reforç cono

4 Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

Nom Data

1Unitat

REFO

RÇ

FitXa 1

2 Contestaaaquestespreguntes.

• Què hi ha a l’interior del cos que fa que funcione adequadament?

• Per a què ens serveixen els ossos i els músculs?

• Per a què ens serveix el cervell?

Elcoshumà

Recorda

• El nostre cos està format pel cap, el tronc i les extremitats. La pellenvolta i protegeix el cos.

• A l’interior del cos hi ha els òrgans que el fan funcionar.

• Encara que ens assemblem, les persones som diferents.

1 Identificalespartsdelcos.Escriucadanúmerooncorresponga.

1. cara

2. cuixa

3. cama

4. mà

5. cap

6. peu

7. tòrax

8. braç

9. abdomen

368899 _ 0004-0023.indd 4 18/05/12 11:25

5Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

REFO

RÇ

unitat 1. FITXA 1

3 Uneixcadapartdelcosambellloconestroba.

4 Escriucoms’anomenenlespartsdelacaraassenyaladeseneldibuix.

5 Explicaquèéslapelliperaquèserveix.

6 Ratllal’opcióincorrectadecadaparellenlesoracionssegüents.

• Els cossos de les dones i dels homes són iguals / diferents.

• El cos canvia /nocanvia amb el pas del temps.

• Cada persona és única idiferentde / igualque les altres.

Abdomen

Cuixa

Tòrax

Mà

Crani

Braç

Peu

Cap

Tronc

Extremitat inferior

Extremitat superior

368899 _ 0004-0023.indd 5 18/05/12 11:25

6

Nom Data

1Unitat

REFO

RÇ

FitXa 2Creixemicanviem

1 Escriulesetapesdelavidaenl’ordrecorrecte.Després,escriuelnúmerodecadaetapaeneldibuixcorresponent.

1r

2n

3r

4t

2 Marcaelsaspectesdelcosquecanvienambelpasdeltemps.

El color dels ulls. El pes.

L’estatura. La quantitat de cabells.

3 Contestaalespreguntes.

• Què passa amb les dents durant la infància?

• En quina etapa el cos es prepara per a ser adult?

Recorda

• Les persones passem per quatreetapes al llarg de la vida: infància, adolescència, edat adulta i ancianitat.

ancianitat – edat adulta – infància – adolescència

Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

368899 _ 0004-0023.indd 6 18/05/12 11:25

7

REFO

RÇ

unitat 1. FITXA 2

4 Escriuaquinaetapadelavidacorresponcadacaracterística.

• Cauen les dents de llet i ixen les definitives.

• No tenen dents i beuen llet.

• El cos es prepara per a ser adult.

• A les xiques els creixen les mamelles.

• El cos està preparat per a tindre fills.

• El cos és més fràgil i té menys força.

• Les persones deixen de créixer.

5 Lliglespistesiescriuenquinaetapadelavidaestrobacadapersona.Escriuperquèhosaps.

• Mariola acaba de tindre un fill que es diu Ignasi.

• Neus és la germana d’Ignasi. Va a tercer de Primària.

• Albert és cosí de Neus i ja li està canviant la veu.

• Òscar és el marit de Mariola i treballa en la mateixa oficina que ella.

• Enric és el pare d’Òscar. Té molta experiència de la vida i ja no treballa.

Mariola:

Neus:

Ignasi:

Albert:

Òscar:

Enric:


368899 _ 0004-0023.indd 7 18/05/12 11:25

8

Nom Data

2Unitat

REFO

RÇ

FitXa 1

2 Escriuduesoracionsutilitzantencadaunalesparaulesd’unrequadre.

•

•

3 Explicaenquinsalimentséspossibletrobarfibra.

Elsnutrients

Recorda

• Els nutrients són substàncies que es troben en els aliments i que són útils pera nosaltres.

• L’energia i els materialsnecessarisperaconstruirimantindreelcos s’obtenen dels nutrients.

1 Ratllaaquellessubstànciesquenosiguennutrients.

mantega – bacó – animal hidrats de carboni – energia – pasta

hidrats de carboni

fusta vitamines

acer

vidre

roca

plàstic paper

tela

aire

proteïnes

greix

àcidminerals

cristall

serradura

foc


368899 _ 0004-0023.indd 8 18/05/12 11:25

9

REFO

RÇ

unitat 2. FITXA 1

4 Lligeltextsegüentiratllaelserrorsquehihaja.Després,escriu-locorrectament.

«Els greixos ens proporcionen menys energia que els hidrats de carboni. Els d’origen animal són més saludables.»

5 Observalesimatgesd’alimentsimarcaelsnutrientsmésimportantsqueaportencadaun.

6 Relacionaelsnutrientsambelsalimentsenquèn’hihamés.

Greixos

Hidrats de carboni

Vitamines i minerals

Fibra

Proteïnes

Carn

Verdura

Aliments integrals

Oli

Arròs

greixos hidrats de carboni proteïnes

minerals vitamines fibra






368899 _ 0004-0023.indd 9 18/05/12 11:25

10

Nom Data

2Unitat

REFO

RÇ

FitXa 2Menjarsa

1 Observalesimatgesiexplicaquinecessitamenjarmésquantitatd’alimentsiperquè.

2 D’entrelesparaulesdelrequadretrialesadequadesperacompletareltext.

«És molt important evitar menjar en excés aliments amb greix o sucre, per exemple,

, i .

A més, és recomanable no prendre molta , ja que pot

perjudicar-nos la salut.»

Recorda

• La quantitat de menjar que necessitem depén de les característiques decadapersona,del’edat i del’activitat que porta a cap.

• Hem de repartir els aliments que prenem en diversesmenjades al llarg del dia.

tomaca – peix – llepolies – llet – fruita seca – fruita – pastissos – sucs – aigua – carlota – proteïnes – sal – refrescos

A B


368899 _ 0004-0023.indd 10 18/05/12 11:25

11

REFO

RÇ

unitat 2. FITXA 2

3 Observalaimatgesegüent.Explicaperquènoésrecomanableprendre’ncadadia.

4 Organitzaelmenú.Peraaixòfesservirlesparaulesdelrequadre(potsrepetirtantesvegadescomvulguesqualsevolparaula).

5 Identificaquincomportamentésmésadequatencadacasiexplicaperquè.

• A Laura li encanta menjar pa. Jordi també menja pa, però prefereix que siga integral.

