renou 62

3Nº 62 SUMARIRenou

AARRTTIICCUULL AAUUTTOORR PPAAGG..

PPOORRTTAADDAA Ermitori Sant Mateu 1

PPUUBBLLIICCIITTAATT Publicitat Diputacio CS 2

SSUUMMAARRII Ferrando 3

PPRREESSEENNTTAACCIIOO Ferrando 4

EEDDIITTOORRIIAALL Gonzalo Romero Casaña 5

BBAASSEESS PPRREEMMII OOBBRRAA LLLLIITTEERRAARRIIAA Redaccio 6

AACCTTIIVVIITTAATTSS CC..VV.. Ferrando 7/8

EEll 555500 AANNIIVVEERRSSAARRII DDEELL MMAAGGNNAANNIIMM José Vicente Gómez Bayarri 9/10

CCOOHHEERREENNCCIIAA VVAALLEENNCCIIAANNAA José Mª Adán García 11/12

LLAA RREEAALL SSEENNYYEERRAA II CCAASSTTEELLLLOO Joan Ignaci Culla 13/14

LLLLEENNGGUUAA II LLLLIITTEERRAATTUURRAA DDEELLSS VVAALLEENNCCIIAANNSS Domingo Gimeno Peña 15/16

AANNOOTTAACCIIOONNSS DD’’HHIISSTTOORRIIAA.. ((22 ddee 33)) Federico Bonillo Vigo. 17/18

““LLEESS VVAALLEENNCCIIAANNEESS II ““LLAASS CCAATTAALLAANNAASS”” Agusti Galbis 19/20

VVAALLEENNCCIIAA EERRAA NNOOSSTTRRAA Wenley Palacios Carreras 21/22

RREELLLLEEGGIINNTT AA RROOSSSSEENNTT GGUUMMIIEELL 110000 AANNYYSSDDEESSPPRREESS ((11990088--22000088)) JSG 23/25

LLAA DDEENNUUNNCCIIAA Redaccio 26

LLAA CCAAIIGGUUDDAA DDEELL CCAASSTTEELLLL DDEE MMOORREELLLLAA.. ((II)) Antoni Atienza 27/28

SSUUSS II MMAATT AA LLAA LLLLEENNGGUUAA VVAALLEENNCCIIAANNAA ((ii IIII)) Julio Filippi Domínguez 29/30

AANNYYSS DD’’EESSPPAARRDDEENNYYAA Manuel Casaña Taroncher 31

GGRRAAMMAATTIICCAA VVAALLEENNCCIIAANNAA Josep Mª. Guinot 32

EESSCCOOLLEESS ¿¿VVAALLEENNCCIIAANNEESS?? Fernando Masip Loras 33/34

YYOO AACCUUSSEE Anfos Ramón 35

EELL RRAACCOONNEETT DDEE LLAA LLLLEENNGGUUAA VVAALLEENNCCIIAANNAA JSG 36

SSAANNTTÁÁNNGGEELL RREECCIIBBIIÓÓ EESSCCAASSAA RREECCOOMMPPEENNSSAA…… Ricardo García Moya 37/38

PPOOEESSIIAA:: JJOOAANN RROOÏÏÇÇ DDEE CCOORREELLLLAA Mariví Ferrandis Olmos 39

HHIISSTTOORRIIAA LLLLEENNGGUUAA VVAALLEENNCCIIAANNAA Josep Boronat Gisbert 40

CCUULLTTUURRAA VVAALLEENNCCIIAANNAA//PPAASSSSAATTEEMMPPSS Ferrando/C. Ros/ J.L.Cortés 41

GGAASSTTRROONNOOMMIIAA//SSOOLLUUCCIIOO AALLSS PPAASSSSAATTEEMMPPSS Mª Josefa Masip / J.L.C. 42

CC.. PPOORRTT.. IINNTT.. Publicitat Ajtt. CS 43

CCOONNTTRRAAPPOORRTTAADDAA Defengam lo nostre. 44

4 PRESENTACIO Renou

AAssssoocciiaacciioo CCuullttuurraall ““CCAARRDDOONNAA VVIIVVEESS”” Carrer d’En Mig, 23, 9e, 27ª –– 12001 Castello. RReeggnnee ddee VVaalleenncciiaaTelefon (contestador) i Fax: 996644 220000 446688 – Apartat Correus : 554455 –– www.cardonavives.com

RREENNOOUU NNºº 6622NNOOVVEEMMBBRREE 22000088

RReevviissttaa ccuullttuurraall ggrraattuuïïttaa..

Publicacio quatrimestral.

EEDDIITTAA::

Associacio Cultural

“Cardona Vives”

DDiirreeccttoorr::

Gonzalo Romero Casaña

CCoooorrddiinnaaddoorr::

Fernando Masip Loras

CCoonnsseellll aasssseessoorr ii mmoonnttaaggee::

José Luís Cortés

Eliseo Forcada

Domingo Gimeno

Javier Gimeno

Vicent Martín-Villalba

Vicent Meneu

Fernando Puig

Enrique Sanchis

MMaaqquueettaacciioo ii iimmpprreessssiioo::

“Imprenta Sebastia”

RReeddaacccciioo ii aaddmmiinniissttrraacciioo::

Carrer d’En Mig, 23, 9e, 27ª

12001 CASTELLO

Tfn.i Fax: 964 200 468

www.cardonavives.com

DDeeppoossiitt LLlleeggaall::

CS-1-1987

NNOOTTEESS::

*Esta revista esta escrita seguint

les NNoorrmmeess ddeell PPuuiigg..

*L’Associacio Cultural “Cardona

Vives”, no subscriu, necessaria-

ment, el contingut dels articuls

publicats en RENOU.

**RReevviissttaa ppaattrroocciinnaaddaa ppeerr

ll’’AAjjuunnttaammeenntt ddee CCaasstteelllloo..

PPOORRTTAADDAA::

EERRMMIITTOORRII DDEE SSAANNTT MMAATTEEUU.. PPrroovviinncciiaa ddee CCaasstteelllloo.. RReeggnnee ddee VVaalleenncciiaa..Fotografia cedida pel Patronat Provincial de Turisme de la Diputacio de Castello.

* Esta associacio preten preservar els valors culturals i historics del nos-tre poble. No nos mou atra cosa que el propi amor per les costums valencia-nes, des d’Alacant hasda Castello passant per Valencia, com un conjunt depobles que formen l’actual Comunitat Valenciana, abans Regne de Valencia.* PPeerr nnoommeess 2233,,-- eeuurrooss aa ll’’aannyy ((mmeennoorrss ddee 3300 aannyyss,, 1100,,--¤¤)) ,, ppoottss::· Estar informat, a traves de nostra revista RENOU, de la problematica actualsocial del nostre territori, aixina com de la cultura historica valenciana.

· Assistir a les conferencies, sobre diverses materies, organisades per la nostraentitat.

· Prendre part de les excursions que periodicament fem a diferents punts delRegne de Valencia.

· Participar en qualsevol acte que puntualment organice la Cardona Vives (cur-sets cultura, concursos, entrega de premis de C.V.,...).

¿¿PPEERR QQUUÉÉ EESS IIMMPPOORRTTAANNTT FFEERR--SSEE SSOOCCII DDEE““CCAARRDDOONNAA VVIIVVEESS””??

José Palanques. Entrega Fadrins 2001

CCOOMMEENNTTAARRIISS::

Ajuntament de Valencia.Salo de Plens

Una vegada mes tenim que lamentar la perdua d’un valor en l’entramat queconstituix l’Associacio Cultural “Cardona Vives”. Recordem a José PalanquesEsteller (Benicarlo, 1925-2008) com un amic que se va distinguir per practicarun periodisme independent en una zona on no resulta gens comodo fer-ho. Peraixo l’any 2001 la Cardona Vives el va distinguir en un Fadri a la PrensaIndependent. Descanse en pau.

La visita a l’Ajuntament de Valencia mos plenà d’orgull per tindre l’oportuni-tat de vore de tan prop tesors impresionants com l’eixemplar mas antic que esconserva de la Senyera Valenciana (1596), un precios facsimil del codic delsFurs de Valencia del sigle XIV, i salons plens d’historia.

Tambe en Valencia puguerem recorrer les dependencias de la casa nataliciade Sant Vicent Ferrer i admirar la restaurada iglesia mes antiga de Valencia:“San Juan del Hospital”, concedida pel rei Jaume I el Conquistador en 1238 engratitut per la presa de Valencia.

El “Rogle Constanti Llombart” junt a “Accio Regne de Valencia” ha editat unDECALEC DEL VALENCIAPARLANT que reproduim en pag. 7 del present nº deRENOU. Conta en el soport de varies associacions culturals valencianistes, entreles que figura la nostra “CARDONA VIVES”. Ha resultat de bella estampa, moltadequada per als mes jovens i no tan jovens.

(continua en pag. següent...)

5EDITORIALRenou

EDITORIAL Gonzalo Romero CasañaPresident de la “A.C. Cardona Vives”

La vida mos regala continuament imagens, tal vega-da en el moment de produir-se estes, no els donemla importancia que tenen, en el temps i en trancurs

de la vida es donem poc a poc conter el seu verdadervalor. Poquetes son les visions si ho comparem en la grancantitat que tenim guardades en la retina, que quedenplasmades per a sempre en una foto, i d’estes sempre hihan unes privilegiades que conformen l’album de la nos-tra efimera historia.

En casa els meus pares hi ha una en concret a la qualtinc molt de carinyo, se trata del dia de la meua comu-nio, alli estem ma mare, mon pare –en una camara desuperhuit de l’epoca- i elsmeus agüelos Ramón iGonzalo. Esta estampasempre ha presidit junt ad’atres d’eixe estil la llar dela meua familia.

De chicotet m’agradavamolt contemplar la susditainstantanea, hui me conti-nua passant lo mateix,encara que ho faig d’atramanera. De chiquet miravai vea alli als superheroesde la meua infantessa, unamescla de reverencia,admiracio i carinyo es loque me provocava la sim-ple contemplacio d’aquells que formaven part d’eixe totfamiliar que el pas del temps te va furtant, encara que avoltes, atres l’enriquixquen apareguén en eixe entorn. Loben cert es que un dia mires ad eixa foto i notes a faltarla presencia d’alguns d’eixos ser immortals que en laseua anada te trenquen eixe esquema mental i animicd’amor en el que t’havia obsequiat la vida des de el teunaiximent.

Pero mirant ad eixa image, hi han atres compromisosi sensacions que es desprenen de la seua configuracio.Les generacions d’ahir foren portadores d’uns valors id’una manera de ser, configurats durant segles en la nos-tra terra per eixos predecessors nostres en la ostentacio

d’eixe titul divi que comporta el ser d’aci. Per lo tant nostra es l’obligacio de ser portadors d’ei-

xa flama de personalitat propia, d’eixa manera de ser, desentir, d’expressar-mos, de voler. Si hui mosatros per dei-xadea, per egoisme, per menimfotisme, per falta decompromis, permitim sense la lluita de l’argument frontal crit; sense la lluita de la valentia front a l’amenaça;sense la lluita de la llibertat front a l’imposicio; sense lalluita de la dignitat front al materialisme; que les futuresgeneracions no tingen l’opcio de ser valencians comsempre hem segut, en una cultura, una llengua i unaesencia propia, estarem faltan ad eixe jurament que

devem fer als nostres quese’n anaren, de que permosatros per pocs o moltsque siguem, no quedarà, queestarem ahí cumplin en eixedeure “orgull de genealogia”,transmitint la nostra persona-litat als que estan pervindre ials que acaven d’arribar.

Meditem, pensem quepodem fer al respecte, demosatros depen, de vore lescoses en claritat, de respetarels matisos, de saber que perdiferents que siguen els puntsde vista, tenim un nexe d’u-nio, el defendre lo nostre tal

com es i ha segut secularment, i que hui devem d’esco-mençar si volem que continue eixa historia de valencia-nia de la que formem part, en eixa faena que des de elcel se mos encomana, de lluitar i transmetre lo nostre,com aixina feren els nostres.

Per cert si tens en les teues mans un exemplar delpresent Renou o l’estas llegint en la pagina web de laCardona Vives, te faig una sugerencia, fen-te soci de laCardona Vives estaràs escomençan a formar part d’eixarevolucio d’amor per lo nostre, que no mes,- ¡ya veus!-,perseguix, ser lo que som, per a no ser lo que atres son.

¡¡BBOONN NNAADDAALL!!

D. Gonzalo Romero, president de “A.C.Cardona Vives”.Foto: J.J.Gómez

Renou

(...de la pag. anterior)RReeccoorrddeemm qquuee,, ppeerr aall SSoorrtteeiigg ddee

NNaaddaall,, llaa CCaarrddoonnaa VViivveess ttéé eell nnuummeerroo NNºº::0055..113333 ffiiccaatt aa llaa vveennttaa eenn eellss sseeggüüeennttsseessttaabblliimmeennttss::

** BBaarr CCOOPPAACCAABBAANNAA.. PPllaaççaa ddeellRReeaall,, 66..

** EESSTTAABBLLEECCIIMMIIEENNTTOOSS EELL CCIISSNNEE..CCaarrrreerr RRuuiizz ZZoorrrriillllaa,, 3333..

** IIBBEERRCCAAJJAA.. AAvviinngguuddaa RReeii EEnn JJaauummee,, 33..** BBaarr OOFFIICCIINNAA.. CCaarrrreerr BBaarrrraaqquueess,, 1100..** PPooddeeuu ttooccaarr aall nnoossttrree tteelleeffoonn

996644 220000 446688 ii ddeeiixxaarr eell mmeennssaaggee..

LLOOTTEERRIIAA DDEE NNAADDAALL

BBAASSEESS

1.- Els treballs que concursen al Premi hauran déstarescrits en Llengua Valenciana (Normes del Puig) oen castellà, si be se priorisarà, a igualtat de condi-cions, als escrits en Llengua Valenciana.

2.- Es condicio precisa que siguen inedits, escrits enpaper DIN A-4, a dos espais; les pagines estaranunides entre si i numerades. Els eixemplars es pre-sentaran per duplicat.

3.- Seran admesos treballs hasda el 11 de maig de2009, a les 20 hores i hauran de ser presentats oremitits a la Secretaría de l’Associacio CardonaVives, Carrer d’En Mig, nº 23, piso 9, porta 27 deCastello de la Plana (C.P.12001). Tel/Fax: 964 2004 68 (contestador) o, millor, a ll’’aappaarrttaatt ddee ccoorrrreeuussnnºº 554455 (12080, Castello).

4.- Els treballs no aniran firmats, pero portaran un lemaque es repetira en léxterior dún sobre tancat, dinsdel cual es fara constar el nom, llinages, D.N.I.,telefon i domicili de l’autor.

5.- La Junta Directiva de l’Associacio Cultural “CardonaVives”, constituira un Jurat que s’encarregara deldesenroll del nomenat concurs. En tot cas, la reso-lucio del Jurat, sera inapelable.

6.- El treball premiat no sera tornat, respectant la pro-

pietat intelectual de láutor qui, no obstant, cediraels drets dúna primera edicio a l’Associacio CulturalCardona Vives i de la traduccio a Llengua Valencianaen el cas que estiguera escrit en castellà. Si en eldetermini dún any el treball no fore publicat, láutorpodra editar-lo a les seues expenses, quedant obli-gat a comunicar-ho abans del començ de límpres-sio i, en ser publicat, fer entrega de vint eixemplarsa l’Associacio Cultural Cardona Vives. Els treballs nopremiats, podran ser retirats pels respectius autorshasda el 27 de juliol de 2009.

7.- El Premis en metalic es rebran per part dels pre-miats en l’acte que se celebrara el dia 5 de juny de2009, a les 22 hores, en el restaurant “LledóCelebrity” de Castello, junt a la celebracio de l’entre-ga de Premis Fadrí-Cardona Vives 2009.

8.- Els autors que presenten treballs al presentConcurs, acataran les resenyades condicions.

9.- Per a tot lo que no s´haja previst en les condicionsabans nomenades, la Junta Directiva de l’AssociacioCultural Cardona Vives podra determinar lo que con-sidere oportu.

Castello de la Plana, juliol de 2008.

La Junta Directiva de l’AssociacioCultural “Cardona Vives”.

6 PREMI OBRA LLITERARIA Renou

PREMIS DE LÁSSOCIACIO CULTURAL CARDONA VIVES ALA MILLOR OBRA SOBRE TEMATICA VALENCIANA (5ª EDICIO)

I AL MILLOR TREBALL D’INVESTIGACIO SOBRE LALLENGUA VALENCIANA (3ª EDICIO).

Renou

TEMA LLIURE, DOTAT EN 300 EUROS. AL MILLOR TREBALL, EN PROSA, SOBRE HISTORIA,COSTUMS I/O TRADICIO DEL POBLE VALENCIÀ.

TEMA LLIURE, DOTAT EN 400 EUROS. AL MILLOR TREBALL, EN PROSA, D’INVESTIGACIO/ESTUDI SOBRE L’IDIOMA VALENCIÀ. (RAÏLS /HISTORIA/ EVOLUCIO /ORIGE /SINGULARITAT…)

7ACTIVITATSRenou

ACTIVITATS DE LA CARDONA VIVESOOrrddee ccrroonnoollooggiicc dd’’aallgguunneess aaccttiivviittaattss

oorrggaanniissaaddeess oo eenn ppaarrttiicciippaacciioo ddee ll’’AAssssoocciiaacciioo CCaarrddoonnaa VViivveess

18-09-08. Assistencia de membres de la C.V. a les depen-dencias de l’Ajuntament de Valencia.

Visita a la casa natalicia de Sant Vicent Ferrer.Visita a l’Iglesia de Sant Joan de l’Hospital.29-09-08. Asistencia a la presentacio del “Decalec delValenciaparlant” promogut pel “Rogle Constanti Llombart”junt a “Accio Regne de Valencia”.

03-10-08. Presentacio en Burriana de “Ateneu CulturalBorrianenc”.

08-10-08. Asistencia de membres de la Cardona Vives a lacelebracio del Te Deum, presidit per la Senyera de Lo RatPenat, en el Monasteri de Sta. Maria dÉl Puig, on la Regina

dels Jocs Florals, Carolina Giner i Castelló, acompanyada perla seua Cort d’Amor realisà una ofrena floral a la Mare de Deud’El Puig, Patrona del Regne de Valéncia. A continuació, vatindre lloc el tradicional Sopar de Sant Donís en el RestaurantHuerto de Santa Maria. En el transcurs del sopar el Presidentde Lo Rat Penat, Enric Esteve i Mollà, donà la tradicional cridadel 9 d’Octubre. Com ya es costum, en el Sopar va tindre llocel sorteig dóbres dárt i numerosos regals i les dones forenobsequiades en la tradicional Mocadorà.

23-10-08. Conferencia en el Cassino Antic de Castelloimpartida per D. Juan Francisco Giner Moya. Titul de laconferencia, “OCCASUS SOLIS: Vida y costumbres en la

Edad Media. Mundo cristiano y musulmán”.26-10-08. L’excursio a Guadalest, provinciad’Alacant, visitant el castell i variosmuseus. Ha quedat suspesa a ultima hora.Vore nota al final d’esta pagina.

