relat del viatge cultural i formatiu a berlínn, una ciutat que no deixa indiferent, que sedueix per...
TRANSCRIPT
1
Crònica Viatge de l‟APGCC a Berlín, juliol 2014
Crònica del viatge cultural i formatiu a Berlín
del 3 al 6 de juliol de 2014
Tres dies intensos a Berlín visitant una dotzena de projectes culturals
de la mà d’agents culturals de la ciutat.
Per quart any consecutiu l‟APGCC ha organitzat un viatge a una capital europea per
conèixer de mes a prop com es gestiona la cultura en altres ciutats d‟Europa. Del 3 al
6 de juliol un grup de socis de l’APGCC vam tenir l’oportunitat de viure tres dies
intensos a Berlín en els que vam recórrer una dotzena de projectes culturals de
la ciutat i vam compartir experiències amb una quinzena de gestors culturals,
artistes i altres agents culturals de la ciutat.
Berlín, una ciutat que no deixa indiferent, que sedueix per la seva infinita activitat
creativa i cultural, per la seva incessant capacitat de transformar-se i per la forta
convicció en el model de ciutat que defensen els seus ciutadans, on la cultura
s‟estableix com a motor essencial d‟acció i desenvolupament. Passejant per Berlín
un acaba pensant que un altre model de ciutat és possible.
Ciutat de joves i d‟artistes atrets pels nombrosos espais buits i abandonats després de
la caiguda del mur el 1989 i pels lloguers barats en ple centre urbà. „Ciutat pobre, però
sexy‟ segons paraules del seu alcalde l‟any 2006, en plena efervescència de l‟escena
artística i musical.
Ara, 25 anys després de la caiguda del mur, amb un atur de l‟11,7% (molt per a un
país com Alemanya on la mitjana nacional és del 6,8%) i uns lloguers un 20% més
cars que el 2007, la ciutat encara és una de les capitals més atractives i “barates”
d‟Europa en comparació amb ciutats com París, Londres o Barcelona.
Els artistes diuen que Berlín ja no és el que era però la ciutat encara atreu per la
seva qualitat de vida, l’alta concentració de talent internacional i una economia
menys competitiva i menys centrada en els beneficis econòmics.
2
Crònica Viatge de l‟APGCC a Berlín, juliol 2014
Primera nit a Berlín, dijous, 3 de juliol VISITEM RAW -TEMPEL
Arribem cap al vespre, deixem maletes a
l‟hotel i tenim la primera trobada amb
Julià Florit, delegat de l‟Institut Ramon
Llull a Berlín. Mentre sopem ens explica
les dificultats per atreure públic no català
a les activitats que organitzen i els
elements que cal tenir en compte a l‟hora
de programar en una ciutat amb tantes
activitats culturals diàries Després
continuem la conversa a Raw-Tempel,
antics tallers dels Ferrocarrils alemanys
reconvertits en un sorprenent centre
cultural i d‟oci autogestionat amb sales de concerts, tallers, galeries, bars i rocòdrom.
..............................................................................................................................................
Primer dia a Berlín, divendres, 4 de juliol
TROBADA AMB WöLF KüHNELT, DIRECTOR DE KULTURPROJEKTE BERLÍN
Model de col.laboració mixt público-privat
El divendres la jornada comença ben d‟hora. A les 8.30 hem quedat amb el director de
KulturProjekte Berlin, organització que va néixer amb la finalitat d’organitzar actes
que no tinguessin finalitats comercials i que contribuïssin a millorar el
desenvolupament cultural i educatiu de la ciutat.
Actualment treballa per a la promoció, la mediació, la sensibilització i el foment de
l‟educació cultural en estreta col·laboració amb diversos projectes i museus de la
ciutat. Organitza importants esdeveniments culturals, commemoracions i anys temàtics
i gestiona el Portal dels Museus, que aglutina a més de 200 museus de la ciutat.
L‟organització té una plantilla fixa de 50 persones que pot créixer de manera eventual
segons les necessitats de cada projecte. Reben fons del Land de Berlín, de la
German Lottery Foundation i també desenvolupen projectes que s’autofinancen
com la Llarga Nit dels Museus.