• Empar beu refrescos quan té set. Nèstor, quan té set, beu aigua.

Desdejuni DinarEsmorzar Berenar Sopar

carn – peix – fruita – llet – entrepà – torrades – cereals – pa – verdura – suc


368899 _ 0004-0023.indd 11 18/05/12 11:25

12

Nom Data

3Unitat

REFO

RÇ

FitXa 1Elsentitdelavista

1 Marcalesparaulesqueesrefereixenaunacaracterísticadel’objectedelafotografiaquepotserreconegudapelsentitdelavista.

color pes

sabor resistència

olor forma

suavitat aspror

mida lleugeresa

2 Uneixlesdescripcionssegüentsamblapartdel’ullcorresponent.

Capta la llum. Pupil·la

Enfoca les imatges. Nervi òptic

Part acolorida de l’ull. Retina

Zona transparent a través de la qual entra la llum. Iris

Forat envoltat per l’iris. Còrnia

Envia la informació al cervell. Cristal·lí

3 Explicaperaquèserveixenlescellesilespestanyes.

Recorda

• Els ulls són els òrgans que reben la llum i envien la informació al cervell pels nervisòptics.

• La llum viatja a gran velocitat, en línia recta i en totes les direccions.


368899 _ 0004-0023.indd 12 18/05/12 11:25

13

REFO

RÇ

unitat 3. FITXA 1

4 Observal’esquemaiescriuenelsrequadreselsnomsdelespartsdel’ullassenyalades.

5 Completaeltextamblesparaulesdelrequadre.

«El sentit de la ens permet conéixer colors, formes, grandàries

i distàncies per mitjà de la . La recull la llum

i envia informació al a través del

. El cervell rep la informació i la .»

6 Contestaaaquestespreguntesrelacionadesamblallum.

• Per què quan encenem un llum en una habitació s’il·lumina sencera?

• Per què es produeixen les ombres?

7 Defineixlesparaulessegüents.

• Transparent:

• Translúcid:

• Opac:

nervi òptic – vista – cervell – llum – interpreta – retina


368899 _ 0004-0023.indd 13 18/05/12 11:25

14

Nom Data

3Unitat

REFO

RÇ

FitXa 2Elsentitdel’oïda

1 Escriuelnomdelespartsassenyaladeseneldibuix.

1.

2.

3.

4.

5.

6.

2 Completaeltextamblesparaulesdelrequadre.

«Alguns sons són , com el soroll quan esclata un petard, i altres són

, com un xiuxiueig. També podem distingir entre sons ,

com un xiulit, i , com el d’un tambor.»

3 Explicaperquèelmetallésunmaterialconductordelso.

6

5

3

2

1

Recorda

• El so és percebut per les orelles, que envien la informació al cervell pels nervisauditius.

• El so viatjaentoteslesdireccionsi és més lent que la llum.

greus – dèbils – aguts – forts

4


368899 _ 0004-0023.indd 14 18/05/12 11:25

15

REFO

RÇ

unitat 3. FITXA 2

4 Trobalesparaulesenlasopadelletresapartirdelespistesquehihabaix.

• Part de l’orella que és com una tela molt prima que vibra amb els sons.

• S’anomena així un material que condueix malament el so.

• Metge especialitzat en l’òrgan del sentit de l’oïda.

• Part externa de l’òrgan auditiu.

• Tipus de so d’un xiulit.

• Parts de l’orella que es mouen quan vibra el timpà.

5 Uneix.

Timpà

Caragol

Ossets

Nervi auditiu

Vibra quan hi arriben els sons.

Capta els sons.

Es mouen quan vibra el timpà.

6 Explicaperquènoéspossiblesentirdeprimerl’esclafitdelsfocsartificialsidesprésvore’nlallum.

Porta la informació dels sons al cervell.

O W T T A B O S S E T S L L O S R R E I T L

R A Q I L A I J I I O D Q G A Ï L L A N T V

E I R A T I U T I P A E W F J Q S H N E I U

L R O T O R I N O L A R I N G Ò L E G D Z B

L F T S H B A I U Q R A R A T I M P À R G Q

A G U T Q I U I P J K L R D S D D T O E P W


368899 _ 0004-0023.indd 15 18/05/12 11:25

16

Nom Data

UnitatRE

FORÇ

FitXa 1

4

2 Escriuunaoracióamblesparaulessegüents.

Lesfuncionsvitalsdelsanimals

Recorda

• Segons la forma en què s’alimenten, els animals poden ser carnívors,herbívorsoomnívors.

• Segons la manera en què es reprodueixen, els animals poden ser ovíparsovivípars.

• Els sentits permeten als animals relacionar-seambl’exterior, i gràcies als músculs poden realitzarmoviments.

1 Uneixcadaanimalambeltipusd’alimentqueconsumeix.Enacabant,escriueltipusd’animalqueéssegonsl’alimentació.

• La vaca és .

• L’ós és .

• El lleó és .

animals – carnívors – alimentació – herbívors – omnívors

carn

plantes


368899 _ 0004-0023.indd 16 18/05/12 11:25

17

REFO

RÇ

unitat 4. FITXA 1

3 Ratllalesparaulesincorrectesenlesoracionssegüents.

• Els coloms són animals carnívors/ovípars.

• Un porc és un animal omnívor/carnívor.

• Els cavalls són vivípars/omnívors.

• Un animal que menja de tot és herbívor/omnívor.

• Un animal és vivípar/ovípar quan naix del ventre de la mare.

4 Lligeltextsegüentiratllaelserrors.Enacabant,tornaaescriure’lcorrectament.

«Les persones som animals. Segons la nostra forma d’alimentar-nos som carnívors, mentre que per la manera en què ens reproduïm som ovípars.»

5 Observalaimatgesegüentirelaciona-laambunafuncióvital.Explicalaresposta.

6 Explicaenquèconsisteixlafuncióderelació.


368899 _ 0004-0023.indd 17 18/05/12 11:25

18

Nom Data

4Unitat

REFO

RÇ

FitXa 2Elsanimalsinvertebrats

1 Completalesfitxes.

Recorda

• Els animals invertebrats notenenossos, encara que alguns tenen una petxina o closca externa.

• El grup més nombrós és el dels insectes, que tenen duesantenes, sispotes i el cos dividit en tres parts: cap, tòrax i abdomen.

És un animal perquè

té un esquelet i ossos.

