reflexions - fbofill.cat · disseny gràfic del projecte: amador garrell disseny i maquetació de...

of 164/164
Reflexions al voltant del compromís del professorat Jaume Cela Mònica Terribas Joan Manel del Pozo Santi Llorens Maria Jesús Comellas Joan Girbau Joan Domènech Carme Alemany Carles Capdevila Sunta Sogas Marta Casas Pep Gratacós Àngel Castiñeira Josep M. Esteve Albert Quintana Miquel Martínez Jordi Ibáñez Jordi Carmona Núria Rodríguez Salvador Cardús Assumpta Duran ètic Vicenç Relats, coordinador FEDERACIÓ DE MOVIMENTS DE RENOVACIÓ PEDAGÒGICA DE CATALUNYA

Post on 14-Feb-2019

219 views

Category:

Documents

0 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

Reflexions al voltantdel compromsdel professorat

Jaume CelaMnica TerribasJoan Manel del PozoSanti LlorensMaria Jess ComellasJoan GirbauJoan Domnech Carme AlemanyCarles Capdevila Sunta SogasMarta CasasPep Gratacsngel CastieiraJosep M. EsteveAlbert QuintanaMiquel MartnezJordi IbezJordi CarmonaNria RodrguezSalvador CardsAssumpta Duran

tic

Vicen Relats, coordinador

FEDERACI DEM OV I M E N T SDE RENOVACI PEDAGGICADE CATALUNYA

Jaume Cela, Mnica Terribas, Joan Manel del Pozo, Santi Llorens, Maria Jess Comellas, Joan Girbau, Joan Domnech , Carme Alemany,

Carles Capdevila , Sunta Sogas, Marta Casas, Pep Gratacs, ngel Castieira, Josep M. Esteve, Albert Quintana, Miquel Martnez,

Jordi Ibez, Jordi Carmona, Nria Rodrguez, Salvador Cards, Assumpta Duran

Vicen Relats, coordinador

FEDERACI DEM OV I M E N T SDE RENOVACI PEDAGGICADE CATALUNYA

Qu vol dir ser mestre avui? Reflexions al voltant del comproms tic del professorat s una

publicaci que recull les ponncies principals que es van presentar i discutir en el cicle de

debats que, sota el mateix nom, es va dur a terme el primer trimestre de 2012 a deu ciutats

catalanes. El van organitzar conjuntament la Fundaci Jaume Bofill i la Federaci de Mo-

viments de Renovaci Pedaggica de Catalunya, coincidint amb l'emissi de la srie do-

cumental Mestres, de TV3. L'equip organitzador del cicle va estar format per Mia Balsells,

Teresa Climent, Ral Manzano, Ismael Palacn i Vicen Relats.

dels textos: els autors d'aquesta edici:

Fundaci Jaume Bofill, 2013

Provena, 324

08037 Barcelona

[email protected]

Coordinaci editorial i de continguts: Vicen RelatsServeis editorials: Gent i Terra, SL

Disseny grfic del projecte: Amador GarrellDisseny i maquetaci de la publicaci: Ramon VilageliuCorrecci lingstica: Judit MolinsFotografia de la coberta: Llus SalvadFotografies del captol 1: Ivan Gimnez

ISBN: 978-84-941361-5-3Dipsit legal: B-28.997-2013Impressi: Impremta pags SL - Angls

Primera edici: desembre de 2013

Quan sc a l'escola treballant, a dins la classe, sc feli. Sembla que

una professi aix ha d'omplir tota una vida al qui la spiga estimar. La

vida a la classe es basa en el nervi del mestre, en el cor del mestre, en

l'nima del mestre, coses impagables que han d'arribar als alumnes.

La classe s el resultat d'una collaboraci constant. El mestre ha d'es-

calfar els refredaments; ha d'animar els desanimats; ha d'ajudar els re-

ressagats, i ha de donar vida a la classe i fer-la agradable, engrescadora.

Per per poder fer tot aix, al mestre li cal una condici: estimar l'escola

i estimar els infants.

Joan TriadDies de memria 1938-1940,

Diari d'un mestre adolescent (Ed. Proa, 2001)

Prleg

El valor de ser mestre avui ................................................................................................. 7Per Ismael Palacn, director de la Fundaci Jaume Bofill i Jaume Aguilar, president de la Federaci de Moviments de Renovaci Pedaggica de Catalunya

Ponncies i aportacions

1. Qu vol dir ser mestre avui? ................................................................................... 11Dileg entre Mnica Terribas, periodista, i Jaume Cela, mestre

2. On s lxit i el fracs educatiu i de qui? ...................................................... 35Per Joan Manel del Pozo, professor de filosofia de la Universitat de Girona

A peu daula: Cap a una avaluaci ms integral ...................................... 43Per Santi Llorens, director de lInstitut Celest Bellera de Granollers

3. Els lmits que faciliten la convivncia a laula .......................................... 47Per Maria Jess Comellas, doctora en psicologia i professora de la Universitat Autnoma de Barcelona

A peu daula: A lescola la vida s diferent ................................................... 53Per Joan Girbau, professor de lInstitut Eugeni Xammar de lAmetlla del Valls

4. Com potenciar el gust per aprendre? .............................................................. 57Per Joan Domnech, director de lEscola Fructus Gelabert de Barcelona

A peu daula: Escoltar els infants i els adolescents ................................. 64Per Carme Alemany, cap destudis de lEscola El Roure Gros de Santa Eullia de Riuprimer

5. Pares i mestres, parlem? ............................................................................................. 71Per Carles Capdevila, director del diari ARA

A peu daula: Famlia i escola, responsabilitat educativa compartida .............................................................. 75Per Sunta Sogas, exdirectora de lEscola El Sagrer de Barcelona

6. Com entendre i gestionar la diversitat cultural i la interculturalitat? ......................................................... 79Per Marta Casas, antroploga

A peu daula: Consideracions prvies per a una escola intercultural .......................................................................................... 87Per Pep Gratacs, tutor de laula dacollida de lInstitut Pere Alsius de Banyoles

| SUMARI |

7. Quins lideratges cal promoure en el professorat i lalumnat? ...................................................................................... 91Per ngel Castieira, director de la Ctedra de Lideratges dESADE-URL

A peu daula: Lideratge amb visi de coach ............................................. 100Per Josep M. Esteve, director de lEscola Jacint Verdaguer de Sant Sadurn dAnoia

A peu daula: Un lideratge compartit i comunitari per a lxit educatiu ....................................................................... 103Per Albert Quintana, professor de lInstitut Montilivi de Girona i sostspresident de la Fundaci SER.GI

8. Com sha dimplicar el professional en la tasca educativa del centre? .............................................................................. 107Per Miquel Martnez, catedrtic de Teoria de lEducaci de la Universitat de Barcelona

A peu daula: Un equip, no una suma de crrecs ................................ 117Per Jordi Ibez, director de lInstitut Eduard Fontser de lHospitalet de Llobregat

9. Com es pot treure el millor de cadasc? .................................................. 121Per Jordi Carmona, director de lEscola Garb Pere Vergs dEsplugues de Llobregat

A peu daula: Escoltar el batec de cada criatura ................................... 133Per Nria Rodrguez, mestra de lEscola Fructus Gelabert de Barcelona

10. A lescola, seduca o sensenya? ...................................................................... 137Per Salvador Cards, socileg i professor de la Universitat Autnoma de Barcelona

A peu daula: Educar o ensenyar, una falsa disjuntiva .................... 145Per Assumpta Duran, directora de lEscola de Borred

11. El comproms tic del professorat ............................................................... 149El comproms tic del professorat s un document elaborat per part de mestres de tot

Catalunya, en un ampli procs participatiu de debat a l'entorn de l'tica en l'activitat

docent. Va ser promogut per la Federaci de Moviments de Renovaci Pedaggica a

partir d'una proposta llanada l'any 2009 pel Grup de Mestres del Ripolls.

Els textos que tot seguit podreu llegir sn una crulla de camins. Una crulla di-tineraris personals de professi, vivncia, formaci i d'experincies. I tamb unacrulla de trajectries institucionals dentitats sensibilitzades i preocupades per lamillora de leducaci, convenudes que s un pilar bsic per a la formaci ciuta-dana, que promou el creixement personal, la cohesi social, la igualtat doportu-nitats i el progrs de la comunitat i del pas.

Les crulles sempre sn part del cam i s per aix que en aquestes pgines nohi trobareu idees acabades, conclusions definitives, propostes per al pensament ilacci tancades. S que hi podreu trobar, en canvi, bones eines per a la reflexi,que us poden ajudar a lacci. Eines que, en aquest cas, se centren en la docncia,per que poden ser tils a qualsevol persona interessada en el camp educatiu: lesfamlies, lalumnat, les entitats educatives, les universitats, l'Administraci i lesciutadanes i ciutadans sensibles. La ra s que els projectes que ens condueixen aaquesta crulla tenen la intenci de mostrar, evidenciar i anar fent passos per a lacomprensi de quina s leducaci que necessiten els infants, els joves i totes lespersones, en el context de profunda complexitat que vivim avui.

Les reflexions que aqu es presenten van tenir com a punt de partida el fet quela televisi pblica de Catalunya, TV3, impulss la iniciativa valenta i necessriade fer un programa dedicat a les mestres i els mestres del nostre pas. I ho va ferduna manera compromesa i humil alhora, que sacostava al professorat i a les-cola des de la seva realitat i diversitat i els demanava que parlessin: els donavaveu i protagonisme. El resultat va ser un programa dinters per a la ciutadania Mestres, que va visualitzar la complexitat de fer de mestra i de mestre avui, desduna perspectiva polifnica, amb un to marcadament positiu i prospectiu. Unproducte de gran qualitat i valor social per al professorat i leducaci.

Uns mesos abans de la primera emissi de Mestres, TV3, la Fundaci JaumeBofill i la Federaci de Moviments de Renovaci Pedaggica vam confluir en unainiciativa conjunta perqu aprecivem sinergies en els nostres projectes respectius.TV3 treballava intensament per enllestir el muntatge dels deu captols del pro-grama, mentre que la Fundaci Jaume Bofill treballava en diversos dels seus pro-

El valor de ser mestre avui

| PRLEG |

7

jectes educatius i la Federaci de Moviments de Renovaci Pedaggica feia pocsmesos que havia elaborat el document El comproms tic del professorat.

Aquest document s un projecte que partia de la proposta dun Movimentduna comarca petita de Catalunya: el Grup de Mestres del Ripolls. El 2009 vaexpressar la necessitat de posar sobre la taula ltica en la docncia. Ho exigia elcanvi generacional i social que es vivia i s'est vivint als centres educatius. A partirdaleshores, i comptant amb la generosa collaboraci de diferents entitats i ad-ministracions, es va engegar un procs obert i participatiu en el qual movimentsdarreu del pas, mbits de treball de la Federaci, escoles, professorat de diferentsetapes educatives, alumnat universitari i experts en tica i educaci van fer apor-tacions molt valuoses que sn la sntesi i la ra de ser del Comproms. Un Com-proms que no vol ser un codi deontolgic, fet des de la professi per a la professi,sin que pretn obrir-se tamb als veritables protagonistes del fet educatiu: la-lumnat, les seves famlies i la ciutadania en general. Per aix tenia i t sentit queno sigui res tancat i inamovible sin que tingui un sentit obert i, per tant, fos isigui un pretext per al debat educatiu i social. La Fundaci Jaume Bofill compartiael sentit del document i per aix hi va apostar, veient que tenia una clara connexiamb les seves activitats educatives i amb la manera de veure la professionalitat do-cent i leducaci.

