A Isaac i Alzina i als responsables de IndignadesOLOT:

Llegiré més a fons la “Proposta per renovar el moviment (Isaac i Alzina)”, i totes les actes que heu penjat al bloc, però m’agradaria que em contestéssiu, comentéssiu totes les frases que he penjat als murs sobre INDIGNATS:

“He llegit l’article que hi ha a "La Voz de Iñaki en El País", escrit per: Iñaki Gabilondo, titulat: Los chicos del 15-M dan mucha risa a algunos adultos juiciosos". Doncs jo li dic: I si Iñaki Gabilondo i els altres "Adults assenyats” ajudessin als INDIGATS a sortir d’aquesta situació que ells mateixos han creat o ens deixen començar de nou a nosaltres? Qui diu que nosaltres no som "Adults assenyats”?

Quan donareu resposta a totes les demandes i opinions que la gent d’Olot i rodalies va escriure als cartells de la plaça Major d’Olot, Garrotxa, Girona, durant els mesos de maig i juny del 2011?

Si continuem mostrant-nos com fins ara, que la gent es pensa que la nostra protesta no te futur, que ens en cansarem i ho deixarem córrer tot, tenim de deixar les utopies de banda i començar a fer quelcom que arribi molt més a la gent. L’única manera de canviar el sistema es des de dins. Aprofitant que molta gent està descontenta, indignada, decebuda, etc, si ens mostrem davant de tots d’una manera més entenedora per ells, la manera actualment possible es fer un partit polític encara que no ens agradi, i presentar-nos a la pròxima convocatòria electoral en la que estiguem tots més ben preparats. Aquestes son les reflexions que ara em venen al cap, no son gaire preparades. Si a algú li agrada, en podem acabar de parlar.

Es trist el que estic veient pel 3/24, em entrat en un cul de sac, ningú sap el que farà.

Aquest mon s’està acabant, tenim de començar a fer un mon nou, però tots implicats, els que estem a favor de les acampades i els que no, tots a una, sense molestar a ningú. Es té de trobar la manera de fer una revolta en la que tothom s’hi senti representat.

Penseu estar-vos tota la vida al mateix lloc? Quin es el vostre ideal de vida? Quin es el vostre pròxim pas?. Què voleu aconseguir realment amb la vostra revolta? Necessito conèixer la resposta a aquestes preguntes, per saber si us tinc de fer cas o ignorar-vos i seguir fent la meva vida.

La unió fa la força. Preparem el futur des d’ara.”

I ara una reflexió sobre l’assemblea d’ahir, 17/06/2011:

Vaig arribar a la Plaça Major d’Olot a quarts de vuit de la tarda i vaig veure unes quantes persones xerrant al mig de la plaça, suposo que preparant l’assemblea, vaig anar al punt d’informació i no vaig trobar-hi ningú. Al cap d’una estona, va venir una persona amb cua de cavall i barret que em va atendre i varem parlar una estona i va apuntar en ens papers unes propostes que li vaig dir.Me’n vaig anar a sopar i desprès vaig tornar a la plaça per assistir a l’assemblea.

Unes persones, (portaveus dels Indignats d’Olot?), estaven xerrant i portant la batuta de l’assemblea. Al principi tot anava be, però desprès, es va convertir en un guirigall, com en un galliner amb molts galls, que l’únic que va aconseguir es separar als assistents a l’assemblea amb dos bàndols: uns a favor de continuar l’acampada i els altres en contra.Be, ara us diré el meu punt de vista:

Si, com sembla, prepareu amb antelació l’assemblea i teniu clar el vostre tarannà, com es que arriba el moment de l’assemblea i tot ho envieu a dida, us mostreu com unes persones sense seny, sense tenir clares les idees i al final un merder de cal ample?

Al final, què vareu decidir? Amb tant de merder, vaig marxar emprenyat.

Voleu i necessiteu ajuda i en Jep necessita respostes.

Si primer arregleu les vostres diferències, us comporteu com adults assenyats i no com a nens petits al pati de l’escola, amb molt de gust us donaré un cop de ma i ens ajudarem mútuament.

Atentament:

Josep Rua Borràs, Jep, xiroi99.