treball(Cat.)”. Aci vullc remarcar que quan a continuacio d’unaexpressio, definicio, etc, en el DCVB es posa entre paren-tesis una regio o una zona geografica determinada volindicar que es nomes en eixa zona a on s’usa l’esmen-

tada expressio. Per tant, l’expressio“cap de setmana” la dona exclusiva-ment per a Catalunya (Cat.), excloent aValencia i Balears. Significatiu. Pero persi la definicio del DCVB no es prou claravejam lo que diu el DIEC ( Diccionari del’Institut d’Estudis Catalans) a l’hora dedefinir el “cap de setmana”: “temps delleure entre el dia que acaba la setma-na de treball i el de reprendre’l, gene-ralment dissabte i diumenge”. Aci nocaben dubtes. Dic aço perque per alsjueus el primer dia de la semana no esel dilluns sino el dissabte i en este cas

per a fer referencia al dissabte si que seria correcte utili-sar l’expressio “cap de setmana” perque estariem refe-rint-nos al primer dia de la semana. Pero aço ocorre enel mon dels hebreus i en este mon nostre occidental, imentres no es demostre lo contrari, el primer dia de la

Seu de l’Academia Valenciana de laLlengua ¿De quina llengua? Redaccio

Renou

DEL “FI DE SEMANA” AL “CAP DE SETMANA”(EN POC DE TEMPS) Manuel Gimeno Juan


31LLENGUA VALENCIANARenou

semana es el dilluns. Ara, seguint en el DCVB (vol. 5,pag. 845) llegim FI: “el punt o moment en que una cosaacaba o cessa; ll’’uullttiimmaa ppaarrtt dd’’uunnaa ccoossaa” (etim.: del llatifine) Aci i no en un atre apartat està la resposta. L’ultimapart de la semana, aquella en la que no es treballa (huies considera, generalment, el dissabte i el dumenge),nomes es pot dir en valencià com ho hem dit sempre: ffiiddee sseemmaannaa.Tambe crec interessant vore quins han segut els resul-

tats (equivalents a esta mateixa expressio) que presen-ten la major part de les llengues de la familia romanica,entre les que es troba el valencià, per tal d’obrir el campd’analisis i situar-nos en un context mes ample. Aniremdes de l’Europa oriental a l’occidental.Romanés: ssffâârr�iitt ddee ss�pptt�mmâânn (sfâr�it = part final

d’una cosa, d’un periodo de temps).Romanche/Rumantsch (Suissa): ffiinn dd’’eeiivvnnaa.Italià : ffiinnee sseettttiimmaannaa..Sart : ccooddiiàànnaa ddee cchhiiddaa (codiana,

en sart, vol dir ultima part d’un per-iodo de temps).Franco-provençal:: ffiinn ddee sseemmaannaa

(savoyard). Esta llengua es parla enFrança, Suissa i Italia. Provençal: ffiinnddee sseettmmaannaa/ ddiimmeennjjaaddaa (la Provençaes una de les gran arees de parlaoccitana).Occità: ddiimmeennjjaaddaa.Frances: ffiinn ddee sseemmaaiinnee.Català: ccaapp ddee sseettmmaannaa.Valencià: ffii ddee sseemmaannaa..Mallorqui: ffii ddee sseemmaannaa//sseettmmaannaaCastellà:: ffiinn ddee sseemmaannaa..Gallec: ffiinn ddee sseemmaannaa.Portugues: ffiimm ddee sseemmaannaa..Com podem comprovar, nou dels resultats, entre els

que es troba el valencià, son coincidents en l’estructurai l’etimologia (italià, franco-provençal, provençal, frances,valencià, mallorqui, castellà, gallec i portugues), dos amiges (el romanche suis, que manté tambe el substan-tiu “fin” en la seua estructura; i el romanés que usa unaparaula d’etimologia diferent –sfâr�it- pero que, de totesles maneres, te el sentit de “part final d’un periodo detemps”), u d’estructura totalment diferent als anteriors(el sart, pero en el que “codiana” vol dir tambe “ultimapart d’un periodo de temps), u que no te res a vore enels atres (occità) i, finalment, el català, al que ya he fetreferencia.

A mi m’agradaria que, a partir d’aço, tots els“insignes” filolecs i intelectuals d’Universitats, deConselleries de Cultura, d’AVLL’s, etc., explicaren per quéhem de canviar “fi de semana” per “cap de setmana” ique ho feren fonamentant la seua afirmacio en criteris

filologics que pogueren convencer-nos als valencians. Esevident que no ho faran, perque no hi cap rao d’indolefilologica (en clau valenciana) que ho puga justificar.L’unica explicacio es que com en Catalunya es huiexpressio quasi normal i acceptada per l’Institut d’EstudisCatalans, aci hem d’introduir-la siga com siga, posantuna peça mes en el proces de substitucio llingüistica alque he fet mencio al principi d’est escrit.

Este proces que des de fa molts anys ha vengut subs-tituint paraules genuïnes (algunes d’elles reconegudes enels ultims temps per l’AVLL, pero en la boca chicoteta,sense fer cap força a l’hora de donar-los de nou carta denaturalea) com deport (per esport), jui (per judici), llanda(per llauna), llavar (per rentar), murta (per murtra), servici(per servei) i vacacions (per vacances), per posar nomesuns eixemples. Aço ha creat una gran confusio entre elsvalencians, fent que molts d’ells hagen acabat engolint-se

l’esc. Pero la realitat es que no totscombreguem en el pensament unic,en el dogma, que es allo que susten-ta eixe proces. Per aixo tinc l’espe-rança de que cada dia en sigam mescaminant per la senda de la reivindi-cacio d’un marc a on tinguen cabudael debat, la critica, l’intercanvi dettootteess les idees… tot allo de lo que huiestem orfens. I defengam esta filoso-fia convençuts de que el cami cap ala veritat nos ha de fer mes lliures. Ditaço, estic convençut de que per aacostar-nos ad eixa veritat, ad eixarealitat historica valenciana, no hi ha

mes remei, en la kafkiana situacio actual, que qüestionarmolts dels plantejaments que se nos presenten (el dubtees el principi de la sabiduria), contrastar l’informacio quenos arriba, anar a les fonts, etc. En resum interessar-nosddee vveerreess per la genuïna i multisecular cultura nostra. Peroes evident que hi ha massa valencians que no volen ente-rar-se d’esta realitat historica autoctona i viuen, sensesaber-ho, entre barrons: no raonen, no intercanvien ideesni pensaments, son els que tenen sempre a punt l’expres-sio “aixo es així i punt”, no dubten mai (¡com poden dub-tar ells!) i tot lo valencià per ad ells no te cap de valor si noestà impregnat de la consegüent catalanitat. Pero deixa-riem esta breu descripcio de la societat valenciana a migessi no diguerem que, per un atre cantó, hi ha tambe moltsatres valencians que no mostren cap d’interes per la cul-tura de la seua terra, per la llengua autoctona, per la seuaidentitat, perque passats mes de trenta anys des de l’inicidel conflicte identitari ells seguixen tan feliços, com si reshaguera passat (i, normalment, parlant nomes en caste-llà). Quina llastima. Tant els uns, com els atres, no sabenlo que es perden.

