regió7 reportatge índia

5
Revista Enamorats de l’Índia DISSABTE, 25 DE JULIOL DEL 2015 Entrevista Alberto Galindo Tixaire. «Per les dades que observem, l’Univers és un espai pla i infinit» 9 REVISTA ÉS UN SUPLEMENT SETMANAL DE REGIÓ7 DIRECTOR: MARC MARCÈ I CASAPONSA. EMPRESA EDITORA: EDICIONS INTERCOMARCALS SA. Basar Corbata de llacet 12 Entrevista Juan Carlos Monedero. «Podem és el nom amb el qual la gent veu la possibilitat de canvi» 10 ALAN RUIZ TEROL Lectures a l’ombra «Boira de sang» per Manuel Quinto i «Signes malignes» per Jordi Cussà 6 i 7 VIATGERS DE LA CATALUNYA CENTRAL PARLEN DELS SENTIMENTS QUE NEIXEN EN CADA VISITA AL PAÍS

Upload: alan-ruiz-terol

Post on 04-Sep-2015

22 views

Category:

Documents


0 download

DESCRIPTION

Reportatge sobre l'experiència de sis persones a l'Índia. Publicat el 25-7-2015 al diari Regió7

TRANSCRIPT

  • RevistaEnamorats de lndia

    DISSABTE, 25 DE JULIOL DEL 2015

    EntrevistaAlberto Galindo Tixaire. Per les dades queobservem, lUnivers s un espai pla i infinit9

    REVISTAS UN SUPLEMENT SETMANAL DE REGI7

    DIRECTOR:MARC MARC I CASAPONSA.EMPRESA EDITORA:EDICIONS INTERCOMARCALS SA.

    BasarCorbatade llacet12

    EntrevistaJuan Carlos Monedero. Podem s el nom ambel qual la gent veu la possibilitat de canvi10

    ALAN RUIZ TEROL

    Lectures a lombraBoira de sang per Manuel Quinto iSignes malignes per Jordi Cuss6 i 7

    VIATGERS DELA CATALUNYA

    CENTRAL PARLENDELS SENTIMENTS

    QUE NEIXEN EN CADAVISITA AL PAS

  • m podria haver sorprs l'exube-rnciakitschdelstempleshinds.Olapatxocaquefanlesvaquespas-sejantcomsifossinlesamesise-

    nyoresdelaciutat.Oeltrobar-mecaraacaraamblafamosapobresa,aquelladelaquallesmaresensparlenquansompetitsinovolemacabar-noselplatdesopa.Podrienhaverestatcentenarsdecoses,perelprimerqueemvasorprendrequanvaigviatjaral'ndiavanserelsgossos.

    Erentotsiguals.Igualdetristos,igualdera-quticsiigualdecoixos.Notenienamo,sinquevagavenpelscarrersimenjavenentrelesmun-tanyesputrefactesd'escombraries.Quanalgfeiaungestbrusc,s'espantaven.Delagentnoestavenacostumatsarebrencarcies,sinpe-drades.Imaginoquesielsseushomlegsca-talanselsveiessincorrerienalleparlacaradelsseusamosensenyaldagrament.

    Francament,elsgossosindisemvanfascinar.Pernoemfeugairecas.Elcertsquequanvaigaterraral'aeroportdeBangalore,alsuddeln-dia,estavatanexcitatpelviatgequetotjustco-menava,queelsimplefetd'anararecollirlamaletajaemsemblavaunaaventurad'unexo-tismeirresistible.Sil'ndianom'enamoravanoseriaperfaltadeganes.

    Eraoctubre,im'esperavensetmesostreba-llantcomavoluntarialdepartamentdeco-municacidelaFundaciVicenteFerrer.Elplaerafantstic:viureal'ndia,collaborarambunaONGi treballardelquehaviaestudiat.ComCludiaBenavent(vegeupgina4),laincerte-sadelprimeranydesprsd'haveracabatlauni-versitatemprovocavapnic.Demoment,per,

    haviasalvatelsmobles.Idesprs?Jahoveurem.Peraixjaeraunproblemadeljodelfutur.

    Les primeres setmanes van ser intenses.Toteranou.Era,endenitiva,comtornaraserunnenpetitquesesorprnacadapasquednamentredescobreixelmnalseuvoltant.

