Edita: STE País Valencià. Director: Jaume Mufíoz. Alacant: Orense, 3, E. Dcha. 03003 Alacant. Tel. 22 60 88. Castelló: PI. Pals Valencià, 6, 3." 12002 Castelló.Tel. 2068 27. València: Gascó Oliag. 8, A. 10. 46010 Valencià. Tel- 361 52 16. Administració, redacció I publicitat: Gascó Ollag, 8, A. 10. València

Tele. 361 52 16. Imprimeix: be artes gràflcas. Cambrils. 8. Tel. 365 04 50. Dapòiit legal: 1.454-1981.

RELACIONS SINDICATS-CONSELLERIA

UNS CANVIS NECESSARISEl proppassat dia 10 de febrer, el STEPV va mantenir una entrevista ambel Conseller d'Educació per tal de manifestar-li les nostres preocupa-cions respecte a tes actuats relacions entre els sindicats i la Conselle-ria. Com a punt de partida teníem un document elaborat pel Consell Na-cional i que concretava unes crítiques globals, a les esmentades rela-cions, una sèrie de mesures mínimes i una voluntat clara de replante-jar-nos la nostra presència en les taules de negociació si no es pro-dueixen uns canvis i uns resultats tangibles sobre ta situació quedenunciem..Fer ara una avaluació de la reunió no seria pertinent. Hi van haver com-promisos. Els valorarem quan siguen tangibles. El nostre Consell Na-cional ha plantejat els problemes amb claredat en el document quereproduïm.

«El Consell Nacional del STEPV,màxim òrgan de decisió d'aquestsindicat entre congressos, ha acor-dat dirigir-se a vostè per tal de ma-nifestar-íi el següent:

1.r que en data 19 d'octubre de1988 i número d'entrada en Conse-lleria 4.174, el STEPV li lliurà un es-crit criticant el procés de desenvo-lupament dels acords de maig i pro-posant un calendari de negociació

que en cap moment s'ha tingut encompte.

2." Que, malgrat les explicacionsdonades per Conselleria sobre l'a-jornament de l'entrega del Pla deFormació del Professorat, o sobrel'entrega de l'esborrany sobre laJornada Continuada, no existeix capcalendari seriós de negociació.

3.' Que el desenvolupamentconcret dels acords s'emmarquen

dintre d'una actuació més global dela Conselleria en les seues rela-cions amb els sindicats i que, bàsi-cament, es concreta en:

a) Una política d'ajornar-ho tot,fugint sistemàticament de qualsevoltipus de compromís, utilitzant sovintaspectes formals inconsistents pera justificar-se.

b) Una manca de sensibilitat sin-dical, manifestada, entre altres as-pectes, en el despreci a les Juntesde Personal i l'actitud improvisada iconseqüentment inoperant de laMesa Sindical.

c) Les dificultats sistemàtiquesper a obtenir documents públics,tant de Conselleria com dels Ser-veis Territorials.

4.' Que des del STEPV, sindicatmajoritari del sector, no podem con-sentir que aquesta situació conti-nus així, per la qual cosa~anem a re-

JORNADA CONTINUADAAls darrers números d'aquesta

revista hem concretat el posiciona-ment del STEPV davant la JornadaContinuada, sempre aparellada al'increment de plantilla i la formaciópermanent del professorat. Tanma-teix, no estem disposats a que limi-tacions pressupostàries o la incapa-citat per a organitzar i garantir la for-mació permament es convertescaen una excusa permanent per a noabordar el tema. La batalla per unajornada continuadaa com l'entenemcaldrà donar-la en cada centre, encada localitat i en l'acció sindical entots els nivells. Ara, el que és ur-gent és possibilitar legalment l'ex-perimentació en la línia de flexibilit-zar els horaris del professorat. I enaquest primer pas, els Ajuntamentshauran de jugar un paper ben im-portant.

El document presentat delSTEPV en Conselleria és el se-güent:

JORNADA CONTINUADA

I. Base que la justifica:

«En la medida que no constituyadiscriminación para ningún miembrode la comunidad educativa, y den-tro de los limites fijados por las le-yes, los centros tendràn autonomiapara establecer materias optativas,adaptar los programas a las carac-terísticas del medio en que estén in-sectes, adoptar métodos de ense-nanza y organizar actividades cultu-rales escolares y extraescolares.»Art. 15 LODE.

«La Conselleria negociarà unanormativa que possibilite, amb l'a-cord del Consell Escolar del Centre,la jornada continuada. L'esmentadaregulació estarà publicada abans definalitzar l'any.» Punt 2.5, apartat b,del acords de maig.

II. Proposta de contingut de lanormativa:

1. El Consell Escolar de Centre.a proposta del Claustre i escoltadesles Associacions de Pares d'Alum-nes, podrà adaptar els horaris delsalumnes i professors per tal de cer-car una major adaptació al progra-ma d'activitats docents del centre ipotenciar l'experimentació i la in-vestigació educativa.

2. L'adaptació dels horaris maino podrà suposar ni l'increment dela jornada laboral del professorat nila disminució de les hores de per-manència dels alumnes en el cen-tre.

3. L'adaptació de la jornada enels termes esmentats caldrà acor-dar-la el curs anterior a la seua apli-cació pràctica Í, d'aquesta, caldràenviar còpia de l'acord als ServeisTerritorials.

plantejar-nos la nostra presència enles taules sindicals.

5.é Que les mesures mínimes iurgents a prendre durant aquestmes es concreten en:

a) Acord definitiu sobre el regla-ment de la Mesa Sindical.

b) Reunió urgent de la Comissióde Seguiment dels Acords per tald'establir un calendari seriós de ne-gociació.

c) Entrega del llistat del personaldestinat en comissions de serveis ique, malgrat el seu caràcter públici la insistència dels sindicats per aque se'ls entregue, encara no te-nim.

d) Publicació de la normativa so-bre Jornada Continuada, prèvia laseua negociació en la Comissió deSeguiment.

e) Concreció del que suposa l'in-crement d'un punt en el cup desubstitucions contemplat als acordsde maig.

f) Distribució al País Valencià dela part corresponent als Fons Addi-cionals que ens corresponen als do-cents i que es contemplen als Pres-supostos Generals.

g) Creació d'una comissió esta-ble per tal d'estudiar i negociar elconcurs de trasllats, l'adscripció delprofessorat i la catalogació delsllocs de treball. Concreció pel querespecta a l'ensenyament de/en va-lencià.

h) Concreció Í calendari d'aplica-ció de la reducció d'hores lectivesal professorat amb més de 55 anys.

i) Negociació de tot l'apartat 3de l'acord de maig, referit a la For-mació del Professorat i constituciód'una mesa específica de políticaeducativa amb participació delsMRP.

j) JConvocatória de la Mesa Sin-dical del Sector de Privada i la deseguiment de Centres en Crisi. Anà-lisi del contingunt real de les taulesprovincials de concertació.