Seu de l’Academia Valenciana de la Llengua¿De quina llengua? Redaccio

DEL “FI DE SEMANA” AL “CAP DE SETMANA” (EN POC TEMPS) (...de la pag. anterior)


Cert i sabut és per tots, que la conquista del Regnede Valéncia (que no a soles de la ciutat) per partde Jaume I “Lo Conquistador”, supongué la nova

inclusió d’un vell territori als seus dominis, suponguéademés, l’anexió d’una nova realitat política i social almón cristià de l’época, d’una cultura distinta i particulara les del seu voltant, idiosincràsia que en poc de temps,descollaria donant un Segle d’Or a la lliteratura univer-sal, d’una personalitat ben be definida que separà i dife-rencià (contra voluntat de nobles aragonesos i catalans)de les atres de la seua corona. Per això, al rei En Jaume, se li considerà

el creador del “nou” regne cristià deValéncia, i per açò, des d’un primer moment,este monarca donà: furs, pesos, moneda,mides, fronteres, eixèrcit, bisbat, privilegis,òrguens i institucions pròpies... marcant aixi-na les bases per a que els seus successorspogueren posteriorment desenrollar totes icadascuna d’estes singularitats pròpies iintransferibles.Hui, tractats d’història i pseudo doctes

professors i intelectuals de branques varies,diluïen, confonen, tergiversen, manquen icoarten esta rica realitat. Tant és aixina, queper eixemple, se nega o se fuig parlar clar inet de les primitives i genuïnes armes de lacorona d’Aragó. D’aquelles que contemporàneament(en el seu moment) representaven a la Casa Reald’Aragó, als seus dominis, als seus reis, aquelles que sereproduïen sistemàticament en còdexs, sagells, mone-des, escuts, cintes, banderes, penons, mapes, porto-lans, frescs... i que per proximitat temporal al seu fet,nos podien donar la “garantia” de la seua fidelitat al seuoriginal, sense erros anacrònics que posteriorment, i enel córrer del temps, casi inevitablement se produiransense remissió. Com dia el títul d’este artícul, volia tractar sobre això,

les armes antigues de la ciutat i regne de Valéncia, quepareix ser són un d’eixos tabús sense explicació que lle-

vat de quatre ratolins de biblioteca (com sempre), pareixque donen urticària al gros de la comunitat científica. Se desconeix en exactitut qui va ser el promotor d’es-

te escut, encara que se sospita en certa llògica quepoguera haver segut el propi rei En Jaume qui establiraest emblema per a distinguir la seua nova adquisicióreal. I dic en certa llògica, perque si donà com dia llíniesabans: furs, pesos, moneda, mides, fronteres, eixèrcit,bisbat, privilegis, institucions i un cos jurídic complet...separant del tot el Regne de Valéncia del d’Aragó,

Mallorca o del comtat de Barcelona, no ésd’estranyar que poguera haver donat unemblema distintiu al seu nou territori; inde-pendentment dels seus pals d’or i grana,que eren d’Aragó i per tant comuns a totsels territoris baix domini del sobirà aragonés.Se sap i documentat està, que hi ha un

pergamí datat el 27 de maig de 1312 enl’archiu de la Sèu de Valéncia, firmat pelJustícia de lo Criminal i dirigit al Comú de laciutat de Gènova, a on se pot observar unsagell de la ciutat i regne de Valéncia, a onapareix representada una ciutat fortifica-da/amurallada sobre ones d’aigua i la lle-genda: “sigillum curie et Concilii Valenciae”.Est emblema, tindria la seua correspon-

dència, en un atre document localisat enl’Archiu Municipal de la ciutat de Valéncia (AMV), a ontrobem una orde dictada pel Consell de la ciutat de 10de març de 1377, a on se reconeixia explícitament quesi be també s’utilisaven antigament les armes reals deJaume I (dos pals rojos sobre or), s’havia fet us d’unssagells en els que figuraven “senyals d’edificis a formaduna Ciutat”. (AMV. Manuals dels Consells i stabliments1375-1383 Nº 17 – Sig -A-)El document en qüestió nos diu: “...lo dit Consell

pensan que los sagells de les corts dels ordinaris de ladita Ciutat no havia covinents en encara deguts senyalscom en cascu daquells hagues sseennyyaallss ddee eeddiiffiicciiss aa

Primitiu escut heraldicavalenciana.

Ciutat-fortalea sobre aigua

LES ANTIGUES ARMES DE LA CIUTAT IREGNE DE VALÉNCIA Pere Martí Martínez


Hoja del lunes de Valencia. 26-6-78Pi i Margall, català, diu: “Subsiste en España no solo la diversidad de leyes

sino de idiomas. Se habla todavia en gallego, en bable, en vasco, en catalán, en mallor-quín y en valenciano”

(Hoja del lunes de Valencia. 26-6-78)

Renou

“Una lengua, en buena parte, también es literatura, éste es un hecho univer-salmente admitido. Lo cierto es que la gran literatura de la época de oro, siglos XIV yXV, se desarrolla en la Valencia clásica y no en otro sitio. La literatura en catalán seprodujo en una época más tardía...”

Gustavo Villapalos-Rector Universidad Complutense de Madrid(10.12.1987, Las Provincias)

Renou

33COLABORACIORenou

ffoorrmmaa ddee uunnaa CCiiuuttaatt...”En realitat, el document lo que nos dona a entendre,