És un animal perquè menja carn.

És un animal perquè les

cries naixen del ventre de la mare.

El lleó és un .


no té .


s’alimenta del pol·len de les flors.

És un animal perquè les

cries naixen d’ .

La papallona és un .


368899 _ 0004-0023.indd 18 18/05/12 11:25

19

REFO

RÇ

unitat 4. FITXA 2

2 Escriulespartsdel’animalassenyalades.

3 Observaelsanimalssegüentsimarcaquinésuninsecte.Explicaperquè.

4 Explicaquèsignificaserparàsitiposa’nunexemple.


368899 _ 0004-0023.indd 19 18/05/12 11:25

20

Nom Data

5Unitat

REFO

RÇ

FitXa 1

2 Uneixlescaracterístiquessegüentsamblapartdelaplantacorresponent.

Són les parts verdes de la planta.

Solen dividir-se en branques. Fulles

Creixen damunt del sòl.

Subjecten la planta al sòl. Arrels

Naixen a la tija.

Estan davall del sòl. Tiges

Lespartsd’unaplanta

Recorda

• Les plantes tenen tresparts: arrel, tija i fulles.

• L’arrel creix davall del sòl, la tija creix damunt del sòl i sosté les fulles, els fruits i les flors.

1 Lligladescripciódecadatipusd’arrelidibuixa-la.

Aquesta planta té moltes arrels de mida semblant.

Aquesta planta té arrels grosses que

emmagatzemen nutrients.

Aquesta planta té una arrel principal grossa de la qual ixen

altres arrels més fines.


368899 _ 0004-0023.indd 20 18/05/12 11:25

21

REFO

RÇ

unitat 5. FITXA 1

4 Completaeltextamblesparaulesadequadesdelrequadre.

«Els arbres de fulla són els que perden les a la

, mentre que els arbres de fulla

no les perden, sinó que les van canviant a poc a poc i sempre tenen fulles.»

3 Observalesfotografiesiescriuelnúmeroenelquadrequecorresponga.Amés,escriuquintipusdetijaté(llenyosaoherbàcia).

5 Defineixlesparaulessegüents.

• Limbe:

• Tronc:

• Arrel:

6 Explicaladiferènciaentreunatijallenyosaiunatijaherbàcia.

fulles – perenne – caduca – fruits – troncs – tardor – primavera

arbust tija

tija arbre

tija herba

1 2 3


368899 _ 0004-0023.indd 21 18/05/12 11:25

22

Nom Data

5Unitat

REFO

RÇ

FitXa 2Lanutriciódelesplantes

1 Observaeldibuixiescriuencadaquadreelquenecessitalaplantaperapoderduratermelafunciódenutrició.

2 Lligeltextiratllaelquesigaincorrecte.Després,tornaaescriureeltextcorregintelserrors.

«Els agricultors solen afegir diòxid de carboni als terrenys que cultiven, perquè les plantes cresquen més bé i més lentament. Per a això, usen fertilitzants o adobs.»

Recorda

• Les plantes fabriquen el seu aliment per mitjà de la fotosíntesi.

• Per a fabricar el seu aliment, les plantes necessiten: aigua,salsminerals,diòxiddecarboni i llumsolar.

• Aigua

• Sals minerals

• Diòxid de carboni

• Llum solar


368899 _ 0004-0023.indd 22 18/05/12 11:25

23

REFO

RÇ

unitat 5. FITXA 2

saba bruta

oxigen

saba elaborada

llum

diòxid de carboni

4 Uneixlesduescolumnesperaformaroracionscorrectessobrelanutriciódelesplantes.

La saba bruta és…

… oxigen a l’aire.Les plantes prenen sals i aigua…

… una mescla d’aigua i sals minerals.

Les plantes expulsen…

… per les arrels.

Les plantes prenen diòxid de carboni…

… una mescla d’aigua i aliments.

… per les fulles. La saba elaborada és…

5 Explicaduesraonsperquèlesplantessónimportantsperalarestadelséssersvius.

6 Contestaalespreguntes.

• Què li passa a una planta si no rep llum solar?

• Com s’anomena la mescla d’aliments i aigua que fabriquen les plantes

amb la fotosíntesi?

3 Observaeldibuixdel’esquerraidescobreixelserrorsquehiha.Després,completaeldibuixdeladretademaneracorrecta.


368899 _ 0004-0023.indd 23 18/05/12 11:25

24

Nom Data

11UNIDAD

REFU

ERZO


6UNITAT

REFO

RÇ

2 Observaeldibuixiescriucadanúmerooncorresponga.

LaTerraesmou

Recorda

• La Terra gira sobre si mateixa en un moviment de rotació. Tarda 24hores a fer un gir complet, que dóna lloc al dia i la nit.

• La translació és el moviment de la Terra al voltant del Sol. Una volta completa dura365dies. Aquest moviment dóna lloc a les estacionsdel’any.

1 Observaeldibuixicompletaeltext.

• La Terra gira .

• Es tracta del moviment de .

• La Terra tarda a

.

• Això dóna lloc al .

1 Llum 2 Nit 3 Sol 4 Dia

FITXA 1

368899 _ 0024-0043.indd 24 18/05/12 11:26

25

REFU

ERZO


REFO

RÇ

unitat 6. FITXA 1

3 Completalesoracionsambelstermesdelrequadre.

• La Terra tarda a fer una volta completa al voltant del Sol.

Aquest moviment es diu .

• El Sol sempre ix a l’ per l’ i s’amaga

al per l’ .

• tarda a fer una volta sobre

. Aquest moviment es diu .

alba – si mateixa – rotació – La Terra – oest capvespre – est – translació – 365 dies – 24 hores

4 Observaelsdibuixosiescriuquinaestaciódel’anyrepresenten.Explicacomsónlestemperaturesiladuraciódeldiailanitencadauna.

A B

C D

368899 _ 0024-0043.indd 25 18/05/12 11:26

26

Nom Data

11UNIDAD

REFU

ERZO


FITXA 2

Nom Data

6UNITAT

REFO

RÇ

Mapesiglobusterraqüis

1 Ratllalesactivitatsquenofanelssatèl·litsartificials.

• Evitar que la llum del Sol arribe a la Terra.

• Millorar el funcionament de la comunicació entre llocs diferents de la Terra.

• Provocar pluja artificial.

• Evitar que caiguen meteorits.

• Enviar fotografies de la superfície de la Terra.