    Viviaenuncampusalsaforesd'Anantapur,lacapitaldeldistricteonlafundacitlama-joriadeprojectes.sunpobleduns200.000ha-bitants(idicpobleperqu,al'ndia,Barcelonanoserianientrelesvintciutatsmspoblades).Laveritatsqueelllocnoteniagairesallicientsanivellturstic:templesacadacantonada,untrnsitdeporimsgentalcarrerdelaquepo-guessisarribaracomptarmai.Endenitiva,resquenotrobisalarestadelpas.Anantapurs,perdir-hoclar,unllocquensitotpodremcon-siderarlleig.Pertencant.Ienamora.

    Viatge en el tempsLamevafeinaemvapermetredescobrirl'n-diaalmateixtempsqueconeixia,demicaenmica,eltreballdelafundaciileshistriesdelsseusbeneciaris.Recordounadelesquemsemvanimpressionar.Vaseralameitatdelvo-luntariat.Haviad'escriureunreportatgesobreelprojected'habitatge,ivaiganaravisitarunacomunitatdenmadesquehavienaconse-guitcasesonviure.Alcostatdelshabitatges,per,hihaviaunatendadecampanyaenorme.Dins,unaancianaminsculaesperavaajagudaalter-ra.Ellailasevafamliahavienarribatalpoblequanjahaviencomenatlesobres.Massatard.Sienvolienuna,haviend'esperar.

    ElseunomeraGangamma.Nosabiaquantsanystenia.Lagentdelpobledeia80comhau-

    E

    El primer que va dir que lndia s un pas de contrastos la va encertartant que daleshores en sembla inevitable parlar del pas asiticsense recrrer a la poc original frase. A lndia, tot s possible. Potser per aix, lexperincia de cada persona que viatja al pas s nicaText i fotos: Alan Ruiz Terol

    Anantapur s un lloc sense allicientsturstics, amb un trnsit de por i msgent al carrer de la que puguis arribar acomptar mai, per amb encant

    Es diu que no hi ha cap lloc al mn tandiferent doccident com lndia. Amb eltemps, per, el que al principi eraextraordinari passa a ser normal

    ndiaVIATGE ALPAS DE LESMERAVELLES

    Benars, banyada per les aiges del riuGanges, s una de les set ciutatssagrades de lhinduisme

    Regi7DISSABTE, 25 DE JULIOL DEL 20152

    REVISTAENAMORATS DE LNDIA

  • ria pogut dir 200. No havia dormit mai sotaun sostre i l'nica feina que havia fet al llargde la seva vida era la de mare dels seus set lls.Quan vam demanar-li si podem fer-li una foto,ella es va emocionar. Era la segona que li feien,va dir. La primera va ser la del carnet d'identitat,que tot just havia aconseguit feia uns mesos.

    Parlar amb Gangamma va ser com conixeruna avantpassada. I tot al mateix pas on unes set-manes enrere conversava en un bus amb un tre-ballador de Google que havia voltat mig mn. Al'ndia, realitats radicalment diferents coexistei-xen sense que suposi una contradicci. Ho explicalvaro Enterra al llibre La India por dentro: unagua cultural para el viajero: tots els segles de lahistria conviuen de costat sense destorbar-se,i davant de la central atmica el camperol llau-ra la terra tal com es feia milers d'anys enrere.

    La tornadaSovint es diu que no hi ha cap lloc al mn tan di-ferent com l'ndia del que coneixem com a oc-cident. Amb el temps, per, el que al principi eraextraordinari va passar a ser normal. Fins i tot emvaig acostumar a l'estil de conducci kamikazedels indis, prova irrefutable de l'enorme capaci-tat d'adaptaci de l'espcie humana.

    Anantapur va passar a ser una segona casa, ila resta de voluntaris i treballadors de la funda-ci una segona famlia. Al nal, era difcil con-cebre que la vida no havia estat sempre aix. Ca-talunya quedava molt, molt lluny. Quan va arri-bar lhora de tornar no noms en tenia ganes;tamb creia que era necessari. El retorn a la nor-malitat va ser plcid, per estrany. Al cap d'unsdies ja tenia la sensaci de no haver marxat mai.

    Quan pregunten pel viatge, costa respondre.No s fcil resumir vuit mesos en qu les has vistde tots colors. Dir simplement que ha anat b nofa justcia a la complexitat de l'experincia. No suna qesti de blancs i negres. Per has tornatcanviat o no?, insisteix la gent. S i no. Est clarque el que torna no s el mateix que va marxar;algunes coses han canviat, per sense sobresalts.Un es passa el viatge esperant impacient el mo-ment que marcar un abans i un desprs, i al -nal s'adona que, com sempre, l'nica cosa quepassa s la vida. Ni ms ni menys.

