recursos per al professor llengua 3 - edebe · 3 programació i orientacions didàctiques t...

3primària

Llengua

Recursos per al professor

marjal

Programació i Orientacions didàctiques

Material complementari

Recursos per al professor

Les essències de talentEl nostre projecte estimula i integra totes les formes de talent:

Talent analític i críticAprendre a pensar, utilitzar rutines de pensament, valo-rar el pensament… Tota una actitud davant la vida.

Talent creatiuDeixar aflorar la imaginació, l'expressivitat... en la reso-lució de problemes i reptes.

Talent emprenedorIniciativa, imaginació, treball en equip, comunicació, constància… Persegueix els teus somnis.

Talent emocionalTalent que permet gestionar de manera eficaç les emo-cions i les fa fluir adequadament.

Talent socialSensible a la justícia social per tal d'aconseguir un món millor.

Talent cooperatiuPer a aprendre amb els altres i dels altres, i generar pro-ductes de valor.

TALENTIA: és l’hora del talentEls professors i professores sou el motor del talent a les aules. Des de marjal us

aportem recursos i materials que faciliten el vostre treball docent. Este quadern

és una guia explicativa del contingut de la Carpeta de recursos: Programació i orientacions didàctiques i Material complementari.

Confiem que us siga d’utilitat i us agraïm la confiança que dipositeu en nosaltres.

Mostra de la

Programació i orientacions didàctiques d’una unitat ........................................................ 2-13

Mostra de diferents recursos del

Material complementari .................................. 14-21

Mostra de

Programació didàctica-docent i Programació d’aula ......................................... 22

Glossari .............................................................. 23

A més...

Sóc únicPàgines 14 i 15 Llegim / Què hem entés Pàgines 16, 17, 18 i 19

EscrivimPàgines 20 i 21 Diguem la nostraPàgina 22 Coneixem la llenguaPàgines 23, 24 i 25 Mou el pensamentPàgina 26 Aconsegueix el reptePàgina 27 Per a acabarPosa en pràctica, Emprén, ReflexionaPàgines 28 i 29

PV

P

VC

P

CP

C

P

PP

P

P

P

P V

AvaluacióPàgina 99.

Pàgines 148-149.Pàgines 114-129.

Una escola per a tots

Pàgines 4-9.

Pàgina 76.

Pàgina 28.

Cultura del pensament

Pàgina 26.

CreativitatPàgina 27.

Metodologies interactives

Pàgina 19.

EmprenedoriaPàgina 29

Valors per a una nova societat

Pàgines 18 i 22.

CompetènciesPàgina 28.

Pàgines 2-23.

Pàgines 31, 32 i 34.

Intel·ligències múltiples

pàgines 21 i 29.pàgina 15.

pàgina 27.pàgina 18 i 27.

Pàgines 30, 32 i 34

Eines TIC

Pàgina 21.Pàgines 15 i 28.

SP

LP

EP

DP

CP

MP

AP

PPRP

1Sóc únic

Recursos per a fomentar el talent a l’aula

MC: POD: LA: IM:

CONTINGUTS

26

2

Prog

ram

ació

i ori

enta

cion

s did

àctiq

ues

1. PLANIFICACIÓ / PROGRAMACIÓ DE LA UNITAT DIDÀCTICA

Mapa amb els recursos disponibles a la unitat didàctica.

1. Comprendre textos de tipologia diversa obtenint-ne informació rellevant i elaborant una interpretació per a traure conclusions pròpies. (Comunicació lingüística i audiovisual / Intel·ligència lingüística i verbal)

2. Distingir i classificar les paraules en funció del camp semàntic al qual pertanyen, i així enriquir el vocabulari personal. (Comunicació lingüística i audiovisual / Intel·ligència lingüística i verbal)

3. Reconéixer els elements d’una fitxa personal i elaborar-ne una aplicant de forma integrada les seues principals característiques gramaticals i estructurals. (Comunicació lingüística i audiovisual / Intel·ligència lingüística i verbal)

4. Entendre i elaborar textos descriptius orals aplicant els recursos i l’estructura adient per a poder expressar el missatge amb coherència i cohesió. (Comunicació lingüística i audiovisual / Intel·ligència lingüística i verbal)

5. Utilitzar els coneixements sobre la separació sil·làbica i la funció de la síl·laba tònica per a assegurar millor la correcta escriptura de les paraules. (Comunicació lingüística i audiovisual / Intel·ligència lingüística i verbal)

6. Aprendre a reconéixer l’oració i els seus components per tal d’emetre missatges estructurats i intel·ligibles i facilitar, així, la comunicació amb la resta de persones. (Comunicació lingüística i audiovisual / Intel·ligència lingüística i verbal)

7. Introduir-se en el coneixement sobre un mateix i els aspectes positius de la personalitat per a conviure en societat reflexionant sobre les pròpies qualitats i sobre els valors per a relacionar-se amb els altres mostrant empatia. (Autonomia i iniciativa personal / Intel·ligència intrapersonal)

8. Utilitzar les TIC per a comprendre el missatge d’una cançó valorant-les com a font d’informació, comunicació i aprenentatge. (Tractament de la informació i competència digital / Intel·ligència lingüística i verbal-Musical)

9. Crear un concurs de televisió a partir d’un guió i de la combinació de recursos i tècniques diferents valorant la utilització de diferents mitjans així com el treball en grup. (Cultural i artística / Intel·ligència interpersonal)

10. Desenvolupar capacitats emprenedores davant un problema posant en pràctica idees pròpies i dels altres com a font de dinamització social i com a mitjà per a compartir idees i esforços. (Autonomia i iniciativa personal / Intel·ligència intrapersonal)

Objectius en clau de competències/Intel·ligències múltiples

CRITERIS D’AVALUACIÓ

produccions escrites.

funció del camp semàntic al qual pertanyen.

respectant la seua estructura i aplicant les regles ortogràfiques.

diferents llocs en les paraules.

identificar-los en l’oració.

realitat un món millor per a tots.

per a la cerca i tractament de la informació i com a instrument d’aprenentatge.

crític, la iniciativa personal, la creativitat i la col·laboració amb els altres com a requisits indispensables per tindre èxit en l’activitat emprenedora.

RESULTATS D’APRENENTATGE (ESTÀNDARDS)

intel·ligible i correcte.

les idees amb claredat, enllaçant enunciats en seqüències lineals cohesionades i respectant les normes gramaticals i ortogràfiques.

síl·labes.

esta siga coherent.

d’aprenentatge individual o col·lectiu.

obtindre dades i informació per a dur a terme treballs.

els punts de vista dels altres i oferint retroalimentació de forma constructiva.

27

3

Prog

ram

ació

i ori

enta

cion

s did

àctiq

ues

Recursos disponibles per al desenvolupament dels talents

a l’aula.

Intenció educativa de la unitat. Interrelació dels elements

curriculars de la unitat.

Interrelació d’elements curriculars.

Referents per a l’avaluació per competències.

Unitat 1 Sóc únic

CLA

US

PER

A M

OTI

VAR

COM

PTE,

DET

ECTE

M-H

O A

TEM

PS!

Per tal de poder preveure i anticipar-nos a les possibles dificultats que puguen sortir respecte al contingut i a la metodologia de la unitat, podem fer ús de diverses propostes.

a. Per a millorar la comprensió lectora i l’expressió escrita (fitxa personal):

– Lectura cooperativa: repartir la lectura de la unitat per a cada grup i establir rols: dos lligen, el tercer mem-bre del grup fa un resum del que han llegit i el quart en fa una valoració. Es pot deixar temps perquè els alumnes es preparen la lectura a casa.

– Suggerir la lectura prèvia del text de Pasqual Alapont, La meua familia i jo, als alumnes que es crega con-venient. Recomanar que es fixen també en les preguntes de durant la lectura i el vocabulari del marge. Poden anotar aquelles paraules o expressions que no hagen entés.

– Quadern d’Adaptació curricular: propostes concretes sobre la fitxa personal (pàgines 4 i 5).

b. Per a identificar els components de l’oració i les paraules agudes, planes i esdrúixoles:

– Construïm oracions en grup: es reparteixen 10 oracions per grup i s’estableixen rols per a cada membre: uns identifiquen el subjecte i el predicat de les oracions. Quan acaben, passen les oracions als dos altres membres del grup. Els altres dos companys valoren la faena i detecten possibles errors, que es comenten amb tot el grup.