• Informar sobre el temps meteorològic.

2 Observaeldibuixiescriuelnúmeroquecorrespongadavantdecadaparaula.

Recorda

• Per a estudiar la Terra usem representacions. Per a fer-ne s’utilitzenles fotografies de la superfície fetes pelssatèl·litsartificials.

• Els globusterraqüis són representacions esfèriques de la Terra. Els mapes són representacions planes de la Terra o de parts de la Terra.

hemisferi nord

pol nord

equador

hemisferi sud

pol sud

3

4

5

1

2

368899 _ 0024-0043.indd 26 18/05/12 11:26

27

REFU

ERZO


REFO

RÇ

unitat 6. FITXA 2

3 Escriuelnomdecadarepresentació.

4 Explicaquèsónelscontinentsielsoceans.Posatresexemplesdecadaun.

5 Observalalíniadibuixadasobreelmapa.Imaginaqueésunviatgequehemfet,partintdesdelpuntAfinsalB.Perquinscontinentsioceanshempassatenelnostreviatge?

c.

a. b.

A B C

A B

368899 _ 0024-0043.indd 27 18/05/12 11:26

28

Nom Data

11UNIDAD

REFU

ERZO


7UNITAT

REFO

RÇ

2 Completaeltext.

• El gel és aigua en estat . En calfar-se, es converteix

en aigua en estat .

• L’aigua de l’aixeta es troba en estat . En refredar-se,

es converteix en , i en calfar-se es transforma

en .

• El vapor d’aigua es troba en estat . En refredar-se,

es converteix en aigua en estat .

Elscanvisd’estatdel’aigua

Recorda

• En la natura trobem l’aigua en tres estats diferents: sòlid, líquid i gasós.

• L’aigua canvia d’estat quan es calfa o es refreda. Els canvis d’estat es diuen:fusió, solidificació, evaporació i condensació.

1 Uneix.

Solidificació

Fusió

Evaporació

Condensació

D’aigua sòlida a líquida.

D’aigua líquida a sòlida.

De vapor d’aigua a aigua líquida.

D’aigua líquida a vapor d’aigua.

FITXA 1

368899 _ 0024-0043.indd 28 18/05/12 11:26

29

REFU

ERZO


REFO

RÇ

unitat 7. FITXA 1

5 Quèfariesambl’aigualíquida?Escriu.

• Per a obtindre vapor d’aigua:

• Per a fer gel:

L’aigua del mar es calfarà i es condensarà.

L’aigua del mar es calfarà i s’evaporarà.

L’aigua del mar es refredarà i se solidificarà.

3 Pintalesfletxesdeblau(fred)oderoig(calor)segonsqueesnecessitefredocalorperapassard’unestatal’altre.

vapor d’aigua aigua líquida gel aigua líquida

aigua líquida vapor d’aigua aigua líquida gel

4 Quèocorreràencadacas?Marcalarespostacorrecta.

La neu se solidificarà i es convertirà en gel.

La neu s’evaporarà i es convertirà en gas.

La neu es fondrà i es convertirà en aigua líquida.

368899 _ 0024-0043.indd 29 18/05/12 11:26

30

Nom Data

11UNIDAD

REFU

ERZO


Nom Data

7UNITAT

REFO

RÇFITXA 2

Elcicledel’aigua

1 Quèéselcicledel’aigua?Copialadefiniciócorrecta.

• Tots els canvis d’estat de l’aigua.

• Tots els moviments i els canvis d’estat de l’aigua en la natura.

2 Ordenaelsrètolssobreelcicledel’aigua.Numeradel’1al4.

L’aigua del mar s’evapora. El vapor d’aigua es condensa i forma núvols.

L’aigua dels rius va fins al mar.

• Ara, escriu el número de cada rètol on corresponga.

L’aigua cau dels núvols a la Terra.

1

Recorda

L’aigua que hi ha a la Terra es troba sempre en moviment. En moure’s va canviant d’estat. Aquest recorregut constant de l’aigua es diu el cicledel’aigua.

1

368899 _ 0024-0043.indd 30 18/05/12 11:26

31

REFU

ERZO


REFO

RÇ

unitat 7. FITXA 2

3 EscriuVsiésverdaderiFsiésfals.

Un cicle és una cosa que es repeteix de forma ordenada i sense fi.

Els núvols estan formats per vapor d’aigua.

L’aigua del mar s’evapora perquè es calfa.

En el cicle de l’aigua, després de l’evaporació ve la precipitació.

4 Transformalesoracionsfalsesdel’activitatanteriorenverdaderes.

•

•

5 Uneix.

Fusió L’aigua del mar passa als núvols.

Condensació L’aigua dels núvols passa a la Terra en forma de neu.

Evaporació El gel de les muntanyes es fon i passa als rius.

Solidificació El vapor d’aigua de l’aire es converteix en gotes d’aigua i forma els núvols.

6 Perquècreusqueésdifícilqueesformennúvolsenaquestpaisatge?Marca.Després,explicaperquèhasmarcataquestaresposta.

Perquè no hi viuen persones. Perquè no hi ha aigua. Perquè no hi fa sol.

368899 _ 0024-0043.indd 31 18/05/12 11:26

32

Nom Data

11UNIDAD

REFU

ERZO


Nom Data

8UNITAT

REFO

RÇFITXA 1

2 Marcalesoracionsfalsesiescriu-lescorrectament.

L’aire net té color, no és transparent.

L’aire no fa gust de res.

L’aire pesa, per això els globus pesen més quan estan inflats.

L’aire ocupa un lloc i té una forma pròpia.

L’aireil’atmosfera

Recorda

• L’aire és una mescladegasosentre els quals hi ha l’oxigen, imprescindible perquè els éssers vius puguen respirar.

• L’atmosfera és una capa de gasos que envolta la Terra i que conté l’aire.

1 Escriuenelsquadreselsprincipalsgasosquecomponenl’aire.

• Cotó • Cendres

• Oxigen • Fum

• Alcohol • Carbó

• Nitrogen

• Diòxid de carboni

• Gas de sofre

• Vapor d’aigua

368899 _ 0024-0043.indd 32 18/05/12 11:26

33

REFU

ERZO


REFO

RÇ

unitat 8. FITXA 1

4 Responaaquestespreguntes.

• Per què s’apaga un ciri si el tapem amb un got?

• Quin gas prenen de l’aire les plantes i quin expulsen?

