TEMA 8

http://ocw.innova.uned.es/cartografia/corte

s_geologicos/cog_02.htm

RECURSOS ENERGÈTICS

RECURSOS NO ENERGÈTICS

RENOVABLES

NO RENOVABLES

Roques que s’aprofiten per les seves propietats fisicoquímiques, sense tenir en compte de les substàncies i l’energia que se’n pugui extreure.

Construcció Siderúrgia Química Agrícola.

Normalment, en explotacions superficials a cel obert (graveres o pedreres). Impliquen un fort impacte ambiental. Mines: explotacions subterrànies.

CONSTRUCCIÓ AGLOMERATS ÀRIDS VIDRE CERÀMICA

PEDRES DE

CONSTRUCCIÓ

(basalt, roques

plutòniques, pissa

rra, calcàries...)

CIMENT

(pissarres,

calcàries)

NATURALS

(sorra i grava)

(Quars,

Quarsita i

calcària)

TERRISSES I

PORCELLANE

S

(argila)

ROQUES

ORNAMENTALS

(marbre, quarsita,

calcàries,

conglomerat,

gres)

CALÇ

(marbre,

calcàries,

marga)

ARTIFICIALS

(basalt, quars,

marbre,

quarsita,

pissarra,

calcàries,

conglomerat)

RAJOLES O

MAONS (argila)

GUIX PRODUCTES

REFRACTARIS

(argila)

Pedres o fragments de

mides diverses (blocs,

graves, sorres, argiles o

llims)

Fabricació formigó, ciment i

morters.

Construcció

Catalunya: explotacions de

graves i sorres per fabricar

àrids i vidres.

Manipulació àrids

naturals: trituració i

classificació per

grandàries.

Són rentats i

utilitzats

immediatament a la

construcció.

Àrids cohesionats amb

matèria aglomerant.

CIMENT (pòrtland):

Barreja de

calcària, argila i sorra

silícica.

GUIX: Com aïllant

parets.

CALÇ: òxid de calci

impur. Sòlid blanc

alcalí.

Construcció, agricultura

...

No poden ser polides, només tallades. Per àrids i per construcció.

Catalunya: més de 80 pedreres.

Basalt Roques carbonatades

(calcàries, dolomies, marbres): jardineria, ciments, paviments...

Pissarres: teulades, àrids. Granítiques: àrids i

pedres de construcció (granits)

Origen: Quars:

mineral present en

sorres, gresos i

quarsites, o en filons.

Barrejat amb òxids

alcalins, calç o fluor.

80% construcció 11% ciment 6% indústria electrònica 3% ceràmica fina

TERRISSES (fang i porcellana)

RAJOLES

PRODUCTES REFRACTARIS (indústria)

MINERALS

METÀL·LICS I NO

METÀL·LICS.

FERRO: 4,7% de l’escorça

(abundant). Extret de la

magnetita, l’hematita

(oligist), limonita. (30-60%

de metall).

Acer: aliatge del ferro.

Maresme, Gironès, Pirineu

ALUMINI (7,5% escorça).

Extret de la bauxita.

Anoia, Alt Penedès.

COURE: 0,01 de

l’escorça:

calcopirita, cuprita, m

alaquita i atzurita.

Tercer més emprat.

Aliatges:

Coure+zinc: llautó.

Coure+estany: bronze

Coure+zinc+níquel:

alpaca.

Berguedà, Pirineus

ESTANY: Obtingut de la cassiterita. Dúctil.

MERCURI: Cinabri.Utilitzat abans a termòmetres. Molt tòxics.

PLOM: Galena. Nociu per a la salut humana. Usos industrials i additiu gasolina. Priorat.

ZINC: esfalerita.

Canalitzacions, telefo

nia, electricitat...

TITANI:

Ilmenita, aeronàutica,

medicina. Baixa

densitat.

TUNGSTÈ:

Wolframita.

SILICI: Silicats. (25%

escorça, més

abundant).

Electrònica, ciments, v

idres. Silicones i

coles.

SOFRE: Pirites.

Fertilitzants, sulfúric, c

olorants, pesticides.

SODI: En dipòsits d’halita o sal gemma. Industria alimentària, blanquejant...

CALCI: 3,5% escorça. En calcita, dolomita, fluorita, guix. En construcció i agricultura, indústria (paper, pintures, vidre...).

POTASSI: 2,6% Silvina, carnal·lita. Fertilitzants, indústria alimentària, medicina.

Durant el segle passat va haver-hi una gran activitat minera, però van tancar progressivament fins als anys 80.

Actualment, la única extracció activa de minerals Catalunya és de silvina a la conca potàssica del Bages.