    Regi7 DISSABTE, 25 DE JULIOL DEL 2015 3

    ENAMORATS DE LNDIAREVISTA

    Abans de respondre, Imma Llonch dub-ta uns segons. Per qu hi tornem? s unasensaci que no puc explicar; ens hanemocionat tantes coses... s aquella menade nus a lestmac, no tant per la pobresaque hi ha, sin pels actes de generositat.Memociona veure com dintre daquellmn tan humil hi ha oasis de persones quetreballen pels altres. En denitiva, el quefa que ella i el seu marit, Pere Antnez, se-gueixin viatjant a lndia desprs dhaverestat quatre vegades al pas, el que fa queno sen cansin, segons ella, s laltruisme.I no noms el dels altres. Tamb el seu.

    Tot i que cadasc viu lndia a la sevamanera, s que s cert que hi ha certs per-ls de viatgers. El de Llonch i Antnez sun dels ms freqents: gent que collabo-ra econmicament amb una ONG i apro-ta les vacances per visitar els projectes queaquesta tira endavant grcies, en part, alsseus diners.

    No en va, lndia s un dels pasos delmn on treballen ms organitzacions nogovernamentals. De fet, no s estrany si te-nim en compte la poblaci del pas (msde 1.200 milions dhabitants) i els pocs re-cursos de qu disposa una part importantdaquesta poblaci. En un estudi realitzatlany passat, el govern indi estimava que hihavia prop de dos milions dONG en ac-tiu. Segons publica el diari ms popular del

    pas, The Times of India, a lndia hi ha msONG que policies.

    Llonch i Antnez han tingut relaciamb diverses ONG. Tenen quatre nensapadrinats a la Fundaci Vicente Ferrer ennom de la seva empresa, Formatges Mont-br, i collaboren amb els projectes de des-envolupament que promou Amma, laguru del sud de lndia famosa per donarabraades. Tamb han donat diners aNeem Bangalore, una petita organitzacicreada per un catal per tal dajudar les per-sones amb lepra.

    Quan viatjo vull badarPer, com podeu veure a la foto de msavall, aquesta parella de moianesos tam-b ha tingut temps de conixer els circu-its turstics ms tradicionals. I gaudir-ne.

    Antnez, igual que la seva dona, svctima del magnetisme del pas asitic.Lndia, diu, t feeling. A qu es refereix?Quan viatjo el que vull s badar. Com msbades en un viatge ms gaudeixes. I ln-dia t aix, diu. Queda clar. I segueix: heestat en altres pasos. He estat, per exem-ple, a Amrica Central. I dic ja ho he visi-tat, i no s si mai hi tornar. El mateix dicdel Marroc, dalguns pasos dEuropa...Per a lndia sempre s que hi tornar.Quan torno dall no penso mai que serlltim viatge. Bon senyal.

    ARXIU PARTICULAR

    SEMPRE S QUE HI TORNAR

    Imma Llonch i Pere Antnez davant del Taj Mahal

    EL PAS MS FOTOGNIC DEL MN Dospescadors a la ciutat de Varanasi (Benars) solquen lesaiges del riu Ganges mentre surt el sol Un nen,abrigat de cap a peus, esmorza en un petit poble delHimlaia La famlia completa en una moto: pare,mare, via i fills. Dir que la conducci a lndia stemerria s quedar curt Entrada dun monestirbudista El menjar que se serveix al carrer no nomss delicis, tamb s econmic El pa sensefermentar i larrs sempre acompanyenqualsevol pat

    6

    5

    4

    3

    2

    1

    3

    5

    4

    6

    2

    1

  • Quan el poeta bengal Rabindranath Ta-gore va dir que el Taj Mahal era una llgri-ma a la galta de leternitat es referia, s clar,al Taj Mahal de la ciutat dAgra: el monu-mental mausoleu que un emperador mo-gol va manar construir fa ms de 400 anysper enterrar una de les seves esposes. El cas,per, s que nhi ha ms. I ben a prop decasa. Sn fora ms petits, i potser els aca-bats no estan a laltura duna de les set me-ravelles del mn. Per a diferncia de lori-ginal, estan en venda i caben a la taula delmenjador. Els podeu trobar a Mundo Indio,al nmero tres del carrer de Delna Bonetde Navs.

