relleu

El relleu peninsular i el relleu del territori valencià

Dr. Josep E. Pardo Pascual

Dept. Eng. Cartogràfica, Geodesia i FotogrametriaUniversitat Politècnica de València

Curs d’Actualització de coneixements de Geografia17 d’Octubre del 2003

Per què no mirar-ho de prop...

Comencem observant la realitat i decobrim la gran

diversitat de paisatges d’Espanya

Paisatges castellans: serralades formades per materials resistentes i espais deposicionals on s’acumulen els sediments més recents

Pres de CNIG (1995): Atlas Nacional de España, Tomo I, IGN, làmina 3cIII.

Muntanya mediterrània (la vall del Riu Millars)

Pres de CNIG (1995): Atlas Nacional de España, Tomo I, IGN, làmina 3cI.

Paisatges de l’Espanya humidaPres de CNIG (1995): Atlas Nacional de España, Tomo I, IGN, làmina 3cI.

Les planes mediterrànies amb un intensa i antiga ocpuació agrícola

Pres de CNIG (1995): Atlas Nacional de España, Tomo I, IGN, làmina 3c2.

Costa de Fuerteventura: volcànicaLapiaz a la Tramuntana de Mallorca:

Conca del Riu Mula: bad lands

Teide

Fotos preses de CNIG (1995): Atlas Nacional de España, Tomo I, IGN, làmina 6.10

Observació de la realitat:

Diversitat de paisatges

RELLEU CLIMA ECOSISTEMES ACCIÓ HUMANA

El relleu influeix sobre la resta dels factors i no es veu, en la mateixa mesura, determinat per ells (a determinades escales)

Significació del relleu: - Orografia: altitud, orientació- Posicionament geogràfic- Litologia

Història geològica

Font: Muñoz Delgado, Mª C. (2001): Geografía 2º Bachillerato, Anaya, Madrid, p. 21

Era Primària o Paleozoïca (600-225 MA)

- Materials més antics d’Espanya

- Primera fita significativa: Orogenia hercínica:

Creació del Massís Hespèric (a l’oest peninsular)

Emisions magmàtiques (intrusions granítiques) i metamorfisme de les roques preexistents.

Relleus actuals determinats per l’erosió diferencial o per reactivacions posteriors.

Història geològica 1.

Riu Tajo al seu pas per Almarza.

Batòlit granític, serres hercíniques i dipòsits miocens.


Castejada (Cáceres)


Migmatites. Vivero (Lugo)

Pres de CNIG (1995): Atlas Nacional de España, Tomo I, IGN, làmina 5.I.

El Espinar (Segovia): morfologia granítica

Pres de CNIG (1995): Atlas Nacional de España, Tomo I, IGN, làmina 5.II.

Morfologia granítica: Serra do Gistral (Lugo)

Serra do Gistral. Pedrisses i berrocals granítics

Pres de CNIG (1995): Atlas Nacional de España, Tomo I, IGN, làmina 5 III.

Miño per Ourense.

Paisatges per l’interior de Galícia:

Homogeneïtat en els usos i en la orografia

Pres de CNIG (1995): Atlas Nacional de España, Tomo I, IGN, làmina 3C25.


Ourense

Era Secundària o Mesozoïca (225-68 MA)

- Era caracteritzada per la calma orogènica

- Predomini dels processos geològics externs: erosió i

sedimentació.

- Fixar atenció sobre:

Transgressió marina Sedimentació desigual: fortes acumulacions en les

foses pirenenques i bètiques. Tipologia del sediments: els predomini dels

carbonats, junt al massisos elevats trobem dipòsits terrigens. D’aquesta era són una bona part de les roques que conformen el relleu actual.


Pres de : Muñoz Delgado, Mª C. (2001): Geografía 2º Bachillerato, Anaya, Madrid, p. 23

Era Terciària o Cenozoïca (68-2 MA)- Es configura l’esquema morfoestructural que explica l’actual relleu

peninsular. - El fet més significatiu és l’existència de l’orogenia Alpina (50 –22,5 MA):

Tectònicament: avanç de la placa africana sobre l’euroasiàtica. Forts plegaments en primeres fases i posteriorment distensió amb fallaments normals i creació de foses.

Geomorfològicament: efectes desiguals segons els materials preexistents:

a. Massís hespèric: materials rígids.b. Sediments marins de fosa: dipòsits sedimentàris de gran

potència però formats per materials poc rígids.c. Plataforma sedimentària de fora les fosses: Dipòsits

sedimentaris de menor potència i formats per sediments poc rígids.