Les tres institucions ens vam aplegar i, un cop compartits els significats, vamtenir clar que els nostres projectes es teixien a partir de donar veu als protagonistes,els mestres i les mestres, que ens podrien parlar de les seves experincies i del seuconeixement. Vam constatar que hi havia un encaix molt natural entre el dissenydels captols de la srie Mestres i El comproms tic del professorat. Per aix, la Fun-daci Jaume Bofill i la Federaci de Moviments, amb la collaboraci de TV3,vam decidir emprendre un cicle de debats que, a partir de la temtica tractada alprograma, es pogus creuar amb el contingut del Comproms tic i aprofundir enel debat. Volem arribar arreu del territori i fer-ho tot just lendem de lemisside cada captol de la srie.

Per poder aprofundir i generar debat vam tenir l'oportunitat de poder comptaramb persones estudioses de cadascun dels temes, amb mestres que havien parti-cipat activament al programa i amb membres del moviment de renovaci peda-ggica territorial que havien participat en lelaboraci del document.

Els textos que teniu a continuaci sn fruit daquest ric entramat de coneixe-ment que es va posar a discussi en aquelles jornades. Creiem que s just dagrairla participaci de les moltes persones que les van fer possibles i donar valor alsmolts grans de sorra que formen la platja de reflexions que podreu llegir.

8

Tot plegat adquireix sentit si ho visualitzem des de la mirada del valor de sermestre avui. Ho mirem des de la valentia i el comproms que hem pogut com-provar en molts i moltes mestres i altres persones relacionades amb el mn edu-catiu que vam poder escoltar. I tamb des del valor de la figura de la mestra i delmestre en els processos daprenentatge i deducaci davui. L'experincia va su-posar un pas endavant en la conscienciaci i valoraci social del professorat.

Aquest argumentari ens reafirma en la necessitat de continuar el cam des dela nostra crulla conjunta. En aquesta publicaci hi teniu un punt en la ruta quetot seguit volem continuar traant, avanant a partir dun projecte com. Per aixtamb volem que aquest llibre arribi arreu del territori i continu sent un punt departida que es vagi construint a partir de les percepcions, les sensacions, les emo-cions, dubtes, certeses... dels mestres i les mestres davui.

9

Jaume Aguilar,

president de la Federaci de Moviments de

Renovaci Pedaggica de Catalunya

Ismael Palacn,

director de la Fundaci Jaume Bofill

i de qui?

Dileg entre Mnica Terribas i Jaume Cela *

El comproms tic del

professorat,a debat

* Transcripci de la conversa mantinguda l1 de febrer de 2012 entre la periodista Mnica Terribas,

llavors directora de TV3 i actualment directora i presentadora d'El mat de Catalunya Rdio, i el mestre

Jaume Cela, director de lEscola Bellaterra. Es va produir en lacte pblic dobertura del cicle de de-

bats Qu vol dir ser mestre avui? El comproms tic del professorat, a debat, celebrat al Centre de

Cultura Contempornia de Barcelona, organitzat per la Fundaci Jaume Bofill i la Federaci de Mo-

viments de Renovaci Pedaggica de Catalunya, amb la collaboraci de TV3.

1

Qu vol dir ser mestre avui?1212

Jaume Cela: El desgast ms greudel mestre apareix quan una escola no t equip, ni projecte, niun somni per assolir

Mnica Terribas: Molts paresdeleguen molt als mestres la

feina de pares, sense adonar-sede com ens ajuden

Vicen Relats (VR) (presentador): Anem a comenar el dileg Qu vol dir ser mes-tre avui?, que enceta el cicle de deu debats que es faran amb aquest mateix encap-alament, amb el subttol El comproms tic del professorat, a debat, i que tindranlloc a diferents ciutats del pas, lendem de cada emissi dun captol de la srieMestres a TV3.

Entre nosaltres en Jaume Cela i la Mnica Terribas no necessiten presenta-cions, perqu, amb ms de quaranta anys dofici a lesquena, en Jaume Cela do-cent i director de lEscola Bellaterra i autor de nombrosssims llibres de literaturainfantil i sobre mestres i educaci s un dels mestres de referncia de Catalunya,reconegut amb la Creu de Sant Jordi el 2008, entre daltres distincions.

I la Mnica Terribas, la directora de TV3, foguejada a la televisi amb els glo-riosos equips de Joaquim M. Puyal, s una de les periodistes ms audaces i pro-fundes del pas, com es demostrava en aquells potents informatius La nit al dia,que encara enyorem, i com continua demostrant al tim de TV3. I ells tampocnecessiten ser presentats entre ells perqu es coneixen personalment des de fatemps.

Els hem demanat que ells mateixos facin anar el dileg per on creguin conve-nient i aqu noms ens falten aquelles cadires giratries perqu sembli el plat deLa nit al dia. En tot cas, per, per comenar, abans que inicin la conversa, s quevoldrem demanar a la Mnica Terribas una explicaci prvia. Perqu al fullet ex-plicatiu daquest programa de debats hem recuperat aquella vella frase que diuque un bon mestre sota un arbre fa escola. Parlant de mestres a ella a vegades lihem sentit a dir que s ms important lesperit que les cadires; la implicaci queels ordinadors; la dedicaci que les installacions i lestima que lexcellncia... Ija sabem per on va, per ens agradaria que ens ho expliqus una mica ms...

Mnica Terribas (MT): I sho han pres al peu de la lletra i encara ens trauran elsordinadors i tot! (rialles i aplaudiments del pblic). Deixeu-me dir una cosa, abansde comenar: crec que a la vida lactitud de ser alumne la conserves sempre, sitens la sort que has tingut mestres. Jo considero que he tingut molta i molta sorta la vida perqu els mestres tenen moltes formes: jo els he tingut a casa els meuspares i germans, que sn mestres dactituds, valors i dun munt de coses; mestresa lescola jo anava a lescola 26 de Enero, escola municipal de Barcelona, que des-prs va passar a dir-se Escola Arc Iris, quan li va canviar el nom Xavier Fortiaga,un professor magnfic que vaig tenir, entre molts daltres; desprs vaig anar alInstitut Menndez Pelayo i all tamb vaig tenir molts mestres... Per tant, si laFlvia Nicols (directora de Mestres) mhagus buscat per al programa, per a lespaide retrobada amb algun mestre, hauria tingut una feinada de por per triar-ne un.

El comproms tic del professorat, a debat 13

Perqu, al final, vaig tenir la sort de tenir-ne tamb a la universitat, al doctorat... Ia la professi tamb nhe tingut moltssims com el Puyal, tal com sha recordatabans, i altra gent... Un dia, per, em va passar que em vaig estrenar a lescola coma mare. Arribo a lescola que li havia tocat al meu fill lEscola Bellaterra i mhitrobo en Jaume Cela de director. I indirectament ell i els altres mestres de lEscoletaem van fer de mestres de mare, perqu jo era una mare que necessitava ser alumne,perqu necessito ser alumne cada dia. I a base de compartir cada mat conversesamb en Jaume, sense ell adonar-sen, em van ajudar a ser mare durant els anys queel meu fill va ser a lescola. I aprofito per dir-ho, perqu hi ha molts pares que dele-guen molt als mestres la feina de pares, sense adonar-se de com ens ajuden a tirarendavant aix tan difcil que s criar persones excepcionals, personetes excepcionals.Aix, doncs, grcies Jaume, ara que ja no et tinc de director descola.

Jaume Cela (JC): Ni jo de mare... (rialles).

MT: Tampoc no em portava tan malament, eh?..., encara que arribava tard...

JC: No, no, la veritat s que no. El que passa s que el primer dia que vas venir aldespatx, quan vas marxar, vaig pensar: Mare de Du la que ens caur a sobre tenintel fill de la Mnica Terribas! Per va ser, res, un pensament...

MT: El tema era el meu fill...

JC: El tema era el teu fill, per la primera conversa la vaig tenir amb tu. (rialles)

MT: La veritat s que tots dos som pares jo mare i tu pare de dues persones moltexcepcionals, francament, com s un dels teus fills, que conec. Per aix de sermestre, Jaume, quin dia tadones que s una vocaci? O te nadones quan ja estsfent de mestre a les aules? Perqu s veritat com deia la Flvia en la presentacique en aquest primer episodi de la srie Mestres la mirada s una mica idllicaperqu est dedicat a una qesti brutal que s la vocaci de mestre. Per la vo-caci, oi que es pot adquirir mentre ests a laula? No tothom ha de nixer ambla vocaci de ser mestre, oi?

JC: Celebro que em facis aquesta pregunta (rialles), perqu me lhavia preparatmolt.

MT: Au, va!

JC: B, a veure... Si parlo pel meu cas concret, jo vaig entrar a fer de mestre apartir duna carambola total i sense pensar que jo seria mestre en ma vida. Pertant, la meva primera entrada al mn de lensenyament va ser arran de ser monitor

Qu vol dir ser mestre avui?14

dun grup de nens del Camp de la Bota i que em perdoni la meva estimada AnnaFernndez, que em retreu que sempre estic parlant del Camp de la Bota, pers arran daquella experincia que em van proposar fer de mestre. Perqu amb elsnanos del Casal i que portvem els cap de setmana men sortia. Jo treballava detenedor de libros del Banco Vitalicio de Espaa, que s una casa dassegurancesdel Passeig de Grcia. Com que jo sabia les quatre regles i no feia faltes dortografiahi havia entrat dauxiliar de segona.

MT: Contesti la pregunta que li he fet senyor Cela! (rialles). A la consellera li haurde dir que no s qui senrotlla ms... En quin moment es va adonar que tenia vo-caci de ser mestre, senyor Cela?

JC: s que jo tamb em puc enrotllar molt... Per me nadono cada dia i cada diamadono que aquesta vocaci em fa ser professional. A veure si em s explicar. Lavocaci s un impuls, una crida, una qesti que costa molt de racionalitzar. Lesfeines que sn vocacionals, per entendrens, sn feines que queden molt marcades

pel fet que tu atens dalgunamanera les necessitats dunapersona i has de donar res-posta a unes persones quetenen unes necessitats. El que

passa s que, desprs, la continutat daquest impuls es converteix en una professi.Per tant, la meva vocaci de mestre la vaig redescobrint cada dia i la redescobreixoen la relaci amb els nens i nenes i amb lequip de gent amb qui treballes. Lequips un element clau perqu tu mantinguis aquesta vocaci que en un momentdonat et sorgeix. Amb tot, repeteixo, que jo, en el moment inicial de la meva pro-fessi, no la tenia. Per no tenir, no tenia ni ttol... i, per no tenir, no tenia ni bat-xillerat. No tenia res!

MT: Es pot tenir mestres que no hagin tingut estudis, perqu daquests nhem tin-gut tots...

JC: S, el que passa s que un mestre, si vol realment continuar amb la professi,com ms preparat estigui en coneixements didctics i metodolgics, millor.

MT: No parlava de les escoles, parlo de la vida en general, daix que diem delcomproms...JC: Ah, s, s. s que un mateix no pot dir jo sc mestre. s el deixeble qui thoreconeix i que et ve un dia i et diu: tu ets el meu mestre. I tu li demanes perqu? i et ve a dir que vas saber acollir les seves inquietuds.