    La botiga est a mig cam entre un anti-quari, una tenda de roba i un tot a cent. En-trar-hi s viatjar a lndia, no tant a la real coma la que gura en limaginari collectiu.Als prestatges trobem smbols dOm, -gures de dus hinds i budes me-ditant. B, i tamb gramfons icendrers amb ninotets que re-presenten rastafaris. I per qu no?A lndia tot hi t cabuda.

    Hi ha una expressi que diuIt only happens in India (nomspassa a lndia). Segons el pro-pietari de Mundo Indio, VijayKumar, resumeix a la per-fecci el secret del pasasitic, all que fa quetanta gent, sense haver-hi estat mai, se sentifascinada per la sevacultura. T una es-sncia que agrada aEspanya. Tothom emdiu que abans de morirvol anar-hi, i els que ja hihan estat masseguren quehi tornaran, explica Kumar.

    Nascut a Delhi, Kumar vaaterrar a Catalunya desprsdhaver voltat mig mn. Esdedicava a vendre productesdel seu pas en res interna-cionals. En una ocasi va anarns a Pars. All, un company dela feina el va convidar a anaramb ell ns a Navs, on teniapensat passar uns dies amb unamic. Kumar va veure que el

    negoci podia funcionar, i al cap de poctemps ja tornava a ser al Bages. I aquesta ve-gada per quedar-shi.

    No va tardar a conixer Slvia Rodrguez,la seva esposa. Durant un temps duienuna vida casi de nmades. Viatjaven per totlestat venent els productes que Kumar im-portava. Per va arribar la primera lla, lAs-ha. Al cap dun temps van deixar la carreterai van obrir Mundo Indio en un local pro-pietat de la mare de Rodrguez.

    Amb la crisi econmica, Kumar va haverde buscar una altra feina. Van ser temps devagues magres, per sembla que la cosa tor-na a rutllar. Mundo Indio, ms que una ten-da, s un magatzem. El negoci, expliquen,el fan a les res, on donen a conixer els seusproductes. Els clients estrella sn centres demeditaci, spas, gimnasos i massagistes. s

    fcil veure per on van els trets. Pel que faal rnquing de productes ms popu-

    lars, lencens no t competidor.

    Asha, Vctor i NeelDesprs de lAsha va venir el Vc-tor, i desprs el Neel (s, amb dueslletres e). La mare diu que els dos

    nens li recorden el Mowgli, el pro-tagonista dEl llibre de la sel-

    va, lobra de Rudyard Ki-pling que Disney va

    fer encara ms famo-sa.

    Tot i que tots tressn tan catalans com

    qualsevol dels seuscompanys de classe,hi ha moments en qu

    es nota la inunciadel que al cap i a la s

    tamb el seu pas. Com quanlAsha es posa un bindi al

    front i et mira amb unsulls que semblen sortitsdels carrerons de Del-hi. O com quan el Neelsasseu davant de lor-

    dinador i entra a You-tube. I aleshores tot-hom ha de parlar a crits,

    perqu lnica cosa quese sent s la banda so-

    nora de les pellcules de

    A.R.T.

    Regi7DISSABTE, 25 DE JULIOL DEL 20154

    REVISTAENAMORATS DE LNDIA

    EL TAJ MAHAL ALBELL MIG DE NAVS

    Slvia Rodrguez i Vijay Kumar amb els seus fills: lAsha, el Vctor i el Neel

    Les muntanyes sn les catedrals on practi-co la meva religi. La frase s de lalpinista rusAnatoli Boukreev, per Salvador Grabulosa nodubta a fer-la servir quan li pregunten per qusegueix tornant a lHimlaia quan ja ha passatun quart de segle den que va acaronar el sos-tre del mn per primera vegada.

    Tot va comenar lany 1988 amb un viatge almasss de lAnnapurna. Tenia 30 anys, acabavade superar una malaltia i encara estava paint unaseparaci. Era el moment de fer-ho, recorda.La destinaci no era cap casualitat. El viatge alHimlaia era un deute que Grabulosa teniaamb ell mateix des de feia molt, molt temps; con-cretament, des que era un nen i aprenia a llegiramb llibres daventures com Mustang: el regneperdut de lHimlaia, de Michel Peissel, o Setanys al Tibet, de Heinrich Harrer. El viatge va te-nir lefecte desitjat. Es va refer de cop.