• Què és l’atmosfera?

5 Pintadeblauelrequadreonhihamésoxigenenl’atmosferaideroigonn’hihamenys.

3 Explicaperaquèserveixl’aireencadacas.

a.

b.

c.

d.

D

A

C

B

368899 _ 0024-0043.indd 33 18/05/12 11:26

34

Nom Data

11UNIDAD

REFU

ERZO


Nom Data

8UNITAT

REFO

RÇFITXA 2

Lacontaminaciódel’aire

1 Marcaelquepotcausarcontaminacióatmosfèrica.

El vapor de l’aigua.

El fum dels fumerals.

Un volcà en erupció.

El fum d’un incendi.

Els gasos dels tubs d’escapament.

La crema de fem.

La nuvolositat.

2 Completaamblesparaulesdelquadre.

Recorda

• El fum, les cendres i els gasosperjudicials que s’expulsen a l’atmosfera contaminen l’aire.

• La contaminacióatmosfèricaafecta les persones, la resta dels éssers vius i el clima.

respiren – sequeres – clima – contaminació

La genera perjuís greus al nostre planeta.

La contaminació atmosfèrica altera el i produeix pluges

torrencials en alguns llocs, i greus en altres.

Quan les persones i la resta dels animals l’aire

contaminat resulta perjudicada la seua salut.

368899 _ 0024-0043.indd 34 18/05/12 11:26

35

REFU

ERZO


REFO

RÇ

unitat 8. FITXA 2

3 Explicaquèsignifiquenaqueststermes.

• Articles d’un sol ús:

• Reciclatge:

4 Explicaperquèsireciclesajudesamantindrel’airenet.

5 Comespodriaevitardanyarl’atmosfera?Observalesimatgesiexplica.

gasos incendi

368899 _ 0024-0043.indd 35 18/05/12 11:26

Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.36

Nom Data

9UNITAT

REFO

RÇ

FITXA 1Roquesiminerals

Recorda

• Les pedres que observem al sòl s’anomenen roques.

• Les roques estan formades per diferents materials anomenats minerals.

• Els minerals es diferencien entre si per les propietatsque presenten.

1 Marcalesoracionsfalsesiexplicaperquèhosón.

Qualsevol roca es compon almenys de dos o més minerals.

Hi ha roques formades per un sol mineral.

Qualsevol roca té algun tipus de mineral. No hi ha cap roca sense minerals.

Un mineral és tou quan es trenca fàcilment.

2 Pintaquatrepropietatscaracterístiquesdelsminerals.

temperatura

textura

forma

brillantor

olor

duresapes

midadificultat per a trobar-lo

color alçada

368899 _ 0024-0043.indd 36 18/05/12 11:26

Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. 37

REFO

RÇ

unitat 9. FITXA 1

5 Escriuquètenenencomúienquèesdiferencienunaminaiunapedrera.

3 Completalesoracionssegüentsamblesparaulesdelrequadre.

• El granit és una composta per tres minerals: ,

feldspat i .

• Un mineral és dur quan és difícil . Quan és fàcil ratllar-lo

és .

• La pirita té forma de .

• Algunes roques estan formades per un sol mineral. El

és una roca composta només pel mineral .

4 Observalesimatges.Indicaambelnúmerocorresponentquinespropietatss’ajustenmésbéacadamineral.

És dur.

És fosc.

És irregular.

És blanc.

És regular.

És tou.

1 2

ratllar-lo marbre cub tou roca

mica calcita regular quars

Es pot ratllar amb l’ungla. No es ratlla amb l’ungla.

368899 _ 0024-0043.indd 37 18/05/12 11:26


Nom Data

9UNITAT

REFO

RÇ

FITXA 2Elsòl

1 Uneixambfletxeslesduescolumnes.

2 Lligcadaoracióiratllalesparaulesdestacadesquenosiguencorrectes.

• Alguns éssers vius excaven el sòl i afavoreixen l’entrada/eixida d’aigua

i l’aire d’aquest.

• Alguns organismes descomponen/porten les restes d’altres éssers vius per formar

l’humus.

• A la capa intermèdia/profunda els fragments de roques són més grans i quasi

no hi ha éssers vius.

Recorda

• El sòl està format per roques, minerals solts, aigua, aire i humus, que és una mescla de matèria orgànica en descomposició.

• Al sòl es distingeixen trescapes: superficial, intermèdia i profunda.

• El sòl està habitatperéssersvius.

Sòl

Capa profunda

Capa superficial

Humus

Capa intermèdia

Capa del sòl formada per grans roques.

Capa fina del sòl formada per la mescla de restes d’éssers vius en descomposició.

És la part més superficial de la Terra.

Capa del sòl en què habiten molts éssers vius i hi ha arrels.

Capa del sòl entre la superficial i la profunda en què quasi no hi ha éssers vius.

368899 _ 0024-0043.indd 38 18/05/12 11:26


REFO

RÇ

unitat 9. FITXA 2

3 Observalesfotografiesiexplicaperaquès’hautilitzatelsòlencadacas.

a.

b.

c.

4 Observaeldibuixiescriuaquinselementsdelsòlcorresponenleszonesassenyalades.

a.

b.

c.

d.

e.

5 Observalesimatgesiescriusiésunsòlfèrtiloàrid.

A

A

C

D

EB

B C

368899 _ 0024-0043.indd 39 18/05/12 11:26


Nom Data

UNITATRE

FORÇ

FITXA 1

2 Marcalesoracionsincorrectesiescriu-lescorrectament.

Cada tipus diferent de matèria s’anomena substància.

Podem fer objectes amb el so i tocar-lo perquè és matèria.

La massa és la quantitat de matèria que té una substància.

El volum d’un objecte és l’espai que ocupa.

A més de la massa i la substància, els objectes tenen altres propietats, com el color, l’olor, la brillantor, etc.

Lamatèriailesseuespropietats

Recorda

• Tots els objectes que ens envolten estan formats de matèria.

• La matèria té una massa i ocupa un volum. Pot trobar-se en algun dels tres estats: sòlid, líquid o gasós.

1 Pintatotallòqueestàformatpermatèria.

so aire

idees cotxe

aigua

llapis

llumriallaroca

sentiments periòdic vaixell

estoig

10

368899 _ 0024-0043.indd 40 18/05/12 11:26


REFO

RÇ

unitat 10. FITXA 1

3 Observalesimatgesiresponalespreguntes.

• Quina substància tenen en comú les tres imatges?