– Quadern d’Adaptació curricular: propostes concretes sobre l’estructura de l’oració (pàgines 8 i 9) i la identificació de paraules agudes, planes i esdrúixoles (pàgines 6 i 7).

c. Per a aprendre o consolidar tècniques de treball en grup i treball cooperatiu:

– El banc del temps: escriure a la pissarra o en un lloc visible una llista de tasques que vulguem treballar com a preparació prèvia als continguts de la unitat. Per exemple: lectura i comprensió de textos narratius, parlar en públic, escriptura de fitxes personals, etc.

– Proposar als alumnes que cadascú s’apunte allà on pense que se li done millor.

– Organitzar racons de treball: mesclar els alumnes per tal que els uns puguen ajudar els altres.

– A partir del títol Sóc únic, dialogar sobre el valor que es transmet: la con-figura ció de la pròpia identitat. Preguntar als alumnes què els suggereix el títol i la imatge inicial. Guiar-los en les propostes orals amb preguntes que permeten descriure les persones de la imatge: Quants anys creus que te-nen? Quin curs po den fer? Com van vestits? Quina època de l’any pot ser? On es troben? Què fan?

– Presentar el repte de la unitat: crear un concurs de televisió. Explicar que a totes les unitats es plantejarà un rep-te. En esta unitat, crearan un concurs televisiu de tipus lingüístic. L’objectiu és practicar la presentació personal.

– Visualitzar la cançó dels Súpers per tal de potenciar el debat i la reflexió sobre la pròpia personalitat.

Text de l’àudio Per a començar:

«El meu nom és Nahla, tinc 11 anys i visc als campaments de refugiats sahrauís de Tindouf. La meua llengua és el hassaniyah i a casa som sis germans. Este estiu he tingut la gran sort de poder passar les vacances a casa d’una família de la Comunitat Valenciana que m’ha acollit durant dos mesos, tal com fan moltes famílies del vostre país.

[…] la meua terra és el Sàhara Occidental, però molts dels sahrauís, aproximadament uns 175.000, vivim a la veïna Algèria. Ens hi vam instal·lar fa més de trenta anys per a fugir dels bombardeigs i la guerra amb el Marroc.

Havien de ser uns camps de refugiats provisionals, però encara estem ací, esperant poder tornar algun dia a casa nostra!»

Generalitat de Catalunya, La Nahla i la família Riera. Històries d’aigua (fragment)

Pàgines14 I 15

28

http://links.edebe.com/um

2. MOTIVACIÓ INICIAL / PREVENCIÓ I ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

La motivació aporta una bona disposició envers l’aprenentatge.

«Ho detectem a temps!», pensada per a previndre les dificultats i

actuar-hi.

4

Prog

ram

ació

i ori

enta

cion

s did

àctiq

ues

Orientacions pràctiques per a la motivació inicial.

Recursos per a previndre i atendre la diversitat.

5

Prog

ram

ació

i ori

enta

cion

s did

àctiq

ues

La finalitat de la tasca és dissenyar un concurs lingüístic, a partir de l’observació de models coneguts per l’alumnat. L’elaboració de les normes del joc i l’elecció de les proves que s’han de superar permetran organitzar un concurs a l’aula en el qual participaran diversos grups d’alumnes.

Esta tasca ens permet utilitzar les TAC per a familiaritzar-nos amb concursos televisius relacionats amb la llengua, conéixer jocs lingüístics com lletrejar paraules o trobar la frase amagada, treballar en equip elaborant una activitat lúdica que fomenta la construcció de coneixement i desenvolupar l’habilitat lingüística de la presentació.

Investigació

Abans de realitzar la tasca «A concursar!», es proposarà a l’alumnat que s’informen sobre els concursos lingüís-tics que existeixen actualment en la xarxa i la televisió:

A continuació, es formularan les preguntes següents: Coneixes els concursos següents? Els has vist alguna vega-da? T’agradaria participar-hi? En què consisteixen? Quines proves hi ha? Qui hi guanya? Quin tipus d’habilitats són importants per a guanyar estos concursos?

Per a respondre les preguntes anteriors s’organitzarà l’alumnat en grups reduïts. Cada grup escollirà un portaveu, l’encarregat de compartir la informació obtinguda perquè tots els companys i companyes la coneguen.

En el cas que disposem d’una pissarra digital a l’aula, projectarem els enllaços i cada grup omplirà una fitxa res-ponent les preguntes. Si es disposa d’ordinadors a l’aula, cada grup d’alumnes es responsabilitzarà d’investigar un dels programes i descriure’l. En el cas de no tindre esta eina a l’aula, es pot realitzar a l’aula d’informàtica del centre o proposar el visionament dels programes i la resposta de les preguntes com a tasca per a realitzar a casa.

Desenvolupament

Una vegada s’ha dut a terme el procés d’investigació, es potencia la creativitat de l’alumnat mitjançant la creació de les proves i les normes d’un concurs lingüístic. Al disseny de les proves no només es treballen les habilitats lingüísti-ques (elaborant jocs com lletrejar paraules), sinó també les relacionades amb la interpretació de la imatge (desxifrar jeroglífics) i la plàstica (amb jocs com el Pictionary). L’elaboracio de les normes del joc potencia el treball en equip i la pràctica d’operacions matemàtiques simples per a establir la puntuació corresponent a cada prova del concurs.

Als enllaços següents trobem jocs lingüístics per a elaborar proves (paraules encreuades, sopes de lletres, etc.):

La finalitat de l’última activitat és que els alumnes practiquen l’habilitat lingüística de presentar-se en el context d’un concurs. Per a pautar l’activitat, cada alumne escriurà la seua presentació individual. A continuació, el representant del grup presentarà oralment els seus companys a la resta de la classe.

Finalment, cada grup d’alumnes jugarà al concurs que ha dissenyat.

Crear nous grups d’alumnes i proposar que juguen als diversos jocs que han dissenyat la resta de companys. Per a facilitar la comprensió de les regles del joc, a cada grup hi haurà un dels «creadors» de cada joc que recordarà com funciona.

Per a motivar l’alumnat, es pot organitzar un torneig entre diferents classes.

36

A concursar!

Tasca integrada

Unitat 1Pàgina

26

Descripció

Procés

Procés final

http://links.edebe.com/2s

http://links.edebe.com/2nkt

3. TASCA INTEGRADA. ORIENTACIONSUna proposta dinàmica i creativa per a ensenyar/aprendre.

Canvi metodològic. Treball per competències.

Procés pautat per a realitzar la tasca integrada a l’aula.

– Llegir el títol de la lectura i observar les il·lustracions. Formular preguntes que permeten establir hipòtesis a partir del títol. Com deu ser la família del xiquet? Com serà la relació entre ells? Tots els membres de la família tindran característiques especials? Com és el protagonista? Com el descriuries?

– Llegir la lectura La meua família i jo seguint els passos següents: 1. Lectura silenciosa individual, per a fixar-se en els signes de puntuació, en les intervencions dels personatges i

en aquelles paraules que presenten certa dificultat. 2. Lectura en veu alta per part d’algun alumne/a segons les indicacions que done el mestre/a: per exemple, pot

llegir un paràgraf cada alumne/a.

– Detectar quines són les paraules que els alumnes desconeixen i explicar-ne el seu significat. Activar el vocabu-lari formulant preguntes com ara: Quines paraules no sabeu què volen dir?

– A continuació, llegir conjuntament el significat de les paraules destacades en el text: psicòlogat, càpsula i retoli i la bafarada del marge Què creus que els demanarà la psicòloga?

– Activar el vocabulari fent preguntes com: Quines paraules no coneixeu? A continuació, llegir conjuntament el significat de les paraules destacades en el text: psicòloga, càpsula i rètol.

– Parar la lectura al final dels paràgrafs que indique el mestre/a i formular preguntes de comprensió del text. En finalitzar la primera pàgina: Què els ha demant la psicòloga? A qui ha dibuixat primer el protagonista? I després? Com t’imagines al protagonista

– En finalitzar la primera pàgina: Què ha passat hui a classe?