és una orde per la qual lo Consell de la ciutat vol modi-ficar els antics sagells del Cap i Casal (ciutat amuralla-da sobre ones d’aigua) per l’escut real de la Casad’Aragó.Un atre vestigi, que segons alguns resulta prou

incert, ho trobem en les brancalades de la porta ogivalnomenada dels Apòstols de la Sèu de Valéncia (1354-1362), a on apareixen els escuts d’Aragó, dels Borja,dels Centelles, del “supost” bisbe Jazpert de Botonach,de la família Mercader, i de la família Escrivà entre unsatres. L’heràldica del bisbe Jazpert de Botonach, prousemblant en la representació a la ciutat amuralladasobre aigües, ha fet a molts investigadors creure o pen-sar que es podria tractar de l’antiga representació de laciutat de Valéncia. Atres estudiosos pelcontrari, consideren que es tracta d’unescut de llinage.Independentment d’esta anècdota,

cal dir; que l’extensió de l’heràldica dela ciutat amurallada sobre aigües es vaproduir en tot el regne, i moltes viles iciutats des del nort fins al sur, l’afegi-ren en els seus blasons, interpretant-laal seu modo i potser per açò se gene-rà la proliferació de torres, castells,torrellons, arcs i muralles en moltíssimes adargues, comper eixemple les de: Alacant, Almenara, Gandia,Oropesa, Xixona, Guadalest, Massalfassar, Dénia,Castalla, Serra, Vilamarchant, Ondara, Ibi, Morella, Elda,Benissa, Calp, Sogorp, Petrer, Ontinyent, Alcoy, Castelló,etc. Per tant, podem comprovar com la conexió a lo llarci ample de nostra geografia entre el Cap i Casal, i el res-tant de localitats regnícoles era significativa i prou evi-dent.És a partir de 1377, quan començà a paréixer l’es-

cut de cairó (romboidal) coronat per la gràcia real que elrei Pere II “Lo Cerimoniós” otorgà a la Ciutat i Regne deValéncia. I és llavors quan els dos elements heràldics escombinen, alternant-se i coexistint casi de forma sim-biòtica. En una normalitat sorprenent.

Lo curiós d’açò, és que en vegada d’anar desaparei-xent l’heràldica de la ciutat amurallada sobre aigües enpro del cairó coronat, trobem com persistix en el tempseste primigeni “signum”. Sent utilisat en multitut d’oca-sions per a representar a la ciutat i al regne indistinta-ment durant els segles XVI, XVII, i XVIII. Recordem que:“...la dita Ciutat és cap de Regne Majorment...” i pertant, les armes de la ciutat (de Valéncia) i del regne (deValéncia) son coincidents. Resulta molt intrigant comprovar com l’emperador

Carles V o heraldistes de renom i formació reconeguda,artistes coneixedors de les armes reals i dels distintsblasons dels territoris europeus, sabedors de les formesi cromatismes d’escuts tant d’orient com d’occident,hòmens de cort i hòmens ilustrats, lliterats, cartógrafs,cronistes, etc. preferiren recobrar una heràldica antiga i

pràcticament en “desús”... a una atravigent, ¿o potser no? ¿Podria ser quela ciutat amurallada sobre aigües...també estiguera vigent? Els motius exactes i els perqués de

tot açò, hui en dia se desconeixen,podem elucubrar en aspectes estètics,ornamentals, per motius d’antiguetat,de volences del barroquisme... opodem pensar en hòmens pràctics,que volent reflexar en claritat lo que

volien, fugien de l’aspecte extern i de l’apariència amfi-bologica que patix l’escut aragonés, per ser molts elsestats que tenien i compartien dites armes, al temps detindre també, diversos significats heràldics diferents.Moltes han segut les obres impreses, gravats,

sagells, blasons, banderes, talles, ilustracions... quehan reproduït estes armes antigues i valencianes. Imoltes d’estes obres han segut mapes i cartes geo-gràfiques que se varen imprimir, difonent-se la majorpart d’ells fora de les nostres fronteres, per tal raó,actualment encara continuen sent majorment obresdesconegudes per a estudiosos, heraldistes i historia-dors, desconeixent en eixe cas concret, quin blasó oescut encapçalava o tenia l’honra de representar a lanostra nació.

Monedes antigues del Regne deValencia

LES ANTIGUES ARMES DE LA CIUTAT I REGNE DE VALÉNCIA (...de la pag. anterior)

34 LLEGAT DEL PARE GUINOT Renou

Els estudiants d’abans eren uns senyorets: quan anaven a casa a final de curs, salvo rares excepcions,no acostumaven a treballar.

Era igual que foren estudiants de capella que debachiller o universitaris, tots eren lo mateix de senyorets,per no dir de malfainers. Veen treballar a sos pares i ger-mans i no s’agarraven a ajudar-los “ni a duro el pam”.

Hi havia un poble en un vall de la Serra d’Espadàfamos per la seua industria i comerç d’espart.

La Materia prima la portaven de la provin-cia d’Albacete i de Murcia, pero en el poble lamanufacturaven, fabricant una especie decordells, que es dient fiscars, llata o pleita,per a estores i forrar els carros, cabarços,saries i, sobre tot, espartins o cofins, per a laextraccio de l’oli o del vi en els molins.

La confeccio dels espartins era l’ocupacioprincipal de la poblacio femenina que, senseixir de casa ni descuidar les faenes domesti-ques, podia traure’s un modest jornal.

Els espartins els confeccionaven a estall iquan els portaven a l’almagacen, la faena eraper als “amos” que tenien que pesar l’espartque s’enduyen les treballadores i el que tornaven confeccionat, secar els espartins al sol,carrejar-los de casa a la costera i de la costera a casa, ferpileres d’espartins, per a que caberen en el menor llocpossible, enfardar-los de deu en deu o de dotze en dotze,i atres faenes complementaries.

Es dir, que en casa dels espartiners no faltava maifaena, i a ella, com a industria generalment familiar,s’aplicaven tots els de casa, pares i fills.

Hi havia un espartiner, que li dien Miquel de Roseta.Este tenia fills i filles, molt treballadors que ajudaven entot.

Pero en en tenia u que estudiava per a mege. Primer

va fer el bachiller al costat de son tio frare, i mes tart estu-dià medicina en la Facultat de Valencia.

Este estudiant, quan anava al poble en les vacacionsd’estiu, se negava a treballar en les faenes de l’industriade son pare, pretextant que ell era estudiant, no com elsatres, que havien de seguir en el comerç.

Els germans l’increpaven dient-li:¡ quina barra tens,veus lo que estém fent tots i tu ahi parat mirant comnosatros treballem.!

¿Que tú no eres un home com nosatros?.Com no hi havia forma de convencer-lo per aque s’agarrara a treballar, el tio Miquel vaacudir al cabo de la guardia civil que era amicde casa i vivia prop d’alli, en el quartel, per aque li fera reflexions, a vore si a ell li fea mescas.

I aixina va ser: el guardia li va fer vore queell estudiava gracies a que els seus germansse sacrificaven per ell, per a que ell pugueraestudiar, i lo menys que podia fer era ajudar-los en estiu, quan no tenia atre que fer.

Per fi l’estudiant senyoret va accedir a car-rejar espartins, a fer pileres d’espartins, aagranar la sala, a carregar els “camions” i,encara que de mala gana, d’aquell dia en

avant va donar producte a casa. El pare, content de l’exit del cabo de la Guardia Civil,

per a celebrar-ho, aquell dia el va convidar a dinar.Van fer una paella d’arroç en conill i pollastre, i quan

se disponien a dinar, el pare va dir: ¡ Tots drets i en la forcaen la ma, que vaig a fer un parlament!.

