relatoria de la conferència · la definició de l’estructura institucional del país d’origen....

L’emigració des de CatalunyaRelatoria de la conferènciaBarcelona, 29 d’abril de 2013

CIDOBBARCELONA CENTRE FOR

INTERNATIONAL AFFAIRS

La conferència “L’emigració des de Catalunya”, ha estat organitzada pel CIDOB per encàrrec de la Direcció General per a la Immigració de la Generalitat de Catalunya, i ha comptat amb el recolzament de la Diputació de Barcelona. La coordinació de l’acte ha anat a càrrec de Xavier Alonso Calderón, cap de l’àrea d’Estrangeria i Relacions Laborals de la Direcció General per a la Immigració de la Generalitat de Catalunya i Elena Sánchez-Montijano, investigadora principal en àmbits d’immigració del CIDOB.

En aquest informe s’inclouen els debats, ponències i presentacions que han tingut lloc durant la celebració de la conferència. Les opinions expo-sades no són necessariament compartides per les institucions i entitats organitzadores. Les idees exposades són un resum de les ponències dels convidats, pel que poden contenir errors en la seva adaptació a aquest document.

El CIDOB és un equip dinàmic d’experts que treballa per elaborar i ofe-rir a tots el actors polítics, com també a la ciutadania en general i a les organitzacions internacionals, informació i idees per formular i impulsar polítiques que facin possible un món més segur, lliure i equitable per a les persones.

Redactat per Elena Sánchez-Montijano i Kei Arnau Hatakeyama, CIDOBFotos per Kei Arnau Hatakeyama i Ivan Suárez, CIDOB

Editor: CIDOB C/ Elisabets, 1208001 Barcelona, Espanya Tel: (+34) 93 302 6495

Fax: (+34) 93 302 2118www.cidob.org

© 2013 CIDOB

Tots els drets reservats

INTRODUCCIÓ 4

RELATORIA CONFERÈNCIA 5

1. Nous reptes en la gestió de la mobilitat ............................................................. 5a. Benvinguda i conferència inaugural ............................................................. 5

Carles A. Gasòliba ................................................................................................. 5Mireia Solsona i Garriga ......................................................................................... 6Neus Munté i Fernàndez ....................................................................................... 6Kingsley Aikins ....................................................................................................... 7

b. Perspectives de futur davant l’emigració ..................................................... 8Anna Cabré i Pla .................................................................................................... 8Lorenzo Cachón Rodríguez ................................................................................... 8Josep Oliver Alonso................................................................................................ 9

c. Respostes institucionals a l’emigració ........................................................ 10Bernd Hemingway ............................................................................................... 10Rolands Lappuke ................................................................................................. 10Francesca Guardiola i Sala ................................................................................... 11

2. Iniciatives a Catalunya en el camp de l’emigració ........................................... 12a. L’emigració a Catalunya: Uns breus apunts ............................................... 12

Adela Ros Hijar ................................................................................................... 12b. Taula rodona ................................................................................................. 13

CONCLUSIONS I RECOMANACIONS 14

BIOGRAFIES 15

PROGRAMA 21

SUMARI

L’emigRaCió des de CaTaLUnyaRELATÒRIA DE LA CONFERÈNCIA. BARCELONA, 29 D’ABRIL DE 20134

inTROdUCCió

Catalunya ha estat un territori caracteritzat per ser terra d’acollida, no obstant, la cruesa de la crisi econòmica ha revertit aquesta tendència que, des de 2009, es caracteritza per una disminució moderada de la immigració i un important augment en l’emigració. Des de 2009 l’emigració ha patit un creixement entre el 8 i el 9% anual. El 2013 la població catalana a l’estranger és de 203.250, principalment assentats a països de la UE, però també a Argentina, Mèxic, Veneçuela o als Estats Units (INE, 2013). Aquest nou context introdueix la necessitat d’aplicar noves mesures i definir unes polítiques públiques per poder guiar aquest fenomen, que tot i poder ser considerat negatiu, podria representar noves oportunitats per a la societat d’origen.

Existeixen importants exemples en l’àmbit internacional que demostren les bondats que pot oferir una diàspora organitzada que tingui forts vincles amb el país d’origen. Com demostren els casos d’Israel, Irlanda o la Xina, països que han aprofitat la seva població emigrada per créixer i innovar. Per tant, aquest debat sobre com afrontar una creixent tendèn-cia emigratòria adquireix una especial rellevància per a Catalunya.

És amb aquesta voluntat de conèixer les realitats d’altres països, de la mà d’experts de primer ordre, que el CIDOB, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona, han decidit organitzar aquesta conferència, pionera en l’estat, per aconseguir extreure idees, propostes i solucions al repte que suposa l’emigració. Aquesta conferència pretén, a més, tenir una voluntat inclusiva, fent participar tots els actors i punts de vista possibles, partint de la ferma creença que es necessiten solucions coordi-nades que comptin amb una acceptació majoritària.

Finalment és important remarcar que aquest fenomen migratori ha sorgit com a conseqüència de la complexa situació econòmica catala-na i que els problemes econòmics de fons són una part important del problema. Per tant no s’ha de pretendre adoptar l’emigració com una alternativa i utilitzar-la com a vàlvula d’escapament. Ni tampoc s’ha d’oblidar que encara hi ha molta feina a fer en relació a la gestió de la immigració, ja que seria molt negatiu per a la societat catalana deixar perdre tots els avenços assolits en aquesta matèria.