• Quina de les tres té una massa major?

• Quina de les tres ocupa un volum menor?

4 Quinespropietatstenenelsmaterialsencadaestat?EscriuSÍoNO.

5 Recordalespropietatsdelamatèriaicontesta.

• Per què no és possible ficar en una maleta tots els objectes que hi ha en una casa?

• Què té la forma ovalada, el globus o l’aire que hi ha dins?

1 2 3

Estats Formapròpia Volumfix

Sòlid

Líquid

Gasós

368899 _ 0024-0043.indd 41 18/05/12 11:26


Nom Data

10UNITAT

REFO

RÇ

FITXA 2Canvisdelamatèria

1 Uneixambfletxesdepenentdesitransformenlamatèriaono.

Es mescla tomaca, encisam i cogombre.

Transformen la matèria. Es trenca un bastó de fusta.

S’encén un ciri.

S’oxida un clau.

No transformen la matèria. Es congela l’aigua en una glaçonera.

Es crema un bosc.

S’evapora l’aigua.

2 Ratllalaparauladestacadaincorrectaencadacas.

• Els processos que transformen unes substàncies en altres de diferents s’anomenen substàncies/reaccions químiques.

• En el procés de l’oxidació, un metall es combina amb l’oxigen/aigua i forma l’òxid.

• Quan s’uneixen dues o més substàncies, el resultat és uncanvid’estat/unamescla.

• En l’oxidació/lacombustió, la part que no crema són les cendres.

Recorda

• Els canvisenlessubstàncies es produeixen contínuament, però uns canvis transformen la matèria i altres no.

• Els canvis que produeixen la transformació d’una substància en una altra s’anomenen reaccionsquímiques.

368899 _ 0024-0043.indd 42 18/05/12 11:26


REFO

RÇ

unitat 10. FITXA 2

3 Marcaelscanvisquetransformenlamatèria.

La verdura es tritura per fer un gaspatxo.

La mantega es fon en posar-la sobre la torrada.

El pollastre es crema a la paella.

La porta es dilata amb la calor a l’estiu.

El paper es crema a la llar de foc.

El clau de la paret de la terrassa s’ha oxidat amb el temps.

4 Descriuquèpassaenlaimatgeiquintipusdecanvis’hiestàproduint.

5 Lligelstextosiexplicaquinstipusdecanvitéllocencadacas.

• El suc de llima i el bicarbonat, en mesclar-se, reaccionen químicament i produeixen diòxid de carboni, una substància nova.

• El coure i l’estany són dos metalls que, en mesclar-se, donen un aliatge anomenat bronze. A partir del bronze es pot obtindre de nou coure i estany.

368899 _ 0024-0043.indd 43 18/05/12 11:26


Nom Data

11Unitat

REFO

RÇ

FitXa 1Els paisatges

Recorda

• Un paisatge és tot allò que es veu des d’un lloc. En els paisatges es distingeixen elements naturals i elements artificials.

• Els paisatges de plana estan formats per grans extensions de terreny pla.

• Els paisatges de muntanya estan formats per muntanyes i valls.

• Els paisatges de costa es troben en contacte amb el mar.

1 Classifica aquests elements del paisatge.

hort – penya-segat – bosc – poble – riuet – túnel – tossal – camí

2 Corregeix les oracions.

• Les planes estan formades per terrenys en costa.

• Els altiplans són planes més enfonsades que les terres del voltant.

• Les depressions són planes elevades.

Elements naturals Elements artificials

368899 _ 0044-0063.indd 44 18/05/12 11:28


REFO

RÇ

unitat 11. FITXA 1

3 Llig i dibuixa el paisatge que es descriu.

«Vam eixir de viatge a la primavera. Vam vore una gran serra al fons i als cims encara hi havia neu. Als vessants creixien boscos de pins i, al peu de les muntanyes, s’estenia una vall ampla travessada per un riu d’aigües tranquil·les.»

4 Relaciona.

Península Entrada del mar que s’endinsa en la terra.

Cap Porció de terra envoltada de mar per totes parts.

Illa Part de la terra que s’endinsa en el mar.

Badia Terreny envoltat de mar per totes parts menys per l’istme.

5 Observa la imatge, digues quin tipus de paisatge és i descriu-lo.

368899 _ 0044-0063.indd 45 18/05/12 11:28


REFO

RÇ

FitXa 211Unitat

Nom Data

11Unitat

Els rius i els llacs

1 Escriu V (verdader) o F (fals). Després, corregeix les oracions falses perquè siguen verdaderes.

El llit d’un riu és més ample en el curs mitjà que en el baix.

Un riu porta més aigua en el curs alt que en el curs baix.

Els meandres es troben en el curs mitjà.

L’aigua flueix més de pressa en la desembocadura que en el naixement.

El curs alt té més pendent que el curs mitjà.

2 Completa.

Un riu és un d’aigua. El recorregut que fa des del naixement

fins a la desembocadura s’anomena . El terreny enfonsat per on corre és

el i la quantitat d’aigua que porta s’anomena .

Els rius que desemboquen en altres rius s’anomenen . A més de trobar

aigua als rius, en trobem també als .

Recorda

• Un riu és un corrent continu d’aigua. En un riu es distingeixen el llit, el cabal i el curs.

• Els llacs són masses d’aigua envoltades de terra.

368899 _ 0044-0063.indd 46 18/05/12 11:28


REFO

RÇ

FitXa 3

Nom Data

11Unitat

Les persones i el paisatge

1 Explica què significa que els paisatges de plana estan molt transformats.

2 A quin tipus de paisatge es refereixen aquestes característiques? Escriu.

3 Escriu tres usos de l’aigua.

4 Explica com pots col·laborar tu per estalviar aigua.

Recorda

• A les planes i a la costa viuen més persones que a les muntanyes, i presenten un paisatge més transformat.

• Els rius i els llacs són molt importants per a les persones.

Molts habitants.

Turisme.

Hotels i ports.

Pocs habitants.

Ramaderia i turisme.

Carreteres estretes.

368899 _ 0044-0063.indd 47 18/05/12 11:28


Nom Data

12Unitat

REFO

RÇ

FitXa 1La localitat

Recorda

• Una localitat és un conjunt d’edificis organitzats per carrers.

• Els habitants d’una localitat formen la seua població.