– Al final de la lectura: Com són la família del protagonista? A qui creus que s’estima més??

– Abans de resoldre les activitats del llibre, demanar als alumnes que expliquen el contingut del relat en veu alta.

– Realitzar les activitats 1 i 2 del llibre individualment.

– A l’hora de realitzar l’activitat 2, proposar als alumnes que descriguen les imatges dels diferents compo-nents de la família i preguntar-los quin personatge els sembla més simpàtic i per què.

Propostes per a abans de llegir

Propostes per a fer durant la lectura

Propostes per a després de llegir

Llegim

Com dinamitze l’aula?

Unitat 1

29

Pàgines16 I 17

AC Activitat complementària

Un dia en la vida de les germanes Rosseti

Demanar als alumnes que s’imaginin que són una de les germanes Rosseti i que les seves cames són tisores. Explicar com seria un dia de la seva vida des que es lleven fins que se’n van a dormir: quins són els seus hàbits d’higiene, com s’alimenten, com es desplacen, com van vestides, com és casa seva, quines activitats extraor-dinàries poden fer...

6

4. LECTURA I COMPRENSIÓ LECTORA. ORIENTACIONSPr

ogra

mac

ió i o

rien

taci

ons d

idàc

tique

s

Estratègia de lectura amb propostes i orientacions per a abans, durant i després de la lectura.

Metodologia ajustada als models PIRLS-PISA:

Obtindre informació.

Realitzar inferències.

Interpretar i integrar.

Analitzar i avaluar.

Solucionari

El camp semàntic


– Llegir individualment la pregunta de l’apartat «Ens expressem» i dialogar per a justificar per què s’ha inventat este veí i no un altre.

– A l’hora de començar a treballar el camp semàntic, llegir cada alumne el text de l’activitat d’apre-nentatge, de forma individual, i respondre en veu alta què tenen en comú les imatges. Són parts del cos.

– Explicar als alumnes que totes les paraules relacionades amb el mateix tema formen un camp se-màntic.

– Per a acabar, realitzar les activitats plantejades en el llibre de l’alumne.

1. Una xica. Psicòloga. Dibuixar els membres de la família.

2. Jaume: pare / Roser: tia / Manel: Protagonis-ta / Jordi: gos / Mare: la d’ulleres / Frederic: iaio..

3. Mare: baixeta / Roser: flaca com un abade-jo / Frederic: panxota i ull de vidre / Mane: musculós que semblava un superhome, amb el meu vestit espacial i un casc que te-nia la visera oberta.

4. Perquè no pensara la psicòloga que és el

germanet de Manel. / No valdrà si la psi-còloga es confonera.

5. Resposta oberta. 6. Resposta oberta. 7. Resposta oberta. 8. Roba: abric, calcetins, pijama. / Esports: pa-

tinatge, natació, dansa. / Maneres de ser: estrambòtic, divertit. / Trets físics: alt, prima.

9. Tinya. Fruites.// Armari. Roba. // Bròquil. Ma-neres de ser. // Gespa. Insectes.

Unitat 1Pàgines18 I 19

30

AC Activitats complementàries

Convivència amb la família

Dialogar a classe sobre la convivència amb la família a partir de preguntes com ara: Quins drets i deures creus que han de tindre cada membre de la teua família? Quin pot ser el comportament dels membres de la teua famía? I els teus?

Finalizar elaborant una llista d’activitats que poden desenvolupar estos veïns especials i poden ser motiu de queixa per a la resta de veïns del carrer.

Les paraules d’un camp semàntic

Formant parelles, assignar a cadascuna un camp semàntic. Els alumnes han d’escriure el màxim nombre de paraules que pertanyen al camp semàntic en un temps determinat; per exemple, dos minuts.

Exemples de camps semàntics: mitjans de transport, flors, arbres de fulla caduca, instruments musicals, animals domèstics, mobles...

Llegir el camp semàntic assignat i els mots corresponents en veu alta per tal de comprovar les

IM Intel·ligències múltiples

Fitxes zoològiques

Triar un dels animals que apareixen citats a l’activitat 9 o algun altre que l’alumne/a vegi habi-tualment en el seu dia a dia, i fer-ne una fitxa il·lustrada explicant on viu, de què s’alimenta, si té relació amb les persones o no, com és el seu cos, com es reprodueix, etc.

7

Enfocament competencial de la lectura de la unitat

didàctica.

Basada en els estàndards internacionals d’avaluació

de la comprensió lectora (PIRLS).

Prog

ram

ació

i ori

enta

cion

s did

àctiq

ues

Propostes per al desenvolupament de les intel·ligències múltiples i les competències.

La fitxa personal


– Demanar als alumnes en quines situacions de la vida quotidiana s’han trobat que hagen de fer una fitxa personal. Per exemple, quan comencen una classe extraescolar o quan s’apunten a un curs, etc.

– Observar entre tots les fitxes personals d’Ismael i Laia. Dos alumnes les lligen en veu alta. A continuació, respondre oralment i entre tots la primera pregunta: Els dos s’han apuntat al mateix curs? No. Preguntar als alumnes com ho saben. A quin curs s’ha apuntat Ismael? On viu? On vivia abans? Quina és l’activitat que més li agrada? On viu Laia? Què és el que li agrada molt?

– Preguntar als alumnes en quines altres situacions els poden demanar omplir una fitxa personal i quin tipus d’informació conté la fitxa. Demanar quina altra informació podria aparéixer en una fitxa: adreça, telèfon...

– Llegir en veu alta la fitxa del senyor Pägueiras de l’activitat 11 i comparar la informació que dóna amb les fitxes d’Ismael i Laia.

– Llegir les fitxes personals de l’activitat 12 i comentar aquells aspectes que han estat ben treba-llats i els que cal millorar.


10. Resposta oberta. 11. Resposta orientativa: alguns dels motius que

dóna el senyor Pägueiras per a apuntar-se

al curs de cuina són innecessaris. 12. Resposta oberta.

31

CB Activitat competencial

Sóc ... i em presente

Proposar als alumnes la situació següent: un intercanvi amb una altra família, de manera que ell passarà un mes de les vacances d’estiu amb esta família. Ell no els coneix i la família tampoc el coneixen a ell.

Presentar-se a la família, indicant el nom, l’edat, on viu, què estudia, quins esports li agraden, el seu menjar preferit...

Escriure la presentació que faria a la família de l’intercanvi.


Qui és el personatge

Presentar un personatge famós i endevinar qui és.

Escriure individualment el nom d’un personatge en una targeta.

Deixar les targetes en una caixa i un alumne/a n’agafa una a l’atzar i es presenta com si ell o ella fóra el personatge.

Endevinar, els companys de classe, de quin personatges es tracta.

Solucionari

8

5. PROPOSTES I ORIENTACIONS PER A LES EXPRESSIONS ORAL I ESCRITA

Prog

ram

ació

i ori

enta

cion

s did

àctiq

ues

Activitats per a obrir l’aprenentatge al món.

Continguts pròxims a la realitat dels alumnes.

Descrivim persones


– A partir dels coneixements previs de l’alumnat sobre la descripció de persones, com la complexió, els cabells, els ulls, el nas, la boca..., així com dels diferents caràcters i qualitats, etc., elaborar una llista d’adjectius amb la finalitat d’activar el vocabulari que identifique cadascun dels trets físics i psicològics.

– Seguidament i amb la llista d’adjectius, elaborar la descripció d’un superheroi a partir d’alguna persona de la família.

13. Resposta oberta. 14. Resposta oberta.

Solucionari

Unitat 1Pàgina

22

32


Pintar superherois

Anar a l’aplicació «Pintar Superherois» i practicar la pintada de superherois del còmic amb una aplicació informàtica. Cada alumne/a tria un personatge i el pinta seguint el seu criteri.

Fer una exposició dels diferents dibuixos i comentar quins són els que han aconseguit una major originalitat i harmonia en la disposició dels colors.

http://links.edebe.com/q7243


Jugar a endevinar qui és qui

Cada grup busca un personatge valencià del món de la cultura, els esports, el cinema, la televi-sió..., segons crega que siga el personatge valencià de l’any; i en busca una fotografia a internet.