5 L’emigRaCió des de CaTaLUnya

RELATÒRIA DE LA CONFERÈNCIA. BARCELONA, 29 D’ABRIL DE 2013

ReLaTORia

1. nOUs RePTes en La gesTió de La mOBiLiTaT

La nova situació de mobilitat bidireccional, d’immigració i emigració, obre la porta a un nou escenari de possibilitats i de reptes als que els poders públics han de saber fer front. Així, les institucions hauran de res-pondre de forma global al fenomen migratori. Durant aquesta primera part de la conferència es va buscar analitzar, de manera comparada amb altres contextos de la UE, els efectes de l’emigració per a Catalunya, les possibilitats de futur i les principals problemàtiques a les quals s’haurà de fer front en els propers anys.

a. Benvinguda i conferència inaugural

En el primer torn de conferències del dia, representants de les 3 entitats organitzadores, el CIDOB, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona van fer una breu introducció explicant la importància de la celebració d’aquesta conferencia pel creixent pes que està tenint el fenomen de l’emigració a Catalunya, amb un recent canvi de tendència de ser un país receptor a ser també un país emissor. En aquest primer torn de paraules, Kingsley Aikins va inaugurar la conferència amb la seva exposició de la importància que tenen les diàspores per a un món globa-litzat i amb algunes idees claus de com s’han de gestionar.

Carles A. Gasòliba

Carles A. Gasòliba, president del CIDOB, va inaugurar la presentació amb una breu introducció dels temes que es tractarien durant el dia. Gasòliba també va expressar als assistents el plaer que representava per a una orga-nització com el CIDOB acollir aquestes conferencies atès que el tema de les migracions està despertant un renovat interès a Catalunya, una societat tradicionalment molt oberta al món i on es desenvolupa un intens feno-men migratori, tant de receptor de migracions com d’emissor. A més, es va recordar que l’origen del CIDOB està construït al voltant de dos temes,


l’anàlisi de la cooperació i el de les migracions, fet que dóna el bagatge necessari a l’organització per a iniciar aquest procés de debat en un tema tant candent i delicat com el que es tractaria durant la conferencia.

Per a finalitzar la intervenció, es va procedir amb els agraïments als altres organitzadors que han fet possible la celebració de la conferència, la Direcció General per a la Immigració de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona i també es va agrair la participació als ponents i al públic que ocupava tota la sala.

Mireia Solsona i Garriga

La diputada delegada d’Educació, Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona, Mireia Solsona va començar agraint al CIDOB i la Generalitat de Catalunya els esforços per la realització d’aquesta conferència.

Solsona va incidir en la importància de les polítiques públiques per adequar els recursos i serveis existents als canvis que generen els movi-ments de població. Va destacar el paper de les polítiques migratòries i la resposta dels ens locals per crear estructures de suport per afavorir la instal·lació de les persones estrangeres en els municipis catalans. Davant una nova conjuntura també va ressaltar la influència que acaben exer-cint les polítiques econòmiques en tant la falta d’oportunitats laborals és l’element que incita a molta gent a marxar del país.

En aquesta línia, la diputada va insistir en la necessitat que les administracions públiques, acompanyin i ofereixin assessorament i informació de qualitat a les persones que vulguin marxar. L’objectiu és facilitar els processos per tal d’ajustar els esforços als resultats, i les persones puguin accedir a un lloc de treball equiparable als seus nivells formatius i les seves experiències professionals. També va afegir la necessitat de tenir present l’elaboració de polítiques que assegurin, en un futur, el retorn d’aquelles persones migrades que així ho desitgin.

Solsona també va exposar les estratègies que segueix la Diputació en aquest àmbit, tot emfatitzant la consecució d’una major eficiència i una major coordinació i transversalitat entre els diversos ens adminis-tratius.

Neus Munté i Fernàndez

La consellera del Departament de Benestar Social i Família, Neus Munté, va finalitzar la benvinguda inaugural expressant també el seu agraïment a les altres dues entitats organitzadores.

Munté va començar recordant que els catalans que viuen a l’estran-ger són una part important de la nació i que per tant la reorientació de les polítiques públiques per influir en els fenòmens migratoris té una importància central. Després va refrescar les dades actuals de les migracions a Catalunya que indiquen un canvi de la tendència anterior cap a un context on les arribades disminueixen i les sortides són més nombroses. Tanmateix, Munté, va assenyalar la necessitat de pren-



dre aquesta situació com a una oportunitat per a molts joves ja que aquests poden aprofitar la seva estada a l’estranger per capitalitzar coneixements, millorar idiomes i aconseguir una mentalitat més ober-ta. Tenint en compte que el bagatge que assoleixin aquests joves pot ser un actiu molt important per Catalunya, s’ha d’articular un sistema que permeti establir una connexió permanent amb els emigrants i que faciliti la tornada d’aquests quan així ho decideixin o quan millorin les condicions econòmiques.

Finalment, la consellera de Benestar Social i Família, va anunciar els esforços del Departament en la elaboració d’un nou Pla de Ciutadania i Immigració i la importància d’extreure conclusions durant la conferèn-cia que puguin revertir en l’elaboració de les polítiques públiques de la Generalitat, tenint en compte com les noves dinàmiques migratòries afecten a la societat catalana.

Kingsley Aikins

El fundador i president de Diaspora Matters, Kingsley Aikins, va exposar la importància que esta guanyant el fenomen de les diàspores, basant-se en nombrosos exemples pràctics provinents de països tan dispars com la Xina, l’Índia, Israel o Irlanda. El Sr. Aikins va a mostrar com l’adequada gestió d’aquest fenomen pot portar grans beneficis per als països d’origen de les migracions i com els governs estan cercant vies per aprofitar aquesta gran oportunitat que representen les diàspores. Durant la seva intervenció va destacar la teoria de Yevgeny Kuznetsov, economista del Banc Mundial, qui afirma que les relacions amb les diàspores són com una piràmide, a la base de la qual es troben les remeses i segons es va pujant, es poden observar unes relacions més complexes on es troben elements com la filantropia o les xarxes empresarials, i fins i tot on es poden desenvolupar influències en la definició de l’estructura institucional del país d’origen.