Quan estaven tots en orde, drets i en la cullera de fustaen la ma, va declamar estos versets:

Un espartiner

UN CONTE. D. Josep Mª Guinot i GalánL’ESTUDIANT SENYORET Academic de numero de la RACV


Renou

Paseo Buena vista, 31 - Tel.s 964 06 43 56 - 654 41 45 7412100 GRAO - CASTELLÓN

DEL GRAO DE CASTELLÓN

Vicente y Juani


Els que fan carrecs a les anomenades “Normes ortográ-fiques de Castelló de lány 1932” solen fonamentarles seues objeccions en els punts següents:

1. Fon un erro adoptar per a la llengua valenciana la nor-mativa catalana en casi la seua totalitat, quan la fonetica deles dos llengües es tan diferent.

2. Fon un desacert i un empobriment renunciar a la Ygrega, tan tradicional i tan apta per a distinguir la Y conso-nant de la I vocal.

3. Fon una renuncia perjudicial eliminar la CH, tan tradi-cional, com util per a descarregar a la XE, que fa tantes fun-cions.

4. Fon una desorientacio completa, la con-fusio que la base 13 de dites normes introduisobre la pronunciacio de les palatals, obligant-nos a dir meche, feche, formache i, per atrecostat, punxa i marxa (en XE de aixi) en contede fege, mege, formage, puncha i marcha,que és com es pronuncia en Castello.

5. Fon la introduccio dúna complicacioinnecessaria, la de les consonants duplicades(L.L) o digrafs ab lletres que ningú pronuncia;a vegades ni els mateixos catalans, i a voltesni son etimologiques (setmana, redemptor,espatles, metge, platja, etc…)

Pero no seria just que els “critics” no reco-negueren la part positiva de les normes i delsseus autors. En primer lloc, el merit de voleracabar en l’anarquia ortografica reinant(Veja´s per eixemple lórtografia vacilant i contradictoria, delper atra part molt meritori, “Capolls Mustigats”, del patricicastellonenc Dn. Salvador Guinot, reeditat recentment per laCaixa d’Aforros de Castello, én un prolec en catala de Dn.Casimir Melià). En segon lloc, el significat que té que aquellshomens respectables se sentaren per a legislar en materiadórtografia i fonetica, sens admitir a cegues lórtografiacatalana, creent-se en dret i autoritat per a fer modifica-cions, encara que no en feren moltes. I en tercer lloc, lahumiltat de que nos donaren eixemple al dir que redactavenunes normes provisionals (“fins que novelles generacions lesperfeccionen”), i ademes que eren purament ortografiques

lo que suposa que no eren suficients per a una normalisaciototal, que ells no intentaven fer, perque no tenien intencio detocar ni la gramatica ni el vocabulari valencià.

I prova dáixo es que en el preambul i en el text de les“normes” séscriu en valencià, amprant paraules com: hui,seus, eixe, nosatres, este, obtindre, vore, naixer, aci, orige,estilisacio, afeblixca, etc…

Es cert que aquells antepassats nostres, que signaren les“normes”, tenien idees diverses sobre la llengua nostra, perotots estaven dácort en que es podia cultivar a nivell llitera-ri, i estaven en contra de lo que el Sr. Revest dia “la barce-

lonisació” de la llengua. En Gayetà Huguet,Salvador Guinot, Dn. Lluis Revest, tots abun-den en la mateixa idea, i si ara vixqueren pro-testarien com en la seua epoca de que se sus-tituixca “per escrit” la llengua de Castello per lade Barcelona, i de que ningu cumplixca lesnormes ortografiques que ells van firmar.

En láctualitat se blasona de normalisar“amb les normes de Castello”, pero i, ademesde que unes normes ortografiques no normali-sen ni la gramatica ni el vocabulari, els que hodiuen, començant pel Conseller de Cultura dela Generalitat, i continuant pels organismes ofi-cials, léscola i els escritors dels periodics, noles posen en practica, tenint el crit de “amb lesnormes de Castello” com una consigna per asoterrar lentament la llengua del poble deCastello, relegant-la a un ambit purament

coloquial i impedint que se perfeccione, com a instrumentde cultura, en nivell lliterari, en el qual suplanten la nostradolça llengua castellonenca pel catala mes descarat deBarcelona.

Diuen que defenen les “normes de Castello”. Aixo vol-driem, que fora veritat. ¿Per qué no les seguix ningu? En talde que conservaren la morfologia, la sintaxis, el vocabularivalencià, passariem per una ortografia obsoleta, én tantsdefectes, si en lo demes no patira la llengua, perque, enultim terme, lórtografia no és més que un vestit, algoaccessori, i én un vestit vell, apedaçat i én esgarros encaraes pot anar per dins de casa.

Portada del llibre “Les BasesOrtografiques del 32 i les d’El

Puig, comparades”

EN DEFENSA DE LES D. Josep Mª Guinot i Galán“NORMES DE CASTELLO” Academic de numero de la RACV


Feu tots el rogle ben ampleque a tots vos ho vull contarun negoci d’importanciade gran prosperitat

Va naixer el Deu del cel

en pesebre i animalsper a redimir a l’home

que en aquell temps va pecar,sa mare com a “prudenta”

en ofici el va posar.Sabem que el que no treballano te dret per a menjar.

UN CONTE. L’ESTUDIANT SENYORETRenou


35LLEGAT DEL PARE GUINOTRenou

36 OPINIO Renou

La llingüística diu que una de les coses que mésarrailà té cada llengua és la seua fonètica, i queesta és l’última cosa que aplega a canviar en

una llengua en els intents de ser absorbida per atra.És dir. En totes les llengües del món, hi ha transva-saments o aportacions d’una llengua a una atra , loque es denomina ‘préstams llingüístics’, a bandadels consabuts estrangerismes, modismes i elsargots propis o de moda d’una época o entorn geo-gràfic.En totes les époques de la vida i en totes les llen-

gües, estos préstams llingüístics i unes atres situa-cions nomenades, s’han donat en molta facilitat i avoltes en més cantitat de lo que seria convenient,puix en moltes ocasions la paraula que una llenguapren com a préstam d’una atra, estrangerisme,modisme... acaba per substituirper sancer a la paraula autòctonai patrimonial.En valencià, per eixemple, s’ha

pres el terme ‘fútbol’ com unaforma més entre les paraulesvalencianes, pero tots sabem queel terme fútbol deriva del termeanglés, ‘football’, que es podriatraduir lliteralment per ‘baló peu’,i lo que hem fet els valencià-par-lants ha segut ‘valencianisar’ elterme anglés adoptant-lo a la fonètica valenciana,puix realment en anglés la ‘a’ de la sílaba ‘ball’sonaria més o manco com una ‘o’ a l’oït nostre, iademés en anglés sonaria com si fora una ‘o’ ober-ta o en cert grau d’obertura, pero en valencià hemobviat eixa obertura i la ‘o’, de nostra paraula, ‘fút-bol’ sona com una ‘o’ tancada.Este procés d’adaptació de paraules alienes a la

