reflexions de les pràctiques (didàctica de la llengua ii)

18
Reflexions sobre les pràctiques - Naiara Ambrosio – - Laura Benedito – - Anna Blancher – - Cristina Hernández - – Sandra López - ~ Didàctica de la Llengua II ~

Upload: anna-blancher-ragon

Post on 21-Jul-2015

112 views

Category:

Documents


5 download

TRANSCRIPT

Reflexions sobre les pràctiques

- Naiara Ambrosio – - Laura Benedito – - Anna Blancher –

- Cristina Hernández - – Sandra López -

~ Didàctica de la Llengua II ~

Índex • Presentació

• Aspectes postitius (0 - 3)

• Aspectes negatius (3 - 6)

• Com vam aprendre a escriure?

• Què faríem diferent?

• Què ens suggereix la conversa?

• Bibliografia i Webgrafia

Presentació • Dues de les companyes han estat a llar d’infants.

EBM El Bressol de Poblenou – P1 (Caminants)

EBM L’harmonia – P2 (Maternals)

• Les altres tres companyes han estat al segon cicle (P3,P4 i P5).

Vedruna Gràcia- P3 i P4

Betània-Patmos – P5

Aspectes positius 0 - 3

• La mestra verbalitzava totes les accions

acompanyades gestualment al llarg del dia,

per tal que els infants augmentessin el grau

de comprensió i, en conseqüència, el seu

vocabulari.

• Etapa prelingüística (10-12 mesos):

Estimular-los lingüísticament a nivell afectiu, gestual, i amb la verbalització dels actes per a l’adquisició del llenguatge.

• Comprensió=

• Bruner (1979): Modalitat Modalitat

de demanda d’intercanvi

Aspectes positius 0 - 3

• Es treballaven molt els contes (a petició dels

nens) en formats molt variats: amb llibre,

sense cap suport, amb titelles…

Gianni Rodari (Pedagog): “(…) le ayuda a construir sólidas estructuras a su fantasía, a reforzar su capacidad de imaginación”.

Anna Ristol (Psicòloga): “Estimula su imaginación; lo ayuda a desarrollar su intelecto y a clarificar sus emociones; tiene en cuenta sus preocupaciones y aspiraciones; lo ayuda a reconocer sus conflictos y le sugiere soluciones a los problemas que le inquietan”.

“Posibilitan que el niño exprese sus deseos a través de un personaje; obtenga una satisfacción a través de otro; se identifique con un tercero; tenga una relación ideal con un cuarto...”

“Experimentar sentimientos de justicia, fidelidad, amor, valentía, etc.”

“Transmiten mensajes educativos (…) y valores morales”.

Teresa Duran (escriptora): “El cuento es el primero e importantísimo paso que acerca al niño o a la niña a la lectura, es decir, al cuento escrito”.

“Es preciso crear un clima de alegría, de magia y de interés hacia la narración”.

Aspectes negatius 3 - 6 • No hi havia un espai de temps específic per a

expressar-se. A més, la mestra cohibia als nens.

Estil pedagògic no afavoridor Sentit comú

Relació alumne-mestre-aprenentatge no existeix.

No bon desenvolupament de l’autoconcepte i autoestima educatiu (Miras, 2001)

Aspectes negatius 3 - 6

• Es treballava la relació grafia-so de manera

significativa: amb plastilina, pals de pipa, al terra i

la pissarra… Però al final es feia una fitxa de

cal·ligrafia per posar a l’àlbum.

Actitud de

predisposició de

l’alumne envers

l’aprenentatge

Material

significatiu

Aprenentatge

significatiu

(AUSUBEL)

Fitxes No intenció educativa L’aprenentatge ja s’ha fet abans!

Com vam aprendre a escriure?

A través d’un mètode repetitiu i

expositiu.

La mestra poseeix el coneixement,

que transmet als alumnes.

Els alumnes “aprenen” a base de

repeticions.

Què faríem diferent?

Aquest mètode no ens agrada, perquè:

És un aprenentatge mecànic (Ausubel) La informació només s’acumula dins del cap, no es relaciona entre si, no s’integra en l’estructura cognitiva.

No té en compte els diferents ritmes d’aprenentatge.

No és motivador.

No respecta el triangle interactiu de Coll.

Unidireccional

Què ens suggereix la conversa?

• Reivindicar:

Poc significatiu.

Basat en la repetició.

Sense significat inútil !

Allunyat dels interessos dels nens.

Bibliografia

-DURAN, T., VENTURA, N. Cuentacuentos: Una colección de

cuentos… para poder contar. 2ª Edición. Madrid: Siglo XXI, 2008.

-MIRAS, M. Afectos, emociones, atribuciones y expectativas: el

sentido del aprendizaje escolar. En: COLL, C. et al. (comp.). Desarrollo psicológico y educación, Vol. 2. Psicología de la educación escolar. Madrid: Alianza, 2001.

-OLERON, P. El niño y la adquisición del lenguaje. 3ª Edición.

Madrid: Morata, 1999.

Webgrafia -COLL, C. (2004) Psicología de la educación y prácticas educativas mediadas por las tecnologías de la información y la comunicación. Una mirada constructivista. Sinéctica, 25. [En línia]. [S.I.] <http://portal.iteso.mx/portal/page/portal/Sinectica/Historico/Numeros_anteriores05/02

5/25%20Cesar%20Coll-Separata.pdf> [Consulta: 10 març 2013].

-GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ.

XARXA TELEMÀTICA EDUCATIVA DE CATALUNYA. Teoría del aprendizaje significativo de David Ausubel [en línia]. [S.I.] <http://webquest.xtec.cat/curswq08_09/articlestutorials/TeoriaAusbel.htm> [Consulta: 10 març 2013].

-RISTOL, A. Solo hijos. El poder de los cuentos [En línia]. Barcelona

[S.I.] <http://www.solohijos.com/cuentos/html/ cuento.php?idart=22> [Consulta: 9 març 2013].

Gràcies per la vostra atenció!!!

Naiara, Laura, Anna, Cristina i Sandra.