Entenem que es tracta d'una sè-rie de reivindicacions coherentsamb la nostra voluntat de practicaruna actuació constructiva sobre te-mes que estem legitimats a abordari sobre molts dels quals decidiremlliurement —Conselleria i sindi-cats— negociar.

Dénia, 4 de febrer de 1989

TRASLLATSEl Ple Confedera! d'UCSTE, en la seua reunió del 18 i 19 de febrer

del 1989, després d'analitzar el procés de negociació dut entre el MECi els sindicats de l'ensenyament al voltant del concurs de trasllatsd'EGB, i valorant l'última redacció del text del projecte del Decret, ma-nifesta la seua frontal oposició a l'apartat f) de l'art. 20, pel que s'a-crediten fins a 3 punts per l'exercici de càrrecs directius en els òrgansunipersonals de govern dels centres públics, així com als càrrecs del'Administració i igualment per titolacions i cursos de perfeccionament,per considerar que el reconeixement de qualsevol puntuació peraquests conceptes constitueix un element greument distorsionador dela filosofia general del nou model de concurs de trasllats, que, a excep-ció de l'esmentat apartat, constitueix globalment un positiu avanç so-bre l'actual model vigent.

Per tot això, el Ple Confederal d'UCSTE, en el procés de discussióobert entre els treballadors de l'ensenyament, proposa a les distintesassemblees que s'avaluen les conseqüències negatives que per al con-curs de trasllats té la persistència d'aqueixa puntuació, considerant laconveniència d'encetar mobilitzacions de rebuig, així com l'oportunitatde que l'UCSTE retire la seua signatura de l'Acord MEC-Sindicats delpassat 19 de novembre de 1988.

i,QUI ENS MARGINA EN FUNCIÓ PÚBLICA?Els Pressupostos de la Gene-

ralitat Valenciana, en l'article 8é,estableixen que:

«1. Amb independència del'increment retributiu previst enels articles 2n i 6é s'estableix unfons per un import de 1.123 mi-lions de pessetes per a milloresretributives del personal de l'Ad-ministració de la Generalitat Va-lenciana inclòs en l'àmbit d'apli-cació de la Llei 9/1987, de 12 de

juny, i del personal laboral al ser-vei d'aquesta.

Aquestes millores s'aplicaranen funció dels Acords o Pactesadoptats pels mecanismes departicipació sindical prevists enla Llei 9/1987 i, respecte del per-sonal laboral, en el marc de lanegociació col·lectiva.

L'aprovació definitiva de lesmillores retributives esmentadesla realitzarà el Consell, a propos-ta de les Conselleries d'Econo-

mia i Hisenda i d'AdministracióPública.»

Els 22 de desembre, tots elssindicats presents en la MesaSectorial d'Educació demanarenuna reunió urgent de la Mesa Ge-neral de Funció Pública, que, a ho-res d'ara, encara no s'ha convo-cat. El motiu era el de negociar unincrement del 2'6 i la clàusula derevisió salarial per als docents. Elsmateixos sindicats que van treurela negociació de Funció Pública i

que la passaren a Educació, reco-neixien el seu error i tornaven lanegociació al lloc del que mai nohauria d'haver eixit, almenys sen-se quantificar les partides globalsque ens corresponien.

iNo es sospitós que, dos me-sos després de demanar la convo-catòria urgent de la Mesa Gene-ral, sols el STEPV s'enrecorde deltema i que cap sindicat amb pre-sència en aquesta proteste?

Si, segons els Pressupostos de

la Generalitat, els 1.123 milionsde pessetes són per a tots els fun-cionaris, ^quants diners enscorresponen als docents?

Si quan es convoque la MesaGeneral resulta que no queda unduro i que tots els 1.123 milionss'han gastat en altres col·lectiusde funcionaris, qui tindrà la culpa?

iCaldrà recordar que els do-cents estem deshomologats en lamesura en què alguns ens des-homologuen?

EL PLA DE FORMACIÓPERMANENT DEL PROFESSORAT1. UN PROCÉS PLE DECONTRADICCIONS

Des del STEPV hem anat seguintl'actuació de la Conselleria en lesàrees de Formació Permanent i Re-novació Pedagògica del Professo-rat, i especialment el desenvolupa-ment dels Centres de Professors(CEPs), la peça clau d'aquests qua-tre darrers anys. Hem analitzat, desde la validesa del seu model teòricfins els successius intents de l'Ad-ministració socialista de situar elsCEPs com a alternativa als Movi-ments de Renovació Pedagògica(MRPs). Hem observat com la ce-guera institucional no ha aconseguitentendre que, CEPs i MRPs, la for-mació permanent institucional i la noinstitucional, el reciclatge i la reno-vació pedagògica, són elementsque des d'una política educativaprogressista deuen complementar-se.

Amb el temps, i molt a pesar nos-tre, la política de perfeccionamentdel professorat de la Conselleria haanat degradant-se fins al punt de noser més que un conjunt d'improvi-sacions. I és ara precisament quan,malgrat la Conselleria, alguns CEPscomencen a consolidar un treball al-tament positiu, i quan després d'uncurs com el 87-88, on la descoordi-nació i inoperància en aquesta àreaarribaren a les més altes cotes, l'a-compliment d'un dels acords defen-sats pel STEPV el curs passat —lapresentació d'una proposta de Plade Formació Permanent per part dela Conselleria— pot ser un primerpas per tal de superar la situacióque s'havia creat, i que no escorrespon en la realitat amb la imat-ge altament positiva que el treballd'alguns CEPs, programes o MRPsdonaven al conjunt de l'activitat im-pulsada per la Generalitat Valen-ciana.

1.1. QUATRE ANYS SENSE UNPLA ASSUMIT PER LACONSELLERIA

És evident que sense un mínimesborrany de les línies mestres deformació inicial i permanent del pro-fessorat no és possible desenvolu-par un procés a mitjà o llarg terminicoherent. Ningú no dubta que l'es-mentat pla estigués en la ment d'unDirector General o en els papersd'una Cap de Servei, però el que sipodem afirmar és que, al marge deldiscurs institucional, l'esmentat plano estava a ía ment del Conseller.D'haver estat així, no hauria hagutjustificació per als successius can-vis de disseny i la consegüent para-lització del disseny anterior que hanportat amb ell els successius can-vis de Director General que ha tin-gut aquesta àrea de treball (qua-tre!!!). D'haver estat així, hauriaquedat clar fa temps quin paper ju-gaven els CEPs en l'esmentat pro-grama, s'haguessen superat les di-ferències entre diverses DireccionsGenerals que mantenien suposatsfeudes sobre formació permanent ielaboració de projectes curriculars,s'hagués mantingut el procés dedesenvolupament dels CEPs tal icom ho programava l'anterior Direc-tor General i no s'hagués entrat enel ridícul que suposà la seua pre-sentació mitjançant l'afortunada-ment oblidat «Llibre Blanc de l'Edu-cació en la Comunitat Valenciana»,el debat del qual, exigit per la Co-missió de Renovació Pedagògicadel Consell Escolar, ningú va volerrecollir.