El comproms tic del professorat, a debat 15

La vocaci s un impuls, una crida que costa deracionalitzar, amb la particularitat que la con-tinutat daquest impuls es converteix en unaprofessi. (Jaume Cela)

MT: Per aix tho diuen molts anys desprs, no? Al programa dahir, una de lesdefinicions que va identificar ms mestres segur que va ser aquella descripci queparlava essencialment de deixar lnima a les aules, de buidar-se i deixar-ho tot.Ho deixes tot, ten vas a casa i et retorna a base de miquetes... Per aquella sensacicom mgica dhaver traspassat no sempre tarriba de seguida. Aquest reconeixe-ment del mestratge a vegades tarriba al cap dels anys...

JC: I a vegades no tarriba i a vegades no tarriba mai. I, a ms, jo penso que elmestre no ha desperar aquest reconeixement. A mi, que magrada molt el cine,magrada molt la imatge de la pellcula Cinema paradiso de quan el senyor queporta la mquina de cine diu al noi que marxi i que no torni, que no miri enrere.I, desprs, al cap duns anys, el noi, ja convertit en una persona que ha triomfat,torna i li fa aquell reconeixement quan ell ja s mort. El mestre no espera quetorni per, en el fons, s que esperem que sens reconegui. No podem pensar quesom gent totalment generosa, ja que esperem el reconeixement del deixeble. I enaquesta pellcula s precis perqu aquest mestre del noi que no s pas mestredofici, sin que li passa les pellcules li diu que sen vagi i quan torna troba queli ha preparat la cinta amb tots els pe-tons que li va tallar a la sala de cine. Encerta manera, nosaltres necessitem serreconeguts com a mestres, per el quepassa s que no podem esperar-ho i en-cara menys exigir-ho.

MT: Per qu sempre tenim debats sobre ensenyar i educar i les diferncies que hiha entre el que s traspassar el coneixement i traspassar els valors? Fins a quinpunt vosaltres, els mestres, per la posici que ocupeu a les escoles, heu dacabardedicant ms temps a formar les persones i en aquests moments potser encarams que abans, cosa que, com que ja ets grandet, has vist evolucionar lescolaque no pas fa uns anys quan les famlies feien ms balan, ms equilibri.

JC: Per mi, el fams debat sobre si lescola instrueix o educa s un debat fals. Les-cola educa i dins leducaci hi ha inclosa el que en diem instrucci. Per qu? Per-qu no hi ha cap element instructiu que no es faci en un marc referencial de valors.Per tant, el que va quedant s aix. Quan diem educaci, aquest trasps de valorsel fem en qualsevol contingut. Si volem estudiar, per exemple, la resta portant,en el moment que a lescola plantegem aquest contingut curricular, tot el que femper acompanyar aquest procs instructiu, en funci del model que fem servir ten-direm a potenciar un model de persona o un altre. Pots dir a un nen que faci la

Qu vol dir ser mestre avui?16

La causa principal del desgast delsmestres no en sn pas els alumnes

sin que es dna preferentment quana les escoles no hi ha equips i quan no

es t un sentit de projecte. (Jaume Cela)

resta portant i que, quan la tingui feta, la tapi perqu ning no li vegi i que nodigui res al del costat o, per contra, pots indicar-li que, si ja ha acabat, miri da-judar aquell altre company a acabar-la. Tot aix s el que constitueix el fet educatiui, per tant, aquest debat que a vegades es fa sobre si lescola instrueix o educa sfals. I em sorprn que hi hagi persones que diuen que se senten instructores. Joem demano com poden fer aquesta instrucci si no s un marc referencial moltms ampli. Aquest problema no mel plantejo gens.

MT: I no us passa, com ens passa als periodistes, que quan estem a la Universitatintentant explicar la nostra feina, constantment hem de dir als alumnes que unacosa s la teoria per que, exercint la professi, les coses van de manera diferent,perqu passa aix i all altre? No us passa tamb als mestres que el mn de la re-alitat dun grup us modifica absolutament totes les eines amb les quals arribeu alaula i decidiu que plantejareu la classe? No hi ha dhaver una part molt importantde recepci de com estan els alumnes per poder-los traspassar la informaci prc-tica que necessitaran cada dia?

JC: No s si tacabo dentendre, eh? Jo crec que la feina del mestre s leducacien el present. Nosaltres hem de procurar dotar de sentit aquelles activitats quefem en el dia a dia amb els nostres alumnes. Desprs, aquest sentit, evidentmentes projecta en el futur en moltes coses.

MT: No mhe explicat gens b... Vull dir que, a vegades, la teoria sobre les coses i elplantejament pedaggic queda destrut per la dinmica dun grup classe que tobligaa canviar tot el teu plantejament per arribar a traspassar-li el coneixement, no?

JC: S, s clar. Avui mateix alg em deia que la diferncia que hi ha entre un metgei un mestre s que el metge no crida els 25 malalts alhora, per entendrens, ni se-lectivament, cridant que passin primer els que tenen grip (rialles). Els mestrestenim 25, 26 o 27 singularitats a laula, que totes tenen la seva manera dapren-dre, de fer, de treballar, denfocar les coses, les seves creences i hbits, i nosaltresels hem densenyar el mxim possible. Sobretot, els hem dintentar ensenyarcoses que ells en aquell moment creuen que no tenen cap inters de ser apreses.Nosaltres, per, hem de ser responsables i els hem densenyar i, a sobre, ho femen un context social. s ben diferent, per exemple, del que feien els illustrats,que tenien mestres particulars, propis i personals, i podien fer llegir textosdillustrats francesos als alumnes. A laula, en canvi, hi ha un conjunt de sin-gularitats i, s clar, el mestre en t 25 o 26 que, a ms a ms, sn diferents. Ales-hores, la teva feina s anar constantment ajustant el teu desig amb la realitat

El comproms tic del professorat, a debat 17

que vas tenint al davant. Per aix la professi del mestre s una professi quehem daprendre a viure amb una constant insatisfacci, perqu mai arribarema lobjectiu marcat.

MT: I aix s el que genera la sensaci de desgast i frustraci?

JC: De vegades s.

MT: Perqu sou dels collectius on hi ha ms desgast en aquest sentit, no?

JC: De vegades, s, per el desgast tamb ve per altres motius. Aquest desgast queve del que timplica molt en la relaci amb els nens s potser dels ms benvols,per entendres. El desgast ms greu apareix quan una escola no t equip, ni unsentit de projecte, ni un somni o algun gran objectiu per assolir. I quan, a ms,tens uns pares que no tentenen. Si, a ms, a vegades passa que hi ha un programade televisi que et desmunta la feina duna setmana! i no parlo de TV3, eh?

MT: Ah! Anava a dir! A veure Miquel Garcia (director de Nous Formats de TV3,present a la sala) si haurem de suspendre lemissi de Mestres de la setmana que ve...(rialles)

JC: No, no... Per molts dels esforos que nosaltres fem sesfumen de cop davantdels tpics debats de televisi de segons quins canals, que sn el ms antieducatiuque hi pugui haver.MT: Home, tamb els pots utilitzar com a eina de reflexi...

JC: Exactament. El cas s que els mestres ens hem dembrutar les mans, perquestem a la trinxera i ho hem daprofitar tot. I si els nens llegeixen el Cuore o elCorn Tellado, hem de partir del Cuore o de Corin Tellado per arribar a MadameBovary. I aix ho hem de tenir clar i costa un esfor, porta un feina i thi has deposar. I a vegades ho aconsegueixes i a vegades no.

MT: I, en canvi, la tendncia sempre s intentar que el mn sigui de lentorn propique necessiteu per poder treballar. La tele s una de les grans vctimes de les crtiquesdels mestres i s normal, perqu de televisi sen fa que est b, regular i malamenti, a nosaltres, a TV3, tamb ens passa, com a tot arreu. A vegades voleu intentarque el mn dels nostres nens sigui imatge del que haurien de viure per ser perfectes,per el mn s aix!JC: S, el mn s aix... per si tu mires els prembuls de les lleis veurs que ensdiuen que hem de fer nens solidaris, oberts, tolerants i no s qu ms...

MT: Si et dic el que diu el prembul de la nostra llei! (rialles)

Qu vol dir ser mestre avui?18

JC: I quan ho fem, llavors sens diu que no fem matemtiques i que lInformePisa diu qui sap qu. Amb tot, el prembul de la llei s llei i, per tant, aquestaacusaci que es fa a lescola dels petits de fer viure els nens en un mn irreal nos certa. No, els fem viure en el mn que volem i que volem construir entre tots.I desprs intentarem que siguin prou forts com perqu vegin que si, fora de les-cola, volen aconseguir aquesta mena de mn hi hauran de posar molt del seu es-for.

MT: I suposo que la frustraci i la sensaci de fracs ve del fet dintentar educar elsnens en aquests valors i en aquest mn solidari, intentar que sajudin els uns alsaltres el que en sap ms, al que en sap menys; que no sen riguin de les mancancesdels altres..., i quan es fan grans veure que la societat els ha convertit en justamentel contrari del que els vreu ensenyar. Aix s el fracs mxim dun mestre? Aixtha passat a tu?

El comproms tic del professorat, a debat 19

JC: S i no.

MT: No et mulles gens, eh? Abans the parlat de si les famlies ara ajuden ms omenys i tescapes, eh?

JC: Jo he dit sempre que el fracs de lalumne s el fracs del mestre i que lxit delalumne s lxit del mestre. El que passa s que hi ha moltes coses que defineixenlndex daquest fracs. Nosaltres, durant letapa escolar, posem tot el que tenima la nostra m per aconseguir tres coses, algunes de les quals sn molt criticadesen segons quins mbits: luna s aconseguir que els nens sinteressin pel coneixe-ment que el valorin i spiguen que quan ms coneixement tinguin el mn tindrms sentit; la segona s que aquesta intelligncia que intentem cultivar lapliquinen un marc de bondat i crec que s importantssim fer un discurs sobre la bondata les escoles. Em sembla que era Albert Cams que deia que intelligncia s bon-dat i penso que hem de fomentar el discurs de dir que busquem gent que siguibona... i ms amb el mn que estem veient ara. Ens far falta gent bona, eh? Ensfar falta excellncia en el camp de la bondat i del servei social. I, finalment, latercera cosa que em sembla que els mestres hem daconseguir s que el temps es-colar sigui un temps que per als nanos sigui el ms feli possible. I ser felios voldir que shagin trobat amb persones que els acullen, els acompanyen i els mostrentot el mn. I que quan aquestes criatures siguin grans i es trobin que la vida elscomena a clavar pals que a alguns ja els comencen a arribar molt aviat... doncstinguin un record com el dels amants de Casablanca, a qui els estan fotent pertots costats per sempre els quedar Pars. s a dir, unes persones que quan puguinpassar una etapa molt dolenta puguin recordar una etapa seva a lescola que elsserveix per envalentir-se. Aix que he dit s precis, s ben bonic, per, per...

MT: Hi ha cmeres, tranquil, est tot gravat.

JC: Aquests tres pilars els hem de tenir presents perqu sn fonamentals i em sem-bla que es van assolint a diferent nivell...

MT: Per a veure: el tema de la bondat ... Segur que tots estem dacord amb aixque dius que hem de construir una societat on hi hagi gent bona. Amb tot, del queens omplim la boca no s de la bondat sin de lexcellncia i de ser els primers. Alsnostres fills, quan arriben a casa, cap pare no els pregunta si han estat felios aquelldia sin com els ha anat lexamen o el control que tenien. Per tant, els pares en re-alitat el que traspassem als nostres fills s un instint de competitivitat i de donar latalla per passar els nivells. No els preguntem si estan b i si sn felios o si en el diadavui han estat bones persones amb els altres, si han pegat a ning?