Per torns, la resta de grups poden fer preguntes per tal d’endevinar el personatge escollit. – Sobre l’aspecte físic: Té els cabells llargs?, la cara redona?, els ulls blaus?...

– Sobre la seua vida: És un pintor?, ha escrit contes?

Finalment, i una vegada hi hagen participat tots els grups, elaborar una descripció del personatge en el processador de textos i inserir-hi una fotografia que hagen trobat en internet.

Seleccionar entre tots el personatge valencià de l’any i explicar els motius de l’elecció. Poden res-pondre les preguntes següents: Què ha fet durant este any? Què ha aconseguit? Per què el que ha fet és important?

9

TALENTIA dóna un nou valor a les expressions oral

i escrita.

L’expressió és una dimensió bàsica de la competència

lingüística.

Prog

ram

ació

i ori

enta

cion

s did

àctiq

ues

Incorporació dels nous formats d’expressió i comunicación (aplicacions, pàgines web...).

Proposta d’activitatscompetencials.

Solucionari

L’oració i els seus components


– Llegir en veu alta les dues frases de la conversa i proposar als alumnes que indiquen quina és una oració i que expliquen per què.

– Proposar altres situacions de la vida quotidiana en què es formen frases que no arriben a ser ora-cions (xiquets que estan aprenent a parlar, missatges de mòbil mal construïts, etc.).

– Llegir en veu alta els esports que els agraden indicant-ne les dues parts: subjecte i predicat.– Després de llegir en veu alta els grups de paraules de l’activitat 18 i formar les oracions, provar

de formar-ne més, sempre que es puga, mesclant paraules dels diferents grups.– Llegir en veu alta les oracions de l’activitat 18 i preguntar als alumnes qui fa l’acció i què fa o

què passa? Indicar que la resposta a qui fa l’acció és el subjecte i el que fa o què passa és el predicat.– Activitat 22: ampliació. Fitxa d’ampliació (MC): pàgina 76.

18. La mestra porta ulleres. El meu iaio escolta la ràdio. L’avió aterrarà a les cinc. La mare llig el diari.

19. Subjecte: Jo, El paper, Els equips, Gemma, Ximo. Predicat: vaig a l’escola, és rogenc,

corren una carrera d’atletisme, canta una cançó, té mal de panxa.

20. Resposta oberta. 21. Resposta oberta. 22. Resposta oberta.


34


Fer per a aprendre (i. intrapersonal)

Resoldre individualment les activitats proposades en el llibre i reflexionar sobre el propi aprenentatge.

AC Activitats complementàries

Oració maleïda

Inventar cada grup d’alumnes una oració. El primer alumne/a del grup diu una paraula. El següent diu la paraula anterior i n’afegeix una altra i així fins a construir una oració entre tots.

Si ho considera el mestre/a, els alumnes poden escriure les paraules per a recordar. Però si l’activitat és oral, quan un alumne/a no recorda les paraules dels seus companys, passa a l’ultima posició del grup per a poder participar una altra vegada.

L’últim alumne/a escriu l’oració.

Les diferències

Presentar als alumnes dos dibuixos aparentment iguals, però que es diferencien en set elements.

Demanar que troben les set diferències i que escriguen una oració.

Intercanviar amb un company/a per tal de comprovar que l’oració que han escrit correspon a una diferència entre els dos dibuixos.


Oracions en el dia a dia

Demanar als alumnes que busquen exemples d’oracions en textos quotidians que puguen trobar a casa, a la biblioteca,etc.: titulars de diaris, publicitat (catàlegs de supermercats, etc.), comunicats de l’escola, fullets informatius dels ajuntaments, etc.

10

6. CONEIXEMENT I ÚS DE LA LLENGUA. ORIENTACIONSPr

ogra

mac

ió i o

rien

taci

ons d

idàc

tique

s

Propostes d’activitatsalternatives que aborden la gramàtica des de les intel·ligències múltiples i les competències.

11

Prog

ram

ació

i ori

enta

cion

s did

àctiq

ues

Solucionari

Les paraules agudes, planes i esdrúixoles


– Llegir les paraules de la llista de materials que necessita Ismael, pronunciant cada síl·laba separada-ment i amb més força la síl·laba tònica, per a així poder-la diferenciar de la síl·laba àtona.

– Observar que la síl·laba tònica la podem trobar en l’última, en la penúltima o bé en l’antepenúltima posició, i segons esta posició les paraules es classifiquen en agudes, planes i esdrúixoles.

– Llegir els alumnes paraules de l’activitat 14 en veu alta, pronunciant cada síl·laba separadament, a la vegada que la síl·laba tònica la pronuncien amb més força per tal d’identificar-la i classificar les paraules en agudes, planes i esdrúixoles.

– A l’activitat 15, abans d’identificar la paraula intrusa de cada sèrie, identificar les altres paraules segons la posició de la síl·laba tònica.

– Activitat 16: ampliació.

15. Agudes: cavallet, activitat, retrat, colors, pin-tor. Pla nes: tinta, aquarel·la, bata, cartolina, quadres. Esdrúixoles: plàstica, tècniques.

16. Agudes: tassa. Planes: caneló. Esdrúixoles: festa.

17. Resposta orientativa: agudes de dues síl·la-bes (sentir, vostè...), planes de quatre síl·labes (arribaven, rovellades...), planes de tres síl·la-bes (passada, orelles...), agudes de tres síl·labes (bestial, espantós...).

Unitat 1Pàgina

23

33


Jugar a fer parelles de cartes

Formar parelles de cartes classificant les paraules en agudes, planes i esdrúixoles.

Fer dues baralles: una de 30 cartes amb paraules agudes, planes i esdrúixoles (10 de cada) i l’altra de 30 cartes amb les paraules aguda, plana, esdrúixola (10 de cada).

Practique la síl·laba tònica

Practicar la identificació de la síl·laba tònica.

Proposar als alumnes que per parelles busquen les pàgines web següents:

Realitzar les activitats proposades dialogant sobre quina és la síl·laba tònica de la paraula i com la classificarien, justificant la seua resposta.

Comprovar la resposta clicant en el lloc indicat.

http://links.edebe.com/45

http://links.edebe.com/s8

Treball dels continguts de gramàtica, ortografia i lèxic

en contextos d’ús.

El treball de la reflexió lingüística es posa al servei

de l’expressió i de la comprensió.

Proposta d’activitats complementàries.

12

Prog

ram

ació

i ori

enta

cion

s did

àctiq

ues

Esta rutina permet descriure un quadre, un objecte o una imatge en profunditat, més enllà de la primera impres-sió.

Amb qualsevol tipus d’imatge, artística o no. És útil en una activitat d’escriptura, ja que motiva els estudiants a pensar en el llenguatge descriptiu i els ajuda a formular observacions.

– Observació de la fotografia en silenci durant almenys 30 segons.

– Escriptura d’una llista de 10 paraules o frases sobre qualsevol aspecte de la imatge en un post-it. Cadascú tindrà un post-it de colors diferents.

– Mostra dels post-it en un lloc visible de la classe i comentari entre tots de les paraules o frases que han eixit.

– Repetició del mateix procés: observació de la imatge una altra vegada i afegiment de 10 noves paraules o frases a la llista.

– Comentari de la nova llista de paraules:

– Comprovació de la quantitat d’informació que es pot extraure i tot el que es pot aprendre dels altres punts de vista.

El mestre/a ha de permetre l’observació de la imatge sense interrupcions, indicant-los que ell comptarà este temps. Esta rutina es pot treballar amb tota la classe, en grups reduïts o individualment. També es pot treballar de manera que els alumnes generen individualment la primera llista de paraules escrivint les seues idees en xicotetes notes a fi que puguen ser apegades a la llista d’observacions. La segona llista es pot treballar en grup. Els alumnes han d’escriure les seues idees o, durant la discussió amb tota la classe, el professor/a pot escriure els comentaris

totes les vegades que calga durant la discussió.

35

Mous el pensament: Mirar deu vegades dos


Unitat 1Pàgina

26

Finalitat

Quan i on es pot utilitzar?

Desenvolupament de l’activitat

7. CULTURA DEL PENSAMENT. ORIENTACIONSLes rutines de pensament, un recurs privilegiat per a ensenyar

a pensar.