llengua a i la fonètica de la llengua que rep eixesaportacions, és una pràctica que realisen totes lesllengües, puix en moltes ocasions la fonètica d’algu-nes de les llengües estrangeres poden ser inclús difi-cultoses de pronunciar pels parlants de les llengüesque les reben, com passa en les aportacions deparaules àraps, llatines (encara siga una llenguamorta), angleses o de qualsevol atra procedència defonètica molt diferenciada.Pero en el nostre valencià, i a pesar de que estem

patint una catalanisació cada volta més forta, la fonèti-ca seguint sent la fonètica valenciana, puix a pesard’escriure ya molts anys, ‘Xirivella’ en ‘X’ catalana, nohi ha cap valencià-parlant que no pronuncie, ‘Chirivella’en ‘Ch’ com toca fer-ho, i a pesar de que els catalans i

el pancatalanistes a través dels mijos de comunicacióque utilisen la veu, nos martafallen en la pronunciaciócatalana més radical, no hi ha cap valencià-parlant debreçol que parle com ells, seguint utilisant la caracte-rística pronunciació i fonètica valenciana, i quines nosom valencià-parlants de breçol, com és el meu cas,intentem imitar i conseguir eixa pronunciació valencia-na, deixant tots els esforços de catalanisació que esvagen a pastar fanc.Pero lo que no ha conseguit el català, ho ha conse-

guit el castellà, puix el castellà ha conseguit introduirdins de la fonètica valenciana, el so de la ‘j’ (jota) comes pronuncia en castellà, i molts valencià-parlantsinclús els de breçol, utilisen el so de jota castellana enparaules com ‘pijo’, ‘jarcha’ i moltes atres, puix envalencià el so de jota castellana no existix com tal, i

totes les paraules que utilisen lajota en valencià, es pronunciencom a, ‘ll’, ‘g’ o ‘ch’. Eixemples:Joan, sonaria més o manco com‘ll’, encara que a voltes puga aple-gar a sonar com una ‘y’ o com una‘ch’. Plaja, sonaria com una ‘g’,encara que també pot aplegar asonar com una ‘ch’. Jota, quesona com una ‘ch’.Pero en capcas la ‘j’ ha sonat mai com una ‘j’castellana.

En això tenim que el castellà (i com he ditabans és la meua llengua mare), s’ha clavat tantdins de la llengua valenciana, que ha aplegat inclúsa modificar la seua fonètica que com he dit al prin-cipi d’este artícul és lo últim que aplega a canviar enun procés d’absorció o be en un procés d’assimila-ció d’una llengua per una atra.Llingüísticament parlant, el moviment valencia-

niste veu en qui viu entre el nort de Castelló i el surde França un perill tan gran com el propi dimoni,pero no hem de perdre de vista, i em pareix que aixi-na ha segut, que el perill que emana de la mesetaespanyola per a la llengua valenciana és tan o mésgran que el perill de més allà del nort de Castellò.I no oblidem que igual que per a paraules com a

‘récort’ que és un anglicisme, tenim una paraulapatrimonial, que és ‘marca’, per a paraules com‘pijo’ tenim ‘senyoret’ o ‘cregut’. I utilisant les nos-tres paraules patrimonials, conseguirem tindre unvalencià més dolç i alluntat de qualsevol atra llenguaque puga ser un perill per a la nostra dolça llenguavalenciana, sense tindre que fer filigranes llingüísti-ques, que a voltes no seria lo més desijable.

Panoràmica de Chirivella.(Oficialisat pel catalanisme “Xirivella”)

LA FONÈTICA EN EL Joan Benet Rodríguez i ManzanaresTRIÀNGUL VALENCIÀ-CASTELLÀ-CATALÀ

Per segon any consecutiu un grup d’ilusionats iconscienciats valencians hem participat en laconvocatoria i crida que, oportunament, feu la

Cardona Vives. La cita del II Aplec Valencianiste esfixà per al 18 de setembre del present any en unemblematic parage de les terres del Maestrat, elPenyagolosa. Una trentena de persones fruirme, alli,d’un dia en el qual la metereologia no fon la millorcompanyera, pero tampoc arribà a pertorbar el pro-grama traçat.

Per a molts esta era ya la segona volta que nostrobavem en similars circumstancies, i no podia fal-tar el recòrt especial per adaquells que l’any passat nosacompanyaren i que ya no hopodran fer mes, recòrt quees feu extensiu per ad atresvalencianistes que tambenos han deixat, pero que, enqualsevol cas, confiem siguensempre els guies d’un camique volem caminar en lliber-tat i ple de pau, en busca del’enaltiment dels valors quenos fan poble.

L’ascensio al Panyagolosaresultà gratificant, trobar-sedalt d’este cim emblematicdel nostre territori, des del que s’albiren les terres delnort del nostre Regne, tan carregades de cultura, detradicions, d’espiritualitat, de misteri…, per a poderalçar la nostra veu i fer patent la nostra presencia,llançant un mensage reivindicatiu valencianiste, fontotalment satisfactori. Els qui creem en una Valenciadesacomplexada voliem, des d’una altura de 1813m, escampar als quatre vents que som valencians,que som un poble en un glorios passat, en una iden-titat forjada durant segles i que volem contribuir a

propiciar un futur ple de dignitat i inconfoniblementvalencià.

Alli jovens i atres que no ho erem tant, homens idones, lliberals i conservadors, nacionalistes valen-cians junt en atres que no ho son, pero tots units perl’amor a la Patria Valenciana, nos trobàrem per acontrastar punts de vista i per a fruir d’un maravellosespai de la naturalea que mou a la contemplacio i demanera especial a la reflexio, eixa que haurem decanalisar a través d’associacions culturals en un pri-mer moment, puix des d’elles es poden marcar pau-tes, es pot adquirir compromis i sobre tot perque, des

d’elles, es poden realisar elsestudis i accions per a fona-mentar mes i millor la nostrahistoria, per a coneixer-la,aixina com les nostres mani-festacions culturals i l’ex-pressio mes genuïna que nosidentifica i particularisa coma poble: la llengua valencia-na. Pero cert es que elles asoles no son suficients per ainfluir en esta societat quevertiginosament alvança icanvia a un ritme casi frene-tic, com el restant del mon.Hui eixa influencia requerix

d’unes atres vies d’accio i d’actuacio, i necessitarecolzament popular, per aixo ara, mes que mai,entenc que es necessari crear una corrent d’opinioalhora que es necessari crear o consolidar estructu-res d’accio i d’intervencio en la societat, sorgidesd’ella mateixa, i que han de cobrir necessariamentatres espais entre els quals està el politic. Unaestructura politica d’ambit nacional valencià es faimprescindible, una estructura que ha de ser demo-cratica i sense supeditacions a organisacions estatals