    Daleshores en, assegura, sempre que tor-na a Catalunya desprs duns dies a lHimla-ia ho fa amb les piles carregades. En aquests anysha tingut temps de descobrir-ne ns a lltimrac. Ha estat al Tibet, a Pakistan i al nord de ln-dia. Tamb a Nepal i Bhutan, estats diminuts en-tre els dos gegants asitics. Lltim indret que lifaltava per completar la llista era la regi de La-dakh, a lestat indi de Jammu i Caixmir. Final-ment va anar-hi lany passat, en la que ns araencara s la seva darrera expedici.

    Lacompanyaven cinc alpinistes ms que co-neix de Bag, on viu. Els seus noms sn Jordi Co-romina, Josep Girabalt, Lloren Planes i les -lles daquest ltim, lAlba i la Berta. Van estar-hiprop dun mes. Primer van fer una ruta a peu perla vall de Markha, que els va servir per escalfarmotors i preparar-se fsicament per superar elveritable repte del viatge: pujar lStok Kangri, uncim que sala ms enll dels 6.000 metres.

    Un altre pasLes persones que en un viatge per lndia visi-ten lHimlaia solen coincidir: s un altre pas.Un indi budista de Ladakh t tan poc en comamb un hind de Mumbai com un europeu delMediterrani amb un de nascut en un pas es-candinau. I, ns i tot, menys.

    El mateix passa amb el paisatge. Del bullici deles ciutats ndies a la calma dels poblets on sem-bla que no passi el temps. De les multituds a lasolitud. Girabalt, un dels membres de lexpedi-ci, va quedar embadalit. Lnic soroll s el delsavions, recorda. Tot sn muntanyes. I pau.

    A Grabulosa el fascina el budisme i la sevagent. Ell mateix reconeix que s el que ms la-trau de lHimlaia. Per aix sembla no impor-tar-li gaire que en aquest ltim viatge no acon-segus acabar lascensi a lStok Kangri. A ms,recorda, les muntanyes sempre seran all.

    LES CATEDRALS DE LHIMLAIA

    Poques preguntes donen tants maldecaps alsjoves com la que toca fer-se un cop nalitzats elsestudis universitaris: i ara qu?. Pnic.

    Lestiu del 2013 ja feia un any que la manre-sana Cludia Benavent havia acabat la carrera deperiodisme, per la pregunta encara ressonavaamb la mateixa urgncia: i ara qu?. Per sort,tenia un pla: anar a Pars i treballar com a ba-llarina a Disneyland. Ja havia fet laudici i li ha-vien assegurat que estava seleccionada, per latrucada no va arribar. De cop i volta, el futur tor-nava a ser incert. Va decidir marxar, i com mslluny millor. Buscava el lloc ms radical possi-ble, recorda. I, s clar, va anar a lndia.

    Va optar per fer un voluntariat. Durant un mesva conviure amb una famlia al sud del pas apre-nent els secrets de la medicina ayurvdica, perno va quedar gaire satisfeta. Abans de tornar-sen,per, tenia previst fer una visita a un petit estatde la costa occidental que li venia de pas. La sevagermana li havia assegurat que li encantaria. I nosequivocava.

    Es tractava de Goa, que per posar un exempleproper seria lEivissa de lndia, amb un plus de-xotisme tropical i preus aptes per a viatgers lowcost. s com un parads, assegura Benavent.Les de Goa sn les millores festes on he estatmai. Sortir per all s un espectacle. Tornes aqui tavorreixes. No en va, Goa est considerada lameca de la msica trance.

    La primera estada de Benavent a Goa va serbreu, per prou intensa per trastocar-li tots els

    plans. Els amics que va fer all li deien que es que-ds, que just el novembre comenava la tem-porada alta i que ella podia trobar feina com aballarina amb facilitat. Va decidir agafar el vol detornada, per al cap de dos dies dhaver aterratja ho tenia clar: se nhi tornava.

    A hores dara ja hi ha estat tres vegades. Re-coneix que no sha fet dor, per ha aconseguitguanyar-se la vida. Cosa que aqu, assegura, simpossible. Entre altres feines, Benavent ha ba-llat amenc en el bar dun catal. Tamb ha for-mat part duna companyia dirigida per una is-raeliana i on totes les ballarines eren russes, tretduna francesa, ella mateixa i una noia dOlot. Laglobalitzaci, a vegades, t detalls ben curiosos.