Un dels aspectes contemplats als acords de maig del88 era l'elaboració d'un pla de formació del profes-sorat i altres punts referits al recolzament real a latasca del MRP i Escoles d'Estiu. Des del STEPV sa-bem la importància que el tema té per a avançar enla millora de la qualitat de l'ensenyament i el nostrereconeixement professional. A partir de l'entrega perpart de la Conselleria de la proposta del pla de for-mació a finals de gener, pensem que és necessari en-cetar un ampli debat amb l'objectiu de concretar les

reivindicacions que comportaria la nostra alternativasobre formació i renovació pedagògica, tema aquestpel qual molts ensenyants progressistes hem lluitatdes de fa anys amb la nostra militància pedagògicaÍ sindical, un debat que té que forçar la Conselleriaa negociar realment el Pla amb participació sindicali de la Federació de MRP det País Valencià. Com ele-ment d'avanç en l'esmentat debat us avancem el nos-tre primer document de valoració, obert a possiblesaportacions.

1.2. NO ENTENDRE L'ESPAIDELS MOVIMENTS DERENOVACIÓ PEDAGÒGICA

Aquesta ha estat altra de les ca-racterístiques més repetides enaquest procés. Semblava com si unobjectiu fonamental fos evitar queels elements més valuosos del pro-fessorat, organitzats al voltant delsMRPs, coparen els CEPs. S'ignora-va conscientment que els MRPshan estat els que durant més de deuanys han estat onejant la banderade l'Escola Pública, qui a base devoluntarisme han anat creant les ba-ses d'una escola progressista, po-pular i valenciana. Qui, per tant, po-drien ser la garantia del desenvolu-pament d'un model progressista ieficaç. Tanmateix, s'ha preferit si-tuar en un primer pla el perill a laseua independència que el de laseua eficàcia. L'emoció de l'adhe-sió incondicional, que la garantia del'experiència de molts anys de tre-ball en el camp de la innovació edu-cativa. Hui, i com a conseqüènciad'això, en algunes zones (VegaBaixa, Vinalopó. Safor) els CEPs nohan aconseguit connectar amb unimportant sector del professoratprogressista, que ha vist en elsCEPs, més que un recolzament,l'instrument de l'Administració per a«integrar» o esborrar el seu treballautònom.

Un error de fons perquè, tal i comva reconèixer l'ex-Ministre Maravallen la Trobada Estatal de MRPs deSalamanca (1985), una política pro-gressista en educació no pot existirsense potenciar, ni recolzar-se, enel treball autònom dels MRPs. Nopot ignorar el que per una part, perla seua experiència, poden aportaral desenvolupament dels plans ins-titucionals, ni pot ignorar l'elabora-ció dels que per la seua autonomiapoden recordar el nord d'un progra-ma progressista en educació.

1.3. UN DESENVOLUPAMENTDELS CEPs PLED'INSUFICIÈNCIES ICONTRADICCIONS

A) Un nombre insuficient.És com si d'entrada hom hagués

volgut danyar la imatge dels CEPs.Cremar les expectatives és un errordifícil de recuperar. Si raonable eralimitar el seu desenvolupament nu-mèric, per a així poder analitzar ambcura el model a generalitzar, aixòentrava en contradicció amb el fo-ment del seu camp d'intervenció,amb l'interès per mostrar el nombrede professors i centres adscrits,per no voler limitar el camp d'accióa una comarca, etc.

Aquesta circumstància ha fet di-fícil el contacte estret del professo-rat amb l'equip del CEP. Això ha im-pedit que el CEP siga quelcom lligatals centres. La distància ha fet im-possible que el local siga un puntde confluència de grups, seminarisi centres. Els assessors han vistdesbordades les seues possibilitatsal no poder atendre l'amola zona detreball que se'ls ha assignat, etc.Un cúmul de circumstàncies que,en definitiva, exigeixen una urgent

solució si veres hom vol desenvolu-par el model inicial.

B) Generar una imatge adequa-da: locals en condicions, infrastruc-tura que facílite el servei al profes-sorat, etc.

ÉS inexplicable l'existència delslocals en què han estat ubicats elsCEPs. És inexplicable les travesque per a adjudicar locals o mobilia-ri estant trobant els CEPs, mentreque altres projectes de la Conselle-ria de Cultura (i Educació?) aconse-gueixen pressupostos extraordina-ris i execucions urgents. És inexpli-cable com encara no s'ha comprésla necessitat de locals ben comuni-cats, que faciliten les reunions i eltreball, que permeten superar laimatge d'una escola i per tant invi-ten a acudir a l'eixir de classe. Quetínguen suficient personal auxiliarper a poder estar obert a totes ho-res, siga un espai utilitzable pergrups, seminaris, MRPs, per a quepuga ser quelcom més que el llocon es desenvolupen els programesoficials (la realització dels quals rei-vindiquem dintre l'horari lectiu) ipuga ser un centre social, un llocde trobada autònom del professo-rat. Que els seus bibliotecaris si-guen membres fixes de la plantillaper a que el material de préstec es-tiga ordenat i catalogat permanent-ment, que tinguen els recursos quees necessiten en els centres. Quedeixen de semblar quelcom pro-visional.

C) Impulsar un model de gestióque potencie la seua activitat i elsseus recursos.

Això significa, fonamentalment, eldesenvolupar les iniciatives políti-ques necessàries per a, per unabanda, dotar-los del personal admi-nistratiu escaient que la facilita i,per altra, un sistema de gestió eco-nòmomíca que comprenga que unCEP no és un despatx de qualsevolConselleria, sinó un Centre de Re-cursos i Activitats per al professo-rat, que quan més activitat generaés entre novembre i abril i, per tant,exigeix trencar la dinàmica burocrà-tica deté finals d'any de la resta del'Administració, i els fons del quales necessita adquirir amb urgènciaper al desenvolupament d'activitatsplanificades en l'esmentat període,i no per a quan les peticions supe-ren les diverses barreres dels inter-ventors administratius.

Els CEPs tenen que ser dotatsd'unes partides pressupostàries su-ficients, que permeten tant la com-pra dels recursos necessaris (inven-tariables o no) i el pagament a pro-fessors o subministradors d'unaamnera suficientment àgil i puntual.Això no està renyint amb el controlsocial dels fons públics, i per tant elque s'hauria de fer és potenciar no-ves formes de control social, i noaquestes per a frenar la modernit-zació del país.

D) Dotar als CEr's de suficientequip humà.