Cap a una «aula pensant».

Explicació dels passos de la rutina.

Orientacions per a l’aplicació de la rutina a l’aula.

8. PÀGINES FINALS. ORIENTACIONSModels de proves PISA adaptats als continguts de la unitat

didàctica.

Activitats per a promoure la cultura emprenedora.

Posa en pràcticaEn la primera activitat, a partir d’un anunci d’una revista escolar, l’alumnat aprén a localitzar i interpretar la informació més rellevant del text. Entren en joc la competència en comunicació lingüística i la cultural i artísti-ca. És important realitzar una lectura comprensiva que permeta als alumnes recollir i interpretar informacions concretes. Una vegada efectuades, els alumnes han de ser capaços d’extraure la informació necessària.

Text de l’àudio de l’activitat 2:El meu nom és Aloma, tinc 10 anys i visc a Xàtiva amb mon pare i la meua germana. Sóc alta i prima, tinc la cara allargada i sóc molt morena de pell. Tinc els cabells moooolt llargs i llisos i només me’ls recull quan faig esport, que és el que més m’agrada del món! És que sóc molt presumida! M’encantaria participar en la pel-lícula No faces zàping perquè sóc molt atrevida i m’agrada fer coses noves i diferents!Hola! Em dic Joel i sóc de Vinaròs. Tinc 9 anys i este any he començat tercer. M’agraden molt els animals i tinc dos gossos i un gat. De gran, m’agradaria ser veterinari o guarda forestal, encara no ho sé. Tinc els cabells curts i negres i porte serrell. Tinc els ulls foscos i la pell blanca. Si a la pel·lícula ha d’eixir un personatge a qui li agraden els animals i la natura, crec que jo ho faré molt bé!Em dic Marta, tinc 10 anys i visc a Dénia amb els meus pares i el meu germà Max. El que més m’agrada és esquiar, tocar la guitarra i contar acudits. La gent es pensa que sóc molt seriosa però, en realitat, sóc molt riallera i divertida. Sóc una miqueta baixeta i no estic ni prima ni grossa. Tinc els cabells ondulats i rossos, la cara redona, els ulls clars i els llavis grossets. Tant de bo busqueu algú com jo perquè em faria molta il·lusió fer la pel·lícula!Sóc Albert, vinc de Nules i tinc 8 anys. Sóc molt simpàtic i m’agrada molt riure! Fa dos anys que faig teatre i cant coral i m’agrada molt! Quan siga més gran m’agradaria formar un grup de rock, fer concerts i fer-me famós! Sóc baixet i una mica grosset. Tinc els ulls ametlats i de color marró. Tinc els cabells negres, curts i punxeguts. Si em trieu per a fer la pel·lícula podré demostrar-vos que sóc molt bon actor!

EmprénAmb la resolució d’esta situació es pretén desenvolupar habilitats personals que potencien les actituds i capacitats emprenedores: comunicació, presa de decisions i responsabilitats, fomentar la creativitat i la perseverança dins d’un context creatiu i lúdic. A l’hora de dur-la a terme,el procés podria ser:

1. Individualment pensen els sistemes per a assignar els papers (fer un sorteig dels papers pendents d’assig-nació, trobar afinitats entre cadascun dels papers i els alumnes aspirants...).

2. Seguidament els exposen. 3. Després trien un dels sistemes.4. Finalment assignen els papers.

37

Per a acabar



Solucionari

1. Sobre la pel·lícula infantil No faces zàping. / L’agència de publicitat TVon. / del 18 al 26 d’octubre. / Tindre entre 8 i 10 anys i mol-tes ganes d’aprendre i passar-ho bé. Cal presentar una fitxa personal acompanyada d’una fotografia i un vídeo.

2. Número 42: Aloma; número 41: Albert; nú-mero 23: Joel; número 29: Marta.

3. publicitat, agència de publicitat, càsting, ac-tuar, pel·lícula infantil, zàping, vídeo.

4. ...obri un càsting per a xiquets i xiquetess; Molts xiquets i xiquetes...; ...poden partici-par en el càsting; Els seleccionats....

5. Agudes: ac-tor, pu-bli-ci-tat, in-fan-til; pla-nes: ter-mi-ni, oc-tu-bre, pa-res, càs-ting.

6. Resposta oberta.

37

ReflexionaDe forma individual, respondre les preguntes plantejades en l’apartat. Es proposa una reflexió sobre el procés d’aprenentatge, la validesa del que s’ha aprés i la perspectiva de futur.

13

Prog

ram

ació

i ori

enta

cion

s did

àctiq

ues

Una proposta detreball/avaluació per competències.

Orientacions per adesenvolupar el talent emprenedor.

Aprendre a aprendre. Reflexió sobre el procés del propi aprenentatge.

9. ADAPTACIÓ CURRICULARTreball amb els continguts nuclears de la unitat i fitxes d’ampliació.Procés d’aprenentatge més visual i pautat, en seqüències més curtes, per a estimular l’alumne i facilitar l’aprenentatge.

14

Mat

eria

l com

plem

enta

ri

Nom: ............................................................................................................................................... Data: ............................................

Ada

ptac

ió b

àsic

a. U

nita

t 1

La fitxa personal

No és una fitxa. Només hi ha una dada: el nom

Fixa’t en la informació que apareix en una fitxa personal.

És una fitxa. Hi ha un conjunt de dades.

En una fitxa personal, també poden demanar:

RECORDA

La fitxa personal és el conjunt de dades (nom, edat, població ...) que hem d’anotar quan ens presentem per escrit. Segons quina siga la situació, també podem escriure les nostres aficions, estudis... Les dades poden variar.

Nom: Martina

Nom: Biel

Edat: 9 anys

Lloc on vius: Visc a Burjassot

Activitat: Curs de fotografia

Motiu: M’agrada molt fer foto-grafies quan isc d’excursió amb els pares. Vull aprendre com fun-ciona una màquina de fotografiar i quines coses es poden fer.

Cognoms: Biel Jover Casals

Nom del pare: Josep

Nom de la mare: Àngels

Adreça: C/ Alacant 23 2n 3ª

Teléfon: 670 546 897

E-mail: [email protected]

4

om, edat, població ...) que hem d’anotar quan a la

:

xa

44

Nom: ............................................................................................................................................... Data: ............................................

Ada

ptac

ió b

àsic

a. U

nita

t 1

1 Pinta el conjunt de dades que siguen una fitxa.

2 Fixa’t el que diu Carla i completa la seua fitxa personal per al curs de Cuina divertida.

Penses que falta algun tipus d’informació en la fitxa personal de Carla per al curs de Cuina

divertida?

aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

3 Has començat un nou curs i, parlant amb els pares, dubtes entre dues activitats: Taller de

teatre o Escacs. Quina activitat escolliries? Per què? Després escriu, en un full a part, la fitxa

personal amb la informació que consideres necessària.

Nom: Nina Peralta

Nom del pare: Joan

Edat: 9 anys

Localitat: Albuixec

Activitat: Natació

Motiu: Vull perfeccionar el meu estil en natació.

Nom: Pau

Edat: 7 anys

Localitat: Borriana

Activitat: Música

Nom: Leire

Dia: 23 de gener

Classe: 3r B

Nom: aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

Edat: aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

Localitat: aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

Activitat: aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

Motiu: aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

Hola! Em dic Carla i és el meu primer any en esta escola. Tinc 9 anys i fins ara vivia a Gandia, però des del mes de juny visc a Oliva. Sempre m’ha agradat fer pastissos per això m’he apuntat a este curs de Cui-na divertida per a aprendre més receptes que puga fer a casa amb els pares i els meu germà menut.

Nom: aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

Edat: aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

Localitat: aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

Activitat: aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

Motiu: aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

5

Suport visual i gràfic en la presentació dels continguts.

Selecció delsprincipals contingutsde la unitat didàctica.

Inclou solucionaris.

15

Mat

eria

l com

plem

enta

ri

10. AVALUACIÓ. FITXESAvaluació completa dels continguts de la unitat didàctica.

Valora l’aprenentatge i facilita la presa de decisions.

Nom: ............................................................................................................................................... Data: ............................................