Qu vol dir ser mestre avui?20

JC: Si han pegat el mestre, per exemple. (rialles)

MT: Aix mateix. Per tant, la dinmica social no ens porta cap a la bondat sin queens porta cap a la competitivitat, lexcellncia. El que passa s que afortunadament,lsser hum essencialment s bona persona. Jo ho vull creure aix, perqu la societatens fa caminar en sentit invers i, en canvi, afortunadament, no hi anem. Algunacosa devem tenir com a ssers humans que ens fa funcionar amb criteris de relativabondat, no?

JC: S, s, home...

MT: Per no caminem cap aqu. Era una pellcula el que passava a Casablanca, eh?(rialles) Em sents?JC: S, s. I tant que et sento!, per jo no comparteixo que no caminem cap aqu;caminem cap a moltes direccions. El que passa s que ens hem dacostumar a for-mular aquestes preguntes. Per exemple, quan sassisteix a una presentaci de Se-cundria sobretot o de Primria, una pregunta que fan molts pares s sobrequin ndex daprovats hi ha de Selectivitat. Aquesta s una pregunta que es famolt i que jo he sentit molt. B, hi ha una altra pregunta que es pot fer i s de-manar quants nois i noies daquell Institut participen en tasques de voluntariatquan acaben, que s una altra pregunta possible. Alg dir que aix s fer volarcoloms i, no senyora!, que aix s llei. La llei marca que han de ser gent solidria,gent compromesa amb el pas, amb la realitat i amb els altres. No estem fent unmn de colors: estem complint estrictament la llei, que diu aix. Per tant, aquestapregunta la pot formular un pare en una reuni de Secundria.

MT: S, Jaume, per aix no passa.

JC: B, doncs, ha de passar.

MT: No, no passa, ni passar...

JC: S, dona... Ara tota aquesta gent que hi ha aqu ho far (rialles) Ho ha de fer,aix.

MT: Jo crec que hem danar cap aqu, per el que passa s que les dinmiques entots els mbits no noms en leducatiu no hi van.

JC: En tots els mbits...

MT: En tots, en tots. En el meditic ni tho explico... El nostre mbit potser s undels ms actius en la projecci daquests valors, perqu molts dels nostres contingutspivoten sobre lenfrontament, des dels vdeos sobre els partits poltics i com es ba-

El comproms tic del professorat, a debat 21

rallen els uns contra els altres cada dia fins a la rivalitat entre Mourinho i Guardiola,per entendrens. Afortunadament, el Guardiola s tot bondat i no es baralla... (ria-lles), per la grcia est en aix: en veure fins on hi haur la capacitat de resistnciade lhome bo sobre la persona que provoca contnuament, etc. Nosaltres en sommolt responsables. En tots els projectes que ens arriben a la Televisi, tot pivotasobre lenfrontament, en general. Aleshores, quan tota la societat camina a la contraencara que lescola intenti construir una societat solidria, amb tots els seus con-flictes, com veurem en aquests episodis de Mestres, quan aquests nanos es fan unamica ms adults o senzillament quan fan lleure a travs de la xarxa i dels twiters, elque viuen s violncia: verbal, no verbal, psicolgica, en imatges, etc.

JC: Per, a veure... Assumint aquest discurs que fas, aix a qu ens portaria? A re-produir abans aquest tipus de comportament? No.

MT: No, per prevenim del fet que el mn real no respon al que els expliquem?

JC: Si ho fem b, s. Perqu hem dit que la feina del mestre s mostrar el mn.No s fer com el professor Keating dEl Club dels poetes morts que agafa el llibrede poesia i en suprimeix els realistes i diu que es quedin amb els romntics i elsde la Guerra Civil. No, no. Aquesta no s la nostra feina. La nostra feina s mostrarel mn. I mostrar el mn vol dir mostrar Auswitch, per exemple, i Teresa de Cal-cuta, per entendrens, per posar dos models, que lun s absolutament pervers ilaltre discutible. Perqu hi ha gent que el model Teresa de Calcuta lha discutit.Per la nostra feina s mostrar el mn i dins daquest mostratge del mn hi entratot i desprs el nen ja far la tria. Nosaltres no podem triar per ell. Ara mateix,per exemple, hi ha hagut una acusaci gravssima que ens ha fet el ministre dE-ducaci dient que els mestres de Ciutadania som mestres dadoctrinament, ques sensiblement diferent. Doncs b, nosaltres mostrem el mn i el nen, desprs,a mesura que lanem dotant dels recursos necessaris, anir fent les tries que ellconsideri que ha de fer.MT: Els mestres esteu reflexionant sobre ls i la dependncia de les xarxes socialsque sest creant en els nens preadolescents o fins i tot petits? Com creieu que lespodeu incorporar com a eines educatives i prevenir-los del seu s? Perqu el llengu-atge que circula a travs de la xarxa va en una direcci que sovint s molt difcil decombatre, no?JC: El fenomen no s nou.

MT: No?

JC: El fenomen de lentrada daquestes tecnologies en el mn de lescola no s

Qu vol dir ser mestre avui?22

nou. Quan es va popularitzar la televisi era el gran dimoni de tots els problemesque hi havia. Abans, a comenaments del segle passat, va ser el cinema, que eraleixam de les perversions. Ara el cinema est popularitzat i b. I la televisi cadavegada t menys fora, a mesura que van creixent les xarxes socials.

MT: Quatre hores de consum diari de televisi per habitant... Quatre hores al dia!

JC: S, s. I aix des de lescola ho hem danar treballant, per, de tota manera, elmestre no s qui tanca el televisor a casa o el que diu que no es pot tenir un tele-visor a cada habitaci. Aqu s que hi ha dhaver la implicaci de les famlies.

MT: s clar. Amb la televisi s que hi ha ms consum familiar, per en el cas de laxarxa hi ha una comunicaci molt interpersonal dels nens entre ells que ens amonaa altres nivells. Per els nens a les classes parlen entre ells i juguen entre ells? Es diuen

les coses a la cara? Perqu gau-deixen de les relacions inter-personals fins i tot entrelalumne i el mestre, no? Perara, cada vegada ms, les cosesimportants esperen a dir-se-les

quan no estan cara a cara. Aix creieu que pot afectar justament les capacitats co-municatives?

JC: Jo no ho s per s que penso que lentrada de les tecnologies a la vida ordinrias una cosa molt recent, de la qual s molt difcil de fer-ne un diagnstic. Ambtot, la dependncia daquesta xarxa no noms passa en el mn infantil i juvenilsin tamb en el dels adults. La popularitzaci del correu electrnic a part queens ha accelerat molt la vida a tots a moltes escoles ha creat problemes perquels pares, a travs del correu, deixen uns grups o uns altres de volta i mitja. Lautilitzaci del correu electrnic s molt senzilla: pitges el bot i au! Ja ho has es-campat! Abans, la carta lhavies descriure, fer el sobre, buscar el segell ... i, de ve-gades, amb tot aix tho repensaves i no lenviaves. Per ara, tots aquest inventsque sestan popularitzant el que fan s accelerar el mn. I s clar, leducaci ne-cessita temps lents, encara que daix ja en parlar en una altra sessi daquestcicle una persona que ha escrit el llibre Elogi de leducaci lenta, en Joan Dom-nech. Leducaci necessita temps lents per anar paint moltes coses i ara vivim enun mn tremendament accelerat.

MT: Vosaltres els mestres dialogueu sovint entre vosaltres per superar les crisis quesegur que compartiu? Com quan a una persona li costa dentrar a una aula cada dia

El comproms tic del professorat, a debat 23

No podem dir que, com que a mi em rebaixen elsou, ara rebaixar la qualitat de la meva feinani el meu comproms. Si hi ha gent que ho fa, suna llstima. (Jaume Cela)

perqu se sent feble o amb lautoestima baixa i no satreveix a enfrontar-se amb elsalumnes... Suposo que aix tamb et deu haver passat a vegades, no?

JC: S que mha passat, per si tens un bon equip amb el qual pots confiar, lajudaque et dna aquest equip s molt important. El que passa s que la dificultat dela relaci, com daltra banda enmoltes professions, en el mn delsmestres t la particularitat que la nos-tra imatge personal sempre est com-promesa. Vivim sempre a laparadori els mestres som professionalmentuna gent que tenim la pell molt finai a vegades em sembla que saltemabans del compte i que som poc objectius en la valoraci del que fem. Si femvint-i-cinc entrevistes que ens diuen que ho hem fet molt b i en fem una que enpart ens qestiona, aquesta ser lentrevista de la qual parlarem a lhora de dinar(rialles).

MT: Aix ens passa a tots i ens tots els oficis. No us flagelleu perqu aix s habi-tual...

JC: S, per tu no has de parlar o s... amb els pares i ... (rialles)

MT: No sn ben b pares, per sn un altre tipus de...

JC: Per s clar, s molt important que pares i mestres ens donem una bona imatgeels uns dels altres i quan aix no passa els mestres en aix som molt sensibles.Crec que a vegades i aix s una crtica que faig cap a la professi no tenimprou convenciment o prou clares les coses que fem per poder-les fer.

MT: Aix s el que abans defugies i ara s que no... Ara feu una cosa molt sistemticaque s veure els pares i explicar com va el trimestre si podeu a cadascuna de lesfamlies, etc. Aquesta relaci tan intensa que sestableix amb els pares quan nosaltresrem petits era diferent.

JC: I tant!

MT: Nosaltres anvem amb el butllet de les notes, perqu els pares el firmessin i elsmestres sasseguressin que els pares havien vist les notes. Hi havia un lloc que posavaenterado. El meu pare subratllava el que li semblava massa poc i aix s lnic co-neixement de lexistncia de lescola que en tenien el meu pare i la meva mare. Aras que hi s, per aquest contacte amb les famlies ha disminut lautoestima dels

Qu vol dir ser mestre avui?24

s clar. Amb la televisi s que hi ha msconsum familiar, per en el cas de la

xarxa hi ha una comunicaci molt inter-personal dels nens entre ells que ens

amona a altres nivells. (Mnica Terribas)

mestres? Ja s que s un tema delicat i que ara respondrs de manera polticamentcorrecta i tot aix... S, perqu sou un collectiu de pell fina i complex, a ms. Perquan et venen a veure uns pares i et diuen que no ho has fet b, perqu el meu fillaix i all altre... Aix abans no satrevien a fer-ho, perqu no satrevien a plantarcara a un mestre, com s que fan ara. Efectivament, ara es planta ms cara als mestres.Aix s el que ha afectat realment al collectiu? Aix s el que realment toca la moral?