Com a resposta a la gestió de les diàspores, Aikins, recalca la importància del networking, és a dir, crear llaços o xarxes entre les diferents agrupaci-ons d’emigrants i entre els emigrats i el país d’origen. S’enuncia també que un element essencial per crear i mantenir aquestes xarxes és el de comptar amb un bon capital social, un concepte que es defineix com la suma de les connexions o contactes forts i les connexions o contactes febles. El primer terme es refereix a les relacions personals fortes, que segons el professor de la Universitat d’Òxford, Robin Dumbar, no poden ser més de 150, i el segon a tots els contactes personals més febles que s’han d’intentar tenir en gran nombre, aprofitant les xarxes socials i les noves tecnologies. Aikins remarca la necessitat d’aquest capital social ja que en el sistema actual, on la mobilitat té un paper fonamental, la possessió d’aquestes connexi-ons facilita la recerca d’oportunitats laborals, el moviment entre diferents empreses i ajuda a mantenir unides a les persones.

Finalment, s’emfatitza que la millor manera de mantenir aquests vincles amb les diàspores és reforçar els elements positius en la relació entre el país d’origen i la diàspora, en comptes de forçar aquest vincle. És a dir, si es faciliten els lligams als emigrants i es demostra interès en mantenir el contacte, aquests individus que han marxat aportaran un valor afegit al seu país d’origen, el faran créixer i definiran noves propostes o idees per millorar.


b. Perspectives de futur davant l’emigració

El segon panel de la conferència, coordinat per l’Elena Sánchez-Montijano, va tractar les previsions de l’evolució migratòria a Espanya i a Catalunya, oferint una visió interdisciplinària, des d’una òptica demogràfi-ca, sociològica i econòmica.

Anna Cabré i Pla

Anna Cabré va inaugurar les ponències sobre les perspectives de futur davant l’emigració advertint de la lleugeresa amb que es tracten les dades migratòries en els mitjans de comunicació i anunciant que s’havien d’estudiar les xifres sobre l’emigració amb una certa descon-fiança. Per justificar l’argument, Cabré amb la col·laboració d’Andreu Domingo, va exposar els mètodes que s’utilitzen per recollir les xifres de les emigracions, explicant que certs elements en la recollida de dades són propensos a distorsionar els resultats, a més es menciona l’existència dels ciutadans nacionalitzats en els darrers anys, especialment llatinoa-mericans que retornen als seus països d’origen.

Les estadístiques mostren les tendències de l’emigració a Catalunya, amb la marxa de catalans tant a l’estranger com a la resta de Espanya. Amb l’estudi de les dades es poden identificar: 1) els immigrants recentment nacionalit-zats espanyols que retornen als seus països d’origen o marxaven cap a Bèlgica i França en busca de millors oportunitats; 2) els espanyols propers als 65 anys que retornaven a altres parts d’Espanya; 3) grups de xinesos i pakistanesos que marxen també cap a altres parts d’Espanya; i 4) el grup majoritari de catalans format per joves entre els 25 i els 35 anys marxant cap al Regne Unit, Alemanya, Estats Units o a països sud-americans.

Cabré va finalitzar amb l’advertència que l’emigració no pot ser con-siderada com una via de escapament o una solució ja que aquells qui marxen ho fan perquè poden (per formació) i tenen els recursos econò-mics necessaris. A més perquè, en molts casos, aquests que emigren són un actiu important per al país i la seva absència podria acabar sent una pèrdua molt important per a Catalunya.

Lorenzo Cachón Rodriguez

Lorenzo Cachón va basar la seva intervenció en una lògica més teòri-ca i reflexiva respecte els motius que porten als ciutadans a emigrar, destacant l’efecte negatiu que tenen les polítiques d’austeritat sobre aquest col·lectiu. La ponència del professor Cachón estava organitzada en 10 reflexions que repassaven el fenomen de l’emigració a Espanya, començant amb una breu retrospectiva en la que s’afirmava el caràcter tradicionalment emigrant de la societat espanyola, seguida d’una anà-lisi de la situació actual i les estructures que estan canviant actualment i finalitzada amb una breu reflexió del que ens depara el futur en relació a l’emigració.

Aquestes reflexions estaven centrades en el problema que suposa la marxa de ciutadans formats i amb talent atès que el cost de la forma-ció ha recaigut en el propi país. Es fa palès que el nombre d’emigrants



formats creix excessivament a causa de les estructures que regeixen les migracions i també per causes conjunturals com la crisi econòmica i l’aplicació de polítiques d’austeritat.

Finalment, en les reflexions respecte el futur, Cachón va exposar el perill que suposa continuar amb les polítiques actuals en la destrucció del talent i en la importància de treballar en una reforma del mercat de treball a la Unió Europea, doncs els desajustos d’aquests mercats poden provocar importants desigualtats en el si de la UE. Com a alternativa el professor va proposar tenir en compte l’exemple de països emergents com Brasil amb unes efectives polítiques d’atracció de talent estranger.

Josep Oliver Alonso

El professor Oliver va portar una aproximació més vinculada al mercat de treball al debat sobre l’emigració catalana amb la exposició de les relaci-ons existents entre migracions, canvi demogràfic i oferta de mà d’obra. Per aprofundir en el tema, Josep Oliver va proposar 3 eixos de reflexió. El primer eix exposava el que va significar el boom migratori de finals dels anys 90 fins la crisi, el segon estava construït al voltant de l’evolució del canvi demogràfic del 2009 al 2012 i en el darrer eix es reflexionava sobre les previsions de caiguda demogràfica que poder esperar-se per la prope-ra dècada, a partir de les dades del INE.

Oliver va afirmar que la crisi econòmica estendrà els seus efectes sobre el mercat de treball un període de temps encara dilatat i que, per tant, conti-nuaran els seus efectes sobre les migracions i el mercat de treball, elements estretament relacionats. El professor Oliver va afirmar que Catalunya ha perdut 200.000 efectius de la seva població activa concentrada entre la població activa més jove (16 a 34 anys), repartits entre els nascuts aquí i els estrangers. Es preveu que aquesta pèrdua (segon l’Institut Nacional d’Esta-dística) arribi a 600.000 efectius de la població efectiva per als propers deu anys, és a dir un 12% del total de l’oferta potencial de treballadors de 16 a 64 anys. Tanmateix el mercat de treball ja està definit per un atur estruc-tural en les posicions que requereixen poca qualificació i que un possible escenari de futur és que sorgeixi la necessitat de promoure la immigració per mantenir els jubilats i el mercat de treball.


c. Respostes institucionals a l’emigració

El tercer panel, coordinat per Xavier Bosch i Garcia, va tractar el feno-men migratori des de el punt de vista de les institucions que han de gestionar l’emigració; tant al context de la UE, com al català.