PPRREEVVIISSIIOO DD’’AACCTTIIVVIITTAATTSS11-12-08. Conferencia de la prestigiosa perio-dista, Isabel Sansebastián, en Castalia Iuris.Titul de la conferencia: Origen de España.15-01-09. Assamblea General Ordinaria dela Cardona Vives.18-01-09. Excursio a Valencia, visitantpossiblement les Torres de Serrans, l’Ermitade Santa Llucia i alguna cosa mes en loque se está treballant.29-01-09. Conferencia de la catedraticaCarmen Corona en Castalia Iuris. Titul de laconferencia: A confirmar26-02-09. Conferencia del historiador,investigador i autor d’importantissims llibres,Leopoldo Peñarroja en el Cassino Antic deCastello. Titul de la conferencia: Cristianismevalencià. Dels origens al sigle XIII.08-03-09. Excursio a Valldigna i Gandia. Enpreparacio.23-04-09. Conferencia en el Cassino Anticde Castello. Pendent de confirmacio.08/15/22/29 maig 2009. Curset de CulturaValenciana en l’Edifici Hucha de la Caixad’Aforros i Mont de Pietat de Castello.05-06-09. Entrega de Premis Fadrins-2009en els salons de Celebrity Lledó de Castello.

NNOOTTAA: Tancant la present edicio de Renou-62nos arriba la noticia de que el restaurant ELTOSSAL de Guadalest, en la reserva feta per al’excursio de Cardona Vives, ha contravingut lames elemental de les normes etiques de la pro-fessio i ha declinat nostra reserva en favor d’a-tra excursio, suponem que per motius econo-mics. Donat que ho han comunicat en tan pocsdies, ha segut impossible contractar atre local ihem posposat l’excursio. Avisarem quan la tor-nem a organisar i demanem disculpes.Decalec del VALENCIAPARLAT

8 ACTIVITATS Renou

Entrada de la Senyera a l’Iglesia d’El Puig Te Deum en El Puig

Iglesia S. Joan de l’Hospital Iglesia S. Joan de l’Hospital

Conferencia de Juan Francisco Giner Casa natalicia S. Vicent Ferrer

Ajuntament de Valencia. La Senyera Ajuntament de Valencia. Els Furs

9HISTORIARenou

EL 550 ANIVERSARI Dr. José Vicente Gómez BayarriDEL MAGNANIM Academic de la R.A.C.V.

L’any 2008 es commemora els 550 anys de lamort del monarca Alfons el Magnanim (1416-1458), rei que va contribuir notablement al des-

enrroll institucional i cultural del Regne de Valencia. L’Aula d’Humanitats, la Seccio d’Historia i

l’Escola d’Estudis Valencians de la RACV per a reme-morar esta efemeride ha impartit un cicle de confe-rencies en un creuer pel Mediterrani Occidental visi-tant algunes de les poblacionsemblematiques d’esta area geo-grafica. En les ponencies es vanabordar diversos aspectes de lavida, obra i relacio en Valenciad’este monarca politic i mecenescultural i de la seua esposa lavirreina Maria de Castella.

En el segle XV la ciutat deValencia es va erigir en la mesimportant de les poblacions delterritori peninsular de la Coronad’Arago. Una breu semblançabiografica d’este Sobira ens apro-xima a descobrir la relacio quemantingue en el Regne deValencia i la seua preocupacioper la cultura

Alfons el Magnanim hasegut considerat com un dels reismes valencià de tots els sobirans forals de la Coronad’Arago. Es notori, que el monarca va tindre certapredileccio per Valencia, Regne que contribuïa ensubsidis a sufragar gastos de les seues campanyesmediterranies, i que no li originava problemes poli-tics. La seua cort napolitana fon visitada i contà ennotables prohoms valencians. Celebrà numerosesCorts i jurà els Furs i Privilegis del Regne. Durant elseu regnat, Valencia i el seu Regne van gojar de granprosperitat i dinamisme en molts aspectes.

Una prova mes de l’afecte que professà aValencia es manifestà en el fet que desijara con-templar la processo del Corpus Christi, en ocasio dela seua visita a la ciutat. De tal manera que en1427 per a satisfacer la peticio d’Alfons elMagnanim i la de la seua esposa la reina Maria esva repetir la processo, - la documentacio la denomi-na “volta”-, el dia 3 d’agost per a que pogueren pre-

senciar la solemnitat de l’acon-tenyiment i complimentar aixi alsmonarques.

En l’ajuda de la seuaesposa, donya María de Castella,va convertir Valencia en el princi-pal empori cultural peninsular dela Corona d’Arago. En el seu reg-nat, la piadosa Reina consort,Virreina de Valencia (1419-1458), que va eixercir el carrecde Lloctinent General de laCorona d’Arago, fundava elsmonasteris de la Mare de Deu deJesus i de la Santíssima Trinidad,es preocupà pel Palau Real, vaalçar el convent de SantDomenec, es regalà a la catedralValentina el Sant Calze que esconservava en l’Aljaferia deSaragossa, les reliquies de Sant

Lluis, bisbe de Tolosa i les cadenes del port deMarsella que es troben actualment en l’AulaCapitular de la “Seu”, com a trofeu de guerra. Seconsolidà la Generalitat General del Regne, es crea-raren l’Archiu del Regne i el carrec de MestreRacional, i el 20 de març de 1441 fundà el RealColege d’Apotecaris de la Ciutat i Regne de Valencia.


“Sos famosos escriptors (de la llengua valenciana), en tant breu temps, tant laconrearen y poliren que tots aplegá a la perfeccio de ses altres germanes neollatines; pas-sant a la posteritat com modelos d’eloquencia y pulcritut de llenguage los escrits de S.Vicent Ferrer, Johan Martorell, Ausias March, Joan Roiç de Corella y cent d’altres”

Gaetà Huguet i Breva, Castello, 1848-1926

Renou

10 HISTORIA Renou

En el seu regnat, l’any 1455, va ser procla-mat Papa el valencià Alonso de Borja, en el nom deCalixt III i es canonisà a SantVicent Ferrer, pel tal motiu laciutat organisà una solemneprocesso.

Una part dels fons de labiblioteca napolitana d’Alfonsel Magnanim, posteriorment,passaren a engrossar laBiblioteca Universitaria deValencia, ubicada fins fa unsanys en la seu de l’antigaUniversitat Lliteraria deValencia, en el carrer de laNau, i actualment depositatsen estancies del Monasteri deSant Miquel dels Reis.

La zona de la governa-cio d’Oriola, annexada per Jaume II al Regne deValencia, i que pertanyia eclesiasticament al bisbatde Cartagena, va solicitar i consegui de la Santa Seu

que es creara el nou bisbat d’Oriola per a aquellademarcacio territorial, en temps d’Alfons el

Magnanim. Dit monarca va morir el

27 de juny de 1458 enNapols, “trencando l’alba”,com deixaren escrites les mis-sives anunciadores de la seuamort que va rebre el ConsellMunicipal de la ciutat deValencia. En el seu recort secelebraren grans funerals i laseua mort originà una rica lli-teratura panegirica en les dis-tintes cancelleries delsmonarques de l’epoca. Laseua grandea es plasmà ipodem sintetisar-la en unasentencia que arreplega el

poema que li dedicà el seu amic i poeta valenciàAusias March “En temps dels deus, els homens liadoraven”.

Alfons el Magnanim. Gravat

EL 550 ANIVERSARI DEL MAGNANIM (...de la pag. anterior)

Renou

Lo peor que le puede pasar a una comunidad es laincoherencia, tanto en lo que respecta a la concien-cia de su propia identidad, como en la promoción de

las infraestructuras necesarias para su desarrollo integral.Es, esa coherencia la que se está echando en falta en

la acción de los políticos valencianos, tanto en los quenos gobiernan, como en mayor medida los que dicenejercer la oposición.

En un orden de prioridades, lo primero que hay quepotenciar es nuestra condición de españoles, nuestrapertenencia a la Patria común e indivisible que esEspaña. Pues bien, ahí se inicia la primera de nuestrasincongruencias.

Por parte del Gobiernovalenciano cuando promue-ve –a través del Consejo deCultura y la Academia de laLengua, que incluso blindaestatutariamente– que sedifumine la identidad valen-ciana. Ello ocurre cuandoambos organismos enmar-can nuestras raíces dentrodel área idiomática-culturalde Cataluña; o afirman queel idioma valenciano es“una modalidad genuina delcatalán”. Ambas cosas sonhistórica y científicamente falsas.

Todos sabemos que todo expansionismo político tomacomo base la “unitat de la llengua”. Pretendida unidadque incluso en el Estatuto catalán se señala como fun-damento de una institucionalización común entre los“paissos” que la comparten. Unitat de la llengua que esla base de la que la izquierda republicana de Cataluña eincluso Convergencia y Unió, promuevan los “paissoscatalans”, que incluyen a Valencia. Para ello se realizanacciones concretas de promoción de ese proyectoexpansionista, no solo directamente a través del Institutde Estudis Catalá, cuya proyección en Valencia se per-mite, sino incluso mediante subvenciones directas de la

Generalitat a través de Acció Cultural y otras muchasentidades, que se consienten.

No presuma pues el Gobierno valenciano de españo-lidad, pues de una forma consciente y si lo hace incons-cientemente mucho peor, está colaborando en estable-cer las bases para la integración de Valencia en los pais-sos catalans, cuyo objetivo prioritario es la autodetermi-nación.

La oposición en este tema actúa mucho peor. Se hadejado embarcar, en contra de su propia esencia dialéc-tica, en el pan catalanismo. Han hecho suyas la cuatri-barrada, la “unitat de la llengua”, los paissos….. Se hanhecho militantes del antivalencianismo. Se han dejado

arrastrar por el historicismoantifranquista, cuandoseparatistas y comunistasluchaban juntos contra ladictadura. No ha superadoesa etapa y han confundidolo coyuntural con lo perma-nente.

Han negado su esencia,porque han renunciado a sulucha por la justicia social.Ahora ante una realidadradicalmente injusta (globa-lización, inmigración ilegal,nueve millones de españo-

les que están en el umbral de la pobreza, contratos tem-porales basura, la esclavitud de las hipotecas, dos millo-nes de pobres, la imposibilidad de acceso a una vivien-da digna, los mayores beneficios de la historia del grancapital, colaboración con guerras económicas…..); laizquierda o produce esas realidades o brilla por su ausen-cia. Se ha aliado con las minorías burguesas y capitalis-tas de los nacionalismos identitarios, que van también encontra de su sentido internacionalista y de la defensa deltrabajador inmigrante, al que se le quiere desarraigar desus ancestros y sumergir obligatoriamente en una cultu-

11Renou OPINIO

Pas del riu Ebre per Saragossa

(...continua a la pagina següent)

COHERENCIA VALENCIANA José Mª Adán García

De estas Cortes de 1261 data la traducción general de los Fueros del latín al valen-ciano... Dicho texto latino, que contiene una serie de palabras en romance, las contiene enromance valenciano, ya que incluso algunas de las empleadas lo son en fueros que se remi-ten a la costumbre en tiempo de los moros, lo que lógicamente presupone que tales pala-bras ya eran usuales en Valencia antes de la reconquista... (Simó Santonja. 1975)

Renou

12 OPINIO Renou

COHERENCIA VALENCIANA (...de la pag. anterior)

ra minoritaria.Se han adaptado al sistema y han renunciado a la

lucha social. Lo más grave es que contradicen el princi-pio irrenunciable por sus líderes fundacionales de la UNI-DAD de ESPAÑA, que reiterada y contundentementeexpresaron Pablo Iglesias, Azaña, Negrín, Prieto, ÁngelPestaña…..

La segunda falta de coherencia es el deterioro a lapropia identidad valenciana, ante nosotros mismos.

¿Cómo es posible que un idioma histórico y gramati-calmente diferenciado, con un propio siglo de Oro y suRenaixença, definido estatutariamente como tal y por lotanto con respaldo constitucional, un gobierno valencia-no con mayoría absoluta, permita que Universidades,colegios, medios de comunicación…. organismos delEstado como el Senado; o incluso internacionales, loignoren, lo escamoteen o lo tergiversen…?

¿Cómo se permite, sin una reacción eficaz, que cons-tantemente se ningunee lahistoria y la identidad deValencia, en congresos, publi-caciones, mapas, propagandaturística…..?

Todo esto esta creandoperplejidad y confusión en elexterior, como también entrela ciudadanía valenciana.

La promoción y en su casola defensa de nuestra perso-nalidad (histórica, idiomática,cultural, de nuestras tradiciones…..) debiera ser objetivopreferente de un Gobierno que se llame valenciano.

No se puede presumir de valencianismo y al mismotiempo dejarse invadir pasivamente.

La postura de la izquierda en esto es mucho peor,pues no solo no combate esas transgresiones sino queincluso las promueve.

Finalmente está el tema de la promoción de nues-tras infraestructuras, imprescindibles para nuestro des-arrollo integral.

Aquí la culpa se desplaza más bien hacia el sectaris-mo del Gobierno actual de España; echándose de menosmás coordinación y contundencia en la respuesta.

¿Cómo es posible que Valencia y los valencianosadmitamos con meninfostismo que se nos diga que lostrasvases de agua entre cuencas son buenos para todoslos ríos de España, menos para el Ebro, que es el quepuede suministrar agua a Valencia?

¿Tenemos que tragarnos las desaladoras como solu-ción hídrica, a pesar de saber que son temporales ynecesitan renovaciones periódicas, gastan más energía,su contaminación es mayor, destruyen el litoral, son máscaras….; por chantaje nacionalista al Gobierno?

¿Tenemos que admitir la modificación del trazadoJúcar-Vinalopó a pesar de que vaya en detrimento de lacalidad, precio y disponibilidad del agua?

La falta de agua está desertizando nuestra tierra, estáobligando a abandonar zonas de cultivo, está impidiendoel desarrollo turístico y urbanístico. En definitiva, está pro-vocando un agravamiento de la crisis económica enValencia.

¿Cómo es posible que el AVE, Valencia-Madrid, lleveun retraso de diez años, cuando Valencia por la densidadde su población y su nivel económico, garantiza su ren-tabilidad y requiere mayor urgencia en su instalación?

¿Cómo se explica que el corredor mediterráneo, seasucesivamente pospuesto, cuando se trata de una de laszonas más pobladas de Europa y de mayor volumen enel transporte de mercancías y pasajeros?

¿Por qué se ha dificultado durante años la autovía deSagunto-Somport, manteniendo unas pésimas comuni-

caciones de Valencia conAragón?

¿Por qué no se termina laautopista Valencia-Lisboa, queademás de articular todaEspaña, convertiría a Valenciaen el Puerto del Atlántico en elMediterráneo?

¿Qué sucede con las inver-siones estatales en el Puertode Valencia –con tan diferentetrato a las de Barcelona– y

con sus accesos?¿Por qué esa desigual diferencia en la participación

del Estado en la Copa América con respecto a la Expo deSevilla, la Olimpiada de Barcelona, la Expo del Agua enZaragoza…?

¿Cuándo se van a regularizar las aportaciones delGobierno para la aplicación de la Ley de Dependencia?

¿Van a mantenerse privilegios de financiación y deinversión pública a las comunidades autónomas de signonacionalista en perjuicio del resto de comunidades, con-trariando los principios constitucionales de igualdad ysolidaridad?

¿Tenemos que mantener un grave y, a corto plazo,catastrófico déficit energético, por el dogmatismo anti-nuclear del Gobierno socialista?. El primer resultado esya el próximo incremento del recibo de la luz.

Así, tantas y tantos agravios y acciones contrarias albien común y al futuro de Valencia, que inexplicable-mente estamos tolerando.

Constituye todo ello una profunda falta de coherencia,que va minando la confianza, y requiere de una inme-diata acción clarificadora y una movilización del pueblovalenciano en defensa de su identidad y su desarrollo.

El rapit AVE ha resultat molt lent en arribar a laComunitat Valenciana

13OPINIORenou

El Memorial de Consells, anys 1375 a 1383,num. 17, arreplega la concesio de Pere II deValencia, el del Punyalet (o el Ceremonios) a

nostre Regne en 1377, especificant perfectament,com naix la Real Senyera com simbol nacional detots els valencians, i no com interessadament per aconfrontar-mos, volen algunsfer que siga unicament de laciutat de Valencia .Inicialmente el simbols deValencia eren “senyal de edifi-cis a forma de una ciutat”, laciutat fortificada sobre l’aigua(posiblement del temps deJuame I, i que encara es potvore en la Seu), que despres laciutat i el Regne adoptarencom a propis “el senyal Reyalde bastons o barres grogues evermelles”, es dir, les de dosbarres com hem pogut com-provar en tots els documents:penons, monedes, escuts,segells, i que a partir d’eixemoment i per privilegi del sen-yor rei afegiran “la dita coronaal dit senyal”. L’escut de la“ciutat e Regne de Valencia”portarà ya la corona damunt(“al cap subira sia feta coro-na”), i quan el monarca escri-ga el nom de Valencia afegira una corona damunt lalletra L

Tambe a la bandera de “la ciutat i Regne”, se liafegira la corona vora el pal sobre una franja blava:“color azul del qual los antiguos reyes d’Arago nos-

tros antecesors solian en sus Vanderas lleuar”, “queen dicha añadidura del sobredicho color azul sesobrepongan o entretejan o se pinten en linea rectatres coronas reales de oro”. (A.C.A. Real Cancilleria,reg. 888, fol. 209 r.y v., i Martí de Viciana, Terceraparte de la Crónica…, p. 296).

Prova ven evident de que laReal Senyera respresentava totel Regne de Valencia, es unarticul del prestigios castello-nenc Gaeta Huguet, sobre laseua ciutat, publicat en elsemanari valencianisteRenaiximent, en febrer de1908, en motiu del septimcentenari del naiximent deJaume I.

“Lo senyor alcalde quetením, que és andalús, no enspermet parlar en nostra llen-gua. Lo grupo de valencianis-tes que allí som ó habém defer lo mut ó parlar en llenguade Castella. Aquesta situaciónos porta greu congoixa: perono tanta que ens fassa oblidarlo nostre deure quand se pre-senten fets tan culminantscom lo centenar del Rey En

Jaume I. Pera festejarlo acordarem presentar alAjuntament (de Castello) la següent proposició, quefon acceptada per unanimitat: Excm. Senyor: Loconcejal que té l’honra de suscriure creyent qu’est

La Real Senyera Valenciana. Tret del colecciona-ble “Real Senyera de la Comunidad Valenciana”

del periodic Las Provincias


LA REAL SENYERA I CASTELLO Joan Ignaci Culla

“Esta lengua formaron de lo mejor que había en la lemosina y por lo que les fal-taba recurrieron a las tres lenguas más excelentes de todas las del mundo según anteshemos probado. De la hebrea tomaron … de la griega … de la latina tomaron todos losotros vocablos para hacer que la Lengua Valenciana fuese muy copiosa y tuviese propionombre a cada cosa por rara que fuese”

(Rafael Martí de Viciana. Burriana (Castello) 1502-1574,"Alabança de las len-guas hebrea, griega, castellana, latina y valenciana". Publicado alrededor de mediados del sigloXVI y reeditado en 1877)

Renou

14 OPINIO Renou

LA REAL SENYERA I CASTELLO (...de la pag. anterior)

deure sagrat de gratitut per als pobles nobles enaltirla memòria d’aquells qu’han contribuit a llur grande-sa i benestar, y jutjant qu’en aquestsentit y en primer terme deu esserconsiderada la grand figura del reydemòcrata En Jaume I de Valéncia, nosóls per haver estat lo fundador deCastelló, sinó que així mateix perhaver otorgat a la nostra Nació laconstitució foral més franca del segleXIII. Te’l honor, pera honrar la memò-ria ab motiu del seté centenari de sonnatalici, de presentar la proposiciósegüent: 1er. Destinada a aquestExcelentísim Ajuntament serà confec-cionada una senyera que sía facsimilde la qu’existix á la metròpoli valenti-na y qu’els reys de la nostra Nació lidonaren com a pròpia... Castelló, 6de febrer de 1908.”