    Per no tot han estat ors i violes. El que sun parads per als turistes pot ser un infern si shiva a treballar. s un lloc poc seris, diu ella.Fan servir molt lexpressi en hindi sab kuch mi-lega, que signica que tot s possible. Quan et di-uen aquesta frase ja pots comenar a tremolar.Perqu si tot s possible res no s segur.

    En lltim viatge, de fet, en va acabar farta perculpa de problemes burocrtics. Per als fans dAs-trix i Oblix, nhi ha prou de dir que ladminis-traci ndia s com la casa que fa tornar boig delcmic Les dotze proves dAstrix. Benavent, queno podia sortir del pas, va acabar demanant acrits que la deportessin, que no pensava tornar.

    El temps, per, ho cura tot. I la tornada al mnreal, tamb. Benavent tornar aviat a Goa. I des-prs? Incertesa. Per prefereix no pensar-hi.

    FLAMENC I MSICATRANCE AL PARADS

    A.R.T.

  • ARXIU/A.R.T.

    Marina Alcoz ha collaborat durant cinc mesos amb la Fundaci Vicente Ferrer a lndia

    Regi7 DISSABTE, 25 DE JULIOL DEL 2015 5

    ENAMORATS DE LNDIAREVISTA

    A Anantapur, una petita ciutat al sud delndia, si voleu que us respectin noms heude dir que sou metges. Aleshores, el vostreinterlocutor far uns ulls com taronges,quedar uns segons embadalit i tot seguit re-petir la paraula mgica, com per acabar defer-sen la idea: doctor....

    Marina Alcoz ho sap prou b. A hores da-ra treballa com a ginecloga a lHospital SantJoan de Du de Manresa. Fa prop dunany, per, volava cap a lndia per collabo-rar com a voluntria amb la Fundaci Vi-cente Ferrer. Durant cinc mesos va treballaren dos dels tres hospitals que lONG ha cons-trut en una de les zones ms rides del pas,el districte dAnantapur.

    Alcoz es treia aix lespina que li va que-dar clavada la primera vegada que va tre-pitjar el pas, onze anys enrere. Aleshores vaprometres tornar-hi, ja com a metgessa. I es-tava complint amb la seva paraula.

    Ja fa mesos que ha tornat, i sadona quelexperincia lha fet crixer tant a nivell per-sonal com professional. Ha aprs a no per-dre la calma en situacions durgncia. Msque res, perqu all eren el pa de cada dia.Tamb diu que desprs dhaver estat a ln-dia valora encara ms la qualitat de lassis-tncia sanitria a Catalunya.

    Per el seu coneixement del sistema sa-nitari indi, com ella mateixa reconeix, s li-mitat. Els hospitals de la fundaci no snhospitals indis normals. Els recursos dequ disposen sn enormes comparats ambels dun hospital pblic, diu. Mentre que elscentres de la fundaci disposen de metgesespecialistes les 24 hores del dia, els del go-vern, explica, noms en tenen al mat. Si etposes malalt a la tarda o a la nit, et pots mo-rir. Mala sort.

    A part dels recursos materials, laltragran diferncia entre la sanitat a lndia i aCatalunya sn els pacients. All, la gent vaa lhospital quan es troba molt malament,diu. Sha arribat a trobar amb dones em-barassades que feien la primera visita al gi-necleg estant de vuit mesos. Aqu, diu, pas-sa el contrari. Quan la gent t un smpto-ma lleu durant una hora ja sespanta, ex-plica Alcoz.

    Per mentre que a Catalunya, diu ella,existeix una relaci diguals entre metge i pa-cient, la de lndia s jerrquica. Fins i tot pa-ternalista. A vegades els receptes un trac-tament que saben que no es prendran,per no tho diuen. No els entra al cap durla contrria a un metge. I aleshores tornenal cap de tres dies, encara pitjor, diu.

    METGES, ELS DUSDANANTAPUR

    Un grup dalpinistes deBag va viatjar a la regide Ladakh, a lestat indide Jammu i Caixmir

    La manresana Cludia Benavent ha treballat com a

    ballarina a Goa

    ARXIU PARTICU

    LAR

    ARXIU PARTICU

    LAR

    ARXIU/A.R.T.

    Alcoz ha treballat com a ginecloga voluntria als hospitals de lONG