JC: Jo crec que afecta sobretot quan el mestre no sap la resposta que ha de donara aquella determinada demanda. Si el mestre sap pensar, no li agradar, perqu aning no li agrada que li diguin que no fa les coses prou b. A nosaltres, com atothom, ens agrada agradar a tothom, per crec que la majoria docasions, si tensun pare que qestiona coses i tu li saps explicar, aquest pare sen va tranquil. Nosen va pensant que estem dacord possiblement no estarem dacord ni cal queho estiguem amb tot, per crec que en la mesura que ho sapiguem explicar i quesapiguem donar ra de perqu fem aquelles coses que fem, els pares sen van tran-quils. Pot haver-hi pares que no sen vagin tranquils i pot haver-hi des de paresque tenen molt poca traa a dir les coses i mestres que tenen molt poca traa percontestar-les. Aix, per exemple, est passant ara amb les escoles que no volemfer angls a parvulari. Doncs b, tenim pressi, perqu tenim una gran pressi alvoltant de comenar langls el ms dhora possible i hi ha pares que ho manifes-ten. Jo ho he notat molt dun temps en en les reunions que faig amb els paresde lescola. Ara et pregunten quan es comena langls i aix abans no es pregun-tava. Si tu saps explicar per quin motiu no comences langls, el pare se nanirtranquil cap a casa i dir que no hi est dacord per...

MT: El matricular a una acadmia, amb dos o tres anyets.

JC: Ah, s, pot ser que el matriculi a una acadmia... Jo ja intentar que no hofaci per, si ho fa, ells mateixos. Amb tot, almenys, si ms no tu a lescola hassabut explicar perqu en el teu projecte descola el tema de la pressa per saber an-gls no hi s i ho expliques.

MT: Ests traient una qesti que posa de manifest el que diem abans.: per quvolem que els nens de P-3, P-4 i P-5 aprenguin angls? Perqu el que ens amonas lexcellncia. Si tu a aquell pare li contestes que a P-3, P-4 i P-5 primes la con-vivncia entre els nanos, els aprenentatges socials, que es parlin, que es mirin i quejuguin ms...

JC: No, no, no. Nosaltres no diem aix. Nosaltres volem que aprenguin el mspossible. Nosaltres no diem noms que volem que siguin molt bons i que sestimin

El comproms tic del professorat, a debat 25

molt i juguin molt. Tamb diem que volem que aprenguin moltes matemtiquesi que aprenguin molta geografia i ... I per fer tot aix, ho treballarem per projectesi farem que els grans ajudin els petits, etc. A lescola ens hem de saber explicar;lescola s una instituci que t currculum i aix no ho podem oblidar. I per aixmateix podem explicar, per exemple, que ara mateix no tenim la pressa que semblaque la societat dna a ensenyaments com el de langls, entre altres coses, perquels estudis que es fan no avalen que perqu langls es comenci de forma ms pre-co els resultats siguin ms bons. En laprenentatge de la fontica, potser s, perquan langls s la llengua internacional i sents parlar un japons que parla anglsi veus que ens fem entendre, ho relativitzes. Aix em va passar ahir amb un parejapons, que em parlava un angls-japons mentre jo li parlava el meu angls-ca-tal. No s si ens vam entendre, per almenys el nen ve a lescola i ve content (ria-lles)

MT: La Flvia abans deia que als professors que segur que no es porten b i que notenen vocaci i que van estrictament a guanyar-se el sou, no els hem agafat per a lasrie Mestres, senzillament perqu volem analitzar a fons les experincies i els pro-blemes que sorgeixen estrictament en la gent que estigui motivada a parlar, per a lescoses bones i les dolentes. Amb tot, quan suspenen els professors a laula? De quinamanera podem garantir que aquests professors que no fan b la feina, que hi sn ique existeixen realment, no la continun fent? Perqu el material tan sensible quehi ha a les aules que sn els nens, que sn el futur del pas, cal que no pateixin unamala execuci de la feina. Al nostre ofici, quan un company fa la feina malamentde forma reiterada, tampoc passa gaires res... (rialles), per un dia o altre te nadonesperqu la pea que surt per televisi no ha sortit b i perqu hi ha uns mecanismesde control. Els nens no estan molt indefensos davant dun mestre que no fa b lafeina? Els nens petits, sobretot, perqu els grans poden recollir firmes i les presenten.Uns nens de cinc o sis anys, si els toca un mal mestre, com es defensen? Tu com hocontroles com a director descola?

JC: Oh!, perqu jo els faig anar drets als mestres! (rialles)

MT: Em consta, per, un cop tanquen laula i tanquen la porta...

JC: Oh!, perqu jo estic all; jo a lhora de deixar la porta tancada sc all. (ria-lles)

MT: Ara parlo seriosament. La sensaci dindefensi s absoluta, eh?

JC: s un tema que no est resolt, Mnica. El dun mestre que a la classe faci lescoses malament i, que, a ms, no tingui cap mena de control. Hi ha mestres que

Qu vol dir ser mestre avui?26

fan les coses el millor que poden i demanen ajuda i sels pot ajudar i a vegadessen surten molt b. Cal pensar tamb que hi ha mestres que sn bons o malsmestres en contextos determinats. Crec que no existeix el mestre excellent en totsels contextos ni el mestre horrors en tots els contextos, per s que hi ha gentque rebaixa la professi. s clar que aquesta gent haurien de trobar formes perpoder sortir del sistema, per aquesta s una decisi poltica i lha de prendre quilha de prendre. Ara b, els equips docents han de ser prou valents com per poder,en aquests casos que crec que no sn gaire, fer notar que un determinat senyoro senyora no t competncies professionals per estar en una aula ni de P-5, ni deP-10 ni de P-24, a la Universitat. Perqu aix es pot donar a qualsevol mbit.Tractar tot aix, per, s difcil, sobretot quan passa amb nens petits.

El comproms tic del professorat, a debat 27

MT: Aquesta s una qesti important, perqu un mestre et pot canviar el dest.Tots, quan fem un reps biogrfic, trobem persones que ens han dit coses en mo-ments molt concrets i que ens han canviat el dest. Persones que ens han emps afer una cosa o a fer-ne una altra. Si et toca el mestre que tha canviat el dest en ne-gatiu, all no ho recuperes... I tamb hi ha mestres que than canviat el dest en ne-gatiu, no?

JC: S, per de la mala experincia tamb sen pot aprendre. El que veig complicats poder intervenir sobre aquest tant per cent que s molt mnim de persones quesaps que estan en una escola i que no haurien de poder-hi estar. Per evitar aix hihauria dhaver un mecanisme que ho impeds, com hauria de passar en qualsevolaltra professi. En aquest moment aix no hi s i menys quan ss funcionari. Nocal que ens namaguem: suspendre un mal funcionari s molt complicat.

MT: Com sha de fer possible una cosa que en la nostra societat ara estem veientms que mai, amb les mesures que shan de prendre per quadrar el nmeros quetenim damunt la taula, que s primar la gent que treballa millor i amb ms illusi?Amb ms implicaci, vocaci i amb ms comproms que vol dir ser-hi, ser-hi, ser-hi sempre, encara que les circumstncies siguin menys bones que mai? Com sacon-segueix aix i no fem injustcies? Com sestableix aix en un sistema com el nostre,descola pblica, on tothom sent que no es fan diferncies a cap nivell i que es mantel sistema educatiu pblic amb unes regles de joc comunes per tots? Perqu quanles coses van mal dades, com ara, encara s ms difcil tenir persones compromesesal capdavant de les aules, no?

JC: No necessriament. Crec que en aquests moments, si volem tirar les coses en-davant, ens comenarem a replantejar compromisos que molts dels que estemaqu vam assumir els anys de la dictadura. Jo ho veig aix... Per exemple, en for-maci, als anys de la dictadura ens la pagvem nosaltres, no comptava per a res i7.000 persones anvem a les escoles destiu. Potser haurem de plantejar-nos tornara aquest tipus de models. Perqu s clar que nosaltres podem exercir tota la funcicrtica que vulguem contra lAdministraci, els pares i contra qui sigui i estic ab-solutament dacord que hem de reclamar a lAdministraci que compleixi i etc.El que no podem oblidar, per, s que nosaltres el comproms el tenim amb cadanen i cada nena que tenim a laula i aix no ho podem oblidar. A ells ens devem,no ens devem a ning ms. I, per tant, en aquesta feina no podem dir que comque ara ens rebaixen el sou jo rebaixar la meva qualitat i el meu comproms. Aixno ho podem fer. Que hi ha gent que ho fa? B, qu vols fer-hi, s una llstima...,per jo crec que aquesta excusa no val.

Qu vol dir ser mestre avui?28

MT: Amb aix que lexcusa no val i que la situaci ens portar a una altra manera defuncionar, suposo que a lescola tamb us passa que teniu la sensaci que tenim tots,que hem confiat que lEstat en lescola pblica en aquest cas ho resolgui tot. Totresolt. Els pares essencialment miren les motxilles, quines notes porten els nens quansn petits quan sn grans, esperen que els ho diguin per en principi est tot resolt:les visites als museus, les fan les escoles; les visites als llocs de lleure, les fan les escoles;a les escoles sels diu qu s Picasso i qu s Mir abans que facin P-4, etc. Hi ha unmoment que el pare es pot dedicar al pdel, digussim (rialles), perqu all danaramb el nen a activitats i motivar-lo ja ve fet del cole. Les escoles us heu tornat moltcompletes en el sentit que ho arribeu a fer tot. Aix, mirant enrere...

JC: Jo no s si cal mirar enrere, per no comparteixo del tot aquesta visi que tutens. S que crec que hi ha un sector de pares que han dimitit i que dimiteixende la seva funci i lescola actua en lloc dels pares, per globalment em semblaque els pares estan cada vegada ms compromesos amb leducaci dels seus fills.Cada vegada hi ha ms pares que sinteressen per saber a quina escola han deportar els seus fills i que assisteixen a les reunions. Depn molt dels contextos iel que es vulgui, per jo crec que cada vegada hi ha ms preocupaci per aix.Jo no participo gaire del discurs que els pares han abdicat de leducaci delsfills. S que hi ha pares que nhan abdicat, per no tots. s clar que si els referents

sn els anys setanta, llavors s queno hi ha comparaci possible. Siels referents sn aquelles AMPESamb les quals prcticament ana-ves a dormir! (rialles). Recordoque vaig estar treballant en unaescola del Guinard en la qual elpresident de lAMPA i jo ens vamfer molt amics, i els mestres em

preguntaven si ens entenem i dormem junts, perqu jo em passava fins a les 3o les 4 de la matinada a casa de llvar, arreglant les coses. Ara probablementaix no s dna, per no crec que els pares en general passin de leducaci delsseus fills. El que passa s que el mn s molt ms complex. Abans alg a la taulaha parlat de lunivers lquid, daquest univers que tan b ha descrit Bauman. Elmn s molt ms complex. Al mn no hi ha grans principis que quedin clars.Qestions que per a un sn positives per a un altre no ho sn; la famlia ha can-viat moltssim; el mn del lleure t molta ms presncia; els mitjans de comu-nicaci i els corrents migratoris han relativitzat moltes coses a la nostra cultura...

El comproms tic del professorat, a debat 29

Els mestres vivim sempre a laparador itenim la pell molt fina: a vegades saltemabans del compte i som poc objectius enla valoraci que fem, perqu tendim a aga-far-nos a la queixa dun pare, dentre vint-i-cinc, en comptes de veure la bonavaloraci de la resta. (Jaume Cela)

Tot aix genera moltes inseguretats i la manera de solucionar-les, a vegades, enlloc denfortir els lligams es converteixen en accions que shi oposen. I en aixdenfortir els lligams s on em sembla que hem de fer una feina conjunta escolesi pares, per transformar-los en progrs i en dinmiques per avanar. Un modelque a mi em sembla que est fent molt b aquesta tasca s el de leducaci de0-3 anys, un model que desgraciadament es coneix molt poc, per que est fentmolta feina en molts terrenys, sobretot en la relaci famlies-escola, amb lequipdocent, molt digna de tenir present. De la mateixa manera que com a mecanis-mes dorganitzaci de les classes, els models de lescola rural sn molt impor-tants. Crec que hi ha bons models per fer aix, per estem en un moment difcilperqu les dinmiques que t la societat sn les que sn. Laltre dia un mestreem deia que tots els que vam portar la renovaci fa uns anys enrere ara ja estemsortint del sistema o alguns ja sn al cel de Nostre Senyor, perqu per llei naturalanem canviant. Em sembla que una de les coses que tenim pendent s recuperarla manera de relacionar-nos altra vegada els equips docents amb les famlies.Trobar una manera de relaci que no sigui la que va funcionar els anys setantai vuitanta, perqu aquest model no funcionar. Ara estem en un altre para-digma.