Si en alguna cosa s'han caracte-ritzat els diversos directors gene-rals que han tingut a veure amb elprograma dels CEPs, ha estat en elreconeixement de l'insuficient nom-bre de persones que estan destina-

des a un CEP i la immediata convo-catòria de cursos per a dotar-los.Avui, encara seguim a l'espera quees cobresca aqueixes necessitats isubstituesca els subempleamentsde formador de formadors o be-caris.

És evident que, a l'igual quedèiem dels locals, uns CEPs senseels suficients assessors per a aten-dre els centres degudament supo-sa reproduir el vessant més negatiudels ICEs. Sense assessors que pu-guen treballar centre a centre, ma-tèria a matèria, és impossible actuarper a modificar el currículum esco-lar, canviar l'escola, intercanviar ex-periències.

Una escassa correlació d'asses-sor/centre obliga a aquells a disse-nyar cursos tradicionals i, amb això,gastar absurdament més pressu-post, i encara així no tenir cap ga-rantia de la repercussió que en elscentres ha tingut l'esmentada in-versió.

En la mateixa línia, un CEP sensepersonal fixe qualificat i suficientper a atendre la gestió administrati-va i econòmica, el manteniment dellocal, els recursos audiovisuals i labiblioteca és generar una infrastruc-tura que ni és útil als assessors nials professors i centres que reque-resquen la col·laboració del CEP.

1.4. ALTRES MESURESURGENTS

És evident que amb tot l'anteriorno és suficient; l'elaboració de qual-sevol Pla Unitari d'Educació, quecontemple tant l'ajut als MRPs i lesEscoles d'Estiu com els Plans dePerfeccionament institucionals(CEPs, programes, etc.), ha de ve-nir recolzat per un altre conjunt demesures sense les quals l'anteriormancaria de la més mínima incidèn-cia í eficàcia.

D'entre elles, des del STEPVhem vingut propugnant les se-güents:

a) L'acabament del caràcter vo-luntarista del perfeccionament delprofessorat. Facilitar que el conjuntd'aquestes activitats es faça en elmarc de l'horari lectiu. Concebre lainnovació educativa no com una ac-tivitat al marge de l'escola sinó, pelcontrari, concebre que el perfeccio-nament docent naix del treball coma ensenyant i, per tant, dintre de laseua jornada laboral lectiva.

Una jornada lectiva que impliquetant la necessària adequació d'unesplantilles que possibiliten l'esmen-tada reducció horària com del marclegislatiu que la reconega i regule.

b) Frenar la mobilitat del profes-sorat. Potenciar els grups de treballestable que presenten projectes in-novadors. Concebre el perfecciona-ment com una tasca col·lectiva, i nocom una carrera de mèrits cap a unlloc en la carrera docent.

c) Flexibilitzar els programes delcurrículum oficial, adoptar els pro-jectes curriculars que isquen delsseminaris i MRPs.

d) Facilitar l'eixida d'experièn-cies, del material produït com a con-seqüència del treball assenyalat enel punt anterior. Crear una xarxa de

publicacions alternatives que per-meten competir amb el món edito-rial, el qual per la seua baixa renda-bilitat econòmica no s'interessa peraquelles produccions pensades pera un marc curricuíar força concret.

e) Acabar amb l'absurd enfronta-ment Universitat-Administració i re-querir la col·laboració institucionaldels experts en el desenvolupamentcurricuíar i la formació docent.

C) Davant la proposta de Pla dePerfeccionament de la Conselleria.

Si en la nostra introducció asse-nyalàvem la nostra satisfacció per lapresentació d'un Pla de Perfeccio-nament per part de la Conselleria,és ara quan devem assenyalar la di-ficultat d'una anàlisi en profunditatdel mateix degut, entre altres fac-tors, a la manca en el mateix de laconcreció d'alguns dels aspectesque en el desenvolupament de lanostra introducció assenyalàvemcom a fonamentals.

En efecte, la proposta que haarribat a les nostres mans, i sobrela que se'ns ha demanat resposta,manca dels annexos. En els esmen-tats annexos, almenys dels índexses desprèn, és on podrem contras-tar les possibles contradiccions ono entre el model teòric proposí i eldesenvolupament del mateix. ÉSper això que passarem a fer unabreu descripció de les nostres coin-cidències i divergències, limitadesper l'absència de les esmentadesconcrecions. No oblidem que undels elements detallats en la nostravaloració de la situació ha estat,precisament, les contradiccionsque s'han donat entre el model ini-cial dels CEPs i el desenvolupamenti dificultats donades en els ma-teixos.

2.1. Malgrat alegrar-nos per l'a-proximació del discurs oficial al mo-del que els sectors progressisteshem vingut defensant, ens sorgeixel dubte sobre si aqueixa aproxima-ció va més enllà de l'apropiació delllenguatge.

Per a nosaltres, localitzar la For-mació Permanent en el centre téunes justificacions teòriques i unatradició epistemològica que gira alvoltant de:

— La investigació didàctica:comprensió i reflexió en el contex-te de l'aprenentatge.

— Una teoria curricuíar que si-tue el centre com a problema pràc-tic.

— Un model de professionalitatdocent {el professor investigador).

— Un model de formació cen-tre-perifèria.

2.2. El dubte s'incrementa enquant passem a l'anàlisi de les ac-tuacions realitzades; si les actua-cions realitzades són conseqüènciade les consideracions teòriquesprèvies, molí ens temem que noanem a superar el caos actual. Di-guem que l'anàlisi amb la queobríem el nostre document és forçadiferent de l'anàlisi triomfalista deldocument de la Conselleria i que,per íant, trobem a faltar una auto-crítica d'aquests quaíre anys quejustifique unes consideracions teò-riques com les del capítol anterior iun nou enfocament a la política deperfeccionament de la Conselleria.Afegim, tanmateix, la coincidènciaen els darrers paràgrafs del docu-ment de la Conselleria, on es reco-neix la flexibilitat en el model deCEPs i la necessitat de la figura del'assessor, en el perfil del qual coin-cidim, sempre i quan no es descar-te com a matèries possibles en lesque ser expert les que fan referèn-cia a les tasques de «dinamitza-

dors», «facilitadors» (tan eficaços enmodels assajats en altres països), ien àrees com «expressió», «avalua-ció i tutories», «recursos audiovi-suals», etc., situades injustamenten un segon pla de necessitats.

2.3. A l'entrar a analitzar les ca-racterístiques del Pla, i desprésd'assenyalar la nostra coincidènciaamb les tres característiques ge-nerals:

a) Planificació sistemàtica i co-herent.

b) No dissociar la formació delprofessorat del treball a l'aula i alcentre i, per tant. prioritzar la for-mació dins la jornada lectíva.

c) Contar amb la Universitat iMRPs per tal de coordinar esforçosi recursos (encara que ací, una ve-gada més, trobem a faltar la concre-ció que permeta saber en quina me-sura s'assembla a les propostesque des dels MRPs i el STEPV femal parlar de Plans Unitaris Territo-rials o es tracta del pur formalismeconsultiu a què ens té acostumatsla Conselleria).