Als pocs dies, el mateix semanari es congratula-va de l’exit de la proposta d’Huguet. Aixo si, en un

erro, ya que es fea referencia que la Real Senyeraera del temps de Jaume I, i no de Pere II de

Valencia, el del Punyalet (oCeremonios): “L’Ajuntament deCastelló, á proposta del concejalnostre distinguit amich el ferventregionaliste En Gaetà Huguet, acor-dà per unanimitat confeccionar unasenyera, imitació de la que tenímen nostre Arxiu municipal, comrecòrt del VII centenar qu’enguanyse cumplix del naiximent de nostregran Rey Jaume I, pues qu’ell donàal Regne valencià eixa preciosainsignia composta p’el blau del cel yles cuatre barres”.

Mai ha segut cuestionada la RealSenyera con simbol nacional delsvalencians, dasta fa cuatre dies quevaren apareixer aquells que denigren

la Nostra cultura al acostar-la a una aliena, com esla catalana.

Gaeta Huguet Breva

Renou

VOCABULARI VALENCIÀ-CASTELLÀ any 1555 (impresio de l’actualsegle), prologat per l’escritor i politic Salvador Guinot i Vilar (Castello, 1866-1944),l’autor de l’edicio original fon Joan de Resa –pseudonim de l’Honorat Joan- (Regnede Valencia, segle XVI) el qual feu este VOCABULARIO VALENCIANO-CASTE-LLANO, per a la millor comprensio dels castellans de les obres d’Ausias March, quevaren ser publicades en Valladolid l’any 1555, en Llengua Valenciana, de les qualseste “Vocabulario” formà part.

Renou

15OPINIORenou

Llegir les distintes tendencies i contrastar elsdiversos arguments, es practica imprescindible pera qui vullga arribar a la veritat objectiva en

qualsevol conflicte. Este es el motiu pel que lligc algunsllibres que per la falta de rigor, les falsetats que duen ilo debil dels arguments que aporten me produïxen pena,pero sobre tot indignacio, especialment quanestos,estan subvencionats inclus alguns patrocinats enels diners de tots els valencians.

Este es el cas del llibret, LLlleenngguuaa ii LLiitteerraattuurraa ddeellssvvaalleenncciiaannss.. En ell per a evitar el dir llengua o idiomavalencià utilisen eufemismes com, llengua i lliteraturadels valencians, nostra llengua, llengua comuna, llenguapropia etc. i a pesar dels treballs de Ubieto, Cabanes,Peñarrocha, Guinot, Costa, Castelló i moltsatres que demostren la falsetat d’eixahipotesis, insistixen en que la repoblacio dela costa va ser catalana i per la muntanya,aragonesa, lo que segons ells explicarialìmportacio de la llengua catalana, oencara que reconeixèn el liderage en laCorona dÀrago del Regne de Valencia entemps d’Alfons el Magnanim, tant eneconomia com en cultura i lliteratura almateix temps diuen : “Alfons el Magnanimdirigeix la expansió Catalanoaragonesa perSardanya, Corcega, Sicilia i el Regne deNapols.” ignorant al Regne de Mallorca isobre tot al Regne de Valencia, en la epocael mes poblat i important de tota la corona idesde on la reina Maria, dona delMagnanim, regìa els destins de les terres peninsulars dela corona.

Pero lo realment patetic es la “fonamentaciometodologica” en la que en 8 llinies “demostren deforma irrefutable” l’unitat de la llengua, diuen : La unitatde lìdioma parlat per valencians, balears i catalans,malgrat les peculiaritats lingüistiques del valencià nos`ha trencat mai, a pesar dels intents de segregacióesgrimits pel secessionisme linguistic. La romanisticainternacional, el mon academic, les universitats, elsescriptors..., sempre ho han tingut clar: valencians,catalans, balears, rossellonesos i algueresos, parlen la

mateixa llengua.Intentaré demostrar la falsetat de totes estes

afirmacions:

LLaa rroommaanniissttiiccaa iinntteerrnnaacciioonnaall::En abril de 1980 es va celebrar en Palma de

Mallorca el XVI Congres de Llengua i Filologia Romanica,patrocinat per la “ Societe de Lingüistique Romane “ iorganizada per la “Catedra Ramon Llull” de l’Universitatde Barcelona i el “ Estudi Llul.lia de Palma de Mallorca,es va celebrar durant els dies 7 al 12 i van acodir 723congresistes de 31 països.

Al final del congres la secretaria va presentar als 723congressistes el següent document : Los romanistas

abajo firmantes, participantes del XVICongreso Internacional de Lengua y FilologiaRomanica, manifiestan su satisfaccion por losprogresos recientemente obtenidos por lalengua catalana mediante su normalizacióncon la creacion de nuevos centros deinvestigación, la incorporación de la lengua ensus diversos grados de enseñanza, lamultiplicacion de publicaciones y otrasmanifestaciones culturales si bien no haalcanzado aún en los medios de comunicacionsocial la intensidad deseable. Lamentamos sinembargo, las tentativas de secesionidiomatica efectuadas en el Pais Valencianopor ciertos grupos de presión por razonesdesprovistas de todo fundamento cientifico. Elcatalan como quiera que es un idioma tiene

su propia estructura; bien definida y los romanistas deeste XVI Congreso consideran inaceptables las tentativasde fragmentación lingüistica.

Dels 723 congresistes als que van presentar eldocument per a la firma, 687 no el van firmar, 36 si,(segurament els organizadors ) i dels 22 components delComite Cientific assoles 7 el van firmar, els atres 15 no.

Que despres del monumental ridicul fet en el XVICongres, asseguren lo clar que sempre ho ha tingut laromanistica internacional es de tindre una cara duraimpresionant.

Ausias March.Portada del llibre


“LLENGUA I LITERARUTA DELS VALENCIANS”Domingo Gimeno Peña

“La pretensió de molts Catalans i també d’alguns valencians en voler nomenarllengua catalana al llenguage valenciá, nos pareix, com sempre nos ha paregut, preten-sió desgavellada i molt fòra de raó”

1918- Lluïs Fullana i Mira, Benimarfull (Alacant) 1871-Madrit 1948.

Renou

16 OPINIO Renou

LLENGUA I LITERATURA DELS VALENCIANS (...de la pag. anterior)

EEll mmoonn aaccaaddeemmiicc:: Don J.M Guinot, J. Costa, Josep Boronat, A.Ubieto,

M.A. Cabanes, L.Peñarroja, J.A.Castellò, J.V.GomezBayarri, M. De Unamuno, M. Mourelle de Lema,M.Cervantes i mil mès, son ilustres representants del monacademic que mediant els seus llibres, articuls i atrespublicacions contradiuen totes les afirmacions del llibre.(deu ser que si no estas dins del ambit catalaniste noexistixes )

LLeess uunniivveerrssiittaattss:: El diccionari diu de universitat:

establecimiento o grupo deestablecimientos de enseñanzasuperior. Cuan diuen que lesuniversitats ho tenen clar no se a quese referixen per que els establiments noparlen, per lo tant n`hiaura que escoltara les persones que els regisen.

Desde 1918 el pare Fullana vaensenyar llengua valenciana en la seuacatedra de la Universitat Lliteraria deValencia, tots sabem la seua opinio alrespecte.

Miguel de Unamuno, rector de laUniversitat de Salamanca i granautoritat per la condicio de filolecademes de ridiculizar a Pompeu Fabraper lo deficient de la seua normativa, envaries publicacions demostre elconeiximent i la admiracio que li tenia ala llengua valenciana, en LLaa FFrroonntteerraa lliinngguuiissttiiccaa ,,(Salamanca 1919) diu: cuando Cambó fue a Valencia lesilvaron, i no le dejaron continuar, no les ablava envalenciano si no en catalan.Les parecio un acto deimperialismo

Manuel Mourelle de Lema, doctor en filosofia i lletres (seccio de filologia romanica) Universitat Complutense deMadrid. En el seu llibre, LLaa IIddeennttiiddaadd EEttnnoolliinnggüüiissttiiccaa ddeeVVaalleenncciiaa diu: Valencia y sus gentes constituien a travesde la historia la base cientifica sobre la que se cimentarála configuración del edificio lingüistico valenciano.

Jose Angeles Castelló, Universitat del Estat de Florida (

E.E.U.U. ) en el seu llibre FFuunnddaammeennttaacciioonn MMeettooddoollooggiiccaaddee llaa LLeenngguuaa VVaalleenncciiaannaa diu : la resistencia que el pueblovalenciano pone al proceso de catalanizacion a que estasometido es prueba incontrovertible de su condicion delengua. ( Llamentem que per falta d’espai no pugemafegir molts mes eixemples ).

Com podem vore “ les universitats “ no ho tenen tanclar. ( Les que tenen per himne la sardana pot ser que si).

EEllss eessccrriittoorrss ::En 1395 Antoni Canals, en la

traduccio del VVaalleerrii MMaaxxiimm die : tretdel llati en nostra vulgada llengamaterna valenciana axi con he pogutjatssessia que altres l`agen tret enlenga cathalana empero com lur stilsia fort larch e quasi confus... ( lesconsidere llengues distintes i lavalenciana mes culta ).

Joanot Martorell en el TTiirraanntt llooBBllaanncchh,, Bonifasi Ferrer en la traducciode llaa bbiibblliiaa i tots els demes clasicsvalencians dien escriure en sa llenguamare la Llengua Valenciana, ( dastaJoan Fuster en NNoossaallttrreess eellssVVaalleenncciiaannss reconeix que cap escritorvalencià ha dit mai escriure en catala).Si que ni han escritors naixcuts enCatalunya que reconeixen escriure enLlengua Valenciana com Eximenis,Amiguet, Bonlabi...

En l’actualitat la Associacio d’escritors en LlenguaValenciana dispon de mes de cent afiliats en obra editada,autors que pese a les dificultats per a publicar la seuaobra en les Normes del Puig, preferixen la dignitat dedefendre la genuïna Llengua Valenciana a les prebendesfacils per prostituir-la.

Posdata : Recienment el diari valencianiste ValenciaHui unic en la comunitat de capital valencià, va tancarper falta de publicitat institucional, mentres, els nostresdiners se gasten en este tipo de publicacions, juguen

vostes.

Alfons el Magnanim

“La llengua dels valencians es el valencià...som valencians, i el nostre idioma esel valencià...qui renuncia a sa llengua renuncia a sa patria i el qui renega de la seuapatria es com el qui renega de la seua mare...”

Manuel Sanchis Guarner, del seu llibre “La llengua dels valencians”, Valencia1933

Renou

17HISTORIARenou

De nou estic entre tots vosatros, valencians de soca,valencianistes de cor, de pur i ver sentiment.Convidat novament per la nostra benvolguda

Cardona i Vives, vos regale la quarta entrega deAnotacions d’Historia, i que correspon a la segon part del’anterior, que com recordareu parlava de “Ordinacions eStabliments” en la nova fundada vila de Castello. Peron’hi ha que dir, que ademes d’estes ordenances particu-lars dins dels Furs comuns a tot el Regne de Valencia,tambe es dictaren “escritures de compromis” entre distin-tes viles adjacents a Castello per diverses qüestions. Unade les que mes conflictes donaren, es la que per lotemps, mes antiga en tot lo nostreRegne de Valencia. Es aquella queve de temps preterits, aquella,que entre les moltes coses quetenim que agrair als araps i queper els moltissims anys de domi-nacio (mes o manco pacifica), for-maren i formen, part de la nostracultura i tradicions. Com comenta-va ades, el mes milenari de totseixos beneficis que tenim queagrair-los, el primer, el mes trans-cendental es: l’estat florent de l’a-gricultura en tot lo regne. Erengent treballadora, entesa i practi-ca, perço crearen i dissenyaren uns sistemes de rec unicsen el mon sancer i unes lleis uniques per al seu control iaprofitamen dels mateixos. Eixes lleis i la seua aplicaciote forma “juridica sense papers” en l’unic tambe en lomon sancer (i d’aci no res, Patrimoni de l’Humanitat)“Tribunal de les Aigües”.

En acabant de la conquista del Rei En Jaume I, esteconsidera que eixe sistema de recs i les seues lleis devienser protegides i que devien consevarse per l’aprofitamengeneral del regne. Es ad este sentit el rei En Jaume, pera que l’agricultura en Castello no sofrira cap quebrant enlo seu desenrroll, manà en els Furs, quel sistema establitpels araps, continuara vigent, aixina com la seua distribu-

cio de recs i les lleis quel regien.Respecte a les aigües del Millars, dir que es repartiren

entre les quatre viles de la Plana, es dir: -Castello,Almassora, Vilarreal i Borriana- de la mateixa manera queho tenien fet en temps dels moros. El primer documentque proba de manera indubtable les desavenencies entreles 4 viles, es la “Sentencia Arbitral” de l’Infant D. Pedrod’Arago, datada en Valencia el 20 de març de 1.346, perla que es distribuix les aigües entre les 4 viles ans nome-nades, puix el desenrroll i creiximent d’estes, va ser moltimportant i la demanda de mes aigua, fea que n’hi hague-ren conflictos entre les poblacions per les quel riu Millars.

A tal efecte s’otorgà una escriturapublica de compromis entre elssindics de Castello, Almassora iVilarreal d’una part, i de Borrianad’atra, davant del notari deValencia, Bernat de Fabrica, el diaans de les “Kalendas” de març,nomenant a l’Infant Pere d’Aragocom a juge i arbit en totes lesqüestions i discordies que sobreles aigües es pogueren donar, enlo compromis solemne dels 4 sin-dics, baix la pena de mil marcs deplata a respectar, complir i fercomplir lo que l’Infant resolguera.

L’infant publicà la sentencia arbitral en la formasegüent:

Que quan el riu porte poca aigua, es dividixca tota l’ai-gua en xixanta files iguals, adjudicant a Vilarreal, catorze;a Castello, catorze i mija; a Almassora, dotze i mija, y lesdeneu restant a Borriana.

Que si l’aigua no arribara a formar les xixanta files, esfera xixanta parts iguals i es repartiren com queda proveït.

Que si tant mancara l’aigua del riu, i la que corres-ponguera a Almassora no arribara a formar una fila, quellavors es donara tota l’aigua a una sequia i regaren d’e-lla: Vilarreal por vintihuit hores; Castello per vintinou;

Tribunal de les Aigües


ANOTACIONS D’HISTORIA. CASTELLO, ORDINACIONSI STABLIMENTS EN LO SEGLE XIV”. (II)

Federico Bonillo Vigo

“La Lengua Valenciana es hija y factura de la lengua latina por derecha línea ypropagación”.

(Rafael Martí de Viciana, Burriana (Castello) 1502-1574)

Renou

18 HISTORIA Renou

Almassora per vinticinc, i Borriana per treintahuit.En acabant establix varies regles o normes per a por-

tar a efecte o terme lo ades expost, declarant nules isense efecte i cap valor, totes les sentencies o juïns ordi-naris o extraordinaris anteriors. Tot aço està com he ditades en un fermos pergami de grans dimensions, ques’encontra en l’Archiu Municipal de Castello. En ell, el pre-ambul està escrit en llatí i es molt extens, parla del com-promis otorgat per les 4 viles. A continuacio ve la part dis-positiva i que per la seua importancia, comentaré enforma reduïda i que esta redactada en “valencià”. Vejam:<<On nos Infant en PereCompte de Ribagorça e de lesMontantes de Prades, Arbitree Arbitrador e amigable com-ponedor per la Universitat dela vila de Castello e los singu-lars de aquella, e per laUniversitat de Vilareal e lossingulars de aquella, e per laUniversitat del loch deAlmazora e dels singulars deaquella, o per llurs syndichs eprocuradors per les ditesUniversitats a aço constituitsde la una part, e per laUniversitat del lloch deBurriana o per llurs syndichs a aço constituits de latrapart, comunament elers sobre la questio que era entre lesdites parts per raho de la Aygua del riu Millars, segons queen lo compromis daguen en nos fet pus llargament secompte……..>> (sic). A continuacio detalla les parti-cions que ades he comentat, tal com: << Que en tempsque sia minua daygua en lo dit riu e per raho de la ditaminua, se haura afer entre ells particio de aquella ayguae de tota la dita aygua sien feytes sexanta files o partsiguals al partidor sobira que es al azut o damunt lo azut

de Vilareal, les quals sexaginta files o parts eguals sienpartides en la forma siguent: Primerament de les ditessexaginta files o parts eguals asignam e ajutgam que hajala vila e universitat de Vilareal quatuordecim files o parts;e enapres, de aquelles dites sexaginta files….. deCastello quatuordecim files o parts et mediam. Item deaquelles ……….Lata fuit haec sentencia per dictumInclitum Dominum Infantem Petrum Arbitrum etArbitratorem, et lecta per me notarium infrascrptum demandato ejusdem Domini Arbitrum et Arbitratorem et devoluntate et consensu partium praedictarum, que ibidem

presentes erant coram dictoDomino Infante, videlicet inDomo Fratrum PredicatorumCivitatis Valentiae in quadamcamera ajusdem Domus ubidictus Inclitus DominusArbitrum et Arbitratorem hos-pitabatur die Martis quoecomputabatur Tertio decimoKalendas Aprilis annoDosmini Millessimo tercen-tessimo quadragessimosexto>> (sic). De 8 de ginerde 1433, es un atre docu-ment o privilegi del Rei Joande Navarra, lloctinent i gover-

nador general del Regne de Valencia, el qual conta laqueixa de les 4 viles contra Pere de Spasa i Joan Canau,que pretenien baixar per el riu Millars una gran cantitat detroncs de fusta i com el riu portava poqueta aigua, la fustano podria arribar a la mar i per lo seu recorregut, fariamolt de mal a les preses i assuts, que per reals llicencieshavien construit les 4 viles per al rec de les seues terres.El rei Joan de Navarra, ordenà als 2 referits ades, baixmulta de mil florins d’or, s’abstingueren de baixar la fustapel riu mes allá de les dites preses i assuts.

El millars al seu pas per Vilarreal

ANOTACIONS D’HISTORIA (...de la pag. anterior)

Renou

SURVEYORSCOMISARIOS AVERIAS DE CASTELLÓN, S.L.