MT: Per exemple, aix que deies de lemail... A vegades, als mestres no us deu quedarcap ms remei que comunicar-vos amb els pares a travs demails per resoldre cosesprctiques, no?

JC: Prctiques.

MT: Prctiques per no mirar-se els ulls i dir que tenim un problema amb el nen...Aix no ho resol lemail.

JC: Amb aix ens passa el mateix que amb el telfon, que hi ha gent que vol arre-glar grans coses per telfon. A mi, per, em sembla que les coses importants shande resoldre amb les persones una davant de laltra.

MT: Avui ha mort Fabi Estap, que era un mestre de moltssims economistes da-quest pas i una persona entranyable, a qui mestimava molt. I quan he vist que laseva mort coincidia amb aquest acte he pensat que ell nhauria estat content, perqutenia vocaci de mestre, de mestre de molts alumnes. I era un personatge imponent,que cridava molt sempre. I aquesta manera de fer s el que feia que els alumnes que-dessin impactats. Perqu o te lescoltaves o set tirava a sobre; noms hi havia duesopcions (rialles). Al final, la relaci interpersonal entre professors i alumnes s moltimportant. Amb tot, ara a la Universitat sestan imposant aquests invents de Bolonya

Qu vol dir ser mestre avui?30

i altres sistemes que jo discuteixo en molts casos dintensificar la distncia entreel mestre i el grup i la classe magistral. Es perdr una part daquesta dimensi delmestratge per les noves maneres densenyar, per les noves tecnologies, per la simpli-ficaci del sistema, etc?

JC: El que ara sabem, perqu ens ho diuen les cincies de la cognici o les neu-rocincies, s que hi ha moltes maneres daprendre. Una s la classe magistral,per sabem que hi ha molts altres mecanismes i que el que fem s diversificartotes les propostes per aproximar-nos a qu les criatures que sn diferents pu-guin aprendre com sn, de maneres diferents. Jo sempre explico el mite de Pro-custes, que s aquell personatge de batalles mtiques que tenia un nic llit i quequan alg es quedava a dormir a casa seva li adaptava a la mida: si resulta que

els peus no li arribaven al final,els hi estirava, i si li sobresortienels hi tallava. s clar, lescola tra-dicionalment ha tingut un parellde llits. Els que shi ha ajustat,molt b que sn els que estavena les classes magistrals, normal-ment, i els que no, doncs, que-daven fora. Ara, actualment, lesescoles cada vegada anem tenintmoltes ms maneres dorganitzar

laula i el coneixement, moltes ms maneres de fer per tal de convertir el nenen el subjecte actiu del seu procs daprenentatge. Perqu, al cap i a la fi, el queens interessa s que el nen aprengui i, en un moment donat, aprengui sensenosaltres, que collaborem per a qu aix sigui aix.

MT: S? Perqu quan escoltes els nens i els que han estat alumnes de mestres, resultaque el que els motiva s trobar en el mestre un guia. Cada vegada construm msmecanismes per fer-los a ells subjectes del seu propi aprenentatge i, en canvi, a lavida en general, tamb a la professional, el que aprecies s que alg et doni un camque tajudi a veure les coses, a ajudar-nos els uns als altres per tirar endavant. Encanvi, la qesti dels aprenentatges sembla que sigui cada vegada ms en solitari,no? Ms autocontrolat, ms... que cadasc sen pugui sortir sol...

JC: No, jo no coincideixo amb aquesta apreciaci.

MT: Mai havem discrepat tant! (rialles)

El comproms tic del professorat, a debat 31

Segur que tots estem d'acord amb aix quedius que hem de construir una societat onhi hagi gent bona. Amb tot, del que ens om-plim la boca no s de la bondat sin del'excellncia i de ser els primers. Als nos-tres fills, quan arriben a casa, cap pare noels pregunta si han estat felios aquell diasin com els ha anat l'examen o el controlque tenien. (Mnica Terribas)

JC: Mai, mai, mai a la vida! (rialles)

MT: I potser deu haver-hi preguntes des de la sala...

VR: S, ara segur que hi ha algunes preguntes ms que es formularan des del pblicpresent i daltres que ja ens estan arribant a travs de la xarxa. Voldrem, per, arapreguntar-li al Jaume Cela si avui les motivacions dels que volen ser mestres snmolt diferents de les de fa uns anys. Ahir, viem al primer captol de Mestres, quetractava sobre la vocaci, que els mestres ms veterans deien que ells havien triatde ser mestres per un afany de canviar el mn, mentre que els ms joves deienmotius ms tous, com ara que els agradaven els nens o que volien ajudar els nens...Ha canviat molt aix? Des de lescola ja no es canvia el mn?

JC: Si tu ajudes a canviar lindividu, ajudes a canviar el mn. El que passa s que,tal com hem parlat moltes vegades amb en Juli Palou, que ja sabeu que hem fetmoltes coses junts, nosaltres diem grcies perqu el mn no ens canvi gaire.No canviem el mn, per almenys mirem que el mn no ens canvi gaire. Jo pensoque s una mica el mateix. S que canvies el mn, perqu si ajudes un nen a cons-truir la seva vida ests canviant el mn.

MT: Jaume, per em sembla que el Vicen volia preguntar-te si la generaci queavui sn mestres tenen uns ideals diferents del que teneu vosaltres? I no testicdient que estiguis amb edat de jubilar, eh! s una cosa generacional...

JC: S que estic amb edat de jubilar, s... Per jo crec que s que hi ha unes mo-tivacions diferents, perqu els contextos amb qu nosaltres vam comenar a ex-ercir la nostra feina sn diferents. Els mestres joves no sn millors ni pitjors delque rem nosaltres, per s que tenem pressupsits diferents. El que passa sque compartir escola amb gent jove s un dels plaers ms grans que t la gentcom jo. Perqu, a banda que ens fan una enveja terrorfica perqu pensem:Mare de Du el futur que tenen per endavant!, sn gent que est molt benpreparada. Lnica cosa que diria i la dic amb la boca petita s que no hi hatant la visi que nosaltres tenem que ser mestre era alguna cosa ms que el quepassava al mn de lescola i de laula. Per exemple, rem molt menys professio-nals. Jo no s si ara gaire gent assistiria a les escoles destiu si es fessin els cursosque es feien a les escoles mtiques dels anys setanta i vuitanta. No ho s... Perla percepci que jo tinc del fet de tenir gent jove com a companys de claustres que s un enorme plaer pel que vas aprenent constantment, a part de lenvejaterrible per la vitalitat que tenen.

VR: Estic pensant, Mnica, que aquesta pregunta possiblement tamb es podria fer

Qu vol dir ser mestre avui?32

als periodistes, on potser fa trenta o vint anys tamb es podia pensar que des delsmitjans es podien lliurar grans batalles...

MT: S, i tant. La de periodista i la de mestre sn dues professions al servei dela societat. En el cas dels mestres, directament est al servei dels ms petits.El que passa s que el negoci ha contaminat molt aquesta professi nostra.Amb tot, els periodistes i els professionals de tota la comunicaci sn dalgunamanera servidors de la societat i el problema ve quan sobliden que el com-proms el tenen amb lespectador, igual que els mestres el tenen amb els alum-nes. La Flvia i lequip de Mestres tenia el comproms de captar un missatgede reflexi sobre els mestres i, en aquest cas, 672.000 persones de mitjana du-rant una hora van acompanyar ahir aquests continguts. Aquest s el compro-ms, perqu la resta que tenim per dalt i pels costats no s limportant.Limportant s la societat a la qual serveixes i jo crec que aix, afortunada-ment, la generaci dara de periodistes i professionals de la tele ho continuentenint present.

VR: Mentre saixequen les mans per preguntar, passem una pregunta que ens fa ar-ribar a travs de la xarxa Berta All, que demana Com sha davaluar el sistema icom shan davaluar els professionals?

MT: Aix s el que diem; que aix no ho tenim resolt. Aix ho admetem, oi?

JC: No, no est resolt. Estic totalment dacord amb tu.

MT: Est dacord amb mi? s la primera vegada en tot el vespre! (rialles)

JC: No! Estem dacord en ms coses.

MT: Mestres seria una grandssim programa encara que no lhagus vist el vint percent de laudincia, dahir, eh? Aix no t res a veure amb fer un bon o mal pro-grama. El que s que cal s complir amb lobjectiu de fer arribar a la societat unmissatge interessant al mxim de gent possible. Nosaltres hem fet grandssimsprogrames que ha vist poca gent, per motius determinats que ara no vnen al cas.Amb tot, amb els mestres no existeix aquest punt d'avaluaci que els mitjans decomunicaci pblics tenim dels crtics, de l'audincia, del Parlament, del Consellde l'Audiovisual, etc. En el vostre cas no hi ha cap altre control a banda de l'exercitpels inspectors.

JC: Els inspectors sn una altra cosa i no em facis parlar dels inspectors, quetinc el meu aqu, que ho fa molt b (rialles). Jo crec que davaluaci informalnhi ha molta: la venedora del pa avalua constantment leducaci de la gent del

El comproms tic del professorat, a debat 33

pas a partir de com la gent entra a buscar el pa. O sigui que davaluaci infor-mal nhi ha molta. El que passa que lavaluaci formal s, certament, un temapendent, que t una dificultat molt gran a lhora de trobar quins sn els ele-ments que savaluen. Tinc la impressi que el que realment s ms significatiudel procs educatiu sescapa molt de les possibilitats destabliment davaluacionsel ms objectives possible. Es poden fer avaluacions ms o menys com les de lIn-forme Pisa i tots sabem que els resultats sn discutits per tota mena dautoritats itots tenim proves de competncies bsiques, que tots sabem els resultats que pu-guin donar. Amb tot, avaluar re-alment lacci educativa s difcil.El que s que s important s queels equips docents trobin la ma-nera danar autoavaluant lequip ila feina que fa lequip; que qual-sevol acci que lequip faci ja pre-vegi el moment de lavaluaci, dela mateixa manera que nosaltresen el procs densenyament i aprenentatge hi ha moments que fem activitats da-questes que en diem dautoavaluaci que ja sabem prou que han destar inseridesa un procs densenyament-aprenentatge i que no ha de ser un bolet al final dunprocs. s difcil plantejar situacions davaluaci d'equips docents i realment simportant.

* * * * *VR: El dileg entre Mnica Terribas i Jaume Cela al voltant de la funci socialdel mestre es va cloure amb algunes intervencions per part del pblic que el vaestar seguint des de la sala o a travs de lemissi per Internet.

Qu vol dir ser mestre avui?34

Hi ha mestres que sn bons o mals mes-tres en contextos determinats, ja que noexisteix el mestre excellent en tots elscontextos ni tampoc lhorrors, per hi hapersones que rebaixen la professi i hau-rien de trobar frmules per sortir-ne.(Jaume Cela)

i de qui?