Penyagolosa, vista de llunt

II APLEC VALENCIANISTE. Juli Moreno MorenoUNA CRONICA EN REFLEXIONS

37OPINIORenou


Llegarían las tribus de los bárbaros del norte hasta que en el año 711 seríanexpulsados por los árabes que aquí quedarían creando los sistemas de riegos y parabien distribuir las aguas en el año 960 tiempos del rey moro Abderramán III funda-ría el primer Tribunal de Justicia en el mundo conocido, el Tribunal de les Aigües conlos Síndics Chirivella, Mislata, Mestalla, Cuart, Benager – Faitanar, Favara,

Rascanya y Fornos. (D. de V. Cartas al director)

Renou

38 OPINIO Renou

II APLEC VALENCIANISTE. UNA CRONICA EN REFLEXIONS (...de la pag. anterior)

que, fins ara, lo unic que han demostrat es el menys-preu per Valencia, pels valencians i valencianes,retardant o inclus negant-nos proyectes que sonimprescindibles o que significarien un impuls per alprogrés d’este, el nostre poble.

No podem, i entenc que no debem, perdre mestemps ocupant-nos deretrucar i aclarir tantes itan diverses manipula-cions i com alli, en St.Joan de Penyagolosa,ara i aci estem per aautoafirmar-nos en loque creem i pensem,per a expressar el nostredesig de seguir ferms enmantindre la nostraidentitat, la que nos fapoble valencià, i per aactuar en esta lliniasense desmai.

Celebrem que estajornada festiva, en ami-gables conversacions idebats, puga ser un atreinici que nos conduixca a donar sentit i impuls adeste moviment tantes voltes trencat, tantes voltesparalisat, tantes voltes desprestigiat, tantes voltestraicionat o desviat del seu objectiu fonamental i queyo, personalment, entenc ha de ser el de despertarles consciencies valencianes, perque, nomes aixina,sent capaços de valorar lo que hem segut i som, con-seguirém el reconeiximent internacional de la nostraPatria Valenciana. Es puix necessari conrear entre elsvalencians i valencianes el sentit d’orgull de pertan-yença ad esta nacionalitat que volem contribuir areconstruir i consolidar.

Treballem sense hipocresies i apartem rapidamentals qui vinguen a generar confusions, terceres vies i

cismes innecessaris, puix tots ells no fan mes quesomoure els nostres fonaments i impedir el nostrealvanç.

Fem que esta fita siga alguna cosa mes que unencontre d’opinions o inclus de reivindicacions, femque siga un punt d’unio de les nostres forces i de

coordinacio de les nos-tres accions, un vehiculque nos proporcionemajor unio i coneiximententre nosatres, en defini-tiva un mosaic de con-trasts que nos faça man-tindre la flama viva delnostre valencianisme inos prepare per a pro-yectar-lo adequadamenta la societat valencianaen general.

I com diu el poemafem-nos forts i sigamferms en els nostresplan tejaments i reivindi-cacions:

“Penyagolosa, jegant de pedra:

La teua testa, plena de neu.

Penyagolosa, Penyagolosa,

a la tempesta, al sol i al vent,

fita senyera del meu poble.”

Cançons del meu poble. M. Roza

Hui es fa mes necessari que mai l’unio entre nosa-tres, i lo que es mes important la coordinacio entreles nostres accions. I sapiam que tot aixo nomesdepen de nosatres.

Penyagolosa, vista de prop

M. de Viciana, Rafel: “Alabanças de las Lenguas Hebrea, Griega, Latina,Castellana y Valenciana”. Facsímil de les llibreries “París – Valencia”; pàg. 18.

“Hame parescido consagrar esta Obra a Vuestras Señorias [Senado deValencia], como à padres de la Republica Valenciana, a quien por todo derecho, favo-recer y acrecentar la honra de la propia patria pertenece, suplicandoles me perdonen

por haber vertido esta Obra de Valenciana en Castellana,…”1574. Valencia.(“Nom Històric de la Llengua Valenciana”.) (Testimonis arreplegats per A. Vila Francés i A. Vila Moreno.)

Renou

Començà el dia reunint-nos tots junts enAtzaneta en Casa Ramón per a almorzar (pri-mer lloc de trobada), sent vora trenta perso-

nes i almorzant per a agarrar forces davant la puja-da al Penyagolosa. Despres mamprenguerem la rutapujant cap a Vistabella del Maestrat i dirigint-nos aSant Joan de Penyagolosa (segon lloc de trobada),entrarem per una pista forestal, passant el controlde la Generalitat Valencianai aparcant els vehiculs a lamateixa falda del Penya -golosa.

A partir déixe momentnos disposarem a la pujada,cadascu com pogué i al seuritme, la pujada fon interes-sant, veent pel cami i salu-dant a gent diversa que bai-xava del cim. El massiç delPenyagolosa te una alçariade 1.814 metros, sent elsegon mes alt del Regne deValencia despres del CerroCalderón en el RacodÁdemus. Una volta arribats al punt mes altpoguerem fruir de tot el paisage, no tot lo desijat yaque el dia estava un poc emboirat (en dies clars espot vore fins a Les Columbretes). En el cim n´hi haun altar dedicat a la Mare de Deu del Lledo i unaescultura de la lledonera, una placa en llati i valen-cià, una atra del Centre Excursioniste de Castellomig trencada i una atra a on es pot llegir les prime-res lletres de la canço al Penyagolosa “Penyagolosa,jagant de pedra…”. Tot el grup que pujà es reuniper a fer-nos unes fotos en lo mes alt junt a nostraReal Senyera. Parlarem en la chica de la Generalitat

que està de vigilancia de tot allo (una caseta i unaantena per a cridar per si n´hi ha alguna emergen-cia).