Bernd Hemingway

Bernd Hemingway va expressar en la seva ponència les baixes xifres de mobilitat amb les que compta la UE respecte altres parts del món, això tot i que al territori europeu existeixi un mercat únic amb dret a la lliure circulació de persones. Aprofundint amb aquest fenomen, s’assenyala que seria molt positiu adoptar mesures per millorar la mobilitat dins de la UE, per exemple preparant millor a la població europea amb un apre-nentatge d’idiomes més prematur.

La ponència va posar especial èmfasi als aspectes positius de les diàs-pores, afirmant no obstant que no són una alternativa plenament satisfactòria. Per aprofitar aquest element es recomana als governs fer un esforç per detectar aquells individus més formats que puguin aportar un actiu al país. El representant de l’OIM va ressaltar que la millor forma de mantenir els lligams amb la diàspora és construir un clima de confi-ança, fer que els emigrants se sentin identificats amb el país d’origen i liderar iniciatives de suport als ciutadans, proveint informació i relacions quan sigui necessari.

Rolands Lappuke

Rolands Lappuke va començar la seva intervenció exposant el cas de Letònia, parlant dels efectes que tenen en el seu país els canvis demo-gràfics i com s’estan gestionant les relacions amb la diàspora. Letònia és un país que està perdent població des dels anys 90 i està en una situació en que és important mantenir el contacte amb la població emigrada ja que compta amb una diàspora de 300 o 400 mil per-sones. Lappuke va expressar el perill que representa per l’economia aquest descens demogràfic atès que actualment hi ha problemes per ocupar llocs de treball que requereixin una qualificació específica. S’ha d’afegir que tradicionalment ha existit una percepció negativa de l’opinió pública de Letònia amb els seus emigrants, fet que ha dificul-tat les relacions amb la diàspora.

En aquest context, el representant del Govern letó, va exposar les mesures que el seu Govern esta prenent per millorar les relacions amb la diàspora. En primer lloc es va exposar la necessitat de que es pro-duís un canvi de mentalitat en la població, per això es van recalcar el paper de les xarxes socials que proporcionen un nexe molt important als ciutadans letons a l’exterior amb el seu país. Es va insistir en la necessitat de que la diàspora mantingués la identitat i que es facilités la seva tornada, i per aconseguir-ho es va mencionar com a possibles vies d’actuació: el treball amb organitzacions no governamentals, l’im-puls d’activitats culturals, una actuació coordinada de les institucions i l’aplicació de polítiques dissenyades a llarg termini amb un finança-ment conseqüent.



Francesca Guardiola i Sala

Francesca Guardiola va exposar la visió del que estaven fent, i haurien de fer, les institucions catalanes davant del repte que suposa aquest fenomen migratori. En primer lloc es va matisar que s’havia de comp-tar amb un objectiu clar, no pot existir la idea de que la gent marxi a on sigui per trobar qualsevol feina perquè aquesta no es pot trobar a Catalunya. L’objectiu hauria de ser la creació de marcs legals que faci-litin la sortida a aquells catalans que s’hagin preparat prèviament i que tinguin un destí clar.

La representant de la Secretaria d’Afers Exteriors de la Generalitat de Catalunya va mencionar el rellevant paper que tenen les comuni-tats catalanes a l’exterior que estan ajudant a mantenir el nexe dels catalans a l’estranger amb Catalunya. En aquesta línea es va afirmar la necessitat de que els Departaments d’Empresa i Ocupació i de Benestar Social i Família treballin juntament amb la Secretaria d’Ex-teriors per formar un paraigües de suport institucional als emigrants catalans. Remarcant que l’objectiu és el de donar suport i el de esten-dre ponts perquè els emigrants mantinguin la seva identitat catalana.


2. iniCiaTiVes a CaTaLUnya en eL CamP de L’emigRaCió

Les intervencions de la tarda van adoptar una altra òptica molt més propera als efectes de l’emigració a Catalunya. Diferents institucions -sindicats, patronals, administracions o representants d’emigrants cata-lans- van exposar les seves experiències en el suport als catalans que decideixen emigrar en la recerca de millors oportunitats.

a. L’emigració a Catalunya: Uns breus apunts

Montserrat Arboix, coordinadora en matèria d’Educació, Igualtat i Ciutadania, de la Diputació de Barcelona, que va introduir la sessió, va remarcar la importància de dissenyar polítiques públiques per afavorir el retorn a les persones que així ho desitgin. Aquesta intervenció va estar seguida per la d’Adela Ros Hijar sobre l’experiència dels emigrants al exterior.

Adela Ros Híjar

La professora Ros va dedicar la seva conferència a parlar del fenomen de l’emigració a Catalunya ja que aquest fenomen comença a estar present en la vida quotidiana de moltes persones i famílies actualment. Segons la professora Ros, molts cops aquest fenomen es tracta políticament amb excessiva lleugeresa i sense valentia quan realment ens enfrontem a un fenomen complex i multidimensional. En aquest sentit va proposar que l’emigració s’havia d’afrontar amb atenció, reconeixent primer el fenomen, analitzant-lo en profunditat i, posteriorment, actuant en con-seqüència.

La ponent, identificava tres perfils d’emigrant català actual. En primer lloc s’identifica el jove format i amb recursos que partia a l’estranger per voluntat pròpia i per millorar la seva preparació; en segon lloc, els joves sense qualificacions i amb una posició precària que marxaven com a últim recurs en la recerca d’oportunitats laborals i, finalment, s’identi-fica els nous europeus, és a dir, els ciutadans recentment nacionalitats europeus que acostumen a marxar amb famílies senceres buscant més oportunitats en altres països. Principalment en els dos darrers perfils, també s’identificaven els diferents problemes amb que es troben els emi-grants, com la incertesa jurídica, el rebuig social i la precarietat laboral.