Per Joan Manel del Pozo,

professor de filosofia de la Universitat de Girona

On s lxit i el fracs

educatiui de qui?

2

A la pregunta On s lxit i el fracs educatiu, i de qui?, dentrada, jo contestariabreument: Lxit educatiu s en cada nen i en cada nena; en el gust daprendre;en lalegria de crixer junts; en lesperana davanar... I es reparteix de maneramolt desigual en escoles, ciutats, en diferents moments en cada escola i en cadaciutat i, fins i tot, en diferents moments al llarg de la vida de cada nen i nena.Lxit s un resultat complex i evolutiu que sescapa de les mesures estadstiquescom laigua de les mans. Lxit s sempre dels alumnes, com la victria al camp sdels jugadors. El mestre i els pares sn, ens ordres diferents, com lentrenador queel facilita, lorienta i en participa... que no s pas poca cosa, com podem veureamb el cas de Pep Guardiola al Bara.El fracs s un mot estigma, educativament injust per a les persones dels alum-

nes. En tot cas, fracassen sistemes, per un nen o una nena no tenen fracassossin necessitats mal ateses. I el fracs del sistema no t entitat prpia sin que,ms aviat, s fruit de la limitaci o de les insuficincies de qualitat i eficcia da-quest sistema. De qui s el fracs, queencara s de ms mal mesurar que l-xit? Del sistema i, dins del sistema,caldria repartir-lo en funci de res-ponsabilitats en la gesti i aplicaci,que no sn noms presents sin tambpassades.Aquestes serien les meves primeres respostes sumries a la pregunta que sem

formula. A partir daqu, per, namplio lexposici, que de fet consisteix en unamatisaci mplia daquestes primeres respostes.

El llenguatge no s innocent

Un primer punt que vull fer notar s que el llenguatge no s innocent. No hos mai, per en el terreny educatiu s especialment delicat, perqu pot contenirmoments que portin a lambigitat quan no portin, de vegades, a una cert grauderror. Fracassar i tenir xit, aplicat a leducaci, s un llenguatge que arriba enaquest mbit fa relativament poc temps. No fa pas gaires anys que es parla de fra-cs i dxit del sistema educatiu o de leducaci. I aquests dos mots, en canvi, snmolt normalment usats des de fa molts anys en lmbit empresarial i econmic.Hi ha empreses que fracassen i daltres que tenen molt dxit, perqu exporten iingressen molt... Tamb s un llenguatge propi del mn de lespectacle, on estenen xits rutilants o fracassos clamorosos, igualment com passa tamb al mnde lesport.

Qu vol dir ser mestre avui?3636

En tot cas, fracassen sistemes, perun nen o una nena no tenen fracassos

sin necessitats mal ateses.

En el terreny educatiu aquesta terminologia hi arriba molt recentment i ho faamb una crrega de component ideolgic de carcter liberal per no dir ultrali-beral, que t connotacions competitives: sembla que es vulgui estendre a partirdaqu un esperit competitiu entre pasos sembla que nhi ha que tenen ms xiteducatiu que daltres-; entre escoles dun mateix pas fet que pot afegir problemesduna certa significaci- i el ms dramtic s que pot acabar analitzant xit i fracsde nens i nenes individuals, en una mena de comopetici dels uns contra els altres.s doncs un esperit competitiu que des desferes mplies com sn les dels pasospot anar-se traslladant cap a esferes ms modestes com els centres educatius i dal-tres dextremadament delicades com sn les dels mateixos nens i nenes. xit i fra-cs sn paraules amb connotacions dubtosament pedaggiques, si no s que snntament antipedaggiques. Sabem que connotaci s aquella caracterstica afegida a la significaci ordi-

nria del mot que el carrega de valor, moltes vegades emocional, i que acabatenint una fora significativa ms gran moltes vegades que el mateix significatde diccionari. Doncs b, xit est connotat dexaltaci, despectacularitat i supr-bia, mentre que fracs est connotat dhumiliaci, vergonya i marginaci. Snmots, doncs, carregats daquests valors addicionals.En francs, quan parlen dxit educatiu, distingeixen entre xit general el suc-

cs i lxit educatiu la russite, el que en catal en direm el reeiximent. Em sem-bla que en catal, parlant deducaci, ens haurem dacostumar a substituir el motxit pel dassoliment o reeiximent, que tenen un carcter ms modest i menys es-pectacular. El diccionari ens defineix reeixir com a sortir b una cosa a qui se laproposa, una expressi que s ben aplicable al procs educatiu.La terminologia xit i fracs est envoltada duna obsessi comptable, perqu

aquests xits i fracassos es mesuren fona-mentalment a travs destadstiques i n-meros, amb una actitud resultadista,mesurabilista i quantitativista, que ensacosta molt ms a la connotaci de preuque no pas a la de valor.

Una de les persones ms intelligents que ha produt la Humanitat, el filsofImmanuel Kant, que dna porta oberta al pensament contemporani, diu queall que t preu s intercanviable, per all que s insubstituble t valor. Elproblema de donar a les coses una mesura que sacosta al sentit de preu les redueixa un carcter gaireb mercantil i les allunya dall que t ms significat hum, ques la noci de valor.

On s lxit i el fracs educatiu i de qui? 37

Em sembla que en catal, parlantdeducaci, ens haurem dacostu-mar a substituir el mot xit peldassoliment o reeiximent.

s mesurable el procs educatiu integral?, la plenitud personal de cada alumne,que sembla que s lobjectiu dels grans tractats pedaggics i de les lleis? Aquestamagnitud personal s avaluable de manera quantitativa? Noms s avaluable demanera quantitativa un resultat parcial que podrem anomenar escolar o acad-mic: les qualificacions o notes que sobtenen per a les matries del currculum.All que podem mesurar i comptar s important i no sha devitar ni rebutjar lacapacitat de mesurar les coses.Aix s important per no s de-cisiu. s xit escolar, en tot cas,per no xit educatiu. I com quese suposa que ens interessa lxiteducatiu hem de vigilar de noreduir-lo a xit escolar. El mateix podem dir de la seva banda negativa, la bandadel fracs.

Els indicadors no sn neutrals

He mostrat que el llenguatge no s innocent i ara voldria mostrar que els indi-cadors que serveixen per fer les mesures quan aquestes mesures es poden fer, queno es poden fer sempre- no sn neutrals. Cal no confondre les metodologies seriosesque sapliquen en les avaluacions de tot tipus que es fan amb lexactitud calculadoraque sens dubte porten, que solen ser ben fetes, per part de professionals de la so-ciologia i lestadstica, amb la neutralitat pedaggica o fins i tot ideolgica dels in-dicadors. Una cosa s que es faci metodolgicament b el procs de recompte perdir-ho aix i una altra cosa s que els indicadors triats siguin ideolgicament neutres,que no tinguin crrega pedaggica dun tipus o dun altre.Quina mesura podrem buscar per analitzar els resultats de factors educatius

claus que a mi em semblen claus- com ara la responsabilitat, la motivaci, lau-toestima, lequilibri i lexpressivitat emocional, els criteris tics, el pensament cr-tic, la capacitat de dileg, la sensibilitat esttica, la valoraci i el gaudi de la cultura,la integraci social? Posar-me a pensar i proposar un sistema de mediaci de totsaquest factors em posaria en un problema enorme. El que per a mi s un pedagogextraordinari, Philippe Meirieu, de Li, ens diu literalment: Els indicadorspoden ser ampliats a linfinit i probablement valdria la pena triar-ne molts queara no es tenen en compte. s a dir, els resultats de la mesura de lxit escolarsobtenen a travs duna quantitat necessriament limitada dindicadors que, ams, no ninclou cap daquests que suggereixo. Meirieu proposa unes altres pos-sibilitats danlisi i estudi dels resultats com, per exemple, mesurar la capacitat

Qu vol dir ser mestre avui?38

s mesurable el procs educatiu integral?,la plenitud personal de cada alumne, quesembla que s lobjectiu dels grans trac-

tats pedaggics i de les lleis?

dun estudiant de grau mitj de preparar un informe sobre una qesti; de parlarraonablement durant una hora davant de pblic; la capacitat de relacionar-se percorrespondncia en llenges estrangeres; la regularitat dassistncia i aprofitamentde les biblioteques o centres de comunicaci i cultura; la regularitat de prctiquesculturals creatives com ara teatre, cinema, msica i altres... Cap tria no s inno-cent, porta sempre al darrere un model implcit de persona i un concepte de lafeina de mestre.Fins i tot, per, quan es troben indicadors que poden ser dexpressi quanti-

tativa, encara hem dafegir-hi un altre mats sobre la seva relativa validesa. Totall que es pot mesurar necessita regles per no falsificar la mesura, que t un valorrelatiu i que es perd si no es compleix la regla principal de tota mesura que no saltra que la proporci. En la idea de mesura hi ha implcita la idea de proporci.El diccionari de lInstitut dEstudis Catalans ens diu que proporci s la relaciduna part amb un tot. I aqu s on conv, amb criteri educatiu o pedaggic, dirque, quan es vol mesurar lxit educatiu, haurem de relacionar les dades queestem obtenint per processos fets de manera correcta- amb el context (lecono-mia, la cultura, el clima familiar); amb la histria collectiva (amb antecedentsque t el pas pel que fa als seus processos educatius) i amb les prpies expectatives(quins sn els objectius precisos i justos que aquell pas en un moment determinatdel seu procs histric sha proposat amb relaci a qestions educatives?)

Dos grans xits educatius

Fixem-nos que de moltes coses s difcil fer-ne mesura i que, daquelles que senpot fer, sovint soblida que la mesura ha de ser respectuosa amb la idea de proporciperqu tingui valor i significaci. Tenim dos xits relatius un dels quals no ha estatprou mesurat i laltre ha estat poc mesurat, per ha resultat ser un xit. Precisamentde la Fundaci Jaume Bofill ha aparegut recentment una publicaci que ens parlade leficcia de leducaci en el funcionament del que es coneix com lascensor social.Demostra que a Catalunya ha funcionat i funciona aquest ascensor social, perqupersones procedents de classes econmicament modestes han aconseguit, grcies aprocessos educatius ben fets, assolir nivells econmics, socials i professionals que noels tocaven encara que ning no est predeterminat- si seguien la inrcia que elscorresponia, la de quedar-se al nivell destudis i en la professi o status socioecon-mic dels pares. Lascensor social ha fet que moltes persones procedents de graons re-lativament baixos en laspecte econmic i social assoleixin, grcies a leducaci, unsnivells molt alts. Aix s un xit del sistema que no es reflecteix en les avaluacionsgenerals ms conegudes.