Paseo Buenavista, 34 - 6º F Fax 964 73 70 7912100 GRAO DE CASTELLÓN Móvil 609 87 61 14

El Pare Fullana, en “Estudi sobre filología valencia-na” (1912), comentava “qu’el catalá admet laterminació en as y el valencià en es”, afegint que

“Esta era y esta es encara la diferència més caracterís-tica entre les dos llengües”

I eixa diferencia ve de llunt. Galmés de Fuentes, en“Los plurales femeninos en los dialectos mozárabes”,ha demostrat, a partir de léstudi del “Glosario delBotánico Sevillano” el caracter genuinament mossarapdel pas de “as” a “es” en els plurals femenins.

Leopoldo Peñarroja, en “El mozárabe de Valencia”,demostra que es una caracteristica valenciana propia,previa a la reconquista. Per eixemple, en fonts llatinestrobem Ares (1194); Fredes (1195); Penes i Coves(1225). Léscrivà aragones de BlascodÁlagon escriu “Castell de Cabres”(1233) i “Mola de Ares” (1239). En elRepartiment trobem Agres, Gabanes,Caneles, Lenes, etc.

Ben al contrari, en català, tenim queels usatges de Barcelona parlen de “centlliiuurraass de or de Valencia”, o de “centuunnççaass de or de Valencia”

Tambe el català Ramón Vidal deBesalú (1196?-1252?), en “Razos detrobar” escriu: “nenguna parladura no estan natural ne tan detra a trobar del nos-tre lengatge com aquella francesa o deLemosi, e ttoottaass aaqquueellllaass tteerrrraass quientorn li estan o son lur vveessiinnaass, esatressi de totas aaqquueellllaass qui son entre eellllaass” ¿Heu vistquina preciositat? (totas, aquellas, terras, vesinas)

Es conegut que el català Eximenis (1325-1409) vaescriure en valencià “El regiment de la cosa publica”, aon, referint-se a Valencia, diu que “... aquesta terra halenguatge compost de ddiivveerrsseess lleenngguueess que li sonentorn, e de cascuna a retengut ço que millor li es, eha lexats los pus durs e los pus mals sonants vvooccaabblleessdels aallttrreess, he ha presos los millors...”

Anem a vore com escriu Eximenis quan ho fa en

català. Reproduixc fragments de la carta dirigida perEximenis des de Valencia, lány 1392, a línfant Marti,naixcut en Girona com Eximenis (Transcripcio deSadurní Martí): “...e attes u(ost)ro au(er) e pod(e)rel(e)s alt(re)s ccoossaass nn((ee))cccc((eessssaarrii))aass / e attesos losppaassaattggggaass... ems eus i(n)fo(r)mas ssoobbrraa l(e)s ddiittaassccoossaass e alt(re)s mmoollttaass q(ue) el uos ha a dir... a totacosa a el ppoossiibbllaa... eus soplich q(ue) fasatz t(re)ladar lolliibbrraa q(ue) he ordonat... p(ro)uocara uostro ppoobbbbllaa aau(er) uos engra(n)... fa lo p(ri)ncep aammaabbbbllaa p(er)exces.” Comprovem com el transcriptor afegix “e” en“altres” i en “les”, quan sense dubte, Eximenis hague-ra escrit “altras” i “las”. ¿No identifique-ho clarament loque escriu Eximenis en lo que hui parlen els catalans?

I esta clar que en una epoca, en la quepoca gent sabia escriure, als catalans noels devia ser gens facil escriure en valen-cià. Aixina sénten, que el català JoanBonlabi, en la traduccio del Blanquernade 1521, afirme no ser docte en “llenguavalenciana” “...com sia a mi peregrina ystrangera...” Al respecte, en el sigle I,Marcus Fabius Quintilianus digue: “sicscribendum quidque iudico, quomodosonant”, es dir que s´ha déscriure comes pronuncia. ¿Hi ha algu que es cregaque una llengua (el català) séscriu comes pronuncia un pressunt dialecte (la llen-gua valenciana)?

El rossellones Andreu Bosc, en el seullibre “Summari, index o Epitome dels admirables ynobilissims titols de honor de Cathalunya...” (1628), apesar considerar el valencià com a “...llengua impropriay visiosa y de aquí condemnar-la”, dia: “... tots han vol-gut y volen cada dia iimmiittaarr llaa lllleenngguuaa vvaalleenncciiaannaa; enparticular, en lo mes que·s coneix y usa es posant ymudant les demes paraules la vvooccaall aa eenn ee, si be enmoltes es mes proprietat, com diem <lleess nnoossttrreess

19Renou COLABORACIO

Lleopolt Peñarroja


LES VALENCIANES I “LAS CATALANAS”Agusti Galbis

“(La Llengua Valenciana....) no tolerem que nos la maten, que nos l’embrutenmesclant-la en atres llengües. I eixa autentica Llengua Valenciana es la que se deuensenyar a tots els estudiants i no el esperpent que ara els obliguen a deprendre”

Vicent Giner Boira, Las Provincias, 1995

Renou

20 COLABORACIO Renou

sscciiéénncciieess>, y així be dels demés, mes polit i propri quedir <llaass nnoossttrraass sscciiéénncciiaass>” Per a entendre el canvi de“la vocal a en e”, recordem el “libra” (llibre) i el “pob-bla” (poble) dÉximenis.

I es que els catalans sempre han mirat en recel a lallengua valenciana, sabedors de que el nivell dels nos-tres classics (que no els délls, que no en tenen), ni deprop l´han olorat. En rao, el català Francesc VicentGarcia (1579-1623), conegut com el “Rector deVallfogona” escrivia: “Vos vol parlar la Musa / Delmateix modo que en Valencia súsa”

Lóccitaniste Michel Ventura Balanyà, (1878-1930)català de Reus escriu “Vers l’unificació dels parlarsd’Oc”. Una de les seues propostes es: “Caldrà querebutgem los pplluurraallss eenn eess e uussaarrllooss pprroovveennççaallss eenn aass, a no ser quetots los occitans adopten la formaen eess que nos separa del castey-là.” Continua diguent que “Caldràusar las ffoorrmmaass ccllaassssiiccaass delspronoms complements”. Perolóccitanisme, no els interessavagens als catalans, en una epocaen la qual els llingüistes no lidonaven al català ni categoria dellengua.

El trobador occità Jaufre Rudel(1113-1170) escrivia: “espesas e morudas, e las dentzgrossas e cresgudas” ¡Com que el català no depen delprovençal!

Joseph Font y Gumá escriu en 1905 el llibre encatalà “Rajolas valencianas y catalanas”, poc de tempsabans de que Pompeu Fabra, expoliant els classicsvalencians, establira léstandar català, “normativitzant”les formes en “es” per a separar-se tant de “los pro-vençals”, com “del casteylà”.

Conrad Malte-Brun, en el seu llibre “Précis de lagéographie universelle” (1810-1829), situa dins delgrup “ibero-romanic”: “Le limousin ancien”, “Le cata-lan”, “Le valencien (langue écrite)” i “Le mayorquain”.Diu que per a esta classificacio s´ha basat en “lessavantes recherches” (busquedes savies) de Raynouad,Campollion-Figeac i Sismondi. Vegem que el valenciàporta láfegito de “llengua escrita”, com “le castillan” o“le portugais”. El català, no.

En lány 1980, el català Aleixandre Cirici, ponent enlÁssamblea de parlamentaris del Consell dÉuropasobre llengues minoritaries declarava: “En cuanto alvalenciano aquí la cosa es muy pintoresca. Verá: loscatalanes escribimos en vvaalleenncciiaannoo o leridano. La dife-rencia estriba en que nosotros pronunciamos de unaforma mientras que los valencianos lo hacen tal comoescriben. Es una cosa curiosa el hecho de que nuestralengua ha tenido el desarrollo literario a partir del vvaalleenn--cciiaannoo,, ppoorrqquuee eerraa eell qquuee ssee uuttiilliizzaabbaa eenn llooss ddooccuummeenn--ttooss ooffiicciiaalleess ddeell ppaassaaddoo. De todas formas, los valencia-nos, por tradición, consideran que hablan otra lenguadiferente del catalán”

En lárticul de hui, hem comprovat com la primeraestrategia de catalans i catalanis-tes ha segut separar el catalàescrit del català parlat acostant-se a la llengua valenciana. Enacabant, pretenen obligar-nos aescriure paraules valencianescom si foren catalanes, diguent-nos que les pronunciem de formadistinta a com séscriuen. Nosunflen a paraules i construccionsdesconegudes calificant-les de“cultes”, volent que substituix-quen les propies tradicionals. El

resultat no pot ser mes trist: una llengua “oficial” i unaatra llengua sentida. I els sentiments no séxpressenen llengues no sentides. Una llengua no sentida es unallengua morta. I volen matar la llengua valenciana.

La llengua valenciana, ha passat per epoques decastellanisacio. Hui estem en un atac massiu tendenta la “catalanitzacio”. Tant una cosa com látra sonartificioses i gens productives, “per la carencia de laforça de la llengua, com per la varietat dels enteni-ments”, tal com deixà constancia Onofre Almudever,en l´”epistola proemial als lectors” de lédicio de “LoSpill” de Jaume Roig de 1561, en la qual, parlantdÁusias March diu que, “essent natural de Valencia,los Cathalans lo san volgut aplicar y los castellans hantreballat de entendre´l”. No consentim que ni els unsni els atres, nos malbaraten la nostra LlenguaValenciana.

LES VALENCIANES I “LAS CATALANAS” (...de la pag. anterior)

El Pare Fullana

Lluïs de Fenollet, Barcelona 1481, traduix “Hystoria de Alexandre” de Plutarcdel tosca en la present lengua valenciana transferida.

Renou

21OPINIORenou

La Corte urdió en secreto un plan para su Rey PedroII de Aragón, muy dado a los escarceos con todaclase de damas que entretenían su pasión, mien-

tras a su esposa, Doña María de Montpelier, no le hacíaningún caso. Le hablaron de una nueva dama dispuestaa entregarle sus encantos con la más absoluta discre-ción, Don Pedro estuvo encantado de iniciar una nuevaaventura. Al llegar la primavera de 1207, las flores de laProvenza habían reventado, llenaban el aire fresco de lanoche con mil perfumes. Le llevaron a una casona cercade la playa y, según el plan convenido, subió sólo lasescaleras apenas iluminadas, jadeaba impaciente. Pasóa una cámara aún más oscura y bajo el baldaquino dis-tinguió el contorno de una cama y entre sábanas muyblancas creyó ver el refle-jo nacarado que devolvíala parte fría de un muslodesnudo, pero no podíaadivinar su zona húmeday caliente. Alzó los ojos yvio –estaba seguro- ladiminuta rosa que,enhiesta, coronaba unseno. Avanzó las manos,tanteó y se encontróentre los brazos de ladama complaciente, conla que desahogó supasión. Cuando hubo concluido, inesperadamente, seiluminó la cámara, con la luz de los hachones y velasacabadas de encender, que portaban miembros de laCorte. En la cara de Don Pedro apareció al mismo tiem-po el asombro y la ira, pero, al momento, se tornó ensonrisa al ver que la misteriosa dama era su mujer. LaCorte certificó que había yacido con ella y a finales deenero de 1208 nació un hijo legítimo a quien llamaronJaime. De eso hace 800 años.

Después de lidiar desde pequeño con los exi-gentes Nobles feudales de Aragón y los interesadosCondes, de lo que con los siglos se llamaría Cataluña,cuando Jaime tenía 30 años, arropado por la pequeñanobleza y los huestes de los obispos, consiguió poner

sitio a Valencia. Aquéllos no querían la conquista de unnuevo Reino, tal y como planteaba Don Jaime, ellos que-rían entrar en la ciudad y apoderarse de bienes y perso-nas que luego vendían como esclavos. Es decir, entraren Valencia a saco, como hicieron en Mallorca. El Reytenía otra idea, quería un reino nuevo, propio, no here-dado, hecho a su manera y no sometido a los caprichosde aragoneses ni catalanes.

Zayyan, el Rey de Valencia envío a su sobrino aparlamentar con Don Jaime, que le propuso hablar asolas, en presencia de la Reina Violant. Ante ella recha-zó los altos tributos que le ofrecía el enviado del ReyMoro, que comprendió que no cambiaria su palabra,porque a un caballero, ante una dama, no le estaba per-

mitido mentir. Entendióperfectamente que DonJaime quería Valencia.Pactaron volver a hablaren tres días. En la nuevareunión accedieron aentregar la ciudad siem-pre que “los sarracenos ylas sarracenas pudieranllevarse toda la ropa yque nadie les registrase,ni les hiciese ningunavillanía y que les dieransalvoconducto hasta Cu -

lle ra. Era la voluntad de Dios que Valencia fuera cristia-na y así lo entendían los árabes. Ahora sabían que nodebían oponerse a la voluntad del Supremo Dios”, dicela Crónica. Don Jaime accedió y el enviado de Zayyanpidió diez días para dar una contestación definitiva. Sele otorgaron cinco, a fin de los cuales debían firmar eltratado y comenzar a salir de la ciudad. Se pactaroncinco puntos: los habitantes podrían salir con sus armasy muebles; los que se quedarán no sufrirían daño perodebían recomprar sus casas; en siete años no se reanu-darían las hostilidades; se delimitaba la frontera; y elpropio Rey Don Jaime se comprometió a que este trata-do lo juraran sus nobles. Mientras debía guardarsesecreto sobre lo pactado. El Rey cristiano reunió a la

VALENCIA ERA NOSTRA Wenley Palacios Carreras

Real Monasteri d’El Puig on acamparen les forces de l’eixercit deJaume I per a la conquista de Valencia.

"Las cualidades de la Lengua Valenciana son: su brevedad, la abundancia demonosílabos, la suavidad y la cantidad de palabras de origen árabe, griego, hebreo y lati-no".

(Carlos Ros i Hebrera, Valencia, 1703-1773, escritor i editor i notari de profes-sio,destacant com a autor d’obres juridiques i llingüistiques, sent el precursor de laRenaixença)

Renou


22 OPINIO Renou

Corte en su campamento de Ruzafa y sin dar ningunarazón, les dijo que: Valencia era nostra, mientras seencaraba con aquellas gentes altaneras, a quienes nom-bra uno a uno en la Crónica, y dice que “perdieron loscolores, como si los hubieran herido en el corazón”.

Con esta pacífica conquista les privó de entrar asaco en Valencia, es decir, de robar y esclavizar a losvencidos, quedando burlados los deseos de aragonesesy catalanes. Don Jaime había aprendido una amarga lec-ción durante la conquista de Mallorca, cuando losCondes Catalanes pusieron enpeligro la consolidación de laconquista, porque sólo estabanocupados en el saco, en la rapi-ña.

He recordado estaescena porque hoy día 9 deoctubre de 2008, en toda laComunidad se ha homenajeadoal Rey Coqueridor y en especialen Valencia. La TelevisiónAutonómica se ha prodigadocon la Procesión Cívica por lamañana y con la Cabalgata porla tarde. Allí estaban chupandocámara todos los políticos yrepresentantes de las altas ins-tituciones, muchos de ellosfuriosos catalanistas, empeñados en que desaparezca elvalenciano, aquel romance que ya hablaban los súbditosde Don Jaime, como dice en la Crónica, un idioma muyanterior a la Conquista, pues hay textos que lo confirman. Un idioma que dio al mundo la primera lengua roman-ce literaria de Europa “de la que aprendieron no sólocatalanes, sino también castellanos” (Menéndez yPelayo). Los más prestigiosos hombres de letras, afir-maron que el valenciano, de entre todas las lenguas

romances, era la más “graciosa, dulce y agradable”(Cervantes). Nadie la confundió con un dialecto de otroidioma, todos la tuvieron por lengua autóctona. Una delas lenguas romances independientes, como el italiano,el rumano, el francés, el gallego-portugués y la lenguadel oc. Sin embargo, de los dialectos del oc, que sehablaban en los condados catalanes, sólo aparecenescritos en algún documento notarial, mientras el valen-ciano creaba su literatura.

Estos catalanistas, que se dejaron ver en laProcesión Cívica y en laCabalgata, están dispuestos aque desaparezca el valenciano,a que sea sustituido por elcatalán, para luego decir “todoshablamos lo mismo, luegosomos un mismo país” y conse-guir que desaparezca el Reinode Valencia, que siempre hasido independiente lingüista,económica y administrativa-mente de los demás reinos quecomponían la llamada Coronade Aragón.

Si Don Jaime volvieraentre nosotros les miraría a lacara con la misma autoridad ydesprecio con que miró a

Nobles y Condes en el Campamento de Ruzafa el 28 deseptiembre de 1238, tras su tratado con Zayyan, cuan-do anunció Valencia era nostra y vió la libidez en sus ros-tros, perdieron los colores, como si se les hubiera heri-do en el corazón.

A los diez días habían abandonado Valencia. Eldía 9 de octubre de 1238 el Rey Don Jaume ElConqueridor entró triunfalmente en la ciudad.

VALENCIA ERA NOSTRA (...de la pag. anterior)

Renou

Continuem en la segona entre-ga d’un articul que RREENNOOUUrescatà d’una publicacio

quinzenal oblidada: EEll PPoobblleeVVaalleenncciiàà, i de la qual practicamentno hi ha referencies en cap treballd’investigacio actual relatiu alvvaalleenncciiaanniissmmee ppoolliittiicc de comença-ment del segle passat. Per la difi-cultat d’accedir ad ell, oferim alsnostres llectors el text complet delcitat articul, respectant l’ortografiaoriginal.

Presentem en este numero deRREENNOOUU, la segona i ultima part de lacontestacio que RRoosssseenntt GGuummiieell lifa a DDaallmmaauu en el citat quinzenarivalencianiste, EEll PPoobbllee VVaalleenncciiàà, aresultes de que DDaallmmaauu publicaraen una revista catalana la corres-pondencia privada entre els dossense el consentiment del primer.GGuummiieell aprofita per a fer una duris-sima critica a l’hegemonisme catalai les seues pretensions sobre elsvalencians.

A començament del segle passatalguns valencians com GGuummiieell ya esdonaren conte de les pretensionsdel nacionalisme cultural i politic

catala, i tambe de l’actitut “catala-nisadora” dels primers vvaalleenncciiaannssccoollaabboorraacciioonniisstteess en el proyectehegemoniste català, enlluernats perla rica i puixant Catalunya industriald’eixos temps. Decades mes tart,en els anys xixanta i setanta, aga-rraria el relleu d’estos valencianscatalanisadors JJooaann FFuusstteerr.

De RRoosssseenntt GGuummiieell EEnngguuiixx,CCaarrlleess RReecciioo digué en un dels seusarticuls de prensa que “es tracta delprimer valencià en reaccionar con-tra l’hegemonia catalana sobreValencia”.

RRoosssseenntt GGuummiieell va arribar a serun dels presidents de VVaalleenncciiaaNNoovvaa, entitat cívica en clares pre-tensions de fer politica nacionalistavalenciana, creada en 1904 perdiversos membres de LLoo RRaatt PPeennaattentre els quals destaquen: JJ..MM..PPuuiigg ii TToorrrraallvvaa, FF.. BBaaddeenneess ii DDaallmmaauu,RRaammoonn AAnnddrrééss ii CCaabbrreelllleess, EEdduuaarrttBBooiixx, IIssiiddrree TToorrrreess i FFrraanncceessccCCoosstteellll. Tots ells tractaren dereprendre la llinia valencianista ini-ciada per CCoonnssttaannttii LLlloommbbaarrtt front ala llinia estetica i contemplativa deLLoo RRaatt PPeennaatt de LLlloorreennttee..