PEDRERES: Recurs aflorant o a poca

profunditat, horitzontal. Roques

Fort impacte mediambiental (pèrdua sòl, impacte

visual, contaminació

acústica, atmosfèrica, esllavissades, despreniments...)

Extracció de graves o

àrids a partir de

dipòsits de sediments.

No fa falta barrinar el

terreny.

Impacte:

contaminació

d'aqüífers si n’hi han.

Extracció de graves o àrids

a partir de dipòsits de

sediments. No fa falta

barrinar el terreny.

Impactes

Contaminació d'aqüífers si

n’hi han.

Contaminació (pols, soroll)

Impacte visual

Destrucció del terreny.

Minerals dispersos en

el subsòl.

Forat a terra en forma

d’embut, esglaonat.

Fort impacte,

contaminació

d'aqüífers, aigües

àcides.

Explotació en filons o

estrats a profunditat.

Pou (vertical)

Galeria (horitzontal)

Riscs: esfondraments

o subsidència.

Poc impacte

visual, però sovint en

contamina l’aigua

subterrània.

MODIFICACIONS DEL SÒL:

Modificacions dels horitzons dels sòls.

Aportacions de fertilitzants i pesticides.

Instal·lacions de sistemes de reg.

Instal·lació de mesures antierosió (feixes, murs per el vent...)

Es cultiva l’11% del total de la Terra. Segons uns especialistes, es podria arribar al 24%

Més agricultora de subsistència als països en vies desenvolupament.

Catalunya: 33% camps de conreu

CEREALS: Blat,arròs, blat de moro.

LLEGUMS

TUBERCLES

ARBRES FRUITERS

HORTALISSES

COTÓ, LLI , CÀNEM

AGRICULTURA

INTENSIVA

És més rendible

Es cultiven grans

extensions, planes.

Molta maquinària

pesant.

Abús dels fertilitzants i

plaguicides.

Monocultius.

Llavors manipulades

genèticament.

AGRICULTURA

TRADICIONAL

Menys rendible

Terrenys de tot tipus

Poca maquinària, més

mà d’obra.

Fertilitzants orgànics.

Diversos tipus de

plantes.

Llavors naturals.

Molts conreus (lleguminoses, cereals) són destinats al bestiar. (farratge)

Pastures o prats d’herba: extensions de terreny amb herba tendra,sense tija, que rebrota dues o tres vegades l’any. Destinades al bestiar boví i oví.

BOVÍ (Bous, vaques)

EQUÍ (Cavalls)

PORCÍ

OVÍ, CAPRÍ

AVIRAM

CONILLS

Com en el cas de l’agricultura, també podem

distingir la ramaderia intensiva (cria amb

pinsos, en llocs reduïts, es redueix el període

de creixement...) de l’extensiva: tradicional,

transhumància... Baix rendiment, però més

sostenible ambientalment.

Explotació de boscos per producció de fusta. Dos tipus de boscos: BOSCOS ALTS O DE LLAVOR: Tales periòdiques

amb reserves. BOSCOS BAIXOS O DE REBROT: Freqüència de

tales superior.

CATALUNYA: 28% del territori.

Zones mediterrànies: pi blanc

Muntanya mitjana continental seca:

boscos de pi roig, roure, faig o avet.

Alta muntanya: Pi negre, avet, bedoll.

No és una explotació sostenible.

Més rendible. Espècies de creixement

ràpid (no autòctones): pi insigne, eucaliptus australià: implica empobriment progressiu del sòl.

A vegades, si la tala és força intensiva, el sòl no es pot regenerar a curt termini.

S’utilitza maquinària pesant, que malmet el bosc.

Explotació sostenibleMenys rendible Espècies autòctones de creixement lent: els

nutrients del sòl passen als arbres poc a poc: no s’empobreix.

Impacte mínim, el sòl no necessita recuperar-se.Maquinària lleugera, respectuosa. El sòl es regenera ràpidament després de la tala. Recuperació ràpida: substitució directa dels arbres

per individus joves de la mateixa espècie.

Ordenació del territori:

protecció dels recursos:

agraris, miners, urbanís

tics...

Carta Europea dels

Sòls

(Estrasburg, 1972): el

sòl és un recurs de la

biosfera, s’ha d’evitar la

degradació o

destrucció.

Mantenir el sòl amb

vegetació

Sentit llaurades amb

corbes de nivell de

terreny: menys

escolament.

Bancals de pedra per

afavorir la retenció

d’aigua.

Dics en xaragalls.

Repoblacions forestals.

Zones de pastura estable, sostenible.

Barreres vegetals contra l’erosió eòlica.

Murs de contenció en zones de risc

d'esllavissades i despreniments.

Planificació urbanística: no a la construcció

indiscriminada.

Espais naturals protegits.

Frenar la contaminació dels sòls: evitar l'ús

abusiu de fertilitzants i plaguicides.