Després de reconèixer i analitzar la situació, la professora Ros reco-manava la necessitat d’actuació de forma diligent, intentant encarar el fenomen com quelcom positiu, aprofitant les oportunitats que pro-porcionen les noves tecnologies i les xarxes socials per cercar solucions horitzontals, obertes i que escapin de les tradicionals respostes jerarquit-zades de les institucions. Les mateixes xarxes digitals que poden estar servint de suport i de base per un moviment reivindicatiu a l’exterior. Finalment va ressaltar la necessitat de posar totes les oficines a l’estran-ger disponibles a disposició d’aquells ciutadans que ho necessitin.



b. Taula rodona

La darrera sessió del dia va ser una taula rodona en la que es van reunir representants de la societat civil i de l’administració que viuen de forma molt propera el fenomen de l’emigració, ajudant als ciu-tadans a informar-se, trobar feina o donar suport de qualsevol tipus a la persona que vol emigrar. El debat, moderat per Xavier Alonso Calderón, estava organitzat al voltant de dues preguntes que els ponents havien de contestar per torns, les qüestions eren:

• Quin paper està començant a jugar l’emigració com a factor de canvi i com a repte dins les seves institucions? Com s’està comen-çant a actuar a Catalunya?

• Com preveuen que el factor emigratori transformi en el futur les seves actuacions?

Tots els ponents van expressar les dificultats que estaven patint per fer front al fenomen de l’emigració de catalans. Antoni Montserrat va explicar que les Entitats Catalanes a l’Estranger, en principi organit-zacions dedicades a la integració en el país d’acollida, afers culturals o altres, s’han vist obligades a assumir com una tasca més l’assessora-ment dels catalans que emigren a l’estranger atès que molts marxen sense cap preparació prèvia i es troben completament perduts en el nou país d’acollida. Ricard Bellera va continuar en el mateix sentit, expressant la preocupació de l’efecte que causa la crisi econòmica, ja que aquesta obliga a molta gent a marxar per necessitat i sense la preparació necessària. Mª Fé Rodríguez també va exposar les dificul-tats que està patint la xarxa Eures, que s’està veient desbordada per l’enorme quantitat de gent que vol cercar feina a l‘estranger, a més, aquesta dificultat és més greu perquè tot i les noticies dels mitjans de comunicació sobre l’existència de llocs de treball a l’estranger; als altres països només busquen personal qualificat i les feines de baixa qualificació que molts dels catalans estan obligats a cercar a l’estran-ger ja estan cobertes. Anna Declòs, en substitució de David Garrofé, va exposar els diferents projectes del CECOT en relació als fenòmens migratoris i, finalment, Janette Vallejo, substituint a Raquel Gil, va expressar la voluntat de que la societat civil prengués partit dient que no es podia culpar exclusivament l’administració per les dificultats a l’hora de donar suport als emigrants catalans.

En resposta a la segona pregunta, els ponents es van mostrar d’acord en afirmar la necessitat d’unir esforços i treballar de forma con-junta i coordinada. Alhora també es va animar a l’administració a que aportés més recursos per fer front a aquest fenomen, intentant aconseguir, per exemple, finançament dels fons estructurals de la UE. Finalment es va demanar a l’administració que es mostrés més activa en la defensa de la lliure circulació europea.


COnCLUsiOns i ReCOmanaCiOns

Conclusions

• La crisi econòmica és un dels principals condicionants d’aquest canvi de tendència migratòria a Catalunya.

• S’ha de distingir entre aquells que emigren perquè es veuen obligats pel context econòmic i els que marxen per voluntat pròpia amb els recursos i la preparació necessària.

• Els ciutadans que emigren per voluntat pròpia poden adquirir un bagatge important en coneixements i habilitats que pot repercutir positivament al país.

• Moltes vegades els emigrants marxen amb una greu desinformació sobre el país d’acollida.

• Existeix un perill de perdre actius molt importants amb l’emigració si no es prenen les decisions adequades.

• És important teixir xarxes i crear vincles amb els catalans que estan a l’estranger.

• L’existència d’una diàspora pot ser molt positiva i aportar un actiu important al país d’origen com demostren els esforços de diferents països per teixir una relació més estreta amb les seves diàspores.

• Les estadístiques sobre migracions poden mostrar resultats distorsio-nats i s’ha de tenir compte que aquest és un fenomen complex i amb moltes variables.

• Les institucions i organismes actuals s’han vist col·lapsats amb el sob-tat creixement del nombre de catalans que han decidit emigrar.

• És molt important l’esforç de moltes organitzacions no governamen-tals en la tasca de donar suport i guiar als emigrants.

• S’han d’evitar simplificacions que defineixin l’emigració com quelcom positiu o negatiu, tot dependrà de com reaccionin els actors implicats.

Recomanacions

• Participació activa de l’administració en l’elaboració de polítiques públiques que regulin i facilitin els fenòmens migratoris.

• Aconseguir una actuació coordinada entre les institucions per encarar el fenomen de l’emigració.

• Fomentar la confiança dels emigrants i treballar en la creació d’un sen-timent de pertinença.

• Fer arribar a tots aquells que vulguin marxar la informació bàsica sobre el seu destí.

• Donar suport a les entitats catalanes de l’exterior en la seva feina d’ori-entació i assessorament a nouvinguts.

• Elaborar mesures que facilitin el possible retorn dels emigrants cata-lans.

• Aprofitar les oportunitats que ofereixen les xarxes socials per mantenir el contacte amb la diàspora.

• Evitar les mesures econòmiques d’austeritat que converteixen les migracions en una necessitat.