23OPINIORenou

RELLEGINT A ROSSENT GUMIEL, JSG100 ANYS DESPRES (1908-2008) (II) (...continuacio)


Rossent Gumiel

Capçalera i primera fulla del primernumero de “El Pòble Valencà” apa-

regut l’u de giner de 1908

Contraportada en publicitat del’epoca corresponent als dos

primers numeros del quinzenarivalentiniste. El Pòble Valenciá.

Destaca en la mija plana superior la publicitat del licor i

cognac carmelitàdel Dessert de Les Palmes.

...Nadie podrá asegurar que el valenciano y elmallorquín sean dialectos del catalán en el verdadero sen-tido de la palabra. Los tres se han desarrollado con absolu-ta simultaneidad de tiempo y divergencias léxicas, sininfluirse mutuamente. (Carreras i Candi. 1862-1937)

Renou

24 OPINIO Renou

RELLEGINT A ROSSENT GUMIEL 100 ANYS DESPRES (1908-2008) (II) (...de la pag. anterior)

…/… Continuacio del’escrit de Dalmau

Té raho’l senyor Gumiel1, nostra llengua no es pas absolu-tament catalana, ni llemosina, ni valenciana, ni mallorqui-na, ni rosellonés… ho es tot a la vegada, y no se la potdesignar ab un nom sol de tots aquets que no’s faça un sen-sible tort a tots els demés2.Li donarem donchs un nom general, que ho abarque tot?Si’ns remontessim a les fonts clássiques li hauriem dedonar lo nom de llengua llemosina, com ja la nomenárenlos nostres pares, y com sembla plaure als valencians3. Mesa les hores sacrificariem lo dret de les altres regions, ytriompharia’l Llemosí, avuy en poder de França4, y d’hontsortiren los primers y més grans trovadors que la dignifi-caren, los Bertran de Born, los Ventador, los Turena, etc.Podriem dirli llengua d’Och, mes aquest es un títol gene-

ral, comprenent varies varietats dialectals, un veritableconjunt de les llengües bessones o germanes5, com passaab lo nom de slava, de germánica, y’l meteix de neo-llati-na, y no pot pendres com a nom de una llengua determina-da, lo que en si ja ho es, peró en segon lloch.Cóm li direm, donchs? Jo crech que interinament (¿) cadaregió li té de donar lo seu nom. Aquí es catalana, áValencia valenciana, a Mallorca mallorquina, etc.6 Al díaque’s constituheixi una nacionalitat reconeguda dins del’estat y tinga sa llengua oficial, naturalment que aquellallengua pendrá’l nom de la regió o terra que figuri al cap dela futura nacionalitat, y’s dirá llengua valenciana siValencia triompha. Mes tal com van les coses, no es dificilperjutjat que Catalunya té més provabilitats que cap altraregió per alcançar lo reconeixement de la seva personalitatpolítica, y naturalment que a les hores la llengua oficial sedirá llengua catalana7. Aixís se diu llengua castellana la

……//…… ccoonnttiinnuuaacciioo ddeellss ccoommeennttaarriiss ddee RRoosssseenntt GGuummiieell..1 Si tenim rahó, fasamos l’obsequi el Sr. Dalmau de no suposar en les paraules que seguixen, que hajam fet una afirmació com la que éll fá, perque assóes de discutidors de mala fé. En lo nostre escrit mos queixarem de que “els cataláns” vullguen fer surar més lo seu nom donantlí’l, no al dialecte catalá,sino a la llengua que no es d’ells tan sols”. Estavem molt llunt de afirmar, pues, que “nostra llengua no es pas absolutament catalana, ni llemosina” etc.,y molt manco que ho siga “tot a la vegada”. Lo que afirmem es que la nostra llengua, en quant á tal, NO es catalana de alguna manera, sinó que ABSO-LUTAMENT es llemosina. Els dialectes de la nostra llengua son els que’n Catalunya deuen anomenarse cataláns, en Valentinia valenciáns, en illes Balearsbalears, etc., els quals, encara que siguen especies de la llengua, separadament no la constituixen, així com una sola especie no constituix per sé el gene-ro, ni un diferencia constituix la especie. Y si generiter constituixen la llengua, no li donen lo nom, sinos que sempre se li dona el nom de orige ó el quese li ha donat al principi. Es aixís que la nostra llengua tingué orige’n lo país del Llemosí ó desde’l principi ha tingut el nom de llemosina; ergo nostra llen-gua es absolutament llemosina (genero), els dialectes son cataláns, valenciáns, etc (especie), y les varietats subdialectals també (diferencia).No crech, Sr. Dalmau, que vosté caiga en la vulgaritat de dir que nostra llengua no es llemosina perque no la parlem com Bertran de Born, Ventador, Turemá,etc. (“los primers y més grans trovadors que la dignificaren”), pues entonses li respondría que huí no’s parla el castellá d’Anfós el Sabi, y no obstant, ara,la llengua castellana (que ho es “porque se empezó á hablar en Castilla”) es tan absolutament castellana en tots els paísos y repúbliques que la parlen,com entonces. Per consequencia, tan llemosina es huí la nostra llengua en totes les terres que la parlen, com ho era llavores. ¡No tornen vostés á dir“terres de llengua catalana”! Se fan vostés molt, pero que molt antipátichs per assó.

2 Ni tort ni cego: ninguna Regió de llengua llemosina s’ofén perque se li done este calificatiu, pues saben que llengua llemosina es lo nom d’orige de sa llen-gua, així a ninguna nació de llengua castellana se fa “sensible tort”, per lo mateix motiu. El “sensible tort” se fá, pero molt dolorós, pels cataláns egemo-nistes, quan, perque’ls “sembla” que’l seu nom está destinat “a surar per sobre de tot” (¡quanta superbia y quanta … estupidea!) s’empenyen en donar-li’l a nostra llengua, llevantli son nom propi. Lo que em dit: ¡molta facundia!

3 ¡Molt bé, molt bé! No sembla que mos plau. Mos plau en realitat;y no sols als valenciáns, sinos a totes les Regións de la llengua llemosina, manco alscataláns de la egemonía.

4 ¿Eixe es lo nacionalisme filológich de vostés?, ¿perque’l llemosí está huí en poder de França, no s’ha de ser llemosina la nostra llengua?, ¿Qué te que vorel’estat polítich del Llemosí ab la filología, pera que aixís influixca en que no se li done son nom á la llengua, essent aixís que ninguna Regió germana tédret a donarlil y sols el té la del Llemosí? Apart d’assó, la mateixa rahó pot valdre contra’ls egemonistes cataláns per banda del Llemosí; perque podíemdir: nosatros huí estém en poder de França; luego no podém admetre’l nom de catalá perque vé de fora, ve de Espanya. El Llemosí, per consequencia, nitriompha ni no triompha, com per idéntica causa tampoch triompha Castella en les Espanyes del món, encara que haixga eixersit sa egemonía. Pero enl’estat de renaiximent actual de la nostra llengua, algúns cataláns se proposen triomphar donantli son nom, pera asimilarse les Regions germanes y fón-dreles en una sola Nació Catalana. Pero assó en Valentinia no hu conseguirán perque als valenciáns mos dona indignació, risa y molt de asco. ¡No caldríaatra cosa!

5 No deixa per aixó de ser llengua d’Oc com també neo-llatina; pero si no’s vol, continuem donant-li’l nom de llemosina, “com ja la nomenaren els nostrespares”, y es lo nom que’s troba en les fonts clásiques”

6 A río revuelto…7 …ganancia de pescadores. ¿Perqué se dirá llengua catalana la llengua oficial? Perque els cataláns de la egemonía pensen regir oficialment lo que élls diuen“futura nacionalitat” y quant triomphe Catalunya pensen imposar oficialment el seu nom á les atres Regions de la llengua llemosina. ¿Y els furs deValentinia? Ni siquiera els tenen en conte. ¡Tanta es l’ansia de absorció y dominació que senten, que passen per damunt de tots els drets valenciáns, hara:quan encara no se ovira la realisació de la seua loquea! ¡Tant es lo que’ls fá discurrir lo pensament de eixercir la egemonía, que algúns la tenen incrustáen lo servell com una ege-mAnía, digna d’un manicomi y camisa de forsa!¡Vajen curant-se’ls cataláns absorbents! Els valenciáns no consentirém jamai sobre nosatros, sa egemonía; perque, entre la seua y la de Castella, mos que-dem sense ninguna de les dos, pero, si no tinguerem atre remei més que obtar á la forsa per una d’elles, mos quedaríem cent milanta millons de vegaesen la de Castella; perque estem convensuts de que fugir de ésta y caure baix la de Catalunya, sería fugir de la cendra per a caure en lo foch. Més clar,aigua.En quant á lo de “futura nacionalitat” formada per les regións de llengua llemosina, y simbolisada pel nom de Catalunya, y ab lo nom oficial de catalanadonat á sa llengua, es un pensament que ya coneixíem molt de temps arrere, perque s’ham dedicat a estudiar les orientacións dels egemonistes, ocultese hipócrites a vegaes, y en atres ocasions paleses. Repare el Sr. Dalmau que li posárem los dits en la boca donant per afirmá eixa idea, pero posant un

25OPINIORenou

RELLEGINT A ROSSENT GUMIEL 100 ANYS DESPRES (1908-2008) (II) (...de la pag. anterior)

llengua comuna a tantes altres regions8; llengua francesa lade tants comtats y senyorius;llengua italiana a la de tantesrepúbliques y regnes; llengua alemanya a la de tants estatsy nacions germániques, etc.etc.Es molt trist, Senyor Gumiel, que per aquet fet histórich,natural y fatal9, los catalans hagem de resultar antipátichsals valencians. Trobo vostre patriotisme exagerat10, nosal-tres que ho som tant! Tandebó sigués Valencia qui alcancésun grau superior de desenrotllament al de Catalunya ysigués ella qui s’imposés avants de nosaltres11.Per nosaltres seria lo mateix12, puix ens considerem tots

uns13, y no separantnos lo fet, menos ens separaria’l nom14.A les hores nosaltres veuriem ab lo mateix gust que vosal-tres triomfar lo nom de llengua valenciana15, que seríatambé la nostra, com dient llengua catalana es també lavostra16, la incomparable llengua d’Ausies March y d’enLlorente17.

No cayguem en lo bisantinisme de perdre’l tempsy l’amistat per la simple qüestió d’un nom18.

Lluis Dalmau de Montaner

“si acás” que mos deixara en la má la negasió de la mateixa. (Es una trampeta en la que vosté ha caigut). Y diguerem en lo nostre escrit: “sino la de unanacionalitat si acás”. Nóteu bé, Sr. Dalmau, y sapia que no reconeixem eixa nacionalitat ni la reconeixerém mai els valenciáns. No reconeixem atra Nasiópolítica més que a Espanya y ¡sempre Espanya!, ni atra rassa que la espanyola (¡menten els que parlen en sentit etnich de rassa catalana!), ni atra sangque la valenciana (a pesar de les dones de Lleyda), ni atra Nacionalitat Foral que Valentinia. “Valentinia és pera els valenciáns y perdone…” el Sr. Dalmau.

8 … com llengua llemosina deu dirse la comunal a les Regións germanes.9 Si este “fet” fora natural y fatal, crega el Sr. Dalmau que no mos seríen antipátichs els cataláns; pero com el fet de prepararse a eixercir la seua odiosaegemonía no es natural ni fatal, sino que és la eixecució d’un plá, temps arrere concebut per vostés y posat en práctica a tutta conscencia y de la mane-ra més hipócrita pera que pareguera natural y fatal, per aixó mos son antipátichs. Els nostres pares valenciáns els coneixíen a vostés molt bé, y d’ells hamheretat este ditxo: el catalá, si no te l´ha fet, te la fará. Mosatros hem vist ara en vostés moltes sonrises en vers Valentinia, hem comprés que no seríendesinteresaes, sent aixina que mai mos han pogut vostés vore, hem estudiat la causa de les seues caricies, els ham vist vindre de molt llunt y hem dit,(primer en nostres reunións particulars, y hara en públich): mos la farán, pero es eixirá figa. ¡Assí está la botiga del Poal…!

10 Vullch voler en tota justicia y sense llímits a ma Patria, Valentinia; pero’m console de que assó que vosté’m diu, Sr. Dalmau, els ho han dit a vostés abánsels de catella. En tot lo que he escrit he defés el lloch que de justícia li pertoca a ma Patria pera despertarla, prevíndrela y deféndrela de la sagacitathipócrita y del atreviment egemoniste de vostés: si assó es ser “exagerat”, fasa’m l’obsequi de pesar les tonellaes de exageracio que tindré més que ara,el día en que, com vostés respecte a Catalunya, creguera que Valentinia estaba destinada “a surar per sobre de tot”, y vorá bén clar quí és l’exagerat, sivostés o yo.

11 Parla vosté de dents per fora, assó no mos alaga com a mitg de imposarnos, perque no som ambiciosos; ni ho reconeixerem com a justificant de unaimposició de vostés sobre nosatros, y manco si vé de vostés. Y abanda: ¿creu el Sr. Dalmau que “el grau de desenrotllament” de Valentinia es inferior al deCatalunya?12 Els coneixem a vostés més que les seues mares pera que conseguixquen fermosho creure!13 En serta ocasió de la nostra historia no mos consideraben vostés “tots uns” pera deixarmos abandonats a les nostres forces, y ara, ¿ens consideren totsúns? ¡Tot anirá eixint! Els cataláns y els valenciáns som dos coses distintes i inconfundibles, dos coses separaes, dos coses juntes (si els catalans foren merei-xedors) mes mai, per jamai, dos coses en una ¡Mai, mai!14 ¡Ens separa el fet y el nom, la historia nostra y la vostra!15 Es engany que vostés véren en gust triomphar el nom de llengua valenciana, com es injuriosísima pera nosatros la suposició de que hauríem de vore engust este triomph: no volem, perque no som ambisiosos com vostés, que nostra llengua triomphe ab lo nom de valenciana perque no hu és; és llemosina,en este nom volem que triomphe.16 Dient catalana es també la nostra, com dient valenciana es també la vostra. Veritat. Pero com no volem dir mentires no li direm catalana ni valenciana,per que no hu és, li direm lo que és: llemosina.17 ¡La llengua catalana llengua d’Ausias March y d’en Llorente! ¡¡el colmo!! Lector; si eres valencià no t’indignes: riute.18 ¿y assó després de gastar tant de temps per lo bisantinisme de sostindre que’l nom de Catalunya “sembla destinat a surar per sobre de tot?. No somnosatros els que caem en lo bisantinisme, son vostés, y no sols per la “simple qüestió d’un nom”, que ésta qüestió la promouen vostés en lo moment enque s’empenyen en nomenarla de modo diferent de “com ja la nomenaren els nostres pares”, pues nosatros sempre la hem nomenada “llemosina”; llevenvostés la causa, que és la seua tosudería en donarli el seu nom que els “sembla destinat a surar per sobre de tot”, y … no estarem gastant el temps.

Pero hi ha un’atra cosa: ésta questió no es “simple questió de un nom”, Sr. Dalmau; si ho fora, vostés, que son tan práctichs, no’s detindríen ensa tosudería de donarli el de catalana, sabent que fora un “bisantinisme” pera “pedre’l temps y l’amistat” nostra. Lo que hi ha baix lo que vosté califica de“simple questio d’un nom”, (que pillet es vosté, Sr. Dalmau!) es alló, ALLÓ, ALLÓ que vostés tenen clavat en lo cervell: la egemonia, LA EGEMONIA, LA EGEMO-NÍA. Ya ho saps, Valentinia, Patria meua: alcomences a fugir de la egemonía de Castella y ya t’amenassa en lo “Futurisme Dinámich Catalá” la egemonía catala-na: ¡no’t deixes seduir!; mira que eres molt, pero moltísim hermosa… y fas goig a molts. Vullch que no sigues de ningú sinos de tú mateixa ¡pobreta Patriade ma vida!; vullch que sigues sempre teua y yo sempre, sempre teu, perque te vullch més que a ma vida.

RRoosssseennddoo GGuummiieellNota de R.G.: “Futurisme Dinamich Catalá” es el nom de una societat d’egemonistes.

“La llengua valenciana es la primera de les d’Espanya que aplegà al bell cim de lacategoria de Llengua Lliteraria, en la consecucio ben mereixcuda de l’Edat seua d’Or”

Mossen Alminyana

Renou

En esta seccio, assoles pretenem cridar l’atencio sobre alguns aspectes de la vida social que nos envoltaper a fer vore lo llunt que estem de la valencianitat que desigem els valencianistes i lo facil que seria recon-duir el sistema als llocs adequats. Tambe donarém cabuda a noticies anecdotiques que mos facen sonriure.Convidem a tots a enviar-mos denuncies.

26 LA DENUNCIA Renou

LA DENUNCIA Redacció

Rotulacio catalanista

Robo agricola

Direccio nazzionalista

La forma d’expressar-se l’administracio local deixa moltque desijar. En el cartell observem dos paraules que mosferixen: DESENVOLUPAR, mai empleada en estes terres i téuna traduccio molt facil i comprensible: DESENROLLAR.L’atra parauleta es SERVEI. En lo facil i usual que constituixla paraula valenciana SERVICI.

Observem lo normal que sona la frase completa: SERVI-CIS SOCIALS. AGENCIA DE DESENROLLAMENT LOCAL. ¿Perqué no s’empleen els giros valencians i s’opta per triarparaules catalanes?

L’antiga CORONA D’ARAGO, en una historia a les seuesespales de vital importancia per a lo que despres seria elRegne de Valencia, cap historiador la fica en dubte. El reiJaume I, el Conquistador, era Rei d’Arago, Rei de Valencia,Rei de Mallorques, Comte de Barcelona i d’Urgell, Senyorde Montpelier i d’atres feudos occitans. “L’atra historia”,inventada convenientment per a maximisar una part i mino-risar l’atra, el convertixen en RReeii dd’’AArraaggoo ii CCaattaalluunnyyaa, des-pres en RReeii ddee llaa CCoorroonnaa CCaattaallaannoo--AArraaggoonneessaa (en primerlloc catalana)…ara ya apereix la ““CCoorroonnaa CCaattaallaannaa-- aarraaggoo--nneessaa”” (en majuscula catalana i en minuscula aragonesa)en la direccio d’un carrer d’Almassora. ¿Sabeu com aca-bará la cosa? En el temps …¿no sera ””MMoonnaarrqquuiiaaCCaattaallaannaa”” o algo aixina?

La foto va apareixer fa temps en un periodic valencià.L`hem treta com simple anecdota per lo curios del mensa-ge que reflexa, en molta rao, el grau de desesperacio d’unpobre llaurador, fart dels robos que es produixen en l’horta.Per supost no l’hem tret com eixemple de l’ortografiaempleada ni de les expressions, producte de l’indignacio iacalorament del moment.