ÉS per aix'ò que creiem conve-nient resaltar que per a nosaltresels Plans Unitaris Territorials deFormació del Professorat deuen im-plicar democràticament a totesaquelles instituciçns compromesesamb l'educacíó. És clar que la res-ponsabilitat de la proposta i desen-volupament del marc general acor-dat pertocaria a la Conselleria, peròserien de nou les institucions exis-tents en marcs territorials inferiorsles que concretarien la seua aplica-ció en l'esmentat marc, un espaiterritorial on els CEPs cobrarienaqueix caràcter de Centre de Pro-fessors que defensem les organit-zacions progressistes.

Resumint, creiem que deurienparticipar-hi, a més de la Conselle-ria, Ajuntaments, Universitats, Sin-dicats, MRPs Í els Consells de Di-recció dels CEPs, i de l'esmentadaparticipació deuria sorgir tant el dis-seny general del Pla com la seua or-ganització, necessitats estructuralsi financeres i programació i mètodesd'avaluació.

d) Que les activitats tinguen con-tinuïtat i generen el propi sistemade retroalimentació necessari.

e) Coordinar les beques i llicèn-cies per tal de rendabilitzar la in-versió.

2.4. Un dels primers elementsque ens ha cridat l'atenció en elscontinguts del Pla ós la significativaabsència d'un apartat referent alsMRPs. Hem manifestat que tota po-lítica progressista deuria desenvolu-par una doble via: la institucional, enla que es deu contar amb la col·la-boració d'altres entitats (Universi-tat, MRPs...), en la línia també indi-cada, i una altra de recolzament aldesenvolupament autònom de les«vanguàrdies pedagògiques» querepresenten els MRPs.

Coincidim amb la Federació deMRPs del País Valencià en la denún-cia del retrocés en els ajuts dirigitsa les seues activitats d'hivern i es-tiu (Escoles d'Estiu), i en l'exigèn-cia que, almenys, les subvencions aEscoles d'Estiu es realitzen en unaconvocatòria apart, o en una parti-da pressupostària diferenciada dinsd'una única convocatòria, del con-junt d'ajuts dirigits a la innovacióeducativa. El caràcter, contingut,programació, organització i financïa-ció d'una Escola d'Estiu no pot si-tuar-se a un mateix nivell que les dequalsevol grup o seminari, o a l'at-zar d'una major o menor partidapressupostària, segons l'atzar demajor o menor competència.

En quant a la resta del Pla, con-siderem enormement positiva la in-clusió d'una posició llargament difo-sa pel STEPV i els MRPs. La forma-ció permanent institucional ha depotenciar les propostes de centremés que no les personals. Ara no-més ens falta esperar que la políti-ca de personal no frustre una vega-da més els esforços dels centresque assumesquen aquest postulat.

Estabilitat d'equips, plantilla sufi-cient per a flexibilitzar horaris i for-mació dins l'horari lectiu i recursosdidàctics són elements imprescindi-bles per a l'òptim desenvolupamentd'aquest model.

És també evident que per al de-senvolupament d'un model de for-mació com l'indicat (lligat al Pla deCentre, al treball a l'aula i dins l'ho-rari lectiu) és necessària una xarxasuficient de CEPs amb les caracte-rístiques que hi hem assenyalat.

Concretant les esmentades ca-racterístiques, diguem que un CEPdels que considerem mínim hauràde tenir, a més de la directora o di-rector, dos administratius (secreta-ria i àrea econòmica), ordenança, bi-bliotecària o bibliotecari i un mínimde sis assessors (entre els que hau-ria d'existir un especialista en mit-jans audiovisuals).

Tocant als locals, i encara que jan'hem parlat, diguem a més a mésque no es concep un centre d'a-questes característiques que no tin-ga el mínim espai per tal d'ubicar se-paradament: biblioteca-fons docu-mental, sala d'audiovisuals, autoedi-ció-reprografia, aula-taller, secreta-ria i direcció, assessories i, al-menys, una aula i un parell de se-minaris.

Tocant a la xarxa de CEPs, dis-crepem de l'anàlisi de necessitats.Són diferents les referències d'ex-perts que posseïm, ja que és difícilde justificar un CEP que als gairebédos mil o tres mil docents afegescael fet que el desplaçament CEP-CENTRE-DOMICILI supose d'hora ahora Í mitja en alguns dels CEPsexistents i que amb la xifra propos-ta no se solucionaria.

Els nostres estudis ens fan con-siderar que, almenys, amb les ca-racterístiques mínimes abans es-mentades, caldria que hagués unCEP per a cada una de les següentszones: Vega Baixa; Vinalopó Baix iMitjà (CEP d'Elx); Valls i Alt Vinalo-pó (CEP d'Elda); l'Alacantí (CEPd'Alacant); Alcoià-Comptat (CEPd'Alcoi); la Marina; Ribera; Safor(CEP de Gandia); Vall d'Albaída-Costera-Canal; Utiel-Bunyol-Co-frents; Horta Sud (CEP de Torrent);València (CEP de València); HortaNord-Camp de Túria (CEP de Bur-jassot); Camp de Morvedre-Serra-nia; Plana Baixa-Alt Palància-Alt Mi-llars; Plana Alta-Alcalatén (CEP deCastelló); els Ports-Maestrat. A lavegada, i en moltes d'aquestes zo-nes, bé basant-se en l'antiga xarxade Centres de Recursos o bécreant nous locals, caldria que ha-guessen Centres Annexos o Dele-gacions del CEP que possibilitarà elseu ús tant pel professorat a qui en-cara el CEP queda distant com perl'equip del CEP a l'hora d'atendre lazona. Al front de l'esmentat centrecaldria que hi hagués personal se-leccionat amb els mateixos criterisque en els CEPs, i el seu funciona-ment estigués lligat al Pla d'Actua-ció aprovat pel Consell de Direcciódel CEP de la zona.

Tocant als actuals Centres deRecursos, coincidim en la necessi-tat de la seua reconversió. Hem as-senyalat el caràcter dels que po-drien quedar lligats amb el CEP dela zona, i també ens sembla oportu-na la transformació o creació deCentres de Producció de Materialsi Recursos Didàctics (en aquest cascentres autònoms dels CEPs, enca-ra que coordinats amb els mateixosa través dels Plans d'Actuació).

2.5. Hi ha també grans buits enel Pla. dels quals no ens expliquemla seua exclusió. Per una banda, lafalta de reflexió sobre la dificultatque estan tenint els programes diri-gits a EE MM i les possibles eixidesa aquesta situació. L'actitud pocentusiasta de fa inspecció davantels CEPs i com aconseguir la seuaimplicació en els esmentats progra-mes, i evidentment l'ambigüitat ambla que s'aborda el tema de les par-tides pressupostàries quan per to-tes les bandes es constata la seuainsuficiència.