Fitx

a d’

aval

uaci

ó de

la U

nita

t 1.

1 Relaciona segons el camp semàntic.

flors rosa miolar síndria

fruita bordar meló estoig

sons d’animals tornavís goma gerani

material escolar llibreta tenalles renillar

eina poma clavell martell

2 Separa en síl·labes les paraules destacades i classifica-les en agudes, planes i esdrúixoles.

sopar pizza de quatre formatges.

canelons amb tomaca.

pàgines grogues trobaràs el telèfon de la clínica.

fàbrica de café no funciona des d’este matí.

3 segons la posició d’esta síl·laba.

tisores i un bolígraf per al meu germà.

màquina de pelar tomaques és de Ramon.

número de la tómbola té un pastís de premi.

Última síl·laba: aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

Penúltima síl·laba: aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

4 Subratlla el subjecte en roig i el predicat en blau de les oracions.

5 Ha vingut un amic anglés a passar uns dies a ta casa i aneu d’excursió amb els monitors de

Aguda Plana Esdrúixola

aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa









148


Inclou:

Diversos models per a l’avaluació dels continguts curriculars.

Propostes per a les avaluacions inicial i final.

Observació d’adquisició de continguts.

Fitxes per a l’avaluació dels contingutscurriculars.

Alumne/a: .................................................................................................................................................................................................

Rúbr

ica

d’av

alua

ció

de la

uni

tat

1

Comprèn textos

per extreure’n

informació rellevant.

(L)

Identifica i classifica

les paraules en

funció del camp

semàntic. (L)

Redacta fitxes

personals, de forma

estructurada i amb

coherència. (L)

Produeix textos

descriptius orals

amb coherència i

cohesió. (L)

Distingeix les

síl·labes tòniques

i àtones i identifica

les paraules

agudes, planes i

esdrúixoles. (L)

Identifica les parts

de l’oració i és

capaç de construir-

ne aplicant el

coneixement

adquirit. (L)

Identifica les

qualitats positives

en ell/a mateix/a

i altres persones.

(AIP)

Utilitza les

possibilitats de les

TAC per a elaborar

creacions originals.

(TI-D)

Coopera de forma

responsable en el

resultat del grup. (SC)

Aplica la creativitat

per trobar solucions

als problemes

plantejats. (AIP)

Té dificultats per

a llegir el text i no

capta la informació

que transmet.

No assimila el

concepte de camp

semàntic.

Les fitxes personals

es presenten

desestructurades

i amb pobresa de

vocabulari.

Es bloqueja davant

una exposició o lectura

d’una descripció,

que té mancances

estructurals.

No és capaç de

distingir les síl·labes

tòniques i àtones. No

realitza la separació

sil·làbica en paraules

senzilles.

No és capaç

d’ordenar oracions ni

d’identifi car-ne les

parts.

No identifica les

conductes altruistes

en els personatges

d’un text ni és capaç

de dir qualitats seves.

Té greus dificultats

per fer un ús correcte

de les TIC i les seves

produccions són molt

pobres.

No col·labora en el

treball del grup.

No és capaç de

solucionar amb

creativitat els

problemes plantejats.

Llegeix el text

però no és capaç

d’extreure’n

informació rellevant.

Sap quines paraules

formen part d’un

mateix camp

semàntic però no

és capaç de classifi

car-les.

Els elements de la fitxa

personal segueixen un

ordre coherent amb

irregularitats puntuals

i mancances de

vocabulari.

Llegeix o exposa

una descripció

sense expressió ni

entonació i se l’entén

amb dificultat.

Té força dificultats

per discernir entre

la síl·laba àtona i la

tònica, així com les

paraules agudes,

planes i esdrúixoles.

Identifica amb difi

cultats les diferents

parts de l’oració.

Identifica les


del text i diu qualitats

seves amb dificultat.

Realitza la

composició d’imatge

i text de forma

caòtica.

Col·labora, però cal

recordar-li que ha de

fer-ho.

Té dificultats per

solucionar amb

creativitat els

problemes planetjats.

Llegeix el text i és

capaç de respondre

preguntes sobre el

seu sentit.

És capaç de

classificar-les en

funció del seu camp

semàntic, però no

pot discernir paraules

que no hi pertanyen.

Els elements de

la fitxa personal

segueixen un ordre

coherent. Bon ús del

vocabulari après.

Se l’entén quna

descriu i generalment

vocalitza i entona, tot

i que presenta alguna

dificultat.

Pot distingir en la

majoria d’ocasions

les síl·labes tòniques

i àtones, així com

les paraules agudes,

planes i esdrúixoles.

Identifica les

diferents parts de

l’oració però li costa

emetre oracions amb

subjecte i predicat.

Identifica les


i és capaç de dir una

qualitat seva.

Fa una bona

composició de la

imatge i del text, però

es podria millorar.

Col·labora però no

pren iniciatives.

Soluciona els

problemes plantejats

amb certa creativitat.

Llegeix el text i és

capaç d’extreure

informació rellevant,

com també

respondre preguntes

sobre el seu sentit.

És capaç de

classificar paraules

en funció del seu

camp semàntic i pot

discriminar paraules

que no hi pertanyen.

Els elements de

la fitxa personal

segueixen un

ordre coherent.

El vocabulari és

especialment ric.

Quan descriu

oralment se l’entén

perfectament, i

sempre vocalitza i

entona.

Identifica les síl·labes

tòniques i àtones

així com les paraules

agudes, planes i

esdrúixoles.

Identifica les parts

de l’oració i no té

dificultats en crear

oracions amb

subjecte i predicat.

Identifica les

conductes positives

i és capaç de dir

diverses qualitats

seves.

Fa una bona

composició d’imatge

i text, i demostra

originalitat.

Col·labora i pren

iniciatives en les

tasques grupals.

Soluciona amb

molta creativitat els

problemes plantejats.

Indicadors d’avaluació

Nivells d’acomplimentTotal

1 2 3 4

RÚBRICA D’AVALUACIÓUnitat 1

99

11. AVALUACIÓ. RÚBRIQUES DE LA UNITAT Instruments per a l’avaluació per competències.

L’alumne pren consciència dels criteris de la seua avaluació.

Indicadors de les competències avaluades. Nivells d’acompliment

seqüenciats segons la lògica de l’aprenentatge.

A més, s’hi inclouen:

Un registre individual i de grup.

Rúbriques dels projectes i habilitats generals.

Planificació de competències i intel·ligències múltiples.

16

Mat

eria

l com

plem

enta

ri

17

Mat

eria

l com

plem

enta

ri

12. AVALUACIÓ. DOSSIER D’APRENENTATGEInstrument d’avaluació que integra les evidències del procés

d’aprenentatge realitzat i la seua justificació.

Diferents formats: carpeta, dossier electrònic, etc. P

orfo

lio i

e-p

orfo

lio

El portfolio (dossier d'aprenentatge): una potent eina d'avaluació

Durant els últims anys s'està generalitzant l'ús de portfolios, tant en l'àmbit empresarial com en l'educatiu.El portfolio és un sistema d'avaluació integrat en els processos d'ensenyament i aprenentatge que habitual-ment es desenvolupen a les aules. Consisteix en la conformació d'un dossier o carpeta amb una selecció rreflexiva d'evidències/produccions aportades per l'alumne/a al llarg d'un període de temps determinat i que respon a un objectiu concret. La presentació es pot fer en suport paper o en format electrònic (en aquest cas e-portfolio).o

Els treballs (presentacions, murals, treballs escrits, filmacions...) permeten l'alumne/a demostrar els seus aprenentatges, habilitats o competències, alhora que possibiliten al professor un seguiment del progrés d'aquest aprenentatge.

Un asped'aprenha segureflexió d'apren

Les tecnpròpia eportfoliocas el p

Elaboració del portfolio

Treball: tasques, projectes, activitats

Selecció(reflexiva i estratègica)

Arxiu-classificació

Reflexió sobre assoliments i processos

(metacognició)

Presentació Exposició pública

ecte molt interessant dels portfolios és que l'estudiant ha d'acompanyar les seues «evidènciesentatge» amb una reflexió (intrapersonal) en la qual justifique la seua selecció i valore el procés que

uit en el seu recorregut d'aprenentatge (metacognició, aprendre a aprendre, regulació...). Aquesta l'ajuda a prendre consciència de què i com va aprenent, alhora que li permet regular el seu procés entatge i d'estudi.

nologies de la informació i la comunicació (TIC) aporten moltes potencialitats en el disseny i en laelaboració del portfolio. Les TIC poden ajudar en l'elaboració de les evidències que conformen el o i també poden actuar com a plataforma base del procés d'ensenyament i aprenentatge; en aquest portfolio quedaria implementat en la plataforma mateixa.