BiOgRaFies

neus munté i Fernàndez

Consellera del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya. És llicenciada en Dret per la Universitat de Barcelona i màster en Dret Públic i Organització Administrativa per la Universitat Pompeu Fabra. Ha treballat com a advocada a la UGT de Catalunya, També ha estat secretària d’Ocupació i Educació i secretària de Política Institucional de la UGT de Catalunya entre 2004 i 2010. Fou cap de gabi-net del Departament d’Ensenyament entre 1999 i 2002, i diputada al Parlament de Catalunya de 2002 a 2003 i entre 2010 i 2012.

mireia solsona i garriga

Diputada delegada d’Educació, Igualtat i Ciutadania de l’àrea d’atenció a les persones de la Diputació de Barcelona. Llicenciada en Dret per la Universitat de Barcelona, és alcaldessa de Matadepera des de 2007 i consellera del CIRE (Centre d’Iniciatives per a la Reinserció), a més de ser membre del comitè executiu i de la comissió d’Educació de la Federació de Municipis de Catalunya, i membre de la comissió d’Igualtat i Educació de l’Associació Catalana de Municipis.

Carles a. gasòliba

President del CIDOB. Doctor en Ciències Econòmiques per la Universitat Autònoma de Barcelona i Màster en economia industrial per la Universitat de Sussex. En l’actualitat és professor d’Integració Europea a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans i de la Real Academia Española de Ciencias Económicas y Financieras. Ha estat Diputat al Parlament Europeu durant 17 anys, on va ser portaveu del Grup Liberal de la Comissió d’Afers Econòmics i Monetaris. Actualment, és president del Comitè Espanyol de la Lliga Europea de Cooperació Econòmica (LECE) i de la seva Comissió Mediterrània a Brussel·les. També és membre del consell de la Fundació Jean Monnet. Les seves àrees d’especialització són l’economia i les relaci-ons institucionals de la UE.

Kingsley aikins

Fundador i president de Diàspora Matters, amb seu a Dublín (Irlanda), una consultoria per a governs, empreses i organitzacions que volen desenvolupar estratègies per connectar amb les seves diàspores. Anteriorment, fou president de The Ireland Funds, una organització filantròpica global que promou projectes en els àmbits de Pau, Cultura i Caritat a Irlanda, i que va arribar a recaptar al voltant de 300 milions de dòlars de la diàspora irlandesa. Aikins ha escrit i parlat extensament sobre diàspora, filantropia i global networking. L’any 2011 va publicar el Global Diaspora Strategies Toolkit, presentat al Fòrum Global Hillary Clinton per a la Diàspora a Wahington (EUA). Llicenciat honorífic en Economia i Política per la Trinity College de Dublin, entre 1985 i 1992 va representar l’Irish Trade Board de Sidney.


elena sánchez-montijano

Investigadora principal del CIDOB. És professora associada al Departament de Ciència Política de la Universitat Pompeu Fabra i investigadora del Grup de Recerca Interdisciplinari en Immigració (GRITIM-UPF). La seva àrea principal d’interès és la immigració inter-nacional. En aquests moments els seus estudis se centren en la integració de població immigrant, la contractació en origen i les xar-xes transnacionals dels immigrants. Compta amb diverses publicacions en l’àmbit nacional i internacional, destacant: La política de visados para el siglo XXI: más allá de la cola del visado (ed., 2012, CIDOB); o “Circular temporary labour migration: Reassessing established public policies”, (2012, International Journal of Population Research); Ha participat en diversos projectes internacionals com: Access to citizens-hip and its impact on immigrant integration (ACIT); Immigrant Citizen Survey (ICS); o Migration Policy Index (MIPEX).

anna Cabré i Pla

Directora del Centre d’Estudis Demogràfics (CED), des de la seva cre-ació al 1984 i catedràtica de Geografia a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Enguany és investigadora principal del projecte Five Centuries of Marriages (5CofM), Advanced Grant atorgat en el marc del Programa IDEES de la Comissió Europea (ERC). És vicepresidenta de l’Associació Europea d’Estudis de Població (EAPS), membre del Comitè Científic del Max Planck Institute for Demographic Research (2011-2016), i membre del Consell Científic de l’Escola Doctoral Europea de Demografia (EDSD). Ha estat nomenada presidenta del Consell Català d’Estadística (2011), membre Numerari de l’Institut d’Estudis Catalans i escollida Col·legiada d’Honor del Col·legi d’Eco-nomistes de Catalunya (2010). Ha rebut, entre altres distincions, la Creu de Sant Jordi (2005), la Distinció per a la Promoció de la Recerca Universitària (2003), i la Medalla Narcís Monturiol (1994), atorga-des per la Generalitat de Catalunya. En 1990 va rebre de l’Institut d’Estudis Catalans el Premi Jaume Carner per la seva tesi doctoral La Reproducció de les generacions catalanes 1856-1960.

Lorenzo Cachón Rodríguez

Catedràtic de Sociologia i co-director del Grup d’Estudis sobre Migracions Internacionals de la Universitat Complutense de Madrid. Els darrers llibres que ha publicat són: Inmigración y conflictos en Europa. Aprender para una mejor convivencia (dir, 2011, Hacer); La “España inmigrante”: marco discriminatorio, mercado de trabajo y políticas de integración (2009, Anthropos); Inmigración y políticas sociales (Ed. con M. Laparra, 2009, Bellaterra). Ha elaborat informes per a la Comissió Europea, l’Organització Internacional del Treball (OIT), l’OCDE, el Consell d’Europa, el Comitè Econòmic i Social Europeu, com també per a la Confederació Europea de Sindicats. És membre del grup d’experts independents que assessora a la Comissió Europea en qüestions de lluita contra la discriminació. Fou president del Fòrum per a la Integració Social dels Immigrants (2006-2010) del Govern d’Espanya.