2.6. Per acabar, volem fer refe-rència a dos apartats que no esmencionen explícitament en el do-cument de la Conselleria: La Refor-ma del Decret i la Gestió Democrà-tica dels CEPs.

Solucionar les greus deficiènciesrespecte la gestió democràtica delsCEPs deu ser un tema prioritarí. Sides del STEPV defensem l'autono-mia de gestió dels CEPs —i dintred'aquesta l'autonomia financera—és pel seu caràcter de centre deprofessors i no només dels que tre-ballen al centre. El control social de-mocràtic deu existir i, per tant, enssembla injustificat l'incomplimentper part de la Conselleria de la le-gislació referent a la comissió coor-dinadora de CEPS i la renovaciódels Consells de Direcció del CEPs.La necessària modificació del De-

cret no eximeix del seu complimentmentre no siga derogat.

Tanmateix, és urgent:— Modificar el Decret per a que

es clarifique l'estructura dels CEPsdintre del Pla de Formació.

— Que l'esmentat Decret con-temple l'existència d'un organismedemocràtic d'aprovació i avaluaciódels seus plans d'acció. Hi deurienestar presents representants deCEPs, de l'Administració Autonòmi-ca i de les entitats que intervenenen els Plans Territorials (Universi-tat, Municipis. MRP...).

— Que en cada CEP el Consellde Direcció estiga format per repre-sentants de l'equip que treballa enel CEP, dels Seminaris i Grups —pelmateix sistema d'elecció que ha ha-gut fins ara— i per representants deles entitats que col·laboren en elsplans d'actuació dels CEP en la

zona (Un ivers i ta t , Municipis,MRP...).

— Arbitrar normes legislativessuficients per tal que la possibilitati el dret de realitzar la formació enhorari lectiu no recaiga sobre elsubjectivisme del director o de laInspecció a l'hora d'impulsar o au-toritzar programes en l'esmentadalínia. En l'actual situació, la Conse-lleria hauria de reconèixer que laCircular de Principi de Curs no hafet altra cosa que dificultar l'esmen-tada tasca.

— Crear una mesa específicasobre Formació del Professorat iRenovació Pedagògica, on els sin-dicats i la Federació de MRP pu-guen seguir el desenvolupament detots els aspectes relacionats ambaquest Pla i la resta dels de la Di-recció General.

CONVENIOPRIVADA

Tras cuatro reuniones de la mesade negociación del VIII ConvenioEstatal de la Ensenanza Privada, delas cuales dos fueron aplazadas porla Patronal, hoy han presentado laoferta que realiza la Patronal. Curio-samente en lugar de encabezarlacomo oferta, lo hace como platafor-ma reivindicativa, lo que supone unaprovocación para los trabajadores.

El STEPV valora la citada ofertacomo absolutamente negativa,puesto que no contempla mejora al-guna en temas tan importantescomo la jornada y vacaciones, y esregresiva, en comparacíón al actualconvenio, en íemas tales como or-ganización del trabajo, contratacio-nes, plus de insularidad, etc. En lascuestiones salariales no contemplani las subidas previstas en los Pre-supuestos Generales del Estado,ademàs de discriminar a los nivelesno concertades y al pesonal no do-cente, proponiéndoles subidas infe-riores incluso a las previstas por laCEOE.

El STEPV (UCSTE) no solo valo-ra negativamente la oferta realizadapor la Patronal (CECE) sinó queconsidera su actitud como prepo-tente y provocadora al presentaresta oferta como inmodificable. Asímismo marca un plazo de 2 reunio-nes para que la patronal modifiquetanto su oferta como su actitud; siello no se produce, el STEPV (UCS-TE) llamarà a los trabajadores delSector a movilizarse en defensa desus reinvindicaciones.

OFERTA DE LA PATRONAL DIA8-2-89

Salaries:— Personal Docente Concerta-

do:• Salario base y complementos:

lo previsió en los PGE.• Antígüedad: 4%.— Personal Docente no Concer-

tado:• Salario base y complementos:

5%.• Antigüedad: 4%.— Personal No Docente:• Incremento del 2% a partir de

septiembre. Seria factible aplicaresta subida desde enero si la Admi-nistración contemplarà el pago de-legado.

Vacaciones:— Sin aumento en el porcentaje

de personal con dos meses de va-caciones.

— Al personal con dos meses devacaciones suprimiries los 5 díasfestivos en període estival.

Jornada:— Sin modificaciones.Otros asuntos:— Reforzar la gestión y direc-

ción de la empresa.— Reforzar la disciplina.— contrataciones con arreglo a

disposiciones generales.— Art. 45 G.: En la excedència

por nacimiento de hijos, fijar el pla-zo y duración.

— Art. 65: Nueva regulación delPlus de Residència e Insularidad.

— Art. 72: Eliminar las ayudas alestudio.

— Art. 75: Incremento de la pó-liza de responsabilidad civil hasta 5

millones, però con el control porparte de la Comísión Paritaria detodo lo referente a este articulo.

— Inclusión en la Adicional delA r t . 40.2 del Real Decre to2.001/83.

— Nueva regulación del Anexode Colegios Mayores. Menores,etc.

— Nuevo Anexo con regulaciónespecífica para Academias.

ÚLTIMA HORA CONVENIOESTATAL

Hoy miércoles dia 15 se ha reu-nido la Mesa Negociadora. La se-sión se ha levantado casi inmediata-mente debido a la cerrazón de la Pa-tronal que sigue manteniendo su«Plataforma Reivindicativa» comoinamovible.

Ante esta actitud los Sindicatoshan acordado reunirse el próximomiércoles previamente a la reuniónde la Mesa para tomar posturas defuerza ante lo que previsiblementeserà una nueva reunión perdida porCulpa de la Patronal.

CONVENI AUTONÒMIC

Al tancament d'aquesta edició del'ALL-l-OLI tenim concertades en-trevistes prèvies amb les patronalscitades a la negociació autonòmica,per tal de tindré un primer contactei veure com «respiren» respecte aaquest tema. Per al proper dia 2 demarç us convocarem a una assem-blea unitària (ja us farem arribar laconvocatòria), en la que esperemtindré notícies concretes ai respec-te.

SUPEROFERTES PER AFALLES 1 SETMANA SANTA

DURACIÓ

4 dies4 dies

5 dies

7 dies9 dies

1 0 dies

1 0 dies

TRANSPORT

AutocarAutocar

Autocar

AvióAutocar

Autocar

Avió

CIRCUIT

Viella/AndorraTorrem oi i nos/N erja/Màlaga/GibraltarEstoril/excursions a Lisboa/SintraTenerifeAlgeciras/Tànger/Meknes/Fez/Beni M ellar/Marraket /Casa-blanca/RabatNiza/Pisa/Florencia/Roma/Venecia/Génova/MarsellaCaíro

I JA TENIM PREPARADES EXCURSIONS

EIXIDES

24-3

24-3

23-322-3

26-3

24-324-3

DE FI DE

CAT.