27HISTORIARenou

Llavors, a finals de l’estiu de 1837, les tropes deCabrera tornaven a les seues comarques d’ope-racions, havent malgastat les seues provissions

i abastiments. Cabrera sabia que, sense una plaçaforta a on poder instalar els seus quarters d’hivern,les tropes carlistes del seu comandament no sobre-viurien. Eixa plaça forta, devia de ser Morella. Arribatal Maestrat, Cabrera va destacar tropes per a blo-quejar-la: la Divisió castellana del coronel José MaríaDelgado, en concret el 1er.Batalló de Valladolid, i el 2óni 3er. Batallons de Burgos.Estes tropes controlaven elscamins des de Cinctorres alForcall. Més a prop deMorella, dos companyies desoldats comandades pel tin-yent coronel Martín Gracia,vigilaven la població des decases i massos. També esta-ven presents les forces deVicent Barreda Boix, conegutcom el General Cova, naixcuten Benassal. Morella estavaguarnida per tropes d’IsabelII, 900 homens a les órdensdel coronel Bruno Velasco yPortillo.

Els carlistes patien molt per les condicions delsege. Sense un campament adequat, feyen les guàr-dies a l’aire lliure, en mig de la pluja i vent. Sofrienfret i privacions. Cabrera va intentar infiltrar dins deMorella a un soldat dels seus, per a que convenceraa uns amics isabelins que els entregaren la fortalea,pero l’espia es feu arrere. Com que era imposibleprendre la ciutat a l’assalt sense artilleria, l’idea delcolp de mà anà obrint-se pas en els caps de l’eixèr-cit carlita. Segons unes fonts, l’idea fon del tinyentcoronel Martín Gracia; segons atres, fon del tinyentPablo Alió, català, de Sarrael (Tarragona) oficial del2ón Batalló de Burgos; el cas és que ú dels dos va

pensar en un mig per a assaltar el castell, i ho vaplantejar als seus companyons, els citats més elcapità Manuel García, del 1er. de Valladolid. El plaera senzill. Un grup d’homens valents aprofitaria lalluna nova per a escalar els murs del castell. Unavegada dins, provocarien el pànic. Els carlistes sabienque en la fortalea hi havia pocs soldats, la majoria estrobaven dins de la població, i per tant un colp de màera posible. Pero els riscos eren molts, i el pla fon

aprovat en duptes. Tant si fonidea seua com si no, el tinyentAlió va reclamar la missió per adell i els seus homens, els qualsestaven allojats en el molí d’Adell,molt a prop dels murs de Morella.

Com a guia per a acostar-se alcastell, prengueren a RamonOrgué, un artiller de la guarnicióque havia desertat. Pero el coro-nel Gracia no acabava de voreclar l’asunt, pensava que era unsuicidi, i es resistía a donar el per-mís.

LL’’aassssaalltt aall ccaasstteellll

El 22 de giner de 1838, elcoronel Gracia se’n anà de permís

a Cinctorres, i prengué el relleu el comandant JuanJosé Neira, segon comandant del Batalló de Burgos.Alió i García el convenceren d’autorisar l’assalt, iNeira aprovà l’operació. El 25 de giner començà unatempesta de neu, feya un fret terrible, i Alió va deci-dir dur avant el pla. Els carlistes estaven mal vestits,i tenien fam i fret. Per a preparar al grup de soldatsque devia escalar els murs, Alió, García i el subtin-yent Miguel Vidal varen vendre les seues pertenèn-cies per a comprar menjar i roba per ad ells, dotant-los d’espadenyes noves per a poder caminar per la

LA CAIGUDA DEL CASTELL DE MORELLA. (II) Antoni Atienza.EL SEGE DE MORELLA Historiador

Un quadro de Ferrer Dalmau que mostra a Cabreralluitant en la silueta de Morella al fons.

“No hi ha dubte que la Conquista de Valencia fou una iniciativa aragonesa”

(Joan Fuster, Sueca (Valencia) 1922-1992, de su obra "Nosaltres els Valencians",pág. 41, Conquista de Valencia, 17ª Ed.)

Renou


28 HISTORIA Renou

neu, i entregaren a cadascú un paquet de cartuchosi dos pedres de chispa. A les 22 hores, en el molíd’Adell, Alió explicà clarament als soldats com acos-tar-se al castell en mig de la foscor, com situar lesescales, pujar fins al terraplé, i fer-se en la fortalea.Els parlà dels riscos, pero també dels ventages quees guanyarien prenint una ciutat important i benabastida com Morella. Com que hi havia que nume-rar-se i tots volien entrar dels primers, es feu un sor-teig, reservant el primer puesto a Orgué, que aniriaseguit dels soldats Manuel Martínez, José Franc,Juan Donato, i la resta.Després, els va recomanarreposar i dormir. Alió va visitarllavors al comandant Neira, idesprés feu testament i escri-gué cartes de despedida alsseus familiars, perque temiano tornar a vore’ls.

A les 2 hores del dia26, els carlistes s’alçaren iprepararen. Arribà llavors desdel Mas de Querol el subtin-yent Juan Lucas, enviat perNeira, en quaranta soldats,per a recolzar el colp. La tropaes posà en marcha, en la neusilenciant el seu avanç, en mig d’un terrible fret,bufant el vent i caiguent aigua i neu.. Eren 56 sol-dats, en un tinyent, dos subtinyents, set sargents iset cabos. Arribaren al molí dels capellans, a on esta-ven preparades les dos escales que debien utilisar, iles carregaren.

La força arribà junt al mur que llinda en l’atride l’església. Seguiren caminant fins als femers, enel mur oest del castell. Allí hi havia un clavill, a on elsdefensors havien volgut instalar una garita que ferade comú, pero per causa de l’aire i la neu d’eixosdies havien deixat les obres a miges. Com que el murquedava més baix, era factible aplegar fins ad ell. Noobstant, l’altura era molta. Era necessari posar unaescala per a trepar fins a un escaló de pedra a mijaaltura, i des d’ell posar l’atra escala, per a alcanzarles almenes. Llavors, començaren a pujar. El primer

que pujà fon el guia, Orgué,seguit per Alió, i aproximada-ment la mitat dels soldats.Arribaren a la terraça natural,a uns vint metres d’altura res-pecte de terra, i seguidamentpujaren la segona escala. Tresgastadors, soldats forts i degran altura, posaren i sostin-gueren esta escala. De nouOrgué ocupà el primer lloc, ipujà en la foscor i en completsilenci. Llavors, quan arribàdalt, va descubrir que l’escalaera curta, i faltava un poc mésd’un metre per a arribar al

remat. El fret i la neu havien gelat el mur, fent impo-sible trepar per ell. L’única solució, fon que els fornitsgastadors alçaren l’escala damunt dels seus mus-cles. Orgué alcançà els murons, i darrere d’ell Alió,seguit del soldat Manuel Martínez i la resta de carlis-tes.

LA CAIGUDA DEL CASTELL DE MORELLA. EL SEGE DE MORELLA (II) (...de la pag. anterior)

El pas de l’Expedició Real travessant l’Ebre per Cherta.

Renou

29COLABORACIORenou

SUS I MAT A LA LLENGUA VALENCIANA (i II)Julio Filippi Domínguez

Retornant a les posicions, i observant com vaquedant el tauler déscacs en la partida endefensa dún dels signes dídentitat mes

importants per al maltractat poble valencià, com hoes la nostra dolça i casi milenaria llengua valencia-na, hui pareix ser, que la peça mes perillosa del tau-ler, “la reina”, va a ser utilisada agil i perillosament,pretenent désta forma desfer-se de la regina adver-saria lo mes rapidament possible.

En la meua particularvisio de cóm “la reina”, es adir, “la televisio”, colaboraactivament en la suplanta-cio de lídioma valencià perun atre importat perlÍnstitut dÉstudisCatalans i la seua mascotaen el Regne de Valencia,lántivalenciana Academiade la Llengua (AVL), argu-mentare com, eixa arma tanpoderosa que es “la televi-sio”, pot arribar a desperso-nalisar el llenguage dúnpoble i, ademes, com elsautors déixa malifeta, ixenen la caixa tonta com a ver-daders valencianistes iautentics defensors de la nostra Patria Valenciana.Quan mes be, les seues actuacions demostren justlo contrari…

Per eixemple, esperava trobar-me en Canal 9, latelevisio dels valencians que “Paquito el catalanero”Camps domina en esplendida desvergonya, com la“loca academia de no sabem quina llengua” (AVL)

dominada per inquisidors en contra del nostre idio-ma, aprovava, en lúltima reunio la denominacio de“valencià”: “el valencià és la llengua romanica par-lada a (en) la Comunitat (¿de veïns?) Valenciana,Catalunya (la fantastica), Illes Balears (PP MatasImmersion man), Andorra i en altres (atres) territorison es diu català…”

Canal 9 silencia el sou que cobren estos “acade-mics inquisidors”, i es que,ademes de contribuir a cata-lanisar la llengua valenciana¡cobren! ¡i be que cobren!¡prop de sismil euros men-suals!. Entre eixos acade-mics estan els que van per-tanyer a la Real Academia deCultura Valenciana (RACV)com Ramón Ferrer, RamónArnau, Angel Calpe, (autor deLa guerra insidiosa, ensaigsobre el nacionalisme valen-cià, fet abans de cobrarpasta gansa, i quan aparen-tava ser el gran defensor deles Normes dÉl Puig) itambe Artur Ahuir. Nomes hihague una honrosa excepcio,la dÁlfons Vila, que continua

fidel a la RACV i a Lo Rat Penat.

En la televisio, per supost, de noticies com estesno níxen. I es que si una cosa fa be el PP es, quanapleguen les eleccions, abanderar-se dúna supostavalenciania, enrollar-se la Senyera per tot el cos ipredicar per tot el Regne que el seu referent politices En Vicent González Lizondo. ¡ i fins aixo els ix be!

Joc d’escacs

“Valenciá es la llengua parlá en la major part del antic Reine deValencia…Nòstra llengua te per distintiu especial la dolçor i suavitat en sa fonètica, ila vivea, moviment, gracia i energía en l’expressió”

1912-Gramática Elemental de la Llengua Valenciana Lluïs Fullana i Mira, Benimarfull (Alacant) 1871-Madrit 1948.

Renou



Puix que yo recorde, les ultimes noticies relaciona-des en el valencianisme que han eixit per Canal 9 enels ultims anys, han segut una l´homenage que livaren fer a Lizondo lány passat, en el qual la donade Lizondo i els seus fills anaven rodejats de lacupula del PP, i látra noticia, el soterrar del poeta imembre de la RACV, Xavier Casp.

I una volta han passatles eleccions… “la reina”torna al contraatac i, desde Canal 9, nos arribenparaules alienes al nostreidioma, com: “nosaltres,desenvolupar, servei, vehi-cles, altres, vaixell, papa-llona, pastanaga, esport,pescateria, el que passa,gener, diumenge, butxaca,amb, dues, nombres, cer-cle, vacances, rellotge,seva, llotja”, en fi…

Resulte que ara, per a“normalitzar” una llenguai buscar la convergenciaen una atra, en la del veï del nort, n´hi ha que carre-gar-se lídioma valencià, i per ad aço no hi ha queutilisar el llenguage viu que parla el poble (que enesta partida son els peons) i per tant debem fer usdúna llengua ¡que mai s´ha utilisat! En idiomavalencià debem dir: natros o nosatros, desenrollar,sevici, vehiculs, atres, barco, palometa, carlota,deport, peixcateria, lo que pase, giner, dumenge,

boljaca, en, dos, numeros, circul, vacacions, rellon-ge , seua, llonja. Puix estes si que son formes genui-nes valencianes.

Joan Coromines, que era molt sabut, pero tambea la mateixa vegada un habil manipulador al servicide límperialisme catalanesc, escrivia en el seu dic-cionari: Vol V pag 283: “En Valencia, la forma llonja

no a soles es llegitimasino que no crec queningu haja pensat rebu-jar-la”. (Vol II pag 282)Coromines escriu: “recor-dem, valencià llonja,catala llotja, castellalonja”

Puix aixo, ara yasabem quins son els quesuplanten la llenguavalenciana per una atra.Damunt de les conscien-cies dálguns politicscaura la responsabilitatd´haver-li fet un sus imat a la llengua valen-

ciana i d´haver convertit lídioma valencià, en estehistoric Regne en nomes una assignatura de qualels jovens passen délla.

Articul publicat el 9 de maig de lány 2008 enel semanari El Dissabte de Benicarlo.

SUS I MAT A LA LLENGUA VALENCIANA (i II) (...de la pag. anterior)

Instalacions de Canal 9. RTVV

Renou

Restaurant ~ Salons per a convits“Fem inoblidables els seus grans moments”

Reserves Tel. 964280302-637568604C/ Juan Pablo II, 33 • 12003 CASTELLÓ

C/ Juan Pablo II, 33 - 12003Castelló

Tel.964 280302-637568604e-mail:[email protected]

www.celebritylledo.com

31COLABORACIORenou

ANYS D’ESPARDENYA Manuel Casaña Taroncher

Fa uns sixanta anys era temps d’espardenya, aquellde poca llum i foc de nyena. De molts faldons ipoc sabó, d’afaitar-se, els hòmens, cada quinze

dies, de llavar-se els chiquets be una volta per semanai de canviar-se de roba quan podies perque més d’unavolta la canviaries pero la que tenies en l’armari la queno lluïa un esgarró, portava pedaços per tots els can-tons. Eren hores de badallar, de poc oli i escàs pa, foraéste de farina de forment, d’ordi, de dacsa, o sols desegó. Rar era qui duya sabates, i, molts, abarques iespardenyes. Lo mateix l’amo queel criat.

També, conta Gayano Lluch,que pel 1920, la espardenya lacalçaven pobres i rics perValéncia. Tant que ell li va escriureun bonico cant que aixina comen-çava: “Vingau, ansians i chóvens,vingau así a cantarli. / Cantemlitots a una; cantemli en entusias-me; / cantemli com se cantacuant vols a un noble ser…” Iseguia dient: “Vingau, ansians,chovens / vingau así a cantarli. /Cantemli a la espardenya, / glo-sant nostre sentir / ya qu’ ella nosreserva de punches y de vidres / yd’atres coses lleches que no sedeuen dir… / ¡Oh, Santa yPoderosa! / ¡Oh, gentil espardenya / de cànem y demalves / o de groguencs esparts! / Hui, así a rendirtevenen / honors que bé mereixes / dels que d’anar des-calsos / estem rendits y forts!”… Per acabar la lloaescrivint:” Al vóret nova y fina / al vóret blanca y neta /dones al que te mira / un goig molt superior, / mesdones val y quinze, / mes dones un mal rato, / si al amoque te calsa li fan els peus pudor.”

Espardenya de cara ampla -que tapa tots els dits-dita la valenciana com la que tapa el dit gros -en robade cànem- que moltes s’en fabricaven pels pobles delnostre Regne. Sobre tot, allà en Callosa d’En Sarrià –poblet destruit pels algerins- que fa 200 anys contava

en 30 famílies –segons observacions de Cavanilles- icada dia anàren aumentant, puix eren molt fecundesles seues dones. Escriu que en 1792, Pere JoanSanchis fon pare de 24 fills, dels que li vivien 13 chicsi 4 filles. Poble llaurador, en general, ya que dels 830habitants que n’eren sols 40 se dedicaven a fer espar-denyes, pero que escampant-se pels poblats dels alre-dedors - fins set hores de camí- venien tota la seua pro-ducció. Per això Martí Gadea els recordava en una can-çoneta: “En Tàrbena, sobrasades; / en Benidorm, peix-

caters, / el cordellet en Altea / ien Callosa, espardenyers.”

Espardenyes que ara poquetesne veem. Solament pels dies dePasqua i per falles i no en tots elspeus. Més per l’estiu que per l’hi-vern. I per no vore-les, tampocescoltem a ninguna mare cridarescarotada: “Espera’t a que menyugue les espardenyes i voràs”,“o si me lleve l’espardenya sabràssi tu ho faç o no”…

I per culpa de l’espardenyase mofaven els d’Alaquàs als chi-rivellans: “Els de Chirivella, unaespardenya nova i una vella”.Espardenya que té el nom pel seucomponent d’espart i l’usarenmolt ufans els romans, els moros

i els cristians, els francesos de la Provença i els espan-yols de Mallorca, Catalunya i nosatres, els valencians.

Era un temps aquell que molt be el retrata unacançoneta arreplegada per Manuel Martín Reverter enel seu “Cançoner de Villarreal”. Aço dia:

“El pobre que és pobreno menja quan vol. Trau les botifarresde dins del perol,i si en la tendano volen fiar

sol acabar sempreanant a captar.”

“Aspirem a que la nostra llengua vernacula siga sola la parlada en la nostrallar; pels nostres camps i en les nostres viles; que siga ensenyada en les esco-les publiques; en els instituts i en les universitats de la Regio”


Renou

Acequia major del Castelló antic. L’espardenya,protagonista

32 LLENGUA VALENCIANA Renou

LLAA PPRREEPPOOSSIICCIIOO

La preposicio es una part invariablede l’oracio, que servix per a expressarla relacio que hi ha entre dos paraulesde l’oracio, de forma que la segonasiga sempre complement de la prime-ra, donant-li un sentit. Este sentit oidea, que dona la preposicio, pot serde lloc, temps, manera, causa, pos-sessio, propietat, dependencia, dany oprofit, orige, etc. Eixemples: idea de

lloc i temps: vaig a Paris durant les festes; a Paris, direccio,i durant, temps); idea de manera i causa: viage en barco pera mes seguritat (en manera, per a, finalitat); idea de propie-tat: estudie en el llibre de mon germa (de, propietat); idea demateria: balco de ferro (de, materia).CCllaasssseess ddee pprreeppoossiicciioonnss

Les preposicions poden ser simples o compostes.Les simples consten d’un sol element: a, com, per, de, etc.Les compostes estan formades per dos o mes elements:per a, cap a, front a, etc.

Hi ha adverbis que poden ser usats com a preposi-cions (preposicions – adverbis). Quan modifiquen al verpactuen com a adverbis; quen afecten a una atra part de l’o-

ració, actuen com a preposicions. Eixemple: estic dins (dins,adverbi); dins de casa (dins, preposicio); fora fa calor (fora,adverbi); fora del terme (fora, preposicio).

Hi ha una serie de preposicions llatines i algunesgregues que han passat a unir-se com prefixos a diversesparaules: d’elles s’ocupa el capitul referent a la formacio deparaules. Eixemples: llatines: A: afonic; ab: abnegar-se; ante,antesala; contra: contradir, etc.; gregues; peri: pericarpi;amfi, amfiteatro;hiper, hipertensio, etc.

Hi ha moltes preposicions, sobre tot compostes, perlo que aci nomes donarem les simples i algunes de les com-postes mes corrents.

PPrreeppoossiicciioonnss ssiimmpplleess.. Les mes importants son:A, ab, contra, en, entre, de, segons, fins (hasta) per,

sense (sens) sobre, vers, davall, durant, tocant, salvant.PPrreeppoossiicciioonnss ccoommppoosstteess:: a mes de, ans de, alrede-

dor de, baix de, per baix de, per damunt de, proxim a, per lavora de, a la vora de, a traves de, al costat de, a causa de,des de, a despit de, a favor de, a força de, cap aci, cap alla,cara alla, davall de, dins de, fora de, d’ença, darrere de,davant de, despres de, en quant a, front a, junt a, fins a(hasta), per a, prop de, llunt de, respecte a, en contra de,enfront, de, en lloc de, gracies a, llevat de, al voltant de, a ladreta de, a tall de, a ran de.