............................................................................
TROBADA AMB GÜNTER KOLODZIEJ, CAP DE PREMSA DE BERLINER
KULTURVERWALTUNG
Polítiques culturals que aposten per la preservació de l’ecosistema cultural malgrat les dificultats econòmiques per fer-lo sostenible.
A continuació ens reunim amb Günter Kolodziej, cap de premsa de Berliner
Kulturverwaltung, organisme del departament de Cultura del Land de Berlín,
3
Crònica Viatge de l‟APGCC a Berlín, juliol 2014
responsable dels museus, biblioteques, arxius, memorials, orquestres i cors, així com
de la gestió d‟ajuts i subvencions destinats als creadors que viuen a la ciutat.
Kolodziej parla del problema d’endeutament que pateix Berlín i de la seva història
complexa com a ciutat dividida, fet que ha provocat una duplicitat de moltes
institucions culturals. Després de la reunificació es decideix mantenir aquesta gran
riquesa cultural, tot i l‟elevada càrrega pressupostària que suposa.
El nostre interlocutor esmenta l‟aposta clara de l‟alcalde Wowereit, president també del
Land de Berlín, per situar la cultura com a pilar fonamental per al desenvolupament
social i econòmic de la ciutat. Berlín és l’única regió que no ha reduït
infraestructures culturals tot i el seu dèficit pressupostari.
També comenta altres objectius estratègics com són afavorir un model mixt que
asseguri la sostenibilitat del centre cultural urbà; la voluntat de prendre mesures
perquè l’especulació immobiliària no expulsi als artistes del centre de la ciutat;
conscienciar a la població que la cultura no és un luxe sinó una necessitat
bàsica que genera benestar i apoderament ciutadà.
Finalment, conversem sobre l‟ampli debat que s‟ha generat a la ciutat sobre com s‟ha
de repartir el pressupost dedicat a la cultura entre les grans institucions culturals
públiques, les organitzacions sense finalitat de lucre i l‟escena independent de la
ciutat. Dels 390 milions per any que inverteix en cultura el Land de Berlín (1,8 %
del seu pressupost global), el 90% va a parar a la cultura institucional i el 10% a
l’escena artística independent.
.........................................................................................
VISITEM SCHAUBÜHNE AM LEHNINER PLATZ
Una aposta cap al públic jove de la ciutat
El matí continua amb visites a dos
equipaments escènics en una
ciutat on trobem tres teatres
públics, dos privats i tres òperes, i
on ens sorprèn que l‟aportació
pública sigui tan elevada i la
diferència entre els diners públics
que reben uns i altres sigui molt
poca. Els teatres privats reben
un finançament públic del 75% i
els públics del 85%.
4
Crònica Viatge de l‟APGCC a Berlín, juliol 2014
En primer lloc ens trobem amb MajaZade, dramaturga del Schaubühne Am
LehninerPlatz, un referent de l’escena internacional per la qualitat de les seves
produccions i la seva influència en la cerca i experimentació de noves formes
del llenguatge escènic contemporani. Es va crear el 1962 com a reacció al teatre
convencional des d‟una ideologia d‟esquerres, hi treballen 250 persones i cada
temporada programen unes 30 obres.
MajaZade ens parla de les línies
principals de programació centrades en
la revisió dels clàssics des de la
perspectiva contemporània i la reflexió
constant sobre l‟actualitat, de la mà
d‟autors contemporanis. Ens explica les
característiques de la programació de
les quatres sales de l‟equipament, i la
seva aposta per atreure al públic jove
de la ciutat. Un objectiu que per les
dades que ens aporta es fa difícil posar
en dubte. La majoria dels 127.000
espectadors que han tingut en el darrer any tenen entre 20 i 30 anys.
Somriu quan li preguntem per les produccions que han programat d‟Àlex Rigola, a qui
admira professionalment i comenta que poc a poc es va fent el seu lloc en l‟escena
berlinesa.
.........................................................................................