Josep Oliver alonso

Catedràtic d’Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Premi Catalunya d’Economia (1994) i premi Joan Sardà, del Col·legi d’Economistes de Catalunya (2005 i 2008). Autor de nombrosos treballs sobre economia catalana i d’articles i col·laboracions amb capítols a lli-bres sobre temes relacionats amb el comportament de les llars en relació a la seves decisions de consum i inversió en capital humà, i de les seves interconnexions amb les demandes empresarials de mà d’obra i la seva qualificació i del seu impacte sobre la productivitat de l’economia espanyola i catalana. Ha publicat també estudis sobre el mercat de treball, les seves relacions amb els moviments migratoris a Espanya i Catalunya, així com sobre el seu impacte econòmic. Els seus darrers treballs s’han orientat als problemes del model de creixement i els processos de reforma i reestruc-turació que la crisi financera i de l’àrea de l’euro estan provocant. Director del Departament d’Economia Aplicada de la UAB, ha estat vicerector de Professorat i Investigació de la UAB, a més d’haver format part del Comitè Científic del Pla General d’Ocupació de Catalunya i de la comissió per a les bases del Pacte Nacional per la a Immigració de Catalunya

Xavier Bosch i garcia

Director General per a la Immigració del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya des de 2011. Els anys 2003 i 2004 va ser subdirector de la Delegació de la Generalitat de Catalunya al Marroc i responsable de l’aplicació del programa XILA (Xarxa d’Informació Laboral en origen). Va ser elegit diputat al Parlament de Catalunya i Secretari de la Mesa del Parlament durant dues legislatures (IV i V) (1992-1999). Té estudis d’Enginyeria Tècnica Agrícola a l’Escola d’Agricultura de Barcelona.

Francesca guardiola i sala

Des de 2011, és subdirectora general a la Secretaria d’Afers Exteriors de la Direcció General de Relacions Exteriors de la Generalitat de Catalunya. Anteriorment, fou cap de Relacions Institucionals del Parlament de Catalunya (2006-2011) i cap de Protocol del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya (2003-2006). Amb motiu del Fòrum de les Cultures 2004, fou coordinadora de la de la Delegació presidida pel presi-dent del Parlament Europeu i ha exercit diversos càrrecs dins el Parlament de Catalunya. Té experiència docent en l’àmbit del protocol institucional a la Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Barcelona i a la Business School – ISM-ESIC Campus Barcelona. Llicenciada en Filologia i Literatura, ha realitzar diverses tasques en l’àmbit del desenvolupament i la normalització lingüística a la Universitat de Strathclyde (Glasgow), a l’Institut de Ciències Polítiques i Socials de Barcelona i al Consorci per a la Normalització Lingüística de Santa Coloma de Gramenet.

Bernd Hemingway

Director general de l’Oficina Regional per l’Àrea Econòmica Europea (EEA), UE i OTAN de l’Organització Internacional de les Migracions (OIM). El 2006 fou representat regional de l’OIM a Brussel·les i entre 2003 i 2006 va treba-


llar com a cap de missió a l’oficina de l’OIM a Berlín. Abans d’ingressar a aquesta organització, va exercir d’expert sènior per al coordinador especial del Pacte d’Estabilitat del sud-est d’Europa. Entre 1994 i 1999, va ocupar diferents posicions dins la Comissió Europea i, anteriorment, va treballar com a oficial de policia per al Ministeri d’Interior i com a investigador per al senador d’Interior a Alemanya.

Rolands Lappuke

Doctor en Neurociències per la Universitat Louis Pasteur d’Estras-burg. L’any 2011 fou nomenat ambaixador plenipotenciari del Ministeri d’Afers Exteriors de la República de Letònia, on es feu càrrec de la cooperació amb la diàspora letona i cap de la delega-ció de la International Holocaust Rembembrance Alliance. Adscrit al servei diplomàtic el 1993, fou enviat a Berlín (Alemanya) per ocu-par, el 1996, el càrrec de cap de Protocol. Entre 1998 i 2002, fou ambaixador de Letònia a Lisboa. Anteriorment, va exercir el càrrec d’ambaixador de Letònia a França i davant la UNESCO, així com el d’ambaixador no resident al Marroc i Andorra (2003-2008). Com ambaixador plenipotenciari va ser nomenat col·laborador de la pri-mera presidenta letona, Vsira Vike-Freiberga, com a cap adjunt del Grup de Reflexió sobre el Futur de la Unió Europea, dirigit per l’expre-sident del Govern de l’Estat espanyol, Felipe González (2008-2010). Paral·lelament, fou ambaixador a Madrid (2009-2011).

maria montserrat arboix i Llobell

Llicenciada en Criminologia i diplomada en Gestió i Administració Pública, actualment és coordinadora en matèria d’Educació, Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona.

adela Ros Híjar

Directora del Programa Migració i Societat Xarxa de l’Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) des de 2006, i directora adjunta del mateix institut entre 2008 i 2009. Fou secretària per a la Immigració del Govern de la Generalitat de Catalunya (2004-2006) i coordinadora del Congrés Mundial de Moviment Humans i Immigració (Fòrum 2004). Doctora en Sociologia per la Universitat de Califòrnia (San Diego) va exercir de professora d’Hu-manitats i Filologia a la Universitat Oberta de Catalunya (1997-2003). Dirigeix i coordina diferents projectes de recerca i ha participat en nom-broses conferències, congressos i ponències sobre migracions i societat de la informació en general.

Xavier alonso Calderón

Responsable de l’àrea d’estrangeria a la Direcció General per a la Immigració de la Generalitat. Llicenciat en dret i màster en gestió públi-ca. En l’àmbit migratori ha treballat a diverses ONGs, així com a les administracions de la Comissió Europea i de la República de Malí.