• Els pobles són localitats menudes amb cases baixes i carrers curts.

• Les ciutats són localitats grans en què viuen moltes persones.

1 Marca els tres elements que són imprescindibles perquè existisca una localitat.

parcs persones carrers poliesportius

hotels edificis boscos autobusos

2 Troba els errors en el text i escriu-lo de nou de manera correcta.

«La població de les ciutats és menor que la dels pobles. Per això, els edificis tenen poca alçada i els carrers són curts i estrets.»

3 Contesta a les preguntes següents.

• A quin tipus de treball es dedica la majoria de la població dels pobles?

• Quin tipus de localitats es divideixen en barris? Quants tipus de barris hi ha?

368899 _ 0044-0063.indd 48 18/05/12 11:28


REFO

RÇ

unitat 12. FITXA 1

4 Observa la imatge i escriu on corresponga. Després, completa.

Aquesta localitat és .

Ho sé perquè

.

5 Completa.

• La la formen els habitants d’una localitat.

• Les localitats es diferencien per la , per la quantitat

de que hi viuen i pels

que fan els habitants.

• Els i les són dos tipus de localitats.

6 Observa els dibuixos i escriu si pertanyen a un poble o a una ciutat.

eixample – perifèria – centre

368899 _ 0044-0063.indd 49 18/05/12 11:28


Nom Data

12Unitat

REFO

RÇ

FitXa 2L’ajuntament i els serveis

1 Escriu V si són verdaderes i F si són falses les oracions següents. Després, corregeix les falses.

El territori de la localitat governada per un ajuntament forma una ciutat.

L’alcalde o l’alcaldessa està al capdavant de l’ajuntament.

Els regidors i les regidores formen l’ajuntament.

2 Completa.

Les municipals se celebren cada quatre anys. En elles es trien

els . Després, aquests es reuneixen i trien

l’ entre un d’ells.

3 Relaciona.

Ple municipal Norma que estableix l’ajuntament.

Ordenança municipal Treballador de l’ajuntament.

Empleat municipal Reunió de l’alcalde i els regidors.

Recorda

• L’ajuntament és la institució que governa un municipi. Està format per l’alcalde o l’alcaldessa i els regidors i les regidores.

• Els serveis que l’ajuntament d’un municipi presta als habitants s’anomenen serveis municipals.

368899 _ 0044-0063.indd 50 18/05/12 11:28


REFO

RÇ

unitat 12. FITXA 2

4 Què són els serveis municipals? Explica-ho.

5 Classifica els serveis municipals següents.

• Serveis de sanejament:

• Serveis d’oci i cultura:

• Serveis de protecció:

6 Tria tres dels treballs anteriors i digues qui els porten a cap.

Netejar els carrers.Apagar un incendi. Vigilar el parc públic.

Esporgar els arbres. Ordenar el trànsit.Organitzar una volta a peu.

Arreglar una font pública.Comprar llibres per a la biblioteca pública.

Fer el cartell de les festes locals.

Treballs Els porten a cap

368899 _ 0044-0063.indd 51 25/05/12 10:23


Nom Data

UnitatRE

FORÇ

FitXa 1

13 Els treballs. El sector primari

Recorda

• Els treballs són les activitats que porten a cap les persones a canvi de diners.

• El sector primari obté matèries primeres i aliments de la natura.

1 Marca les activitats que es consideren treballs.

collir fruita conduir un autobús anar a escola

ajudar a casa fabricar bicicletes passejar el gos

2 Perquè puguem menjar pa, quins sectors econòmics intervenen? Explica les característiques de cada sector.

368899 _ 0044-0063.indd 52 18/05/12 11:28


REFO

RÇ

unitat 13. FITXA 1

3 Els voluntaris de les ONG que cuiden els altres sense rebre res a canvi del servei, porten a terme un treball? Per què?

4 Completa.

Els treballs del sector primari obtenen de la aliments per a les

persones i els animals, i per a la indústria.

5 Corregeix les oracions perquè siguen verdaderes.

• Les séquies i els canals s’utilitzen per a regar els cultius de secà.

• El bestiar es cria de forma extensiva a les granges.

• La pesca d’altura es porta a terme des dels penya-segats.

6 Observa els dibuixos i completa.

A. És bestiar . La forma de cria és ,

perquè .

B. És bestiar . La forma de cria és ,

perquè .

A B

368899 _ 0044-0063.indd 53 18/05/12 11:28


Nom Data

UnitatRE

FORÇ

FitXa 2

13 La indústria i els serveis

1 Classifica aquests treballs del sector secundari segons on es porten a cap.

obrer – terrisser – mecànic – cisteller – llanterner – soldador

2 Què és un procés industrial? Posa’n un exemple.

3 Escriu V si són verdaderes i F si són falses aquestes oracions.

La indústria que fabrica productes d’acer és una indústria tecnològica.

La fabricació de telèfons mòbils és una indústria bàsica.

Els gelats són un producte de la indústria de consum.

4 Corregeix aquesta oració perquè siga verdadera.

El treball en cadena de les fàbriques el duen a terme artesans.

Recorda

• El sector secundari agrupa els treballs que transformen les matèries primeres en productes elaborats.

• Els treballs del sector terciari proporcionen serveis a les persones.

Taller artesanal Fàbrica Construcció

368899 _ 0044-0063.indd 54 18/05/12 11:28


REFO

RÇ

unitat 13. FITXA 2

5 Què produeix el sector secundari?

6 Escriu tres treballs en cada cas.

7 Com canvien el paisatge les activitats del sector terciari? Esmenta’n exemples.

8 Algunes activitats industrials poden provocar problemes al medi ambient. Digues de quins problemes es tracta i com es poden evitar.

Serveis comercials

Serveis sanitaris

Serveis de transport

Serveis d’oci i turisme

368899 _ 0044-0063.indd 55 18/05/12 11:28


Nom Data

UnitatRE

FORÇ

FitXa 1

14 Les forces i l’energia

Recorda

• La força fa que un cos es moga, es detinga o canvie de forma. Pot actuar per contacte o a distància.

• L’energia és la causa que tinguen lloc aquests canvis. Pot ser mecànica, química, calorífica, elèctrica, nuclear o lluminosa.

• Les fonts d’energia poden ser renovables o no renovables.