(continuarà en el numero següent...)

APUNTS DE GRAMATICA D. Josep Mª Guinot i GalánVALENCIANA (...continuacio) Academic de numero de la RACV

Fundador de “Cardona Vives”

Renou

ESCOLES ¿VALENCIANES? Fernando Masip LorasSecretari de “Cardona Vives”

Vullguerem cridar l’atencio,una volta mes, sobre la poli-tica que s’esta seguint en

tot lo Regne de Valencia en loreferent a l’educacio que s’impar-tix en les escoles valencianes.

Els llibres de text no a solesconsentixen el catala sino que elpromouen hasta limits inimagina-bles. No mos referim al arracona-

ment que patix la Llengua Valenciana. Es algo mesfondo. L’exaltacio de tot lo catala es la nota predomi-nant, procurant sempre deixar en un segon lloc loreferent al Regne de Valencia.Es una sensacio de vasallagevergonyos que pareix mentiraestiga permetit per les nostresautoritats.

Com eixemple anem aretraure i destacar algunsaspectes de lo publicat en el lli-bre de text que porta el titul de“4t eso. VALENCIÀ. Llengua iLiteratura”, elaborat pel “Depar -ta ment Didactic d’EdicionsBromera”, seguint les indica-cions de la “LOE” i de la “Conselleria de Cultura,Educacio i Esport”.

* Parla de l’articul neutre LLOO. Primerament, elpresenta dins del signe de “prohibit el pas”, afegintque en nostra llengua a soles hi ha dos articuls deter-minants: eell (masculi) i llaa (femeni), admitint que l’ar-ticul lloo es la forma arcaica del masculi (“Tirant loBlanc”, per supost ya li han llevat la ch final origina-ria) i que si s’emplea es per la pressio del castellà ique el seu us es inadequat.

Quan volem expressar algo tan quotidianicom l’estat de l’economia actual, diem: lloo qquuee eessttaappaa ssssaanntt eess rrooïïnn;; al aplicar la norma anterior, la cosaes complica ya que tindrem que dir “eell qquuee eessttaa ppaass--

ssaanntt eess rrooïïnn””;; la confusio que s’obri es clara; pareixque la persona que passa per davant de mosatros esroïn. Hem empobrit el nostre idioma sense capnecessitat.

* Sobre la llengua del 1900 al 1975. Enaltix lafigura de Pompeu Fabra i l’Institut d’Estudis Catalans,citant les Normes (catalanes) de Castello. Nomenal’importancia d’alguns valencians com Sanchis Guarner,Joan Fuster i Enric Valor. Tots sabem la trayectoria cata-lanista d’ells. En canvi no nomena al major defensor dela llengua valenciana, el pare Fullana, autor d’una gra-matica valenciana fabulosa, unic academic que s’as-

sentà en una cadira de la “RealAcademia Española”, represen-tant a la “Llengua Valenciana”.

* La Renaixença. Tornaa enaltir als catalans. En estecas a Aribau i Guimerà.Nomena despectivament alvalencià Teodor Llorente.

* Curiosa descripciode les varietats dialectals delcatala. El dividix en oriental i

occidental. L’occidental el subdividix en “Nord-occi-dental” i “Valencià”. El “Valencià” el torna a subdivi-dir en: Valencià septentrional, Castellonenc, Valencià“apitxat”, Valencià meridional i Alacantí. O siga, elscinc “dialectes” de la familia valenciana estan dinsd’un conjunt de 17 dialectes que provenen de la llen-gua catalana. La questio es diluir el nostre idioma enel gran mar catala per a que quede desdibuixat.

* Una ultima perla (hi han moltissimes mes),quan descriu el repoblament de nostres terres des-pres de la conquista de Jaume I en el sigle XIII queexplica la divisio llingüistica dels habitants en caste-llanoparlants i valencianoparlants. Va otorgar les


33COLABORACIORenou

Escola de postguerra

“La Lengua Valenciana y la catalana están en paridad y al mismo nivel, exis-tiendo, una mayor antigüedad de la lengua valenciana, ya que sus raíces se hallan máspróximas al latín”.

Dámaso Alonso, Real Academia Española de la Lengua

Renou


ESCOLES ¿VALENCIANES? (...de la pag. anterior)

comarques de l’interior als arago-nesos i les del litoral als catalans.

Recordem, a titul d’eixemple,que tant Morella com Burrianaforen repoblats a furs deZaragoza, una en l’interior i atraen la costa i abdos sempre hanparlat en valencià

* En el llibre de “2on eso.VALENCIÀ. Llengua i Literatura”,elaborat pel “Departament

Didactic d’Edicions Bromera”, seguint les indicacionsde la “LOE” i de la “Conselleria de Cultura, Educacioi Esport”, en la seccio de la“llengua i els parlants”, alreferir-se a “la familia roma-nica“, expon les llengües quel’integren:

castellà, catala, fran-ces, provençal, gallec, Italia,occita, portugues, retoroma-nic, romanes, i sard, definintcada una d’elles.

Per supost no nome-na a la llengua valencia perola subvalora definint-la comllengua catalana:

Definicio catala: llen-gua cooficial a Catalunya i a les Balears; eess ppaarrllaattaammbbee aall PPaaiiss VVaalleenncciiàà,, oonn aaddooppttaa eell nnoomm ddee vvaalleenn--cciiàà. A Andorra es llengua Oficial. Tambe es parla alsud de França, a la ciutat de l’Alguer (Sardenya) i alCarxe(Murcia). Té diversos dialectos. Nombre aproxi-mat de parlants: 6 milions.

* Mentres escric estes llinies senc un remorpel carrer; veus, coets, timbals. M’assome i veig elcarrer tot ple de banderes i ensenyes quatribarrades.Al acostar-se per ma casa em done conter de la rea-litat. Es tracta del “Correllengua”. Chiquets d’algunesescoles obligats a eixir i alguns “animadors” donant-los consignes. El dia que s’atrevixquen a portar-los

uniformats, el paregut a les milicies nazis sera encaramajor. “Nostra llengua”, mai nomenada pel seu nomde llengua valenciana. En realitat no es llengua valen-ciana lo que donen en les escoles i no s’atrevixen adenominarla catalana. Finalment, proclames als peusdel rei Jaume I atribuint-li el gran honor d’haver portatla “llengua” a nostres terres. Ubieto demostra quel’immigracio mai va passar del 5 % de la poblacioautoctona i este 5 % repartit en 50 % navarros, 25 %aragonesos i 25 % catalans de baixa capacitat cultu-ral. La pregunta es obligada. Abans de vindre ell, ¿elsvalencians eren muts?; si parlaven ¿en quin idiomaho feen?...Si. Aquella parla era l’embrio de la llenguavalenciana tan pronte dignificada per gent d’aci i ele-

vada a la dignitat de “sigled’or” dels que tots coneixema una serie de personagescom Ausias March, JoanotMartorell, Roiç de Corella,Isabel de Villena, BonifaciFerrer i tants mes. Cap d’ellsera catala i ara volen posar-los en “calçador”, com cata-lans.

* Resum. En les esco-les antigues de la postguerrael valencià estava proscrit. Elregim dictatorial no permetia

mes que el castellà. En les escoles valencianesactuals el valencià continua prohibit. L’autoritat llin-güistica la té la catalanista AVLL, consentida, alenta-da i blindada per les nostres autoritats. Caminem capa una “democracia” dictatorial que a soles permeti-rà el catala. Mosatros, en la mida de les nostres pos-sibilitats, seguirem reivindicant el valencià que parlael poble, o siga, el verdader valencià, el que se rig perles Normes del Puig, aprovades en el Monasteri d’ElPuig en 1981, firmades per mes d’un miller de pres-tgiosos erudits i certificades notarialment. Ademes,no pergam de vista que el poble té molta força i, apesar de totes les prohibicions, ha mantingut lavigencia de la Llengua Valenciana.

Escola actual

“La valenciana, graciosa lengua, con quien sólo la portuguesa puede competir enser dulce y agradable”

Miguel de Cervantes, 1547-1616.

Renou

35COLABORACIORenou

Si no recorde mal, crec que a principis del pas-sat sigle XX aparegué en la prensa francesa unartícul que se titulava “Yo acuse”. L’autor, pot-

ser també m’equivoque, fon Emili Zola, que abans demorir en 1902 el va escriure i va tindre un èxit cla-morós. Yo me he apropiat el títul del famós artícul itambé acuse als polítics del actual Govern valenciàper sa falta de valenciania.

Com alguns membres del referit Govern pertenei-xen a l’Obra que fundà Sant Josep Mª Escrivà deBalaguer, l’Opus Dei (Obra de Dios), pareix mentiraque no seguixquen o desconeguen alguns popularspassages de la vida de Jesucrist. Perque, ¿qui norecorda l’expulsió dels mercaders del Temple perrenegar de la seua doctrina? Puix eixe eixemple sepot aplicar a quan en 1982arribaren els socialistes alpoder. ¿I qué feren?: eliminara tot aquell que volia el Regnede Valéncia, que en bona llei lipertanyia, i no el País Valencià,que acabà en “ComunitatValenciana”. No cal dir que elssocialistes feren una netejaabsoluta, sobre tot en lesescoles, a on desapareguerenels llibres de text en llenguavalenciana, que per a primer isegon curs dels chiquets editàla que fon consellerad’Educació, Mª Ampar Cabanes. Pero és que, abanda d’eixa invasió de llibres en català i d’editorialscatalanes, els socialistes varen colocar en ajunta-ments, institucions, universitats, centres oficials,associacions de veïns, sindicats, etc., etc., a gent“adicta al règim” que començà a fer sa efectiva llabori aixina anà creixent i creixent el catalanisme internque ya el poble deplorava. Pero ara ve la segona part:el Partit Popular se fa en el Govern valencià en majo-ria absoluta. I, com diuen que fer com fan no éspecat, en conte d’imitar als socialistes quan se ferenen el poder, no han tingut el valor, el corage i lo que

hi ha que tindre, valenciania, per a sanejar, depurar i“jubilar” a tots els “infiltrats” que anà colocant elPSOE, i que encara hui estan en llocs importants del’Administració i cobrant sous millonaris (vejaul’Acadèmia Valenciana de la Llengua, el ConsellValencià de Cultura o l’Institut Alfons el Magnànim,per citar-ne alguns).

El poble valencià no mereix tindre esta classe depolítics tan despreciables per inofensius, inope-rants i descastats, que segurament, per no seguirla doctrina de Jesús, són incapaços de llançar alsnous mercaders que estan malbaratant la nostrallengua, història i cultura en el “Temple” d’Espanya.Puix la llengua valenciana, que és oficial com lacastellana, en el nostre Estatut d’Autonomia, en les

demés autonomies i institu-cions nacionals l’han desterrati, com un insult més, desapa-reix del mapa. Clar, que totaçò té un principi com totesles coses del món. ¿Quantscatedràtics valencians hanhagut en les universitats cata-lanes? Yo crec que cap. Encanvi, en els anys 50/60, enl’Universitat de Valéncia hihavia cinc catedràtics cata-lans! A saber: Reglà, Tarradell,Giralt, Dolç i Ernest Lluch. Ellsforen els que deixaren el camp

sembrat i abonat, i gràcies als indolents, incapaci-tats i abandonats polítics valencians no els falta lacollita de Bromera, Tres i Quatre i la Conselleriad’Educació, Cultura i Deport o l’Institució Alfons elMagnànim... I el poble seguix callant i contemplantla destrossa. Perque el càncer catalaniste, ya haentrat també en les falles. Per això yo acuse, alsmilitants de l’Opus del Govern, d’incúria, apatia,negligència, perea i falta de patriotisme. I, com yono soc sant, no perdonaré mai la seua falsetat i satotal falta d’amor a sa mare Valéncia i a son mal-tractat poble.

Santuari de Torreciudad. prelatura de l’Opus Dei

YO ACUSE Anfos Ramón i Garcia

-“Sempre i en tots temps, la perdua de la llengua d’un poble ha sigut precedidade la perdua de les seues llibertats”


Renou


9. EL RACONET DE LALLENGUA VALENCIANA

JSGProfessor de Llengua Valenciana

per Lo Rat Penat

DDIIFFEERREENNCCIIEESSMMOORRFFOOLLOOGGIIQQUUEESS

EENNTTRREEVVAALLEENNCCIIÀÀ--CCAATTAALLÀÀ ((II))

Els organismes que hau-rien de velar per la recupera-cio, promocio, us, i recopila-cio normativa de la llengua

valenciana, sistematicament venen bandejant, no recoma-nant en els registres formals i quan no, prohibint, formesgenuïnament valencianes. Eixe es el cas que hui nos ocupa:els substantius acabats en el sufix ––eeaa..

Procedent del llati ––iittiiaa, en valencià este sufix evolucionàa ––eeaa, en castella fa ––eezzaa i en catala --eessaa

Vejam uns eixemples:VVAALLEENNCCIIÀÀ CCAATTAALLAA CCAASSTTEELLLLAAagudeeaa agudeessaa agudeezzaabelleeaa Belleessaa belleezzaafermeeaa Fermeessaa firmeezzaaflaqueeaa flaqueessaa flaqueezzaafortaleeaa fortaleessaa Fortaleezzaagentileeaa gentileessaa gentileezzaagrandeeaa grandeessaa grandeezzaamaleeaa maleessaa maleezzaanobleeaa nobleessaa nobleezzaapereeaa pereessaa pereezzaaPobreeaa Pobreessaa PobreezzaaRiqueeaa Riqueessaa Riqueezzaatendreeaa tendreessaa Terneezzaa (ternura)tristeeaa tristeessaa tristeezzaa

La presencia en català d’una --ss-- intervocálica en l’acaba-ment --eessaa sona aci, en tot el domini llingüistic valencià, com sid’un castellanisme es tractara, sent esta una pronunciacioincomoda per als valenciaparlants. FFuullllaannaa1 ya apuntava a lallei d’estalvi de forces o de menor esforç, una de les quatre lleisde les que es servi la llengua valenciana per a evolucionar i for-mar noves paraules procedents del llati vulgar, adoptant solu-cions particulars per al domini llingüistic valencià a diferenciacom ho han fet unes atres llengües germanes.

Es cert que les dos formes ––eeaa i ––eessaahan convixcut de dels temps antics, inclusen un mateix autor, pero ha segut la prime-ra, --eeaa, la que sempre ha prevalgut en elsescritors valencians. Del dos sufixos, laforma ––eeaa, i no ––eessaa, es exclusiva del valen-cià i a soles es practica pels valenciapar-lants des de temps immemorials. La caigu-da de la –ss-- deu ser molt antiga perquesempre primer es dona el canvi fonetic idespres passa dit canvi a l’escritura.

Nos recorda FF ddee BB.. CCrreemmaaddeess22 que “laterminacio --eeaa es la que mes es conforma a

la personalitat del valencià autocton en els escrits de totaclasse des dels classics als nostres dies... Ya en Els Furs deJJaauummee II es la forma ––eeaa i no ––eessaa l’unica que apareix escri-ta”. Tambe en les Trobes en Lahors de la Verge Maria,Valencia, 1474 trobem: “grech é clarééaa, sense pereeaa”

En temps de la Renaixença valenciana (s.XIX), els termensacabats en –ea (belleeaa, grandeeaa, fortaleeaa, etc) son arreple-gats per CCoonnssttaannttii LLlloommbbaarrtt i JJoosseepp EEssccrriigg en el seu diccionari(Diccionari Escrig-Llombart, 1887). Encara que tambe arreple-ga Llombart algunes de les formes ––eeççaa,, sempre les remet ala primera, a la que considera la forma mes correcta.

A començament del s.XX, L’eminent filolec valencià LLlluuïïssFFuullllaannaa ensenyava que devien ser bandejades, com a impro-pies del valencià, les desidencies en ––eessaa o ––eezzaa, que pro-venen del llati -iittiiaa d’alguns substantius abstractes, i gastarla desidencia –eeaa, per esta rao el seu diccionari unicamentarreplega la forma ––eeaa..

Tambe li dediquen un apartat especial llingüistes genssospitosos com SSaanncchhiiss GGuuaarrnneerr,, FFrraanncceesscc FFeerrrreerr PPaassttoorr iiBBaaddiiaa MMaarrggaarriitt quan en el seu moment reconegueren que elsufix ––eeaa no devia ser considerat un dialectisme.

FFrraanncceesscc FFeerrrreerr PPaassttoorr33 en el Diccionari de la Rima diu:“La forma en ––eeaa es la normal en el valencià i en la llenguaantiga i respon perfectament al tractament etimologic i, ames a mes, en valencià es mes sentida com a mes entran-yablent nostrada front al castellà ––eezzaa, puix que les formesen ––eessaa sonen ací a castellanismes…)

BBaaddííaa MMaarrggaarriitt en la seua Gramática4 diu en relacio alreferit sufixe: “…sin embargo, este sufijo --iittiiaa no tiene dia-lectalmente la fijeza del catalán oriental, ya que pierde siste-máticamente la zz en valenciano…”

Podem concloure que els substantius en el sufix ––eeaa sonpart de la realitat llingüistica valenciana. Si els escritors clas-sics valencians ya usaven esta desidencia –eeaa en els seusescrits, i si en el domini llingüistic valencià no s’ha deixat maide pronunciar, ¿per quina rao hem de renunciar a la formapropia i substituir-la per una atra mes exotica?

La RACV es molt clara al respecte, considera que envista de la qualitat i quantitat de paraules en ––eeaa, hauria deser un cultisme ortografic reconegut per les institucions quevelen per la “nostra llengua”.

Per contra, els sectors anexionistes de la llengua valen-ciana en l‘ambit català tenen un especial interes de donar

entrada a les formes catalanes, inexistentsen la llengua valenciana, com a formes cultesi preferibles, lo qual està contribuint a vulga-risar i dialectalisar el lexic genuï valencià.

–––––––––––––1 Estudi sobre Filologia Valenciana. Lluïs Fullana Mira.Valencia, 1909.2 Normativa de la Lengua Valenciana. Francesc deBorja Cremades Marco, Valencia, 1985.3 Diccionari de la Rima, Francesc Ferrer Pastor en lacolaboracio de Josep Giner. Valencia, 1956,4 Gramática Catalana, Badía Margarit. Ed. Gredos,Madrid, 1976

37COLABORACIORenou

SANTÁNGEL RECIBIÓ ESCASA RECOMPENSAPOR FINANCIAR LA EXPEDICIÓN Ricardo García Moya

Existe un nexo ignorado entre la moneda medie-val valenciana y el manuscrito que Fernando elCatólico, rey de Valencia, remitió en 1490 a la

villa de Alicante, otorgándole el título de ciudad enagradecimiento a la ayuda prestada en la guerra deGranada. El cronista real Hernando del Pulgar anota-ba que “ddeell RReeyynnoo ddee VVaalleenncciiaa,, ttooddooss llooss ddííaass vveennííaannppoorr mmaarr nnaavviiooss ccaarrggaaddooss ddee ppaann,, eeddee ppaajjaa ee cceebbaaddaa,, ee ddee ttooddaass llaasspprroovviissiioonneess qquuee eerraann mmeenneesstteerr“; y,sin duda, muchos de los barcossaldrían del puerto de Alicante.