H * **

H ***

H * **H **

H * * *

H **H ***

CURS;

REG.

P. C.

P. C.

P.C.A. D.

M. P.

M. P.* A. D.

TRUCA'NS

PREU

20.200

18.500

23.00033.600

33.950

34.95079.950

DESPRÈS DEL14-DEl passat 14-D vivírem una mobi-

lització sense precedents. Fou unclamor popular i unànlm, que feuconfluir milions de treballadores itreballadors de tots els sectors. Eldetonant va ser el «Plan de EmpleoJuvenil», però també, i sobretot, laprotesta contra una situació queconcentra els beneficis de l'actualevolució econòmica en mans d'unspocs amb el beneplàcit d'un Governque un dia arribà al poder amb unmissatge social que avui ja ha obli-dat. I la mobilització fou possible,malgrat l'ofensiva aníisindical ence-tada pel Govern i pel PSOE.

A l'ensenyament, UCSTE convo-cà i mobilitzà en el sector colze ambcolze amb la resta de treballadors,tant pels punts que ens afectavencom per la resta de punts que, coma sindicat de classe, assumíem so-lidàriament.

Tanmateix, i malgrat que el Go-vern tingué que reconèixer l'èxit dela vaga. la resposta al llarg d'a-

quests dos mesos ha estat la d'a-profondir en un model clarament an-tisindical, darrerament amb la col·la-boració de la dreta parlamentària.L'amenaça de posar en funciona-ment una restrictiva llei de vaga ésnomés un exemple.

Des d'UCSTE lamentem que unGovern que respon positivament ales demandes dels poders fàctics (ila postura de l'Església i la Patronala l'ensenyament són dos bonsexemples) es mostre tan gelós i in-flexible respecte a les demandesdels treballadors.

El fet que tant CC OO com UGTvulguen arrogar-se en exclusiva uncapital polític i una mobilització quesón patrimoni de tots, i la denúnciaper la poca informació í transparèn-cia haguda durant tot el procés ne-gociador, no ens deu fer oblidar queles reivindicacions continuen pen-dents i exigeixen un pla de mobilit-zacions unitàries a concretar amb

totes les organitzacions i el conjuntdels treballadors. Reivindicacionsque haurien de tenir un tractamentunitari i que, per a nosaltres, esconcreten, en quant als seus as-pectes generals, en:

1. Seguir exigint les actuacionsque possibiliten el «canvi social»reclamat.

2. Una política d'ocupació juve-nil emmarcada dintre (i no en con-tra) de la política general d'ocu-pació.

3. Un salari mínim digne.4. Una major participació de tots

els sindicats en tots els temes queafecten a les treballadores i tre-balladors.

5. Un rebuig a qualsevol llei devaga que supose restriccions.

Hi ha aspectes específics referitsa l'ensenyament:

1. Recuperació per a tots delspunts de poder adquisitiu perduts.

2. Increment de plantilles en els

INTERINS

NOVA BOSSA DE TREBALLAl passat número informàvem so-

bre la nova bossa de treball per asubstitucions a EGB. El nostre sin-dicat ha manifestat en la Mesa Sec-torial del passat dia 20-1-89 als mit-jans de comunicació i a les diferentsassemblees convocades arreu delPV la seua oposició a l'actual valiapels motius següents:

1. La no quantificació per partde l'Administració del que suposal'augment en un punt del cup desubstitucions, tal i com es va acor-dar el passat 29 de maig.

2. L'única forma que no es repe-tesquen els problemes als centres,com passà el trimestre anterior, ésla descentralització en la gestió decada Servei Territorial, dotant-losde mitjans econòmics i humans su-ficients.

3. Les condicions de treball delsnous contractats són totalmentinacceptables. Ens recorden el PEJ(Pla d'Explotació Jovenívol), que in-tentava dur endavant el GovernCentral abans del 14-D, sols queaquest és encara pitjor doncs nogaranteix treball més enllà de juny ien condicions totalment precàries(temps parcial, en acabar una subs-titució i mentre s'espera a realitzaruna nova no és cobra...).

4. El barem per a seleccionar elpersonal prima una vegada més els

exercicis de les oposicions, criterique pensem no és ni objectiu nijust. Pel contrari, considerem queels criteris prioritaris han de ser eltemps d'atur.

5. La dificultat que han trobat elssol·licitants per a la justificació d'al-guns requisits, com ara el tempsd'atur. Es demanava un certificat del'INEM; aquest organisme no ha ex-pedit cap certificat i l'atur s'ha tin-gut que justificar amb la targeta.Açò ha suposat la impossibilitat depoder documentar el temps real d'a-tur, degut a que les targetes s'en-treguen quan trobes un treball o aque en acabar Magisteri o si es tre-balla a d'altres sectors no estemapuntats a les oficines de l'INEM.

A aquest últim punt caldria afegirles despeses ocasionades per lapresentació de la documentació(certificats, diplomes, titolets, com-pulses...).

Davant d'aquesta situació el Sin-dicat de Treballadors de l'Ensenya-ment del País Valencià exigeix:

1. L'extensió de les condicionsde treball dels interins que treballa-ren el curs passat i que regulen elsacords entre l'Administració i la re-presentació majoritària del profes-sorat del passat curs de maig, a lanova bossa d'interins. Aquesta ex-tensió hauria de suposar:

— Mantenir el compromís d'es-tabilitat i prioritat en el treball per alpersonal amb serveis, aplicant fór-mules d'estabilitat mentre es regu-le l'accés a la Funció Pública Do-cent.

— Garantir que als propers cur-sos treballaran com a mínim el ma-teix temps que el curs anterior.

— Garantir el pagament dels me-sos de l'estiu.

2. La equiparació en condicionsdels interins de EE MM als d'EGB.

3. Encetar converses al voltantde l'accés a la Funció Pública Do-cent de tot el col·lectiu d'interins.

4. La discussió al voltant de lamillora de les actuals condicions detreball com: possibilitat de creacióde bosses comarcals de substitu-cions, contractes anuals per a totsels interins, homologació amb elsfuncionaris, control sindical de lesadjudicacions de vacants i/o subs-titucions...

Per a aconseguir que totesaquestes reivindicacions siguenpossibles cal lluitar per elles. Aixòsuposa que cal organitzar-se, i la mi-llor forma de fer-ho és dintre delSTEPV - UCSTE. Participa en lesassemblees organitzades pel nostresindicat.

FORMACIÓ I MRPL'apartat III dels Acords de Maig

es refereix a la Formació i Promo-ció del Professorat. Els aspectesmés importants d'aquests o relacio-nats amb aquests i la situació enquè es troben és la següent:

1. Amb un retràs important res-pecte a la data contemplada alsAcords i que des de Conselleria esva justificar pel canvi del titular dela Direcció General que tenia queelaborar-lo, se'ns ha entregat un es-borrany sobre la Formació del Pro-fessorat. En aquest número incluïml'anàlisi d'aquest.