KOMISCHE OPERA BERLÍN
Òpera per a tothom
Després de dinar anem a la Komische Opera Berlin, un centre creador i inspirador de
tendències en el teatre musical internacional. Allà visitem l‟equipament i els
magatzems d‟un teatre d‟òpera popular que programa cada dia una obra diferent.
A continuació André Karft, del departament de màrqueting i comunicació, ens explica
les seves estratègies per atraure
públic i per aconseguir la seva
finalitat d‟apropar l‟òpera a tots els
públics. Ens comenta que apliquen
accions diferents per a la promoció i
captació de públics en cadascuna de
les obres. Tenint en compte que
cada dia programen una obra diferent
i que treballen amb públics molt
diferenciats, Karft qualifica la seva
feina com a ingent i infernal, però
assegura també que val molt la pena
perquè aconsegueixen atreure
5
Crònica Viatge de l‟APGCC a Berlín, juliol 2014
públics que habitualment no freqüenten els teatres d‟òpera.
De fet, diu que el 25% del públic que assisteix per primera vegada a l‟òpera a Berlín ho
fa anant a la Komische Opera. Enguany han aconseguit unes xifres d’ocupació
excel·lents, 200.000 espectadors anuals, un 70% dels quals són ciutadans de Berlín
i la resta recau sobre el turisme (20% turisme alemany i 10% turisme estranger).
La seva aposta per diferenciar-se de les altres dues òperes de la ciutat és clara,
treballen l’escena i no tant la incorporació de noms i estrelles de renom del món
de l’òpera en els seus programes. Amb companyia i orquestra pròpia i un repertori
que va de l‟òpera clàssica al musical, l‟equip artístic es caracteritza per ser
enormement versàtil.
.........................................................................................
VISITEM BERUFSVERBAND BILDENDER KÜNSTLER
La fàbrica de producció dels artistes visuals de la ciutat
A mitja tarda ens desplacem als tallers de la Berufsverband Bildender Künstler (BBK),
un edifici que havia estat anteriorment una fàbrica de caixes fortes i que des dels anys
70 ha esdevingut seu de l‟associació d‟artistes visuals professionals que exerceix de
plataforma de representació professional, social i econòmica de més de 2000 artistes
davant l‟administració pública i dels agents privats. Ens impressiona l‟amplitud i la llum
dels tallers situats a la vora d‟un canal i envoltats de vegetació que faciliten
l’atmosfera idònia per crear a més de 400 artistes l’any.
El director ens explica l‟evolució de la lluita reivindicativa dels artistes visuals de la
ciutat des dels anys 70 i com aconsegueixen una primera impremta. Ens comenta que
hi ha entre 30.000 i 40.000 artistes a la ciutat de Berlín, 8500 dels quals són artistes
visuals. Comenta també que
dels 8.500 artistes visuals
que viuen a Berlin, només
entre el 2% i el 5% es
guanyen la vida amb l’art i el
seu sou mitjà és de 800 o 900
euros al mes (un terç del sou
mitjà a Alemanya).
Assenyala que Berlín és un
centre molt important de
producció artística però que no
és tan fàcil sobreviure com a
artista perquè no és una ciutat
rica, n‟hi disposa de prou
recursos per comprar i absorbir tot el que es produeix. No obstant això, el 90% del
que es produeix s‟exposa, va destinat a exposicions, a museus, a col·leccions
privades, etc. i atribueix aquest fet a un canvi de perspectiva i d‟augment d‟interès cap
6
Crònica Viatge de l‟APGCC a Berlín, juliol 2014
a l‟art contemporani que s‟ha produït en els darrers anys. La part negativa d‟aquest
fenomen el relaciona amb la pèrdua de la capacitat per crear lliurement dels artistes ja
que la producció artística està massa sovint lligada als interessos polítics i econòmics i
a els estrats de població més rica, que són els principals compradors d‟art.
.........................................................................................