Era Terciària o Cenozoïca (68-2 MA)

Efectes més significatius de l’orgenia Alpina (50-22 MA):

Formació dels Pirineus: plegament i alçament dels materials que ocupaven la fossa. Emisió de materials magmàtics

Formació de les Bètiques per plegament i alçament dels materials de les foses. Emisió materials magmàtics.

Formació de dues depressions davant les noves cordilleres: Ebre i Guadalquivir.

Plegament menys virulent de les masses sedimentàries dels mars menys profunds: Part oriental de la C. Cantàbrica, Sistema Ibèric. Al final de Terciàri hi ha processos distensius que obrin amplies fosses.

Enfonsament de l’antic Massís de l’Ebre i plegament de la Cordillera Costero Catalana (format per materials de cobertera al sud i en part paleozoics al nord).

Esforç tectònic alça l’extrem meridional del Massís Hespèric en contacte amb la fossa del Guadalquivir: Sierra Morena.

L’antic massís hespèric, format per materials rígids no es plega, sino que es fractura: Sistema Central i Montes de Toledo



Era Terciària o Cenozoïca (68-2 MA)-Període postorogènic: Dominancia dels processos de sedimentació en les depressions junt a les serralades durant tot el Neògen.

• Rebliment amb sediments continentals (en ocasions llacunars) de les amplies planicies de la Meseta.• Sedimentació entorn a les orles muntanyoses

Era Quaternària (2-0 MA)-Continuen els processos erosius i sedimentaris. Detalls:

• Glaciarisme (zones elevades).• Rebliment sedimentari.• Continuació en la formació dels grans edificis al.luvials (planes s d’inundació, cons al.luvials).• Formació de restingues i albuferes.

- L’acció humana

Pirineo aragonés: Sabiñanigo

Pres de CNIG (1995): Atlas Nacional de España, Tomo I, IGN, làmina 3c19

Sabiñánigo (Huesca)

Valle Glaciar P.N. Ordesa

Presa de : Muñoz Delgado, Mª C. (2001): Geografía 2º Bachillerato, Anaya, Madrid, p. 32


Sierra de Gádor i Campo de Dalias (ventall al.luvial del riu Adra)


Mar de plàstics al Ejido (Almería)


Murcia-Alcantarilla: plana d’inundació, serres bètiques i raiguers i ventalls al.luvials.


Alcantarilla (Regió de Múrcia)


Río Guadalquivir aigües amunt de Córdoba, per terres d’oliveres.

Junt al riu hi ha les terrasses al.luvials.


Depressió del Guadalquivir a Carpio (Córdoba)

Depressió de l’Ebre a San Adrián (Navarra)



Estrats plegats a Zumaia, Guipuzcoa

Monte Alluitz (Vizcaya)


Pres de CNIG (1995): Atlas Nacional de España, Tomo I, IGN, làmina 5.IV.

Serres o depressions a la Cordillera Ibèrica: la vall del riu Jalón que vessa a l’Ebre per la seua marge esquerra


Almunia de Doña

Godina


Sierra Morena (Córdoba)

Tomado de : Muñoz Delgado, Mª C. (2001): Geografía 2º Bachillerato, Anaya, Madrid, p. 34

Font: Pedraza Gilsanz, J. (1996): Geomorfología. Principios, métodos y aplicaciones, Rueda, Madrid, p. 354.

Àrea de Manzanares, Membrilla i la Solana.

Observeu la distribució dels cultius a les zones de sedimentació miocena i la seua escassesa sobre les pissarres paleozoïques (SW ) i els sistemes de reg.


Membrilla (Ciudad Real)Pres de CNIG (1995): Atlas Nacional de España, Tomo I, IGN, làmina 3c10

La vall del riu Carrión: dipòsits miocens i plana d’inuncació.

Fixeu-vos en el parcelari.


Paredes de Nava (Palencia)

Paisaje de páramoValladolid



Delta de l’Ebre

Pres de CNIG (1995): Atlas Nacional de España, Tomo I, IGN, làmina5 V.

Font: Muñoz Delgado, Mª C. (2001): Geografía 2º Bachillerato, Anaya, Madrid, p. 21

Pres de Atlas del Mundo Aguilar (1988) p. 100

Pres de CNIG (1995): Atlas Nacional de España, Tomo II, IGN, làmina. 17.4

Pres de CNIG (1995): Atlas Nacional de España, Tomo II, IGN, làmina. 17.5

relleu

Travel