S’ofereix un dossier electrònic en línia per a recopilar els treballs dels alumnes.

Plantilla en línia amb orientacions per a la seua personalització.

13. AVALUACIÓ. INFORME PER A LA FAMÍLIA Recursos per a avaluar les competències i les intel·ligències

múltiples.

Per a les famílies, informació detallada de l’evolució

de l’alumne.

18

Informe d'Avaluació de

les competències bàsiques

i intel·ligències múltiples

Educació Primària

Alumne/a: ...........................

........................

........................

........................

........................

........................

.....

Nivell: ..........................

........................

........................

........................

............. Grup: ..............

..............

Curs: 20 ......... – 20 .........

Logo

centre

escolar

Mat

eria

l com

plem

enta

ri

Avaluació de totes les competències exigides en el currículum.

Pautes per a integrar la informació de les diverses rúbriques i emetre un informe de competències.

Portfoli o dossier d’aprenentatge

19

Mat

eria

l com

plem

enta

ri

Nom: ............................................................................................................................................... Data: ............................................

Prov

a 1.

Com

petè

ncie

s

❑

❑

❑

❑

❑

aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa



2

1. aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa2. aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa3. aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

Parlar i conversar 3

—

—

187

Prov

a 1.

Com

petè

ncie

s

aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa



aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

Prov

a 1.

Com

petè

ncie

s

Nom: ............................................................................................................................................... Data: ............................................

Llegir i escriure 1 Júlia i els seus amics es troben a la piscina municipal. Abans d’entrar, s’han trobat amb un

cartell on s’indiquen les normes d’ús següents:

❑ A partir dels 7 anys

❑ A partir dels 6 anys

❑ No poden entrar-hi mai sols


❑ vestit amb roba o calçat de carrer.

❑ amb casquet de bany i banyador o biquini.

És obligatori:

✔ -trar als vestuaris acompanyats per una

calçat específic de bany per a accedir-hi.✔

✔ L’ús del casquet de bany i banyador o biquini.

✔ Circular caminant per la vora de la pis-cina. No es permet córrer ni donar em-pentes.

✔ Seguir sempre les indicacions del perso-nal tècnic i dels socorristes.

✔ Respectar els altres usuaris.

No es permet:

✘ Entrar vestit amb roba o calçat de carrer

vestidors.✘

tipus de material (pilotes, inflables, etc.).✘

en casos especials, com els gossos guia.✘ Menjar i beure en la piscina i en els ves-

tidors.

Piscina municipal

Normes d’ús

186

14. COMPETÈNCIES Propostes d’avaluació per competències.

Contextualització de l’aprenentatge.

Les proves segueixen el model PISA.


Proves basades en contextos reals d’aprenentatge.

Nom: ............................................................................................................................................... Data: ............................................

Text

os n

o lit

erar

is

El cavallEl cavall és un mamífer herbívor de dimensions mitjanes o grans i de constitució àgil i forta.

Té el cos recobert de pèl curt, exceptuant la crine-ra que és llarga i caiguda en els cavalls domèstics i curta i dreta en els salvatges. El pèl de la cua tam-bé és llarg i més o menys crinuda.

El seu cap és gros i en forma de falca que està sos-tingut per un coll llarg i musculós. El front, gene-ralment, és pla. Les orelles són xicotetes i els ulls grans, situats al costat del cap. Té les fosses nasals grans i musells menuts.

Les seues extremitats són llargues i aptes per a córrer a gran velocitat. Els peus només toquen a terra amb un dit (el tercer), que està recobert per una peülla.

1 Llig i contesta.

a) Quina classe d’animal és el cavall?


b) Quines parts de l’animal descriu el text? En quin ordre?


c) Quines paraules utilitza per a descriure qualitats?

q noms q adjectius q verbs

2 Completa la fitxa, indicant com són les seues parts.

Nom: aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

Aspecte general: aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

Cos (pèl): aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

Cap: aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

Coll: aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

Front: aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

Orelles: aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

Ulls: aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

Extremitats: aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

Peus: aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

254

aaaaaaaa

dre

aaaaaaaa

q v

aaaaaaaa

aaaaaa

aaaaaaaa

aaaaaa

aaaaaa

aaaaaa

aaaaa

aaaaaa

aaaaaa

aaaaaa

aaaaaa

Nom: ............................................................................................................................................... Data: ............................................

Jocs

de

voca

bula

ri

239

1 En este tauler d’escacs s’amaguen el nom de nou oficis. Per a trobar-los has de fer els movi-ments del cavall. Sempre es mou en forma de L.

2 Pinta de colors diferents els camins relacionant cada ofici amb el seu material.

RIS

FLO

TIS

AD

TA

SER

FES

DI

PA

SOR

REC

LE

CA

SO

PES

VER

MO

TA

PAS

DIS

PRO

VO

CAT

DOR

MA

TOR

TA

— Dues caselles cap amunt o cap avall i seguidament una cap a la dreta o cap a l’esquerra.

— Dues caselles cap a la dreta o cap a l’esquerra i després una cap amunt o cap avall.

maó

martell

fogons

esmalt

mànega

cuiner

fuster

paleta

pintor

camió

aiguarràs

cola

teula

bomber olla

aaaaaaaaaaaaaaaa aaaaaaaaaaaaaaaa

aaaaaaaaaaaaaaaa aaaaaaaaaaaaaaaa

aaaaaaaaaaaaaaaa

aaaaaaaaaaaaaaaa

aaaaaaaaaaaaaaaa

aaaaaaaaaaaaaaaa

aaaaaaaaaaaaaaaa

aaaaaaaaaaaaaaaa

Ofici bomber fuster paleta pintor cuiner

textoMaterial

20

Mat

eria

l com

plem

enta

ri15. RACÓ DE LA LECTURA I L’ESCRIPTURA

Propostes per a treballar la comprensió i l’expressió escrita.

Activitats per a millorar la competència lingüística

Activitats motivadores per a estimular l’aprenentatge.


21

Mat

eria

l com

plem

enta

ri

16. EDUCACIÓ EMOCIONALPrograma graduat per a millorar la gestió de les emocions.

Proposta d’activitats per a desenvolupar l’autonomia

emocional.Ed

ucac

ióem

ocio

nal:

ENS

EMO

ICIO

NEM

Dibuixem emocionsObjectius

Reconéixer les emocions per mitjà d'expressions i adquirir vocabulari emocional.

Aprendre a expressar emocions.Comprendre les emocions d'ells mateixos i dels altres.

Material: llapis, goma, ceres, fulls.Participants: individual-gran grup. Temporalització: 1 hora.Desenvolupament de l'activitat:

Explique als xiquets que escoltaran tres històries en les quals els protagonistes sentiran emocions que hem de distingir entre tots. Repartisc a cada xiquet un full, ceres, llapis i goma

en cada història.

Història núm. 1: un grup de xiquets i xiquetes juga al pati del'escola. En un racó hi ha una xiqueta asseguda amb qui nojuga ningú. La xiqueta mira a terra amb mirada trista, amb les mans s'aguanta els genolls i no somriu. — Pregunte: com se sent la xiqueta que està a soles? per què? — Dibuixarem la seua tristesa al full i hi posarem el número 1.

Història núm. 2: la Maria vol jugar amb l'ordinador de la seua germana però en aquests moments no el pot fer servir perquè la seua germana el necessita. Maria crida a la seua germanai sent molta calor a la cara. Els ulls i la boca denoten enuig i té els punys tancats.— Pregunte: com se sent Maria? per què? — Ara dibuixarem l'enuig de Maria al full hi posarem el nú-

mero 2.