VISITEM LA CASA DE LES CULTURES DEL MÓN
En acabar la visita ens dirigim al centre de la
ciutat on observem el fervor dels berlinesos
amb el futbol. Ja fora de programa anem a la
Casa de les Cultures del Mon, construït el
1957 pel Govern Federal i els Estats Units. En
un principi era un palau de congressos i ara és
un centre per al diàleg entre cultures. S‟hi
celebrava el festival Copa de les Cultures amb
concerts de música a la terrassa i, com no
podia ser d‟una altra manera, retransmissions
en directe dels partits del mundial.
Segon dia a Berlín, dissabte, 5 de juliol
VISITEM RADIAL SYSTEM, SPACE FOR ARTS AND IDEAS
Arquitectura i ubicació privilegiada que evoquen i atrauen inspiració.
Comencen a Radial System, Space for
Arts and Ideas que es crea l‟any 2006 com
a espai multidisciplinari obert a
experiències artístiques de diferents llocs
del món. Neix amb la voluntat d‟irradiar
noves idees i establir complicitats i
col·laboracions amb artistes, agents i
públics de dins i fora de la ciutat.
Precisament avui celebren, dins el festival
Foreing Affairs, una jornada de portes
obertes dirigida a professionals i
programadors organitzada per Berlin Diagonale, una plataforma de l‟escena
independent berlinesa.
7
Crònica Viatge de l‟APGCC a Berlín, juliol 2014
Veiem una petita mostra del treball de dues companyies berlineses i tenim l‟oportunitat
de parlar amb els autors, directors i actors de les companyies. Ens comenten les
dificultats que tenen per exhibir les seves obres i poder subsistir, i critiquen la
política cultural institucional massa enfocada al manteniment de les estructures
dels equipaments i a la concessió de subvencions per a la creació per projectes
destinades a les companyies.
Aquestes línies per donar suport a la creació obliguen a les companyies a presentar
projectes cada any per garantir la seva subsistència però aquesta estimulació de la
producció creativa sense afavorir xarxes i circuits d‟exhibició al mateix temps,
consideren que va en detriment de l‟estabilitat de les companyies.
Dinem en uns horts urbans
ubicats en uns terrenys
salvats, per artistes i veïns, de
l‟especulació immobiliària on
conversem amb Christophe M.,
representat de LAFT Berlin,
sobre la situació dels artistes
independents a Berlín i, més
en general, sobre la necessitat
de conscienciar tant als polítics
com a la ciutadania que les
ciutats són de tothom i que
entre tots hem de poder decidir què volem fer amb els espais públics.
8
Crònica Viatge de l‟APGCC a Berlín, juliol 2014
VISITEM BERLINER FESTSPIELE
Centre interdisciplinar, intercultural, internacional i intermedial.
Després de dinar ens acomiadem dels organitzadors d‟aquesta interessant jornada i
ens dirigim a la seu del Berliner Festspiele, centre d‟art creat el 1951 que organitza
cinc festivals interdisciplinaris de dansa, música i arts escèniques i programa
exposicions. Disposa de diverses sales destinades a l‟exhibició d‟arts ens viu i d‟un
museu sense col·lecció permanent que acull exposicions destinades al gran públic
com les dedicades a Frida Khalo, a l‟artista xinès Ai WeiWei o a David Bowie amb les
que han aconseguit batre rècords mundials d‟assistents.
Allà ens espera el director del centre, el dramaturg Thomas Oberender, que ens
parla de les línies conceptuals del centre i d’un canvi de model en la política
cultural Alemanya que, tradicionalment ha donat més suport a la interpretació i a
garantir l‟estabilitat dels projectes residents que han tingut els equipaments, que a la
creació. Ens comenta que el gran repte que tenen totes les institucions en aquests
moments és com enfocar aquest canvi de model.
Defensa l‟aposta cap al model de la creació, model basat en el projecte i en quatre
valors fonamentals: interdisciplinarietat, internacionalitat, interculturalitat i
“intermedialitat”, en tant que permet molta més flexibilitat i múltiples possibilitats en la
programació. Està convençut que aquestes són les línies de futur dels
equipaments culturals i a la vegada, es mostra satisfet per ser centre pioner en
aquesta tendència.
.........................................................................................