On s lxit i el fracs educatiu i de qui? 39

Una altre aspecte que em sembla remarcable com un gran xit educatiu s el fetque Catalunya i tot lEstat espanyol en conjunt han donat una resposta enormementpositiva en el que s lacolliment extraordinari de la immigraci en el si de la comu-nitat educativa. Segurament hi ha altres elements de mesura daquest acolliment econmic, social, laboral, de diversitat cultural...- que suposa la incorporaci depersones que han vingut de llenges i religions molt diferents, en una etapa histricamolt concentrada i en unes quantitats extraordinries, que poden tenir resultats di-ferents, per lacolliment edu-catiu ha estat molt rellevant.Va haver-hi un any no fa gaireen qu lentrada dimmigrantsa lEstat espanyol va ser supe-rior en nombres absoluts, norelatius- a lentrada dimmi-grants als Estats Units dAmrica, que s molt dir perqu aquell pas s molt msgran i perqu t una tradici de recepci dimmigraci extraordinria. Que aquestpas estigui tractant el factor migratori a les seves escoles amb els resultats dignssimsamb qu ho est fent s un xit clamors, que mereixeria primeres planes a la premsainternacional. Tan important, com a mnim, com les que rep la valoraci de lava-luaci PISA, que no t en compte que el factor immigratori s un element de contexta lhora de mesurar les dades. Veiem, doncs, com ns de relatiu aix de lxit i elfracs en educaci.

La millora s a les nostres mans

Finalment vull remarcar que la millora s possible i que s a les nostres mans.Sens dubte, ni nosaltres ni ning no s perfecte en aquest mbit, tampoc Finlndia.Tenint en compte que ning no s perfecte -nosaltres tampoc-, evidentment podemmillorar i serem ridculs si no digussim que ens cal millorar, perqu s evident quenecessitem millorar. Tenim, per, la possibilitat de millora a les nostres mans.Hi ha una faula molt bonica dun nen a qui li diuen que hi ha un savi molt savi,

que ho sap tot. I aquest nen, que s molt espavilat un xit educatiu en persona! ,sen va a veure el senyor savi amb una papallona a les mans i li diu: Tinc una pa-pallona a les mans, senyor savi, i, vs que ho sabeu tot, em sabeu dir si s viva o smorta? El nen, amb la seva astcia, pensa: Si em diu que s viva, amb un movi-ment la matar i li ensenyar morta i shaur equivocat. I si em diu que s morta liensenyar viva i es quedar amb un pam de nas. El savi, per, li va contestar: Lapapallona s a les teves mans, de tu depn que sigui viva o morta. I el nen va haver

Qu vol dir ser mestre avui?40

Catalunya i tot lEstat espanyol en conjunthan donat una resposta enormement positiva

en el que s lacolliment extraordinari de laimmigraci en el si de la comunitat educativa.

de reconixer que li quedava molt cam dxit educatiu encara per arribar a la saviesadel senyor gran.Valgui aquesta faula per dir, exclusivament, que ho tenim a les nostres mans.

Depn de nosaltres que siguem capaos de fer progressos sobre nosaltres mateixos,perqu aquesta s lavaluaci ms important: la que es fa persona sobre persona,respecte del seu punt de sortida i cap al seu punt darribada. No es poden fer mesuresgenerals en les quals tothom sigui tractat de la mateixa manera, tenint en compteque les procedncies, els punts de partida, sn molt diferents. Perqu est molt de-mostrat que la principal variable que afecta els resultats acadmics i escolars de cur-rculum s leconmica i social. s un factor que sol ser eludit, amagat, en els estudisque intenten mesurar lxit i amb el qual es fa una certa trampa.

s cert que no hem de refusar de seravaluats; que ning no entengui que el queproposo sigui un cant a la irresponsabilitatde no voler ser mai avaluats. Avaluats s,per mesurats potser no tant, compte! Unaavaluaci se suposa que integra la conside-

raci dels factors de proporci i per tant de context i dhistria de cada situaci.En moltes prctiques que es diuen avaluadores, per, noms hi ha acci de mesurari una cosa s lacci de mesurar i una altra la davaluar.La meva resposta, doncs, a la pregunta de si voldria ser mesurat seria que s, que

una mica, si es fes molt b, i que seria que naturalment que s, a la pregunta desi voldria ser avaluat. Sempre que la paraula avaluaci sapliqui amb tot el rigor ex-igible.Vull esmentar finalment unes paraules del pedagog Philippe Meirieu, en un llibre

que espero que sigui tradut*, perqu est molt b, Lettre un jeune professeur (Cartaa un jove professor), on diu el segent: Jo voldria demostrar que hi ha un no squ que durant els processos de formaci i en la majoria de discussions entre colle-gues sens escapa entre els dits. Voldria provar de trobar amb vosaltres, joves profes-sors, aix que funciona al cor de lofici: aquella font mitolgica don neix lessencialde la nostra energia i don ve tamb en els moments baixos el nostre desnim. Jovoldria mostrar-vos que, malgrat la inundaci dinstruccions ms o menys oficialsi la complexitat de la nostra instituci escolar, malgrat la pesadesa de les tasques ad-ministratives que hem de fer cada dia, malgrat el formatejat dels nostres alumnesper part de la mediocritat audiovisual, malgrat les pressions socials que rebem detotes bandes, malgrat la desaparici en el nostre entorn escolar i en les nostres tro-bades professionals de tota petja de poesia, encara s possible que en una classe shi

On s lxit i el fracs educatiu i de qui? 41

La principal variable que afecta elsresultats acadmics i escolars decurrculum s leconmica i social.

produeixin esdeveniment pedaggics i que, de sobte, aleshores, lofici densenyarassoleixi la plenitud de sentit.La paraula clau en aquest text s esdeveniment pedaggic, el que podrem ano-

menar acte educatiu, i el resultat daquest acte. Aix s possible malgrat tots els mal-grats perqu est a les nostres mans de mestres fer educaci malgrat que es mesuriinjustament i imperfectament. Lnic xit educatiu que hem dintentar assolir s elde la millora ptima, el cam ptim de les possibilitats de cada nen i de cada nenaen relaci a la seva posici de sortida. I ens hem de despreocupar molt de compa-rar-nos amb lescola del costat o el pas del costat, perqu cada lloc t la seva histriai en aquesta histria es troben moltes de les claus dxits relatius i de fracassos relatius.Per tant, acabo animant a exercir el comproms tic del professorat, que s un com-proms duna extrema personalitzaci, duna dedicaci molt singular a cada nen icada nena assumint tot all que porta a la motxilla del seu passat i del de la seva fa-mlia i de tots els seus condicionaments de tipus econmics i socials, que sn im-portantssims.

*Nota: posteriorment a la celebraci de la ponncia hem conegut que nexisteix una traducci enllengua castellana: Meirieu, Ph. (2010, 5a reimpr.), Carta a un joven profesor Por qu ensear hoy,Barcelona: Editorial Gra, Micro-Macro Referencias, 9

Qu vol dir ser mestre avui?42

En la tasca de mestres i professors, en el dia a dia dels centres educatius, no hi tcabuda el fracs. El fracs educatiu no existeix. Podran existir, de fet s bo queexisteixin, punts de millora en la feina dels docents i punts de millora en la qualitatdels centres educatius, dels seus alumnes i de les seves famlies. Aquesta possibilitatde millora s la que ens fa avanar i ens ajuda a crixer en positiu. Ens fa grans.

Un rellotge espatllat, que no funcioni, no deixa de ser rellotge. Fins i tot es-patllat hi haur un parell de cops al dia, cada dia, que marcar lhora i minut exac-tes. Aquesta s la mirada que toca fer a la tasca del mestre i de lescola. Perqutreballem amb persones; el nostre material de treball s lsser hum, un materialmolt sensible i alhora molt poders, amb una globalitat fantstica i sorprenent.

La tasca dels professionals docents est centrada en leducaci integral de lapersona que li permeti crixer en totes les seves dimensions humanes:

dimensi vital i corporal, aconseguint un desenvolupament harmnic,equilibrat i natural, aix com un domini i acceptaci del propi cos i facultatsvitals.

dimensi afectiva, aconseguint una afectivitat sincera i responsable dedescoberta del propi jo i dels altres i dacceptaci recproca.

dimensi intellectual, aconseguint el desenvolupament dun pensa-ment i una intelligncia autnoms, pressupsit per a una autntica creati-vitat, per a un autntic sentit crtic, per a una interioritzaci significativade lexperincia.

dimensi social, aconseguint persones capaces dobrir-se a la realitatsocial, a viure i treballar amb els altres i per als altres. Ens mou una socia-litzaci transformadora basada en la llibertat, la justcia , la igualtat, lamori la solidaritat com a pressupsits per a la pau i el respecte a la dignitat hu-mana.

dimensi ecolgica, aconseguint una conscincia del lloc de lindividui del jo personal en lecosistema immediat i remot del qual derivi un conei-xement, una estima i un respecte a la natura que en comporti un s res-ponsable i sostenible.

On s lxit i el fracs educatiu i de qui? 43

| A PEU DAULA | Per Santi Llorens, director de lInstitut Celest Bellera de Granollers

Cap a una avaluaci ms integral

En quin moment podem situar el fracs? en no arribar a tres daquestes cincdimensions? en dues de les cinc? en quin grau darribada en cadascuna delles? ien quin punt inicial de sortida de cadascun dels individus, dels alumnes?...

Treballant pel creixement integral de la persona humana no podem parlar defracs. No existeix. En tot cas, lnic que existeix s la incapacitat per afrontar lavida adulta, o la vida un cop acabada l'escola. Podem parlar de fracs quan algno sap relacionar-se amb ell mateix, ni amb els altres; no sap gaudir de les cosesbones ni de les dolentes; no s capa de dedicar esfor per superar-se ni superardificultats; i, sobretot, no s capa d'estimar. I daquest fracs potser s que enpodem dir educatiu per no s escolar; va molt ms enll de l'escola.

Es pot posar una nota a lxit aconseguit? Es pot posar una nota a la millora ial creixement integral de la persona humana? Pot una nota reflectir de veritataquesta globalitat? avaluem? qualifiquem?

Avaluar s fer cam, acompanyar en el procs; qualificar s fer parada. A lescola es fa cam, per essncia sacompanya i es guia; en determinats mo-

ments agafem la mquina fotogrfica i fem una instantnia. Si som bons fotgrafslinstantani semblar apropar-se molt a la realitat fotografiada. Per tenim clarque mai ser aquesta realitat.

Lavaluaci de deb es fa en cada instant, en cada moment a laula, al pati, alcarrer, en el treball amb lalumne, observant, guiant, analitzant en quin momentsatura o dubta i quin cam segueix; donant lempenta que precisa en el momentque no sap o no pot avanar;encoratjant-lo a seguir quan hoaconsegueix; reflexionant com aprofessionals en all que pot ne-cessitar per ser autnom en elseu propi procs daprenentatge.La nostra s una feina de mes-tratge, dacompanyament.

I els docents, mestres, professors, ens esforcem amb les avaluacions i les notesper acabar no avaluant cap dels aspectes anteriors, que en realitat sn els que aju-darien a saber si els nostres alumnes sn "excellents" o no. Ja hem explicat, aradoncs, que s lexcellncia.

Cert que el bagatge histric de mestres i escoles, i el sentit i objectiu de fonsque en determinades poques sha demanat a leducaci ens han portat a entendreel qualificar com a finalitat de la nostra tasca. En els moments en qu escola imestre eren transmissors de coneixements (si s que aquesta nica funci sha es-

Qu vol dir ser mestre avui?44

Treballant pel creixement integral de la

persona humana no podem parlar de fracs.

No existeix. En tot cas, lnic que existeix s

la incapacitat per afrontar la vida adulta, o

la vida un cop acabada l'escola.

devingut mai) podrem pensar en la nota com a mesura de la quantitat de conei-xement acumulat per lalumne. Tot i aix, dels grecs antics als romntics modernspassant per medievalistes agosarats que van comenar a fer girar el mn, sempreel bon mestre ha treballat per la millora integral dels seus alumnes; els ha estimati estimant-l