Història núm. 3: hui és l'aniversari de Jaume. Celebra una festa a sa casa amb els seus amics. Jaume no deixa de somriure, els seus ulls brillen i diu a tots els seus amics que és una festa meravellosa. — Pregunte: com se sent Jaume? per què? — Ara dibuixarem al full l'alegria que sent Jaume i hi posarem

el número 3.

Tancament d'activitatAbans de donar per acabada la sessió, caldrà demanar als alumnes que completen en veu alta algunes d'aquestes oracions. Es poden escriure en la pissarra.

He aprés aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaM'he sentit aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaM'ha agradat

staaa aa aaaaa aaaaaaaaaaaaaaaaaaa

aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

No m'ha agradat aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

242

Activitats per a identificar les emocions i afavorirl’autoconsciència emocional.

Programació didàctica

1. Introducció1.1. Justificació i contextualizació de la programació1.2. El projecte de l'assignatura

2. Objectius2.1. Objectius d'etapa2.2. Objectius de l'assignatura. Relació amb les competències2.3. Objectius del tercer curs de l'assignatura. Relació amb les competències2.4.

3. Ensenyaments transversals4. Relació entre Continguts - Criteris d'Avaluació – Estàndards d'aprenentatge

5. Continguts5.1. Organització i distribució dels continguts per unitats didàctiques.

6. Unitats didàctiques6.1. Distribució temporal de les unitats didàctiques

7. Avaluació7.1. Criteris d'avaluació i estàndards d'aprenentatge.7.2. Criteris d'avaluació mínims exigibles per superar el curs.7.3. Procediments i instruments d'avaluació7.4. Criteris de qualificació7.5. Avaluació del procés d'ensenyament-aprenenatatge

8. Atenció a la diversitat8.1. Propuestas para la adaptación curricular, refuerzo, profundización, actividades multinivel...8.2. Contenidos mínimos exigibles para el tercer curso.

9. Iniciativa emprenedora9.1. Capacitats emprenedores.9.2. Activitats per promoure el desenvolupament de la cultura emprenedora.9.3. Avaluació.

10. Metodologia11. Organització d'espais12. Materials i recursos didàctics13. Estratègies per incorporar les TAC a l'aula14. Estratègies per estimular l'interès i l'hàbit de la lectura i desenvolupar l'expressió oral i

escrita15. Activitats complementàries i extraescolars16. Procediments per valorar l'ajustament entre la Programació didàctica i els resultats

es competènciesRelació amb les competències

uació – Estàndards d'aprenentatge

per unitats didàctiques.

tiques

ntatge.superar el curs.

enenatatge

refuerzo, profundización, actividades multinivel...cer curso.

ment de la cultura emprenedora.

ade la lectura i desenvolupar l'expressió oral i

re la Programació didàctica i els resultats

Programació d'aula

UNITAT DIDÀCTICA...1. Objectius en clau de competències.2. Relació de Continguts – Criteris d'Avaluació – Estàndards d'aprenentatge.3. Ensenyaments transversals4. Activitats d'aprenentatge5. Altres activitats

Avaluació InicialActivitats de motivacióCompetències i Intel·ligències MúltiplesActivitats ComplementàriesAtenció a la diversitatAvaluació

a) De la unitat didàcticab) De les competències i intel·ligències múltiples

6. Activitats de promoció de la lectura i desenvolupament de l'expressió oral i escrita.7. Activitats TIC.8. Cultura emprenedora: Capacitats, activitats i propostes per a l'avaluació.9. Mínims exigibles per a una avaluació positiva10. Criteris de qualificació11. Metodologia

Materials i RecursosEspais i tempsEstratègies metodològiques

12. Procediments i Instruments d'avaluacióEscritsOralsAltres

13. Avaluació de la pràctica docent14. Programació de Suports a NEE

PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA-DOCENT I PROGRAMACIÓ D’AULA El professor disposarà de les Programacions d’aula i

Programacions didàctiques-docents en www.edebe.comEstes estan adaptades a la normativa i són editables.

22

Prog

ram

ació

didà

ctic

a-do

cent

i Pro

gram

ació

d’au

la

Eines per a la planificació de l’assignatura.

Activitats competencialsTipologia d’activitats per al treball específic de les compe-

tències. Són activitats pràctiques, situades en contextos

reals que inciten l’alumne a posar en pràctica les seues ca-

pacitats.

Competències Saber fer. Activitats rellevants, situades en contextos reals

que integren capacitats de naturalesa diversa.

Dossier d’aprenentatge / Dossier electrònic Document personal de l’estudiant en el qual incorpora els

seus treballs, controls, produccions audiovisuals, etc. Resul-

ta molt útil per a avaluar processos i resultats d’aprenentatge,

alhora que estimula l’autoavaluació i la reflexió sobre el pro-

cés seguit.

Dossier electrònicDossier d’aprenentatge en suport digital.

EstàndardsEspecificacions dels criteris d’avaluació que permeten defi-

nir els resultats dels aprenentatges i que concreten, per mitjà

d’accions, el que l’alumne ha de saber, i saber fer, amb rela-

ció a cada assignatura. Han de ser observables, mesurables

i avaluables, i permetre graduar el rendiment de l’acompliment

assolit.

Habilitats generalsCapacitats més comunes i interdisciplinars que es desenvo-

lupen a l’aula i estan estretament vinculades a les compe-

tències (comunicació oral/escrita, treball en equip...).

Indicadors de competències i intel·ligències múltiplesLes competències es refereixen a «capacitats». Per a ava-

luar-les, calen uns indicadors que descriguen la conducta

«observable» i manifesta d’esta capacitat.

Informe d’avaluacióModel de comunicació a les famílies dels resultats de

l’aprenentatge dels seus fills amb relació a les competèn-

cies. Permet situar sobre una línia de progrés continu la

situació de l’alumne respecte de l’adquisició de les diver-

ses competències. Integra les avaluacions de les diverses

àrees.

Intel·ligències múltiples (H. Gardner)La intel·ligència no és una cosa única i estàtica; es pot treba-

llar i desenvolupar. Existeixen diverses maneres de ser in-

tel·ligent (Gardner va identificar fins a huit tipus d’intel·li-

gència).

Mapa competencialDocument en el qual figura el desplegament i la concreció

de les huit competències en «dimensions» i «subcompetèn-

cies».

Nivells d’acomplimentExpressen el grau de qualitat mostrat per l’alumnat en

l’execució de la capacitat objecte d’avaluació.

Programació d’aulaPlanificació de les intencions educatives de la unitat didàcti-

ca. Eina imprescindible de planificació del treball diari a la

classe.

Programació didàctica-docentPlanificació anual del treball i avaluació dels diversos ele-

ments que componen el currículum. És un dels documents

bàsics per al treball del professorat.

Programar «per competències»Incorporar les competències en la planificació docent: iden-

tificar-les, preveure com es poden treballar i com s’han

d’avaluar.

ProjectesEl treball per projectes constitueix una estratègia educativa

integral que utilitza un enfocament interdisciplinar i promou

l’aprenenatge cooperatiu. Solen respondre a l’estructura:

elecció del tema, planificació, desenvolupament, avaluació.

Registre classeTaula de doble entrada que relaciona el treball de les compe-

tències amb els alumnes de la classe.

Instrument eficaç perquè el professor puga controlar el pro-

grés dels seus alumnes en l’adquisició de les competències.

Registre individual Matriu que relaciona el mapa competencial (competències i

dimensions) amb les unitats didàctiques, tasques i projectes

que es desenvolupen a la classe. Permet registrar les quali-

ficacions obtingudes per l’alumne (en les diverses rúbriques)

i facilita la gestió de l’avaluació de les competències.

Rúbriques d’avaluacióMatriu que permet relacionar els indicadors d’avaluació amb

els nivells d’acompliment, integrant les valoracions qualitati-

va i quantitativa.

Tasques integradesSeqüències didàctiques organitzades al voltant de l’execució

d’una activitat complexa, relacionades amb diverses àrees,

en un context el més real possible i pròxim a l’experiència

dels estudiants. Solen respondre a l’estructura: producte fi-

nal, context i justificació, seqüència d’activitats, síntesi.

GLOSSARI

23

Glos

sari

24

marjal

recursos per al professor llengua 3 - edebe · 3 programació i orientacions didàctiques t...

Documents