VISITEM KULTUBRAUEREI (Fàbrica de cervesa reconvertida)
Just equilibri entre cultura, oci i activitat comercial
L‟última visita del dia és la Kulturbrauerei, una antiga fàbrica de cervesa i un dels pocs
edificis ben conservats de l‟arquitectura industrial del Berlín de finals del segle XIX,
que als anys 90 es reconverteix en espai cultural, centre per a la preservació de la
cultura de la cervesa i centre comercial per fer-lo econòmicament viable.
Parlem amb el director de l‟Alte Kantine, un espai on es fan representacions de teatre
d‟improvisació i lectures dramatitzades que a les nits és transforma en discoteca.
Ens comenta que cada espai de la
Fàbrica té un contracte de lloguer amb
el Land de Berlín i que cadascú
funciona de manera autogestionada.
L’equipament té espais escènics,
botigues, bars i restaurants i és un
dels centre d’oci, cultura i comerç
més emblemàtics de la ciutat.
9
Crònica Viatge de l‟APGCC a Berlín, juliol 2014
Ens explica que ara els tocarà adaptar-se i negociar amb el nou propietari del recinte
que ha deixat de ser de titularitat pública i ha passat en mans d‟un inversor privat. Li
preguntem si els preocupa que això suposi la fi de la seva activitat i ens contesta que
no, que no sap les intencions de l‟inversor però que no té por perquè el projecte té
llarga trajectòria i està molt consolidat a la ciutat.
Tercer i últim dia a Berlín, diumenge, 6 de juliol
VISITEM EL MUSEU JUEU DE BERLÍN
L’arquitectura marca l’experiència de la visita
És diumenge i ens queda un dels
plats forts del viatge, la visita al
Museu Jueu de Berlin, una de les
institucions més destacades i a l‟hora
més compromeses del paisatge
cultural europeu.
L‟edifici, de Daniel Libeskind, s‟ha
convertit en un del monuments més
emblemàtics de Berlín. L‟estructura
de l‟edifici planteja una estreta
relació entre l‟arquitectura i el
contingut museístic.
El disseny de Libeskind, titulat „betweenthelines‟ (entre
línies), descriu les tensions de la història dels jueus
alemanys i proposa dos eixos, un recte però trencat en
diversos fragments i una altre articulat amb final obert. En
els creuaments entre ambdós eixos s‟hi troben els „voids‟,
espais buits que travessen tot el museu i que fan referència
al buit i a l‟absència provocada per la desaparició de molts
ciutadans. Un concepte de museu singular, que no deixa
indiferent i que s’apodera de l’arquitectura com a fil
conductor i narratiu de la visita, basada en un discurs
subjacent que metafòricament transmet el dolor, el buit,
el desconcert i l’horror de la història de la cultura jueva
a Alemanya.
Després de la visita al Museu Jueu de Berlín, tenim el temps just per passejar per un
mercat de la ciutat situat enmig d‟un parc on podem encara gaudir d‟accions d‟artistes
de carrer.
Tres dies intensos per Berlín, ens deixen a tots moltes experiències per incorporar en
el nostre bagatge. Una estada del tot estimulant que ens aporta elements per a la
reflexió sobre la nostra tasca com a gestors culturals i la possibilitat d‟intercanviar
experiències amb altres gestors culturals. També ens fa adonar que malgrat les
10
Crònica Viatge de l‟APGCC a Berlín, juliol 2014
diferències culturals, socials i econòmiques entre Alemanya i la nostra realitat,
compartim moltes problemàtiques comunes que cal repensar.
Volem agrair especialment l‟entrega i la feina impecable de la Gemma Terés,
periodista freelance que viu i treballa a la ciutat des de fa deu anys i que ens ha fet de
guia i traductora durant la visita, i ens ha ajudat a coordinar les visites. Gràcies a la
seva organització i coneixement de la ciutat hem aprofitat l‟estada al màxim i hem
pogut fer un tast de la pulsació i la vitalitat cultural d‟aquesta ciutat atractiva i fascinant
a la vegada que dura, d‟hiverns llargs i freds, on no és fàcil fer-s‟hi un lloc.
RELATORES: MARISA JIMÉNEZ I LURDES MASDEVALL