1 Com exerceixen la força aquests objectes quan es fan servir? Classifica’ls.

adhesiu magnètic – excavadora – detector de metalls – martell – brúixola – raqueta de tenis

• Per contacte:

• A distància:

2 Posa un exemple de cada tipus de força.

• De fregament:

• D’atracció:

• De repulsió:

3 Completa.

La fa que un cos es moga, es detinga o canvie de forma.

La causa que tinguen lloc aquests canvis és l’ .

368899 _ 0044-0063.indd 56 18/05/12 11:28


REFO

RÇ

unitat 14. FITXA 1

4 Relaciona.

Televisió Energia mecànica

Huracà Energia química

Làser Energia calorífica

Gasolina Energia elèctrica

Urani Energia nuclear

Foguera Energia lluminosa

5 Explica la diferència entre energies renovables i no renovables.

6 Per què s’anomenen combustibles fòssils el petroli, el carbó i el gas? Marca.

Perquè són pedres molt antigues transformades pel temps.

Perquè es van formar a partir de plantes i d’animals morts fa molt de temps.

Perquè són combustibles que contaminen molt.

7 Observa les imatges i digues quin tipus de central és cada una. Després, contesta.

• Per què contaminen menys aquestes centrals que les nuclears i les tèrmiques?

368899 _ 0044-0063.indd 57 18/05/12 11:28


Nom Data

UnitatRE

FORÇ

FitXa 2

14 Màquines i invents

Recorda

• Les màquines ens faciliten el treball, necessiten energia per a funcionar i poden ser simples o compostes.

• Els invents són creacions que fan les persones per millorar la vida.

1 Corregeix les oracions següents perquè siguen verdaderes.

• Les màquines simples estan formades per diverses màquines compostes.

• Les màquines compostes tenen poques peces.

• Les màquines funcionen sense energia.

2 Completa la taula.

Màquines Tipus de màquina Energia que usa

Carrossa

Milotxa

Maquineta de fer punta

Consola de joc

368899 _ 0044-0063.indd 58 25/05/12 10:23


REFO

RÇ

unitat 14. FITXA 2

3 Relaciona les parts de la bicicleta amb el tipus de màquina corresponent.

Plat Roda

Fre Politja

Pneumàtic Palanca

4 Pensa en una màquina que utilitzes habitualment i descriu les coses que fas amb aquesta. Després, explica com faries aquestes coses si la màquina no existira.

5 Completa.

Per a fabricar màquines s’utilitzen moltes , com fusta

i minerals. Per a funcionar les màquines consumeixen energia i, per tant, .

6 Marca el que pots fer per cuidar el medi ambient.

Tirar les piles al contenidor corresponent.

Demanar que em compren molts joguets.

Regalar els joguets que no use.

Portar a un ecoparc de reciclatge els joguets inservibles.

7 Escriu un invent en cada cas.

• Que tinga l’origen en l’electricitat:

• Que tinga l’origen en la impremta:

pneumàtic plat

fre

368899 _ 0044-0063.indd 59 18/05/12 11:28


Nom Data

15Unitat

REFO

RÇ

FitXa 1El temps i les persones

Recorda

• El temps pot ser passat, present i futur. Per mesurar-lo les persones el dividim en diferents unitats.

• Els esdeveniments importants que van passar fa temps a una persona es converteixen en la seua història personal.

• Els documents, objectes i històries personals ens donen a conéixer la vida d’una persona.

1 Llig el text. Després, ordena’n el contingut segons el temps.

«De major seré metge. Quan tenia tres anys, curava tots els meus ninots. Ara m’agrada estudiar el cos humà en les classes de Medi.»

• Temps passat

• Temps present

• Temps futur


• Un mil·lenni és un període de temps de deu dècades.

• Tres segles equivalen a dos-cents anys.

• Tretze anys és el mateix que un segle i tres anys.

368899 _ 0044-0063.indd 60 18/05/12 11:28


REFO

RÇ

unitat 15. FITXA 1

3 Observa la taula i contesta.

Trens Eixides Arribades

De València a Madrid 6.30 h 9.00 h

De València a Castelló 9.15 h 10.00 h

De València a Barcelona 11.00 h 14.30 h

• Quin tren ix més prompte?

• Quant de temps dura el viatge més llarg?

• Quant temps dura el viatge més curt?

4 Escriu quin d’aquests instruments faries servir per a mesurar el temps en cada cas.

cronòmetre – rellotge – calendari

• La durada del curs:

• Una carrera de 100 metres:

• Un partit de futbol:

5 Observa aquests objectes personals de Laia. Després, escriu el que has esbrinat sobre la seua història personal.

Document Temporada 1988-1989Objectes preferits en 1984

Laia Cardona i Prats

Va nàixer el 9 de maig de 1980, a Cocentaina.

368899 _ 0044-0063.indd 61 18/05/12 11:28


REFO

RÇ

FitXa 2

Nom Data

15Unitat

Les empremtes de la història

1 Marca el significat correcte de la paraula «document».

És l’argument d’una novel·la.

És una cosa que ens informa sobre un fet.

És una cosa que ens indica la data que és.

2 Escriu el nom de dos documents de cada tipus que serveixen per a conéixer la història d’un lloc.

• Escrits:

• Gràfics:

• Objectes:

3 Quines empremtes del passat pots trobar en una localitat? Què ens conta cada una?

Recorda

• Els pobles, les ciutats i els països tenen la seua pròpia història. Els documents, gràfics i escrits, i els objectes ens ajuden a conéixer la història d’un lloc.

• Les tradicions, les festes i els personatges ens recorden la història d’una localitat.

• Hi ha coses que canvien i d’altres que es mantenen inalterades al llarg de la història.

368899 _ 0044-0063.indd 62 18/05/12 11:28


REFO

RÇ

unitat 15. FITXA 2

4 Ordena de més antic a més modern, i indica a quina època pertanyen.

1.

2.

3.

4.


• En l’època de les coves, les persones vivien en un lloc fix.

• Les ciutats romanes es comunicaven mitjançant autopistes.

• Els cavallers es dedicaven a sembrar i recol·lectar la collita.

• Els barris més antics d’una ciutat es troben als afores.

6 Tria una de les èpoques que has estudiat i digues quins documents podries utilitzar per a esbrinar-ne més dades.

368899 _ 0044-0063.indd 63 18/05/12 11:28

reforç cono

Documents

si sn verdaderes

els serveisnom

santillana

sbestiar perqu

11 6refuerzo

11 8refuerzo

11 7refuerzo

unidad unitat