Despres la baixada fon mes llaugera, alguns bai-xaren pel Barranc de la Pegunta fins a Sant Joan(tercer lloc de trobada), a on dinarem dins de l´hos-tageria, ya que es posà a ploure en eixe moment,

qui volgué demanà el menjarcasolà que el fan molt bo. Al´hora del cafe demanaremel tipic cremaet. Una voltaacabat el dinar, el presidentde nostra associacio,Gonzalo Romero, dirigi unesparaules a tot el grup, recor-dant, primer de tot, alsamics valencianistes i exce-lents persones que nos handeixat des del I Aplec(Manolo Soler, que estiguélány passant fent-nos com-panyia en Fredes, VicentMartín-Villalba, MariviFerrandis i Agusti Franch) i

despres de parlar Gonzalo es feu un rogle per a queparlaren els representants déntitats i atres particu-lars que nos han acompanyat enguany. Molt agra-dable fon la presencia dels representants déntitatsjovenils. Durant el rogle dópinio cadascu comentàles seues opinions, mantenint-se un chicotet debatsobre punts de vista diferents que sempre son enri-quidors. Quan donarem per acabat el dia nos des-pedirem fins al següent Aplec. Destacar que hasegut un dia entranyable, de convivencia valencia-nista i de germanor. ¡Fins ad un atre any!

Penyagolosa

CRONICA DEL II APLEC Xavier Gimeno i AlonsoVALENCIANISTE

39COLABORACIORenou

Clar, venía de Barcelona un dia: <Mireu: A un boniato com yo ya li han fet uncarrer, li han fet un homenage i es tota una autoritat>. Eixe agravi comparatiu va ferque molts seguiren el cami del boniato. (Lluis Aracil. 1997)

Renou

A pesar d’haver eixit ya esta cronica en la pagina web de Cardona Vives, la tornem a traure perquereflexa de manera molt precissa el devindre d’una jornada molt important per al valencianisme queaci se plasma de forma permenorisada.

40 MISCELANEA Renou

11)) PPEERR AA LLEESS AALLMMOO--RRRRAANNEESSEs bullen durant 10minuts, en un litro imig dáigua, 100grams de fulles demora d’albarzer, sáfigquant láigua estàfreda, en el bidet amitan dáigua i es fanbanys, assentat durant15 o 30 minuts.

22)) PPEERR AA LLEESS AANNGGIINNEESSEs couen 12 figues ben cuites, es colen i sáfig unpoc de mel i suc de mija llima, es mescla tot benbatut i despres es beu abans de gitar-se.

33)) PPEERR AALLSS DDOOLLOORRSS MMUUSSCCUULLAARRSSBarrejar 250 ml. dóli dármela i 25 ml. dóli déspi-

gol. En crema es fan friccions en la zona endolorida,notant-se un gran consol.

44)) PPEERR AALL CCAABBEELLLLUn broll de vinagre de poma en lúltim rento delcabell dona lluentor al mateix, desembolica el monyo iprevenix el contagi de polls.

55)) PPEERR AA LL´́HHIIPPEERRTTEENNSSIIOOEn un got mesclar un parell de fulles de jolivert marta-fallades i el suc dúna llima. Es pren en deju i es degran ajuda per a nivellar la tensio.

66)) PPEERR AA LL´́AACCNNEEApliquem una pasta feta en bicarbonat mesclada envinagre de sidra de poma, durant 10 minuts i despresrentem la zona en aigua fresca.77)) PPEERR AA LLAA GGIINNGGIIVVIITTIISSGlopejar pel mati i per la nit en aigua i una culleretade vinagre de poma.

REMEIS CASOLANS. Remeis de m’agüela Carmen Luís Ordiñaga

No trates ab gent ociosa, perque escosa perillosa.No vixques pera mentjar, mentja solspera passar.No vulles mal als amichs, que ho sònde tos enemichs.Not alabes de fer mal,perques un viciinfernal.Nostìes molt en la plaça, nit burles

daquell qui passa.Nos conéis lhome perdùt, sinos quant es abatùt.No dies mal de ta mare, ques afrontar à ton pare.No vulles al menor may menysprear, perquet pot en sònlloch aprofitar.No mires coses profanes, ni oixques paraules vanes.Ningun home pot saber, sinos Dèu, lo que ha de ser.No vullgues may arguir, ab qui no sap resumir.Ni missa, ni cebada estorben llarga jornada.

REFRANS Carlos Ros

Renou

Renou

EEssppee cc ii aa ll ii tt aa tt eenn ccaarr nn aa llaa bbrraa ssaaTToo mmbb ee tt dd ee ccoo rrdd ee rr ““ ll ee cchhaa ll ””

TTaa ppee ss vvaa rr ii aa ddee ssSSoo ppaa rr ss dd’’ eemmpp rree ssaaDDiinnaarr ss ddee nneeggoocc ii ss

VVIICCEENNTT TTRRAAVVEERR CCAALLZZAADDAA

Naix el 13 de Març de 1945 en Burriana. En 1962 estudia dibuix enl’Escola d’Arts i Oficis de Castelló. De 1963 a 1968 cursa EstudisOficials de Pintura, Gravat i Professorat en l’Escola Superior de Belles

Arts de San Carles de Valencia i despres Estudis Oficials d’Escultura en elmateix centre i en l’Escola de Belles Arts de San Fernando en Madrit.Medalla d’or en l’Exposicio Nacional de Sogorp. Medalla de plata en la “ IISetmana d’Art” de Burriana. I Premi d’Art Universitari de Valencia. I Premi deDibuix, Accésit de Gravat de la Direccio General de Belles Arts. Reb la Creude “Alfonso X el Sabio”, entre atres. Amplia els seus estudis en París, becatper la Fundación d’Art Castellblanch. En 1970 fixa residencia i taller propi enBurriana, dedicant-se a l’estudi i activitat de pintor, escultor i gravador. Laseua obra está representada en l’Hispanic Society de N. York , Museu SanPío V de Valencia, Museu d’Art Contemporani de Vilafamés, Palau de laDiputacio de Castello, Ajuntament de Burriana, entre atres. Recentment hafinalisat els murals que decoren el Hall del Palau de la Diputacio de Castello.

EENNRREEDDRRAALLLLEENNGGÜÜEESS

Ordena les lletres d’estesparaules per a trobar toponimsde pobles del Regne deValenciá.

RAFALAF _ _ _ _ _ _ _

ROCATARJA _ _ _ _ _ _ _ _ _

IEDULCA _ _ _ _ _ _ _

CONOFAM _ _ _ _ _ _ _ _

LANASOL _ _ _ _ _ _ _

NAERQUE _ _ _ _ _ _ _

ERVIV _ _ _ _ _

AACCRROOSSTTIICC

Utilisant la primera lletra corresponent a ladefinicio donada, se podra llegir el llinage d’unbotanic que naix en Valencia en 1745 i mor enMadrit en 1804.

DEFINICIONS1. Cap gros.2. Insecte que fa mel.3. Femella del bou.4. Quart mes de l’any.5. En llenguage infantil, dormir.6. Representacio mental.7. De la tribu de Levi.8. Que ven loteria.9. Fusta negra preciosa.10. Recipient per al sabo.