Ricard Bellera i Kirchhoff

Des de 2012, és secretari d’Internacional, Migracions i Cooperació de CCOO de Catalunya, sindicat pel que havia estat escollit delegat amb anterioritat. Fins llavors, entre 2005 i 2008, va exercir el càrrec de conseller EURES per CCOO de Catalunya, assessorant treballadors en mobilitat i reforçant el treball sindical interregional a la Secretaria de Política Internacional, de la que assumeix la responsabilitat sindical al congrés de 2008. Nascut a Berlín, és periodista i gestor intercultural i ha exercit diverses professions en l’àmbit editorial i audiovisual. Llicenciat en Filosofia i Història, ha treballat per al Cercle de Lectors a Barcelona on ha desenvolupat diferents responsabilitats com a redactor, realitzador multi-mèdia i coordinador editorial.

anna delclòs Baulies

Directora de la Fundació Cecot Persona i Treball des de 2010. Va treballar como assessora de RSE a CECOT. Des de 2007 fins a 2010 va treballar como Responsable de Projectes Socials a la Fundació Cecot Innovació. Llicenciada en Antropologia Social a la Universitat de Barcelona (UB), comte a un Postgrau en Culture post-colonial per la UB, un Master en Política Publica i Social per la Johns Hopkins University i un Postgrau d’Agent Internacional de desenvolupament per la Fundació Universitat Politècnica de Catalunya. Compte amb diverses publicacions entre les que destaquen: Inserció laboral de joves amb dificultats socials: diagnosi i propostes d’acció sobre joves sense educació secundària; i Empresa res-ponsable, empresa compromesa.

Janette Vallejo

Des de l’any 2006 treballa a AMIC-UGT com a tècnica en immigració i assessora sociolaboral. Actualment també és la portaveu de l’entitat i forma part de l’equip directiu. Vallejo és llicenciada en Sociologia per la Universitat Veracruzana de Mèxic. Ha cursat el Màster interuniversitari en tècniques d’investigació social aplicada (Universitat de Barcelona - Universitat Autònoma de Barcelona - Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya).

antoni montserrat moliner

Fundador de la FIEC (Federació Internacional d’Entitats Catalanes), que agrupa unes 70 entitats catalanes del món, i actualment secretari gene-ral adjunt, és responsable dels temes estadístics i migratoris amb especial atenció als temes del moviment migratori dels catalans cap a l’exterior i resideix a Luxemburg des de 1985 on treballa a la Comissió Europea (CE). De formació estadística, va treballar a Eurostat (Oficina Estadística de la Unió Europea) en la creació del sistema europeu d’estadístiques de salut a l’UE. Desprès es va incorporar a la Direcció de Salut Pública de la CE com a coordinador de la política europea en l’àmbit de les malalties minoritàries i ara en la de càncer. Té una àmplia experiència professio-nal en la gestió de polítiques europees de salut, en el treball en àmbits multinacionals i en la representació dels interessos de l’UE a d’altres orga-


nitzacions internacionals. Va ser un dels fundadors del Centre Català de Luxemburg l’any 1987 del que en va ser president durant 16 anys i ara n’és vicepresident i responsable de l’atenció i orientació social als nous migrants catalans. A Luxemburg va ser durant sis anys President del CLAE (Comité de Liaison des Associations d’Etrangers) que federa unes 300 associacions d’emigrants en aquest país convertint-se en un dels interlocutors habituals del Govern luxemburguès en matèria migratòria.

maria Fe Rodríguez i domínguez

Actualment és cap de la secció d’intermediació del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) i coordinadora de la Xarxa Eures a Catalunya del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. Desenvolupa tota la seva trajectòria professional en l’àmbit de la for-mació ocupacional i la intermediació laboral en la Direcció General d’Ocupació i en el SOC. Llicenciada en Història per la Universitat de Barcelona i té un Màster en Formació de Formadors per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i Postgrau en Intermediació i Orientació Laboral per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).



PROgRama

NOUS REPTES EN LA GESTIÓ DE LA MOBILITAT

9.00 BENVINGUDA I CONFERÈNCIA INAUGURALneus munté, consellera de Benestar Social i Família, Generalitat de Catalunyamireia solsona, diputada delegada d’Educació, Igualtat i Ciutadania, Diputació de BarcelonaCarles a. gasòliba, president, CIDOBKingsley aikins, excap de la Worldwide Ireland Funds i fundador de Diaspora Matters, Irlanda

10.00 PERSPECTIVES DE FUTUR DAVANT L'EMIGRACIÓ Modera: elena sánchez-montijano, investigadora principal, CIDOB

anna Cabré, directora del Centre d'Estudis Demogràfics i cate-dràtica de Geografia Humana, UABLorenzo Cachón, catedràtic de Sociologia, Universitat Complutense de MadridJosep Oliver, catedràtic d’Economia Aplicada, UAB

11.30 Pausa Cafè

12.00 RESPOSTES INSTITUCIONALS A L’EMIGRACIÓ Modera: Xavier Bosch i garcia, director general per a la Immigració, Direcció

General per a la immigració, Generalitat de CatalunyaFrancesca guardiola i sala, subdirectora general de Relacions Exteriors i de la Secretaria d’Afers Exteriors i de la Unió Europea, Generalitat de CatalunyaBernd Hemingway, director regional, Oficina Regional per EEA, UE i OTAN, OIMRolands Lappuke, ambaixador especial en Assumptes de Diàspora, Ministeri d'Afers Exteriors, Letònia

INICIATIVES A CATALUNYA EN EL CAMP DE L’EMIGRACIÓ

17.00 L'EMIGRACIÓ A CATALUNYA: UNS BREUS APUNTSmontserrat arboix, coordinadora en matèria d'Educació, Igualtat i Ciutadania, Diputació de Barcelonaadela Ros, directora del Programa Migració i Societat Xarxa de l’Internet Interdisciplinary Institute (IN3), UOC

17.30 TAULA RODONA Modera: Xavier alonso Calderón, cap de l’àrea d’Estrangeria i Relacions

Laborals, Direcció General per a la Immigració, Generalitat de Catalunya Ricard Bellera, secretari d'Internacional, Migracions i Cooperació, CCOOdavid garrofé, secretari general, CECOTRaquel gil, presidenta d’AMIC, UGTantoni montserrat, secretari general adjunt, Federació Internacional d’Entitats Catalanes (FIEC)mª Fé Rodríguez domínguez, cap de la Secció d’Interme-diació del SOC i coordinadora de la Xarxa Eures a Catalunya, Departament d’Empresa i Ocupació, Generalitat de Catalunya.

relatoria de la conferència · la definició de l’estructura institucional del país d’origen....

Documents