Todo manuscrito valioso sueletener su carga enigmática, quepuede emanar de la caligrafía her-mética (p.e., la de Leonardo deVinci, que requería el uso de espe-jo para su lectura), o de frases condoble significado. Respecto almanuscrito alicantino, la dudasurge ante un extraño grafismodibujado en el topónimo“Valencia”, que altera la normali-dad paleográfica del escrito. Por lodemás, el pergamino es similar aotros del siglo XV elaborados, posi-blemente, en el monasterio deGuadalupe; lugar donde los monjes “pergamineros”purgaban las pieles con cal y las pulimentaban conpiedra pómez.

¿Qué representa el tosco pictograma cuyos trazossugieren la forma de tridente? ¿Podría relacionarsecon el dios Neptuno y el hecho de ser Alicante ciudadmarítima? Lo que ahora es un misterio, era automáti-

camente interpretado en la Edad Media en todaEspaña. El resto del escrito es normal y responde aldictado de Fernando el Católico -que se encontrabaen Córdoba el 26 de julio de 1490- a su escribano,“ordenando a las autoridades del Reino de Valenciaque guardasen y mandaran guardar los privilegios dedicho título”.

El origen del falso “tridente” seremonta al año 1365 -reinandoPedro el Ceremonioso- después dela guerra entre los reinos de Casti-lla y Valencia; contienda en que elCeremonioso conservó la Coronade Aragón gracias al heroísmo delos valencianos de todo el territorio.La distinción concedida por elmonarca fue singular en la historia,pues en “lleess sseeuueess rreeyyaallss lllleettrreess“,al enumerar los reinos de Aragón,Nápoles, Sicilia, etc., y llegar al deValencia, “ppiinnttóó ccoonn ssuu mmaannoo uunnaaccoorroonnaa eenn llaa LL“. Este raro privilegiofue respetado en los documentosimportantes y, claro está, en laconcesión del título de ciudad aAlicante no podía faltar.

Por tanto, el misterioso arpón del manuscritocorresponde a la corona dibujada por el escribano deFernando el Católico sobre la letra LL de Valencia“Ciutat e Regne”. Posteriormente, el privilegio fue olvi-dándose, aunque todavía en 1696 -reinando el infelizCarlos el Hechizado-, el obispo de Orihuela recordabaen un escrito dedicado a la Generalidad, que “la LL,,Brazo Real, por su coronada y establecida lealtad,


Luís de Santángel, financista deCristóbal Colón

-“Convé que’ls valencianistes en lo sí de les familias, dins y fora casa prediquena tothora que no es noble y digne pera un valencià, rebutjar y menysprear la nostra nati-va parla; qu’ella es tant armoniosa y dolía com la que mes”


Renou


SANTÁNGEL RECIBIÓ ESCASA RECOMPENSA POR FINANCIAR... (...de la pag. anterior)

duplicada en sus leales ciudadanos y las Ciudades yVillas del Reyno” (Sánchez, M.: Sermón de gracias porel feliz recobro de la salud del Rey, Valencia, 1696,fol. 6).

Es decir, el Ceremonioso premió con la corona atodo el territorio, “Ciudades y Villas del Reyno”, aun-que influyeron en la merced los dos cercos sufridospor la capital. No obstante, la guerra contra castella-nos fue encarnizada en elsur del Reino, y el propiogobernador de Orihuelamurió envenenado porcirujanos de Pedro elCruel de Castilla, en típicaargucia de este siniestrorey.

¿Qué queda de la letraLL, coronada medieval? Unprivilegio tan honroso -que distinguía en losdocumentos reales alReino de Valencia sobrecualquier estado euro-peo- tuvo consecuenciasinmediatas. Acatando lavoluntad regia, la monedavalenciana y la RealSeñera incorporaron lacorona sobre las barras; mientras que en el Condadode Barcelona, por ejemplo, continuó en el siglo XIVcon el losange sin corona en las monedas. Hay queaclarar que Cataluña no existía como nación en laEdad Media y, en consecuencia, no se acuñaron pie-zas con la palabra Cataluña.

Iconológicamente, la moneda valenciana quefinanció el Descubrimiento mantuvo las dos barras

coronadas, como la primitiva Señera que aparece enel mapa de Mecía de Viladestes en 1413, conservadoen la Biblioteca Nacional de París. Por cierto, laapreciada corona heráldica (sobre azul en la bandera)fue devaluándose ante la escandalosa proliferación decoronas sobre cualquier escudo (también en lasmonedas) a partir del siglo XVI, hecho denunciado porheraldistas coetáneos, aunque sin resultado.

LLaa aayyuuddaa vvaalleenncciiaannaa aallddeessccuubbrriimmiieennttoo

Respecto a la ayudavalenciana al Descubri-miento, hay que puntuali-zar que benefició poco anuestros antepasados,pues parece que sólo con-siguieron un trozo “de lapropia madera del mástilcon que se descubrieron yganaron las Indias” (Soler,J.: Memorial, Valencia,1706, p. 18). Reliquiasingular -conservada en elReal Colegio del CorpusChristi- pero escasarecompensa para el pue-blo que propició, a travésde Luis de Santángel, el

viaje de las naves españolas.

En fin -volviendo al tema inicial- la moneda delReino de Valencia, la Real Señera y el Manuscrito deAlicante tienen concordante la Corona Real: sobre lasbarras en el primer caso, y sobre la letra LL en elpergamino. Incorporación promovida -detalle impor-tante- por voluntad soberana.

Escut de Valencia

-“…la nostra llengua, la qual des de lo sigle XIII ha vingut anomenantse ab lonom generich de llemosina y mes tart de valenciana; sens que may los escriptors clas-sichs valencians l’haguen baptejada ab lo nom de catalana”


Renou

39POESIARenou

JOAN ROÏÇ DE CORELLA

JJOOAANN RROOÏÏÇÇ DDEE CCOORREELLLLAALLAA BBAALLAADDAA DDEE LLAA GGAARRSSAA II LL’’EESSMMEERRLLAA ((ffrraaggmmeenntt))

VALENCIÀ ORIGINAL VALENCIÀ ACTUAL

Ab los peus verds, los ulls e çelles negres, En les pates verdes, i els ulls i celles negres.pennatge blanch, he vista una garça, plomall blanc, he vist una garsa,sola, sens par, de les altres esparça, sola, sense parella, de les atres apartada,que del mirar mos ulls resten alegres; i al mirar-la els meus ulls se m’alegren;y, al seu costat, estava una ·smerla, i, al seu costat, estava una merla,ab un tal gest, les plomes i lo llustre, en un gest, plomes i llustre,que no ·s al mon poeta tan illustre, que no n’hi ha en el mon poeta tan ilustre,que pogues dir les llaors de tal perla; que poguera dir les llaors d’eixa perla;y, ab dolça veu, per art ben acordada, i, en dolça veu, per art ben acordada,cant e tenor, cantaven tal balada: cant i modulacio, cantaven tal balada: ”Del mal que pas no puch guarir, “Del mal que tinc no em puc curar,

si no em mirau si no em mireuab los ulls tals, que puga dir en eixos ulls, que puga dir

que ja no us plau que ya no vos plauque yo per vos haja a morir. que yo per vos haja de morir.Si muyr per vos, llavo[r]s creureu Si per vos muic, llavors creureu

l'amor que us port, l’amor que yo vos tinc,e no·s pot fer que no ploreu i no pot evitar-se que no ploreu

la trista mort la trista mortd'aquell que ara no voleu; d’aquell a qui ara no ameu;

que el mal que pas no ·m pot jaquir, puix el mal que passe no m’abandona,si no girau si no gireu

los vostres ulls, que ·m vullen dir els vostres ulls, i em vullguen dirque ja no us plau que ya no vos plau

que yo per vos haja a morir.” que yo per vos haja de morir.”

TTrraannssccrriitt ppeerr:: MMaarriivvíí FFeerrrraannddiiss

JJooaann RRooiiçç ddee CCoorreellllaa (, entre i - Valencia,) fon , i mes-tre en Teologia, encara que no va rebre el presbiterat.Este escritor ocupa un lloc privilegiat dins el camp de lalliteratura, en la tematica amorosa i religiosa -tant envers com en prosa- en la qual es deixen notar els indi-cis de la cultura i l’erudicio del Renaiximent. Cada temael tracta en un estil peculiar pero en tots ells es mani-festa una gran riquea de llenguage i un domini de lesimagens, tot aço acompanyat d’un exquisit tracte de lapsicologia de cada personage. De la seua produccio en prosa cal destacar una serie de narracions a base d’historia

sagrada i profana. De la seua obra poetica, la majoria d’estudiosos han coincidit en qualificar els seus versoscom a sublims. Esta obra hague de ser numerosa, encara que a nosatres ens ha aplegat molt reduida. D’entreles seues poesies destaquem els poemes dedicats a la “Vida de la Verge Maria”, la “Oracio a la sacratissimaVerge Maria”, i dins de l’obra en prosa TTrraaggeeddiiaa ddee CCaallddeessaa, - un dialec entre el traïcionat amant i l’amada arre-pentida de la seua conducta punible: Caldesa- destaca el poema titulat “Balada de la garsa i l’esmerla”. El trac-tament que est escritor fa de l’amor fluctua entre el violent i passional i el tranquil i sere. Roïç es un bon ama-dor pero es un tant esceptic respecte de la dona. MMaarriivvíí FFeerrrraannddiiss


AATTRREESS NNOOMMSS,, PPEERR NNOO DDIIRR VVAALLEENNCCIIÀÀPeriodistes valencians, pioners de renaixença, no volen “llemosi”

Notem que estos valencians “de caire popular”, “popu-listes”, no eren uns qualsevol en l’orde cultural:

Josep Maria Bonilla, iniciador del primer periodic ques’ha publicat en llengua valenciana, adelantant-se a Catalunya ia Mallorca, era Llicenciat en Dret.

Josep Bernat i Baldoví, Llicenciat enLletres i en Dret, Juge, Diputat a Corts en1841.

Pascual Perez, ex-escolapi, én sisanys d’Estudis Superiors en la seua Orde.

Estes qualificacions no les he tro-bades en els llibrets de S.G., que no lesmenciona. Es informacio treta de CerveraBañuls.

Estos valencians, que deuen de sercalificats, no de “populistes”, sino de “periodistes”, com a bonsperiodistes que eren, sabien pendre el pols al poble i donar latonica del sentir generalisat, de lo que estava al cor dels valen-cians. I aixina, donen a coneixer la repulsa del catalanisme: en ElMole i en els demes periodics posteriors que constituixen la pro-lifica produccio d’esta generacio, fan resaltar la diferencia entre el

catala i el valencià, com a dos llengües paraleles, originades del“llemosi” – nom usat defectuosament, com hem vist -, pero quehan evolucionat de diversa manera degut “a la secreta influenciadel clima i caracter dels habitants”.

Per lo vist, este es el motiu pel que S.G. no els conside-rava renaixentistes. I tambe – gran pecat – perque no utilisaven

l’ortografia “llemosina”, com ho feen els “cultistes”.I mes, perque sempre es referien al valencià coma llengua, com a idioma, com lo que es.

Ells “parlaven al poble en la llengua del poble”,reconeix S.G., i en atre lloc, afegix que era aixina“perque el públic al que s’adreçaven era monolin-güe”. Atencio a esta ultima frase: per la boca morel peix. Escrivien per a un public que era monolin-güe, un public que no simultanejava dos llengües,que no s’havia castellanisat, que parlava solamentla llengua que parlaven sos pares, els seus ante-

passats, la llengua valenciana, la que no havia deixat mai denomenar-se valenciana.

Estos periodistes valencians foren autentics pioners deRenaixença. Els que escrivien en valencià actual, en valencià delpoble, sense arcaismes ortografics, sense concessions a la difu-minacio catalanisadora.

HISTORIA DE LA LLENGUA VALENCIANA. Josep Boronat Gisbert(DEL SEU LLIBRE “POMELL DE VALENCIANITAT”) (...continuació)

(Continuarà...)

Renou

PASSATEMPSRenou

VVEERRTTIICCAALLSS

1. Enrollar fil.2. Pardalet que anuncia la primavera. AAna li falta la consonant.3. Nom masculi. Falta d’orde en general.4. Al reves, exagerà exaltacio de la propiapersonalitat. Muscul imprescindible per a lacirculacio de la sanc. Cent romà.5. Negacio. La primera dona de l’historia.Contraccio.6. Al reves, lletra composta usada envalencià. De nou cent romà. Lo que duenels bisbes.7. Microorganisme que necesita aire per aviure. Al reves, nota musical.8. Falta un poc per a tasso. La vibrant. Lifalta un poc per a que l’aigua la calme.9. Aparell per a llevar la pols.10. A la primera. El campeo. Que passa defora a dins.

HHOORRIISSOONNTTAALLSS

1. Dolç de carn de codony. Primeravocal.2. Femeni, que es natural d’Arago.3. Mal escrit, fixar la vista en unobjecte. Flor bonica.4. Document nacional d’identitat.Repeticio. Al reves, servici public.5. Tres vocals fortes. Cinc romà.Porcio d’una materia.6. Al lot li ha caigut la vocal. Per a onva el caminant. Segon nota musical.7. Junt als grelos es un plat tipic enGalicia. Tercera vocal. Al reves, pro-minencia de la cara.8. A la primera. Al reves crit deportiud’anim. Poste telegrafic. Televisiodigital terrestre.9. Que estàs en lo cert. Al reves, entemps anteriors. Metal precios.10. Trencar nenya. Divinitat egipcia.

José Luís Cortés Lloréns

FRANCISCO GIMENO BARÓN

Vilarreal 1912- Castello de la Plana 1978Se va formar en Vilarreal en l’escultor

Ortells i en Castello en Castell i Aliaga.Pensionat per la Diputacio va estudiar en

San Carlos i San Fernando i en 1934 enBarcelona al “Cercle St. Lluch”. Va obtindre enMadrid la pensio “Conde de Cartagena”. En1943 va guanyar la plaça per oposicio de pro-fessor de dibuix en l’Escola Sant Vicent Ferrerde la Diputacio de Castello.

Premis: Bienal Hispanoamericana deBarcelona (1955); Premi Provincial Caixa d’Aforros (1958); Paisage Urbade Vilarreal (1966)…

Exposicions: Madrid, Barcelona, Valencia, Alacant, Castello,…en variesocasions.

EENNRREEDDRRAALLLLEENNGGÜÜEESS

Ordena les lletres d’estes paraulesper a trobar toponims de poblesdel Regne de Valencia.

TANCE _ _ _ _ _

RALIZA _ _ _ _ _ _

SASALBEN _ _ _ _ _ _ _ _

AVAFRA _ _ _ _ _ _

DIANAG _ _ _ _ _ _

VIALO _ _ _ _ _

AACCRROOSSTTIICCUtilisant la primera lletra de la paraula correspo-nent a la definicio donada, se podra llegir el nom(en castellà) d’un personage que junt a Jaume Iconquistà Morella.

DEFINICIONS1. Arbre que produix bacores.2. Natiu de Laconia.3. A on viuen les abelles.4. Herba per a adobar les olives.5. Que te molta caspa.6. Vegetacio en mig del desert.7. Estar sense menjar res.8. La casa d’Adan i Eva.9. Una forma de despedirse.10. De la tribu de Levi.11. Tirar fem a les plantes.12. Animal familiar caçador de rates.13. Accio i efecte d’obrir.14. Flor de taronger.

Mes val estar un ratet roig, que tot lany groch.Mal va qui no sadoba.Mòlt sap la mona y mes qui lagafa.Moltes formiges porten a un escarbat.Mes val tort que sego.Mes val ser cap de sardina que coa de pagell.Mes val hu en pau que dos en guerra.Mes val un roin ajust, que una bona sentencia.Moltes caneles fan un ciri pascual.Mes val un content que mòlts descontents.Mort no vinga, que achach no tinga.Mes val vergonya en cara que dolor en cor.Mes val perdre que mes perdre.Mes putja lespart que la escurà.Mes es lo roido que les anous.

Bodego. Oli del pintorGGiimmeennoo BBaarróónn

PINTURA VALENCIANA ANTICS REFRANS VALENCIANS Carlos Ros41CULTURA VALENCIANA/PASSATEMPSRenou

(Se conserva l’ortografia original)

EENNCCRREEUUAATT

Ferrando

SOLUCIO ALS PASSATEMPS Renou

-“Es la lengua valenciana la primera lengua romances literaria de Europa, de cuyosclásicos no sólo aprendieron catalanes sino incluso castellanos” Ramón Menéndez Pidal,1869-1968.

SOLUCIO A L’ENRE-

DRALLENGÜES

CANET

ALZIRA

BENASSAL

FAVARA

GANDIA

OLIVA

SOLUCIO A L’ENCREUAT SOLUCIO A L’ACROSTIC

Renou

42 RenouGASTRONOMIA VALENCIANA

El raïm negrepossiblement sigala varietat mescultivada en estaregio valencianapel clima solejat icalit que donauna maduraciooptima permitintun vi intens de

color i potencia.Primer els ibers, despres els grecs i els fenicis,

cultivaren la varietat monastrell coneguda enFrança per mourvedre, nom visigot de Sagunt.

Com a varietats mes cultivades podem citar lessegüents: Bobal que produix vins negres de debilcontengut alcoholic i un excelent grau d’acidea.Cabernet souvignon molt apreciat en el mon per aelaborar vins de criança. Atres coneguts son:Merlot, Garnacha tinta, Monastrell, Pinot noir,Tempranillo, Embolicaire, etc. La varietatEmbolicaire es tradicional en la provincia deCastello. La Garnacha tinta es tipicament medite-rranea, encara que ultimament s’ha aclimatat enterres americanes. El Merlot se cultiva basicamenten Valencia i Catalunya.

Afortunadament gracies a les modernes tecni-ques enologiques en la nostra Comunitat Valencianas’alaboren vins negres d’excelent calitat.

IINNGGRREEDDIIEENNTTSS::

1 manollet d’allstendres¼ de quilo decarabassa groga2 creïlles grossetes4 cullers d’arros1 culler d’oli8 trocets abadejodesalat1 culleradeta pi -men to dolç1 paperet de safràSal

PPRREEPPAARRAACCIIOO::

En una cassola de fanc se posa l’oli. Quan esta calent se sofrigl’abadejo. A continuacio, afegir els alls trocejats. Despres, s’a-fig la carabassa trocejada i s’espolvoreja el pimento. S’afig l’a-rros i se peguen unes voltetes. Afegir 7 cacets d’aigua calentai un paperet de safrà. Probar la sal. Se cobrix en creïlles arodanches. Posar al forn a uns 200 graus. Traure quan estigacuit (uns vinticinc minuts).

Mª Josefa MasipLA CUINA VALENCIANAAArrrrooss aall ffoorrnn eenn ccaarraabbaassssaa ii aabbaaddeejjoo((ppeerr aa 44 ppeerrssoonneess))

José Luís CortésLA BODEGAVViinnss NNeeggrreess

renou 62

Documents