41PINTURA VALENCIANA/PASSATEMPSRenou

PASSATEMPS ENCREUATRenou

PASSATEMPS ENREDRALLENGÜES/ACROSTICRenou

HHOORRIISSOONNTTAALLSS11.. QQuuaann ccaauueenn,, aappaarreeiixx llaa ccaallvvaa.. EEllddeessooddoorraanntt ddeell mmuussiicc.. 22.. TTrreebbaallllhhaabbiittuuaall oo eessppeecciiaalliittaatt ddee ccaaddaa uu ppeerraa gguuaannyyaarrssee llaa vviiddaa.. NNiinngguunnaa vveeggaaddaa..33.. FFoorrççeess aaeerreeeess bbrriittaanniiqquueess..MMoovviimmeenntt ccoonnvvuullssiiuu ddeell aappaarraatt rreessppiirraa--ttoorrii.. LLiimmiittss ddee nnoossaattrrooss.. 44.. DDee DDeeuu,, eennllllaattíí.. DDooss vveeggaaddeess vviibbrraanntt.. LLaa ttrriippllee AA..55.. EEss ppeecciiaalliisstteess eenn vviinnss ((uunnaa vvooccaallccaannvviiaaddaa)).. AArrttiiccuull nneeuuttrree.. 66.. SSeexxttaa ddeellaa eessccaallaa mmuussiiccaall.. PPrriimmeerraa vvooccaall.. IIgguuaallqquuee ll’’aanntteerriioorr.. EEssttaann eessccoollttaanntt ((aammiiggeess)).. 77.. CCuuaattrreecceennttss cciinnqquuaannttaarroommaannss.. DDoosscceennttss rroommaannss mmeess..MMaanntteeccaa ddee ppoorrcc ddeerrrreettiiddaa.. 88.. LL’’aann --ttrraaddaa ii ll’’eexxiiddaa ddee ll’’aallaa.. SSee mmoorriiaa sseennsseettiinnddrree llaa mm.. VVeeuu mmiilliittaarr.. 99.. LLaa vviibbrraanntt..AAll rreevveess,, eexxccaavvaacciioo eenn tteerrrraa ppeerr aa bbuuss--

ccaarr mmiinneerraallss,,.. SSeeggoonn vvooccaall.. 1100.. AAppaarraattppeerr aa ccoonnttrroollaarr ll’’aauuddiicciioo..

VVEERRTTIICCAALLSS11.. FFaarraa ccoorrddeellllss.. 22.. EEnn ffeemmeennii,, qquuee tteemmoolltt ddee ttrreebbaallll.. UUllttiimmaa vvooccaall.. 33.. QQuuee tteeeell llllaavvii iinnffeerriioorr eeiixxiitt.. PPrreeppoossiicciioo llllaattiinnaa..NNaattuurraall ddee LLaaccoonniiaa.. 44.. LL’’eeccoo nnoo ttee ffiinnaall..NNaattuurraall ddee LLaaccoonniiaa..55.. UUnn ddeecciimmeettrroo ccuubbiicc.. CChhiiqquueett mmeennuu--ddeett.. 66.. CCoonnssoonnaanntt eenn aanngguull rreeccttee.. UUnnppoocc mmeennyyss qquuee llaa bbaalllleennaa ppeerroo mmeessqquuee eell ggaallffii.. 77.. UUnn mmeennssaaggee mmoovviill.. PPuunnttccaarrddiinnaall.. NNoottaa mmuussiiccaall ppeerrffuummaaddaa..SSeeggoonn vvooccaall.. 88.. PPrriimmeerraa vvooccaall.. LLaammaatteeiixxaa vvooccaall.. LLoo qquuee ppoonn llaa ggaalllliinnaa..SSeennssee ccaassaa nnii tteelleeffoonn.. 99.. AAccaabbaa.. AAttrraaccoonnssoonnaanntt vviibbrraanntt.. 1100.. SSiimmbbooll ddee ll’’aamm--ppeerrii.. DDoonnaarr--llii ssaaoo.. CCaarraabbaassssaa eessccoollaarr..

José Luís Cortés Lloréns

Ferrando

Mural de Traver Calzadaen la Diputacio de Castello

PINTURA VALENCIANA

SOLUCIO ALS PASSATEMPS Renou

…. en el preambul i en el text de les "normes" s´escriu en valencià, amprant paraulescom: hui, seus, eixe, nosatres, este, obtindre, vore, naixer, aci, orige, estilisacio, afeblix-ca, etc…

SOLUCIO A

L’ENREDRALLENGÜES

AALLFFAAFFAARR

CCAATTAARRRROOJJAA

CCAAUUDDIIEELL

MMOONNCCOOFFAA

SSOOLLLLAANNAA

RREEQQUUEENNAA

VVIIVVEERR

SOLUCIO A L’ENCREUAT SOLUCIO A L’ACROSTIC

Renou

42 RenouGASTRONOMIA VALENCIANA

En estos momentsla modernisacio deles bodegues, aixi-na com els coneixi-ments dels eno-lecs, fa que els vinsactuals tinguenuna calitat enalguns casos moltnotable.Els que tenim alguns anys recordem aquelles tavernes aon els tonells estaven a la vista del consumidor i estemateix se fea la mescla.“Posam’en un quart del abocaet, un atre quart del blanc imig litro del negre”L’enolec era el client i ell mateixa se fea la mescla.Esta costum si no s’ha perdut del tot poquet li falta.Ara tot te ho donen fet, nomes tens que eligir la marca i elpreu.La nostalgia nos fa recordar aquells temps i aquells vins enmoltes ocasions “cabuts” que mos acompanyaven en lesfestes, aquelles festes populars (pareix que tornen a agar-rar força) pero sense aquell vi, en vells tonells, aixo si,ensofrats en la corresponent mecha per a que no se “pica-ren”. Pense en tristor que eixos temps no tornaran.

PPeerr aa qquuaattrree ppeerrssoonneess::

Ingredients:

- 750 gr. sepia.- 50 gr. pinyons.- 100 gr. de tomata.- 1 Kg. de sebes.- 2 fulles de llorer.- 1 culleraeta de pimentó.- 2 tasses d’oli d’oliva.- Sal.

EEllaabboorraacciióó..

En una caçola fonda de fanc, se posa la sepia neta atrossos menuts a foc lent. Quan es comença a dorar-se s’afig la tomata picada i els pinyons. Se meneja i setira el pimentó, la seba tallada en tires i el llorer. Seproba i se sala al gust. Se mante al foc aproximada-ment una hora. Se deixe reposar uns minuts i a lataula.

Nota: Se pot elegir un poc de vi blanc al gust de cada u.

Mª Lidón GarcíaLA CUINAVALENCIANA

SSEEPPIIAA EESSTTOOFFAADDAA

José Luís CortésLA BODEGAVVIINNSS DDEE LLAA TTEERRRRAA

renou 68

Documents