2. Considerem criticable que hihaja un acord inicial entre el MEC iles Comunitats Autònomes sobre laReforma del Sistema Educatiu sen-se haver dut al País Valencià un de-bat entre l'Administració i els sec-tors educatius. En la línia marcadapels acords cal la constitució d'unaMesa estable o Grup de Treball es-

pecífic sobre temes de Política Edu-cativa, Formació del Professorat iReformes Educatives amb partici-pació dels sindicats i la Federacióde MRPs del País Valencià.

3. El recolzament de la Conselle-ria als MRPs i Escoles d'Estiu calconcretar-lo en:

a} El pagament de les subven-cions per activitats de perfecciona-ment de l'any 88 i que incloia lesquatre Escoles d'Estiu.

b) Negociació del contingut deiaconvocatòria específica per a lesEscoles d'Estiu per a l'any 89, enaplicació dels Acords de Maig. Enaquest sentit, cal constatar que l'a-cord esmentat s'ha reflexat alsPressupostos de la Generalitat pera l'any 89, donant acompliment alque s'acordà.

c) Subvenció de la Conselleriaper a la realització dei II Congrés deMRPs i substitució del professoratque hi asistesca.

d) Convocatòria d'ajudes per ainfrastructura i activitats dels MRPsal llarg de l'any.

4. Pel que respecta a la convo-catòria i resolució de llicències perestudi, ja vam fer una crítica, sobre-tot pel retràs en què es va fer Í perla forma desafortunada i no respec-tuosa amb els Acords de Maig ambquè es realitzà el control sindical.

En qualsevol cas, cal que una vega-da realitzades les adjudicacions esclarifique la destinació de les parti-des pressupostàries previstes per acobrir 90 llicències, que despréss'han reduït a una trentena per man-ca d'aspirants. Aquestes partidesdeuen destinar-se a incrementar lesajudes per activitats de formació delprofessorat, independentment delcompliment de l'acord sobre elcomplement retributiu per al profes-sorat que ha obtingut les llicències.

centres, d'acord amb les necessi-tats del sistema educatiu, i aplica-ció de millores que possibiliten lamillora de la qualitat de l'ensenya-ment (jornada continuada, calenda-ri, reducció de jornada per als ma-jors de 55 anys).

3. Jubilació obligatòria als 60anys.

4. Un pla d'ocupació juvenilcompatible i emmarcat en la refor-ma del sistema educatiu.

5. Respecte a les conquestesque els treballadors, i en aquest casde l'ensenyament, hem aconseguitamb la nostra lluita. Conquestesque nosaltres considerem conso-lidades.

No hem d'oblidar que el que ara,una vegada trencades les negocia-cions, concedesca l'Administració

no serà cap regal, sinó el fruit, en-cara que insuficient, de la mobilitza-ció. Tampoc hem d'oblidar l'exigèn-cia de que tots els sindicats esti-guen presents al llarg de tots elsprocessos, i no sols a l'hora de po-sar en marxa una mobilització. Ésl'única manera de fer avançar elconjunt del moviment obrer i de do-nar un sentit ple a les paraules uni-tat i solidaritat.

Som conscients que el 14-D lestreballadores i treballadors reclamà-rem un canvi en la política econòmi-ca í social del Govern, però també,i no ho hem d'oblidar, dels sindi-cats, exigint línies d'actuació mésfermes i unitàries, que ningú, permolt majoritari que es proclame,deu oblidar.

Ple Confederal d'UCSTE

INFORMACIÓSOBRE CONCURS

DE TRASLLATSCompanys i companyes:L'STEPV-UCSTE considera que. entre les diverses funcions d'un

sindicat, és molt important la tasca d'informar. Fins ara, per als Concur-sos de Trasllats, eren els propis professors els que ens telefonaven,però era tan gran el nombre de consultes que els telèfons es bloque-javen. Per tot això, hem decidit reservar en UCSTE deu línies per a lainformació de concursos i, en lloc de que telefonen els professors,fer-ho nosaltres el mateix dia que rebem els llistats. Aquest sistemaserà molt més eficaç i ràpid i evitarà la molèstia innecessària alprofessorat.

Aquest servei serà gratuït per als afiliats a t'STEPV-UCSTE. Pera la resta del professorat hem considerat les següents tarifes, la fina-litat de les quals és la de compensar les despeses de telèfon que esrealitzen. Podeu enviar les fitxes individualment o en grup, per centre;en aquest segon cas, si es dóna la informació agrupada al mateix telè-fon el cost serà menor:

Professors de l'àmbit del País Valencià:— 200 ptes. (fitxa individual).— 200 ptes. + 40 ptes. per cada persona més (fitxes agrupades

per centre).(S'ha de tenir present que les telefonades es faran des de Madrid

el mateix dia de recepció dels llistats.)Sugerim que ens envieu fotocòpies de la fitxa, per a que l'original

quede en el centre, per a poder fer més còpies en cas de necessitat.Els professors interessats han d'omplir totes les dades sol·licita-

des en la fitxa adjunta a màquina o amb lletres majúscules i remetre lafotocòpia adjuntant segells de correus de 20 ptes., per valor de l'im-port anterior, a:

PI. Tirso de Molina. 5-5.°. 28012 MADRID.Quan es plantegen opcions, cal marcar amb una X et quadre. Hi ha

opcions no excloents: així, els professors d'EGB que participen al ma-teix temps en dues o més opcions del concurs (per exemple, el gene-ral i el restringit) haveu de marcar amb una X els quadres corresponentsals torns elegits.

Volem advertir que no es donarà informació als professors —afi-liats inclosos— que no hagen enviat i omplit correctament la fitxa.

CONCURSO DE TRASLADOS

1. Sector en que concursa: EGBD BUPD FPD(Solo para los Profesores de EGB: Turno o turnos por los que concursa. Si se

participa por mas de uno, seiïàlense los elegides):

GENERALG RESTRINGIDO A 10.000D

EDUCACIÓN PREESCOLARG E. ESPECIALD«-.PARTICIPA COMO CONSORTE? SI D NOC2. Afiliado a STEPV-UCSTE: SIÓ NOD

3. Datos personales y del Centro:

Apellidos:

Nombre:N-° de Registro de Personal:

Telefono de contacto (indicar prefijo):

Horario preferente de llamadas:Destino actual: DefinitivoD Provisional o expectativa D

Nombre del Centro desde el que se concursa:Dirección: C/

Localidad:.. Cod. Post. .

Prov.:

Observaciones:

ESPACIO RESERVADO PARA ANOTACIONES. NO RELLENAR

Destino obtenido:

Prov.:

Puntuación:

Notas: .